Edició de GironaDILLUNS · 11 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14664 - AVUI / Any XL. Núm. 13534 - EL PUNT

1,20€

816766-1172383T

1110

43-1

1866

24TURBANISME P22-23

El projecte, d’uns quatre milions ique afecta el Club Nàutic i el port, voldinamitzar econòmicament la zona Imatge virtual del nou espai ■ EPA

L’Estartit volrenéixer ambun nou passeig

URBANISME P26

Deu mesosd’obres peracabar elnucli anticde VidreresAquesta tercera fases’iniciarà a final d’any

L’ESPORTIU

La Sea OtterEurope esconsolida a Girona

Una de les parades de lafira ■ QUIM PUIG

Més esport

50.000assistentsa la fira de la bici

FET · Els partits republicansaprofiten l’arribada de Sánchez per demanar-ne l’alliberament irecorden que això no es negociarà

LLEI · La normativa fixa que és un organisme polític i no eljutge qui té la potestat decanviar un reclús de penal

L’acostament dels presos, alcentre de la política catalana

REAL · Tot i això, ERC exigeix eltrasllat com a dret legal i elscomuns sol·liciten al Parlament queiniciï els tràmits per reclamar-lo

P8-11

El cas de l’IES El Palau va ser ben present en tot el recorregut de la manifestació de mestres ■ JOSEP LOSADA

Manifestació de docents per exigir que s’aturin els atacs a l’escola

Els mestres diuen prou

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.397

Dilluns11 DE JUNY DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

FUNDA DE SOFÀProtegeix de mascotes, pols i taques el teu sofà.Tres mides diferents i dos colors disponibles

CARREGADOR SOLARVagis on vagis, gràcies a aquesta bateriaexterna no et quedis mai sense mòbil

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i, a més, aconsegueix una bossa tèrmica

Augmenta el nombred’avortaments entredones de més de 35 anys

Durant el 2016 es van registrar1.855 interrupcions de l’embaràs El principal motiu és a petició de

la dona i el risc per a la vida i la salut6

Compradors,davant una de

les parades.PERE DURAN

Pronostiquenmés presènciadel mosquittigre quealtres anys

Per primer cop, es troba la sevapresència a la comarca del Ripollèsi els experts alerten que aquestestiu pot proliferar. 10

Una dona resultaferida en xocar la sevabarca contra l’espigódel moll de Roses8

A més a DdG

Foment noconcretaquaneliminarà elspassos a nivellperillosos

EN EL CAS DE FLAÇÀ, DES

DE L’ESTIU DE L’ANY PASSAT HI

HA UNA PROPOSTA I EL COST

PODRIA SER DE 5 MILIONS 3

4

LA TRADICIONAL FIRA REUNEIX ELS PRINCIPALS PRODUCTORS LOCALS I NOMBROSES ACTIVITATS 4 9

Llers posa a la venda 5.000 quilos de cireres Un edifici del centred’Olot s’esfondra i hand’evacuar els veïns delspisos adjacents14

jamargant - 11/06/2018 08:39 - 2.137.90.81

Edició de GironaDIUMENGE · 10 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14663 - AVUI / Any XL. Núm. 13533 - EL PUNT

2,50€

1161

19-1

1469

45w

Avança uncurs en un

mes

Cursosd'idiomes almes de juliol

Obtenció deltítol oficial A2-B1-B2

Tel. 972 23 59 39www.eisgirona.com

844815-1171388L

.

Els CDRper dinsI entrevistes a SergiLópez i Suso deToro, i la moció decensura a Badalona

Avui ambEl Punt Avui

Avui ambEl Punt Avui

SALUT P26-27

Dia derevisions alsCAP gironinscontra elcàncer oralÉs poc freqüent però molt agressiu

L’ESPORTIU

El parc temàticde la biciLa Sea Otter Europe viu el seu dia mésintens amb tot tipus de proves a Girona

Més esport

Calvet vol ampliar a cincanys el lloguer de pisos

Nacional P18

Nacional P14

Es van portar 164 rodes a la rotonda d’entrada al poble.Al mig, l’alcalde, acusat d’un delicte d’odi ■ MANEL LLADÓ

Acte de suport al’alcalde de Verges

BILATERALITAT · “Ens hemguanyat el dret que qualsevolconversa amb l’Estat sigui bilateral”

NEGOCIACIÓ · “Ni presos niexiliats poden ser mercaderia decap negociació; han de tornar”

“El PSOE sempredecep aquells que hiveuen oportunitats”

Aragonès, a la seu d’Economia, on hi ha un cartell amb els dies que fa que Junqueras és a la presó. Avui en fa 220 ■ ANDREU PUIG

Pere Aragonès. Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda

P6-9

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.396

Diumenge10 DE JUNY DE 20182,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

FUNDA DE SOFÀProtegeix de mascotes, pols i taques el teu sofà.Tres mides diferents i dos colors disponibles

CARREGADOR SOLARVagis on vagis, gràcies a aquesta bateriaexterna no et quedis mai sense mòbil

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i, a més, aconsegueix una bossa tèrmica

Dominical ◗

� AVUI AMB EL DIARI

El tren que no vaanar de Blanes

a Vilajuïga

Girona vol posar unaplaca identificativa alstreballadors de la neteja

L’oposició presentarà en el ple dedemà una moció contra la mesura Els escombriaires creuen que

ja hi ha altres sistemes de control 6

El termòmetres’enfila finsals 30 graus adiversos puntsde Girona

L’ELEVADA TEMPERATURA

PORTA ELS PRIMERS

BANYISTES A LES PLATGES

DEL LITORAL GIRONÍ 13

4

Banyistes, ahir al matí, gaudint delbon temps a l’Estartit. MARC MARTÍ

JUDICIAL

L’exestrella del punkque va fugir a Lloretdesprés de robar 2,8milions d’euros18

REPORTATGE

MARC LAMUÀDIPUTAT DEL PSC PER GIRONA AL CONGRÉS

ENTREVISTA

«Els trams nord del’N-II requereixenun impuls i és el quebuscarem»14-15

EsportsDdG

Girona, capital de la bicicletaEL SEA OTTER OMPLE DE GOM A GOM LES RIBES DEL TER AMB EXHIBICIONS I COMPETICIONS CICLISTES 4 36

El públic vaomplir la zonad’exposició. MARC MARTÍ

Les darrerespluges fanpujar el cabaldels riusi omplenels pantans

L’EMBASSAMENT DE

DARNIUS HA DOBLAT EL

SEU VOLUM DES DE PRINCIPIS

D’ANY I ESTÀ AL 70% 3

4

jamargant - 11/06/2018 10:41 - 2.137.90.81

Edició de GironaDISSABTE · 9 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14662 - AVUI / Any XL. Núm. 13532 - EL PUNT

1,50€

1791

42-1

1350

28w

CURSOS INTENSIUS AL JULIOLD’ANGLÈS I D’ALEMANY:

· 2 hores diàries de dilluns a dijous

· Grups reduïts de 9 persones

· Classes particulars

· Estades d’idiomes a l’estranger

C/ Claudi Girbal, 23, baixos · Tel./Fax 972 22 25 69 girolingua@girolingua.cat - www.girolingua.cat

1117

40-1

1741

78w

19 anys al teu servei

Escola d’anglèsi alemany

SOCIETAT P24

El català noserà requisit aGirona per alssocorristesfins al 2019Ja fa dos anys de lesqueixes dels usuaris

NACIONAL P16

Un assalt auna casa aRiudarenesacaba ambdos feritsEls autors anavenarmats amb pistoles

MEDI AMBIENT P22,23

Desencallada lainversió a Campdoràaturada pel 155L’obra de millora de la incineradoraes podria reprendre cap a l’octubre, uncop el govern tingui a punt els papers

L’ESPORTIU

Laia Palau: “Encara tincmolt de bàsquet a dins”La nova figura de l’Spar Citylift diu quel’oferta li va fer repensar la retirada

Bàsquet

Eusebio vol aprofitarl’herència de MachínEl nou entrenador del Girona sosté quevol fer créixer aquest “gran projecte”

Futbol

Primer contacteDESGLAÇ · Pedro Sánchez trucaal president Torra i mantenenla primera conversa per celebraruna reunió de forma immediata

CARA I CREU · El presidentinicia les trobades polítiques ambel líder del PSC, Miquel Iceta,després de la plantada d’Arrimadas

L’aixecament delcontrol financer,un gest inexistent

P6-8

‘La colla’, d’Olga Sacharoff, que el MNAC ha cedit per a aquesta mostra a Sant Feliu ■ ACN

CULTURA-ESPECTACLES P40,41

Nova exposició a Sant Feliu de Guíxols amb l’equipament a la vista

Cap al Museu Thyssen

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.395

Dissabte9 DE JUNY DE 20181,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Un assalt a punta de pistolaen una casa a Riudarenesacaba amb dos ferits per trets

Els Mossos busquen els tres autors, que podrien haver actuat per una revenjaA l’habitatge es van localitzar catorze casquets de bala utilitzats en l’atac3

Girona registrael pitjor abrilper a la creaciód’empreses des del 2009

El Governaixeca elcontrol delscomptes dela Generalitat

PEDRO SÁNCHEZ PARLA

PER TELÈFON AMB QUIM TORRA

I DEIXA CLAR QUE DESCARTA

EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ27, 30 i 31

4

La creació d'empreses va caurea l’abril a Girona un en com-paració amb el mateix mes de l'anyanterior. A més se’n van disoldreun més que el . 24

Carmen Thyssenexposa obres depaisatges a SantFeliu a l'esperadel nou museu

El jutge arxiva el cas del’adjudicació a GBI delservei d’escombrariesde Lloret de Mar 14

La Generalitat aprova els diners per reformar lainicineradora de Girona 4

A més a DdG

L’aplicatiu delspressupostosparticipats deGirona costa24.000 euros

El grup d’ERC-MES de Gironavol rebaixar el cost de l’aplicatiuper participar en els pressupostosde la ciutat, que actualment as-cendeix a . euros. 6

FUNDA DE SOFÀProtegeix de mascotes, pols i taques el teu sofà.Tres mides diferents i dos colors disponibles

CARREGADOR SOLARVagis on vagis, gràcies a aquesta bateriaexterna no et quedis mai sense mòbil

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i, a més, aconsegueix una bossa tèrmica

LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

POSARÀ 1,2 MILIONS EN EL

PROJECTE GUIXOLENC

4

43

EsportsDdG

El tècnic,somrient, ahira Montilivi.MARC MARTÍ

Eusebioassumeix

el repted’adaptar-se

al sistemadel Girona

EL NOU ENTRENADOR TINDRÀ

JUAN CARLOS ANDRÉS I ONÉSIMO

D’AJUDANTS I CONFIRMA UNA

ESTADA A MANCHESTER

4

34 a 37

jamargant - 11/06/2018 10:42 - 2.137.90.81

40 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018

Cultura i Espectacles

Natura en evolució. DeVan Goyen a Pissarro iSacharoff. És el títol de lasetena mostra pictòricaestival a l’Espai CarmenThyssen de Sant Feliu deGuíxols, presentada ahiral Palau de l’Abat i que es-tarà oberta al públic a par-tir de demà i fins al 14 d’oc-tubre. Comissariada perPilar Giró, inclou 57 obres,que arrenquen amb la pin-tura flamenca de Jan vanGoyen i el naixement delpaisatge com a gènere,transiten cap al naturalis-me, el romanticisme i l’im-pressionisme i conclouenja al segle XX, amb una se-lecció d’obres en què tam-bé hi ha presents 18 artis-tes catalans –Martí i Alsi-na, Meifrèn, Josep Maria

Mallol o un dels pintorsmés estimats per CarmenThyssen, Josep Amat, queany rere any reforça el vin-cle entre la col·lecció i SantFeliu de Guíxols, on va re-sidir i pintar molts qua-dres.

Giró destacava el fetque les obres comprenenquatre segles de creació ique n’hi ha 23 que s’expo-saran al públic per primercop, des que van passar amans de la col·lecció, i “lafeina de recerca i contex-tualització” de les pintu-res en l’època i entorncreatiu. Entre les tipolo-gies d’obres, distingeixenentre les natures domina-des –on preval la bellesasense hostilitat–, la colo-nitzada –amb diverses re-presentacions sobre lapetja europea a l’ultramarde Lima, Manila o Guaya-

quil– i les derivades con-temporànies amb embar-cacions partint dels portsandalusos d’Algesires, Mà-laga i el Guadalquivir sevi-llà. En darrer lloc, hi restala natura sublim, “exube-rant, primitiva, salvatge id’un caràcter més marca-dament romàntic”. I tam-poc hi falten algunes mos-tres d’autors nord-ameri-cans.

La comissària tambéesmentava el protagonis-me de la russa Olga Sacha-roff, instal·lada a Barcelo-na el 1940,i amb un home-natge que ha obert la col-laboració amb altres insti-tucions del país, com araels fons del Museu Nacio-nal d’Art de Catalunya(MNAC) –que ha cedit elquadre La colla, una re-presentació amb el grupde pintors i intel·lectuals

que van envoltar Sacha-roff en la seva estada a Ca-talunya– o la col·lecció pri-vada del Cercle del Liceu,que ha cedit La llotja, tam-bé datat cap al 1945.

El museu, a l’horitzóMés enllà de la mostra, elgran punt d’interès de larelació entre la baronessaThyssen i el municipi gui-xolenc és l’evolució del

projecte de museu establea la població. L’alcalde,Carles Motas, va agrair “lasort de tenir una ciutada-na il·lustre” com CarmenThyssen per mantenir lacol·laboració d’unes expo-sicions que cada estiu ar-rosseguen milers de visi-tants i donen projecció a lazona, però manté l’objec-tiu d’avançar en un nouedifici per a exposicionspermanents.

En aquest sentit, Motasva anunciar ahir que lasetmana vinent publica-ran l’anunci de subhastaper trobar un equip arqui-tectònic que redacti el pro-jecte constructiu per almuseu, segons els plansempresos aquest darrermandat que el situarienadossat a l’antic edifici delmonestir benedictí deSant Feliu, a l’espai de la

plaça Abadia. I amb unaexhibició estable d’entre130 i 140 obres de la col-lecció.

Entre les novetats, l’al-calde va precisar que, si elsterminis avancen segonsles darreres previsions,l’horitzó d’obertura se si-tuaria a dos anys de vista,“en el segon semestre de2020”, i el pressupost del’operació voltaria els 7 mi-lions d’euros. De moment,compten només amb elcompromís inversor de laDiputació de Girona, queja ha fet aportacions en elsdarrers exercicis per a laproducció i promoció deles mostres estivals.

El president de l’ens,Pere Vila, va xifrar en 1,2milions d’euros l’aportacióde l’organisme, divididaen tres exercicis –entreaquest any i el 2020– a raó

Paisatges ThyssenEmili AgullóSANT FELIU DE GUÍXOLS

La mostra de la col·lecció Carmen Thyssen a Sant Feliu ‘Natura en evolució. De VanGoyen a Pissarro i Sacharoff’ obre portes amb la idea que el museu estigui el 2020

L’alcalde, Carles Motas, i el president de la Diputació, Pere Vila, ahir, ala plaça Abadia, on es farà el museu. Al mig, detalls de tres dels quadresde la mostra i, a la dreta, la baronessa Carmen Thyssen davant el VanGoyen que s’exhibeix en la mostra ■ E.A. / COL·L. CARMEN THYSSEN

La mostra estivalinclou obresd’autors catalansi 23 quadresexposats perprimer cop

Pintura Setena mostra de la col·lecció Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols, amb el museu a l’horitzó del 2020

| Cultura i Espectacles | 41EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018

Els secretsdel Secret Vida

L’APUNT sol de la música indie del país. El Secret Vida es farà el7 i el 8 de desembre, tindrà un cartell internacional de20 actuacions i les entrades es posaran a la venda acomençament de juliol, coincidint amb les del Vida del2019. Només per visitar Mas Solers ja val la pena afe-gir-se a una proposta elegant, de no soroll i plena desorpreses. I per poc més de 2 euros el concert.David Castillo

Ahir vaig assistir a una roda de premsa insòlita, la d’unfestival musical que anuncia que no anunciarà els mú-sics fins que el públic no sigui al local on el convoquen,la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes, on havia es-tat el casino. Pot semblar una extravagància, però elsconvocants són Xavi Carbonell i Dani Poveda, impul-sors del modèlic Festival Vida, hereu del Faraday, bres-

de 400.000 euros anuals.Vila va argumentar que“és un projecte engresca-dor i transcendent”, ambun abast que depassa lesfronteres del terme guixo-lenc.

Picar a altres portesMotas va garantir que el fi-nançament de les obres,comptant-hi els dinersque hi aportarà la Diputa-ció, es podria assumir ambrecursos municipals. Peròconfien a arrencar algunaaportació de la Generali-tat, després que ja s’ha-guessin iniciat contactesdurant el mandat de Car-les Puigdemont –estron-cats per l’aplicació del155–, i esperen reobrirconverses amb la novaconsellera de Cultura.

Motas, però, no es va li-mitar a l’administració ca-talana. “Estem expec-

tants després de la consti-tució dels nous governs dela Generalitat i l’Estat”, vadir, i també vol mirar denegociar amb el nou mi-nistre de Cultura, MàximHuerta. El darrer governsocialista de Zapateros’havia compromès a in-vertir-hi, però amb la crisii l’arribada del PP al poderla partida havia decaigut.

Carmen Thyssen va do-nar a entendre que es po-dria implicar en la nego-ciació, però més enllà deHuerta, a qui no coneixpersonalment, va desta-car la figura de la nova vi-cepresidenta socialista es-panyola, Carmen Calvo,de qui va dir que ha estat“una de les millors minis-tres de Cultura” estatals.Abans de final de juliol, labaronessa va recordar queha de reunir el patronat dela Fundació Thyssen, pre-sidit pel titular del minis-teri, per decidir el futur dela col·lecció al MuseuThyssen madrileny. I elprojecte de Sant Feliutambé podria aparèixer,de retruc, sobre la taula denegociació. L’alcalde deSant Feliu ha seguit deprop l’impacte positiu delMuseu Thyssen a Màlaga,un “model d’èxit” que vol-drien reproduir a la CostaBrava. ■

L’alcalde vol que laGeneralitat i l’Estats’impliquin en elmuseu, a més dels1,2 milions de laDiputació

Laura Borràs va ser la nú-mero cinc de la llista delPDeCAT les darreres elec-cions. Anant tan amunt –ino ens referim a l’altura fí-sica– tothom donava perfet que seria consellera deCultura. Els llargs mesosde gestos, clatellots, viat-ges i negociacions abansd’aconseguir formar go-vern van permetre quefins i tot sonés com a presi-denta. Finalment LauraBorràs compleix les ex-pectatives i és consellerade Cultura.

El seu càrrec de directo-ra de la Institució de lesLletres Catalanes (ILC)ara sí que ha quedat va-cant oficialment i ella ma-teixa s’ha encarregat deproposar un candidat:Joan Elies Adell.

D’acord amb els esta-tuts de la ILC, el directorde la institució és nome-nat pel govern, a propostadel conseller de Cultura,un cop escoltat el consellassessor de la institució.

La consellera de Cultu-ra ahir va posar en relleu laidoneïtat d’Adell per ocu-par el càrrec i en va desta-car la faceta com a poeta,el perfil docent i coneixe-dor de la literatura catala-na i la competència digital.

Nascut a Vinaròs el1968, Joan Elies Adell ésllicenciat en filologia his-pànica, en comunicacióaudiovisual i doctor en fi-lologia catalana. Fins al de-sembre del 2017 va serresponsable de l’oficina al’Alguer de la delegació delgovern a Itàlia i coordina-dor de les activitats cultu-rals i lingüístiques de la de-legació.

Adell ha estat professorde teoria de la literatura ide literatura comparada ala Universitat de València,a la Rovira i Virgili i a laUniversitat Oberta de Ca-talunya. Actualment ésprofessor del màster en li-teratura en l’era digital.

Poeta, traductor i críticliterari, Adell també ha pu-blicat assajos sobre la cul-tura catalana a l’Alguer isobre poetes com ara Mà-rius Sampere, Rafael Ca-ria, Joan Vinyoli, MariaMercè Marçal, Joan Fus-ter i Joan Brossa, entred’altres. També sobre crí-tica literària, poesia digi-tal, literatures a la xarxa icomunicació i música enl’era digital.

La flamant consellerade Cultura va presidir ahiral matí la reunió del Con-sell Assessor de la Institu-ció de les Lletres Catala-nes, la primera reuniód’aquest òrgan des queBorràs ha assumit el càr-rec de consellera.

El consell assessor ésl’òrgan consultiu de la ILC.Emet la seva opinió sobreles qüestions que són sot-meses per la degana, peldirector i per la junta degovern i proposa les ac-cions que considera con-venients per complir mi-llor els objectius.

El consell assessor de laILC –que no es reunia desdel juny de l’any passat–ha estat el primer de totsels consells que ha convo-cat la consellera des queha assumit el càrrec “perdeferència i per necessi-tat, perquè cal nomenarun nou director”, va decla-rar, abans de recordarl’absència del consellerPuig.

Els eixos principalsLa consellera va destacarels principals eixos de laILC els pròxims anys, comara el desplegament de PlaNacional de Lectura i laproposta de consells ex-ecutius del govern cen-trats només en la culturaper “dissenyar polítiquestransversals amb tots elsdepartaments tenint coma eix la cultura”. També vaposar com a exemple lesbiblioteques escolars i elmunicipi lector. “Hem detrobar tots els nivells queens permetin de poder tre-ballar conjuntament”, vaassegurar.

També va avançar laproposta de crear un con-sell de consellers en el quals’incorporarien els dar-rers titulars del departa-ment “per compatir conei-xement”. Finalment, en elconsell assessor d’ahir esva presentar la memòriadel 2017 de la ILC i la dar-rera edició de les postals li-teràries. ■

Laura Borràs proposa Joan Elias Adell com a noudirector de la Institució de les Lletres Catalanes

Adell, relleu deBorràs a la ILCLluís LlortBARCELONA

Joan Elies Adell va néixer el 1968 ■ R. GABRIELLI / METEORA

Adell és poeta idocent, coneixla literaturacatalana i técompetènciadigital

EFE/ACN SANT FELIU DE GUÍXOLS

■La baronessa Carmen Thyssenva presentar ahir a Sant Feliu deGuíxols una exposició temporald'una seixantena d'obres de laseva col·lecció, amb el paisatgecom a protagonista, que inaugu-rarà diumenge, en espera d'estre-nar un museu a la vila el .

L'exposició, titulada Naturale-sa en evolució. De Van Goyen aPissarro i Sacharoff i comissaria-da per Pilar Giró, és la setena quela baronessa Thyssen porta aaquest municipi de la Costa Bra-va.

El Monestir de Sant Feliu deGuíxols disposa d'un espai per-què la baronessa exhibeixi elsseus quadres cada estiu, mentreerigeix un museu que permetimostrar-los de forma permanent.

Naturalesa en evolució. De VanGoyen a Pissarro i Sacharoffcompta amb obres de artis-tes, d'ells catalans, de les quals s'exhibeixen per primera ve-gada des que formen part de laseva actual col·lecció.

Pilar Giró va qualificar la pro-posta com «un viatge sensorial i

sensitiu» per quatre segles depintura que són un «diàleg del'ésser humà amb el seu entorn».

Els quadres seleccionats vandes que el paisatgisme que emer-geix a Holanda, entre final del se-gles XVI i XVII, per passar per eta-pes com el romanticisme, natu-ralisme i impressionisme, amb laposterior influència d'aquest enl'art d'avantguarda.

La mostra vol posar de mani-fest la universalitat del llenguatgepictòric i establir diàlegs entre ar-tistes contemporanis, i posar envalor els autors catalans de lacol·lecció Thyssen.

Giró va destacar en la presen-tació de la mostra la importànciaque té la presència de quadres dela pintora russa Olga Sacharoff,que es va instal·lar a Barcelona el i es va relacionar amb artis-tes i intel·lectuals del moment, enquè es va donar a conèixer comLa Colla.

La baronessa va destacar, fi-nalment, la seva «admiració» pelspintors que han sabut «trobar lallum per crear una obra d'art» i esva declarar «orgullosa» de pre-

sentar aquesta exposició a SantFeliu de Guíxols.

La natura dominada, la colo-nitzada i la natura sublim són elstres tipus de paisatges que es tro-ben en aquesta mostra. L'exposi-ció arrenca amb la pintura holan-desa amb Paisatge fluvial ambtransbordador i cabanyes, de VanGoyen, de mitjans del segle XVII.

Comença aquí la percepció dela natura afable, d'indrets identi-ficables i fins i tot testimonis de lahistòria amb la presència de ruï-nes grecoromanes com Paisatgeamb ruïna, port i soldats, atribuïta Rosa Salvatore.

I de la pintura realista es passaa nous corrents com ara l'impres-sionisme, amb Pissarro com aprincipal exemple (El camp decols, Pointose) que aporta una vi-sió més analítica i científica.

Seguidament, arriben lesavantguardes amb les noves in-terpretacions de la natura a travésd'obres com Paimpol, de PaulSignac, o Raoul Dufy amb La pe-tita palmera.

I ja a l'última part, s'inclou unaselecció d'obres del segle XX ones posa en relleu la pintura depaisatge catalana d'aquest perío-de, amb noms com Gabriel Amat,Josep Puigdengolas, Laureà Barrau o Eliseu Meifrèn.

Carmen Thyssen exposa obres depaisatges a Sant Feliu a l'esperad’estrenar museu

Carmen Thyssen presenta l’exposició d’estiu al Monestir de Sant Feliu de Guíxols. ANIOL RESCLOSA

LaDiputacióaportarà 1,2milions almuseu El projecte del MuseuThyssen de Sant Feliu deGuíxols , que preveu obrirportes el segon semestre del2020, segueix endavant ambla licitació del projecte exe-cutiu la setmana vinent, iuna injecció d'1,2 milionsd'euros a càrrec de la Dipu-tació de Girona, com vananunciar ahir l'alcalde de lapoblació, Carles Motas, i elpresident de la corporació,Pere Vila, acompanyats de labaronessa Thyssen. Motasva parlar de la consolidaciód'un projecte sobre el qualdialogaran amb els nous go-verns de la Generalitat i l'Es-tat. El projecte costarà entotal 7 milions, segons Mo-tas. E.P. SANT FELIU DE GUÍXOLS

Important negociaciósobre la col·lecció La baronessa CarmenThyssen va qualificar ahir de«molt important» la seva pròxi-ma negociació amb el nou Go-vern espanyol per tancarl'acord sobre la cessió de la sevacol·lecció de pintura al MuseuThyssen de Madrid. CarmenThyssen va recordar que el con-veni actual es troba en una fasede pròrroga que acaba el prò-xim 31 de juliol. El desembrepassat, l'exministre d'Educació,Cultura i Esport, Íñigo Méndezde Vigo, va anunciar que la ne-gociació sobre les noves condi-cions de cessió de la sevacol·lecció privada a Espanya esprorrogava fins al mes de juliolper arribar a un acord «amb

permanència, que doni segure-tat i certesa». El préstecd'aquesta col·lecció pròpia es vasignar el 1999 per deu anys is’ha actualitzat de forma anualdes de 2011. El 2016 es va reno-var la cessió per sis mesos i, desde gener d'aquest any, s'han fetpròrrogues de tres mesos, ex-cepte l'acordada el passat 12 dejuliol, que acabaria el 31 de de-sembre. La baronessa dir queconeix la nova vicepresidentaespanyola, Carmen Calvo, del’anterior etapa com a ministrade Cultura i va elogiar-la, men-tre està en espera de tenir con-tacte amb el nou titulard'aquesta cartera, Màxim Huer-ta. EFE SANT FELIU DE GUÍXOLS

La mostra «Naturalesa en evolució. De VanGoyen a Pissarro i Sacharoff» s’inauguraràaquest diumenge amb 57 obres de 43 artistes,18 d’ells catalans La comissària, Pilar Giró,qualifica la proposta expositiva de «viatgesensorial i sensitiu»

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DISSABTE, 9 DE JUNY DE 2018 43

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

jamargant - 11/06/2018 10:42 - 2.137.90.81

L’ESPORTIU. DISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018

18 · MÉS ESPORT

Les xifres d’assistència del’any passat –30.000 visi-tants contra els 20.000que s’esperaven– justifi-quen l’ampliació de la SeaOtter Europe en la segonaedició d’aquest festival ci-clista, que es va començara celebrar a Califòrnia el1991. L’organització haampliat l’espai comercial iel nombre d’expositors un30%, com va revelar ahirAlbert Balcells, directordel certamen, en la pre-sentació de la Sea OtterEurope al pavelló de Fon-tajau de Girona. Seran,finalment, 390 marquesrepresentades en 189expositors, una previsióde 5.000 participants enles proves de competició iuna assistència esperadaal llarg de tot el cap desetmana de 45.000 perso-nes.

Un aparador ciclistaque servirà per fer difusiódel territori a tot el món através dels 150 periodis-tes acreditats de 50 païsosdiferents i dels reportat-ges pactats amb televi-sions de 60 països. “Estemprofundament orgullososde tenir la Sea Otter Euro-pe amb nosaltres un altre

cop”, va dir Marta Madre-nas, alcaldessa de Girona,durant la presentació.“Molts territoris estarienencatats de rebre-us, peròcrec que heu fet la millorde les eleccions per l’idil·lide Girona amb la bicicleta.Això posa en evidènciaque Girona és un paradís”,va assenyalar als promo-tors del certamen.

L’àmplia oferta comer-cial de la Sea Otter Europetornarà a tenir com a mi-

llor complement les exhi-bicions, els tests i, espe-cialment, la desena llargade proves esportives quees disputaran durant totel cap de setmana, desde la considerada provamare de la Sea Otter Euro-pe, la Cicloturista Interna-cional, fins a la cursa com-petitivament més relle-vant, la Super Cup Massi(XCO), amb presència dedestacades estrelles delBTT. ■

Una Sea Otter que creixMarc SalgasBARCELONA

Ciclisme. La segona edició del certamen ciclista de referència internacional augmenta l’àreacomercial i espera una assistència a Girona de 45.000 visitants al llarg de tot el cap de setmana

Les autoritats, al parc de les Ribes del Ter, on es fan algunes de les competicions ■ QUIM PUIG

ESPORTIVESSuper Cup Massi (XCO): avui(dones), a les 17 h, i demà (homes), ales 9.30, 11 i 13 h.

Ciclosturista Internacional:avui (9.30 h) i demà (9 h).

Marathon Cup BTT: avui (9 h).

E-MTB Marathon: Demà(9.30 h).

The Pirinexus 360 Challengei The Pirinexus Half Challen-ge: avui (6.13 h).

Copa Catalana de Trial: avui(de 10 a 18.30 h).

BTT Classic: avui (16 h).

INFANTILSMini DH Kids Cup Sea Otter:avui (17 h).

Supercurses: avui (10 h).

Copa Catalunya Infantil BTT:avui (12 h).

Una de les novetats de lasegona edició de la Sea Ot-ter Europe és la incorpora-ció del saló Girocamping al’oferta del festival. Tindràun espai propi diferenciat al’àrea comercial i el seu ob-jectiu és fer conèixer unaoferta de càmpings de lademarcació gironina quedestaquen per la seva sos-

tenibilitat i per la vinculacióamb el turisme ciclista i fa-miliar. Dinou dels càm-pings del territori estan es-pecialitzats en cicloturis-me (bed and bike) i posen adisposició serveis adreçatsals cicloturistes, com arapetits tallers per a repara-cions i recanvis bàsics pera bicicletes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Girocamping, en la Sea Otter

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les proves

L’endemà que Julian Alap-hilippe (Quick Step) li pis-pés el triomf en el primerfinal en alt de la Dauphiné,després d’haver fet la feinabruta, Dan Martin (UAE)va assaborir el triomfd’etapa amb un atac quanfaltaven 3,1 km per aca-bar. Ho va fer, l’escaladorirlandès, en solitari perevitar ensurts malgrat queGeraint Thomas (Sky),nou líder en la general, vaestar a punt d’atrapar-lodesprés de deixar enrere laresta d’homes forts, inclo-sos Adam Yates –Mitchel-ton va ser el que va tensarmés la corda– i Romain

Bardet, l’últim a aguantarla roda al gal·lès.

Tot, és clar, després quefos Marc Soler (Movistar)el que trenqués els forma-lismes en la darrera ascen-sió a Valmorel; de 4,2 km.A 3,7 el vilanoví, amb molt

poca cadència, va obrir-seper l’esquerra i va anar300 metres sol al davantfins que Adam Yates i Tho-mas van fer saltar la tascadels gregaris pels aires.Llavors, va ser Martin elque va veure l’oportunitat,la segona en dos dies, perprémer l’accelerador i dis-parar la cadència –duia 15segons a 2 km– fins a dalt.Mentrestant, Thomasexercia ja de mallot grocamb el seu company Mos-con –es va posar líderabans-d’ahir– despenjatper fer més gran encara elseu avantatge en la generalamb vista a l’etapa reinad’avui (110 km amb dosports de categoria especiali final en un de primera). ■

Ciclisme. Triomf d’etapa de l’irlandès en la Dauphiné, amb Marc Solerobrint les hostilitats entre els favorits i lideratge per a Geraint Thomas

Dan Martin, a la segonaB.S.BARCELONA

5a etapa (130,5 km)1r. D. Martin (UAE) .......................... 3h21:192n. G. Thomas (Sky)......................... a 0:043r. A. Yates (Mitchelton) ..............a 0:01513è. M. Soler (Movistar).................a 0:26

General1r. G. Thomas (Sky).......................17h16:532n. D. Caruso (BMC).......................... a 1:093r. G. Moscon (Sky)................................. m.t.6è. A. Yates (Mitchelton)................ a 1:187è. R. Bardet (Ag2R).......................... a 1:539è. M. Soler (Movistar)....................a 2:10

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Classificacions

PIRAGÜISMEAlbert Martí i LaiaPèlachs, finalistes.Els palistes del CN Ba-nyoles Albert Martí iLaia Pèlachs es vanclassificar per a les fi-nals de K1 i K2 respec-tivament en el campio-nat d’Europa esprintque es disputa aquestsdies a Belgrad en ladistància de 1.000 m.Martí va ser tercer enla seva semifinal i Pè-lachs, acompanyada dela gallega Natalia Gar-cia, va ser segona en laseva semifinal. ■

RUGBIUn fitxatge amb po-lèmica a la USAP. LaUSAP ha confirmat laincorporació del migd’obertura irlandèsPaddy Jackson, un ju-gador amb un historialpolèmic per culpa d’unjudici per violació queel va apartar de la se-lecció i de l’Ulster.Jackson (26 anys) hajugat aquesta últimatemporada al Brive,equip que ha perdut lacategoria en el Top 14.Jackson no va ser con-siderat culpable, peròla federació d’Irlandava considerar quealguns detalls ques’havien sabut cone-gut durantjudici ana-ven “contra els valors”de l’esport. ■

HANDBOLBalaguer, en el setideal de França. L’ex-trem David Balaguer(Nantes) ha entrat enla votació de l’equipideal de la lliga france-sa d’handbol que vaacabar la setmanapassada. L’exjugadordel Barça ha estat con-siderat el millor extremdret de la competició.El premi al jugadormés valuós, se l’ha en-dut un altre exjugadordel Barça, Nikola Kara-batic, del PSG, campióde la competició. ■

Eloy Félez, renovat aOsca. El central catalàjugarà una temporadamés a l’Osca, a la lligaAsobal, després d’ha-ver arribat a un acordamb el club per reno-var el seu contracte. Elclub també ha renovatGerard Carmona iAdrià Pérez, tambéformats en clubs cata-lans. ■

BREUS

Esther Guerrero i Jonat-han Romeo van aconse-guir la mínima de les sevesespecialitats per al cam-pionat d’Europa d’atletis-me en el míting Iberoame-ricà de Huelva. La banyoli-na va quedar quarta en lafinal dels 1.500 m amb laseva millor marca perso-nal i un nou rècord absolutde Girona (4:07.90), i vamillorar gairebé sis segonsel temps de fa una setma-na a Andújar (4:13.32). La

victòria va ser per a MartaPérez (4:07.10). En els3.000 m obstacles, el llore-tenc Romeo va ser onzèamb un temps de 8:27.65.La seva anterior millormarca personal era el8:31.36 que va aconseguirel juliol de 2017 a Barcelo-na. En la mateixa prova,Abdelaziz Merzougui vaser catorzè (8:31.41). Enels 3.000 m marxa, MaríaPérez va aconseguir la vic-tòria (12:00.87) i va pren-dre el rècord’Espanya a lacatalana Raquel González(12:06.05). ■

Atletisme. Tant la banyolina (4:07.90) comel lloretenc (8:27.65) van fer la seva millormarca en els 1.500 m i 3.000 m obstacles

L’EsportiuHUELVA

Guerrero i Romeo fanla mínima per al’europeu a Huelva

Diari de GironaDISSABTE, 9 DE JUNY DE 20186

DdG GIRONA

■ El diputat de Medi Ambient dela Diputació de Girona, Lluís Cos-tabella, va explicar dijous, en unajornada sobre transició energèti-ca organitzada per l’ens provinciala Girona, que «la institució treba-lla activament en la promoció del’ús de biomassa forestal a les co-marques gironines, ja que la bio-massa és una energia neta, reno-vable, amb balanç zero d’emis-sions a l’atmosfera i que evita ladependència energètica d’altrespaïsos». Costabella va remarcarque «la biomassa forestal és moltmés que una energia renovable, jaque té un impacte directe i positiusobre el nostre territori: actua coma dinamitzador del sector forestal,genera llocs de treball i potenciacadenes de consum local i, sobre-tot, ajuda a donar viabilitat eco-nòmica a actuacions de prevenciód’incendis o d’adaptació al canviclimàtic».

317.771 hectàreesAmb una superfície forestal ar-brada de . hectàrees, querepresenten el del nostre te-rritori, la biomassa és una energiarenovable que dona resposta a lareducció d’emissions a l’atmosfe-ra i, alhora, permet millorar la ges-tió forestal sostenible dels boscosgironins.

En aquest context, i gràcies alprograma Beenergi que impulsala Diputació, ja són les calderesque han gaudit d’ajuts, de lesquals són una realitat. El pro-grama ha fet possible que mu-nicipis d’arreu de les vuit comar-ques gironines disposin d’un o demés sistemes de subministra-ment d’energia sostenible, elsquals s’instal·len en equipamentsmunicipals. En conjunt, la corpo-

ració ha invertit , milions d’eu-ros, que han representat un im-pacte directe sobre el territori de, milions d’euros. La posada enmarxa d’aquestes calderes suposauna mobilització de prop de. m d’estella forestal, lacreació de llocs de treball i lapromoció de la gestió forestal sos-tenible de . hectàrees de bos-cos de Girona.

Fons FEDERA més, la Diputació treballa ambel projecte Bebiomassgi, benefi-ciari de la convocatòria del fonsFEDER de la Generalitat de Cata-lunya, que preveu la instal·lacióde calderes que subministrarancalor procedent de biomassa fo-restal local i sostenible a edifi-cis municipals de localitats.

Amb el desenvolupamentd’aquest projecte, la producció debiomassa directa i indirecta com-portaria la disminució del riscd’incendis forestals a les comar-ques de Girona i la creació de llocsde treball que dinamitzarien. euros a l’any a les comar-ques de Girona. El pressupostd’inversió d’aquestes instal·la-cions serà de , milions d’euros,dels quals la Diputació de Gironaaportarà ajuts per import de mésde . euros.

La mobilització de , mi-lions d’euros en inversions enenergia sostenible, actua-cions en edificis i en instal·lacionsmunicipals i municipis benefi-ciats és el balanç que ha aconse-guit fins ara el programa Beenergide la Diputació de Girona, un pro-jecte europeu que es va iniciarl’any i del qual se’n va fer ba-lanç dijous en un acte a la Casa deCultura de Girona, al qual han as-sistit cinquanta persones.

La institució provincial, en el marc del programa per a la transició energètica Beenergi inverteix 2,58 milions en el sectorque tenen un impacte sobre el territori de 7,26 milions La biomassa dinamitza el sector forestal i ajuda a prevenir incendis

Quaranta-cinc calderes de biomassa finançadesper la Diputació mobilitzen 17.500 m3 d’estella

Negoci de 100 milions d’euros a CatalunyaL’important increment de la instal·lació d’estufes icalderes tecnològicament avançades registrat a Ca-talunya el 2017 ha generat un negoci de 99,6 milionsd’euros, la qual cosa suposa un increment del 21,4%en relació amb l’any anterior, segons ha explicatJuan Jesús Ramos, responsable del departamentd’Agroenergètica de l’Associació Espanyola de Valo-rització Energètica de la Biomassa (Avebiom), du-rant la jornada «La biomassa, una oportunitat per al’economia local», celebrada a la Diputació de Lleidai en la qual s’ha presentat el programa FOREST4LO-CAL. En acabar el 2017, funcionaven a Catalunya untotal de 22.731 estufes i calderes de biomassa «tec-

nificades», un 22,7% més que l’any anterior, la qualcosa representa un augment molt similar al de lamitjana estatal (23%). Segons Juan Jesús Ramos, lautilització de la biomassa com a combustible de ca-lefacció s’ha multiplicat a l’Estat per 25 en l’últimadècada, en passar de les 9.600 instal·lacions del2008 a les 244.197 del 2017, «encara que el majorcreixement s’ha registrat en els tres últims anys, enels quals s’ha duplicat el nombre d’equips». El res-ponsable del departament d’Agroenergètica d’Ave-biom precisa que l’Observatori de la Biomassacomptabilitza l’evolució de les estufes i calderesavançades instal·lades cada any.

Pere Vila, en la seva condició de president de la Diputació, intervé en la jornada. DdG

ACN BARCELONA

■ Prop de activitats que in-clouen visites a explotacions agrà-ries i pesqueres i impliquen allot-jaments rurals o restaurants con-formen el programa de la terceraedició de la iniciativa «Benvingutsa Pagès», que es va presentar di-mecres al Mercat del Ninot de Bar-celona. La cita té lloc arreu delpaís avui, dissabte i demà, diu-

menge. La presentació va comp-tar amb la presència de la novaconsellera d’Agricultura, Rama-deria, Pesca i Alimentació del Go-vern, Teresa Jordà, que va desta-car la qualitat dels productesagroalimentaris catalans i la im-portància de les seves explota-cions per al teixit productiu delpaís. Durant tot el cap de setmana,unes explotacions agràries delterritori obriran portes i progra-maran visites guiades perquè elpúblic familiar es desplaci pelpaís, conegui en origen l’elabora-ció i el tractament dels productesalimentaris, els tasti i tingui la pos-sibilitat de comprar-los directa-

ment a l’explotació. En aquestatercera edició, la iniciativa ofereixprop d’un més de propostesarreu de les comarques catala-nes. En les dues primeres edi-cions, «Benvinguts a Pagès» vasumar més de . visites. L’es-deveniment proposa una ofertalúdica, turística i gastronòmicaque ajuda a desestacionalitzar, aredistribuir el flux turístic de tem-porada i a donar valor al món dela pagesia del país. D’altra banda, establiments de restauraciód’arreu de Catalunya també par-ticiparan a la iniciativa amb pro-ductes de l’entorn i de temporada.L’any passat en van ser . També

hi haurà allotjaments que ofe-riran estades especials coincidintamb el cap de setmana del i de juny. Les activitats paral·leleses reforcen amb propostes di-verses que inclouen fires gastro-nòmiques, demostracions, tastos,tallers, passejades, ponències, ob-servació d’animals, visites monu-mentals o concursos, entre d’al-tres. D’altra banda, s’han dissen-yat cinc rutes turístiques a la de-marcació de Lleida (Pallars JussàNord–Alta Ribagorça, Pallars So-birà, Pallars Jussà, Garrigues–Se-grià Sec i Garrigues) i dues a lescomarques de Tarragona (Concade Barberà i Terra Alta).

Cap de setmana de «Benvinguts a Pagès»240 explotacions agràriesde Catalunya obren portes iprogramen visites per donara conèixer el sector

jamargant - 11/06/2018 10:42 - 2.137.90.81

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 201844 | Cultura i Espectacles |

834583-1189390L

Si la cobla és una formaciómusical única al món, perlògica també ho és Amb Sode Cobla, un festival singu-lar i irrepetible en la sevaaposta pel potencial crea-tiu de la cobla i els seus ins-truments, entre la tradi-ció i la innovació. Ahir esva presentar al Palau Marcde Barcelona, seu del de-partament de Cultura, lasegona edició del festival,que tindrà lloc a Palamósdel 8 al 12 d’agost, sota ladirecció d’Adrià Bauzó iPau Marquès. La conselle-ra de Cultura, Laura Bor-ràs, va obrir l’acte, al qualvan assistir l’alcalde de Pa-lamós i Albert Piñeira en

representació de la Dipu-tació de Girona. Per Skypehi va intervenir el conse-ller a l’exili Lluís Puig.

Kepa i la Sant JordiAmb So de Cobla estrena-rà el 10 d’agost, al parc delConvent dels Agustins,l’espectacle Kirineoc, unanova producció encarre-gada al músic basc KepaJunkera i la Cobla SantJordi. El dia 11, després dela proposta itinerant deThe Cobla Sound Fanfare,tindrà lloc al passeig delMar la preestrena de Sisón flors, floriran, el quartdisc de la Cobla Catalanadels Sons Essencials, diri-gida per Marcel Casellas.El festival, inspirat perl’Agrupació Sardanista

Costa Brava, s’obrirà el dia8 amb l’únic espectacle depagament: el 18è Concertde la Costa Brava / Memo-rial Ricard Viladesau, acàrrec de La Principal dela Bisbal i Montgrins, al’Arbreda. El dia 9, a LaGorga, s’hi podrà veureTriple picat, l’espectacleen homenatge a Pep Ven-tura que va cloure la capi-talitat de la sardana de Fi-gueres, amb músics i dan-saires de Figueres, Torroe-lla de Montgrí i Perpinyà il’actriu Cristina Cervià,sota la direcció de JordiMolina. El dia 12, al pas-seig del Mar, hi haurà unaexhibició de les colles DolçInfern de Lleida i Mirant alCel de Sabadell, amb la Co-bla Mediterrània. ■

Un festivalúnic al mónXavier CastillónBARCELONA / PALAMÓS

La segona edició d’Amb So de Coblatindrà lloc a Palamós del 8 al 12 d’agost

La Cobla Catalana dels Sons Essencials, durant la presentació del festival a Barcelona ■ C.B.P.

Eli Paperboy Reed va traslla-dar dijous el millor llegat mu-sical de Nova Orleans a la Gi-rona antiga, en el seu concerta l’auditori de La Mercè, dinsl’In-Somni. Acompanyat de lapotentíssima High & MightyBrass Band, amb la qual haenregistrat el seu darrer disc,Reed va fer gala d’un directeenergètic malgrat tocar ambuna aparatosa pròtesi a la ca-ma, per una lesió que es va ferfa una setmana. ■ M.S. / G.B.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Coix, peròenergètic, EliPaperboy Reed

Cultura i Societat

Diari de GironaDISSABTE, 9 DE JUNY DE 201844

Scoom Legacy, Enay, Kid Rose i Volpini. DdG/FACEBOOK

MIQUEL CORNELLÀ GIRONA

■ La plaça dels Jurats de Gironaacollirà avui la primera edició delfestival Solar Sounds Food & Mu-sic, un esdeveniment que, amb lamúsica electrònica com a prota-gonista, també comptarà ambfood trucks, mercats, tallers i acti-vitats per a tota família. La cita,gratuïta, comença a les i s’allar-garà fins les hores.

El festival neix de la mà de TakeControl Group, una promotorad’esdeveniments de música elec-trònica fundada a Girona i que, enels seus dos escassos anys de vida,ja ha programat festes d’aquest es-til arreu de les comarques gironi-nes, com també a Barcelona.

«A Girona hi havia un buit pelque fa a música electrònica», co-menta l’Oriol Fernández, qui, jun-tament amb l’Eloi del Valle, sóncodirectors de Take ControlGroup. «Tot va començar entreamics. Muntàvem festes a casad’un o de l’altre i, a poc a poc, la

cosa va créixer i professionalitzar-se amb sessions a guinguetes, lo-cals o terrasses d’hotels. Ara, percelebrar aquests dos anys hem or-ganitzat el nostre primer festival»,afegeix l’Eloi.

L’esdeveniment tindrà duesparts diferenciades. D’una banda,de les dotze del matí a les quatrede la tarda, tindrà lloc el «Mini So-lar»: un seguit de tallers i activitatsrelacionats amb la música que es-tan dirigits a tota la família, tot ique, especialment, als més petits.

De l’altra, de les quatre de la tar-da a les deu de la nit, hi haurà elssets dels discjòqueis. Actuaranquatre reconeguts artistes de l’es-cena gironina: Scoom Legacy,Enai, Kid Rose i Volpini –aquestdarrer, guanyador del concurs del’escola de música avançada i soEUMES. Tots ells destaquen pelssons i ritmes house, deep o technoi, com afirmen els organitzadorsde l’acte, «actuaran entre un moltbon ambient».

La plaça dels Juratsacull la 1a edició delfestival Solar SoundsAvui de 12 a 22 hores, amb música electrònica,«food trucks», mercats, tallers i activitats familiars

EUROPA PRESS/DdG GIRONA

■El II festival Amb So de Cobla dePalamós apostarà per la producciópròpia reivindicant la creació con-temporània, i ho farà estrenant unaproducció encarregada a l’acordio-nista Kepa Junkera al costat de laCobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelo-na.

L’espectacle vol aprofundir en eltreball que el músic basc està des-envolupant d’ençà de la presenta-ció, a principis d’aquest , delseu àlbum FOK(Premi de la Críticade l’Enderrock al Millor Àlbum deFolk).

El Festival també tindrà l’espec-tacle Si són flors, floriran, amb unnom clau del folk-fusió a Catalunyacom és Marcel Casellas i la seva Co-bla Catalana dels Sons Essencials.

La producció de cloenda de la ca-pitalitat de la Sardana de Figueres,

Triple picat, també formarà part delfestival. Aquest espectacle comptaamb la col·laboració de la Jove Or-questra de Figueres, el Conservatoride Perpinyà i l’Orquestra i l’Esbartde Torroella de Montgrí, als qualss’hi suma la narració de l’actriu Cris-tina Cervià i els arranjaments i di-recció musical del tenora Jordi Mo-lina.

Amb So de Cobla se suma a la ce-lebració de l’Any Viladesau incloenten la seva programació el è Con-cert - Memorial Ricard Viladesau,amb les cobles La Principal de laBisbal i Els Montgrins, que tindràlloc el d’agost a les hores, a l’Ar-breda Municipal de Palamós, a ma-nera de concert inaugural.

El festival buscarà en aquesta se-gona edició consolidar la seva sin-gularitat tot apostant per la produc-ció i sense renunciar a ser l’únic fes-

tival exclusiu de música de cobla deCatalunya.

El certamen, impulsat pel Depar-tament de Cultura, la Diputació deGirona i l’Ajuntament de Palamós,en col·laboració amb la Confedera-ció Sardanista de Catalunya i l’Agru-pació Sardanista Costa Brava de Pa-lamós, barreja tradició i innovacióal voltant d’aquesta formació tradi-cionalment associada a músicsperò que al festival es presenta enformats diversos.

La consellera de Cultura, LauraBorràs, va obrir ahir la roda depremsa del festival donant pas desde Brussel·les al seu antecessor, Llu-ís Puig.

Kepa Junkera i la Cobla SantJordi actuaran a Palamós alfestival Amb So de CoblaLa segona edició del festival començarà amb la Principal de la Bisbali Els Montgrins en un concert d’homenatge al calongí Ricard Viladesau

La Cobla Catalana dels SonsEssencials actua en lapresentació. DEPARTAMENT DE CULTURA

EFE BARCELONA

■La consellera de Cultura, LauraBorràs, proposarà al Govern cata-là el nomenament del filòleg cas-tellonenc Joan Elies Adell com anou director de la Institució de lesLletres Catalanes (ILC), qui lasubstituirà en el càrrec que ellamateixa va deixar al gener per serdiputada al Parlament.

Borràs, que va presidir ahir lareunió del Consell Assessor de lainstitució, la primera des que vaassumir el càrrec, va destacar la«idoneïtat» d’Adell per ocupar ladirecció i va destacar la seva facetacom a poeta, així com el seu perfil«docent, coneixedor de la litera-tura catalana».

Cultura proposaJoan Elies Adellcom a directorde la ILC

DdG GIRONA

■ La a edició del premi Pinzellde Cuixart ha guardonat els tresartistes Alberto de Blobs, MarinaCapdevila i Belin per les seves tra-jectòries en l’escena de l’art urbà.Així mateix, la Fundació Cuixartha premiat La Volta de Sant Nar-cís. La Trobada Internacionald’Art d’Acció La Muga Caula, ambJoan Caselles i Teresa Ramírez alcapdavant, també ha estat pre-miada. I s’ha distingit el FestivalGarGar, Mar López-Pinto, JordiSolsona i Xavier Vilafranca de laproductora Binomic. La gala delspremis Pinzell Cuixart es va feranit a la capella de Sant Nicolau,seu del Bòlit de Girona.

Premi Pinzell deCuixart a Albertode Blobs, MarinaCapdevila i Belin

EFE BARCELONA

■La Plataforma per la Llengua as-senyala a l’InformeCAT , pre-sentat ahir, que el català ha perdut. parlants habituals a Cata-lunya en els últims quinze anys, laqual cosa atribueix a fets com lacaiguda de la natalitat.

També considera que aquestdescens pot ser a causa de «l’arri-bada de persones joves en edat detreballar de fora del domini lin-güístic que no tenen coneixementinicial de la llengua». Malgrat això,l’entitat subratlla que «un percent més de persones joves tenenel català com a llengua habitual aCatalunya, i ja són el , per centdel total». En aquesta a edició del’InformeCAT es destaca la «preo-

cupació per la transmissió inter-generacional de la llengua, encaraque es detecta que els joves sabenmés català que les generacionspredecessores», tant a Catalunyacom a les Balears i Andorra.

El president de la Plataformaper la Llengua, Òscar Escuder, vadir ahir que els pròxims anys «po-drien caracteritzar-se pel fet de seruna època en la qual el coneixe-ment del català serà prou genera-litzat, però l’ús social de la llenguaserà més alt o més baix segons elcontext, la situació comunicativa,el territori i, sobretot, l’actitud lin-güística dels parlants».

Per aquest motiu, Escuder con-sidera que «és important que depares a fills, d’avis a nets i entre

amics es mantingui el català coma llengua comuna».

L’informe refereix, d’una altrabanda, que set de cada deu per-sones practiquen «infidelitat lin-güística», la qual cosa significaque «la reacció després d’haver-se dirigit a algú en català i rebreuna resposta en espanyol és can-viar de llengua».

A més, exposa «un augment ge-neral del consum de ràdio, televi-sió, cinema, teatre, llibres, músicai revistes en català» i s’afirma queel català està «pràcticament ab-sent» en webs, catàlegs, navega-dors i manuals de vehicles i que ladesaparició de les caixes d’estalvis«ha fet caure l’ús del català parlatals bancs».

El català ha perdut 300.000 parlants aCatalunya en els últims quinze anys

jamargant - 11/06/2018 10:42 - 2.137.90.81

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 201826 | Comarques Gironines | SELVA / GARROTXA

L’Ajuntament de Vidreresexecutarà a final d’aquestany i a principi del 2019 latercera fase de les obresd’urbanització al barri an-tic. Els treballs, valoratsinicialment en 1,2 milionsd’euros, duraran “entrevuit i deu mesos”, diu l’al-calde, Jordi Camps (CiU),i els veïns pagaran un mà-xim del 15% del cost encontribucions especials,hi afegeix.

Des del ple del 8 demaig, el batlle està facultatper signar decrets i accele-rar els tràmits de la urba-nització. Camps explicaque, setmanes desprésd’haver informat els afec-tats, les contribucions es-tan ara en el període d’ex-posició pública i les obres,en el de posada a licitació.

Prevenir inundacionsLes obres haurien de per-metre, per exemple, queno hi hagi inundacions alcarrer Orient quan plou.“És una cosa que sempreens ha preocupat”, co-menta el batlle. En aquestcarrer hi ha, entre d’altresequipaments, la bibliotecaJoan Sala i Rigau i el cen-tre juvenil de Can Torro-net.

La urbanització inclou-rà els carrers Jaume Fer-rer, Migdia, Santa Maria i

el passatge Joanot, en unsector proper a l’escolaSant Iscle. S’hi canviaranel clavegueram, la xarxad’aigües pluvials, les vore-res i l’asfalt. Hi haurà tam-bé casos en què se soterra-ran els cables elèctrics siconvé als veïns.

En la sessió del 8 de

maig, l’equip de govern vainformar que les contribu-cions especials són moltinferiors a les que hi va ha-ver en les dues fases ante-riors (el 2003/04 i el2008). Camps diu que enel passat els veïns havienhagut de pagar “entre el35% i el 37%”. ■

Jordi FerrerVIDRERES

a L’Ajuntament començarà la tercera fase de la urbanització del centre a finald’any a Els veïns en pagaran el 15% en contribucions, “menys que en el passat”

Deu mesos d’obres percompletar la reforma delnucli antic de Vidreres

08.05.18Va ser el dia que el ple va fa-cultar l’alcalde perquè accele-rés els tràmits de la tercerafase del nucli antic.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

264.000euros és el cost de la calderade biomassa que l’Ajuntamentinstal·larà. Hi ha un ajut de laDiputació de 70.000 euros.

El ple ordinari de dimarts vadonar compte del romanentde tresoreria del 2017 (1,4 mi-lions). L’ajuntament instal·la-rà una caldera de biomassaque subministrarà energia al’institut, a la llar d’infants i aaltres espais. Val 264.000 eu-ros i hi ha un ajut de la Dipu-tació de 70.000. El consistoriinstal·larà cinc càmeres deseguretat més a les entradesi sortides del poble. Ja s’ha-vien instal·lat les primerestemps enrere.

Una imatge de l’encreuament dels carrers Orient i Jaume Ferrer, fa alguns dies. L’Ajuntamentels urbanitzarà a partir de final d’any i completarà la millora del nucli antic ■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Caldera debiomassa icàmeres

Can Nyera d’Olot acollirà16 emprenedors a partirdel principi de l’any vi-nent, moment en què ésprevist que s’acabin elstreballs de rehabilitació ireconversió de l’espai inte-rior en un servei de treballcompartit. L’Ajuntament

ha aprovat el projecte, quees posarà a licitació per180.000 euros i que pre-serva l’estructura i els ele-ments característicsd’aquest emblemàtic ne-goci de la família Guitart.El projecte és de l’equipd’arquitectes i enginyersColomer-Rifà, que ha dis-tribuït els 175 metres qua-drats interiors en un espai

de treball compartit –anti-ga zona de venda–i un deserveis. El portaveu de Co-lomer-Firà, Guillem Colo-mer, hi ha afegit que l’an-tic espai de serveis del co-merç és el que es transfor-marà més per emplaçar-hiun servei adaptat, una salade reunions i un office. Elprojecte també inclou larenovació de les instal·la-

cions. L’Ajuntament con-vocarà ara un concurs per-què una entitat es faci càr-rec de la gestió del cotre-ball. Els emprenedors delnou servei hauran de com-partir espai i costos. CanNyera, de la família Gui-tart, es va inaugurar el 7de novembre de 1952 i vatancar les seves portesl’any 2000. ■

J.C.OLOT

Can Nyera d’Olot reobre com aespai de treball compartit

Una vista de l’antiga sala de vendes de Can Nyera, unabotiga que és prop de les places del Conill i del Carme ■ J.C.

Els bombers van desallot-jar ahir els edificis adja-cents al situat al número16 del carrer Alt del Turadesprés que els forjats dela segona i la tercera plan-ta col·lapsessin. Els tèc-nics avaluaran avui si elsveïns poden tornar a casa.

Aquest edifici està aban-donat, fet que va provocarla queixa de l’alcalde de laciutat, Josep Maria Coro-minas, respecte a la man-ca d’inversió als edificisdel casc antic. “Això no ésun cas aïllat i no pot serque s’abandonin les casescom qui tira alguna cosa ales papereres”, va indicarl’alcalde a l’ACN. ■

Desallotjatsen col·lapsar aOlot un edificiabandonat

RedaccióOLOT

a Els veïns dels immobles adjacentshan dormit avui fora de casa

Imatge de l’immoble que va col·lapsar, ahir a la tarda,al centre d’Olot ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 201828 | Comarques Gironines |

Nouvingut a la política, LluísAmat i Batalla prové delmón associatiu, com la restade membres del seu equipde govern, La Vall Plural, ungrup independent associat a“el nostre germà gran”,ERC. Ha exercit de mestremolts anys i com a tècnicd’ensenyament a Olot abansno va decidir fer el pas a lapolítica municipal, a la qualdestina les 24 hores del dia.És pare (“molt orgullós”) dedues filles.

a Vall d’en Bas és un “poble de po-bles” amb les seves “pròpies com-plexitats”, com diu Lluís Batalla,alcalde que fa tres anys va donar la

campanada desbancant el partit que hofeia ininterrompudament des de 1983.Creu que la clau ha estat fer política de“proximitat” i no de “partit”, com remar-ca, i disposar segons ell d’un equip enquè cada regidor esdevé “un referent” decada poble que conforma aquesta vall.

Fa tres anys es va estrenar com a alcal-de. Com se sent en el càrrec?En primer lloc, és un honor immens po-der treballar per al municipi. Personal-ment em sento amb la il·lusió del primerdia i amb el compromís intacte. En se-gon, humilment, podem dir que, haventtranscorregut tres anys, hem fet tot elque vam dir que faríem i hem canviat lamanera de fer a la vall. Vam prometreque escoltaríem la gent amb rigor, dedi-cació, compromís i responsabilitat, po-tenciant la sostenibilitat i la participació.Encara ens queda un any i ja hem portata terme el programa. Per això ens sentimsatisfets de ser coherents. No ha estat,però, gens fàcil, ja que ens hem trobatamb temes per resoldre i ha estat comcanviar la roda amb el cotxe en marxa.

Quines han estat les tasques més impor-tant d’aquest mandat?Pel que fa a la comunicació i la transpa-rència, fer que la informació arribi a tot-hom, actualitzant el lloc web municipal iposant en marxa La Vall en un clic, unaaplicació molt ben valorada i que la Dipu-tació ha pres de model. Pròximament po-sarem en marxa dues línies de Whats-App. Pel que fa a infraestructures, hem

LJordi Camps i LinnellLA VALL D’EN BAS

invertit a millorar el paviment de carrete-res locals i hem equipat amb taules i cadi-res tots els locals socials de la vall. Quanta l’àmbit d’habitatge hem arrencat unprojecte d’un pis de lloguer social que cal-drà portar a terme quan tinguem finan-çament. Culturalment, hem reformat to-talment Can Trona, que ja ha tingut100.000 visites. El medi ambient és undels punts en què hem apostat de valentfomentant el reciclatge, fins al punt d’es-talviar 130.000 quilograms, i hem posaten marxa un pla de compostatge vegetalcomunitari, de tal èxit que estem plante-jant de fer-ho extensiu a la comarca. Perpotenciar el treball, s’ha inaugurat un es-pai de cotreball a Sant Privat d’en Bas itampoc ens hem oblidat de portar a ter-me iniciatives en l’àmbit educatiu, comara el projecte Patis i el Consell d’Infants.

I el turisme, creu que és un motor eco-nòmic clau que necessita la vall?Nosaltres apostem molt pel turisme fa-miliar en el seu espectre més ampli, peròno en el de masses. Estem inscrits en lacarta europea de turisme sostenible i tre-ballem projectes plegats amb l’Associa-ció de Turisme de la Vall i Turisme Gar-rotxa, amb qui hem aconseguit que unasèrie d’artesans siguin presents enl’Smithsonian Folk Fest, que se celebra aWashington. Creiem en el turisme res-ponsable que conviu amb l’entorn i tre-ballem amb la complicitat del sector.

Vuit anys després, l’edifici del centre pera la gent gran serà una realitat?Estem a la recta final després de moltsanys parat. Ho hem desencallat a travésd’una empresa concessionària gràcies al’ajut del Consorci d’Acció Social de laGarrotxa i l’esforç dels serveis territo-rials de Girona i la Dolors Bassa, que ensva ajudar molt. La residència serà unarealitat aquest estiu, oferirà 40 places i

60 més com a centre de dia.

I la variant de les Preses, en quina situa-ció es troba i com els afectarà?Ens afecta de ple i ens preocupa moltís-sim. És un conflicte que dura dècades. Esparla de la variant de les Preses però el90% del terra que es trepitja és una planaagrícola extraordinària de la Vall d’enBas. Hem lluitat molt, com ja hem mani-festat sovint, per treballar que el traçatafecti al menys possible aspectes agrarisi mediambientals. Els acords són d’allòmés desorbitats de voler fer una autoviainnecessària de doble carril a cada ban-da. Les dades de circulació ens avalen i,com a molt, volem un carril més un. Ésuna variant, no una autopista! Formem

part de la comissió de seguiment del pro-jecte i transmetem les inquietuds al go-vern de la Generalitat. Volem que la feri-da sigui feta amb cirurgia fina, com ensvan prometre.

I l’arribada de la fibra òptica és bàsica?Fins ara, llevat d’Olot, estàvem discrimi-nats! Actualment estem desplegant laxarxa mancomunada Xafogar, ambl’ajut del Consell Comarcal. Avui dia la fi-bra òptica i una connexió ràpida resultenindispensables, tant en l’àmbit particu-lar com per a autònoms i empreses.

Amb quines altres prioritats treballal’equip de govern?Ens preocupa molt el tema de la mobili-tat i el medi ambient. Només acumulemtres anys però l’hem reforçat per millo-rar les estructures internes. I antics ca-mins de connexió entre els pobles. Apos-tem per les energies renovables adaptantels edificis municipals i treballem ambuna subvenció per a les plaques solars ifem proves amb cotxes elèctrics, que ésel camí per on volem anar.

Tenen problemes de demografia compassa a altres municipis rurals?Curiosament, mantenim un augmentsostingut i assequible. Hem recuperatpoblació i estem situats als 3.043 habi-tants des del març (50 persones més quel’últim cens).

Està disposat a presentar-se per complirun segon mandat?Quan ens vam presentar vam fer unacarta en què s’especificava que si fos elcas em comprometria a dues legislatu-res. Queda un any, que passa volant, i eldia a dia se’ns menja, però aviat hauremde fer una assemblea que em ratifiqui ala candidatura. Si l’equip ho vol, ja m’hivaig comprometre. ■

“Hem hagutde canviar laroda del cotxeen marxa”GIR · “S’ha complert el programa a base de política deproximitat i no de partit” FUTUR · Es va comprometrea dues legislatures i diu que és “un home de paraula”

Lluís AmatLa Vall d’en Bas

LA VALL PLURAL-ERC

L’ALCALDE DEL DIA

PEP TABERNER GIRONA

■ «No s’estimen recomanacions,ja que la supressió d’aquest pas anivell està prevista en el marc delprojecte de l’obra Variant de Figue-res. Línia Barcelona-Port Bou. FaseI, encarregada pel Ministeri de Fo-ment», apunta el comentari finalde l’informe oficial del Govern es-panyol sobre l’«accident ferroviari»que el d’octubre de va pro-vocar la mort d’un home de anysal centre de Figueres, al pas a nivellde l’avinguda Vilallonga. «L’acci-dent va tenir l’origen en el cre-uament per part de la víctima delpas a nivell quan les barreres esta-ven baixades i els sistemes d’avíslluminós i acústic activats», asseve-ra la investigació, que es va donarper tancada el de febrer del .Han passat gairebé deu anys desd’aquell atropellament mortal –imés accidents, l’últim el de ge-ner passat–, però el controvertit pasa nivell es manté on era. Cap notícianova sobre la «fase I» de la variantferroviària. Les vies del tren partei-xen la ciutat per la meitat.

Foment: resposta de manualHi ha més passos a nivell com amínim controvertits en d’altresmunicipis de la província: a Ri-poll, per exemple, la circulació decombois per la línia R, que va finsa Puigcerdà, interromp el trànsitrodat sovint; a Ribes de Freser, peron passa el mateix corredor ferro-viari, i a Flaçà, terme municipalcreuat per la línia Barcelona-Port-bou. Precisament sobre els pro-jectes de supressió dels dos últimsva preguntar al Ministeri de Fo-ment el coordinador dels diputatsdel PDeCAT al Congrés, Jordi Xu-clà, a principis d’aquest ,quan el titular de la cartera era Íñi-go de la Serna (PP), substiuït fa totjust tres dies per José Luis Ábalos(PSOE). La resposta oficial, ambdata de de maig de , de ma-

nual: la redacció del projecte d’e-liminació del «pas a nivell del puntquilomètric / de la línia Ri-poll-Puigcerdà, al terme munici-pal de Ribes de Freser es trobacontractada»; així mateix, «hi ha re-dactat un esborrany de conveni decol·laboració per la supressió delpas a nivell del punt quilomètric/ de la línia Tarragona-Bar-celona-França, al terme de Flaçà».

El cas de Ribes de FreserEls plans del gestor ferroviari pú-blic espanyol Adif passen per eli-minar el pas a nivell de Ribesabans del ; amb aquest objec-tiu, la redacció del projecte es valicitar el gener de , en el marcd’un programa inversor més am-biciós i d’abast nacional que apos-ta per la desaparició de encre-uaments, cinc dels quals es trobena Catalunya (Calella, Pineda deMar, la Llagosta, Llinars del Vallèsi Ribes de Freser). Amb aquestprograma d’actuació, Adif vol«contribuir a incrementar la segu-retat» de les línies de tren, «espe-cialment en zones en què la circu-lació de vehicles de carretera s’haintensificat els últims anys». L’im-port global del contracte puja a, milions d’euros (IVA inclòs) iel termini d’execució inicial era«de a mesos», que és a puntde vèncer. L’anunci del primer trà-mit necessari per acabar amb elpas a nivell va ser rebuda amb

cautela per l’Ajuntament de Ribes,que en el seu moment ja va adver-tir que es mantindrà atent a lespropostes que faci Adif. De la sevabanda, el projecte d’eliminar elpas a nivell de Flaçà, segons esdesprèn de la resposta de Fomenta Xuclà, queda, encara, menys de-finit, tot i que l’actuació es men-ciona en els Pressupostos Gene-rals per a aquest any. El «convenide col·laboració» que menciona elministeri en la resposta parla-mentària va començar a gestar-seel . En termes generals, Adifes comprometia a finançar el de les obres i la Generalitat i la Di-putació de Girona, el restant.L’Ajuntament hi posaria els terre-nys. El d’octubre de , al Se-

nat, a proposta del Grup Parla-mentari Mixt i a instàncies del se-nador del PDeCAT per GironaJoan Bagué, es va parlar del pas anivell a Flaçà.

«Necessitat històrica»El PDeCAT va presentar una mo-ció que qualificava la supressiódel pas a nivell ferroviari en el mu-nicipi del Gironès de «necessitathistòrica»; subratllava la «impor-tància estratègica» de l’estació iinstava el Govern espanyol a«concretar, en el transcurs del pre-sent exercici de , un convenide col·laboració interadministra-tiva per a l’eliminació del pas a ni-vell». Transcorreguts pràctica-ment dos anys de la substanciació

de la iniciativa parlamentària, Fo-ment es remet al conveni entre ad-ministracions, que el ple munici-pal de Flaçà va aprovar l’agost del. El cost estimat de l’obra, quepreveu obrir «dos passos inferiorssota el ferrocarril [un per a vehi-cles i un per a vianants]», se situaen els , milions d’euros.

Actualitzar el projecteEn virtut de l’acord, Adif es com-promet a «actualitzar» el projecteconstructiu de l’any ; al con-sistori li correspon posar els terre-nys a disposició de la Generalitat,els quals, d’altra banda, haurand’alliberar-se mitjançant un pro-cés de negociació amb els propie-taris. Això sí, especifica la propos-ta d’acord, l’Ajuntament «assu-meix el finançament» de les fin-ques «fins a un import màxim de. euros, IVA inclòs». Set re-gidors hi van votar a favor. El pasposterior va consistir a notificar algestor Adif i al Departament deTerritori i Sostenibilitat de la Ge-neralitat l’adopció de l’acord.

Foment evita concretar terminis per a la supressió dels discutitsencreuaments ferroviaris de Flaçà i de Ribes de Freser En el cas del poble del Gironès, es remet al redactat d’un «esborrany de conveni» que es va començar a gestar el 2015 Pel que fa al pas a nivell de la línia de Puigcerdà, el termini per tenir llest el projecte constructiu venç aviat

Passos

Un tren de Rodalies passa pel pasa nivell que dona accés a l’estació de Flaçà i això obliga els cotxes a

aturar-se. A. RESCLOSA/ARXIU

(de nivell) en fals

L’estiu de 2017,l’Ajuntament de Flaçà vaaprovar unaproposta deconveni amb Adifi la Generalitat; el cost estimat de les obres pujaa 5 milions

Diari de Girona DILLUNS, 11 DE JUNY DE 2018 3

TEMA DEL DIAdiaridegirona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 11/06/2018 08:39 - 2.137.90.81

CARME VILÀ FIGUERES

■Els mosquits i les molestes pica-des comencen a arribar a la prima-vera després de les pluges i la pri-mera pujada dels termòmetres.Per això el Servei de Control deMosquits de la Badia i el Baix Terha començat la batalla amb «el pri-mer gran tractament» contra elmosquit comú i es prepara per almosquit tigre (Aedes albopictus).S’actua durant tot l’any amb la pre-venció i es fan tractaments quanarriba. Un nen d’Olot ha trobat laprimera evidència de la presènciadel tigre al Ripollès. Aquí i a la Gar-rotxa es posaran paranys aquestestiu.

«Aquesta any la primavera haestat especialment propícia, ambtotes aquestes pluges, i ja tenimuna gran ecolosió» de mosquitcomú, explica el responsable delServei de Control de Mosquits,Eduard Marquès. El temporal dellevant de l’ de març el va afavorir.El primer gran tractament ha abas-tat una àrea de hectàrees.

Les pluges han estat constantsen el darrer mes i mig i amb elsrecs, rierols i basses plens en zonesurbanes s’ha propiciat encara mésla cria. Des del Servei de Controlfan tractaments a disset pobla-cions de la Badia i el Baix Ter. Aratreballen amb certa periodicitat,per exemple, en rieres com la Gin-jolers de Roses o les de Figueres.Però, paral·lelament, des de fa unsanys controlen l’altra espècie, elmosquit tigre, amb unes picadesforça més molestes. En aquest cas,cria en recipients on s’ha acumulataigua. Pneumàtics vells, petitsutensilis en horts o jardins. El ser-

vei ha fet aplicacions en embornalsde tots els pobles perquè hi hagipoques molèsties per picades demosquit tigre.

La primera generació de tigreEl cicle és diferent del del mosquitcomú. Marquès ha explicat que «laprimera generació de tigre ja hi és».Els ous que han passat l’hivern ensec en recipients han eclosionat ija hi ha adults que ara tornaran aposar ous. «Ara estan picant i fentpostes noves». La temporada espreveu complicada en relació alsdarrers dos anys amb una majorpresència de mosquit tigre. No sesabrà amb certesa fins a l’època demàxima eclosió a l’agost-setem-bre.

En aquest moment «el nivell detigre no és molt alt» i sí, en canvi, elde mosquit comú, «que n’hi hamoltíssims». Una de les tasques delServei de Control de Mosquits ésla prevenció donant informació ala població per evitar que es gene-rin hàbitats idonis per al mosquittigre. Una campanya important ésla que es porta terme a les escoles.

Un nen d’onze anys que partici-pava al Programa Educatiu delmosquit tigre (Dipsalut) i que estrobava a Molló, va recollir unamostra de l’aigua continguda a l’in-terior d’un pneumàtic que, una ve-gada analitzada al laboratori, vadonar positiu en mosquit tigre.

«A la comarca del Ripollès, igualcom passa amb la Cerdanya, enca-ra no s’havia localitzat mosquit ti-gre, no teníem cap evidència irre-futable de la seva presència a la co-marca», diu. Marquès constataque els nens «fan un treball mera-vellós, van a l’hort de l’avi, que araja sap que està criant perquè el seunet ho ha detectat». Es posaran pa-ranys a pobles de muntanya del

Ripollès i la Garrotxa per re-collir dades.

La batalla contra el

OUS

PUPA

A Europa s’han donat casosde Chikungunya i dengue. Noobstant, no es té constànciaque hagi estat vector demalalties a Catalunya.

Com estransmetenaquestesmalalties

TORNA DE VIATGED’UNA ZONA DERISC AMB LAMALATIA

El PICA UNMOSQUIT

A L’ENTORN DECASA SEVA

EL MATEIXMOSQUITPICA UNAALTRAPERSONA I LITRANSMET LAMALALTIA

Cicle biològic delmosquit tigre

Les femelles dipositen els ous a la paret internade recipients. Quan aquests ous queden coberts

amb aigua, eclosionen i en surten les larves.Posteriorment, les larves esdevenen pupes. És en

aquest moment que pateixen la darreratransformació: els surten les ales i es completa la

metamorfosi en mosquit tigre adult.

1

2

3

Les pluges han afavorit lapresència molt elevada delmosquit comú i s’ha fet un«primer gran tractament» El mosquit tigre hacomençat a aparèixer i es creuque n’hi haurà més que altresanys Un nen n’ha detectatper primer cop al Ripollès

POSTA

LARVES

EMERGÈNCIA

mosquit

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 201810

DdG OLOT

■Durant la matinada de diumen-ge, un cotxe va quedar calcinatcom a conseqüència d’uns incen-dis a uns contenidors. L’incidentva tenir lloc a Olot i les autoritatstenen la hipòtesi que podrien ha-ver estat provocats.

El cotxe estava aparcat al carrerMiquel Servet i va ser cremat pelfoc d’un contenidor que també vaafectar una façana exterior. El ve-hicle és propietat d’uns jubilats iper sort no es va haver de lamen-tar cap ferit. El foc que va cremarel cotxe va ser un dels que es vanproduir durant la nit de dissabte idiumenge. Els bombers van po-der apagar ràpidament tots elsfocs un cop arribats al lloc on es

produïa l’avís. Les autoritatscreuen que els focs van ser provo-cats i estant buscant els responsa-bles.

El primer avís va arribar quanfaltaven tres minuts per a les dela matinada al passeig de Barce-lona. A / de es va produir unsegon avís de foc a la mateixa via,

que els Bombers van confirmarque es tractava del mateix inci-dent. A partir d’/ de del matíes van donar fins a tres avisos mésamb un o dos minuts de diferèn-cia. A les . s’avisava d’un con-tenidor cremant al passatge To-rres Quevedo, prop del passeigdels Desemparats. El següent esproduïa a pocs metres i, amb dosminuts de diferència, al carrer Mi-quel Servet. El foc d’aquest lloc vaser el que va causar desperfectesa un vehicle i a una façana. Un mi-nut més tard, a les ., es dona-va l’avís de la crema d’un altrecontenidor, en aquest cas al carrerToledo. Finalment, a les .s’avisava d’un foc en un cinquècontenidor del carrer Escorial.

Un cotxe acaba cremat després d’unsincendis a uns contenidors d’Olot

XAVIER VALERI

El cotxe calcinat.

Per primer any, el Girocàmping no va ser una fira independent i va formarpart del Sea Otter Europe. En aquesta ocasió va tornar a ser un punt d’atracciód’un gran nombre de famílies que buscaven ofertes d’allotjament. Entre les ac-tivitats que s’hi van dur a terme van destacar les desfilades de mascotes i elstallers de manualitats de bicicletes.

Girocàmping dins de la gran fira del ciclisme

GIROCÀMPING

jamargant - 11/06/2018 08:39 - 2.137.90.81

Diari de GironaDIUMENGE, 10 DE JUNY DE 20184

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

LAURA FANALS GIRONA

■L’Ajuntament de Girona té pre-vist aprovar aquest mes de juny elprojecte per fer la nova bibliotecaErnest Lluch a la Casa de Cultura.Segons ha explicat el regidor deCultura, Carles Ribas, calcula queles obres podran començar cap almes de març de , que ja era laprevisió amb què treballava laseva àrea. Els treballs permetrantraslladar l’actual biblioteca Er-nest Lluch, ubicada al centre cívicdel Pla de Palau-Sant Pau, fins alcentre de Girona, on actualmentnomés hi ha un punt de lectura,des que la biblioteca de l’Estat esva traslladar a Emili Grahit.

L’any , el govern munici-pal, llavors encapçalat per CarlesPuigdemont, i la Diputació, presi-dida llavors per Joan Giraut,vansignar un acord que establia quel’ens provincial cedia al consistoriles dependències de la Casa deCultura on s’havia ubicat la Biblio-teca Pública de l’Estat -que es vatraslladar al nou edifici d’EmiliGrahit- per tal d’ubicar-hi una bi-blioteca municipal. La decisió del’Ajuntament va ser traslladar-hil’Ernest Lluch, ja que es troba moltpropera a la d’Emili Grahit i encanvi el centre de la ciutat es que-dava sense cap equipament bi-bliotecari. L’acord permetia la ces-sió de mil metres quadrats més unpati interior de per un períodede vint anys prorrogables i de for-ma gratuïta. A més, petmetia l’úsde la capella-auditori i altres es-pais de la Casa de Cultura per afer-hi les activitats que necessités

la biblioteca. Els treballs per reformar l’espai

i convertir-lo en la nova bibliote-ca, tanmateix, van deixar al des-cobert unes restes arqueològi-ques de la segona meitat del segleXVIII, fet que va obligar a replan-tejar -i endarrerir- el projecte del’Ernest Lluch. En lloc de tirar en-

davant la nova biblioteca tal comestava prevista, van decidir fer vi-sitables les restes patrimonials ivan obrir temporalment una salade lectura que obre a les tardesmentre es reformulava el projecte.De fet, les restes són visibles a lapròpia sala de lectura per a qual-sevol que hi entri.

Ampliació de l’espaiAra, la Diputació ha ampliat l’es-pai cedit en metres quadrats,que l’Ajuntament ja ha acceptat ique serviran per a fer-hi uns nousserveis i un espai per a la sortida

d’emergència. I, segons ha expli-cat Ribas, la cessió d’aquests me-tres quadrats extra marca el puntde partida per poder tirar enda-vant el nou projecte i desencallard’una vegada la situació. El regi-dor de Cultura assenyala que laprevisió és que el nou projecte espugui aprovar inicialment durantaquest mes de juny. Durant l’estiues posarà a exposició pública i, uncop s’hagin rebut les al·legacions,cap al setembre es podria aprovarde forma definitiva. La intenciómunicipal és que cap a l’octubrees pugui licitar i, si el concurs pú-

blic no pateix cap entrebanc, capal mes de març podrien començarels treballs de reforma.

Per a Ribas, doncs, aquest és un«moment important» per a la fu-tura biblioteca i es mostra satisfetperquè podrà encarrilades lesobres abans que acabi el mandat.I és que el trasllat de l’Ernest Llucha la Casa de Cultura és molt espe-rat pels veïns del centre, perquèels permetrà recuperar la biblio-teca, i també per als habitants delPla de Palau-Sant Pau, ja que elspermetrà guanyar més espai alseu centre cívic. En aquest sentit,la previsió inicial del consistori ésque, un cop s’hagi buidat la biblio-teca Ernest Lluch, les seves de-pendències es destinaran a equi-pament de barri, per poder am-pliar les estances del centre cívic itambé s’havia plantejat la possi-bilitat d’ubicar-hi alguns despat-xos de benestar social.

Desencallen el trasllat de la bibliotecaErnest Lluch a la Casa de CulturaL’Ajuntament de Girona té previst aprovar durant aquest mes de juny el projecte i poder començar les obres, si no hi ha cap entrebanc, cap al mes de març de 2019 La Diputació ha cedit 474 metres quadrats més per al nou equipament

■El barri de Montilivi de Girona viu aquest cap de setmanala seva festa major. Entre les moltes activitats que s’estanorganitzant des de divendres i fins avui, ahir van destacarel torneig de petanca «Festa de Montilivi», el concurs dedibuix «Dibuixo el que m’agrada», el taller de castellers i lafesta infantil que es va celebrar a la tarda a la plaça Ciutatde Figueres, on va haver-hi un espectacle de Pep Puigde-mont. A la nit va haver-hi ball amb la Metropol.

El barri de Montilivi de Gironaviu la seva festa major

MARC MARTÍ

■ El barri de Germans Sàbat està aquest cap de setmanade festa major. Ahir al matí es van celebrar, entre d’altres,un campionat de petanca, xocolatada popular, festa aquà-tica amb salsa jove i inflables, mentre que a la tarda va serel torn del concurs de butifarra, festa infantil amb concursde dibuix, jocs i tallers, actuació de pallassos amb la com-panyia La Lluna i missa. A la nit va haver-hi música ambun tribut a Sabina, ball i nit jove.

Cap de setmana de celebracionsal barri de Germans Sàbat

MARC MARTÍ

■L’avinguda Ramon Folch de Girona acull aquest cap desetmana la segona edició de Girobeer, una fira que com-bina la cervesa amb les tapes i que compta amb actuacionsmusicals cada vespre. L’objectiu és que els assistents pu-guin degustar alguns tastets de diferents tipus de gastro-nomia combinats amb diverses modalitats de cervesa. Lafira estarà oberta fins aquesta nit, que hi haurà un espec-tacle de cloenda.

Cervesa i gastronomia a lasegona edició de Girobeer

MARC MARTÍ

L’actual sala de lectura a laCasa de Cultura, que obre a lestardes. MARC MARTÍ

El centre de Gironaté ara només unpunt de lectura desque es vatraslladar labiblioteca del’Estat a EmiliGrahit

jamargant - 11/06/2018 10:41 - 2.137.90.81

32 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 2018

Emili AgullóSANT FELIU DE GUÍXOLS

l present mandat ha estat de can-vis icònics a Sant Feliu de Guí-xols. El primer, el juny del 2015,al capdavant de l’alcaldia, en què

Carles Motas (TSF) va desallotjar JoanAlfons Albó (CiU) del càrrec i va aprofi-tar les complicitats teixides amb ERC al’oposició i el nou equip que entrava delPSC contrari al pacte sociovergent del’anterior mandat. L’aritmètica també liva jugar a favor, ja que ERC va perdre elquart regidor i deixava curta la sumaamb CiU i Pere Albó (MES). Però amb elnou executiu tripartit, Motas va engegarla màquina dels projectes revolucionaris–per l’envergadura, perquè són un gir de180 graus respecte a la línia traçada pelsAlbó i pel canvi de fesomia d’un espai pú-blic clàssic però en alguns punts deca-dent, com ara al vell Asil Surís i el passeigde Rius i Calvet–. En els casos, però, dellitoral de Garbí i els nous plans per al Mu-seu Thyssen –han descartat el costósprojecte de la fàbrica Serra Vicens–il’aparcament subterrani –fora del pas-seig marítim–, hi ha hagut polèmiquesnotables. L’oposició, en minoria al ple, haalçat la veu. També alguns veïns, sobre-tot el capítol de ganxons. Però l’alcaldecreu que les polèmiques deixaran pas a lasatisfacció un cop es culminin les obres.

A un any de les eleccions, el paisatgeabans de la batalla encara és ben incert.Al llarg del mandat les relacions dels tresgrups del govern han estat especialmenttenses amb CiU –ara PDeCAT–, i ambl’edil de MES, Pere Albó. L’altre Albó,Joan Alfons, es va retirar de la primera lí-nia set mesos després de la presa de pos-sessió, un moviment que semblava dei-xar més marge per fer al nou alcalde, pe-rò que tampoc no ha alleugerit el grau detibantors dins del ple, ja que els edils que

E

van governar en l’anterior mandat nohan encaixat que el nou executiu girésels grans projectes com un mitjó.

A escala de país, en canvi, hereus del’antiga Convergència no han desaprofi-tat per fer la cort a la figura de Motas, unfet que ha deixat en un rol incòmode elsregidors del PDeCAT al consistori. L’al-calde ja va refusar una oferta del presi-dent Puigdemont per formar part de lacandidatura gironina al Parlament deJunts per Catalunya el 21-D. I semblaque l’interès s’ha mantingut amb l’aspi-ració de fitxar-lo per a les municipals.Des d’Esquerra també li han fet arribaralguna floreta. I és que els prop de 2.000vots d’una formació independent com ésTSF són llaminers per assegurar, a mésde l’alcaldia, alguna cadira més a la Dipu-tació i el Consell Comarcal.

Motas, però, manté l’aposta per la si-gla local, en origen una escissió de CDC apunt d’arribar als 20 anys i que els hapermès captar un vot transversal. Des deTSF, a més, consideren que el “càlcul rà-

pid” de pretendre sumar els seus sis regi-dors i els mateixos que va obtenir CiU, oels tres d’ERC, seria fal·laç. Els críticsamb l’actual alcalde, d’una banda, cerca-rien altres opcions. I de l’altra, partidarisde TSF que s’oposen a la independència

podrien trobar recer en altres candidatu-res unionistes.

L’efecte del procés catalàEl procés nacional i les possibles esclet-xes entre els socis de TSF han estat unrecurs paral·lel de l’oposició del PDeCATi MES, que primer van empènyer perquèl’estelada onegés al consistori –final-ment es va penjar en un pal separat de lafaçana – i després de l’1-O han accentuat

la pressió. Més tard, el suport de GdC i laCUP a la instal·lació de pancartes per al’alliberament dels presos –i els cente-nars d’instàncies entrats de l’ANC, Òm-nium i el CDR– han donat argumentsper fer-ho. I el darrer episodi, desprésque també s’aprovés un text de suport alraper Valtonyc, ha estat la proposta per-què un espai de la ciutat dugui el nomd’U d’Octubre. Decidirà la comissió delnomenclàtor, una solució escrupolosaadministrativament, però que va provo-car remor a la sala de plens i va acabarencenent Motas, amb retrets al PDeCATi MES que no van agradar a alguns delsmembres de l’ANC i el CDR.

Malgrat això, Motas ha participat enforça de les moltes manifestacions popu-lars i el govern no va posar cap trava pera la celebració del referèndum.

Pronòstics complicatsQualsevol pronòstic a un any vista és in-cert, sobretot pel fet que no s’ha aclaritqui encapçalarà la llista de la força més

REVOLUCIÓ · El tripartitde TSF, ERC i el PSC executaobres i projectes ambiciososque en el ple i entre algunsveïns aixequen crítiquesFUTUR · Motas aposta permantenir les sigles TSF i laprecampanya per al 2019encara és a les beceroles

El gir copernicà a SantFeliu no deixa indiferent

Motas (TSF), entre Vilà –esquerra– i Muñoz presentant el projecte de Rius i Calvet, una obra de mandat que acabarà el 2019 ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PDeCAT i ERC han sondejatMotas per fitxar-lo el 2019, peròl’alcalde prefereix un projectepolític local i independent

L’ANÀLISI. SANT FELIU DE GUÍXOL

PLA DE L’ESTANY | Comarques Gironines | 31EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018

118054-1189417L

A principis de l’any que veSant Miquel de Campma-jor tindrà finalment unaxarxa d’aigua potable id’aquesta manera es co-brirà una mancança quedes de fa molts anys es vo-lia solucionar. Tot i que noabastarà tot el terme (unagran part dels habitatgesestan disseminats i conti-nuaran nodrint-se ambpous), sí que arribarà a lazona on més falta fa –se-gons l’Ajuntament–, queés el nucli de Sant Miquelmateix, així com les casesde la recta de la carreterade Mieres i les que hi estana la vora. En total seranuns 35 domicilis. A partird’aquesta infraestructu-ra, a mitjà termini es po-

drà anar arribant a altrespunts del municipi quanhi hagi recursos per fer-ho,ha indicat l’alcalde, OriolSerrà.

El finançamentEl consistori va aprovar di-jous, per unanimitat, elprojecte corresponent. Elpressupost (sense IVA) ésde 401.000 euros. L’Agèn-cia Catalana de l’Aigua(ACA) hi posarà 293.000

euros; la Diputació,100.000, i l’Ajuntament,8.000 euros. L’obra nos’havia pogut concretarmai per falta de finança-ment (l’Ajuntament té unpressupost anual modest)i per qüestions tècniques.L’intent més recent és del2011, quan es va localitzari perforar un punt de cap-tació de molta capacitat ala zona de Falgons, però varesultar que la qualitat del’aigua era molt deficient ies va haver de descartar.

La RoquetaAleshores es va optar perbuscar un pou que ja exis-tís i que oferís quantitat iqualitat. El de la finca pri-vada La Roqueta reuniaaquestes condicions.L’Ajuntament i el propie-tari van arribar a un acordi serà d’aquest punt d’onsortirà l’aigua. El convenientre les dues parts és pera 50 anys. La xarxa d’abas-tament sortirà d’un dipò-sit que es construirà en unpunt elevat, de maneraque l’aigua podrà arribaramb facilitat als usuaris.

A la xarxa s’hi connec-taran també hidrants perals bombers, uns equipa-ments que Sant Miquelara no té. ■

a Després de superar dificultats tècniques i el problema de la falta de finançament, L’Ajuntamentacaba d’aprovar-ne el projecte a Es començarà a executar en el darrer trimestre d’aquest any

Ramon EstébanSANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Sant Miquel de Campmajortindrà xarxa d’aigua el 2019

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

401.000euros és el pressupost, senseIVA, del projecte, que pagaranl’ACA, la Diputació i l’Ajunta-ment.

Els treballs de perforació d’un pou a la carretera de Falgons, el novembre del 2011, que novan servir de res perquè l’aigua, tot i ser molt abundant, no tenia prou qualitat ■ R.E.

legeixo que gairebétots els antics minis-tres del presidentMariano Rajoy dis-

posen de sortida professional.Uns, són diputats i sembla queacabaran la legislatura; d’altres,són alts funcionaris de l’Estat iretornaran als seus llocs d’ori-gen; i, el tercers, professionalsde l’advocacia o de l’enginyeriaqueden sotmesos a dos anysd’incompatibilitat forçada pertreballar en l’àmbit que els foupropi. Ignoro, però, què passaen el sottogoverno, com diuenels italians, atès que, integrantl’administració central i refor-çant el Consell de Ministres,

s’hi troben unes dues mil per-sones, pel cap baix, que per-dran la seva actual feina.

Un país on la gelosia, l’enve-ja, el ressentiment, el rancor, latírria, la ràbia i l’animositat sóncomponents bàsics de la sevaànima, els problemes econò-mics derivats d’un decret decessament d’alt càrrec nomésmereix una curta piulada: Quees foti!. Respecte de la funciópública, la vocacional dels polí-tics i la professional dels fun-cionaris, el reconeixent no exis-teix perquè manca coneixe-ment en la base social. Allò delburro penjat en el vidre del dar -rera d’un cotxe en qualitat

d’ensenya nacional catalanaque es posà de moda fa unsanys, no indicava altra cosa queen una de les Espanyes, i tambéen les altres, primer es fa i des-prés es pensa si hi ha sort, per-què vaig observant amb moltapreocupació que a una granmillora acadèmica li ha seguituna gran pèrdua en sentitcomú. Així de bé anem.

Llegeixo també que els an-tics ministres estan preocupatspel retorn a casa; és a dir, pertornar a l’hàbit de fer els àpatsen família, per omplir-se unaagenda que de cop i volta haquedat buida; o per bescanviarl’esclavitud del mòbil per una odues trucades al dia. Pairaquest canvi no és fàcil; els hoben asseguro. Sense haver arri-bat a ser ministre, em va costarDéu i ajuda retornar psicològi-cament a una certa normalitatdesprés de tants anys dedicat ala política. I això que vaig dis-posar duna bona pista d’ater -ratge en l’àmbit professional,perquè alguns antics companysho varen passar molt malamentper trobar feina.

Quan arribes a l’estadi de«no ser ningú», com diuen elmés ressentits amb si mateixos,no cal fer res per guanyar-teaquesta consideració social.T’arriba sola. Ho vaig aprendre

molt ràpidament. D’«excel·len-tíssim senyor» vaig a passar aser «en...», tot i que aquella dig-nitat m’acompanyi per triplica-

da vegada fins al dia després dela meva mort. Però sabut ésque de la ignorància no pot sor-tir ni un gram de saviesa. I laDiputació de Girona em va do-nar el cop de gràcia: Vaig ser es-borrat de la llista d’«autoritats»a les quals s’enviaven totes lesseves publicacions. GovernavaCiU i el seu president era Car-les Páramo. No hi ha pitjorenemic que aquell a qui li hasfet algun favor, havia dit, anysenrere, el president Jordi Pujola Miquel Roca en un sopard’estiu a la casa que aquest úl-tim té a Port de la Selva. Tenia (ité) raó.

Entenc, per tant, el neguitdels ministres del president Ra-joy en el moment d’enfrontar-se a un psíquicament compli-cat canvi de vies. Ja no parlo delmateix Rajoy perquè encaratinc a la retina converses man-tingudes amb el president Feli-pe González quan va deixarpresidència de govern desprésdel triomf del seu successor, elpresident José Mª Aznar, iérem veïns de despatx a laplanta noble del Congrés delsDiputats. En aquells pocs me-sos, sempre em va parlar de LaMoncloa usant el present entots els verbs. Com si hi seguísvivint. Costa molt d’acceptarque el telèfon ja no sona.

L

EL TELÈFONHA DEIXATDE SONAR

Josep López de Lerma

EL PAÍS I LA SEVA GENT

Comarques

Diari de Girona DISSABTE, 9 DE JUNY DE 2018 13

EUROPA PRESS

Mariano Rajoy.

jamargant - 11/06/2018 10:42 - 2.137.90.81

Diari de GironaDISSABTE, 9 DE JUNY DE 201818

LA SELVA laselva.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DdG SANTA COLOMA DE FARNERS

■El Jutjat d’instrucció núm. deSanta Coloma de Farners va orde-nar ahir l’ingrés a presó, comuni-cada i sense fiança, del detingutper segrestar la dona durant qua-tre dies a la Cellera de Ter, colpe-jar-la i agredir-la sexualment. Lacausa està oberta per delictes dedetenció il·legal, coaccions iagressió sexual. A més, el jutjat es-pecialitzat en violència domèsticatambé va dictar una ordre d’allun-yament cap a la víctima, segons vainformar el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC).

La mateixa víctima, d’origenindi, va ser qui va demanar ajudadimarts als vigilants municipalsdesprés que, segons afirmava, elmarit la fes fora de casa al cap dequatre dies de captiveri. La donava explicar als Mossos que el seumarit la va tancar amb pany i clautan bon punt van arribar al poblei que la tenia totalment sotmesaperquè la picava amb un pal ol’amenaçava amb un ganivet. Elsagents, després de prendre-li de-claració, van intentar localitzar elmarit, però no era al pis. Final-ment, dimecres l’home, que tam-bé és indi i té anys, es va pre-sentar voluntàriament a la comis-saria de Santa Coloma, on la poli-cia el va detenir. L’arrestat va pas-sar a disposició judicial dijousperò el jutge va posposar la deci-sió fins ahir perquè va sol·licitaruna diligència que considerava«necessària» per resoldre.

Envien a presóel detingut persegrestar la donaquatre dies a laCellera de Ter

La causa contra l’home de 51 anys està oberta pelsdelictes de detenció il·legal,coaccions i agressió sexual

DdG RIUDELLOTS

■Riudellots de la Selva oferirà, elpròxim curs, la primera edició delpostgrau d’Innovació en la Indús-tria Alimentària impulsat per l’A-juntament i que impartirà la Uni-versitat de Girona (UdG). Aquestpostgrau va ser presentat ahir enel Centre d’Innovació Gastronò-mica Industrial de Riudellots(FoodLab) que serà també el llocon es realitzarà.

«Un dels objectius d’aquestpostgrau innovador és la formaciód’un perfil professional nou, in-existent en l’actualitat, que siguicapaç d’aportar a les empreses delsector alimentari persones capa-ces de detectar oportunitats en elterreny de la recerca, el desenvo-lupament i la innovació (R+D+i)»,va explicar ahir el regidor de Pro-moció Econòmica, Lluís Barnés,qui va especificar que en la defi-nició dels continguts i planificaciódel Postgrau hi han participat:l’Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries (IRTA) i les em-preses Friselva, Costa BravaFoods, Mas Parés, Galetes Trias iCuinats Jotri, amb el suport de laDiputació de Girona.

Aquest projecte serà tutoritzatper diversos professionals d’R+Dd’empreses i les sessions s’impar-tiran a les instal·lacions del Food-Lab amb jornades específiques acàrrec d’experts que tractaran ma-tèries relacionades en tots els pro-cessos que intervenen en la inno-vació, des de la definició del pro-ducte fins a la seva introducció almercat, passant pels processoscreatius, tecnològics i legals entred’altres. Per la seva part, la vicerec-

tora de Territori i Compromís So-cial de la UdG, Sílvia Llach, va vo-ler destacar l’organització «trans-versal» entre institucions, empre-ses i el món acadèmic i la partici-pació de les empreses en la plani-ficació i execució del Postgrau.

Finalment, l’alcaldessa de Riu-dellots, Montserrat Roura, es vamostrar satisfeta de poder acollirel Postgrau a les instal·lacions delFoodLab i va recordar la impor-tància que tenen les empresesamb seu al municipi per al desen-volupament del teixit social i eco-nòmic, «no només per al munici-pi, sinó per al conjunt de les co-

marques gironines». En aquestsentit, va manifestar que des del’Ajuntament se seguirà «apostantper promoure i incentivar la inno-vació entre les empreses». La su-peració del postgrau servirà perobtenir el Diploma de Postgrau enInnovació a la Indústria Alimen-tària per la UdG.

Gestió turística a LloretRiudellots, però, no serà l’única lo-calitat selvatana que acollirà unnou postgrau el pròxim curs, jaque Lloret també n’oferirà un so-bre gestió turística. Segons vaavançar Nova Ràdio Lloret, aquest

postgrau, que va ser presentat di-mecres, està reconegut per la Uni-versidad Alfonso X El Sabio deMadrid i és fruit d’un conveni en-tre el gremi d’hostaleria i l’empre-sa mallorquina Forempresa.

Les classes es duran a terme al’hotel Evenia del mes de novem-bre al mes de febrer i estaran adre-çades a professionals del sector.Aquests estudis permetran obte-nir una titulació universitària,centrada en direcció, marquèting,recursos humans, noves tecnolo-gies o aspectes legals al voltant dela gestió turística. El postgrau té unpreu de . euros.

Riudellots oferirà un nou postgraucentrat en la indústria alimentàriaAquests estudis seran impartits per la Universitat de Girona a les instal·lacions del FoodLab i tenencom a objectiu formar professionals capaços d’innovar tant en els productes com en els processos

Sívia Llach, Montserrat Roura i Lluís Barnés van presentar el postgrau, ahir, en el FoodLab. AJ. DE RIUDELLOTS

DdG SANTA COLOMA DE FARNERS

■ Independents de la Selva (IdS)presentarà llista a Lloret de Mar ia Massanes en les eleccions mu-nicipals del . Els represen-tants seran els regidors no adscritsEnric Martínez i Pere Fernández,respectivament. Així es va acordarper unanimitat en l’última juntade govern del partit celebrada aSanta Coloma de Farners.D’aquesta manera, IdS passa a te-nir representació en dels

municipis que formen part de lacomarca de la Selva: a Tossa deMar, Vilobí d’Onyar, Arbúcies,Sant Hilari Sacalm, Sils, Riudare-nes, Breda, Maçanet, Caldes deMalavella, Santa Coloma de Far-ners i ara, també, a Lloret de Mari a Massanes.

«Els nous temps que vivim po-líticament a Catalunya i els seusmunicipis demanen canvis i Inde-pendents de la Selva representaaquests canvis», va valorar l’edilde Massanes, Pere Fernández,després de la decisió presa perIdS. També el regidor no adscritde Lloret, Enric Martínez, va asse-gurar que «coincideix plenamenten el sentit polític d’IdS de treba-llar per a les persones i des del

municipi per ajudar-los en la me-sura del possible».

Per la seva part, el president dela formació, Pere Garriga, es vamostrar satisfet per l’incrementde la representació del partit en elconjunt de la comarca. En aquestaspecte, Garriga –que també és al-calde d’Arbúcies– va manifestarl’oferiment de la formació que re-presenta tots els grups polítics opersones individuals que tinguininquietuds envers el seu munici-pi. «Les persones poden haver tin-gut un paper polític en el passatperò no ha de ser un impedimentsi respecten el posicionamentd’IdS», va afegir Garriga. Actual-ment, el partit té set alcaldies, cincconsellers comarcals i un diputat.

Independents de la Selva presentaràllista per primer cop a Lloret i Massanes La formació fitxa EnricMartínez i Pere Fernández ipassa a tenir representació en12 dels 26 municipis selvatans

Arbúcies estrenarà aquest cap de setmana la nova coberta fixa i la carpa ge-gant que s’ha instal·lat a Can Cassó per poder-hi celebrar els diferents actesque organitzen les entitats i l’Ajuntament ara que arriba el final de curs i elprincipi de l’estiu. «Can Cassó és un espai emblemàtic del poble que hem recu-perat i volem potenciar», va valorar ahir el regidor d’Obres, Àngel Cabrero. Elsdiferents actes festius previstos a la localitat arrencaran avui i s’allargaran finsa l’últim cap de setmana de juliol amb la celebració de la Festa Major.

Arbúcies S’instal·la una gran carpa a Can Cassó

AJ. D’ARBÚCIES

jamargant - 11/06/2018 10:42 - 2.137.90.81

Un moment, nois. Vaig a comprovar si porteu armes!

Ho sento. En aquesta taverna no espermet l’entrada sense armes!

Les tavernes vikingues són les millors...

INSTRUCCIONS: Ompliu les files, columnes i cel·les amb tots els números de

l’1 al 9 sense repeticions. «Fila» és la línia de nou caselles

que va de dreta a esquerra. «Columna» és la línia de nou

caselles que va de dalt a baix. «Cel·la» és cadascun dels

nou quadrats de nou caselles marcats entre les línies més

gruixudes. És important col·locar els números fàcils, com-

pletant el de la cel·la en la qual no hi ha el número que ja

figura en les dues contigües. Recomanem usar llapis al

principi i només marcar els números un cop estiguem se-

gurs que s’elegeixen els correctes.

EL SUDOKU D’AHIR

LES SIS DIFERÈNCIES

ELS ESCACS

SUDOKU PER J. L. BANGO

OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE

MOTS ENCREUATS PER JP. PETIT

DIFERÈNCIES: 1. No es veu la mà. 2. El plat està mogut. 3. El quadre és més petit.4. El botó està mogut. 5. El respatller de la cadira és diferent. 6. No es veu el braç.

Solució escacs1. ..., Dxf2+; 2. Rxf2, Ad4+; 3. Te3, Txe3

Les negres juguen i guanyen

PASSATEMPS

Entreteniment

Diari de GironaDISSABTE, 9 DE JUNY DE 201854

ÀRIES21 MARÇ A 19 ABRIL

Segueixi el seu criteria la feina i no es deixiportar per les opi-

nions del seu entorn. Amics iparents gaudiran amb vostèd’una vida social intensa.

TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG

Dia amb tints mésaviat negatius en elsplànols professional i

econòmic. La seva vida social,en canvi, s’anuncia molt pro-metedora. Normalitat a casa.

BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY

Dia variat a la feina,però amb tendènciapositiva. Estudiï acu-

radament una proposta d’in-versió. Els consells dels fami-liars seran molt efectius.

CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL

La feina anirà vent enpopa, fet que incidiràen el seu nivell d’in-

gressos. No adquireixi com-promisos econòmics. Hi hauràentesa amb familiars i amics.

LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST

Els temes de feinaaniran lents, però se-gurs. No intenti acce-

lerar-los. Hi haurà un momentdifícil amb un amic, però hosuperarà. Normalitat a casa.

VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE

Dia molt anodí en eltreball i en l’econò-mic, però al final sor-

girà una bona oportunitat. In-tensa vida social i assossegatclima familiar.

BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE

El dia es presentamés aviat gris a la fei-na. No inverteixi ni

faci préstecs de cap tipus. Enel pla afectiu la normalitatserà nota dominant.

ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE

Dia positiu a la feina,ja que rebrà bonaacollida a les seves

propostes. Freni possibles ex-cessos a l’hora de divertir-se.Algun nuvolet en l’amor.

SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE

La seva capacitat detreball li donarà bonsresultats. En l’afectiu,

però, el panorama no serà tanbo, ja que poden arribar-limales notícies d’un amic.

CAPRICORN 22 DES. A 19 GENER

Dia d’aparent norma-litat a la feina, peròalgú entre bastidors

es mourà al seu favor. En lesrelacions familiars hi pot ha-ver núvols passatgers.

AQUARI20 GENER A 18 DE FEBRER

Dia amb marcada ato-nia laboral. Vida sen-timental intensa i

molt satisfactòria. Procuridescansar, o pot sobrevenir-liun esgotament nerviós.

PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ

Notable increment dela seva economia,motivat pel ritme

creixent de la feina. Desconfiïde propostes poc clares. Im-millorable clima familiar.

a

f

e

g

c

b

l

k

j

i

h

d

HORÒSCOP

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

l’estadi. 4. Cotxe. Creix al’hort. Estaca. 5. Mitja part.Regne. La final del mundial. 6.Escampat entre tota l’audièn-cia. Surti a la llum després decoronar. 7. Mitja dècada.Col·loco les nanses de cap peravall. 8. El més burro. Ponts demolt alta volada. No contesta.9. Encapçala la negació. Con-versa incoherent. La copa d’al-cohol. 10. Estan de moda. Elmés incisiu de la boca. Propinaimposada. 11. El dos-cents percent. El cinquanta per cent. 12.Islàndia, per exemple. Falsaaparença de la cara.

HORITZONTALS: 1. Piula. Taninofensiu com ineficaç. 2. Úl-times lletres del préstec.Poden fer un bon servei. En-negreix les cerimònies fúne-bres. 3. Emprat. Assot. Lestapes del barril. 4. La pri-mera de canvi. Porten ban-yes. Una estança per a gentde classe. 5. Catedral. L’allot-jament més sòlid per al bes-tiar. 6. Enganyà la parellasense avís previ. Autèntic.Encapçala la marxa. 7. Xai. Elcul del panarra. Dida enamo-rada. 8. Fang moldeable. Elmés afortunat de l’accident.9. Aprofitar el torn de pa-raula. Contracció de lapupil·la. La punta de l’ice-berg. 10. Vocal de pal. Ex-trems superiors.Con vocatòria judicial. 11. Uni-tat d’na base informàtica.Aportar novetats. 12. De dalta baix. Llibertari. VERTI-CALS: 1. Mitjons minis. Dis-tracció. 2. Quin fàstic!Immaterial. L’inici de l’aven-tura. 3. Cap de trons. Un altoforçós. Seient col·lectiu de

LA SOLUCIÓ D’AHIR

S O L E J A G A V O TO P A C C O O P E R AC I V T I C S R E C A N A D A R O S S AD O V E L L A E I D A E A L L O C A T E L S A E E I R I S L F R I S I M I O L AG U I X R I A L L UR E T V A I R A D A A M U L E T A N A C AN S L S E N Y S O

ARXIU HISTÒRIC DE BLASONS I LLINATGESPER A MÉS INFORMACIÓ O PER SOL·LICITAR

QUE EL SEU COGNOM SIGUI PUBLICAT EN

AQUESTA SECCIÓ, TRUQUI AL TELÈFON

✆ 93 6560976www.heraldicafamiliar.com

ARMESLes primitives dels Liñán, que femextensives a Liñana: En camp d’or,una faixa de gules.

Cognom, molt poc freqüent i regis-

trat sobretot a la província de Valèn-

cia. Assentaments menors es regis-

tren a la Comunitat de Madrid, a les

Balears i a les províncies de Castelló i

València. Els autors consultats sugge-

reixen que Liñana és la forma feme-

nina del també cognom Liñán, d’ori-

gen aragonès. Entre els primers re-

pobladors de l’antic Regne de Valèn-

cia n’hi va haver cognomenats Linya

(Lina), que és la forma valenciana de

Liñán, amb cases al Bellestar (1279),

València (1354-73), Forcall, Morella,

Uldianes (Morella), Vallibona (1396),

etc. D’altres Linyán (Liñán), n’hi va

haver a Xàtiva (1421). A la vila de Moi-

xent (Alacant) es tenen notícies del

cognom Liñana (Linyana), almenys,

des de l’any 1532, amb branca que va

passar a Munera (Albacete), docu-

mentada, almenys, des de 1654. So-

bre el llinatge Liñán, es llegeix: «l’any

de 1112, amb molts altres cavallers

que van venir de Bascònia, Pier de Li-

ñán, Senyor del lloc de Liñán, en la

mateixa Bascònia, a servir el rei

Alonso d’Aragó, emperador d’Espan-

ya, i assenyalant-los més en les de

Saragossa, Daroca, Tarazona i Cala-

taiud, se li va aficionar el Rei, i li va

fer tanta mercè, que li va ocasionar a

quedar-se a viure a Calataiud amb

tota la seva família...». Van provar els

Liñán la seva noblesa davant la Reial

Audiència d’Aragó, davant els Tribu-

nals de Navarra i davant les Reials

Chancillerías de Valladolid i Granada.

Liñana

Tal dia com avui

1983. Salvador Carrera i Comespren possessió del càrrec de presi-dent de la Diputació de Girona.

1985. Té lloc l’acte oficial amb mo-tiu de l’agermanament de Gironaamb la ciutat d’Albi.

1993. S’inaugura a la variant de lacarretera N-II l’escultura «Girona,llinda d’Europa», obra de l’artista Bo-naventura Anson.

1999. S’inaugura a Girona la pri-mera sala de borsa de la demarcació,creada pel Bufet d’Assessoria i Inver-sions i Iberagentes.

1999. Sèrbia i l’OTAN signen eltractat de pau.

2007. Als Estats Units, el transbor-dador espacial Atlantis pateix undany en l’escut tèrmic.

COGNOMS

jamargant - 11/06/2018 10:42 - 2.137.90.81

8/6/2018 alcaldes.eu | Primera reunió institucional de les diputacions catalanes amb el president de la Generalitat, Quim Torra

http://alcaldes.eu/noticia/14937/primera-reunio-institucional-de-les-diputacio?language=3 1/1

La presidenta, Mercè Conesa, durant la reunió amb elpresident de la Generalitat, Quim Torra, i elsrepresentants de les diputacions de Girona, Tarragona iLleida. Foto: Oscar Giralt/Diputació de Barcelona.

28.05.18 - BARCELONA • Barcelonès

Primera reunió institucional de les diputacionscatalanes amb el president de la Generalitat, QuimTorra

Dilluns, 28 de Maig de 2018

Els representants de les quatre diputacions catalanes han posat al dia a Quim Torra de l’activitat queactualment impulsen; mentre que el president de la Generalitat ha demanat que les quatrediputacions treballin de forma coordinada amb la Generalitat

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, s’ha reunit aquest dilluns almigdia amb el president de la Generalitat, Quim Torra, al Palau de la Generalitat(Barcelona). A la reunió també han assistit els presidents de les diputacions de Girona,Pere Vila; Lleida, Joan Reñé; i el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Josep M.Cruset.

Els representants de les quatre diputacions catalanes han posat al dia a Quim Torra de l’activitat queactualment impulsen les administracions supramunicipals; mentre que el president de la Generalitat hademanat que les quatre diputacions treballin de forma coordinada amb la Generalitat, amb la voluntat degarantir el desenvolupament del territori català en tots els àmbits.

Durant aquesta reunió de treball, de més d’una hora de durada, s’han tractat diferents projectes, ondestaca la digitalització del país com a element cohesionador tant en l’àmbit social com l’econòmic.

Què és alcaldes | Staff alcaldes | Avisos legals | Publicitat | Cartes del lector | Hemeroteca | Suscripció

© Presston comunicació Int., 2017

....................................................................................................................................................................................................................................

amb el suport de: web adherida a:

Escoltar

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, emmagatzemar informació dels usuaris i analitzar la navegació dels usuaris. Podeu obtenirUtilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, emmagatzemar informació dels usuaris i analitzar la navegació dels usuaris. Podeu obtenirmés informació a més informació a política de cookies. política de cookies. AcceptarAcceptar

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 201816 | Nacional |

Més de 150 municipiss’han compromès ja ambla reforma dels horaris i eldesplegament del Pacteper a la Reforma Horària,per promoure la convivèn-cia i millora contínua deltemps de vida quotidiana.Girona, Lleida, Molins deRei, Prats de Lluçanès,Premià de Mar, Argento-na, Esplugues de Llobre-gat, Cardedeu i Sant Cu-gat del Vallès són algunsdels que s’han incorporat

a la Xarxa de Ciutats i Po-bles per a la Reforma Ho-rària darrerament i en sónmembres cap a 150 muni-cipis catalans, amb un to-tal de 5,6 milions de ciuta-dans, entre els quals hi hales quatre capitals de de-marcació, 30 de les 46 ca-pital de comarca i 24 de les25 ciutats catalanes ambmés de 25.000 habitants. Ila cosa va creixent. És pre-vist que entre els mesos demaig i juliol s’impulsin unadesena de pactes més.

Entre les mesures apli-cades en l’àmbit local hi ha

l’avançament de l’horaridels plensmunicipals, lapossibilitat que els treba-lladors municipals dininabans de les dues del mig-dia i la promoció d’àpatsen horaris avançats als es-tabliments de restauraciódel municipi, com passaper exemple a Prats deLluçanès.

Justament divendreses va inaugurar oficial-ment la cinquena edició dela Setmana els Horaris,que se celebrarà des d’avuifins el divendres dia 15 dejuny i que té més de 40 ac-

tivitats programades ambla participació d’un cente-nar d’actors comprome-sos amb el desplegamentdel Pacte per a la ReformaHorària.

Durant la setmana i elsdies posteriors, diversosajuntaments acolliran jor-nades intercomarcals so-bre El rol dels ajunta-ments a la Reforma Horà-

ria” Vilanova i la Geltrú,Sant Feliu de Llobregat,Manresa, Granollers i Ma-taró. L’impuls de la refor-ma horària als municipisesdevé un dels eixos clauper sensibilitzar i formu-lar pactes locals de convi-vència i millora contínuadels temps de vida.

El promotor de la refor-ma horària, Fabian Mohe-dano, explicava divendresa l’agència Efe que la cin-quena edició de la Setma-na dels Horaris és “el prin-cipi d’una etapa potentque ha de venir”.

“Des que es va signar elpacte pràcticament nohem fet res, sobretot per lasituació política. Ambaquesta setmana es pre-senten alguns nous pro-jectes però sobretot cons-titueix el començamentde l’impuls d’una nova po-lítica pública que començaaquest juny”, va destacarMohedano.

Però el gros de la inicia-tiva són els Pactes delTemps, els acords que sig-naran municipis com Gi-rona, Molins de Rei, Pratsde Lluçanès i Argentona,per “aplicar la reforma ho-rària en l’àmbit local”.

“Les competències quetenen els municipis sónmolt limitades però sí quepoden fer coses en mobili-tat, transport, comerç...les zones blaves, per ex-emple, poden canviar l’ho-rari”, va detallar Moheda-no, per qui els municipissón eixos clau per sensibi-litzar en la millora contí-nua dels temps de vida.

La Setmana dels Hora-ris va néixer el 2014 comun espai per proposar al-ternatives als ciutadans,al teixit productiu i a lesinstitucions públiquesamb l’objectiu d’induir aun canvi estructual i cul-tural i fer pedagogia sobrel’adaptació a uns tempsmés humans i cívics en elmarc de l’impuls de la Ca-talunya del futur. ■

RedaccióBARCELONA

a Ja són membres del Pacte per a la Reforma Horària les capitals de les quatre demarcacions i 30de les 46 capitals de comarca a Aquesta setmana té lloc la Setmana dels Horaris, amb activitats

Més de 150 municipis s’hanadherit a la reforma horària

“Les competènciesmunicipals sónlimitades però podenincidir en mobilitat,transport i comerç”Fabian MohedanoPROMOTOR DE LA REFORMA HORÀRIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

5,59milions de catalans viuen enmunicipis que s’han adheritd’una manera o una altra alpacte.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El Pacte per a la Reforma Horària el van subscriure ajuntaments catalans el juliol de l’any passat i té l’any 2025 com a objectiu ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS HORARIS

Campanya peravançar l’horapunta televisiva

L’Associació de Consumidorsde Mitjans Audiovisuals deCatalunya manté activa lacampanya per aconseguirl’avançament de l’hora puntatelevisiva, malgrat la poca ac-ceptació de les cadenes. TV3ja va avançar la sèrie Merlí ales 21.55 h, al final de l’infor-matiu, i fa igual amb Benvin-guts a la família.

El govern crearà l’Oficinaper a la Reforma HoràriaEl departament de Presidèn-cia crearà una oficina per im-plementar la reforma horàriai executar-ne el pla de transi-ció amb l’horitzó de l’any2025. Aquest era un delsacords que va recollir el Pacteper a la Reforma Horària sig-nat el 17 de juliol del 2017 i di-vendres, en la inauguració dela Setmana dels Horaris, la

consellera de la Presidència,Elsa Artadi, va ratificar elcompromís. El promotor dela reforma horària, FabianMohedano, va assenyalarque els objectius d’aquestaoficina seran “fer pivotar lesobservacions del consell as-sessor d’experts de la refor-ma horària, dinamitzar l’es-tructura de governança amb

els agents socials i econò-mics, fer seguiment de lespolítiques transversals a tra-vés de la comissió interde-pertamental i dinamitzar eltreball amb les altres admi-nistracions i institucions”.Artadi va recordar que la re-forma horària va començarcom una iniciativa ciutada-na, a la qual l’administracióes va afegir per impulsar,acompanyar i emprendre lesreformes legislatives neces-sàries. “Hem de treballartots els sectors”, va dir.

TV3 ja va avançar l’horaride la sèrie ‘Merlí’ ■ TV3

Elsa Artadi, consellera de laPresidència ■ EFE

MARC VERDAGUER GIRONA

■Divendres, en l'acte d'inaugura-ció de la segona edició del Sea Ot-ter Europe, el director del festivalciclista, Albert Balcells, asseguravaque el seu principal objectiu era«aconseguir més difusió interna-cional». Ahir, el Sea Otter va tancarles portes al migdia, Balcells i el seucompany Oriol Sallent tenien clarque havien complert l'objectiuperquè ben poques, o cap, marcainternacional dubta avui de la ne-cessitat de ser en la fira que ha reu-nit prop de . persones en uncap de setmana que ha convertitGirona en la capital del ciclismeeuropeu. «Gent de marques quehan vingut a veure el que es moviaaquí, però que no tenien expositorja ens han dit que l'any vinent síque vindran a presentar les sevesnovetats», explicava ahir Balcellsdesprés que, ni la pluja que va cau-re en alguns moments del matí, vadeslluir una darrera jornada enquè Sam Gaze es va erigir en el pri-cipal protagonista esportiud’aquesta segona edició de la SeaOtter Europe.

El biker de Nova Zelanda haviaguanyat dissabte la prova de Ma-rathon i ahir al matí, amb poqueshores de descans, Gaze va tornar aser el més ràpid a la principal provacompetitiva del Sea Otter, la SuperCup Massi, guanyant en el circuitdel parc de les Ribes del Ter per da-vant de l'australià Daniel McConn-nel i de David Valero. El gironí JofreCullell va ser setè. La prova ambmés participació, però, va ser la Ci-cloturista International Sea OtterEurope, que va reunir més d’unmiler de ciclistes aficionats. En to-tal, comptant les diferents cursesdel cap de setmana, . ciclisteshan corregut aquests tres dies a Gi-rona en una mostra de l’èxit queper a la Sea Otter Europe és aplegaren una mateixa cita una fira co-mercial amb més de marquesamb curses tant per a professionalscom Sam Gaze o la francesa Pau-line Ferrand-Prevot, guanyadoradissabte de la categoria femenina.«La Sea Otter per si sola tindria èxiti la Super Cup Massi també, comes veu quan es fa a Banyoles, peròla suma de les dues no és un +igual a sinó que és molt més»,apunta Albert Balcells, que, de mo-ment, encara ha de quantificarl’impacte econòmic per a Gironad’aquesta segona edició de la SeaOtter Europe.

Sea Otter

L’exitosa combinació de fira comercial amb moltes curses per aaficionats i professionals converteix la ciutat en la capital delciclisme europeu El «biker» de Nova Zelanda Sam Gaze s’erigeixen el protagonista esportiu guanyant dues de les proves d’elit

3

SEA OTTER EUROPEU.La pluja d’ahir al matí no va frenar l’assistència de visitants. Els més petits també varen tenir les

seves curses. El moment de la sortida de la cursa masculina de la Super Cup Massi. FANIOL RESCLOSA

1 2

3

1

2

Esports

Diari de Girona DILLUNS, 11 DE JUNY DE 2018 27

El món de la bici reuneix50.000 persones a Girona

jamargant - 11/06/2018 08:39 - 2.137.90.81

QUIM GRAU GIRONA

■ El Sea Otter Europe, amb tansols dues edicions, sembla confir-mar-se com un dels grans festivalsde la bicicleta al Sud d’Europa.Zones d’esbarjo, comercials, depromoció, de proves, d’exhibi-ció... tot el que el bon amant de labicicleta necessita ho trobarà alparc de les Ribes del Ter finsaquesta tarda. Després d’un di-vendres que va acollir la jornadainaugural, amb els parlaments deles autoritats de totes les institu-cions que han ajudat amb el seupatrocini a la celebració d’aquestesdeveniment –Ajuntament deGirona, Diputació de Girona, Pa-tronat de Turisme Costa Brava-Pi-rineu de Girona i àrea de Turismede la Generalitat de Catalunya– ila celebració de la primera de lescompeticions, la prova d’Elimi-nator, que consisteix en provescurtes en la que es van eliminantels corredors més lents.

Després del tast de la jornadainaugural va arribar ahir, acom-panyada d’un temps immillora-ble, al que podríem considerarl’etapa reina d’aquest cap de set-mana carregat de ciclisme a les te-rres gironines. La jornada arran-cava ben aviat. Poc abans d’unquart de set del matí, els partici-pants de la Pirinexus prenien lasortida per realitzar un circuit cir-cular de quilòmetres que re-corre la província, dels Pirineus ala Costa Brava. Aquesta és la quar-ta edició d’aquesta prova que, desde l’any passat, s’ha incorporatcom un dels actes realitzats dinsel Sea Otter. Enguany s’ha recupe-rat la modalitat Half, que permetfer només la meitat del recorre-gut, i el temps màxim per recorrerla prova és de hores.

Més tard, a les nou, es van obrirles portes a la zona d’exposició,mentre que, mitja hora més tard,es donava el tret de sortida a laprova Marathon Cup de BTT. Elsparticipants podien escollir entreun recorregut de quilòmetres(XCM) o de (XCC). La provallarga la va guanyar el neozelan-dès Sam Gaze, que va adjudicar-se la prova, amb força comoditat,per davant de l’holandès HansBecking i l’espanyol Enrique Mor-cillo. En l’apartat femení, la victo-ria va ser per a la lituana KatazinaSosna, mentre que la van acom-panyar al podi Ramona Gabriel iAnna Pons. En la prova curta, elsmés ràpids van ser Claudia Marini Javi Galván.

Durant tot el dia, des de les deufins a les sis, es va desenvolupar laCopa Catalana de Trial, amb unaalta participació i, a les del mig-dia, es va celebrar la Copa Cata-

lunya Infantil de BTT.Els més nostàlgics també van

poder trobar la seva prova idealamb la celebració de la MTB Clàs-sic, amb bicicletes de més de anys d’antiguitat, i els més menutsvan poder celebrar les Supercur-ses del Club Super.

Paral·lelament a tot això,. metres quadrats d’estands,zones d’oci, jocs infantils, foodtrucks, i un llarg etcètera d’activi-tats per a poder passar el dia en fa-mília.

Una de les activitats que mésèxit va tenir va ser la «DemoBike». marques de bicicletes van po-sar a disposició dels usuaris unes unitats per tal que les proves-sin, acompanyats d’un monitorde la marca, en un circuit marcatde sis quilòmetres de longitud.Per a fer aquesta activitat calia

inscripció prèvia online, i abansd’iniciar-se el Sea Otter ja s’havienomplert totes les places disponi-bles.

Les proves, però, no s’havienacabat i, a la tarda, es va celebrarla prova de la Copa Catalana In-ternacional de BTT, en modalitatfèmines. La prova va ser molt dis-putada sobre un circuit molt exi-gent i la guanyadora va ser la fran-cesa Pauline Ferrand-Prévot, unaautèntica fora de sèrie, tres vega-des campiona del Món de BTT,campiona del Mundial de Rutadel i del Mundial de Ciclo-crós el . Ferrand-Prévot vadominar la cursa des del principiamb un ritme molt alt que no vanpoder seguir les seves contrin-cants.

En segona posició va arribar lacatalana Clàudia Galicia, que va

protagonitzar un frec a frec a l’es-print final amb la també francesaColine Clauzure, tercera classifi-cada, però guanyadora en catego-ria sub-.

La festa continuaAvui continua la festa de la bici-cleta, amb la celebració de la cur-sa masculina i un grapat d’activi-tats per a tot el públic. Aquesta se-gona edició del Sea Otter gironí hasuperat l’anterior: més de .visitants, . participants ins-crits, marques representadesen estands, . metresquadrats d’activitats, . me-tres quadrats de zona d’exposi-ció... i un llarg etcètera que provenque aquest festival de la bicicletaper a tothom està arrelant a la ciu-tat, amb una gran resposta tantdel públic com de les marques.

El Sea Otter Europe omple lesRibes del Ter de gom a gomLa ciutat de Girona es bolca amb la segona edició del festival ciclista que clourà aquesta tarda El bon temps acompanya i l’organització confia avui superar els 30.000 visitants de l’any passat

Esports

Diari de GironaDIUMENGE, 10 DE JUNY DE 201836

1

ENTRE LA COMPETICIÓ I LA FIRA, el Sea Otter Europe és un punt de trobada de tots els amants del món de la bici-cleta, amb proves de tot tipus de modalitats, exhibicions, exposicions i una àmplia zona lúdica. Durant tot el dia es varealitzar la Copa Catalana de Trial en les seves diferents modalitats. FMARC MARTÍ Els estands de les diferents marques(189 estands per a gairebé 400 marques) van estar concorreguts durant tota la jornada d’ahir, sobretot els dedicats a lesdemostracions de bicicletes o «DemoBikes». FMARC MARTÍ Una zona de «food trucks» oferia un moment de descans ila possibilitat de fer algun refrigeri als visitants a la fira. FMARC MARTÍ

1

2

3

2 3

FUTBOL

Bounou és suplent enla victòria de Marroc■ El porter del Girona, YassineBounou, va ser suplent en el partitde preparació per al Mundial queva enfrontar Estònia i Marroc. Elsmarroquins es van imposar per- amb dos gols a la primera part,un de Younès Belhanda i un altrede Hakim Ziyech de penal. Al mi-nut En-Nesyri va posar el - iquatre minuts més tard els esto-nians van retallar distàncies ambl’- definitu. El d’ahir va ser l’úl-tim partit de preparació de Ma-rroc abans de debutar divendresal Mundial. DdG GIRONA

FUTBOL

El Barça avança l’inicide la pretemporada■ El Barça tenia previst arrencarla pretemporada el de juliol,però finalment l’iniciarà l' delmateix mes. Inicialment, nomésho farà amb els futbolistes que nohan participat al Mundial, mentreque la resta de jugadors ho aniranfent progressivament en funció dela ronda fins a la que hagin arribata Rússia, ha informat el club blau-grana. Amb aquesta nova datad’inici s’avança cinc dies al previstfa setmanes, després que el tècnicErnesto Valverde així ho hagi de-cidit. EFE BARCELONA

FUTBOL - PLAY-OFF A 1A CATALANA

El Bescanó jugal’anada de la promoció■ El Bescanó juga aquesta tarda elpartit d’anada per a l’ascens a aCatalana (:) davant l’Argento-na després que se suspengués elpartit previst per a la setmana pas-sada a causa de la pluja. Els giro-nins buscaran treure un bon resul-tat a casa per poder afrontar el par-tit de tornada la setmana que veamb les màximes garanties. Men-trestant, Bisbalenc i Vilartagues esjuguen l’ascens a Segona Catala-na. Els santfeliuencs van guanyarel partit d’anada - i viatgen ambavantatge a la Bisbal. DdG GIRONA

FUTBOL

El Banyoles tanca elsdos primers fitxatges■ El Banyoles va anunciar ahir elfitxatge de Dani Ruvirola, provientdel Sant Jaume, i de Nil Congost,del Can Gibert. Aquests jugadorspassaran a formar part de la dis-ciplina d’Adam Fontes per a lapropera temporada. De moment,els banyolins, ja han anunciat di-verses renovacions: Martí Bartri-na, Quimo, Moreno, Marc Viadé,Tarifa, Carles Gallardo, Toni Güell,Adrià Casanova, Èric Gispert, PolBastidas, David Barceló, Jordi Tu-ron i Jordi Sala. DdG BANYOLES

Breus

jamargant - 11/06/2018 10:41 - 2.137.90.81

Esports

Diari de Girona DILLUNS, 11 DE JUNY DE 2018 29

L’EQUIP DEL GIRONÍ JORDI TRIAS PUJARÀ A L’ACB SI GUANYA EL MELILLA demà passat enel cinquè partit de la sèrie després que ahir els manresans tornessin a perdre a la pista dels nord-africans. El Melilla es va emportar la victòria per 86-74 en un duel en el que l’equip entrenat perDiego Ocampo va anar a remolc des dels primers minuts.

El Manresa torna a ajornar l’ascens REGIO 7

VICTÒRIA A LA COPA CATALANA MÀSTERS D’HANDBOL. Els veterans del Llagostera varenguanyar ahir la final de la Copa Catalunya Màsters d’Handbol superant els veterans de l’HandbolGavà per 37-22 en un partit que es va jugar al pavelló Josep Mir de Llagostera. Després del partit, ellocals van celebrar la victòria amb un petita rua pels carrers del poble damunt d’un tractor.

Èxit per als veterans del Llagostera

EP/DdG PARÍS

■ Rafa Nadal, número del món,va guanyar ahir el seu onzè títoldel torneig de Roland Garros, se-gon Grand Slam de la temporada,gràcies a la seva victòria a la finalper -, - i - contra l’austríacDominic Thiem després d’un par-tit que es va allargar dues hores i minuts. Nadal va sortir triom-fant d’una altra cita amb la glòria

a la pista Philippe Chatrier, on vadefensar la seva corona aconse-guida el (davant el suís StanWawrinka per -, - i -) i, amés, va aconseguir el dissetè«gran» del seu palmarès, desprésde doblegar un Thiem debutanten una final però amb aires de fu-tur guanyador.

El jugador mallorquí va prosse-guir d’aquesta manera com indis-

cutible rei de la terra batuda, ha-vent sumat ja un balanç de vic-tòries i només derrotes en el seuhistorial de Roland Garros. Tansols el suec Robin Soderling, enels vuitens de final de , i el ser-bi Novak Djokovic, en els quartsde , van ser capaços de fer po-sar de genolls Nadal.

Rafa Nadal va guanyar tot i queva protagonitzar un petit ensurten el tercer set quan va patir unarampa a la mà esquerra i va dema-nar l’assistència del fisioterapeu-ta; Nadal tenia el dit cor rígid i vainterrompre el quart joc, dema-nant disculpes a l’àrbitre peraquesta aturada. Abans, ja haviatrencat el servei de Thiem (-) ihavia agafat embranzida cap a lavictòria definitiva.

Finalment, aquest contra-temps físic no va anar a més i enel setè joc va trencar de nou el ser-vei de Thiem (-), per a conti-nuació cordar la conquesta del tí-tol parisenc en el cinquè punt departit. L’extennista australià KenRosewall, tota una llegenda en elmón del tennis, va lliurar a Nadalla seva onzena Copa dels Mos-queters.

Rafa Nadal guanya l’onzèRoland Garros de la sevacarrera superant Thiem El tennista mallorquí continua amb el seu idil·li sobre la terra batuda deParís i es desfà del talentós jugador austríac en tres sets (6-4, 6-3 i 6-2)

Rafa Nadal, celebrant un nou èxit a París. REUTERS

Finian Maynard, en el podi del Campionat del Món.

DDG SANT PERE PESCADOR

■Finian Maynard i Amado Vries-wijk es varen proclamar ahirguanyadors del Campionat delMón de Windsurf - Gran PremiCatalunya Costa Brava en les dis-ciplines d’eslàlom i foil, respecti-vament. La prova s’ha disputat,durant sis dies seguits, a la platjadel Cortal de la Devesa de SantPere Pescador.

La victòria del windsurfista de

les Illes Verges Finian Maynard ala Costa Brava en eslàlom estavadecidida des de divendres, ambPascal Toselli i Cyril Moussilmaniacompanyant-lo en el podi.

En canvi, l’espectacular moda-litat de wind-foil va restar obertafins a l’últim moment i ahir encaraes varen celebrar dues eliminatò-ries més en una categoria que haestat molt disputada. Al final, vic-tòria per al windsurfista holandèsAmado Vrieswijk, seguit de l’ale-many Sebastian Kördel i el francèsJulien Bontemps. Amb el seutriomf al GP Catalunya Costa Bra-va, Vrieswijk puja fins a la terceraposició de la classificació mundialde l’especialitat.

El windsurfista de les IllesVerges Finian Maynardvenç a Sant Pere Pescador Maynard s’imposa en lacategoria d’Eslàlom mentreque l’holandès Vrieswijks’imposa en la de «foil»

jamargant - 11/06/2018 08:39 - 2.137.90.81

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 201846 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola Social.Berenar ball amb l’actuació delduet Vives Veus.

PALAFRUGELL� 21.15. Els Ametllers. Classes li-ne-dance, nivells improver-inter-mediate.

ConcertsPALAFRUGELL� 20.30. Auditori L’Energia. Audi-ció dels alumnes de l’Escola deMúsica - CAEAP L’Energia.

DansaLLORET DE MAR� 20.00. Plaça de la Vila. Festivalde dansa Línies del destí.

PALAMÓS� 10.00 a 12.00. Pavelló municipald’esports. XX Mostra de dansa in-terescolar.

FestesGIRONA� Festes de primavera a l’espai cí-vic Mercadal. 17.00. Espectaclecòmic i musical Ja som aquí, acàrrec del grup El Migjorn, de Pa-lafrugell.

InfantilsPORQUERES� 17.00. Biblioteca Carles Fontse-rè. Club de lectura infantil Endra-pallibres, amb l’obra El gran amicgegant, de Roald Dahl.

SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Elsdilluns, fins a final de setembre.Més informació al telèfon 972 6146 03.

GastronomiaCASTELLÓ D’EMPÚRIES IEMPURIABRAVA� EmpuriaTApes, ruta gastronò-mica de tapes. Restaurants parti-cipants: 9 Color, Beach Bus, Ba-razza, Cafè Olé, Capitan, El Racódel Comte, Chez les Belges lePuigmal, El Timoner, El Churras-co, El Tabanco del Rincón Cubano,El Rincón Cubano, Essencia, GranCafè, L’Entrepotes, JR, La Bodega,La Bodega de Can Carriot, La Cur-raskita, La Bonita Lounge Cafè, LaFarigola, La Locanda, La Patateriade Papá, La Ola, La Piccola Sicilia,La Reserva, Taberna de les Cols,La Taperia, Lizarran, Maurici Park,Nàutic da Agostino, MontserratBistró, Noray (Hotel Port Salins),Orange Kiwi, Pago Pago, Oryza,SiKim, Taverna Silenus, TrattoriaVechia Milano, Tiffany’s, Txot’s,V&P Platja, Windoor-Túnel deVent, Windoor Ware Club i Wulfe-ner Hof. Fins al 17 de juny.

L’ESCALA-TORROELLA-L’ESTARTIT� Jornades gastronòmiques de lasèpia. Restaurants participants: al’Escala, Can Miquel, El Roser 2,Hostal El Roser, La Barra del Port,La Brasa de Can Miquel, La Cala -Cal Pep, La Caravel·la, La Llar delsPescadors, La Terrassa d’Empú-ries, Miryam, Molí de l’Escala, Na-vili i Orígens; i a Torroella deMontgrí i l’Estartit, Picasso, Me-des II, La Xula, Club Nàutic Estar-tit, Can Dalfó, Nereida, Hotel San-

ta Anna, Gastrobar Can Sánchez,La Palmera i Les Corones. Fins al30 de juny.

OLOT� VIII Ruta de les tapes, als esta-bliments de l’Associació d’Hosta-latge de la Garrotxa. Fins al 30 dejuny.

PALAMÓS-SANT ANTONI DECALONGE-VALL-LLOBREGA� Jornada gastronòmica Menú dela Gamba. Restaurants partici-pants a Palamós: Bell Port, HotelÀncora, Hotel Trias, L’Ona, marbonic, Maria de Cadaqués, Masdels Arcs i L’Arcada. A Sant Antonide Calonge: costa Brava, Guiller-mu, Refugi de Pescadors i Simón.A Vall-Llobrega: Can Sidro. Fins al15 de juliol.

PLATJA D’ARO� Primavera de tapes, tapes d’au-tor. Restaurants participants: 245,Arnall, Bar Bona, Bon Dia, CanCargol, D Burguer, Dgust, El Dora-do Tapa, El Racó de l’Epi, Frank-furt S’Agaró, TheGrill BB, La Ca-nya, La Tablita, Lizarran, M&B,Pizzeria La Riera, Sushi d’Aro, Ta-cos y Tequila, Terrassa S’Agaró iVilla Elena. Fins al 24 de juny.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya gastronòmica delPeix Blau Ganxó. Fins al 17 de ju-ny.

TOSSA DE MAR� Campanya gastronòmica Fideusa la cassola. Restaurants: Bahia,Ca la Carme, Can Carlus, Can Pini,Capri, Castell Vell, L’Ajustada, Ma-rina, Mestre d’Aixa, Sa Barca, SaMuralla, Santa Marta, Victòr i Vic-tòria. Fins al 30 de juny.

TertúliesGIRONA� 20.15. Cafè Llibreria Context.Cafè filosòfic Per a què serveix eldolor?, a càrrec de J. M. Carbó.

DiversosCAMPLLONG� 18.15. Parc de salut. Dinamitza-ció dels itineraris saludables. Ini-ciació a la marxa nòrdica.

FIGUERES� 18.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Club de lectura experimen-tal amb l’obra Jo confesso, deJaume Cabré.

GIRONA� 09.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per a nouvinguts.Dins el Banc del Temps.� 18.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Club de lectura experimen-tal amb l’obra Jo confesso, deJaume Cabré.� 20.00. Biblioteca SalvadorAllende. Club de lectura amb el lli-bre Històries imprevistes, a càrrecd’Assum Guardiola.� 20.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Cuina del Banc del Temps.

L’ESTARTIT� 16.00. Club Nàutic. Activitat gu-iada A vela per les illes Medes.

OLOT� 11.00, 12.00, 13.00, 16.00, 17.00 i18.00. Passejada en tren per la zo-na volcànica de la Garrotxa.� 11.00. Can Serra. Passeig per laFageda d'en Jordà en carruatge.� 11.00. Passejada en poni perl'entorn del volcà del Croscat i elvolcà del Martinyà.

PALAFRUGELL� 18.30. Biblioteca. Club de mate-màtiques.

PALAMÓS� 13.00. Parc urbà de salut de laplaça Vincke. Dinamització delsitineraris saludables. Sessió demarxa nòrdica amb bastons.

SANT GREGORI� 16.45. Dinamització dels itinera-ris saludables.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 17.30. Biblioteca Joan Vinyoli.Club de Lectura Cursiva, amb elllibre Cap a terres salvatges, deJon Krakauer.� 18.30. Biblioteca Joan Vinyoli.Club Llegir el Teatre, amb el llibreTemps salvatge, de Josep M. Miró.

Cap de setmanaCADAQUÉS� Travessia a Ses Oliveres, 2a pro-va OWT Swimfaster, per diumen-ge, a les 10.00. Inscripcions awww.swimfaster.es i a www.cur-ses.cat.

PORQUERES� Excursió a Bosc de Tosca, perdiumenge. Se sortirà a les 07.00,del centre cívic. Més informació,al Grup Excursionista de Porque-res.

SANT FELIU DE PALLEROLS� 44a Pujada a la Salut a peu, perdiumenge, des de la plaça del Fi-ral. Sortides: cursa, a les 08.30(dos atletes cada 30 segons), imarxa, a partir de les 07.30. Mésinformació i inscripcions, a cat-pescallunes.wixsite.com/pesca-llunes.

ExposicionsANGLÈS� Sala d’exposicions La Burés.Costa Brava Glam & Click, foto-grafies. Fins al 18 de juny.

BANYOLES� Biblioteca. Punts de llibre deMartí Xargay i Ferrer. Fins al 31 dejuliol.

BLANES� Biblioteca comarcal. Tu, jo i elllibre, de Gabriel Salvans. Fins al21 de juny.� Biblioteca comarcal. Materialdel Club de Vela de Blanes. Fins al29 de juny.� Biblioteca. Promocionem la cul-tura, fomentem la lectura. Entitatconvidada: Club Vela Blanes, 75anys. Fins al 29 de juny.� Casa Saladrigas. Confluències,del Col·lectiu Cuks. Tot el juny.

CASAVELLS� Palau. Exposició de les obres deGuillermo Santomà, Pamen Perei-ra, Maertens&Visser, Mimi Jung,Studio Mieke Meijers, Miguel Ma-rian i Xavier Escribà. Fins al 17 dejuny.

CASSÀ DE LA SELVA� Biblioteca. Commemoració delcentenari del naixement de WillEisner. Fins al 21 de juny.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens. Dan-sa gaudiniana, pintures d’Alba Ro-queta. Fins al 24 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. La poesia de Carles Fa-ges de Climent. Fins al 30 de juny.� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. Pedrolo, més enllà dels lí-mits. Fins al 20 de juny.

EMPÚRIES� Museu d’Arqueologia-Empú-ries. Playstories. La ciutat romanadels Clicks. Fins al 6 de juliol.

FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.Fons Carles Fages de Climent: Vi iDalí. Fins al 31 de juliol.� Centre cívic Creu de la Mà. XIIEdició d’artistes novells, d’obresdels alumnes dels grups de dibuixi pintura d’adults del centre. Finsal 15 de juny.� Hotel Empordà. Obres del pin-tor Miquel Duran. Fins al 30 de ju-ny.� Museu de l’Empordà. Els Dalíde Figueres. la família, l’Empordà il’art. Fins al 4 de novembre.

GARRIGÀS� Centre cívic. Camins, fotogra-fies de Rafel Bosch. Fins al 24 dejuny.

GAVARRES� Celrà, Girona i Cassà. Art i Ga-varres, trobada internacional d’arti paisatge a les Gavarres. A Cassà,a la Torre Desvern; a Girona, al Bò-lit_Centre d’Art Contemporani i ala Caseta de la Devesa; i a Cassà,a Can Vilallonga. Fins al 24 de ju-ny.

GIRONA� Bar La Terra. Pintures d’EnricPuigsegur. Fins al 30 de juny.� Biblioteca Carles Rahola.Adaptació al canvi climàtic, dins elprojecte ECTAdapt. Fins al 22 dejuny.� Biblioteca Carles Rahola. Foraal carrer, de nou, fotografies deJosep Burset. Fins al 31 de juliol.� Biblioteca Carles Rahola.Punts de llibre presentats al XVIIConcurs de punts de llibre. Fins al30 de juny.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani Girona. Exposició Readme,d’Esther Roca. Fins al 15 de juliol.

� Cafè Llibreria Context. Con-certs 2011-2014, fotografies deMartí Blesa. Fins al 6 de juliol.� CaixaForum. Pintura flamenca iholandesa dels Museus de Gine-bra. Fins al 19 d’agost.� Casa de Cultura. La Cambradels Símbols, d’Ignasi Esteve i Ga-briel. Fins al 30 de juny.� Casa Masó. La casa noucentis-ta: arquitectura unifamiliar a Cata-lunya (1913-1932). Fins al 10 denovembre.� Casa Pastors. L’oblit de la for-ma, de Joan Mateu. Fins a l’11 desetembre.� Centre cívic Pont Major. Tre-balls creatius dels alumnes delscursos de dibuix i pintura a la salaRegàs. Fins al 12 de juny.� Centre cívic Sant Narcís. Fotosantigues dels veïns del barri deSant Narcís. Fins al 30 de juny.� Centre cívic Ter. Obres d’artis-tes de l’esquerra del Ter. Fins al 20de juny.� Centre cultural La Mercè. Nu,de J. Niebla. Fins al 22 de juny.� Claustre de La Mercè. Produc-ció pròpia, recull de treballs delsprofessors de l’EMA Jordi Armen-gol, Manel Bayo, Ivet Bazaco, LaiaBedós, Pep Camps, ProvidènciaCasals, Clara Gassiot, VicençHuedo, Mercè Ibarz, Fanny Ley-mat, Tomàs Pons, Mariona Ter-rats, Sebi Subirós, Evdokim Pere-valsky i Imma Vinyals. Fins al 31de juliol.� Col·legi d’Arquitectes. Mostrasobre l’arquitecte suec Sigurd Le-werentz, amb fotografies de lesseves obres construïdes realitza-des per l’arquitecte Josep MariaTorra durant els anys 1991 i 1996.Fins al 30 de setembre.� Col·legi de Periodistes. Captu-rant l’actualitat, fotografies de lanovena edició Premis Carles Ra-hola de Comunicació Local. Finsal 29 de juny.� Dual Galeria d’Art. Exposiciód’Enric Solanilla i JoanmiguelFont. Fins al 12 de juny.� Espai Amics del Museu d’Art.Dicatadors de nit. Polybius i ecto-plasmes, de Pedro Stoichita. Finsal 28 de juny.� Espai Santa Caterina. JosepPalau i Fabre. Jo soc el meu propiexperiment. Fins al 30 de juny.� Fundació Fita. Arbres d’anome-nada, d’Ernest Costa i Savoia. Finsal 30 de juny.� Fundació Fita. La cambra delssímbols, d'Ignasi Esteve i Gabriel.Fins al 30 de juny.� Fundació Valvi. Barbas, il·lus-tracions de Gabriel Vilanova i Jau-me Aguirre. Fins al 16 de juny.� Fundació Valvi. Homenatge aLluis M. Xirinacs, amb ceràmica ibronze de Claudi Casanovas. Finsal 19 de juny.� Galeria d’Art El Claustre. Mari-nes i paisatges, de Josep Plaja.Fins al 23 de juny.� L’Estació Espai Jove. Before Idie..., projecte d’art global. Fins al24 de juny.� L’Estació Espai Jove. Fotogra-fia contemporània dels fons d’artde la Ciutat, amb obres d’artistesgironins i catalans. Fins al 24 dejuny.� L’Estació Espai Jove. Mostrad’art jove Acallar voces, il·lustra-cions digitals de Daniel Urios. Finsal 13 de juliol.� La Cova de la Volta. Les nos-tres llibretes, projecte animat deLaura Ginès. Espodrà visitar finsal 5 de juliol.� La Volta, plaça de l’Assump-ció. Aparador lumínic: llums i om-bres, de Joanic Geniüt. Fins al 21de setembre.

� Museu d’Arqueologia, mones-tir de Sant Pere de Galligants.La revolució neolítica. La Draga, elpoblat dels prodigis. Fins al 16 desetembre.� Museu d’Art. Guinovart. Refe-rents vitals. Fins al 30 de setem-bre.� Museu d’Història dels Jueus.Diàspores jueves, camins euro-peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins al 4 de novem-bre.� Museu d’Història. El tren de lamodernitat. 125è aniversari deltren de Sant Feliu a Girona. Fins al9 de setembre.� Sala d’exposicions de La Pun-xa. Pintures d’Enric Puigsegur.Fins al 30 de juny.

HOSTALRIC� Sala Benet Frigola. Dibuixosd’Àngel Martínez. Fins al 24 de ju-ny.

L’ESCALA� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 28 de febrer del 2019.

L’ESTARTIT� EMD. Anem a la platja. Fins al 17de juny.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Els Indians. Dues expressionsd’art, de Jordi Pous i Rita Ester.Fins al 30 de juny.� Terracotta Museu. Esculturesceràmiques, de Javier Garcés.Fins al 23 de juliol.

LA JONQUERA� MUME. Camp dels Haras, 1939.Fontserè i Clavé a la llum de MartíVivès. Fins al 2 de setembre.� MUME. Plom-Plata, derives obli-gades, de Nora Ancarola. Llibred’artista. Vídeo. La maleta de W.B.Fins al 2 de juliol.� MUME. Évadés. 29 décembre1943, fotografies de Jacques Léo-nard. Fins a l’1 de juliol.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Aigua, natura i pai-satge. Fins al 14 de juny.

LLORET DE MAR� Casa de Cultura. LEAD, art i ac-tivisme. 5 anys creant cultura desde Lloret de Mar. Fins al 28 de ju-ny.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Sadurní Brunet Pi. Registre isensibilitat. Fins al 19 d’agost.� Museu de la Garrotxa. SadurníBrunet: interiorista, dissenyador,fotògraf i "constructor de cielos".Fins al 19 d’agost.� Sala Oberta 2. Paisatges imagi-naris, de Vicenç Masdemont Pun-set. Fins al 8 de juliol.

PALAFRUGELL� Museu del Suro. Un Palafrugellde cine. Col·lecció de Lluís Moli-nas. Fins al 29 de juliol.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià de la Guarda. Paisatgeshumans segons Candelaria. Finsal 14 d’octubre.

PALAMÓS� Museu de la Pesca. Barba-ros-sa, 7 d’octubre de 1543. 475 anysde l’atac corsari, a partir del textoriginari del notari Antic Brugaroli il·lustracions de Ferran Casellas.Fins al 4 de novembre.

PALOL DE REVARDIT� Castell. Exposició Chado. El ca-mí del te. Fins al 8 de juliol.

PERALADA� Biblioteca del Castell de Pera-lada. El llegat de les arts, de Car-me Mateu. Fins al 2019.� Centre cultural Sant Domè-nec. Pintures de Blanca Valls i Mi-quel Barneda. Fins al 24 de juny.

L’agenda

Edgar Illas, a l’Espai 22

La il·lustració de la portada del llibre ■ SIDILLÀ

GIRONA 19.00 PRESENTACIÓ LITERÀRIAL’escriptor olotí Edgar Illas (1975) presenta a la lli-breria 22 el seu recull de contes Treure’s la feina desobre (Edicions Sidillà), acompanyat per la professo-ra de literatura catalana Mita Casacuberta.

Diari de GironaDILLUNS, 11 DE JUNY DE 201834

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa Co-

loma de Farners, Torroella de

Montgrí.

FIGUERES

Lectura A 2/4 de 8 del vespre a

la biblioteca sessió del club de

lectura amb l’obra «Jo confesso»

de Jaume Cabré.

GIRONA

Conversa A les 6 de la tarda a

l’Estació Espai Jove grup de con-

versa en anglès de nivell alt.

Presentació llibre A les 7 de la

tarda a l’Espai 22 de la Llibreria

22 presentació del llibre «Treure’s

la feina de sobre» d’Edgar Illas. La

presentació anirà a càrrec de Mita

Casacuberta, professora de litera-

tura catalana de la Universitat de

Girona i del mateix autor.

Club de lectura A les 8 del ves-

pre a la biblioteca Salvador Allen-

de club de lectura amb «Històries

imprevistes».

FORTIÀ

Ball A 2/4 de 6 de la tarda al

centre social sessió de ball amb

Vives Veus duet.

PALAMÓS

Dansa De 10 del matí a 12 del

migdia, al pavelló municipal d’es-

ports, XX Mostra de Dansa Inte-

rescolar.

L’ESTARTIT

Vela De 4 a 6 de la tarda, al

Club Nàutic, activitat guiada «A

vela per les illes Medes», tast de

navegació a vela.

GIRONA

Tapes i Llegendes Fins el 17 dejuny ruta gastronòmica de Tapes i

Llegendes de Girona amb la parti-

cipació de: +Cub, Bar El Nou, Bub-

bles Gastrobar, Cafè L’Arc, Cross

Eixample, Cross Independència,

Da Vinci Girona, Ecoàpat, El Mu-

seu del Vi, El Pati de Girona, Ham

Dogs, La Font del Gat, La Gioia

Restaurant & Pizzeria, La Malaba-

rista, Nibble, One Sushi Restau-

rant, Restaurant Can Veí, Restau-

rant El9Burg, Sargantana, Terral i

Vinil.

OLOT

Ruta de Tapes Fins al 30 dejuny celebració de la nova ruta de

les tapes amb la participació dels

establiments: Quims Restaurants,

Restaurant Umami, Restaurant Ca

la Pilar, Lògic Restaurant, Restau-

rant Les Pedretes, Restaurant els

Catòlics, Restaurant el Nou Fira-

let, Bar Monicar, Restaurant La

Cuina de l’Orfeó, Restaurant El 9

Volcanet, Bar L’Oficina, Bar Can

Xena, Bar Dit i Fet, Bar El Celler,

Bar Espai Cafè 6T7, Bar Hostal del

Sol, Bar L’Ansat, Bar Pekín, Bar La

Brasera i Bar Restaurant Sa Dra-

gonera.

PLATJA D’ARO

Primavera deTapes Fins al 24de juny campanya gastronòmica

Primavera de Tapes amb els res-

taurants: 245, Arnall, Bar Bona,

Bon Dia, Can Cargol, D Burguer,

Dgust, El Dorado Tapa, El Racó de

l’Epi, Frankfurt S’Agaró, TheGrill

BB, La Canya, La Tablita,

Lizarran, M&B, Pizzeria La Riera,

Sushi d’Aro, Tacos y Tequila, Te-

rrassa S’Agaró i Villa Elena.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Campanya del Peix Blau GanzóFins el proper 17 de juny cam-

panya gastronòmica del peix blau

ganxó amb menús i plats espe-

cials amb la participació de: Bar-

carola Hotel Restaurant Les Du-

nes, Cau del Pescador, El Ginjoler,

La Gaviota, La Pansa, Marabú, Nit

i Dia, Sant Pol Hotel Restaurant,

Can Pope, Catalunya, El Tinglado,

Nomo Nàutic, Nou Casino la Cons-

tància i Taverna del Mercat.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanentes pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-

debanyoles.cat

CASTELL D’ARO

Exposició Al Castell de Bene-

dormiens, exposició «Alba Ro-

queta, pintura. Dansa Gaudinia-

na». Caps de setmana i festius

d’11 a 1 del migdia, i de 5 a 8 de

la tarda. Fins al 24 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d'una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col.leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.

Diumenges de 10.30 h a 13 h. Di-

marts de 16 h a 19 h.

Exposició El Museu del Jo-

guet de Catalunya acull, fins l’1de juliol, l’exposició «Àfrica mis-

teriosa... amb ulls de nen». Una

lectura sobre una part dels tò-

pics que històricament han mar-

cat el continent africà, alguns

dels quals segueixen formant

part, encara avui, de l’imaginari

col·lectiu dels països occiden-

tals. Més informació al web del

museu: http://www.mjc.cat

GIRONA

Exposició El Museu d’Arqueo-

logia de Catalunya acull, fins alpròxim 16 de setembre l’expo-

sició «La revolució neolítica. La

Draga, el poblat dels prodigis».

La Draga és l'únic jaciment ar-

queològic lacustre de la penín-

sula Ibèrica i un dels més antics

i importants de la Mediterrània

occidental. Això ha permès que

es trobi en una zona amb humi-

tat permanent, actualment co-

berta de forma parcial per les

aigües de l'estany. Aquest fet ha

propiciat una extraordinària

conservació de les restes orgàni-

ques sobre materials vegetals,

des de les restes de les cabanes

a els estris realitzats en mate-

rials vegetals com arcs, falçs,

mànecs d'aixes, entre altres.

Exposició El Museu d’Història

dels Jueus acull de forma per-manent una exposició sobre la

història de la comunitat jueva.

Està dividada en diversos àm-

bits: Festivitats i tradicions; El

cicle de la vida; Els calls; La diàs-

pora; La sinagoga; El cementiri;

L'herència cultural; El pa de

cada dia; La coexistència de cul-

tures i La societat conversa i la

inquisició. Per a més informació

contacteu amb el museu al telè-

fon 972 216 761 o a l’adreça ca-

llgirona@ajgirona.cat

Exposició Al Museu d’Història

dels Jueus s’hi pot visitar, fins al 4de novembre, «Diàspores jueves,

camins europeus», una exposició

de la Biblioteca Nacional d’Israel.

El jueu ha estat, des de temps re-

mots, un poble itinerant, en un

viatge constant provocat per la in-

tolerància i els fets històrics ad-

versos. En la seva llarga dispersió,

ha travat relació amb les cultures i

nacions en les quals s’ha vist im-

mers. Hi ha aportat la seva cultu-

ra immensa i la seva tradició

mil·lenària. I ha contribuït així a la

forja de la història i de la societat

mundial actual. L’exposició, pro-

duïda per la National Library of Is-

rael, i promoguda per la AEPJ, fa

incís en les diferents etapes de

diàspora del Poble Jueu i n’explica

les característiques i els moments

més importants.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins l’11 de se-tembre, l’exposició «El tren de

la modernitat. 125è aniversari

del tren de Sant Feliu a Girona».

En aquesta mostra, vuit munici-

pis celebren conjuntament el

125è aniversari de la construcció

d'una via de ferrocarril de Sant

Feliu de Guíxols a Girona, que

actualment és via verda ciclotu-

rística. La mostra ha itinerat,

des del juny de l'any passat, pels

municipis que acollien estacions

i baixadors.

Exposició El Centre Cívic Ter

acull, fins al 20 de juny, l’expo-

sició d’artistes de l’esquerra del

ter. Diferents artistes de l'esque-

rra del Ter exposaràn les seves

obres, amb diferents tècniques

al Centre Cívic Ter,algus dels ar-

tistes son: Antonio Almario, Mª

Teresa Duran, Irma Zapponi, Pi-

lar Niebla, José Mignorance, Rai-

mundo Abarca, Sue Abarca, Jose

Antonio Ojosnegros, Narcís Cau-

la, Joana García...

Exposició A la sala d’exposi-

cions de la Biblioteca Carles Ra-

hola, es pot visitar «Adaptació al

canvi climàtic», que s’emmarca

en el projecte ECTAdapt, cofi-

nançat pel Fons Europeu de De-

senvolupament Regional. Es po-

drà visitar finsl al 22 de juny,

de dilluns a divendres, de 10 a

20 h, i els dissabtes de 10 a 14 h.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l'Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l'alimentació i en l'imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. De dilluns a dis-

sabte de 10 h a 13 h i de 17 h a

20 h. Diumenges de 10 h a 13 h.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició El Terracotta Mu-

seu acull fins el pròxim 23 dejuliol l’exposició «Javier Garcés.

Escultures ceràmiques». Garcés

és un dels autors més influents i

reconeguts en l’art de la ceràmi-

ca. Aquesta és una mostra re-

trospectiva dedicada íntegra-

ment a l’obra en ceràmica

d’aquest artista resident i fill

adoptiu de l’Empordà, Javier

Garcés (Saragossa, 1959)..

OLOT

Exposició L’Arxiu Comarcal

de La Garrotxa acull, fins al 19d’agost, l’exposició «Sadurní

Brunet: Fotografies». Aquesta

mostra pretén ser una tast re-

presentatiu del fons de l’autor,

alhora que funciona com una ex-

tensió de l’exposició «Sadurní

Brunet: interiorista, dissenya-

dor, fotògraf i constructor de

cels», que aborda la resta de la

seva producció.

Exposició La Sala Oberta 2

del Museu de la Garrotxa acull,

fins el pròxim 8 de juliol, l’ex-

posició Vicenç Masdemont Pun-

set. L’artista garrotxí presenta el

seu treball pictòric, una inter-

pretació molt personal del pai-

satge. Les pintures i treballs ex-

posats sumen per a un objectiu

clar: ser resultat de percepcions

i experiències.

PALAFRUGELL

Exposició A la Torre de Guai-

ta de Sant Sebastià de la Guarda

s’hi podrà veure, fins al 14 d’oc-tubre, l’exposició «Paisatges hu-

mans segons Candelaria». L’obra

de Rodolfo Candelaria està con-

nectada amb la pintura mural

popular mexicana, especialment

amb l’aportació de Diego Ribera.

Hereu d’un repertori temàtic

que se centra sobretot en perso-

natges de l’entorn mariner de la

Costa Brava, figures de vells pes-

cadors amb boina i siluetes amb

fons difosos, suggerits amb lleus

línies. Figures d’homes, dones i

gent de mar, que amb el temps

s’han convertit en un segell

d’identitat. Les seves obres són

presents a col·leccions particu-

lars i públiques i també a l’aire

lliure en moltes poblacions de

l’Empordanet, com la «Teresina»

escultura en homenatge a les

dones del mercat, a Palafrugell.

Exposició El Museu del Suro

de Palafrugell acull de formapermanent l’exposició divulga-

tiva «Cork in progress». Per a

més informació visiteu el web

www.museudelsuro.cat.

Exposició El Museu Can Ma-

rio (Fundació Vila Casas) de Pa-

lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons. Els dissab-

tes i diumenges, a les 12 del mig-

dia, es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). En

aquesta exhibició s’hi pot veure

un audiovisual de presentació

de l’escriptor i seguidament visi-

tar la casa natal de Josep Pla

(c/Nou, 49) on hi ha instal·lada

l’exposició permanent que expli-

ca les trajectòries vital, literària

i periodística de l’autor, emmar-

cades en l’evolució del s.XX.

PALAMÓS

Exposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. A

través d'un pròleg audiovisual

inicial i 5 àmbits temàtics, el vi-

sitant descobreix el món de la

pesca marítima al nostre territo-

ri. La clau de l'exposició rau a

trobar els orígens d'un món ac-

tiu i viu, com es pot comprovar

en el moll pesquer del port de

Palamós. La realització del pro-

jecte museogràfic ha estat res-

ponsabilitat del despatx d'arqui-

tectura Dani Freixes-Varis Arqui-

tectes, empresa que compta

amb gran reconeixement inter-

nacional en la realització de mu-

seus i exposicions. Dani Freixes

ha estat guardonat amb el Pre-

mio Nacional de Diseño 2001.

PLATJA D’ARO

Escultura Mostra a l’aire lliu-

re d’un conjunt de 15 peces de

gran format de Rosa Serra al

Parc dels Estanys de Platja

d’Aro, fins al 29 de juliol, sota

el títol «Escultures a cel obert».

La mostra és la primera de l’any

al parc, i alhora enceta el cicle

d’exposicions al municipi, que

s’estén també al Castell de Be-

nedormiens de Castell d’Aro i a

la Masia Bas de Platja d’Aro. La

mostra està organitzada per la

regidoria de Cultura de l’Ajunta-

ment de Castell-Platja d’Aro i

se’n pot gaudir lliurament cada

dia de la setmana, en l’horari

d’obertura el parc al públic: de

febrer a abril (8-18 h) i de maig a

juliol (7-21 h).

Exposició Exposició fotogrà-

fica · Objectiu Progat. A la Bi-

blioteca Mercè Rodoreda.

15è Aniversari de l’Associació

Progat. Fins al 7 de juliol.

Exposició A la Masia Bas, ex-

posició col·lectiva de treballs

dels alumnes de l’Escola d’Art.

Fins al 24 de juny.

QUART

Escultura El Museu de la Te-

rrissa de Quart acull de formapermanent una mostra centra-

da en l’art de la ceràmica. La te-

rrissa ha estat per a moltes po-

blacions un recurs vital durant

segles. Però, amb el pas del

temps i amb el sorgiment de les

noves societats, les necessitats

han canviat i la tradició terrisse-

ra ha treballat amb nous mate-

rials i models productius. Hora-

ris: Dissabtes de 10.30h a 14h. i

de 16.30 a 20.00h Diumenges i

festius de 10.00h a 14.00h.

SANTA CRISTINA D’ARO

Exposició A la biblioteca Bal-

diri Reixach, exposició de tapis-

sos. Fins al 6 de juliol.

GIRONA

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com cursos d’idiomes, con-

versa, cuina o manualitats. Per a

més informació visiteu el web:

www.bdtpontdeldimoni.com o

envieu un correu a bancdel-

temps@eldimoni.com

Mercats

Gastronomia

Lletres

Balls

Exhibicions

Esport

Exposicions

Formació

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

Mostra d’il·lustracions digitals deDaniel Urios a l’Estació Espai Jove Fins al 13 de juliol a l’Estació Espai Jove, es pot visitar «Acallar avoces. I·lustracions digitals» de Daniel Urios. Unes obres que bus-quen perseguir un estil semirealista centrat en les figures humanesen comptes de retratar una escena, que irradien expressivitat iabundància de temàtiques fantàstiques. Dins la Mostra d’Art Jove.

Girona

Exposició «Marines i paisatges»,de Josep Plaja, a El Claustre La Galeria d'Art El Claustre acull, fins al 16 de juny, l’exposició«Marines i paisatges», de Josep Plaja, un artista expert a guanyarpremis de pintura ràpida i amb una llarga trajectòria. Ha exposat ennombroses mostres col·lectives a Girona, Barcelona, Figueres, Be-gur, Calella, Palamós, Palafrugell, Madrid, etc.

Riudellots de la Selva

La Fundació Mona convida adescobrir els secrets dels primats Visites a la Fundació MONA de Riudellots de la Selva per desco-brir els secrets dels primats i conèixer les seves peculiaritats. S’ofe-reix una visita guiada de dues hores de durada i per a totes lesedats. Tots els caps de setmana. Aforament limitat. Més informaciói reserves trucant al telèfon 972 477 618.

jamargant - 11/06/2018 08:39 - 2.137.90.81