AGUSTÍ BARTRA:

ODA A CATALUNYA DES

DELS TRÒPICS

Antoni Rama Rios 1r

Batx A

Índex:

1. Agustí Bartra: la seva vida

2. L’arbre de foc

3. Oda a Catalunya des dels tròpics:

3.1. estructura externa

3.2. estructura interna

4. resum general

5. conclusions

6. bibliografia

7. webgrafia

http://www.google.es/imgres?um=1&hl=es&biw=1280&bih=7

09&tbm=isch&tbnid=n4OJ0VhCzv2B7M:&imgrefurl=http://ww

w.bartramuria.cat/bartra/titols_ficha.cfm%3Fid_obra%3D10&

docid=MMK-

ClrPREiRTM&imgurl=http://www.bartramuria.cat/bartra/phpT

humb.php%253Fsrc%253Darchivos/obras/02112008_18048_

Larbre_de_foc1946%252520web72_mitja.jpg%2526w%253D

300%2526q%253D100&w=300&h=402&ei=2Uq6T_K-

F6uT0QXT1aDWBw&zoom=1&iact=hc&vpx=662&vpy=297&

dur=337&hovh=260&hovw=194&tx=97&ty=159&sig=1040978

48202573144976&page=1&tbnh=151&tbnw=113&start=0&nd

sp=18&ved=1t:429,r:9,s:0,i:88

Agustí Bartra: la seva vida

Neix a Barcelona el 8 de novembre de

1908.

1938: s’allista a l'exèrcit republicà i apareix

a les llibreries el seu primer llibre: cant

corporal.

1939: passa la frontera francesa.

1940: salpa des de Bordeus cap a Santo

Domingo.

1941: es trasllada a Mèxic on fa l’oda a

Catalunya des dels tròpics l’any 1944.

1970: torna cap a Catalunya.

1982: mort a l’hospital de Terrassa

http://www.google.es/imgres?num=10&um=1&hl=

es&biw=1280&bih=709&tbm=isch&tbnid=vVebSFi

NLIhTGM:&imgrefurl=http://lletra.uoc.edu/exili/esp

/noms/amuria/index.html&docid=7M4WIDMM4p0

qfM&imgurl=http://lletra.uoc.edu/exili/esp/noms/a

muria/img/Muria1.gif&w=170&h=323&ei=TEq6T9

OGCOSr0QWNqrT2Bw&zoom=1&iact=hc&vpx=6

40&vpy=135&dur=1049&hovh=258&hovw=136&tx

=74&ty=141&sig=104097848202573144976&sqi=

2&page=1&tbnh=170&tbnw=89&start=0&ndsp=19

&ved=1t:429,r:3,s:0,i:75

2. L’arbre de foc

Té 3 edicions:

1ª: tots els poemes

escrits després de cant

corporal

2ª: escrits a Mèxic,

s’inclou oda a

Catalunya des dels

tròpics.

3ª: inclosa a l’obra

poètica sencera

correccions d’antics

poemes.

http://www.google.es/imgres?um=1&hl=es&biw=1280&bih=7

09&tbm=isch&tbnid=n4OJ0VhCzv2B7M:&imgrefurl=http://ww

w.bartramuria.cat/bartra/titols_ficha.cfm%3Fid_obra%3D10&

docid=MMK-

ClrPREiRTM&imgurl=http://www.bartramuria.cat/bartra/phpT

humb.php%253Fsrc%253Darchivos/obras/02112008_18048_

Larbre_de_foc1946%252520web72_mitja.jpg%2526w%253D

300%2526q%253D100&w=300&h=402&ei=2Uq6T_K-

F6uT0QXT1aDWBw&zoom=1&iact=hc&vpx=662&vpy=297&

dur=337&hovh=260&hovw=194&tx=97&ty=159&sig=1040978

48202573144976&page=1&tbnh=151&tbnw=113&start=0&nd

sp=18&ved=1t:429,r:9,s:0,i:88

3. Oda a Catalunya des dels

tròpics

http://www.google.es/imgres?um=1&hl=

es&biw=1280&bih=709&tbm=isch&tbni

d=Hr_yO2o4-

IN_PM:&imgrefurl=http://www.literatura.

bellasartes.gob.mx/acervos/index.php/r

ecursos/muestra-literaria/1623-oda-a-

catalunya-des-dels-

tropics&docid=sS8usKh-SJJ-

cM&imgurl=http://www.literatura.bellasa

rtes.gob.mx/acervos/images/stories/DE

MB/Bartra_Agust_Oda_01.jpg&w=2092

&h=2971&ei=nUq6T4HcOOqP0AX8zO

HeBw&zoom=1&iact=hc&vpx=669&vpy

=130&dur=1441&hovh=268&hovw=188

&tx=105&ty=197&sig=10409784820257

3144976&page=1&tbnh=170&tbnw=12

0&start=0&ndsp=21&ved=1t:429,r:3,s:0

,i:75

3.1 estructura externa

L’oda pertany al corrent literari del post simbolisme

El seu tema principal és l’enyorança de l’autor envers la lluita de la seva terra

Esta escrit en vers lliure amb versos polimètrics

No té rima no assonant ni consonant excepte algunes excepcions com: (v.v. 3 i 5)

“ no vull la degotejant enyorança que plany un sostre,

i desvetlla l’ombra d’una flor a un rostre”

La gran majoria dels versos són d’art major

El protagonista de l’oda és el mateix autor que adopta una actitud combativa i esperançadora alhora d’aconseguir la llibertat de la seva pàtria.

3.2 estructura interna

Estrofa 1:

Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls

immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes,

sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i

desterra imatges.

No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,

renova el gust de les farines

i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre,

sinó el crit de zel fluvial...

- Tema: admet que troba a faltar la seva terra i enyora la lluita per la

seva pàtria.

(vermell): paral·lelisme

(blau): rima consonant

3.2 estructura interna

Estrofa 2:

Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg,

zenit del meu cor i de les marxes mutables,

ets tu, Pàtria!

El món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada,

però no deixen d'arribar-me les barques que endoles

clandestinament...

- tema: el protagonista explica que Catalunya és tot el què domina en

el seu esperit, que encara que sigui lluny d’ella sempre la tindrà a la

seva ment.

- (verd): personificació

3.2 estructura interna

Estrofa 3:

Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom.

aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,

i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de

madrèpora.

- tema: fa saber indirectament què és al continent americà. (taronja)

3.2 estructura interna

Estrofa 4:

Estrany dins l'aire estrany,

circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres

sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent

d’agulles,

comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament

allunyades dels pins...

- tema: segueix explicant la seva situació geogràfica, i remarca

l’estranyesa què té per ser tant lluny de la seva terra natal.

(lila): polípot: el primer “estrany” fa funció de substantiu mentre que el

segon fa d’adjectiu.

3.2 estructura interna

Estrofa 5Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant,

¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada,

assetjat per atlètiques aromes,

dins les tardes de cavalls i arcs iris?

També sabria plorar-te,

sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades...

Plor i sanglot potser, però l'enyorança no.

¿Com podria enyorar-te si no t'has desprès de mi,

si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos?

-tema: fa una crida del dolor què sent cap a la seva pàtria des de la terra estranya on es troba i vol aclarir què els seus sentiments son de dolor i tristesa, no d’enyor.(marró)

(vermell): apòstrofe

(cian): interrogació retòrica

(verd): personificació de la pàtria

3.2 estructura interna

Estrofa 6:

Tu ets la terra,

l'arbre,

el foc.

Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda,

el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,

sota els arcs de l'alba nova.

Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur,

per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...

- tema: és la última estrofa de l’oda, i fa una conclusió dient que la seva pàtria ho és tot(blau), també expressa el desig què la pàtria revifi i torni a ser la mateixa d’abans(vermell)

- (blau): asíndeton.

- (vermell): metàfora, les escumes pot representar la vida i llibertat de la pàtria.

4. Resum general

El poema esta dividit en 3 parts:

1ª: 2 primeres estrofes, enyora no poder lluitar per la seva terra.

2ª: estrofes 3 i 4, explica la seva situació geogràfica.

3ª: estrofes 5 i 6, enyorança de la seva pàtria i el desig què algun

dia tornarà a ser lliure.

Comença l’oda demostrant que no enyora la seva terra.

Utilitza moltes imatges per descriure la seva terra, o a la què es

troba, el continent americà.

5. Conclusions

Bartra va fer una crítica indirecta en

contra del franquisme i la seva

opressió

L’oda té molta reivindicació de la

llibertat i la lluita d’aquesta pàtria

Té caràcter universal: invita a

revolucionar-se contra l’opressió i les

dictadures

http://www.google.es/imgres?um=1&hl=es&sa=N&biw=

1280&bih=709&tbm=isch&tbnid=57Iaxl49mL869M:&im

grefurl=http://www.mallorcaweb.com/magteatre/bartra/b

artra.html&docid=NQ0jjIQRRkXV1M&imgurl=http://www

.mallorcaweb.com/magteatre/bartra/bartra.jpg&w=263&

h=405&ei=2km6T6H6BaKw0AWB8tGZBw&zoom=1

6. Bibliografia

Bibliografia:

-DD.AA,”historia de la literatura catalana”, editorial Ariel, (número 8),

p.: 360-366.

-Enric Bou, “nou diccionari 62 de la literatura catalana”, edicions 62,

p.: 75,76.

-Jaume Aulet,”Agustí Bartra: civisme, fidelitat i compromís”, Revista

Serra d’or, número 587: novembre de 2008, p.:17-19

- Cirlot Juan Eduardo, “diccionario de simbolos”, el arbol del paraiso,

editorial siruela.

7. webgrafia

Webgrafia:

- http://lletra.uoc.edu/ca/autor/agusti-bartra/detall (15/4/2012) biografia

d’Agustí Bartra

- http://www.diccionari.cat (20-29/4/2012)

- http://www.escriptors.cat/autors/bartraa/pagina.php?id_sec=1420

(12/5/2012) comentari crític

- http://www.bartramuria.cat/bartra/titols_ficha.cfm?id_obra=10

(17/5/2012) obra literària (l’arbre de foc)