DISSABTE · 1 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14837 - AVUI / Any XL. Núm. 13707 - EL PUNT

1,50€

3906

40-1

1997

72Q

JOIERSTARRAGONA · Sant Agustí, 21 · Tel. 977 249 743TORTOSA · D’en Carbó, 14 · Tel. 977 44 16 62 · Cervantes, 10 · Tel. 977 44 44 90

1136

09-1

1905

47Q

La Guàrdia Civil admet que noes va malversar via ÒmniumSUBVENCIONS · En uninforme al jutge reconeix que nohi ha constància de pagamentsde la Generalitat a l’entitat

GARANTIA · Amnistia escompromet a supervisar que elsJordis tinguin “un judici just” i entorna a demanar l’alliberament

Marchenas’aferra a jutjar l’1-O

P6,7 i 13

EUROPA-MÓN P22,23

La reunió del G-20 a BuenosAires està marcada per lestensions econòmiques Alguns dels líders de la cimera ■ EFE

Comença lagran cimerade Trump

El govern de Pedro Sánchez engegala tercera reforma de la Constitució

Nacional P12

L’aforament, nomésper a polítics en actiu

“Llarena inventa una rebel·lióque als seus escrits no hi és”

Catedràtic de dret penal de la UAM

Entrevista Manuel Cancio P10,11

D’esquerra a dreta, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull i Raül Romeva ■ O.C.

Òmnium distribueix la primera imatge que aplega els presos polítics

Els set de Lledoners junts

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 2018

arl Valentin enpodria haver fet

una peça estripada iben cabaretera, del’incident del gargall alCongrés dels Dipu-tats. Però per comp-

tes del moc, l’actor a qui es recorda laseva tasca de la crítica sardònica i fes-tiva a Munic, va optar pel constipat.Mocar-se (en pronúncia francesa ja se-ria ben bé això, de fotre’s del mort i delqui el vetlla) és el que ha anat fentaquests dies el ministre Josep Borrell.No ho ha fet Dani Mateos, a qui un jut-ge empaita per haver-se refregat pelnas una bandera espanyola; ho ha fetel ministre d’Exteriors. Una rere l’altra,possiblement fruit d’aquesta intel·li-gència fora de mida que li atribueixenels seus fidels. Howard Garner va dirque n’hi ha vuit, d’intel·ligències: la lin-güística, la musical, la matemàtica, lacorporal, l’espacial, la intrapersonal, lainterpersonal i la naturalista. Per triar iremenar. 8 és el doble dels 4 indis quevan pelar els americans que tenen unahistòria curta i una llengua, i això els hacohesionat. Cert que el ministre va piu-lar més tard dient que potser havia

agafat un to massa lleuger, tot i ser enseu universitària i en conversa amb elseu homòleg alemany, per fer una anà-lisi d’un cert nivell sobre les diferènciesde cohesió entre americans i euro-peus. Però ja no deu venir d’aquí. Des-prés de fer amics amb els britànics,després de salvar la cara al rei emèritper la trobada causal o casual amb elpríncep saudita Bin Salman, ja nomésli faltava que el multessin per la vendad’accions, abans de la fallida d’Aben-goa, fent ús d’informació privilegiada.Tantes intel·ligències concentrades nopot ser bo. No té aturador, quan no ésFlandes és Kosova. Quan no és la de-sinfecció és el mossèn de la Pobla deSegur. Sap com greu que una carreratan llarga, del ministre que volia lluitarcontra la corrupció a Foment, i el se-cretari d’Hisenda de la Lola Flores,pensés que a Europa, ell que va presi-dir el Parlament Europeu i l’InstitutUniversitari, amb menys llengües, méscohesió. Tanta bibliografia, i tanta me-dalla, per acabar fent servir un llen-guatge més propi de L’hèroe de Rusi-ñol que de l’esfera diplomàtica.

K

Keep calmXavier Graset

El moc

No té aturador, quan no ésFlandes és Kosova. Quan noés la desinfecció és el mossènde la Pobla de Segur

Israel vaig visitar Cafarnaüm,el poble de pescadors del llac deTiberíades on Jesucrist va re-

clutar bona part dels deixebles, va pre-dicar el Sermó de la Muntanya i vaproduir uns quants miracles. Des dellavors, quan entro en una església ro-mànica, gòtica, renaixentista, barrocao de Le Corbusier, quan escolto ElMessies de Haendel, el Rèquiem deMozart o les nadales del Nobel Bob Dy-lan, quan llegeixo als llibres d’històriales guerres de religió i els efectes de laInquisició, quan veig els futbolistes se-nyant-se abans de saltar al camp...sempre penso que totes aquestes co-ses, boníssimes, bones, abominables omaquinals, tenen l’origen en aquell po-blet remot del qual ara ningú no dona-ria cinc cèntims i que en l’època de Je-sucrist no és probable que fos més aco-llidor. Alguns diran que l’epicentre delcristianisme s’ha d’anar a buscar aBetlem. Uns altres, a Natzaret. Uns al-tres, a Jerusalem. Jo em quedo ambCafarnaüm, on Jesucrist va divulgar ladoctrina fonamental que ens impreg-na a tots, creients o no, i per la qual elvan matar. En el llibre Clandestins,

A

que ahir comentava, Antoni Batista faarrencar la clandestinitat en Adam iEva, els primers a haver-se d’amagardesprés d’infringir la llei del consumde fruites. Un altre “clandestí”, segonsBatista, és el mateix Jesucrist. Quantria el primer deixeble li canvia elnom: de Simó a Pere. Ell mateix, comes diu? Jesús? Emmanuel? Mestre?Messies? Predica esquivant soldats ifariseus, o enfrontant-s’hi. El dijous del’últim sopar indica als deixebles queentrin a Jerusalem, on trobaran unhome amb un burro i una gerra que elsdurà a un altre home que els facilitaràel menjador on s’han de reunir. Canvis

de noms i maniobres de distracció pro-pis dels clandestins de llavors, delfranquisme i d’ara.

Al carrer de casa ja tenim la fira depessebres i ornaments de Nadal. No hihauria figuretes ni molsa ni munta-nyes de suro sense l’impuls que el nenque la fira recorda va agafar a Cafar-naüm. El diccionari diu que cafarna-üm és també “confusió i barreja”. Lafira ho certifica: el miracle dels pans iels peixos no hauria pogut abastirtants pastors i caganers. Carles Dre-saire, amo d’una parada que cada anypresenta una novetat, m’ensenya duesfiguretes de la seva creació: l’homeque renta roba al riu i la dona que pes-ca. Les presenta com una transgressióa la tradició, un tribut a la igualtat desexes. Molt bé. Algú ha dit que són unanacronisme. Com si els pessebres non’anessin plens. Ara: no hi havia ho-mes que rentessin la roba, en aquelltemps? No veig Joan Baptista, immer-git al riu Jordà, delegant la bugada. Ibé devien pescar les dones, desprésque Jesús s’emportés molts efectius deCafarnaüm amb l’enigmàtica missióde ser “pescadors d’homes”.

“Un venedor defigures de pessebreadvoca per laigualtat de sexes

Vuits i nous

L’home que rentaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

obra Casa Reial. Primer, el Par-lament de Catalunya, que els re-prova; després, Podem, que de-

mana obertament una consulta sobrela monarquia; i ara (a banda de les in-teressantíssimes informacions sobrela Letícia i Villarejo que amenacen desortir un dia d’aquests), les universi-tats. Vostès n’estan al cas? Vint-i-sis(vint-i-sis!) de les cinquanta universi-tats públiques espanyoles faran en elspropers dies una consulta simbòlicasobre la monarquia. Aquesta setmanaja l’han feta a la Universitat Autòno-ma de Madrid (UAM) i els resultatshan estat espectaculars: hi han parti-cipat 7.303 estudiants, dels quals6.111 han votat a favor de la repúblicai només 1.092 a favor de la monar-quia. Saben què vol dir això? En pri-mer lloc, que el debat de monarquia orepública ja no és un debat exclusiu deCatalunya (de fet, ni a Catalunya ni alPaís Basc ja no és un debat), sinó que

P “Tanta fòbia ales urnes aquell 3-O,i ara resulta que perfer de rei Felip VI undia o altre també hihaurà de passar!

ara és un debat espanyol. I en segonlloc, que aquest debat es resoldrà ge-neracionalment. A les universitats (sia la de Madrid hi ha hagut aquests re-sultats, a les altres ja es poden imagi-nar el que passarà) els joves es pregun-ten el perquè de la monarquia. “Tenimganes d’opinar. I volem opinar d’un te-ma sobre el qual mai ens han pregun-tat, que és la continuïtat o no de la mo-narquia”, explicava ahir Lucía Nistal,

una de les impulsores d’aquesta con-sulta a la UAM. I afegia: “Ens sembla,vistos els resultats, que hi ha unanimi-tat que cal replantejar-se la funció deFelip VI i d’una institució que és anti-democràtica, anacrònica i hereva di-recta de la dictadura.” Cordons, Lucía!No se n’oblidin, sobretot, que aquestsjoves que ara voten a les universitatssón els mateixos que d’aquí a quatredies ens governaran. Això s’acaba, reismeus. Tan bé que ho tenia Felip VI,que simplement havia de fer el paperde mitjancer que li atorga la Constitu-ció, aquesta Constitució que tant esposen a la boca, i s’hauria guanyat elcel. Però no. El seu pare va triar fer ne-gocis i fotografiar-se amb segons qui, iell, aquell 3-O, fer política. Si el que vo-lia era fer política, el que havia d’haverfet era presentar-se a unes eleccions.Tanta fòbia a les urnes i, quina ironia,a la llarga resulta que per fer de rei (ono) també hi haurà de passar.

I ara, les universitatsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El debat sobre la permanèn-cia o no de la monarquia com

a primera institució de l’Estat espa-nyol avança lenta però inexorable-ment, com ho demostren les inicia-tives dirigides en última instància auna hipotètica convocatòria de re-ferèndum per decidir-ne l’abolició.Aquesta cita pot semblar llunyana,però Podem ja la demana oberta-ment; també ho ha fet el Parlamentde Navarra; el de Catalunya, a ban-da de reprovar el rei Felipe, ha de-manat l’abolició de la corona, i s’es-tan realitzant consultes oficiosesen el mateix sentit en diverses uni-versitats espanyoles i en municipisde Madrid i d’Andalusia.

Diversos factors influeixen enaquest corrent de fons. El 60% dela població espanyola ha nascutdesprés de la Transició, no ha rebutdirectament la influència de la dic-tadura, ni ha votat la Constitució.També creix el rebuig a la instituciópels privilegis que rep, pel seu ana-cronisme i per la seva relació amb lacorrupció (casos Urdangarin i Cori-na), mentre que la imatge de la mo-narquia s’ha anat desgastant peraquests i altres escàndols, com aral’incident de caça de Joan Carles aBotswana, l’opacitat de la fortunade la família reial o l’amistat amb lamonarquia absoluta saudita.

Sigui com sigui, les enquestesdels últims 25 anys retraten l’en-fonsament de la monarquia i el crei-xement de la república com a opciópreferida dels ciutadans de l’Estatespanyol. La mobilització socialpotser és incipient encara, però varàpidament a més i, en canvi, el80% del Congrés dels Diputatscontinua enrocat en un suport totala la corona. Més aviat que tard, elspartits constitucionalistes espa-nyols hauran de ser sensibles aaquesta realitat i replantejar-se laseva posició. Si no ho fan ells, lagent els acabarà obligant a fer-ho.

L’ocàs de lamonarquia

EDITORIAL

Les cares de la notícia

És molt important que el màxim responsabled’Amnistia Internacional a Europa doni tot el seusuport a Jordi Cuixart i a Jordi Sànchez, en recla-mi la llibertat immediata i es comprometi a super-visar el procés judicial. Un suport que ha fe fer ex-tensiu a tots els presos polítics.

CATEDRÀTIC DE DRET PENAL DE LA UAM

Suport per a tots

Més clar no ho pot dir aquest catedràtic de dretpenal de la Universitat Autònoma de Madrid, fir-mant del manifest “La banalització de la rebel·lió ila sedició”. En l’entrevista que publiquem assegu-ra, entre d’altres coses, que Llarena s’inventa unarebel·lió que no apareix als seus mateixos escrits.

-+=

-+=

Experiència i futurJudit Carrera

Més clar, l’aiguaManuel Cancio

-+=

Fotis Filippou

Per primera vegada una dona dirigeix el Centre deCultura Contemporània de Barcelona (CCCB) itambé per primera vegada l’accés a la direcció haestat per concurs públic. Amb anys d’experiènciaa la casa, es considera ben posicionada per con-nectar amb les noves generacions.

DIRECTORA DEL CCCB

DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A EUROPA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Involuciócultural

a deu anys el Parlament va aprovar la llei per a lacreació del Consell Nacional de la Cultura i de les

Arts (Conca). Si tot hagués anat com havia d’anar, és adir, si aquest organisme hagués seguit el model delsconsells d’experts que tutelen amb una autonomia totalel sector cultural en els països més democràtics delmón, enguany estaríem de celebració. Però no hi estemperquè el Conca ha sigut un (altre) fracàs dels nostresgovernants. Els que el van fer possible fa una dècada esvan ben preocupar que naixés coix per tal que, tot d’una,

s’entrebanqués per no arribar alsseus objectius. Qui diu coix diumancat de pressupost. Després,amb l’excusa de la crisi, excusa quees va fer servir per ofegar tantes itantes parcel·les de la cultura, unsaltres il·luminats van potinejar la lleioriginària i van manllevar al Conca

les competències que se li havien concedit peradministrar les ajudes a la creació. I així és com ens vaquedar després d’aquest procés de depuració: sensecap poder real. La classe política que ho va permetre, i laque ho continua permetent, és en gran part laresponsable de la involució cultural del nostre país. ElConca avui només serveix per fer informes que serviriende molt si algú dels que podrien canviar l’ordre de lescoses se’ls llegís amb atenció. En el darrer, d’informe, hiha una dada alarmant: la meitat de la societat catalanaignora per complet l’oferta cultural. Informe que, comtots, acumularà pols.

F

El Conca hasigut un(altre) fracàsdels nostresgovernants

http://epa.cat/c/xka8j4

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

La dependència de laburocràcia de Madrid paralitzal’administració mentre l’Estatcontinua bloquejant partidesvitals.

10anys

20anys

La recessió econòmicacondiciona l’arrencada de lesnegociacions. Moderaciósalarial i poder adquisitiuenfronten patronal i sindicats.

L’executiu del Partit Popularreconeix que ha començat elscontactes amb ETA, peròmanté el criteri d’individualitzarcada trasllat.

Ofegats pel 155 Batalla pels sous ETA parla amb el PPTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

l ministre d’AfersExteriors del Reg-

ne s’ha guanyat a polsla fama de poca-solta.Cada estirabot el posaa les portades dels

diaris i provoca les ires dels seus opo-nents i els aplaudiments dels seusfans. Tanmateix, Josep Borrell en sapmolt, de crear cortines de fum per dis-treure el personal. Aquesta setmana,molt oportunament, va declarar tot co-foi que els EUA ho havien tingut moltfàcil per bastir el seu Estat, perquè se-gons ell van néixer sense història i no-més havien matat quatre indis. És unabestiesa tan enorme que fa venir bas-ques, però la motivació va ser molt cla-ra: que tothom parlés d’indis i no de laconfirmació de la sanció que la Comi-sión Nacional del Mercado de Valoresva aplicar-li, per havers-se servit de lainformació privilegiada de què dispo-sava com a membre del conselld’Abengoa per estafar uns pobres in-cauts, que van comprar-li accions pen-sant que feien una bona inversió. L’es-càndol de tenir un ministre que ha ad-

mès un comportament tan lamenta-ble, que no renuncia i que no és desti-tuït pel president del govern d’Espa-nya, queda amagat per l’estirabot delsindis. La Plataforma d’Afectats perAbengoa va intentar molts cops la im-putació de Borrell i la resta del consell,però la magistrada del cas –una tal La-mela, us sona d’alguna cosa?– va ne-gar-se reiteradament a imputar Borrelli altres consellers, com ara el cosí delrei emèrit i l’excap de la Casa Reial. El2012, l’ara ministre també va haver demarxar cames ajudeu-me de l’InstitutUniversitari Europeu, que presidia, perhaver ocultat que era membre del con-sell d’Abengoa, la qual cosa violava elrègim d’incompatibilitats. Si conti-nuéssim remuntant el passat de Bor-rell, en trobaríem més, de casos foscosi dubtosos. Tanmateix Borrell en sapun niu, i està fent una feina molt inten-sa per desfer les complicitats i la bonaimatge que Catalunya es va guanyar apols amb el procés pacífic i democrà-tic cap a la independència. I ho fa sen-se escrúpols, sense miraments.

E

Full de rutaGermà Capdevila

Borrell en sapun niu

Està fent una feina moltintensa per desfer lescomplicitats i la bona imatgeque Catalunya es va guanyara pols amb el procés pacíficcap a la independència

e tant en tant torno a llegir l’assaigLes lleis bàsiques de l’estupidesahumana, de l’historiador econò-

mic Carlo Cipolla, incloses al seu llibreAllegro ma non troppo. M’agradaria com-partir-ho amb els que no ho hagin llegit oja no ho recordin. Alguns diran que és untext fet des d’un punt de vista intel·lectualelitista, que segurament és, almenys enpart, cert, però crec que l’autor parla desd’una perspectiva irònica i crítica, que ésel que li dona interès.

CIPOLLA SUSTENTA que hi ha cinc lleis bà-siques de l’estupidesa humana. Primera:tots nosaltres subestimem, sempre i in-evitablement, el nombre de persones es-túpides que ens rodegen i que hi ha en elmón. Segona: la possibilitat que una per-sona sigui estúpida és independent dequalsevol altra característica d’aquestapersona (l’exemple que ell posa és que enuna universitat hi haurà el mateix per-centatge d’estúpids entre els bidells i en-tre els professors). Tercera: una personaestúpida és la que causa danys o pèrdues(de diferents tipus) a altres persones,grups o a la societat i, al mateix temps, no

D obté cap guany per a ella mateixa i, fins itot, pot autoproduir-se algun dany o pèr-dua. Quarta: la gent que no és estúpidasempre subestima la capacitat de fer malde les persones estúpides; concretament,obliden constantment que, sempre i enqualsevol lloc, associar-se o arribar aacords amb les persones estúpides és unerror que té uns costos importants. Cin-quena: una persona estúpida és el tipusmés perillós de persona. Si es consideren,d’una banda, els beneficis o els danys queuna persona es pot causar a ella mateixa i,de l’altra, els beneficis o els danys queaquesta persona pot causar als altres i a lasocietat, Cipolla identifica quatre gransgrups (o més aviat prototips) de perso-nes. Primer, la gent intel·ligent que con-tribueix al benestar de la societat perquèamb les seves actuacions beneficien elsaltres i la societat i, al mateix temps, tam-bé es beneficien ells mateixos. Segon, lagent que, conscientment (els altruistes) oinconscientment (els naïfs), ajuda els al-tres a obtenir benestar o beneficis però acosta de tenir ells pèrdues o malestar.Tercer, els rapinyaires o els arribistes/oportunistes/grimpaires, que només per-

segueixen el seu propi interès encara queaixò perjudiqui d’altra gent o el benestarsocial. Quart, la gent estúpida les activi-tats de la qual són contraproduents o ne-gatives tant per a ells mateixos com per ala resta de la gent i per a la societat en elseu conjunt.

EVIDENTMENT, AIXÒ són models teòricsi en la realitat no serà tan fàcil classificarla gent en un d’aquests quatre prototipus,perquè la majoria som una barreja d’al-menys dos (o potser a vegades més) d’ells.Fins i tot es podrien formar subgrups,per exemple els rapinyaires intel·ligentso els rapinyaires estúpids o els altruisteso naïfs intel·ligents i els estúpids, etcète-ra. Ara bé, en moltes persones és possibleque predomini un d’aquests tipus demanera clara, encara que hi puguin haverpinzellades que caracteritzen altresmodels que s’han descrit. Per Cipolla,doncs, la gent estúpida és la més perillosaque existeix per a les persones i per a lasocietat, fins i tot més que els rapinyaireso grimpaires, perquè és perjudicial pera tothom: els altres, la societat i ellsmateixos.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

Sobre l’estupidesaTribuna

Molt d’acord,Sr. Domènechb Vaig llegir amb molt d’inte-rès la seva carta de diumengepassat, 25 de novembre, so-bretot en veure que anomena-va l’escola del Parc del Guinar-dó, la meva escola. Vaig tenirla sort de ser alumna de Do-lors Palau. Els nou anys quevaig passar allà van marcar lameva vida de manera moltsignificativa. Aquell lloc era unoasi de pau, els nens i les ne-nes estàvem junts (fet que elgovern d’aleshores prohibia) ino estudiàvem amb la insulsaEnciclopedia Álvarez, com fe-ien a tots els grups escolars.Teníem llibres de coneixe-ments escrits per grans peda-gogs, molts eren en català, perla qual cosa els havíem d’ama-gar quan venien els inspec-tors. I també disposàvemd’una biblioteca amb servei depréstec. En l’Espanya grisa delfranquisme, jo vivia en un mónmeravellós, envoltada de na-

tura, música, poesia, pintura...i sobretot teníem uns excel-lents mestres que ens ense-nyaven a pensar, a decidir i aser persones lliures. Jo também’adhereixo a la iniciativa del’arquitecte Marc Cuixart i Go-day. Cal que es difongui la me-mòria històrica de l’educació aCatalunya, que va ser pioneraa tot l’Estat.ALEGRIA JULIÀ I DANÉSBarcelona

Els heroics “metgesdel ‹seguro›”b Vaig ser metge d’assistèn-cia primària durant 35 anys. Alprincipi ateníem 65 personesen una hora. Després ens va-ren millorar les condicions ivèiem 45 pacients en dues ho-res i mitja. En els últims anys,vàrem aconseguir el privilegide disposar de 5 minuts percadascun dels 45 malalts dia-ris; però només ens pagavenles dues hores de sempre.També he fet guàrdies hospi-

talàries de 48 hores seguides;però el pitjor de tot van seraquelles terrorífiques tardesde suplici ambulatori. Al capdels anys, em varen publicarquatre cartes als diaris denun-ciant aquests fets, però l’únicque vaig aconseguir varen serles represàlies del director delmeu ambulatori. Al complir els65 anys, em va arribar la jubi-lació forçosa –sense cap alter-nativa–, però ningú no va ocu-par la meva plaça, i els pa-cients varen ser repartits entreles consultes d’altres compa-nys. Els “metges del seguro”mai no vàrem ser capaços demobilitzar-nos en defensa delsinteressos dels nostres ma-lalts ni tampoc de la nostramalmesa salut mental. Els jo-ves del nostre temps són mésvalents, tenen les idees mésclares, i disposen de suportsocial. Tenen –nosaltres tam-bé– més raó que un sant. En-davant i força, companys!JORDI DESOLABarcelona

Polítiquesexcloents

b El discurs polític dels dar-rers dies és cada vegada mésexcloent. No parlo només deformacions polítiques quehan mantingut sempre aques-ta estratègia, partits oberta-ment xenòfobs com ara Vox,sinó de gairebé tot l’espectrepolític disponible. Els darrersdies hem vist com hem defer de jurat i escollir una for-mació política, i seguir les se-ves consignes gairebé comsi es tractés del nostre clubde futbol. La política hauria deser guiada per consignesd’unió i germanor, i si segueixaquesta deriva d’exclusió, pot-ser acabarem en frustracionscontínues per no poder acon-seguir cap resultat de con-sens. I ara mateix és el quemés necessitem els ciuta-dans.ALBERT LÓPEZ JIMÉNEZLa Llagosta (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 2018

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“La Constitució Espanyola fa anys que és una presó per ala llibertat d’expressió”

La frase del dia

“L’Espanyaconstitucional estàsegrestada per lapersistència d’unaparell de l’estatdominat pelssuccessors de ladictadura, coadjuvatper una base sociald’un espanyolismeexacerbat

a vigent constitució espanyola, dela qual ara es compleixen quaran-ta anys d’existència, fou aprova-

da sota l’estricta supervisió dels podersfàctics procedents del franquisme i enel context de la transició a la democrà-cia més violenta a Europa després de lade Romania. Amb tot, el principal pro-blema de legitimitat d’aquest sistemano rau en la turbulència dels seus orí-gens (ja que, certament, es van col·lo-car les bases d’un marc que podria ha-ver consolidat un Estat espanyol pluri-nacional i una democràcia avançada isocialment justa), sinó en el fet que,després de tant de temps d’ençà de lacreació de l’ordre constitucional, aque-lla interpretació de la norma supremaque les autoritats centrals de l’Estathan acabat imposant ha estat condicio-nada pel nacionalisme espanyol mésintegrista.

EN EFECTE, LA QÜESTIÓ territorial, el granproblema que ha marcat l’Estat i queen l’actualitat, a través de la causa ca-talana, l’ha col·locat en una profundacrisi fins al punt d’amenaçar també totel sistema de llibertats, es podria haverresolt d’una manera més satisfactòriaa partir d’alguns elements presents enel text constitucional del 1978. Per co-mençar en el propi silenci sobre el mo-del territorial que es podria haver con-cretat en un sentit més federalista (ai-xò és, amb un “pacte entre iguals” queinclogués el reconeixement d’atributsde sobirania a les altres nacions quecomponen l’Estat); i per continuaramb al·lusions a subjectes de les basesde l’Estat diferents de la “nació espa-nyola” com succeeix amb la idea de “po-bles d’Espanya” continguda en el pre-àmbul de la Constitució.

AQUESTA VIA d’aprofundiment en unaunió respectuosa amb la diversitat na-cional fou, però, dinamitada pel Tribu-nal Constitucional espanyol en el judici

L del 2010 sobre la reforma de l’Estatutd’Autonomia de Catalunya del 2006 enun gest que passarà als annals de la his-tòria de la frivolitat i, alhora, del despo-tisme judicials. Amb el pas dels anys iamb el repte independentista català,s’ha pogut comprovar per part de lamajoria de la població catalana i de for-ça ciutadans d’aquests altres “poblesd’Espanya” que la reacció de la jurisdic-ció constitucional a la reforma estatu-tària catalana era l’expressió d’un mal

més profund que havia restat esmor-teït en les dècades de modernització ide suposada democratització espanyo-les (així com d’integració en el marc eu-ropeu) però que ben aviat esclatariaamb tota la seva cruesa: la persistènciad’un aparell de l’Estat dominat pelssuccessors de la dictadura coadjuvatper una base social d’un espanyolismeexacerbat que no estaven disposatsque es posés en qüestió la seva hegemo-nia en l’exercici del poder.

DESPRÉS HEM ASSISTIT al xoc entre lesdemandes d’emancipació catalanes il’esmentada concepció granítica del’estat nació espanyol i a la posterior re-pressió que tant ha consternat la socie-tat catalana i també l’opinió públicad’altres democràcies liberals. Però mésenllà de la demanda d’autodetermina-ció catalana el problema derivat de lainterpretació constitucional ancoradaen “la indissoluble unitat de la nació es-panyola” es continua manifestant en laimpotència de les autoritats centralsde l’Estat a l’hora d’oferir un projecteatractiu d’organització col·lectiva per atotes les realitats que no participin deles premisses d’aquest uniformismenacional.

EN EL CAS CATALÀ, i encara que se supe-rés la qüestió tràgica dels presos polí-tics amb el seu alliberament immediat ila seva absolució, l’actual govern de Pe-dro Sánchez no té ni una sola propostapolítica de reconeixement per dissua-dir més de dos milions de catalans quedeixin de votar independència, i no laté, ni la gosarà mai formular, perquèEspanya, en les seves estructures cons-titucionals i en bona part d’una ciuta-dania disposada a exercir un veto aqualsevol temptativa de reforma cons-titucional plurinacional i progressista,continua segrestada per una mentali-tat que el referèndum de 6 de desembredel 1978 no va deixar mai enrere.

Hèctor López Bofill. Professor de dret de la UPF

Frustració constitucionalTribuna

SísifJordiSoler

vista de GoogleMaps el poble de

Carrizosa sembla elque realment és: ungrapat de cases es-tampades al bell mig

de la planura manxega, a la comarcadel Campo de Montiel, país que viu fo-namentalment de ser terra vella, en-quixotada. Passejant pels carrersd’aquest municipi de la llunyana Ciu-dad Real, gràcies a la visita virtual quela nova tecnologia permet fer-hi, es fadifícil distingir un racó d’aquells quemeritarien un desplaçament turísticperquè en aquest país antic no és l’es-pecificitat allò que el fa singular sinó elconjunt. I efectivament el conjunt cridal’atenció perquè és el retrat perfected’aquella Espanya àrida, menjada perla pròpia terra que des de temps im-memorials escup cada any el mateix vii el mateix oli, un país que avança méslentament del que correspondria pelsmilers d’euros que cada any hi abocal’excel·lentíssima diputació provincial.

L’any 1978 Carrizosa va ser elegidaper uns periodistes de la segona cade-na de televisió alemanya per rodar-hiun reportatge sobre la vida a l’Espanyarural dels primers anys del postfran-quisme. El documental hi mostra unagent empobrida, esclavitzada en feinesagrícoles i en tallers tèxtils manats perempresaris sense escrúpols. Un pobleamb una sagnant divisió de classes,amb uns nens pràcticament analfa-bets i uns altres educats, fora del mu-nicipi, en una pulcra escola de monges.El reportatge es tanca amb una imatgeimpagable, la de l’alcalde Rodríguez alseu despatx, on destaca, presidint laparet, un bust del dictador FranciscoFranco. Any 1978!

Avui, a Carrizosa, el principal carrerdel poble, que connecta la Plaza Mayoramb la carretera Infantes, s’anomena,encara, carrer de José Antonio.

A

De set en setJordi Panyella

Carrizosa

El president de la sala pe-nal del Tribunal Suprem ipresident del tribunal quejutjarà els líders indepen-dentistes pel referèndumde l’1-O, Manuel Marche-na, no veu motius perapartar-se del procés judi-cial. Sosté que no té cap in-terès “directe ni indirecte”en la causa que portarà albanc dels acusats els diri-gents socials i polítics delsobiranisme.

Marchena així ho asse-gura en l’escrit d’al·lega-cions per oposar-se a la se-va recusació demanadaper les defenses d’OriolJunqueras, Raül Romeva,Jordi Sànchez, Jordi Tu-rull, Josep Rull, Jordi Cui-xart, Carme Forcadell iAnna Simó. Els dirigentsindependentistes van re-clamar que s’apartés ar-ran de l’escàndol pel what-sapp reenviat pel portaveudel PP al Senat, IgnacioCosidó, en un fòrum delspopulars en què es vanta-va de l’acord al qual el seugrup havia arribat amb elPSOE pel Consell Generaldel Poder Judicial (CGPJ).I presumia que el PP con-trolaria la sala penal “desde darrere”. L’entesa ambels socialistes, que incloïael nomenament de Mar-chena com a president delCGPJ i del Suprem, es vaesquinçar arran de la polè-mica després que el ma-teix Marchena renunciésa encapçalar el Poder Judi-cial. El trencament hacomportat que Carlos Les-mes es mantingui al cap-davant del poder judicial idel Suprem –el mandat li

caduca dimarts– i Mar-chena continuï presidintel tribunal que jutjaràl’1-O.

Aliè al terrabastall polí-tic, en el seu escrit d’al·le-gacions, recollit per l’ACN,Marchena rebutja que tin-gui cap interès en el pro-cés. Subratlla que és la se-tena recusació de les de-fenses dels dirigents inde-pendentistes contramembres del tribunal, en-tre ells el jutge instructorPablo Llarena, “una estra-tègia defensiva que obligala sala una vegada i una al-tra a raonar el seu distan-ciament respecte de l’ob-jecte de la causa”.

Res a veureEn l’escrit, de cinc fulls iamb data de 30 de novem-bre, Marchena tambéaprofita per desmarcar-sede Cosidó. I rebutja lesacusacions de polititzacióde la justícia. Defensa quela imparcialitat d’un jutges’ha de mesurar per les se-ves interlocutòries. “Nopot dependre de l’opinióde tercers que expressenel seu personal criteri so-bre les conseqüències polí-tiques d’un determinatpacte entre dues forcesparlamentàries.”

Marchena descarta,igualment, que el sistemad’elecció del Consell Gene-ral del Poder Judicial esti-gui contaminat política-ment. L’elecció dels mem-bres del Poder Judicial eraun dels arguments de lesdefenses dels líders inde-pendentistes, que soste-nen que la participaciódels polítics –una vintenade vocals s’elegeixen perles Corts, Congrés i Senat,

i, per tant, hi ha d’haver unacord polític– facilita una“permeabilitat” de la polí-tica en les decisions judi-cials. Marchena no ho veuaixí. Encara més, conside-ra que és un argument “in-acceptable” i que no se sos-té. El president de la salapenal del Suprem recorda

que en països com Portu-gal, Itàlia, França o Bèlgicaels polítics també interve-nen en la designació depart dels magistrats. “Elspaïsos del nostre entornconeixen una participació–més o menys directa–delpoder polític en el nome-nament dels integrants de

l’òrgan de govern del po-der judicial”, destaca Mar-chena, que veu una “des-qualificació” les tesis sos-tingudes pels lletrats deles defenses dels líders in-dependentistes no nomésdel sistema espanyol sinóde països europeus comels citats.

MillorableMarchena admet que elsistema judicial espanyolés “tan millorable comqualsevol altre”, però re-butja que el fet que els par-tits escullin vocals delCGPJ signifiqui que exis-teixi una politització, comhan denunciat no nomésels independentistes sinó

també forces com Ciuta-dans o Podem. “No és elmecanisme de designacióel que condueix a l’escepti-cisme col·lectiu sinó lesdisfuncions que podensorgir durant el procésd’elecció i nomenament”,assegura.

El rebuig de Marchena ala possibilitat que l’apartindel judici de l’1-O se sumaal de la fiscalia, que aques-ta setmana ja va descartarles recusacions presenta-des per les defenses dels lí-ders independentistes. Lafiscalia sosté que no hi hadades que justifiquin queMarchena pugui actuaramb parcialitat com soste-nen els sobiranistes. ■

Marchena no s’aparta REBUIG · El president de la sala quejutjarà els independentistes sosté queno té cap interès “directe ni indirecte”ALIÈ · En l’escrit d’al·legacions a la sevarecusació, es distancia de Cosidó idefensa el sistema d’elecció del CGPJ

A.S.BARCELONA

“No és el mecanismede designació el quecondueix al’escepticisme sinó lesdisfuncions que podensorgir durant l’elecciói nomenament”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del magistrat

“ [La recusació] ésuna estratègiadefensiva que obligala sala una vegada iuna altra a raonar elseu distanciament del’objecte de la causa”

El jutgeMarchena enuna imatged’arxiu ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 20186 |

Desena edició de larecollida solidària a2.500 punts, itambé amb versióen línia

Promotor delmanifest de juristescontra ‘Labanalització de larebel·lió i la sedició’

Entrevista alcatedràtic dedret penalManuel Cancio

Comença elGran Recaptedel Banc delsAlimentsNacional

de l’1-OAmnistia Internacional (AI)seguirà de prop el judici con-tra l’1-O per garantir que ésjust. Com ja havia fet abans,el seu director a Europa, FotisFilippou, ha enviat una cartaal president d’Òmnium Cul-tural Jordi Cuixart i a l’expre-sident de l’ANC Jordi Sàn-chez, presos a Lledoners, perexpressar de nou la seva soli-daritat, però aquesta vegadava més enllà i, a les portesd’iniciar-se el judici oral con-tra ells i 16 processats més,es compromet a “supervisar”el procés judicial “per analit-zar si les garanties d’un judicijust s’acompleixen”. A la car-ta, AI i els seus dirigents ex-pressen el seu “suport i soli-daritat” per la “situació injus-ta” que viuen Sànchez, Cui-xart i les seves famílies. “Es-tem molt preocupats que ha-gi passat més d’un any desdel vostre arrest i que encaraestigueu en presó preventiva.És una situació que conside-rem injustificable, que hemdenunciat internacionalmenti continuarem denunciantfins que sigueu alliberats i elscàrrecs de rebel·lió i sedicióretirats”, afirmen a la missiva.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Amnistiaseguirà de propel judici

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 2018

“‹Atado y bienatado›”

L’APUNT no proporcional, el Senat, el poder judicial i polític i, endefinitiva, relligar més allò ja “atado y bien atado”. Pe-rò sembla que els comença a sortir algun granet mo-lest més enllà de la granissada catalana amb les repro-vacions a Felip VI als municipis o la creació d’una co-missió al Parlament. Encara que sigui un referèndumsimbòlic en una universitat a Madrid...Jordi Alemany

A les portes de commemorar els 40 anys de la cartamagna, torna a obrir-se el meló de la discussió sobre sical reformar-la o no. Així estarem entretinguts un diesmentre esperem a veure com tot quedarà igual peruns quants anys, escoltant com es defensa el que vasignificar de consens mentre queda clar que l’impor-tant és la protecció de la corona, un sistema electoral

1607

03-1

1994

42Q

FIRA-FAIA. PROGRAMA D’ACTESA partir de les 16:00 Obertura de la fira d’artesans a la plaça de l’Església.A les 17:00 Descoberta de la plaça dels col·laboradors amb l’escultura de la Fia-Faiai repartiment dels mocadors commemoratius.A les 17:30 Presentació del conte de la Fia-Faia a càrrec de l’editorial Mediterrània,l’historiador Xavier Pedrals i el ninotaire Kap.A les 18:00 Entrega de premis del Concurs de Fotografia de la Fia-Faia.Tot seguit: Taller demostratiu de construcció d’una Fia-Faia (a càrrec dels nens/es del’escola L’Albiol i del poble, amb l’ajuda de pares, avis, tiets...).A les 18:30 Presentació del Ball de les 3 parts recuperat per La Berguedana deFolklore Total.Tot seguit: Encesa de la Fia-Faia, Repic de campanes, cantada de la cançó de la Fia-Faia i Ball al voltant del foc, acompanyats amb la música de La Berguedana deFolklore Total i dels alumnes de l’escola Folk del Pirineu.Per acabar: Tast de formatge amb codonyat i vi de missa (a càrrec del grup de gentgran del centre cívic, l’escola L’Albiol i l’Ajuntament).

La tesi de la malversacióen el referèndum de l’1-Os’allunya, una vegada més.La Guàrdia Civil afirma enun informe remès al jutjatd’instrucció número 13 deBarcelona que “no hi haconstància” de subven-

cions o pagaments de laGeneralitat a ÒmniumCultural, entitat dirigidaper Jordi Cuixart, en pre-só preventiva per la causadel Tribunal Suprem pelprocés. El cos armat hoconclou després d’haverinvestigat l’associació cul-tural en el marc de la causacontra el procés indepen-

dentista que se segueix enaquest jutjat. En el mateixinforme, la Guàrdia Civilsubratlla que un 98% delsingressos de l’entitat pro-venen d’aportacions pri-vades, però manté queÒmnium va tenir una par-ticipació “inequívoca” enmobilitzacions i campa-nyes “conscienciadores”

amb relació a la participa-ció de la ciutadania al refe-rèndum de l’1-O. Afirmenque hi ha correus que re-cullen “crides d’Òmnium”per acudir a la rambla deCatalunya, davant la seud’Economia, durant l’es-corcoll del 20 de setembredel 2017.

La Guàrdia Civil va re-gistrar al març passat laseu d’Òmnium a Barcelo-na, en una operació perbuscar proves que acredi-tessin les seves sospitesque la Generalitat va usaraquesta entitat culturalcom a “societat interposa-da” per sufragar despesesde l’1-O mitjançant paga-ments opacs. Segons sos-tenia l’institut armat, laGeneralitat, a través delseu exsecretari de Difusiói Atenció Ciutadana Anto-ni Molons –que va ser de-tingut al març–, hauriautilitzat Òmnium per fertasques relacionades ambla sol·licitud a empresesd’arts gràfiques i distribu-ció de cartells propagan-dístics en què es cridava lapoblació a votar l’1-O. Percontra, la interventora ge-neral de la Generalitat,Rosa Vidal, imputada peljutjat de Barcelona que in-vestiga l’1-O, va certificarel juny passat per escrit almagistrat que l’adminis-tració catalana no va con-cedir cap subvenció a Òm-nium i ni l’ANC el 2017. Enla mateixa línia, Òmniumtambé va remetre una au-ditoria dels seus comptesal jutge, per tal de dissiparles sospites. ■

La Guàrdia Civil notroba constància depagaments a Òmnium

RedaccióBARCELONA

a En un informe tramès al jutge, reconeix que no potprovar la tesi de la malversació en el referèndum de l’1-O

La junta d’Òmnium va refusar el 2 de novembre els escrits de l’acusació contra Cuixart ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 20188 | Nacional |

o he seguit les elec-cions andaluses, pe-rò el soroll que m’ar-

riba és que Catalunya haestat al centre del debat.Resulta xocant, no nomésperquè el nostre país que-da una mica lluny, sinó per-què es tracta d’unes auto-nòmiques. Que el centre dela picabaralla hagi descan-sat en l’espanyolitat, en elspresos polítics, els exiliats...és un símptoma que elsadministrats andalusos im-portaven un rave, tant alspartits que han utilitzat Ca-talunya com a arma llancí-vola, com als que s’hanavingut a discutir sobreaquest tauler. Com si An-dalusia no tingués proble-mes! Posats a parlar de Ca-talunya, ho haurien pogutfer en termes de nivell dedesenvolupament. Perexemple: Andalusia té méspoblació que Catalunya(8,4 milions d’habitants en-front de 7,56); malgrat això,té un PIB absolut un 30%inferior al català; el PIB perhabitant el 2017 fou de18.470 euros, enfront dels29.936 de Catalunya, és adir, un 38% inferior. El PIBindustrial a Andalusia(18.470 milions, el 2017) ésun 60% inferior al català;en canvi es descansa mésen el sector públic, sanitat ieducació (hi representa el20% del PIB enfront del14% a Catalunya). Hi hamenys ocupats, tot i tenirmés població, i és que elsaturats són, el tercer tri-mestre del 2018, 898.000,un 122% més que a Catalu-nya, i la taxa d’atur és del22,9% enfront del 10,7. Siuna taxa superior al 10% laconsidero un escàndol, espoden imaginar el que pen-so d’una taxa que és demés del doble. Es fa difícild’entendre que la dreta il’extrema dreta s’hagin de-dicat a criminalitzar un paísque podria servir de refe-rent en alguna cosa, encaraque només fos per fer pro-postes per veure si millorael benestar dels andalusos.No ha estat així, potser leseleccions no eren per a An-dalusia. Una pena, sobretotper als andalusos.

N

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Andalusia,economia,Catalunya

ModestGuinjoan

La creació d’una comissiód’investigació sobre la mo-narquia, sol·licitada pelgrup de Junts per Catalu-nya, amb el suport d’ERC,els comuns i la CUP, vapassar ahir un nou tràmit.La mesa del Parlament varebutjar les peticions dereconsideració que havienpresentat els grups de Ciu-tadans, el PSC i el PP ambl’argument que la matèriaa investigar excedia lescompetències de la cam-bra catalana. Les forcessobiranistes, en canvi,consideren que es tractad’una matèria “rellevant”d’acord amb el que reculll’Estatut d’Autonomia i,per tant, van optar per ac-ceptar-ne la tramitació,que ha de culminar enl’aprovació en una sessióplenària, per a la qual enca-ra no hi ha una data fixada.Si es constituís, el Parla-ment seria la primera cam-bra legislativa a crear unacomissió d’investigació so-bre la monarquia desprésque la mesa del Congrésdels Diputats ja n’hagi re-butjat dues de similars;l’última, reclamada el se-tembre passat pels matei-xos grups a Madrid, mésCompromís i Bildu, arrande les declaracions de la sò-cia del rei emèrit Corinnazu Sayn-Wittgenstein a

l’excomissari José ManuelVillarejo sobre uns pre-sumptes comptes bancarisde Joan Carles a Suïssa.

El rei després de l’1-OTot i que l’àmbit de treballque tindrà la comissió a lacambra catalana encarano ha estat concretat –elpla s’aprova un cop cons-tituïda la comissió–, fontsrepublicanes recordavenahir la relació directa queva tenir Felip VI amb la fu-ga d’empreses catalanesdesprés de l’1-O, per laqual cosa consideren queés una matèria rellevantper ser investigada. A més

a més, les mateixes fontsrepublicanes insisteixenque el fet que el rei siguiuna figura inviolable, se-gons l’article 56.3 de laConstitució, no impedeixque la cambra pugui inves-tigar. “El fet que el monar-ca no estigui obligat a com-parèixer ni a declarar noeximeix la cambra d’in-vestigar”, hi van afegir lesmateixes fonts amb refe-rència a un informe delConsell d’Estat sobre elsdeures de la monarquia, irecorden que aquest ma-teix organisme ja va ex-pressar aquest octubreque el Parlament és lliure

de fer judicis polítics quanes va tractar la reprovaciódel rei que ha estat impug-nada pel govern espanyol.

Torrent, a Brussel·lesD’altra banda, el presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, viatjarà la setmanaque ve a Brussel·les, ons’entrevistarà amb l’expre-sident Carles Puigdemont,amb qui no es troba des delmes de gener, quan va ferel seu primer viatge a Bèlgi-ca després de ser nomenatpresident de la cambra ca-talana. Des de llavors, Tor-rent ha estat força criticatpel grup de JxCat quan va

optar per no celebrar el pled’investidura de Puigde-mont perquè el Suprem liho havia prohibit.

Torrent també es tro-barà amb els exconsellersLluís Maria Puig i Toni Co-mín, i amb la delegada delgovern a Brussel·les, Me-ritxell Serret. La primeracita serà al Parlament deFlandes, on es reunirà ambel seu homòleg a la cambra,Jan Jeumans, que va cau-sar un cert malestar enel govern de Pedro Sán-chez per les seves crítiquesa la situació de presó pre-ventiva dels polítics inde-pendentistes. ■

Emma AnsolaBARCELONA

El Parlament ratifica i enviaal ple la comissió sobre el reia La mesa no accepta la petició de retirada que havien presentat Cs, el PSC i el PP a Com que es tractad’un òrgan d’investigació, s’haurà d’aprovar per majoria en sessió plenària, però encara no hi ha data

El president del Parlament, Roger Torrent, escoltant ahir el lletrat major de la cambra, Joan Ridao ■ ACN

El president de la Genera-litat, Quim Torra, no assis-tirà als actes de celebraciódel 40è aniversari de laConstitució que se cele-braran el 6 de desembre.Així ho ha fet saber el capde l’executiu en una cartadirigida als presidents del

Congrés dels Diputats i delSenat, així com a la delega-da del govern espanyol,Teresa Cunillera. En lacarta, Torra al·lega que laConstitució “s’ha conver-tit en una presó per a la lli-bertat d’expressió i la ca-pacitat de decisió dels ciu-tadans”, per la qual cosaconsidera que aquest ani-versari no mereix cap cele-

bració” i encara menysquan es tracta d’un text“que va néixer d’una tran-sició del franquisme que,per desgràcia, encaraconstatem com perviu”.En la missiva, Torra asse-nyala que des de fa unsanys la Constitució ha es-devingut una presó “mésque una finestra a la de-mocràcia”, perquè en lloc

de fer del text una inter-pretació “oberta, moder-na i flexible”, s’ha optatper una lectura “restricti-va, tancada, antiga i per-petuadora d’injustícies”.

Torra acaba la missivaadvertint que la cartamagna “no té el suport i elreconeixement legítim delpoble de Catalunya” i la-menta que “en comptes debuscar una solució, l’Estati els tribunals facin un úscompletament contrari alsentiment i a l’expressiódemocràtica dels cata-lans” i recorda que el pobleha dit clarament que apos-ta per una república. ■

RedaccióBARCELONA

Torra no assistirà alsactes de la Constitució

El president de laGeneralitat, Quim Torra

a idea va sorgir de Jaén,amb Guillermo Portilla, ide Granada, amb MaríaLuisa Maqueda, però a

l’Autònoma de Madrid, i pel fetde ser a Madrid, Manuel Cancio(Mèxic, 1967) va sentir el deu-re de firmar La banalitzaciódels delictes de rebel·lió i sedi-ció, el manifest que han sub-scrit més de 120 catedràticsi que rebat la teoria del jutgePablo Llarena.

Exigeix valentia firmar un textque nega la rebel·lió i exigeix lallibertat dels polítics presos?A mi em sembla que no... Peròsoc un funcionari i no tinc capaspiració política; gaudeixo dellibertat de càtedra i ja tinc fetala meva carrera de catedràtic...Per a algú que encara hagi defer carrera acadèmica i que ha-gi de passar per unes oposi-cions, no sé si és gaire prudent,perquè hi ha gent que això s’hopren com un acte de traïció. Ijo no m’havia pronunciat maini havia firmat res sobre unprocés en curs. Sempre he cre-gut que cal respectar la ins-trucció del tribunal i esperardesprés la sentència, però enaquest cas el que ha passat finsara ja reuneix algunes caracte-rístiques que obliguen un pro-fessor de dret penal espanyol adir que aquí estan passant co-ses molt estranyes.

És d’imaginar que el premi aprofessor del mes a la UAM noes guanya firmant un text així...No, no... Però bé, a mi em pagala universitat per dir les cosesque crec que cal dir. La qualifi-cació de rebel·lió i de sedició es-tà fora de tot sentit. I em cridal’atenció que el procés no s’esti-gui substanciant a Barcelona,que és on correspon. La ideaque el delicte de rebel·lió afectatot Espanya és peregrina. Ésclar que hi ha molts delictesque afecten arreu mediàtica-

L

ment i políticament! I un delic-te que s’ha comès a Ourensepot tenir incidència a Figueres!I a ningú se li acut canviar lacompetència! La competènciadel jutge natural determinatper llei és una qüestió fona-mental. Això no hauria d’estarni a l’Audiència ni a la sala se-gona del Suprem. I s’ha de dir,i és important que ho digui jo,que soc a Madrid. I és irrelle-vant, però no tinc cap simpatiapel nacionalisme català ni perl’espanyol.

Perdó per la ximpleria, però elsfirmants han estudiat el mateixdret penal que Llarena?Sí, sens dubte! L’assumpte ésmolt peculiar. Sens dubte quela convocatòria del referèndum

és il·lícita quan l’anul·la el TC,però això es diu desobediència.Que hi ha actes el 20 de setem-bre que puguin arribar a serqualificats de sedició, podriaser... Però he llegit l’acta de pro-cessament i l’escrit de qualifi-cacions provisionals, i allà hihauria de ser tot, i no veig en-lloc quina responsabilitat te-nen les persones concretes enla crida a una sedició. Perquè,si es conclou que fer manifesta-cions al carrer pot acabar enactes violents, aquest argu-ment ja el conec i és d’altres rè-gims. Una explicació que aixòs’hagi encaminat cap al delictede rebel·lió és l’article 384 bisde la llei d’enjudiciament crimi-nal (Lecrim), que permet unacosa profundament qüestiona-

ble: suspendre un representantde la sobirania popular. I aixòés una regla excepcional deldret penal antiterrorista per alsupòsit de bandes terroristes irebels, una terminologia antigaque té a veure amb l’activitatd’ETA i el fet de posar presos ales llistes d’HB. Si algú no estàcondemnat, no ha d’existir capafectació en els seus drets fona-mentals. I tot és per aquest de-licte; si s’hagués quedat en lasedició, no es podrien suspen-dre els diputats.

Advocats dels presos com JordiPina i Andreu van den Eynde esqueixen que aquest dret penalno és el que van estudiar. Tantadistància hi ha entre les aulesde la universitat i el Suprem?

No. Fins als anys vuitanta eramolt comú que el Suprem anésper un costat i el món acadèmic,per un altre. Però això es va aca-bar i hi ha una certa convergèn-cia. Sí que hi pot haver discre-pància entre professors. El pro-blema aquí és que no hi ha pre-cedents. Tenim el cas de Tejero iel 23-F, que va ser un altre delic-te de la justícia militar ja dero-gat. Si no ho tingués tan clar, noem pronunciaria sobre un casen curs. On és la violència? Laidea aquesta que ells sabien quees mobilitzaria un conjunt im-portant de persones i que aixòpodia produir una espècie deconfrontació i que això és unacomissió per omissió, perquè novan aturar el que podia portar agenerar una rebel·lió... Però ésque no ha passat! No hi ha vio-lència més enllà de la dels cossospolicials l’1-O. No hi ha enllocningú que hagi organitzat un ai-xecament. És una banalització,perquè el delicte de rebel·lió ésuna altra cosa. No ho entenc...O ho entenc massa, vaja.

Coneix magistrats del Suprem.Com és el diàleg amb ells?Els que diem que aquí no hi harebel·lió no tenim necessitatd’explicar-nos; qui té necessi-tat d’explicar-se són els ques’inventen ad hoc un conceptede rebel·lió, com fa el jutge ins-tructor, quan en els seus es-crits no apareix enlloc la vio-lència ni ningú que hagi orga-nitzat un aixecament. Jo conecalguns magistrats del Supremi amb ells mai he comentat niuna paraula sobre el tema, perrespecte i perquè els conec bé.Jo no els trec l’assumpte, ells jasaben el que penso i jo sé quese’ls ennuvola la vista. Es vansentir abandonats, el governde Mariano Rajoy va desaparèi-xer i els va dir “apa, Espanyaqueda a les vostres mans”, i elsva agafar un atac de responsa-bilitat. El sentiment nacionalennuvola la vista i el raciocini,i al final és un grup molt reduïten què és molt difícil esmenar

“Llarena inventa una rebel·lióque als seus escrits no hi és”

Manuel Cancio Catedràtic de dret penal de la UAM i firmant del manifest ‘La banalització de la rebel·lió i la sedició’

TS · “Rajoy desapareix dient «Espanya és a les vostres mans», i al Suprem se’ls ennuvola la vista” UE · “Schleswig-Holstein nom’humilia, em reconforta, però al TS pensen: «Qui són aquests per dir-me això?»” 1-O I 27-O · “On és la conspiració? On és elpaper que diu que els Mossos tallaran l’A-2? Ni la ‘rojigualda’ es retira al Palau” REI · “Està sobreprotegit. Volem ser el Marroc?”

David PortabellaMADRID

Manuel Cancio és catedràtic de la UAM i firmant del manifest ‘La banalització de la rebel·lió i la sedició’ ■ EPA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 201810 | Nacional |

la plana a qui instrueix el cas,perquè aquesta instrucció noés plat de bon gust. I això queho ha explicat el mateix DiegoLópez Garrido, l’autor del tipusdelictiu. De vegades el legisla-dor no pot parlar perquè ésmort, però aquí el tenim comun Deus ex machina! És LópezGarrido, un catedràtic moltprestigiós i un polític rellevant,que diu: “Jo, que soc qui va re-dactar l’article 472 del CodiPenal, precisament volia im-pedir que es consideressin re-bel·lió les conductes de desobe-diència civil.”

Els catedràtics firmants citenuna sentència clau: la 199/1987del Tribunal Constitucional,que circumscriu la rebel·lió a“l’ús d’armes de guerra o explo-sius”. Per què Llarena la ignora?La deu conèixer...Sí, és clar. La sentència marcaun estàndard a l’hora de dirque, en la lluita antiterrorista,no tot s’hi val, que no es potanomenar terrorisme qualse-vol cosa, i l’estàndard s’ha reco-llit en la legislació posterior. Elque passa és que la sentència

emmarca raonablement la di-ferenciació entre activitats re-bels i terroristes, que terroris-me no pot ser qualsevol cosa...Però tampoc resol res ni és capsolució. La solució màgica delcas rau en la interpretació co-muna del que signifiquen lesparaules violència i alçamentpúblic.

Sostenen que “només concul-cant molt greument el principide legalitat” es pot sostenir larebel·lió. I la conspiració per ala rebel·lió, que sembla el mésbenigne dels escenaris que pre-veu el Suprem?On és la conspiració? On és elpaper en què es diu que elsMossos tallarien l’A-2? No hi és,i en els escrits judicials del jut-ge i de la fiscalia hi hauria deser. I si fos conspiració per a larebel·lió, que no ho és, com jus-tifiquen la presó provisional?Amb la Generalitat intervingu-da, com es comet reiteració de-lictiva? Jo no veig cap pla. Novan ni retirar la bandera espa-nyola del Palau de la Generali-tat. No sembla planificat niconspiratiu, no...

A la universitat s’ensenya quans’han de dictar les euroordres iquan retirar-les amb lliure albir.No, no tenim una assignaturade dret penal europeu que arribia aquesta profunditat. Hi hamolts professors que diuen queaixò ha de ser automàtic, i potser-ho amb un delicte d’homici-di o de violència sexual. Però ai-xò no és un delicte qualsevol! I,quan ho dic, em diuen que, pelfet d’haver nascut en una repú-blica [Mèxic], em falta españo-lía i sentiment de pertinença. Isoc espanyol, eh! I un pot dub-tar del que determini un tribu-

nal belga, i si és un jutge fla-menc, més, perquè Carles Puig-demont no parla flamenc, sinófrancès, però és igual... Peròdesprés ve el tribunal del landde Schleswig-Holstein. I jo dic:per què ens diuen el mateix aAlemanya, Suïssa, Bèlgica...?No deu ser que no són tots ellsels que van en direcció contrà-ria? Jo no em sento humiliat enla meva dignitat espanyola peraquestes sentències, sinó re-confortat: m’adono que, a mésdel Tribunal d’Estrasburg, hi haaltres tribunals que defensenels meus drets constitucionals,com ara a Schleswig-Holstein,en la persona de Puigdemont.I al Suprem, en canvi, pensen:“Qui són aquests per dir-me ai-xò?” Si fins i tot va dir a Llare-na: “Ni tu ni jo: la malversacióni la miro, té.” I llavors Llarenas’enfurisma com un nen d’11anys i diu: “Doncs si no és comjo dic, no el vull.” Però què és ai-xò de dictar una euroordre i re-tirar-la després? Vostè el vol ono el vol? El cop a la imatge del’Estat espanyol és terrible.

La monarquia assisteix al debat

de ser protegida en el Codi Pe-nal. Està sobreprotegida ara?Sí, i no només passa a Espanya.Podríem mirar els Estats Units,on la llibertat d’expressió ésmolt important, i el Suprem hadit que és un dret fonamentalpoder cremar la bandera delsEstats Units, amb el que és pera ells. Quan un vol estar sobre-protegit, és que se sent molt in-segur i, com més dèbil és el con-sens sobre la institució, més ne-cessitat de prohibir. El delicted’injúries a la corona hauria dedesaparèixer, no hi ha cap raóper protegir específicament elcap de l’Estat. Que algú cremi lasenyera, per exemple, és de malgust, però no tot el que és de malgust pot ser delicte. I és molt im-portant poder fer bromes sobreel rei. En quins països no es po-den fer bromes del rei? Al Mar-roc. Volem ser el Marroc? I en elcas de l’humorista Dani Mateo,el jutge no podia fer una altracosa: encara que en la instruccióell conclogui que no és delicte,pot pensar que mocar-se amb labandera pot ser delicte. Per aixòla millor opció és treure el delic-te i prou. ■

Sovint el legisladorno pot parlar perquèés mort, però aquítenim López Garrido,que nega la rebel·lió

❝

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 2018

1279

79-1

2000

47L

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 201812 | Nacional |

A Can Jaume, a peu de la platja de Sant Andreu de Llavaneres, t’ho posem molt fàcil.

Amb una cuina tradicional, autòctona i de qualitat, adaptem els nostres menús exclusivament a les vostres necessitats.

Port Balís 93 792 69 60 - 93 795 20 12 - www.canjaume.cat restaurant@canjaume.cat

Aquest Nadal, vine a celebrar-ho al MaresmeJa has pensat a on faràs la celebració d’empresa aquest Nadal?

1385

85-1

1984

11Q

El govern de Pedro Sán-chez va fer ahir el primerpas per posar fi a una ano-malia espanyola, la del’aforament de diputats,senadors i membres delgovern, que no existeix enpaïsos com ara Alemanya,el Regne Unit i els EstatsUnits i que a la pràctica su-posa que una possible in-vestigació salti immedia-tament des del jutjat ordi-nari determinat per la lleifins a la sala penal del Tri-bunal Suprem, presididaara per Manuel Marchena.La proposta que aprova elConsell de Ministres con-sisteix en la reforma delsarticles 71.3 i 102.1 de laConstitució per “limitarque l’aforament es pro-dueix en el temps estricteen què s’està en l’exercicidel càrrec”, segons avançala vicepresidenta CarmenCalvo. En l’última fase, pe-rò, emergeix l’ombra d’unreferèndum. El Conselld’Estat dona a Sánchez lapossibilitat d’evitar la con-sulta, però es podria forçarsi ho demanessin 35 dipu-tats del Congrés, i Podem,amb 67 escons, sempreha dit que forçaria que totcanvi constitucional fossotmès al vot ciutadà.

En el viatge iniciat ahiramb l’aprovació d’unavantprojecte, Sánchez

necessitarà tant sí com noel suport del PP. Desprésde la consulta preceptivaal Consell d’Estat, l’òrganpresidit per María TeresaFernández de la Vega vaaclarir que es pot fer elcanvi constitucional ambuna reforma simple, queexigeix una majoria detres cinquenes parts alCongrés –210 dels 350 di-putats– i al Senat –159dels 266 senadors–, que elPSOE no pot tenir senseel PP, però prescindint deltràmit d’haver de celebrar

un referèndum.L’article 71.3 és ara el

gran trampolí perquè uncas salti al Suprem, méspolititzat i pròxim al poderque el jutjat ordinari pelrepartiment que el PSOE iel PP fan dels vocals delCGPJ, que més tard sónels que voten qui serà alho-ra el president de l’òrgande govern dels jutges i delSuprem. “En les causescontra diputats i sena-dors, serà competent la sa-la penal del Suprem”, fixal’article esmentat, sense

distingir entre les irregu-laritats comeses en l’exer-cici del càrrec o abans.

La falta de distinció enl’acusació i en l’origen delsfets fa que un diputat, se-nador, president o minis-tre vagi a la justícia VIP dela sala penal del Supremtant si el cas neix de l’ac-ció del seu càrrec com si ésper haver conduït begut,per posar un exemple del2010 del diputat del PPIgnacio Uriarte. Per això,l’afany del govern de Sán-chez és reescriure l’article71.3, amb l’afegit “per de-lictes comesos en l’exerci-ci de les funcions pròpiesdel càrrec”.

Afectació al ParlamentL’avantprojecte és enviatara al CGPJ –presidit en-cara per Carlos Lesmes,que seguirà en funcionstot i que el mandat expiridimarts que ve– i l’òrgande govern dels jutges té unmes per elaborar un infor-me sobre el canvi. La tra-mitació completa es po-dria allargar un any, i elParlament i la resta decambres autonòmiquesno es veuran afectats d’en-trada. Per Calvo, però,“és evident que, una vega-da que es marca el llistó”,hi hauria d’haver una“harmonització constitu-cional” arreu de l’Estat.

Per obrir la negociació,Sánchez farà una rondaamb tots els grups i la vice-presidenta Calvo precisaque no exigirà a Podem re-nunciar a un referèndum.“No podem dir a cap grupde la cambra que no ho fa-ci. Quan es produeixi, javeurem si es dona el for-mat d’encaix que té”, vadir Calvo. El líder de Ciu-tadans, Albert Rivera, veula limitació d’aforamentscom una “estafa” per “blin-dar els corruptes”. ■

David PortabellaMADRID

La fi dels aforaments neixamb dubtes pel referènduma La reforma constitucional perquè diputats i senadors deixin de ser jutjats al Suprem es pot fersense consulta, però 35 electes la poden forçar i Podem ho vol a “Cal harmonització”, avisa Calvo

La tramitació per limitar elsaforaments podria durar unany entre el pas pel Congrés ipel Senat. Però, amb la refor-ma en vigor, el PP potser notindria Pablo Casado de pre-sident. Si bé Cristina Cifuen-tes serà jutjada per falsedatdocumental en el cas del màs-ter a la Rey Juan Carlos I, Ca-sado va obtenir la gràcia queel seu afer saltés al Suprem,que va enterrar la causa.

La vicepresidenta Carmen Calvo, ahir en la compareixença posterior al Consell de Ministres ■ ÁNGEL DÍAZ / EFE

L’arxivament del cas dellíder del PP es va decidir perunanimitat a la sala d’admis-sió, formada per Manuel Mar-chena –president de la salapenal– i els magistrats PabloLlarena (instructor de l’1-O),Francisco Monterde, MiguelColmenero i Ana Ferrer. Elmàster, en el qual el TS veu“tracte de favor” però no de-licte, no entra en les “funcionspròpies del càrrec”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Casado i l’últim benefici al Suprem

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE DESEMBRE DEL 2018 | Nacional | 13

8377

89-1

1999

84Q

Òmnium Cultural va dis-tribuir ahir a la nit la pri-mera fotografia feta a lapresó de Lledoners en quèapareixen junts els setpresos polítics catalansque hi ha en aquest centre.Segons va subratllar l’enti-tat, els presos de Lledo-ners lamenten profunda-ment que no hi puguinaparèixer, a la foto, ni Car-me Forcadell ni DolorsBassa. En aquest sentit,

Òmnium va destacaraquest missatge dels em-presonats: “Som cons-cients del greuge que esdona amb la seva invisibi-lització, degut a la nostrasituació penitenciàriaaliena a la nostra volun-tat.” En el mateix comuni-cat, Òmnium va indicarque amb aquesta fotogra-fia els empresonats “volentraslladar una imatged’unitat i serenor” de caraal proper judici contra elslíders sobiranistes. “La re-pressió, en forma de reclu-

sió penitenciària, no haafeblit les seves convic-cions, i es preparen a cons-ciència per fer front al ju-dici a la democràcia. Ca-dascun dels presos s’ads-criu a una família del cata-

lanisme polític, i és justa-ment aquesta mirada plu-ral que fa que el dia a dia ala presó sigui també unaprenentatge en la lluitaper la llibertat. Per aquestmotiu, els presos polítics

tenen el compromís derespectar totes les opcionspersonals per reivindicar idenunciar la injustíciad’aquest procés judicial.”

Òmnium va voler dei-xar clar que la fotografia

no s’ha fet il·legalment, si-nó que ha estat possible enaplicació del que preveu elsistema d’avaluació conti-nuada que s’aplica a totsels interns als centres pe-nitenciaris catalans. ■

T. DalmauBARCELONA

Els set deLledoners,en una fotoa Els presos polítics volen traslladaren aquesta primera foto en quèapareixen junts una imatge “d’unitat iserenor” davant el proper judici

D’esquerra a dreta, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull i Raül Romeva ■ O.C.