LA FUNDACIÓ

DE ROMA

Remei Baldó

L’heroi troià Enees, fill de la deessa Venus i el troià

Anquises, i supervivent de la guerra de Troia, forma

part de la llegenda de la fundació de Roma. Després

d’un llarg viatge des de Troia va arribar al Latium.

TroiaLatium

Eneas, que havia perdut la seua esposa troiana, després

d’aliar-se amb els llatins, es va casar amb Lavínia, filla del rei

Llatí , i va fundar la ciutat de Lavinia, anomenada a partir

del nom de la seua esposa. El fill que portava des de Troia,

Ascani o Iulus, en fundà més tard una altra, Alba Longa,

també en el Latium i va inaugurar la dinastia de reis albans.

Un descendent d’Ascani, Procas, va tindre dos fills, Númitor i

Amuli. Númitor va ser destronat per Amuli, que li va usurpar

el poder i va matar els seus fills barons. La filla d’Amuli, Rhea

Sílvia, va ser consagrada al culte de la deessa Vesta, que

exigia castetat. D’aquesta manera Amuli s’assegurava que no

tinguera descendència.

Però diu la llegenda que el déu Mart s’enamorà d’ella i li

engendrà dos fills bessons, els futurs Ròmul i Rem.

Quan Amuli s’assabentà de l’existència dels bessons,

manà que els llançaren al riu Tíber. Però els xiquets van

sobreviure i foren alimentats per la famosa lloba

Capitolina. Els pastor Fàustul se’ls trobà i li’ls donà a la

seua dona Larentia, perquè els criara com a fills.

Quan Ròmul i Rem es van fer majors, van conéixer el seu origen,

van destronar Amuli i van restituir el seu avi Númitor en el tron

d’Alba Longa. També van decidir fundar una nova ciutat, la futura

Roma.

Per tant, en l’origen de Roma hi ha dos déus, segons la llegenda:

Venus, mare d’Eneas, i Mart, pare de Ròmul i Rem. Així es

justificava mitològicament el poder de Roma sobre els pobles

conquistats.

Pero Ròmul i Rem van discutir sobre qui seria el fundador de la

nova ciutat. Finalment els auguris (les aus) decidiren que fora

Ròmul. En la cerimònia religiosa d’inauguratio, Ròmul va marcar

el perímetre de la nova ciutat amb un solc fet per un forcat

arrossegat per un bou i una vedella. El perímetre o pomerium de la

Roma quadrata era sagrat i Rem es va burlar saltant per damunt

d’ell. Per això l’inici de la nova ciutat està marcat per un fratricidi.

Ròmul va ser el primer rei de Roma (Roma quadrata), comstruïda en el

turó Palatí, allà on se li aparegueren els ocells que li presagiaren el

futur. Això, segons la llegenda, ocorregué un 21 d’abril de l’any 753 aC.

Encara que les restes arqueològiques que s’han trobat al Palatí no són

del s. VIII aC, sinó més tardanes, si que corroboren part de la llegenda:

el Palatí va ser el primer turó habitat de Roma. Amb el temps fou el

centre de una confederació d’assentaments o Septimontium (set monts o

turons)

Al llarg del seu regnat Ròmul:

Dividí la societat en dos classes, patricis i plebeus. Els primers eren

descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets (

càrrecs polítics i religiosos). Els plebeus eren descendents dels estrangers

que acudiren després a la ciutat. No tenien drets polítics ni religiosos.

S’ocupaven de l’agricultura i la ramaderia.

Dividí la població en 3 tribus i en 30 cúries (divisions administratives)

Creà el Senat o Consell d’Ancians , format per 100 membres ( 3

representants de cada cúria, 3 de cada tribu i un president). Votaven les

propostes del rei i jutjaven en cas de delictes lleus.

Es rodejà d’un grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat

en els conflictes.