PAC 3: Projecte TIC i aprenentatge significatiu

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació. NTICEDU 1r. semestre. Curs 2012-2013

PAC 3

Projecte TIC i aprenentatge significatiu

PAC 3- Projecte TIC i aprenentatge significatiu Pàgina 1 de 18

Inés Martin RamiaAula: 305 de gener de 2013


ÍNDEX DE CONTINGUT

05 de gener de 2013.......................................................................................................1

1. Introducció.....................................................................................................................32. Disseny de l’activitat.....................................................................................................43. Mapa conceptual............................................................................................................84. Descripció del procés.....................................................................................................9

4.1Sessió 1.....................................................................................................................9

4.2Sessió 2...................................................................................................................10

4.3Sessió 3...................................................................................................................10

4.4Sessió 4...................................................................................................................11

4.5Sessió 5...................................................................................................................11

6. Avaluació tecnològica del disseny..............................................................................137. Conclusions.................................................................................................................158. Webliografia................................................................................................................169. Annex...........................................................................................................................17

9.1 Autoavaluació de l’activitat...................................................................................17

9.2 Autoavaluació del seguiment de l’avaluació continuada global...........................18



1. INTRODUCCIÓ

Tenim un problema. Com a tecnòlegs és molt probable que ens trobem amb la necessitat de

dissenyar activitats d’aprenentatge per a persones ben diferents. Aquestes activitats s’hauran

de portar a la pràctica (ja sigui per nosaltres mateixos o per altres docents) en un context real

(formal o no formal, però propi del psicopedagog) i ben descrit i ben segur que haurem de

comptar amb el concurs de les TIC. Caldrà avaluar-les i, sovint, millorar el seu disseny per a

edicions posteriors.

Ara bé, la gent aprèn millor quan es troba davant d’un problema significatiu que doni sentit a les

activitats.

El què pretén què fem aquesta darrera prova d’avaluació continuada, és dissenyar una activitat

d’ensenyament – aprenentatge dirigida per un docent o un coordinador psicopedagògic que

tingui per objectiu aconseguir un aprenentatge significatiu en una persona o grup de qualsevol

edat utilitzant la mediació de les TIC.

A continuació tenim el desenvolupament d’un projecte creat a partir d’un problema significatiu

que els va sorgir als alumnes d’una aula de P-5, “Tots els vaixells són iguals?”.

Primerament trobem la fitxa tècnica del disseny, on podem veure una petita descripció del

problema així com els principals trets característics

A continuació s’ha elaborat un petit mapa conceptual que mostra on se situa l’activitat

realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu.

El següent dels apartats és la descripció del procés que finalment es va seguir en la posada a

la pràctica de l’activitat prèviament dissenyada. En aquest apartat s’ha cregut oportú afegir

algunes de les fotografies realitzades durant el desenvolupament de les diferents activitats, així

com l’enllaç a la mostra documental.

Els dos següents apartats estan dedicats a l’avaluació de l’aprenentatge aconseguit i

l’avaluació tecnològica del disseny.

Finalment trobem unes petites conclusions i un annex, en el qual s’ha inclòs una autoavaluació

de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global.



2. DISSENY DE L’ACTIVITAT

FITXA DE DISSENY – INÉS MARTIN RAMIA

TÍTOL Tots els vaixells són iguals?DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I DE LA TECNOLOGIA PEDIADORA

• Aprenents : 26 alumnes de P-5 B de l’Escola Bages de Manresa.• Mediadors : Mestra tutora i mestre de reforç.• Tecnologia mediadora : Ordinadors de l’aula d’informàtica amb sistema

operatiu Windows XP. S’utilitza la connexió a Internet (cercador d’imatges i d’informació Google, programari JClic i diferents pàgines webs).

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Els alumnes descobreixen que no tots tenen la mateixa opinió sobre els vaixells, un grup d’alumnes pensa que qualsevol vaixell serveix per anar a pescar, mentre els altres diuen que no. Els alumnes activen el seu interès per aquest tema desconegut, ja que volen descobrir qui té raó i si tots els vaixells són iguals.El problema sorgit en aquesta classe de P-5, es pot descriure segons:- Estructuració:és un problema ben estructurat, ja que la seva solució és limitada i les respostes correctes i convergents. A més requereix l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles.- Complexitat: és tracta d’un problema poc complex, ja que implica un conjunt restringit de factors o variables.- Especificitat de camp: és un problema abstracte, perquè tot i que parteix d’una problemàtica real dels aprenents, el concepte de vaixell és abstracte, ja que per a nosaltres no és de proximitat, ni tenim facilitat per a veure’n cap de forma directa. D’altra banda, segons Jonassen1 aquest problema seria de la tipologia problema que usa regles, ja que utilitza un sistema de recerca en línia per a localitzar informació important en la web.

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

A les aules d’educació infantil d’aquesta escola, cada setmana hi ha un alumne que és el protagonista de la classe. Aquesta activitat consisteix en què cada setmana hi ha un protagonista i aquest porta fotos de la seva família i algunes joguines, i explica a la resta de companys coses sobre ell mateix i les coses que ha portat.Quan un alumne ens explicava quines eren les seves joguines preferides, entre elles un vaixell, va sorgir el dubte de si tots els vaixells són iguals.

Martí2: - He portat un vaixell, jugo a la banyera a pescar peixos.Anas: - Però aquest vaixell no serveix per pescar, és per fer viatges.Estela: - Jo vaig anar de vacances amb els meus papes amb un vaixell.Rita: - Jo també, i era com aquest.Martí: - Però aquest també serveix per pescar.Anas: - Nooo!Mestra: - Que hi ha vaixells per pescar i vaixells per fer viatges?Grup de nens 1: - Si!Grup de nens 2: - No!Romaisa: - Hi han vaixells diferents; de grans, de petits, per pescar i per fer viatges!Josep Mª: - Si, i també que porten petroli!Mestra: - I tots els vaixells serveixen per tot?Grup de nens 1: - No!Grup de nens 2: - Si!Mestra: - Us agradaria sortir de dubtes? Investiguem si tots els vaixells són iguals?Martí: -Si, perquè aquest també és per pescar!

CONTEXT DE Aquesta activitat forma part de l’educació formal. Es portarà a terme a l’aula

1 Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Mòdul didàctic 3. Noves

tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació (p. 34-44). Universitat Oberta de Catalunya.

2 Cal esmentar que els noms utilitzats al llarg de tot el projecte, tant dels alumnes com de la mestra, han estat inventats per tal de preservar la intimitat dels participants.



L’ACTIVITAT ordinària dels alumnes i a l’aula d’informàtica.CARACTERÍSTI-QUES DELS APRENENTS

Es tracta d’un grup de nens i nenes de 5 anys, per tant, segons Piaget es troben en l’estadi pre-operacional (de 2 a 7 anys), caracteritzat per la capacitat de representació i la intel·ligència verbal.És un grup molt motivat per aprendre i amb ganes de treballar, sempre i quan els continguts a treballar siguin del seu interès. Tot i això són força moguts i xerraires, i a vegades els costa parar l’atenció sinó tenen un suport visual. Per això l’ordinador els és una eina de gran ajuda com a reforç de determinats continguts. Cal dir que a l’escola no han tingut contacte directe amb els ordinadors fins aquest curs, tot i que la majoria de nens i nenes en tenen a casa i estan força familiaritzats.Cal destacar la presència d’un nen amb un trastorn del espectre alcohòlic fetal, que necessita del suport d’una vetlladora, tot i que les hores que hi ha el reforç a l’aula, quan es porta a terme aquest projecte, la vetlladora no sempre hi és.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Amb aquesta activitat es treballen les capacitats bàsiques d’educació infantil exposades a continuació. Cal dir que estan organitzades entorn els eixos següents:- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma:1.Progressar en el coneixent i domini del seu cos, en el moviment i la

coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. 2.Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant

una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.- Aprendre a pensar i a comunicar:4.Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats

matemàtiques bàsiques.5.Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i

situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa:6.Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de

curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

- Aprendre a conviure i habitar el món:8.Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la

resolució pacífica de conflicte. 9.Comportar-se d’acord amb una pautes de convivència que el portin cap a

una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

En relació als objectius generals del segon cicle de l’Educació infantil marcats pel currículum prescriptiu, es treballen els següents:-Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

-Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

-Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

-Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

-Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

-Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

-Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.



Objectius específics d’aprenentatge i criteris d’avaluació:- Expressar oralment els coneixements previs sobre els vaixells.- Participar en la recerca d'informació i en les activitats proposades.- Conèixer les característiques principals dels vaixells.- Descobrir els diferents tipus de vaixells.- Cercar informació sobre les diferents funcions dels vaixells.- Progressar en l’adquisició d’hàbits d’organització del treball.- Prendre consciència dels aprenentatges que es van fent.- Desenvolupar habilitats de resolució de problemes.

CONTINGUTS Conceptuals- Observació de les principals característiques dels vaixells.- Reconeixement de diferents tipus de vaixells (transatlàntic, transbordador, vaixell de càrrega, portacontenidors, creuer, portaavions, petrolier, etc.).

- Identificació de les diferents parts d’un vaixell (proa, popa, àncora, hèlix, coberta i xemeneia).

- Coneixement de les diferents funcions d’un vaixell (transbordadors, transport de persones, transport de mercaderies, vaixells de pesca, vaixells de guerra, vaixells recreatius, etc.)..

Procedimentals- Recerca i selecció d'informació d'interès i fotografies representatives.- Enriquiment del treball amb les investigacions dels companys.- Posada en comú de les experiències, trobades i aprenentatges.- Familiarització i utilització del processador Goggle.Actitudinals- Participació activa en les diferents activitats d’ensenyament – aprenentatge.- Iniciativa i interès en les pràctiques proposades.- Mostrar interès i curiositat durant les activitats i enfront les tecnologies utilitzades.

- Valorar l’intercanvi d’informacions i experiències am els companys/es i el professor/a.

- Respectar les aportacions i els treballs realitzats per la resta de companys i companyes.

PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS

• Primera sessió : A la classe ordinària fem una posada en comú dels coneixements previs que tenim sobre els vaixells. La mestra és la mediadora de la conversa, que va fent preguntes per tal de fer pensar als nens i nenes i donar pautes per a què exposin les seves opinions i experiències en relació als vaixells.

• Segona sessió : Anem a l’aula d’informàtica i busquem en el cercador d’imatges de Google diferents imatges de vaixells. Són els infants els qui escriuen la paraula vaixell utilitzant el teclat de l’ordinador. Cada nen ens ensenya quin és la imatge que ha trobat què més li ha agradat i explica el perquè.

• Tercera sessió : Tornem a l’aula d’informàtica, realitzem diferents activitats JClic relacionades amb els vaixells.

- Els mitjans de transport:<http://clic.xtec.cat/projects/transp4/jclic/transp4.jclic.zip> - Transports navals:<http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/naval/activitat/nivell1.html> - Transportes: <http://clic.xtec.cat/projects/transpo2/jclic/transpo2.jclic.zip>• Quarta sessió : Pintem diferents vaixells a l’ordinador, a través de la pàgina web <www.dibuixos.cat>.

• Cinquena sessió : Què sabíem abans i què sabem ara. Posada en comú de les diferents activitats realitzades i quins són els aprenentatges que n’hem extret. La mestra tutora presenta els materials elaborats a partir de les fotografies cercades pels alumnes en la segona sessió. Els alumnes poden jugar lliurament amb els dos materials, ja sigui individualment o per parelles.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒ-GICA

Aquest projecte sorgeix d’una curiositat pròpia dels alumnes, fet que provoca que l’aprenentatge que creïn sigui significatiu, ja que construeixen el coneixement a partir de les seves motivacions. Partiran dels seus


http://www.dibuixos.cat/

http://clic.xtec.cat/projects/transpo2/jclic/transpo2.jclic.zip

http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/naval/activitat/nivell1.html

http://clic.xtec.cat/projects/transp4/jclic/transp4.jclic.zip


coneixements previs, per tal d’establir noves relacions entre les experiències i coneixements previs i els nous continguts d’ensenyament. Això s’aconsegueix afavorint una intensa activitat de l’infant a través de l’observació directa, la manipulació i l’experimentació. D’aquesta manera, afavorim també la iniciativa, interès, motivació i espontaneïtat dels alumnes.Aquesta activitat compleix els diferents principis d’un aprenentatge significatiu3:- Actiu : són els propis alumnes els qui es plantegen el problema i cerquen

solucions per a resoldre’l.- Constructiu : els infants estableixen una relació entre els coneixements

previs que tenien sobre els vaixells i els nous coneixements. Creant així un canvi conceptual i reconciliant na discrepància.

- Col·laboratiu : l’aprenentatge es construït en grup, ja que aprenen els un dels altres i entre tots decideixen l’opció més adient.

- Intencional : els alumnes intenten esbrinar si són tots els vaixells són iguals de manera activa i intencional, tot cercant informació a la web.

- Conversacional : el coneixement es construeix a dins l’aula a la través d’un procés social i dialògic, gràcies a les converses que mantenen els alumnes entre ells.

- Contextualitzat : l’activitat d’aprenentatge està situada en una tasca significativa del món real.

- Reflexiu : al llarg del procés els alumnes articulen i reflexionen el què han après sobre els vaixells.

Al mateix temps es porta a terme un treball globalitzat, ja que a partir de la conversa, sorgeix un tema científic per a investigar a través de les noves tecnologies.D’altra banda, també cal dir que es treballen continguts de caràcter transversal com l’educació per la convivència, ja que treballa el respecte pel material i la diversitat d’opinions, així com el respecte pels altres, la valoració del propi esforç i comprendre les limitacions pròpies i dels altres.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

La finalitat de l’avaluació és adequar el procés d’ensenyament al progrés real de l’aprenentatge dels alumnes i adequar la pràctica docent a cada situació per a crear les condicions més favorables per al desenvolupament integral dels alumnes.Aquesta valuació es portarà a terme a través de l’observació sistemàtica de les mestres durant les activitats que fan els nens i nenes. Aquesta observació aportarà els elements necessaris per a fer una avaluació formativa, per tal que permeti ajustar l’ajut pedagògic necessari a cada infant i així assolir els objectius previstos.Per tant, l’avaluació serà global i continuada, fent referència al conjunt de capacitats expressades en els objectius generals, tenint en compte el context sociocultural del centre i les seves característiques.

PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ

La temporització és d’una setmana. És treballa aquest projecte cada dia a la tarda.Dilluns: Posada en comú dels coneixements previs (20 minuts aprox.), a l’aula ordinària.Dimarts: Cerquem imatges de vaixells (30 minuts aprox.), a l’aula d’informàtica.Dimecres: Activitats amb el programari JClic (45 minuts aprox.), a l’aula d’informàtica.Dijous: Pintem vaixells (30 minuts aprox.), a l’aula d’informàtica.Divendres: Posada en comú dels nous aprenentatges, tot utilitzant les fotografies cercades pels infants. Treball per racons, un dels quals són els materials elaborats a partir del projecte.(1 hora aprox.), a l’aula ordinària.

3 Aquest apartat està basat en els principis d’un aprenentatge significatiu que cita Jonassen en: Jonassen, D. (2003).

TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Mòdul didàctic 3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació (p. 7-8). Universitat Oberta de Catalunya.



3. MAPA CONCEPTUAL


Alumna exposant els seus coneixements sobre els vaixells.


4. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

En aquest apartat el què es pretén és fer una petita exposició de com s’han dut a terme les

diferents sessions i de com s’ha anat implementant aquest projecte dissenyat a partir de

l’ocasió plantejada fortuïtament.

Com ja s’ha explicat anteriorment, el context de l’activitat ha estat una escola pública de la

ciutat de Manresa, concretament a l’aula de P-5 B, on jo treballo com a mestre de reforç. En

aquesta aula hi ha un total de 26 alumnes de cinc anys, entre els quals hi ha 15 nenes i 11

nens.

Aquest projecte s’ha portat a terme a l’aula ordinària d’aquest grup – classe, ja que és un

entorn familiar i conegut per als alumnes.

El problema es planteja a partir de l’activitat del protagonista, la qual consisteix en que cada

setmana hi ha un nen o una nena que és el protagonista de la classe. Al llarg d’aquesta

setmana el protagonista és l’encarregat de repartir el material, és qui canta les cançons de

benvinguda i acomiadament i el primer de la fila, entre d’altres. A més aquest alumne ha de

portar alguns objectes que siguin significatius per a ell, com per exemple les seves joguines

preferides, el conte que més li agrada, fotos de la seva família, etc.. El dia que porten aquests

objectes, s’asseuen tots en rotllana i el protagonista va presentant i explicant què és el que ha

portat. És en aquest moment en què apareix el problema sobre si tots els vaixells són iguals 4, i

s’aprofita aquesta ocasió per a preparar el projecte en qüestió.

A continuació es desenvolupen detalladament les diferents sessions preparades prèviament i

portades a terme al llarg del projecte.

4.1 SESSIÓ 1

En la primera sessió d’aquest projecte el què és va fer va ser una posada en comú dels

diferents coneixements previs que tenien els alumnes. Aquesta sessió es va portar a terme a

l’aula ordinària dels alumnes i l’activitat es va realitzar amb tot el grup classe, és a dir, en gran

grup.

La mestra tutora era qui guiava la conversa

que els nens anaven tenint, tot fent preguntes

per indagar en el seus coneixements. També

hi va assistir la vetlladora que acompanya a

l’alumne amb necessitats específiques de

suport educatiu (NESE).

La dinàmica d’aquesta activitat va ser la

següent; primerament és va recordar la

conversa que hi havia hagut el darrer dia, tot

4 És en aquest moment quan es dona la conversa transcrita anteriorment en l’apartat de plantejament del problema de la fitxa de disseny de l’activitat.


Alumne realitzant una actvitat del programari JClic.


recordant que havien estat discutint sobre si tots els vaixells eren iguals. Es van recordar

quines eren les posicions de cada un dels alumnes que més havien participat en la darrera

conversa. A continuació es va fer una pluja d’idees sobre què sabien dels vaixells, cada infant,

que volia participar, sortia a davant de la resta de nens i nenes i explicava quines havien estat

les seves experiències viscudes fins aleshores relacionades amb els vaixells i el què sabien

sobre el tema en qüestió, “Tots els vaixells són iguals?”. Un cop tots els nens que havien volgut

havien participat en la pluja d’idees es va debatre quina era la millor opció per a cercar

informació, i tots els alumnes van estar d’acord en buscar fotos per Internet per veure quines

eren les característiques dels vaixells.

4.2 SESSIÓ 2

La segona sessió va consistir en anar a l’aula d’informàtica i cercar fotografies de diferents

vaixells a través del cercador Google. En aquesta ocasió l’organització va ser diferent que en

l’anterior, ja que es va dividir el grup i es va treballar només amb la

meitat del grup. Jo, com a mestra de reforç, em vaig emportar a la

meitat del grup a l’aula d’informàtica i per parelles cercaven

fotografies de vaixells. Es va considerar que era millor treballar en

parelles, ja que no estan molt acostumats a anar a l’aula

d’informàtica i el nivell dels alumnes és mot heterogeni. Van ser

els propis alumnes els qui van escriure “VAIXELL” a l’ordinador i

observaven les diverses fotografies de diferents tipus de vaixells.

Un cop havien observat diferents fotografies escollien la que més

els agradés i explicaven a la resta de companys del grup per què

els hi agradava.

Un cap varem haver finalitzat l’activitat amb la primera meitat del grup – classe, varem tornar a

l’aula ordinària per a fer el canvi i repetir la mateixa activitat amb l’altre grup. Finalment quan

tots els alumnes havien realitzat l’activitat, varem tornar a l’aula ordinària i varem fer un

recordatori de tot el què havíem vist. Al mateix temps que el primer grup va poder explicar les

seves experiències al segon, i a l’inrevés.

4.3 SESSIÓ 3

En aquesta sessió l’organització va ser molt semblant en que en

l’anterior, ja que varem partir el grup – classe en dos grups més

reduïts i varem anar a l’aula d’informàtica a realitzar activitats

relacionades amb els transports marítims. Els alumnes tenien a la

seva disposició tres paquets d’activitats diferents del programari

JClic, de manera que quan havien acabat de fer un podien passar

al següent de forma autònoma. De la mateixa manera que en la

sessió anterior, l’activitat la van realitzar per parelles, ja que els

alumnes amb més facilitats per a manipular l’ordinador, podien


Alumna realitzant la cerca de fotografies amb Google.


ajudar ala alumnes que tenien més dificultats. Un cop els alumnes havien realitzat els tres

paquets d’activitats, varem fer el canvi i van anar a fer l’activitat l’altre meitat del grup que

s’havia quedat amb la mestra tutora a l’aula ordinària realitzant una altre activitat.

4.4 SESSIÓ 4

En aquesta quarta sessió l’activitat consistia en

pintar diferents tipus de transports marítims a través

de la web <www.dibuixos.cat>. L’organització

d’aquesta sessió és semblant a l’anterior, però

l’activitat la realitzaven de forma individual, per tal de

fomentar el domini del ratolí. Exactament igual que

en l’anterior sessió varem anar a l’aula d’informàtica

primer la meitat del grup – classe i després l’altra

meitat.

4.5 SESSIÓ 5

La darrera sessió va consistir en fer una

posada en comú dels aprenentatges fets al

llarg del projecte. A l’aula ordinària i asseguts

en rotllana, els nens i nenes van anar explicant

quines coses havien après sobre els vaixells,

què era el que més els havia agradat aprendre

i perquè, quina activitat els havia resultat més

fàcil de fer, quina els havia agradat més, etc..

Va ser en aquest moment en què la mestra

tutora va aprofitar per recuperar el vaixell

Ta,bé La mestra tutora va aprofitar aquest

moment en què estaven tots els infants asseguts junts i parant atenció per a presentar els

materials que havíem elaborat conjuntament (mestra tutora i jo, mestra de reforç) a partir de les

fotografies cercades pels infants en la primera sessió.

El primer material és un plafó en el qual es pot treballar els diferents tipus de vaixells havien

observat. L’activitat a fer consisteix en

relacionar la fotografia amb el nom del

vaixell, per exemple la fotografia d’un vaixell

de passatgers amb el nom “transatlàntic”.

Els vaixells que més havien agradat als

alumnes, i que per tant es treballaven en

aquest plafó eren: vaixell de pesca, petrolier,

veler, portaavions, vaixell de guerra,

portacontenidors i transatlàntic. Als infants

els va agradar el fet que les fotografies


Alumnes pintant diferents transports marítims de la web <www.dibuixos.cat>.

Treballant per racons amb el material elaborat amb fotografies cercades pels alumnes.

Primer material elaborat, per a treballar els diferents tipus de vaixells.

http://www.dibuixos.cat/


fossin les que ells mateixos havien trobat per Internet, i això els va motivar i engrescar per a fer

l’activitat.

El segon dels materials és la imatge d’un vaixell,

en qual es pot treballar el nom de les principals

parts d’un vaixell (proa, popa, xemeneia,

coberta, àncora i hèlix).

Cal dir que ambdues activitats havien estat

prèviament treballades amb el programari JClic.

En el moment de la presentació dels dos

materials, la mestra tutora va aprofitar per a

realitzar l’activitat conjuntament i així, a més

repassar aquests continguts, poder avaluar quin

havia estat l’aprenentatge realitzat relacionat amb aquests dos objectius.

Un cop varem finalitzar la posada en comú dels aprenentatges assolits i varem presentar els

dos materials elaborats, varem finalitzar la sessió treballant per racons. Els racons de treball

van ser diversos, un dels quals era el treball individual o per parelles del material prèviament

presentat.

En l’enllaç següent es pot observar la mostra documental de tot el projecte.

MOSTRA DOCUMENTAL

5. AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT

El model constructivista entén que l’aprenentatge provoca canvis de conducta i identifica els

factors crítics d’aprenentatge en un terreny més aviat subjectiu, on els factors socials i culturals

dels individus cobren una importància cabdal. Segons Jonassen (1991) l’objectiu de

l’aprenentatge, doncs, des de la perspectiva constructivista, és proporcionar múltiples

perspectives de la realitat per tal que sigui l’individu mateix qui construeixi la seva visió de

l’entorn.

D’altra banda, la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel (1963) planteja que el procés

d’aprenentatge de l’individu depèn de la relació, d’una banda, entre el bagatge previ de

coneixement que aquest posseeix i la seva estructura cognitiva i, d’una altra, de la nova

informació susceptible de ser assimilada. La característica mes important de l’aprenentatge

significatiu serà, doncs, la interacció que es produeix entre els coneixements més rellevants de

l’estructura cognitiva i el nou coneixement en curs d’assimilació.

Tenint en compte aquests fonaments teòrics, el projecte en qüestió ha partit dels coneixements

i de l’experiència prèvia dels alumnes, i s’ha procurat generar en ells un aprenentatge

significatiu entorn els continguts relacionats amb els vaixells.


Segon material elaborat, per a treballar les principals parts d’un vaixell.

http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/15649399


Al llarg d’aquest projecte s’ha seguit un procés d’avaluació sumativa, amb diferents etapes

d’avaluació (inicial, continuada i final). Concretament s’ha valorat l’actitud dels nens, la seva

participació, l’interès que mostraven envers les activitats realitzades, la resolució de problemes

que se’ls hi plantejaven o sorgien i els progressos que experimentaven en relació al contingut

treballat, partint dels seus coneixements previs.

Cal dir que els alumnes han mostrat molt interès en relació al projecte plantejat. Des de l’inici,

participaven activament en totes les activitats realitzades i es van esforçar molt per poder

obtenir els millors resultats. Han tingut una actitud molt positiva, ja que en cap moment s’han

mostrat escèptics a realitzar les activitats, no s’han negat a fer-les ni han criticat el projecte.

Destacar que en aquest projecte el problema sorgeix de l’experiència dels infants i del seu

neguit per aprendre aquests coneixements. En relació a l’aprenentatge constructivista, ens

adonem que si un problema té un sentit per a qui l’ha de resoldre es converteix en problema

significatiu i, per tant, té moltes opcions de ser resolt amb èxit.

D’altra banda per a interioritzar tot el procés seguit és important verbalitzar-ho i ser-ne

plenament conscients. D’aquesta manera s’assimilarà i s’acomodarà el coneixement i

s’esdevindrà significatiu. Els nens i nenes ampliaran el seu model mental gràcies a

l’experiència, al suport i a la reflexió duta a terme.

És important destacar la presència de l’autoavaluació per part dels aprenents, ja que el

programari JClic permet veure quins i quants errors s’han produït en la realització de cada

activitat.

També és important que hi hagi una autoavaluació pel part del professorat per tal de veure les

virtuts i les mancances del projecte i així poder introduir les millores necessàries per a facilitar

l’aprenentatge dels objectius plantejats.

En definitiva, considero que els alumnes han assolit els objectius establerts inicialment. Ara

caldrà veure, si seran capaços d’utilitzar les estratègies apreses en altres activitats o contextos

d’actuació.

6. AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY

En aquest apartat el què es pretén és mostrar el paper de mediació que ha tingut la tecnologia

emprada, és a dir, què es pretenia amb el disseny, què hem aconseguit amb la seva aplicació i

com a intervingut en tot plegat el fet d’utilitzar les TIC.

En aquest projecte l’eina TIC que s’ha utilitzat ha estat únicament els ordinadors de l’aula

d’informàtica amb els quals s’han realitzat diverses connexions a Internet (cercador d’imatges i

d’informació Google, programari JClic i diferents pàgines webs), tal i com es va programar en la

fitxa de disseny.



Cal destacar l’element motivador i potenciador de l’atenció i l’interès que suposen les TIC per

als alumnes, ja que tot es torna molt més vivencial i ells poden formar part de manera més

activa de l’aprenentatge i, per tant, fent-lo més significatiu.

Un aspecte que m’agradaria destacar és que els alumnes d’aquesta aquesta escola comencen

a fer informàtica a P-5 i porten tant sols des del setembre anant a l’aula d’informàtica i tenint un

contacte directe amb l’ordinador. Destacar que, tot i això, alguns dels alumnes mostren

habilitats en el seu ús, ja que a casa en tenen i el fan servir, però altres tot just comencen a

utilitzar-lo i hi ha molta diferència en quant als coneixements i la pràctica entre uns i altres.

Aquest ha estat un gran handicap, ja que les diferències són molt considerables i mentre alguns

tot just comencen a saber fer funcionar el ratolí, d’altres ja saben engegar i parar l’ordinador de

forma completament autònoma. Per tal d’atenuar l’heterogeneïtat que hi ha en el grup es va

decidir que algunes activitats les fessin per parelles, fet que considero que va ser un error ja

que els nens que van més avançats es van avorrir mentre el seu company intentava fer

l’activitat. En canvi en l’activitat de la quarta sessió, que van realitzar de forma individual, tots

els alumnes van poder treballar al seu ritme, mentre uns nens i nenes tan sols van pintar un

vaixell, d’altres van poder-ne pintar fins i tot 4. Un fet que em va sorprendre i varem valorar molt

positivament va ser que eren els mateixos nens que es demanaven ajuda uns als altres, fet que

permet que se’n adonin de les seves capacitats i limitacions.

Un altre aspecte que també canviaria per de millorar l’aprenentatge seria incloure la utilització

d’una pantalla digital o bé d’un projector en la última sessió de posada en comú, ja que el fet de

veure les imatges els ajudaria a recordar tot el procés, afavorint al canvi conceptual i a

l’aprenentatge significatiu. D’altra banda també hagués estat molt favorable que els alumnes

poguessin veure els resultats dels companys, tant de la segona sessió (les imatges cercades)

com de la quarta (els diferents vehicles marítims pintats).

Finalment destacar que en aquestes edats, cicle infantil, és important contextualitzar el

problema i sobretot fer-lo real i significatiu per poder motivar als alumnes a resoldre’l, fet que

s’ha aconseguit gràcies a la utilització de les TIC. Realment els alumnes es van mostrar molt

motivats i engrescats a realitzar totes les activitats platejades en aquest projecte, i els va

agradar el fet de tenir un material, que els quedés a l’aula físicament, elaborat a partir de les

imatges que ells mateixos havien cercat per Internet.

És per això que puc afirmar que la tecnologia educativa (TE) basada en el disseny, aplicació,

anàlisi i avaluació de situacions mediates d’aprenentatge, fent referència al procés

d’ensenyament – aprenentatge, té una incidència directa amb l’aprenentatge significatiu, ja que

mostra especial interès per la zona de desenvolupament proper (ZDP) dels aprenents.



7. CONCLUSIONS

Un cop finalitzada aquesta memòria me’n adono que portar a terme el projecte ha estat una

activitat molt laboriosa, però al mateix temps molt enriquidora. Cal dir que per una part m’ha

proporcionat les bases teòriques per aproximar-me al fenomen de la incorporació de les Tic en

l’educació, alhora que m’ha permès interpretar els processos d’ensenyament i aprenentatge per

a ser capaç de valorar com les TIC poden potenciar el disseny, anàlisi i aplicació de situacions

que promoguin l’aprenentatge significatiu. Com a mediadora he hagut de posar en

funcionament habilitats i estratègies per tal de desenvolupar, adaptar i resoldre les diferents

activitats.

El principal objectiu que es pretenia amb aquesta activitat era produir el canvi de model mental

en els alumnes perquè construïssin coneixement, però al mateix temps crec que jo mateixa,

com a mediadora de situacions d’aprenentatge, també he construït un nou model mental.

Una de les principals dificultats que he trobat en aquesta activitat va ser la tria del problema, ja

que em costava molt trobar un problema que sigues realment significatiu per als nens, ja que la

majoria d’activitats que normalment es porten a terme a l’escola són proposades pels adults, i

no sorgeixen de les motivacions i els interessos dels propis alumnes. Finalment, després de

donar-.hi moltes voltes i tenir diverses opcions, va sorgir el problema en el qual s’ha basat tot el

projecte. Ara me’n adono que per tal que les activitats siguin realment sorgides dels interessos

dels infants, i per tant puguin provocar l’aprenentatge significatiu, el primer què cal fer es saber-

los escoltar.

Crec que el disseny de l’activitat ha estat força engrescador i significatiu per als alumnes, doncs

com s’ha exposat anteriorment és sorgit dels propis interessos dels aprenents i aquests són

conscients del problema. Per tant, el projecte parteix d’un problema significatiu per als alumnes,

tot i que va ser la mestra qui va plantejar el “conflicte”.

La principal conclusió que puc extreure d’aquesta activitat és la importància de la utilització de

les TIC per aconseguir veritables aprenentatges significatius. La inclusió de les noves

tecnologies en el món educatiu obre un gran ventall de possibilitats per a fomentar

l’aprenentatge significatiu en els nostres alumnes. És nostre el deure d’ensenyar als alumnes a

utilitzar les noves tecnologies adequadament, per tal que siguin ells mateixos els qui les utilitzin

per arribar a construir coneixement.

Finalment destacar que aquesta PAC m’ha estat molt útil per assolir estratègies de treball amb

elements tecnològics dintre d’un context concret i he après a valorar i incloure diverses eines

tecnològiques a l’hora de dissenyar activitats d’ensenyament - aprenentatge.



8. WEBLIOGRAFIA

• Ausubel, P.D. (1963). The psychology of meaningful verbal learning. New York: Grune & Stratton. _; Novak, J.D.; Hanesian, H. (1983). Psicologia educativa: un punto de vista cognocitivo. Mèxic D.F.: Trillas.

• Cabrero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Mòdul didàctic 1. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Universitat Oberta de Catalunya.

• Domènech, M i Tirado, F.J. (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. Barcelona: Fundació universitat Oberta de Catalunya. Disponible a: <http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html>

• Jonassen, D. (1991). “Objectivism versus Constructivism: do we need new philosophical paradigm?” Educational technology research and development. Vol.39, nº3 (p. 5-14).

- Peck, K; Wilson, B. (1999). Learning with technology; a constructivist perspective. New Jersey: Presentice Hall.

• Jonassen, D. (2003). Les TIC i la construcció de coneixement. Cas 3. creació de models a classe. Mòdul didàctic 4. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Universitat Oberta de Catalunya.

• Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Mòdul didàctic 3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Universitat Oberta de Catalunya.

• Programari CMAP Tools. Knowledge modeling kit. Version 5.04.02. Insitute for Human amb Machine Cognition. A University Affiliated Reserch Institute. Disponible a: <http.//cmap.ihmc.us/>.


http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html

http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html


9. ANNEX

9.1 AUTOAVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT

A continuació es dona pas a l’autoavaluació de la pròpia activitat portada a terme, així com de

la memòria en qüestió, tot revisant els diferents apartats elaborats.

Primerament trobem el disseny de l’activitat, el qual a seguit l’estructura i el format de la fitxa de

disseny elaborada prèviament. Considero que tant la presentació com l’estructuració és bona ja

que queda tot ben organitzant i s’entén amb facilitat. D’altra banda, l’elecció del problema crec

que també és força adequat, doncs a sorgit de les pròpies motivacions dels aprenents i d’un

conflicte ocasionat fortuïtament. Aquest fet provoca que el problema i la seva resolució sigui

realment significativa per als alumnes, ja que sorgeix d’una mancança de coneixements, i són

ells mateixos els qui mostren interès per ampliar i solucionar. La planificació a estat acurada, en

relació a les activitats relacionades amb agents tecnològics, tot i que s’ha trobat a faltar altres

activitats complementàries, en les quals no s’utilitzessin les noves tecnologies. Tot i això, la

utilització de les TIC a estat molt motivadora per als alumnes, i al mateix temps generadora

d’aprenentatge significatiu, tal com ja s’ha esmentat en apartats anteriors.

El següent dels apartats és la creació d’un petit mapa de concepte en el qual es representa

l’activitat realitzada en relació l’aprenentatge significatiu recolzat a la tecnologia educativa (TE).

Considero que el mapa elaborat representa els conceptes clau treballats al llarg de

l’assignatura i de les diverses activitats realitzades, així com la relació que el present projecte

manté amb aquest. En el mapa es pot observar com el projecte inclou activitats que utilitzen

agents tecnològics els quals estan inclosos en la TE, que és promotora de l'aprenentatge

significatiu, ja que permet construir canvis conceptuals.

A continuació s’ha realitzat una descripció acurada del procés seguit en les diferents sessions

portades a terme durant el projecte, la qual considero que a estat detallada i concreta, sense

estendre's en excés.

Els dos següents apartats es centren en l’avaluació. Primerament trobem l’avaluació de

l’aprenentatge aconseguit, en el qual s’ha exposat quin tipus d’avaluació s’ha portat a terme

durant el projecte i si els alumnes han aconseguit o no realitzar un aprenentatge significatiu.

Seguidament trobem l’avaluació tecnològica del disseny, on considero que s'ha portat a terme

una bona, complerta i objectiva avaluació del disseny. S'ha avaluat el procés, el seus elements

i també els recursos emprats, tot trobant punts forts i punts febles de cadascun.

El darrer dels apartats és el de les conclusions, que crec que se’n han extret algunes que

poden ser útils per al futur de la pràctica psicopedagògica, així com a l'elaboració i disseny de

noves activitats.

Un cop finalitzada l’activitat reconec que ha estat molt laboriosa, però estic satisfeta tant dels

resultats obtinguts com dels aprenentatges realitzats durant la seva elaboració. L’objectiu

principal era produir aprenentatge significatiu en els alumnes, però me’n adono que al mateix



temps jo també he realitzat un canvi conceptual i he construït un nou model mental en relació

als continguts treballats al llarg d’aquesta assignatura.

9.2 AUTOAVALUACIÓ DEL SEGUIMENT DE L’AVALUACIÓ CONTINUADA GLOBAL

Fent una mirada enrere me’n adono que al llarg de l’assignatura hi ha hagut un gran canvi en

relació als coneixements que tenia de bon principi i els que tinc actualment. Un aspecte que ha

fet que me’n adonés d’això a estat la comparació elaborada en la segona PAC entre el primer

mapa conceptual i el segon. El fet de participar en els diferents debats i llegir l’article de

Domènech i Tirado van fer canviar considerablement les idees i els conceptes que jo creia que

ja tenia assimilats. El què van produir tant el debat, com la lectura, com la comparació dels

mapes va ser que acomodés coneixements ja existents tot millorant la meva estructura de

coneixement amb coneixements nous. Aquest fet, m’ha estat relativament fàcil, perquè el meu

compromís amb les meves creences (compromís conceptual previ) no era ferm. Tenia clar, més

ben dit, tinc clar que els meus esquemes poden canviar en un futur (compromís cognitiu amb

l’aprenentatge).

És per això que, puc afirmar que gràcies a les diverses PAC’s realitzades he sofert una

completa reestructuració dels meus esquemes mentals, ja que el meu model mental ha crescut

en nombre de conceptes, de relacions i d’interrelacions.

Crec que realment hi ha hagut un canvi conceptual que m’ha portat a un aprenentatge

significatiu, el qual podré utilitzar en altres contextos i situacions, tant personals com

professionals.

Un dels aspectes que valoro molt positivament és l’autoavaluació que hem hagut de portar a

terme al finalitzar cada activitat, ja que t’obligava a portar a terme un exercici metacognitiu per a

prendre consciència del procés realitzat. Crec que ha estat una tasca generadora de

coneixement.

Ja per finalitzar aquesta autoavaluació, destacar què el què més m’ha agradat d’aquesta

assignatura és que la teoria estudiada té una estreta relació amb la pràctica, ja que al llarg de

l’assignatura se’ns ha demostrat a partir de l’experiència que el més important per a què hi hagi

aprenentatge és que aquest sigui significatiu per a l’aprenent. Considero totes les activitats

portades a terme al llarg del semestre ens porten a la mateixa conclusió, que la tecnologia

educativa esdevé una eina fonamental per a fer que l’aprenentatge sigui realment significatiu,

eficaç i contextual.

Així doncs, per tot el que he exposat anteriorment, la qualificació que proposo per l’avaluació

d’aquesta PAC 3 és de A-, i com a qualificació global de l’avaluació contínua de l’assignatura

una A.
















l’aprenentatge).






professionals.




coneixement.










una A.
















l’aprenentatge).






professionals.




coneixement.










una A.


Documents

PAC 3: Projecte TIC i aprenentatge significatiu