Edició de LleidaDIUMENGE · 17 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14491 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13361 - EL PUNT

2,50€

Cap de llista de Cs a LleidaJorge Soler P60

“Sixena ha estatun fracàs de lavella política”

Marató en solidaritat amb els presos celebrada a Barcelona, en què es van repartir les postals per als empresonats ■ REDACCIÓ

Postals per als empresonats

Avui ambEl Punt Avui

Hi faltes tu Amb el diari d’avui, diumenge, quatre postals per enviar aJordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn

1344

95-1

1778

68w

1372

77-1

1272

57w

FACTURA · L’acord via 155obliga a pagar indemnitzacionsde personal, lloguer i serveis

Tancar les oficinesa l’exterior costafins a 2 milions

PRESSA · El govern espanyols’ha afanyat a fulminar lesdelegacions abans del 21-D

P6-28

Dolors BassaConsellera de Treball, Afers Socials iFamílies i cap de llista d’ERC per Girona

“No ens podemacovardir perhaver estatun mes ala presó”

Número 2 de la llista d’ERC

“Junquerasha de liderar

la novaetapa deconsensos”

Marta Rovira

Dante PérezNúmero 2 del PP a Lleida

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l pensador holan-dès Rob Riemen

adverteix reiterada-ment de la línia finaque separa el popu-lisme del feixisme.Dit d’una altra mane-

ra, de com els populismes dels nos-tres dies són les portes d’entrada alfeixisme, a l’etern retorn de la temp-tació totalitària dels que controlenels mecanismes del poder. Riemenconstata el progrés científic i tecno-lògic que tenim a l’abast i l’enormeaccés a la informació que era inima-ginable fa quatre dies. I, malgrat això,tots els senyals semblen indicar quela força dominant a la nostra societatés el que ell denomina “l’estupidesaorganitzada”. Qualsevol improbablelector d’aquesta columna dotat deWhatsApp ha viscut l’experiència deveure com circula informació, de to-tes bandes, que insulta la intel·ligèn-cia i el sentit comú. La ideologia pas-sa tranquil·lament a davant de qual-sevol intent de ponderar els fets id’establir la veritat de les coses finson sigui possible. La postveritat ho

arrossega tot i funciona com el desig:l’emoció és tan forta que no es pot, nies vol, veure les berrugues a la perso-na o l’objecte del desig. Les energiesdels més militants es concentren enla demonització de l’adversari. Rie-men apel·la a Thomas Mann i el seuconcepte de la “noblesa d’esperit”com l’únic antídot per aturar elsavenços del feixisme. Els alemanystenen una flaca per les expressionselevades. Aquí potser en faríem proude practicar i exigir, simplement, allòque es diu “honestedat intel·lectual”.Com als anys trenta del segle passat,les masses van boges per poderidentificar-se amb un líder, un guia,un messies. El líder, a diferència delmestre, ens apareix com la coartadaperfecta per deixar de pensar crítica-ment. És una tendència que pot aca-bar contaminant el mateix conduc-tor, com aquell cèlebre ministre del’Interior durant la revolució de Parísde 1848 que en veure passar unagran manifestació des de la finestradiuen que no s’ho va pensar dues ve-gades: “Els haig de seguir immedia-tament, que soc el seu líder!”

E

Keep calmMiquel Berga

Líders

Aquí potser en faríem proude practicar i exigir,simplement, allò que es diu“honestedat intel·lectual”

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

m sembla que no hi ha ningúque pensi que a partir de dijous,dia de les eleccions forçades, ha-

guem de penetrar en un capítol mésagradable que els que portem fins arapassats. Les guanyi qui les guanyi, elsuns –els independentistes o els “cons-titucionalistes” de bona fe catalanis-ta– hauran de refer en tot o en part ladestrucció, sempre amb l’Estat i elsseus servidors en contra, mentre queels altres la seguiran, sempre amb l’Es-tat a favor. La perspectiva no és esti-mulant. L’altre dia, un analista delsque estan en el secret de les coses per-què dina i sopa amb qui s’ha de dinar is’ha de sopar em deia que els resultatsde les eleccions temperaran la situacióperquè obligaran a prendre decisionsdecisives i pacificadores ja previstes atotes les parts. No ho sé. Tant de bo.Diuen que Rajoy es va veure obligat aconvocar les eleccions per imperatiude la Unió Europea, contrària a la in-estabilitat en un dels seus estats mem-bres més estratègics. La Unió Europeano ens ha estat fins ara gaire favora-ble, com era previsible, però potser síque posarà Rajoy en el compromís de

E

solucionar un problema majúscul queell ha irritat per la seva actitud imper-meable a tota cessió o negociació. Pot-ser sí, dic, però de moment, i en plenacampanya electoral, les accions delpresident espanyol no apunten a unrelaxament dels seus costums un copcomptats els vots: Sixena, la clausurade les delegacions catalanes a l’estran-ger, l’anul·lació de l’agència dels tri-buts... El manteniment de líders polí-tics i socials a la presó, també per Na-dal... Si en campanya no vol caure sim-pàtic, què farà, què ens farà, quan noli calgui caure’ns-hi?

L’altre dia vaig assistir a això que en

diuen “un sopar de Nadal”, amb anticscompanys de feina. Semblava un àpatde Difunts. L’ambient era funest. PerNadal no ens barallem: somiquem.Ens havíem cregut, perquè ens ho ha-vien dit, que la política era “l’art de ferfeliç la gent”. Tots els reunits a taulahauríem volgut, com aconsellava Vol-taire, anar a regar el nostre hort.

Hem estat uns Càndids que ensprometíem el millor dels mons. Pel ca-mí, hem estat baquetejats pels búl-gars, hem sentit el terratrèmol de Lis-boa als nostres peus, ens han fuetejata Cadis i a les reducciones del Para-guai, i si hem penetrat a Eldoradon’hem sortit amb la fortuna esquiladai empresonats. A Venècia, un refinatque està per sobre del bé i del mal ensha dit que estàvem equivocats en tot.Un “hort” o un “jardí”? En algunes tra-duccions, Voltaire prescriu regar unjardí. En la que tinc a casa, de CarlesSoldevila, és “hort”. Pel context ha deser “hort”, que implica “producció”.En el llibre que l’altre dia els comenta-va, Lluís Foix diu que l’hort és el jardídel pagès. Sigui hort o jardí, quan elpodrem anar a regar, per favor?

“Hem estat uns‘Càndids’ que ensprometíem el millordels mons

Manuel CuyàsVuits i nous

Regar l’hort

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/nj9rcm

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

ent trenta mil postals. Cent tren-ta mil postals són les que, entreles que es distribueixen avui

amb El Punt Avui i les que s’han repar-tit per altres vies (com ara l’acte d’ahira l’església de Sant Felip Neri de Bar-celona), s’han posat en circulacióaquest cap de setmana per fer-les arri-bar als Jordis i a la part del govern ca-talà que continua a la presó. Si vostèllegeix aquest article al diari en paper,probablement ho està fent a primerahora del matí, còmodament assegut acasa, o potser esmorzant en algun es-tabliment, tot pensant què farà al llargd’avui, diumenge. Doncs pensi quementre vostè i jo estem fent això, Jor-di Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Jun-queras i Joaquim Forn ni s’ho plante-gen. Per ells, pels Jordis i per la partde govern que encara és a presó, el quepodran fer avui, diumenge, s’assemblamolt al que podran fer demà, dilluns;al que podran fer demà passat, di-

C “Cinc minutsd’avui de vostè sónun glop d’aire perals empresonatsmarts, i al que podran fer durant totala setmana. I qui diu tota la setmanadiu totes les festes de Nadal i tota l’en-trada d’any. Són a presó i el jutge ja hadeixat molt clar que hi seran unsquants dies més. I és per això, si vostèhi pensa una mica, que avui, que és di-umenge i té temps, no li queda capmés remei que invertir una estona enallò que s’hauria de convertir en unaobligació: retallar l’encartament queels hem donat amb el diari, separar lesquatre postals, posar-hi un segell(0,50 cèntims x 4) i enviar-les amb unmissatge d’ànim, de suport, de corat-

ge, de solidaritat i del que vostè vulguials quatre empresonats. Per a vostè ésun esforç mínim, però li puc ben asse-gurar –perquè així ens ho han fet arri-bar– que per als qui estan a presó lespostals que els arribin seran cadascu-na d’aquestes un glop d’aire, d’oxigen.“Mai cap pres havia rebut tantes car-tes”, explicava dilluns en aquest diariJordi Sànchez referint-se al que li ha-vien dit els mateixos funcionaris de lapresó. I els passa el mateix a tots qua-tre. Si es tracta de batre el rècordGuinness de solidaritat, doncs som-hi.Davant el rècord Guinness de l’absur-ditat que suposa tenir-los a presó, femel Guinness de solidaritat, que avui noens vindrà d’una Marató. Retallin,doncs, escriguin i enviïn les postalsque trobaran unes planes més enda-vant. I si no les tenen perquè aquestarticle el llegeixen a www.elpunta-vui.cat o a les xarxes socials, doncs jaho saben: al quiosc, hi falta gent.

130.000 postalsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Un informe de la prestigiosaFundació Bofill ha posat de

manifest el que molts catalans jaintueixen: que l’actitud i l’esforçdels mestres de Catalunya ha pal-liat en gran part les conseqüènciesde la crisi econòmica a les escoles iels instituts. Una cosa semblant,per cert, ha succeït amb els profes-sionals de la medicina de tots els ni-vells. El mateix informe fa una ra-diografia interessant sobre el nos-tre sistema educatiu: s’ha reduïtl’abandonament escolar i està aug-mentant la proporció de personesamb un nivell superior de formació.Alhora, segons el mateix informe,l’equitat ha disminuït.

Tan interessant com això és elfet que l’informe es dedica a des-muntar alguns dels tòpics i menti-des que circulen en els últims me-sos. Per exemple, que el sistemad’immersió lingüístic està perjudi-cant les persones que tenen unidioma matern diferent del català.La realitat és que la llengua d’origenté un resultat nul sobre els resultatsacadèmics. Però ni això ni altrescerteses serveixen, com es lamentala fundació, perquè alguns partitspolítics deixin de difamar el sistemaescolar català, tot transformantl’anècdota en categoria universal.

Es diu falsament que els defen-sors de la República són els eixele-brats esclaus d’una dèria. Peròquan es reclama la independènciano és perquè sí, sinó per donar unmillor servei a la ciutadania. De totsels colors i ideologies, sense distin-ció. L’informe de la Fundació Bofillproposa que la inversió en educacióarribi al 5,1% del PIB. El govern nopot assolir aquesta xifra, impres-cindible per homologar-se a Europai rescabalar els mestres mentre elfinançament depengui de Madrid.Uns bons serveis exigeixen avançaren la independència.

L’escola, uncapital quecal cuidar

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’escriptor romanès proposa un joc autoficcionala Solenoide, una novel·la en què recrea el quehauria estat la seva vida si hagués fracassat coma poeta. L’escriptor planteja el problema de la sal-vació de la humanitat en una obra magna en quèla frontera entre somni i realitat es desdibuixa.

MINISTRE D’AFERS EXTERIORS

L’enigma de la literatura

Finalment el govern espanyol ha hagut d’aplicarl’article 155 per tancar les delegacions del governa l’exterior. Per tal de posar fi a l’acció política delgovern a fora, ha actuat a la brava, sense tenirpresents les greus conseqüències que pot teniren l’àmbit empresarial i cultural.

-+=

-+=

Trenta anys de solidaritatAlbert Quiles

Obsessió malaltissaAlfonso Dastis

-+=

Mircea Cartarescu

Des que va ser fundada, fa trenta anys, l’entitatAmics de la Gent Gran ha treballat per acompa-nyar persones d’edat que viuen soles, gràcies auna extensa xarxa de voluntaris. Durant aquestesfestes han organitzat fins a quinze dinars de Nadal,en què comparteixen taula gent gran i voluntaris.

DIRECTOR GERENT D’AMICS DE LA GENT GRAN

ESCRIPTOR ROMANÈS

De reüllMontse Oliva Vilà

Pensamentque perviu

an passat gairebé 30 anys des que un magistratcondemnava un empresari per assetjament a una

treballadora, però hi afegia que potser la noia haviaprovocat el delicte portant minifaldilla. El comentarimasclista va posar al descobert que encara hi havia unageneració al capdavant de l’administració de justíciaque es guiava per una visió absolutament retrògrada deles relacions home-dona en tots els espais deconvivència. Tres dècades més tard, un “poema”publicat a la revista d’una associació de jutges

espanyols ha posat de manifestque, com passa en molts àmbits dela vida, no tots els successorsd’aquell antic magistrat de Lleidahan desterrat del seu pensament elvell estereotip de la dona objecte. Elpolèmic escrit aparentment satíric,que sintetitza que Irene Montero haarribat a ser la portaveu de Podem

per haver estat parella de Pablo Iglesias i que, un copacabada la relació, el líder la desnonarà políticamentcom havia fet amb una anterior companya, si bé ésanònim, sembla que és obra d’un jutge. El CGPJ diu queno es pot actuar d’ofici perquè les expressions –quesens dubte haurien de merèixer una reprovació– s’hanfet fora de l’exercici de la seva professió. Però aquestpretext per no actuar no és assumible en absolut. Deveritat que el col·lectiu es pot permetre emparar unjutge que, davant d’una sentència, pot tenir el mateixpensament que el seu col·lega del cas de la minifaldilla?

H

Poc hanevolucionatalguns jutgesdes de lasentència dela minifaldilla

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

La presidenta del Parlamentdefensa davant del tribunal queva actuar legalment i denunciaque es coarti el dret de lacambra a debatre.

10anys

20anys

L’any 2005 cada català vaaportar 2.622 euros de més. Unnou estudi diu que l’índex s’haduplicat en deu anys.

El Congrés tomba el polèmicdecret d’humanitats delMinisteri d’Educació i Culturad’Esperanza Aguirre i recomanaobrir un procés de diàleg.

Forcadell declara Dèficit rècord Decret tombatTal diacomavui fa...

és o menys cui-nades, la majo-

ria de les enquestesque s’han publicat so-bre les eleccions il·le-gítimes del 21-D indi-

quen que la suma dels diputats delstres partits del groc, dels tres partitsindependentistes, estaran al límit de lamajoria absoluta. El bloc constitucio-nalista es repartiria, més o menys, elsmateixos escons que té ara però demanera diferent, amb un gran creixe-ment de Ciutadans, i Catalunya en Co-mú (CatComú) es quedaria molt llunyde les seves expectatives però podriaconvertir-se en l’àrbitre, ja que podriatenir la clau, com diu el seu candidat,Xavier Domènech.

Així doncs, es dibuixen dos escena-ris. Si els tres partits independentistessumen majoria absoluta, el repte, queno serà fàcil, serà posar-se d’acord. Ésde suposar que, en la situació d’excep-cionalitat actual, el principal serà recu-perar la Generalitat i restituir, d’algunamanera, el govern legítim. I avançar enla implantació de la República ja es pre-

veu que serà l’escull principal. Ara, i siels independentistes no sumen, quèpassarà? D’entrada, que els unionistestampoc sumaran, i només podranaconseguir la presidència amb un pactea quatre que inclogui els de la clau, Cat-Comú. M’he saltat la hipòtesi que els deDomènech facin president un líder, elque sigui, d’una coalició dels partitsgrocs, ja que ja han dit que no votaranun acord en què hi hagi gent de l’antigaCDC. Però, faran presidenta Inés Arri-madas? Ni parlar-ne; seria la mort de lacoalició i, sobretot, d’Ada Colau en lespròximes municipals. I Miquel Iceta?Encara que aquest tingui el suport deCiutadans i el PP? La teoria diu quetampoc, perquè, de fet, estarien donantsuport al grup del 155 i a la dreta... peròpodrà CatComú aguantar la pressió del’Estat –ja hem comprovat fins a on estàdisposat a arribar– davant la possibilitatd’haver de repetir les eleccions? Jo tincels meus dubtes. Arrimades, pel béd’Espanya, s’empassaria la victòria i do-naria suport a Iceta. La clau, doncs:aguantarà la pressió Domènech?

M

Full de rutaJoan Rueda

La clau i elDomènech

Els independentistes estan al llindar de la majoria. Sino hi arriben, aguantaràCatComú la pressió de l’Estatdavant unes noves eleccionso donarà suport als del 155?

“Espanya no tédret a negarCatalunya

xplica Xenofont en la seva Expediciódels Deu Mil cap allà el 400 aC que,després de guanyar l’enorme exèrcit

d’Artaxerxes, es van trobar sols i aïllats albell mig de l’imperi persa, i sense recom-pensa. Malgrat la victòria, van haver de re-trocedir altre cop fins a Grècia, passant du-res penalitats i treballs, però en arribar vanser rebuts com herois, car havien demos-trat que els perses no eren invencibles. Se-tanta anys més tard, Alexandre el Gran vaenfonsar l’imperi persa amb només qua-ranta mil homes. El dia 7 de desembre no-ranta mil catalans es van trobar sols al bellmig de la Unió Europea, i sense recompen-sa. Ningú va donar la cara, ningú va baixar arebre’ls. Els tristos edificis europeus vanrestar muts davant del tapís de banderesque movia frenètic el vent glaçat. Els noran-ta mil, després de les justes proclames, queningú va escoltar, es van retirar en silenci.

JA TOTS SÓN A CASA. Però heus aquí el paísque tenen, després de gosar dir que són unanació i volen fer una república: la meitatd’aquest país no ho vol, i molts no ho volenperquè se senten, en qualsevol cas, espa-nyols. Aquest és un fet irrebatible. La perti-

E nença a l’Estat espanyol de Catalunya du-rant un llarg temps té aquest resultat. L’in-tent independentista ha fracassat en pri-mer lloc per aquest fet. Si aquest fet es portademocràticament en un referèndum, el re-sultat és incert. L’intent, a més a més, haempresonat i exiliat els caps del moviment,incapaços de mesurar l’abast amb què el po-der espanyol els faria front. La proclama dela sobirania a través de les lleis parlamentà-ries es va fer sense el suport suficient, ni in-tern ni extern. La repressió ha estat barroe-ra, ha manipulat els fets, i no ha volgut sa-ber res d’una resolució democràtica, peròl’estratègia independentista ha estat ingè-nua. Aquest és el segon fet irrebatible: la for-ça, malgrat les victòries parcials, no ha es-tat suficient. Seguim aïllats i sols enmig del’imperi europeu, atacats per l’Estat queens governa, i dividits entre nosaltres.

ELS NORANTA MIL VAN CRIDAR “president,president”, de manera emocionada, simbo-litzant en un home, que podria ser un altre,el seu desig sentit. I en tornar s’han trobatcom molts dels seus conciutadans van a mí-tings en què se’ls menysprea. Però, com elsDeu Mil, han de saber que el seu retorn seràllarg i penós. Que per les ciutats on passen,molts no els volen. Que el mar grec encaraés lluny. Que entre ells han d’unir forcesuna i altra vegada, que cap divisió els afavo-rirà. Que l’endemà del dia 21, cal tornar afer un govern per seguir treballant. Que caltornar a Europa, que cal governar bé i de-mostrar amb fets la raó de la teva proposta.Que els perses no són invencibles si, com elsgrecs, lluites amb la teva experiència, la te-va societat civil, la teva modernitat, la tevavocació democràtica i pacífica. Perquè notot s’ha fet bé, entre nosaltres. Perquèmolts, i durant anys, van preferir tristospactes a demandes clares. Però ara anem avotar. Fer-ho cada cop que calgui. Cal dei-xar les coses a punt per a Alexandre. Per-què els noranta mil són molts més, i tenentot el dret, com qualsevol, de ser el que són, ide ser-ho a casa seva. I Espanya no té dret anegar Catalunya. Mai en democràcia.

Josep M. Uyà. Doctor en filologia i ensenyant

Els noranta milTribuna

Majoriasilenciosab Als voltants dels anys cin-quanta, un gran col·lectiu depersones es va incorporar aCatalunya, era gent humil, bo-na gent, que procedia de dife-rents regions espanyoles. Ve-nien a buscar una oportunitatper refer la seva vida, se’ls vaacollir amb generositat i ells ielles es van sentir integrats,conservant els seus costums irespectant els nostres, tot erauna bassa d’oli, i les sardaneses barrejaven amb les sevilla-nes.

Tota aquesta gent és la queen podríem dir la majoria silen-ciosa i molt segur que el seu si-lenci es deu a la vergonya quesenten en escoltar les menti-des que diuen els presidencia-bles Inés Arrimadas (Cs) i Gar-cía Albiol (PP), aquests són elspersonatges que amb l’ajudade Miquel Iceta (PSC) han des-trossat Catalunya amb el ma-leït 155. Ara esperen el vot

d’aquesta bona gent i aquestabona gent no els votarà perquèconeix molt bé qui represen-ten. El perfil d’aquests presi-denciables sembla que agradamés als que es manifesten a laplaça de Catalunya amb ban-deres feixistes i en acabar des-trossen la terrassa del Zuric.Farien molt bé d’anar endre-çant La Moncloa, treure totsels paràsits que hi queden ique de passada marxessinamb ells. Espanya i Catalunyaels ho agrairíem.JAUME PARADEDA PLARiudarenes (Selva)

La importànciade la gent granen unes eleccionsb No ens en volem adonar pe-rò ells tenen la clau, i més enunes eleccions com aquestes.Aquests “electors” estan moltabandonats pels partits políticsi només se’n recorden d’ellsquan hi ha eleccions, ja que sónun bon públic en els mítings,

per exemple. Cal recordar quecada cop més s’allarga l’espe-rança de vida i per tant s’am-plia el percentatge de votantspotencials. A més sol ser un vo-tant molt fidel, tant pel que fa ala seva ideologia com, sobretot,pel fet d’anar a votar. D’altrabanda, pel que fa a l’edat de vo-tació, hi ha un percentatgemolt alt d’abstenció o de gentque simplement no va a votarper diverses raons. Les perso-nes grans acumulen molta ex-periència i serien un lobby moltimportant si agafessin cons-ciència i s’organitzessin encaramés per defensar els seus inte-ressos. Interessos que, al cap ia la fi, seran els nostres en unfutur no tan llunyà, ja que nooblidem que en un termini méso menys gran en formarempart. I de raons no els en falten,com són la falta de serveis pelque fa a la llei de la dependèn-cia, les pensions o els proble-mes familiars. Cal que ens atu-rem, pensem en tot això i tot elque està passant, perquè afec-

ta i afectarà més d’una genera-ció. I tots nosaltres hi estem in-closos sense excepció, eltemps no perdona.JOAN FRANCESC LÓPEZBarberà del Vallès (Vallès Occ.)

Dolç Nadal

b Ja ha arribat desembre iamb ell l’excés de tot. Admiroaquelles persones que tenenaquest esperit nadalenc que joen algun moment vaig perdre.Per a mi aquest mes és un mesd’excessos, però en tots elssentits, si ho analitzes és elmes en què tens més plansamb amics, el mes que tensmés despeses, més compres...més, més i més estem perdentl’origen i el sentit d’aquesta ce-lebració. Però solament és unaopinió personal, perquè admi-ro tots aquells que malgrattots aquests excessos seguei-xen tenint l’esperit nadalencque jo tant anhelo.M. CARMEN SAEZParets del Vallès (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT I CANDIDAT DE JUNTS PER CATALUNYA

“L’escola catalana no es toca”La frase del dia

“Somimparables a causad’iniciatives comaquesta perquèsabem que‘nosaltres’ som moltmés potents que‘jo’. Per això, el dia21-D hem de votar

stem tan enfocats en el que estemfent, i amb raó, que donem poca im-portància a com ho fem. La força i la

creativitat de la nostra gent són tan espec-taculars que estic segura que en el futur esparlarà del que fem i s’estudiarà a fons. Jo laprimera.

PENSO EN ELS CDR, en l’ANC i en Òmnium,però avui, concretament, penso en un fe-nomen únic d’una efectivitat sorprenent,el CNI Catalunya. Canal de Twitter amb70.752 seguidors (13.12.17) i gairebé25.000 tuits publicats, és una potent einad’informació, de mobilització i, amb elsseus fils tranquil·litzadors, un bàlsam per al’estat d’ànim. Es rumoreja que tots elscaps de llista el segueixen i que gent de par-tit li envia filtracions.

NO M’IMPORTA SI REALMENT és la feinad’una persona que aprofita el temps entrefer el sofregit mentre la seva dona, la Maríade los Dolores, banya els nens, o si és unequip. El que m’interessa és com aprofitales xarxes i la intel·ligència col·lectiva, comdemana idees i, en qüestió de minuts, afa-voreix que es posin en pràctica. I no sónidees senzilles. Posa a votació idees i con-tinguts i no s’entreté en discussions ni enpetiteses. N’ha posat en funcionament unreguitzell, per exemple, la que ell anomena“el monstre”. Es tracta d’un xat de suport,de ciutadà a ciutadà, per a qui necessiti ar-guments, Raonsxrepublica.cat. El dia 5 dedesembre a les 10.33 h del matí va fer unacrida per trobar contraargumentadors acausa de la gran quantitat de preguntesque rep. La idea és posar a disposició bús-ties on la gent pugui preguntar i respondreamb arguments sòlids, clars i concisosequivalents a un tuit i un enllaç de suport.El mateix dia 5 a les 19.19 h va dir que ja te-nia suficients voluntaris per a la contraar-gumentació i va demanar un informàticper muntar una llista de correu perquèqualsevol pogués enviar una pregunta i hihagués voluntaris a punt per respondre.

E LA RESPOSTA dels milers “d’agents” sem-pre és massiva i gairebé immediata. Dema-na una veu nadiua en anglès i n’obté una enquatre minuts. A les 21.16 h porta els nensa dormir. A les 23.24 h fa el primer test ambuna pregunta. A les 23.32 h rep la resposta.Un segon test uns minuts més tard mostraque Google Groups, on ha allotjat la conver-sa, quedarà petit i demana que algú pensien un sistema que permeti gestionar les al-tes de voluntaris, ordenar missatges i mar-car els respostos. L’endemà a les 11.14 h jaté més de vint propostes de solució al ma-teix temps que demana un equip de pro-gramació. A les 12.10 h diu que ja no ne-cessita més programadors. Passa l’acció aChat.io. A les 12.58 h demana un volunta-ri per fer un compte al Twitter per lesRaons per la República i una hora més tardel compte està en funcionament. A les17.27 h té pics de dues preguntes per segon

i 1.400 preguntes respostes. A les 20.34 h,els dubtes aclarits són 3.200. Apareixenproblemes informàtics que es resolen so-bre la marxa, o atacs de ForoCoches ques’afronten sense problemes. Els creadorsde Chat.io agraeixen la prova involuntàriad’estrès del seu software, que ha mostratproblemes i que solucionen en 10 mi-nuts. El 8 de desembre, després de 48 h defuncionament, “el monstre” ja ha respost10.000 consultes.

ELS AGENTS DE Raons per la República, vistl’èxit, proposen una altra idea, Birres per laRepública, perquè els bars que vulguin creïnun espai de discussió d’arguments cara a ca-ra: “Convida un amic a una cervesa per par-lar de la República!” Dimecres, la darrera ve-gada que ho vaig mirar, ja n’hi havia una qua-rantena repartits per tot el territori. La cridala feia el 8 de desembre a les 13.03 h i a les13.16 h ja existia un @Birresrepublica. Hoanuncia i demana un avatar que li arriba alcap de 10 minuts i una propietària d’un barsuggereix que es facin cartells per anunciarque, al seu establiment, s’hi fan conversesper aclarir dubtes. Al cap d’una hora ja té siscartells, i en 24 hores els Triple Malta anun-cien que componen una cançó per a Birres.

ARA DEMANA VOLUNTARIS per arribar onTV3 no pot a causa del 155. Es tracta deStreaming per la Democràcia amb directesfets per la gent de tots els actes i accions perla República per difondre per internet. Imoltes més idees i accions que no tinc espaiper explicar però que trobareu sense pro-blema. CNI Catalunya arriba on l’ANC iÒmnium no poden arribar. Les idees sónsempre col·laboratives, ell només fa encai-xar les peces, sovint molt complicades.

SOM IMPARABLES a causa d’iniciatives comaquesta perquè sabem que nosaltres sommolt més potents que jo. Per això, el dia21-D hem de votar. No tenim alternativa.Com diu el cartell que el CNI intenta esbri-nar qui ha fet: “Un pas endavant o 40 anysenrere. Tu mateix!”

Imma Tubella. Catedràtica de comunicació

CNI CatalunyaTribuna

uan falten quatredies per a les

eleccions tot el peixencara no és venut.S’alimenta la incerte-sa i cada vegada es

reafirma que som davant una convo-catòria gens normal. Però podrien sernormals unes eleccions amb candi-dats a la presó o a l’exili i amb la pres-sió del 155 al carrer? Vivim l’experièn-cia d’un despropòsit gegantí.

No cal invocar el passat, quan la pri-mera contradicció ja es troba en el fetde plantar unes urnes autonòmiquesen un país amb l’autonomia intervin-guda, on es prohibeixen els llacetsgrocs i es persegueixen les pancartesque diuen “llibertat” i “democràcia”. Unentorn sotmès a unitats d’ocupació ion el saqueig s’utilitza com a armad’humiliació. Un ambient enrarit en-greixat per falsos discursos o secretesconxorxes.

Més, el pitjor és que ningú asseguraque s’aixequi el 155 o s’acabi la inter-venció de les finances i, encara, ques’obri un procés de diàleg per trobarsortides a una situació insostenible, enquè el projecte autonòmic ha mort pe-rò no ha nascut la fórmula que l’ha desubstituir. Temps difícils per a un futuramb massa interrogants.

És en aquest univers inesperat quealgú, atorgant-se un dret de dubtosalegitimitat, ha convocat les irregularseleccions del 21-D i ha obligat a jugaruna partida que s’intueix que es faamb cartes marcades, amb el gran in-terrogant de no saber com s’adminis-trarà el resultat de les urnes. Malgrattot, en el procés de confrontació a quèens han obligat, hem d’aprofitar la pe-tita finestra que s’obra al davant i re-afirmar la voluntat de ser, el desig detreballar pel somni republicà i la reafir-mació del dret a decidir. Dijous no valcap desànim ni cap renúncia.

Q

De set en setJaume Oliveras i Costa

Recta final

Tancar de manera precipi-tada les delegacions cata-lanes a l’exterior és unadecisió de l’Estat que surtmolt cara i que podria aca-bar sent un caprici inútil siel govern que surt de leseleccions de dijous deci-deix tornar-les a obrir. Enconjunt, el tancamentd’11 de les 12 delegacionsde la Generalitat a l’exte-rior (només es manté la re-presentació a la Unió Eu-ropea) suposa una despe-sa d’uns 2 milions d’euros.En aquesta quantitat, hientra la penalització per larescissió anticipada dellloguer de les oficines alsdiferents països, la indem-nització del personal (32treballadors afectats, lamajoria dels quals ja hanestat acomiadats), la res-cissió anticipada dels con-tractes de serveis de lesoficines (llum, aigua, i al-tres serveis bàsics) i eltrasllat d’equips informà-tics i mobiliari de tornadaa Barcelona.

Aquesta despesa de2.000.000 d’euros és, se-gons fonts del Departa-ment d’Afers i RelacionsInstitucionals i Exteriors,“un absolut despropòsitjurídic i econòmic”, ja queres no treu que el govern

que surti de les eleccionsdel 21 de desembre puguicrear novament les dele-gacions del govern ara su-primides. El Tribunal

Constitucional es va pro-nunciar de manera explí-cita el 2016 a favor de laconstitucionalitat de lesdelegacions del govern ca-

talà, de manera que el fu-tur govern no tindria capimpediment legal percrear les delegacions arasuprimides.

La mesura de tancar demanera fulminant les ofi-cines és, de fet, l’única me-sura que els càrrecs en-viats des del govern de Ma-drid han ordenat realitzaren el Departament, junta-ment amb l’ordre de des-mantellar la xarxa Diplo-cat (que erròniament pen-saven que depenia del De-partament, quan és unconsorci publicoprivatamb altres entitats) i la su-pressió de l’assignació desubvencions a entitatsque treballen per la memò-ria històrica i la reparacióde les víctimes del fran-quisme. “Tancar les dele-gacions no s’adiu en abso-lut al principi de prudèn-cia i proporcionalitat queteòricament havia de te-nir la intervenció del 155–expliquen fonts del De-partament–, ja que és deltot imprudent fer una des-pesa tan important ara.”“El més lògic hauria estatesperar el resultat del 21-D, i que sigui el pròxim go-vern qui prengui una deci-sió sobre aquestes.”

Però el tancament deles delegacions exteriorscatalanes ha estat des defa temps en el punt de mi-

ra de partits i mitjans decomunicació espanyols iva ser la primera ordre quevan rebre els treballadorsdel Departament arrandel 155. En un primer mo-ment, l’objectiu era tenir-les tancades a 31 de de-sembre d’aquest any, i esva encarregar un pla de re-col·locació per buscar unasortida laboral als treballa-dors afectats. Però el 29 denovembre els responsa-bles del Ministeri van deci-dir forçar la màquina i fer-ho de manera fulminant:l’endemà mateix, 30 denovembre, van ser aco-miadats tots els treballa-dors excepte un per cadadelegació, temporalment,perquè fes les tasques deliquidació.

Acomiadaments nulsAlguns treballadors acu-mulaven deu anys de ser-vei. Els acomiadaments, amés, podrien comportardespeses addicionals, jaque en fer-los de maneraprecipitada no s’ha previstla legislació laboral del paíson es troben i d’on és cadacontracte, de manera quealguns dels acomiada-ments podrien arribar aser declarats nuls pels tri-bunals del país i compor-

tar indemnitzacions méselevades.

Les delegacions afecta-des són onze: França, elRegne Unit, Alemanya, elsEstats Units (on hi hadues oficines), Àustria,Itàlia, el Marroc, el Vaticà,Portugal, Dinamarca, Po-lònia, Croàcia i la delega-ció del govern català da-vant de les organitzacionsinternacionals amb seu aGinebra, Estrasburg, Pa-rís i Viena. Algunesd’aquestes tenien 10 anysde vida. Només quatres’havien obert el darrerany: Ginebra, Dinamarca,Polònia i Croàcia.

Segons els treballadors,l’extinció de les delega-cions provoca la desapari-ció de funcions com ara elsuport a entitats i empre-ses catalanes i a activitatsque es portaven a termeper donar a conèixer lallengua i la cultura catala-nes. Un exemple: la su-pressió de la delegació aItàlia fa desaparèixer l’ac-tivitat de suport al catalàque es fa a l’Alguer. A més,els catalans residents al’estranger deixen de teniraquestes oficines per obte-nir i tramitar els certifi-cats digitals IdCAT, moltútils en els seus tràmits

RedaccióBARCELONA

Tancar lesdelegacions,un caprici carDESPESA El tancament fulminant de les delegacions exteriors a través del 155obliga a gastar 2 milions d’euros en indemnitzacions de personal, lloguers i serveisPRECIPITADA L’Estat ha forçat la màquina per fer-ho abans d’eleccions

Les delegacions del govern a l’exterior

Brussel·les(Bèlgica)

Londres(Gran Bretanya)

Washington(Estats Units)Washington(Estats Units)

París(França)

Lisboa(Portugal)

Copenhaguen(Dinamarca)

Viena(Àustria)

Zagreb(Croàcia)

Roma(Itàlia)

Berlín (Alemanya)

Ginebra(Suïssa)

Varsòvia(Polònia)

175.000euros és el cost mensual delconjunt de les delegacionsque la Generalitat tenia finsara a l’exterior.

2 milionsd’euros és el cost de suprimir11 de les 12 delegacions exte-riors, en indemnitzacions alpersonal i extinció de lloguers.

El desembarcament de per-sonal del Ministeri d’Afers Ex-teriors espanyol al Departa-ment que dirigia el consellerRomeva ha fet evident les di-ferents cultures administrati-ves i polítiques que regeixenles dues administracions. Se-gons fonts del Departament,els càrrecs enviats pel Minis-teri es van mostrar sorpresosquan van saber que la Gene-ralitat no paga la residènciadel personal de les delega-cions, sinó que s’ho paguende la seva butxaca, així com elfet que les oficines no eren depropietat sinó oficines de llo-guer, en alguns casos com-partides amb altres entitats,com ara Acció i l’Institut Ra-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

mon Rull. “S’havien cregutque això era com les sevesambaixades”, expliquen. Elconjunt de les delegacionscatalanes ha tingut un costmensual d’entre 170.000 i180.000 euros. En canvi, elMinisteri d’Afers Estrangersespanyol va gastar 200.000euros només en la comprad’antiguitats per decorarl’ambaixada de Tòquio, queva costar 18 milions. Espanyaté 119 ambaixades, 92 conso-lats, 10 seus en organismesinternacionals, i cada seu ambambaixador té, a més, una re-sidència per al cap de la dele-gació; el pressupost globald’aquesta estructura va ser de756 milions d’euros el 2016.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més barat que decorar ambaixades

Música, poesia i lespostals solidàriesd’El Punt Avuidesfilen per SantFelip Neri

Mercabarnaanuncia que elproducte congelatbaixa un 9%aquest Nadal

Marató perals presospolítics aBarcelona

La gamballagostinera fabaixar el preudel mariscNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 20176 |

n alguns moments de procés,José Manuel García-Margallo esva convertir en el principal arietde l’independentisme. Tant és

així, que semblava fer bona la tesi quetot plegat era un afer “internacional”;al cap i a la fi el titular d’Afers Exteriorsera l’encarregat de replicar sistemàti-cament al govern de Carles Puigde-mont. Sonada va ser la seva sentènciadel 2014: “Una declaració d’indepen-dència condemnaria Catalunya a vagarper l’espai, sense reconeixement, i aquedar exclosa de la UE pels segles delssegles.” En els seus cinc anys de minis-tre, García-Margallo va dedicar gairebétotes les seves energies a controlar elsradars que tenia col·locats sobre l’acciódiplomàtica catalana. Es vigilava qual-sevol moviment dels delegats a les ofi-cines a l’exterior i, sobretot, es procu-rava neutralitzar qualsevol signe desimpatia cap al procés o possibles aven-ços davant un possible reconeixementde Catalunya. Fins i tot es controlavenels viatges de membres del govern.“Ningú no sap l’esforç que ha costat iels favors que devem a una quantitatde gent per haver aconseguit que facinles declaracions que han fet”, admetiael març passat, ja fora del ministeri.L’obsessió va arribar al punt que abans

E

d’acomiadar-se va deixar un memoràn-dum a les cancelleries europees dema-nant-los que ignoressin les peticionsdels delegats catalans i que qualsevolconveni o reunió havia de ser autorit-zat per l’ambaixada espanyola. La sevaconclusió és que, gràcies a la seva tascade desgast, l’independentisme haviaperdut la batalla internacional, si bé enalguna altra ocasió reconeixia que l’Es-tat no havia pogut vèncer en el front del’opinió pública. I això ho atribuïa tam-bé a la feina de les demonitzades ofici-nes i els seus contactes amb les capça-leres d’arreu del món. ■

La gran obsessióde García-Margallo

RedaccióMADRID

CONTROL · El ministeri vigilava els delegats per aturaravenços de la diplomàcia catalana CONTRAATAC · Vaadmetre “favors” a països que rebutjaven el procés

José Manuel García-Margallo ■ EPdes de l’exterior amb lesadministracions catalanai espanyola. També s’eli-mina la cessió d’espais queaquestes delegacions fe-ien a les comunitats cata-lanes a l’exterior per rea-litzar actes d’interès pú-blic (exposicions, xerra-des, tallers) i es perd la in-formació que contenienels llocs web de les delega-cions, que han estat tan-cats. També s’ha eliminatqualsevol referència a lesdelegacions exteriors alsllocs web i comunicacions

del govern intervingut.“S’ha actuat amb cruel-

tat, no els ha interessat co-nèixer la feina concreta deles delegacions, que eramolta, ni s’ha donat tempsa un pla de recol·locació.”“S’ha volgut desmuntaren unes setmanes un apa-rell administratiu que, perfer-ho bé, necessitaria al-menys sis mesos detemps”, expliquen fontsdel Departament. El climaa la seu de la conselleria aBarcelona no és millor.Tot i que el personal hi col-

labora, la relació amb elshomes enviats des de Ma-drid és molt freda, i algunstreballadors se senten es-piats i prefereixen no par-lar obertament amb lapremsa per evitar represà-lies. Els Mossos han entratals despatxos a retirarsímbols com ara els llaçosgrocs. S’han organitzat,com en altres departa-ments, en assembla de tre-balladors contra el 155, ifan inventari sobre elsdanys que la intervencióestà provocant. ■

Brussel·les(Bèlgica)

Londres(Gran Bretanya)

Washington(Estats Units)

París(França)

Lisboa(Portugal)

Copenhaguen(Dinamarca)

Viena(Àustria)

Zagreb(Croàcia)

Roma(Itàlia)

Berlín (Alemanya)

Ginebra(Suïssa)

Varsòvia(Polònia)

Brussel·les(Bèlgica)

Londres(Gran Bretanya)

París(França)

Lisboa(Portugal)

Copenhaguen(Dinamarca)

Viena(Àustria)

Zagreb(Croàcia)

Roma(Itàlia)

Berlín (Alemanya)

Ginebra(Suïssa)

Varsòvia(Polònia)

Manuel Valls iel ‘patois’ català

L’APUNT bertat a Catalunya. Ahir, en l’acte que Ciutadans va fera Barcelona, Albert Rivera, Mario Vargas Llosa, InésArrimadas i Manuel Valls van parlar en castellà, i l’únicdels quatre oradors que va fer servir el català, i nomésde forma breu i quasi anecdòtica, va ser l’ex-primerministre francès. La qüestió queda pendent encara:Quina és la llengua en risc a Catalunya?Jordi Panyella

A l’anunci electoral de Ciutadans hi apareix un homed’edat avançada que hi diu: “Yo quiero hablar libre-mente en cualquier lengua.” Durant la campanya, InésArrimadas no ha dit res sobre els seus plans en matè-ria lingüística i, per tant, no ha especificat quina és lallengua o llengües que, segons es desprèn d’aquestanunci, corren el risc de no poder ser emprades en lli-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

1112

24-1

1784

41®

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

179776-1178366®

El candidat de Junts perCatalunya a la presidènciade la Generalitat, CarlesPuigdemont, va afirmarahir al vespre que els capsde llista de Ciutadans, elPSC i el PPC no podranaguantar la mirada al nú-mero dos de la llista, l’ex-president de l’ANC JordiSànchez, quan entri coma diputat al Parlament.En una videoconferènciades de Brussel·les per almíting de Tarragona deJunts per Catalunya, Puig-demont va retreure al PSC

que hagi passat de “somuna nació” a “som una in-fecció”, amb referència ales paraules del dirigentsocialista Josep Borrell,que qualificava així els in-dependentistes. El presi-dent destituït ha exigit alcandidat Miquel Iceta quedemani disculpes a tots elscatalans. Eusebi Campde-padrós, exdirigent d’Es-querra i cap de llista a Tar-ragona de Junts per Cata-lunya, ha criticat que elPSC hagi donat suport al155 després d’haver aju-dat a consolidar els “gransconsensos” del país.

A l’acte, celebrat al moll

de Costa de Tarragona, hivan assistir un miler depersones. El número qua-tre de la llista de Barcelo-na, Jordi Turull, va aprofi-tar per respondre a la vice-presidenta espanyola, So-raya Sáenz de Santama-ría, que ahir al matí es vavantar d’haver “escapçat”els líders d’ERC i JxCat, iva demanar el vot per“continuar liquidant l’in-dependentisme”. Per con-tra, Turull va sentenciarque, tot i els empreso-naments, “no podran es-capçar mai la voluntat delpoble i, si no ho va poderfer Franco, no ho faran

els seus hereus”. Tambéva avisar Esquerra queaquestes eleccions no vansobre quin partit les gua-nya, sinó sobre qui entraal Palau de la Generalitat.Així, Turull va asseverarque l’únic pla és que el capde llista de la seva can-didatura, Carles Puigde-mont, sigui president.

Durant el míting, es vatornar a reproduir l’àudio

gravat per a l’acte de di-vendres a Barcelona deJordi Sànchez. L’expresi-dent de l’ANC i ara núme-ro dos en la llista de Puig-demont va explicar, a tra-vés del seu advocat, que lagravació li ha comportat“represàlies”. La directorade campanya, Elsa Artadi,va assegurar que haviencanviat Jordi Sànchez demòdul a la presó de Soto

del Real, on ahir va fer dosmesos que està tancat,com a represàlia per la gra-vació. Artadi va denunciarque es tracta d’una “vulne-ració dels drets” de Sàn-chez, ja que l’han volgut“castigar” i “reprimir”.Segons ella, Jordi Sànchez“no fa coses il·legals, peròsí que té dret a trucar pertelèfon i a participar encampanya”. ■

RedaccióTARRAGONA

Puigdemont demanael vot com a antídotals que “desinfecten”a Junts per Catalunya remarca que Puigdemont s’ha demantenir com a president a Represàlies a Jordi Sànchez

L’acte de Junts per Catalunya a Tarragona, amb Puigdemont per videoconferència ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

ERC va celebrar ahir l’acte cen-tral de campanya al Born, on esva sentir per primer cop la veudel seu líder, Oriol Junqueras,amb un missatge des de la presóper demanar el vot i fer una cri-da a treballar amb amor, rigor ihonestedat. El Punt Avui es tro-bava poc després amb la núme-ro 2, Marta Rovira, a qui ha be-neït com a candidata de facto.

El 2015 s’havia dibuixat el camísi guanyava l’independentisme.Quin és ara el full de ruta?Cal obtenir un mandat suficientper implementar la Repúblicaque ja està proclamada. Commés contundent sigui, a més ve-locitat la podrem implementar,perquè tindrà molta més compli-citat, seguretat i capacitat de re-presentar molta més gent. Lla-vors hem de constituir el governmés fort possible, molt transver-sal, i en això ERC ja ha fet un ex-ercici d’explorar molt més lesnostres fronteres per incorporarmés gent. Després hi ha d’haverun gran diàleg, al que sempre ha-víem dit “procés constituent”,per interpel·lar tota la ciutadaniaper reflexionar com ha de seraquesta república.

El primer dia, però, la prioritathaurà de ser una altra...Sí, hi ha decisions immediates,no tan estratègiques, que caldràprendre a partir del 22. D’entra-da, hem de fer que el 155 no tin-gui efectes per parar-li els peus,que s’aixequi la intervenció de lesfinances i es restableixin un se-guit de decisions polítiques queha pres el Consell de Ministres. Iaquí tenim una llista llarga: pro-posarem rehabilitar el majorTrapero, perquè és injusta la si-tuació en què es troba, no haviapassat mai una relació de con-fiança tan gran entre la ciutada-nia i els Mossos, i és indignantque algú la pretengui trencar.També hem de rehabilitar les ofi-

cines a l’exterior i el Diplocat,perquè són legals i s’han tancatper pur interès polític del PP.

També s’ha de restablir el go-vern legítim? Perquè potser laidea de formar-ne un al mésfort possible és incompatible...L’independentisme no ha de re-nunciar a cap dels dos objectius.El restabliment del govern de-pendrà de la situació legal i judi-cial, però nosaltres ens presen-tem amb un candidat que es diuOriol Junqueras, i entenem queés qui millor pot liderar la novaetapa que ha d’iniciar la Repúbli-ca i que ha de perseguir el segonobjectiu, que és fer-ho molt mésampli i convidar-hi noves incor-poracions. La millor figura perfer-ho és Junqueras, perquè téuna transversalitat i capacitat de

representar el país enorme, comhem vist a Sant Vicenç delsHorts. Això el situa com una deles millors persones per generarels amplis consensos polítics queha de tenir la nova etapa. Per ai-xò estem convençuts que hauriade ser ell qui la liderés, perquè técapacitat de cosir, i no sols JxCati el PDeCAT amb la CUP, sinófins i tot més enllà, buscant la in-corporació d’altres perfils. Aixòavui no ho pot fer ningú més queno sigui ell.

Això no és deixar de banda elpresident Puigdemont?És que el nostre candidat ésJunqueras. Des de fa uns dies, amés, tenim un informe jurídicque diu que si continua empre-sonat podria acceptar l’acta dediputat i ser investit president, i

això en facilitaria la sortida. Pertant aquesta passa a ser la nos-tra prioritat: si sabem que el re-habilitem amb els nostres votsper posar fi a una situació injus-ta, i que en facilitem la sortidaproposant-lo per a president, ésla quadratura del cercle.

I llavors Puigdemont quin papertindria? N’han parlat amb ell?Hi he parlat personalment, itots estem d’acord que hauremde veure quines majories tenimel dia 21, i que si aquest procésel vam començar plegats l’hau-rem d’acabar plegats. També es-tem d’acord que trobarem lafórmula d’entendre’ns de la mi-llor manera possible. Ara bé, te-nim un candidat que és l’Oriol, iestem liderant la majoria de lesenquestes, juntament amb Cs. I

ens toca responsabilitzar-nosde la situació i fer una crida alvot que permeti que una candi-datura independentista guanyiles eleccions per sobre de Cs.

Firmaria que guanyés Cs peròque l’independentisme sumés?Hem d’anar a totes, i crec queels independentistes podem te-nir la llista més votada i tenir lamajoria d’escons. Hem d’anar avoler-ho absolutament tot.

En tot cas, tant Junqueras comPuigdemont, encara que fossinelegits, tindrien molt difícil po-der exercir de president. Vostèes veu a punt si arriba el cas?Soc aquí per assumir totes lesresponsabilitats que calguin, i sipassen per assumir la presidèn-cia de la Generalitat, em sentopreparada, ho faré i no estic so-la, perquè m’acompanya unequip que no comença i s’acabaamb la candidatura. Hi ha gentamb molta trajectòria política.

Per què no hi ha hagut cap pac-te de mínims amb les altres llis-tes independentistes?En vam estar parlant, i ens vamadonar que els punts en comú jaels portàvem en els nostres pro-grames, i al final es va descartarfer una presentació. Però hisón, i els objectius són els ma-teixos. Això no em fa patir per-què sé que ens entendrem perprioritzar el mandat democrà-tic de la gent. ERC serà garantiaque hi hagi un govern que im-plementi el camí cap a la Repú-blica, i que hi hagi unitat en l’in-dependentisme per poder supe-rar la suma que fèiem amb elPDeCAT i la CUP, i puguemanar a buscar molta més gentque vulgui protagonitzar la fasede constituir la República.

Van decidir no reeditar JxSí, pe-rò llavors ERC liderava les en-questes i ara totes diuen queserà molt disputat i que Cs pot

Continua a la plana 12

Marta Rovira Secretària general i número 2 de la candidatura d’ERC per Barcelona

PLA · “ERC serà garantia d’unitat en l’independentisme per poder superar la suma amb PDeCAT i CUP” ROLS · “Trobarem lamillor manera per entendre’ns amb el president Puigdemont” A PUNT · “Si he d’assumir la presidència de la Generalitat, esticpreparada i ho faré” TERMINIS · “Com més contundent sigui el mandat democràtic el 21-D, més ràpid l’implementarem”

RedaccióBARCELONA

“Junqueras ha de liderar lanova etapa de consensos”

Marta Rovira, ahir a la tarda abans de l’entrevista davant d’un hotel de l’Eixample de Barcelona ■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

132808-1176289®

guanyar. Se n’han penedit?Sabem que ERC pot guanyaraquestes eleccions, i estem llui-tant per fer-ho. I amb un mis-satge molt clar: hem de repre-sentar l’independentisme desde la seva absoluta diversitat.Això ho fem anant amb tres llis-tes, mirant de maximitzar ca-dascú el seu espai amb tres veusdiverses. Això és molt més posi-tiu per a l’independentisme.

Eviten parlar en el programad’actuacions unilaterals, peròhan deixat anar que caldran...ERC sempre ha dit que fa ban-dera del diàleg i la negociació, ino l’abandonarem mai. Actua-rem igual, demanant negociacióal govern espanyol perquè és lamillor via, però no ens espera-rem a demanar-ho 300 vegadesmés, com el referèndum de l’1-O. No podem supeditar l’avenç iel progrés del país al fet que algovern espanyol li vingui degust dialogar. Si no vol, algundia n’haurà d’assumir la respon-sabilitat; nosaltres no renuncia-rem als objectius polítics i al fi-nal avançarem sense permís sino parlen, perquè mentrestantel país se’ns desfà a les mans.

Li van caure pals per haver ditque no es va implementar la Re-pública perquè l’Estat haviaamenaçat amb violència. Quècanvia per parlar d’unilaterali-tat de nou?Durant tot el procés hem anatguanyant raó i legitimitat, mol-tes vegades a costa de la reaccióo no-reacció de l’Estat. Estemen una altra fase així, de seguirguanyant, i per això no hem derenunciar mai al diàleg però al-hora hem de seguir avançant.

La diferència és que ara no esfixaran terminis? Va ser un er-ror posar-se els divuit mesos?

Si es fixen terminis, en un pro-cés com el que estem en què nototes les variables depenen detu, s’ha de tenir prou cinturapolítica per flexibilitzar-los, ex-plicant per què ho fas. I l’inde-pendentisme és un movimentprou madur per entendre cir-cumstàncies que sorgeixen enel camí que eren absolutamentinesperades, com que el governespanyol volgués fracassar comho està fent, i que renunciés alsdrets fonamentals en democrà-cia per intentar arrasar els in-dependentistes. Aquest és unfactor nou que hem descobert.

No va ser innocent pensar quel’Estat no faria res?Se’ns pot dir que vam ser inge-nus, i hem d’assumir que hi ha unpunt de manca de previsió. Peròningú en les reunions per a l’1-Os’imaginava que acabaria ambmil ferits. Massa sovint s’han presdecisions prejutjant la capacitat

de l’independentisme d’enten-dre-les. Des d’ara hem de donarmolta més informació al movi-ment, i probablement si la presade decisions és més transparent iconcertada actuarem amb me-nys paternalisme, perquè a vega-des hi hem actuat amb excés. Hivam estar a punt l’1-O, i sort quevam fer la consulta pertinent...

Van voler suspendre l’1-O?Quan vam començar a veure lescàrregues, i ens van comunicarque no cessarien i que estavenanant cap a pobles molt petits,es va convocar una reunió almigdia i es va valorar la possibi-litat de suspendre el referèn-dum. Es va fer una consulta agent que teníem d’interventorsi apoderats, i la resposta va serunànime: feu les declaracionsque vulgueu, suspengueu el quevulgueu, que la gent dels col·le-gis no es mourà. Ningú ens vadir que endavant! Per tant, el

procés ha de seguir amb la pos-sibilitat de flexibilitzar els ter-minis si els decidim i concertarles decisions amb la ciutadania.

Hi ha gent que se sent enganya-da perquè diu que no hi haviales estructures d’estat a punt.I tant que estàvem preparats!Hi havia un pla del govern, isempre poso l’exemple del’agència tributària per demos-trar que estava preparada perrecaptar el 100% dels impostos.

La CUP ha dit que no avalaràningú que no implementi la lleide transitorietat. Hi pot haverproblemes per formar govern?Confio que no, perquè està en lamateixa situació que nosaltres.No parteix d’un context políticque tingui més avantatge que laresta per implementar la llei detransitorietat o els decrets. Ensposarem d’acord, sempre hohem fet i ho continuarem fent si

l’objectiu i el mandat dels ciuta-dans és clar. I ERC hi serà lleial.

Se sent en la diana judicial? Jahi ha el rum-rum unionista queserà la propera imputada...Això és campanya electoral, uti-litzen tots els instruments quetenen a l’abast. I igual que tenenl’Oriol a la presó, si algú s’atre-veix a la tasca impossible desubstituir-lo està en el punt demira d’informes judicials, am-pliacions de querelles, etc. Ésuna manera més de fer campa-nya, nosaltres seguim determi-nats a guanyar les eleccions. No-més són informacions periodísti-ques, i entretenir-nos en això ensdistrauria del que hem de fer.

Si guanyen, creu que la UE obli-garà Rajoy a seure a negociar?A diferència del 27-S no arri-bem sols al 21-D: des de l’1-O te-nim connectadíssima moltamés gent, molts representantsinternacionals estan pendentsde què passarà, i ens ho hem deprendre com l’oportunitat defer emergir un mandat demo-cràtic que farem que el governespanyol respecti. I el que faremimmediatament des del partit oel govern serà formar un equip,que ja estem configurant, degent preparada perquè expliquia les cancelleries europees comentenem que és el mandat queens han donat els ciutadans. ■

Ve de la plana 10

Marta Rovira Secretària general i número 2 de la candidatura d’ERC per Barcelona

Rovira creu que no es pot supeditar el progrés del país al fet que el govern espanyol vulgui dialogar ■ REDACCIÓ

❝Veient les càrreguespolicials vam valorarsuspendre l’1-O, peròningú als locals ens vadir que endavant

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

130165-1177823®

Dins l’imaginari políticdels comuns, la plaça deNou Barris de Barcelonaés un indret icònic. Aquí,Ada Colau i Pablo Iglesiashi han protagonitzat mí-tings abrandats entre mul-tituds, i ahir tots dos vantornar a trepitjar-la en l’ac-te central de campanya deCatalunya en Comú-Po-dem. Enmig d’un fred nocolpidor però sí penetrant,i després de fins a set inter-vencions prèvies, el líderde Podem va anar per fei-na tan bon punt va tenir elmicròfon a davant. Oradorconsumat, Iglesias va ferun discurs dur, petri, sen-se cap concessió. D’entra-da, va reivindicar la gestióde Colau al capdavant del’Ajuntament de la capitalcatalana com un exemplede “patriotisme” i “sobira-nia” real per decisions comara multar les grans elèc-triques que incompleixenla llei de pobresa energèti-ca. Arribats aquí, va deixaranar crítiques al que va de-nominar “bloc monàr-quic” –PP, Cs i PSC– per laseva estratègica de fusti-gar, per exemple, la im-mersió lingüística. Tambéva haver-hi retrets per a lesforces independentistesper haver impulsat un pro-jecte, el procés, que ha es-tat “un fracàs”. “Els fets

són tossuts, i que desprésde 40 anys s’hagi de tornara reivindicar allò de lliber-tat, amnistia i estatut

d’autonomia, això és unfracàs”, va reblar. Per su-perar, doncs, aquest atzu-cac, el dirigent de Podem

va proposar a les forcesprogressistes “sumar for-ces per construir unaagenda de canvi” que hau-ria de desembocar en un“govern de reconciliació”que tingui com a prioritatblindar l’autogovern, “en-cara que aquest relat siguimenys èpic”.

Una estona abans queIglesias, havia intervingutel cap de llista de Catalu-nya en Comú-Podem, Xa-vier Domènech, que vacentrar bona part del seudiscurs a reivindicar lacandidatura com l’únicaopció per superar l’actualescenari de polaritzaciópolítica. Després de recal-

car que en cap cas facilita-ran una investidura dePuigdemont –“hem vinguta fer-los fora”–, Domènechva afilar el verb amb elspartits unionistes, a qui vabatejar com “el bloc d’Az-nar”, per les lloances quel’exmandatari espanyol hadedicat a Ciutadans, popu-lars i socialistes, peraquest ordre, i del qual vavaticinar “que no sumaràmajoria”. Davant les en-questes adverses, el candi-dat dels comuns va recor-dar que en anteriors comi-cis aquestes ja es van de-mostrar errònies. “Hi hau-rà remuntada històrica”,va asseverar. ■

RedaccióBARCELONA

Iglesias crida a fer un governque protegeixi l’autonomiaa En el seu acte central de campanya, Catalunya en Comú-Podem formula un dur atac contra JxSí iel “bloc d’Aznar” a Domènech desafia les enquestes i vaticina una “remuntada històrica” el 21-D

D’entre la col·lecció de parla-ments de l’acte d’ahir, l’únicque va fer referència explícitaa l’1-O va ser el de la número 2de la llista, Elisenda Alamany,que va censurar als partitssobiranistes la patrimonialit-zació que han fet de la jorna-da. “L’1-O no és propietat decap partit. Nosaltres tambévam anar a defensar escoles iho vam fer en nom de la de-

Pablo Iglesias (al mig de la foto amb Alberto Garzón) amb alguns dels ponents de l’acte a la plaça de Nou Barris ■ EL PUNTAVUI

mocràcia”, va manifestar. Perla seva banda, Ada Colau vaprotagonitzar possiblementl’atac més contundent res-pecte al govern de Junts pelSí. “No donen ni un euro a es-coles bressol, però mentres-tant n’aboquen molts a esco-les de l’Opus. Vergonya!”, vaclamar l’alcaldessa, que tam-bé va assegurar que “mai” fa-ran presidenta Arrimadas.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’1 d’octubre no és de cap partit”

El candidat de la CUP,Carles Riera, va avisarahir la resta de partits in-dependentistes i els co-muns que la possibilitatd’acabar celebrant un re-ferèndum pactat a Catalu-nya és una “quimera” i vafer una crida a aplicar launilateralitat des dels car-rers: “La República és gua-nya i s’imposa des dels car-rers, amb la lluita cara acara contra l’Estat”, va as-segurar el candidat, en unacte ahir al vespre al Po-blenou. Riera va desplegarla proposta política dels“decrets de la dignitat”,que inclou la creació d’unabanca pública catalana.

Al matí, la CUP va ferun acte a Santa Coloma deGramenet, on viu l’exdi-putada Gabriela Serra,que va retreure al “bloc del155” que enganyi les per-sones grans amb “menysmitjans i més dificultatsculturals” dient-los que nocobraran les pensions enuna Catalunya indepen-dent. “Això sí que és terro-risme”, va etzibar, segonsl’ACN. Els cupaires van re-ivindicar el mestissatgeque han representat en elsdarrers mesos els CDR ivan demanar al PP i a Csque “no utilitzin els veïnsamb mentides”. La núme-ro dos de la CUP per Barce-lona, Maria Sirvent, va re-ivindicar Catalunya com aterra d’acollida i va rebut-jar el missatge de fracturasocial que exposen Albiol iArrimadas. ■

LaCUP qualificade “terrorisme”els “enganys”del “bloc 155”

RedaccióBARCELONA

scrivia fa uns dies: “Emcosta sortir de casa, emcosta fer vida normal,em costa tornar a riure.”

L’experiència a la presó marcaper sempre?És una experiència molt trau-màtica. Primer, perquè costaadaptar-te dins la presó, és uncanvi total. Però, quan en surts,és exactament el mateix. Totaaquesta setmana he estat inca-paç de fer la meva vida normal.Tens la sensació que t’afogues,que necessites respirar aire.Vols veure gent, però al mateixtemps et sents aclaparada.M’està costant. I, de fet, avuiés la primera entrevista en quèen parlo.

I li ho agraïm moltíssim. Compassaven els dies a la presó?Els dies allà són molt marcats.Al matí, a les vuit, et venen aobrir la cel·la i has d’estar dreta.A dos quarts de nou, vas a es-morzar. Després, tens dues ho-res per fer activitats i el que fè-iem era recloure’ns molt a la cel-la. El nostre objectiu era inten-tar portar-ho amb dignitat. És adir, llegir, escriure i parlar entrenosaltres. I la segona cosa, serespartanes. Això vol dir tenirun horari marcat i així tens lasensació que va passant el dia.Perquè, si no, són moltes horesmortes i tens la sensació que nofas res, que no vius i no ets tu.Hi havia una estona que podíemanar al pati i la relació amb lesinternes era molt bona. Un 80%eren noies d’altres països, sobre-tot sud-americanes, i amb elles

Eparlàvem de temes generals, deltemps. A part, tant la Meritxell[Borràs] com jo vam decidir feresport. Però ella, al cap de poctemps, es va fer mal. I jo camina-va. Quan ens obrien la cel·la, sor-tia disparada i anava a un pati.I el tenia apamadíssim. Fer totala volta eren 140 passes. I feiadeu voltes a la dreta, deu a l’es-querra i deu de través. Fent aixòtres vegades al dia, vaig calcularque eren entre quatre i cinc qui-lòmetres. I al final hi havia inter-nes que m’acompanyaven.

Què els deien les internes?Més de la meitat no entenienres ni coneixien la situació deCatalunya. Llavors hi havia unabasca i alguna altra que se’n fe-ien creus. Però amb qui més envam parlar va ser amb els fun-cionaris. Estaven molt polarit-zats. Un creia que havíem deser a la presó, amb un raona-ment molt de dretes i del PP.En canvi, un altre ens deia queli costava entendre per què vo-líem la independència, però queno era motiu per estar preses.D’altres em felicitaven per lespolítiques socials que s’han fet aCatalunya. La gran majoria cre-ien que no havíem de ser allà.

Les tractaven diferent?No, això ens ho van deixar moltclar des del primer dia: que tot-hom era igual i que no fariencap diferència. El que sí que ensva comentar alguna interna ésque el tracte, en general, haviacanviat des que hi érem nosal-tres. Deien que el menjar erauna mica millor. I, per exemple,la calefacció només s’engegavaal migdia i al vespre una hora. I

allà fa molta i molta fred, per-què les cel·les són petites i hu-mides i les instal·lacions sónmolt velles. A partir de la sego-na setmana de la nostra estada,la van començar a engegar unahora al matí. Les mateixes in-ternes, tant del nostre mòdulcom dels altres, ens deien queaixò no passava des de feia tresanys. Tot i això, cap tracte dife-rencial, i diria que en condi-cions més dures que els altrescompanys. Ells tenien dues visi-tes: l’una, per als amics; l’altraper als familiars. Nosaltres no-més una de quaranta minuts.

A la setmana.Sí. I a través d’un vidre. Això ésuna de les coses que pitjor m’hovan fer passar. Perquè veure elsteus a través d’un vidre nomésquaranta minuts a la setmanaés molt dur. I les trucades de te-lèfon. En tenies una al dia, i nopodia ser al mateix número, decinc minuts. Per tant, un cophavies dit les quatre coses degestió que necessitaves, es talla-va i no podies tornar-hi.

Això era el pitjor de tot?El pitjor era que et senties allu-nyada de tot allò que estimes.De la teva família, dels amics.No tenies cap connexió ambl’exterior, i una de les coses queens van anar molt bé va serrebre El Punt Avui, l’Ara i ElTemps, perquè tenies d’algunamanera una vinculació amb elpaís. L’altra cosa pitjor és que ettracten com si no fossis perso-na, perquè no pots decidir res.Hi ha cua al menjador, has demenjar en silenci; surts i és l’ho-ra del pati, i no et pots moure

d’allà; després et tanquen a lacel·la... Hi havia una cosa queens costava molt a totes dues:a les vuit del vespre, et tanquena la cel·la i, al cap de dues hores,sona un timbre i passa un fun-cionari a comprovar per un fo-rat si ets a lloc. Has d’estar apeu dret darrere la porta. Im-pacta, i allò et fa sentir que es-tàs presa.

És possible treure’n alguna ex-periència positiva?D’experiència positiva, ni una,més enllà d’adonar-te que lescoses essencials que trobes a fal-tar no són materials. I, en canvi,dones molt de valor al fet de notenir la família, de no poder feruna abraçada... Recordo el pri-mer dia que vaig tenir el vis-a-visamb la família: poder tenir elsmeus fills, que són grans, abra-çats... Aquell record em va durartota la setmana. A la presó evo-ques molts dels records del quehas viscut. Es tracta de buscar lapart positiva per tirar endavant.

Els arribava l’escalf de la gent?Ens arribaven 300 cartes dià-ries. I ens deien que n’hi haviamoltes més i que no donavenl’abast. I això era molt impor-

tant. Rebre les cartes i els diarisva significar molt.

Tenien televisor?Sí, però només podíem sintonit-zar TVE1, Cuatro i, a estones,La Sexta. De fet, la notícia delnostre alliberament la vam sa-ber per La Sexta.

Quan ho van sentir, quina va serla seva reacció?És curiós, però no vam estar gensalegres. Totes dues ens vam en-fonsar pensant en els que es que-daven. Perquè no hi havia capraó. Quan vam anar a declararal Suprem, de tornada vam coin-cidir amb Joaquim Forn. Em vadir que no li havien fet gaires pre-guntes i que més aviat tenia lasensació que ell sortiria i jo no.I quan veus que és a la inversano és cap alegria. Totes dues vamquedar aixafades. Tot i que aquellcap de setmana ho havíem pas-sat molt malament. Aquella inde-finició després de declarar diven-dres i fins dilluns no saber res...

Vostè va anar a la primera roda depremsa de Puigdemont a Brus-sel·les. I va tornar a Catalunya.Havia anat a Brussel·les perquèm’havia convocat a una reunió

Anna PuigFIGUERES

“No ens podemacovardir perhaver estat unmes a la presó”

Dolors Bassa Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies i cap de llista d’ERC per Girona

CAMPANYA · “No em sento gens lliure en els mítings, però també sento que,si no fem un esforç, guanyaran ells i aleshores ningú serà lliure a Catalunya”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

el mateix president. Vam par-lar de quines possibilitats hihavia, i quedar-se allà n’erauna. Però jo no ho havia co-mentat a casa i ni m’ho haviaplantejat. Amb total normali-tat, vam agafar l’avió i vam tor-nar. I tan bon punt vaig arribara casa, el dia 1 de novembre,vaig rebre la citació. Per tant,la idea de Brussel·les no era encap moment escapar-nos, sim-

plement hi havia una reunió.

Creia que podria anar a la presóen aquell moment?No vaig anar a declarar ambaquesta predisposició. Semprehavíem pensat que podríemacabar a la presó, però no aquelldia. Teníem el precedent delsJordis, que van anar al jutgeuna primera vegada i després hivan tornar. Per tant, el primer

dia anava predisposada a això.Simplement es tractava de dirque no érem violents. Aquestaés la pregunta que em van fer: sicreia en la violència. I res més.

Res més?Només aquesta pregunta. Ambuna jutgessa que no va aixecarel cap del mòbil en cap moment.Jo em pensava que només hohavia fet amb mi i després varesultar que ho havia fet ambtots. Al cap de dues hores, vamentrar-hi un per un i ja no envam tornar a sortir.

Què li passa pel cap quan li co-muniquen que anirà a la presó?És molt bèstia. Entraves peruna porta, sorties per una altrai llavors ja t’esperaven els poli-cies amb les manilles. Jo els vaigdir que m’havia trencat els ten-dons de l’espatlla i que no podiaanar amb les mans al darrere.I van respondre: “Esto es el pro-tocolo.” I em van emmanillar.Aquesta és la part més fosca. Nosabies on anaves, no sabies quèfeien. Et posen en una furgone-ta. Llavors va arribar la Merit-xell [Borràs], també emmanilla-da amb les mans al darrere. Elsvam preguntar on anàvem i ensvan dir: “Ya lo verán, a Alcalá-Meco.” Cap de les dues sabíemon era. I la conducció fins a lapresó va ser horrorosa. Anàvemd’un costat a l’altre. En canvi,el dia que vam sortir de la presóper anar al Suprem, vam reco-nèixer alguns dels mateixosguàrdies civils, i la conducció vaser totalment diferent. Feia lasensació que el primer dia ensvolien humiliar.

Com és l’arribada a la presó?Impactant. T’ho treuen tot: bra-çalets, rellotge, ulleres... Ensvan prendre les empremtesdactilars i de seguida ens vanportar a un mòdul fosc i ens vantancar en una cel·la. Aquella nit

ho vam passar molt malament.També havien estat duríssimesles dues hores abans de sortirde l’Audiència, quan ja sabíemque aniríem a la presó. Estavaen una cel·la, tota sola, senseque ningú em digués res, en unespai molt petit i sense cap fi-nestra, sense saber on aniríem.

El que explica és colpidor. I tot iaixí decideix presentar-se coma cap de llista d’ERC a Girona.La veritat és que en un primermoment vaig tenir dubtes. LaMeritxell [Borràs] creia que jahavia dedicat molts anys a la po-lítica i va decidir que ho deixava.I jo m’ho vaig plantejar, peròdesprés vaig pensar que no po-dia dir que no i deixar córrer lafeina que havíem fet, sobretotpel que veia que passaria. No potser que ens acovardeixi el fetd’haver estat un mes a la presó.

Què sent quan diuen que vostèno era una presa política?Indignació. Perquè fan propos-tes que són mentides, i tambépel fet que diguin que no socuna presa política. Sento unagran decepció, per exempleamb el PSC. En el mateix mo-ment en què a mi em posen lesmanilles i em tanquen a la pre-só, el líder del PSC surt a ballari està content. Jo no ho hauriafet mai amb un adversari polític.Això no ho oblidaré. Em va fermal, perquè crec que l’empatiaamb les persones no s’ha de per-dre mai. I per la resta: que Ciuta-dans vagi dient el que diu sobrel’escola em dol. Però no estic en-fadada. I aquell A por ellos noel puc entendre de cap manera.Nosaltres hem demostrat quehem treballat per a tothom.

Se sent coaccionada en els mí-tings?I tant! Moltíssim.

La podria perjudicar el que hi

digui?Sí. De fet, en les mesures cau-telars es deia que ens deixavensortir per fer campanya. Peròets conscient que qualsevol quet’escolti et pot denunciar i potstornar a la presó. Per tant, noem sento gens lliure. Però tam-bé sento que, si no fem l’esforç,poden guanyar ells i aleshoresningú serà lliure a Catalunya.

Per què ha de guanyar ERC?Perquè creiem en la política so-cial, perquè som un equip cohe-sionat i amb experiència i per-què és la garantia que treballa-rem per millorar el país, amb lasuma, òbviament, dels altrespartits independentistes.

Fa la sensació, però, que hi hadissonàncies. S’entendran?Crec que ho tenim claríssim. Esva valorar la possibilitat d’anarjunts. I la majoria coincidíemque tenim gent diferent al dar-rere i que havíem de portar ob-jectius conjunts, però aconse-guir més majoria social. I l’únicamanera era anar separats.

Qui ha de ser president, Jun-queras o Puigdemont?Ara toca afrontar les eleccions,que no són presidencialistes. I esdecidirà a partir del resultat. Ami no em desagradaria que fosPuigdemont, perquè hem com-partit govern, però el condicio-nant d’ERC de tenir el cap dellista a la presó és molt greu.

Sigui quina sigui l’opció, les di-ficultats són grans.I per això ERC pot oferir méspossibilitats si ni Puigdemontni Junqueras poden ser presi-dents. Però aquesta és una dis-cussió per al dia 22. El 21 hemd’aconseguir que els tres partitsobtinguin el màxim de vots i de-mostrar que tenim aquella ma-joria social que sempre ens handit que no tenim. ■

La consellera Bassa, aFigueres, poc abans d’unmíting ■ LLUÍS SERRAT

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017

180521-1129983w

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 201718 | Nacional |

Redacció BARCELONA

sona Passola és la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Cata-là. Què escriuria a les postals per als presos?

Tinc una carta escrita que vaig fer mentre anava en tren a Brus-sel·les però si em preguntes per les postals jo els posaria: no es po-den engabiar els ocells lliures. Volareu! Volarem!

El govern espanyol nega que Oriol Junqueras, Joaquim Forn o elsJordis siguin presos polítics. Què en pensa?És obvi que hi hagut una estratègia per escapçar el nostre movi-ment. S’ha tallat el cap a aquells que ho lideraven des del poble, lagent o els partits. És una vergonya com la justícia espanyola estàsupeditada al govern espanyol. Hem de dir, amb majúscules, quesón presos polítics i exiliats polítics.

Com ha viscut personalment aquestes últimes setmanes?Vaig anar a la manifestació a Brussel·les i va ser impressionant. Itambé he fet coses més quotidianes amb gent que conec perso-nalment com anar de compres amb Carme Forcadell.

Com l’ha vist d’ànims?És una dona molt forta i molt potent, que des de la base ha arri-bat molt amunt.

Què n’espera, de les eleccions del 21-D?Aquest país porta una lluita soterrada des de fa molts segles. Noés un invent recent ni una manipulació de TV3, com volen ferveure alguns. És una reivindicació que ha anat passant de pares afills i és un sentiment popular i potent per poder canviar les coses.Aquest sentit és irreductible i aquests vots, per tant, no fallaran.Som un bloc enormement popular i transversal, que lliga moltsanhels, no només la independència, sinó governar millor. ■

I

“Els ocells lliures noes poden engabiar”

EL PUNT AVUI

Isona Passola Cineasta

El Punt Avui distribueixamb el diari d’avuidiumenge una làminaamb quatre postals perenviar a cadascun delspresos polítics catalans:Oriol Junqueras, JoaquimForn, Jordi Cuixart i JordiSànchez. La iniciativa,que s’ha fetconjuntament ambla sectorial de l’ANCCristians per laIndependència, preténmostrar la solidaritatamb els investigatsfent-los arribar elmissatge que cadascúescrigui a la postal. Lespostals, que s’han deretallar, ja tenen impresal’adreça de cadascundels empresonats i cal,sobretot, posar-hi elremitent, ja que elscentres penitenciarisno admetencorrespondència si nos’identifica claramentla seva procedència.

Hi faltes tu

Redacció BARCELONA

avier Pacheco és el secretari general de CCOO a Catalunya.Què els escriuria, als presos?

En la línia del que els hem escrit fins ara. Que ens sentim concer-nits. Que tenen el suport de CCOO, que hem escrit al síndic degreuges de Catalunya, al Defensor del Pueblo d’Espanya, al Con-sell de Ministres, al ministre de Justícia, al Congrés, al Senat, alConsell General del Poder Judicial, al Parlament Europeu, a laComissió Europea per a la Democràcia pel Dret i al Consell Euro-peu reclamant la seva atenció sobre l’evident desproporció del’actuació de la fiscalia i del manteniment de la presó preventiva.Que estem preocupats per ells i per les seves famílies.

Què n’opina, del fet que encara hi hagi quatre presos?Tenim encausats, hem tingut empresonats i encara hi ha proces-sos oberts a sindicalistes per exercir el dret de vaga. Veiem con-demnes a rapers per cantar. Les reformes del PP en matèria dejustícia són alarmants. No entenem que es puguin mantenir enpresó els líders polítics i socials en campanya. És molt injust.

Com ha viscut aquestes últimes setmanes la situació política?Estem preocupats, com tothom. Hem treballat a favor del diàleg ila serenitat. El sindicat sempre ha tingut un compromís amb elsdrets nacionals i amb l’autogovern de Catalunya, que conside-rem que sostenen i han de ser sostinguts pels drets socials.

Quin és el camí que s’ha de seguir després de les eleccions?Cal fer una lectura intel·ligent de les correlacions de forces iconstruir futurs compartits en calendaris raonables. Algunsgrans acords són possibles. Tal com vam fer un pacte per la in-dústria, caldrà fer el del turisme i el comerç. CCOO també posa elfocus en la lluita contra la desigualtat i la pobresa. ■

J

“Teniu tot elnostre suport”

EL PUNT AVUI

Javier Pachecho CCOO

1543

05-1

1784

74®

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017

180225-1177921®

úsica, pregària i pa-raules d’escalf es vanconjugar ahir a l’es-glésia de Sant Felip

Neri de Barcelona en una petitamarató amb diverses interven-cions per fer un homenatge adistància als quatre líders polí-tics catalans que continuen em-presonats després de dos mesos.Convocats per Cristians per laIndependència, sectorial del’ANC, familiars, amics i simpa-titzants dels Jordis, del vicepre-sident Oriol Junqueras i del con-seller Joaquim Forn es van re-unir en un temple ple de gom agom, on també es van repartircartolines formades per quatretargetes postals llestes per sertrameses als presos polítics coma mostra d’afecte i solidaritat.Les targetes, amb les adreces i

Mamb la inscripció “Hi faltes tu”,també seran distribuïdes per ElPunt Avui, que les encarta en laseva edició d’aquest diumengeen adhesió al lema “Inundem lespresons de postals solidàries”.

Durant unes sis hores, condu-ïdes per la periodista Sílvia Cóp-pulo, van desfilar diverses perso-nalitats, que van presentar po-nències sobre la situació políticai social del país. Entre aquestes,molt aplaudides van ser les al·lo-cucions d’Arcadi Oliveras, queva presentar dades demolidoressobre la injustícia social, i tambéun petit debat entre VictòriaMolins i Mar Galceran, dues ve-teranes de la feina a peu de car-rer, que van reivindicar el dretdels religiosos a “ser a la políti-ca”, per tal com aquesta pertanya la “res publica”, en paraules deMolins. Galceran, per la sevabanda, va insistir en la necessi-tat de denunciar l’opressió i l’ex-

plotació dels ciutadans, tant sisón polítics com si es tracta depersones dels extractes mésdesfavorits de la societat.

Especialment intensos vanser els mots dels familiars delsempresonats, com ara els deLaura Masvidal, esposa de Joa-quim Forn, que va explicar comva haver de commemorar senseel seu marit els 25 anys de ma-trimoni i que va recordar ambtristor “l’aïllament, però tambéla fortalesa”, del conseller d’Inte-rior. Al seu torn, Sergi Corbera,parella del conseller Toni Co-mín, ara exiliat a Brussel·les, varecordar com d’esborronador elsés haver aconseguit de personesanònimes “una estimació que noes paga amb tots els diners del’Íbex-35”. Finalment, Txell Bo-net, esposa de Jordi Cuixart, vadeclarar: “Per cada cop que heplorat de tristor, n’hi ha vuit queho he fet d’emoció.” ■

MISCEL·LÀNIA · Música, poesia, debats i testimonis es van aplegar a Sant Felip Neri, on es van repartir postals solidàriescom les que avui encarta El Punt Avui CALIU · Familiars i amics dels empresonats hi van participar amb discursos emotius

RedaccióBARCELONA

Marató per als presos polítics

Laura Masvidal, esposa del conseller Joaquim Forn, durant la sevaintervenció, ahir, en l’acte a Sant Felip Neri ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 201720 | Nacional |

140943-1178327®

La Cambra de Comerç de Reusrealitza aquesta setmana la Mis-sió Comercial a Israel amb l’ob-jectiu de descobrir noves opor-tunitats de negoci en un paísque s’ha convertit en un delsprincipals socis d’Espanya a l’O-rient Mitjà. En total són cinc lesempreses –de l’àmbit agroali-mentari, químic i metal·lúrgic–que participen en aquesta ini-ciativa que la Cambra ha realit-zat amb el suport d’ACCIÓ i ques’emmarca en el conjunt d’acti-vitats de promoció internacionalque la corporació realitza cadaany per donar suport al seu tei-xit empresarial amb la perspec-tiva de poder obrir mercat arreudel món.

Paral·lelament a l’agenda estric-tament comercial que segueixenles empreses, la Missió hapermès avançar en l’acord decol·laboració amb la Cambra deComerç de Beer Sheva, represen-tant d’un dels territoris amb mésprojecció econòmica del país, es-pecialment d’ençà de la inaugu-ració del prestigiós CyberSack, elnou parc tecnològic de la indús-tria cibernètica que s’ha definitcom el Silicon Valley israelià.

Missió comercial de la Cambra de Comerç de Reus a Israel• Acord amb la Cambra de Comerç de Beer Sheva per dinamitzar les relacions comercials entre les respectives empreses.

• La de Reus serà la primera Cambra de l’Estat espanyol que s’incorpora a l’Eurasian Business Union, una plataforma TIC per afavorir els contactes empresarials.

• La delegació de la Cambra concreta, també, diverses línies de col·laboració amb la Federació de Cambres de Comerç d’Israel a Tel Aviv.

Precisament la reunió amb laCambra de Beer Sheva, repre-sentada pel seu director, ValeryMigirov, ha servit per conèixerl’Eurasian Business Union, laplataforma desenvolupada perla corporació israeliana per con-nectar empreses i on hi partici-pen organitzacions no única-ment d’Israel sinó també de paï-sos de l’est d’Europa i Àsia. Lainiciativa disposa de la partici-pació de diverses Cambres delsEstats Units i el Canadà.

D’aquesta manera la Cambra deComerç de Reus seria la primerade l’Estat espanyol que s’incor-pora a aquest projecte TIC perafavorir la relació entre les em-preses a nivell internacional. Unfet que ha volgut subratllar elpresident de la Cambra, IsaacSanromà, destacant la “visibili-tat que aquesta iniciativa potdonar a les nostres empreses al’hora d’obrir mercat i fer-ho,precisament, en territoris moltatractius atenent les possibili-tats de negoci que ofereixen”.La redacció de l’acord amb laCambra de Beer Sheva inclou,també, la voluntat de reeditaraquesta trobada empresarial

durant els propers mesos, peròen aquest cas en territori català,i segellar formalment l’aliança.

Prèviament a la reunió a BeerSheva, la representació de laCambra de Reus ha realitzatuna reunió de treball a la seu dela Federació de Cambres de Co-merç d’Israel a Tel Aviv que hapermès materialitzar tot un se-guit de col·laboracions ambl’objectiu de facilitar la relacióempresarial entre les empresesque representen.

La delegació empresarial estàencapçalada pel president de laCambra, Isaac Sanromà, i incloutambé la presència de l’alcaldede Falset, Jaume Domènech, es-tret col·laborador de la corpora-ció al Priorat. Per la seva banda,la delegació israeliana que haparticipat en aquesta reunióestà integrada per Zeev Lavie,director de la Federació deCambres de Comerç d’Israel;Moshe Soham, director generalde la Cambra de Comerç Espa-nya-Israel; José María BlascoRuiz, conseller econòmic i co-mercial de l’Ambaixada espa-nyola; Mar Pérez, directora de

l’oficina d’ACCIÓ TEL AVIV; Sha-ron Mermelstein, directora derelacions internacionals de laFederació de Cambres de Co-merç a Israel, i Gil Oren, projectmanager d’ACCIÓ a Tel Aviv.

Durant la reunió, a la qual tam-bé hi han assistit les empresesparticipants a la Missió, s’ha fetuna anàlisi precisa de les poten-cialitats comercials d’Israel. Enaquesta línia, el director de laFederació de Cambres de Co-merç, Zeve Lavie, ha posat l’ac-cent en la realitat econòmicadel país i els lligams amb Espa-nya, que és el principal soci co-

mercial a Europa, al davant depaïsos com França i el RegneUnit. Lavie també ha recordatque les empreses catalanes re-presenten el 30% de les impor-tacions a Israel i ha posat l’ac-cent en les possibilitats que ofe-reix el mercat per a les importa-cions agroalimentàries atenent,també, el progressiu desenvolu-pament de l ’anomenatfoodtech, que és la tecnologiaaplicada en el món agroalimen-tari.

Precisament el president de laCambra, Isaac Sanromà, ha vol-

gut remarcar les possibilitatsque ofereix Israel per al mercatvinícola considerant que el vi téun 0% d’aranzels, fet que supo-sa un avantatge molt competitiuper als cellers del territori. Enaquest sentit hi ha una dadaque ho corrobora: del total deles importacions de vi d’Israel el2016, un 10% corresponien a viespanyol.

La Missió a Israel continuaràfins dijous amb les entrevistescomercials que realitzaran lesempreses participants gràcies al’agenda de contactes confec-cionada per la Cambra i ACCIÓ.

entenars de ciutadanses van concentrar ahiral vespre davant delsajuntaments catalans

i, de manera pacífica, com sem-pre, van exigir la llibertat delspresos polítics, just quan escompleixen dos mesos que lajutgessa de l’Audiencia Nacio-nal Carmen Lamela va dictar lapresó provisional per als presi-dents d’Òmnium i de l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC),Jordi Cuixart i Jordi Sànchez,tancats, en mòduls separats, alpenal de Soto del Real, a Ma-drid. Ningú es va oblidar tam-poc del vicepresident Oriol Jun-queras i del conseller d’Interior,Joaquim Forn, en presó provi-sional des del 2 de novembre, itambé allunyats de la família enestar tancar al centre d’Estre-

cmera, als afores de Madrid.

La plaça de Sant Jaume deBarcelona va tornar-se a omplirde ciutadans que van cridar perexigir les llibertats dels Jordis,Junqueras i Forn. “No esteusols”, “fora okupes del Palau” i“segrestats fa dos mesos”, vanser els lemes que cridaven elsconcentrats, a més de cantarL’estaca i Els segadors. En l’ac-te, es va llegir una carta de Cui-xart en què insisteix a defensarla República Catalana de mane-ra pacífica. També es va infor-mar que Sànchez ha estat can-viat de mòdul de la presó com acàstig per enregistrar un mis-satge com a número 2 de Juntsper Catalunya, després que eljutge del Suprem li hagi negatpermisos per fer campanyaelectoral. El secretariat nacio-nal de l’ANC també va exigir lallibertat dels presos polítics enuna concentració a Móra

d’Ebre, en què van participarveïns de les Terres de l’Ebre.

A més, Òmnium Cultural vadifondre ahir un vídeo per re-cordar els 60 dies que Cuixart iSànchez fa que són a la presó.En el vídeo de la plataformad’ANV i Òmnium, diverses per-sones escriuen una carta a Sàn-chez i a Cuixart i en reclamen lallibertat, tal com han fet els fa-miliars i companys dels empre-sonats. “Us hem escrit aquestacarta, que és col·lectiva i moltespecial. No us oblidem. No de-fallirem”, afirmen. En la cartacoral recorden els valors de “pa-cifisme i democràcia”, remar-quen la solidaritat amb els dosempresonats tot recordant-losque tots estan “junts en això” iasseguren que no defalliran, re-produint els missatges que Jor-di Cuixart va defensar en actespúblics. Seixanta dies i seixantanits privats de llibertat. ■

CONCENTRACIÓ · Centenars de veïns criden per la llibertat dels presos polítics, en complir-se 60 dies de l’empresonamentde Sànchez i Cuixart VÍDEO · Òmnium enregistra una carta coral per als dos líders sobiranistes i els recorden: “No esteu sols”

RedaccióBARCELONA

“Segrestats fa dos mesos!”

Ciutadans van tornar a omplir la plaça Sant Jaume de Barcelona, ahir, perdemanar la llibertat dels presos polítics ■ JAVIER ETXEZARRETA / EFE

L’Assemblea de Catalunyanomés reconeixerà des-prés del 21-D com a “presi-dent legítim” el que va sor-gir de les eleccions del 27de setembre del 2015, és adir Carles Puigdemont i elseu govern. Així ho faconstar l’entitat indepen-dentista en un comunicataprovat ahir pel seu secre-tariat i remès als seus as-sociats. L’Assemblea con-sidera il·legítims els comi-cis de la setmana vinent iadverteix que “només re-coneixerà un govern for-mat per forces indepen-dentistes” i que serveixiper anul·lar l’acció de l’ar-ticle 155.

Aquest és el primer copque l’Assemblea es pro-nuncia en la campanyaelectoral i tot i advertir dela seva neutralitat fa tam-bé un doble toc d’atenció ales forces independentis-tes. D’una banda, mostrael “profund desacord”amb possibles pactes post-electorals amb forces noindependentistes i, d’unaaltra banda, es manifestacontra aquells que vulguinintentar “vies lentes ambuna legislatura autonòmi-ca de quatre anys”.

L’Assemblea justifica laseva posició per la inexis-tència d’una llista unitàriadel sobiranisme, fet queestà provocant “desavi-nences o tensions políti-ques com era previsible”.De manera clara l’ANC diuque donarà suport a lesforces polítiques que escomprometin en la conso-lidació de la República pro-clamada el 27 d’octubre, larestitució del govern legí-tim i l’inici del procés cons-tituent. ■

L’ANC nomésreconeixeràcom a presidentPuigdemonta Rebuig apactes amb noindependentistesi a una via lenta

RedaccióBARCELONA

Concentració de l’ANC ahir a Móra la Nova després de la reunió del secretariat ■ ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017

8496

65-1

1750

22w

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 23

1697

58-1

1781

22®

El secretari general delPSOE, Pedro Sánchez, vaanimar els 400 assistentsen el míting celebrat ahir al’Auditori de Girona a mo-bilitzar-se per convertir elPSC “no en la quarta, ni latercera, ni la segona... sinóen la primera força políti-ca de Catalunya” i, és clar,a votar el candidat MiquelIceta perquè aquest esde-vingui el nou president dela Generalitat.

Ho va fer mostrant unapapereta electoral del PSC,la qual segons ell garantirà“la concòrdia, l’experièn-cia i la convivència”. Unareivindicació del vot per al

PSC perquè és la “força dela unió de Catalunya” i ga-ranteix la reconciliació nonomés de paraula sinó quedona exemple amb accionscom ara l’aliança ambUnits per Avançar. Una vo-luntat integradora que,com va subratllar, els situacom a garants de la restau-ració de les “ferides causa-des pel procés”.

Un projecte polític, elqual lidera Iceta, que per aSánchez es pot resumiramb dues paraules (en rea-litat, tres): “Entre tots, to-dos.” “Perquè amb en Mi-quel entre tots construireuuna Catalunya per a tots”,hi va afegir.

En un discurs d’estatmolt més que no pas de Ca-

talunya, Pedro Sánchez vaaprofitar la seva interven-ció per criticar que Maria-no Rajoy no digui res sobrela qüestió catalana. Bé, permatisar sarcàsticamentque si no ho fa és perquè“mai té res a dir”. Entred’altres, Sánchez va reite-rar el seu suport explícit ala reforma del finança-ment que propugna Iceta,la voluntat d’impulsar unarevisió “autocrítica i trans-formadora” de la Constitu-ció Espanyola i reforçar lapedagogia “d’una Espanyafederal”.

Amb crits d’“Iceta presi-dent”, el líder dels socialis-tes catalans va tancar unacte que va incloure les in-tervencions de Sílvia Pane-que i Rafel Bruguera, aixícom la presència de la se-cretària general del PartitSocialista d’Euskadi, IdoiaMendia. Iceta, que va recla-mar un “bany de seny”, vaacceptar encantat el desigunànime de ser el presi-dent “de tots i totes” enuna Catalunya “triomfant,rica i plena”. Va acabar so-nant l’All together nowdels Beatles. I no, no va ba-llar. ■

Jordi Camps i LinnellGIRONA

Sánchez: “El PSC és concòrdia,experiència i convivència”a El secretari general del PSOE va animar a votar Miquel Iceta com a garant per “restaurar lesferides causades pel procés” a Va retreure a Rajoy que no digui res sobre la qüestió catalana

Pedro Sánchez i Miquel Iceta, ahir en un moment distès del míting a Girona ■ LLUÍS SERRAT

| Nacional | 25EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017

1007

74-1

1598

73®

andidata a les presiden-cials de Portugal pel Blocd’Esquerres fa poc mésd’un any, Marisa Matias,

va obtenir els millors resultatsque cap dona hagi aconseguitmai en la cursa per a la presi-dència. Una candidatura que vacombinar amb la seva feina coma eurodiputada de l’EsquerraUnitària Europea a l’eurocam-bra, on té especial interès per lasituació de drets humans i elsafers socials dins i fora de la UE.

Li sorprèn el fenomen de l’inde-pendentisme a Catalunya?No, sincerament. Aquest movi-

CNatàlia SeguraBRUSSEL·LES

ment fa molt de temps que s’estàcultivant perquè no hi ha hagutdiàleg en absolut. El problema en-tre Catalunya i l’Estat espanyol fasegles que dura, i en els últimsanys hem pogut veure que algunacosa estava a punt de passar.

A què ho atribueix?La gent no se sent considerada iles autoritats no tenen encompte els seus problemes es-pecífics.

Va més enllà del nacionalisme?Crec que no necessàriament ésnomés un plantejament inde-pendentista, sinó també el plan-tejament de tots aquells cata-lans que volen expressar-se enllibertat i no ho poden fer.

El 21-D té garanties?És molt inusual fer eleccionsamb representants polítics a lapresó. Un pas crucial per a uneseleccions normals seria l’allibe-rament dels presos. També ésdifícil entendre com es podenfer aquestes eleccions quan l’ar-ticle 155 està vigent. És contra-dictori fer eleccions autonòmi-ques amb l’autogovern suspès.

Hi ha raons per fer una obser-vació internacional?

En l’últim referèndum hi va ha-ver observadors, tot i que no es-taven reconeguts. L’observacióinternacional és un procedi-ment normal i, per tant, tambého seria per a un moment notan normal com aquest. Ara bé,tenir una missió d’observacióformal és diferent.

Són unes eleccions atípiques ala UE?Feia molts anys que no vèiemgent a la presó per motius polí-tics, a la Unió Europea. Una co-sa és empresonar personalitatspolítiques per corrupció, i unaaltra és que per visions políti-ques estiguin a la presó.

Pablo Iglesias diu que no són pre-sos polítics. Hi està d’acord?

No. Crec que hi ha una diferèn-cia entre tenir polítics a la presói els presos polítics. El nostreex-primer ministre Sòcrates vaanar a la presó per corrupció imalversació de fons públics. Pe-rò quan hi ha aquesta tensió enun estat i adoptes mesures radi-cals, llavors estem parlant depresos polítics. Poden estard’acord amb la llei, però hi hamoltes maneres de gestionar unfet com aquest que no passenper posar polítics a la presó.

Està satisfeta amb el rol de l’es-querra espanyola en la crisi?Fa tot el que cal i intenta unir ifer un projecte comú. Les pro-postes del front d’esquerres aCatalunya són més que raona-bles quan fan una crida per unprocés constituent, la revisió dela Constitució del 78, així comper fer un referèndum amb to-tes les garanties.

Què hauria de passar desprésdel dia 21-D?Catalunya està en joc. Peròaquest problema és transversalper a l’Estat espanyol i no es re-soldrà només amb les eleccions.Cal fer grans passos polítics pelque fa a la reforma de la Consti-tució i a la negociació d’unes mi-llors condicions per viure junts.

Cal un altre referèndum?En els últims anys s’ha intentatfer-lo sense èxit per la falta dereconeixement i per la violèn-cia, especialment l’1-O. Tothomal món té dret a exigir un refe-rèndum a les autoritats. Enaquest sentit, garantir aquestdret a expressar-se podria serun primer pas. ■

“És contradictorifer eleccions ambl’autogovernsuspès”PRESOS · “Feia molts anys que no vèiemgent a la presó per motius polítics, a la UE”

Marisa MatiasEurodiputada

EPA

PortugalCapital:Lisboa

LisboaLisboa

Estat espanyol

França Itàlia

Suïssa

Estat espanyol

França It

Su

Mar Mediterrani

Oceà Atlàntic

| Nacional | 27EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 2017

8646

21-1

1779

39®

l 17 de gener del 1995,davant el Parlament Eu-ropeu, el president fran-cès François Mitterrand

va ser llargament ovacionatdesprés de proclamar que “elnacionalisme és la guerra”. Enaquell discurs, Mitterrand va re-cordar el passat tenebrós del’Europa de la primera meitatdel segle XX i va fer una crida apreservar la pau. Vint-i-dosanys després d’aquell discurs,l’exprimer ministre francès ibarceloní de naixement ManuelValls va recuperar, ahir, les ma-teixes paraules de Mitterrandper fer la seva particular valora-ció del sobiranisme català, enun acte de Ciutadans a Barcelo-na en què també van participarInés Arrimadas, Albert Rivera iMario Vargas Llosa.

EL’acte de Ciutadans va ser un

dels dos en què Valls va prendrepart, ahir, a Barcelona, semprefent costat a les forces espanyo-listes. A primera hora del matí,va participar en un cafè col·lo-qui amb Xavier García Albiol i laministra de Defensa, María Do-lores de Cospedal, en què va re-petir el mateix discurs que lesúltimes setmanes s’ha sentit atants líders europeus que hantancat files amb els dirigents del’Estat espanyol. “Espanya téuna constitució que és una deles més democràtiques d’Euro-pa, i dins d’una democràcia hiha unes regles que s’han de res-pectar”, va dir Valls.

L’exprimer ministre francèsva continuar donant lliçonsd’estadista i d’europeisme desde l’escenari del Teatre Goya,que és on la candidatura d’Arri-madas va citar l’exsocialistafrancès i el premi Nobel de lite-

ratura per fer un acte de cam-panya pota negra i que va enva-lentir Albert Rivera a dir que “hiha un perfum” de victòria.

Davant una platea plena, queva quedar petita per encabir

tothom que va voler acudir al’acte,Valls i Vargas Llosa vancompetir per veure quin delsdos desacreditava amb méscontundència el procés inde-pendentista i els seus líders.

Valls no en va tenir prou de re-cordar el fantasma de les guer-res enceses pel feixisme a Euro-pa que va carregar també con-tra Carles Puigdemont, titllant-lo d’“antieuropeu” i va fer mofad’“aquells que esperaven unmissatge d’Europa”, en relació aa les crides fetes des del governde la Generalitat després de l’1d’octubre instant les autoritatseuropees a fer una mediació enel conflicte català.

Al seu torn, Vargas Llosa vatitllar els partits sobiranistes dereaccionaris, primitius, anacrò-nics, antidemocràtics, carre-gats de prejudicis i amb fixa-cions ideològiques. L’escriptorperuà no en va tenir prou i vadedicar unes paraules exclusi-ves a la CUP, titllant aquest par-tit de “reaccionari i tradiciona-lista”, en contraposició a la“conducta progressista” deCiutadans. ■

APARICIÓ · Manuel Valls entra en campanya per fer costat a PP i Ciutadans CRIMINALITZACIÓ · L’exprimer ministrefrancès i l’escriptor Vargas Llosa desacrediten ferotgement el procés sobiranista en un acte amb Arrimadas i Rivera

RedaccióBARCELONA

“El nacionalisme és guerra”

Manuel Valls fent-se una foto amb l’exministre Fernández Díaz ■ EFE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DEL 201728 | Nacional |

RedaccióBARCELONA

er què ha deixat el PSC i es pre-senta amb el PP?L’explicació la trobem en els can-vis que hi ha hagut al PSC en els

últims mesos. Per començar, les primà-ries del PSOE en què va guanyar PedroSánchez amb les seves tesis sobre un es-tat plurinacional. Aquí al PSC fins i totparlaven de “federalisme asimètric”.Jo mai he defensat aquestes tesis. Sem-pre he estat més a prop de la línia méstradicional del PSOE, representada perhistòrics com Alfonso Guerra i FelipeGonzález.

Si hagués guanyat Susana Díaz no hau-ria marxat?Vaig fer campanya per ella. Malaurada-ment, aquella posició no va triomfar, iencara menys al PSC, on va obtenir unresultat molt minoritari. Em vaig adonarque en aquell partit no teníem cabuda elsque, com jo, defensem la idea de la unitatd’Espanya sense complexos, de la igual-tat entre territoris, i vaig tenir clar queen algun moment hauria d’abandonar elpartit. I això es va confirmar quan vandecidir incorporar gent que és naciona-lista, com Ramon Espadaler.

Aquell va ser el punt d’inflexió?Va ser determinant, perquè a més anavaacompanyat d’unes declaracions de Mi-quel Iceta en què deixava entreveure quea Catalunya no es podria governar senseel suport dels nacionalistes, suposo quereferint-se a ERC. I també perquè, enaquell moment, ja va començar a fer re-ferències als indults per als encausatsper sedició i rebel·lió. Encara sense sen-tència ferma, però de moment MiquelIceta ja va deixar dit que s’ha d’anar pre-parant l’indult.

PNo és favorable a l’indult d’unes perso-nes que estan en un procés judicial peruns actes polítics sense violència?Soc favorable que la justícia actuï i queno hi hagi cap polític que quedi exemptde complir amb el mandat judicial. Comqualsevol ciutadà, si els polítics indepen-dentistes van incomplir la llei, que és unfet gravíssim, haurien de fer front a du-res penes de presó. Ja es veurà el que de-terminen els jutges. En tot cas, la idea del’indult no m’ha agradat mai, i encaramenys en aquests casos, en què el danyprovocat a la societat catalana ha estatmolt gran i costarà molt de reparar.

Ells obeïen un mandat democràtic. Nocreu que s’hauria d’haver gestionatd’una altra manera, des de l’Estat, lademanda social que aquests políticsrepresenten?Això que obeïen un mandat democràticés una fal·làcia total. Un mandat de-mocràtic no pot contradir el que diu laConstitució i els drets humans. I, pertant, no hi ha mandat que valgui si vacontra l’ordre constitucional i democrà-tic. S’hauria pogut gestionar d’una altramanera aquesta demanda d’una part dela societat catalana? Tinc els meus dub-tes. El nacionalisme mai en té prou. Ca-talunya és la regió amb més competèn-cies; Espanya és un dels estats més des-centralitzats del món. No és just qualifi-car l’Estat de totalitari, antidemocràtic ifeixista com fa cada dia l’independentis-me. Espanya és un país molt descentra-litzat, democràtic, i no hi ha presos polí-tics, perquè qui està a la presó hi ha arri-bat per haver comès delictes i desprésd’haver-se sotmès a un procés judicial.

Els presos independentistes no han es-tat jutjats.Estan amb mesures cautelars. El jutgeconsiderava que hi havia risc de reinci-dència i de fuga. Al final, això és una deci-

sió judicial i, com a tal, s’ha de respectar.No tot el govern està empresonat. Cadacas s’ha d’analitzar, però de tota manerales decisions judicials en un estat demo-cràtic s’han de respectar sempre.

Què ha de passar a partir del 21-D?S’hauran de començar a canviar aquellsinstruments que ha estat fent servir l’in-dependentisme durant tants anys i demanera tan antidemocràtica i tan anti-ètica. Em refereixo, per exemple, als mit-jans de comunicació públics, i també alsprivats subvencionats. Això s’ha d’aca-bar. Són grans generadors d’odi. I d’aquíve gran part de la crispació social que vi-vim a Catalunya. També s’ha de comen-çar a parlar obertament sobre el que estàpassant amb l’educació pública. Què pas-sa amb el sindicat majoritari de l’ense-

nyament, que qualifica l’Estat d’antide-mocràtic i insta els professors a partici-par en actes a favor de la independència?

Generen odi? Em crida molt l’atencióaquesta duresa. Pot posar algun exem-ple que ho justifiqui?I tant. Quan els programes de TV3 par-len de presos polítics en horari infantil.Quan els informatius parlen del PP do-nant una informació totalment tenden-ciosa. O l’entrevista que va fer VicentSanchis a Miquel Iceta. Sanchis sembla-va més aviat un tertulià, no un entrevis-tador: l’interrompia i el contradeia total’estona.

Aquest estil d’entrevista el manté ambtots els candidats.Amb uns més que amb d’altres. I és sor-prenent que el PSC, que es queixa de lamanipulació dels mitjans públics a Cata-lunya, hagi votat en contra que la inter-venció del 155 servís també per eliminaraquestes anomalies mediàtiques.

Aplicaria el model de TVE pel que fa apluralitat i neutralitat?Jo veig TVE sovint. I hi pot haver diver-ses tendències editorials, però a TV3 esparla de presos polítics de manera ten-denciosa en horari infantil...

Vostè creu que l’‘Info K’, quan explicavaconceptes clau relacionats amb temesd’actualitat, manipulava?En el moment en què es va fer, i amb elcontingut amb què es va emetre, era cla-rament tendenciós.

S’hi definia què és un pres polític, i esdeia que no tothom creu que ho siguin.Sí, és clar! Després d’haver col·locat elmissatge, per després poder adduir im-parcialitat i neutralitat. No som ingenus:la societat és madura i sap el que és unaexposició tendenciosa i partidista. ■

“Caldràactuar sobreels mitjans il’educació”DUR · L’alcalde de Gimenells deixa el PSC i es presenta com anúmero dos en la llista del PP a Lleida DISCURS · Vol aplicarmà de ferro contra els polítics, els mitjans i l’ensenyament

Dante PérezCandidats

EL PUNT AVUI

El que han fet els políticsindependentistes ésgravíssim i hauriende fer front a durespenes de presó

❝

Podreu veure l’entrevista sencera eldimarts 19, a les 20.30 h i a les 23 h