Panteó

PanteóAutor: desconegut Materials: formigó, maó, marbre,Cronologia: 118-125 gramot i fustaLocalització: Camp de Mart (Roma) Sistema constructiu: arquitravat i voltatEstil: romà imperial Dimensions:

Pòrtic: 35 m ampleColumna: 18 m alt Tambor: 58 m diàmetre

Cúpula: 43,2 m alçada

La construcció inicial del Panteó s'atribueix a Agripa, mà dreta d’August, l’any 27 a C. L’any 80 un incendi destruí gairebé tot el temple, i fou restaurat per Domicià i després reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128. L’arquitecte de la reconstrucció potser va ser Apol·lodor de Damasc.

Context històric

Adrià (117 - 138), l'emperador viatger En realitat resta incert si Trajà va adoptar veritablement Publi Eli Hadrià, un parent llunyà seu també nascut a Itàlica, o si la adopció abans de morir va ser obra de l'emperadriu Plotina per coronar el seu favorit. En comptes de la costosa política expansiva del seu antecessor, Adrià es va inclinar per l'opció defensiva: la seva prioritat va ser cercar la pau amb les fronteres més segures, tot reforçant-les, si calia, amb fortificacions com el mur d‘Adrià a Britànnia o el limes del Rin al Danubi. Amb la mateixa intenció Adrià va firmar la pau amb els parts per restituir-los els territoris envaïts i tornar a la frontera més ferma de l'Eufrates.

Va reestructurar l'administració i va codificar el dret civil. Fou un emperador culte i cosmopolita, la seva preocupació principal va ser la prosperitat de les províncies, per les quals va viatjar incessantment. Tenia gran admiració per la cultura grega (per la qual cosa li deien Graeculus 'greguet' des de jove) i també es va deixar una barba "a la grega" que acabà per posar-se de moda a Roma en el seu temps i el dels seus successors. També va afavorir les ciutats gregues - en especial Atenes, que va embellir amb noves edificacions com el temple de Zeus- i la presència de les seves elits al senat, fins aleshores molt reduïda. De la seva activitat constructora destaca també el Panteó de Roma i la Vil·la Adriana, aTívoli.

Denari i muralla d’Adrià

Vistes des de dalt del Panteó

Anàlisi formal

Elements de suport

Pòrtic octàstil (façana)8 columnes corínties a l’interior que formen 3 naus

Tambor: cilindre de 3 pisosEl mur combina el morter o formigó romà (opus cementicum) amb 3 sèries superposades d’arcs fets amb maons (opus latericium) els quals fan la funció de contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula.

El tambor per fora

Pilars interiors que suporten la cúpula

Elements suportats

Sostre interior del pòrtic

Frontó de la façana (pòrtic)

Elements típics d’un temple grec

Coberta doble vessant, recolzada sobre estructura d’arcs damunt les columnes

Cúpula hemisfèrica (sustentada pels 8 pilars i els murs del cilindre)

Espai exteriorPlaça porticada original que només mostrava el pòrtic, com un temple grec clàssic.

El pòrtic: format per 16 columnes monolítiques de granit egipci de 18 m, capitells corintis i bases marbre blanc, les quals suporten entaulament. Sota frontó: inscripció antic temple d’Agripa

Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercer cop, el va fer

El tambor, exteriorment, sense el revestiment de marbre i estuc, amaga part inferior de la cúpula

De fora només es veu una part de la cúpula, ja que la part inferior queda amagada en la massa del mur del tambor

Les tres línies d’imposta delimiten els tres pisos d’arcs de maó superposats perfectament visibles. La funció de descàrrega d’aquests reverteix en els contraforts integrats al mur

Agripa

porxo o pòrtic

octàstil rectangular arquitravat

inscripció de l'antic temple d’Agripa

nau central amb accés a la zona cupulada

columnes de granit egipci amb base de marbre blanc

capitells coríntis

Absis estàtues August i Agripa

Naus laterals

frontó

Adrià

òcul

cassetons

àtic

tambor

cúpula

Vuit obertures

Espai interior

Cel·la de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i entre cada pilar s’obren vuit nínxols. Els murs interior estant formats per marbres i materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no aguanten res. Al nivell superior hi ha una filera de finestres que obren una galeria superior. El paviment està format de quadrats als que s’hi inscriuen quadrats i cercles més petits. Aquest luxós conjunt ornamental serveix per amagar tot el sistema de càrregues que sosté l’edifici, i és un homenatge a l’arquitectura grega.

Tomba de Rafael

Murs de maó revestits de marbreVuit nínxols entre pilar i pilarFaçana fictícia que amaga el sistema de càrregues que aguanten l’edifici.

Revela admiració per l’arquitectura arquitravada grega.

La cúpula formada per una estructura d’anells i nervis amb casetons

L’òcul (finestra circular) d’uns 9 m de diàmetre, protegit per làmines d’alabastre, il·lumina i ventila l’edifici. Aquest simbolitza el sol, que recorre la volta en avançar el dia.

Consta de cinc cercles amb 28 casetons cadascun.

Les tècniques constructives romanes li han permès resistir sense necessitat de cap reforma.

Entorn i integració urbanísticaOriginàriament havia d’estar envoltat d’una plaça porticada, que mai es va fer i que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada. Actualment, situat al centre de Roma, està perfectament integrat a l’entorn urbanístic, tot i no superar l’alçada dels edificis del voltant. Es troba en la plaça de La Rotonda, nom que li ve del Panteó.

InterpretacióProporcions i l’estructura representen la concepció religiosa romana. Havia de ser la morada de tots els déus, i es presenta com una arquitectura de síntesi entre el cel i la terra.A l’interior hi havia 7 absis on s’hi col·locaren les estàtues dels deus principals, ocupant un lloc destacat la de Venus i la de Mart, com a protectors de la gens Iulia, la família d’August. Les altres divinitats eren Mercuri, Júpiter i Saturn, a més del Sol i la Lluna. Al pronaos del temple hi havia les estàtuesd’August i d’Agripa, com a promotors de l’edifici.

El projecte d’Agripa constituïa l’esfera celeste d’Anaximandre, ideada per aquest cinc segles abans. L’esfera té en la seva part superior un òcul o obertura circular, que és l'única font de llum per tot l’espai interior.

Panteó significa temple de tots els déus (pan-tot, theos-déu)

L’interior al·ludeix a la cosmologia romana: La cúpula dividida en 5 cercles de 28 casetons, que simbolitzen els dies del mes lunar. També poden ser les 5 esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el sol al centre. La forma semiesfèrica del la cúpula és una reproducció simbòlica de la volta celeste, il·luminada pel sol al centre, fàcilment identificable amb Roma.

L’emperador Adrià en feu la tercera reconstrucció, entre el 118 i el 125, al mateix lloc on hi havia el d’Agripa, però feu girar 180º l’entrada per poder fer la plaça porticada que en ressaltés la façana. Adrià també l’usà com a tribunal.

Es construí per primer com l’any 27 aC, projectat per Agripa, amic i col·laborador d’August, però fou destruït per un incendi el 80 dC. Marcus Agripa fou un gran estrateg militar, guanyant batalles importants (Accio), defensant la Gàl·lia dels germànics, posant fi a la guerra a Hispània... S’interessà per la geometria, l’urbanisme, la geografia, l’arquitectura...Com arquitecte projectà moltes construccions i obres d’urbanisme, no només a Roma sinó en les colònies. L’edifici més important que projectà es creu que fou el Panteó, el qual va voler realitzar com analogia de l’esfera celestial. Simbolitza l’esfera celeste, en la qual les divinitats presencien les actuacions humanes. Les proporcions i l’estructura del Panteó representaven la concepció religiosa dels romans: la morada de tots els déus, on varen voler centralitzar-hi la gran varietat de cultes que hi havia dins l’imperi. Apareix com una síntesi del cel i la terra. La inscripció de l’entrada atribueix la

seva construcció a Marco Vipsanio Agripa (any 27 aC), en les obres fetes per aquest al Camp de Mart.

Agripa va fer el Panteó com analogia de l’esfera celeste. Les seves dimensions la reprodueixen: la planta circular és tancada per una cúpula. Tant el diàmetre de la paret circular com l’alçada de l’espai interior són 43,20 m, i es pot formar una esfera completa, sembolitzant el globus celeste reposant al terra. Aquesta té un radi de 21,60 m, el qual es correspon al radi del cilindre i de l’alzada.

Models i influències Antecedents: Antics tholoi grecs (temples circulars)Influència orientalitzant en coberta (món mesopotàmic i micènic i etruscs)Influí en el Renaixement i Barroc(Brunelleschi, Borromini...)