Embed Size (px)
Citation preview
12 anys
L’únic setmanari del Barcelonès Nordlínianord
OJD-PGD: 9.000 exemplars - publicació setmanal | redacció: 657 165 047 - [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]
13/5/2021 · Núm. 381 · linianord.cat
ESPORTS pàg 12
Mireia Belmonte serà la banderera espanyolaals Jocs de Tòquio
TIANA pàg 11
Segueix la polèmicaper les obres del cinema
MONTGAT pàg 11
La platja de les Roquesestarà a punt a l’estiu
Les Festes deMaig arriben a la recta final pàg 8
Una dosi d’alegria
L’eix Besòs podria entrar enunpla debarrismetropolità
L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau proposa augmentar la inversió als barris que pateixen més desigualtats pàg 10
Foto
: Aju
ntam
ent
BADALONA pàg 3
Un últim cartutx per a laMobba: proposen declarar-laBé Cultural d’Interès Local
SANTA COLOMA pàg 9
El periodista Rafa Burgospresenta el llibre ‘Els amosdel passeig de Gràcia’
3 |
línianord.cat13 de maig del 2021
L’enderroc de l’antiga fàbrica dela Mobba s’ha convertit en els úl-tims mesos en un assumpte deciutat a Badalona. Amb l’ame-naça de demolició planant sobrel’edifici, diversos col·lectius igrups polítics s’han posicionatper pressionar l’executiu en-capçalat per Xavier García Albioli així obligar-lo a fer marxa en-rere per valorar una opció al-ternativa per a la construcció dela nova plaça pública que no im-pliqui la pèrdua del llegat in-dustrial i artístic de l’espai.
L’última proposta que s’haposat sobre la taula ha estat lapetició per declarar part de lesinstal·lacions com a Bé Culturald'Interès Local (BCIL), un trà-mit que obliga el consistori aemetre un informe al respecteabans de poder avançar amb elprocés de licitació de les obresd’enderroc, que es va reactivarfa unes setmanes després deprop de dos anys aturat. Aques-ta demanda presentada pelGrup de Treball sobre la Mob-ba –una plataforma integradaper veïns i professionals de di-versos àmbits– es basa en uninforme tècnic signat per sis ar-quitectes que avala la preser-vació d’una part de l’edifici del’antiga fàbrica de bàscules.
Segons recull aquest docu-ment, la Mobba és un dels pocstestimonis de la Badalona in-dustrial de mitjans del segle XXi representa una de les gransmarques que ha projectat laciutat al món. L’edifici constru-ït el 1962 va ser obra del reputatarquitecte Agustí Borrell, autortambé de la seu del Col·legid'Advocats de Barcelona, que vainspirar-se en aquest cas en un
estil “racionalista tardà” i en elmoviment de la “nova moder-nitat constructiva” de tipus in-dustrial. Sobre l’estructura tantinterna com externa de la fàbri-
ca, l’informe destaca sobretot laseva senzillesa geomètrica, ambun espai de pilars sòlids que per-meten fer-hi moltes activitats.
REHABILITACIÓ PARCIALLa proposta alternativa d’aquestgrup de treball, i que recull l’in-forme tècnic, aposta per ender-rocar només un dels dos edificisque actualment formen la fà-brica. Aquesta modificació per-metria fer una plaça de 1.700metres quadrats en el terreny
que correspon a la part mésmoderna de l’equipament, unespai amb poc valor arquitectò-nic i simbòlic.
Pel que fa a la part més vellade l’edifici –delimitada per lesfaçanes que donen als carrersSant Isidre, Dos de Maig i Edu-ard Maristany–, la plataformaproposa la seva rehabilitaciócom a un nou espai de creacióartística. Les obres de reformadel cos central de la nau tindrienun cost de prop de 800.000euros que es finançaria gairebéen la seva totalitat amb l’estalvigenerat pel fet de no enderrocartot l’edifici i per la reducció de lanova zona verda de 2.700 me-tres quadrats a 1.700.
De moment, la proposta jaha aconseguit el suport de dife-rents organitzacions com l’As-sociació del Museu de la Ciènciai de la Tècnica i d'ArqueologiaIndustrial de Catalunya o l’A-grupació d’Arquitectes per a laDefensa i la Intervenció en el Pa-
trimoni Arquitectònic. Tambépersonalitats com l’excap de Pa-trimoni Històric-Artístic de Bar-celona Jordi Rogent o el creadorde la Nau Bostik, Xavier Besia-na, s’han dirigit directament al’alcalde Abiol posicionant-se afavor de la preservació de l’edi-fici industrial.
VIES ALTERNATIVESEn paral·lel a aquesta petició perdeclarar la Mobba com a BCIL, elgrup de treball també ha pre-sentat la proposta de rehabilita-ció parcial de la fàbrica al pla d’in-versions 2021-2024, a l’apartat deles al·legacions, aprovat fa unessetmanes per PP i PSC. Segonscalculen, només caldria ampliarel pressupost en 200.000 eurosi, a canvi, es podria impulsar el re-clamat projecte de fàbrica decreació mantenint part de l’edi-fici com a símbol del passat in-dustrial local.
A l’espera de conèixer elposicionament de l’executiu
d’Albiol sobre la sol·licitud deBCIL, des de la plataforma esmostren optimistes i confienque la via administrativa siguisuficient per poder garantir laconservació de l’emblemàticedifici. Tanmateix, no descartenemprendre accions judicials enúltima instància per evitar l’inicide l’enderroc.
En aquest pols entre el con-sistori i el grup de treball, que téel suport de tots els grups mu-nicipals de l’oposició, hi podriajugar un paper important la Di-recció General del PatrimoniCultural de la Generalitat, que jaestà al corrent de la situació i quepodria intervenir “davant l'im-minent perill de destrucció”d’un bé “que pot ser susceptiblede tenir valor”.
Línia Nord ha contactat ambl’Ajuntament de Badalona perconèixer més detalls sobre elprocés d’enderroc i l’estat de lapetició de BCIL, però no ha re-but cap resposta al respecte.
Anton RosaBADALONA
Objectiu: salvar laMobba» Un informe arquitectònic avala conservar l’edifici i proposa declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local» L’Ajuntament insisteix en l’enderroc i encara no s’ha posicionat sobre les al·legacions presentades
El Grup de Treball sobrela Mobba proposaenderrocar només unapart de l’antiga fàbrica
Un dels espais de la fàbrica de la Mobba després (esquerra) i abans (dreta) del trasllat dels artistes per l’imminent enderroc de l’edifici. Fotos: ACN i A.R.
A fons
| 4
línianord.cat Opinió13 de maig del 2021
Dipòsit Legal: B 33380-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Albert Alexandre, Anton Rosa
(Barcelonès Nord i Baix Maresme), Olga
García (Vallès), Pau Massip (l’Hospitalet i Baix
Llo bregat), Xavier Oliva (Barcelona), Anna Utiel
(Montserratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)
Dept. Producció: Susana Dicenta
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri
La lupa
Ha passat un any i a Badalona no hi ha ni ras-tre de cap programa de govern. La gent s’hahagut d’acostumar a un govern en mino-ria, de curta volada, que es dedica més a l’a-
parador i la política del titular que a posar en marxa elscanvis que necessita de manera urgent la nostra ciu-tat. Abans de l’estat d’alarma, el breu govern d’esquerresestàvem acabant el Pla d’Acció Municipal (PAM) quehavia de regir les prioritats d’aquest mandat, alineatamb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible(Agenda 2030). Ara ja només queden dos anys per aca-bar el mandat.
En Comú Podem hem posat sobre la taula proble-mes i propostes de gran importància que el govern d’Al-biol ha estat incapaç de tirar endavant. Començant pelfamós Pla de Reactivació de Badalona, que havia de do-nar respostes urgents i a mitjà termini per combatrela crisi transversal de la Covid-19: entitats rellevants deBadalona van aconseguir arrencar el compromís d’e-laborar-lo, però el govern no ho va liderar, i totes lespropostes d’entitats i oposició són en un calaix.
Com pot ser que a mitjans d’any encara no s’hagi nipresentat un pressupost municipal per al 2021? Coms’han atrevit a presentar un pla d’inversions sense escoltarles entitats veïnals ni haver fet cap procés participatiu perrecollir les necessitats dels barris? El Partit Popular no
s’adona que un dels principals problemes de Badalonaés l’habitatge? No han posat ni un sol euro d’inversionsen polítiques d’habitatge! Ni en la lluita contra el canviclimàtic! Tampoc han estat capaços de liderar una po-lítica de seguretat que doni resposta a les queixes del ve-ïnat. Han deixat perdre noves places per a la Guàrdia Ur-bana i tornen a crear la unitat Omega, perdent efectiusde proximitat i posant a treballar una unitat antidisturbiscontra les colles de diables una nit de les Festes de Maig.Tot això, sumat a diversos escàndols a la policia local,mentre la gent veu cotxes cremant i es queixa d’inse-guretat davant d’un polític que es va fer famós per de-nunciar actes vandàlics que també es produeixen durantla seva alcaldia. Les seves polítiques socials s’han limi-tat a reproduir alguns projectes que nosaltres vam im-pulsar. I han aprovat ajudes que no arriben a les famí-lies vulnerables. Deuen pensar que els Serveis Socials “nodonen vots”, per això la llei del mínim esforç.
En Comú Podem ens hem fet un tip de demanar re-unions i explicacions sobre problemes i promeses in-complertes. Només ha passat un any, i la nostra opo-sició ha estat constructiva, sempre fent propostes i es-tenent la mà davant de problemes i necessitats del ve-ïnat. Però també ho tenim clar: una ciutat com Bada-lona no pot avançar amb un govern tan feble, que el seuúnic projecte de ciutat és el personalisme del seu alcalde
mentre la pobresa empitjora, l’administració es para-litza i seguim en un govern que només pensa en ter-mes electoralistes. Un govern d’un partit local que s’hafet famós com a referent de l’extrema dreta. I desprésde dos mandats segueixen encaparrats en la mateixaobra faraònica! La piscina olímpica de més de 12 mi-lions d’euros és una prioritat en plena pandèmia?
En canvi, un dels avantatges d’un govern plural d’es-querres és que ens obliga a debatre, a contraposar pro-grames i visions de ciutat. I En Comú Podem semprehem tingut clar que aquest és el camí a recórrer, ambresponsabilitat, pensant en el bé comú, en acords demajories que ens facin caminar amb un projecte de ciu-tat que nosaltres tenim clar: dignificar la vida de les per-sones dignificant també els seus barris i equipamentspúblics, fent una ciutat més accessible, inclusiva i ver-da. Cal un canvi de paradigma, on la lluita contra el can-vi climàtic passi per millorar la qualitat de vida i la sa-lut de les persones, per donar noves oportunitats eco-nòmiques i apostar pel comerç de proximitat. Cal unapolítica feminista, i on la gent jove sigui protagonistadel seu present i futur, perquè juntament amb la gentgran, han patit com ningú aquesta crisi, i s’estan jugantel rumb de les seves vides. Badalona ha de ser una ciu-tat on ningú quedi enrere. Per això cal un nou governque canviï completament el rumb.
Foto
: Àle
x R
ecol
ons
/ AC
N
per Aïda Llauradó (Badalona en Comú Podem)
Cal un canvi de rumb
NLA FOTOSílvia Jardí / ACNLes millorsperles
Sembla que els fenòmens lunars tindrien relació amb elsassassinats. Segons el diari Correo Gallego, el pare de les
nenes de Tenerife les hauria fet desaparèixer per la influènciade la lluna plena. Algun astròleg a la sala?
Un acomiadament pot ser perillós. Un home del’Hospitalet ha ingressat a presó després de col·locar
un artefacte explosiu en una excavadora de l’empresaque l’havia fet fora de la feina.
No contrastar informacions porta problemes. Algunsmitjans asseguraven fa uns dies que Iker Casillas tornava a
tenir problemes de cor. Res més lluny de la realitat: l’exporterdel Reial Madrid va tenir un atac d’al·lèrgia, segons va informar.
Als garatges s’hi guarden moltes coses, però tenir uncavall és normal? Un veí de Torre Baró, segons
denuncien plataformes animalistes, en tindria un algaratge de casa seva i amb el permís de l’Ajuntament.
5 |
línianord.catEnvia’ns les teves cartes a: [email protected] 13 de maig del 2021
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Ara toca l’àrea del Besòs1
2 La lliga de les ciutats verdes
Martorell i el PSC neguen haver donat permís a Hernández per a les obres del cine
Els Diables encenen la polèmica amb uns ‘versots’ molt crítics amb Albiol
JxCat blinda Hernández i ERC li reclama quepagui les “despeses” per les obres del cine
El + llegit línianord.cat
3
4
5
La clau
El 27 d’abril, el Ple de l’A-juntament de Badalona vaaprovar una moció pre-
sentada per la Marea de Pensio-nistes per demanar una auditoriadels comptes de la Seguretat Social.
L’entitat de Badalona és mem-bre de la Coordinadora Estatal perla Defensa del Sistema Públic dePensions (COESPE), formada permés de 250 plataformes de totl’Estat. Som milers de pensionis-tes i jubilats els que participem enles concentracions setmanals quese celebren a tot arreu. Per a nos-altres, és important l’Informe d’A-valuació dels Acords del Pacte deToledo elaborat per la Comissió deSeguiment del Congrés dels Dipu-tats. En la seva recomanació nú-mero 1, ‘Consolidació de la sepa-ració de fonts i restabliment de l’e-quilibri financer’, es recull textual-ment el següent:
“Tot i això, la Comissió tam-bé constata que les cotitzacionssocials continuen sufragant des-peses de naturalesa no contribu-tiva que, en senti estricte, hauriende ser assumides per l’Estat a tra-vés d’aportacions als pressupos-tos de la Seguretat Social (...) LaComissió considera fonamentalque la ciutadania tingui una imat-ge fidedigna de la situació de la Se-guretat Social a partir del conei-xement precís del decisiu paperque ha exercit en la construcció deles institucions del nostre estat debenestar. Per això ha d’elaborarun estudi que reflecteixi en qui-na mesura les cotitzacions socialsvan assumir durant anys el pesdel finançament d’altres políti-ques de l’Estat”.
Segons això, si les nostres co-
titzacions s’haguessin limitat a fi-nançar prestacions de naturalesaestrictament contributiva, s’hau-rien evitat dos problemes.
En primer lloc s’haurien evi-tat les tensions generades per lasobrecàrrega de les cotitzacions,la qual cosa ha encoratjat un falsconflicte intergeneracional queamaga que, durant anys, els ex-cedents del sistema es van uti-litzar per finançar altres políti-ques socials i el desenvolupa-ment del mateix sistema de l’es-tat de benestar.
Entre aquestes despeses, co-negudes com impròpies, la ma-teixa recomanació inclou que calcomençar per les reduccions enla cotització, el finançament delqual no s’ha de fer amb càrrec arecursos propis de la SeguretatSocial. Igualment poden consi-derar-se càrregues financera-ment impròpies del sistemacontributiu les ajudes a sectorsproductius concrets a través del’anticipació de l’edat de jubila-ció en determinades activitats, eltractament favorable de la co-tització en alguns règims o sis-temes especials o en activitatsdesenvolupades per a joves enformació. Menció especial me-reix el finançament de les polí-tiques vinculades a la proteccióde la família i a la conciliació dela vida personal, familiar i la-boral, com tota l’acció protecto-ra relacionada amb el naixement
i cura d’infants i les situacionsassimilades a l’alta per cura defamiliars, sufragades amb càrreca les cotitzacions socials.
En segon lloc, el desequilibripressupostari s’ha derivat per laconcessió de préstecs de l’Estata la Seguretat Social, quan les re-serves financeres del sistemahaurien estat suficients per co-brir les prestacions contributi-ves. Això ha generat una imat-ge distorsionada de desequilibridel sistema i ha provocat alar-misme i incertesa.
Respecte de si l’Estat ha deprestar o aportar ingressos su-ficients a la Seguretat Social perfer front a les seves despeses, lavigent Llei General de la Segu-retat Social, en el seu article109.1, és taxativa: “Els recursosper al finançament de la Segu-retat Social estan constituïts perles aportacions progressives del’Estat, que s’han de consignaramb caràcter permanent en elsseus Pressupostos Generals, i lesque s’acordin per a atencions es-pecials o resultin precises per ex-igència de la conjuntura”.
Per tant, el sistema de re-partiment, base del nostre Sis-tema Públic de Pensions, haestat i és autosuficient per cobrirles pensions contributives. Lespensions públiques són viablesi sostenibles, al contrari del quepensen i diuen els defensorsdels plans privats.
La moció de la Mareaper Pedro Jesús Fernández
A les xarxes
@324cat: Mossos i Policia Nacional han de-tingut unes 200 persones relacionades ambla xarxa de falsificació de carnets de conduir,la majoria clients que n’havien comprat.
@mariadolorsa: Hem de situar el debat es-tratègic independentista fora del marc delpacte de govern, alliberant-lo de les ten-sions del dia a dia i de la disputa tacticista.
#CrisiERCJunts
@adrisantaa: Acaba la primera reunióERC-comuns. Els comuns volen entrar alGovern, però ERC insisteix a anar en soli-tari. Seguiran negociant.
#ElPaperDelsComuns #FalsificavenCarnets
Els semàfors
L'Ajuntament de Badalona hainstal·lat un sistema per reduir
l'abocament de residus sòlids almar. La notícia ha estat rebudaamb optimisme per les entitats
que fa temps que reclamensolucions als vessaments que
tenen lloc sempre que plou fort. pàgina 8Aj. de Badalona
L'alcaldessa de Barcelona, AdaColau, ha proposat aquesta
setmana la creació d'un Pla deBarris Metropolità per actuar en
aquells barris amb majorsíndexs de vulnerabilitat, com
l'eix del Besòs, redistribuint unainversió de vuitanta milions.
pàgina 10Ada Colau
Des d’abans-d’ahir, els de Carles Duran ja poden presumirde ser un dels equips classificatsper al play-off pel títol de lliga.
En les jornades que falten,doncs, queda per resoldre laposició final de l’equip, que
condicionarà el seu primer rival. pàgina 12Joventut
| 6
línianord.cat Opinió13 de maig del 2021
Tribuna
Encarrilat ja el procés de vacunació contra la Co-vid-19, és el moment de fer front amb fermesaa l’amenaça més gran que tenim com a societat,que no és una altra que l’emergència climàtica.
Tal com passa amb la Covid-19, no existeix una única me-sura contra l’emergència climàtica, sinó que hi ha diver-ses actuacions que es poden fer per tal de combatre-la.
Entre les principals causants d’aquesta emergència,podem destacar les emissions de CO₂ derivades del trans-port i la generació amb combustibles fòssils per cobrirnecessitats energètiques. Per tant, per fer-hi front, ne-cessitem, entre d’altres, deixar de cremar combustiblesfòssils per moure’ns o per fer-nos arribar els productesque consumim, així com reduir i descarbonitzar el nos-tre consum elèctric.
Pel que fa al consum elèctric, existeix una forma ba-rata, sostenible i viable per fer aquest procés de canvi,com ara cobrir les teulades i pàrquings de panells solars.D’aquesta forma, totes aquelles persones o empreses quedisposin d’una teulada (pròpia, o a 500 metres a la ro-dona), poden convertir-se en generadors d’energies re-novables de proximitat, aportant al planeta la seva va-cuna contra l’emergència climàtica –a banda d’estalviar-se diners de la factura elèctrica–.
Cal recordar que Badalona és una ciutat de tradicióenergètica. No és casual que dos dels símbols més des-tacats de la ciutat siguin precisament dues infraestruc-tures energètiques (això sí, en desús). D’una banda, elPont del Petroli, que va servir fins als anys 90 per des-carregar productes petrolífers des de vaixells cisterna.De l’altra, les Tres Xemeneies, una central de fueloil i gas,parcialment ubicada a la ciutat, i que servia per abastird’electricitat bona part de l’àrea metropolitana de Bar-celona. Fins i tot parlant de renovables, cal recordar quea principis dels anys 2000 a Badalona teníem una em-presa que fabricava panells solars, Helios Energy Europe,ubicada a les Guixeres.
Cal preguntar-se, doncs: i ara, què? Com pot Bada-lona capturar les oportunitats que el nou model ener-gètic ens proporciona? La solució no passa, siguem clars,per substituir la central de les Tres Xemeneies per unacentral nuclear, com proposa un dels personatges de lalúcida obra de teatre Radiacions (Juliana, E & De Jò-dar, J., 2011). El futur de l’energia tampoc no vindrà pasen grans vaixells petroliers que es descarreguin per unpont al mig de la ciutat.
L’energia del futur (que cada vegada s’acosta més alpresent) serà descentralitzada i renovable. El nou modelenergètic consisteix a produir tota l’energia de proximi-tat possible, a través de l’autoconsum, complementat amb
emmagatzematge i plantes renovables sobre terrenyque portin l’energia restant per la xarxa elèctrica existent.
Per tant, en el cas de Badalona, al primer que hemd’aspirar és a aprofitar al màxim el potencial renovablede la ciutat i, en concret, solar. A manca d’espai sobreterreny, teulades. Segons els càlculs de l’Ajuntament deBadalona, es podrien generar a la ciutat uns 220GWh/any. Si agafem una mitjana de 10 kW per ins-tal·lació i 1.500 hores de producció, a Badalona es po-drien fer unes 15.000 instal·lacions. Si bé és cert que, se-gons l’INE, Badalona té 14.952 edificis, cal tenir presentque a un edifici es poden fer diverses instal·lacions. Evi-dentment, no totes les teulades són aptes per instal·lar-hi plaques, sigui per tems d’estructura o per ombres, peròla majoria sí que ho poden ser.
Tanmateix, si analitzem les dades d’instal·lacions so-lars a les teulades de Catalunya, veiem que Badalona vamolt endarrerida respecte a la resta del territori. El po-ble líder a Catalunya en “vacunació climàtica” és SantaEulàlia de Ronçana, amb 16 instal·lacions solars per cada1.000 habitants. També destaquen Sant Quirze del Va-llès, amb 7,2 instal·lacions per cada 1.000 habitants, o SantCugat del Vallès, amb 6. I Badalona? Doncs es queda ambun vergonyós 0,2 instal·lacions, amb només 49 instal·la-cions registrades. Em diran, sense dubte, que estem com-parant pomes amb peres, i que Badalona no és compa-rable a Sant Cugat. Tenen raó. Comparem-nos, doncs,amb les dues ciutats més semblants en població, com araSabadell o Terrassa. La primera, amb 151 instal·lacionsi la segona, amb 140, per les 49 de Badalona que hem es-mentat. És a dir, Badalona està tres vegades pitjor.
Per posar-hi remei, el primer que ens cal és fer méspedagogia des de l’Ajuntament en favor de l’autoconsumsolar, explicant a la gent els avantatges d’aquesta formade generar energia, així com explicar els beneficis fiscalsque té (especialment en l’IBI). També cal donar exem-ple, omplint tota teulada municipal viable de plaques so-lars, i fer programes de foment de l’energia solar als po-lígons industrials de Guixeres i Badalona Sud.
Sens dubte, és molt positiu encapçalar la cursa peracollir, en el marc del projecte de reconversió de les TresXemeneies, l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya(IREC) –passant abans per la CACI– així com, esperem,en un futur, l’Agència de l’Energia de Catalunya. Peròa banda d’això, cal construir un teixit productiu a la ciu-tat, de pimes i autònoms, que ens permeti omplir les teu-lades de plaques solars, generant ocupació local i apor-tant, des de Badalona, el nostre granet de sorra (o mi-llor dit, de silici) a la campanya de vacunació mundialcontra l’emergència climàtica.
Badalona ha d’aspirar a aprofitar al màxim el seu
potencial renovable i, en concret, solar. Si mirem les dades d’instal·lacions
solars a les teulades de Catalunya, Badalona va
molt endarrerida respectea la resta del territori.
Només tenim 49 instal·lacions registrades:estem tres vegades pitjor
que ciutats com Sabadell o Terrassa
“
“per Daniel Pérez, membre de Restarting Badalona
Vacunes solars contra l’emergència climàtica
Foto
: Pex
els
@PepPrieto: Aquesta mania d’alguns mit-jans de referir-se als “joves” com a col·lec-tiu uniforme, organitzat i amb un sol ob-jectiu compartit. Ni Orwell, tu.
@eva_mrtnzzz: La meva àvia té demèn-cia. Aquesta setmana ingressarà a una re-sidència i hem creat un llibre familiar per-què no ens oblidi del tot i ens tingui a prop.
@rpascualverdu: Ser adulto también esdecir(te) “esta semana está super liada, perola que viene es más tranquila” todas las se-manas de tu vida hasta que te mueres.
Flaixos
línianord.cat 13 de maig del 2021
| 8
Badalona
Optimisme pel nou sistemaper evitar vessaments al mar
CONTAMINACIÓ4L’Ajuntamentde Badalona ha instal·lat un nousistema per reduir l’abocamentde residus sòlids al mar. La no-tícia, avançada per La Vangu-ardia el passat de 9 de maig, haestat rebuda amb optimismeper entitats com Badalona Mar,que fa temps que reclamaven so-lucions per posar a fre als ves-saments que es produeixen cadacop que plou fort a la ciutat.
Segons informava el mateixmitjà, aquest sistema consisteixen tretze estructures metàl·liquesdentades que s’han col·locat a lasortida dels eixugadors que ser-veixen per evitar el col·lapse del
col·lector de Llevant. En episo-dis forts de pluja, aquest meca-nisme retindrà els residus sòlidsdeixant passar l’aigua.
Des de Badalona Mar cele-bren la iniciativa del consistori,però asseguren que estan pen-dents de reunir-se amb el governlocal per conèixer més detalls delsistema, com per exemple quinetejarà les estructures dentadesdesprés de cada episodi de plu-ja. La prova pilot que va realit-zar l’Ajuntament només ambtres d’aquestes peces metàl·li-ques va aconseguir evitar el2020 que prop de 19.000 quilosde residus acabessin al mar.
Alerten que les instal·lacionsesportives són insegures
POLÈMICA4La secció sindicalde CCOO a l’Ajuntament de Ba-dalona ha denunciat aquestasetmana que la “manca de man-teniment” de les instal·lacions es-portives de la ciutat “posa en risc”a treballadors i usuaris. En un co-municat, el sindicat recull unsfets que van tenir lloc el passat 4de maig al Camp de Montigalà,on una nena va resultar ferida encaure-li una tanca metàl·lica malsubjectada a sobre.
Des de CCOO apunten quemoltes de les tanques d’aquestequipament estan fixades amb
brides de plàstic, fet que consti-tueix un risc important per a laseguretat de les persones que uti-litzin l’espai. Es dona la circum-stància que aquest no és el pri-mer accident que té lloc en ins-tal·lacions esportives de la ciutatels últims mesos. El passat no-vembre també va resultar ferit uninfant en caure una cistella debàsquet que tenia contrapesosfora de normativa. “Sol·licitem algovern local que adopti mesuresimmediates per diagnosticar icorregir aquestes situacions derisc”, conclou el comunicat.
La platja del Cristall revalida la bandera blava
MEDI AMBIENT4La platja delCristall tornarà a ser l’única deBadalona amb Bandera Blavaaquest 2021. El tribunal inter-nacional de la Fundació d’Edu-cació Ambiental en col·laboracióamb l’Associació d’Educació Am-biental i del Consumidor (Adeac)ha decidit atorgar aquesta dis-tinció a la platja badalonina,que revalida el reconeixementque ja va rebre l’any passat, ontambé va ser l’única de la ciutat.
El port de Badalona tambéha tornat a emportar-se en-guany una bandera blava enreconeixement a la seva gestióambiental. Cal recordar queaquest guardó internacional va-lora i premia la gestió ambien-tal i la seguretat, les instal·la-cions i la prestació òptima delsserveis i la informació i l’edu-cació ambiental. Així mateix, ex-igeix a les platges una qualitatde l’aigua excel·lent.
Residus i brutícia en una platja de Badalona. Foto: Badalona Mar
La platja del Cristall. Foto: Ajuntament
Tribunals | Arxivat el cas d’irregularitats a les eleccions sindicalsEl Jutjat Social número 24 de Barcelona ha arxivat la demanda presentada pel sindicat SPC-
PSU per possibles irregularitats en les eleccions sindicals a l’Ajuntament de Badalona del 2019.El magistrat certifica doncs la legitimitat de la victòria del sindicat SFP-FEPOL en els comicis.
TRADICIÓ4Les Festes de Maigdel 2021 encaren la seva recta fi-nal després de gairebé una set-mana d’actes i espectacles. Lapandèmia del coronavirus ha es-tat fins ara la gran protagonis-ta indirecta d’aquesta edició,que no ha pogut comptar amb latradicional cremada del Dimo-ni ni amb el castell de focs, en-tre d’altres.
La setmana arrencava ambl’encesa de la mítica figura a laplatja dels Pescadors de mati-nada. Prop d’un centenar de pri-vilegiats van poder veure en di-recte pels volts de la cinc del matícom es consumia en poc més dedeu minuts el Dimoni Moníssim,tal com ho havia previst el con-sistori, en un horari “intempes-tiu” i sense cap mena de músicani focs artificials d’acompanya-ment. Gràcies, però, a cinc cà-meres de Televisió de Badalona,l’esdeveniment es va poder seguiren diferit aquell mateix dia a
partir de les nou de la nit. La ini-ciativa va ser tot un èxit: més de21.500 persones van connectar-se per veure la retransmissió dela cremada.
El buit deixat per l’encesa endiferit del Dimoni en la tradi-cional programació de la Nit deSant Anastasi el van omplir a gar-rotades els Diables de Badalona,que van desfermar la polèmicaamb uns punxants versots titllantde “feixista” i “racista” l’alcaldeXavier García Albiol. Aquesta
fiblada va acabar amb els regi-dors del PP abandonant l’acte iamb el batlle qualificant de “la-mentable” l’espectacle.
Diverses entitats també vanvoler aixecar la veu per anunciarque assumirien el cost de re-transmetre en streaming diver-sos actes d’aforament limitatdesprés de la negativa del con-sistori a finançar aquesta inver-sió, que tenia l’objectiu de donaruna solució a les prop de 3.000persones en llista d’espera.
La cultura popular, protagonista de la festa. Foto: Ajuntament
Les Festes de Maig treuen pit en una edició àtipica i polèmica» La cremada del Dimoni va ser finalment el 10 de maig de matinada
» Els Diables, protagonistes per uns ‘versots’ molt crítics amb Albiol
línianord.cat 13 de maig del 2021
Santa Coloma
9 |
L’Hort Urbà de Can Zam, un nou espai obert a les escolesEDUCACIÓ4Santa Coloma deGramenet compta des de di-marts amb un nou espai educa-tiu i de sensibilització per acos-tar l’agricultura urbana i ecolò-gica als alumnes de les escoles dela ciutat. El consistori ha deciditobrir a la comunitat educatival’Hort Urbà i Ecològic de CanZam, unes instal·lacions que esvan posar en marxa el desembredel 2019 i que compten amb 18parcel·les de conreu i una su-perfície total de 1.028 m².
“L’objectiu d’aquest progra-ma educatiu és que l’alumnat va-
lori la cura i el manteniment delsentorns naturals, incidir sobre laimportància d’una alimentaciósaludable, i explicar que aques-ta es fonamenta en la produccióde proximitat i, a poder ser,ecològica”, va assenyalar l’al-caldessa Núria Parlon en la pre-sentació del nou projecte edu-catiu de l’hort urbà.
La previsió és que primer esrealitzi una prova pilot el pròximjuny amb un parell dels centreseducatius de la ciutat i que des-prés en puguin fer ús la restad’escoles del municipi.
CULTURA4El periodista i his-toriador colomenc Rafa Burgosva presentar la setmana passa-da el seu últim llibre Els amosdel passeig de Gràcia al Centred’Art Contemporani Can Siste-ré. L’acte va comptar amb laparticipació d’Antoni Sancho,arquitecte jubilat i un delsmembres de la Plataforma Sal-vem el Barri Antic, i va girar en-torn de la gentrificació i al pa-per que juguen en la reparticiódel poder nous actors com elsfons d’inversió.
La presència de Sancho vaposar inevitablement sobre lataula la problemàtica de la re-forma del nucli antic del muni-cipi i els paral·lelismes -salvantles distàncies- que es poden es-tablir en l’evolució històrica delpasseig de Gràcia fins a conver-tir-se en el “quilometro zero” dela gentrificació, en paraules deBurgos. “Santa Coloma té elmateix problema que Barcelona,però a una altra escala”, assegurael periodista en declaracions aLínia Nord, on apunta que les
pressions per part de les immo-biliàries i dels fons d’inversió sóncomunes arreu del territori.
Burgos considera que en ciu-tats tant “tensades urbanística-ment” com el municipi colo-menc és necessària una “sensi-bilitat” per part de les corpora-cions municipals per evitar queels interessos privats marquin el
full de ruta i les polítiques.“Hem de ser autocrítics i posarpressió als nostres represen-tants polítics per fer valer elpoder públic”, conclou el perio-dista, que també veu altres ex-emples del poder dels interessosprivats en casos com el Marina-Besòs o el pla urbanístic de lesTres Xemeneies de Sant Adrià.
Burgos i Sancho en la presentació del llibre a Can Sisteré. Foto: @JesusSanTe
La Ciutat Vella, el ‘passeig de Gràcia’ de Santa Coloma?
Parlon presenta el nou Hort Urbà i Ecològic de Can Zam. Foto: Aj.
Successos | Cinc empresonats per l’agressió sexual a dues noiesLa titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Santa Coloma de Gramenet ha ordenat presó
provisional i sense fiança per a cinc de les sis persones detingudes per una presumptaagressió sexual múltiple a dues noies que hauria tingut lloc el dia de Sant Jordi al municipi.
línianord.cat 13 de maig del 2021
| 10
Sant Adrià
Sense rastre del cabirol que va aparèixer al riu Besòs
MEDI AMBIENT4La notícia sal-tava el passat 28 d’abril. Un veí deSant Adrià alertava les autoritatsde la presència d’un cabirol a lazona de la desembocadura del riuBesòs, un espai d’accés restringit.Ràpidament començaven a cir-cular per les xarxes imatges d’a-quest exemplar i al mateix tempscreixia la preocupació d’algunesentitats ecologistes per la inte-gritat de l’animal, que es trobavadesorientat fora del seu hàbitat.
Després d’uns dies d’obser-vació, el consistori va decidirdilluns, juntament amb elsAgents Rurals i els Mossos d’Es-quadra, muntar un dispositiu es-pecial per localitzar-lo i dirigir-
lo un altre cop cap a la zona dela Serralada de Marina, des d’ones creu que va iniciar el seucamí riu avall fins al mar. El des-plegament d’efectius policials,però, no va resultar exitós i,després de rebre l’avís d’algunsveïns que havien vist el cabirolfora de la desembocadura cir-culant per carrers del municipi,se li va perdre la pista a la roda-lia d’un polígon industrial al lí-mit de Sant Adrià i Badalona.
Les autoritats no han rebutdes d’aleshores cap avís i la prin-cipal hipòtesi que hi ha sobre lataula és que l’exemplar ha tornata remuntar riu amunt en direc-ció Serralada de Marina.
POLÍTICA4L’alcaldessa de Bar-celona, Ada Colau, ha proposataquesta setmana la creació d’unPla de Barris Metropolità per ac-tuar en aquells barris que patei-xen més les desigualtats, com perexemple els de l’eix del Besòs, delqual Sant Adrià en forma part.En declaracions a RAC1, Colauva apuntar dimecres que la in-tenció és que aquest nou plan-tejament incorpori la inversiód’uns vuitanta milions d’eurosque la capital catalana destina encada mandat als municipis del’Àrea Metropolitana de Barce-lona (AMB).
“S’ha de prioritzar aquestaredistribució”, va assenyalar labatllessa, que també va avançar laseva intenció de demanar al nouequip de govern de la Generalitatque s’estableixi un pla d’abastcatalà i no només metropolità.
Segons va detallar també di-mecres en una roda de premsa elregidor de Presidència, Pressu-post i Pla de Barris de l’Ajunta-ment de Barcelona, Jordi Martí,el consistori barceloní signa re-
gularment convenis amb l’AMBi ara n’han de firmar un en el qualBarcelona farà una aportació al’ens metropolità de 85 milionsd’euros fins al 2023.
És aquesta partida o inversióla que Barcelona ha proposatdestinar a un pla metropolità. Se-gons Martí, això serviria per “ex-igir” a la Generalitat que doti l’an-
tiga llei de barris d’un pressupost.“Cada vegada són més necessà-ries polítiques que reequilibrin elterritori”, va concloure.
Martí també va apuntar quetot just s’ha fet la proposta, peròconfia que la resta de municipisno s’hi oposaran i va puntualitzarque aquesta partida ja la tenienreservada per a l’AMB.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d’arxiu. Foto: ACN
L’eix Besòs podria beneficiar-sed’un nou pla de barris de l’AMB
Imatge del cabirol a la desembocadura del Besòs. Foto: Jose Luis Martínez
Economia | Impuls al comerç just amb activitats virtualsL’Ajuntament de Sant Adrià ha tornat a sumar-se a la celebració de Dia Mundialdel Comerç Just amb tota una sèrie d’activitats virtuals per fomentar el consum
responsable. Les tradicionals parades no s’han pogut fer a causa de la pandèmia.
línianord.cat 13 de maig del 2021
Montgat | Tiana
11 |
Front comú de Junts i JxCat per un Can Riera 100% culturalTIANA4Els grups municipalsde Junts per Tiana i JxCat hanunit forces per reclamar un ús“íntegrament cultural” de la ma-sia de Can Riera. Les dues for-macions de l’oposició van regis-trar dimecres una proposta d’a-cord de cara al pròxim Ple mu-nicipal ordinari, que tindrà llocl’1 de juny, on demanen una re-unió amb l’equip de govern pertractar el tema i emplacen el PSC
i ERC a sumar-se a la iniciativa.Cal recordar que Can Riera ja vaser objecte de polèmica el passatoctubre després que el consistorifes pública la seva intenció detraslladar els Serveis Socials a laprimera planta de la masia. Laproposta va aixecar polseguerai tres dels exalcaldes del muni-cipi van protagonitzar una pro-testa per recuperar el projectecultural previst per a l’edifici.
Obres a la platja de les Roquesper poder reobrir a l’estiu
MONTGAT4L’Ajuntament deMontgat començarà en les prò-ximes setmanes unes obres a laplatja de les Roques per poder re-obrir-la als banyistes a l’estiu. Lesmillores, que tenen un cost de7.000 euros i s’allargaran una set-mana, se centraran en la protec-ció del passeig marítim malmèspel pas de temporals i en l’ade-quació de la sorra de la platja.
Segons detalla el consistori,la previsió és fer dues interven-
cions que tinguin un impactemínim en l’espai. Per una ban-da, es retiraran de la platja lespedres i la runa acumuladesper fer que la sorra estigui encondicions per als banyistes.Per l’altra, es farà una línia deprotecció davant del passeigamb sacs de sorra per bloquejarl’accés sota la llosa de les plata-formes. El consistori ja ha sol·li-citat els permisos a la Demar-cació de Costes.
TIANA4Posicions enrocadesen el cas de les obres del cine-ma a la Sala Albéniz de Tiana.En un comunicat, la secció localde Junts per Catalunya apuntaque el regidor Mateu Hernán-dez ratifica que va rebre auto-rització verbal per part de l’e-quip de govern per iniciar la po-lèmica instal·lació de cables deso a l’equipament i manifesta elseu “desacord i malestar” ambel “conjunt de despropòsits”que han anat sorgint arran d’a-questa actuació.
Des de JxCat reconeixenque les obres no comptavenamb el “permís conseqüent perescrit”, però asseguren que uninforme tècnic avalava la cor-recta instal·lació dels compo-nents i que la decisió de retirarels cables suposa la pèrdua d’unsistema d’àudio que hagués su-posat una millora per a la salai un gran benefici per als ciuta-dans del municipi.
Per la seva banda, la secciólocal d’ERC a Tiana també haemès un comunicat on donen
suport i mostren “confiançaabsoluta” en les actuacions du-tes a terme per l’alcaldessaMarta Martorell respecte aaquestes polèmiques obres ion demanen a Hernández unarectificació per les seves afir-macions al passat Ple.
“Sol·licitem que es retracti deles seves declaracions en el prò-
xim ple municipal i que pagui al’Ajuntament de Tiana la despe-sa que ha originat el seu com-portament inapropiat”, apun-ten contundents des d’ERC, queinsisteixen que hi ha un expe-dient sancionador obert contrael regidor de JxCat en fase d’ins-trucció per aquesta instal·laciófora del marc legal.
El regidor Mateu Hernández, en una imatge d’arxiu. Foto: JxCat Tiana
JxCat blinda Hernández i ERC li reclama la despesa pel cinema
Circ | El CurtCircKit torna a Montgat de l’1 al 6 de junyEl festival de circ CurtCircKit tornarà als carrers de Montgat aquest 2021. El
reputat certamen se celebrarà enguany de l’1 al 6 de juny i pròximament es faràpública la programació d’aquesta edició i s’obrirà la reserva prèvia d’entrades.
| 12
Esports
Dies especials. Santa Coloma esprepara per ser l’epicentre delfutbol sala estatal aquest cap desetmana, amb la disputa de lafase final de la Copa del Rei, il’Industrias vol confirmar el seubon moment i lluitar per guanyarel primer títol estatal de la his-tòria del club.
El sorteig va emparellar els deJavi Rodríguez amb el MovistarInter, campió de la competició el2015... precisament contra elsde Santa Coloma. El partit es ju-garà dissabte a les nou de la nit iserà la segona semifinal de laCopa, que haurà arrencat a dosquarts de set amb l’enfronta-ment entre la UD Levante i El-Pozo de Múrcia.
L’equip es concentrarà demàal migdia al Sercotel Montcada
(on coincidiran les expedicionsdels quatre semifinalistes) i es-portivament els dos únics dubtesde cara als partits que es jugaranal Pavelló Nou són Mario Alma-gro i Álex Llamas, immersos enles recuperacions de les sevesrespectives lesions.
L’entrenador i el capità DavidÁlvarez oferiran la roda de prem-sa prèvia a la Copa del Rei demà,quan faltin 10 minuts per a lesvuit del vespre.
PRECEDENT EXCEL·LENTEl darrer precedent entre elsdos equips, a més, és molt recent(de dissabte passat) i no podriaser millor: l’Industrias va gua-nyar a Torrejón de Ardoz (0-3),sumant tres punts que han ca-tapultat els de Santa Colomafins a la setena posició. RogerBermusell i un doblet del capitàÁlvarez a les acaballes del partitvan servir perquè l’equip tornéscap a casa amb la victòria.
Els colomencs tornen a jugar contra l’Inter, com a la lliga. Foto: ISC
Canvi de xip: l’Industrias volaixecar la Copa del Rei a casa
» Els de Javi Rodríguez jugaran demà passat contra Movistar Inter» El triomf contra els madrilenys a la lliga situa els colomencs setens
Belmonte serà la bandereraespanyola als Jocs de Tòquio
NATACIÓ4Ahir al migdia es vaanunciar que Mireia Belmonteserà l’esportista que portarà labandera d’Espanya en la ceri-mònia d’inauguració dels Jocs deTòquio, el dia 23 de juliol. La ne-dadora badalonina estarà acom-panyada pel piragüista lleidatàSaúl Craviotto.
Per primer cop en la història,el Comitè Olímpic Espanyol hadecidit que la delegació espa-nyola tindrà dos banderers es-portistes. Polítics, com XavierGarcía Albiol, han felicitat la ne-dadora a les xarxes.
TORNA A COMPETIRLa nedadora va tornar a compe-tir, la setmana passada, al TrofeuFèlix Santamans de natació, dis-putat a Manresa. La del Bages ésla primera cita que disputa la ba-dalonina, que ha tornat a patirproblemes a l’espatlla (no com-petia des del gener, a l’Open In-ternacional Catalunya) durant laseva preparació per a l’Europeude Budapest, que es posarà enmarxa dilluns que ve.
Belmonte va guanyar unamedalla de plata en la final de800 metres lliures.
La Penya guanya a Vitòria i es classifica per al ‘play-off’
Una victòria de prestigi alFernado Buesa Arena deVitòria (71-79) ha servit per
certificar que la Penya de CarlesDuran jugarà el play-off pel títolde la lliga ACB de bàsquet.
El partit de dimarts al vesprea la pista del Baskonia va co-mençar amb les revolucions bai-xes, i aquest ritme pesat va re-flexar-se al marcador. Els de Du-ran, però, augmentarien el ritmeabans del descans, arribant a te-nir una renda de 12 punts (18-30)que acabaria sent de vuit a l’e-quador del matx (32-40).
Tot i que la Penya arribaria aveure com els alabesos s’acosta-ven fins al -2 (46-48), en cap mo-ment cedirien la iniciativa i co-incidint amb l’arrencada del dar-rer parcial, els de Duran tornariena canviar el ritme i allunyar-se, denou i aquest cop definitivament,i sumar la victòria que calia.
Passi el que passi en les jor-nades que falten, el Joventut téassegurada la setena plaça (s’en-frontaria contra el segon classi-ficat), tot i que encara hi ha unapetita possibilitat que els bada-lonins puguin atrapar el sisè.
Els Dracs busquen la sevacinquena lliga consecutiva
Igual que passaamb l’IndustriasSanta Coloma, els
Badalona Dracs tindran l’ocasióde guanyar un títol a casa aquestcap de setmana. Els d’Óscar Ca-latayud, campions de les darre-res quatre lligues, buscaran elcinquè títol consecutiu aquestdissabte a les set de la tardacontra els Las Rozas Black De-mons en un partit que es jugaràa l’Estadi Municipal.
El partit serà la reedició de lafinal del 2019 (saldada amb unclar 47-6 a favor dels badalonins),tot i que els precedents més im-mediats, els d’aquesta mateixatemporada, deixen una victòriaclara per a cada conjunt. ElsDracs van guanyar el mes passata Montigalà (27-6) i van perdre alas Rozas el febrer (29-7).
Si no hi ha canvis d’últimahora, podrà haver-hi públic a lesgraderies de l’estadi.
La badalonina va tornar a competir fa uns dies. Foto: FCN
Foto: Twitter (@BDN_Dracs)
Sant Adrià | L’Handbol Adrianenc perd la categoriaEncara s’han de jugar tres partits, però l’Handbol Adrianenc ja sap que nopot mantenir la categoria. Els de Lorenzo Rueda encara han de veure’s lescares contra el Trapagaran, rebre el Boadilla i visitar la pista del Zamora.
Pau ArriagaSANTA COLOMA
| 14
Viu en línia
Pocs mesos abans que es proclami la Se-gona República, Barcelona plora la sevaartista més estimada i aclamada: Palmi-ra Picard, l’Emperadriu del Paral·lel. Men-tre la gran avinguda de l’oci barceloníestà de dol, l’efervescència nocturna haconvocat al bar La Tranquil·litat tot d’ar-tistes que beuran a la seva salut.
Al Teatre Nacional de Catalunya.
Teatre
L’Emperadriu del Paral·lelLluïsa Cunillé
La cantautora Zahara es torna a obrir encanal amb el seu nou àlbum, PUTA, queinclou, de fet, el seu tema més personal,Merichane. Aquesta paraula, merichane,era l’insult que li dedicaven de petita al’escola i que aviat va descobrir que sig-nificava puta. L’artista ha decidit fer-se se-ves les paraules que van destrossar-li lainfància i crear un disc reivindicatiu.
Música
En Connor (Finn Little), un adolescentque presencia un assassinat, és perse-guit per dos assassins bessons a travésde la salvatge Montana. Tot i quecompta amb la Hannah (Angelina Jo-lie), una experta de la supervivència, perevitar que el trobin, un incendi properaviat amenaçarà amb posar fi a la vidade tots els implicats.
Pelis i sèries
Aquellos que desean mi muerteTaylor Sheridan
PUTAZahara
La guerra infinitaEl MNAC acull ‘La guerra infinita’, una exposició que desco-
breix les diferents facetes de l’obra del fotògraf AntoniCampañà (Arbúcies, 1906 - Sant Cugat del Vallès, 1989),
posant el focus en les fotografies que va realitzar durant laGuerra Civil espanyola, que la família va trobar fortuïta-
ment l’any 2018. Aquest conjunt d’imatges, de gran quali-tat artística i rellevància històrica, van ser amagades en
una capsa pel propi artista, on van romandre durant mésde setanta anys. Aquesta capsa, amb centenars d’imatges
inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella”.
C A R L E S F R A N C I N OQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...
A LES XARXES...
Ser un presentador estrella de la ràdioPresenta ‘La Ventana’ de la Cadena Ser des del 2012
Famosos
Superar el coronavirusI tornar a la ràdio després de 47 dies amb un emotiu discurs
Pèls de puntaMolta gent s’ha emocionat i recomana escoltar-lo
QUÈ HA FET?
La fitxa
No t’ho perdis
Llegir el príncep dels poetes catalanssempre és bona idea. Per això, Edicions62 torna a editar aquest recull de vint-i-quatre contes de Josep Carner ambmotiu del cinquantè aniversari de laseva mort. Per establir el text d’aquestanova edició, Marcel Ortín ha comparatles diverses versions de cada conte i harestituït certs passatges fins ara omesos.
Llibres
La creació d’Eva i altres contesJosep Carner
Foto
: Ant
oni C
ampa
ñà
Després de 47 dies allunyat de la ràdioper les complicacions del coronavirus,
Carles Francino (Barcelona, 1958) va tor-nar a la Cadena Ser el 10 de maig. Emo-
cionat, es va posar davant dels micròfonsdel seu programa, La Ventana, i va pro-
nunciar un emotiu editorial en què laveu se li va trencar més d’una vegada. El
vídeo del moment ha corregut com lapólvora per les xarxes socials, on moltsusuaris han recomanat escoltar les pa-raules de Francino. A més d’explicar la
seva situació personal –va estar ingressaten estat greu, va perdre un familiar perCovid-19 i en té un altre recuperant-se
lentament–, va lamentar les imatges degent celebrant la fi del toc de queda i va
posar en valor la feina dels sanitaris.
|Baldurs GateEl videojoc d’acció Baldurs Gate: Dark Alliance torna vint anys després
amb una remasterització. Disponible per a PS4, Switch i Xbox One.
15 |
Viu en línia
CONSELLS PER VIURE MILLOR
MÚSICA
Intenteu reduir el nombre d’aparells sonors que funcionen alhora i abaixeu-ne el volum sempre que sigui possible
PROTECCIÓ
REDUCCIÓ
OTORRINOLARINGÒLEG
E S T I L S D E V I D A
i SALUT
El 30% de la població de la Unió Europea està exposada aun nivell de soroll causat pel trànsit superior a 55 decibelsdurant la nit, segons l’Organització Mundial de la Salut. En
la mateixa línia, l’Agència Europea del Medi Ambient exposaque un 20% de la població de la UE pateix nivells de soroll quepoden produir molèsties i efectes negatius per a la salut.
Aquestes són les dades que recull el Departament de Salutde la Generalitat per alertar sobre una qüestió que posa en riscla salut auditiva de la població. Des del Canal Salut ofereixen al-guns consells per evitar l’exposició a soroll excessiu tant a casacom a fora. Per exemple, a l’hora d’escoltar música, diuen queels reproductors no s’han de fer servir més d’una hora al dia i elvolum ha d’estar, com a molt, al 60% del màxim possible. Si uti-litzeu eines o aparells sorollosos, cal prendre “mesures de pro-tecció auditiva, com ara l’ús de taps i d’auriculars per a les ore-lles que esmorteeixen el soroll ambiental”. A més, Salut aconse-lla visitar l’otorrinolaringòleg per a controls periòdics d’audiciósi teniu un risc afegit, com ara factors genètics o un lloc de tre-ball que comporta l’exposició continuada a un soroll excessiu.
Cuidar la salut auditiva
Salut recomana no fer servir reproductors de música més d’una hora al dia i que el volum no superi el 60% del màxim possible
Les claus
Si utilitzeu eines o aparells sorollosos, cal prendre mesures de protecció auditiva com l’ús de taps o auriculars
Cal anar-hi periòdicament en cas de tenir unrisc afegit, com una feina en entorn sorollós
Foto
: Pex
els
Foto
: Pex
els
