ORIGENS DE LA RELIGIÓ Unitat Didàctica 2

0) Activitat inicial: "A la recerca del foc"

La pel.lícula "A la recerca del foc" vol representar els orígens de l'ésser humà i evoca el període en què la humanitat abandona la condició animal. Com ja sabem, un dels punts cabdals d'aquesta evolució va consistir em el domini del foc, i la pel.lícula narra precisament aquest afany de l'home prehistòric per descobrir el foc.

Títol d'estrena: A la recerca del focTítol original: La guerre du feuNacionalitat: França-Gran BretanyaAny de producció: 1981Director: Jean-Jacques AnnaudIntèrprets: Everett McGill, Rae Dawn Chong, Ron PerlamDurada: 100 minutsVersió: originalDistribució videogràfica: CBS/Fox

Comentari i crítica de la pel.lícula

"En busca del fuego" planteja, amb la seva voluntat de representar cinematogràficament la Prehistòria, alguns dels problemes límit del cinema històric. Sens dubte es tracta d'un meritori esforç per a «formalitzar» -és a dir, oferir la reconstrucció visual d'un referent històric- un passat tan remot que no ha deixat indicacions explícites, sinó més aviat pistes o indicis parcials i indirectes, de tal manera que qualsevol esforç de visualització ha de correspondre a unes hipòtesis de treball definitives. Aquest esforç va molt més enllà d'anteriors films centrats en aquella època, no tant per la seva «exactitud» com per la coherència global del projecte, capaç d'assumir les inevitables limitacions de partida i d'operar productivament amb elles. Així, Annaud i els responsables del film parteixen del seu exacte paper com a responsables d'una hipòtesi reconstructora, en el terreny de la caracterització física dels protagonistes, del treball d'expressió corporal (amb la col laboració de Desmond Morris), de la sumaria expressió linguística (aqui l'assessorament fou d'Anthony Burgess), dels utensilis i objectes, etcetera, que permeten atorgar una indubtable versemblança, ampliable als espais geogràfics on transcorre l'acció.

Tanmateix, convé no deixar-se endur per les aparences: En busca del fuego és creïble, fins i tot versemblant, però no és en absolut exacta; possiblement tampoc no ho pretén. Efectivament, cal entendre el film d'Annaud com una evident metàfora, inicialment centrada en la significació del foc en el naixement d'una humanitat civilitzada, però en definitiva destinada a consolidar l'evidència del caràcter evolutiu de l'espècie humana i de la importància que hi tenen els factors culturals. Amb això hem d'entendre que les evidents incorreccions cronològiques (coexistència espacio-temporal de grups humans amb situacions evolutivo-culturals molt diferents i distants, concentració de situacions revolucionàries en aquest procés.-de salt qualitatius- més enllà de tota lògica, interpretació des del nostre coneixement modern d'unes formes de vida difícilment imaginables per a nosaltres, etcètera) no poden entendre's més que com a reconeixement d'aquest caràcter metafòric: el foc és sinònim de la vida civilitzada i aquesta és la consolidació de la idea de l'«homo sapiens» com a directe antecessor nostre.

Tot el que hem dit fins ara, que afecta molt especialment el valor històric i antropològic del film, no desdiu un altre aspecte decisiu: En busca del fuego és una pel.lícula d'aventures. Primer perquè està basada en un clàssic literari del gènere, el llibre La guerra del fuego de H. Rosny, fet que atorga un valor suplementari al film, ja que l'argument correspon a un text de principi de segle per tant a unes posicions històricament datades pel que fa a la Prehistòria. En segon lloc, perquè En busca del fuego s'ajusta perfectament als esquemes definidors del gènere: petit grup de personatges realitzen un incert viatge envoltat de perills i encontres de diferent significat, en busca d'un tresor -el foc significa la supervivència-, el desplaçament físic dels quals es combina amb una transformació intel.lectual i espiritual.

Això no és necessàriament un desmèrit per al film, donat que el viatge i l'aventura ocupen un lloc preferent en les estructures bàsiques del relat en totes les cultures humanes (i com a conseqüèncica en la Història del Cinema); en qualsevol cas, hem de ser conscients de la potència d'aquesta estructura genèrica davant les solucions que el film va proposant: situacions de clímax i emoció, la trobada de companyia femenina, el paper del líder durant l'expedició, el final feliç, etcètera.En resum, aquestes estructures narratives i aquesta vocació simbòlica del relat que allunyen En busca del fuego de la possible veracitat històrica, l'apropen al seu valor com a testimoni d'aquesta civilització que sense el foc possiblement hagués estat impossible.

1) Anàlisi del film. Després de veure "A la recerca del foc" reflexiona i respon les preguntes següents:

1.1 Si haguessis de dividir la pel.lícula en capítols, ¿quants en faries i quin títol posaries a cadascun?

1.2 ¿Quines conseqüències creus que va tenir la descoberta del foc pels homes i dones de la Prehistòria?

1.3 ¿Què aporta la noia al grup d'homes protagonistes?

1.4 ¿Quin dels aprenentatges que fa el grup inicial d'homes a través de tota la pel.lícula et sembla més important?

1.5 Les pel.lícules acostumen a transmetre un o més missatges. ¿Quina és per a tu la cosa més important que ens vol fer arribar aquesta cinta?

2) Redacció d'un comentari personal. Després de contestar el qüestionari anterior i d’haver comentat la pel.lícula a classe, reflexiona individualment sobre el seu sentit i, escollint un dels tres temes que es proposen a continuació, escriu una redacció.

2.1 Primer tema: Redacció sobre la pel.lícula.

2.2 Segon tema: El foc i el seu significat (d'unes 150 paraules).

Tracta d’explicar quina importància tingué aquest element entre els avantpassats de l’home actual. (Per a això fixa’t en : com obtenien el foc en un bon començament, en l'utilitat que tenia en la seva vida, per quin motiu mai no el deixaven apagar...)El fet que per a ells fos quelcom d’incomprensible, et sembla que és una dada o un indici suficient com per poder-ho relacionar amb el sagrat. Es podria afirmar ja que consideraven el foc com a un element sobrenatural ?

2.3 Tercer tema: L'evolució humana i el fet religiós (d'unes 100 paraules).

En aquest grup d’homínids, protagonista de la pel.lícula, es comencen a perfilar uns determinats trets culturals (diferents dels que s’observen en el primer grup d’homes primitius i també de l’últim grup que apareix, més típic del neolític). Hi comença a haver una organització social, una mica de tecnologia, de tradició oral, d’art, d’economia i, fins i tot de religió.Aquests són alguns dels elements que utilitzem per comprendre la cultura d’un grup humà. La cultura ve definida pel grau de desenvolupament que l’home assoleix en aquestes categories culturals.Escriu una redacció sobre la possibilitat de què ja es comencin a veure indicis de fet religiós a la prehistòria, entenent la religió com a la relació de la persona amb allò desconegut, o com a conjunt de formes de relació entre els homes i certes forces desconegudes, amb els consegüents sistemes de creences i ritus respecte a aquestes forces.

“A la recerca del foc”

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

Evolució humana i fet religiós

3) Quadre sinòptic. Trasllada en el quadre sinòptic la informació dels textos següents.

A. El primer rastre que ens mostren les investigacions dels arqueòlegs és de fa 500.000 anys. En el turó de l'Os del Drac, proper a Pequín, van trobar-hi restes (enterraments) que han estat interpretades com a indicis que els homínids tenien la idea d'una prolongació de la vida més enllà de la mort. Aquestes restes pertanyen al Pleistocè.B. A l'Europa occidental hi ha troballes que permeten d'assegurar que 200.000 anys a.C. es practicava l'enterrament ritual (restes humanes en urnes i en posició fetal).C. Vers el 70.000 a.C, període que correspon a l'aparició de l'homo sapiens, intentaven de vivificar el cos dels difunts aplicant-los ocre vermell. Restes d'aquests enterraments han estat trobats a Gal.les del Sud, Dordonya (Cro-Magnon).D. Més tard, entre els anys 20.000 i 10.000 a.C., data aproximada del final del Paleolític superior, apareixen entre els homes el culte a la fecunditat, els ritus relacionats amb la caça i el domini dels animals.

PALE

OLÍ

TIC

E. El sentit religiós s'accentua en el Neolític. L'home comença a oferir sacrificis, a vegades humans, com a intent d'intercanviar dons amb els poders superiors. La substitució dels sacrificis humans per l'ofrena d'animals es fa progressivament. La complexitat d'aquestes activitats rituals obliga algunes persones a especialitzar-s'hi; adquireixen així cert caracter sagrat (xamans, fetillers, bruixots).F. Durant el cinquè mil·lenni a.C. neix la vida sedentària i s'estén lentament per Europa. Amb ella broten noves formes religioses més elaborades i precises. Cap al tercer mil.lenni a.C., apareix l'escriptura, que amb el temps servirà d'instrument precís per a fixar, expressar i transmetre les idees i creences religioses.

NEO

LÍTI

C

CreencesManifestacions humanes Tipus de societat Cronologia ETAPES

Les primeres actituds religioses. De l'època paleolítica s'han trobat alguns indicis que demostren una incipient actitud religiosa en l'home primitiu. És un intent de superar les situacions que més l'impressionen i amb les quals ha d'enfrontar-se: el naixement i la propagació de l'espècie; la subsistència i la mort. També el naixement i la pubertat són dos esdeveniments de la vida humana que van tenir incidència en la seva activitat i idees religioses.L'home primitiu recorre a tècniques rituals per a abordar les situacions que el meravellen. D'aquesta manera es consolida l'actitud religiosa. Sorgeixen amulets de fecunditat, danses rituals executades en coves gairebé inaccessibles, adornades amb pintures d'animals ferits, com un intent de controlar i dominar la caça.

Resulta impossible de saber amb exactitud quina imatge de l'Ésser Suprem tenia l'home primitiu. Sembla ser que es relacionava amb la fecunditat de les persones, animals i plantes; també amb l'activitat de la caça i amb el culte als morts. Era concebut com un ésser, d'alguna manera responsable del món que l'home veia. Hi apareix a més la idea de la deessa mare, engendradora de vida.

4) Anota en aquest gràfic quins són aquells aspectes de la vida humana que van provocar primer una actitud o activitat religiosa.

El naixement del fenomen religiós. Segons alguns autors, el fenomen religiós començarà a emergir des del Paleolític: el fet que els enterraments segueixin uns patrons idèntics (posició fetal, aixovars, situació estudiada de les tombes...) portarà a pensar en la creació d'una ideologia entorn de la mort. Podem afirmar que les danses sagrades, les ofrenes i sacrificis, els ritus d'iniciació i el culte als morts constitueixen les primeres expressions religioses de la humanitat.

5) Completa el text següent després de cercar les paraules que falten en aquesta sopa de lletres.

L’actitud religiosa de l’homo ................, que és l’home actual, comença en el paleolític però es va consolidant en el .......................... . És el fruit d’intentar superar situacions que l’impressionen, com per exemple el naixement o la .................. . Així, s’han trobat ....................... de fecunditat, pintures rupestres i altres indicis que ho fan pensar. Encara que no se sap bé quina idea tenien de l’Ésser .................... sí que es pensa que més aviat es tractava d’una mena de deesa ...................

6) Mots encreuats sobre l’origen del fenomen religiós.

HORITZONTALS

1) Al revés. Recipient en què s’acostumaven a fer els primers enterraments humans./ La societat del Paleolític era recolectora, caçadora i ...

2) Espècie humana que apareix als voltants de l’any 70.000 aC.3) Es diu de tot el que fa referència a lo sobrenatural.4) Al revés. Individu de l’espècie humana que va jugar un paper fonamental en la seva evolució./

Conjunt d’actes que es repeteixen de la mateixa manera i que tenen un sentit religiós, com per exemple en l’enterrament.

5) Tècnica usada en el Paleolític per aconseguir que els morts semblessin vius. / Es diu de la persona que nega l’existència de Déu.

6) Els petits amulets de figures femenines servien per donar culte a la ...7) És difícil saber quina imatge de l’Ésser Suprem tenien els homes primitius, més aviat es creu

en una deesa engendradora de vida, és a dir, en la deesa ...

VERTICALS

1) Al revés, és a dir, de baix a dalt. Nom dels amulets amb què es donava culte a la fecunditat.2) Sense vocals. La relació de la persona amb Déu.3) Element fonamental en l’evolució humana, sense ell no hauria estat possible la civilització.4) Etapa de la prehistòria en què s’accentua el sentit religiós.5) Sigles amb què s’acostuma a indicar que un fet ha succeït abans de la nostra era.6) Les primeres actituds religioses de l’home primitiu sorgeixen de l’intent de superar les

situacions que més l’impressionen i amb les quals ha d’enfrontar-se, com per exemple la...7) Instrument que serveix per fixar, expressar i transmetre les idees i creences religioses. Apareix

cap al tercer mil.leni abans de Crist.8) Relat fictici amb què es vol donar una explicació d'algun fet o esdeveniment important i

inexplicable.

Formes de religiositat primitives. A poc a poc podrem descobrir dues formes clarament diferenciades de religiositat: la dels pobles nòmades i la dels pobles sedentaris. Aquests dos estils constitueixen la soca del gran arbre de les religions. A partir d'aquests sorgeixen signes i mites dels quals es nodriran totes les religions. A l'home primitiu no se li acut pensar que ell és Déu. L'home primitiu viu en dependència d'aquell que creu la font de la vida.

Pobles sedentaris. Viuen en un habitat protegit d'invasions i que ofereixi elements per sobreviure. Si no es mouen és perquè estan bé. Per exemple, a la Vall de l'Indo van florir grans civilitzacions com les de Mohenho Daro i Harappa.En aquests llocs la divinitat és entesa dins l'arquetip femení. És com una mare. No cal guanyar-se-la. Els sedentaris viuen molt a prop dels cicles de la natura. Aleshores la concepció que tenen del temps és cíclica. Són conservadors. A la pregunta de què serà sobre el futur, tenen com a resposta de referència el passat, ja que sempre parlen de cicles. El futur no donarà cap sorpresa. Signes Sedentaris: Tot el que és relatiu a la dona: una cova, el corn de l'abundància, una cloïssa, arbres, la terra...

Pobles nòmades. El nòmades han de buscar el seu futur constantment. Aquella divinitat que els dóna la vida no és tan benèvola com la del poble sedentari. La divinitat dels sedentaris és immanent, la dels nòmades transcendent. Aquests últims entendran la divinitat a través dels arquetips del Pare.El nòmada viu de la novetat "salvífica" i això crea en ells una actitud de tensió, de mirar a l'horitzó. El poble nòmada entendrà el cicle com una línia oberta, no un cercle com els pobles sedentaris. Signes nòmades: Seran tots aquells que evoquin la figura del pare, del mascle, del guia: toro, monòlit, tòtem, astres com a orientadors del camí, etc.

7) Després de llegir els textos anteriors completa el requadre.

Pobles sedentaris Pobles nòmades

Signes

Concepte del temps

Idea de la divinitat

Habitat o lloc on viuen

El culte a la fecunditat i a la mare terra

Com ja saps, aquesta estatueta és una venus primitiva de la fertilitat. És la Venus de Willendorf, potser la més coneguda de totes. Feta de pedra caliza fa uns 20 o 25 mil anys només medeix uns onze centímetres. Fixa’t en què els atributs femeníns relacionats amb la generació estan molt ressaltats.

8) Ara, fes d'home/dona primitiu/va i copia-la en el requadre en blanc.

Venus de Willendorf

Les Venus mostren la importància de la dona en els rituals prehistòrics. En gairebé totes elles es ressalten els atributs femeníns, sobretot els relacionats amb els òrgans associats a la fecunditat femenina: grans malucs, pits grossos i ventres abultats. De menys importància és el tractament de les extremitats, que de vegades ni hi són presents. Per tot això, es creu que aquest tipus de figures tenien molta relació amb la fecunditat o maternitat.

En aquest tipus d’escultura la dona va ser considerada com a un ésser misteriós que té la missió de propagar l’espècie. Aquest misteri de la procreació va induir als artistes primitius a inspirar-se en ella en les seves representacions.

El cicle dona-procreació i fertilitat de la terra, va ser el motiu pel qual es va identificar amb el culte a la mare terra.

9) Amb l’ajuda d’internet cerca informació sobre alguna de les venus prehistòriques més conegudes. En el requadre de l’esquerra escriu les dades que et semblin més interessants, i en el requadre de la dreta retalla i enganxa la fotografia corresponent.

Enganxa la imatge de la Venus

10) Fixa’t bé en aquestes imatges i encercla amb un color el dibuix que coincideixi amb el sorgiment de la religió en la història de la humanitat.

Homo habilis Homo neanderthalensis Homo erectus Homo sapiens

11) Fes un esforç per sintetitzar allò que has après i redacta un text on expliquis com es va originar la religió.

Qüestionari sobre l’origen del fet religiós Autoavaluació

Nom : ........................................................................................................... Nota

1) Gràcies a quins indicis es pot deduir que en el Paleolític les persones creien en una vida més enllà de la mort?

2) En quina etapa dela Prehistòria s’accentua el sentiment religiós?

3) En què consistia la tècnica de la vivificació?

4) Quins són aquells aspectes de la vida humana que van provocar primer una actitud o activitat religiosa?

5) Per a què servien les “venus” prehistòriques?

6) Fes-ne una descripció (de les “venus”).

7) Quina idea de la divinitat tenien els pobles sedentaris?

8) Quin instrument que serveix per fixar, expressar i transmetre les idees i creences religioses apareix cap al tercer mil.leni abans de Crist?

9) Escriu una definició de religió.

10) Explica breument de quina manera s’origina la religió en la història de la humanitat.

La idea de Dios entre los pueblos prehistóricoshttp://abcdioses.noneto.com/1religiones/nocion1.htmSe han planteado con frecuencia dos preguntas tan apasionantes como difíciles de resolver. ¿Tenían los hombres prehistóricos una idea clara de Dios? ¿Eran monoteístas, o politeístas?

La famosa y desacreditada teoría evolucionista de Tylor lo niega. Para él, el hombre habría inventado la idea del alma humana partiendo de la conciencia de sí mismo, los sueños, la muerte, y por extensión, supondría que también la tenían los demás seres vivos e incluso las cosas. Ésta es la etapa animista, y, desde luego, es innegable que el hombre prehistórico creyó en el animismo como los primitivos posteriores. De aquí deduciría el culto a los muertos y a los antepasados, y por intermedio de visiones y de la noción del alma desprendida del cuerpo, formularla el concepto de los espíritus independientes, adjudicando unos a la vida humana y otros a los fenómenos de la naturaleza. La consecuencia sería la formación de la religión politeísta constituida por dioses que originariamente eran antiguos espíritus que, por la importancia de sus actividades propias, demostraron tener un poder muy superior: el Dios del cielo, de la tierra, del agua, etc. Finalmente la organización social, influiría sobre ellos, de manera que acabarían teniendo un jefe o monarca supremo, y la sociedad de los dioses, a semejanza de la humana, estaría formada por las almas humanas (pueblo, tribu), los grandes dioses (jefes de grupo, aristocracia) y el Dios Supremo (gran jefe, monarca).

La teoría sociológica de Durkheim da otra versión. El origen de la religión hay que buscarlo en la sociedad. El hombre organizado en grupos se siente mucho más poderoso que el individuo aislado. Esa fuerza, cuya naturaleza no comprende, recibe diferentes nombres, según las regiones: maná, wakan, orenda, manitowi, etc. La religión comienza por la adoración de esa fuerza algo abstracta y vagamente panteísta, personalizada en el tótem, que debe servir al hombre de elemento de unión con su grupo, y que es el símbolo de su energía. Consecuencia, el alma no es más que la manifestación del maná común en cada hombre, el maná individualizado. La noción de alma conduce a la de espíritus, formados también por un maná, aunque de naturaleza superior; son los antepasados de la tribu, que velan por ella y se encarnan en las churingas. Los grupos de ritos semejantes se sentirían descendientes de un antepasado común de poder especial, personaje que se va elevando hasta la categoría de dios importante, y que por difusión y repetición de los ascensos sobre otros dioses conduciría al Ser Supremo.

Estas teorías, ingeniosas y convincentes a primera vista, cayeron estrepitosamente por el suelo cuando se demostró, sin duda de ninguna clase, que las tribus primitivas más elementales, situadas en el primer escalón de la familia humana, carecen de animismo, de manismo y de totemismo, y en cambio, tienen idea de un Ser Supremo. Las investigaciones de Schmidt y otros ilustres científicos confirman que la humanidad empezó su vida espiritual por el que se considera último escalón. Lo mismo ha ocurrido con la poligamia, que se creía el primer y natural estado del hombre, y que ha resultado ser una costumbre adquirida con posterioridad a los primeros tiempos o a las formas más elementales de la sociedad.

Conviene distinguir aquí los conceptos básicos de religión y de magia. La primera es un sistema en el que el hombre reconoce la existencia de uno o varios seres espirituales superiores que organizan y dirigen el mundo e imponen ciertas reglas a los humanos, que deberán respetar bajo pena de duros castigos. En sus formas más elevadas, los preceptos máximos constituyen la moral con sus premios y castigos. En la religión, el hombre por si mismo no es nada, está a merced de la divinidad con la que se relaciona y une. Se puede recurrir a la voluntad suprema mediante el ruego, la oración, las obras gratas, la súplica e incluso las ofrendas que pretenden propiciar al Ser superior.

La magia es el polo opuesto. Parte de unos poderes ciegos, de unas energías misteriosas que el hombre cree poder dirigir mediante palabras, acciones u objetos, que si se aplican correctamente deben producir necesariamente sus efectos. La magia no premia ni castiga las acciones, obedece, permanece indiferente o se vuelve contra quien la maneja, de acuerdo con los formulismos empleados, con la misma inconsciencia que si se tratara, por ejemplo, de energía eléctrica.

La magia es amoral y frecuentemente se utiliza con fines inmorales. Si es suficientemente fuerte, puede actuar incluso contra la voluntad de los dioses. Las divinidades egipcias profesaban verdadero terror a Isis, no por ser una diosa poderosa, sino una maga insuperable. Magia y religión aparecen a través de la historia íntimamente ligadas, pero siempre pueden distinguirse y sus orígenes son diferentes. Pues bien, es seguro que entre los primitivos más atrasados, la idea del Ser Supremo precede a la magia, como el monoteísmo es anterior al politeísmo.

El politeísmo es una forma degenerada de la religión, como son facetas degradadas de la sociedad el matriarcado, la poliandria (matrimonio de una mujer con varios hombres) y la promiscuidad. Esas degeneraciones se produjeron por el animismo y la magia en general, por la influencia de las mitologías astrales (advirtamos que no hay, en el paleolítico, el menor rastro seguro de culto a los astros), y por vicisitudes políticas, por ejemplo la incorporación a las divinidades propias de los dioses de las tribus vencidas.

Se objetará que no tenemos ningún dato directo de la creencia en el Ser Supremo, y que el comparativo e indirecto de la etnología, que acabamos de criticar, es insuficiente. Hay que responder que esto no demuestra su inexistencia. En el paleolítico no había escritura, los primitivos que creen en esa entidad suprema no la representan casi nunca, y los prehistóricos pudieron referirse a ella mediante signos que hoy resultan incomprensibles. Hay un caso histórico muy aleccionador, el de los hebreos. Por razones de respeto jamás representaron a Yahvé y ni siquiera hoy pueden pronunciar su nombre, y advirtamos, de paso, este concepto: una cosa es el monoteísmo (creencia y adoración de un solo dios); otra, monolatría (creencia en varios dioses, de los que sólo uno recibe culto), y otra politeísmo (creencia y adoración de varias divinidades).

Les religions prímitives

És difícil precisar quins son els factors determinants de 1'origen de la religió; tot i així, els indicis assenyalen que la religió es tan antiga com la humanitat. Manquen dades exactes de com entenia e! diví 1'ésser huma primitiu i de com s'hi relacionava, però els estudis disponibles permeten afirmar que, al comencament, el fet religiós girava al voltant d'allò que era necessari per a la supervivència humana.

Aquestes religions reben el nom de primitives perquè tractaven d'allò que era imprescindible i fonamental per a la vida. Gairebé totes les restes primitives que poden tenir un significat clarament religiós van associades a 1'home de Neanderthal i a l'última etapa del paleolític inferior, però no es fins a l'Homo sapiens, en el neolític superior, fa uns trenta mil anys, que prenen una forma ben definida.

Dels costums d'aquests primers creients destaquen els següents:- La representació de la deessa mare, font de la fertilitat i el creixement, també

anomenada Venus.- Les pintures rituals, destinades a assegurar la caça, la collita o la satisfacció d'altres

necessitats.- La creença en esperits. Els humans primitius creien en 1'existència d'uns éssers

immaterials que infonien vida a la natura. Aquesta creença que suposa que tot es ple d'ànimes rep el nom d’animisme.

- El culte als avantpassats es un dels trets fonamentals d'aquestes religions. La mort significava que 1'ánima abandonava la matèria on vivia, però podia continuar

relacionant-se amb els vivents per donar-los protecció i consell.- La creença en una vida posterior a la mort es manifestava en formes especials

d'enterrament, en el lloc elegit per a instal·lar les sepultures, en la seva disposició i en les ofrenes i sacrificis.

- Els esperits o divinitats contactaven amb els humans mitjancant els somnis i les visions. Són característics d'aquestes religions primitives els intèrprets de somnis, que desxifraven els missatges dels déus. De vegades, els esperits preferien posseir el cos d'una persona per manifestar-se als vius: es 1'èxtasi o possessió del cos, que solia protagonitzar el xaman de la tribu, raó per la qual aquest fenomen s'anomena xamanisme.

- Les ofrenes i les pregàries als déus també ocupaven un lloc central en els ritus primitius.

- La realització de totes aquestes activitats religioses anava a càrrec d'uns homes especialitzats que rebien noms diversos: sacerdots, mèdiums, endevins, xamans, bruixots, etc.

Al final de 1'era neolítica sorgeixen a Europa enormes construccions de pedra: són els monuments megalítics, entre els quals cal esmentar estructures funeràries com els dòlmens, formats per una pedra ampla i plana recolzada sobre dues de verticals, o els menhirs, enormes pedres col·locades verticalment i sovint alineades.