Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de ...P… · paregut del nostre ordenament jurídic com a conseqüència del nou marc legislatiu representat per: La Directiva

Peca

b. P

la e

spec

ial d

’equ

ipam

ent c

omer

cial

alim

enta

ri d

e B

arce

lona

|

Ord

enan

ça d

’est

ablim

ents

i ce

ntre

s de

com

erç

alim

enta

ri d

e B

arce

lona

201

1

Pecab

OR

DEN

AN

ÇA D

’EST

AB

LIM

ENTS

I CE

NTR

ES D

E CO

MER

Ç A

LIM

ENTA

RI D

E B

AR

CELO

NA

201

1

PLA ESPECIAL D’EQUIPAMENT

COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA

Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona

Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona

ÍNDEX

MEMÒRIA

1. MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB __________________________________________________________ 10

1.1. Antecedents __________________________________________________________________________ 10

1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmic __________________________________________________ 14

2. ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA ___________ 17

2.1. Formats comercials ____________________________________________________________________ 17

2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutat ______________________________________ 19

2.3. La proximitat com a hàbit clau del consumidor _____________________________________________20

2.4. Incidència dels diferents formats comercials a la ciutat ______________________________________ 21

3. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS _____________________23

3.1. Mercats municipals ____________________________________________________________________24

3.2. PECAB ______________________________________________________________________________25

3.3. Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona _________________________26

4. PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB ________________________________________________27

4.1. Criteris marc de la revisió _______________________________________________________________27

4.2. Principis del PECAB __________________________________________________________________ 28

4.3. Objectius del PECAB ___________________________________________________________________29

4.4. Xarxa de la distribució comercial alimentària _______________________________________________30

4.5. Formes i tècniques de distribució ________________________________________________________30

4.6. Expressió territorial del PECAB __________________________________________________________ 31

ÍNDEX

TEXT NORMATIU

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS ________________________________________________________38

Secció 1a. Disposicions generals ____________________________________________________________38

Article 1. Objecte del Pla especial ____________________________________________________________38

Article 2. Documentació del PECAB __________________________________________________________38

Article 3. Vigència del PECAB _______________________________________________________________38

Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen ___________________________________38

Article 5. Modificació del PECAB _____________________________________________________________38

Article 6. Caràcter vinculant del PECAB _______________________________________________________38

Article 7. Interpretació del PECAB ____________________________________________________________39

Secció 2a. Definicions _____________________________________________________________________39

Article 8. Definició d’activitats, usos i establiments comercials alimentaris __________________________39

Article 9. Superfície neta de venda ___________________________________________________________39

Article 10. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació ___________________________39

Article 11. Superfícies mínimes ______________________________________________________________40

CAPÍTOL II. ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES___________________________ 41

Secció 1a. Criteris generals _________________________________________________________________ 41

Article 12. Divisió del terme en perímetres ____________________________________________________ 41

Article 13. Admissió d’usos i activitats comercials alimentàries ___________________________________ 41

Article 14. Precisió dels límits de perímetre ____________________________________________________ 41

Secció 2a. Perímetre d’influència de polaritat comercial en funcionament ___________________________ 41

Article 15. Definició _______________________________________________________________________ 41

Article 16. Objecte ________________________________________________________________________ 41

Article 17. Condicions d’ús _________________________________________________________________ 41

Article 18. Perímetres ______________________________________________________________________42

Article 19. Remodelació de mercats __________________________________________________________42

Secció 3a. Perímetre de centre comercial en funcionament _______________________________________42

Article 20. Definició _______________________________________________________________________42

Article 21. Condicions d’ús _________________________________________________________________42

Article 22. Perímetres de centres comercials en funcionament ____________________________________43

Secció 4a. Perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat __________________________________43



ÍNDEX

TEXT NORMATIU

Secció 5a. Perímetres amb prohibició d’instal·lació de comerç alimentari ___________________________44



SECCIÓ 6a. PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ ESPECIAL ____________________________________________44


Article 28. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones d’entorn portuari _______________________44

Article 29. Condicions d’ús comercial alimentari a les estacions d’FGC _____________________________44

Article 30. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones industrials (clau 22a PGM) _______________44

Secció 7a. Venda o distribució d’aliments als establiments polivalents definits en l’article 10.2 _________45

Article 31 ________________________________________________________________________________45

Article 32. Condicions d’ús comercial alimentari ________________________________________________45

Article 33. Venda alimentària en botigues de conveniència _______________________________________45

CAPÍTOL III. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES __________________________________________________ 45

Article 34. Llicències municipals i comunicacions _______________________________________________45

Article 35. Plans especials per realitzar en els perímetres de polaritat comercial _____________________45

Article 36. Contingut ______________________________________________________________________45

Article 37. Tramitació ______________________________________________________________________46

Disposicions transitòries ___________________________________________________________________46

Primera _________________________________________________________________________________46

Segona _________________________________________________________________________________46

Tercera _________________________________________________________________________________46

Disposicions addicionals ___________________________________________________________________46

Primera _________________________________________________________________________________46

Segona _________________________________________________________________________________46

Disposició final ___________________________________________________________________________46

Disposició derogatòria_____________________________________________________________________46

ÍNDEX

CARTOGRAFIA DELS PERÍMETRES DEFINITS AL PECAB

PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT _______________________________49

ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS _____________________________________________66

PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT ________________________________ 71

ORDENANÇA

CAPÍTOL I. OBJECTE I DEFINICIONS __________________________________________________________ 80

Article 1. Objecte ________________________________________________________________________ 80

Article 2. Concepte _______________________________________________________________________ 80

Article 3. Superfície neta de venda __________________________________________________________ 80

Article 4. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació ___________________________ 80

Article 5. Establiments no compresos ________________________________________________________81

CAPÍTOL II. CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT _____________________________________ 82

Article 6. Condicions sanitàries _____________________________________________________________ 82

Article 7. Horari comercial _________________________________________________________________ 82

Article 8. Preu de venda al públic ___________________________________________________________ 82

Article 9. Documentació __________________________________________________________________ 82

Article 10. Normativa específica ____________________________________________________________ 82

Article 11. Fulls de reclamacions ____________________________________________________________ 82

Article 12. Farmaciola _____________________________________________________________________ 82

CAPÍTOL III. CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS ___________________________________________83

Article 13. Condicions generals ______________________________________________________________83

Article 14. Ventilació_______________________________________________________________________83

Article 15. Desnivells. Escales i rampes _______________________________________________________83

Article 16. Ascensors i muntacàrregues ______________________________________________________ 84

Article 17. Escales mecàniques _____________________________________________________________ 84

Article 18. Escombraries __________________________________________________________________ 84

Article 19. Comptadors i quadres de comandament ____________________________________________ 84

Article 20. Zones de càrrega i descàrrega ____________________________________________________ 84

Article 21. Magatzems i cambres frigorífiques _________________________________________________ 84

Article 22. Serveis sanitaris i vestidors ______________________________________________________ 84

Article 23. Aparcament ____________________________________________________________________85

Article 24. Estació transformadora ___________________________________________________________85

ÍNDEX

ORDENANÇA

CAPÍTOL IV. ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU __________________________________________85

Article 25. Identificació ____________________________________________________________________85

Article 26. Condicions especials dels CPA _____________________________________________________85

Article 27. Definició de lloc de venda _________________________________________________________85

Article 28. Condicions dels llocs de venda _____________________________________________________85

Article 29. Relacions entre superfícies _______________________________________________________ 86

Article 30. Passos per al públic _____________________________________________________________ 86

Article 31. Neteja ________________________________________________________________________ 86

Article 32. Desguassos ___________________________________________________________________ 86

Article 33. Règim intern dels CPA i GPA ______________________________________________________ 86

Article 34. Administració __________________________________________________________________ 86

Article 35. Classes de llocs de venda _________________________________________________________87

Article 36. Titularitat de magatzems i cambres frigorífiques ______________________________________87

Article 37. Control de pesades ______________________________________________________________87

CAPÍTOL V. ESTABLIMENTS INDIVIDUALS _____________________________________________________87

Article 38. Especialistes ___________________________________________________________________87

Article 39. Superfícies _____________________________________________________________________87

Article 40. Polivalents alimentaris __________________________________________________________ 88

Article 41. Autoserveis ____________________________________________________________________ 88

Article 42. Superservei ___________________________________________________________________ 88

Article 44. Establiments polivalents _________________________________________________________ 89

Article 45. Condicions ____________________________________________________________________ 89

Article 46. Altres formes de venda de productes alimentaris _____________________________________ 89

Article 47. Expositors _____________________________________________________________________ 89

CAPÍTOL VI. MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS ____________________________________________90


Article 49. Característiques _________________________________________________________________90

Article 50. Prohibicions ____________________________________________________________________90

CAPÍTOL VII. BOTIGUES DE PLATS PREPARATS _________________________________________________90


Article 52. Característiques _________________________________________________________________90

Article 53. Productes a la venda _____________________________________________________________90

Article 54. Comercialització _________________________________________________________________90

Article 55. Envasos ________________________________________________________________________90

ÍNDEX

ORDENANÇA

Article 56. Ubicació d’aparells ______________________________________________________________ 91

Article 57. Classes de cuinats _______________________________________________________________ 91

Article 58. Repartiment ____________________________________________________________________ 91

Article 59. Degustació _____________________________________________________________________ 91

CAPÍTOL VIII. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES _______________________________________________________________ 91

Article 60. Intervenció municipal ____________________________________________________________ 91

Article 61. Remissió _______________________________________________________________________ 91

Article 62. Particularitats ___________________________________________________________________ 91

CAPÍTOL IX. INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM ________________________________________________92

Article 63. Funcions _______________________________________________________________________92

Article 64. Actuacions inspectores ___________________________________________________________92

Article 65. Actes __________________________________________________________________________92

Article 66. Prospecció del mercat ____________________________________________________________92

CAPÍTOL X. RÈGIM SANCIONADOR ___________________________________________________________92


Article 68. Infraccions _____________________________________________________________________92

Article 69. Sancions _______________________________________________________________________94

Article 70. Graduació ______________________________________________________________________94

Article 71. Competència ____________________________________________________________________94

Article 72. Procediment ____________________________________________________________________94

CAPÍTOL XI. MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES ___________________________94

Article 73. Multes coercitives _______________________________________________________________94

Article 74. Procediment ____________________________________________________________________94

Article 75. Reiteració ______________________________________________________________________94

Article 76. Altres mesures no sancionadores ___________________________________________________94

Disposicions transitòries ___________________________________________________________________94

Disposició derogatòria_____________________________________________________________________95

ANNEX 1 _______________________________________________________________________________ 96

Grups d’especialitats alimentàries __________________________________________________________ 96

ANNEX 2 _______________________________________________________________________________ 99

Quadre de resum del capítol v (art. 38-47) ___________________________________________________ 99

Memòria del Pla especial

d’equipament comercial alimentari de Barcelona

10Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona

MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB

1. MARCDELAREVISIÓDELPECAB

1.1. AntecedentsEl Consell Plenari del 28 d’abril de 1999 va aprovar la revisió del Pla especial de l’equipament comercial ali-mentari de la ciutat de Barcelona (PECAB) vigent des de l’any 1986.

Els objectius d’aquella revisió van ser adaptar el PECAB: a) als canvis en els comportaments del consum; b) als nous fenòmens comercials, i c) a la superació de les distorsions existents en l’aparell de l’equipament comercial.

L’article 3 del PECAB ja establia la necessitat de revisar el grau d’acompliment de les seves determinacions un cop transcorreguts quatre i vuit anys des de l’aprovació a fi de procedir, si escau, a una revisió.

L’article 4 de la normativa detallava què calia entendre per revisió del PECAB i quines eren les circumstàncies que n’aconsellaven la revisió:

Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen

1. S’enténperrevisiódelcontingutdelPECABunaalteraciósubstancialdelessevesdeterminacionsdemaneraqueafectilaxarxadedistribucióalimentària,ladefinicióconjuntadelespolaritatscomercialsoqualsevolaltredelselementsfonamentalsdelPlaespecial.

2. SóncircumstànciesquejustifiquenlarevisiódelPECAB,iqueentotcashaurand’ésseresmentadesiconegudesenl’acordd’inicidelstreballsderevisió:

a) Variacionsdepoblaciópersobred’un33%respectealaxifradelpadróde1996ocanvisenelscompor-tamentsdeconsumquesignifiquinunaalteraciósubstancialdelademandadeproductesalimentaris.

b) Canvissignificatiusenladistribuciódelesquotesdemercatentrelesdistintesformescomercialsdeladistribucióalimentària.

c) ApariciódenousfenòmenscomercialsquesuposincanvisenlaxarxadefinidapelPla.

d) Apariciódedistorsionsenl’aparelldel’equipamentcomercialqueesprodueixinimanifestinambmotiudel’aplicaciódelPla.

e) UnarevisiódelPlaterritorialsectoriald’equipamentscomercialsqueafectideformasubstanciallesprevisionsdelPECAB.


MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB10

Del conjunt de les cinc circumstàncies que justifiquen la revisió, com a mínim una (la que fa referència al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials) resulta determinant, tenint en compte que el PTSEC ha desa-paregut del nostre ordenament jurídic com a conseqüència del nou marc legislatiu representat per:

■ La Directiva europea de serveis del mercat interior (2006/123/CE).

■ La Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

■ La Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

Per la seva importància i repercussió en els continguts del Pla especial del comerç alimentari de Barcelona, a continuació es resumeixen els principals trets d’aquestes normatives:

1.1.1.A finals de l’any 2006, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió van aprovar conjuntament la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior.

Entre molts altres aspectes, la Directiva europea de serveis en el mercat interior (DESMI) destinava tot un capítol (el III) a la llibertat d’establiment dels prestadors dels serveis, als règims d’autorització i a la regulació de les condicions per a la concessió de les autoritzacions (o llicències d’establiment).

De forma resumida, aquestes condicions requereixen que les llicències o autoritzacions:

■ Persegueixin finalitats que no puguin aconseguir-se mitjançant procediments menys restrictius.

■ Apliquin uns criteris que no siguin arbitraris ni discriminatoris.

■ Apliquin uns criteris clars, inequívocs i predictibles, a més d’objectius, públics i transparents.

■ Responguin a raons d’interès general, i que les mesures i els criteris d’autorització siguin proporcionals als objectius generals.1

Per la seva transcendència posterior, convé recordar2 que les raons d’interès general es refereixen, entre d’altres, a temes com ara l’ordre públic, la seguretat i la protecció civils, la protecció dels consumidors, la protecció del medi ambient i els entorns urbans, la conservació del patrimoni, etc.

Finalment, els articles 14 i 15 fixen determinats aspectes que resulten incompatibles amb els tractats de la Unió, i per tant queda prohibit considerar-los per als procediments d’autorització, o bé cal avaluar-los i justi-ficar-los de forma estricta.

Entre els primers (condicions prohibides en l’article 14) hi figuren:

■ L’aplicació cas per cas d’una prova econòmica destinada a avaluar una demanda del mercat.

■ L’avaluació del impactes econòmics previstos per a l’activitat.

■ El sotmetiment de l’autorització a la programació econòmica (però no a la planificació urbanística, per exemple).

1 Article 10 de la Directiva 2006/123/CE.

2 Vegeu l’article 4.8 de la Directiva.



I entre els condicionants per avaluar i justificar per raons d’interès general (article 15) hi figuren:

■ Límits quantitatius o territorials.

■ Límits fixats en funció de la població o distàncies entre establiments.

Cal tenir en compte aquesta regulació tant en les lleis i els procediments existents en el moment de la plena entrada en vigor de la Directiva (desembre de 2009), com en aquelles lleis, procediments, reglaments, plans, etc. que es puguin aprovar des de la promulgació de la norma europea.

1.1.2.La Directiva europea establia que els estats membres (en tots els seus àmbits administratius) havien de revisar (i transposar a l’ordenament jurídic nacional) tota la seva normativa pròpia en aquest termini de tres anys, fins a finals del desembre del 2009.

En l’àmbit de l’Estat espanyol, la norma més important és la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que té caràcter de legislació bàsica a l’empara de l’article 149 de la Constitució espanyola.

A grans trets, aquesta Llei transposa molt directament el contingut de la Directiva mitjançant una redacció més acurada de l’articulat i una ordenació possiblement més entenedora.

En aquest sentit, la llibertat d’establiment es regula en el capítol II de la Llei, on es reprodueixen les mateixes condicions que fixa el capítol III de la DESMI esmentats en l’apartat anterior.

També es reprodueixen en l’article 9 de la Llei les condicions generals que han de tenir les autoritzacions (art. 10 de la DESMI), i en els articles 10 i 11 els requisits prohibits i excepcionals, que equivalen a allò que regulen els articles 14 i 15 de la DESMI, respectivament.

Amb anterioritat, l’article 3.11 defineix les raons d’interès general en els mateixos termes que l’article 4.8 de la Directiva.

1.1.3.En aquest context, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret llei 1/2009, de 22 de desem-bre, d’ordenació dels equipaments comercials, convalidat posteriorment pel Parlament de Catalunya.

Aquesta nova Llei fa referència concreta a la Directiva europea, marc en el qual cal inscriure les modificacions dels procediments d’ordenació de les activitats comercials.

Els principis i objectius expressats per la nova Llei catalana per a l’ordenació de les activitats comercials es fonamenten en elprincipigeneraldelallibertatd’empresaenelmarcdel’economiademercatdinsunalleialcompetència.



Més concretament, el mateix article 4 de la Llei assenyala els principis que han d’informar el planejament de les activitats comercials, i aquest és el cas específic del Pla especial del comerç alimentari de Barcelona (PECAB): Enlaplanificaciódelsequipamentscomercialss’handetenirencomptelesdiversesnecessitatsiexpectativesdelconjuntdelaciutadania,avaluar-nelapossibilitatdedesplaçament[...]

Aquests principis generals es concentren en l’article 4.2 en els següents objectius per a aquesta nova polí-tica comercial:

a) L’afavorimentdelacohesiósocial,entesacomundels elementsque,juntamentamblacohesióecolò-gica,econòmicaiinstitucional,conformendemaneraconjuntaiindissolublelasostenibilitatpretesa,laqualimplicanecessàriamentlaprossecuciód’equilibriseconòmicsenllocdeltradicionalcreixementline-aliacumulatiu;pergarantir,enaquestcontext,l’aprovisionament,ladiversitatd’ofertailamultiplicitatd’operadorsenunmodeldeciutatqueofereixilesmateixespossibilitatsperatotselsciutadansiciutada-nesitotselssectorssocials,incloentenaquestobjectiulaintegraciódelessituacionsdedependència.[...]

b) Lapotenciaciód’unmodeldeciutatcompactaenquèl’úsresidencials’harmonitzaamblesactivitatscomercialsideserveis,perenfortirlesestructurescomercialscomavalorsdelaculturamediterrània.

c) La reducció de la mobilitat per evitar els desplaçaments innecessaris que congestionen les infra-estructures públiques i incrementen la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles.[...]

Resulta d’especial significació el que es regula en la disposició addicional primera del Decret llei en relació amb les competències del municipi de Barcelona:

EnelmunicipideBarcelona,ateseslesespecialscaracterístiquesqueesderivendelacapitalitatdelpaísiatèselqueestableixenelsarticles11.1.n,58.1,59i71delaLlei22/1998,de30dedesembre,delaCartamunicipaldeBarcelona,l’AjuntamentdeBarcelonaéscompetentperatorgarlesllicènciescomercialscorresponentsalsestablimentsambunasuperfíciedevendainferiora5.000metresqua-drats,d’acordamblesordenancesilaplanificaciócomercialpròpies.

En definitiva, el Decret llei permet establir el marc general que ha de tenir la planificació urbanística de les ac-tivitats i els usos comercials, i reconeix de forma molt més precisa la plena autonomia de la ciutat de Barcelo-na, en funció de la seva Carta municipal en el marc de les seves ordenances i la planificació comercial pròpia.

1.1.4.En el mateix procés d’incorporació de la Directiva europea al dret espanyol d’ordenació de les activitats comer-cials, el març de 2010 es va aprovar la Llei 1/2010 de reforma de la Llei 7/1996 d’ordenació del comerç al detall.

En la seva disposició final segona, s’estableix que aquesta Llei permet la incorporació de la Directiva a la legislació espanyola. La disposició final primera estableix, a l’empara de l’article 149 de la Constitució espa-nyola, el caràcter bàsic de la Llei reformada d’ordenació del comerç al detall.



Els aspectes més significatius que s’introdueixen en aquesta modificació tenen relació amb:

■ Una definició més acurada del que cal entendre per establiment comercial.

■ La generalització de la llibertat d’establiment sense estar subjecte a règims d’autorització específica, excepte en aquells casos en què puguin considerar-se raons d’interès general, definides segons el que s’estableix tant a la Directiva com a la Llei 17/2009 sobre el lliure accés.

■ La prohibició de sotmetre les llicències o autoritzacions a proves de caràcter econòmic.

■ L’atorgament a les comunitats autònomes de la regulació dels procediments d’autorització per a la implantació dels equipaments comercials.

■ Diversos aspectes relacionats amb formes de venda específiques, com ara la venda de saldos, la venda a distància, la venda en màquines automàtiques, la venda ambulant, etc.

■ La necessitat de sotmetre el conjunt de les administracions públiques al dret comunitari europeu.

■ L’avaluació dels impactes ambientals i les condicions d’accessibilitat.

■ L’establiment de criteris generals sobre la planificació dels usos comercials en relació amb els proble-mes derivats de la mobilitat, les compres en l’entorn de proximitat, etc.

1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmicEn els prop de vint-i-cinc anys que han transcorregut des que Barcelona es va dotar del primer pla d’orde-nació de les activitats comercials, la ciutat ha viscut un intens procés de transformació que ha comportat alteracions substancials en el marc de referència de la distribució comercial alimentària a la ciutat, així com processos importantíssims de transformació urbanística, iniciats a finals dels anys vuitanta amb el conjunt d’obres necessàries per a la celebració dels Jocs, i que han continuat amb importants processos de transfor-mació i reforma interior a tots els districtes de la ciutat.

Aquests canvis ja van suposar l’any 1999 una primera revisió del PECAB. Els principals canvis que s’apuntaven en la memòria de la revisió de l’any 1999 s’han consolidat, i fins i tot accelerat, i es poden sintetitzar en els següents:

■ Acceleració en el procés de concentració, amb disminució del nombre d’establiments tradicionals i augment de la superfície total de venda en el que podríem anomenar “nou comerç”.

■ Aparició de nous formats comercials (especialment els discounts) i consolidació de determinades em-preses operadores del sector de la distribució alimentària (des de cadenes locals fins a la implantació d’empreses multinacionals).

■ Obertura de noves superfícies comercials, tant en les àrees de nova centralitat com en localitzaci-ons perifèriques.

■ Canvis en l’estructura urbana de la ciutat, com a conseqüència de les obres d’infraestructura viària i d’operacions de reforma interior, que han permès una major mobilitat de la població i l’aparició de noves possibilitats edificatòries.

■ Consolidació de la política de reestructuració dels mercats municipals i d’operacions urbanístiques sobre els seus entorns.

■ Canvis en l’estructura demogràfica de la ciutat.



Aquests canvis configuren un conjunt de modificacions importants d’ordre econòmic, urbanístic, demogràfic i legislatiu que tindran repercussió sobre la localització del sector comercial alimentari a la ciutat.

1.2.1. Variacions de la poblacióDurant el període 1986-1996, en què el PECAB va estar vigent en la seva versió inicial, la ciutat de Barcelona va experimentar un decreixement poblacional en xifres absolutes proper als 200.000 habitants. Durant el segon període, en canvi, la població resident a Barcelona ha experimentat creixements importants (de l’ordre del 7,5 % i 112.000 persones).

QUADRE 1EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ RESIDENT A BARCELONA

1986 1996 2010 VARIACIÓ % VARIACIÓ %

86-96 96-10

Ciutat Vella 101.264 83.829 107.426 -17.435 -17,2 23.597 28,1

Eixample 288.512 248.777 266.874 -39.735 -13,8 18.097 7,3

Sants-Montjuïc 183.250 167.390 182.395 -15.860 -8,7 15.005 9,0

Les Corts 89.668 81.864 82.952 -7.804 -8,7 1.088 1,3

Sarrià-Sant Gervasi 151.878 129.573 143.911 -22.305 -14,7 14.338 11,1

Gràcia 133.605 115.753 123.383 -17.852 -13,4 7.630 6,6

Horta-Guinardó 192.022 169.832 171.186 -22.190 -11,6 1.354 0,8

Nou Barris 197.228 170.849 168.181 -26.379 -13,4 -2.668 -1,6

Sant Andreu 147.575 135.579 146.528 -11.996 -8,1 10.949 8,1

Sant Martí 216.810 205.359 228.701 -11.451 -5,3 23.342 11,4

BARCELONA 1.701.812 1.508.805 1.621.537 -193.007 -11,3 112.732 7,5

1.2.2. Canvis en la demanda alimentàriaLa recuperació demogràfica de la ciutat ha suposat una certa rectificació en l’envelliment de la població que es posava de manifest l’any 1996. L’aparició de nous fenòmens migratoris i la tendència al “reagrupament familiar” comporta el reforçament, per baix, de la piràmide demogràfica, amb les repercussions que això té sobre la demanda en alimentació.

En un altre ordre d’idees, si bé és cert que el pes de la despesa en alimentació sobre el total de la despesa familiar es continua reduint, els augments de renda dels darrers anys (amb la interrupció per la crisi del 2009-2010) fan presagiar un augment significatiu del volum global de les compres en alimentació a la ciutat de Barcelona.



Les dades més recents sobre la freqüència de compra i la quota de mercat dels diferents formats comercials, i que es reprodueixen en els apartats següents, mostren canvis en les dietes alimentàries que han de reforçar el paper dels establiments especialistes i dels mercats municipals, per un repunt clar del consum de produc-tes frescos.

1.2.3. Nous formats comercials i implantació territorial en els àmbits urbà i metropolità de BarcelonaDes de 1986, el sector de la distribució comercial alimentària ha experimentat, a Barcelona i a Catalunya, canvis radicals pel que fa als formats i les estructures empresarials en el camp de la distribució. Una part d’aquests canvis són, al seu torn, resultat de canvis importants en els hàbits de consum i compra de la so-cietat, arrelats en fenòmens que han estat analitzats a bastament. Una altra part dels canvis són resultat de modificacions de la lògica econòmica amb la qual havia operat tradicionalment el sector, i que contribueixen a l’aparició d’uns nous formats comercials.

Pel que fa a Barcelona ciutat i el seu entorn metropolità, a partir de l’aprovació de la Llei d’equipaments comercials de la Generalitat de 1987, principalment a partir de 1990, es produeix una verdadera explosió de grans formats instal·lats en la corona immediatament exterior al municipi. També dintre del terme municipal hi ha algunes instal·lacions significatives (Glòries, l’Illa, Vall d’Hebron, Diagonal Mar, la Maquinista, etc.), que van aprofitar en la majoria dels casos operacions de regeneració urbanística d’àrees concretes, a les quals l’Ajuntament volia donar un paper de centralitat rellevant (en el mapa adjunt es localitzen les principals im-plantacions comercials de l’àrea metropolitana).

Cal dir que, malgrat la potència de la corona exterior d’equipaments comercials en gran format i les facilitats per als desplaçaments que suposen els nous eixos viaris, la fuga de compra (mesurada com a percentatge de compra de residents efectuada fora del terme municipal) pel que fa a l’alimentació ha tingut un creixement significatiu però encara té una magnitud limitada. Aquesta pràctica es concentra en els districtes més peri-fèrics i propers a les àrees d’influència d’aquests formats metropolitans: fonamentalment, Les Corts, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris.

Pel que fa als formats d’autoserveis (des dels petits fins als supermercats), hi ha hagut dos canvis rellevants. Per una banda, la consolidació a l’alça de la quota de mercat dels supermercats en el conjunt de la distribució alimentària i el creixement en m2 dels establiments individuals d’aquest format, la qual cosa els ha compor-tat un guany en la quota de mercat en el subsector de l’alimentació fresca.

El segon fenomen significatiu en aquest bloc ha estat l’aparició de nous formats comercials, els establiments de descompte o hard-discounts, i els establiments especialistes, principalment en fruita i verdura, amb una forta estructura empresarial.


ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA16

2. ALGUNESCONSTATACIONSSOBREELCOMERÇ ALIMENTARIALACIUTATDEBARCELONA

Tant l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona com l’Institut Municipal de Mercats elaboren estudis sobre els comportaments de compra de les famílies barcelonines, ja sigui amb caràcter específic o bé dintre d’investigacions més generals, per tal d’incloure’ls en l’anomenat Òmnibus municipal.

2.1. Formats comercialsEl tret més característic de l’estructura de formats comercials pel que fa a la compra d’alimentació fresca és la presència dels mercats municipals i els supermercats.

En el gràfic adjunt es pot analitzar l’evolució de les quotes de mercat des de l’any 2000 fins a l’actualitat per al conjunt de l’alimentació.

Si bé és cert que els supermercats tenen la màxima quota de mercat en la compra d’alimentació i altres productes quotidians, la situació s’inverteix quan s’analitza en concret els establiments on es compra l’ali-mentació fresca.

Per a aquests sectors, el mercat municipal és el format preferit de les famílies barcelonines.

GRÀFIC 1EVOLUCIÓ DE LA QUOTA DE MERCAT SEGONS EL FORMAT COMERCIAL

Al supermercat A l’hipermercat

Al mercat municipal Altres

A la botiga de barri / especialtizada

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

4 4 3 53 4 2 4 4 4 3 3 3 2 3

43 3

5 5 5 5 4 4 53

4 4

1618

14 2216 17 16 16

13 1315 16 16 15 16

1315 15

34

29 2925

3331

2725

27 2725

29

2224 24

22

27

17

4144

49

43 44 44

4951 52 52 52

47

56 5552

5754

60

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Mercat Supermercat del mercat

Altres establiments Establiments del voltant

Cansaladeria, Fruita i Pesca salada, Peix fresc Altres Altres formatge... verdura conserves marisc productes productes NO alimentació alimentació

A peu Transports públics

Transports privats Altres

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%

20%

40%

60%

80%

100%

2 4 3 6 4 5 5 6 5 5 5 5 5 44 4 4 4

9 10 10 11 10 11 10 12 11 13 13 11 12 9 15 14 12 12

86 85 8782 85 84 83 81 83 82 80 83 83 86

80 82 82 84


ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA

QUADRE 2ESTABLIMENT ON ACOSTUMA A COMPRAR L’ALIMENTACIÓ FRESCA

% Juny 09 Des 09

Al mercat municipal 41,9 46,1

Al supermercat 33,6 28,0

A la botiga de barri/especialitzada 18,9 22,1

A l’hipermercat 2,5 1,8

Als grans magatzems 0,8 0,5

Als centres comercials 1,1 0,5

Altres 0,1 0,1

Cap/no compra/ns-nc 1,1 0,9

N (1000) (1000)

Si aproximem l’anàlisi per grups de productes, la fruita, la verdura i el peix fresc són els elements determinants de les compres dels diferents tipus de formats especialistes i mercats municipals, mentre que els supermer-cats són els establiments preferits per als productes secs i productes de consum quotidià no alimentari.

GRÀFIC 2QUOTA DE MERCAT DELS DIFERENTS FORMATS




2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

4 4 3 53 4 2 4 4 4 3 3 3 2 3

43 3

5 5 5 5 4 4 53

4 4

1618

14 2216 17 16 16

13 1315 16 16 15 16

1315 15

34

29 2925

3331

2725

27 2725

29

2224 24

22

27

17

4144

49

43 44 44

4951 52 52 52

47

56 5552

5754

60

0

10

20

30

40

50

60

70

80






2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%

20%

40%

60%

80%

100%

2 4 3 6 4 5 5 6 5 5 5 5 5 44 4 4 4

9 10 10 11 10 11 10 12 11 13 13 11 12 9 15 14 12 12

86 85 8782 85 84 83 81 83 82 80 83 83 86

80 82 82 84



2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutatEl comerç alimentari a Barcelona constitueix una xarxa territorialment molt descentralitzada. A diferència d’al-tres branques, el comerç alimentari no genera grans eixos que ocupen zones centrals del territori de la ciutat, sinó que forma aglomeracions (pols) ubicades en les proximitats dels llocs on resideix la població. L’esquema de polaritats comercials dissenyat pel PECAB original ha tingut, en termes generals, un èxit important en la configuració dels mercats municipals com a animadors de nuclis comercials quotidians al territori.

Complementàriament a aquest paper de distribuïdors territorials de les polaritats comercials, el mercats municipals són equipaments públics i, en els objectius municipals, són el format que permet exercir amb més garanties per al consumidor la comparació de qualitat i preus en producte no estandarditzat.

Tanmateix, la situació dintre i al voltant d’aquests mercats no és uniforme, per diferents raons:

■ Diferències importants en equipament i servei al comprador: no-obertura a les tardes, qualitat de les instal·lacions, mix comercial regenerat o no.

■ Les variacions de població durant el període 1986-2010 han afectat de forma diversa: en termes ge-nerals, la població resident en entorns de nuclis històrics (Ciutat Vella, Sants, Sant Andreu) ha tingut un millor comportament que no pas altres districtes de la ciutat que també disposen d’aquest equipa-ment, com ara l’Eixample o Gràcia.

■ La densitat i coherència comercial de l’oferta quotidiana situada dins de les respectives àrees de pola-ritat no és la mateixa en tots els casos.

Al mateix temps, l’origen de la clientela dels diferents mercats assenyala clarament que es tracta d’equipa-ments de proximitat.

QUADRE 3ORIGEN DEL CLIENT EN FUNCIÓ DEL MERCAT

Tota

l

St. P

ere,

Sta

Ca

teri

na, R

iber

a

Altr

es d

ist.

1

Sant

Ant

oni

Dre

ta E

ixam

ple

Altr

es d

ist.

2

Sant

s

Altr

es d

ist.

3

Les

Cort

s

Altr

es d

ist.

4

Sarr

ià

Altr

es d

ist.

5

Vila

de

Grà

cia

Altr

es d

ist.

6

Hor

ta

Altr

es d

ist.

7

Vila

pici

na i

la

Torr

e Ll

obet

a

Altr

es d

ist.

8

Altr

es d

ist.

9

St. M

artí

Pr

oven

çals

Altr

es d

ist.

10

Abaceria 100 0,5 1 1 1 0,5 0,5 71,9 17,1 1,5 2,5 0,5 0,5 1,5

Horta 100 0,5 81,8 10,1 3,5 3 1

Mercè 100 0,5 0,5 0,5 1 0,5 6,2 13,9 49,5 22,7 4,6

Provençals 100 0,5 0,5 2,1 72,8 24,1

Sant Antoni 100 6,1 59,7 13,3 18,9 0,5 0,5 0,5 0,5

Sants 100 0,5 0,5 65,3 30,1 3,1 0,5

Concepció 100 0,5 36,5 60,4 0,5 0,5 1 0,5

Les Corts 100 1,5 1,5 94,4 1,5 0,5 0,5

Santa Caterina 100 71,4 8,3 2,1 2,1 2,6 2,1 0,5 0,5 0,5 1,6 2,1 0,5 1,6 0,5 3,6

Sarrià 100 1,1 1,1 0,5 1,6 4,2 85,2 4,8 1,6

Total 100 7 1,6 6,2 4,1 7,9 6,9 5,3 10,1 0,7 8,4 0,6 7,6 2,1 9,1 2,9 5,3 2,9 0,9 7,3 3



2.3. La proximitat com a hàbit clau del consumidorEl tercer element característic de les compres d’alimentació és la proximitat de les compres respecte del domicili.

Aquesta demanda de proximitat es posa de manifest per diferents dades dels estudis municipals.

Per una banda, com es mostra al gràfic següent, al llarg dels darrers deu anys el mitjà de transport majoritari per accedir a les compres d’alimentació són els viatges a peu, amb una gran estabilitat entre el 80 i el 87 %.

GRÀFIC 3SISTEMA DE TRANSPORT UTILITZAT PER FER LES COMPRES




2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

4 4 3 53 4 2 4 4 4 3 3 3 2 3

43 3

5 5 5 5 4 4 53

4 4

1618

14 2216 17 16 16

13 1315 16 16 15 16

1315 15

34

29 2925

3331

2725

27 2725

29

2224 24

22

27

17

4144

49

43 44 44

4951 52 52 52

47

56 5552

5754

60

0

10

20

30

40

50

60

70

80






2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%

20%

40%

60%

80%

100%

2 4 3 6 4 5 5 6 5 5 5 5 5 44 4 4 4

9 10 10 11 10 11 10 12 11 13 13 11 12 9 15 14 12 12

86 85 8782 85 84 83 81 83 82 80 83 83 86

80 82 82 84

Aquesta voluntat de preferència per la proximitat encara es fa més palesa en el cas dels mercats municipals.

El temps de recorregut per desplaçar-se fins al mercat municipal és, en més del 80 % dels casos, inferior a 10 minuts.

Finalment, els motius per no comprar als mercats municipals, tal com reflecteix el gràfic següent, estan de-terminats per elements importants de proximitat: el mercat queda lluny, té més a prop altres establiments, manca de temps.



GRÀFIC 4MOTIU PEL QUAL NO ES COMPRA AL MERCAT MUNICIPAL

0 5 10 15 20 25 30

LI QUEDA LLUNY

PREFEREIX UN ALTRE TIPUS D’ESTABLIMENT

TÉ MÉS A PROP ALTRES ESTABLIMENTS

PER MANCA DE TEMPS

PER COMODITAT

L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT

ÉS CAR

MANCA DE COSTUM

COMPRA PER INTERNET / LI PORTEN LA COMPRA A CASA

MOLTA GENT I CUES

PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA

POCA OFERTA / POQUES PARADES

ALTRES

NS/NC%

25,6

22,7

12,1

10,6

9,5

7,7

5,5

3,7

2,6

1,8

1,1

1,1

3,3

2,2

0 %

20 %

40 %

60 %

80 %

100 %

Mobilitat x any Emissions CO2 Actes compra

Tradicional Supermercat Discount Hipermercat

El consumidor de Barcelona vol fer la compra quotidiana a prop de casa seva.

La resistència a abandonar els llocs immediats de residència per dur a terme les compres quotidianes és un hàbit de localització que pot tenir diverses lectures. Per una banda, pot resultar explicatiu de les quotes de mercat de determinats formats mitjans, que s’adeqüen més a la trama urbana que avui concentra el gruix dels residents de la ciutat. I per una altra, des del punt de vista de la gestió municipal, és coherent amb l’objectiu de minimitzar els desplaçaments interiors en vehicle privat i afavorir una pluralitat d’usos de l’espai dins del teixit urbà, enfront d’altres opcions que proposen una especialització per àrees.

2.4. Incidència dels diferents formats comercials a la ciutat

2.4.1.Les dues versions anteriors del PECAB formulaven una xarxa d’equipament comercial alimentari jerarquitzada, en la qual els nòduls d’articulació eren el mercats municipals. La xarxa de mercats municipals ha crescut amb la ciutat des de 1836 (construcció de la Boqueria). L’annexió de nous municipis (St. Andreu de Palomar, St. Martí de Provençals, Horta, Corts de Sarrià, Gràcia, Sants, St. Vicenç de Sarrià...) va significar, també, la incorporació dels respectius mercats a la xarxa de Barcelona. En l’actualitat, aquesta xarxa està integrada per quaranta-cinc mercats zonals, que apleguen un total de 2.929 establiments comercials (el 68 % dels quals estan dedicats al comerç alimentari). Pel que fa al subsector de l’alimentació fresca, com hem vist abans, la xarxa de mercats detecta una quota de mercat hegemònica que en alguns productes, com ara el peix, arriba al 60 % del total.

Tanmateix, l’evolució dels formats presents en la distribució alimentària en els darrers deu anys ha situat els formats mitjans de distribució en un nivell de presència territorial i de valor de l’oferta amb una situació jeràrquica molt similar a la dels mercats municipals.



Cal tenir present que els formats mitjans i mitjans/grans proporcionen actualment, en l’àmbit urbà, una va-rietat d’oferta i preus equiparable —i, a voltes, superior— als grans formats, per la qual cosa esdevenen instruments ideals per al desenvolupament de polítiques de comerç de proximitat.

Els grans formats, vinculats a operacions àmplies de regeneració urbanística de Barcelona, tenen també una presència destacada en el proveïment quotidià de determinades àrees i, tot i que no formen part del model comercial més compatible amb l’estructura de la ciutat, tenen una presència significativa en l’oferta de la ciutat i una quota de mercat encara baixa respecte a la capacitat teòrica de les implantacions actuals.

Per aquestes raons s’incorporen a l’estructura del comerç alimentari de la ciutat, de la qual el PECAB n’és l’expressió, aquest conjunt de formats que, en definitiva, permeten combinar el comerç de proximitat amb la necessitat de facilitar la incorporació de gammes completes d’alimentació.

2.4.2.Els diversos formats comercials incideixen de forma diferent sobre paràmetres urbans.

Estudis recents duts a terme per l’Institut Sardà posen de manifest aquesta diferent incidència sobre tres paràmetres (mobilitat generada al llarg de l’any, actes de compra i emissions de CO2) per a quatre tipus de format (comerç tradicional, supermercats, discounts i hipermercats).

En el gràfic adjunt s’analitza el comportament conjunt d’aquestes variables:

GRÀFIC 5

0 5 10 15 20 25 30

LI QUEDA LLUNY

PREFEREIX UN ALTRE TIPUS D’ESTABLIMENT

TÉ MÉS A PROP ALTRES ESTABLIMENTS

PER MANCA DE TEMPS

PER COMODITAT

L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT

ÉS CAR

MANCA DE COSTUM

COMPRA PER INTERNET / LI PORTEN LA COMPRA A CASA

MOLTA GENT I CUES

PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA

POCA OFERTA / POQUES PARADES

ALTRES

NS/NC%

25,6

22,7

12,1

10,6

9,5

7,7

5,5

3,7

2,6

1,8

1,1

1,1

3,3

2,2

0 %

20 %

40 %

60 %

80 %

100 %

Mobilitat x any Emissions CO2 Actes compra

Tradicional Supermercat Discount Hipermercat

Així, mentre que el nombre d’actes de compra és decreixent des dels formats tradicionals fins als supermer-cats, els impactes sobre la mobilitat i les emissions de CO2 tenen un comportament pràcticament invers.

De forma resumida, podríem expressar que el comerç de més proximitat (formats tradicionals i supermercats) concentra la majoria dels actes de compra i, en canvi, genera el mínim d’emissions i mobilitat. El comerç de més gran format, en la mesura en què el nombre d’establiments és més reduït i no se situa en entorns de proximitat, malgrat concentrar menys actes de compra, genera molts més viatges i, en conseqüència, més emissions de CO2.


INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS22

3. INTERVENCIÓMUNICIPALENL’ORDENACIÓ DELESACTIVITATSCOMERCIALS

Amb uns o altres motius i finalitats i a partir de diversos instruments, les autoritats municipals han intervin-gut tradicionalment en l’ordenació i la regulació de les activitats comercials i de la distribució alimentària.

A la legislació del règim local, tant en la seva formulació dels anys 20 i 50 (des de l’anomenat Estatut de Calvo Sotelo fins a la Llei de règim local de 1985), s’atorga als ajuntaments competències en matèria de pro-veïments, mercats i, en general, “control d’informació i orientació als consumidors”; s’obliga els ajuntaments a dotar de serveis de “control d’aliments i begudes” i de “mercat de proveïments” i, en tot cas, s’arriba a fer una reserva expressa en favor de les entitats locals en matèries “d’escorxadors, mercats i llotges centrals”.

Les motivacions de la formulació originària d’aquesta intervenció eren, entre d’altres:

■ Assegurar les millors condicions de consum pel que fa a varietat, qualitat i preu en els productes alimentaris.

■ Permetre el control sanitari dels aliments.

■ Assegurar el proveïment físic en condicions de mercat clar i transparent.

■ Impedir pràctiques que persegueixin beneficis aliens a les activitats comercials (pràctiques especu-latives, etc.).

■ Assegurar un equilibri adequat entre les necessitats de consum i la rendibilitat professional del co-merç d’alimentació.

Els instruments en mans del poder local tenen, però, un abast limitat pel que fa a la capacitat efectiva d’inter-venció en la distribució comercial. La Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç al detall, atorga als municipis únicament la facultat d’ordenació urbanística de la implantació d’equipaments comercials, mentre que a les comunitats autònomes els concedeix àmplies facultats, inclosa la de desplegar una política comer-cial d’ordenació territorial de les implantacions de grans establiments comercials.

El desenvolupament legislatiu fet a Catalunya, el Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comerci-als, estableix elements de cooperació entre les administracions i, com ja s’ha assenyalat en l’apartat primer d’aquesta memòria, recull la singularitat del municipi de Barcelona, especialment les possibilitats de planifi-cació que li atorga la Carta municipal.


INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS

Les intervencions efectuades des de l’Ajuntament de Barcelona s’han centrat fins ara en els següents tipus generals d’instruments:

■ Les ordenances municipals, reguladores de les condicions d’exercici de les activitats comercials, entre les quals cal citar expressament les ordenances municipals de 1947, l’ordenança municipal d’aliments i establiments alimentaris, i l’ordenança municipal de galeries i centres privats d’alimentació.

■ Foment d’un mercat majorista al més complet i transparent possible (a través de la Unitat Alimentària de Barcelona a Mercabarna).

■ Creació i manteniment d’una àmplia xarxa de mercats municipals.

■ Elaboració i aplicació del Pla especial de l’equipament comercial alimentari de la ciutat de Barcelona (PECAB), en les seves versions de 1986 i 1999.

■ Aprovació del Pla especial de l’equipament comercial i els usos no alimentaris de Barcelona (PECNAB), aprovat pel Consell Plenari l’any 2007, que recull els principis i objectius de la planificació urbanística municipal pel que fa a la proximitat i les àrees de centralitat. En aquest punt té especial rellevància el fet que les àrees de zonificació del PECNAB recullen els centres comercials en funcionament que, en la majoria dels casos, inclouen usos i establiments alimentaris.

3.1. Mercats municipalsEl mercat municipal zonal, “la plaça”, ha estat tradicionalment el principal instrument d’intervenció munici-pal en tant que permetia cobrir fonamentalment tres tipus d’objectius:

■ Concentrar l’oferta en un marc físic que faciliti la compra als consumidors.

■ Actuar de mecanisme de regulació i coneixement dels preus per part dels consumidors, amb possibili-tat de comparar i escollir entre ofertes alternatives.

■ Concentrar establiments per facilitar la funció inspectora sanitària dels aliments peribles.

Els mercats municipals són el format que permet exercir amb més garanties per al consumidor la comparació de qualitat i preu en productes no estandarditzats.

Malgrat la pèrdua de quota de mercat de la xarxa de mercats municipals a Barcelona en el subsector de l’alimentació fresca, el qual constitueix el gruix de la seva xifra de negoci, s’observa que aquest format con-tinua essent l’hegemònic del subsector, amb una àmplia diferència respecte a la resta. D’altra banda, aquest format comercial, per les mateixes característiques de la trama urbana de la ciutat, s’adapta perfectament als requeriments dels consumidors pel que fa a proximitat i a gamma d’oferta en la compra alimentària. Els mercats municipals han exercit, amb èxit, el paper —assignat en el PECAB original— de locomotores de pola-ritats comercials descentralitzades al llarg de tots els barris de la ciutat, la qual cosa ha permès que més del 84 % dels barcelonins facin la seva compra alimentària en l’entorn immediat de la seva residència.

Cal recordar, a més, que la política de mercats municipals no és “intervencionista” o “publificadora”, en el sentit de menyspreu que des de determinats sectors es dóna a aquestes expressions. Els mercats municipals són una forma de suport públic a la concentració d’unitats econòmiques privades, per tal d’assegurar-ne les


INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS24

millors condicions de funcionament. Des de l’Institut Municipal de Mercats, s’han elaborat plans d’actuació en mercats com a instruments orientadors de la política municipal d’inversions en els mercats, que descansa en els principis de concertació i de cofinançament de les intervencions entre els sectors públic i privat. Aques-ta plans han constituït, fins ara, els eixos bàsics de la política de modernització dels mercats municipals.

En el marc d’aquestes intervencions, s’han incorporat formats de supermercat a l’interior dels mercats per reforçar el paper d’aquests equipaments en l’estructura territorial del comerç de la ciutat, amb la voluntat d’acostar l’oferta a la residència i minimitzar així la necessitat de desplaçaments.

3.2. PECABTant en la versió de 1986 com en la de 1999, es va assignar al PECAB com a missió fonamental la de referir so-bre el territori de la ciutat de Barcelona les polítiques municipals de distribució alimentària, és a dir, ordenar i regular el comerç d’alimentació en l’espai urbà de la ciutat. Això es concretava en tres àmbits de planificació:

■ Localitzar i ordenar les polaritats comercials.

■ Dimensionar l’equipament comercial fins a un nivell suficient.

■ Regular els usos i formes comercials permesos en cada zona de la ciutat.

A aquests tres àmbits caldria afegir-ne un quart, consistent a dimensionar i distribuir l’equipament comercial de manera que no es produeixin concentracions que puguin suposar una major càrrega circulatòria a la ciutat.

El PECAB manté el caràcter de tot plantejament urbanístic d’intervenció, en regular les activitats privades i pro-gramar les actuacions públiques. Les actuacions públiques de caràcter directe són, en general, de dos tipus:

■ Construcció de nous mercats zonals, o bé reforma o rehabilitació d’algun dels existents.

■ Actuacions en circulació i infraestructura urbanística, que hem anomenat polaritats comercials (creació d’eixos o illes de vianants al voltant de mercats, etc.).

La regulació continguda en el PECAB harmonitzava diferents llibertats i drets recollits en el text constitucio-nal. Allà on la nostra Constitució reconeix la llibertat d’empresa (art. 38), es garanteix la intervenció dels po-ders públics per protegir, en el seu exercici, la defensa de la productivitat, fins i tot mitjançant la planificació. La mateixa Constitució obliga els poders públics a defensar els drets dels consumidors (art. 51) i a ajudar en la modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics (art. 130).

És, doncs, en aquest marc constitucional que cal veure el PECAB com l’instrument per oferir unes perspectives més segures a l’activitat privada, en un intent de garantir una major productivitat, un servei més adequat al con-sumidor, i el coneixement dels objectius i les actuacions del sector públic en l’àmbit de la distribució alimentària.

Aquesta interpretació és la que adopta la sentència amb data 19.02.88 de l’antiga Audiència Territorial de Barcelona (ratificada per la sentència del Tribunal Suprem de 28.09.93), que desestimà el recurs contenci-ós administratiu interposat contra el PECAB per la Generalitat de Catalunya. Aquesta sentència esmenta, també, la idoneïtat de l’instrument utilitzat (el Pla especial) ateses les finalitats d’ordenació urbanística de la normativa.


INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS

El PECAB com a resum d’instruments legals ben diferents (Llei de règim del sòl i ordenació urbana, ordenan-ces municipals, reglamentació tecnicosanitària, etc.) ha estat exemple de la voluntat municipal en una línia d’actuació de millora constant del comerç i la distribució com a servei als consumidors i com a equipament social i col·lectiu.

En aquest context, cal reprendre l’argumentació que ja s’ha expressat en el primer punt d’aquesta memòria pel que fa a la necessitat d’adaptació del PECAB als principis i criteris que es deriven de la Directiva europea de serveis del mercat interior, la Llei de lliure accés a les activitats de serveis i la Llei d’equipaments comer-cials de 2009.

3.3. Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de BarcelonaEl PECAB de 1986 era una norma amb un contingut divers que aplegava elements de caràcter urbanístic (di-visió de la ciutat en perímetres) amb els de caire regulador de l’activitat comercial alimentària amb indepen-dència de la seva ubicació en la ciutat.

La revisió de 1999 va establir la separació d’aquests dos elements, de manera que el nou PECAB contenia exclusivament els de caràcter urbanístic, i la resta d’elements s’afegien al contingut d’una nova ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari.

En el procés actual s’ha seguit el mateix criteri, i es produeix també una revisió de l’ordenança que permet unificar i actualitzar les diferents normatives municipals i de rang superior que afecten els comerços alimen-taris en aspectes relacionats amb la configuració física dels establiments, les autoritzacions municipals i els productes a la venda.


PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB26

4. PRINCIPIS,CRITERISIOBJECTIUSDELPECAB

4.1. Criteris marc de la revisióEn el procés actual de revisió del PECAB s’ha establert un marc de quatre criteris inicials que han orientat els treballs de revisió:

■ Com s’ha posat de manifest, la revisió actual del PECAB, a més de constituir un esforç per adaptar-se i actualitzar-se als canvis socials, territorials i de pautes de consum esdevinguts en els darrers deu anys, està motivat fonamentalment per la necessitat de respectar el nou marc legislatiu, conformat per la Directiva europea de serveis del mercat interior (2006), la Llei de lliure accés a les activitats de serveis (2009) i la Llei d’ordenació dels equipaments comercials (2009).

■ Assegurar la continuïtat amb el model normatiu i els esquemes reguladors generals dels anteriors PECAB, la pertinència dels quals ha estat convalidada per l’evolució del sector comercial alimentari a la ciutat i que, com s’ha exposat abans, ha assolit l’èxit en nombrosos aspectes. Aquests fets assenyalen la validesa de l’opció presa d’entrada de descartar altres models (com ara l’establiment de sostres mà-xims de creixement de superfície comercial alimentària per àrees), que no només haurien representat una discontinuïtat substancial respecte dels models anteriors, sinó que presenten l’inconvenient d’una adaptació difícil a un teixit de continuïtat urbana com és la ciutat de Barcelona, i elements importants de seguretat jurídica pel que fa a la seva possible col·lusió en les lleis esmentades en el criteri anterior.

■ Simplificar la gestió i el desplegament de la normativa: en el moment d’iniciar els treballs, l’aprovació dels plans especials estava sotmesa a un procediment que dificultava la gestió i el desplegament de determinats aspectes previstos en la normativa original del PECAB (singularment, la creació de focus de polaritat en les àrees de nova polaritat). Així mateix, i com s’assenyala en l’apartat 2.3, el contingut divers de la normativa del PECAB aconsellava aplicar una separació d’alguns elements (les superfícies mínimes i els grups d’especialitzats) que no havien de tenir, forçosament, tractament en un instrument urbanístic. L’aprovació i entrada en vigor de la Llei de la Carta municipal de Barcelona, que dóna a la Corporació la competència d’aprovar íntegrament els plans especials que afectin només el terme municipal de Barcelona, va significar un canvi important pel que fa al primer dels aspectes esmentats.

■ Homogeneïtzar els conceptes i la terminologia amb els de la resta de l’ordenament comercial vigent: en aquest sentit, la definició de termes com ara “superfície neta de venda” o la nova tipologia d’esta-bliments alimentaris incorporada en la revisió transposen directament les definicions anàlogues de l’ordenament autonòmic.


PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB

4.2. Principis del PECABEls principis que van inspirar, originàriament, la regulació i l’ordenació de les activitats comercials que s’es-tableixen en el Pla especial podrien resumir-se en dos:

■ Assegurar al consumidor els nivells òptims de servei i equipament comercial alimentari.

■ Dotar els comerciants d’un marc de referència per a l’exercici de les activitats suficient per a la pres-tació del servei amb els nivells òptims a què és refereix el paràgraf anterior.

A aquests principis originals, la revisió n’ha afegit dos de nous:

■ Fomentar la modernització de les estructures empresarials del sector.

■ Afavorir el principi de la proximitat, facilitant l’existència d’estructures comercials modernes a la ciutat que minimitzin la necessitat de desplaçaments.

Aquests quatre principis inspiradors contenen algunes qüestions que cal desenvolupar, tant des de la pers-pectiva històrica com des de la perspectiva dels elements que hi intervenen i que justifiquen la revisió.

Pel que fa als consumidors, les activitats comercials, en particular el comerç alimentari, es conceptuen com a servei, en el sentit d’activitat econòmica que ha de donar satisfacció a unes necessitats del consumidor: el proveïment d’aliments.

Un nivell de servei adequat a les necessitats significa que, en cada zona de la ciutat, els habitants disposin, en condicions de bona accessibilitat, de superfícies comercials suficients i equilibrades entre els diferents sectors. Això vol dir superfícies comercials d’acord amb la població i amb una proporció adequada de cadas-cun dels subsectors comercials alimentaris (productes frescos —carn, peix, fruita, hortalisses—, productes secs i alimentació en general, etc.).

El comerç alimentari té, a més, i des d’una perspectiva urbanística, alguns aspectes que permeten conceptuar-lo com a equipament.

El Pla general metropolità de Barcelona, en la definició de l’ús comercial (art. 278) —l’ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç a l’engròs o al detall—, el descriu com una activitat que es corres-pon amb la que es permet exercir dintre dels equipaments comunitaris, definits en l’apartat e) de l’art. 212 com “equipaments de proveïments i subministraments [...] mercats i altres centres de proveïment, sempre de titularitat pública, encara que de possible gestió privada, i àrees de servei”. En altres paraules, el comerç alimentari exercit en mercats i altres centres de proveïment de titularitat pública té caràcter d’equipament.

D’altra banda, el Decret llei 1/2009, de 29 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, defineix els establiments com “els locals, construccions i instal·lacions en espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupen activitats comercials”.

El caràcter d’equipament del comerç alimentari, almenys en l’exercici de les activitats comercials en centres públics de proveïments, fa que aquests darrers puguin ocupar sòls classificats pel Pla metropolità com a



equipaments comunitaris (clau 7). El Pla especial, en referir-se a l’equipament comercial alimentari, ho fa en el doble sentit de pla d’equipaments, d’acord amb l’art. 214 de les normes del Pla general metropolità (PGM), és a dir, determinar amb detall el tipus d’equipament a les zones 7 i el pla de protecció dels equipaments per regulació dels usos.

Aquest doble caràcter de servei i equipaments dels comerços d’alimentació i proveïments permet fer-ne un tractament urbanístic pel que fa a la localització, l’ordenació i el paper en l’estructuració de la ciutat, etc. En relació amb els comerciants, el PECAB mira de regular el suport físic que serveix de base per a les seves activitats; suport físic que fa referència a quatre nivells diferents:

■ El sòl (localització, usos, incidència sobre els preus, titularitat del sòl, etc.).

■ L’edificació (intensitat d’ús en els locals comercials, els mercats municipals, els centres alimentaris, etc.).

■ L’entorn comercial (accessibilitat als centres comercials, mercats i centres privats, tipologies edificatò-ries que permeten els usos comercials, etc.).

■ L’accessibilitat en transport privat i les necessitats d’aparcament lligades a determinats formats.

4.3. Objectius del PECABA partir dels principis detallats en els apartats anteriors, el Pla es proposa un objectiu prioritari que ja ha estat present des dels seus inicis:

Afavorir les diverses formes comercials en una xarxa de distribució territorialment apropada als consumi-dors i fer-ho en una forma articulada.

Per tal d’assolir aquest objectiu, el PECAB es mou en tres tipus d’esquemes reguladors, que s’han tingut en compte també en la seva revisió.

a) La tipologia d’establiments: es definia una tipologia d’establiments comercials alimentaris amb una acotació dels productes autoritzats a la venda per als diferents especialistes i polivalents petits.

b) De forma coordinada amb el PECAB, l’ordenança fixa unes superfícies mínimes —i, en alguns casos, també màximes— dels establiments comercials, per tal de combatre un dels problemes que tenia —i en part conserva— l’estructura comercial barcelonina: el minifundisme.

c) Es defineix una plasmació espacial i territorial de la política comercial alimentària de l’Ajuntament. Això té un doble component: en primer lloc, identificar i delimitar àrees específiques, en el territori de la ciutat, en funció del seu paper en l’equipament comercial alimentari, polaritats i centres comercials en funcionament; i, en segon lloc, regular els usos i les formes comercials que es permeten en cada zona de la ciutat.

Per les raons esmentades, només la plasmació espacial i la tipologia s’han incorporat al text del PECAB revi-sat, mentre que les superfícies mínimes han estat objecte de desplegament en l’ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari.



La regulació continguda en el Pla es concentra en uns objectius i criteris pel que fa als següents aspectes:

■ La xarxa de la distribució comercial alimentària.

■ Les formes i tècniques de distribució.

■ El dimensionament de la xarxa i els establiments.

■ La vigència del Pla i les situacions transitòries.

■ L’expressió territorial del PECAB.

En els següents apartats es desenvoluparan els elements referits als quatre primers aspectes, i es deixarà per a la secció 5 de la memòria la revisió d’alguns aspectes del desplegament espacial del Pla.

4.4. Xarxa de la distribució comercial alimentàriaEl PECAB original s’enfrontava a una situació de dispersió dels punts de venda, que es localitzaven arreu de la ciutat de forma desestructurada, seguint pautes fonamentades en la disponibilitat de locals més que no pas en els requeriments de la demanda expressada per la població. El Pla es proposa integrar el conjunt de punts de distribució en una xarxa racional i estructurada, les característiques més rellevants de la qual poden resumir-se en les següents:

■ Jerarquia de la xarxa en funció de la capacitat de donar resposta en cada punt a la població servida i l’especialització.

■ Jerarquia de la xarxa en funció del nivell de freqüentació setmanal en l’acte de compra familiar.

■ Els nòduls de la xarxa són els mercats municipals i alguns establiments privats als quals, per la seva ubicació i volum d’oferta alimentària, els són aplicables els criteris anteriors.

■ Articulació a la xarxa dels establiments especialistes i d’alimentació general, per evitar els problemes derivats del minifundisme.

4.5. Formes i tècniques de distribucióEl Pla especial, en la seva normativa, defineix les formes i els tipus d’establiment comercial i d’equipament de proveïment fent atenció als següents criteris:

■ Localització, concentració o no de punts de venda.

■ Gamma de productes venuts, especialització dels establiments i assortiment.

■ Superfície dels establiments.

La revisió actual ha creuat aquests criteris originals amb la tipologia comercial que es deriva de la Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials.

El PECAB donà un tractament diferenciat a cadascun dels formats comercials presents en el mercat en funció del grau respectiu d’adequació als principis i criteris relacionats abans, tot respectant, però, la coexistència i



la pluralitat de fórmules. Les característiques de cada tipus d’establiment, que en determinen la consideració dintre del Pla, són:

■ El nivell de servei al consumidor i la incidència sobre les condicions de consum.

■ L’aportació a la millora i la consolidació de la xarxa de comerç alimentari present a la ciutat.

■ El nivell de productivitat del format.

■ L’adaptació a la trama urbana de la ciutat.

■ La gamma de productes en oferta.

■ El respecte del teixit comercial tradicional.

■ La generació més o menys gran de mobilitat i les necessitats d’aparcament que aquesta mobilitat genera.

En definitiva, l’article 10 de la normativa del PECAB estableix la tipologia d’establiments, que poden ser les següents:

■ Establiments especialistes.

■ Polivalents alimentaris.

■ Autoserveis de fins a 149 m2.

■ Superserveis d’entre 150 i 399 m2.

■ Supermercats petits d’entre 400 i 1.299 m2.

■ Supermercats grans d’entre 1.300 i 2.500 m2.

■ Hipermercats.

■ Grans magatzems.

■ Galeries i centres privats d’alimentació.

■ Mercats municipals.

■ Botigues de productes quotidians no alimentaris.

■ Botigues de conveniència.

■ Botigues annexes a benzineres.

4.6. Expressió territorial del PECABEl PECAB, com a instrument bàsic de la intervenció municipal en l’ordenació de les activitats comercials ali-mentàries, ha de recollir un tractament específic de les diferents realitats territorials del teixit comercial de la ciutat. La solució adoptada és la divisió de la ciutat en zones o perímetres amb unes característiques deter-minades pel que fa al seu equipament comercial alimentari, i que té una expressió gràfica en la documentació del Pla. En la terminologia del Pla, aquests perímetres són:

■ Els perímetres d’influència de les polaritats comercials en funcionament.

■ Els perímetres dels centres comercials en funcionament.

■ Els perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat.

■ Els perímetres per a la prohibició d’instal·lació d’establiments.

■ Els perímetres de zonificació especial.



A cadascun d’aquests perímetres se li assigna una funcionalitat que delimita els tipus i les característiques dels usos comercials autoritzables en cada àrea.

La delimitació concreta dels diferents perímetres es troba en els plànols d’ordenació a escala 1/5000 i 1/10000 que acompanyen la normativa. El plànol síntesi que s’adjunta a aquesta memòria, a escala 1/20000, ofereix una visió del conjunt de la ciutat i la localització relativa dels perímetres sense caràcter normatiu.

4.6.1. Mercats municipals i àrees de polaritat en funcionamentHem assenyalat el fet que ja ara —i en un futur, com a voluntat de política municipal— els mercats munici-pals, els mercats zonals de proveïment, constitueixen els nòduls o focus principals de la xarxa de distribució alimentària a la ciutat de Barcelona.

El perquè de la voluntat, i objectiu del Pla especial, de fer del mercat municipal el centre de la xarxa de distri-bució de fresc, a més de les dades quantitatives que acabem d’exposar, és clar: l’agrupació de punts de venda privats en el recinte únic del mercat públic és l’opció que permet la màxima eficiència en la distribució i la que ofereix millors garanties per al consumidor en producte no estandarditzat pel que fa als següents aspectes:

■ Permet la comparació de qualitats.

■ Permet l’agrupació d’una oferta variada per als consumidors.

■ Afavoreix la competència i agrupa la demanda per als comerciants, fet que optimitza la productivitat.

■ Facilita la formació transparent de preus.

■ Faculta al màxim les obligacions inspectores del sector públic.

L’actuació municipal en mercats persegueix, doncs, establir el proveïment d’aliments sobre bases comercials equilibrades, concretades en els següents objectius operatius:

■ Tendir a una concepció del mercat zonal no aïllada, sinó com a nucli d’una polaritat comercial que n’en-forteixi l’atracció, i donar als comerciants de la zona l’oportunitat d’integrar-s’hi.

■ Afavorir la modernització de l’aparell comercial, en el sentit de promoure parades de venda més grans amb un nivell d’oferta suficient i serveis adaptats a l’evolució dels hàbits de compra del consumidor.

■ Afavorir la modernització de l’aparell comercial i promoure la formació del comerciant.

■ Ampliar i racionalitzar l’àmbit de productes dels llocs de venda als mercats zonals.

A més, s’ha tingut present la distribució territorial dels mercats pel conjunt de la trama urbana, la qual afavo-reix al màxim la voluntat del criteri de proximitat que s’ha esmentat profusament amb l’avantatge de distri-bució dels desplaçaments necessaris.

En la sistemàtica del PECAB, els mercats municipals actuen com a nòduls de la xarxa de distribució i esdeve-nen el focus d’unes àrees o perímetres de concentració comercial que anomenem àrees de polaritat. A partir de l’atracció que representa el nòdul comercial del mercat, s’hi concentren un bon nombre d’establiments aï-llats, fora del recinte del mercat, però en la seva proximitat física. Els establiments que juntament amb el mer-cat formen l’àrea de polaritat complementen l’oferta del mercat municipal, més que no pas la substitueixen.



Dintre d’aquestes àrees de polaritat, es pot parlar del fet que els consumidors hi duen a terme un acte únic de compra. És a dir, en el desplaçament amb origen o destí al domicili, el comprador es desplaça al mercat i, a més de la compra que fa en el recinte, adquireix altres productes en els comerços concentrats en l’àrea de polaritat. En els casos d’accés al mercat per mitjà mecànic, individual o col·lectiu, els desplaçaments dintre del perímetre de polaritat es fan a peu.

Les polítiques previstes per a les àrees de polaritat comercial existents són:

■ Potenciar el focus comercial, en principi el mercat municipal, enfortint els processos de reforma i reha-bilitació i potenciant en el seu interior nous formats comercials, i dotar el conjunt de noves infrastruc-tures d’accessibilitat.

■ Concentrar i potenciar els comerços complementaris, especialment pel que fa a l’alimentació en sec i al comerç quotidià no alimentari.

■ Proveir l’entorn d’una infraestructura urbanística adequada i de dotacions per tal de facilitar l’acte de compra, fonamentalment accentuant-ne el caràcter per a vianants.

Al voltant dels mercats municipals es delimiten els respectius perímetres d’influència. De fet, en vuit casos (mercats de Lesseps, Marina, Sud-Oest del Besòs, Vall d’Hebron, Núria, Ciutat Meridiana, Fort Pienc i Ca-nyelles) el Pla no estableix un perímetre d’influència en sentit estricte sinó que refereix les determinacions a una àrea geogràficament definida. La trama urbana que envolta aquests vuit mercats o les seves pròpies característiques fan difícil que el mercat generi al seu voltant la concentració d’establiments comercials que caracteritza l’existència d’una polaritat més enllà del nucli o centre estricte.

Els plànols d’ordenació a escala 1/5000 indiquen la delimitació física dels perímetres i permeten observar els diferents criteris que, en cada cas concret, s’han tingut en compte per a aquesta delimitació. Entre aquests criteris podem citar: els establiments comercials alimentaris i no alimentaris existents; l’accessibilitat a la zona; i les possibilitats de reserva d’espai per a la circulació de vianants, per tal d’impedir la generació de mobilitats indegudes amb el consegüent problema mediambiental i de congestió del tràfic.

L’aplicació d’aquests criteris dóna resultats diferents segons el tipus de trama urbana en el qual el mercat està localitzat. Sense ànim de ser exhaustius, val la pena fer-hi les observacions següents:

■ Als mercats que corresponen a antics municipis agregats a Barcelona o a barris consolidats des de fa anys i amb tipologies edificatòries que es corresponen a barri antic, els perímetres de polaritats estan centrats respecte al barri i el mercat ocupa una posició central (Sants, Hostafrancs, Sant Andreu, Sagre-ra, Unió —al Poblenou—, Clot, Carmel i Llibertat).

■ Els perímetres d’influència dels mercats situats a l’Eixample no són concèntrics al mercat; l’existència de buits urbans o equipaments, o la proximitat de carrers d’alta circulació, configuren àrees de polari-tat que s’entenen molt més clarament a partir de certs eixos (carrer Mallorca i Villarroel al mercat del Ninot; Girona i València al de la Concepció; Padilla al de la Sagrada Família) o, en sentit contrari, la barrera que suposa el carrer Urgell i sobretot les rondes al mercat de Sant Antoni.

■ L’existència d’equipament, parcs urbans o trames i tipologies d’edificació inadequades per al comerç tradicional fa que molts mercats siguin excèntrics en relació amb el seu perímetre d’influència, o que fins i tot en quedin fora. És el cas dels mercats de barris o zones perifèriques com ara el de Sant Martí, Verneda, Bon Pastor, Montserrat, Les Corts i Felip II.



■ La situació d’alguns mercats en relació amb carrers de circulació tradicional ha generat àrees de po-laritat que s’estenen al llarg d’aquests eixos (Proveïdora o Abaceria a Gràcia, Sarrià, Estrella, Horta, Guineueta i Sant Gervasi).

■ Els mercats situats a Ciutat Vella (Boqueria, Santa Caterina, Carme i Barceloneta) generen uns períme-tres d’influència, i així els recull el Pla especial, tant en relació amb la pròxima trama com amb tradici-ons de compra dels residents en aquests barris.

■ Els mercats situats als eixamples menors (Galvany, Tres Torres i Guinardó) determinen àrees o períme-tres d’influència d’acord amb els potencials de la trama respectiva. Molt limitada en el cas de Tres Tor-res; en projecció cap a eixos importants —i que actuen de barrera al mateix temps— com ara Muntaner i el passeig Maragall en els altres dos casos.

4.6.2. Centres comercials en funcionamentLa implantació de grans equipaments comercials a la ciutat, derivada del desenvolupament de les àrees de nova polaritat recollides en el PECAB, els centres direccionals vinculats a les àrees de nova centralitat i altres instruments de planejament urbanístic, ha configurat un seguit de polaritats comercials de titularitat privada amb un volum d’oferta unitària variable. Aquestes polaritats complementen la xarxa bàsica de comerç ali-mentari de la ciutat, la integrada pels mercats municipals, i donen servei a zones diverses de la ciutat que, en la majoria dels casos, si no fos per això estarien en una situació de dèficit d’oferta alimentària.

En el moment de l’elaboració inicial del PECAB (1986), aquests centres no existien o se n’havia iniciat la im-plantació molt recentment, per la qual cosa una de les necessitats principals detectades en la revisió de 1999 era la d’integrar-los en la xarxa jerarquitzada de polaritats de comerç alimentari.

Persisteix aquesta voluntat amb el manteniment de la figura dels perímetres de centres comercials en funci-onament, que tenen com a objecte assignar, als equipaments actuals, uns usos autoritzables que garanteixin el manteniment futur del seu paper com a polaritat prestadora d’oferta i servei a la seva zona d’influència. I això sense interferir en els possibles canvis d’ensenyes comercials, derivats de la gestió empresarial privada, no en la modulació final de la grandària dels formats instal·lats, que haurà de ser, si escau, objecte d’autorit-zació de llicència comercial de la Generalitat.

La revisió del PECAB proposa onze perímetres d’aquest tipus, descrits de forma detallada en els plànols d’ordenació a escala 1/5000:

C1 Meridiana - EscòciaC2 Plaça dels Països CatalansC3 Plaça de les GlòriesC4 Illa DiagonalC5 Vila OlímpicaC6 Porta Nord (La Maquinista)C7 Diagonal MarC8 Maremagnum

C9 Diagonal - Carles IIIC10 Can DragóC11 Las ArenasC12 Plaça CatalunyaC13 Francesc Macià



4.6.3. Comerç de proximitatA més dels mercats municipals, els centres comercials en funcionament i les concentracions d’establiments individuals al voltant dels focus que els mercats representen, trobem en el conjunt del sentit urbà de la ciu-tat un comerç dispers, al qual el PECAB assigna la funció de comerç de proximitat, en el sentit que es tracta d’establiments on completar els proveïments que, un nombre reduït de vegades a la setmana, tenen lloc en polaritats o centres comercials.

Es tracta d’un comerç urbà de diferents formats que permet la compra de proximitat i minimitza la necessitat de desplaçaments. Aquesta política hauria de permetre:

■ Evitar el minifundisme mitjançant les superfícies mínimes dels establiments.

■ Potenciar la transformació dels establiments actuals mitjançant l’augment de superfícies.

■ Fer aparèixer, amb les degudes condicions d’accessibilitat i aparcament, determinats formats (super-mercats) que tenen un paper important sense que això suposi disfuncions en la mobilitat general.

En el període transcorregut des de l’aprovació del PECAB de l’any 1986, cal destacar l’important esforç del sector per reestructurar els establiments especialistes i altres formats de petites dimensions. Ara bé, el prin-cipal canvi produït en l’àrea establerta per al comerç de proximitat ha estat la implantació de formats comer-cials de tipus supermercat amb un elevat grau de competitivitat, no tan sols amb els establiments tradicio-nals, sinó també amb els formats més grans (hipermercats, etc.). Aquests equipaments, com s’ha exposat anteriorment, han contribuït de forma decisiva a la ciutat de Barcelona en afavorir la proximitat al domicili i, per tant, eliminar la necessitat de desplaçaments cap a la perifèria o cap als centres comercials en funciona-ment dels residents que es troben fora de les seves àrees d’influència.

Per acabar, cal tenir en compte que en algunes àrees de la ciutat (fonamentalment al centre històric de l’Ei-xample i Ciutat Vella) el comerç dispers juga un doble paper: de comerç de proximitat per als habitants de la zona i de botiga superespecialitzada al servei del conjunt de Barcelona.

4.6.4. Àrees especials Al terme municipal de Barcelona hi ha algunes àrees o zones que reuneixen característiques especials pel tipus d’activitats que s’hi desenvolupa i que, per tant, originen una demanda comercial molt específica. Es tracta de zones no residencials (industrials), de zones verdes i dotacions en les quals el PGM prohibeix explí-citament l’ús comercial (parcs, etc.) i de zones de dotacions o infraestructures (el port, les estacions de FGC) on es genera una demanda atípica que el Pla especial haurà de regular de forma específica.

Al llarg dels darrers anys, les grans àrees de sòl industrial del municipi han experimentat una transformació profunda derivada, en part, de la implantació fora d’ordenació d’habitatges, i també de la necessitat de re-plantejar les solucions d’ordenament en algunes d’aquestes àrees. Singularment, les dues àrees industrials de Poble Nou, qualificades com a 22@, han experimentat un procés de redefinició dels paràmetres urbanís-tics de la seva ordenació, que aconsellen una modificació de les estructures comercials fins ara autoritzades, amb la incorporació de formats comercials més adaptables i moderns dintre dels formats no excessivament grans; en concret, amb la incorporació de les botigues especialistes i els superserveis.



4.6.5. Vigència del Pla i situacions transitòriesEl PECAB, en tant que instrument de planejament urbanístic, té vigència indefinida, si bé la seva pròpia nor-mativa preveu la possibilitat de modificació i revisió.

Les causes de la revisió general del Pla són:

■ Variacions de població per sobre del previst.

■ Canvis en les pautes de comportament de consum.

■ Aparició de fenòmens comercials nous que suposin canvis en la xarxa definida del Pla.

■ Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipament comercial que es produeixin i manifestin amb mo-tiu de l’aplicació del Pla.

El Pla estableix com a termini màxim l’any 2015 perquè els establiments existents puguin adaptar-se als preceptes que diu la nova normativa.

Finalment, el Pla estableix que el planejament urbanístic derivat del PGM i, en especial, les operacions ur-banístiques integrades desenvolupin les determinacions del Pla en les seves àrees de influència, seguint els criteris generals que fixa el PECAB.

Text normatiu del Pla especial

d’equipament comercial alimentari de Barcelona

Aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 25 de febrer de 2011

Publicat al BOP el 23 de març de 2011

38Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona

DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOLI Disposicionsgenerals

SECCIÓ 1a DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte del Pla especial1. És objecte del Pla especial de l’equipament comercial

alimentari de la ciutat de Barcelona l’ordenació urba-nística i la regulació dels usos i les activitats comerci-als alimentàries en el terme municipal de Barcelona.

2. El Pla especial de l’equipament comercial alimenta-ri de la ciutat de Barcelona (en endavant, PECAB) es fonamenta en el que disposen els articles 55 i 67 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’apro-va la refosa de la normativa urbanística vigent a Ca-talunya, i l’article 67.2 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.

3. El PECAB desenvolupa i especifica els articles se-güents de la normativa del Pla general metropolità:

■ Art. 212.1 e), relatiu als equipaments de proveï-ments i subministraments.

■ Art. 278, relatiu als usos comercials. ■ Art. 302-313, relatius a la reglamentació detallada

d’usos en el sòl urbà.

Article 2. Documentació del PECABFormen la documentació del PECAB la memòria justifica-tiva, la present normativa urbanística i els plànols d’or-denació a escala 1/5000 i 1/10000 que s’incorporen com a annexos.

Article 3. Vigència del PECAB1. El Pla especial de l’equipament comercial alimen-

tari entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i té una vigència indefinida.

2. Un cop transcorreguts quatre i vuit anys des de l’aprovació del Pla, o coincidint amb la tramitació dels programes d’actuació urbanística del Pla general me-tropolità, l’Ajuntament de Barcelona revisarà el grau d’acompliment de les seves determinacions i procedi-rà, si escau, a l’inici dels treballs de revisió.

Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen1. S’entén per revisió del contingut del PECAB una altera-

ció substancial de les seves determinacions de manera que afecti la xarxa de distribució alimentària, la defi-nició conjunta de les polaritats comercials o qualsevol altre dels elements fonamentals del Pla especial.

2. Són circumstàncies que justifiquen la revisió del PE-CAB, i que en tot cas han d’ésser esmentades i cone-gudes en l’acord d’inici dels treballs de revisió:

a) Variacions de població per sobre d’un 33 % respecte a la xifra del padró de 1996 o canvis en els comporta-ments de consum que signifiquin una alteració subs-tancial de la demanda de productes alimentaris.

b) Aparició de nous fenòmens comercials que supo-sin canvis en la xarxa definida pel Pla.

c) Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipa-ment comercial que es produeixin i manifestin amb motiu de l’aplicació del Pla.

Article 5. Modificació del PECAB1. S’entén per modificació del PECAB l’alteració del con-

tingut d’alguna de les determinacions del Pla especi-al sense que l’afecti en el seu conjunt.

2. A diferència de les causes de la revisió, les que moti-vin la modificació del PECAB han d’afectar només zo-nes comercials individualitzades de la ciutat o bé un nombre reduït d’establiments comercials alimentaris.

3. Es consideren causes de modificació del PECAB, en-tre d’altres, la desaparició o el trasllat del focus d’una polaritat en funcionament o les alteracions substanci-als de la trama urbana, en els perímetres de polaritats comercials en funcionament, derivades de l’execució del planejament urbanístic.

Article 6. Caràcter vinculant del PECAB1. Les determinacions del PECAB vinculen l’administra-

ció i els particulars.

2. La vinculació respecte a l’administració s’entén com la necessitat de compliment dels programes requerits per a l’execució de les determinacions que el Pla fixa com d’iniciativa pública municipal.

3. La vinculació respecte als particulars s’entén com la necessitat que els nous establiments alimentaris que s’obrin en el territori de Barcelona compleixin amb les determinacions del Pla especial, i tot això sense detri-ment del que estableixi la disposició transitòria tercera.



4. Seran nul·les de ple dret les reserves de dispensació que es puguin concedir al marge de les determinaci-ons del PECAB.

Article 7. Interpretació del PECABLes determinacions d’aquest Pla s’han d’interpretar se-gons el seu contingut, el d’aquestes normes i els plànols corresponents, i d’acord amb els objectius i principis de planejament expressats en la memòria justificativa. En cas de dubte d’interpretació, preval la norma escrita so-bre el plànol, i el criteri general sobre el particular.

SECCIÓ 2a DEFINICIONS

Article 8. Definició d’activitats, usos i establiments comercials alimentaris1. Tenen la condició d’usos i activitats comercials ali-

mentaris els de venda o distribució al detall d’ali-ments en establiments alimentaris.

2. Tenen la consideració d’establiments i centres comer-cials alimentaris els que es defineixen com a tals en l’article 4 de l’Ordenança municipal (OM) d’establi-ments i centres de comerç alimentari de Barcelona.

Article 9. Superfície neta de vendaS’entén per superfície neta de venda dels establiments, d’acord amb allò que estableix la Llei 1/2009, la suma de les magnituds següents:

■ Els espais dels establiments comercials on s’ex-posen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles o serveis, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes ad-quirits i a la qual pot accedir el públic.

■ La superfície de venda ocupada per les caixes, la destinada a prestar serveis relatius a informació i pagament, així com els espais dedicats a l’atenció al públic i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits.

■ En els establiments que disposin de seccions de venda personalitzada, s’inclou en aquest còmput la zona ocupada pels venedors darrere del taulell a la qual no té accés el públic.

Article 10. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació

1. Establiments basats en la venda de productes d’alimentació

Definició:Establiments del ram de l’alimentació, combinada o no amb gammes limitades d’altres productes quotidians, que tenen un únic titular, una sola direcció comercial i administrativa, caixa o caixes centralitzades i una sola llicència o comunicació.

Tipologia:1.1. Sistema de venda personalitzada: establiments co-mercials, generalment ubicats a la trama urbana, on el venedor atén individualment cada comprador.

1.1.1. Especialistes: són establiments especialistes aquells que es dediquen a la venda d’un sol grup d’espe-cialitat alimentària, dels fixats en l’annex 1 de l’OM d’es-tabliments i centres de comerç alimentari de 26-3-1999.1.1.2. Polivalents alimentaris: són polivalents alimen-taris aquells establiments que combinen la venda de dos o més grups d’especialitats, dels fixats en l’an-nex 1 de l’OM d’establiments i centres de comerç ali-mentari de 26-3-1999.

1.2. Sistema de venda en règim d’autoservei.

1.2.1. Autoserveis: establiments que ofereixen pro-ductes de consum quotidià, predominantment ali-mentació, i que tenen fins a 149 m2.1.2.2. Superserveis: establiments amb característiques similars als autoserveis i que tenen entre 150 i 399 m2.1.2.3. Supermercats: establiments que ofereixen pro-ductes de consum quotidià i altres, com ara parament de la llar. Es classifiquen en dos grups:

Petits: entre 400 i 1.299 m2. Grans: entre 1.300 i 2.500 m2.

2. Establiments polivalents2.1. Hipermercats: establiments que ofereixen en règim d’autoservei un ampli conjunt de productes de consum quotidià i no quotidià, amb una superfície de venda su-perior als 2.500 m2.

2.2. Gran magatzem: establiment organitzat per secci-ons, amb caixes de cobrament independents de les sor-tides, amb un assortiment ampli i profund, que ofereix al públic, amb sistema de venda personalitzada i d’au-toservei, diferents productes d’equipament de la perso-na, d’equipament de la llar, lleure i cultura, automoció, i articles i serveis diversos; també s’hi poden incloure productes d’alimentació. La superfície de venda és, ge-neralment, igual o superior a 10.000 m2.



3. Equipaments comercials alimentaris de caràcter col·lectiu

Definició:

Agrupacions de llocs de venda independents del ram de l’alimentació o relacionats amb aquest, instal·lats en un sol recinte, en nombre variable, disposats en forma de compartiments separats, agrupats per especialitats, se-gons la seva activitat, però que constitueixen una unitat funcional, amb serveis comuns.

Tipologia:

3.1. Galeria comercial: conjunt de llocs de venda inde-pendents que comparteixen un espai comú de circulació i determinats serveis; aquestes agrupacions poden for-mar part d’un altre equipament comercial col·lectiu. Se’n distingeixen dos tipus:

3.1.1. Galeries privades d’alimentació (GPA): comprenen entre deu i trenta llocs de venda de productes alimentaris.3.1.2. Centres privats d’alimentació (CPA): comprenen més de trenta llocs d’aquesta classe.

3.2. Mercats municipals: conjunt d’establiments deta-llistes independents, fonamentalment d’alimentació al-terable, agrupats en un edifici de titularitat pública i nor-malment d’ús exclusiu, que tenen serveis comuns i que requereixen una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local.

4. Altres formes de venda de productes alimentaris4.1. Botigues de producte quotidià no alimentari: esta-bliments comercials classificats per l’article 2 del Decret 378/2006 (o norma que el substitueixi) que venen qual-sevol tipus de producte quotidià —com ara perfumeria, drogueria o parament de la llar—, en els quals l’alimen-tació, que ha d’estar envasada i que en cap cas pot com-prendre aliments de caràcter fresc —és a dir, productes peribles que per les seves característiques conserven les seves qualitats aptes per al consum durant un període in-ferior a trenta dies o que requereixin condicions de tem-peratura regulada per a la seva comercialització i trans-port—, ocupa un percentatge petit, amb un màxim del 20 % de la superfície neta de venda. Aquestes botigues han d’ajustar l’exercici de l’activitat a la normativa tecni-cosanitària de la forma que expressa l’article 6 de l’Or-denança d’establiments i centres de comerç alimentari.

4.2. Botigues de conveniència: establiments comercials amb una superfície neta de venda no superior als 500 m2 i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, en-tre els articles següents: llibres, diaris i revistes; produc-tes d’alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i ar-ticles diversos. Aquests establiments han d’estar oberts al públic un mínim de divuit hores diàries.

4.3. Botigues annexes a gasolineres: establiments co-mercials ubicats dins del terreny ocupat per una gaso-linera o estació de servei. La seva oferta comercial s’es-tructura a partir de dos o més de les gammes previstes per a les botigues de conveniència i amb la gamma de productes accessoris de l’automòbil, distribuïdes en proporció variable.

4.4. Qualsevol altre tipus d’establiment comercial que inclogui aliments entre els seus productes de venda queda subjecte a les prescripcions d’aquesta norma pel que fa a la secció alimentària. En cas de presentar-se un equipament comercial alimentari no recollit en la relació anterior, hi queda inclòs, tenint en compte i per aquest ordre, els criteris de superfície, forma d’agrupació dels establiments, tipologia i forma de venda.

Article 11. Superfícies mínimesEls establiments comercials alimentaris de Barcelona han de tenir la superfície mínima que es determina en els articles 39-46 de l’OM d’establiments i centres de co-merç alimentari de Barcelona.


ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES

CAPÍTOLII. Ordenaciódelesactivitats comercialsalimentàries

SECCIÓ 1a CRITERIS GENERALS

Article 12. Divisió del terme en perímetres1. D’acord amb la regulació de l’ús comercial alimentari que

estableix aquest Pla especial, el terme municipal de Bar-celona es divideix en els tipus de perímetres següents:

■ Perímetres d’influència de polaritat comercial en funcionament (identificables amb la clau P en els plànols d’ordenació).

■ Perímetres de centres comercials en funciona-ment (identificables amb la clau C en els plànols d’ordenació).

■ Perímetres per a la ubicació de comerç de proximitat. ■ Perímetres per a la prohibició d’instal·lació d’esta-

bliments comercials alimentaris. ■ Perímetres de zonificació especial.

2. Els perímetres d’influència de polaritats existents (clau P) de centres comercials en funcionament (clau C) es-tan definits com a tals sobre els plànols d’ordenació.

3. Els altres perímetres als quals fa referència l’apartat 1 d’aquest article són agregació (contínua o no) d’uni-tats de zona del Pla general metropolità.

4. La delimitació dels perímetres d’influència de polari-tats existents s’estableix sense perjudici de les diver-ses unitats de zona i, àdhuc, dels sistemes establerts pel Pla general metropolità.

Article 13. Admissió d’usos i activitats comercials alimentàriesEl PECAB estableix la regulació dels usos i les activitats comercials alimentàries que s’admeten en cadascun dels perímetres definits en aquesta normativa.

Article 14. Precisió dels límits de perímetre1. En cas de dubte sobre la divisió dels perímetres re-presentats en els plànols d’ordenació, cal tenir en comp-te el següent:

a) Els perímetres d’influència de polaritat comerci-al en funcionament estan formats pel conjunt de parcel·les que configuren les façanes a vial regrui-xades en el dibuix dels plànols d’ordenació norma-tius d’aquest Pla especial a escala 1/5000.

b) En tot cas, i en aquelles zones de sòl urbà on així ho autoritzin les ordenances d’edificació, l’establi-ment pot ocupar la totalitat de la planta baixa però ha de tenir una obertura al carrer, practicable per al públic, només en aquell vial que formi part del perí-metre en el qual pugui autoritzar-se l’establiment. A aquests efectes, les sortides d’emergència no tenen consideració d’obertures practicables per al públic.

2. Per a la resta de perímetres, cal seguir les determina-cions del Pla general metropolità (PGM), pel que fa als límits entre zones i entre aquestes i els sistemes, i les dels respectius plans especials.

SECCIÓ 2a PERÍMETRE D’INFLUÈNCIA DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT

Article 15. Definició1. Els perímetres d’influència de polaritat comercial en

funcionament són perímetres delimitats al voltant d’un focus de polaritat o equipament comercial ali-mentari que genera al seu entorn una concentració d’establiments alimentaris.

2. El focus de polaritat és l’element comercial (fonamen-talment, mercat municipal) que actua com a element d’atracció de consumidors i genera la concentració al seu voltant.

Article 16. ObjecteEl perímetre d’influència de polaritats comercials en fun-cionament té per objecte ordenar les activitats comerci-als en la proximitat del focus de polaritat per fomentar l’acte de compra alimentària de proximitat, reduir la ne-cessitat de transport privat i millorar la sostenibilitat de l’activitat comercial.

Article 17. Condicions d’ús1. En el perímetre de polaritat comercial de mercats en

funcionament s’autoritza l’obertura de nous establi-ments comercials alimentaris dels tipus següents:

a) Establiments especialistes.b) Polivalents alimentaris.c) Autoserveis.d) Superserveis.e) Botigues de conveniència.



2. Pel que fa als supermercats i les galeries i els centres privats d’alimentació existents en l’actualitat en els perímetres regulats en aquesta secció, se n’autorit-za el funcionament i traspàs. S’autoritzen les obres de reparació i millora que no signifiquin un augment de superfícies. Queden prohibides les obres que su-posin canvis en el tipus d’establiment, per fer-ne un altre no autoritzat.

3. En el cas que un establiment dels assenyalats en els apartats 1 romangui tancat per un període de més de sis mesos, l’Ajuntament iniciarà un expedient per de-clarar la caducitat de la llicència. D’aquest expedient se n’ha de donar vista a l’interessat.

4. Atesa l’estructura urbana i edificatòria de l’entorn dels següents perímetres de polaritat en funciona-ment: Núria, Besòs, Vall d’Hebron, Marina, Canyelles, Ciutat Meridiana, Fort Pienc i Lesseps; als efectes del PECAB, els focus d’aquestes polaritats constitueixen en si mateixos els perímetres. Les limitacions per a l’obertura de supermercats cal referir-les a la distàn-cia de 200 (dos-cents metres) de cada una de les fa-çanes dels edificis en els quals s’ubiqui el focus de polaritat, seguint l’accés viari més directe.

5. Els mercats zonals existents en els perímetres regu-lats en aquesta secció queden exclosos de les deter-minacions anteriors.

Article 18. Perímetres1. Són perímetres de polaritat comercial en funciona-

ment els següents:

P1 BoqueriaP2 Santa CaterinaP3 Sant AntoniP4 Sagrada FamíliaP5 Abaceria (Proveïdora)P6 ConcepcióP7 SantsP8 Sant AndreuP9 EstrellaP10 MercèP11 Les CortsP12 NinotP13 HostafrancsP14 ClotP15 TrinitatP16 LlibertatP17 Poble NouP18 SarriàP19 GalvanyP20 BarcelonetaP21 Guinardó

P22 Tres TorresP23 HortaP24 MontserratP25 Bon PastorP26 GuineuetaP27 Sant MartíP28 Felip IIP29 Sant GervasiP30 CarmelP31 Provençals

Article 19. Remodelació de mercatsEn cas que fos necessària la remodelació d’alguns dels mercats municipals en funcionament que constitueixin focus de polaritat, serà preceptiva la redacció d’un pla especial. La remodelació pot suposar canvi d’emplaça-ment, redimensionament o desdoblament per constituir focus d’una nova polaritat.

SECCIÓ 3a PERÍMETRE DE CENTRE COMERCIAL EN FUNCIONAMENT

Article 20. Definició1. Constitueixen els focus dels perímetres de centres

comercials en funcionament aquells establiments (hipermercats i grans supermercats) que han estat projectats o implantats en desenvolupament d’àrees de nova polaritat, àrees de nova centralitat o instru-ments de planejament especial.

2. El focus de centre comercial en funcionament actua com a element singular d’atracció de consumidors.

3. Aquests perímetres s’identifiquen amb la clau C als plànols d’ordenació.

Article 21. Condicions d’ús1. En els perímetres de centre comercial en funciona-

ment s’autoritzen els tipus d’establiment següents:

a) Establiments especialistes.b) Hipermercats (existents).c) Galeries privades d’alimentació (existents).d) Centres privats d’alimentació (existents).e) Supermercats grans.

2. Es consideren hipermercats existents aquells que tinguin concedida la llicència comercial de gran equi-pament comercial en el moment d’entrada en vigor d’aquest Pla especial, amb independència de si han començat o no la seva activitat.



Article 22. Perímetres de centres comercials en funcionament

C1 Meridiana - EscòciaC2 Plaça dels Països CatalansC3 Plaça de les GlòriesC4 Illa DiagonalC5 Vila OlímpicaC6 Porta Nord (La Maquinista)C7 Diagonal MarC8 MaremagnumC9 Diagonal - Carles IIIC10 Can DragóC11 Las ArenasC12 Plaça CatalunyaC13 Francesc Macià

SECCIÓ 4a PERÍMETRES PER A LA UBICACIÓ DEL COMERÇ DE PROXIMITAT

Article 23. Definició1. S’entén per comerç de proximitat el comerç dispers en

el teixit urbà que no s’agrupa en formes comercials de tipus mercat o centre o galeria privada ni es concen-tra en àrees de polaritat. Es tracta, doncs, de part dels usos definits pel PGM i el Decret 378/2006 com a «mo-dalitats comercials d’articles o serveis quotidians».

2. Constitueixen perímetres per a la ubicació de comerç de proximitat aquelles àrees de la ciutat no incloses en els perímetres definits en les seccions anteriors, qualificades pel PGM i modificacions posteriors com a casc antic (claus 12 i 12b); de densificació urbana (13a, 13b i 13 E); de conservació de l’estructura urba-na i edificatòria (15); subjectes a ordenació volumètri-ca específica (18); d’habitatge unifamiliar en ordena-ció en edificació aïllada (20 a 8; 20 a 9; 20 a 10; 20 a 11 i 20 a 12); d’habitatge plurifamiliar en ordenació en edificació aïllada (20 a 5; 20 a 7 i 20 a 9); de remode-lació (14) i de rehabilitació (16).

Article 24. Condicions d’ús1. En els perímetres regulats en aquesta secció s’autoritza

l’obertura de nous establiments dels tipus següents:

■ Especialistes. ■ Polivalents alimentaris. ■ Autoserveis. ■ Botigues de conveniència. ■ Botigues annexes a gasolineres.

2. Amb les limitacions que es derivin del PGM, s’autorit-za l’obertura de nous establiments del tipus:

■ Superserveis. ■ Supermercats petits. ■ Alimentació en grans magatzems. ■ Supermercats grans (1.300-2.500 m2).

Els supermercats grans:

■ Han d’estar ubicats en carrers de més de 10 metres d’amplada.

■ Han de disposar d’espai per a càrrega i descàrrega en la forma que regula l’Ordenança municipal per a càrrega i descàrrega als edificis.

■ Han d’estar dotats de sis places d’aparcament per cada 100 m2 de superfície neta de venda.

■ Han de disposar d’un estudi de mobilitat generada segons criteris del Decret 344/2006 amb informe fa-vorable per part del servei municipal corresponent.

3. Sense perjudici d’allò que es disposa en aquest Pla especial, per a la instal·lació i l’obertura de super-serveis de més de 250 m i supermercats es tenen en compte les limitacions fixades als articles del 302 al 313 del PGM:

■ Casc Antic (clau 12): comerç en planta baixa d’edi-ficis residencials amb una superfície màxima total de 600 m2.

■ Conservació de l’estructura urbana i edificatòria (clau 15): comerç en planta baixa d’edificis residen-cials amb una superfície màxima total de 250 m2.

■ Anterior ordenació volumètrica (clau 18): els lí-mits establerts en cada ordenació.

■ Unifamiliars en ordenació aïllada (claus 20a/9u, 20a/10, 20a/11 i 20a/12): superfície màxima de 250 m2.

■ Plurifamiliars en ordenació aïllada (clau 20a/8): en planta baixa, 600 m2, i en planta pis, 250 m2.

■ Plurifamiliars en ordenació aïllada (claus 20a/5, 20a/6, 20a/7, 20a/9 i 20a/9b): superfície màxima de 250 m2.

4. En àrees de remodelació (clau 14) i rehabilitació (clau 16), cal seguir allò que fixi el pla especial respectiu. En el cas específic de les àrees de rehabilitació (clau 16), les condicions per a l’autorització dels usos comerci-als establertes en els plans especials respectius han de tenir com a criteri dotar de més alts nivells de servei el barri d’acord amb els objectius generals del PGM.



SECCIÓ 5a PERÍMETRES AMB PROHIBICIÓ D’INSTAL·LACIÓ DE COMERÇ ALIMENTARI

Article 25. DefinicióConstitueixen perímetres amb prohibició d’instal·lació i obertura de comerç alimentari aquelles àrees de la ciutat no incloses en els perímetres anteriors pel fet de cons-tituir el que el PGM anomena sistema portuari (1a i 1c); sistema ferroviari (3) —amb exclusió de les estacions—; serveis tècnics (4); vials (5); parcs i jardins (6); equipa-ments comunitaris (7) —amb exclusió dels destinats a proveïments i subministraments—; protecció de siste-mes generals (9); parcs forestals (27, 28 i 29); cementiris (25); i el verd privat (8a).

Article 26. Condicions d’ús1. Queden prohibides, en els perímetres objecte

d’aquesta secció, l’obertura i la instal·lació de qual-sevol tipus d’establiment comercial alimentari.

2. Excepcionalment, es poden autoritzar els usos co-mercials per a la venda de productes de consum im-mediat en les condicions que fixi l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona.

3. En les àrees amb qualificació de vials (5), equipaments comunitaris (7) —amb exclusió dels destinats a proveï-ments i subministrament— i protecció de sistemes ge-nerals (9), es poden autoritzar noves instal·lacions de:

■ Botigues de conveniència. ■ Botigues annexes a gasolineres.

SECCIÓ 6a PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ ESPECIAL

Article 27. Definició1. Constitueixen perímetres de zonificació especial

aquelles àrees de la ciutat que, atesa la seva funcio-nalitat urbana, requereixen un règim especial d’auto-ritzacions d’usos comercials alimentaris.

2. Són perímetres de zonificació especial als efectes d’aquest PECAB les àrees qualificades pel PGM com a:

■ Entorn portuari: 1b ■ Estació de FGC: (dintre clau 3) ■ Industrial en sòl urbà: 22a

Article 28. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones d’entorn portuari1. S’autoritza l’obertura i la instal·lació dels següents

tipus d’establiments:

■ Especialistes en les seves especialitats de: làctics, ce-llers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa.

■ Polivalents alimentaris. ■ Autoserveis. ■ Superserveis. ■ Botigues de conveniència.

2. En cas que un pla especial, o un altre planejament urbanístic, autoritzi la ubicació dels establiments po-livalents recollits a l’article 11.2 en la zona de l’entorn portuari, pel que fa a la distribució alimentària, els serà d’aplicació el que disposa aquest Pla especial.

Article 29. Condicions d’ús comercial alimentari a les estacions d’FGCS’autoritza l’obertura i la instal·lació dels següents tipus d’establiments:

■ Especialistes en les seves especialitats de: làctics, ce-llers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa.

■ Polivalents alimentaris. ■ Autoserveis. ■ Superserveis. ■ Botigues de conveniència.

Article 30. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones industrials (clau 22a PGM)1. En les zones industrials (clau 22a PGM) del districte

de Sant Martí s’autoritza l’obertura i la instal·lació d’establiments de venda comercial alimentària al de-tall dels tipus següents:

■ Especialistes. ■ Autoserveis. ■ Botigues de conveniència. ■ Botigues annexes a gasolineres.

2. En la resta de zones de la ciutat qualificades amb la clau 22a, l’obertura i la instal·lació d’establiments co-mercials alimentaris s’ha de fer d’acord amb el que disposa l’article 311 de les normes urbanísitques (NU) del PGM.

3. En el cas de la Unitat Alimentària de Barcelona, els usos permesos són els fixats en el pla especial que al seu dia es redacti.


INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES

SECCIÓ 7a VENDA O DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTS ALS ESTABLIMENTS POLIVALENTS DEFINITS EN L’ARTICLE 10.2

Article 311. Per a l’autorització dels establiments polivalents uni-

taris definits en l’art. 10.2 d’aquesta normativa, cal seguir allò que disposa el Pla general metropolità, les ordenances municipals corresponents i, si escau, la normativa específica sobre medi ambient i la legisla-ció de la Generalitat sobre equipaments comercials. Cal aportar un estudi de mobilitat generada, si escau.

2. Sense perjudici del que regula l’apartat anterior, l’exercici d’activitat de venda o distribució d’aliments en aquests establiments requereix llicència o comuni-cació per a aquesta venda.

3. Les llicències específiques a què fa referència l’apar-tat 2 s’han d’atorgar d’acord amb les disposicions de caràcter general que els siguin d’aplicació, la norma-tiva general del PECAB i les condicions que es definei-xen en aquesta secció.

Article 32. Condicions d’ús comercial alimentari1. En els grans magatzems, la superfície de venda de

productes alimentaris no pot excedir del 30 % de la superfície total, amb un màxim de 2.500 m2.

Article 33. Venda alimentària en botigues de conveniènciaLa superfície de venda destinada a productes d’alimentació en les botigues de conveniència en cap cas no pot ser supe-rior al 35 % de la superfície de venda total de l’establiment.

CAPÍTOLIII.Intervenciómunicipal enl’ordenacióilaregulaciódeles activitatscomercialsalimentàries

Article 34. Llicències municipals i comunicacionsLa forma com s’ha de desenvolupar la intervenció en els règims de comunicació amb o sense declaració respon-sable i de llicència comercial és l’establerta a la normati-va de comerç, sens perjudici de l’establerta en la norma-tiva ambiental d’activitats.

En els supòsits d’activitats en règim de comunicació, els efectes d’aquesta es difereixen pel termini d’un mes.

Article 35. Plans especials per realitzar en els perímetres de polaritat comercial 1. L’assignació dels usos previstos i la modificació dels

perímetres de polaritats comercials es fan mitjançant l’aprovació d’un pla especial.

2. És preceptiva la redacció dels plans especials recollits en l’apartat anterior d’aquest article quan es dugui a terme el planejament d’una operació de remodela-ció integral, de l’oferta o dels serveis del mercat que constitueix el focus de la polaritat comercial.

Article 36. ContingutEls plans especials a què fa referència l’art. 35 han de tenir com a contingut mínim:

a) Programa comercial del mercat o mercats que constitueixen el focus de polaritat: superfícies, nombre i tipus de parades o establiments de cada especialitat, horari d’atenció al públic i oferta com-plementària a l’oferta alimentària.

b) Delimitació sobre plànols a escala adequada de l’àrea d’atracció potencial de clientela i quantifica-ció de la demanda de la població de l’àrea a l’efec-te de la delimitació de la nova polaritat.

c) Plànol a escala 1/2000 de l’entorn immediat, amb indicació del següent:

■ Establiments comercials alimentaris existents, amb distinció d’especialitat i forma comercial.

■ Accessibilitat actual a la zona, parades de trans-port col·lectiu, aparcament i sentit dels carrers.

■ Possibilitat de reserva per a la circulació de via-nants i obra pública necessària.


INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES

■ Solars i edificis que permetin la instal·lació de comerços en superfícies superiors als 400 m2.

■ S’entén per entorn immediat el delimitat per una distància de 250 m a partir de la façana de l’edifici en què s’ubiqui el mercat.

Article 37. Tramitació1. La tramitació dels plans especials anteriors s’ha

d’ajustar a la normativa urbanística vigent.

2. En aquesta tramitació és preceptiu, entre d’altres, l’in-forme previ del Servei Municipal de Comerç i Consum.

Disposicions transitòriesPrimeraLes disposicions d’aquest Pla especial són d’aplicació en la seva totalitat en els establiments i equipaments alimenta-ris per als quals se sol·liciti una llicència o es presenti una comunicació amb posterioritat a la seva entrada en vigor.

Segona1. Amb la finalitat de racionalitzar l’ocupació de sòl per

a un ús comercial alimentari, l’Ajuntament estableix un règim específic de llicències que suposa l’autorit-zació d’establiments amb superfícies superiors a les autoritzades amb caràcter general.

2. Les condicions per accedir-hi són:

a) Tractar-se de supermercats i sales de venda d’ali-ments dintre dels establiments polivalents reco-llits a l’article 10.2 d’aquesta norma.

b) Tenir una superfície superior a 150 m2.c) Renunciar a la llicència corresponent a l’establi-

ment que cessarà la seva activitat.

3. El càlcul de la superfície màxima de venda s’efectua de la següent manera:

a) Superfície màxima de venda permesa en cada su-pòsit concret més un percentatge del:

■ 75 % dels primers 250 m2. ■ 50 % de la superfície compresa entre 250 i 400 m2. ■ 30 % de la superfície superior a 400 m2.

b) La superfície de venda en productes alimentaris no pot ser superior a 2.500 m2.

4. L’establiment resultant d’una obertura acollida al rè-gim especial recollit en aquesta disposició es classifi-ca d’acord amb la tipologia de l’article 10 en funció de la seva superfície i forma de venda.

Tercera1. El termini màxim per adaptar-se als preceptes d’aques-

ta norma és l’any 2015.

2. Per quedar rellevats de l’adaptació, els establiments de comerç alimentari ja existents han de complir les condicions següents:

■ Tenir autorització de posada en funcionament amb data anterior al 28 d’abril de 1999.

■ Acreditar la impossibilitat física per adaptar-se a la normativa en vigor.

■ No poder acollir-se a un pla de trasllat ni d’unió amb altres comerços de la zona per tal d’aconse-guir una redefinició d’objectius comercials.

3. Poden acollir-se a l’excepció del punt anterior els ti-pus d’establiments següents:

A. Comerç de venda personalitzada tant especialista com polivalent.

B. Autoserveis.C. Botigues de conveniència i annexes a gasolineres.

Disposicions addicionalsPrimeraLes determinacions del pla especial d’ordenació d’una operació urbanística integrada que es refereixin a la re-gulació d’usos comercials alimentaris substitueixen les pròpies del present PECAB d’aplicació al corresponent perímetre per a la ubicació de noves polaritats comercials.

SegonaEl Consell Ciutat i Comerç pot dur a terme un seguiment periòdic del desenvolupament i l’execució del PECAB per tal de determinar en quins moments i condicions es pot donar compliment al que estableixen els articles 4 i 5 d’aquesta norma.

Disposició final1. En el que no resulti contrari a les determinacions

d’aquest Pla especial, són d’aplicació les ordenances municipals de mercats i l’OM d’establiments i centres de comerç alimentari.

2. L’Ajuntament de Barcelona procedirà a la protecció dels usos i establiments comercials d’interès mitjan-çant la seva inclusió en un catàleg complementari.

Disposició derogatòriaEs deroga el Pla especial de l’equipament comercial ali-mentari de la ciutat de Barcelona aprovat el 28-4-1999.

Cartografia dels perímetres

definits al PECAB

48

Perímetresdepolaritatcomercialenfuncionament

BoqueriaSanta CaterinaSant AntoniSagrada FamíliaAbaceria (Proveïdora)ConcepcióSantsSant AndreuEstrellaMercèLes CortsNinotHostafrancsClotTrinitatLlibertatPoble NouSarriàGalvanyBarceloneta

GuinardóTres TorresHortaMontserratBon PastorGuineuetaSant MartíFelip IISant GervasiCarmelProvençals

50Cartografia dels perímetres definits al PECAB

PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT

Santa Caterina

E:1:5000

Boqueria

E:1:5000

5

a

13E

5

pr

pr

7a3

12d

12c

12c

12c

5

12c

12c

12c

18b(n)

7a3

12c

18b(r)

12d

13E

12c(p)

7b

17/7-1

12c

12c

12c-hs

12c-hs

12c

12c

12c-hs

12c-hs

6b

7b

12c-hs

12c

12c

12c-hs

12c12c-hs

7a1

12ht

5

13a

VP

7a

13a

12b

hs

6a

7b

12b

5

5

5

5

5

7a

12b

13a

12b

7a

12b

12c

13a

7a

12c

7a

7a3

7a

13a

7a

12c

13a

7a

12c

12c

13a

7a

12c

12c

7a1

12c

5

12b

6a

7a

7a3

12b

13a

7a6

13a

12c

12b

13a

7a1

12b

12c

12b

7dh-5

12b

12c

12c

13a

12c

18b(r)

12c

18b(

f)

18b(n)

7b2

18b(f

)

18b(f)

12c

18b(r)18b(

f)

12b

18b(n)

12c

7b2

13a

12c

12c

6a

18b(

f)

12e

12c

18b(n)

12e

5

13a

12c

12c

7b2(p)

13a7a

12c

7a7a

7a

12b 7a

7a

12c

12b

HD/7-g

HD/7-g

12c-hs

12c-hs

12c

13a

5b

5b

5b

5b

7b3

12b

6a

12b

12b

12b

7a

12b

7a

12b

12b

12b

7a

12b

6a12b

7a

6a

7b 7a

7a

5

5

7a

12d

7a6

6b

12c

12c

18b

12c

18b(n)

12c

12c

12c

18sa

12c

12c

12c

6a

12c12d

12d

12c

12d

6a

6a

12c-hs

12c-hs

12c

5

7a3

7a3

6a

12c

12e

12c

12c

7a3

12c

12e

12c

5

12c

15

12c

12c

12c

12c

12c

12e

12c

12e

12e

12c

12c

12e

5

12c

18b(n)

12c

6a

12c

7a3

12e

17/7-6

7a6

12c

7a3

12c

12c

7a3

12e

12c

12c

18b

12c

12e

12c

6a

12c

6a

7a3

12c

12c

12e

12c

7b1-4

12e

15(p) Sentència

7b7b1-4

7a3

7a3

6a

7a3

7b3

12c

12c

7b2(p)

12c

12c

12c

12c

6a

12c

HD/7-j

12d-hs

12c

12c

12c-hs

12c-hs

12c-hs

12d-h

6a

7b3

12c

5

12c

7b2

12c

12c

12c

12c

12c

12c

12c

12c

6a

7a

12b

13a

12c13a

7a(p) 12c

17/7-6

12

12c

Bisb

e

del

C.

Ciut

at C. Hèr

cules

Palm

a

San

tJust

Arlet

Pl.

Sant

JustC.

Bisb

e

Caça

dor

Bda.d

e

Caçad

or

Pl.

Vilano

va

Dague

ria

Aule

t

C.Ll

edó

del

Sots-tinen

t

Navar

ro

m

Pieta

t

C.Pa

radís

Pl.

del

Rei

C.Fr

ener

ia

Comtes

Bda

.Can

onja

Tapineria

Pl.

Ramon

Bere

ngue

r

Pl.

Sta.

Cate

rina

C.

San

t

Sid

é

Jacint

C.

elPellisser

C.

Tarròs

Pl.

Sant

Cuga

t

Montanyans

C. Tiradors

Pl.

de

C.

Tant

aran

tana

Cadena

C.

dels

Card

ers

C.Bl

anqu

eria

Sant Cugat

C.dels Assa

onad

ors

Plta

.

Mar

cús

Esqu

irol

Coto

ners

Cara

ssa

C.de

C.M

anre

sa

C.R

osic

C.

Mirallers

C.

BanysVells

de

Montcada

C.

Som

brer

ers

C.de laNau Abai

xado

rs

Saba

tere

t

C.

Fla

Rec

Pl.

Sta.

Mar

ia

Plta

.

Mon

tcad

a

Mas

sana

rs

PFod

C.

Pl.

Sant

Iu

Corret

ger

Semoleres

Gru

nyí

la

Just

C.Re

ra

St.

Pl.de

l'Àng

el

Silves

tre

C.

Cor

ders

Cand

eles

Civa

der

Pl. d

e

Jacint

Reve

ntós

C.

Pans

es

Ta

St. V

icen

ç

C.

C.

C.

Pl.

Vell

C.

SeuPl

a

Pl.

Victor

Balagu

er

Anto

ni d

els

Som

brer

ers

Pl.

Pons

i

Cler

ch

de la

Fond

a

de

VC.

de

Jaum

e I

de

la

C.

Com

erç

C. de Maç

anet

de

Mieres

Copo

ns

Misse

rFe

rrer

Cap

ellans

C.Ripoll

C.

d

s de

Sant

Pere

Més

Alt

Aren

es Pere

C. A

rgen

ter d'

enMòn

ec

Sant

Pere

de

Sant

Pere

Mitj

à

de

Sant

Pere

Més

Bai

x

Pl.

Beat

es

Castro

Frei

xure

s

C. Gom

bau

de

Jaum

e

Figu

eret

a

Pl.

Mar

quilles

PtgVelluters

C. Ocells

Cort

ines

C.Voltadels Jueus

C.

Bass

es

C.dela

Sèquia

Giralt

Metges

Pl.d

els

Peixos

Cristòf

ol

C.

C.

C.

C.

Ptge

. de Se

rt

C.

C.

C.

dels

Pl.

Lluis

Millet

C.

dels

Peto

ns

d'e

n

C. del

C. deFonollar

Isidre

Nonell

C. V

olta

Pl.

Mau

ra

Bda.anta

Eulàlia

Felip Ne

ri

Pl.

Neri

mon

del Ca

ll

Marlet

Frui

ta

Call

s

C.St

.

Honor

at

Plta

.

Man

uel

Ribé

Pl.

Garrig

a

Bach

s

Sant

Jaum

e

Pica

sso

rs

Palla

Pl.

Nova

Pl.

Fred

eric

Mar

és

Comer

ç

Rec

C.Se

govia

Trompetes

C. S

t.

C. d

e

de la

Perd

iu

C.S

alva

dor

C.A

rc S

t.

C.Be

ates

Jaum

e

Saba

rtés

C.de

Pl. d

e

La Pun

tual

Pass

eig

de

Lluí

Plta

del

St. A

gustí

l' Ac

adèm

ia

C. d

' Alla

da-V

erm

ell

C. Sta

. M

art d

l'Argenteria

d'Em

iliEspa

Canvis

ConsellersPortadorJo

an

Taro

nget

a

Gíriti

Bro

solí

Arc

Triangle

Barra

de

Ferro

Viga

tans

Bòria

el G

ran

de M

erca

ders

de la

Sta. Llúcia

a

els

Plegamans

Cap de

l Mon

Bas

ea

Canv

is N

ous

C. M

C. l'O

li Pl. d

e

la LlanaC. Pou

C. del

Pare

Gallifa

l'Arc

C. dels Av

ellà

Boqu

er

C. Neu de

St. Cugat

C. Cecs de

C. Fo

rn

C. dede la

C. Po

u

Serra Xic

Pl. d

e

Hort de

C. la

Vict

òria

vant del

ortal Nou

C. Llàstics

C. Ll

u

C. M

ende

z

C. d

el B

ou d

e

Sant

Per

e

C. de la M

are de

Déu

del Pila

r

C. le

sde

San

t

C. V

erda

guer

i Ca

llís

C. d

'Am

adeu

Vives

C. de

l Palau

d'Ort

igos

a

. Juli

à Por

tet

Tomàs

rcs

C. Sag

rista

ns

Av. d

e Fr

ance

sc C

ambó

Av. d

e la C

ated

rald'An

toni

C. del D

r. J

oaquim

Pou

St. F

elip

C. Montjuïc

del Bisbe

C.

St.

Sev

er

C. S

t.

C. Llib

rete

ria

C. V

egue

r

Bda. Llib

rete

ria

de S

t.

St. D

omèn

ec d

el C

all

C. d

e l

es

C. del General

Álvarez de

C. dels Mes

tres

Casa

ls i Mar

tore

ll

San

t Pe

re

C.

del P

ort

al N

ou

de

eina

C.Tragí C. Col

omin

es

Giralt

C. Florde Lliri

C. Sant

C.

Raim

on

Nogue

raC. C

remat

Gra

n

i Xic

C.Ar

men

gol

C.de

Gat

uelle

s

Pl. d

e

Joan

Cap

ri

Pl. d

e

Pl. d

e

Pl.de

C. Seca

C. C

irera

de la

Mús

ica

n

Volta Colomines

Sant Ignasi

ç

de

Ajuntament de Barcelona

Mercat Municipal de Santa Caterina0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011

6a

7a6a

6b 6b

6a

6a

12b

12b

12b

7a

6b

12b

13a

7a

6b

12b

7a

12b

12b

pr

12b

12b

7a

12b

7a

12b

12b

5

5

12b

12b

12b

7a

12b

7a

12b

VP

7a

12b

12b

6a

12b

12b

12b

VP

6a

7b

5b

6a

12

pr

pr

12b

7a

12b

12b

7a

12b

12b

12b

2b-hs 12b

12b

12b

7a

12b

6a

7a

7a

12b

P

12b

7a

6a

12br

12b

2b

12b

12b

12b

6b

2b

7a

12b

6b

6a

6a

6b

6b

12b

12b

12bg

12b

7a

7a

7a

7a/R

12b

12b

12b

7a

7a

12b

12b

7a

12b

12b

12b

12b

7a

12b

6b

12b

6a

12b

7a

6a

12b

12b

12b

12b

12b

12b

12b

12b

6a

12b

12b

12b

12b

6a

5b

12b

6a

6b

7a

7a

7b

12b

12b

12b

12b

12b12b

12b

12b

12b/hs

12b/hs

12b

7a

6b

12b

pr

12

5b

12b

7a

12b

6b12b-hs

6b

12b

12b

6b

12br

12br

12br/viari

6b

12b

7b6*b12br/elp

12br/elp

12b-hs

12br/viari

12b

12b

12b

7a

12b

12/adtn

12b

12/adtr

7a

6*b

6a

7b

6*b

6*a

12b

12b

12b-hs

1

7

Sant

Pacià

Bartom

eu

e

la

Aurè

lia C

C.

dels

Capellan

s

R

C.

Pl. I

sidr

e

Nonell

C. Espalter

d'en

Rob

ador

Sant

Agus

tí

Sant

Pau

del

Mar

quès

deBa

rber

à

Margarida

C. deles

Penedides

C.d

ela

Plaç

a

R

Colom

C.

del

HePtge.

Madoz

C. Qui

ntan

aC.

Aro

les

en

Raur

icCard

enal C

asañ

as

C.

delsCec

s

de

laBo

quer

ia

Pl.

Sant

Jose

p

OriolPl

.

Bda.

Santa

Eulàlia

elip

iPl.

Neri

del C

dels

Ban

ysN

ous

Petx

ina

Pla

de la

Boqu

eria

Plta

.

C.

C.

Ptge

.

Baca

Ptge. Amadeu

Bagués

Pl. d

e

Salvad

or

Segu

í

la

Ram

bla

de

C.

Ram

bla

Ptge

.

C.

d'e

n

Roig

C. Flor

iste

s de

la R

ambl

a

Cano

nge

Colom

Gardu

nya

Ptge

. Mil

Vui

t-ce

nts

de

Jeru

salem

de

del

Carme

C. Jo

vell

Tallers

dels

Ànge

ls

C.

del

Doc

tor

Dou

del

Pint

or

Fortu

ny

C.Mon

tjuïc

delCa

rme

d'en

Xuclà

Bons

uccé

s

C.

les

Ram

elle

res

de

Pl.

de

Vice

nç

Mar

tore

ll

d'en

Roca

C.

de

Petr

itxo

l

del

Pi

C. Ber

trel

la

C. dela

Canuda

Mad

ridPl.

C. Fl

or

de

laPorta

ferrissa

C. Bote

rs

Pl.

Cucu

rulla

la

Palla

Pl.

Nova

C.

Cucu

rulla

Picalq

uers

C. P

ero

t

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C

C.

melles

Creu

C.

de

Mor

eraPt

ge.

Hos

pita

lPl. J

oan

Amad

es

Pl. S

ant

Jose

pPl. S

ant

Galdr

ic

Pl.

Fred

eric

Mar

és

de

Av.

Ram

bla

La

Jard

ins

del D

r.

Flem

ing

i Sanpere

Pl.

Carle

s

Cab

res

C. d'Agustí

Duran

C.

Ptge

. de

Mag

arol

a

Pi

i Sun

yer

Jard

ins

de

Rubió

i Lluch

Colo

ms P

tge.

de la

Pl.

Ave M

aria

del P

i

del P

i

Vidre

T

de la

Vila de

C.

C. dels Arcs

C. S

St. F

elip

C. d

C

C. S

t.

St.

C. de la

Boqueria

ta. E

ulàlia

C. l'Ar

c

lta

Lo Lladre

C.

de

Sa

l'Aur

ora

C. S

ant M

artí

C. de Sa

nt

C. d

e les Eg

ipcíaq

ues

Ptge.

Virrein

aMalno

m

de la Riera Baixa

C. de

l'Arc

de

San

t Agu

stí

l'Hospita

lBer

nard

í Mar

tore

ll

C. de

la Jun

ta d

e Com

erç

C. Santa C.

de

la

U

nió

C. de Sa

C. de G

C. de Lancaster

del

Tea

tre

Ram

bla

d

el

Rava

l

d'Elis

abet

s

Pl.

C. Bon

succ

és

C. de

les

Sitge

s

Ptge. Elisabetsde

Pl.

Ramon

Cabau

Pas d

e

Jose

p Orio

l

C. San

t

C. Nou

de

Sad

urní

C. d

e San

t Rafa

el

Pl.

C. d

el N

otar

iat

C. d

e St

. Rafae

l

Plta

.

d'An

na

Mur

ià

Pl. d

e

Vázq

uez

Mon

talbán

PlVu

itmar

ç

es C. Fran

cesc

Pujols

C.

del

Duc

Bot

d'e

n

C.

Cró

. de

San

t

Bon

aven

tura


Mercat Municipal de la Boqueria0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011


PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 50

Sagrada Família

E:1:5000

Sant antoni

E:1:5000

13E

13E

5

17/613E

13E

13E

13E

5

5

5

5

5

5

5

pr

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

P

P

5

5

5

5

5

13E

13E

13E

13E

13E

13E

7b

13E

17/6

17/6

17/6

13E

13E

7a

17/7

17/7

17/7

7b

7a

17/7

7b

13E

13E

13EP

P

P

5

5

7a

13EP

5

5

5

5

5

13E

17/7

14a

13E

13E

13E

6b

17/6

14a

14a

P

P

5

13E

13E

5

13E

13E

13E

13E

13E

6E

7a

17/7

13E

13E

P

P

P

P

5

5

13E 17/6

17/6

13E13E

dels

E

C.

Passatge

de

Vilaret

Ptge

. Uts

et

Ptge

. de Ca

nade

ll

Ptge

. de Bo

fill

Ptge

. de Le

ón

Ptge

. de Ce

ntelles

de S

imó

Ross

elló

de

Plaç

a

de

Gaudí

Los

de

de

de

Carrer

de

de

de

la

Carrer

de

Avin

guda

de

Carrer

Mallorc

Carrer

Carrer

Carrer

del

Ptge

. d

e F

ont

aiol

grad

a

Familia

Dos

C.

C

Jard

ins de

Mon

tser

rat

Roig

de

Prov

ença

Ptg

e.

Pau H

ern

ández

Ptge

. de Ca

rsi

Dos

Tristá

nJa

rdins de

Flor

a

l

ta

i


Mercat Municipal de la Sagrada Família0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011

5

5

5

5

pr

13E

7a

13E13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

6b

5

5

5

5

5

5b

13E

13E

13E

7a

13E

7a

13E

18*

13E

13E

6E

7a

13E

17/6

13E

13E

18*

7

13E

7a

13E

13E

13E

5

12b

12b

12b

12b

6b

12b

12b

12b

12b

12b

12b

7a

12b

12b

12b

12b

7a

12b

12

7a

6a

13E

13E

5

5

5

5

12b

7a

12b 12b

12b7b

7b

13E

6E

13E

7a

13E

13E7a

13E

7a

17/7

13E

17/7

13E

13E

13E

13E 13E

13E

13E

7b

HD/7-g

5

C.

C

C. Santc

liment

de

C.de

SantAntoni

Aba

Pl. d

el

Dubte

C. Sant Erasme

de

San

t

Vicen

ç

de

la

Pl.

del P

es

de la

Palla Ll

una

C. Card

C.

del

Ptge

. San

t Ant

oni A

bat

C.

C.

C.

C.C.

de Ferlandina

Carrer

del

Com

Carrer

Flor

idab

lanc

a

Carrer

Ca

de

Man

so

Carrer

de

de

Carrer

del

Pl.

delslets

Carrer

Car

de

pla

ta

Tamar

it

del

C.

C. de

Requese

ns

C.

Nou d

e D

ulc

e

C. de Sant Gil

C.

del Prínce

p d

e V

iana

C. de

la

C

endr

a

C. de

l Bisbe

Lag

uard

a

Jan

er

C. de la Rier

C. de

ls S

alva

dor

San

t

Pau

C. del M

arqu

ès de Ca

mpo

Sag

rado

Carrer

del

Par

lamen

t

Ptge

. de

Pere

Calde

rs

adel

San

t

Pau

Ronda d

e Sant

Jard

ins

dels

Tres

Tombs

C

Jard

ins

Vilare

tde

Mer

cè

Jard

ins

Cànd

ida

de

Pére

z

Jard

ins

de

Mar

ia

Man

onelles


Mercat Municipal de Sant Antoni0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011



ConCepCió

E:1:5000

aBaCeria (proveïdora)E:1:5000

13E

13E

13E

13E /

6E5

3E

3E

13E

13E

13E

13E

5b

5

5

5

5

5

5

13E13E

7a

6a

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

7a

13E

P

P

P

5

5

5b

5

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

7a

5

5

7b

13E

13E

7a

6b

5

5

5

5

5

pr

13E

7a

7a7a

7a

7a

17/7

6a

7a

15

15

13E

7b

6b

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

P

P

P

P

5

13E

13E

13E

13E

er

Ptge

. de Mén

dez Vigo

Cons

el

Roge

r

del

Bruc

de

Girona

del

de

Ptge

.

Rector

Oliv

eras

Ptge

.

Pla

Ptge

. C

Ptge

. del M

erca

t

de

Carrer

Carrer

de

del

Carrer

de

Bailè

n

Flor

Joan

Pl.

Mos

sèn

Jacint

Verd

ague

r

Carrer

Carrer

de

de Pass

eig

Pass

eig

Jard

ins

de la

Torre

de le

s aigü

es

Jard

ins

de

Bara

tSo

fiaJa

rdins

de

Rector

Oliver

as

J

Ptge

. de les Es

coles


Mercat Municipal de la Concepció0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

7a

12

7a

12

12

12

7a

12/7

7a

2

12

12

12

7a

12

12

6a

12g

6b

12

12

12

12

12

12

7a

12

12

7b

6b

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

7a2

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

6a

7b(p)

12

6a

6a

a

5

5b

12

12

12

17/6

12

12

12

7a

12

12

12

12

12

7b

12

7a

12

7a

12

12

6a

6b

12

6b

12

6a

12

12

12

15

12

12

12g

12

5b

12

7a

12

12

12g

12

6b

12

12 12

12g

7b1

12

6b

12g12

12

6b

12g

13E

12

12

12

12

12

5

5

5

12

12

12

127a

g 12

12

12

7a

12

12

7b

12

7a

5

5

5

pr

12 12

12

5b

12

12

12g

12

12

12

7b1

12

12

13a

12

HD/7

12

12

12g12

6b 6b

5

5

6b

5

5

13E

12

12

12g

12

12

1

12

6

12

12

12

6b

13a

13g

13a13a

13E

de

M

del

Perill

de

Venus

de

la

Lliber

tat

del

Progrés

de

la

Fraternitat

de

Tord

era

C. Ter

C. Samsó

C. Profeta

de

Milà

i

Fontan

de

Puigm

artí

de

Que

vedo

de

Siracu

sa

gust

í

de

Mar

tínez

de

la

Rosa

de

Fran

cisc

o

Giner

rrer

de

Blan

es

Pine

daC.

Mat

ilde

de

Sant

Pere

Màr

tir

de

Jesú

s

C. C

anó

de

Ramón

C. d

e R

amis

C

C. d

e Ab

dó T

erra

das

C. de

Maria

Moz

art

de

Dom

ènec

h

C. de

Pl.

Rasp

all

C. C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C. d

e Ba

nyoles

C. d' I

guala

da

C.

C.

C.

Pl.

enos

a

Goya

C.

de

Antún

ez

Maspo

ns

uera

John

Lenn

on

C.

d'A

lba

Tagamanent

C.

y

de uc

de

Carrer

del

Carrer

del

Solde

l

Plan

eta

C.

de

de

Olano

C.

Pl.

Revo

lució

de

Sete

mbr

e

de

la

Perla

de

Tero

l

d'en

Vida

let

Monts

eny

el

iaman

t

de

de

Torrijo

s

de

Mon

tman

y

del

Robí

C.Man

rique

deLa

ra

Pl.

dela

VirreinaC.

San

ta C

reu

C. E

sglésia

Torren

t

de

Vallfog

ona

C

C.

C.

C. C.

C.C.

de

C.

C.

del

C.

Ciud

ad

Real

C.

C.

de

Virtut

Car

rer

Man

Torren

Torren

t

uel

de

Joan

ic

Cajal

Ca

Bailè

n

an

de

Bruni

quer

del

C.

C.

C.

C.

Joan

de

C.

Car

rer

C. Lluís Vives

C. d

el P

ened

ès

C. de

San

t Dom

ènec

Gato Pé

rez

Ptge

. Ròm

ul B

osch

dePl.

Bonav

ista

C. de

l

Dilu

vi

C Pou

Riera

Pl.

C. M

are

de D

éude

ls D

esem

para

ts

C. X

ique

ts

de V

alls

de la

de 1

868

Pl.

C. M

ariana

C.

d'Ast

úries

l'Or

C. d

e

les Gui

llerie

s

an

de

de la

Pl.

Pl.de

l

Poble

Roman

i

ardins

e e

Vila

de

Gràcia

C.

de

J

osep

Tor

res


Mercat Municipal d'Abaceria0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011



Sant andreu

E:1:5000

SantS

E:1:5000

121213a

12

13a12

6b

15(p) Sentència

8(p) Sentència

5

5

5

13a12

13b

13b

13b

13a13a

13a

5

5

5

5

5

12

17/9

12 1212

12

12

13a

12

17/6

12

1213a

12

12

12

12

12

1213a

12

13a

12

12

12

12

12

12

12

12

12

6b

6b

13b

13b

15s(p) Sentència

6b

15s(p) Sentència

6b

7a

12

12

12

12

5

5

5

5

5

5

5

5

5

5

5

pr

6b

15

12

12

12

15

15

12

12

7b

17/6

7b(p)

12

17/9

12

12

13b

15

12

12

12

12

7a

12

7a

5

12

12

12

13b

13b

13b

13b

7a13b

13b

17/7

JU

6a

13a

6b

6b

7b(p)

12

12

6b

VP

13b

17/7(p) Sentència

12

55

7b

6b

13a

6a

7a

VP

7a

6a

J

J

J

J

J

12

12

12

12

12

12

7a

12

12

12

6b

12

6b

6b

13b

13b

13b

7a

12

13b

13b

VP

13b13b

5

J

JJ

12

12

127a

17/6

7b

7b(p)

7b(p)

7b(p)

HD/7(p)

17/7

12

12

12

12

12

12

12

12

13b

13b

13b

6b

6b

12

12

7

7b(p)

13b

13b

13b

15(p)

7

C.

del

Pare

Secc

hi

de

Cast

ellb

ell

del'Abat

Odó

delMontsec

Ptg

e.

Sòcr

ate

s

ele

sM

onges

de

Neopàtr

ia

de

Renart

Palm

eres

de

Pero

nella

delD

Colònia

de Ramon

de

deCabrera

de

Basc

ònia

de

de Montpeller

de

Rubén

Darío

Riera

de

Sant

Andreu

Vin

tró

C. Mercat

Pl.

del

Mer

cada

l

C.

Mate

uFerr

an

C. Arc del Mercat

C.

Cerd

à

C.

Gord

i

Carr

er

C.

Fàbrica

UrgellC. A

juntament

Pl.

Comer

ç

delDoctor

B

C. Rec

esvi

nt

deSant

Hipòlit

de

C. M

ata

gallsde

Baliarda

C. Segarr

a

Pl.

Mar

ià

Bros

sa

de

Sant

Marià

i

Milà

C.Trempde

C. XandriPl.

d'en

Xand

ri

C.

Mir

de

Jorb

a

de

GallarzaiPons

C.

C.

Com

teTalla

ferr

o

C.

de Tra

m

agó

Servet

C.

de

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

Vallès

Rier

a

Pl.

d'Orfi

la

deCoroleu

deSòcrates

Iglésias

Sant

Andre

u

de

Carrer

Malats

C.C.

C.

ana

C

tge. Joaquim Rita

Ptge.

Irlanda

del Pont

C. de Guardiola

C. de

l Pai

xale

t

Pl.

del S

ot

dels

Palete

s

Segadors

Feliu

C.

i

de Joa

de

C.

Carrer

Pass

eig

Gra

n

oin

e

res Creus

C. Cardenal Cisneros

C.

de F

raga C

òrd

ova

C. de Santa MartaPtge.

Baliarda

Ptge. Jacint Guardio

Can

Fabr

a

d'Ignasi

d'A

rbúci

es

d'Agustí

Pl.

Ramón

Pl.

de

C. Modest

d'O

tger

ana

d'Irlanda

Ptge. Isabel Rib

Pl.

de le

s

C. VerdetCarr

er

C.

D'A

ndorr

a

C. Segre


Mercat Municipal de Sant Andreu0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

3b

a

a

5

13b

13a

5b

13b

17/6

13a

12

12

13b

13b

1213b

13b

12

13b

12

13b

12

12

12

13b

12

7b

12v

12

17/5b17/5b

13a

13b 13b

13a

13b

5

5b

12

12v

12v

12v

13a

12

7b

18

12

7b13b6

6b

13b

12v

12

12

6

12

13b

6

6

13b

7b7a

18

13v

13v

13v

13v5b

7a

13b

12

6b

6bvpr

vpr

vpr

5

5

5

pr

13a

13a

7a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

3/6

13b

13b

18

6

13b

7a

18

18

7a

17/5b

17/5b

17/5b

17/5b

17/5b17/5b

17/5b

17/5b

17/5b

13a

17/5b

13b

13a

17/6

13a

13a

13b

3/6

13a

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b13b

13b13b

13b

13b

6

3/6

6

18

18

13b

6

12

13b

18

12

7

7

12

6

12

17/6

12

7a

7a

12

17/6

7a

17/6

5b

1

7a

15(p) Sentència

12

7b

13b

6

13b

12

1

5

57b

13a

3/6

3/6

7b

13b3/6

13b

12

12

12

15(p) Sentència

eta

Ri

d'Este

ràs

C. C.

de

C.

Rajolers

C.

Pass

eig

C.

del

Tin

ent

Flo

mest

a

de

Sant

Medir

deCàceres

deDaoiz

i Velarde

Rie

raPtg

e. B

adal

C. Tirso de Molina

de

deCerdanyola

de

de

Pa

d'enBlanco

C.

dels

Panis

sars

C. Cardó

delMiracle

Ptge. Serra i Arola

C. Mont-ro

s

C.Fernández

Duró

Pl.de

C. del Manzanares

de

Burgos

de

Sag

unt

C.

Bal

tasa

r C. Po

mar

del

s

Jocs

Flo

rals

d'Andalusia

laRie

rade

Tena

de

San

t

Pas

de

C

Pl.

V

ázqu

ez

Mella

tge. d'A

ndalu

sia

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C. D

em

òst

enes

C.

nimes

Miquel

M

de

de

Pavia

ger

Pl.

deSa

nts

Sants

de

Cap

man

y

de

Bacard

íCanalejas

Beg

ur

de

del

Tenor

C.

Carrer

C.

C.

de

Ram

bla

del

Badal

de

Ram

bla

C.

Rodríguez

Joan G

üell

C.J

ocs

Flo

rals

de S

ant

Jord

i

Tole

do

Bon

i M

Fru

ctuòs

Gla

bert

da del M

ig)

Ptge. Vapor

Vell

nge Pibernat d'Es

cude

r

Rie

ra

C.

de

Guíx

C. d

e

T. Can M

ante

ga

d'O

lzin

elle

sC. d

e F

inlà

ndia

d'An

toni

de B

onaventu

ra P

ollé

s

art

zenbusc

h

rer

C. de F

eliu

Casa

nova

. d

e C

aster

àsPtge.

deFeliu

Casa

nova

d'Es

cude

r

d'A

lcole

aC.

C. Socors

C. dels

P


Mercat Municipal de Sants0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



merCè

E:1:5000

eStrella

E:1:5000

5

18

18hs

18hs

18

13b

5

5

5

5

13b

13b

18

6b

18

18p

6b

13b

6b

18

18p

18

6a

6a

6b

18p

6a

18

18

7a

6a

18p

6a

6a

6a

18

7a

186b

17/7

5

5

6b

18p

6b

6a

6a

5

13b

18

13b

413b

6b

18hs

13b

18hs

7a

13b

18hs

18hs

5

5

5

5

5

5

vpr

vpr

vpr

5

5

6b

13b

18hs

18hs

18 7a

7b

6

18

12

12

6

12

18

12(p)C6

12(p)B

12(p)C

7a(p)C

7a(p)B

13b

6

7a

6b

13b

13b

13b

13b

13b

17/7

13b

13b

13b6b

18hs

18hs

7a

18

13b

17/717/7

VP

18

14b*

13b

13b13b

5

55

v

13b

13b

7b

18p

13b

13b

13b

13b

13b

6a

7a

13b

18p

13b

6b

6a

15(p) Sentència

13b

18

13b

13b

5

5

5

5

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

15(p) Sentència

5

5

5

5

v

13b

6a

18

13b

6b

6b

15(p) Sentència

de

Fra

nce

sc

ns

C.

de

Borb

ó

Serrano

del

G

reco

d'E

sponel là

Virrei A

mat

C.

de

Matild

e

C.

Arn

au C. Santa Úrsula C. A

mics

Pl.

Sta.

Eulàlia

nteta

C.

C.

Das

de Déu de les Neus

Pl.

Palm

e

Boló

s

Sant

Ferr

an

Llimon

Santa

Pl.

Paul

Clau

del

Ptg

e.

C. Peñalara

o

queiro

de

la

del

Monts

a

Pintor Casas

Trav

au

del

Cad

í

de

Vilapicina

C. d

'Inc

aSa

nt

Iscle

de

C.

C.

Pg.

C.

C.

d'Artés

C.

i Puig

de

Desf

ar

C.

C.

C.

Passeig

d

Ptge. del Nil

MPlaz

Ptge

.

RicardCanals

Doct

or

Pi

de

de

Maladeta

de

de

Sólle

r

Pg. d U

C. de

l N

il

del

C. d'Orduña

C.

d

'And

ratx

Porta

Valldem

C.

C.

C.

C.

C.C.

C.C. de

C.

d'Olo

f

Ptg

e.

del B

aró

C. de Costa i C

uxart

Felip

II

d'Allo

za

del

C. Joan AlcoverC.

Miq

uel Ferr

à

d'A

mílc

ar

C.

Pere

Dr.

Pi i M

olis

t

Ptge

. d

e

Por

ta

d'An

eto

CartellàCartellà

i Puig

Ptge.Espe

C.

d

e

aeira

Pl.

C. N

ou d

e Po

rtaLa

fuen

te

gD

'Ari

stòtil

p M

aen

Plta

R

Pl.

C. de

Bes

iber

ri

C. d

e M

ontm

ajor

Ptge

. d'

Alfo

nso

Jard

ins

de

José

Igna

cio

Uren

da

Jard

ins

d'El

Petit

Prínce

p

C.

Santa

nyí

de

C.

de

Pi

Ros

ario

Ptge.

Gra

uAjuntament de Barcelona

Mercat Municipal de la Mercè0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 11/07/2011

5

5

5

5

5

20a/9

18

13a

7a

13b

13b

7a6a

P

5

5

5

5

pr

b

13b

13g

13b

a

13b

13b

5b7b 2-3

13a

13b

13b

13b 18

7a

13g

13b

7a

7b

7a

13g

13b

13g

15

15

7a

15

15

13b

13b

13b

13b

12

12

7a

12

12

17/7

12

18

7a

7a

13b

13b

5

5

13b

13b

7a

13b

13b

6a

7a

6a(p) Sentència

P

5

5

5

5

5

5

5

5

pr

pr

7a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

7a

13a

17/7

13b

13a

13b

13a

13b

13a

13b

17/7

13b

13b

13b

13b

18

17/7

13a

P

5

55

7b

13b

HD/7-j

HD/7-

P

5

13b

13b

13a

13g

13a

7b

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

5

13a

ia

Ptge

. Red

empt

orPt

ge. Cam

èlie

s

Marina

Pdís.

de

de

C.

Pas de

la

San

C.

Pl.

Sanllehy les

de

la

de

de

Pl.

El-ka

der

C.

epan

t

Carre

r

de

del

C. T

orre

nt d

e Mar

iner

Láza

ro

del

Pare

Laín

ez

C.

Ptge

.

Roman

s

ia

Sant

Lluís

de

Martí

de

la

Torre

de

Balcell

s

Ptge

.

Cam

ilOliv

eras

Salut

de

la

Legali

tat

Prov

idènc

ia

de

Ca

l' En

carn

ació

de Reig

i Bon

et

C.

Badia

C.

de

Vent

alló

Nog

ués

de

d'Amun

t

de

Sar

deny

a

Marg

all

de

Pi

ide

l

Secr

etar

i

Colom

a

Fabra

Camèli

es

les

C.

C.

de

Ronda

Avingu

da

Ptge

. de

l'Enc

arna

ció

Ptge

. de l'E

ncar

nació

Ptge.

de Bon

é

T

(Ronda del Mig)

Ja

d'Hiro

C.

d'Hipòlit

l'A

C. A

lcalde

de

Mós

toles

l'Enc

a

Ptge

. Mar

inéPa

s de

l'Enc

arna

ció

d'Alfons

el S

avi

Parc

de

les

Aigü

es

Túne

l

dela

Rovira

d'A

bd

C.

Pl.

Sanllehy

de

Sar

deny

a


Mercat Municipal de la Estrella0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



ninot

E:1:5000

leS CortS

E:1:5000

5

5

5

7a

7b

7a

6a7a

6E

7b

13E

13E

13E

13E

13E

13E

7a

7a

5

7a

7b

P

P

5

5

5

5

5

5

5

7a

7a

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E 7a

13E

13E

7a

5

5

5

13E

7a

7a 13E

13E

6b

6b/7b

13E

13E

6*a

7b

6a

13E

13E

13E

13E

13E

13E

17/6

13E

13E

13E

17/7

7a

18

7a

5

5

5

5

5

pr

13E

7a

18

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E13E

13E

17/6

Ptge

. Ara

gó

Cons

ell

Pl.

del G

all

Carrer

del

Comte

Carrer

de

de

Roma

Carrer

Casa

nova

Ross

elló

d'Ar

agó

de

Carrer

Carrer

Carrer

Mallorca

Prov

ença

de

d'Ur

gell

Carrer

del

Villa

rroe

l

Carrer

de

Carrer

Ptge

. de

Bat

lló

Jard

ins

d'Elen

a

Mas

eras

Jard

ins

d'Er

mes

send

a

de C

arca

sson

a

Jard

ins de

l Doc

tor D

uran

i Re

ynals

atriu

Pinó

s

Mila

ny


Mercat Municipal del Ninot0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

18

6a

5

5

5

vpr

4

18

6a18

18

7a

18

6a

12

12

13a

18

13a

7a

18

18

18

5

5

vpr

vpr

13a

18

13a

6b

6b18

5

5

5

7b

VP

6b

18

6b

1812

18

12

12

12

7a

5

7a

7a

7a

13a

7a

12

6b

13a

12

13a

12

12

13a

7b

12

13a

7a

7b

13a

12

12

13a

7a

12

12

6a

13a

12

12

13a

12

12

13a

13a

13a

13a

12

18 13a

13a

18

7b

6a

6a

12

7a

5

13a

6b

18

7a

18

13a

13a

13a

13a

13a

7a

13a

13a

18

13a

6b

5

13a

7b

la Saletaell leu

de

C.

C.

C.

de

Vila

mur

e

Joan

de

Solà

del

Remei

Pl.

Conc

òrdia

Pl.

de

Com

as

Nubio

la

Esp

inós

C.

C.

C.

C. G

erar

d Pier

a

Pl.

del

Sol d

e Ba

ix

de

Galil

eu

de

Joan

Güel

l

de

les

Cort

s

Trav

esse

ra

Val

lesp

irna

de

Lluçà

C. d' Eugeni d

' Ors

C.

C.

Carrer

C.

C.

C.

Fígols

Barrie

ntos

ueric

a

C.

deCo

rts

Via

de

Jard

ins

dels

Docto

rs

Dolsa

Jard

i

Campo

amor

Jard

i

d

C. Joaquim Molins

a de Li

llet

(Ronda d

el M

ig)

de

Clar

a

C. de G

d'Europa

C. Institu

t Frenopàtic

Car

rer d

C. Docto

r

C. del

Taquígraf

Martí

C. d'Hug

de Rocabertí

de la

d'An

d'Evari

C. de Dolors Masferrer i B

osch

Carre

r

Carre

r

C.

C. de C

an Bruixa

Can Br

uixa

Plta. d

e

Daniel D

almas

es

Jard

ins

de

PC

Jard

.

M.D

olor

s

Barg

alló

i Ser

ra

C.

del

Doc

tor

Ibáñ

ez

Cab

esta

ny

de

C.


Mercat Municipal de Les Corts0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



Clot

E:1:5000

HoStaFranCS

E:1:5000

13a

7a

13a

6a

2

2

13a

12

13a

13a

VP

6a

5

12

6a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

12

12

12

13a

12

13a9

7a

6a

12

6a

7b

6a

6b

6a

5b

13a

13hs

12

7a

12

12

5

HD/7-g

H

14b

12

7a

7a

12

15*

6B*6B

13*

6B*

15*

5

5

13a

13E

6b

17/7

13E

13E

13a

13a

7b 12

13E

12

12

6b

7b

P

P

5

6a

6b

7a

7b

7b

12

12

7a

12

12

13a

6a

18*

5b

13a

7a

6b

6b

6b

7b(p)

6b/5

15(p)

12

7a

5

7a

6b

6b

7@

18

22@T1

de

Cent

Pl.

Valent

í

Almira

ll

Sant

C. de

la

de

C.

de

l

Mon

turio

l

Carrer

Bilbao

de

de

del

C. Hernán Cortés

C. Cabanyal

Pl.

Font

C. Meridional

C. Sèquia Comtal

C. Soler i Rovirosa

dels

Esc

ultors

Cla

peró

s

Carr

er

C. del Municipi

del

Mer

cat

C. Joan I

C. Flandes

Ptge

. de Vint

ró

Wash

ingto

n

C.

Pl.

Casa

nelle

s

Pl.

de Les

Cons

tel.lac

ions

Pl.

de

L'Oss

a

Men

or

Carrer

Carrer

Carr

er

Poblen

ou

Llac

una

Avin

guda

D

Pl.

Docto

r

C.

Antic

de B

ofa

rull

Pl.

del

Cano

nge

Rodó

C. Arc Sant Sever

uigmadrona

anya

del

Serrat

C. Almenara Alta

C. de Sibelius

Co

runy

a

C.

Carrer

Jard

ins de

ls

Castellers

Meridia

na

Avin

guda

Cent

reCo

mer

cial

Glori

C.

C. Escoles

C. Coronel Sanfeliu

C. d

e Ve

hils

C. d

e Ed

is

Gabriel Y Galán

C. Puig

gener

Gran

Via

C. d

e Gre

enwich

C.

dels So

lstic

is

Parc

del

Clot

i Sag

ué

C. Rafael Capdevila

C. de

R

osse

nd Nob

as

C. del Ter

C. Muntanya

Carrer

Joan

de

M

alta

de

Joan

Pl.

Mar

coni

Plta

. de

Ptge

. dAjuntament de Barcelona

Mercat Municipal del Clot0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011

5 6

13b

13b

13b

7b

5

5

5

13b

6a

18

7a

18

6a

12

12hs

12

1212

12

Z

12

12

12

18

12

Z

12

5c

12

5c

13b

5c

12

13E

13b

13b 13b

13b

13b 13b

6a

13b

HD/7-g

13b

7a

7a

5

5

13b

6b

7a

13b

13b

13b

13b*

5b

13b

13b

13b

6b

13b

13b

13b

13b*

13b*

5

5

5

5

5

17/6

9

13b

7b

18

13a

12

12

7a

7a

13a

13*

12

13a

7*

13*

12

7a

12

1212

7a

13a

12

18

12

6a

13a

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13a

13a

13b

13b

13b

13b

13b

6b

13a

6

Vpr

6a

5b

5b

5

5

55

5

Z

13b

13b

Z

13b

5c

18hs

1

18

18

7a

13b

18

13E

5

12

13b

13a

18

18hs

18

18hs

13b

6a

18hs

13b

13a

18

18hs

13b

18hs

18

13b

7a

13b-H13b

13a

C. Cai Celi

C. Vidriol

C. Cap

de

Guai

ta

Riba

gorçan

a

N

C. San

t Fer

riol

l

d'en

Dam

ians

C.

C. Príncep Jordi

de la Creu Coberta

de

de Vilardell

de

Bordetadel

Moia

nès

Mèx

icFr

uc

la

C. S

ant P

ere d'Ab

anto

C. Sant

Germ

à

C.Vin

t-i-

sis

de Portugalete

Leiva

de

Carr

er

de

Sant

Roc

C.

C.

C.

C.

C.

Ctra.

de

Corts

Cata

lane

s

Pl.

de Miquel Bleach

C. For

n

ist

Martí

Mar

tore

ll

Muntadas

C.

de L

lobet

Pl.

Anto

ni

Pére

z i M

oya

C.

Joanot

C.

Rect

or

Triadó

de

Bé

de

Gener 1

641

Anto

C.

C.

Gavà

C. Cuyàs

Carrer

C.

del

Joan

Cor

rade

s

Indu

stria

l

C. d

el Cal

lao

C.

Geribert

C. de

de la

Vidr

iera

Masnou

Par

J

C

C.

del

El

Parc

de

l'Esp

anya

C.

de l

Esp

anya I

ndust

rial

l'Àlig

a

C. N

ogue

ra

C. S

ant

N

icolau

d'Her

enni

C. To

rre

C. M

ir

C. de

l Far

ell

C. de St

a. D

orot

ea bos

d'

Am

post

a

Rub

én

de

d'Erm

enga

rda

ardins

de

estin

a

aux

Carr

er

Pl. Pl

. de

D'H

ost

afr

ancs

C. d

el

Con

sell

d

e

Cent

Ptge

. de

Mon

tser

rat

de A

ndré

sde S

ió

Pl.deJo

an

Pelegr

í


Mercat Municipal d'Hostafrancs0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011



lliBertat

E:1:5000

trinitat

E:1:5000

cia

5 5

5

5

5

5

5

5

5

5

5

5

13a

7a

12

7a

12

13a

13a

12

12

7a

12

12

7a

12

12

12

7b 2-3

12

12

12

7a

12

12

7a

7a

12

12

17/5

12

12

7b 3

12

17/5

12

7b 1

12

12

12

17/6

13a

13a

12

12

17/5

7a

6a

12(p) Sentència

12

12

12

12

7a

12

12

17/5

12

12

5b

12

12

7b

7a

12

7a

12

12

12

12

12

12

12

7a

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

7b(p)

12

12

12

12

7a

6a

7a

5

3a

13a

5

5

5

5

5

5

5

5

13a

13b

13a

18

12

13a

13a

12

7a

13a

12

7b

13a

18

13a

1213a

12

13a

13a

7a

12

7a

12

13a

12

12

6a

12

1212

12

12

5

5

5

5

5

5

5

5

12

13a

12

12

12

13a

12

12

7b

12

12

12

13a

7b

12

12

12

12g

6b

12

12

7b

12

12

7a

12

15

7b

7b

13a

12

12

eda

C. M

atild

e

t

Pere

Màr

tir

C C

anó

C. de

Maria

C.

Goy

C.

de

Antú

nez

Maspo

n

Espa

rrag

uera

Trav

esse

ra

Carrer

C

C. Bret

ón de

Los H

errero

s

de

Pere

Sera

fí

Sant

del

Sol

C.

del

Plan

eta

C.

dede

Ros

de

Olano

C.

de

la

de

Jaén

C. Leo

poldo

Alas

C.

de

del

Monts

eny

deles

Carolin

Carr

er

Pl.

TrillaC.de St

Magdalena

Carrer

de CC

Joaq

uim

C. d'

Aul

estià

i Pijo

an

Pas d

e l'Àng

el

C.

C.

C.

C.

C.

C.C.

C.

de

C.C.

Virtut

C.

Pl.

Prínce

p

Gra

n

de

Torren

t

e de

Salv

atier

ra

C. Gua

dalaja

ra

de

Sène

ca

de

Miner

va

Narcís Olle

r

de

Luis

de

Nept

ú

Mique

l

de

Vic

C. Bos

ch

dela

Riera

de

Sant

Plta

.

Sant

C. C.

C.

C.

C.

C.

Gràcia

Tuse

t

Augu

staLincoln

de

Regàs

Euse

bi

Saragossa

a

Pl.

dela

Lliber

tat

C. de

l'Ore

neta

de

et

C.

C.

C. S

ant

Cristò

fol

C. d

e

Milton

C.

Pl.

de

Plac

ídia

Mad

razo

Laforja

ir

Avi

nguda

Gal.la

Cubí

s

Augusta

Pla

de

Nicolá

Sa

Balm

es

de

Sant

Marc

C. Ju

lián

Rom

ea

C. de

la G

rana

da

C. Doc

tor

Rizal

C. de

San

t Dom

ènec

C.

Sant

a E

ugèn

ia

del

Pen

edès

Pl.

de

C. Pou

de la

Riera

C. d

e

PlC.

Xique

ts

de V

alls

Pl.

Mar

iana

C.

de

Sa

nt

G

abrie

l

C. d

e B

enet

M

erca

dé

C. d

el S

ol

Ana

Fran

k

l'Àng

el

Trv.

de

San

t A

nton

i

Rambla

del

Pra

t

C.

de

Be

rga

C.

del

Cigne

C. d

e

les Gui

llerie

s

C. de S

anta Rosa

Augu

sta

Avi

nguda

Prínce

p

de

d'Ast

úrie

ia


Mercat Municipal de la Llibertat0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011

27

6b

4

6b 18

18tHS/2

6b

18tHS/3

18EL

18tHS/3

18EL

18tHS/3

18EL

5

5

5

5

7a-2

6b

6a

4

7b

7b

6b

6b

18hp

6a

13b vp

6b

18

18

14a

18

18

6a

6a

7b

HD/7-g

HD/7-g

7a

18

5

5

5

7b

9

18

9

6b

13b

18

6b

18tHS/1

6a

6a

7a

5b

18t/3

18

13b

7a

6a

13b

6a

6b

6b

7b-1

7a-1

13b

18

7a

18tHS/3

18

13b vp

18tHS/3

6b

18

6a

6b

9

7b

HD/7-g

13b

13b

13b

7b-3

7b-3

7b-1-3

13b

13b

13b

13b

13b

7b-4

7a-3

7a-1

7b7b-4-3

5

13b

13b

13b

13b

6b

13b13b

13b vp

13b

6a

13b

13b6b

6b

13b

9

9

ges

Bla

nque

s

del

l

d'Aig

uabl

a

L

C. Poeta Masifern

C. Vall

d'A

ro

C. d' Empúries

C. d'Alhucemas

Pabl

o

Igle

sias

P

de

Portlliga

t

delVesuvi

Pou

Nou

Pin

s

Aritjol

sar

Molí

Form

ente

rala

Florida

de

la

Flor

C

C.

C.

de

de Neu

la

Pedrosa

C.

deFe

nals

C.

de

Las

Chaf

arinas

C.

laFosca

de

C. d

e T

amar

iu

C.

C. de S

'Agaró

Car

rer

C.

Via

Favència

Ronda

deDalt

Pl.C

. de

Pon

s

Barris

C. de

Pl.

Lola

Anglad

a

de

Zambrano

C. Maria

nells

Pl.

Nou

Barris

Cam

í

de

deRoquetes

Pl de

l'Aigüa

C. Platja d'Aro

Pl de

l'Aire

Pas

d'An

tonio

Cu

C. de la

Pl

de la

Terra


Mercat Municipal de la Trinitat0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



Sarrià

E:1:5000

poBle nou

E:1:5000

13PNp

13PNeP

5

13PNe

7a

14b1

5

5

5

5

7a

13PNp

13PNp

13PNp

12PNa

12PNa

12PNa

6b/12PNa(s)

12PNa

12PNa 12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12

6b

7b

SP

7b

12

12

12PNa

Na

Na

12PNa(s)

12PNa(s)

13PNe

13PNe

P

P

P

P

P

5

5

5

pr

13PNp

13PNp

13a

13PNp

13PNp

7a

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

SP

6b

SP

6b

6b

SP

SP

6b

7b

6b

SP

SP

6b

13a

6a

18

7b

SP

6b

7b

6b/7subsòl

SP

HD/7-j

18hs

13PNe

13PNe

13b

7a

6a

13PNe13PNe

13PNe

13PNe

13PNe

13PNe

13PNe

P

P

P

P

P

P

5

6b

7

14

6b

13b

12PNa

12PNa

12PNa

22@HS/ST

22@T

12PNa

22@

22@T

22@

12PNa

22@

22@HS

7b

22@T

7b

22@FC

22@

22@FC

22@FC

22@T

22@T

7a

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

12PNa

7b

18

18

18

6b

18

6b

18

18

18

187a

7a

12

Fern

ando

del

dela

Jonquera

Pl.

C.de

GalceranMarquet

Pl.

dela

Unió

Subi

rà

de

Pl.

de

Sant

Mon

tser

rat

C. V

ener

o

Ptge

. Cas

amitj

ana

Marià

Aguiló

Carrer

del

Jonc

ar

de

Castanys

C. Degollada

Pass

atge

de Ro

vira

Ferrocarril

del

Poo

Pere

lló

C. Sant Francesc

C.

C.C.

C.

C.

C. de

Torte

llà

Ptge

. P

ique

r

Ptge

. Orio

l

Ptge

.

Salad

rigas

C.

TopeteC. Lab

erint

de

Calvell

de

Carrer

de

Lope

Carrer

Carrer

Pass

ei

Bac

uda

Gonzá

lez

Bilbao

Carrer

de

del

C. d

e l'E

bre

de

Ptge.

de

Pass

atge

de

C.

Ptge

.

Mas

sagu

er

r

Carr

er

de

Turró

del

Taulat

Rambla

True

ta

Ra

Carrer

de

Parc

Ptg

Pg. J

Ptge

. Co

lomer

Jard

ins

de

Gandh

i

C. V

allm

itjan

a

de Prim

C. Vidal i de Valenciano

C. Guillem

de Llúria

Jard

in

d

Ptge

. de

Ptge. Joaquim Pujol

C.Po

ns i

Bern

at C

alvo

l'Am

ista

t

Jard

ins

de

Jose

p

True

ta

Ptge. de R

Jard

ins

Llev

ant

Julio

Pl.

Pt

Rafael

Campa

lans

Pl. d

ede

l' Ar

enal de

Pl.

de

d'

Jard

ins

Beau

voirde

Simon

e

de

Rosa

Per

aulet

del L

latzer

et


Mercat Municipal de la Unió o del Poblenou0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011

5

5

5

6b

18

18

7a6b

7a(p) Sentència

12(p)

12

6a

13b(p) Sentència13b(p) Sentència

12(p) Sentència

12

12

12

7a

15(p) Sentència13b13b

7b

7a

7a

6b

12

6b

12

12

12

12

12

12

17/5

17/5

5b

18

7a

7a

6b

7a

12

12

12

12

7b

7b

18

18

18

18

18

18

18EL

20a/10

6b

7a

13b13b

7a

6b

5

5

12

20a/10

20a/10

7a

12

1214a

7b

6b

20a/10

20a/8

20a/10

7b

20a/10

3

20a/10

2

20

12

6a

20a/10

20a/10

12

7b

18

18

20a/10

20a/10*

6b 6bp

18

5

5

5

5

5

8a

7a

18

9

7a

7a

8a

8a

18

7b

5b

6b

6b

12

12

6b

vpr

7a

12

15

13b13b

12

12

12

7a

13b

vpr

20a/11

7a

6b

6b

13b

pr

12

12

12

12

12

15

15

7b

7a

7a

12

12

12

6a

12

6b

12

12

12

5b

5b

5b

5b

13b

13b

6a

17/5

17/5

17/5

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12 12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

12

7b

vpr

6a

5/12

20a

V

17/5

6a

rinquet

C. Can

yelle

s

Men

del

ones

tir

dela

Reina

Gim

énez

tí

de

Mon

tcada

de DomínguezMiralles

i

V.

Foix

Foix

J.V.

de

C. Orio

l Mes

tres

Cor

net

i

Mas

Carrer

C. CalàndriesC.

d

Pl.S

t.

Vice

nçd

Sarr

de

Canet

del

Pedró

de

laCre

u

de

la

Duq

uess

a C.

C. Eu

terp

e

Pl.de

Sarrià

Palet

es

Pl.

Cons

ell

C. Sagrat Cor

C. M

imos

es

C. d'

Ivor

ra

deNúr

ia

d'Orle

ans de Sarrià

Pl.

Quím

ic de

Sar

rià

Pl.

d'Am

ich

Plta

.

del

Rose

r

C.

C.

C.

Plta

.

C.

Arqu

itecte

Mas

de

Pass

eig

Montcada

Major

de

Sar

rià

Maj

or

de

Sarrià

de

Dolors

Mon

Car

rer

C.

C.

C.

de

Elise

nda

Via

Augusta

del

St.

Gaiet

à

Pl. d

e

Pere

Figue

ra

i Ser

ra

C. de

Ja

ume P

i

C. Gre

solet

Ptge

C. de N

egre

vern

is

Ca

Ga

C. Dalmàcia

C. d

e

Gra

us

C. N

ou d

e

Sta.

Eul

àliaC. S

anta

Filom

ena

re de

D

éu

C. Sol

i Pa

drís

Ptge.

de

Can

et

C. Men

or

de Sarrià

C. PareMiquel

C. San

ta

Mag

dalen

a Sofi

a

C. de

Seta

ntí

Joan

Llarch

C. de

de

M

onte

rols

C. Escull

Jard

í

de

C. de

l C

los d

e Sa

nt F

ranc

esc

C. Rec

tor Vol

tà

C. de

Jor

dà

de la

Vila

C. dels

C.

S

alvad

or M

undi

l'Hor

t

C. Car

rasc

o i

F

orm

igue

raC.

de l'Ins

titut

C.

Ram

on

Miquel

i

Plan

as

C. T

res

Reis

C. Isa

ac A

lbé

Ptge

.

Mallof

ré

C.

A

vió

Plus

Ultr

a

sc

Darde

r

Dr

C.

Karr

C. de

Car

me

Parc

de

Joan

Reve

ntós

C. Pe

re T

arré

s

Jutg

esJard

.

d'Els Se

tze


Mercat Municipal de Sarrià0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 11/07/2011



BarCeloneta

E:1:5000

galvany

E:1:5000

7

3

35

5

G5

9

6b

3

6b

7

6b

6b

G4

B1

5b

7bG1

7b

6/18hs

G4

G1

A1

B1

31.2

1.1

6

18

5B*

5a

6

18hs

31.2

6b

A1

B1

G1

G4

A1

E1

A1

A1

A3

B1

E1

A1

6a

B1

A3

A1

A1

A1

7b

G4

A1

A3

A1

A1

G1

A1

C1

E1

7a

A1

C2

A1

7b

A1

A1

C1

E1

A1

7a

G4

6b

A1

A1

7a

C1

A1

D1

7a

7b (2)

A2

A1

A1

A1

7a

5b

6a

F1

A1

4

4

A1

5b

A1

A1

5b

A1

A2

5c

A1

A1

A2

A1

A1

7b

G5

A1

A2

A1

A1

6b

5c

F46b

B1

A1

A1

A3

A1

A1

A1

A3

7a

6b

A3

A1

A1

A1

A1

6b

A1

A1

A1

A1

D1*/7b

A1

A1

D1

HD/7-g

A1-hs

E1-hs

F4

D1

D1*

18-hs

F4

7b

D1

7a

7a

A1

7b

A3

A1

7a

7b

6b

31.2

1.1

5b B1

7a

5b

A1

B1

B2

A1

A2

A1

A1

7a

A1

A1

A3

A1

A1

7a

7a

A1

A1

7a

A2

A1

A1

A1

A1

6b

F1

A1

F1

A1

A1

A1

A1

A3

A1

A1

A1

A2

A1

A3F

A1

7a

A1

A1

A1Fhs

A1F

A1F

A1

6b

A1F

A1

A3F

A1

A1hs

A1

A1A1F

A1F

A1Fhs

A1F

F1

A1F

A1

A1FF1

A1

A1

A1A1

A1

A1

A1

A1-hs

5a 1B

de

de

Gra

ui

Torr

as

de

laVila

Joio

sa

del

Lluïs

ade

Marilla

c

Barc

eló

C. Conre

ria

C.

l'Alm

irall

Churr

uca

Cla

ra

St.

Mallo

l

Bere

nguer

C.

Sant

C. de l'A

lmirall Aixadad

e dels

mte

de

Mest

rança

Meer

Ponte

vedra

de d

e

C.

Alc

anar

Sta

.

C.

de

Brug

ada

C.

C.C.

C. C

. C.

C. de

l'Almirall Cervera

Sant

de

Carles

C. Sòria

C.

C.

Sala

manca

Pro

clam

aci

óC.

Balu

ard

de

C.

del

de

Plat

j

Bar

celo

net

a

C.M

arq

uès

de

laQ

uadra

de

de

Ginebra

C. Pare

des

C. M

agatz

em

s

C. M

onjo

C. Sal

C. M

ariners

C. Safa

reig

s

C. Sant

Jose

p

C.

Pompe

u

Gener

de

la

Maquinista

Mar

Elm

Sant

Miq

uel

Sevill

a

Balu

ard

l'Atlàntida

Vin

arò

s

Guítert

Pesc

adorsC. Escuder

Pl.

Poet

a

Bosc

àPl.la

Barcelon

eta

d'Andrea

Dòr

C. Rect

or

Bru

guera

Cerm

eño

C. Vicaria

de

C.

C.

C.

C.

C.

C.

del

Llag

ut

C.

de

Gin

éD

r

Plaç

a

de

Pau

Vila

Moll

de la B

arc

elo

neta

Barc

elo

na

Litora

l

Anto

ni

Genes

cà i

Coro

minas

Ptg

e. Jo

sep

Ric

art

i G

iralt

Carrer

Balboa

Carre

r

del

Doctor

Carrer

del

Maq

uinista

Ptg

e. Jo

an

Miram

bell

i Bert

ran

Parc

de la

Barc

Pass

eig

C.M

iquel Boera

de la

Ptg

e.

Carb

onell

d'Hila

ri

Salvad

ó

Com

te de

Borb

ó

Pg. de

Pl.

Pl.

Pl.

i Part

agàs

Marq

uès

de la M

ina

C. C

arb

onell

C. Piz

arr

o

C. M

editerr

ània

C. d

els

Pin

zón

el Dipòsit

arqu

esa

Salv

at

P

apass

eit

otg

e

la

Pl.

Pl.

Pl.

13 A

C. Alm

irall

Pl.

del

Gas

del

del

del


Mercat Municipal de la Barceloneta0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

13a

13b

5

13b13a

13b

13b

7a

13a

5

5

p) Sentènciaa

13a

13a

13b

6a18

7(p)

13a

13a

6a

13a

13b

13b

13b

13a

13b

5

5

5

5

5

5

5

13a

7a

13a

7a

13a

13a

13a

13b

13a

7a

7a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

VP

13a

6a

7(p)

7a

13a

13a

7a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13b 7a

13b 12

13a13b

5

6a

13a

5

5

5

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

7a

13a

13a

13a

12

12

13a

17/7

5

5

18

7a

13a

13a

12

13a

12

6b

13a

13a

13a

8a

13a

7a

1

13a

17/

6a

13a

13a

13a

13a

5

5

5

5

5

13a

13a

13a

13E

oel

Casa

nova

Avinguda

Pl.de

Trav

esse

ra

de

de

Fontestà

Calvet

c

deFe

rran

Agulló

C. de Bee

eixa

a

Victòr

ia

C.

Cast

elló

de

Sagu

és

de

C.

C.

C.

de

C.

C.

C.

C.

C.

C.

Mun

tane

r

C.

deC.

C.

Augusta

de

C.

C.

d'en

Vidal

d'Ar

ibau

de

dels

Desca

rtes

de

de

Calaf

C.

C.

dede

Via

Turó

Par

c

Mor

agas

C.

d

C. C

amp

Bach

Can

d

el Mes

tre

Nicol

au

Av. de Pau Casals

del

Poet

a

Ber

tran

d

n

C. del

Teno

r Viñ

as

d'Am

igó

Jard

ins

de

C.

de

l

R

ecto

r

Uba

ch

rdins

de

AvingudaAvinguda

cc

Castelló

Cas

telló

Pl.

Pl.

Pl.

Edua

rd

Mar

quina

Parc

rez-Cabrero


Mercat Municipal de Galvany0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011



treS torreS

E:1:5000

guinardó

E:1:5000

5

5

7a

20a/8

20a/8

17/6

20a/8

20a/8

20a/8

8

7a

20a/8

5

6b

20a/8

13b

20a/8

13b

6a

20a/8

7a

20a/8

20a/8

20a/8

20a/8

7a

20a/8

7a

20a/8

20a/8

6a

20a/8

7a

20a/8

20a/8

20a/8

7a

20a/8

20a/8

20a/8

13b

6a

20a/8

13b

20a/8

20a/8

20a/8

20a/8

20a/8 20a/87a

13b

7a

7a

13b

13b

13b

20a/8

5

555

7a

20a/8

20a/8

20a/8

20a/8

20a/8

20a/8

20a/8

20a/8

7a

20a/8

7a

20a/8

20a/8

6b

20a/8

20a/8

20a/8

1820a/8

20a/8

18

18

5

5

5

20a/8

18

6b

6b

20a/8

Esco

les

Pies

Rosa

ri

C. San

t Cas

iGan

duxe

r

Gen

eral

Via

Pl.

de

Ferran

Casa

blan

cas

Pl. M

are

de D

éu de

la Pau

Milane

sat

Verg

ós

Alcove

r

Docto

r

Carull

a

Cal

atr

de

de

de

ta

C. de

Josep

Ba

de

les

de

Torr

as

Puja

lt

i

C

d

C. Art

Cerigno

lade

Car

rer

C.

C.

Ca

C

C.C.

de

del

C.

Car

rer

C. de

Carren

cà

ena

del

telln

ou

Girone

lla

Gui

mer

à

s

Cas

as

Doc

tor

Rou

x

Augusta

de

Joaq

uim

Pena

Pl.de

Pl.

del

Carril

mí

del

C.

C.

de

del

dels

de

e

C.

C.

Pau

Doc

tor

del

entir

i

Jard

ins

Docto

r Roig

i Rav

entó

s

Les Tr

es

Torres

C. de Vila Arrufat

C.

de

nda

del M

ig)

Pl.

deJard

í

d

C. de R

icardo Calv

o

C. de B

ertran

di S

erra

l'Emancip

ació

C.

Ros

ales

l'Orie

nt

de

Sarrià

Cementiri de Sarrià

AAjuntament de Barcelona

Mercat Municipal de les Tres Torres0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

5

55

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

7b

13b

13b

13b

13b

13b

5

5

13b

13b

3b

13b

7a

18hs

13b

6b

18

13b

13b

13b

13b

13b

18

13b

13b

13b

18

13b

13b

18

13b

18

18

13b

18

13b

7a

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

6b

6b

7b

7b

6b

6b

/7b

13b

13b

13b

13b

pr

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

5

13b

13b13b

13b

13b

7a

17/7

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13hs

13b

13b

7b

13b

5

5

5

pr

13b

13b

4

13b

13b

13b

vpr

18hs

6a

13b

13b

13b

13b

13b

17/77b

7a

13b

6a

13b

13b7a

15

13b

13hs

13b

15

7b

13b

18hs

6b

6b

1

HD/7-j

13b

13b

13b

13b

P

P

P

13b

13b

7a

7a

7b

413b

Ptge

. R

ust

ulle

t

Ptge. Constància

Carrer

d

Carrer

Tolosa

Trinxa

nt

Bisc

aia

de

laG

arr

otx

a

Ptge

.

Ber

nat

Feno

llar

Pl.

del

Guina

rdó

C. Pa

re R

oldós

Carr

er

Pl. d

e

Carle

s

Card

ó

Sanj

uan

Ptge. de CanBerdura

C. d

e Sa

nta

C. St. Pere

Munta

nya

de

Llívia

Torredels

Pardals

C.

de

de

Mar

agall

dede

Rubió

Ors

i

C.

odistes C.

de

de

Fra

nce

C.

de

Puert

o

de

Mata

nza

s

dePinar de

C.

C.

C

C.

Ptge

.

Pass

eig

deGui

Ronda

ol e. G

inec

ós

Pl.

del

Taxi

Volart

del

Villar

Flau

gier

Mar

ia

C.

C. G

uina

rdó

Clde

C.

de

Mara

gall

de

C.

de

la

C.dela

Vinya

lègraf

C.

Ren

aixe

nça

Feliu C.

C.

de

la

de

de

Xiprer

Campo

C. de

Ptge

. d' A

rtem

is

C. d

e C

apella

Ptge. d' Aloi

Jard

ins

de

Fred

erica

Mon

tsen

y

Guina

rdó

(Ronda d

el M

ig)

del

Tro

bado

r

Torre V

élez

rcía C

ambr

a

d'Am

èrica

d'EscornalbouPtg

e.

de

Garc

ini

C. Doctor Vallsl'O

blit

l'Art

Joaq

uim

a Ve

drun

a

del

Centre

Segle XX

l'A

Mar

ia

Cl

Mar

ia

Cl

Tolosa

de

Mara

gall

de

Mara

gall

de

Mar

agall

Pass

eig

de

Ptge

.Mon

t

Pieta

t

dea s

Pl.

Pl.

de le

s Flor

s de

Maig

C. d'Anna M. MartínezSagi

de

C.

TeodorLlorente


Mercat Municipal del Guinardó0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 11/07/2011



montSerrat

E:1:5000

Horta

E:1:5000

27

6b

27 6a27

5

6b

13b-RI

13b RII

6b

13b-RII

7b

13b RII

5(p)

5

5

5

5

13b RII

13b-RII

13b

13b

7a

7a

13b

5(p)

6a

13b RII

13b

13b-RI

6b

6a

13b RII

13b RII

5(p)

13b RII

6b

23

13b RII

13b RII

6b

18

13b RII

7a-1

13b RII 7b

7a

1813b RII

6/7

13b RII

13b RII

13b RII

13b-RI

13b RII

6a

6a

6b

13b

13b RII

5(p)

13bR

13b-RII

13b-RII

27

18a

18b

6

18b

13b RII

14a

5

5

7a

6

7a6

18b

13b

18b

13b

18b

13b

13b

6b

18

13b

13b

13b13b

13b

18b

6

13b RII

18b

13b

HD/7-j

7b

7bHD/7-g

27

5

5

5

6a

18

7a-3 7a-2

6b

6a

4

7b

7b

6b

18hp

6a

6a

1

HD/7-g

27

18

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

7b-3

7b-3

7b-1-3

7b-4

7a-3

7a-1

7b-4-3

Ptge. Quintana

del

Verd

un

C. A

C. Bor

ges

Bla

nque

s

C. de

Roman

í

Cam

pre

ciós

Cata

sús

C. Arg

enso

la

Cam

í Vell

de la P

edre

ra

uber

ó

de

de

Vila

dros

a

Simancas

e

Góngo

ra

dedel

Mas

D

Batllori

Mar

ín

C.

C.

C.

C.

del

del

C. C.

C. de L

lopis

Favència

Júlia

Dalt

de O

riol

C.

la

Ciuta

t

rigliano

Vidal

i

Pine

nt

dePl

a

les

de

rigo

Caro

Minade

Guasch

C.

les

C.

tesa

nia

Forne

C. Q

uesa

dadel Pla

dels Cirerers

C.

Port

de la S

elv

a

C.

C.

Alvarado

C.

Torres

Nou C.

de

Portll

Molí

eFe

nals

Car

rer

Via

Ronda

Escalesde Llobera

laC.

de

de

Llobera

Briquet

sCante

ra

Roqu

etesPl

.

Pedre

gar

Bda.

del

de

C.

de

C.

de

C. Ba

llot

de le

s

C.

de

Llobera

C. de

Pon

s

Barris

C. dels

C. d

e R

ober

t Rob

ert

Pl.

C.

Parc

del

Plade

Forn

ells

C. d

e Lu

zCas

anov

a

de Ja

ume

mer

esPt

ge. d

'Ant

avian

a

laïm

Cam

íC.

i Ant

ichPl. d

e

Salvad

or Puig

Pg.

del Bo

scde

Plaç

a

Serrade

Joaq

uim

del

Pl.

dels

Tite

llaire

s

Pl.

Jes

ús

Carras

co

C.

Ant

oni

Gila

bert i

Bone

tAjuntament de Barcelona

Mercat Municipal de Montserrat0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

20a/812

5

55

5

5

a

9

12

9

13b

12

12

6a

12

5b

12

13b

12

12

13b

20a/10

20a/10

7a

12

12

12

12

18

20a/10

5

5

5

5

12

12

7a

12

13b/c

12

13b

12

7a

13b

12

7a

13b

20a/8

13b

13b

7a

12

12

12

20a/8

20a/8

12

12

12

12

12

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

13b

12

12

12

12

12

12

12

7b

20a/8

13b/c

6b

7b

7b

6b

13b/c

13b/c

1813b/c

13b/c

5/7b

6b

6b

5

5

5

5

5

5

5

5

7a-ES

1818

20a/9-c

6b

5b/18

13b/c

7b

7a

18c

18c

18c

8(p)

8(p)

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

7a

20a/9-c

7a

6b

6b

15

7a(p)

18c

18c

6b

5b

5b

7a

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

15(p)

15(p)

7b

20a/9-c

20a/9-c

20a/9-c

20a/9-c

5

5

5

vpr

13b

13b

13b

13b

12

13

12

13b

15(p) Sentè

13b

20a/8

13b

5

5

5

5

13b/c

13b/c

20a/9-c

13b/c

7a

7a

7a

llar

Ven

t

de

Can

Mariner

Als

ina

Mar

tíi

C.

Galla

Torr

ent

de

C. d

el M

estr

C.

C.

sseig

sseig

Toda

mera

C.

Due

ro

P

Ptge

. Cap

devi

la

Fran

ques

es

Bda.

de

Can

Mateu

de

la

Carab

Carrer

C.

de

Pala

fox

delsConsorts

SansBernet

de

SantTomàs

Joana

d'A

rcde Tossa

C.

Lletr

es

les

Ciè

nci

es

Ptge

. M

arí

Tde

la

Plana

Bda.

Riv

ero

C. Curt

C. Mestre Serradesanferm

Pare

tas

Ptg

e. V

ilai R

ose

ll

C. Baix

de

Marine

r

Sant

es

C. F

ulto

n

Bda.

Merc

atd

e

P

C. Beatr

iuC.

Sant

a

C. de

Grífols

Ptge

.Al

t de

Mar

iner

Miq

uel

Plana

de

Rive

ro

Mar

iner

Alt

C.

de

Bda.

de

la

Com

bina

cióC.

Santa

O

l ivia

T.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

del

Ptg

e.

Galla

de

Fonta

net

C.Alighieri

Pl.

Pl.

Creu

s

Bda.

del

Llobreg

ó

de

Granollers

Dante

Alighieri

s

del

Tajo

Can

Pujo

let

Peris

i

Lisboa

de

laPla

na

de

Chapí

C.

C.C.

Carm

el

C. San

t

Ber

nabé

Passeigma

rta Campoam

or

Salses

de

Ptge. Chapí

C. de Pere Pau

C.

Sante

s C

reus

Ptg

e.d

e T

oss

a

C. d

e

de F

Carm

el

C. de

C.

Rajoler

Castellbell

de

l'Estat

ut Ptg

e.

de

Guard

iola

C. d

e S

anta

d'Estoril

C. de

les

d'Aiguafred

a

C. d'Horta

d'Horta

d'Eiviss

a

C.

Maria

C. de Sanpere i

C. de

Crehuet

Passeig

sseig

C.

de

C.

C. de

PP

Pl. d

e les

Mas

ies d'Hor

ta

Carre

r

Ptg

e.

de

la

Pl.

Buga

dere

s

d'Hor

ta

Jard

.

de

Mar

ia

Capd

evila

Ptge. Granollers

Granollers


Mercat Municipal d'Horta0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011



guineueta

E:1:5000

Bon paStor

E:1:5000

18

7a14a

6b

5

6a

8

18

5b

6a 5

5

6a

18

18

7a

18

7a

18

18

6a

7a

7b

6/7

7a 18

6

7a

18

7a

18

1818

1818

18

5b

6a

5

5

vpr

vprvpr vpr

vpr vpr

7a

18

18

6a

VP

18

7a

VP

18

VP

13b

18

13b

7a7a

6a

18

5

5

5

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

14a

18

7a

18

18

VP

VP

67a

5

5

5

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vprvpr

vpr

vpr

vpr

vpr

6a

7a

18

18

18

18

6b

6b

18

6a

6b

6a

6

7a

VP

18

18

18

VP

13b

de

Mata

mala

deRoca

bru

na

et

Bellcaire

C. Fl

açà

C.BordilsC. Cel

C.

C. Am

er

C.

Pl.

de

Césa

r

Valle

jo

d'Ogassa

ed

Monta

gut

Iscle

C.

d'Urrutia

C L

egaz

pi

C. AlonsoC

ano

C.

C. C

C

Ponce

C.

León

de

Pla

de Las

Mad

res de

la

Plaz

a de

May

o

C. Po

llenç

a

C.

Felanitx

Ense

nya

Portoc

ri

C.

iM

olis

t

Pass

eig

del

V

del

Marn

e

Rambla

del

Caçador

Pg. d'Urru

tia

l Nil

C. Forme

de

la

Gasela

del

Ca

C.

C.

de Lorena

C.

d' A

lsàci

a

C.

C.C.

C.

de

Valldau

C.

de

laG

uin

eueta

Fav

Parc

Guine

ueta

CurieMarie

de

C.

C.Escala

C.

de l'

Isard

Vola

dor

C.

de l' Esq

uirol

Nou

ral

de

Barris

Pl.

de

C.

Lore

na

d'Espinauga

C.

Borg

onya

Agullana

Pl.

Can

lade

l'Art

esania

C. d

e Villa

lba de

ls A

rcs Einste

inC. d'Albert

C.

Llafr

anc

Plta

. de

Jose

p Mª

Jaen

Pl. d

e

RieJo

an

Pl.

NouMajor

de

Barris


Mercat Municipal de la Guineueta0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011

22a

7a7a

6b

5b

6b

186b

18

5b

5b

18

5b

18

5b

18

5b

13b

18

7a

18

5b18

5b

6b

5b18

18

6b

5b

5

5

22a

22a

3b

13b

13b

13b

5b

18

5b

13b

22a

13b

13b

5b

18 13b

5b

18

6a13b

5b

6a

6a

6a

5

5

5

6a

18

22a

22a

18

18

7b3

13b

7a

6a

6a

13b

13b

22a

7a1

13b

7b113b

5b

13b

6a

14bv

18

14bv

14ba

14ba

5b

13b

6b

7b2

18

14bv

6b

14ba

5b

13b

6a

7a

14bv

18

18

6b

6a6a

7b-PE

7b-PE

18

6b

6b

22a

6b

9

9

9

22a

5

5

22a

6a

22a

22a

Carr

er

Carr

er

de

de

Salo

mó

C.

Tell

de

laFlo

rest

a

les

Novelle

s

de

laTalla

da

de

Sentís

C.

Isona

C.

Mur

C.

Sanet

C.

Cre

tes

TàrregaPtge. de

C. d' Orrius

C. C

. C. C. C

. C.

C.

de

C. C.

C.

Bellm

unt

de

Serò

s

Carrer

de

Tárrega

C.

de L

linars

del V

allè

s

Adrià

de

Bio

sca

de

Claramunt

Mollerussa

C.

C.

C.

San

tand

er

deSant

Granadella

C. de Camarasa

Fra

Junípe

r

Serra

C.

Adra

ll

C. Àger

Bass

ella

C. G

usp

í

Barn

ola

Vilamajor

d

de

Sas

de

la

de

C.

C. del

del

Barr

iVerm

ell

de

Flix

delFoc

FolletMare Eterna

C.

C. C

.

Pl.

de

Rodr

ígue

z

Félix

de la

Fuen

te

Pl.

Robe

rt

Gerha

rdla

Pl.

de M

ossè

n

Joan

Cor

tinas

de

Pass

eig

San

chís

C.

delsCresques

aurada

de

C.

de

de

Carrer de

C. d

e

l ' Avança

da

l'Estadella

d'Enric

d'A

rbecaar Sandino

C.

d'A

lfarr

às

d'A

rdèvol

rrer de Fra Juníper SerraCare

smar

C. de Josep Finestres

C.

Sèquia

M

adriguera

Pg.

Sant

Pl.

Pol

Mar

de

de

de

er


Mercat Municipal de Bon Pastor0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



Felip iiE:1:5000

Sant martí

E:1:5000

6a

18 18

18

13a13a

6a

5

5

5

13b13b

13b

3b

13b

13b

18

13hs

13b

13b

13b

13b

6a

6b

13b 7a

18

13b

13b

13b6a

5

5

5

5

5

5

13a

13b

13b

13a

7a

6b

18

18

13b

6a18

18

13b

13a

13hs

7a

6a

13a

7b

6a

6a

18

13a

13a

13a

13a

18

1818

vpr

VP

13b

5

5

pr

7a

6a

13a13a

7b

13a

7a

13b

6a

13b

13hs

13a

13a

P

P

5

b

13b

13b

13b

15

13b

13hs

13b

15

13b

13b

P

P

55

5

5

5

5

13a

13a

13a

5b

18

18 18

7a

13a

13a

6a

6a

5

5

4

6a

13a

13a

13a

13a

Maina

da

stulle

t

Carrer

de

Carrer

Tolosa

Bisc

aia

de

Sant

Anto

ni

d' Esp

ronc

eda

Juan

de

Mar

ia

d' O

lesa

Felip

e

II

Gara

y

Jose

p

de

ofa

rull

de Canrdura

Pl.

Havan

eres

Indian

sde

Garcilaso

gall

Puert

oPrínci

pe

de

Mata

nza

s

Pinar del Río

C. C.

Jord

ide

Sant

Jord

i

del

Cep

C.

C.

de

Rib

t

Carr

er

de

les

Ptge

. de Co

ello

Ptge. del

Dr. Torres

C.

deC.

C.

Meridia

na

C.

Pl.

Card

enal

Cico

gnan

i

Fili

pin

es

Cata

luny

adeAs

semblea

Pl.

Conce

pci

ón

Cienfuegos

denal Tedesc

C.

de

Jard

ins

d'Elx

Campo Florido

de

Carr

er

C.

C.

Ptg

e.

de la

Com

panyia

Ptge

. d' A

rtem

is

dure

s

an

d'O

lesa

dels

C. de les AntillesC.

Com

tess

a d

e P

ard

o B

azá

n

Bertran i Güell

C. de Fe

lip

Tolosa

gall

Pl.

dels

Pl.

Pl. d

el

Rom

Crem

at

Jard

ins de

Villa

Clara

C.

de le

s

Pl.

de la

Pl.

dedeMar

ia

erasri

Jard

ins

Jard

ins

de

Mer

cè

Rovira

Jard

ins

de

Virg

inia

Woo

lf

Jard

ins

de A

yala

d' Á

ngeles

Lópe

z


Mercat Municipal de Felip II0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

5

5

18

18

18

18

18

18

18

18

18

18

6a

VP

VP VP

18

5

5

18

18

18

18

18

18

18hs

18

7a

18

5

5

5

5

5

18

VP

VP

18

18

18

7a

18

7a

7a

VP

7b

5

18

18

7b

6a

18

18

18

6a

18

18

18

6a

22@T/6b

6b

18

18

18hs

18

7a

18

18

7a

18

18

7a

7a

VP

VP

18

6a

7a

22@22

22@TA

22@TB

18 18

18

5

vpr

vpr

vpr

HD/7

22@

6b

22@T18

7a

22@

7@

6b

C. G

elida

de

Zenò

bia C

de

Puigce

rdà

C. D

olça

de Pro

venç

a

C. Pere

Verg

és

C. Jo

sep E

stale

lla

C. Fra

nces

ca B

onne

maiso

n

Conx

ita B

adia

Mar

tore

ll

Pl

Conc

ili

Carrer

del

Mar

esme

Carrer

de

Puigce

rdà

C.

de

Ca

n'Oliv

a

Mar

esme

Puigce

rdà

de

del

Para

guai

C.

de la

de

C.Pa

u

r

de

C.

Carrer

Carrer

del

de

Palm

era d'

Andr

ade

C. de l' Es

tartit

Menorca

Carrer

del

Carrer

Car

Carrer

m

Aigu

a

Rambla

de

Rambla

C. Jor

di R

ubió i Ba

lagu

er

Tren

to

Carr

ú

Carrer

Carrer

Pla

de

Cant

àbria

ia Vila

C.

de

Duoda

Cata

lane

sCamí Ca l'Isid

Pere

IV

Pl.

d'Ar

tur

d'An

drad

e

de

Sant

Mar

tí

Pl.

dela

Cultu

ra

Pl.

de

Pl.

lade

Ptge

. de Ca

Pl.

Pl.

Pl.

Pl. d

e

Lliber

tat

Ròde

nas


Mercat Municipal de Sant Martí0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 11/07/2011



Carmel

E:1:5000

Sant gervaSi

e:1:5000

5

56b 18

7b(p)

6b

18c

6a

6a

13b/c

7b

13b/c

7b

13b/c

7a

5

5

5

13b/c6a

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

6b

6b

5

6b

18c

13b/c

20a/9-

20a/9-c

18c

18c13b/c

20a/9-c

20a/9-c

5

5

5

pr3b/c

18c-r

18c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

18c

13b/c

6b

18c-p

18c

13b/c

13b/c

13b/c

b/c

13b/c

7b

7b

7a

6a

6a13b/c

3b/c

5

5

5

5

5

5

5

5

7b

6b

7a

7a

4

7a

13b/c

13b/c

6b/18 18c13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c 13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

7b

7a

7b

6b

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

13b/c

6a

13b/c

13b/c

7b

7b

13b/c

13b/c

13b/c

18c

6b

6b

6b

6b

13b/c

7b-ES

5

520a/9-c

6b

20a/9-c

13b/c

20a/9(p)

13b/c

20a/9

7a-ES

20a/9-c

6a7a

5

13b/c

18c-r

6b

13b/c

13b/c

13b/c

18c-r

7b

5

6b

20a/9-c

20a/9

13b/c

13b/c

7b-ES

20a/9C

de

Lluís

Pa

ge.rn

era

e.re

ll

Que

ixans

Ma

C.dePt

ge. S

antu

aris

de

Calder

ónde

la

Bar

ca

de

la

Con

ca

de

Trem

p

dels

de

la

de

Ram

on

R

de

Moratín

de

Bernat

Bransi

Mar

ià

Vid

al

Ptge.

Sta.Te

resa

C. Puig

Cas

tella

r

C. Jad

raqu

e

C. Cifu

ente

s

Passerell

d'e

nCim

any

C. d

e F

eijoo

C. d

e la M

anxa

C. de

C. del T

rillo

C. d

e S

erra

llon

C.

C.

C.

C.

del

C.

Carrer

Pl.

de

Pastra

na

Bda

. Pa

sser

ell

l'Algu

er

Segimon

Ram

bla

del

de

Lugo

d'Arbós

ís

ll

del

Llobr

egós

del

de

de Santa

delPantà

de

Tremp

C.C.

C.

C.

de

rer

C.

Sigüenza

del

Ptge.

Espiel

l

de

les

Ciè

nci

es

Ptge

. M

arí

Tolrà

C

C.

C.

C.

Agudell

dels

de

C.Carm

el

guen

zaCarrer

Carrer

Laura

Ptge. d'en Xinxó

C. de

Sac

edón

Jaum

e

Plan

as

i Alem

any

delC.

C. de l'A

lcald

e d

e Z

ala

mea

Jard

ins

de

l'Hor

tal

Túne

l

de

Rovirala C.

Ptge

. Lu

go

C. d

e S

Fastenrath

C. de

la

osmos

Ptg

e.

de G

abarn

et

Coves

Agude

lls

Ptge

. d'A

Pl. d

'Hay

a

de la

Tor

re

Lugo

Plta

. de

Cal

afel

l

Ptge

.de

P

Bu

Jarde

Mar

ia

Capd

evila

Ptge. Granoll

Granollers


Mercat Municipal del Carmel0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011

13a

13b

5

5

7a(p)

13a

b

13a

13a

13b

13a

13a

13b

13a13b

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a

13a7a

7a

VP

5

5

5

5

13a

13a

13a

7a

13a

13a

7a

13a

13a

13b

13a

13b

13b

13b

8a

13a

7a

13b

13b

13a

7a

6a

13a

13a

8a

13a

13a6a

7b

1

13

5

5

5

13b

b

13b

13b

13b

13b

13b

7a13b

13b

13a

13b

13b

13a

13a

13b

13a

13b

13b 13a

13a

13b

5

5

5

5

5

13b

13a

13b

13a

13a

13b

13a

8a

13a

13a

8a

13a

6a

13a

7a

7a

13a

13a

8a

13a

13a

13b

13a

8a

13a

8a

13a*

vpr

13b

Modol e

ll

C. Prats de Molló

C.

Mitr

e

CampPl

.

del

de

la

Ciut

at

d

Balari

del

Cam

p

C. Arte

sa S

egre

C.

Bisb

e

gnola

C.

Carrer

C.

C.

de

San

t

Mar

ius

Mun

tane

r

del

Ptge.

C

teca

ssin

o

rran

Valls

i

Taberner

C. G

ualbes

d'Her

cego

vina

de

Boston

CarrerC.

Ronda

de

de

R

de

Musi

tu

Carrer

de

Pl.de

Joaq

uim

Folgue

ra

Pl.

Narcisa

Freixa

s

C. Vila

rós

C. Rub

inst

ein

del

Berlinès

C. del Miño

C.

C.

C.

C.

C.

de

Pu

jol

Pl.

Rosade

Saba

ter

Pl.

Fred

eric

Soler

Figu

erola

de

de

Folgueroles

Mun

de

Teodora

Lamadrid

g

Sivilla

deSant

Gervasi

deCastanyer

C.

C.

C.

C.

Ptg

de

Reus

a

Mon

tero

ls

Carrer

de

C. d

e B

usc

aron

s

C. Fi

guer

es

de Cassoles

C. de

'Alac

ant

C. Berlinès

d'Her

cego

vina

Pl.

Parc

de

Pl. d

'Adr

ià

C. d

el C

amp

C. d

'Illas i V

idal

C. Pi

ntor

Gim

eno C. de Bertran

d

C.

de

Mor

agas

d'Arim

on

Ptge

Pl. d

e

C. del Pare Fidel Fita

C. de Joan Ferrandiz


Mercat Municipal de Sant Gervasi0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



provençalS

E:1:5000

7a

VP

VP

18

18

6c

18

18

18

VP

18

7a

13b

13b

18

5

5

5

5

8(p) Sentència

18

18

6c

8(p) Sentència

18

VP

18

VP

18

18

18

18

VP

VP

5

5

18

18

18

7a(p) Sentència

8(p) Sentència

18

8(p) Sentència

18

18

VP 7a*

18

7a

6c

7a

18

6c

5

5

18

Edifici us public

18

6a

18

7

Centre Social

5

5

5

5

5

18

18

18

18

18

7a

6a

7a

18

18

18

VP

VP

VP

VP

18

6a

5

7a

18

7

18

VP

R

Carrer

de

Jose

p

C. de T

or

C. d

' A

Huelv

de

d

Pl.

Ferrer

Conc

ili

del

r

de

Julián Besteiro

de

de

C.de

l

Fond

al

de

Sant

Mar

tí

Pl.

Julio

l

Vallfogona

Camp

C.

de Ptge.

Sant

arre

r

Treb

all

de

C.

de

Prov

ença

ls

de

de

Mar

Carrer

Carrer

Guipú

scoa

de

del

Mart

í

C.

Sant

Mar

tí

Sant

Mar

tí

de

Joaq

uín

Mau

rín

Salvà

Ptge. de

de

C. Selva del

d'An

geleta

Carrer

de

Flu

Pl.

Soleda

d

Gusta

vo

Pl.de

Mer

cè

apsir

Pl.de

Pl

Pl.

Parc

de

l'Agr

icultu

raC. Rector de

d'Ig

nasi

Parc

de

C.

D

octo

r

Zamen

hof

C.

Alcalà de G

uada

ira

Sant

Mart

í

de

Huelv

Mar

ia

Antò

nia

Pont del Treball Digne


Mercat Municipal de Provençals0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

Entorndeperímetredepolaritatenfuncionament:Limitaciód’oberturadesupermercats

NúriaBesòsVall d’HebronLa MarinaCanyellesCiutat MeridianaFort PiencLesseps


ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS

BeSòS

E:1:8000

núria

E:1:8000

1009582

1007933

1008600

1008562

1008590

1008082

71

1008580

1008625

1008610

1008081

1008670

1008680

1008700

1008710

1008720

1008730

1008740

1008570

10085611008072

1008100

1008094

1008244

1008243

1008083

1008690

1008940

1009090

1008800

1009570

1008760

1008770

1008780

1008790

1008840

1008850

1008860

1008870

1008880

10088901008910

1008970

1008980

1009080

1009100

1009110

1009120

1008930

1008950

1008960

1008650

1008660

10089901009000

1009010

1009020

1009030

1009040

1008640

1008551

1009050

1008750

1008920

1008830

1008820

1008900

1009250

1009260

1009070

1009060

1008475

1008252

1009170

1009190

1009180

1009220

1008251

1008253

10091401009150

1008511

1009130

1009160

1009200

1008264

1008520

1008534

1008541

1008542

1008552

100950

1009330

1008513

1009300

1008512

1009310

1009540

1009400

1009410

1009420

1009550

1009240

1009280

1009290

1009340

10093501009360

100937010093801009390

1009210

1009270

1009230

1009320

1008500

1008490

1009560

Jaum

eFa

bre

C. R

odes

Ptge

. de Pr

imde

C. A

lbàn

iaC.

de Cr

oia

C. Fer

ran Va

lent

í

C. de Be

rmejo

C.

Ptge

. Prim

C. de Be

rmejo

Pujade

s

Llull

de S

ant Ram

on d

e Pe

nya

fort

C. M

uret C.

Pra

da

C. Tar

ba C. Pau

Bern

atMar

tore

ll

Blai

Barg

ués

C. B

esiers

C. A

igüe

smor

tes

C. Foix C.

Tolos

a

C. C

àller

C. Per

e Olle

r

C. R

oís de

Cor

ella

Mes

sina

Palerm

C. A

lcamo

C. Tra

pani

C. M

arsa

la

C. C

atàn

ia

C. G

alba

C. R

eixa

c

C. S

aler

n

C. Tàr

ent

C. B

enev

ent

Pl.dela

Mar

e

Nazàr

ia

Mar

ch

Pl.

de

Jaum

e

Hugue

t

Carrer

de

Perp

inyà

de

Ferrer

Bass

a

Pl.

dels

German

s

Serra

de

Mog

ent

C. S

ibiuda C.

d'O

tran

to

de

de

C.

C.

Serra

German

s

Pere

C.

C.

C.

dels

C.

de

Theo

long

o

Bacc

hio

drade

Trento

Mou

ra

de

Lluís

Dalmau

Jaum

eHug

uet

del

de

Bolív

ia

Vene

çuela

Mar

roc

Mag

nànim

el

Ctr

a.

de M

ata

ró

de

C.

C.

Palla

rs Carrer

de

Prim

CleAr

de

C. Fèlix

M

Cristó

bal

de

de

C.

de

C. Tes

sàlia

C. X

avier N

ogué

s

C. M

estre Alfons

o

C. X

ipre

C.

Epir

C. C

onstan

tinob

le

C.

de

Guille

m S

agre

ra

C. Joa

n Pa

lomar

C. Felip de Malla

d'Alfons C.

de

Per

e M

orag

ues

C.

de

Palerm

C.

de

Mes

sina

dePl.

e Fo

ret

C. d'Aug

er

C. de Ju

bany

C. d'Arn

au

C. Per

e Jo

an

C. M

estre Aloi

C.

C

arca

sson

a

C.

N

arbo

na

C.

de

B

erna

t D

esclo

t

C. de

Bern

at

Met

ge

Borja

Moll

aïs

Nin

C.

de

Pie

C.

de

Lluís

B

orra

ssà

C.

Oris

tany

C.

Teu

lada

C.

Sàs

ser

C. de Be

rnat

Mar

tore

ll C.

Pl.de

Julia

na

Mor

ell

d'An

dreu

Feb

rer


Mercat Municipal del Sud Oest del Besòs0 m. 40 80 120

E 1:4000Data: 11/07/2011

0897

0897221

0897202

0897224

0897212

0897211

0897227

0897180

0897174

0897164

0897131

0897201

0897163

0897140

089

0899371

0897341

0899321

0897342

0

0899322

0897353

0897354

C. del M

oi

C. Vila

torta

Ptge.

del

Bru

ll

del

Pedra

forc

a

de

es

dels

Rasos

de

C.

C.

C.

de

del

Brull

Pedr

afor

ca

les

Agudes

de

C.

C. d' O

rís

Travessia deCastellfollit

s pra

t

de

Caste

llfoll

Carrer

C

Sant

deSan

tQuirz

e

C.

Safaja

C.

Av.

Avinguda

dePerafita

C.

C.

lapi

del

Pl.

de

l'Aqü

educ

te

C. de Mas

quefa

Plt.

Raso

s de

Peg

uera

delsJa

rdins


Mercat Municipal de Núria0 m. 40 80 120

E 1:4000Data: 11/07/2011



la marina

E:1:8000

vall d’HeBron

E:1:8000

0322250

0322260

0322270

0321979

03219020322230

0321901

0321983

0321950

0321945

0321981

0322102

0322290

0322280

0322011

0322031

0322021

0322301

0322220

0322000

0322302

0322051

0322042

0320873

0320872

0320842

0323241

03223030323252

0322318

0323242

0322338

0322336

0322200

0320874

03208

0322210

C.

Esp

arve

r

C.

C.

Fil

de

Catala

ns

Carrer

C. deDuran

C. Avi

ador

Fra

nco

Pl. d

e

Buen

aven

tura

Durru

ti

Gai

a

C. de

l C. de

l'Ony

ar

C. de l'A

noia

C.d

e la M

uga

C. de

Riu

daur

a

Pl. M

arina

de S

ants

Pl. d

e

Tere

sa

Clar

amun

t

Cerd

à

de

Déu

de

Port

dels

Alts

Forn

s

Cat

alan

s

Mare

Ferr

ocar

rils

de

de

la

Foneri

a

Prat

de

Carrer

de

la

Miner

ia

C. d

e la F

ísica

dels

C.

del

la

C.

C.

C.

Segura

Ram

an

Zon

a

Fran

ca

la

Foc

d

del

Guadalq

uiv

ir

C.

Fort

una

Pl.

Llor

ca

Cam

í

del

Polvorí

Guadalete

IeclaC.

C

del

S

del

Segura

Car

rer

C.

C.

Carrer

t Pet

it

Can Sa

baté

Jard

ins

del

Port R

omà

Jard

ins

de

Ca l'Alen

a

Jard

í

C. de l'Aviador Ruíz de AldaJa

rdins

de la

Med

iterràn

ia

C. del

d'ElíesOrt

iz

Jard

ins

(Ron

da d

el M

ig) Ja

rdins

de

Cal S

èbio

Jard

ins

de

Can Fe

rrer

o

Mat

emàt

iq

LlobregatPtge. del

d'ldefon

s

Parc

deEsc

ales d

el Po

lvorí

l'Aviador

l'Ener

gia

del

Bronze

Coure

de

l'Arb

ored

a

l'Est

any

Sant

Eloi

C. de

C. del Túria

NerbiónC. del

C. de S

oweto

C. de G

ernika

Jard

ins

Drets H

uman

s

dels

Carrer

de

Jane

Addam

s

Boix i C

ampo

C. de F

rances

c

Mec

ànica

Carrer

de la

Carrer

C. de

l'Amnisti

a Internacio

nal

Pl.

Pl. d

e

Pl.

Sant

Crist

òfol

d

e l'U

rani

Car

re

Ptge. deDaró

C. Fortuna

C. de


Mercat Municipal de la Marina0 m. 40 80 120

E 1:4000Data: 08/07/2011

9713

0784430

0784440

0784451

0784420

0729714 0728637

0728634 0728635

0684061

0784292

0784270

0784320

0784291

0784280

0784310

0784300

0784220

0784190

0784230

0784241

0784180

0784041

0784212

0784260

0784211

0684330

0684003

06843400684350

0684080

0684032

0684070

0784

0784200

0784160

0784100

0784151

0684042

C. Gò

d'H

ebro

nalt

mm

a

de

Nav

ata

Canaan

C. de

de

de

Pl.dela

Vall

d'Heb

ron

de Plutó

Pl.

Taxo

nera

C.

Gold

oni

C. de

C. de Rossell

C

C.

Esc

ales

de

Can

Bes

ora

C. Ju

an

Vale

ra

C. Fe

rnán

Caballe

ro

Ariosto

de

Pl.

C. de

de

Card

edeu

Castellbisbal

Mendoza

del

General

de

Veciana

d

Palou

Segur

d'Arenys

Fastenrath

Samaniego

de

de

de

dela

Marede

delC.

C.C.

C.

C.

C.

C.

C.

Santa

C.

Coll

de

C. Per

ea

de

de Sidó

del Lle

doner

Sam

aria

deC.

C.

C.

C. de G

ets

em

aní

C. d

'Idum

ea

Naïm

C.

Pl.

de

Palestina

C. de H

aifa

Jeric

ó

del

Jordà

Sant

C.

d'Iriart

e

de

deTrueba

de

delSinaí

de

C.

C.

Av.

deCarrer

C.

C.Pass

eig

CarrerC.de

Judea

Ronda

Parc

Creu

eta

Carrer

de

la

Bass

es

d'Horta

de

la

Vall

de

Carrer

de

les

C. S

ant

Onofr

e

C. de Manlleu

Pasd'Isadora

guidó

Parc

de

Calle

jaC.

Satu

rnin

o

del

l

d'Olè

rdola

C. d

e Med

iona

enbe

rg

C. S

ant C

rispí

de la

Pl.

Isop

C. Rom

eu

de

Sant

C.del

General

Mendoza C.

dela

Mare

alt allc

arc

a

del

Lled

oner C

.Jard

í

C. del

Duc

de R

ivas

Pl.

d'Ad

olf

Mar

sillach

Pl. d

e

Numen

Mes

tre

Canadencs

Esc

ale

s

del

s

C. Pap

iol

deTiro

Pt

ge.

Are

nys

Natzar

etC.

C.

C. Can F

iguero

la

d'Her

taPl.

Fran

kel

C. Nín

ive


Mercat Municipal Vall d'Hebron0 m. 40 80 120

E 1:4000Data: 08/07/2011



Ciutat meridiana

E:1:5000

CanyelleS

E:1:8000

7b

13b

5

13b

7a

13a

13b

7

18

13b

13b

13b

13b

7a

13b

13b

13b

13b

5

5

13b

12

7a

13b

13b

13b

13b

13b

13

13b

5

pr

b

b

6b

13a

13b

7b

18

18

18

18

6b

7a

6b(p) Sentència

8(p) Sentència

5

5

5

5

13a13a

18

7b

13a

13a

13b

18

6a

13a

6a

13a

13a

6a

9

13a

6b

13b

13b

7a

13b

13b

1

6a

5

13b

18

13b

13a

13a13a

18

vpr

VP

7a

13b

13b 13b6a

13b

Jord

i

C.

Llenguadoc

Carr

er

d

de

Neopàtr

iaC.

del

del

Cuba

an

de

Puigde Fabra i

de Martí

eVallè

si

Rib

ot

de

les

C. de les Açores

ssèn

Julia

na

C.

deC.

ana

C.

Vall

d'A

ran

Pl.de

Nadal

del

C.

C. d

e J

am

brina

Pl.

Card

enal

Cico

gnan

i

C.

C.

C.

C. de

Fili

pin

es

Cata

luny

adeAs

semblea

Pl.

C. de

C. Marquès deSantillan

C.de

Rovira

Ros

Are

nal

Conce

pci

ón

Cienfuegos

Cardenal Tedeschini

de

de

Con

Jota

de

Pard

o

C. d

el P

egàs

de Dublín

C.

de C

am

il Fabra

C.

de les

Fi la

ture

s

C.

Carr

er

C.

C.

d'Horta

uig

Avi

nguda Pa

rc

C.

de N

adal

C.C

olle

gats

de la

Tolerà

ncia

C. de

Torr

oella

de

Mon

tgrí

Rbla.

Ptg

e.

d'E

scòci

a

d'Escòcia

d'O

lesa

C. de les Antilles

C. Anto

nio

Ric

ard

os

C.

de

Cort

it

C.

Com

tess

a d

e P

ard

o B

azá

n

Bertran i Güell

de Felip

Pl.

d'Horta

Avi

nguda

Pega

sode

la

Can

Jard

ins

de A

yala

d' Á

ngeles

Lópe

z

A


Centre Comercial Meridiana-Escòcia0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 11/07/2011

0896499

0729670

0729544

9641

0729552

0729520

0729650

51

0729660

0729280

0729510

0729290

0729500

0896493

0896494

0896498

0896497

0896495

0896391

08

0794823

0894845

0894846

0896392

0896402

0899411

0896404

0896401

0896403

0896380

0896390

0899412

0894815

0894813

C

i

Codin

a

Universal

Arc

s

C.

Passeig

Cam

í Fo

nt

d'E

n Q

uin

tana

Doc

tor

Leta

men

di

del

Mon

t-ra

l

de

Valldaura

de

Porrer

a

Passeig

C.

Roquete

s

de

les

d'Hebron

Dalt

del

Marn

e

Rambla

de

C

C.

d

Passeig

Cam

íde

Can

Cam

íAntic

C. de Victo

r Jara

de

Car

rer

Miguel

Hernánde

Federic

o

García

Lorca

C. de Ju

an Ramón Jiménez

Pl.

de V

illen

a

Car

rer

de

Cam

í

de

Alta

de

la

Guineueta

Ronda

C.

de

laG

uin

eueta

Mar

xKarlde

Roquetes

Carretera

les

de

Via

Favència

Ronda

Maride

C.

C. d'Antonio Machado

C.

Camí de Sant Llàtzer

Parc

NouCe

ntra

l

de

Barris

Pass

eig

de

Fabr

a i

P

uig

C. Car

les

Sol

dev

ila

Parc

de

Jose

p Mar

ia

Serra Mar

tí

C. d'Ig

nasi Agustí

d'Isab

el

i

Codin

ade

Mon

t-ra

l

de

Karl

Mar

x

Cam

í

de

Vilalba

de

C.

cs

dels

C d'A

C. F

eliu

i C

odin

a

Pl.

Pl.

C. d

els Pirin

eus Pa

rc

NouCe

ntra

l

de

Barris


Mercat Municipal de Canyelles0 m. 40 80 120

E 1:4000Data: 08/07/2011



leSSepS

E:1:8000

Fort pienC

E:1:8000

0683520

0683341

0681603

91

0681620

0681610

0683510

0681570

0681580

0681590

0681550

0681530

0681910

0681540

0683380

0680951

0681212

0680960

0681200

0683350

0683390

0681211

2

0683500

0680970

0683360

0680940

0680941

0683370

0681180

0681170

0681120

0681161

0683342

0681162

0681110

0681150

0681480

0681130

0681140

0681560

0681190

0681470

0681490

0681392

0681510

0681410

06

0681440

0681380

0681400

0681430

0681460

0681520

0681391

0681

0681500

0681450

530070

0531511

0531320

0531310

31492

0531331

0531491

0531521

0531340

0060

0680952

0680922

0680930

0680923

0680921

0681020

0681080

0680850

0680870

0680890

0680900

0681100

0680840

0681090

0680910 0681060

0681030

0680880

0681050

0681070

0680730

0680860

0680830

0682140

0681350

0681000

0681010

0681361

0681310

0681260

06824

0681340

0682180

0682160

0682170

0680980

0682130

06813620681040

0

0680990

0681300

0

0531300 0682152és

Berna

de

laTorre

Pl.

Torre

Mossèn Xiró

Septimània

Balle

ster

Pl.

del an

t

de

Trilla

Badia

teu

de

Betlem

de

NilFa

bra

Car

rer

de

Pére

z

Gal

dós

del

Ro

del

Topa

zi

de

C. S

anta

Clotil

de

C.de

de

Ver

ntal

lat

de

de

Vila

fran

caPtge. Frígola

de

Ver

di

C.

Rie

radeVal

lcar

ca

C. V

eláz

quez

de

Bolívar

de

la

Glòria

del

dels

Albige

sos

dePtg

e.

Napole

ó

deValld

oreix

C. Sar

gele

t

de

Maignon

de

la

Mar

e

Sant

a Cr

eu

ésia

Caro

lines

C. Alb

acet

e

C. d

e M

ont-

roig

de

Bell

ver

Àgat

a

de

Santa

Biad

a

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C. d

e

C.

C

C.

C.

de

C.

C.

C.

C.

Martí

de

Prov

idè

C.

C.

Déu

i Rob

les

Ver

di

Carrer

del

Nord

de

Ma

T

Grà

cia

Plaç

a

de

Less

eps

d'A

stúries

Pàdu

a

del

l'Olla

de

Av.

Travessera

Mitre

edes

Baixad

a

de

Briz

Baixad

a

Sos

tres

de

del

Coll

e.

gola

Pass

eig

amun

t

abel

Repa

rtidor

C.d'Arn

old

Schon

berg

de

arig

ola

Fran

colí

de

de

del

e

Mas

sens R

abas

sa

Flor

s

rs

Jose

pde

la

Mun

tany

a

Ptge. Merce

des

deMerce

des

de

la

C. Llir

i

C. C

lave

ll

de

Larrar

d

de

Sant

Cugat

del

Vallès

PareJacint Alegre

Sant

Jose

p

Ptge

. Sag

rada

Fam

ília

C. San

ta E

liono

r

de

Mar

iana

o

Mol

ist

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

C.

Sant

Rbla. deMerce

des

de

Turu

ll

Coll

del

Men

énde

z

y Pe

layo

Avingu

da

Avin

guda

C. d

e S

ant M

agí

C. de

Gas

sol

Vent

ura

(Ronda del Mig)

Jard

ins

del

Pas

del

Coll

del

Port

ell

C. M

are

de D

éu

de G

ràcia

de la

Pl.

de Santa Ana

C. Marq

uès

Escipió

d'Ast

úries

Pl.

l'Alzin

a

Pl.

C. d

e M

auric

i Serr

ahim

a

C. d

e la

G

ranj

a

Av.

de

l S

anta

uri

de

San

t

Jard

ins

de

Ptge.

de St. J

osep

de la M

untanya

C. de

Santa

Perpètu

a

Ptge

. Gar

cia i R

obles

d'Olo

t

P

Güell

Ptge. de Turull

Ptge

.

Esp

íria

d'A

stúries

Less

eps

dePlaç

a

Avingu

da

Carre

r

C.M

osse

n Bat

lle

Port

ell

Av.

del

Col

l del

Mes

tre

Balce

lls

de

Pl.

de le

s

Dones

del 3

6


Mercat Municipal de Lesspes0 m. 40 80 120

E 1:4000Data: 08/07/2011

0240480

0240460

0240452

51

490

0240340

0240260

0241270

0240350

0240180

0240270

0241250

0241260

0241240

02053100205364

0205320

0240300

0240470

0205330

02403100240330

0240320

0240290

0205361

0205362

0205363

0205350

0240220

0205340

0205370

1005404

1005510

0240200

0240160

0240210

0240156

0240155

0240154

02401400240170

0240190

0240152

0240280

0240153

1040100

1040090

1005520

1040040

1040070

1040080

1040050

0140121

01401301040030

1040110

1040020

Àustria

Carrer

mor

a

arina

Pere

Ce

Mar

c

Carrer

de

Carre

Carrer

Bei

Casp

Carr

Car

mplon

a

Carr

Ca

de

Pl.

les

Arts

Avin

guda

M

la

Ma

Carrer

de

de

Sard

enya

Ctr

a.

Antiga d

'Hort

a

. de Pa

gès

Pl.

d'An

dré

Malra

ux

Carrer

de

Roge

r

Carrer

de

Carrer

de

S

de

Almog

àver

s

Carr

er

Carrer

Wel

lingt

on

de

Buen

aven

tura

Muñ

oz

rer

C.

dels

de

de

Pass

eig

s

Corts

Carrer

Jard

ins

de

Clot

ilde

Cerd

à

Pujade

s

Trafalgar

rtmpa

nys

ós Benet de

R

oger

de F

lor

Av.

de

Vila

nova

Trafalgar

Av.

de

Vila

novaCa

rrer

de

R

oger

de F

lor

de

R

oger

de F

lor

de

Pujade

s

Carrer

dels

Almog

àver

s

Avin

guda

MM

eridia

na

Avin

guda

de

de

Car

rer

Rib

es

Pl.

de For

t

Pien

c

de

Jard

ins

deLina

Ódena

Parc

de

l'Estac

ió

del

Nord

d'Au

siàs

d'Alí

Jard

ins

d'An

aïs

Napoleó

n

de N

àpols

Carrer


Mercat Municipal de Fort Pienc0 m. 40 80 120

E 1:4000Data: 08/07/2011

70

Perímetresdecentrescomercialsenfuncionament

Meridiana - EscòciaPlaça dels Països CatalansPlaça de les GlòriesIlla DiagonalVila OlímpicaPorta Nord (La Maquinista)Diagonal MarMaremagnumDiagonal - Carles IIICan DragóLas ArenasPlaça CatalunyaFrancesc Macià


PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT

meridiana - eSCòCia

E:1:8000

plaça delS païSoS CatalanS

E:1:5000

5

5

5

6

13a

14b

7a

18

7a

13a6

13a

13a

7b

17/7

6a

7b

14b*

6a

6b*

13a

5b

18

17/6

5

5

5

5b

5

5

6

18

13E

18

7b

18

13E

13E

13E

18

13E

5

5

6

12

13b

12

6a

12

13b

12

6

13b

3/10/18

13b

7b

12(p) Sentència

5

5

13b

6a

18

7a

18

6a

12

12hs

12

1212

12

5c

Z

12

12

12

18

12

Z

12

5c

12

5c

13b

5c

12

13E

13b

6a

13b

HD/7-g

13b

7a

7a

5

18

13E

Z

1

13E

13b

13E

C. Cai Celi

d'en

Dam

ians

C

de

Tarrag

ona

Puiggarí

de

Pre

mià

del

Pl.

de Miquel Bleach

C. For

n

MuntadasWat

t

C.

de L

lobet

Pl.

Anto

ni

Pére

z i M

oya

C.

C.

C.

Palau

de

Viriat

Rect

or

Triadó

de

de

Béja

r

C.

Robrenyo

Païso

s

Cata

lans

ant

Anto

niVilamar

í

de

Llan

ça

Carrer

Carrer

Carrer

Carrer

AvingudaA

vin

guda

de

C.

del

C.

ins

sard

Sala

Indu

stria

l

Màlag

a

de

C. d

el Cal

lao

Masnou

C. d

' Enric

Barg

és

Carrer

de

N

umàn

cia

dels

C. d

e M

allorca

C.

del

Eli

si

Parc

de

l'Esp

anya

a

nomia

C.

d

e

e l'E

spanya I

ndust

rial

C. S

ant

N

icolau

d'Her

enni

orre

Avin

guda

de

de

Tarrag

ona

de

Carrer

de

d'Erm

enga

rda

Sa

Jard

ins

de

Jard

ins

de

Pl.

oan

Peiró

C. d

el

Con

sell

d

e

Pl.deJo

an

Pelegr

í

o


Centre Comercial Plaça dels Països Catalans0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 11/07/2011

0897223

0897221

0897202

0897174

0897164

0897095

0897131

0897201

0897163

0897140

0897132

0897105

0897123

0897240

0899321

0897325

0897233

0899322

0897231

0896415

0896413

08981

0898160

0898170

0898193

0898194

0899410

0897110

0

0898150

0897152

0897326

0897270

0897280

Pl.

dels

Euca

liptu

s

C. d

e Ri

polle

t

ass

atg

ede

Carr

era

s

C. del M

oixeró

de la

Ciut

at M

eridiana

C. Vila

torta

Ptge.

del

Bru

ll

Feliu

Codines

d'Escolapi

Torr

elle

s

Llero

na

Pala

u-s

olità

Mar

tore

lles Va

llbon

a

del

Pedra

forc

a

de

les

Agudes

Rasos

de

de

Vallciv

era

de

Cost

abona

C.

C.

C.

C.

C.

Cànc

er

l'Alz

inar

del

Brull

de

Pedr

afor

ca

les

Agudes

de

C. d' O

rís

Càn

cer

Sant

Quirze

Safaj

Av.

de

C. Pu

jalt

de

Siv

atte Torrent de

Tapiole

C

de

Puig

Pined

Av.

Av.

Av.

de

deC.

de

C.

Pegu

era

C. de

Pau

Sab

ater

Pl.

Roja

del

Pl.

de

l'Aqü

educ

te

a

C.

Pg.

Plt.

Raso

s de

Peg

uera

delsJa

rdins

C.

de

Caste

lldef

els

Castelldefels

de

C.Vacarisses

C.

de Vac

arisse

s


Mercat Municipal de Ciutat Meridiana0 m. 40 80 120

E 1:4000Data: 08/07/2011



illa diagonal

E:1:5000

plaça de leS glòrieS

E:1:5000

vpr

18e

18 18

VP

5

5

5

5

6b

7b

18e

6b 20a/8

6a

18

6b

VPVP18

6b

18

6a

5

6a

185

5

vpr

vpr

5

7b

VP

6b

VP

18

12

12

VP

VP

18

18

7a

12

12

7

6b

5

5

5

5

5

vpr

5

18d

6a

12

18

7b

6a

18

VP

6a

13a

15(p) Sentència

12

18h

13a

12

12

5b

18c

7e

5b

18

18

6a

18

12

12

6a

7b

13a

6a

7a

6a

6a5

5

7a

6a

7b

13a

6b

18(p)

18

5b

7a

6b

18

13a

6a

18*

6a

18

6a 18

6a

18

6a

HD/7-g

2

12

7a

7b

12

12

7a

12

12

6a

13a

12

12

13a

12

6a

5

5

5

12

13a

12

18

13a

1213a

12 13a

17/6

18

13a

1818

18

5

5

5

pr

13a

13a

1318

de

Vilam

ur

de

Joan

de

Solà

Pl.

Conc

òrdia

C.

C.

C.

Can

C.

de

Bor

Ptge

. Pi

era

P

ells

a

del

del

C.

C.Co

rts

Nicar

àguaC

. Av

iació

Pl.de

Gam

per

C. de

Ricar

d

Tor

res

C

C. Bat

ista

i Roc

a

de

Rica

rd

Zam

ora

Pl.

de

Valdivia

C. Caravel.la Pinta

Nau Santa Maria

C. Agu

stin

a Sar

agos

sa

d'En

tenç

a

de

les

de

de

Berg

uedà

Taqu

ígraf

C.

C.

C.

C

C.

de

l'Equ

ador

de

de

del

Jard

ins

Batllor

i

Docto

r

Castelló

Jard

ins

d'Olg

a

Sach

aroff

Hahne

man

n

Joaq

uim R

C. Pr

at d

'en

Rul

l

Belia

nes

Con

stan

ça

Dr. Sa

mue

l

Sant

Joa

n de

Déu

Can

Rosé

s

C. de

la C

arav

el.la

Niñ

a

de

Can

de la

d'An

gles

ola

C. de

Jard

ins

de

C. de

Pau

Rom

eva

Deu

i

Jard

ins

de

Jard

ins

del

Jard

ins

del

del

Pl.

de

Camp de

Segala

r

Ptge

Rica

rd Z

amo

rer

arre

r

Pl.

Pl.

de les

d'Àn

gel

Rodr

ígue

z

Pisc

ine

Plan

ell

Crist

allerie

s

Jard

ins

de

Gaiet

à Re

nom

C. de

C.

del

Doc

tor

Pl.

de le

s

C

de

C.


Centre Comercial Illa Diagonal0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

12

6a

12

6a

12

6a

7a

6b

6b

6b

7a

7a

12

5

6a

6b

7a

7b

7b

12

12

7a

12

12

13a

6a

18*

5b

13a

7a

6b

6b

6b

7b(p)

6b/5

15(p)

12

7a

5

7a

6b

6b

6b

6b

6b

7@

18 18

7@-1

6b

13d

13d

18

13a

6b

6b

7a

18

7@

18d

18d

13b

6b

22@T1

6c

6b

6b

18

18d

18d

7b

7/6b

7/6b

22@T-R

6b

6b

6b

22@T

22@T1

22@

6c

18

HD/7

22@ST

6b

6b

5b

22@T2

7@

22@HS

6b

13hs

7@

22@

22@

22@HS22@T

22@T

6b

7@

22@T1

22@T1

7@-2

13hs

7@

7@

22@T3

22@ST

7@

Pl.

Valent

í

Almira

ll

C.

de

Sant

àcia

C. Gua

tem

a

de

C. Hernán Cortés

C. Cabanyal

Pl.

Font

eridional

èquia Comtal

dels

Esc

ultors

Carr

er

p

del

Mer

cat

an I

C. Flandes

Wash

ingto

n

C.

Pl.

Casa

nelle

s

Pl.

de Les

Cons

tel.lac

ions

Pl.

de

L'Oss

a

Men

or

d'Àv

ila

Bada

joz

laCarrer

de

Grana

da

de

Bolív

ia

rer

del

Poblen

ou

Llac

una

s

Avinguda

Diagonal

Jard

ins de

ls

Castellers

Cent

reCo

mer

cial

Glorie

s

C. Coronel Sanfeliu

Pl.

Creu

Roja

Gran

Via

de

Jard

ins

de

Ca

l'Ara

nyó

de la

C. d

e Gre

enwich

C.

dels So

lstic

is

Parc

del

Clot

i Sag

ué

afael Capdevila

C. de

R

osse

nd Nob

a

s

de

Malta

Ptge

. de Sa

nt Joa

de

Joan

Pl.

Boro

nat

Pl. d

e

Dolor

s

Pier

a

Jard

d'Ad

Jard

ins

de

Mique

l

Jard

ins

d'Iren

e

Polo


Centre Comercial Plaça de les Glòries0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 11/07/2011



porta nord (la maquiniSta)E:1:5000

vila olímpiCa

E:1:5000

6b

6b

3

18

22

9

3/6

6b

9

3/6 6b

5

5

22

22

3

6b

7b

5

22a

22a

22

22

18

18

18

5

18

22a

7b

la

Ciu

tat

C.

de

Palomar

de

Ferr

an

C. Costa

de

l'E

quesens

a C.de

SaoPaulo

de

Carrer

Potosíde

Passeig

l'Hav

ana

Ptg

e. P

oso

lteg

a

C. Mér

ida

C.

de la C

am

pana d

e la M

aquin

ista

C.

Ponts

de la M

aquin

ista

C. Naus de la Maquinista

C. Tre

ns

de la M

aquin

ista

Jard

ins

de la

Cam

pana

de la

Maq

uinista

Car

rer

de

laRepúblic

aD

om

inic

ana

C. Augusto Cé

a Bra

va

l'Andana

C.

de

C. de la Barcelonesa


Centre Comercial La Maquinista0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 12/07/2011

7a

5b

7a

STM

STM

STM

M

STM

STM

STM

STM

M6

5

pr

6

7@

18

6b

7b

6b

7b

7@

22@T

22@

22@

22@-PMU

22@ 22@T

6b

22@HS

6b

22@T

22@

5b

5b

STM

STM

22@FC

22@FC

22@FC

STM

22@T1

22@T

7b

STM

5b

6

6

STM

STM

STM

STM

STM

STM

6

1c

6

STM

Ptge. General Bassols

dels

dels

Campion

s

Saint Louis

C. d

' Estoc

olm

C. d

' Amster

dam

C. d' Anvers

C. d' Helsinki

C. de Munic

C. de Los Angeles

C. de Melbourne

C. de Seul

Tira

nt

Carrer

de

Carrer

Carrer

del Bogatell

de

Pg.

Mar

ítim

Plat

ja d

J

deCa

rrer

Rosa

Sens

at

Carrer

Sert

Carrer

de

Moll d

e M

estral

de

Moll d

e Gre

gal

Ramon

True

ta

Docto

r

del

Litor

al

d'Icàr

ia

del

osep

Carrer

t Olím

pic

Jard

ins

d'At

lant

a

Casc

ades

Pla

de l'Arq

uite

cte

Volunt

aris

Carrer

el D

octo

r Aigua

der

Pg. M

arítim del P

ort O

límpic

Mar

ina

Parc

del

Port O

límpic

Pad

N

Lo B

lanc

ia

Avingu

da

C.de

Fre

deric

Mom

pou

s i Vive

s

Ptge

. Car

lota

de M

ena

el D

octo

r Aigua

der

dels

Volunt

aris

Mar

ina

Pl.

Pl.

Pl.

C.

de

Joan

Oliv

er

Pl.

Olímpics

Olímpics


Centre Comercial Vila Olímpica0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 11/07/2011



maremagnum

E:1:5000

diagonal mar

E:1:5000

12b

57a

7a

6a

12b

12b1.1

1.1

6a12b

1a.31.1

1a.31.1

6a

5b

12c

7a(p)

1a.31.2

1.1

1A.5C1

1a.31.2

31.1

31.2

1.1

d' Esp

anya

Moll

ta

Pl. d

e

l'Ictíneo

Ron

da

11 C

11 A

11 B

10 C

10 B

itori

de

Med

inac

eli

Braille

C. d'enBoltres

C.SimóOller

derra

rabassa

C.

18 A

15 D

rer

15 C

15 B

15 A

Mol

l de

la F

usta

Tram

2

7 A

de

Ramblade

Mar

Pass

eig

d' Íta

ca

de

C. Louis

Moll

Bale

ars

Moll P

esca

Mol

l Es

pany

a

Mol

l Bos

ch i

Alsin

a

Moll Barc

l'Odiss

eaPl.

Pl. d

e la

Mer

cè

15 A

16 A


Centre Comercial Maremagnum0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

5

HS/T

6b

6a18

18

18

2@T

5

vpr

6b

6b

5b/18LTN

5b/18LTN

5b

18LTN

18LTN

18

6b

6b

7b

6b

18LT

18LT

18LT

6b

6b

6b

5

5

5

6

6a

6a

18

7a

186a

6a

18

6a

11c

6

18

6a

6a

6a

6b

7c

7/18D

18P

6b

18

6

11t

11h

6a

6b

6b

7c

5

6

11a

11a

11a

5

11t

6

6

7z

6z

9

6c

C. de Be

rmejo

C.

Ptg

Pl.

Mar

esme

del

Pl.

Diago

nal

Mar

de

Pujade

s

Carrer

Carrer

Rambla

Diagonal

Rond

a

Carrer

P

García

Faria

Carre

de

Carrer

de

Jose

p

Pla

agon

al-M

ar

Parc

de

Taul

at

del

de

Llev

ant

C.

C. X

i

C.de

Fra

nces

c de

Bor

ja M

oll

C.d'An

aïs

Nin

C.

de

Pier

re

Vilar

C. de Jo

sep Nar

cis R

o

Pl.

d'Er

nest

i M

Pl.

Av.

d'

Edua

rd Mar

ista

ny

Fòru

m

i Pag

èsJa

rdins de

Jose

p Po

us

Parc del C

amp de

Pl. d

e

Willy

Bran

dt

Pl. d

e

Leon

ardo

da V

inci


Centre Comercial Diagonal Mar0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



Can dragó

E:1:5000

diagonal - CarleS iiiE:1:5000

5

5

17/7

7/6

13b

6b

13b

13b

13b

6b

13b13b

7a

5

5

pr

7a

6b

6b

18

18

6b

18p

18p

18

18p

7b

18

18

5

6a

a

18

7a

18

18

6b

5

5

13b

6b

13b

13b

11

13b13b

5

VP

5

5

5

6b

6b

7b

VP

6b

7a

18

11

VP

HD/7-j

11

11

11

5

5

5

5

13a

12

13a

12

12

13a

13a

12

13a

17

13a

6b

18

6b

7b

11

11

J

J

12

127a

13a 13b

12

Riera

C.

C.

C.

C.

C.

C

C.

C.

Meridia

na

C. Artà

Pl.

Alom

ar

C. M

anue

l San

chís G

uarn

er

Plta

.

dels

Avis

Samper

C. Baltasar

Turmeda

Garrofers

dels

Anse

lm

C.

CanyellesAvin

guda

de

C.C

C.

C. Rosselló i Porcel

Passeigde

Valldaura

C.

Hor

itzon

tal

C. Voló

Ciu

tat

de M

allo

rca

Are

nal

rat

del rrentdeCan Piquer

Ciutat de Mallorca

C

Alsamora

C

Pife

rrer

i

Amigó

C. Ria

lb

Casas

ià

elva

l'E

stud

iant

de

ossa

ntor

Ord

óñez

Alsamora

Can Dra

gó

Sant

And

reu

C.Tres Cr

C. del Pintor

Pass

eig

de

Car

rer

Jane

iro

de

Gabrie

l d

'Andre

u N

in

Parc

Espo

rtiu

de

Pg. de la

Cemen

tiri

de

C. de

Llu

c

Meridia

na

Plta

.

deLu

ís

Buñu

el

C.

D'A

ndorr

a

Ptg

e.

de la

Janei

ro

de

Rio

Rio

de


Centre Comercial Can Drago-Renfe Meridiana0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011

6b

5

5

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

13a

VP

18

7a

8a

18

VP

10

18

18

VP

18

VP

VP

VP

18

VP

VP

18

18

VP6a

6a

6a

18

18

18

18

6a

5

5

5

vpr

18

6a

4

18

6a18

18

7a

18

6a

12

7c

12

13a

7a

18

18

18

6a

5

5

vpr

vpr

vpr

vpr

vpr

5

5

5

7b

18

VP

18

VP

18

VP

18

6b

7a

6b

18

VP

VP

18

6b

18

VP

18

6b

18

VPVP

18

18

6a

6a

7a

7a

13a

7a

12

13a

12

13a

12

12

13a

7b

12

13a

7a

7b

12

12

13a

13a

13a

13a

12

18

7b

6a

6a

C. Robert

Gerh

ard

Vilam

ur

del

Remei

Pl.

Conc

ò

Pl.

de

Com

as

Nubio

la

Esp

inós

C.

de

Can

C. de Josep Irla i Bosch

Reina

C. Sara

sate

Galil

eu

Joan

Güel

l

de

les

Cort

s

Arana

del

Sabino

d' Eugeni d' Ors

deManila

Carrer

C.

C.

C.

C.

C

Lequ

erica

de

de

Mart

íi

Julià

C.

C. Antoni A

Pl.

de

Valdivia

C. Nau Santa

N

i Vives

Jard

ins

Can Fe

u

Jard

ins

Campo

amor

Jard

ins

Soldev

ila

Jard

in

Avinguda

C. Joaquim Molins

(Ronda d

el M

ig)

C. dels Lamote de Grignon

Car

les

III

d

C. d

e Flos

i Calcat

de

Clar

a

C. de G

andesa

de

Ferran

d'Europa

C. Institu

t Frenopàtic

C. Docto

r

C. del

Taquígraf

Martí

de la

MM

C. de Dolors Masferrer i B

osch

Pl. d

e la

Carre

r

Carre

r

deJard

ins

Jaum

e

Vice

ns

C.

Si H

e

Mar

ia

Crist

ina

C

Plta

. de

Daniel D

almas

es

Plan

Crist

alle

Ptge. de Rosa Leveroni

Mira

ll de

Pl. d

el

Pedr

albe

s

Jard

.

M.D

olor

s

Barg

alló

i Ser

ra

Doc

tor

Ibáñ

ez

Pl.

de le

s

Cab

esta

ny

de


Centre Comercial Av.Diagonal-G.V.Carles III0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



plaça Catalunya

E:1:2000

laS arenaS

E:1:5000


Centre Comercial Corte Ingles Plaça Catalunya0 m. 10 20 30

E 1:1000Data: 30/11/2011

13b

5c

13E

13b

13b

13b

12

12

12

18

12

a

5

5

5

13E

13E 13E

5

5

5

55

5

Z

13b

13b

Z

13b

5c

18hs

10

13E

6b

7a

13E

18

18

7a

13b

18

13E

55

5

5

5

5

18

13E

13E

7b

13E

13a

7a

6a

6b

7a

13E

7a

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

13E

5

12

13a

18

18hs

18

18hs

13b

6a

18hs

13b

13a

18

18hs

18hs

18

13b

7a

4

7c

17/7

55

7c

eli

C. Vidriol

C. Cap

de

Guai

ta

Ferri

ol

C. Príncep Jordi

Creu Coberta

Bordeta

e

Mèx

ic

ctuó

sa

Carrer

Leiva

Carr

er

de

Sant

de

Cata

lane

s

Carrer

de

Vilamar

í

Carr

erde

Llan

ça

Carrer

Avingu

Gran

Avinguda

Carr

er

de

Carrer

Carrer

Ca

C

(Esc

orxa

dor)

Jard

ins de

Seba

s

G

C.

Geribert

a Rei

na

M

aria

Crist

ina

Parc

de

Joan

Miró

d'En

colau

d'Es

pany

a

C. M

ir

de

l'Unive

rs

Carrer

de

d'Es

pany

aAvinguda

Car

rer

Pl.

Pl.

Pl.

sell

d

e

Cent


Centre Comercial Les Arenes0 m. 30 60 90

E 1:3000Data: 08/07/2011



FranCeSC maCià

E:1:2000


Centre Comercial Corte Ingles Plaça Francsc Macia0 m. 10 20 30

E 1:1000Data: 30/11/2011

Ordenança d’establiments i

centres de comerç alimentari de Barcelona

Aprovada pel Plenari del Consell Municipal el 29 d’abril de 2011

Publicada al BOP el 30 de maig de 2011

80Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona

OBJECTE I DEFINICIONS

CAPÍTOLI Objecteidefinicions

Article 1. ObjecteÉs objecte d’aquesta Ordenança la regulació de les con-dicions a què han de sotmetre’s els establiments i centres de comerç alimentari, així com la classificació d’aquests espais atenent criteris de superfície, productes que es poden vendre en cada establiment, sistema de venda i altres aspectes derivats de les potestats administratives de l’Ajuntament sobre l’activitat comercial alimentària.

Article 2. ConcepteA efectes d’aquesta Ordenança, tenen consideració d’es-tabliments i centres de comerç alimentari tots aquells locals o edificis que estiguin regits per una persona natural o jurídica, que siguin accessibles per al públic i que dediquin la seva activitat a la venda, l’expedició o la distribució al detall d’aliments —inclosos els cuinats— o productes alimentaris.

La classificació que s’efectua pot no coincidir amb epígrafs o classificacions que es recullen en altres normatives.

Article 3. Superfície neta de vendaS’entén per superfície neta de venda dels establiments, d’acord amb allò que estableix la Llei 1/2009, la suma de les magnituds següents:

a) Els espais dels establiments comercials on s’ex-posen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles o serveis, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes ad-quirits i a la qual pot accedir el públic.

b) La superfície de venda ocupada per les caixes, la destinada a prestar serveis relatius a informació i pagament, així com els espais dedicats a l’atenció al públic i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits.

c) En els establiments que disposin de seccions de venda personalitzada, s’inclou en aquest còmput la zona ocupada pels venedors darrere del taulell a la qual no té accés el públic.

Article 4. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació

1. Establiments basats en la venda de productes d’alimentació

Definició:Establiments del ram de l’alimentació, combinada o no amb gammes limitades d’altres productes quotidians, que tenen un únic titular, una única direcció comercial i administrativa, caixa o caixes centralitzades i una sola llicència o comunicació.

Tipologia:1.1. Sistema de venda personalitzada: establiments co-mercials, generalment ubicats a la trama urbana, on el venedor atén individualment cada comprador.

1.1.1. Especialistes: són establiments especialistes aquells que es dediquen a la venda d’un sol grup d’especialitat alimentària, dels fixats en l’annex 1 d’aquesta Ordenança.1.1.2. Polivalents alimentaris: són polivalents alimen-taris aquells establiments que combinen la venda de dos o més grups d’especialitats, dels fixats en l’an-nex 1 d’aquesta Ordenança.

1.2. Sistema de venda en règim d’autoservei: establi-ments dedicats a la venda de productes de consum quotidià, bàsicament alimentació, dels quals el client es proveeix directament; també poden incloure seccions ateses amb el sistema de venda personalitzada.

1.2.1. Autoserveis: establiments que ofereixen pro-ductes de consum quotidià, predominantment ali-mentació, i que tenen fins a 149 m2 de superfície neta de venda.1.2.2. Superserveis: establiments amb característi-ques similars als autoserveis i que tenen entre 150 i 399 m2 de superfície neta de venda.1.2.3. Supermercats: establiments que ofereixen pro-ductes de consum quotidià i altres, com ara parament de la llar. Es classifiquen en dos grups:

Petits: entre 400 i 1.299 m2 de superfície neta de venda.Grans: entre 1.300 i 2.500 m2 de superfície neta de venda.

2. Establiments polivalents:

2.1. Hipermercats: establiments que ofereixen en règim d’autoservei un ampli conjunt de productes de consum quotidià i no quotidià, amb una superfície neta de venda superior als 2.500 m2. Disposen d’una gran àrea d’apar-cament pròpia.


OBJECTE I DEFINICIONS

2.2. Gran magatzem: establiment organitzat per secci-ons, amb caixes de cobrament independents de les sor-tides, amb un assortiment ampli i profund, que ofereix al públic, amb sistema de venda personalitzada i d’auto-servei, diferents productes d’equipament de la persona, d’equipament de la llar, articles i serveis diversos; també s’hi poden incloure productes d’alimentació. La super-fície neta de venda és, generalment, igual o superior a 10.000 m2.

3. Equipaments comercials alimentaris de caràcter col·lectiu

Definició:Agrupacions de llocs de venda independents del ram de l’alimentació o rams relacionats, instal·lats en un sol recinte, en nombre variable, disposats en forma de com-partiments separats, agrupats per especialitats segons la seva activitat, però que constitueixen una unitat funci-onal, amb serveis comuns.

Tipologia:3.1. Galeria comercial: conjunt de llocs de venda inde-pendents que comparteixen un espai comú de circulació i determinats serveis; aquestes agrupacions poden for-mar part d’un altre equipament comercial col·lectiu. Se’n distingeixen dos tipus:

3.1.1. Galeries privades d’alimentació (GPA): compre-nen entre deu i trenta llocs de venda de productes alimentaris.

3.1.2. Centres privats d’alimentació (CPA): comprenen més de trenta llocs d’aquesta classe.

3.2. Mercats municipals: conjunt d’establiments deta-llistes independents, fonamentalment d’alimentació alterable, agrupats en un edifici de titularitat pública i normalment d’ús exclusiu, que tenen serveis comuns i requereixen una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legisla-ció de règim local.

4. Altres formes de venda de productes alimentaris:

4.1. Botigues de producte quotidià no alimentari: esta-bliments comercials classificats per l’article 2 del Decret 378/2006 (o norma que el substitueixi) que venen qual-sevol tipus de producte quotidià —com ara perfumeria, drogueria o parament de la llar—, en els quals l’alimen-tació, que ha d’estar envasada i que en cap cas pot com-prendre aliments de caràcter fresc —és a dir, productes peribles que per les seves característiques conserven les seves qualitats aptes per al consum durant un perí-ode inferior a trenta dies o que requereixin condicions

de temperatura regulada per a la seva comercialització i transport—, ocupa un percentatge petit, amb un mà-xim del 20 % de la superfície neta de venda. Aquestes botigues han d’ajustar l’exercici de l’activitat a la norma-tiva tecnicosanitària de la forma que expressa l’article 6 d’aquesta Ordenança.

4.2. Botigues de conveniència: establiments comercials amb una superfície neta de venda no superior als 500 m2 i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, en-tre els articles següents: llibres, diaris i revistes; produc-tes d’alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i ar-ticles diversos. Aquests establiments han d’estar oberts al públic un mínim de divuit hores diàries.

4.3. Botigues annexes a gasolineres: establiments co-mercials ubicats dins del terreny o parcel·la ocupat per una gasolinera o estació de servei. La seva oferta comer-cial s’estructura a partir de dues o més de les gammes previstes per a les botigues de conveniència i amb la gamma de productes accessoris de l’automòbil, distri-buïdes en proporció variable.

4.4. Qualsevol altre tipus d’establiment comercial que inclogui aliments entre els seus productes de venda queda subjecte a les prescripcions d’aquesta norma pel que fa a la secció alimentària. En cas de presentar-se un equipament comercial alimentari no recollit en la relació anterior, hi queda inclòs, tenint en compte, i per aquest ordre, els criteris de superfície, forma d’agrupació dels establiments, tipologia i forma de venda.

Article 5. Establiments no compresosAquesta Ordenança no s’aplica als mercats municipals, els quals es regeixen per la seva normativa específica.


CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

CAPÍTOLII. Condicionsdedesenvolupament del’activitat

Article 6. Condicions sanitàriesEls establiments d’alimentació regulats per aquesta Or-denança han de reunir les condicions que estableix la normativa d’higiene alimentària, tant les reglamentaci-ons tecnicosanitàries referides a alimentació en general com les referides a cada tipus d’aliment, relatives a les condicions dels aliments i als establiments alimentaris.

Tot el personal que tingui alguna forma de contacte amb els aliments ha d’estar en possessió de la forma-ció escaient.

Article 7. Horari comercialL’horari de venda està subjecte a les disposicions vigents relatives a horaris comercials. Ha de figurar exposat en un lloc de l’establiment que sigui visible per al públic. Si el cartell de l’horari no resulta visible quan l’establiment romangui tancat, cal habilitar-ne un altre que pugui do-nar compliment a aquest requisit.

Article 8. Preu de venda al públicEls articles de l’establiment exposats per a la venda han d’indicar el seu import total. Si el preu es refereix a la unitat, i no està marcat sobre cada article, cal especificar aquesta circumstància de forma clara i visible en la reto-lació identificativa del producte. Si el preu fa referència al pes o el volum, s’ha d’indicar la unitat representada pel quilo o pel litre, respectivament. En tots dos supò-sits, l’import ha d’anar precedit de les sigles PVP.

Article 9. Documentació1. El comerciant ha d’estar en possessió de tota la docu-

mentació relativa a l’exercici de l’activitat, és a dir: lli-cències o comunicacions, altes de la seguretat social, alta de l’impost d’activitats econòmiques, la referent al funcionament de l’establiment —com ara revisions i posada a punt de les instal·lacions— i la relativa a les transaccions comercials —com ara la procedència i la destinació dels productes.

2. Cal conservar, a disposició de la inspecció, una còpia de tota aquesta documentació a l’establiment.

Article 10. Normativa específicaLes circumstàncies següents es regeixen per la seva nor-mativa específica:

1. Instruments de pesatge de l’establiment.2. Etiquetatge i retolació de tots els productes.3. Publicitat relativa a aquests.4. Factures o tiquets comprovants de les vendes re-

alitzades.

Article 11. Fulls de reclamacionsEl titular de l’establiment ha de tenir a disposició del públic fulls oficials de reclamacions. Cal que anunciï la disponibilitat d’aquests fulls mitjançant un cartell situat en un lloc visible.

Als CPA i GPA, aquests fulls han d’estar sota la custòdia de l’administrador.

Article 12. FarmaciolaEn tots els establiments alimentaris és obligatòria l’exis-tència d’una farmaciola per a l’atenció als clients.

Si l’establiment alimentari forma part d’un equipament col·lectiu, n’hi ha prou amb l’existència d’una farmaciola comuna per a tot l’equipament.

En el cas dels CPA, cal instal·lar-la en un recinte indepen-dent amb una superfície mínima de 10 m2.

Pot coincidir amb l’exigida per la normativa laboral per als treballadors, amb les adaptacions necessàries atès el nombre més gran de persones que ha d’atendre.


CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS

CAPÍTOLIII Condicionsdelslocals comercials

Article 13. Condicions generals1. Els espais destinats a la venda al públic s’han d’instal-

lar a la planta baixa dels edificis, si bé es poden em-plaçar, a més, en d’altres plantes diferents, sempre que constitueixin amb aquests una unitat funcional i arquitectònica d’acord amb la normativa del PGM.

La instal·lació de llocs de venda en els soterranis no-més està autoritzada quan el desnivell respecte a la planta és inferior al determinat pel Codi tècnic d’edifi-cació (CTE) i l’Ordenança d’edificació.

2. Els accessos s’han d’ajustar a les normes següents:

a) S’han de fer necessàriament per les façanes exteriors dels edificis, sense que en cap cas es puguin efectuar per portals o vestíbuls d’accés a habitatges, oficines o altres usos, ni a través de cap altre local.

b) Es pot autoritzar l’accés a través d’una galeria o passatge comercial, sempre que la porta de co-municació entre l’establiment alimentari i la ga-leria hagi estat construïda d’acord amb la norma-tiva d’incendis vigent, i que a més disposi d’un altre accés independent per alguna de les faça-nes de l’edifici.

c) No obstant el que disposen els apartats anteriors, el nombre d’accessos als locals de venda ha de ser, com a mínim, l’assenyalat per la normativa estatal, autonòmica i municipal de seguretat i les condi-cions de protecció contra incendis. També s’han d’adaptar a la normativa sobre accessibilitat i su-pressió de barreres arquitectòniques quan calgui.

d) Les obertures d’entrada/sortida a l’establiment han d’estar proveïdes de portes, que han de ro-mandre tancades.

3. Quan una part de la finca es destini a usos no comer-cials, l’establiment comercial alimentari amb una su-perfície neta de venda superior a 150 m2 ha d’estar incomunicat amb la resta de l’edifici, fins i tot amb els patis de parcel·la —propis i d’altri— que existeixin, dels quals solament pot rebre la claror, però en cap cas ventilació natural.

4. Amb independència de condicions de caràcter especí-fic, l’alçada lliure mínima dels locals és de 2,50 m, que es pot reduir a 2,10 m en zones de magatzem, serveis sanitaris i altres dependències no utilitzades pel perso-nal de l’establiment o pel públic de forma permanent.

5. L’amplada mínima del passadís lliure entre prestatge-ries s’ha d’ajustar a les especificacions del CTE per a l’ús comercial.

6. La zona compresa entre les caixes de cobrament i les portes de sortida no es pot utilitzar per a cap activitat comercial ni de serveis.

Article 14. Ventilació1. Si la ventilació és natural, les obertures correspo-

nents han d’ocupar un percentatge del 12,50 % amb relació a la superfície en planta del local de vendes. Només es poden practicar aquestes obertures en fa-çanes, en patis interiors d’illa, zenitalment o en patis de parcel·la exclusius, i han d’estar allunyades com a mínim 5 m d’altres d’alienes.

2. Si la ventilació natural no satisfà les exigències in-dicades en l’apartat anterior, cal dotar el local d’una ventilació mecanitzada que asseguri un mínim de cinc renovacions/hora, referides al volum total del local de vendes.

3. Si els locals estan dotats de ventilació forçada o de condicionament d’aire, cal instal·lar els equips cor-responents —seguint la normativa tècnica aplicable a cada cas— en un recinte ad hoc degudament inso-noritzat. Els equips s’han de col·locar damunt d’ele-ments antivibratoris, i la totalitat de les connexions s’han de fer interposant-hi elements elàstics.

4. L’evacuació de l’aire a l’exterior s’ha d’efectuar en les condicions que assegurin un funcionament correcte, per conductes o altres mitjans, d’acord amb allò esta-blert per la normativa general del medi ambient urbà.

Article 15. Desnivells. Escales i rampes1. En el cas que els passos hagin de salvar un desnivell,

aquest es pot resoldre mitjançant una escala o una rampa. Les escales mecàniques no es computen en aquest paràgraf, ni es consideren vies d’evacuació.

2. Les escales i les rampes s’han d’ajustar a la normativa de condicions de protecció contra incendis i a la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.


CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS

Article 16. Ascensors i muntacàrreguesEs regeixen per allò que disposen les ordenances metro-politanes d’edificació (article 155 i següents), les ordres específiques en la matèria i la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Article 17. Escales mecàniquesEs regeixen per allò que disposen l’article 164 (i se-güents) de les ordenances metropolitanes d’edificació i la normativa específica en la matèria.

Article 18. Escombraries1. Cal que hi hagi un departament per al dipòsit de les

escombraries i residus, que s’ha d’ajustar a allò que disposa la normativa del medi ambient urbà de Bar-celona quant a capacitat, accessibilitat, condicions higièniques i ventilació.

2. Sense perjudici del que disposi l’esmentada normati-va, en cas que el departament per a escombraries tin-gui comunicació amb el local de vendes, l’accés s’ha de fer de manera indirecta, a través d’un vestíbul de separació amb doble porta.

3. Els establiments comercials alimentaris han de fer una recollida selectiva dels residus que generin, si més no amb la diferenciació de les cinc fraccions següents: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, en-vasos (metàl·lics, plàstics i, en particular, els brics) i rebuig. Per a cada una d’aquestes fraccions, els esta-bliments han de disposar de contenidors de recollida independent.

Article 19. Comptadors i quadres de comandament1. Sense perjudici del compliment de les disposicions

establertes pels reglaments generals dels diferents serveis i per les normes de les respectives empreses subministradores, cal establir cambres per a comp-tadors distintes per a cadascun dels serveis d’aigua, gas, electricitat, telefonia, etcètera.

2. En els establiments amb una superfície neta de ven-da superior a 150 m2 i en les galeries i centres privats d’alimentació, els quadres generals de comandament dels referits subministraments s’han de situar en llocs adequats fora de la zona accessible per al públic.

La resta d’establiments han de complir amb les normes de seguretat de les diferents instal·lacions.

Article 20. Zones de càrrega i descàrregaAquestes zones es regeixen per allò disposat a les orde-nances que siguin d’aplicació.

Article 21. Magatzems i cambres frigorífiques1. Els magatzems han d’estar situats en un local tancat

i independent contigu (proper) a la zona de càrrega i descàrrega, relacionat funcionalment, de forma ex-clusiva, amb el lloc de venda. En els equipaments col·lectius aquestes, condicions es refereixen exclu-sivament als magatzems d’alimentació.

2. La superfície útil per a l’emmagatzematge, un cop de-duïts els passos, escales, ascensors, etc., en els CPA i GPA no pot ser inferior en cap cas a la superfície to-tal dels llocs de venda. S’hi poden fer compartiments mitjançant paraments massissos o calats en peces amb una superfície no inferior a 5 m2, on es poden instal·lar les cambres frigorífiques necessàries. En la resta d’establiments, la superfície útil és de 6 m2.

3. El paviment del local d’emmagatzematge, i també els seus passos i voreres, ha de ser antilliscant, però llis i amb el pendent necessari per facilitar el desguàs, si escau. Els entornpeus han de tenir forma còncava i han d’estar fets d’un material llis sense porositat.

4. Les cambres frigorífiques s’han d’ajustar a allò que disposa la normativa sobre condicions higienicosani-tàries que han de complir els aliments i els establi-ments alimentaris.

5. Els magatzems ubicats al local es poden substituir per magatzems situats a curta distància de l’establi-ment de forma que, per a la distribució de les merca-deries, no calgui circular per la calçada.

Article 22. Serveis sanitaris i vestidorsCal disposar de serveis sanitaris per al públic. Els locals amb una superfície neta de venda de fins a 400 m2 po-den tenir-ne un de sol, proveït de lavabo i inodor. En em-preses de fins a nou treballadors, els serveis sanitaris poden ser comuns per al personal de l’establiment i per al públic.

Els locals amb una superfície neta de venda superior a 400 m2 han de tenir dos serveis sanitaris, independents per a homes i dones, que han d’estar proveïts de lava-bo i inodor. A aquests cal afegir-ne dos més per cada 1.000 m2 de superfície o fracció.


ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU

Els serveis sanitaris i vestidors per al personal de l’esta-bliment s’han d’ajustar a les normes laborals de segure-tat i higiene. En cap cas els serveis sanitaris i vestidors poden estar comunicats directament amb el local de ven-des, llevat que hi hagi un avantvestíbul amb doble porta.

Els establiments alimentaris que formen part d’un con-junt de locals o equipament col·lectiu es poden agrupar, a l’efecte de la instal·lació de serveis sanitaris, sempre que la seva superfície neta de venda sigui inferior a 100 m2.

El nombre de serveis sanitaris d’un conjunt es calcula mitjançant la suma de la superfície corresponent als lo-cals eximits, incrementada en un 50 % per excés.

S’ha de tenir en compte allò disposat en la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Article 23. AparcamentEls aparcaments es regeixen, en cada cas, per les seves disposicions específiques.

Article 24. Estació transformadoraSense perjudici d’allò que disposa la normativa general aplicable, les estacions transformadores només poden tenir accés des de la via pública.

CAPÍTOLIV Establimentsdecaràcter col·lectiu

Article 25. Identificació1. A les galeries i els centres privats d’alimentació, la de-

nominació ha de figurar, amb caràcters destacats, en rètols col·locats damunt de les portes d’accés d’acord amb les disposicions de l’Ordenança de les instal-lacions i activitats publicitàries.

2. Els locals comercials annexos als esmentats CPA o GPA, instal·lats en el mateix immoble, però que són oberts a la façana exterior de la finca i no hi tenen comunicació interior, no es consideren integrats en els referits centres o galeries i es regeixen a tots els efectes per les normes d’aplicació general als comer-ços independents.

Article 26. Condicions especials dels CPAEls CPA, incloses les seves zones d’accés, només es po-den instal·lar en edificis dedicats exclusivament a un ús comercial i als seus serveis complementaris. La façana ha d’estar oberta a un vial amb una amplada igual o su-perior a 12 m.

Article 27. Definició de lloc de vendaS’entén per lloc de venda l’espai comercial limitat física-ment a l’interior del qual el públic no hi té accés.

Article 28. Condicions dels llocs de vendaEls llocs de venda s’han d’ajustar a les condicions següents:

a) La superfície construïda del lloc de venda, limitada per paraments i taulells, ha de ser de 10 m2 com a mínim, amb unes dimensions no inferiors a 3 m de front i 2,50 m d’ample.

b) Els llocs de venda han de ser tancats, amb accés únicament per al personal empleat i amb un taulell adequat per a la venda al públic.

c) Les parets que separen els llocs han de ser d’un material ajustat a la normativa contra incendis.

d) El revestiment dels distints paraments interiors i exteriors, que defineixen el lloc, s’ha de fer amb un material impermeable, fàcil de netejar i de durabi-litat i duresa garantides.

e) El sòl del lloc s’ha d’aixecar a 0,20 m respecte al nivell del pas públic; ha de ser continu i ha d’es-tar fet d’un material impermeable, fàcil de netejar


ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU

i de durabilitat i duresa garantides. Els entornpeus han de tenir forma còncava i han d’estar fets d’un material llis sense porositat. Per a la neteja no es pot utilitzar el sistema de reg, tret que hi hagi un pendent del 2 % i en el punt més baix es disposi de l’embornal pertinent i d’una arqueta sifònica de connexió a la xarxa general de desguassos.

f ) Si el personal empleat ha d’accedir a l’interior del lloc per la part frontal, l’accés s’ha de fer a través del taulell, que ha de tenir una part abatible. El girament de la porta ha de ser sempre cap a l’in-terior.

g) Cap element no pot sobrepassar la línia que delimi-ta els passos per al públic fins a l’altura de 2,20 m. Per damunt d’aquesta altura es permet que sobre-surtin fins a 0,20 m els elements següents: barra per a ganxos, lluminàries, caixa del bombo de la persiana de tancament i rètols.

h) En cada lloc hi ha d’haver una presa d’aigua po-table i un subministrament elèctric d’una potència de 2,2 kW com a mínim.

i) Cal que disposin d’un element de tanca metàl·lic enrotllable o similar.

Article 29. Relacions entre superfíciesLa relació entre la superfície ocupada pels llocs de ven-da i la dels passos i llocs de permanència per al públic pot ser com a màxim la unitat, tal com es representa en l’expressió:

Superfície dels llocs de venda/Superfície dels passos per al públic

Article 30. Passos per al públic1. L’amplada dels passos per al públic amb llocs de ven-

da a tots dos costats no pot ser inferior a 3,50 m i, en els casos restants, a 2,50 m. En cas d’haver-hi rampes d’accés, han de ser d’aquesta mateixa amplada.

2. Els esmentats amples crítics no han d’estar interrom-puts per cap tipus d’element estructural, decoratiu ni instal·lacions. En els casos en què n’hi hagi algun, el mínim útil del pas a cada costat de l’obstacle ha de ser de 2,50 m.

3. Els CPA, sense perjudici d’allò que estableixen els paràgrafs anteriors, han de disposar de dos passos principals per al públic, d’ample no inferior a 4 m, amb origen en accessos diferents i que s’encreuin en algun punt. Si l’inici és en façanes oposades, els refe-rits passos principals es poden trobar a continuació de l’altre, formant un sol carrer central.

4. No obstant el que es disposa en els números ante-riors d’aquest article, els passos per al públic, quan constitueixin part de la xarxa de vies d’evacuació del local, s’han d’ajustar en les seves característiques, llargada i amplada a allò que estableixen les normes estatals, autonòmiques i locals relatives a seguretat i protecció contra incendis.

5. Els paviments de la zona de pas del públic han de te-nir la duresa, porositat i resistència necessàries per garantir-ne la durabilitat i higiene i han de presentar els pendents necessaris per al desguàs, si escau.

Article 31. NetejaL’establiment ha d’utilitzar els sistemes més adients a les característiques del local, ja sigui mitjançant maquinària o mitjançant reg, per tal de garantir la netedat necessària.

Article 32. Desguassos1. La xarxa de sanejament del local ha de ser indepen-

dent de la de la resta de l’edifici, quan en aquest hi hagi usos diferents del comercial.

2. Ha de disposar de claveguerons i embornals en nom-bre i disposició adequada per garantir la netedat ne-cessària.

3. Ha d’estar dotada de caixes registrables en cada canvi de direcció o secció i a intervals, que no poden exce-dir de 20 m. Si és indispensable una bomba d’eleva-ció, cal instal·lar-la en el recinte tancat amb desguàs en el pou de recollida.

4. El clavegueró de sortida fins a la xarxa pública de cla-vegueram ha de tenir un diàmetre no inferior a 30 cm amb un pendent mínim del 2 %.

Article 33. Règim intern dels CPA i GPAEls CPA i GPA poden adoptar el seu propi reglament de règim interior, que s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’au-toritat municipal competent.

Article 34. AdministracióAl capdavant dels CPA o GPA hi ha d’haver un administra-dor que, amb el personal adequat, tingui al seu càrrec el compliment de les funcions que li assigni el reglament de règim interior, que com a mínim han de ser les següents:

a) Romandre als CPA o GPA durant les hores d’ober-tura al públic, dirigir, inspeccionar o vetllar pel fun-cionament adequat dels serveis i instal·lacions, i mantenir l’ordre corresponent.


ESTABLIMENTS INDIVIDUALS

b) Facilitar la funció inspectora de l’autoritat competent i col·laborar amb els seus agents, tant per procurar el compliment de la normativa vigent com per orientar i instruir els usuaris dels seus drets i obligacions, si així es demanés. Cal comunicar a l’autoritat municipal competent, en un termini màxim de 24 hores, les ano-tacions que es consignin en el llibre de reclamacions.

c) Garantir en tot moment la conservació, el decòrum i la netedat dels llocs de venda i de les instal·lacions i serveis comuns.

Article 35. Classes de llocs de venda1. En les GPA hi ha d’haver un mínim d’un lloc i en els

CPA un mínim de dos llocs per a cadascun dels grups d’especialitats i especialistes següents:

a) Ultramarins i comestibles.b) Llet i productes làctics.c) Fruites i verdures.d) Polleria i caça.e) Cansaladeria.f ) Xarcuteria.g) Carnisseria.h) Peix fresc i marisc.

2. La resta de llocs fins al nombre total dels que s’integren en la GPA o el CPA es poden destinar lliurement al comerç d’alimentació o relacionat amb l’alimentació que desitgin.

3. Els llocs de venda del mateix grup d’especialitat han d’estar agrupats d’acord amb les exigències de les seves característiques específiques i convenientment separats d’aquells amb els quals hi hagi algun tipus d’incompatibilitat.

Article 36. Titularitat de magatzems i cambres frigorífiquesSolament poden ser titulars i utilitzar els magatzems i les cambres frigorífiques aquells que ho siguin del lloc de venda de la GPA o el CPA, i solament s’hi poden guar-dar i conservar productes propis de l’activitat comercial que es duu a terme en el lloc de venda.

Article 37. Control de pesades1. Les GPA i els CPA han de disposar de bàscules i balan-

ces oficials, en un lloc perfectament localitzable per al comprador, en les quals figuri, de manera destacada, la funció que han de complir: «Bàscula de repesatge a disposició del públic».

2. Les reclamacions per manca de pes han de ser sempre ateses si es formulen abans de sortir dels locals de les galeries o centres, i cal consignar les anomalies que es produeixin en el llibre de reclamacions corresponent.

CAPÍTOLV Establimentsindividuals

Article 38. Especialistes1. Els establiments especialistes es classifiquen d’acord

amb el contingut del quadre que figura com a annex 1 d’aquesta Ordenança.

2. Poden vendre els productes propis d’una especialitat i els propis d’altres especialitats del mateix grup en les condicions que s’especifiquen en l’article següent.

Article 39. Superfícies1. La superfície neta mínima de venda dels establiments

especialistes està en funció de l’especialitat elegida, segons es descriu en el quadre annex 1 de l’Ordenança.

2. Per a la venda d’altres productes no compresos en aquella especialitat, la superfície neta mínima de ven-da és la següent:

El 75 % de la superfície total de les diferents espe-cialitats pertanyents al mateix grup.

3. Per aplegar els productes de l’especialitat pesca sala-da i de l’especialitat peix i marisc, cal tenir una super-fície neta mínima de venda de 45 m2.

4. Els establiments especialistes poden vendre productes cuinats i precuinats que utilitzin com a base principal alguns dels aliments que estan autoritzats a vendre. També poden vendre els productes de la seva especi-alitat congelats i en altres formes de conservació.

5. Els establiments especialistes de l’annex 1, amb les degudes garanties de compliment de la reglamenta-ció tecnicosanitària i mediambiental, poden disposar d’una sala de degustació de les seves especialitats. En aquests supòsits, a la superfície de venda cal afe-gir-hi una superfície màxima de 20 m2.

6. Els establiments especialistes amb zona de degusta-ció han de tenir serveis sanitaris per a ús dels seus clients. Cal seguir la normativa d’accessibilitat i su-pressió de barreres arquitectòniques i les mesures de seguretat adients a la superfície i aforament de la zona de degustació.

7. L’activitat de degustació consisteix en el consum, a l’in-terior de l’establiment, dels productes de l’especialitat que estan a la venda. La manipulació autoritzada per a la degustació dels productes consisteix en una pre-sentació del producte a temperatura ambient o en fred, tallat o trossejat mitjançant elaboració pròpia a les ma-teixes instal·lacions de l’establiment, amb possibilitat



d’escalfar-lo en un petit forn microones o un altre sis-tema d’escalfament adequat. També s’hi pot tenir una màquina per preparar sucs i cafetera, ja que la degusta-ció dels productes pot anar acompanyada de begudes refrescants i solubles. En cap cas no es poden servir o anunciar dinars, sopars, menús ni qualsevol altra forma de presentació que estigui legalment regulada per als establiments amb autorització de concurrència pública.

Article 40. Polivalents alimentaris1. La superfície neta mínima de venda dels establiments

polivalents tradicionals és de 60 m2.

2. Els establiments polivalents tradicionals poden vendre:

■ Totes les especialitats del grup 1 llevat de l’especi-alitat 1.3 (congelats), per a la venda dels quals cal afegir 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Els productes de graneria i congelats s’han de ven-dre envasats.

■ Els productes de xarcuteria de l’especialitat de can-saladeria/xarcuteria del grup 2, si s’afegeixen 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Poden vendre, a més, ous sense necessitat de superfície afegida.

■ Les especialitats del grup 3, si s’afegeixen 20 m2 a la superfície neta de venda.

■ Caramels, bombons i gelats, aquest últims envasats.

3. També poden vendre altres productes de consum quotidià, si s’afegeixen 10 m2 a la superfície neta mí-nima de venda.

4. No poden comercialitzar els productes del grup 2 (carn), amb excepció dels ous i la xarcuteria; els pro-ductes del grup 4 (peix); ni els del grup 5 (pa i pastis-seria), amb excepció de caramels i gelats.

5. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic.

Article 41. Autoserveis1. La superfície neta de venda dels autoserveis està

compresa entre 60 i 149 m2.

2. Els establiments qualificats d’autoservei poden vendre:

■ Totes les especialitats del grup 1 llevat dels con-gelats, per a la venda dels quals cal afegir 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Els productes de graneria i congelats s’han de vendre envasats.

■ Els productes de xarcuteria de l’especialitat cansa-laderia/xarcuteria del grup 2, si s’afegeixen 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Poden ven-dre ous sense necessitat de superfície afegida.

■ Els productes carnis, si s’afegeixen 15 m2 a la su-perfície neta mínima de venda. Aquests productes s’han de vendre envasats.

3. Pel que fa a les especialitats del grup 5, poden vendre pastisseria i gelats, sempre que estiguin envasats, com també caramels i bombons.

Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposi-cions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desple-gament d’aquesta norma.

4. També poden vendre productes de drogueria, si s’afe-geixen 10 m2 a la superfície neta de venda.

5. Si hi ha aliments sense envasar, han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic i s’han de vendre en règim assistit.

Article 42. Superservei1. La superfície neta de venda dels superserveis està

compresa entre 150 i 399 m2.

2. Els establiments qualificats de superservei poden vendre:

■ Totes les especialitats del grup 1. ■ Les especialitats de xarcuteria, cansaladeria, ous i

carnisseria/polleria. Els productes d’aquest últim grup cal que es venguin envasats. Es poden vendre al detall en els establiments de més de 250 m2 de superfície neta de venda en recintes específica-ment delimitats.

■ Les especialitats del grup 3. ■ Altres productes de consum quotidià.

3. Pel que fa a les especialitats del grup 5, poden vendre pastisseria i gelats, sempre que estiguin envasats, i també caramels i bombons. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes pel de-cret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma.

4. No poden comercialitzar els productes de l’especiali-tat 4.1 (peix i marisc).

5. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic, i s’han de vendre en règim assistit.



Article 43. Supermercats

1. La superfície neta de venda dels supermercats petits està compresa entre 400 i 1.299 m2 i la dels super-mercats grans, entre 1.300 i 2.499 m2.

2. Els supermercats, tant els grans com els petits, poden vendre tot tipus de productes de tots els grups d’espe-cialitats alimentàries, com també altres productes de consum quotidià i productes de parament de la llar.

3. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposi-cions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desple-gament d’aquesta norma

4. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic.

Article 44. Establiments polivalentsLa venda de productes alimentaris dintre del recinte d’aquests tipus d’establiments es pot fer de les mane-res següents:

a) En sales de venda específiques i físicament delimi-tades, normalment en règim d’autoservei.

b) En botigues independents (amb caixa registradora independent i de titularitat diferent o no de la del centre comercial) situades en àrees singulars del recinte, amb tècnica de venda personalitzada.

c) En punts de venda de productes específics, atesos pels seus productors directes o els seus agents.

Article 45. CondicionsEls establiments esmentats en l’article anterior han de complir les condicions següents:

a) En un mateix local es poden expedir simultània-ment productes alimentaris corresponents a au-toritzacions diferents, sempre que el lloc reuneixi les condicions de superfície i instal·lacions que es requereixen per a cadascuna, i sense perjudici de les excepcions que per a productes determinats s’estableixin en aquesta Ordenança o en altres disposicions municipals, autonòmiques o estatals.Els diferents tipus de productes alimentaris han d’estar col·locats amb les separacions necessàries entre els uns i els altres de forma que no es puguin afectar ni influir recíprocament en llurs caracterís-tiques físiques de qualsevol mena.Els aliments sense envasar han d’estar protegits mitjançant vitrines o similars per evitar contactes del públic i s’han de vendre en règim assistit.

b) També es poden vendre productes alimentaris i no alimentaris. De manera semblant, els diferents productes han d’estar col·locats amb separació suficient als mateixos efectes de l’apartat anterior.

Article 46. Altres formes de venda de productes alimentaris1. La superfície neta mínima de venda destinada als arti-

cles alimentaris en les botigues de conveniència és de 25 m2. Amb aquesta superfície mínima, aquests establi-ments poden vendre totes les especialitats del grup 1.

2. Per a la venda d’especialitats dels grups 2-4 cal afe-gir 8 m2 per cadascun dels grups. S’autoritza també la venda dels productes congelats de cadascun dels grups d’especialitats.Tots els productes de les especialitats 1-4 s’han de vendre envasats.

3. La superfície neta mínima de venda de les botigues an-nexes a gasolineres és de 30 m2. En aquesta superfície neta de venda poden vendre les especialitats del grup 1.

4. Pel que fa a les especialitats del grup 5, tots dos tipus de botigues poden vendre pastisseria, gelats, caramels i bombons, sempre que estiguin envasats. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i ven-da de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma.

5. Les botigues de producte quotidià no alimentari han de destinar a l’alimentació el 20 % de la superfície neta de venda. En aquesta superfície poden vendre productes de qualsevol especialitat alimentària sem-pre que estiguin envasats.

Article 47. ExpositorsEs pot autoritzar la instal·lació d’expositors mòbils de frui-tes i hortalisses a les façanes dels establiments, sempre que s’ajustin a les característiques següents:

■ Material: metàl·lic inoxidable amb capa de pintura no contaminant.

■ Alçada mínima del primer prestatge respecte al sòl: 50 cm.

■ Mampara de protecció a cada prestatge: 25-30 cm. ■ Fons màxim: 30-50 cm. ■ Amplada de la vorera: 1,80-2,50 m. ■ Amplada de carrer: 5-7 m en carrers per a vianants

de casc antic.

El fons màxim de l’expositor està en funció de l’amplada del carrer per a vianants o la vorera on estigui situat.


MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS / BOTIGUES DE PLATS PREPARATS

CAPÍTOLVI Màquinesexpenedores d’aliments

Article 48. DefinicióSón tots aquells mecanismes automàtics que es poden emprar per obtenir qualsevol tipus d’aliment en qualse-vol estat físic o de preparació.

Article 49. Característiques1. Tant si estan ubicades dins d’una botiga d’alimenta-

ció com si ho estan en un altre recinte com ara esta-bliments de concurrència pública en general, centres de treball, estacions i similars, queden subjectes a les prescripcions d’aquesta ordenança que els resultin d’aplicació.

2. A més, han de reunir les condicions següents:

■ Han d’estar ubicades en un espai diferenciat d’aquell on es duu a terme l’activitat específica del local (com ara sales de projecció, oficines, recintes d’entrenament o pràctica d’esports, etc.), excepte als bars i restaurants.

■ Si estan ubicades en zones de pas, han de respec-tar les normes de seguretat i no poden reduir el pas necessari per a l’evacuació. No es poden ubicar en passadissos protegits, en escales d’evacuació (obertes, protegides o especialment protegides) ni en vestíbuls previs d’escala, d’ascensor o de comu-nicació entre sectors d’incendi. Tampoc no es po-den ubicar en vestíbuls d’accés a serveis sanitaris.

■ Sempre que estiguin proveïdes d’alguna font d’es-calfament, han de disposar de protecció especial per evitar accidents.

■ Tots els aliments s’han d’expendre envasats i amb informació relativa a denominació del producte, data de caducitat i denominació i domicili de l’ex-penedor. Se n’exceptuen els supòsits de begudes de preparació al moment.

■ Aquestes instal·lacions han d’estar dotades dels mitjans adequats per a l’emmagatzematge i l’eli-minació higiènica de material de rebuig.

Article 50. ProhibicionsPer motius sanitaris, no es permet la instal·lació d’aques-tes màquines en botigues de venda de qualsevol produc-te que no sigui l’alimentari.

CAPÍTOLVII Botiguesdeplats preparats

Article 51. DefinicióSón tots aquells comerços l’única activitat dels quals és la venda d’aliments d’origen animal i vegetal, cuinats o precui-nats mitjançant mescla o condimentació, per ser consumits directament o després d’un tractament domèstic addicional.

Article 52. CaracterístiquesLa superfície neta mínima de venda és de 30 m2 (la super-fície neta de venda es defineix a l’article 3 d’aquesta Orde-nança). Entre el mostrador i la porta de sortida ha de que-dar un espai lliure mínim per a la circulació del públic de 15 m2 per evitar l’ocupació de la via pública per part dels clients de l’establiment.

Article 53. Productes a la vendaPoden vendre aliments dels grups d’especialitats 1.1, 1.2, 2, 3 i 4 de l’annex I d’aquesta Ordenança, sempre que hagin pas-sat per un procés de transformació o d’elaboració del qual resulti un plat preparat. Així mateix, poden vendre gelats.

Article 54. ComercialitzacióEs poden comercialitzar productes elaborats pel mateix establiment o per un altre establiment proveït de l’habi-litació pertinent.

En el primer supòsit, el local ha de disposar d’un obrador per a la manipulació i preparació dels aliments. La super-fície mínima és de 10 m2, i s’ha de situar en un espai an-nex a la botiga però independent d’aquesta i separat per portes. El tractament és el mateix que per a la cuina dels establiments de restauració en la normativa de concurrèn-cia pública i de medi ambient.

En el segon supòsit, el comerciant ha de vetllar perquè a l’envàs dels productes figuri, especialment, el nom i domi-cili de l’elaborador, la data de preparació del producte i la data de caducitat.

Article 55. EnvasosEls envasos que utilitzi el comerciant per a la venda de menjar preparat al seu obrador han de portar una etique-ta on constin les dades següents:

■ Identificació de l’empresa. ■ Denominació de venda.


INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES

■ Productes emprats en l’elaboració. ■ Data límit de consum o data de caducitat.

Aquesta informació pot figurar en cartells ubicats en el lloc de venda.

Article 56. Ubicació d’aparellsQualsevol aparell utilitzat en el procés de preparació dels aliments (com ara rostidors, etc.) ha d’estar situat a l’obrador.

Article 57. Classes de cuinatsEn els productes cuinats podem diferenciar dues situacions:

■ El cuinat per a consum immediat s’ha de vendre el mateix dia de la preparació.

■ El cuinat refrigerat, en un termini de cinc dies.

Article 58. RepartimentEl repartiment a domicili de part dels productes que ela-borin no modifica la classificació d’aquests establiments.

El repartiment a col·lectivitats obliga a tenir autorització de càtering.

Article 59. DegustacióEn aquests establiments no està permesa la degustació dels productes a la venda.

CAPÍTOLVIII.Intervenciómunicipal enl’ordenacióiregulaciódeles activitatscomercialsalimentàries

Article 60. Intervenció municipalL’Ajuntament és qui exerceix la necessària intervenció ad-ministrativa sobre el comerç, la vigilància sanitària i totes les funcions que impliquin exercici d’autoritat i siguin de la seva competència, sense perjudici de les competències de la Generalitat de Catalunya sobre les esmentades matèries.

Article 61. RemissióLa forma com s’ha de desenvolupar aquesta intervenció en els règims de comunicació amb o sense declaració responsable i de llicència comercial és l’establerta per la normativa de comerç, sense perjudici de l’establerta per la normativa ambiental d’activitats.

En els supòsits d’activitats en règim de comunicació, els efectes d’aquesta es difereixen pel termini d’un mes.

Article 62. Particularitats1. A la sol·licitud de CPA i GPA s’ha d’adjuntar el plànol

de planta, on cal fer-hi constar la distribució projec-tada per als llocs que s’han d’instal·lar en el recinte i cal assenyalar el nombre ordinal que correspongui a cadascun, la classe de comerç a què es destina, l’em-plaçament de les cambres o magatzems respectius, la situació dels serveis i altres elements necessaris, amb expressió de les respectives superfícies o dimensions.

En aquest plànol s’ha d’assenyalar la línia perimetral dels recintes corresponents als llocs de venda de for-ma que es determini exactament la superfície desti-nada a zona de pas i a venda.

Així mateix, cal presentar un plànol on figuri la dis-tribució de superfícies per a la resta d’establiments comercials alimentaris.

2. Els comerços obligats a tenir zona de càrrega i des-càrrega que s’instal·lin en un local ja existent han de presentar un certificat de solidesa i idoneïtat signat per un facultatiu competent.

3. En el tràmit del procediment de llicència o de la co-municació que escaigui es demanarà, preceptiva-ment, un informe dels òrgans municipals competents en matèria de comerç i consum. Aquest informe es refereix al compliment de la normativa que regula el comerç alimentari per a l’obertura d’establiments de superfície superior a 119 m2.


INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM / RÈGIM SANCIONADOR

CAPÍTOLIX Inspecciódecomerç iconsum

Article 63. FuncionsLa inspecció de comerç i consum exerceix les tasques següents:

1. Controla l’adequació a la normativa vigent dels es-tabliments regulats per aquesta Ordenança.

2. Investiga les infraccions que es puguin cometre i aixeca les actes corresponents.

3. Emet informes relatius a la seva actuació.4. Informa els agents econòmics per aconseguir un

millor compliment de la normativa que afecta l’ob-jecte de la inspecció.

5. Duu a terme totes aquelles funcions que se li en-comanin amb relació a les prescripcions d’aques-ta Ordenança.

Article 64. Actuacions inspectores1. Les actuacions de la inspecció poden iniciar-se d’ofici

o per denúncia pública o de part.

2. En l’exercici de la seva activitat, la inspecció podrà: 2.1 Accedir al local i a tot tipus de documentació in-

dustrial, mercantil i administrativa dels establiments. 2.2 Requerir tota la informació que consideri necessà-

ria per a l’aclariment dels fets objecte de la inspecció. 2.3 Assistir amb d’altres agents de l’autoritat al tan-

cament o la clausura d’establiments.

Article 65. ActesLes actes són els documents que estén la inspecció per recollir el resultat de les seves actuacions.

En les actes d’inspecció es consignen totes les dades que po-den servir per identificar l’actuació, com ara el lloc, la data, l’hora, les persones que intervenen, la relació de fets i altres.

S’ha de lliurar una còpia de l’acta a l’establiment objecte de l’actuació inspectora.

Article 66. Prospecció del mercatQuan es tracti de visites per a la prospecció de l’estat d’un sector del comerç, l’inspector aixecarà acta i, si detecta irregularitats, al mateix temps que n’informa advertirà de l’obligació d’esmenar-les en el termini adequat a la natu-ralesa de l’incompliment o irregularitat de què es tracti.

Transcorregut el termini indicat, procedirà a fer una vi-sita de comprovació i formalitzarà una altra acta on es recullin les esmenes efectuades.

CAPÍTOLX Règimsancionador

Article 67. DefinicióSón infraccions administratives les accions i omissions tipificades per la legislació sectorial aplicable i, en par-ticular, pel Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipa-ments comercials, pel Decret legislatiu 1/93 sobre co-merç interior, per la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, per la normativa ambiental d’activitats, per aquesta Ordenança o per qualsevol normativa que subs-titueixi la normativa esmentada i totes les altres infrac-cions que reculli la llei. Les infraccions es tipifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 68. Infraccions Són sancionables les conductes previstes en la legisla-ció sectorial esmentada en l’article anterior i, en tot cas, les especificades a continuació:

A) Del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya

Són infraccions lleus:

1. La manca de comunicació preceptiva o de declara-ció responsable.

2. La manca de llicència d’ampliació fins al 25 % de la superfície neta de venda.

Són infraccions greus:

1. La consigna de dades falses en qualsevol docu-ment aportat davant de l’administració.

2. La manca de comunicació en establiments de més de 1.300 m2 de superfície de venda.

3. La manca de llicència comercial en establiments de fins a 5.000 m2 de superfície de venda.

4. La manca de llicència en ampliacions fins al 50 % de la superfície de venda.

Són infraccions molt greus:

1. La manca de llicència comercial en superfícies de venda superiors a 5.000 m2.

2. La manca de llicència comercial en ampliacions su-periors al 50 % de la superfície de venda.

3. L’incompliment de l’ordre de tancament.4. El trencament del precinte imposat a l’establiment.5. La reincidència en la comissió d’infraccions greus.


RÈGIM SANCIONADOR

B) Del Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre co-merç interior de Catalunya


1. No estar donat d’alta a l’epígraf corresponent de l’impost d’activitats econòmiques.

2. L’incompliment del règim d’horaris comercials.3. L’incompliment de la normativa relativa als cartells

anunciadors dels horaris comercials.4. No disposar de la comunicació/llicència municipal

en l’establiment.5. La manca de retolació o cartell amb denominació,

preu i altres requisits segons producte.


1. La venda de productes alimentaris sense envasar mitjançant màquines automàtiques.

2. La manca de consignació d’adreça on s’atenen les possibles reclamacions.

3. La negativa o resistència a subministrar dades o facilitar la informació requerida pels agents de l’autoritat.

4. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un període de sis mesos.

És infracció molt greu:

1. La reincidència en la comissió d’infraccions greus dins un període de dos anys.

C) De la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya


1. La no-expedició de factura o comprovant de venda.2. La manca de fulls de reclamacions o del cartell re-

latiu a la seva tinença.3. Inexactituds en el funcionament de les balances i

altres instruments metrològics.


1. La venda de productes amb etiquetes que induei-xin a engany o confusió o que amaguin la veritable naturalesa del producte o del servei o de la seva data de caducitat.

2. La venda d’articles o productes no autoritzats o la venda de productes fora de l’horari autoritzat.

3. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un termini de sis mesos.


1. La reincidència en la comissió d’infraccions greus durant un termini de cinc anys.

D) Del Reial decret 202/2000, d’11 de febrer, pel qual s’estableixen les normes relatives als manipuladors d’aliments

És infracció lleu:

1. No estar en possessió de la formació adient els empleats que mantinguin algun tipus de contacte amb els productes alimentaris.

E) Del Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s’aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat


1. La manca d’embolcall per als productes de l’esta-bliment que ho requereixin.

F) De la normativa tecnicosanitària


1. La inexistència de pinces o d’altres instruments adequats per servir els productes en venda perso-nalitzada.


1. Una greu mancança en les condicions higièniques.2. La inexistència de separació reglamentària entre

les diverses activitats dutes a terme al local o els diferents tipus de productes.

G) De la normativa tecnicoindustrial

És infracció greu:

1. No estar les instal·lacions en condicions de per-fecte funcionament o no estar en possessió dels certificats de revisió.


1. Un funcionament incorrecte de les instal·lacions susceptible d’afectar la seguretat de les persones.

H) D’aquesta Ordenança


1. L’existència d’obertures entre el taulell i les pres-tatgeries en les zones de venda personalitzada que permetin l’accés del públic.

2. La manca de superfícies mínimes establertes per a la venda dels diferents grups de productes o per a magatzems, cambres frigorífiques, congeladors, càrrega i descàrrega i aparcament.


MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES

Article 69. SancionsLes sancions que s’han d’imposar per les infraccions re-collides en la present Ordenança i en la normativa indica-da a l’article 68 són les establertes en aquella normativa.

Article 70. GraduacióLes quanties de les sancions es graduen en funció de la seva normativa sectorial i, en el seu defecte, per les se-güents circumstàncies:

1. El volum de vendes.2. El nombre de consumidors o usuaris afectats.3. La reincidència.4. El caràcter dolós o culpós de la infracció.

Article 71. Competència1. L’alcalde és competent per incoar tota classe de pro-

cediments sancionadors, i pot delegar o desconcen-trar les seves competències d’acord amb allò que es-tableix l’article 13.2 de la Carta municipal.

2. Quan la proposta de resolució del procediment sanci-onador contingui una sanció que, per la seva quantia o pel seu caràcter, no sigui de competència municipal, l’alcalde elevarà l’expedient a l’entitat competent de la Generalitat d’acord amb la legislació sectorial aplicable.

Article 72. Procediment1. El procediment sancionador és l’establert per la nor-

mativa sectorial. En el seu defecte, s’aplicarà allò que disposi l’Ajuntament de Barcelona. De forma supletò-ria, serà d’aplicació el procediment sancionador es-tablert per la Generalitat i, si escau, l’establert en la legislació estatal.

CAPÍTOLXI Multescoercitivesialtres mesuressancionadores

Article 73. Multes coercitivesEls òrgans municipals poden imposar una multa coerciti-va en els termes previstos a la llei.

Article 74. ProcedimentL’òrgan competent ha de cursar el requeriment d’execu-ció dels actes i les resolucions administratives destinades al compliment d’allò preceptuat en aquesta Ordenança.

El requeriment ha d’assenyalar el termini concedit per a l’esmentat compliment i la quantia de la multa coercitiva que es pot imposar.

El termini concedit ha de ser suficient.

Article 75. ReiteracióLa imposició d’aquesta multa pot ser reiterada en els su-pòsits de persistència en l’incompliment d’allò ordenat, sota la condició de complir el procediment assenyalat en l’article anterior.

La multa coercitiva és compatible amb la multa sancio-nadora i independent d’ella.

Article 76. Altres mesures no sancionadoresD’acord amb allò que disposi la normativa vigent, l’Ajun-tament pot adoptar altres mesures administratives no sancionadores com a mesures provisionals amb o sense audiència, tancament d’establiments, publicitat de san-cions o comís.

Disposicions transitòriesPrimeraLes sol·licituds de llicències d’instal·lació, ús o obertura que es trobin en tràmit a l’entrada en vigor de la present Ordenança s’han de resoldre d’acord amb les prescrip-cions d’aquesta. Els titulars d’aquelles sol·licituds de llicència urbanística que siguin denegades per aplicació d’allò que disposa la present Ordenança poden ser in-demnitzats d’acord amb el que estableix el Decret legis-latiu 1/2005 relatiu a la normativa en matèria urbanística.


MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES

SegonaPel que fa a l’adaptació dels locals ja existents a la nor-mativa de barreres arquitectòniques, està subjecta a allò establert a la disposició addicional tercera de la Llei 20/1991.

Tercera1. El termini màxim per adaptar-se als preceptes d’aques-

ta Ordenança referents a superfícies dels locals amb relació als productes a la venda és l’any 2015.

2. Per quedar rellevats de l’adaptació, els establiments de comerç alimentari ja existents han de complir les condicions següents:

a) Tenir autorització de posada en funcionament amb data anterior al 26-03-1999.

b) Acreditar la impossibilitat física per adaptar-se a la normativa en vigor.

c) No poder acollir-se a un pla de trasllat ni d’unió amb altres comerços de la zona per tal d’aconse-guir una redefinició d’objectius comercials.

3. Poden acollir-se a l’excepció del punt anterior els se-güents tipus d’establiment:

a) Comerç de venda personalitzada tant especialista com polivalent.

b) Autoserveis.c) Botigues de conveniència i annexes a gasolineres.

Disposició derogatòriaEs deroguen les ordenances següents:

■ Ordenança d’establiments i centres de comerç ali-mentari de 1999.

■ Ordenança de policia d’avituallament de fleques de 16 de juliol de 1963.


ANNEX 1

ANNEX 1Grups d’especialitats alimentàries

GRUPS D’ESPECIALITATS ESPECIALITATS PRODUCTES SUPERFÍCIE MÍNIMA

1. Alimentació en general 1.1. Productes alimentaris diversos

ArròsFarines i cerealsGaletes, biscotes i magdalenesPastes alimentàriesAltres preparats cerealsConserves de peixOlivesVerdura/fruita en conservaLlegum en conservaMel, confituresSalses i condimentsMargarinaSucreFruita secaLlegum secLlegum cuitConservesOlisPasta frescaCafèTe Xocolata

40 m2

1.2. Productes làctics Llet frescaLlet conservadaLàcticsIogurtFormatgesMantega

35 m2

1.3. Congelats 35 m2

1.4. Cellers: begudes alcohò-liques i no alcohòliques

Aigües mineralsBegudes no alcohòliquesLicorsViCervesaAltres begudes alcohòliquesSucs de fruita

40 m2

1.5. Productes de règim i dietètica

35 m2


ANNEX 1



2. Productes carnis 2.1. Carnisseria/polleria Carn de:VacaBouToro de lídiaVedellaBeMoltóOvellaCabritCavallAviramCaçaCaça ausConillCargolsOusDespulles de les carns anteriors

35 m2

2.2. Cansaladeria/xarcuteria Carn de porcFetge porcíSalsitxes i botifarresTot tipus de despulles de porcLlardPernilsEmbotitsAltres productes de xarcuteriaFoie grasProductes fumatsFormatgeSalses i condimentsMantegaMargarina

35 m2

3. Fruites i hortalisses 3.1. Fruites i hortalisses Fruita frescaHortalisses i llegum frescPatates

40 m2


ANNEX 1



4. Productes íctics 4.1. Peix i marisc Peix frescCrustacis i mol·luscsPeix congelatAltres formes de conservació

35 m2

4.2. Pesca salada Bacallà salatAltres productes salatsConserves

35 m2

5. Pa i pastisseria 5.1. Pastisseria i rebosteria Brioixeria i pastesPastisseriaFarines i cerealsGaletes, biscotes i magdalenes

30 m2

5.2. Caramels, bombons i gelats

Confiteria i gelats 20 m2

5.3. Despatx de pa PaBrioixeriaFarines i cerealsGaletes, biscotes i magdalenes

30 m2


ANNEX 2

ANNEX 2Quadre de resum del capítol v (art. 38-47)

Alimentació en generalProductes

carnisProductes

ícticsPastisseria i pa

Alim

enta

ció

en

gene

ral

Prod

ucte

s là

ctic

s

Cong

elat

s

Celle

rs

Prod

ucte

s de

règi

m

i die

tèti

ca

Carn

isse

ria/

polle

ria

Cans

alad

eria

/ xa

rcut

eria

Fuit

es i

hort

alis

ses

Peix

i m

aris

c

Pesc

a sa

lada

Past

isse

ria

i re

bost

eria

Cara

mel

s, b

ombo

ns

i gel

ats

Des

patx

de

pa

Dro

guer

ia

Especialistes 40 35 35 40 35 35 35 40 35 35 30 20 30

Polivalents alimentaris (mínim 60 m2)

• • +15 • • +15

(x)+20 E +10

Autoservei (60-149 m2) • • +15 • • +15E

+15

(x)+20 E E (1) +10

Superservei (150-399 m2) • • • • • • (2) • (2) • • E E (1) •

Supermercat petit (400-1.299 m2)

• • • • • • • • • • • • (1) •

Supermercat gran (1.300-2.499 m2)

• • • • • • • • • • • • (1) •

Botigues de conveniència (mínim 25 m2)

• • • • • (4)E (4)E (4)E (4)E (4)E E E (1)

Botigues annexes a gasolineres (mínim 30 m2)

• • • • • E E (1) •

Hipermercat (més de 2.500 m2) • • • • • • • • • • • • (1) •

Notes i claus d’interpretació:

•Autoritzada la venda dels productes de l’especialitat.E Només s’autoritza la venda dels productes de l’especialitat envasats.X Només s’autoritza la venda dels productes de xarcuteria de l’especialitat.(1) Es tindran en compte les disposicions establertes pel Decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa.(2) En establiments inferiors a 250 m2 només s’autoritza la venda dels productes de l’especialitat envasats.(3) Per a la venda en sistema d’autoservei dels productes de les especialitats de congelats i fruites i hortalisses s’aplicaran les limitacions de la normativa higienicosanitària.(4) Per cada grup d’especialitat s’hi afegiran 8 m2.

EDITA: Ajuntament de BarcelonaÀrea d’Economia, Empresa i OcupacióDirecció de Serveis de Comerç i Consum

PRODUCCIÓ EDITORIAL:Disseny, maquetació i impressió: UAN•TU•TRIDipòsit legal: B-17135-2012

Peca

b. P

la e

spec

ial d

’equ

ipam

ent c

omer

cial

alim

enta

ri d

e B

arce

lona

|

Ord

enan

ça d

’est

ablim

ents

i ce

ntre

s de

com

erç

alim

enta

ri d

e B

arce

lona

201

1

Documents

Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de ...P… · paregut del nostre ordenament jurídic com a conseqüència del nou marc legislatiu representat per: La Directiva