Embed Size (px)
Citation preview
Nova secció
"Protagonistes",per i per a ells
Nova secció
"Protagonistes",per i per a ells
Número 22
Revista de l’Associació de Pares de Persones amb Discapacitat AuditivaAbril 2017
2 |
ADRECES D'INTERÈS
EDITAASPASC/Ramón Nadal, 4Palma de Mallorca
DIPÒSIT LEGALDL PM 999-2013ISSN 2340-891X
CONSELL EDITORIAL IREDACCIÓJaime FerrerMª Magdalena VanrellMª Agnès MeliàCarme ZoiloMateu BoschJoana Mª PonsCati BalaguerMª Carmen González
COL·LABORA EQUIP TÈCNICASPASRosa OlivaLoles GarcíaLluis SolerCarolina GonzálezMónica PeraltaAina MartíMª Antonia Calafell
DISSENY, MAQUETACIÓ IIMPRESSIÓGráficas LOYSE
FES-TE SOCIC/Ramón Nadal, 4Palma de MallorcaTelf 971 45 81 [email protected]
VISITA ELS NOSTRES BLOGS:
www.aspasleehablacomunica.com
www.aspasformayemplea.com
Conselleria d´Educació, Cultura i Universitats
Escolarització i beques escolars
www.educacioicultura.caib.es
C/Salvà, nº14 2º Planta
Telf 971733774
CENTRE BASECentre de Valoració i
Reconeixement de la Discapacitat
www.dgad.caib.es
C/Joan Crespí, 11 Palma Tf. 971 178 991
Av. del Raiguer, 95 Inca Tf. 971 177 899
C/Pou Fondo, 17 Manacor Tf. 971 846 187
IMASInstitut Mallorquí d´Afers Socials
Ajudes per persones amb discapacitat
www.imasmallorca.net
C/General Riera, 67 Palma T. 971763325
C/ Del Cuartel s/n Inca
Tf. 971 880 216
C/ De Jose López, 2 Manacor
Tf. 871986142
SOIBTreball i formació
www.soib.caib.es
Camí Vell de Bunyola, 43, 1º
Edifici Rotonda Asima, despatx 21
Polígon de Son Castelló
Tf. 971 177 248
SVAPServei de Valoració i Atenció Primerenca
www.dgad.caib.es
C/Joan Maragall nº17, Palma de Mallorca
TElf: 971 775580
BUEN SONIDOCentre Auditiu
www.buensonido.net
Av. Comte de Sallent, 4 Palma
Tf. 971 909050
GAESCentre Auditiu
www.gaes.es
Av. Comte de Sallent, 15. Palma
Tf. 971 495 275
ADVANCED BIONICSwww.advancedbionics.com
Advanced Bionics Spain S.L.
Av. de la Industria 13-15 03690,
San Vicente del Raspeig. Alicante
Tf. 965 200 210
MEDELwww.medel.com/es/
Centro Empresarial Euronova,
Ronda de Poniente num.2, 2ºA
Tres Cantos, E-28760 Madrid
Tf. 91 8041527
FIAPASConfederación Española de
Familias de Personas Sordas
www.fiapas.es
Pantoja nº 5, local. 28002 Madrid.
Tf. 91 576 51 49
ENS POTS SEGUIR A::
www.aspasmallorca.com
@ASPASMallorca
www.facebook.com/ASPASMallorca
| 3
EDITORIAL SUMARI
E ls avenços en pròtesis auditi-ves han fet possible que la re-alitat de les persones ambpèrdua d'audició, hi hagin
nascut o l'hagin adquirit al llarg de la sevavida, sigui molt diferent a la de fa 30 anys.
Des de fa uns anys s'ha iniciat una novarevolució al món dels auxiliars auditius,centrant els esforços en millorar la con-nectivitat de les pròtesis amb altres dispo-sitius electrònics.
D'aquesta manera es dóna resposta a lesnecessitats de les persones que fan úsd'audiòfons i implants coclears, que sem-pre han patit les limitacions dels disposi-tius a ambients acústicament no favora-bles.
La quantitat d'informació verbal que ensenvolta fa necessari aquest nou salt pergarantir, en la mesura del possible, l'accésa la informació de les persones amb pèr-dua d'audició.
Encara queda un llarg camí per trencar to-tes les barreres i els auxiliars auditius en-cara tenen molt per oferir.
Cati Balaguer i Carmen Zoilo Responsables del servei de logopèdia d’ASPAS.
SumariNotícies breus 4Programa Caixaproinfancia
Taller per a usuaris del procesador “Naida” d’Advanced Bionics
Entorn associatiu 5Celebram la nostra tradicional Chocolatada
Sant Antoni 2017
Accesibilitat 7Els bucles magnètics com a mesura d’accessibilitat
Com conectar-te al bucle magnètic
Activitats ASPAS 8Tallers de recursos per a famílies
Tallers de sensibilització en igualtat de génere
Tallers de logopèdia
Tallers de gestió emocional
Taller de tècniques d’estudi
Protagonistes 12Articles i Entrevistes 14La conectivitat en l’implant coclear
Novetats en tecnologia audiològica pediàtrica
ASPAS Café 19Palma: Seu PrincipalC/ Ramón Nadal, 4
07010 Palma de MallorcaTel. 971 458 150Fax: 971 280 786
Inca:C/ Doctor Fleming, 37
07300 Inca
Manacor:Ronda del Port, 6407500 Manacor
Missió:
Defensar, reivindicar i
garantir els drets i
interessos de les persones
amb discapacitat auditiva i
de les seves famílies.
Per desè any consecutiu, ASPAS col·laboraamb l'Obra Social La Caixa a través delPrograma CaixaProinfancia, una iniciativadirigida a la infància en situació de pobre-sa econòmica i vulnerabilitat social. AquestPrograma té una vigència d'un any, del01/10/2016 al 30/09/2017.
Actualment atenem a 71 menors amb dis-capacitat i a les seves famílies a través deles ajudes econòmiques i 24 d'ells rebenserveis promoguts per CaixaProinfancia,concretament: logopèdia en grup, reforçeducatiu i atenció psicològica tant indivi-dual com a familiar.
L'objectiu és la promoció socioeducativadels menors de 0 a 18 anys en risc o situa-ció d'exclusió, intentant garantir que, mal-grat les dificultats, tinguin la porta oberta aun futur millor i disposin de les mateixesoportunitats que els altres.
CaixaProinfancia es planteja com un pro-
jecte ampli de transformació i millora en elqual intervenen diferents agents socials,institucions i administracions públiques decada territori. Les accions per dur-ho a ter-me són:
- Afavorir el desenvolupament de les com-petències dels nens i nenes i la seva famí-lia que permetin millorar els seus proces-sos d'integració social i autonomia.- Promoure el desenvolupament social ieducatiu de la infància i adolescència en elseu context familiar, escolar i social.- Desenvolupar i implementar un modeld'acció social i educativa integral que con-tribueixi a millorar les oportunitats de des-envolupament social i educatiu de la infàn-cia i les seves famílies.- Contribuir a sensibilitzar i mobi-litzar a la societat en l'eradicacióde la pobresa infantil.
Per dur a terme el Programa, l'O-bra Social La Caixa proposa dos ti-
pus de serveis: serveis per a la salut i ser-veis per a l'educació.
En el primer cas, des d'ASPAS contribuïmper a que les famílies puguin garantir alsnens un nivell de benestar físic i psíquicòptim mitjançant suport psicològic i/o aju-des econòmiques per a l'adquisició deproductes d'alimentació i higiene infantil oulleres/ audiòfons.
Pel que fa als serveis per a la salut, impul-sem el desenvolupament dels més petitsfacilitant-los l'accés a entorns educatiusque els aportin referents sòlids en el futur.Per a això ASPAS proporciona ajudes di-rectes per a l'adquisició d'equipament es-colar i presta el servei de suport a l'apre-nentatge mitjançant sessions de reforç es-colar i un taller de logopèdia grupal pelsmés petits.
4 |
NOTÍCIES BREUS
Programa Caixaproinfancia
El passat mes de novembre es varealitzar a la nostra seu d’AspasPalma, un taller dirigit a adultspostlocutius usuaris del proces-sador Naída de la companyia Ad-vanced Bionics, sobre les possi-bilitats de connectivitat dels nousimplants coclears.
L’era de la tecnologia ha permèsdesenvolupar accessoris per millorarl’audició tant en implants coclears comen audiòfons de darrera generació. Femreferència a la connectivitat per bluetoothmitjançant el Compilot, que permet l’es-colta telefònica i de la televisió; el bucle
magnètic, amb el qual els usuaris tenenaccessibilitats als cinemes, teatres, cen-tres comercials i/o grans superfícies; elssistemes de freqüència modulada i el sis-tema Roger, que ajuden als alumnes ambdiscapacitat auditiva a minimitzar i/o eli-
minar el soroll de l’aula educativa ipermet accedir al discurs del profes-sorat.
Aquests avantatges tecnològics po-den permetre una connectivitat bila-teral, és a dir, de les dues oïdes, iamb adaptació bimodal, per a usua-ris d’audiòfons i implants.
Taller per a usuaris del procesador“Naida” d’Advanced Bionics
| 5
ENTORN ASSOCIATIU
Celebrem la nostratradicional XocolatadaUn any més famílies, persones ateses itreballad@rs d'ASPAS varem celebrar elpassat dia 21 de desembre la nostra xo-colatada anual a la seu d'Aspas Palma.Mitjançant aquest esdeveniment vam vo-ler donar la benvinguda a les festes nada-lenques i a l'any 2017 a través d'un espailúdic que va servir de trobada per tots elsque formem ASPAS.
Per a la preparació comptàrem amb lafantàstica col·laboració dels més petits,que van ajudar amb la decoració i elabo-
ració de boles per a l'arbre de Nadal, per-sonalitzades amb les seves fotografies. Amés, els usuaris i treballadors van expo-sar simpàtiques fotos realitzades en unphotocall amb decoració nadalenca.
Per donar inici a la festa, els nins i ninesvan cantar la nadala “Ara ve Nadal” utilit-zant diferents instruments. Després, totsells van poder lliurar la seva carta als pat-ges reials arribats del llunyà Orient, quevan recollir les cartes per fer-les arribar aSS.MM els Reis Mags. Per finalitzar, tots
els assistents a la festa van gaudir d'unadeliciosa xocolata elaborada pel personald'Aspas Cafè i del tradicional sorteig depernils i cistelles nadalenques, on ajuda-ren els més petits, comptant amb la ines-timable ajuda d'Ismael Lozano, com apresentador.
Sant Antoni 2017 Un centenar de persones, entre famílies, treballadors i veïns, vanignorar les baixes temperatures, el fort vent i la pluja per podergaudir del nostre ja tradicional “Fogueró” que celebram el dia 13de gener, com cada any, amb motiu de la festivitat de Sant Anto-
ni i Sant Sebastià.
Música, torrades i l'encesa delnostre gran fogueró van serels principals atractius d'a-questa festa, que cada vegadauneix a més persones al vol-tant del foc. Per animar i en-cendre la festa comptaremamb la colla de dimonis “So-nats” que van oferir als assis-tents un espectacle de ball,
música i foc. Una festa, que es va allargar fins a la matinada, ique va permetre passar la nit en companyia d'amics, companys ifamílies torrant i bevent i fins i tot donar-se un capritx amb elsnostres deliciosos pastissos elaborats pels treballadors d'AspasCafè.
ACCESIBILITAT
| 7
Els bucles magnètics com a mesura d'accessibilitatper a les persones amb discapacitat auditivaEl bucle magnètic, o bucle d'inducciómagnètica, és una ajuda auxiliar pera persones amb hipoacúsia, portado-res d'audiòfons i / o implant coclear,que té com a finalitat facilitar l'ac-cessibilitat a la informació auditivade l'entorn. A través del bucle mag-nètic el so arriba molt més nítid, sen-se soroll de fons ni reverberació, i ai-xí donam resposta a les dificultats decomunicació quan les condicions desoroll ambiental no són favorables(espais públics oberts com salesd'espera), quan hi ha diversos inter-locutors o en situacions en què ladistància entre elsagents que participena la comunicació éscrítica.
Hi ha diferents tipusde bucles: individuals,per connectar-se altelèfon, la televisió oauriculars; portàtils,solen estar en taulellspetits; i fixos,instal·lats en audito-ris, teatres, cinemes,sales d'espera, etc.
Cada vegada són més els es-pais públics que compten ambbucles magnètics a les sevesinstal·lacions. ASPAS disposad'un a l'àrea d'administració iofereix un servei d'instal·lacióde bucles en llocs públics deles illes. Fins al moment actualse n'han instal·lat més de 14 atota l'illa de Mallorca (oficinesbancàries, organismes públics,comerços, grans superfícies...), 2 a Eivissa (seu de la Poli-cia Nacional) i 3 a Menorca(Policia Nacional i Correus de
Ciutadella ).
Els sistemes debucles magnèticssón universals. L'-únic que necessi-tes és tenir progra-mats els teus auxi-liars auditius perpoder connectar-te, sempre que ve-gis la icona d'ac-cessibilitat auditivaidentificativa debucle, en qualsevollloc del món.
• Normalment tant els implants coclears com els audiòfons no porten activada l'opció perconnectar-se a bucles magnètics.
• Acosta't al teu centre audioprotèsic o contacta amb el teu programador d'implant coclearperquè pugui activar i programar aquesta opció.
• Sempre que vegis la icona identificativa de bucle podràs connectar-te, siguis on siguis.• És possible que per a connectar-te hagis de canviar el programa del teu auxiliar auditiu.• Reivindica la necessitat de disposar de bucles magnètics si visites un teatre, un ci-nema, un museu o qualsevol taulell d'atenció al client.
CONNECTA'T
Com conectar-te al bucle magnètic
Acte accesible al Teatre Principal.
Bucle magnétic al àrea de Administració d’ASPAS Palma.
8 |
ACTIVITATS ASPAS
Apostamper els tallersDurant aquest curs s’estan duent a terme tallers enels diferents serveis d’ASPAS: logopèdia, suport a
l’aprenentatge, psicologia, atenció social i inserciólaboral.La dinàmica de treball en taller possibilita que les per-sones amb discapacitat auditiva i les seves famílies estrobin, facilitant espais per a crear nous vincles, com-partir experiències i proposar nous reptes. Així mateix,proporcionen un espai comú per a sortir de la rutina.
Tallers de recursos per a famíliesDurant el mes de novembre, elServei d'Atenció Social va rea-litzar sessions informatives perdonar a conèixer a les famíliesels diferents recursos o ajudesa les quals es poden acollir pertenir fills amb discapacitat.
Aquestes sessions es van rea-litzar en els tres municipis enels quals ASPAS té centres(Palma, Inca i Manacor) i les
famílies van poder conèixer quinesajudes existeixen, on poden sol·lici-tar-les i quins requisits han de com-plir per sol·licitar-les. A més de l'ex-plicat en la sessió, es va donar a lesfamílies un díptic amb tota la infor-mació per a futures consultes.
Per això, si algú no va poder assistiral taller però vol la informació, pot de-manar una guia al treballador sociald'ASPAS.
Accions de sensibilitació en igualtat de gènere:taller “Desigualment”Durant l’any 2016, emmarcat dins el pro-jecte “Processos d’Inserció per a l’ocupa-ció per a persones amb discapacitat audi-tiva”, s’han dut a terme diverses accionsper a la sensibilització en Igualtat de Gè-nere. Una d’elles, i en col·laboració ambFundació IRES, va ser la realització elpassat 25 de novembre d’un taller ano-menat “Desigualment”.
Dins aquest taller, impartit per AlfonsoReina (Fundació IRES), es varen dur a ter-me activitats pràctiques grupals, on s’a-portaren elements per a la reflexió i lapresa de consciència sobre laigualtat/desigualtat entre homes i dones iels mecanismes pels quals es reproduei-xen.
Un total de 17 persones usuàries del projecte,amb el suport de les seves preparadores labo-rals, varen poder posar a prova els seus preju-
dicis i creences, i valorar si en la nostra socie-tat continua havent-hi espais de desigualtat idiscriminació en qüestions de gènere.
| 9
ACTIVITATS ASPAS
Tallers de logopèdiaEl passat mes de desembre es van iniciar els tallers de logopèdiadirigits a famílies i menors de l’entitat. La temàtica dels tallers gi-ra entorn a tres temes: “L’estimulació del llenguatge a casa”, pera millorar la comunicació en ambients familiars naturals i dotar ales famílies d’estratègies a l’hora d’estimular el llenguatge delsseus fills; “Localització de la font sonora”, dirigit a infants ambaudició binaural per a entrenar la localització del so en diferentsentorns; i “Respira-dors bucals”, desti-nat a famílies demenors que realit-zen respiració oral,oferint informaciósobre les repercus-sions que aquesttipus de respiracióté en la parla i ofe-rint pautes bàsi-ques per al seutractament.
10 |
Durant el mes de febrer hem continuat amb els tallers de gestióemocional i hem abordat el maneig de la por, una emoció impor-tant i necessària per a protegir-nos però que, si la persona nogestiona correctament, pot generar problemes en els diversosàmbits en què es mou i es relaciona (familiar, social, escolar, la-boral, etc.) amb el conseqüent sofriment personal.
Per a aprendre a gestionar aquesta emoció, des dels serveis d’A-
tenció Psicològica i d’Atenció a Famílies s’han realitzat tres ta-llers diferents en funció dels destinataris. Així doncs, hi ha hagutun taller enfocat a famílies, un altre dirigit a nins i nines i un ter-cer per a joves i adults de l’entitat. Totes les sessions s’han repe-tit als tres centres d’ASPAS: Palma, Inca i Manacor.
El proper cicle de tallers de gestió emocional girarà entorn a unaaltra emoció: la tristesa.
Taller de tècniques d’estudiEn aquest primer trimestre s'hanfet tres tallers de tècniques d'es-tudi, cadascun dedicat a un as-pecte important que cal tenir encompte a l'hora d'estudiar. L'ob-jectiu d'aquestes sessions és queels nins i nines millorin les sevesestratègies i hàbits d'estudi i pera això compartim les diferentsmaneres de treballar de cada und’ells, modelem una forma ade-quada d'estudi i oferim l'espai perquè ells mateixos comprovinquins aspectes es poden millorar.
En el primer taller, Lloc d'estudi,representem una habitació i ladistribució més adequada delmobiliari i material de treball. Enel segon tractem l'organització iplanificació del temps dedicat al'estudi. En l'últim es van analit-zar mitjançant el joc diversoshàbits d'estudi, alguns correctesi altres incorrectes, i amb un pe-tit test d'autoavaluació es van
revisar quins són els hàbits que es poden canviar i quins es po-den seguir utilitzant.
Tallers de gestió emocional
ACTIVITATS ASPAS
Esperanza i PepN’Esperanza, de 24 anys, i en Pep, de 18,ambdós amb pèrdua profunda d’audicióprelocutiva i portadors d’implant coclear.
En Pep i n’Esperanza han aprovat recent-ment la teòrica del permís de conduir. Elsdos reben sessions de suport als tallers decarnet de conduir que ASPAS ofereix a Pal-ma, Inca i Manacor. Per fi he aprovat l’exa-men de carnet de conduir! –comenta n’Es-peranza. Em costava, sobre tot, entendreles preguntes llargues i algunes paraulesdifícils per mi. La professora de l’autoesco-la m’ajudava amb els tests i a casa seguiapracticant. a ASPAS, concretament na Bel,m’ha ajudat a entendre el temari…
Per la seva banda, en Pep: Vaig començar a preparar-me l’exa-men teòric de conduir fa dos anys i mig i em vaig presentar vuitvegades; quatre sol i quatre amb suport. M’ha costat molt per-què, a més de ser difícil, en castellà tinc poca comprensió i les
paraules són molt tècniques i difícils d’entendre. A ASPAS m’hanajudat molt a entendre les preguntes. També vull dir que és moltimportant anar a l’autoescola.
Ha estat molt difícil però, sí que es pot! –diu n’Esperanza.
12 |
PROTAGONISTES
Osvaldo Osvaldo té 30 anys, és arquitecte i presentauna pèrdua profunda d’audició postlocutiva.És portador d’implant coclear des de fa pocmés d’un any.
A final d’any 2016 va vèncer el meu con-tracte i em vaig quedar sense feina. Així queal gener vaig començar a cercar ofertes defeina. En aquell moment no m’importavaquin tipus de feina fos perquè necessitavaun sou per poder seguir vivint a Palma, en-cara que òbviament preferiria un del que jom’he format, arquitectura.
Sòl anar a Aspas setmanalment per fer re-
habilitació auditiva de l’implant coclear, isabia que dins de l’associació hi havia unservei destinat a l’ajuda en la recerca defeina de persones amb discapacitat auditi-va, així que no vaig dubtar a aprofitaraquest recurs.
Comencem amb una entrevista personal ianalitzant el meu currículum. A partir d’aquíem van assessorar pera cercar diferentsofertes de feina en els portals més conegutsi em van donar pautes i consells per afrontaramb èxit les entrevistes. Era un treball cons-tant, al costat de la meva preparadora labo-ral d’ASPAS. A la segona setmana vaigaconseguir tres entrevistes i finalment vaigser seleccionat per un estudi d’arquitectes.
En aquesta edició de la revista ASPAS Informa hem creat una nova secció tituladaPROTAGONISTES. Hi volem destacar vivències, reptes i necessitats de les persones
i famílies que conformen ASPAS. Un espai per a vosaltres.
| 13
PROTAGONISTES
Sara Riudavets Na Sara Riudavets té 12 anys, viu a Menorca, estudia1r d’ESO i presenta pèrdua d’audició profunda prelocu-tiva.
“Aquest ha estat el primer any que he fet servir el meuRoger Pen. M’ha facilitat el meu dia a dia perquè hisent quan vull veure la televisió, per escoltar música,en els dinars familiars puc escoltar a tothom i quanvaig amb les meves amigues puc escoltar les conver-ses. El Roger Pen m’ha ajudat a complir el meu desigde sentir-hi millor ja que escolto sense interferències”.
Joan
En Joan té sis anys i presenta una hipoacúsia bilateral lleu.
En Joan fa temps que mostra interès per tocar algun instrument. Ambcinc anys els seus pares i ell varen decidir que iniciés classes de piano.Des de llavors en Joan va a classe una vegada a la setmana a un centrede música on aprèn a tocar el piano. La seva família comenta que, a mésde treballar aspectes directament lligats a la música, l’han ajudat a millo-rar la seva autoestima, la motivació i a explorar a través de la música.
El seu professor de piano comenta que no ha trobat diferències entreen Joan i els seus companys quant a l’audició de la música i que noha estat necessari fer-li cap tipus d’adaptació. El seu professor co-menta que en Joan és un futur pianista.
Antònia SansóAntònia, 37 anys. Hipoacúsia neurosensorial bilateral pro-funda. Fa un mes que utilitza l’implant coclear.“Sempre he estat acostumada a sentir-hi, però fa un anyaproximadament que vaig perdre totalment l’audició i lameva vida va començar a canviar; estava molt tranquil.la,depenia d’algú per anar a qualsevol lloc i em trobava aïlla-da. Fa un mes que em van posar l’implant coclear i ara pucsentir a la meva filla quan pren el biberó, començo a anarsola als llocs (tot i que no pas a tots), estic més relaxadaperquè cada vegada que em llevo és un pas més cap en-davant”.
14 |
ARTICLES I ENTREVISTES
Rafael Amengual va perdre l’audició al’oïda dreta als 30 anys a causa de lamalaltia de Meniere. Al 2013, desprésd'un accident de trànsit, perdé l'audi-ció en l'oïda esquerra. Actualment ésusuari d'implant coclear i audiòfon iens explica la seva experiència en re-lació a les possibilitats que ofereixenels nous processadors d'implant co-clear i les opcions que hi ha al mercaten relació a la connectivitat.
Des de que duus l 'implant coclearhas estat fent una cerca sobre dife-rents accessoris per a l'implant. Aquè es deu?Quan et quedes sord profund l'implant ésl'única esperança a la qual pots aferrar-teper tornar a tenir audició. Amb el tempst'adones que per a moltes situacions ne-cessites dependre d'altres aparells tecno-lògics per poder realitzar tasques quoti-dianes. Parlar per telèfon, veure la tele,anar a una conferència…
Fa poc vares poder provar diversosaccessoris que permeten mil lorarl'escolta en ambients sonors. Què etvaren semblar en general? Destaca-ries algun punt fort i algun punt dèbil?Accessoris n’hi ha molts, però crec queem falta més informació. Pel que he po-gut anar descobrint la tecnologia dels im-plants coclears, en general, està lluny dela dels audiòfons en temes de connectivi-tat. Molts processadors són antics i noofereixen segons quines prestacions.
Els ambients sorollosos (llocs amb gent,centres comercials, bars, pubs…), són el
gran handicap de qualsevol pròtesi audi-tiva. L'implant m'amplifica tots els sons,no discrimina com una oïda normal, pertant hi ha situacions en les quals entramassa informació que no pots assimilar,no la pots processar. Imagina't estar enun restaurant envoltat de gent que s'estàdivertint, xerrant, rient, el normal, però tuestàs a la taula del costat intentant parlar
i escoltar a la persona que està amb tu iés impossible. Per solucionar aquesta si-tuació he provat accessoris que millorenconsiderablement la intel·ligibilitat de laparla en ambients de soroll però, per nor-ma general, són extremadament cars.
Malgrat estar molt informat i haverprovat diversos accessoris encara
La conectivitata l’implantcoclear
no t'has dec idit per cap. A què esdeu?Doncs principalment pel preu; ser sordimplantat és un “luxe”. Qualsevol cosaque necessitis per millorar la qualitat dela teva audició passa per una factura im-portant. Sense anar més lluny, el cableque connecta l'implant amb l'imant queho fixa al teu cap, que no deu tenir mésde 8 cms i un gruix d'alguns mms, s'es-patlla amb molta facilitat, tenen les partsde la connexió massa rígides i amb l'úsnormal aquestes es deterioren i deixen defuncionar. El cost d'aquest cable superaels 200€ i xerrem de només un cable! Ixerrant amb qualsevol implantat et diràque tenint sort s’han de canviar almenysuna vegada a l'any. Per tant, davant
aquesta regla de tres, imaginint-se els al-tres preus.
En la majoria d'espais públics (tea-tres, sales d'actes, comerços, etc.)no hi ha instal·lats bucles magnètics.Què creus que podeu fer les perso-nes amb discapacitat auditiva permillorar aquest fet?El més important és la informació: encarafa falta arribar a molta gent. El buclemagnètic és un sistema que requereixd'instal·lació i ofereix a les persones ambimplant o audiòfon la possibilitat de con-nectar-se automàticament al bucle i be-neficiar-se d'una percepció de la parlaamb l'interlocutor clara i neta, sense re-nou de fons.
Seria una bona solució en establiments pú-blics, comerços, sales de teatre i cinema.
Bé, és una lluita difícil, perquè som un pe-tit col·lectiu. Als empresaris i institucionspúbliques se'ls obliga per llei a lainstal·lació d'una rampa o wc per a disca-pacitats, però no a instal·lar un bucle pera sords. Tenim una discapacitat que no esveu però que aïlla tant o més que d’altres.
| 15
ARTICLES I ENTREVISTES
El mes de febrer el Consell de Governde les Illes Balears va aprovar el Pro-jecte de llei d'accessibilitat universal i,entre altres mesures, la instal·lació debucles magnètics serà d'obligat com-pliment en espais d'atenció i ús públic.
16 |
ARTICLES I ENTREVISTES
Carlos CalvoMariana di Maggio
Programa Infantil PHONAK
És un fet que un infant no és unadult petit i que l’audició no esca-pa a aquestes diferències. Els in-
fants necessiten unes condicions d’audi-bilitat millors que les que necessita unadult per a assolir el mateix nivelld’intel.ligibilitat verbal. Els centres audi-tius cerebrals no es desenvolupen com-pletament fins aproximadament els 15anys d’edat, per la qual cosa els infantsno poden realitzar una comprensió auditi-va automàtica com els adults. Pels infantsen període d’adquisició del llenguatge ésfonamental tenir accés a un senyal de laparla el més nítid possible.
Fins ara, els audiòfons pediàtrics s’handistingit per oferir unes característiquesde hardware (part física) especialmenteadequades a les necessitats dels infantscom: resistència a l’aigua i a la pols, pos-sibilitat de colzes pediàtrics, portapiles deseguretat, indicadors lluminosos, entradadirecta d’àudio, etc. Però les característi-ques particulars de l’ambient sonor delsinfants mereixen també un tractament di-ferent del senyal.
En la vida escolar de l’infant hi ha unaquantitat significativa de temps –quasi un34%- en què existeix més d’un orador. Enaquests casos la possibilitat d’ús de di-versos micròfons inalàmbrics és limitada(a vegades per motius econòmics i d’al-tres, per motius pràctics). Els infants enaquestes situacions experimenten dificul-tats per a sentir als seus companys i tam-bé mostren incomoditat durant les activi-tats físiques o de transició, com els es-
ports, estones d’esbarjo o canvis de clas-se. Actualment els audiòfons funcionende manera automàtica, reconeixent iclassificant l’ambient sonor i canviant elprograma en base a aquesta classificació.
Durant l’any 2015 Phonak HQ va realitzarun estudi en el qual s’observaven els in-fants amb pèrdua auditiva en diverses ac-tivitats, les van gravar i les van classificard’acord a l’estil d’ensenyament utilitzat ia l’activitat d’aprenentatge a l’aula (Figu-ra 1)
Durant l’estudi es va comprovar que elsaudiòfons amb el sistema operatiu con-
vencional, destinat a usuaris adults, inter-pretaven de manera diferent les situa-cions auditives en les quals es trobavenels menors. Per exemple, algunes situa-cions de treball grupal, amb crits d’in-fants, eren reconegudes i classificadescom música, amb el conseqüent canvi deprograma automàtic. Per aquest motiu esvan crear nous algoritmes de reconeixe-ment d’aquest tipus de senyals en els au-diòfons pediàtrics, l’anomenat AutoSenseSky OS. La utilització d’aquest nou pro-cessament dóna lloc a un major confortauditiu en situacions sorolloses, caracte-rístiques de l’entorn escolar.
Una altra novetat en els audiòfons pedià-trics és el Phonak Sky V, la implementacióde la tecnologia de processament delsenyal Sound Recover 2. Aquesta tecno-logia proporciona més audibilitat en lesaltes freqüències, al mateix temps quemanté les característiques dels sons defreqüències mitges i baixes. Només s’ac-tiva quan el senyal d’entrada ho requereixi això dóna als infants accés a un rangmés ampli de sons essencials per al des-
Figura 1. Acústica d’un dia escolar d’un infant
Novetats en tecnologia audiològicapediàtrica. L’audibilitat és la clau
envolupament de la parla i el llenguatge.
En les adaptacions binaurals els audiò-fons Sky V compten amb la tecnologia detransmissió inalàmbrica (anomenada Bi-nauralVoiceStream), és a dir, es comuni-quen entre ells. Això permet que al captarun audiòfon un senyal de soroll, com potser el vent, l’altre audiòfon rep un senyalmés clar i així millora la intel.ligibilitat.
Respecte el hardware dels nous audiò-fons pediàtrics Sky V, el material de lacarcassa és encara més robust, amb uníndex de protecció contra l’aigua i la polsIP68, que implica que resisteix a la im-mersió de fins 1 metro sota l’aigua durant60 minuts i a l’exposició a la pols durant 8hores segons la norma IEC60529, senseque aquesta hi penetri. Fins i tot comptaamb un receptor Roger integrat.
Des del Programa Infantil Phonak volemdestacar que el model d’audiòfons reco-manat per a infants petits és sempre elretroauricular amb motlle personal.
El sistema Roger (FM)dins i fora de l’aula.
L’aprenentatge escolar es basa en granmesura en la percepció auditiva i malgrataixò l’ambient acústic escolar queda llunyde ser l’òptim.
Des de l’estudi referit anteriorment es va
observar que el 35% del temps que l’in-fant passa a l’aula es realitzen activitatsamb un únic orador principal. En aquesttipus de situació està demostrat que elsistema Roger és el que aporta mésintel.ligibilitat, duent la veu de la personaque empra el micròfon directament al’audiòfon o processador de l’infant.El sistema Roger és la nova generacióque substitueix als antics sistemes d’ FM.La seva característica principal és elguany adaptatiu, que permet que el vo-lum del senyal s’ajusti automàticamentd’acord amb el soroll de fons. La qualitatdigital del senyal, sense retards ni interfe-rències, i la possibilitat d’ajust individualsegons el dispositiu de cada infant enparticular, distingeixen el seu rendiment
per sobre d’altres sistemes. En estudisrealitzats s’ha demostrat que quan el ni-vell de soroll de fons és de 75 dB el siste-ma Roger aporta fins a un 54% més d’in-tel·ligibilitat que els sistemes que no sóndinàmics.
Existeixen diferents models de micròfonsi de receptors d’acord a l’ús i al dispositiud’amplificació primària (audiòfon o im-plant coclear). Els micròfons Roger selec-cionen de manera automàtica el mode decaptació del senyal més adequat d’acordamb l’orientació del dispositiu. Per aixòpoden dur-se penjats al coll, col.locar-seal centre de la taula o sostenir-se amb lamà mentre s’apunta a l’orador.
| 17
ARTICLES I ENTREVISTES
Figura 5. Audiòfons pediàtrics Phonak Sky V
Figura 2. Percentatge de resultats correctes de l’ HINT en funció del nivell de soroll amb FM tradi-cional, Dynamic FM i Roger. La distància entre l’altaveu que genera la parla i l’oient era de 5,5 m.N.º = 11.1
Roger™ Pen Roger™ Clip-on-mic Roger™ Touchscreen Mic
Roger™ Pass arround
Figura 3. Algunes opcions de micròfons Phonak Roger™
18 |
Solucions BimodalsHi ha ocasions en què l’ús d’un implantcoclear només està indicat en una oïda,mentre que a l’altra s’hi ha de dur un au-diòfon. Per a aquests casos Phonak hadesenvolupat l’audiòfon Naída Link, quefunciona exclusivament amb els proces-sadors d’implant coclear ABNaídaCI. Do-nat que treballen sota la mateixa platafor-ma, ambdós dispositius poden comuni-car-se entre sí i compartir el senyald’entrada més clar. Això significa que, aixícom en les adaptacions d’audiòfons bi-naurals amb Sky V, quan una oïda té unclar avantatge en la qualitat del senyalsonor que li arriba, instantàniament espot enviar aquest so millor a l’altre dispo-sitiu, per tal que pugui sentir-se el millorso en ambdues oïdes.
ConnectivitatLa gamma de sistemes de comunicacióinalàmbrica per als infants i adolescentsés cada vegada més àmplia i versàtil.Tècnicament anomenem a aquestespossibilitats opcions de connectivitat.Existeixen múltiples accessoris per a l’úsdel telèfon i equips multimèdia (TV, vídeoconsoles, ordinadors i tauletes, etc.) per aassegurar que els infants I joves puguinaccedir a la millor qualitat del senyal en laseva vida quotidiana. El comandament Pi-lotOne II i l’aplicació RemoteControlappsón opcions de control pels pares d’in-fants petits i pels adolescents.
Figura 6. Procesador AB Naída CI y audífonoNaída Link
Figura 7. Diferents opcions de connectivitat inalàmbrica
Figura 4. Recomanacions d’ús dels diferents micròfons Phonak Roger™
ARTICLES I ENTREVISTES
Cap on anem?Hem de tenir en compte que el funciona-ment dels audiòfons pediàtrics, per lesseves condicions d’ús, requeriments depotència i temps d’utilització, a vegadesés molt més exigent que el dels adults.
A més, els infants estan desenvolu-pant el llenguatge i si no tenen expe-riència auditiva no poden rerferir di-rectament les seves necessitats, peraixò és natural que els models pedià-trics requereixin més proves i triguinmés a sortir al mercat.
El proper pas en audiòfons pediàtricsserà la implementació de la tecnologiarecargable, ja disponible per a adults ila integració de la connectivitat sensenecessitat d’interfaces.
Esperem ansiosos poder presentar-losnoves tecnologies per a millorar laqualitat de vida de la intervenció au-diològica en infants i joves. Els convi-dem a visitar el nostre nou webwww.phonak-pip.es on poden comp-tar amb material divulgatiu sobre au-diologia i rehabilitació que s’actualitzasetmanalment en base a les deman-des que ens arriben.
| 19
ASPAS CAFÉ
C/ Gral Riera nº15807010 PalmaTelf: 971 592069 Whatsapp 607535494
El nostre restaurant obre de dilluns a dissabte oferint unmenú diari de qualitat, a més d'altres serveis, que podràsconsultar a la nostra web www.aspasmallorca.com.
Ens trobaràs a:C/Ramón Nadal, 4- CP 07010, Palma Telf.: 971 25 42 82Whatsapp: 617 97 97 00
El nostre restaurant obre de dilluns adiumenge oferint un menú diari dequalitat, consulta'ls a la nostra webwww.aspasmallorca.com.
