Upload
others
View
20
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
o
·-.....
·-
Notícia sobre el comerç de la neu a Riudoms (s. XVII-XVIII)
L'any 1978 Ramon Arnigó va publicar un excel.lent llibre sobre la indústria i el comerç de la neu al Camp de Tarragona (1). En aquest treball l'investigador reusenc, especialista en temes d'onomàstica, explorà la ubicació dels pous de glaç de la zona, les seves coordenades geogràfiques, el transport, la utilització del gel i de la neu, els arrendaments i contractes, la comercialització, etc. És una obra única i bàsica per a situar-se a l'hora d 'emprendre els estudis sobre aquest producte i la seva comercialització.
Tot i que Amigó esmenta una bibliografia de poc més d'un centenar de títols relacionats amb la neu i el glaç, el tema no compta encara amb estudis suficients ni d 'abast; tanmateix aquest comerç sembla que va tenir una considerable importància econòmica i que tradueix, al mateix temps, nous hàbits i comportaments en la societat, almenys des del segle XVI.
La utilització de la neu o del glaç tenia com a finalitat refrescar begudes, fruites i conseNar el peix fresc i les carns. Per algunes referències sanitàries sabem també que tenien finalitats terapèutiques: com a analgèsic i antiinflamatori o per a estroncar hemorràgies. Òbviament i a causa de l'escassetato l'alt preu del producte, aquest consum vindria limitat a les classes benestants; la població restant supliria la neu o el glaç per l'aigua fresca del pou o de la mina. La popularització del consum de gel no es produiria però fins ben entrat el segle XX, amb les indústries elèctriques productores. A Riudoms, per exemple, a partir d'aquest segle van establir-se algunes fàbriques de gel que subsistiren fins a l' arri.bada dels nous refrigeradors domèstics o industrials.
Les primeres notícies documentds de què disposem sobre la comercialització de la neu a Riudoms daten de principis del segle XVII i fm esment a l'oferta, amb caràcter de monopoli, d'un dipòsit de neu a la vilq pertal d'atendr~ les
Eugeni Perea i Simón
seves necessitats:
"que si la vila vol que ell se obligava a tenir la neu en tal que la vila li asegura que ninguna persona a tenir la neu ... " (2).
" ... dient que lo neueter ha fet queixa dient que lo Sr. Batlle ha concedit llicència a Geroni Pujol per tenir joch aubert en los trinquets de argolla y com ell es arrendatari de la neu li es perjudici en son arrendament ... se ha resolt que nos deixia tenir trinquets sinó al arrendatari .. ." (3).
El caràcter monopolístic del comerç d'un producte, durant l'època medieval i moderna, tenia per objecte concentrar l'oferta i atomitzar la demanda, operació que podia abaratir els costos de producció, d'extracció o de comercialització, augmentant-ne lògicament els guanys.
El fet que aquesta notícia sobre la neu a Riudoms estigui datada pel febrer de 1610 ens fa creure que la vila devia estar ben informada de les modes i costums que s'imposaven, o que disposava d 'una certa població benestant per accedir a aquest nou producte. Dic això perquè l'activitat mercantil relacionada amb la neu és molt intensa i
important dins del país a l'inici del segle XVII, segons l'estudi d'Amigó. La primera notícia documental que aquest autor dóna es refereix al mes de juny de 1605, tot i que Pere Gil , a la seva Geografia, escrita el 1600, al.ludeix als pous existents a les muntanyes de Prades (4).
Les informacions que, ocasionalment, hem trobat sobre el subministrament de neu a Riudoms, esmenten les viles de Prades, la Cartoixa d 'Escaladei, Tortosa (5). Rojals i Alforja (6), almenys entre els segles XVII i XVIII. Anotem alguns exemples documentals:
" ... ques veigi si los de Prades nos volen donar neu i sino si on de pladeijar se adjunten en los de Cambrils (7).
" ... y la vila tinga facultat de concertar ab Prades o altri ... lo donar neu des del dia de Pasqua de resurrecció fins a mitg novembre .. : (8).
" ... ajustar la neu amb Cartoixa d'Escaladei .. ." (9).
L'esment de la Cartoixa prioratina no significa, necessàriament, que la neu o glaç fos de les indústries del Montsant, sinó que els frares en tenien l'arrendament. Destaquem igualment el llarg perío-
FABRICA DE HIELO
JOSE MUNT E Refresque sus bebidas
Conserve sus alimentos
Tel. 134
~ CON HIELO
RIU!: OMS ,.._
.._ ._ .._ .._ N ~r.;¡.;:¡§.- .._ .._ """ .._ . 1< 1< l< x .... ~oNICX lllfl*b]§b]~;;l§;;l§.;:¡§Ç~~t;:\!.;l§;;l§;:\~;:\~"*· ..............
...... ,_
de assenyalat en el consum de gel. entre març o abril i novembre, evidència clara d'un consum d'hàbits arrelats.
Els contractes de llicència sobre subministrament depenien de molts factors i el període de temps de contracte també oscil.lava. Algunes notes documentals ens parlen d'una llicència de quatre anys:
" ... diu donava neu a la vila per quan·a anys a dos diners la lliura sens costar ninguna cosa a la vila ... " (lO).
Alguns papers municipals destaquen la dificultat de proveïment de neu i dels entrebancs que això suposa per a lo població. Cal tenir en compte que la provisió de neu o de glaç depenio, fonamentalment, de les precipitacions nivals que s'escaiguessin durant l'hivern anterior. A vegades els pactes de subministrament no podien complir-se, o era diñcil atendreïs a causa dels migrats recursos existents:
" ... atès que la Sra. viuda Basellas en dias molt atràs suplicà a la vila que ves sin trobaria en altre part y la tregan indemne de la obligació de donar-nos neu este any se ho resolt lo consell que suposat que altres diligencios se ha de anar a Valls que ab tota brevetat se vague a parlar ob dita Sra. y si dita Sra. non tindrà ques dilegencihiga en Prades dit negoci de la neu ... " (11).
El transport de la mercaderia es realitzava sempre en el cor de la nit. per tal d 'evitar la pèrdua de pes per desglaçoment. Hom embolca-
llava el gel amb sacs de fil i amb una cobertura de palla, i es traslladava amb haveries per camins i senderons tan dreturers com fos poSsible. Les rieres d'Alforja i de Maspujols eren els primers passos més idonis per entrar el gel de la muntanya a Riudoms.
No sabem preus ni volums del consum local, tret dels "dos diners la lliura" que esmentem supra. Tan sols disposem de la referència anecdòtica proporcionada per Ramon Amigó a l'obra citado, que per a 1705 i procedent de Prades, atribueix a Riudoms una compra de 45 càrregues, amb un total de 5.400 quilos (12). De les vuit poblacions anotades en aquest escandall de vendes Riudoms tindria un dels consums més baixos per percentatge de població. Tanmateix podria ser que el municipi disposés de subministrament de neu procedent d'altres pous o bòfies. De fet olgunes referències dels síndics locals parlen de diversos proveïdors i de l'adquisició de neu com a element de riquesa o de luxe (13).
Coneixem també diferents pactes administratius sobre el subministrament de la neu a la vila, corresponent a la segona meitat del segle XVIII .
• Notes
• Aquestartlclefoupublicat,inlcialment, a Missiva(SocietatCatalanadeGenealogia. Heràldica, Sigil.lografia i Vexil.lologia), núm. 1, p. 4-5, tot i que ara ha estat notablement ampliat en dades.
1. Ramon AMIGÓ: Neveres pre-industrials (pous de neu) al Camp de Tarragona. Edicions del Centre de Lectura. Reus. 1987 . De llavors ençà ha anat apareixent una bona bibliografia local d'articles sobre aquest tema. com el darrer que hem vist "Els pous de neu i de glaç del Montseny·. in Joan LÓPEZ I CORTIJO: Monografies del Montseny. (1992). v. 7. ps. 61-97 .
2. Arxiu Històric Municipal de Riudoms (AHMR). Llibre d'actes. 7-2-161 O.
3.AHMR.Liibred'actes. 17-4-1701 . 4.AMIGÓ,Neveres .... p.37. 5. La indústria de lo neu tortosina és prou
important i disposa de diverses referències d 'estudi històric. Les darreres notes que coneixem sobre el tema són les que publica la revista Informatiu Jesusenc. Butlletí del Consell de Jesús. núm. 56. (1993). p.17. Són notes d'un gran valor testimonial per ser viscudes: "Faró un grapat d'anys. mes d'un sigle, que l'Ajuntament. pensant en lo be de la població. va construhi. en monts comunals. al Port. dos neveres. ó pous de la neu. que donen nom a una partida: la partida dels pous de la neu. Ereil dos pous grandiosos. d'uns quatre metros de llum o diómetro per cinch o sis de fondària. en una escalinata de pedra pera baixarhi cómodament . A les mateixes boques dels pous hi havia una especie de rafals. en pilastres y tauladets pera resguardó la neu depositada . de la intemperie, del sol i de les plujes Al ferse la subasta. l'Ajuntament imposava al. arrendatari algunes obligacions molt beneficioses pera l's seus administrats. com. que donés. lo gel al San Hospital: que tingués. sempre. en depósit certa cantidat de neu peraïs cassos apremiants d'enfermetats. com congestions cerebrals. en queï seu us es indispensable: que la vengués ó un preu módich sopena de incurri en multa. etc. etc. Agustí Tafalla alies Caquel. vehí de Jesús. en companyia de son sogre. vaser nevaté per espay de coranta anys. En esta indústria tortosina. que ha desaparegut pera no torna mes. s'hi guanyaven la vida mes de cincuanta homens (sic)"
6. Pere ANGUERA a Història d'Alforja (1986). p. 169 cita quatre pous de neu existents a la vila durant el segle XVIII.
7.AHMR.Liibred'actes.25-4-1674. 8.1bídem.a. 1701. 9. Ibídem. 19-7-17051 30-8-1706. Pel que
fa a Tortosa trobem diverses referències en els llibres d ·actes de 1707: sobre Rojals en març de 1724 I sobre Alforja en maig de 1732.
10.AHMR.Liibresd'actes.27-2-1695. 11.AHMR.Liibred'actes,6-2-1702. 12.AMIGÓ,Neveres .. . ,p. 7l. 13.AHMR.Llibred'actes,a. 1701.
e
·-.....
·-
5