Embed Size (px)
Citation preview
OCELLS DE L’ANOIA
Estudi i Atles dels ocells de la comarca
de l’Anoia
OCELLS DE L’ANOIA
2
ÍNDEX
0. INTRODUCCIÓ 3
1. PREPARACIÓ PER AL TREBALL DE CAMP 5
1.1. Característiques fisicobiològiques de la zona 5
1.1.1. Situació geogràfica 5
1.1.2. Característiques climàtiques 6
1.1.3. Vegetació 7
1.1.4. Fauna 8
1.2. Estudi previ de l’avifauna 9
1.2.1 Ordre de les espècies 10
2. OBSERVACIONS DE CAMP 11
2.1. Mètode de transsecte 11
2.2. Tria de transsectes 11
2.3. Condicions òptimes per a les observacions
2.4. Classificació de les espècies segons la època en
que són observades 13
3. SORTIDES DE CAMP 15
4. RESULTATS DE LES OBSERVACIONS 18
4.1. Resultats de les observacions a l’hivern 2010-2011 18
4.1.1. Taules de les espècies observades 18
4.1.2. Gràfiques d’abundància de les espècies 21
4.2. Resultats de les observacions de l’hivern 2011-12
i primavera 2012 23
4.2.1. Taules de les espècies observades 23
4.2.2. Gràfiques d’abundància de les espècies 26
4.3. Llistat d’espècies observades 29
5. ANÀLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS A LES OBSERVACIONS 33
6. DADES ADICIONALS 35
4.1. SACRE, SACIN i SOCC ¿En què consisteixen? 35
7. ELABORACIÓ DEL ATLES 38
7.1. Quadrícules de distribució 38
6. CONCLUSIONS 39
OCELLS DE L’ANOIA
3
7. BIBLIOGRAFIA 41
ANNEXOS:
Annex 1: Ordre sistemàtic de classificació de les espècies 42
Annex 2: Resultats del SACRE i el SACIN 2012 48
OCELLS DE L’ANOIA
4
0. INTRODUCCIÓ
Amb la tecnologia i els avenços actuals, hem arribat a un punt de globalització en
que en qüestió de segons podem saber coses que passen a l’altre punta del món i
saber detalls de la vida de persones que ni tan sols coneixem. Però, ¿què passa
amb el que ens envolta, amb tots aquells elements que, tot i que no formen part
de la nostra vida quotidiana, si que ens són propers?
En aquest treball, ens hem proposat saber més coses sobre el nostre entorn
immediat, sobre l’ecosistema on vivim i els éssers que ens envolten. Per això hem
proposat l’objectiu següent: aprofundir en el coneixement dels ocells que habiten
a la comarca de l’Anoia, i intentarem donar resposta a les preguntes:
Quins ocells són?
En quina quantitat hi són presents?
Per on es distribueixen?
Per iniciar aquest estudi s’aprofiten les dades obtingudes en el treball de recerca
presentat durant el curs 2010 – 2011. Aquest treball consistia en un estudi
comparatiu de les poblacions d’ocells d’Igualada, a l’hivern, diferenciant els
habitats rural i urbà. En ell s’estudien els ocells que hivernen a la comarca, tant a
dintre com a fora la ciutat, amb la intenció d’esbrinar quins hi viuen, en quina
incidència se’ls pot veure i si hi ha diferències entre els que ho fan a la zona
urbana i els que ho fan a la zona rural.
Amb l’objectiu de conèixer també la població nidificant i ampliar així aquest estudi,
es fan dues sortides d’observació, una al hivern i una durant l’època de primavera
que correspon a la nidificació. Com en el treball precedent es diferencien també
els ocells d’hàbitat rural i urbà.
Per a fer aquestes observacions de camp es planifica seguir el mètode de
transsectes o recorreguts prefixats, tot anotant els ocells que veiem o escoltem, al
mateix temps que es pren nota de la vegetació trobada i les característiques
climàtiques de la zona, per conèixer el medi on viuen i poder-ho relacionar.
Per aquest estudi, prèviament, es veu la necessitat d’aprendre a fer un seguiment
ornitològic i un reconeixement del terreny per saber quins són els millors llocs i les
millors hores per a les observacions, quines són les característiques a observar
per a una correcta identificació dels ocells, i posteriorment, com elaborar els
OCELLS DE L’ANOIA
5
gràfics amb les dades recollides. Per a fer això consultarem a Internet, llibres de
referència i preguntarem a diversos experts sobre el tema.
Posteriorment s’han utilitzat totes les dades recollides en aquestes sortides que
s’han ampliat amb altres dades de treballs de camp ornitològics fets a l’Anoia
sobre tot les del projecte SACRE (Seguimiento de Aves Comunes Reproductoras
de España) i SACIN (Seguimiento de Aves Comunes en Invierno) de la SEO
(Sociedad Española de Ornitología). A més, s’han consultat diversos treballs i
bibliografia, tant de l’Anoia com generals de Catalunya, per conèixer la totalitat de
l’avifauna anoienca entre els que destaquem l’Anuari ornitològic de l’ICO i l’Atles
de nidificants i hivernants a Catalunya.
Amb tot aquest material, i donat que no se n’ha trobat cap ja realitzat, es decideix
elaborar un Atles ornitològic de l’Anoia, en el que es mencionen totes les
especies d’ocells que es poder trobar a la comarca, ja siguin nidificants,
hivernants, rurals o urbans, i en quines zones concretes i en quines èpoques de
l’any els podem observar.
OCELLS DE L’ANOIA
6
1. PREPARACIÓ PER AL TREBALL DE CAMP
1.1. Característiques fisicobiològiques de la zona
Abans de començar el treball hem de conèixer l’entorn que estem estudiant per
situar-nos i saber millor què és el que ens podem trobar.
1.1.1. Situació geogràfica
La comarca de l’Anoia està situada al
centre de Catalunya, a l’extrem oriental de
la Depressió Central. Limita al nord amb
la comarca del Solsonès; a l'oest amb la
de la Segarra, la de la Conca de Barberà i
la de l'Alt Camp; al sud amb la de l’Alt
Penedès, i a l'est amb la del Baix
Llobregat i la del Bages.
Està formada bàsicament per tres sectors
ben diferenciats geogràficament: La part
central o Conca d’ Òdena, l’Alta Anoia i el
pla de Montserrat, que és la part que limita
amb el Baix Llobregat a partir del congost
de Capellades.
Es poden distingir també, a l’oest, un cop passat el port del Bruc la zona del Bruc,
a la part meridional la zona de La Llacuna, i a la meitat nord l’Alta Segarra.
En quant al relleu, l’Anoia forma part de la Depressió Central Catalana, ja en
contacte amb la Serralada Prelitoral. Al centre s’hi troba la conca d’Òdena, al seu
voltant, cingles de poca alçada com la Tossa de Montbui. Cap a la zona nord hi
trobem la Calma de Calaf, altiplà a l’’altura d’uns 700 metres i que s’estén fora de
la comarca fins a convertir-se en l’altiplà central. A l’oest la serra de Rubió i al sud
est la de Montserrat junt amb les de Miralles, el Bruc i la Llacuna, acaben de
definir el territori al voltant de la conca central.
És important citar el riu Anoia, que travessa la comarca per la meitat, i que, junt
als seus afluents, les rieres de Clariana, Tous, Carme i Castellolí i el riu Òdena,
afavoreix, al seu voltant, l’aparició de boscos i vegetació de ribera, tot i que no són
zones molt extenses degut al poc cabal del riu.
Situació de la comarca de l’Anoia i
les comarques limítrofes.
OCELLS DE L’ANOIA
7
1.1.2. Característiques climàtiques
El clima de l'Anoia és de transició entre el típicament mediterrani i el continental.
Els contrastos tèrmics estacionals són marcats. Les primaveres i les tardors són
curtes, mentre que els estius i els hiverns són llargs i de temperatures més
extremes que en el clima mediterrani, però no tant com en el continental.
És un clima força sec, sent les èpoques més plujoses tardor i primavera, sempre
tenint en compte que les precipitacions són generalment escasses.
Les temperatures són molt altes durant els mesos d’estiu, sobretot als mesos de
juliol i agost, i els hiverns són més freds, amb mínimes que poden arribar per sota
dels zero graus.
En conseqüència preveiem que els ocells que hi trobarem seran, generalment,
ocells mediterranis adaptats a aquest clima.
OCELLS DE L’ANOIA
8
1.1.3. Vegetació
En general en tota la zona
predomina la vegetació de tipus
mediterrània septentrional, que
requereix poca aigua, i amb
característiques pròpies de la
vegetació de tipus ibèric
continental.
La vegetació espontània és
bastant diferent depenent de la
zona geogràfica que ocupa.
Trobem vegetació de ribera al
voltant del riu Anoia i els seus afluents, boscos d’alzina a la serra de Montserrat,
roure valencià a la Calma de Calaf i carrasques a la resta del territori, que de fet
són els arbres predominants junt amb el pi blanc que esquitxa el paisatge.
També són molt abundants els matolls de garrigues, bruc, romaní, farigola,
argelaga, sajolida,...
Els camps de conreu són
majoritàriament de secà, entre
els que destaquen els de
cereals (ordi i blat) i els camps
de vinyes, oliveres i ametllers.
Vegetació de Rubió
Camp de conreu de cereals a l’Espelt
OCELLS DE L’ANOIA
9
1.1.4. Fauna
A la ciutat la fauna que predomina són ocells, rats penats, rosegadors, petits
rèptils i animals domèstics com gats i gossos.
Al camp, també s’hi troben molts tipus d’ocells, així com petits rèptils com
sargantanes, serps, dragons,... A més a més, gran quantitat d’insectes i altres
invertebrats i, tot i que no en tanta quantitat, rosegadors com ratolins de camp o
talpons, esquirols, conills, talps, porcs senglars, teixons i petits depredadors com
genetes, guineus,...
Segons la zona es pot trobar bestiar domèstic com vaques, ovelles, cabres...
Guineu Conills
OCELLS DE L’ANOIA
10
1.2. Estudi previ de l’avifauna
Abans de sortir a fer les observacions de camp pròpiament dites hem de saber
què ens podrem trobar a fi de saber-ho reconèixer, tanmateix és important el
moment del dia, l’època de l’any i el lloc que triem per fer les observacions.
Amb aquesta finalitat ens hem hagut de formar. Per això hem fet un estudi, en
llibres especialitzats i censos anteriors, de quins són els ocells més probables de
veure en cada zona per aprendre a reconèixe’ls en les observacions posteriors.
Amb l'ajuda del programa Guia pràctica de cants d’ocells, hem après a identificar
els cants dels ocells més comuns, molt important per identificar-los sobretot
durant els mesos d’estiu durant els quals s’amaguen entre la vegetació.
Per assegurar-nos d’identificar correctament tots els ocells ens ha acompanyat el
naturalista Gustau Serrano, membre de la SEO (Sociedad Española de
Ornitologia), del ICO (Institut Català d’Ornitologia) i de DEPANA (Lliga per la
Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya), que ens ha ajudat en tots els
transsectes.
El següent pas és la planificació de les sortides de camp. Per a una correcta
observació ens proveïm de:
Prismàtics, per facilitar l’apropament visual a les espècies i poder-ne
apreciar els detalls més característics.
Guies de camp, per identificar correctament les espècies avistades.
Gravadora, per, si es possible, enregistrar cants d’ocells que ens costi
identificar in situ i poder-ho fer posteriorment amb la guia de cants.
Llibreta de camp, per anotar totes les observacions.
Càmera fotogràfica, per documentar gràficament el paisatge.
Termòmetre, per mirar la temperatura abans de cada observació, ja que és
important per definir les característiques climàtiques que poden influir en
les observacions.
OCELLS DE L’ANOIA
11
1.2.1. Ordre de les espècies
A fi de fer més fàcil obtindre conclusions en aquest treball s’ha utilitzat l’ordre
sistemàtic de classificació de les espècies, referint-nos-hi pels noms comuns i
incloent, en l’Altles, els noms científics.
L’ordre sistemàtic és una forma de classificació dels essers vius, específic i
determinat, utilitzat en tots els Atles ornitològics universalment, en que s’agrupa a
les diferents espècies per ordre i família.
Aquest ordre, junt amb les espècies que trobem a la comarca, es pot consultar a
l’Anex 1.
Els ocells es poden dividir en dos grans grups: passeriformes i no passeriformes.
Els passeriformes són un gran ordre d’ocells que avarca més de la meitat
d’espècies del món. El seu nom ve del nom llatí del pardal “passer” i literalment
significa “els que tenen forma de pardal”, de manera que en la seva immensa
majoria són ocells petits, generalment boscans, de forma arrodonida i de bec i
potes relativament curts.
Els passeriformes són el grup de vertebrats millor adaptats i amb més èxit
evolutiu, ja que conten amb aproximadament unes 5400 espècies, tantes com els
mamífers.
El grup dels no passeriformes engloba els altres 27 ordres de característiques
molt diverses i que es poden consultar a l’Annex 1.
El nombre total de espècies d’ocells, englobant passeriformes i no passeriformes
ascendeix, aproximadament, fins als 10.000
OCELLS DE L’ANOIA
12
2. OBSERVACIONS DE CAMP
Per optimitzar els resultats de les observacions de camp és important aplicar una
bona metodologia, que ens permeti definir les zones on fer les observacions,
tenint en compte quin és el millor moment de l’any i del dia per fer-les, sense
oblidar que unes condicions climàtiques idònies milloraran els resultats de les
observacions.
S’anoten com a observacions tant els ocells vistos com aquells dels quals se’n
escolta el cant.
2.1. Mètode de transsectes
Per a fer les observacions el mètode escollit és el de “transsectes”.
¿Què és un transsecte? Un transsecte és un recorregut predeterminat sobre el
mapa del terreny, que reuneix les característiques necessàries per ser
representatiu de tot el territori a estudiar o, al menys, d’una part.
En l’estudi que ens ocupa, el cens dels ocells que viuen a la nostra comarca,
necessitem la suma de varis transsectes complementaris per representar tots els
diferents hàbitats de la zona.
2.2. Tria de transsectes
El primer és decidir quins seran aquests transsectes. Han de ser zones
representatives de diferents àmbits de vegetació de manera que puguin reflectir al
màxim el que trobem a la comarca i així, donar-nos unes dades més precises de
que trobaríem a tota la comarca estudiant-ne només unes zones determinades.
S’escullen tres transsectes urbans.
Tots tres escollits per ser zones amb
vegetació dintre del terme municipal
d’Igualada. Són els següents:
Transsecte 1: Inclou la part del
Passeig Verdaguer que va des del
carrer Sant Vicens fins al carrer
Santa Caterina.
Delimitació dels transsectes urbans dins
de la ciutat d’Igualada
OCELLS DE L’ANOIA
13
Transsecte 2: el Parc de l’Estació vella.
Transsecte 3: el Parc de Vallbona.
I els tres transsectes rurals són:
Transsecte 1: a l’Espelt, dins del
terme municipal d’Òdena. Escollim
aquest transsecte com a
representació de la zona de
conreus de secà (cereals, ametllers
i oliveres) amb taques de bosquets
de pins i alzines.
Transsecte 2: dins el terme de
Rubió. Escollim aquest transsecte
com a representació de la zona de
matollar i brolla.
Transsecte 3: al riu Anoia al seu pas per Igualada. Representatiu de les zones
humides i de vegetació de ribera.
Durant les observacions del 2012 el transsecte de Rubió és substituït per un altre
al terme de Sta. Margarida de Montbui amb condicions semblants.
Delimitació dels transsectes rurals dins la
comarca.
OCELLS DE L’ANOIA
14
2.3. Condicions òptimes per a les observacions
El moment òptim per fer les observacions és a primera hora del matí: quan ha
sortit el sol, els ocells comencen la seva activitat i encara no s’han amagat a
causa de la calor. Per això les sortides per les observacions de camp fetes a
l’hivern s’han portat a terme entre les 8 i les 11 am i les de l’estiu entre les 7 i
les 10 am.
Les dates de les sortides s’han fet coincidir amb dies festius a causa de l’horari
escolar, sempre dintre de les èpoques que es volen estudiar. La de l’època de
nidificació a finals de primavera, que és quan els ocells tenen la màxima època
de nidificació i les de hivern entre finals de desembre i febrer.
En quant a les condicions climàtiques òptimes per a les observacions, tenim en
consideració que els ocells, al igual que nosaltres, prefereixen dies amb
temperatures ni massa fredes ni massa calentes, i sobretot no es poden fer
observacions en dies ventosos, ja que els ocells no surten a volar i el so del
vent ensordeix els cants que es poguessin sentir.
2.4. Classificació de les espècies segons la època en que són observades
Depenent del moment de l’any en que vegem cada ocell el classificarem com a
hivernant, nidificant, sedentari, migrant o esporàdic.
Els ocells hivernants són els que són vistos tan sols durant els mesos de hivern
i de forma freqüent, si, per contra, els observem tan sols durant la primavera-
estiu seran ocells nidificants, sempre i quan hi hagi una mínima seguretat de
que l’ocell cria a la zona. Si només se’n troben exemplars joves, que no es
reprodueixen, conclourem que es tracta d’una espècie d’ocells estiuejants no
nidificants.
Les espècies que es puguin observar al llarg de tot l’any seran considerades
espècies sedentàries.
Si se’l veu només a la tardor o a principis de primavera, que són èpoques de
migració, i no se’l veu ni a l’hivern ni a l’estiu, la espècie serà catalogada com a
migrant.
Quan un ocell no pertany a cap de les categories anteriors i només se’l observa
en contades ocasions, i no cada any, se’l considera una espècie esporàdica.
OCELLS DE L’ANOIA
15
3. SORTIDES DE CAMP
Les sortides de camp, a cada transsecte, s’han realitzat seguint les condicions
marcades a la metodologia, en els horaris abans mencionats, durant les èpoques
de hibernació durant el curs 2010-2011 i durant l’hivern 2011-2012, i també durant
l’estiu 2012 en les dates especificades més avall.
En cada transsecte s’apuntaven les espècies observades i el nombre d’exemplars
en una llibreta de camp, per després fer-ne el recompte a casa i passar les dades
a taules que mostrarem en el següent apartat.
S’han fet també fotografies dels diferents entorns estudiats per il·lustrar-los i que
acompanyen les següents descripcions.
Transsecte rural 1: L’Espelt
Vegetació: plantacions d’ ametller i
olivera, camps de cereals, roure,
alzina, pins, romaní, farigola, garric,...
Les sortides de camp s’han realitzat
els dies: 2/01/2011, 23/01/2011,
29/12/2011 i 6/05/2012.
Vegetació del transsecte de l’Espelt
OCELLS DE L’ANOIA
16
Transsecte rural 2(1): Rubió
Vegetació: camps de cereals i de
pastura, pi blanc, alzina, roure, garric,
farigola, bruc, argelaga, galzeran,
romaní.
Les sortides de camp s’han realitzat
els dies: 28/12/2011 i 23/01/2011.
Transsecte rural 2(2): Montbui
Vegetació: Carrascas, pi blanc,
alzines, i matolls de sajolida, farigola,
romani, garrigues...
Les sortides de camp s’han realitzat
els dies: 04/01/2012 i 20/03/2012.
Transsecte rural 3: Riu Anoia
Vegetació: principalment de ribera
com pollancres, canyís i bogues.
També trobem pins, roures, ametllers,
esbarzers, ginestes,...
Les sortides de camp s’han realitzat
els dies: 6/12/2011, 30/01/2012,
26/12/2012 i 22/04/2012.
Vegetació del transsecte de Rubió
Riu Anoia amb la ciutat d’Igualada al
fons
Vegetació del transsecte de Montbui
OCELLS DE L’ANOIA
17
Transsecte urbà 1: Passeig Verdaguer
Vegetació: plataners, arbustos, til·lers,
i vegetació decorativa de jardí...
Les sortides de camp s’han realitzat
els dies: 6/12/2011, 30/01/2012,
26/12/2011 i 22/04/2012.
Transsecte urbà 2: Parc de l’Estació Vella
Vegetació: plataners, arbustos i
vegetació decorativa de jardí...
Les sortides de camp s’han realitzat els
dies: 6/12/2010, 30/01/2011,
26/12/2011 i 22/04/2012
Transsecte urbà 3: Parc de Vallbona
Vegetació: pins, plataner, farigola, xiprer,
llorer,...
Les sortides de camp s’han realitzat els
dies: 6/12/2010, 30/01/2011, 26/12/2011 i
22/04/2012
Tram del Passeig Verdaguer
Parc de l’Estació Vella
Parc de Vallbona
OCELLS DE L’ANOIA
18
4. RESULTATS DE LES OBSERVACIONS
En acabar aquestes sortides fem recompte de totes les especies avistades a
cada tram, així com del nombre d’exemplars de cadascuna d’aquestes
espècies.
Per exemplificar aquestes dades omplim taules i gràfiques que faciliten tant la
comprensió dels resultats com el tractament d’aquestes dades per extreure’n
conclusions.
Processarem per separat les dades de l’hivern 2010-2011 i les de la temporada
hivern 2011-2012 junt a amb les de la primavera-estiu 2012, per després així
comparar els dos anys.
4.1. Resultats de les observacions a l’hivern 2010-2011
4.1.1. Taules de les espècies observades
A les taules, s’especifica el número d’ocells observats a cada sortida de camp
(indicada per la data en que es va fer) per a cada itinerari, i desprès el total
observat de cada espècie i el total d’espècies registrades.
Les diferents espècies estan especificades amb el nom comú i segueixen
l’ordre sistemàtic de classificació.
Es presenta una taula per els resultats dels ocells urbans i una per els dels
ocells rurals.
OCELLS DE L’ANOIA
19
Taula 1: Resultats de les observacions als transsectes urbans
Ocells urbans
Itinerari 1: Itinerari 2: Itinerari 3:
Total Passeig Parc de l'estació vella Parc de Vallbona
06/12/2010 30/01/2011 06/12/2010 30/01/2011 06/12/2010 30/01/2011
colom 40 36 23 14 58 44 215
tudó 4 4 11 2 26 1 48
tortora turca 9 3 5 2 5 9 33
cotorreta de pit gris 0 0 4 6 0 0 10
cuareta blanca 0 0 0 0 0 3 3
cotxa fumada 0 0 0 0 0 4 4
merla 0 1 0 0 0 0 1
tallarol de casquet 0 2 1 0 0 0 3
mosquiter 0 2 0 0 0 0 2
papamosques gris 1 0 0 0 0 0 1
mallerenga blava 2 0 0 0 1 0 3
mallerenga carbonera 3 0 1 0 2 0 6
garsa 2 1 1 2 9 3 18
estornell comú 0 0 0 0 15 9 24
estornell negre 0 0 0 0 2 0 2
pardal 16 7 3 19 3 21 69
pinsà 0 0 0 0 9 16 25
gafarró 0 0 0 0 1 0 1
cadernera 0 0 0 0 2 0 2
no identificats 3 6 2 0 4 0 15
Total 19 81 56 51 45 130 110 467
OCELLS DE L’ANOIA
20
Taula 2: Resultats de les observacions als transsectes rurals
Ocells rurals Itinerari 1: Espelt Itinerari 2: Rubió Itinerari 3: Riu Anoia
Total 02/01/2011 23/01/2011 28/12/2010 23/01/2011 06/12/2010 30/01/2011
ànec coll verd 0 0 0 0 60 2 62
xoriguer 0 0 0 1 0 0 1
perdiu 0 0 4 3 0 0 7
polla d'aigua 0 0 0 0 2 0 2
colom comú 0 3 0 0 0 2 5
tudó 1 0 15 7 0 0 23
cogullada 0 1 0 0 0 0 1
alosa 0 0 1 0 0 0 1
titella 18 0 0 6 0 0 24
cuareta torrentera 0 0 0 0 0 1 1
cuareta blanca 0 0 1 1 2 3 7
pardal de bardissa 0 0 0 2 0 0 2
pit roig 6 0 0 0 2 0 8
cotxa fumada 0 0 2 0 3 5 10
merla 1 1 2 3 0 0 7
tord 1 0 3 4 0 0 8
rossinyol bord 0 0 0 0 1 1 2
tallarol de cap negre 0 0 0 0 1 0 1
tallarol de casquet 3 0 0 0 1 2 6
bruel 0 0 1 0 0 0 1
mallarenga cuallarga 0 0 0 2 0 0 2
mallerenga emplomallada
2 0 0 0 0 0 2
mallarenga blava 3 0 1 0 0 0 4
mallerenga carbonera 3 0 5 3 1 3 15
gaig 1 3 0 0 0 0 4
garsa 0 1 0 0 13 5 19
corb 0 0 0 2 0 0 2
estornell comú 3 12 35 0 8 0 58
pardal comú 6 7 57 36 6 24 136
pinsà 157 48 75 3 11 7 301
gafarró 27 4 3 1 2 1 38
verdum 0 0 11 0 0 0 11
cadernera 32 0 20 0 0 2 54
passarell 11 17 5 0 0 0 33
gratapalles 1 0 3 12 0 0 16
sit negre 0 0 2 0 0 0 2
cruixidell 0 0 7 0 0 0 7
no identificats 30 13 20 14 15 14 106
Total 38 306 110 273 100 113 72 974
OCELLS DE L’ANOIA
21
4.1.2. Gràfiques d’abundància de les espècies
Per veure més clarament la influència de les diferents espècies en la zona hem fet
els següents gràfics de barres. En ells es compara l’abundància de cada espècie
en les zones rurals y urbanes.
Hem dividit les espècies en els diferents gràfics segons la seva abundància per
facilitar el tractament de les dades i per fer-ne més fàcil la comprensió, amb el que
trobem tres gràfiques.
En el gràfic nº 1, dividit en dos (1a i 1b) per qüestions de comoditat, es mostren
les espècies escasses, que són aquelles de les que s’han observat menys de 12
exemplars en ambdós àmbits, el rural o l’urbà.
En el gràfic nº 2 es mostren les espècies abundants, que són aquelles de les que
s’han vist entre 12 i 100 exemplars, almenys en un dels dos àmbits.
I en el gràfic nº 3 es mostren les espècies molt abundants, que són les que
superen els 100 exemplars en, almenys un dels dos àmbits.
Gràfic 1a: Espècies escasses – Hivern 2010/11
0
2
4
6
8
10
12
rurals
urbans
OCELLS DE L’ANOIA
22
Gràfic 1b: Espècies escasses – Hivern 2010/11
Gràfic 2: Espècies abundants – Hivern 2010/11
0
10
20
30
40
50
60
70
rurals
urbans
0
2
4
6
8
10
12
rurals
urbans
OCELLS DE L’ANOIA
23
Gràfic 3: Espècies molt abundants – Hivern 2010/11
4.2. Resultats de les observacions de l’hivern 2011-12 i primavera 2012
4.2.1. Taules de les espècies observades
Les taules que mostren els resultats de les observacions d’aquest segon any
segueixen el mateix tractament que les del any anterior. D’aquesta manera
s’especifica el número d’ocells observats a cada sortida de camp per a cada
itinerari, i el total d’espècies i el total d’exemplars registrats.
Al igual, les espècies s’especifiquen amb el nom comú i seguint l’ordre
sistemàtic de classificació.
També aquí presentem una taula per els resultats dels ocells rurals i una per
els dels ocells urbans.
colom pardal pinsà no identificats
0
50
100
150
200
250
300
350
rurals
urbans
OCELLS DE L’ANOIA
24
Taula 3: Resultats de les observacions als transsectes rurals
Ocells rurals Itinerari 1: Espelt Itinerari 2: Montbui Itinerari 3: Riu Anoia
Total 29/12/2011 06/05/2012 04/01/2012 20/03/7518 26/12/2011 22/04/2012
bernat pescaire 0 0 0 0 1 0 1
anec coll verd 0 0 0 0 85 13 98
esparver 1 0 0 0 0 0 1
polla d'aigua 0 0 0 0 1 0 1
colom comú 0 0 0 0 5 2 7
tudó 3 3 7 12 1 0 26
tortora turca 0 0 0 0 0 1 1
cucut 0 4 0 0 0 0 4
falciot 0 105 0 19 0 55 179
abellerol 0 5 0 6 0 0 11
puput 0 1 0 0 0 0 1
picot verd 0 1 0 0 0 0 1
cogullada 4 3 0 0 0 0 7
cotoliu 0 8 0 0 0 0 8
alosa 0 4 0 0 0 0 4
oreneta de rivera 0 7 0 0 0 2 9
oreneta vulgar 0 0 0 4 0 120 124
oreneta cuablanca 0 3 0 3 0 75 81
cuareta torrentera 0 0 0 0 1 1 2
cuareta blanca 2 0 0 0 1 5 8
cargolet 0 0 1 1 0 0 2
pit roig 0 1 0 1 0 0 2
rossinyol comú 0 11 0 20 0 1 32
cotxa fumada 3 0 0 0 4 0 7
merla 2 5 3 5 0 1 16
tord 0 0 0 1 0 0 1
griva 3 0 0 0 0 0 3
rossinyol bord 0 0 1 2 6 4 13
bosqueta 0 0 0 4 0 0 4
tallarol de cap negre 0 1 0 1 0 1 3
tallarol de casquet 4 0 1 1 1 0 7
mosquiter comú 1 0 0 0 5 0 6
mosquiter pàl·lid 0 0 0 7 0 0 7
papamosques 0 0 0 0 1 0 1
mallarenga cuallarga 0 0 0 1 0 0 1
mallerenga carbonera 9 8 5 5 3 0 30
respinell 0 0 0 1 0 0 1
oriol 0 2 0 1 0 0 3
capsigrany 0 2 0 0 0 0 2
gaig 3 0 0 0 0 0 3
garsa 0 1 3 2 4 2 12
cornella 0 1 2 2 0 0 5
estornell comú 135 3 5 6 16 1 166
OCELLS DE L’ANOIA
25
estornell negre 0 0 0 0 2 10 12
pardal comú 32 7 10 4 49 14 116
pardal xarrec 0 0 0 0 4 0 4
pinsà 37 1 2 1 2 0 43
gafarró 1 6 0 2 20 0 29
verdum 13 4 0 0 0 0 17
cadernera 1 0 0 0 0 0 1
passarell 15 0 0 0 0 0 15
gratapalles 2 1 12 0 0 0 15
cruixidell 0 12 0 1 0 0 13
Total 53 271 210 52 113 212 308 1166
Taula 4: Resultats de les observacions als transsectes urbans
Ocells urbans
Itinerari 1: Itinerari 2: Itinerari 3:
Total Passeig Parc de l'estació vella Parc de Vallbona
26/12/2011 22/04/2012 26/12/2011 22/04/2012 26/12/2011 22/04/2012
bernat pescaire 0 0 0 0 0 2 2
xoriguer 0 0 0 0 2 0 2
colom 30 36 10 9 44 15 144
tudó 5 4 0 0 8 3 20
tortora turca 4 5 1 1 11 7 29
cotorreta de pit gris 0 0 0 0 0 1 1
falciot 0 29 0 2 0 6 37
oreneta vulgar 0 0 0 2 0 6 8
oreneta cuablanca 0 0 0 0 0 4 4
cuareta blanca 0 1 0 0 1 0 2
pit roig 0 0 0 0 1 0 0
cotxa fumada 0 0 0 0 2 0 2
merla 0 1 0 0 0 0 1
tallarol de casquet 0 0 0 0 1 1 2
mallerenga cuallarga 0 0 0 0 5 1 6
mallerenga emplomallada
0 0 0 0 2 0 2
mallerenga carbonera 4 2 3 0 5 1 15
garsa 2 5 0 0 4 0 12
estornell comú 0 2 0 0 7 0 9
pardal 13 16 3 10 40 13 95
pinsà 0 1 0 0 17 0 18
gafarró 0 0 0 0 0 9 9
verdum 0 10 0 2 0 11 23
cadernera 0 2 0 0 30 3 35
Total 24 58 114 17 26 180 83 478
OCELLS DE L’ANOIA
26
4.2.2. Gràfiques d’abundància de les espècies observades
També aquest anys hem fet gràfics de barres per reflectir les dades obtingudes.
Els dos primers gràfics corresponen a l’hivern 2011-12. Són els gràfics 4 i 5.
En el gràfic 4, dividit en dos per qüestions de comoditat, 4a i 4b, es mostren les
espècies escasses (entre 0 - 10 avistaments en ambdós àmbits.).
En el gràfic 5 es mostren les espècies abundants (de 10 a 200 avistaments en
algun dels àmbits).
Els gràfics 6 (6a i 6b) i 7, mostren els resultats referents a les observacions de
la primavera 2012, i estan estructurades de la mateixa manera.
Gràfic 4a: Espècies hivernants escasses – Hivern 2011/12
0
1
2
3
4
5
6
7
8
rurals
urbans
OCELLS DE L’ANOIA
27
Gràfic 4b: Espècies hivernants escasses – Hivern 2011/12
Gràfic 5: Espècies hivernants abundants – Hivern 2011/12
0
1
2
3
4
5
6
7
8
rurals
urbans
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
rurals
urbans
OCELLS DE L’ANOIA
28
Gràfic 6a: Espècies estiuejants escasses – Primavera 2012
Gràfic 6b: Espècies estiuejants escasses – Primavera 2012
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
rurals
urbans
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
rurals
urbans
OCELLS DE L’ANOIA
29
Gràfic 7: Espècies estiuejants abundants – Primavera 2012
4.3. Llistat de les espècies observades:
Més tard i amb totes les dades recollides en les taules anteriors, s’elabora un llista
anotant l’estació en que s’ha vist cada espècie, diferenciant així els ocells
hivernants (presents durant l’hivern) dels nidificants (presents durant la primavera-
estiu).
Ordenem els ocells seguint la classificació sistemàtica, que com ja hem dit
anteriorment, és la classificació universalment utilitzada per a l’estudi dels essers
vius, indicant, alhora, la família a la qual pertanyen.
Amb el símbol (º) indiquem les espècies han estat vistes als mesos d’hivern.
I amb el símbol (*), les espècies que han estat vistes als mesos de nidificació.
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
rurals
urbans
OCELLS DE L’ANOIA
30
NO PASSERIFORMES
Família ARDEIDAE
Bernat pescaire (º)
Família ANATIDAE
Ànec coll verd (º) (*)
Família ACCIPITRIDAE
Esparver (º)
Família FALCONIFORMES
Xoriguer (º)
Família GALLIFORMES
Perdiu (º)
Família RALLIDAE
Polla d'aigua (º)
Família COLUMBIDAE
Colom comú (º) (*)
Tudó (º) (*)
Tortora turca (º) (*)
Família PSITTACIDAE
Cotorreta de pit gris (º)
Família CUCULIDAE
Cucut (*)
Família APODIDAE
Falciot (*)
Família MEROPIDAE
Abellerol (*)
Família UPUPIDAE
Puput (*)
Família PICIDAE
Picot verd (*)
PASSERIFORMES
Família ALAUDIDAE
Cogullada (º) (*)
OCELLS DE L’ANOIA
31
Cotoliu (*)
Alosa (º) (*)
Família HIRUNDINIDAE
Oreneta de ribera (*)
Oreneta vulgar (*)
Oreneta cuablanca (*)
Família MOTACILLIDAE
Titella (º)
Cuareta torrentera (º) (*)
Cuareta blanca (º) (*)
Família TROGLODYTIDAE
Cargolet (º) (*)
Família PRUNELLIDAE
Pardal de bardissa (º)
Família TURDIDAE
Pit roig (º) (*)
Rossinyol comú (*)
Cotxa fumada (º)
Merla (º) (*)
Tord (º) (*)
Griva (º)
Família SYLVIIDAE
Rossinyol bord (º) (*)
Bosqueta (*)
Tallarol de cap negre (º) (*)
Tallarol de casquet (º) (*)
Mosquiter comú (º)
Mosquiter pàl·lid (*)
Bruel (º)
Família MUSCICAPIDAE
Papamosques gris (º)
Família AEGITHALIDAE
Mallerenga cuallarga (º) (*)
OCELLS DE L’ANOIA
32
Família PARIDAE
Mallerenga emplomallada (º)
Mallerenga blava (º)
Mallerenga carbonera (º) (*)
Família CERTHIIDAE
Raspinell (*)
Família ORIOLIDAE
Oriol (*)
Família LANIIDAE
Capsigrany (*)
Família CORVIIDAE
Gaig (º)
Garsa (º) (*)
Cornella (º) (*)
Corb (º)
Família STURNIDAE
Estornell comú (º) (*)
Estornell negre (º) (*)
Família PASSERIDAE
Pardal comú (º) (*)
Pardal xarrec (º)
Família FRINGILLIDAE
Pinsà (º) (*)
Gafarró (º) (*)
Verdum (º) (*)
Cadernera (º)
Passerell (º)
Família EMBERIZIDAE
Gratapalles (º) (*)
Sit negre (º)
Cruixidell (º) (*)
OCELLS DE L’ANOIA
33
5. ANÀLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS EN LES OBSERVACIONS
Amb les dades extretes d’aquestes observacions hem pogut veure, d’entrada, els
ocells més abundants que podem trobar i a quines zones i èpoques els veiem,
podent extreure algunes conclusions.
Veiem, per exemple, moltes diferències entre les observacions de l’hivern 2010-11
i de l’hivern 2011-12. Això es deu als grans desplaçaments en massa que
efectuen els ocells més petits (passeriformes) durant els mesos d’hivern,
anomenats moviments de gregarisme. Observem així, com el pinsà, que és
l’espècie més abundant en el primer cens amb 326 exemplars avistats ocupa el
cinquè lloc en el segon any amb tan sols amb 58 observacions, sent reemplaçat
per l’estornell comú amb 163 exemplars (taules 3 i 4, suma dels exemplars vistos
tan sols en les sortides de hivern) mentre que l’any anterior se’n havien observat
tan sols 82 (taules 1 i 2).
No podem fer aquesta comparació amb els ocells estiuejants ja que
malauradament no tenim dades de les observacions de la primavera-estiu del
2011, però si que podem dir que, durant l’època de nidificació del 2012 el falciot
ha estat la espècie més abundant, i, tenint en compte el caràcter menys oscil·lant
dels ocells estiuejants podem suposar que en altres anys també ho ha estat.
Amb aquestes dades podem concloure també que de les 63 espècies
observades, no necessariament totes les que es poden veure, 27 són comunes tot
l’any, sent les altres 36 migrants, de les quals 15 són nidificants i 21 són
hivernants.
D’altra banda podem afirmar que, tant en nombre d’espècies com d’exemplars de
cadascuna d’elles, els passeriformes són més abundants que els no
passeriformes durant els mesos d’hivern, sent a l’estiu superats pel falciot (no
passeriforme).
Si ens fixem en les famílies més abundants cal destacar els Apodidae a l’estiu per
ser la família a la que pertanyen els falciots, però també hem de tenir en compte
que és l’únic ocell d’aquesta família que trobem, mentre que d’altres famílies com
Hirundidae (orenetes), Sylvidae ( tallarols, mosquiters,...), Turdidae (merla, tord,
OCELLS DE L’ANOIA
34
griva, rossinyol...) o Paridae (mallarengues) són més abundants en quant a
nombre d’espècies i també es troben amb certa facilitat.
És important destacar la família Columbidae en les zones urbanes, sent el colom,
el tudó i la tórtora turca (tots tres pertanyents a aquesta família) les espècies més
característiques d’aquest ambient.
OCELLS DE L’ANOIA
35
6. DADES ADDICIONALS
Les dades que ja tenim són bones, però no suficients. Ens cal més informació per
poder extreure conclusions definitives.
Per això, un cop obtingudes les dades de les observacions realitzades volem ampliar
encara més aquesta informació, per fer el treball més precís i complet, i per no
extreure cap conclusió errònia.
Per això consultem altres Atles disponibles, concretament el de tot Catalunya i el del
Parc del Foix, al Alt Penedès, així com les dades dels seguiments SACRE
(Seguimiento de Aves Comunes Reproductoras en España), SACIN (Seguimiento de
Aves Comunes de Invierno) i SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya).
Mirem en aquestes fonts quines espècies més s’han vist a la comarca, i en quines
èpoques, per prendre’n nota i tenir-ho en compte després al fer les conclusions.
Fent això trobem 164 espècies envers les 63 avistades.
6.1. SACRE, SACIN i SOCC ¿En què consisteixen?
Respecte al estudi dels ocells existeixen dos mètodes. Es tracta dels estudis tipus
Atles i dels estudis de tipus seguiment.
El primer estudi és el de tipus Atles. Es tracta d’un estudi puntual, d’una zona
geogràfica concreta, dins la que no es pot deixar cap zona per cobrir. Un cop acabat
no s’hi poden fer modificacions (com a màxim repetir-lo) el que fa que serveixi, tan
sols, per veure quines espècies podem trobar en un lloc i en un moment determinat.
L’altre estudi és el de tipus seguiment. Aquest es va ampliant cada any, i serveix per
veure les fluctuacions de les espècies any a any. Si el seu nombre augmenta o si
decreix, si es desplacen de lloc o es mantenen o si canvien les seves costums. És
un estudi molt més complet que l’anterior, però més localitzat, i que es repeteix cada
any.
Com a exemples d’aquests estudis de seguiment tenim els realitzats per la SEO
(Sociedad Española de Ornitologia) i el de la ICO (Institut Català d’Ornitologia).
Els de la SEO engloben el territori de tot Espanya, i es diferencien entre SACRE
(Seguimiento de Aves Comunes Reproductoras en España), que es porta a terme a
la primavera – estiu, durant l’època de nidificació, i el SACIN (Seguimiento de Aves
Comunes en Invierno) que es realitza a l’hivern i per tant inclou tots els ocells
OCELLS DE L’ANOIA
36
hivernants. Les dades que hem consultat d’aquestes dos seguiments es poden
veure a l’Annex 2.
L’estudi de tendència d’ocells de la ICO és el SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a
Catalunya), que conté les observacions tant d’hivern com d’estiu, es a dir, engloba
els hivernants i els nidificants.
El funcionament d’aquest estudi és generalment Online, es duu a terme entre un
grup bastant nombrós de participants (sobretot si abasteix un territori gran), no sent
necessari cobrir tot l’espai a estudiar, tan sols unes zones concretes triades amb
antelació. Cada un dels participants s’adjudica una o més quadrícules de la UTM
(explicades més avall) en la qual fa les seves observacions.
Més tard, aquestes dades s’entren a la pàgina web del seguiment i amb elles
s’elaboren gràfiques i estadístiques amb els resultats obtinguts que són també
adjuntats a la pàgina per quedar així a l’abast de qualsevol interessat que les vulgui
consultar.
És important diferenciar, també, entre els dos mètodes de observació d’ocells que
existeixen. El de transsectes i el d’estacions.
El mètode de transsectes, explicat anteriorment i utilitzat, principalment, en aquest
treball, consisteix en sortides de observacions amb llargades establertes per cada
programa. És el mètode que s’utilitza en els seguiments de SACIN i SOCC.
El segon mètode, el d’estacions, consisteix en localitzar i establir, dintre de l’espai de
una quadrícula UTM, un recorregut amb 20 parades o estacions d’escolta,
distanciades un mínim de 2 quilòmetres entre elles i que representin
proporcionalment tots els diferents hàbitats continguts en aquesta quadrícula. En
cadascuna d’aquestes parades es realitza una observació de 5 minuts, en la que es
pren nota de tots els exemplars que es veuen o senten des d’aquest punt, indicant
tanmateix quins es troben a menys de 20 metres del punt d’observació i quins a més.
És el mètode utilitzat en el SACRE.
A l’hora de fer un Atles es poden aprofitar dades dels estudis de seguiment que ja
hem anomenat o altres com el Migra (estudi dels ocells en migració), Passer
(anellament de les aus en primavera), Noctua (estudi de la tendència dels ocells
nocturns) i d’altres censos.
A l’inrevés, per fer un estudi de seguiment no es poden extreure les dades dels
Atles.
OCELLS DE L’ANOIA
37
Cal citar que l’ornitòleg Gustau Serrano, que ens ha assessorat en el treball, ha estat
qui ha fet els estudis SACRE i SACIN, de la comarca en els darrers anys i ens ha
facilitat l’accés a les seves observacions.
OCELLS DE L’ANOIA
38
7. ELABORACIÓ DE L’ATLES
Un cop recollida tota la informació veiem la necessitat de agrupar-la en un Atles
ornitològic de la comarca, ja que no se’n ha fet cap anteriorment i ho considerem una
bona manera de donar finalitat a les dades obtingudes i d’altre banda poder-les
posar a disposició d’altres estudiosos de la matèria.
Per això es decideix, com s’ha vist en altres Atles, dedicar una pàgina a cada ocell,
incloent-t’hi nom comú, nom científic, petita descripció de l’ocell amb les seves
característiques i les de les zones que habita, una imatge y un mapa senyalant els
espais en que se’l ha vist.
Per fer els mapes es va dividir la comarca en quadrícules de 10 x 10 Km y es van
marcar els quadrants on havia estat avistada cada espècie, diferenciant entre les
observacions fetes durant els mesos de primavera-estiu i durant els mesos de
hivern.
7.1. Quadrícules de distribució
El reticle o quadrícula utilitzat per a
la recollida i representació de les
dades ha estat l’UTM (Universal
Transverse Mercator), subdividit
en quadrants 10 X 10 quilòmetres.
És la quadrícula estàndard
utilitzada per als seguiments
ornitològics, en la que cada
quadrant té un codi que l’identifica.
Aquests codis consten de dues
lletres i dos números que venen
definits per les coordenades.
El total de quadrants UTM 10 X 10 representats a la comarca de l’Anoia és de 20.
Reticle UTM de la comarca de l’Anoia
OCELLS DE L’ANOIA
39
8. CONCLUSIONS
Al fer aquest treball hem pogut observar, d’entrada, que a l’Anoia es poden trobar
164 espècies d’ocells entre sedentaris, nidificants, hivernants, migrants i esporàdics.
Aquestes 164 espècies pertanyen a 15 ordres i 46 famílies diferents segons l’ordre
sistemàtic de classificació.
Totes aquestes espècies es poden trobar a l’Atles, que en part és el resultat i les
conclusions d’aquest treball, ja que dona resposta a les preguntes que fèiem al
plantejar l’estudi: Quins ocells podem trobar a la comarca de l’Anoia? Per on es
distribueixen?
A les taules i gràfics de barres queda reflectida la incidència de cada espècie en els
diferents moments d’observació, es a dir, els hiverns 2010-2011 i 2011-2012 i la
primavera-estiu del 2012. Així també es respon a la pregunta inicial que ens fèiem:
En quina quantitat hi són presents?
Podem mencionar, per exemple, els ordres més abundants que són els Apodiformes
(falciots), els Columbiformes (coloms) i els Passeriformes, sobretot aquests últims al
ser l’ordre que engloba més espècies.
Dintre dels Passeriformes cal destacar les famílies Sylviidae i Turdidae per ser de les
que més espècies se’n troben, havent-hi 18 espècies de la primera i 16 de la
segona.
És important remarcar el Colom com a espècie més abundant en el àmbit urbà, tant
durant la nidificació com la hibernació.
En general, en les zones urbanes s’aprecien menys canvis entre les estacions, les
espècies que s’hi troben són força invariables, mentre que a les zones rurals aquest
canvi es nota més. Això és degut a que les espècies més adaptades als entorns
humanitzats no solen migrar.
Segons s’ha observat, algunes espècies de hivernants o nidificants no desapareixen
completament durant la resta de l’any, si no que redueixen el seu nombre, quedant-
OCELLS DE L’ANOIA
40
se un grup bastant inferior, establint-se de forma permanent a la zona. És el cas, per
exemple, de l’Àguila daurada, el Rascló, el Torlit, el Mussol banyut o el Blauet.
Altres espècies no nidifiquen ni hivernen a la comarca, si no que s’hi poden veure de
pas durant les èpoques de migració o procedents de comarques veïnes i que es
desplacen per buscar aliment. Com a exemples d’aquest cas trobem el Bernat
pescaire, les Cigonyes blanca i negre, l’Aligot vesper, Gavina vulgar, Gavians fosc i
argentat, etc...
S’ha vist que les espècies més lligades als conreus de secà i a les zones forestals
de matollars estan disminuint molt el seu nombre en els últims anys, degut a la
moderna tendència a transformar les zones de secà en camps de regadiu, i d’altra
banda a la creixent desforestació i al creixement urbà amb construcció de
polígons industrials i urbanitzacions. Aquests fets contribueixen a la destrucció
dels seus hàbitats naturals. És el cas, per exemple, de la Perdiu roja, la Alosa, la
Calàndria, la Cogullada, el Picot verd i la Tórtora entre d’altres.
En relació a les observacions ornitològiques hem aprés també, un seguit de
recursos. Durant els mesos de nidificació és quan es troba més abundància de
espècies i exemplars, tot i que són més difícils d’observar ja que els ocells
s’amaguen entre el fullatge, fent-se casi invisibles i provocant que la majoria de
vegades només se’ls pugui identificar pel cant.
Un altra factor que fa més fàcils les observacions a l’hivern és el fenomen de
gregarisme, que consisteix en que els ocells, sobretot els passeriformes, s’ajunten
en grans bandades a l’hora de refugiar-se del fred i buscar aliment, el que els fa molt
més visibles.
A l’estiu, al contrari de l’hivern i aprofitant que és més fàcil trobar aliment, es
dispersen per amagar-se millor i protegir les seves cries de altres individus.
En general les espècies més abundants són les més fàcils d’observar, tot i que hi ha
algunes excepcions degut als costums d’aquestes aus. Un exemple d’això serien els
ocells nocturns, que al sortir de nit exigeixen unes observacions especials per
localitzar-les pel que normalment el nombre d’avistaments són inferiors al d’altres
espècies d’ocells menys abundants el que no permet que les dades siguin molt
exactes.
OCELLS DE L’ANOIA
41
9. BIBLIOGRAFIA GENERAL
1. www.vikipédia.com
2. www.ornitho.cat
3. www.wikcionario.com
4. http://daniel-naturaanoia.blogspot.com.es
5. http://www.seguimientodeaves.org/sacin/index4.php
6. http://www.seguimientodeaves.org/SACRE/index5.php
7. http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/seguiment/socc/resultats_socc.html
8. Col·lectiu. (1996). Enciclopèdia catalana bàsica. Ed: el Periódico.
9. Col·lectiu. Anuari d’Ornitologia de Cataluña 1999-2008. Ed: Institut català
d’ornitologia. Barcelona.
10. Del Hoyo, J., Elliot, A. & Christie, D. A. (eds.) 2011 Handbook of the birds of the
world. Vols 1-16. Lynx Editions, Barcelona.
11. Domingo de Pedro, M. (2005) Els ocells a la Conca de Barberà. Ed: Cossetània.
Valls.
12. Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando S. (eds.) 2004. Atles dels
ocells nidificants de Catalunya 1999-2001.Ed: Lynx. Barcelona.
13. Heinzel, H., Fitter, R. i Parslow, J. (1981). Manual de las aves de España y Europa.
Ed:Omega. Barcelona.
14. Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. & Anton, M (eds.) 2011. Atles
dels ocells de Catalunya a l’Hivern 2006-2009. Ed: Lynx. Barcelona.
15. ICO. (2003). Programa SOCC. Primer informe del Programa de Seguiment d’Ocells
Comúns a Catalunya. Ed: Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.
16. Macià, D. (1991). Ocells de la comarca de l’Anoia. Ed: Consell comarcal de l’Anoia.
Igualada.
17. Maluquer, J. (1981) Els ocells de les terres catalanes. Ed: Barcino. Barcelona.
18. Matheu, E. (2001). Guia pràctica de cants d’ocells. Ed: Alosa, sons de la natura.
Barcelona.
19. SEO/BirdLife 2012. Programas de seguimiento de SEO/BirdLife en 2011.
SEO/BirdLife. Madrid.
20. Xavier Bayer, Cisco Guasch i Humbert Salvadó (2010). Fauna vertebrada del
Parc del Foix. Fundació Abertis.
OCELLS DE L’ANOIA
42
ANNEX 1: ORDRE SISTEMÀTIC DE CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIES
En aquest llistat es pot consultar l’ordre sistemàtic utilitzat a l’Annex, com també les
famílies i ordres a les que pertany cadascuna de les espècies presents a la comarca,
indicats en negreta dins la seva família corresponent.
No passeriformes:
o Ordre: Struthiformes
Família: Struthionidae
Família: Rheidae
Família: Casuariidae
Família: Apterygidae
o Ordre: Tinamiformes
Família: Tinamidae
o Ordre: Sphenisciformes
Família: Spheniscidae
o Ordre: Gaviiformes
Família: Gaviidae
o Ordre: Podicipediformes
Família: Podicipeidae
o Ordre: Procellariiformes
Família: Diomedidae
Família: Procellariidae
Família: Hydrobatidae
Família: Pelecanoididae
o Ordre: Pelecaniformes
Família: Phaethontidae
Família: Pelecanidae
Família: Sulidae
Família: Phalacrocoracidae
Corb marí gros
Família: Anhingidae
Família: Fregatidae
o Ordre: Ciconiiformes
Família: Ardeidae
Esplugabous
Martinet blanc
Bernat pescaire
Agro roig
Família: Scopidae
Família: Ciconiidae
Cigonya blanca
Cigonya negra
Família: Balaencipitidae
Família: Threskiornithidae
o Ordre: Phoenicopteriformes
Família: Phoenicopteridae
o Ordre: Anseriformes
Família: Anhimidae
Família: Anatidae
Ànec coll verd
Xarxet comú
o Ordre: Falconiformes
Família: Cathartidae
Família:Pandionidae
Família: Accipitridae
Voltor comú
Aufrany
Aligot vesper
Milà negre
Milà reial
Àguila marcenca
Esparver d’estany
Arpella vulgar
Astor
OCELLS DE L’ANOIA
43
Esparver
Aligot
Àguila daurada
Àguila calçada
Àguila cuabarrada
Família: Sagittariidae
Família: Falconidae
Xoriguer gros
Xoriguer petit
Falcó pelegrí
Esmerla
Falcó mostatxut
o Ordre: Galliformes
Família: Megapoiidae
Família: Cracidae
Família: Meleagrididae
Família: Tetraonidae
Família: Odontophoridae
Família: Phasianidae
Perdiu roja
Guatlla
Faisà
Família:Numididae
o Ordre: Opisthocomiformes
Família: Opisthocomidae
o Ordre: Gruïformes
Família: Mesitornithidae
Família: Turnicidae
Família: Gruidae
Grus grus. Grua
Família: Aramidae
Família: Psophiidae
Família: Rallidae
Rasclo
Polla d’aigua
Fotja vulgar
Família: Heliornithidae
Família: Rhynochetidae
Família: Eurypygidae
Família: Cariamidae
Família: Otididae
Sisó
o Ordre: Charadriiformes
Família: Jacanidae
Família: Rostratulidae
Família: Dromadidae
Família: Haematopodidae
Família: Ibidorhynchidae
Família: Recurvirostridae
Família: Burhinidae
Torlit
Família: Glareolidae
Família: Charadriidae
Corriol petit
Fredeluga
Família: Scolopacidae
Becada
Becadell sord
Becadell comú
Xivita
Xivitona
Família: Pedonomidae
Família: Thinocoridae
Família: Chonidae
Família: Stercorariidae
Família: Laridae
Gavina vulgar
Gavià fosc
Gavià argentat
Família: Sternidae
Família: Rynchopidae
Família: Alcidae
OCELLS DE L’ANOIA
44
o Ordre: Pterocliformes
Família: Pteroclidae
o Ordre: Columbiformes
Família: Columbidae
Colom roquer
Xixella
Tudó
Tórtora turca
Tórtora
o Ordre: Psittaciformes
Família: Cacatuidae
Família: Psittacidae
Cotorreta de pit gris
Cotorra de Kramer
o Ordre: Cuculiformes
Família: Musophagidae
Família: Cuculidae
Cucut
o Ordre: Strigiformes
Família: Tytonidae
Òliba
Família: Strigidae
Xot
Duc
Mussol comú
Gamarus
Mussol banyut
o Ordre:Caprimulgiformes
Família: Steatornthidae
Família: Aegothelidae
Família: Podargidae
Família: Nyctibiidae
Família: Caprimulgidae
Enganyapastors
Siboc
o Ordre: Apodiformes
Família: Apodidae
Falciot negre
Ballester
Família: Hemiprocnidae
Família: Trochilidae
o Ordre: Coliiformes
Família: Coliformes
o Ordre: Trogoniformes
Família: Trogonidae
o Ordre: Coraciiformes
Família: Alcedinidae
Blauet
Família: Todidae
Família: Momotidae
Família: Meropidae
Abellarol
Família: Coraciidae
Família: Brachypteraciidae
Família: Leptosomidae
Família: Upupidae
Puput
Família: Phoniculidae
Família: Bucerotidae
o Ordre: Galbuliformes
Família: Galbulidae
Família: Bucconidae
o Ordre: Piciformes
Família: Captonidae
Família: Ramphastidae
Família: Indicatoridae
Família: Picidae
Coll-tort
Picot verd
Picot garser gros
Picot garser petit
OCELLS DE L’ANOIA
45
Passeriformes:
o Ordre: Passeriformes
Família: Eurylaimidae
Família: Philepittidae
Família: Pittidae
Família: Furnariidae
Família: Dendrocolaptidae
Família: Thamnophilidae
Família: Formicariidae
Família: Conopophagidae
Família: Rhynocriptidae
Família: Cotingidae
Família: Pipridae
Família: Tyrannidae
Família: Acanthisittidae
Família: Menuridae
Família: Alaudidae
Calàndria
Cogullada vulgar
Cogullada fosca
Cotoliu
Alosa vulgar
Família: Hirundinidae
Oreneta de ribera
Roquerol
Oreneta vulgar
Orenetacua-rogenca
Oreneta cuablanca
Família: Motacillidae
Piula dels arbres
Trobat
Titella
Grasset de muntanya
Cuereta torrentera
Cuereta blanca vulgar
Família: Campephagidae
Família: Pynonotidae
Família: Chloropseidae
Família: Irenidae
Família: Aegithinidae
Família: Ptilogonatidae
Família: Bombycillidae
Família: Hypocoliidae
Família: Dulidae
Família: Cinclidae
Família: Troglodytidae
Cargolet
Família: Mimidae
Família: Prunellidae
Pardal de bardissa
Cercavores
Família: Turdidae
Pit roig
Rossinyol
Cotxa fumada
Cotxa cua-roja
Bitxac comú
Còlit ros
Còlit gris
Còlit negre
Merla roquera
Merla blava
Merla
Tord comú
Griva
Griva cerdana
Tord ala-roig
Família: Muscicapidae
Papamosques gris
Mastegatatxes
Família: Platysteiridae
Família: Rhipiduridae
OCELLS DE L’ANOIA
46
Família: Monarchidae
Família: Regulidae
Família: Polioptidae
Família: Cisticolidae
Família: Sylviidae
Rossinyol bord
Trist
Balquer
Boscaler pintat gros
Bosqueta vulgar
Bosqueta pàl·lida
occidental
Tallareta cuallarga
Tallarol emmascarat
Tallarol de garriga
Tallarol capnegre
Tallareta vulgar
Tallarol gros
Tallarol de casquet
Mosquiter comú
Mosquiter pàl·lid
Mosquiter de passa
Bruel
Reieto
Família: Picathartidae
Família: Timaliidae
Família: Paradoxornithidae
Família: Pomastomidae
Família: Ornithonychidae
Família: Eupetidae
Família: Pachycephalidae
Família: Petroicidae
Família: Maluridae
Família: Dasyornithidae
Família: Acanthizidae
Família: Euthianuridae
Família: Neosittidae
Família: Climacteridae
Família: Paridae
Mallerenga
emplomallada
Mallerenga petita
Mallerenga blava
Mallerenga carbonera
Família: Remizidae
Teixidor
Família: Aegithalidae
Mallerenga cuallarga
Família: Sittidae
Pica soques blau
Família: Tichodromidae
Pela-roques
Família: Certhiidae
Raspinell comú
Família: Rhabdornithidae
Família: Nectariniidae
Família: Melanocharitidae
Família: Paramythiidae
Família: Dicaedidae
Família: Pardalotidae
Família: Zosteropidae
Família: Promeropidae
Família: Meliphagidae
Família: Oriolidae
Oriol
Família: Laniidae
Botxí meridional
Capsigrany
Família: Malaconotidae
Família: Prionopidae
Família: Vangidae
Família: Dicruridae
OCELLS DE L’ANOIA
47
Família: Callaeidae
Família: Notiomystidae
Família: Grallinidae
Família: Struthideidae
Família: Artamidae
Família: Cracticidae
Família: Pityriaseidae
Família: Ptilonorhynchidae
Família: Paradisaeidae
Família: Corvidae
Gaig
Gralla de bec vermell
Garsa
Cornella negra
Corb
Família: Buphagidae
Família: Sturnidae
Estornell vulgar
Estornell negre
Família: Passeridae
Pardal comú
Pardal xarrec
Pardal roquer
Família: Ploceidae
Família: Viduidae
Família: Estrildidae
Família: Vireonidae
Família: Fringillidae
Pinsà comú
Gafarró
Verdum
Cadernera
Lluer
Passerell comú
Trencapinyes
Pinsà borroner
Durbec
Família: Drepanididae
Família: Peucedramidae
Família: Parulidae
Família: Thraupidae
Família: Cardinalidae
Família: Emberizidae
Gratapalles
Verderola
Sit negre
Hortolà
Repicatalons
Cruixidell
Família: Icteridae
OCELLS DE L’ANOIA
48
ANNEX 2 : RESULTATS DEL SACRE I EL SACIN 2012
SACRE SACIN TOTAL
Abellerol 9 0 9
Bitxac 0 1 1
Bosqueta vulgar 13 0 13
Cadernera 2 51 53
Cargolet 2 0 2
Cogullada 3 3 6
Colom vulgar 18 71 89
Corb 0 1 1
Cornella 3 10 13
Cotoliu 4 1 5
Cotxa fumada 0 8 8
Cruixidell 14 1 15
Cuereta blanca 1 15 16
Cucut 1 0 1
Esparver 0 1 1
Estornell negre 64 0 64
Estornell vulgar 17 103 120
Falciot 366 0 366
Gafarró 13 4 17
Gaig 2 4 6
Garsa 4 8 12
Gratapalles 2 45 47
Griva 2 3 5
Guatlla 2 0 2
Hortolà 1 0 1
Mallerenga blava 7 4 11
Mallerenga carbonera 10 22 32
Mallerenga cuallarga 2 2 4
Mallerenga emplomallada 2 2 4
Merla 7 15 22
Mosquiter comú 0 3 3
Mosquiter pàl·lid 7 0 7
Oreneta cuablanca 17 0 17
Oreneta vulgar 24 0 24
Oriol 8 0 8
Pardal 82 72 154
Pardal de bardissa 0 1 1
Perdiu roja 2 0 2
Picot garser gros 0 1 1
Picot verd 3 2 5
OCELLS DE L’ANOIA
49
Pinsà 3 299 302
Pit roig 10 7 17
Puput 1 0 1
Raspinell 1 4 5
Rossinyol 48 0 48
Sit negre 0 4 4
Tallarol de casquet 2 4 6
Tallarol de garriga 2 1 3
Tallarol gros 1 0 1
Tallarol de cap negre 2 3 5
Titella 0 25 25
Tord 5 7 12
Tórtora turca 3 4 7
Tudó 57 27 84
Verdum 4 10 14
Total espècies (55) 853 849 1702
