7/23/2019 Pac1 Semestre2 2015respostes (1)

http://slidepdf.com/reader/full/pac1-semestre2-2015respostes-1 1/4

 

1

INSTRUCCIONS PER AL LLIURAMENT DE LA PAC1

La PAC1 correspon a continguts dels mòduls 1 i 2: La Psicobiologia i Les Cèl·lules del Sistema

Nerviós.

Una condició per poder avaluar aquesta PAC, i les següents, és que estiguin contestades TOTESles preguntes de manera raonada, tal com s’especifica als enunciats. Els enunciats estan en

color negre i s’han d’escriure les respostes en un altre color. Un altre aspecte molt important

és que es respongui de manera sintètica, per això l'espai disponible per a les respostes està

limitat (a cada pregunta hi ha especificat un nombre màxim de línies per respondre sense

canviar el tipus de lletra Calibri 11). Es tindrà en consideració no solament el grau de

coneixement d’un tema específic, sinó també la capacitat per a organitzar, estructurar i

sintetitzar la informació, així com per a relacionar els diferents conceptes. Així mateix, es

valorarà positivament l’ús de vocabulari adient i específic de l’assignatura. 

7/23/2019 Pac1 Semestre2 2015respostes (1)

http://slidepdf.com/reader/full/pac1-semestre2-2015respostes-1 2/4

 

2

1. Imagina que treballes a un laboratori de Psicobiologia i vols esbrinar si una determinada

regió cerebral és necessària per a la realització d’una tasca de memòria. Aquest experiment el

podràs fer amb animals de laboratori. Quin tipus de tècnica podries fer servir per respondre a

aquesta pregunta? (màxim 5 línies).

Podríem induir una lesió a la regió cerebral concreta que volem estudiar, de manera que

compararíem els resultats d’un grup d’animals amb lesió amb els d’un grup d’animals sense

lesió. Aquesta lesió podria ser reversible o irreversible, i en els dos casos es podria aconseguir

mitjançant diferents tècniques de lesió, com la injecció d’un anestèsic local o el refredament

de la regió (reversibles) o les lesions per aspiració, elèctriques o químiques (irreversibles).

2. A) Identifica les parts de la cèl·lula assenyalades amb números. B) Hi apareix més d’un tipus

de cèl·lula? Per què? (màxim 2 línies). C) Descriu breument la funció de cadascuna de les parts

identificades. (màxim 3 línies per part)

A i C)

1: Membrana cel·lular. Bicapa lipídica que delimita la cèl·lula, en aquest cas una neurona.

2: Cos cel·lular (soma). Centre metabòlic de fabricació de molècules i realització d’activitats

bàsiques per mantenir la vida i funcions de la neurona.

3: Dendrites. Prolongació del soma que rep informació d’altres neurones. Transmissió de la

informació cap el soma.

7/23/2019 Pac1 Semestre2 2015respostes (1)

http://slidepdf.com/reader/full/pac1-semestre2-2015respostes-1 3/4

 

3

4: Axó. Transport d’orgànuls i substàncies. Conducció de l’impuls nerviós (potencial d’acció).

5: Nòdul de Ranvier. Lloc on es regenera l’impuls nerviós, el qual va saltant de nòdul a nòdul,

de manera que la transmissió d’informació resulta molt ràpida. Els nòduls de Ranvier són rics

en canals de sodi dependents de voltatge.

6: Oligodendròcit. Cèl·lula glial del sistema nerviós central que aporta la beina de mielina als

axons de les neurones.

7: Internòdul (beina de mielina). Segment de mielina gruixut que embolcalla l’axó. Format per

material lipoproteic que té un efecte aïllant i que facilita la transmissió ràpida i eficient de

l’impuls nerviós. 

8: Botó terminal. Lloc de secreció de neurotransmissors un cop arriba l’impuls nerviós a la part

final de l’axó. Forma la sinapsi en enviar aquests neurotransmissors a les neurones

postsinàptiques.

B) Hi apareix també un oligodendròcit que proporciona dos segments de mielina a la neurona. 

3. L’esclerosi múltiple és una malaltia en la qual es va perdent la mielina que envolta els axons

cerebrals. Per què creus que els afectats d’aquesta malaltia poden tenir problemes en la

velocitat de processament de la informació? (màxim 6 línies).

La mielina facilita la conducció del impuls elèctric al llarg de l’axó de les neurones. En les fibres

mielíniques el potencial d’acció només s’ha de regenerar als nodes de Ranvier, el que accelera

la seva transmissió. La pèrdua de mielina que pateixen els pacients d’esclerosi múltiple

afectarà, doncs, la velocitat de conducció de l’estímul elèctric  i, per tant, aquests pacients

mostraran una menor velocitat de processament de la informació.

4. Si experimentalment bloquegéssim els canals passius de Na+, creus que s’afectaria el valor

del potencial de repòs? Creus que s’afectaria el valor del potencial d’equilibri del K+? Justifica

les teves respostes (màxim 10 línies). 

El Na+ està molt concentrat al fluid extracel·lular, pel que té un gran gradient electroquímicper entrar dins la neurona. Tot i això, en condicions de repòs, aquest ió només pot entrar pels

pocs canals passius de Na+ que té la neurona. Aquesta petita entrada de Na

+  evitarà que el

potencial de repòs de la neurona arribi al valor del potencial d’equilibri del K+  (-90mV). Si

bloquegéssim els canals passius de Na+, doncs, el valor del potencial de repòs s’acostaria més

al del potencial d’equilibri del K+. El valor del potencial d’equilibri del K

+, en canvi, no es veuria

afectat, donat que és el valor al qual s’equilibraria la concentració de K+ entre ambdós costats

de la membrana, independentment de l’entrada de sodi a través dels canals passius. 

5. El Sr. Yokoto Kanita és cuiner d’un restaurant japonès. Al preparar un plat de ‘Fugu’, que es

prepara amb carn de peix globus, una part de la carn es contamina amb una toxina, coneguda

7/23/2019 Pac1 Semestre2 2015respostes (1)

http://slidepdf.com/reader/full/pac1-semestre2-2015respostes-1 4/4

 

4

com tetrodotoxina, que es troba al fetge de l’animal. Aquesta toxina bloqueja l’obertura dels

canals de Na+ dependents de voltatge. Com creus que afectarà aquesta toxina a la conducció

dels impulsos elèctrics? (màxim 5 línies).

El bloqueig dels canals de Na+ dependents de voltatge impedirà que s’iniciï el potencial d’acció,

pel que les neurones no podran conduir estímuls elèctrics i el pacient, si no es tracta a tempsadequadament, morirà per la impossibilitat de moure els seus músculs, com els músculs

respiratoris.

6. A un laboratori de Psicobiologia s’està realitzant un experiment amb persones voluntàries

sanes, a les que se’ls estimula un nervi de la mà de manera continuada. El temps entre

estímuls consecutius es va escurçant progressivament, fins un punt on els subjectes diuen que

deixen de percebre algun dels estímuls. Per què creus que succeeix això? Creus que augmentar

la intensitat d’estimulació podria aconseguir que en algunes condicions els subjectes notessinmés estímuls (màxim 8 línies).

El fet de deixar de notar estimulacions consecutives és degut a l’existència d’un període

refractari, que impedeix que la neurona es despolaritzi immediatament després d’una

estimulació. Aquest període pot ser relatiu o absolut. Si el temps entre estímuls és molt curt,

uns pocs milisegons, la neurona es trobarà en el període refractari absolut, on serà impossible

notar dos estímuls consecutius. Si allarguem una mica el temps entre estímuls, en canvi, es

podria trobar al període refractari relatiu, en el que una estimulació de major potència farà

que sí que es percebin els estímuls aplicats.

7. Si es modifica experimentalment la concentració externa de potassi, A) Com canvia la

primera part del potencial d’acció? Per què? (màxim 3 línies) Gairebé no varia ja que la fase de

despolarització es deu a l’entrada de sodi, a favor del gradient electroquímic, travessant els

canals de sodi dependents de voltatge. B) I si es varia la concentració externa de sodi? Justifica

la teva resposta (màxim 3 línies). En aquest cas sí que variarà el potencial d’acció, perquè la

força amb la que el sodi serà empès cap a l’interior neuronal variarà donant com a resultat una

modificació del pic al que arribarà la despolarització.