PAC1_AI.pdf

QUÈ ÉS L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓQUÈ FA L’ARQUITECTE DE LA INFORMACIÓEL DISSENY CENTRAT EN L’USUARI (DCU)

PAC1

Graumultimèdia

arqu

itect

ura

de la

info

rmac

ió

Jaume Villarreal Quintana

ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ PAC1

Grau en Multimèdia

- 2 -

Arquitectura de la Informació

Què és això?

Per què és important

l’Arquitectura de la Informació?

Arquitectes de la Informació:

Optimitzadors de continguts

DCU

Disseny Centrat en l’Usuari

Recursos

Gràfics

04

06

10

13

02


Grau en Multimèdia

- 3 -

ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ...QUÈ ÉS AIXÒ?

Quan algú busca un pis per primera vegada molts cops no sap què

vol, però sí té clar què és el que no vol. Intentar explicar d’entrada

a algú què és l’Arquitectura de la Informació parteix d’una premissa

semblant: no és fàcil explicar què és, però es pot començar explicant

què no és.

D’entrada serà interessant observar que l’Arquitectura de la Informa-

ció no queda englobada dins dels següents àmbits, tot i que tots ells

formin part del disseny i creació d’una pàgina web:

Aquests són tres dels pilars sobre els quals es fonamenta un lloc web,

però on no queda inclosa l’essència mateixa de l’Arquitectura de la

Informació. Així doncs, si d’un lloc web obviem l’aparença, el com-

portament i l’eficiència d’ús... què queda? Queda el contingut, la seva

organització i els seus mètodes d’accés.

L’Arquitectura de la Informació està relacionada amb

l’organització dels continguts i l’optimització dels meca-

nismes d’accés als mateixos.

Malgrat tot, encara no s’ha arribat a una definició concreta sobre el

tema que ens ocupa. Ara que el seu àmbit ha quedat delimitat, serà

interessant fer una segona aproximació des de l’òptica del treball que

Gràfic 1 - L’Arquitectura de la Informació té el seu àmbit propi dins del disseny d’un lloc web.


Grau en Multimèdia

- 4 -

desenvolupa un arquitecte de la informació. I quan es tracta de fer

entenedor un cocepte complex, una metàfora sempre ajuda.

La metàfora del mestre

Un cop li van demanar a un arquitecte de la informació que

definís la seva feina de manera planera perquè les persones

allà presents ho poguessin entendre. Després de rumiar-s’ho

una estona va dir:

“Jo sóc com un mestre d’escola. L’éxit de la meva tasca

consisteix en la capacitat que jo tingui de valorar i arti-

cular dues variables: els continguts que he d’oferir i les

característiques dels alumnes que tinc a l’aula.

El que jo faig és catalogar, destriar, seqüenciar i oferir

als meus alumnes continguts perquè puguin incrementar

els seus coneixements. Però alhora intento que vagin en-

riquint aquest procés en la mesura en què aprenen coses

noves. I per fer això també he d’idear mecanismes útils de

cerca crítica i de recuperació de la informació.”

Ara ja sabem que l’Arquitectura de la Informació no és ni Disseny

Gràfic, ni Programació ni Enginyeria d’Usabilitat. També sabem que,

a l’igual que fa un mestre amb els seus alumnes, un arquitecte de la

informació gestiona i facilita als usuaris l’accés i la recuperació a la in-

formació. Així doncs, podríem dir que l’Arquitectura de la Informació

és una tasca professional que intenta articular tres processos:

DISSENYAR ENTORNS D’INFORMACIÓCOMPARTIDA

FOMENTAR LAFACILITAT DE

LOCALITZACIÓ(findability)

COMBINAR SISTEMES DE CERCA, ETIQUE-TATGE, ORGANITZA-

CIÓ I NAVEGACIO.

1 2 3

Gràfic 2 - Processos de l’AI


Grau en Multimèdia

- 5 -

PER QUÈ ÉS IMPORTANT L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ?

La intervenció de l’Arquitectura de la Informació en el procés de dis-

seny i creació d’un lloc web pot arribar a ser un intangible. Dit d’una

altra manera, és molt difícil quantificar amb exactitud quins són els

beneficis que una empresa pot arribar a extreure’n.

Ara bé, si es parla en termes de costos es poden prendre com a

referència conceptes significactius per valorar la importància

d’implementar un procés d’Arquitectura de la Informació.

A una empresa li pot sortir molt rendible encarar nous projectes amb

l’ajuda d’un arquitecte de la informació. Tot factor que intervé en

la cerca i recuperació d’informació comporta una despesa, ja sigui a

nivell d’inversió de temps com de recursos econòmics.

Gràfic 3 - Són molts els factors que poden incrementar els costos en una empresa.


Grau en Multimèdia

- 6 -“

Això es pot explicar amb molta claredat quan es visualitza quins són

els objectius que persegueix un arquitecte de la informació:

COMPRENDRE QUINS SÓN ELS OBJECTIUS QUE

PERSEGUEIX UNA EMPRESA QUAN CREA UN LLOC WEB.

VALORAR LA NATURALESA I EL VOLUM

DELS CONTINGUTS QUE HA DE CONTENIR.

CONÈIXER LES NECESSITATS I ELS COMPORTAMENTS

DELS USUARIS POTENCIALS.

Ara s’entén per què descuidar aquests objectius pot suposar un in-

crement en els costos d’una empresa.

Facilitar que els treballadors trobin o no trobin

la informació en un temps prudencial pot suposar

una inversió de temps considerable al cap de l’any.

No tenir en compte la naturalesa dels continguts amb

què es treballa pot comportar disfuncions en el dis-

seny i, a la llarga, modificacions inesperades que difi-

cultin el manteniment d’un lloc web o d’una intranet.

Obviar el tipus de client o usuari que navegarà pel lloc

web d’una empresa pot penalitzar l’experiència d’ús, la

previsibilitat en la nevagació o l’optimització de meca-

nismes de cerca i recuperació de la informació en les se-

ves diferents modalitats. Tot plegat pot arribar a pro-

vocar un deteriorament de la imatge de la marca, que de

ben segur pot acabar comportant costos no previstos.

Jakob Nielsen va popularit-zar el concepte de Rendi-ment de la Inversió dins del sector web.

Tot i que és molt difícil cal-cular el rendiment d’una es-tratègia com aquesta, sí es pot valorar la quantitat de temps perdut a causa d’un disseny deficient.

Empreses com Bay Networks o Agency.com així ho van va-lorar, fet que els va reportar vlousos rendiments respecte de les inversions fetes sobre les seves intranets.

RDI

Facilitar l’accés als continguts ja és,en si mateix,una gran inversió.


Grau en Multimèdia

- 7 -

ARQUITECTES DE LA INFORMACIÓ:OPTIMITZADORS DE CONTINGUTS

L’arquitecte de la informació és l’epicentre del desenvolupament de

l’Arquitectura de Continguts en qualsevol projecte. En un món en

constant evolució, l’increment del volum de continguts exigeix que hi

hagi persones preparades per poder gestionar tot el procés de disseny,

implementació, organització, indexació, cerca i recuperació de la in-

formació.

Qualsevol empresa que vulgui optimitzar tots els continguts que té al

seu abast haurà de comptar amb la figura d’aquest professional, qui al

seu torn haurà de focalitzar la seva activitat en dos àmbits estratègics:

assolir un coneixement el més acurat possible dels ob-

jectius que persegueix l’empresa i del perfil de cerques

dels seus clients.

treballar de manera coordinada amb dissenyadors, pro-

gramadors i enginyers d’usabilitat per tal d’ajustar el

màxim possible les necessitats amb la implementació

específica.

Ser un arquitecte de la informació requereix coneixements teòrics i

grans dosis d’experiència, ja que no s’està parlant d’una ciència exac-

ta sinó d’un camp en constant evolució. L’arquitecte serà, doncs,

l’expert capacitat per assessorar sobre com implementar mèto-

des d’investigació sobre el context, els continguts i

els usuaris; sobre quins sistemes d’etiquetatge, navega-

ció i cerca és aconsellable emprar i sobre quin control s’establirà

sobre les metadades, el vocabulari i els tesaurus, sem-

pre que aquests siguin necessaris.


Grau en Multimèdia

- 8 -

Així doncs, no s’està parlant d’una feina accessòria. Com si d’un ice-

berg es tractés, un lloc web amb una bona Arquitectura de la Infor-

mació presentarà a l’usuari una interfície facilitadora que se sustenta

en l’organització lògica i intencional dels continguts que presenta.

Aquesta és la feina d’un arquitecte de la informació: relativament

fàcil d’exposar, extremadament complexa de dur a terme.

Gràfic 4 - L’arquitecte de la informació optimitza els continguts per oferir una experiència eficient.


Grau en Multimèdia

- 9 -

Un cop feta tota aquesta tasca d’identificació d’objectius i espectati-

ves i del disseny dels sistemes més adients de cerca/navegació/taxo-

nomia, l’arquitecte de la informació haurà de dissenyar la implemen-

tació més ajustada per donar resposta les seves conclusions.

Aquesta praxi es visualitza en una sèrie de documentació que, de ma-

nera visual, presenta un producte concret i acabat.

wireframe

També conegut com a ‘maqueta de pantalles’, és una re-

presentació esquèmàtica de la interfície es visualitza la

disposició dels blocs de contingut. Hi participen dissenya-

dors, programadors i usuaris (sempre que es treballi des

de la perspectiva del Disseny Centrat en l’Usuari).

Gràfic 5 - Wireframe (imatge amb llicència CC - font: http://www.flickr.com/photos/snowcrash/21099636/ )


Grau en Multimèdia

- 10 -

esquemes detallats

També anomenat ‘esquema d’organització’, és la representació esquemàtica dels

diferents blocs de contingut i la relació hipertextual que conserva entre ells. Pot

fer les funcions de mapa web.

Un vocabulari controlat és un conjunt

d’unitats de significat que tenen com a

finalitat afavorir la classificació, selec-

ció i recuperació de les mateixes a par-

tir dels criteris de cerca establerts.

Un esquema de metadades correspon a

un grup de dades de diferents tipus que,

un cop organitzats segons el criteri de

l’arquitecte de la informació, permet

organitzar les metadades.

vocabulari controlat esquema de metadades

Gràfic 6 - Esquema detallat de la interfície d’un lloc web.

Gràfic 7 - Exemple de control e vocabulari. Gràfic 8 - Exemple d’un esquema de metadades.


Grau en Multimèdia

- 11 -

DCUDISSENY CENTRAT EN L’USUARI

El Disseny Centrat en l’Usuari (DCU) no és una tècnica en si mateixa,

sinó una manera concreta d’afrontar un projecte, una metodologia

que posa l’usuari i les seves necesitats en el centre del procés de dis-

seny.

Emmarcat en l’eclosió del disseny militar de la década dels anys 50,

l’inici del DCU va partir d’intesos estudis a nivell antropomètric, er-

gonòmic o biomecànic, camps que d’entrada poca o cap connexió te-

nien amb el món del disseny.

El cert, però, és que aquest va ser un sistema que es va mostrar molt

eficient, doncs oferia productes que feien la vida més fàcil als clients

sense necessitat que ells haguessin d’invertir hores i hores en apren-

dre a fer servir dispositius diversos.

Això era possible perquè prèviament els dissenyadors s’havien pres

la molèstia d’intentar respondre a preguntes com qui farà servir

aquest sistema, què és el que voldrà fer amb ell o quina

informació caldrà facilitar per assolir els objectius.

Aquest canvi de centre, com si d’un gir copernicà es tractés, no només

ha perdurat en el temps sinó que s’ha consolidat, arribant també a

entrar amb força dins del món del disseny web i les aplicacions inte-

ractives.

“you press the button,we do the rest

(George Eastman, fundador de Kodak)


Grau en Multimèdia

- 12 -

En l’àmbit del disseny web, l’objectiu del DCU és estudiar

els usuaris i els seus comportaments per tal d’obtenir in-

formació que permeti optimitzar la interacció existent el

client i la interfície.

Tal i com s’ha exposat amb anterioritat, el DCU no és una tècnica

concreta sinó que respon a una filosofia de disseny i com a tal esta-

bleix una metodologia que permet assolir els seus objectius. Aquesta

manera de treballar es concreta en un procés que segueix els següents

passos:

Gràfic 9 - Procés d’implementació del DCU.


Grau en Multimèdia

- 13 -

ANÀLISI: recopilació d’informació sobre les caracterís-

tiques pròpies dels clients potencials.

DISSENY: dóna resposta a les característiques definides

en el procés anterior.

PROTOTIP: permet detectar en un estadi inicial les

mancances del disseny.

AVALUACIÓ: posa a prova el el prototip i recondueix el

seu disseny si s’escau.

Óbviament, qualsevol DCU que vulgui arribar a bon port necessita re-

colzar-se en l’Arquitectura de la Informació. Tot i que no són el ma-

teix, ambdòs àmbits parteixen d’una mateixa premissa: el disseny des-

cansa en les necessitats de l’usuari. La diferència rau en el fet que el

DCU dóna resposta a través de la usabilitat i el disseny de la interfície

i l’Arquitectura de la Informació ho fa en l’accés, cerca i recuperació

de la informació.

Tal i com es pot observar al gràfic 9, l’Arquitectura de la Informació

s’inclou dins del procés del DCU en les etapes de màxima importància:

disseny, prototip i avaluació. Malgrat tot, no s’ha d’obviar que prèvia-

ment a això hi ha tota una tasca d’investigació a nivell d’arquitectura,

imprescindible per identificar els objectius.

Si en els darrers temps algú va dur el DCU fins a l’extrem, aquest va ser

Steve Jobs. Una frase de la seva biografia ho sintetitza a la perfecció:1

1 - Isaacson, Walter (2011). “Steve Jobs”. (pàg. 172) - ePub (llibre digital).

“Jobs era més intuïtiu i romàntic, i tenia un millor

instint per fer que la tecnologia resultés útil, que el

disseny fos agradable i les interfícies, poc complica-

des de fer servir.”


Grau en Multimèdia

- 14 -

Sobre Arquitectura de la Informació

• http://iainstitute.org/es

• Morville, Rosenfeld (2010). “Arquitectura de la informació per al

World Wide Web”. Catalunya. Fundació per a la Universitat Oberta

de Catalunya.

Sobre wireframes

• http://es.wikipedia.org/wiki/Wireframe

• http://www.arquitecturadeinformacion.cl/como/wireframe.html

• http://olgacarreras.blogspot.com.es/2007/02/wireframes.html

Sobre vocabulari controlat

• http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/

diccionario/vocabulariocontrolado.htm

• http://datosconinteligencia.blogspot.com.es/p/vocabularios-con-

trolados.html

Sobre esquema de metadades

• http://users.dcc.uchile.cl/~jbarrios/catalogo/node24.html

Sobre DCU

• http://www.sortega.com/blog/dos-ejemplos-historicos-de-dise-

no-centrado-en-el-usuario/

Sobre les imatges:

• Totes les imatges han estat dissenyades i realitzades per l’autor, a

excepció de l’isotip de la UOC i el gràfic 6, que és una imatge sota

llicència Creative Commons allotjada a <http://www.flickr.com/

photos/snowcrash/21099636/>.


Grau en Multimèdia

- 15 -

Documents

PAC1_AI.pdf