Viatgem a Narbona amb el tren d’alta velocitat. Coneixem de primera mà el restaurant “Les Grands Buffets”, on s’hi practica una oferta de vins innovadora. Intercanviem ex-periències amb diferents responsables de la gestió institucional del vi i l’enoturisme del Llenguadoc i Narbona. De tornada, entrevistem Andreu Francisco en el seu comiat com a president i fundador del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella.

Papers de viNúm. 57 · Primavera 2019 D O A L E L L A · E N O T U R I S M E · G A S T R O N O M I A · C U LT U R A

Una escapada a Narbona

2

3

Us convidem a gaudir la cultura del vi i el cava!

www.altaalella.wine

ALTA ALELLA, CAMÍ BAIX DE TIANA S/N, ALELLA 08328, BCN-SPAIN

Vocació de transparència

5

EDITORIAL

Vallmora exhibeix quatre esquelets dels segles VI-VII dC El celler romà de Vallmora disposa d’un nou atractiu per als visitants. Es tracta de la reproducció fidedigna de quatre es-quelets trobats in situ durant les excavacions de l’any 2004. Les restes originals es conserven al dipòsit del Museu Muni-cipal del Masnou. Les còpies s’han fet amb resina acrílica i fibra de vidre a partir de les dades apor-tades pel re-gistre gràfic i fotogràfic de l ’excavació . Les peces re-sultants, ex-posades al lloc on es van tro-bar, són fruit d’un modelat-ge previ amb fang recobert de làtex que permet d’ob-tenir un mot-llo exacte de l’esquelet en la seva posició original. L’arqueòleg, museòleg i gestor cultural Antoni Martín i Oliveras va ser el responsable d’aquells treballs.D’altra banda, el Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora ja té accés des de l’àrea de descans de l’autopista. Nou anys després de la posada en marxa d’aquest equipament, l’empre-sa concessionària de l’autopista ha fet realitat el compromís de connectar-lo amb l’àrea de descans.Sum

ari

Miren de Lorgeril, presidenta del Consell Interprofessional de Vins del Llenguadoc, Louis Privat, propietari de Les Grands Buffets i Andreu Francisco brinden amb vi DO Alella al conegut restaurant de Narbona.Foto: Òscar Pallarès

GLOPS

Departament de la Presidència

Director: Ramon RuizRedactor en cap i fotografia: Òscar PallarèsDisseny gràfic i maquetació: Josep PuigCorrecció: Martí CrespoProducció: RRBImpressió: Comgrafic

Han col·laborat en aquest núm: Ramon Anglada, Isis Celsona, Sílvia Culell, Brice Lacoume, David Roman, Ramon Roset, Ruth Troyano i Eva Vicens

Publicitat: Òscar Pallarès (654 40 40 43)oscar@papersdevi.cat

2 euros Dipòsit legal: B-47.946-2009

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLA

Carrer Eduard Serra i Güell, 208328 Alella

redaccio@papersdevi.catwww.papersdevi.catwww.facebook.com/papersdeviFax 93 540 07 28

Papers de vi és un projecte de l’Associació Cultural Revista Alella ideat per Montse Serra

Amb el suport de:

Torna el Vinstagram En marxa una nova edició del #vinstagram, el concurs de foto-grafia a la popular xarxa social que convoquen les biblioteques del territori DO Alella amb el món del vi de la DO Alella com a única temàtica: vinyes, paisatge, cellers, enoturisme... S’hi pot participar fins al 31 de març. Per fer-ho, només cal penjar una fotografia a la xarxa Instagram amb les etiquetes #vins-tagramdoalella19 i la corresponent a la vostra biblioteca. Hi participen les següents: Biblioteca Ferrer i Guàrdia (Alella), Biblioteca Can Casacuberta (Badalona), Biblioteca Ilturo (Ca-brera de Mar), Biblioteca de Cabrils (Cabrils), Biblioteca Joan Coromines (Masnou), Biblioteca Can Pedrals (Granollers), Bi-blioteca de Llinars del Vallès (Llinars del Vallès), Biblioteca Montserrat Roig (Martorelles), Biblioteca Ateneu (Sant Fost de Campsentelles) Biblioteca Can Llaurador (Teià), Bibliote-ca Can Baratau (Tiana), Biblioteca Contravent (Vilanova del Vallès) i Biblioteca Can Manyer (Vilassar de Dalt). El nom del guanyador es comunicarà l’11 d’abril.

GLOPS

ACTUALITAT Alella treu el nas a Les Grands Buffets de Narbona

ACTUALITAT Entrevista comiat a Andreu Francisco, president del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella

ACTUALITAT Entrevista a Carme Casacuberta. Viu a Alella i és responsable del celler empordanès Vinyes d’Olivardots

ACTUALITAT Les premses del celler de la Casa Pol

VINFOGRAFIA Marfil Generós Sec Soleres 1976

EL TAST Tast vertical de blancs amb barrica de Can Roda i Bouquet d’Alella

ORÍGENS Quan una ampolla de vi era la imatge icònica d’Alella

LA RUTA DEL VI DO ALELLA Alta Alella, vermuteria Xavi Estrany i Can Cabús

PERSONATGE DO ALELLA Jordi Ferran Aymar, propietari de la botiga Xarel·lo

9

12

15

19

22

27

32

35

40

05

CEDIDA

6

Andreu Francisco: “Papers de vi ens ha ajudat molt a creure en el projecte de la DO Alella”El president del Consorci d’Enoturisme del Territori DO Alella i alcalde d’Alella, Andreu Francisco, ha destacat en una entrevis-ta concedida al portal Enoturista.cat la feina feta per la revista Papers de vi entre els actors que juguen en la promoció de la DO. En concret, Francisco ha assegurat: “Estem transformant un territori que es va convertir en una zona residencial i de mica en mica anem recuperant la pertinença al vi per fer-ne una activitat de lleure. Hi ha molta gent que s’ho creu. La revista Papers de vi ens ha ajudat molt a creure en el projecte.”

GLOPS

Alta Alella estrena web El celler ha renovat la web i l’ha feta més visual i agradable a la nave-gació: moltes imatges, facilitat d’ús i una estètica agradable són les claus de la nova proposta digital del celler. La web es pot consultar en català, castellà, anglès i francès, i compta amb informació de tots els projectes, els diferents vins, les propostes enoturístiques i una secció de notícies.

Can Roda canvia de mans amb l’objectiu de créixer El celler, fins ara propietat de la família Singla, passa a ser de Pepi Milà, Enric Gil i Roger Salvà. Enric Gil, enòleg del projecte i ara també soci de la nova empresa que el gestiona, Masia Can Roda Vinyes i Vins, SL explica: “Es tracta d’un relleu generacional que aprofitarem per créixer i fer un canvi de rumb.” Per tirar-lo endavant, faran créixer la producció tot augmentant la superfície de vinya. “Ens hem passat els darrers mesos tancant contractes amb pagesos, sobretot gent gran que volia deixar la vinya, i hem incorporat 15 hectàrees, sobretot de pansa blanca, entre diverses finques repartides de Montornès, Martorelles, Sant Fost i Vilas-sar”, detalla Gil.

El restaurant Tresmacarrons i la vinateria Xarel·lo programen un sopar maridat amb vins DO Alella Gran plaer per als sentits el que va tenir lloc el 31 de gener al restaurant mas-noví Tresmacarrons. Els assistents al sopar mari-datge van poder gaudir d’una col·lecció d’harmo-nies entre els plats del xef amb estrella Michelin Miquel Aldana i diversos vins de la DO Alella, co-mentats per Jordi i Miquel Ferran, de la vinateria Xarel·lo. La sorpresa de la nit se la van endur els afortunats participants quan, cap al final de l’àpat, Jordi Ferran va obrir una ampolla de Generoso Dulce del 1973, el mític “violeta” d’Alella Vinícola. Segons que han explicat responsables del restaurant i la botiga a aquesta revista, “el vi estava evolucionat, com és lògic, però mantenia el nervi d’una manera sorprenent per la seva edat”.

CEDIDA

Pepi Milà i Enric Gil.

Ò.P

.

7

El Consorci DO Alella fa campanya per captar nous membres per a la Ruta del ViEl Consorci DO Alella ha engegat una campanya per captar nous membres que s’incorporin a la Ruta del Vi DO Alella. Els seus res-ponsables afirmen que formar part d’aquesta iniciativa “és bene-ficiós per al territori, però també per a tu”, i es comprometen a donar visibilitat als negocis associats a través de la publicació a la xarxes socials i mitjans en línia i de la difusió en premsa i revistes del sector, així com l’assessorament en comunicació i activitats i viatges de cohesió per a tots els membres.

Els enotasts d’Alella es reconverteixen en Diumenges de VinsCinc anys després de la posada en marxa, l’Enotast es reconverteix en Diumenges de Vins, per tal d’atraure més públic de dins i fora del municipi i situar Alella com un punt de trobada de l’enoturisme a Catalunya. El tast mensual de l’Oficina de Turisme es fa l’últim diumenge de cada mes a les dotze de migdia i el preu és de 8 €. En cada edició hi haurà un sommelier diferent, i es convidarà a participar-hi els i les professionals que formen part de la Ruta del Vi DO Alella i també altres especialistes que pertanyen a l’Associació Catalana de Sommeliers. Com sempre, a cada sessió es tastaran dos vins del territori DO Alella que es maridaran amb productes km 0. En la primera sessió, celebrada l’últim diumenge de gener, els assis-tents van poder tastar la Bèstia (Oriol Artigas) i el Foranell Picapoll (Quim Batlle), maridats amb una selecció de conserves del mar.Igual que l’Enotast, el Mostast, l’activitat adreçada a infants de 3 a 12 anys, també s’ha traslladat a l’últim diumenge de cada mes a les dotze de migdia i el preu és de 4 €. Com ja es feia fins ara, a cada sessió es tasta el most, s’explica el procés d’elaboració del vi i els infants mengen alguna cosa relacionada amb l’Enotast. D’altra banda, l’Oficina de Turisme d’Alella ha renovat la seva imatge i ha estrenat l’enoteca. En l’horari d’obertura de l’oficina, els visitants tindran a l’abast el tast (2,5 € la copa) de tres vins de tres cellers diferents de la DO Alella, que aniran canviant periòdi-cament. A la mateixa oficina, a més de rebre informació sobre els atractius turístics del municipi i de tot el territori de la denominació d’origen, s’hi poden comprar productes de marxandatge com llibres i objectes de temàtica vitivinícola: llevataps, i làmines antigoteig, puzles, postals...

Els dolços DO Alella, entre els millors de Catalunya Diversos vins de quatre cellers de la DO Alella apareixen al nou llibre que acaba de publicar el sommelier Lluís Romero, Els millors vins dolços de Catalunya i els seus maridatges, una tria dels que considera els millors dolços del país. Entre la selecció, hi apareixen tres vins d’Alella Vinícola (Marfil Generós Semi, Marfil Molt Dolç i Marfil Violeta); tres d’Alta Alella / Celler de les Aus (AA Blanc de Neu, AA Dolç Mataró i AA Gafarró) i un de Can Roda (Penjat d’un Fil).

El restaurant La Vinícola, decorat amb imatges antigues d’Alella Vinícola El restaurant La Vinícola, amb seu al celler Alella Vinícola, ha incorporat a la decoració de la seva sala enormes murals que representen fotografies antigues del celler. Ho expliquen els seus responsables: “La història i la tradició són un dels nostres valors, per aquesta raó pensem que és important mostrar-ho també a través d’imatges a les parets del restaurant.”

Enllestida la segona anyada del vi de la vinya d’en Sabater Ja s’ha presentat la segona anyada del vi de la vinya experimental de Santa Coloma de Gramenet, la vinya d’en Sabater. Igual que l’any passat, el vi l’ha elaborat el celler Alella Vinícola amb la col·laboració del sommelier colomenc Paco Cordero. Aquest any, amb tot, s’ha op-tat per vinificar les varietats blanques i negres separadament. Així, el vi blanc és un cupatge de pansa blanca i picapoll, i el vi negre de mataró i garnatxa (aquest segon s’ha fermentat en tina de ceràmica). Dos vins joves i frescos amb dos cupatges inèdits, fins ara, a la DO Alella. Cal recordar que Santa Coloma de Gramenet està en procés d’incorporació a la Denominació d’Origen Alella.

CEDIDA

Ò.P

.

8

9

Alella treu el nas a Les Grands Buffets de Narbona

Crònica d’un trajecte amb tren i entrevista comiat amb Andreu Francisco

ACTUALITAT

al un petit acla-riment abans de començar aquest reportatge. La peri-odista que l’escriu

és de comarques, concreta-ment d’una comarca on el tren va tenir una importància vital i econòmica ara fa més de cent anys. Ja al segle XXI, el tren i les vies que el portaven fins a aquest territori han desa-

paregut i, actualment, la seva tornada no té data prevista. Potser aquesta visió romàntica i llunyana del tren és la que la porta a considerar-lo, des de petita (i curiosament així és en l’imaginari de la majoria de nens i nenes del seu entorn) com el seu mitjà de transport preferit. Una idea que amb els anys i el coneixement adquirit ha augmentat, coneixedora

que és també un dels mitjans més sostenibles i respectuosos amb el medi.

Dit això, pugem al tren!Barcelona. Vuit del matí.

A aquesta hora quedem per fer un cafè a la sala d’acollida de Renfe a l’Estació de Sants. Des d’aquí surten els trens que connecten amb França, grà-cies a l’acord cooperatiu que Renfe té amb SNCF, aquestes

dues empreses especialistes en alta velocitat. Això permet que en poc menys de dues hores (1 h i 55 min) arribem a Narbona. La puntualitat i comoditat del tren és extrema: vagons am-plis, amb connexió a internet i taules de treball. Ho aprofita un dels passatgers que ens acompanya, l’alcalde d’Alella i president del Consorci de la DO, Andreu Francisco, a qui

C

TEXT: SÍLVIA CULELL / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Louis Privat, propietari de Les Grands Buffets, fa una visita guiada pel seu restaurant a Ramon Ruiz, director de Papers de vi, Miren de Lorgeril, presidenta del Consell Interprofessional de Vins del Llenguadoc, Sílvia Culell, periodista i sommelier i Andreu Francisco, president del Consorci DO Alella.

10

ACTUALITAT

deixem treballar... ens reser-vem el viatge de tornada per parlar-hi de la història i l’evo-lució del Consorci. Però abans, el que ens ocupa avui: per què anem cap a Narbona?

Pròxima destinació: Les Grands Buffets, NarbonaEl nom de Les Grands Buffets és des de fa temps en boca de molta gent (en tots els sentits). Aquest restaurant situat a la ciutat occitana de Narbona és un dels bufets més reconeguts del món segons els experts i les més prestigioses guies, tot un espai gastronòmic de referèn-cia per al públic francès. Amb gairebé tres dècades d’història, aquest restaurant s’ha conver-tit en tot un atractiu turístic que pretén acostar la cuina tradicional d’Occitània a preu popular. Però el nostre viatge té un objectiu complementari al menjar: el vi. A Les Grands Buffets s’estimen el vi, i ho demostren amb una extensa carta, de setanta referències, totes exclusives del territori, és a dir, de la regió del sud de França, amb unes quaranta appellations. Una dada que no ha passat per alt a Papers de vi, que ha volgut no sols viure l’experiència, sinó també pren-dre’n apunts i compartir-la amb el president del Consorci de la DO Alella, Andreu Fran-cisco.

Sense pràcticament ado-nar-nos-en el tren anuncia l’arribada a Narbona. De l’estació a Les Grands Buffets hi ha poc menys de deu mi-nuts amb taxi. L’arribada al restaurant sorprèn: lluny del que hom es pot imaginar, és situat en un polígon als afores de la ciutat i just al costat d’un complex esportiu. Ens hi rep la responsable de comunicació i relacions públiques, que ens acompanya a un menjador reservat on ens atén el senyor Louis Privat, propietari, fun-dador i director general de Les Grands Buffets. I el primer que fa és oferir-nos un escumós de la zona, un cremant de Limós (Limoux, en francès), sense oblidar-se d’explicar-nos que és on es viu el carnaval més llarg d’Europa, fins al mes d’abril. Privat és tot amabilitat, i abans d’explicar-nos el funcionament del restaurant s’afanya a dir-nos que orgullós que està de tenir els vins que té al local.

“Som una zona productora de vi i al restaurant tenim, a preu de celler, només vins del nostre territori. En aquest sentit és una política militant. A més, si prens una ampolla de vi durant l’àpat i després te n’endús una

caixa de 6 a casa, la que t’has begut al restaurant no te la cobrem” Exactament per això hem vingut, senyor Privat. De moment només podem comen-çar exclamant: “Chapeau!”

Un recorregut per un dels bu-fets més importants del mónA Les Grands Buffets les xifres es mouen en termes pantagru-

èlics. Per posar-ne un exemple, s’hi serveixen durant l’any l’escandalosa quantitat de 50 tones d’ostres i 500.000 maca-rons, una de les postres típi-ques franceses que compartei-xen protagonisme amb la resta de cent postres artesanes que es presenten cada dia al bufet. Per fer-ho cal un equip de sis pastissers professionals. És no-més un petit exemple del que passa en aquest restaurant... Ho vam poder comprovar passejant per la cuina: el pro-pietari i amfitrió, Louis Privat, ens va fer una visita guiada per una cuina on es pot ballar. L’espai és diàfan i espaiós. I no només això: hi ha obres d’art esculpides sobre l’acer inoxida-ble de l’estructura de la cuina. Ho té clar: “En un lloc on hi ha molta tècnica, vull que s’obri l’esperit dels treballadors. S’ha de cuidar la qualitat del treball, la llum, l’espai... és una consi-deració necessària per la gent que treballa amb nosaltres. S’ha d’afavorir l’ambient de treball.” I afegeix: “Fins i tot

a cada espai hi ha música i la poden triar ells.”

No és l’únic escenari notici-able del restaurant. Fa poc han estrenat la taula de formatges més gran d’Europa, amb 111 varietats disponibles, escolli-des sota la batuta i l’assesso-rament del mestre formatger Xavier Thuret i amb l’atenció que els dediquen les sis per-sones que s’encarreguen de vetllar perquè la taula estigui sempre en perfectes condi-cions. No podem deixar de parlar tampoc de la rôtisserie, un altre dels clàssics del bufet que ofereix una escena digna de pel·lícula: una brasa pano-ràmica on es cuinen els plats al moment i a gust del client. Cassoulet, coquille Saint Jacques gratiné, vol au vent de ris de veau et morilles (pasta de full amb vedella i múrgoles)...; l’espec-tacular cascada de llamàntol, que dóna pas a l’anomenat Le Plateau Royal, una selecció de mariscos, entre els quals es destaquen el llamàntol i les ostres de Thau, al costat de gambes, cloïsses i delicadeses de productes de la mar, inclo-ent-hi sis varietats de l’autèn-tic salmó de Noruega. I tantes altres coses que no expliquem per poder acabar parlant dels vins, els altres grans protago-nistes.

Un altar dels vins regionalsSetanta referències de vins del sud de França, tots oferts a copes. Sens dubte és el somni de qualsevol, i aquest somni fet realitat ha tingut ja els primers reconeixements: “Acabem de guanyar una distinció com a millor carta de vins a copes de França. Només tenim vins de la nostra zona i a uns preus assequibles per a tothom. Això és molt important, és el nostre punt fort. Venem a preu de celler i això és únic a França. Entenem que els vins d’alta qualitat han de poder arribar a tothom”, explica l’orgullós propietari. Aquesta és la filo-sofia que guia Louis Privat des de fa anys. Una filosofia que el seu amic i col·laborador David Moreno (propietari fa alguns anys de restaurants amb estre-lla Michelin de la zona) explica amb més detall: “El Louis té una mecànica intel·lectual que trenca amb tots els clàssics de l’hostaleria, és molt innovador i no deixa de pensar en millo-

A la rótisserie del restaurant hi preparen, al moment, infinitat de deliciosos plats típics de la cuina francesa.

Una de les enormes i immaculades cuines de Les Grands Buffets.

Louis Privat: “Som una zona producto-ra de vi i al restau-rant tenim, a preu de celler, només vins del nostre ter-ritori”

11

res i coses per introduir al seu restaurant.”

Arriba l’hora de dinar, l’hora de viure l’experiència de Les Grands Buffets, però també l’hora d’afegir uns al-tres protagonistes a taula, els vins d’Alella. Els escollits per viatjar amb tren han estat la

Pansa Blanca de Raventós d’Alella, la Garnatxa Blanca de Quim Batlle, el Vallmora d’Ale-lla Vinícola i el Dolç Mataró d’Alta Alella.

Compartim taula amb tota una comitiva de personalitats i autoritats de la zona: Miren de Lorgeril, presidenta del Con-sell Interprofessional de Vins del Llenguadoc; Gilles Ournac, president de la Guia d’Escapa-

des del País Narbonès; David Moreno, exxef i conseller de Louis Privat; Denys Michel, cap de redacció del diari regio-nal La Lettre T; Mariline Etero, directora de l’Oficina de Turis-me de Narbona, i Evelyne Ra-pinat, tinent d’alcalde i respon-sable de Turisme i Relacions Internacionals de la ciutat.

Els comentaris sobre els vins d’Alella són nombrosos i variats. Els sorprèn la diver-sitat d’estils, però també el fet que una regió tan petita tingui una identitat tan definida al voltant d’una varietat (resultat de l’explicació de la gent de Papers de vi i el mateix presi-dent del Consorci DO Alella). Andreu Francisco aprofita la jornada per “agafar idees”: “La proposta que fan és més que interessant i ja m’agradaria que els restaurants d’Alella s’atrevissin a fer una aposta d’aquestes característiques quant a vins.” Però també és realista: “Hem fet feina de sensibilització en aquest sentit, però encara ens falta molt per aconseguir una cosa així.” I

afegeix: “Cal felicitar Louis Pri-vat per aquesta proposta, que opta pel territori, té una capa-citat immensa d’emprenedoria i innovació i, sobretot, molt d’amor pel vi i el territori.”

El fet de tenir a la taula re-presentació institucional d’Ale-lla i de Narbona permet un moment per al protocol. Fran-cisco lliura un vi a la repre-sentant de l’ajuntament de la

ciutat francesa, concretament un vi dolç, el Penjat d’un Fil. Ell també en rep un a canvi. El vi agermana, i compartir dos territoris amants del vi en una mateixa taula fa que, abans d’acabar el dinar, ja tinguem ganes de trepitjar les vinyes de les zones. Avui no podrà ser, però tot fa pensar que el dinar a Les Grands Buffets no s’aca-barà amb les postres.

A més dels DO Alella, també vam poder gaudir d’un vi del territori.

Les Grands Buffets ofereix 70 referèn-cies de vi, totes del territori, i totes elles a copes

Òscar Pallarès i Sílvia Culell, de l’equip de Papers de vi, van explicar a la comitiva les característiques dels vins DO Alella que es van tastar durant l’àpat.

12

L’equip de Papers de vi va compartir taula, àpat, vins i conversa amb Paco Pérez i el sommelier d’Enoteca, Eduard Caldero.

Un viatge d’anada i de tornada a Narbona dóna per parlar de moltes coses, tot i que el trajecte es faci en poc menys de dues hores. Papers de vi l’ha volgut aprofitar per parlar, as-seguts còmodament a la sala VIP del TGV que ens portarà a Barcelona, amb l’alcalde d’Alella, que acaba ara el seu mandat i, com ja va anunciar, no es tornarà a presentar. Però això no evita que treballi incansablement fins a l’últim dia. Arriba just per aga-far el tren: “He hagut de canviar una reunió per poder venir”, es justifica orgullós. “L’he feta a primera hora, i poc després de les vuit ja sortia de l’ajuntament.” I un cop dalt del vagó i asseguts a les confortables buta-ques assignades, aprofita l’ocasió per treure el portàtil i continuar treballant...

Andreu Francisco és des del 2003 l’alcalde d’Alella i des de la seva creació, l’any 2009, el president del Consorci de la DO Alella.

Què li ha semblat l’experiència de Les Grands Buffets?Doncs la veritat és que molt bé, n’he marxat amb una ampolla de vi francès sota el braç i hem pogut fer d’ambaixadors de la DO Alella [somriu]... Hi hem menjat molt bé i l’experiència a Les Grands Buffets és realment molt aconsellable. Ha estat tot un luxe poder viure-la al costat del seu creador, el senyor Louis Pri-vat, tot un exemple d’emprenedor i de persona inquieta: ho hem vist co-neixent la seva proposta empresari-al, atrevida en el seu moment i molt interessant. La veritat és que no la coneixia, i el que sí que ja he traslla-

dat al senyor Privat és que em sem-bla una proposta molt republicana, en el sentit que permet i dóna accés i oportunitat a tothom per poder tas-tar una setantena de vins a preus as-sequibles. A més, tots són servits a copes, una proposta que en aquestes dimensions no es troba enlloc més. I això sense parlar de la important tasca de promoció del territori que

hi ha al darrere. Es nota que qui hi ha al capdavant és sensible i s’estima el lloc. Veritablement és una experièn-cia única. I la proposta no és només per a qui li agradin els vins, sinó que també et permet tenir accés a més d’un centenar de formatges, entre més productes. I per a gent com a mi a qui ens entusiasmen les dues coses, doncs és una proposta molt recomanable.

S’imagina una iniciativa sem-blant amb els vins d’Alella?No [riu]. Més enllà de la situació física de l’espai, que com a mínim és singu-lar, poder traslladar una experiència com aquesta al territori Alella seria interessant, i tant!, però ara mateix no veig no conec cap emprenedor amb capacitat i voluntat de fer-ho.

En tot cas, coneguda l’experiència, i pensant ambiciosament, de segur que seria exportable a qualsevol lloc perquè, pel que ens han explicat, funciona i funciona molt bé. Però és complicat que s’acabi produint, és clar.

Si li sembla, encara que el tren acabi de sortir de Narbona, tor-nem al nostre territori, a Alella. El 15 de juny acabarà el seu mandat al capdavant del Con-sorci de Promoció Enoturística de la DO Alella. Quina valoració fa dels ja gairebé deu anys de funcionament?L’any 2006, un cop endreçat tot allò que enteníem que havíem de comen-çar a fer a l’Ajuntament d’Alella, vam entrar a valorar quina feina crèiem que calia fer al voltant de la potenci-alitat del turisme del vi. De la reflexió van sorgir algunes inquietuds, i vam veure que hi havia moltes oportuni-tats i que calia anar més enllà del

poble d’Alella. Per què? La meitat dels cellers no eren del poble. És així com el 2007 vam convocar per primera vegada tots els alcaldes del territori de la DO per parlar-ne. I així fins a veure néixer el consorci, l’any 2009. D’això, en farà ja deu anys, i en aquell moment va néixer com una iniciativa impulsada principalment per l’Ajuntament d’Alella, i me’n sento orgullós. Però la proposta era i continua sent de col·laboració amb la resta d’ens i actius del territori. Fins aquella data la implicació amb la DO era escassa i a partir d’aquell moment vam aconseguir que quin-ze ajuntaments s’impliquessin en la promoció del territori compartint el que ens uneix, que és la cultura del vi i el paisatge de la vinya, present en aquesta terra des de fa dos mil anys.

Què li costarà més de deixar, el consorci o l’ajuntament?Al final tot això és una cursa de re-lleus en què he tingut l’oportunitat

ENTREVISTA ANDREUFRANCISCOPresident del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella

TEXT: SÍLVIA CULELL

“Estic convençut que estem a prop de l’eclosió i el reconeixement extern dels vins d’Alella”

ACTUALITAT

Sílvia Culell entrevista Andreu Francisco a la sala VIP del TGV que ens duia de tornada a Barcelona.

Francisco, a l’estació de Narbona.

ÒS

CA

R P

ALL

AR

ÈS

“Hem pogut fer d’ambaixadors de la Denominació d’Orígen Alella a Narbona”

12

13

de donar unes quantes voltes a la pista. Seguint amb el símil, ara em tocarà traspassar el testimoni a qui hagi de ser el futur alcalde o alcal-dessa d’Alella, amb la voluntat que el projecte i tota la feina que s’ha fet en l’àmbit de l’enoturisme pugui continuar. A banda d’això, i com ja he dit, considero que estem en un punt molt dolç, molt a prop, crec, del punt d’inflexió. Els vímets que hem anat posant al llarg de tots aquests anys van donant forma a la cistella. Crec que en qüestió de molt poc temps veurem els vins d’Alella posicionats com els vins referents de la ciutat de Barcelona i el seu entorn.

Així doncs, quina és la valo-ració d’aquests deu anys de feina? Passat aquest temps, la valoració és molt positiva, sobretot per l’impacte que ha tingut i, repeteixo, les millors coses encara han d’arribar i no tri-garan gaire. La nostra intenció era recuperar els bons moments que va viure el que ara és la nostra DO al principi del segle XX. Durant tots aquests anys s’ha fet molta feina de sensibilització no només entre la ciutadania, sinó també en el món de la restauració, el dels allotjaments i totes aquelles activitats privades que es desenvolupen al voltant del vi i els cellers, tot allò que podem incloure en l’enoturisme. Una sen-sibilització que també ha arribat des de les administracions locals i supralocals per tal que tothom vei-és les oportunitats econòmiques al voltant del vi.

En pràcticament una dècada també deu haver canviat el vi d’Alella… I tant! Tot i que hi ha hagut en els últims quinze anys un clar retrocés de la vinya conreada i, per tant, de la producció, sí que és cert que a escala de cellers i viticultors hi ha també un renaixement amb vins d’altíssima qualitat i encara millor relació qualitat-preu. Amb la feina de sensibilització de què parlava fa un moment estem aconseguint començar a aixecar pisos sobre aquests fonaments... Estic conven-çut que estem a prop de l’eclosió i el reconeixement extern dels vins d’Alella, de la qualitat del paisat-ge i d’allò que s’hi fa i s’hi pot fer encara.

M’ho posa fàcil per fer-li la pregunta següent. Ha dit “re-trocés de la vinya” i parla de la construcció d’un edifici, encara que sigui una metàfora: és evi-dent que la pressió urbanística deu haver pesat sobre els seus mandats. Com l’ha gestionada com a alcalde d’Alella?Una de les primeres coses que vam tenir clara ara fa setze anys, quan vam entrar a l’ajuntament, era que calia mirar amb un zoom ampli el territori d’Alella i projectar quina era la nostra visió de futur per al municipi, saber quin poble volíem per demà. No només per a nosal-tres, sinó també per a aquells que ens haguessin o ens han de succe-ir. Per això vam treballar molt de temps en el planejament urbanístic que es va aprovar deu anys després,

amb un objectiu estratègic: la pre-servació del territori. És per això que vam mantenir dues terceres parts del sòl com a no urbanitza-ble, amb una part molt important destinada a sòl agrícola. És més, vam aconseguir desclassificar vuit hectàrees enmig del cor de la vall de Rials. De sòl urbanitzable indus-trial ha passat a ser ara sòl agríco-la no urbanitzable. Podem dir que aquesta és la darrera vall verge del Baix Maresme. Paral·lelament també es va treballar per incorpo-rar-nos a l’espai natural, passant a tenir del 23% al 55% del sòl d’Alella al Parc de la Serralada Litoral. Així doncs, tota la vall de Rials és al parc i, amb això, el que hem aconseguit és liquidar força les expectatives de transformació en el futur en termes de construcció. També cal recordar que el 2007, reforçant tot això, vam crear una línia d’ajudes agroambi-entals destinades a ajudar aquests curadors del paisatge i tota la gent que conrea la vinya. Unes ajudes que hem mantingut fins avui.

Què s’ha aconseguit amb el consorci?Considero que era imprescindible una intervenció de l’administració per capgirar aquesta tendència cap a la mínima expressió, i és aquí on des de la intervenció del lideratge de l’Ajuntament d’Alella i la com-plicitat de més ajuntaments, del consorci, d’actors privats i de la DO hem aconseguit invertir la tendèn-cia i portar-la a un punt proper al nou reconeixement de la DO Alella i el seu territori com un referent de vins i d’enoturisme.

I què li ha quedat en el tinter?Bé, encara em queden tres mesos... Crec que em faltarà veure en pri-

mera persona aquest momentum de què parlava. És evident que m’agra-daria que tot anés més de pressa i veure els fruits de tota aquesta feina de sensibilització, però moltes d’aquestes feines han estat com pi-car sobre ciment. Si hagués de de-manar una cosa, el meu desig seria veure que els vins d’Alella són molt més presents als restaurants del territori de la DO i que a Barcelona recuperessin aquella esplendor de mitjan segle passat. Hem fet molta

feina, però també en podríem haver fet molta més.

Això és bon senyal...Sí, el consorci té recorregut i inten-taré aportar-hi tot el que pugui per-què així sigui. Cal molta creativitat i perseverança, però tenim la sort de disposar d’un equip de persones que materialitzen tota aquesta feina i a les quals estic molt agraït per la im-plicació, creença i treball en tot això que hem fet i fem.

Un dels projectes del consorci ha estat la creació de la Ruta del Vi. N’està content?Aquest és un dels projectes, sí. Ja hem arribat al tercer any d’aquesta proposta que pretén també impli-car-hi el sector privat. Sense ells la proposta no tindria sentit ni podria reeixir. Això implica més d’una cin-quantena de restaurants, allotja-ments, cellers, bars, botigues, agèn-cies de viatges... Estic convençut en el resultat positiu de la iniciativa a mitjà termini, però també és veri-tat que requereix, per part de tots plegats, més nivell d’autoexigència. Cal que tots plegats ens atrevim a optar més clarament pels vins del territori.

En aquest sentit estem apro-ximadament igual que quan vam començar el projecte. Incidint en la qualitat per tal que els enoturis-tes que participin en aquesta Ruta del Vi hi trobin el que busquen, una experiència positiva. Hem intentat generar uns requisits de pertinença i reclamar aquesta autoexigència de qualitat de l’experiència. No complir aquestes expectatives pot generar frustració i inputs negatius que no beneficien ningú. Podem concloure, doncs, que és una iniciativa mixta, pública i privada, que ha tingut una molt bona arrencada. Tenim una bona base, però no ens hi podem en-cantar, hem de continuar treballant. Hem d’aconseguir convertir-nos en un veritable referent per als winelo-vers i turistes enogastronòmics, per a tots aquells que viuen o vénen a Barcelona buscant experiències que els puguin sorprendre.

I, ja per acabar, de què se sent més orgullós?D’haver format part d’un grup de persones, entre ells la gent que im-pulsa Papers de vi, que hem cregut en la nostra terra, en la nostra iden-titat, en un territori vitivinícola únic. I que des de diferents àmbits hem treballat per aconseguir un mateix objectiu: que els vins de la DO Ale-lla tornin a ser vins de referència al nostre país, i també més enllà. I que a través del reconeixment d’aquests vins aconseguim fer perdurar la nostra identitat, la història i la cul-tura de casa nostra.

ÒS

CA

R P

ALL

AR

ÈS

“El meu desig se-ria veure que els vins d’Alella són molt més presents als restaurants del territori de la DO”

13

14

Al bell mig de la Vall de Rials

15

m cita al restaurant d’Alella Vinícola a l’hora del cafè. Dia de gestions al mu-nicipi on viu, però

en contacte permanent amb la Carlota Pena, filla i enòloga, que és al celler, a Capmany (Alt Empordà). “Recordo que vaig demanar al Xavi Garcia si em deixaria fer les pràctiques d’enologia al celler i va es-tar-hi encantat. Hi vaig fer un mes de verema i va ser emoci-onant”, explica. Viatja amb en-tusiasme contingut pels seus inicis al món del vi i reconeix que no ha estat fàcil, però ara les seves paraules delaten que són on probablement no van imaginar mai. Carme Casacu-berta és d’Osona, viu a Alella i fa vi a l’Empordà. És enòloga i copropietària de Vinyes d’Oli-vardots, l’únic celler català que ha obtingut dos Vinaris d’Or i que ha repetit primera posició en tota la història dels Premis Vinari.

Quan mires enrere, què hi veus? El camí ha estat llarg i dur, perquè primer ve la univer-sitat, que és un repte, i més encara compaginar-ho tot amb la vida familiar i els fills, que eren petits, i els viatges diaris entre Alella i Tarrago-na… I, després, fer-se un lloc en el sector.

I aquesta voluntat d’aparcar la química i d’entrar al vi, com neix? Sempre havia tingut un vin-cle amb el vi. M’encantava conèixer i descobrir vins i territoris, però era una afició. Quan vaig estudiar ciències químiques, no hi vaig pensar mai. Va ser amb el meu marit,

en Toni Pena, que més enda-vant ens vam engrescar amb les vinyes del sogre a Cap-many. I mentre estudio a la universitat, m’impregno de la feina de camp al Priorat, amb classes amb el biòleg Josep Lluís Pérez.

Això va redoblar els esforços, però també va apuntalar l’estil de viticultura que practiqueu ara?La universitat és molt teòrica, vius poc el territori, i com que

havíem decidit tirar endavant el projecte de vins a l’Empordà necessitava actuar en cada moment i saber de quina ma-nera tractar les vinyes velles i les noves que plantaríem després. Havia assistit a tasts i conferències de Josep Lluís Pérez i era una persona amb una capacitat de docència i saviesa que no trobava en unes altres. M’hi va posar en con-tacte la sommelier Rosa Vila.

Què hi ha a Olivardots d’aquest aprenentatge al Priorat?Ha estat el principal puntal a banda de la universitat. Em va fer veure el valor del paisatge i del territori, de les seves possibilitats i de la manera de transferir-les al vi. M’hi va fer creure més i vaig entendre què volia jo de l’Empordà, anar als orígens. I tot això ho vaig entomar amb una energia increïble.

Com definiries el moment actual del celler?Quan una persona no té història costa molt que se li reconeguin la feina i les idees. Al principi del nostre projecte ningú no situava l’Empordà al mapa, ni es donava valor als seus vins. La força del terri-tori s’ha anat consolidat els últims anys i ara veiem que els reconeixements arriben.

La clau, és clar, és no defallir mai, però la cosa substancial a Vinyes d’Olivardots ha estat...El valor de les varietats au-tòctones, dels diferents tipus de sòl, de la feina per finques, la zonificació… Hi vam creure des del principi i ho volíem demostrar a través dels vins que són l’expressió del terrer.

Vinyes d’Olivardots és un celler petit i familiar, que ha passat de 5.000 ampolles a 50.000 en dotze anys; els comptes situen la seva soste-nibilitat en 60.000. L’any 2016 els Premis Vinari concedeixen el Gran Vinari d’Or a Vd’O 1.10. Diu Casacuberta: “Em va en-cantar rebre’l perquè es reco-neixia el que havia reivindicat sempre, el valor de la carinye-na vella en sòls de pissarra a l’Empordà. Era fer un paral-lelisme amb el patiment de la vinya al llarg de la seva vida; al final, dóna bons fruits.”

La trajectòria és curta, però intensa. Quin és el punt d’in-flexió?L’any 2010 vam decidir ampli-ar i plantar vinyes. Vam veure que créixer tenia sentit i que hi hauria continuïtat familiar. I el repte des d’aleshores ha estat descobrir finques singu-lars tot i que no és un moment fàcil per comprar terrenys.

ACTUALITAT

“Els vins d’Alella comencen a tenir el reconeixement i l’espai que els pertoca”

E

Entrevista a Carme Casacuberta viu a Alella i és responsable del celler empordanès Vinyes d’Olivardots

TEXT: RUTH TROYANO

ÒS

CA

R P

ALL

AR

ÈS

Carme Casacoberta, al restaurant La Vinícola.

“Al principi del nostre projecte ningú no situa-va l’Empordà al mapa, ni es donava valor als seus vins”

16

és el fruit d’una llarga tradició familiar

El vi de Badalona. Carretera de Canyet, 73 - 08916 Badalona - Tel. 93 395 12 66

Com de decisiva ha estat la incorporació de la Carlota al celler?Hi ha aportat aires nous i energies renovades. La meva etapa sola ha estat dura, amb una gran responsabilitat i un patiment individual per cada decisió. Plegades ens atrevim a fer vins nous; microvinifi-cacions, experimentacions, recuperar la carinyena roja... Des del 2017 ella és més vi-nya i jo més celler, però ens acompanyem i ens coordinem en tot. El salt vinent és cap a la biodinàmica per recuperar el territori i donar vida a les vinyes.

També en l’enologia, Olivar-dots ha estat un celler pioner amb l’ús de la ceràmica en la vinificació, per exemple.Sí, sabem que hem obert un camí que era desconegut i que ens connecta amb els inicis de fer vi. Tornar enrere té coses positives i estem contentes dels resultats. Volem transme-tre el terrer, i la ceràmica ens ho permet fent més franca, fresca i expressiva la varietat. I hem tingut la sort d’encaixar en el mercat també.

Risc, atreviment i saltar-se la por.Fer vi és un procés pautat, hi ha unes normes, però quan fas la teva versió saps quines et pots o vols saltar. Ho proves i, si surt bé, segueixes el camí. A l’inici tot és de manual, però amb els anys m’he anat relaxant i deixant anar, i he evolucionat per crear els nos-tres vins. De fet, cada verema és una prova, hi ha variables molt diferents. Ara ja no sé si em funcionaria el procés estàndard, hi ha molta cosa de previsió i d’intuïció, al celler.

I visió. Per mi la satisfacció més gran és veure com allò en què vam creure al començament ara és reconegut. Per exemple, el Gresa 2010, que ha estat guardonat com a millor vi de guarda de Catalunya als Premis Vinari 2018. Aquesta aposta per les varietats autòc-tones –garnatxa i carinyena– i les llargues criances, i aquest creure en el sòl tot i que el primer viticultor que ens va ajudar a Capmany ens va dir que, a la gresa, no hi creixeria cap vinya…

“La natura em dóna pau i m’omple moltíssim”, comenta Carme Casacuberta. El cap de setmana abans de l’entrevista (al desembre) ha sortit a collir bolets. La cuina és la seva gran passió, però no troba prou temps per dedicar-s’hi. La copa de vi com a plaer la comparteix als vespres amb en Toni. L’última descoberta li ha fet la Carlota: Cartoixa, una garnatxa negra vinificada amb rapa i dipòsits de ciment de Cellers Scaladei. Cada

vegada té menys pressa de marxar de Vinyes d’Olivardots a Capmany, perquè els fills són grans, però de moment casa continua sent a Alella. I la denominació d’origen que l’acull, la veu viva i saludable: “He vist el boom desmesurat de la construcció fa anys i ara el canvi cap a la recuperació del territori. Conec els elabo-radors d’aquí i penso que s’es-tà acompanyant la viticultura del Maresme. Després de molt de temps, els vins comencen a tenir el reconeixement i l’espai que els pertoca.”

Amb quins productors d’Alella té vincles Carme Casacuber-ta?A més de Xavi Garcia, també amb Oriol Artigas. Vam estu-diar junts enologia a la URV i segueixo els seus passos a Vilassar i li hem de donar les gràcies per la feina que fa a l’INS d’Alella. També des de fa temps mantenim bona relació amb la família Pujol-Busquets i la Carlota té un vincle molt estret amb la Mireia. Parlem molt. I, més recentment, amb Quim Batlle compartim distri-buïdor a Barcelona i tenim un fil comú. És una persona que sempre m’ha semblat agrada-ble i molt sensata. Ens conei-xíem de les fires, però ara hem connectat més.

Tots ells són exemples del camí nou que traça la DO Alella, una suma de tradició i revolució. Hi estaries d’acord?A la DO Alella hi faltava el moment d’esclat, com a la DO Empordà que, al principi, ningú no s’ocupava de fer salts endavant. Bé, a Alella l’excep-ció ha estat sempre la família Pujol-Busquets, pionera en tantes coses. Ara tothom s’ha

posat les piles, tenim una DO potent i un territori al costat de Barcelona que no es paga de cap manera. Tenir vinya aquí és un regal.

I la pansa blanca.És una varietat que s’havia

“La meva filla Carlota és més vinya i jo més celler, però ens acompanyem i ens coordinem en tot”

“El salt vinent és cap a la biodinàmi-ca per recuperar el territori i donar vida a les vinyes”

CRONOLOGIA

2002 Inici del projecte a Capmany amb 4 hectàrees de vinya en propietat: lledoner negre, sirà i cabernet sauvignon

2006 Construcció del celler i amplia-ció de la propietat amb 3 ha de carinyena de vinya vella, d’entre cinquanta i cent anys

2010Adquisició de noves finques de lledoner blanc, lledoner roig i carinyena blanca d’entre vui-tanta i cent deu anys

2016 Incorporació al celler de la se-gona generació: l’enòloga Car-lota Pena, filla de Carme Casa-cuberta i l’enginyer industrial Antoni Pena

2016 Gran Vinari d’Or i millor vi de Catalunya amb el monovarietal Vd’O 1.10 (100% carinyena en sòls de pissarra)

2018Vinari d’Or al millor vi de guar-da de Catalunya amb Gresa Expressió 2010 (41% carinye-na, 38% garnatxa, 15% sirà i 6% cabernet sauvignon en sòls francoarenosos i granítics)Millor vi rosat del país (9,75 punts, empatat amb dos vins més), segons La guia de vins de Catalunya 2019, amb Finca Olivardots Rosa d’Àmfora 2017

ACTUALITAT

estimat poc a Alella, a diferèn-cia de l’estima que al Penedès hi ha hagut sempre pel raïm de xarel·lo. Però les particula-ritats de la pansa blanca aquí són úniques i els vins que es poden arribar a fer, i de tantes maneres diferents, en demos-tren el potencial. I ara ho ve-iem i en gaudim; el futur de la pansa blanca és molt potent.

Detectes algun vincle amb la varietat blanca empordanesa, el lledoner?No hi ha punt de connexió tècnic, però sí que és cert que quan el terrer és semblant, els vins adquireixen un perfil com-parable, ple de finor i d’elegàn-cia. Aquesta seria la connexió

entre els vins de pansa blanca d’Alella que creixen en sòls de sauló i el lledoner, que al nord ho fa sobre sòls semblants.

I el futur de l’enologia és aquesta recerca de la finor i l’elegància?Vins que siguin fàcils de beure i d’entendre, però que expres-sin moltes coses i transmetin amb tota la seva força el terri-tori on s’empelten. Aquesta és la tendència i el camí a seguir. La terra marca de manera definitiva.

De les teves paraules es de-dueix que a la DO Alella les coses s’estan fent bé i que hi ha hagut un gir els últims anys.

Alguna observació per millo-rar-ne encara més l’estratègia? Crec que seria important créixer una mica més, contro-lar l’expansió i conservar el territori. Fer aquest pas, que em consta que es fa, generarà riquesa i un salt qualitatiu cap a noves expressions, vins d’alçada, vins davant del mar, a les obagues de la muntanya… Permetrà oferir vins més diferents. I això pot ajudar a posicionar i diversificar l’oferta enològica d’una denominació d’origen privilegiada.

Carme Casacuberta s’ha plan-tejat mai fer vi a Alella?No, mai. El territori és el que és i les vinyes són les que són.

El nostre creixement s’ha plantejat a l’Empordà, sempre. Casa meva és allà i cada vega-da ho serà més. És la segona residència i pot acabar sent la primera. Ser a l’Empordà és tocar el cel. Gaudeixo molt del paisatge, de la terra, de respi-rar l’aire del nord, de veure la nit estrellada i neta… I, since-rament, fer quilòmetres cada vegada cansa més.

Un lloc privilegiat d’Alella per sentir-se tan bé com a l’Em-pordà?Sense cap mena de dubte una passejada per la Serralada de Marina, és un lloc fantàstic que regala les virtuts de la munta-nya amb vistes al mar.

Casacoberta, somrient, a la vora del foc al restaurant d’Alella Vinícola, on va fer les pràctiques d’enolologia quan es formava.

ÒS

CA

R P

ALL

AR

ÈS

17

Àmplia gamma de vins i productes selectes: embotits, formatges, foies i deliciosos queviures elaborats. Menús gastronònics maridats.

Carrer Major, 25 · Santa Coloma de Gramenet · Tel. 93 386 52 66

18

19

ntigament l’elabo-ració de vi era una pràctica habitual en l’àmbit rural. Per aquest motiu

trobem sovint, en masos i cases de pagès, un celler amb l’equipament imprescindible per fer i conservar el vi: bótes, cups i, de vegades, una premsa o més. Lògicament, l’espai i l’equipament destinat a les activitats vitivinícoles varia segons els recursos econòmics del propietari i de les dimensi-ons de l’explotació vinculada a la casa.

Al territori de la DO Alella, amb un passat agrícola en què el vi era una de les pedres an-gulars de l’economia, tenim un ampli mostrari de cellers de tipologia i capacitats variades, alguns encara en funciona-ment. Totes les monumentals cases de pagès del territori han tingut (i la majoria conser-ven) premses de fusta de doble cargol. N’és un bon exemple Can Boquet (Alella), seu del

celler Bouquet d’Alella, que les manté perfectament conser-vades com un dels atractius de la seva oferta enoturística. Però el patrimoni en forma de premsa no es redueix a les

grans masies: la majoria de les cases de poble d’aquest territori amb una certa edat compten amb la seva premsa i el seu cup, sovint reconvertits en elements ornamentals.

A la redacció de Papers de vi sabíem de l’existència del celler de la Casa Pol de Teià, i teníem notícia que allí gaudien d’un merescut descans quatre esplèndides premses. Amb la

ACTUALITAT

Les premses del celler de la Casa Pol

A

Visitem el celler de la Casa Pol, a Teià, on es conserven quatre premses datades del segle XVII

TEXT: DAVID ROMAN / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

La Casa Pol, una de les cases més imponents del terme municipal de Teià.

Les espectaculars quatre premses del celler de la Casa Pol.

20

intenció de deixar constància gràfica d’aquest material que atraurà l’atenció dels interes-sats en la infraestructura vina-tera i el món del vi en general, vam adreçar-nos a la Casa Pol una assolellada tarda d’hivern.

Quatre ancianes ressuscitadesLa Casa Pol és un dels masos més populars de Teià. Situat a la part alta del poble, a la riba est de la riera, llueix un perfil inconfusible caracteritzat per dues torres emmerletades que s’alcen a banda i banda de la façana principal.

Antolín García és qui actu-alment té cura de l’hectàrea i mitja de cultius que envolten aquest mas. L’Antolín és vi-ticultor autodidacte i apassi-

onat del vi, i dedica el temps que li deixa la seva professió (treballa de jardiner) a cuidar aquestes terres, gairebé totes de vinya. Lector assidu de Papers de vi, va accedir encan-tat a mostrar-nos el celler i les premses, compartint amb nosaltres tota la informació de què en disposava.

Qui signa aquestes línies ha de confessar que, en el mo-ment de travessar el llindar de l’entrada de la Casa Pol, no sabia ni un borrall d’aquests ginys tradicionals que acon-segueixen multiplicar la força amb l’objectiu d’esprémer el raïm. I, certament, resulta difícil no rendir-se a l’encant d’uns artefactes que eren tan tecnològics a l’edat mitjana com rudimentaris resulten al segle XXI. Les premses són d’una senzillesa formal espa-terrant, sòlides i terriblement rústiques... als antípodes de l’actual món en què regna la sofisticació i l’obsolescència programada. Les premses utilitzen un sol mecanisme (el cargol) i en la seva cons-trucció, hi participen tres elements profundament terre-

nals: pedra, fusta i ferro. Res de botons, res de servomo-toritzacions, res de pantalles tàctils, res de controls remots: aquestes premses són l’eina més elemental (si exceptuem els peus humans) per treure el most del raïm.

La Casa Pol ha experimen-tat recentment tot un seguit d’obres de consolidació, i actu-alment el celler llueix amb or-gull les voltes i el pilar que sub-jecten l’estructura de l’edifici. És una estança fresca i espaio-sa, habitada ara mateix per un grapat de bótes velles que fan companyia a les quatre prem-ses objecte d’aquest reportatge. L’Antolín ens fa cinc cèntims de la història més recent del ce-ller: “Segons que sembla, dins mateix del celler hi havia la tina on s’acumulava el most per fer-lo fermentar. Abans de fer-hi les obres encara hi havia les restes malmeses de l’escala que es creu que es feia servir per enfilar-s’hi i poder-hi abocar el most que rajava de les pasteres de les premses.”

Actualment les premses gaudeixen d’una salut accep-table si tenim en compte que s’acosten als tres-cents anys d’antiguitat. Una part del mèrit cal atribuir-lo a l’Anto-lín, que va aturar el procés de degradació d’alguns dels components de fusta, afectats pels corcs. “Vaig substituir les peces que no es podien recu-perar, i vaig tractar conveni-entment la resta. També vaig construir les gàbies, que havi-en desaparegut. Així que ara, si fa no fa, les quatre premses estan completes.”

Els experts opinenJa amb un grapat de fotografi-es a la memòria de la càmera vam posar-nos en contacte amb Jordi Farré, conservador del Vinseum (Vilafranca del Penedès). Aquest expert ens va posar en situació i ens va treure de la profunda ignoràn-cia en què vivíem en el camp de la tecnologia vintage del premsatge de raïm. Deixem que ell mateix ens il·lustri tot aportant llum al possible ori-gen dels quatre subjectes en qüestió: “Es tracta de quatre premses fixes verticals de car-gol descendent. Sorprèn que totes quatre siguin tan sem-blants, cosa que podria indicar que totes van ser fetes pel

ACTUALITAT

Vuit-cents anys d’història

Teià té l’origen en un grup de masos que s’agrupaven a l’entorn del temple parroquial, molts dels quals encara es conserven: Ca l’Uriach, Can Torrents, Casa Bru, Can Monac... La Casa Pol és una de les més conegudes d’aquestes construccions i, tot i que l’estructura actual és fruit d’una reforma efectuada al principi del segle XVIII, l’origen es remunta a un grapat de segles abans. La menció més antiga que se’n té data del 1281, any en què Ramon de Roudors, senyor de Teià, va edificar una construcció de residència a l’actual emplaçament de la Casa Pol. Quan es va extingir la descendència masculina dels Roudors, al segle XV, la propietat va passar als Martina, que posteriorment van vendre-la als Pol, el llinatge que va acabar donant nom a la finca. El 1667 la pubilla Eulàlia de Pol es va casar amb Pere Fivaller, pertanyent a una distingida família de Barcelona i descendent de Joan Fivaller, conseller en cap de la ciutat al segle XV.

El 1696 Carles de Fivaller (capità de la Coronela de Barcelona i un dels portadors de la bandera de Santa Eulàlia l’11 de setembre del 1714) va fer edificar la capella, dedicada als Sants Reis. També va ser aquest il·lustre Fivaller l’encarregat de dur a terme l’anteriorment esmentada reforma del mas, que va donar a la façana principal l’aspecte actual amb les dues característiques torres.

La filla de Joan Antoni Fivaller (duc d’Almenara-Alta, regidor de l’Ajun-tament de Barcelona i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i enterrat al panteó de la capella de la Casa Pol el 1856) va contraure matrimoni amb Gabino Martorell. Aquesta família és la propietària actual de la Casa Pol.

Imatges antigues de la Casa Pol i el seu celler procedents de l’Arxiu Fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana, propietat de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

Autor, Josep de Cabanyes, juliol del 1931.

Actualment les premses gaudeixen d’una salut accep-table si tenim en compte que s’acos-ten als tres-cents anys d’antiguitat

21

VENDA I DEGUSTACIÓ de vins, caves, embotits, formatges, conserves, croquetes i un gran assortit

de productes gurmet. ALIMENTACIÓ VEGANA

Tel. 937 308 226 - 673 542 712

C/ Sant Antoni, 9 - Vilassar de Dalt

labodeguetadevilassar@gmail.com

mateix taller al mateix temps. Això és una prova bastant fiable que es tracta del celler d’una casa important, amb una producció de vi notable.”

És en aquest punt quan Farré afegeix una dada si més no curiosa: “De premses, n’hi ha tantes com caps pensant, són sistemes de pressió que cada taller resolia amb enginy i aportacions pròpies. Al fons del museu tenim una premsa, arribada de Premià de Dalt, gairebé calcada a les de Can Pol i datada del segle XVII.

I una premsa de la col·lecció del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, també originària de Premià de Dalt, manté aquesta similitud. Això fa pensar que en aquella època al Maresme podia haver-hi existit un taller dedicat a la construcció de premses. És possible que, d’això, n’hi hagi alguna documentació a l’Arxiu Comarcal del Maresme o al mateix Centre de Documenta-ció del Vinseum.”

Farré continua fent una petita descripció tècnica de les quatre inveterades màquines de força: “En referència a la terminologia, cada terra fa sa guerra. Les premses de la Casa Pol són premses fixes verticals de cargol descendent. Fixes perquè la instal·lació no permet traslladar-les, i verti-cals perquè el sistema de pres-sió treballa, mitjançant uns cargols, en aquesta direcció. El plat de premsa, també anome-nat pastera, és la peça tallada

en pedra que actua com a base i com a recipient per recollir el most, i solia fer-se amb alguna pedra de procedència local. Els muntants verticals que uneixen aquesta base amb el travesser on es rosquen els cargols, en aquest cas són de fusta. Denominem llanternes

les peces rodones amb orificis que permeten fer girar el car-gol mitjançant una barra, i gà-bia el recipient de fusta on es premsa el raïm. Aquesta gàbia és formada per llates de fusta lleugerament separades, entre les quals s’escola el most.”

Farré remata el petit compendi premsaire amb un apunt cronològic: “Els romans van introduir el cargol com a mecanisme de pressió, i la premsa de cargol descendent a casa nostra va ser d’ús habi-tual durant l’edat mitjana fins a la segona meitat del segle XVIII. Llavors la Revolució Industrial i el perfeccionament de la fosa de ferro i la forja industrial van generalitzar l’ús d’engranatges i unes altres sofisticacions que van arraco-nar ràpidament les antigues premses de fusta.”

Agraïm la col·laboració d’Antolín García, Jordi Balada (Arxiu Històric de Teià) i Jordi Farré (Vinseum).

Tempus 2018, el vi de pagès de la Casa Pol

Antolín García no sols té cura de l’hectàrea i escaig de vinya de pansa blanca que envolta la Casa Pol, sinó que també s’encarrega d’elaborar un vi amb el raïm que en surt. “Ho faig amb l’ajuda d’un parell d’amics i és per a nosaltres, per als àpats que fem plegats, per regalar-lo als amics... És un vi rústic, senzill, però a nosaltres ens agrada!”, assegura. García compta amb una petita premsa manual i alguns dipòsits i barriques, estris dels quals se serveix per elaborar un vi de pagès que no trobareu a les botigues, però que va despertar l’interès de Papers de vi. “El vi demana temps, per això ens agrada dir-ne Tempus. I hi posem aquesta etiqueta perquè una ampolla etiquetada... sempre fa més goig!”, defensa García. Vam tenir ocasió de tastar una ampolla de Tempus amb els alumnes del Curs Avançat d’Anàlisi Sensorial i Cultura Vitivinícola, que s’imparteix a l’INS Alella, i en vam recollir aquesta nota de tast:

Vista. Brillant i amb un punt tèrbol alhora. D’un bonic to daurat clar que no esperaríem d’un 2018.Nas. Es mostra un pèl reduït, d’entrada. “Fa pensar en un vi d’en Quim Batlle!”, exclama una alumna. La reducció se’n va després de fer quatre voltes a la copa, per deixar pas a la poma oxidada i el préssec en almívar. També presenta aromes de flor blanca (camèlia) i camamilla seca.

Boca. Molt salí, amb sensació cítrica. Notes amargues típiques de la pansa, amb una bona acidesa i força llarg a la boca.

Antolín García té cura de la vin-ya que envolta la Casa Pol.

La premsa de car-gol va ser d’ús ha-bitual durant l’edat mitjana fins a la segona meitat del segle XVIII

2222

Ramon Roset Sommelier

VINFOGRAFIA

Marfil Generós Sec

FITXA TÈCNICA Anyada: s/a. Soleres del 1976Varietats: 100% pansa blanca

VISTAColor ambre amb reflexos d’or vell. Deixa una llàgrima

densa i d’evolució lenta.

NASConjunt aromàtic complex en què podem percebre aromes de fruita

seca, de nous, de cereals torrats, d’espècies, aromes de record afrui-tat com ara pell de taronja confitada, codonyat, aromes de criança

oxidativa com fusta de bóta humida, fum, turba...

BOCATé una entrada amb una excel·lent frescor gràcies a una acidesa viva que li dóna voluptuositat i que acompanya en tot el pas de

boca, marcat per unes sorprenents aromes de fruita molt ma-dura, tocs torrats, de toffee i notes caramel·litzades que

prenen protagonisme a unes delicades notes ràncies i amargoses, que queden en segon pla. Tacte salí. El

final és sec i llarguíssim, i per via retronasal ens envia tota una onada de notes tor-

rades, espècies i flors seques.

FITXA DE TAST

Vi elaborat amb el sistema de cri-ança oxidativa, anomenat de soleres i

criaderes. La solera, o bóta mare del vi, es va iniciar l’any 1976 a partir de l’històric vi ge-

nerós sec elaborat des de principis del segle XX i conegut popularment com a gualda, pel color de la seva càpsula. La criança oxidativa es produeix per l’entrada contínua i moderada d’oxigen a tra-vés dels porus de la fusta de les bótes, indepen-dentment de si les bótes són noves o usades.

Aquest oxigen interactua amb el vi i a poc a poc, amb el pas del temps, el va trans-

formant per oxidació aportant-hi noves aromes i fent-lo més

complex.

ELABORACIÓ

MÉS VINS GENEROSOS DE LA DO ALELLA

Marfil Generós Semi Solera 1976Celler Alella Vinícola100% pansa blancaPVP: 26 euros

AA 1981Celler Alta Alella100% pansa blancaPVP: 19,35 euros(només a la venda el Centre d’Eno-turisme del celler Alta Alella)

AA Mitia DulcisCeller Alta Alella100% syrahPVP: 19,35 euros(només a la venda el Centre d’Eno-turisme del celler Alta Alella)

PVP30 €

Premis i reconeixements:

94 punts Peñín 2018

91 punts Parker 2014

Guia de Vins de Catalunya 2018:

9,54 punts

Andreas Larsson 2018:

93 punts

Gran Premi Vinari 2017 categoria dolç/ranci

2323

LA PROPOSTA DE MARIDATGE

Timbal de pasta de full, ceba caramel·litzada, poma àcida feta amb mantega i foie gras ‘entier micuit’ d’ànec caramel·litzatPlat elaborat pel cuiner Brice Lacoume (Restaurant Les Terrasses, hotel Porta d’Alella)

Sistema de soleres i criaderes

El mètode es basa a utilitzar un conjunt de bótes per do-nar una criança oxidativa al vi. La bóta inicial s’anomena solera i és la que va a terra. A sobre, s’hi poden posar tantes bótes –les criaderes– com es vulgui. Normalment de tres a sis.La solera s’omple amb el vi de l’any, en aquest cas del 1976, i es deixa criar els anys que es cregui convenient. El primer any que s’embotelli part del vi de la bóta so-lera, normalment 1/3, caldrà reemplenar-la amb vi de la darrera verema. Així a la bóta solera hi haurà 2/3 de vi de reserva i 1/3 de vi de l’any. A sobre de la solera, hi posem la criadera 1, plena del mateix vi de la darrera verema amb què hem reemple-nat la solera. Al segon any d’embotellat es treu 1/3 de la solera per embotellar, es reemplena amb 1/3 del vi de la primera criadera, i aquesta es reemplena amb vi de la darrera verema. Aleshores a sobre de la criadera 1, hi posem una altra bóta, la criadera 2, que anirà plena de vi de la darrera verema. I així fins que arribem al nombre de criaderes que volem.

El conjunt gustatiu d’aquest plat és tremendament llaminer sense ser apegalós. Les combinacions de sabors dolç i àcid, amb els tocs caramel·litzats i les diferents textures (és molt important que el foie gras sigui entier, amb un bloc el conjunt no funciona) conviden a un vi que sàpiga acompanyar-ho tot plegat, que potenciï les aromes i els sabors del plat al mateix temps que aporti frescor i equilibri a les untuositats. El Marfil Generós Sec compleix tots els requisits per ser un perfecte acompanyant del plat. La aromes de fruita seca, els matisos afruitats madurs i florals que encara conserva, la frescor que és capaç d’introduir, l’acidesa viva, tot ple-gat forma un perfil organolèptic que quan es combina amb el plat genera una simbiosi quasi perfecta. Equilibra la boca eliminant les sensacions grasses, potencia el sabor del foie gras i matisa la dolçor al mateix temps que el plat reforça les aromes de solera del vi. És una combinació que es potencia mútuament.

CELLER ALELLA VINÍCOLAAlella Vinícola és un dels cellers més emblemàtics i amb més història de la DO Ale-lla. Va iniciar l’activitat el 1906. Els seus emblemàtics vins Marfil han fet la volta al món i són tot un referent dels vins blancs elaborats a Catalunya. L’actual etapa del celler es va engegar l’any 1998 quan es van replantar vinyes i van introduir un gir als vins i a la comercialització. Els seus vins són elaborats majoritàriament amb les varietats pansa blanca, garnatxa blanca i garnatxa negra, tot i que també conreen moscatell de gra petit, syrah i cabernet sauvignon. Des del 2001 han fet una tasca de recuperació de les soleres històriques del celler que ha donat com a fruit els seus sensacionals i singulars vins generosos.

L’enòleg ens en parla Xavi Garcia

Per nosaltres recuperar el Generós Sec ha estat poder recuperar una part del patrimoni oblidat a la DO Alella durant molts anys. Vins icò-nics, únics i originals que no segueixen les modes. Com a enòleg crec que és un digne representant de la història d’Alella i dels vins me-diterranis envellits oxidativament, “una espècie en perill d’extinció”.L’any 2000 aproximadament teníem unes 3.000 ampolles del Marfil Generós sec del 1976 que veníem com qualsevol altre vi. Diversos dis-tribuïdors importants ens les volien comprar totes i ens vam adonar que allò valia més del que ens pensàvem, i vam decidir no vendre-les i tornar a generar les soleres. Així vam obrir una a una les 3.000 ampolles per omplir bótes velles i no tan velles. Des d’aquell moment vam començar a crear un vi blanc de pansa blanca, afegint-hi alco-hol fins al grau alcohòlic adequat i envellint-lo oxidativament en el sistema de soleres i criaderes.Cada any embotellem uns 300 litres de vi en ampolles de 0,5 litres, sense clarificar, ni sulfitar, ni filtrar. Com que en tenim més demanda que oferta segurament ens veurem obligats a deixar d’embotellar durant un cert període de temps per no malmetre la solera original.

24

setmilionsimig.gencat.cat

L’Agència Tributària de Catalunya recupera en tres anys 557 milions d’euros que es pretenien evadir fiscalment, xifra quatre vegades més elevada que el seu cost de funcionament. #Setmilionsimig

Font: Agència Tributària de Catalunya, març 2018.

25

Masia Can CabúsMasia Can Cabús

Especialitat en carns a la brasa i productes de temporada

Menú laborables.

Dijous, arròs caldós de marisc.

Divendres i dissabtes, sopars a la fresca.Grans jardins i aparcament privat.

Ideal per a celebracions, empreses i grups.Menús personalitzats.

S a n t J o s e p d e C a l a s s a n ç , 1 0 · A l e l l a · 9 3 5 4 0 7 7 7 3 · w w w . c a n c a b u s . e s · D i m a r t s t a n c a t

R e s t a u r a n t d e c u i n a c a t a l a n a

Un espai únic, una atmosfera encisadora

- Celebracions privades. Esdeveniments exclusius- Cocktails i presentacions- Esdeveniments i trobades familiars i d’empresa- Organització d’esdeveniments relacionats amb el món del vi: tastos, degustacions, maridatges, team-building...- Sopars amb jazz en directe, sopars maridatge... i tot allò que imaginis!

Passeig Antoni Borrell, 1 · Alella · 93 555 28 84 · www.espaidivi.es

31www.alellavinicola.com

27

ot i que l’ús de la fusta –de la bóta– no és el més habitual en els mè-todes d’elaboració

del vi fet amb pansa blanca a Alella, hi ha productors que encara l’utilitzen. N’hem reunit dos que van començar gairebé al mateix moment: Can Roda i Bouquet d’Alella. Amb ells hem tastat algunes de les seves anyades, de la més antiga a la més nova, amb l’objectiu de gaudir-ne, comentar-ne l’evolució i saber com li prova, a la pansa blan-ca, la fusta.

El Cantó del Vi és al bell mig del carrer Major de San-

ta Coloma de Gramenet, un racó que rep tota l’atenció de l’experimentat sommelier Paco Cordero. Només entrar a la botiga, amb un espai es-pecialment preparat per fer-hi tasts, ja es veu que el que guia Cordero no és només la feina, sinó també la passió. Es nota en la selecció, en la disposició de les ampolles i en com es lliura a la conversa quan li parles d’algun dels vins exposats. És un d’aquells sommeliers a qui agraden les històries que amaguen les ampolles. Alella té un lloc es-pecial a la seva botiga: “S’han de tenir els vins del territori, és clar”, afirma. “Alella és la

DO més pròxima, el nostre poble en forma part, és l’ex-pressió del nostre territori i per tant ha de formar part de la nostra identitat.”

De mica en mica van arri-bant la resta de convidats al tast, com els dos propietaris dels cellers que tastarem: Enric Gil, de Can Roda, i Toni Cerdà, de Bouquet d’Alella. Diuen no haver fet mai una vertical com la d’avui. De fet, l’Enric ja ens avisa que no ha trobat cap ampolla de la primera anyada, la del 2010. Després de “renyar-lo” per no haver-ne guardat més am-polles per a la col·lecció, ens disposem a decidir l’ordre del

tast. No ens podem oblidar de l’altre sommelier convidat, també de Santa Coloma. És Dani Garcia, sommelier d’afi-ció i jardiner de professió, una especialització –aquesta última– important a destacar com veurem més endavant.

Dos cellers amb un recorregut semblantEl Toni i l’Enric compartei-xen un recorregut semblant quant a història del celler. Tots dos van llançar el seu primer vi l’any 2010 i tots dos van optar per utilitzar bótes de roure per a la criança de la pansa blanca. L’Enric perquè tenia experiència en

La vinateria que regenta Paco Cordero a Santa Coloma esdevé l’escenari ideal per desenvolupar el tast.

EL TAST

A la pansa també li agrada la bóta

T

Crònica del tast vertical de Can Roda Sauló i Bouquet d’A Blanc+ que vam dur a terme al Cantó del Vi (Santa Coloma de Gramenet) amb els enòlegs que els elaboren i dos sommeliers.

TEXT: SÍLVIA CULELL / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

28

la vinificació de chardonnay i xarel·lo, “dues varietats que toleren molt bé la bóta”, i per això ho va voler provar. I el Toni per una altra raó: “Les bótes aporten molt bona com-plexitat aromàtica al cupatge que fem a casa, a més de donar-hi estructura.” La di-ferència entre els dos cellers és que mentre a Can Roda el vi passa entre dotze i catorze mesos en contacte amb la fus-ta, el Toni de Bouquet d’Alella només l’hi deixa dos mesos. Veurem com repercuteix en el tast.

Els primers a sotmetre’s a l’anàlisi dels nostres sommeli-ers són els vins de Can Roda. Del més vell al més jove, s’ha decidit. I els de Can Roda són “100% pansa blanca de vinyes velles, de vuitanta anys, de la zona de Santa Maria”, explica l’Enric. “Quan vam començar, a la DO Alella ningú no confi-ava en la pansa amb barrica, i vam voler veure com es comportava. Jo ja tenia expe-riència amb el xarel·lo amb barrica al Penedès i sabia que es portava bé”, s’afanya a dir.

I

això sembla: el primer dels vins, el Can Roda Sauló 2011, empeny a parlar un dels nos-tres sommeliers convidats; i ho fa amb el vocabulari que domina més, el floral: “Hi noto tocs de lligabosc (mare-selva), lilium oriental, tocs de gardènia, mentolats i vainilles de criança”, diu el nostre nas de jardiner, el Dani. Realment és un vi complex, s’afanya a afegir el Paco: “Li costa obrir-se, però quan ho fa destaca amb molts tocs de fruita seca, nou amarga, aquestes aro-mes tan característiques del Xerès que no són sinó el pas del temps, l’oxidació.” Seguim amb el 2014 i tothom coin-cideix a parlar de l’acidesa, encara marcada, detall que confirma una vegada més que la varietat pansa blanca su-porta amb dignitat el pas del temps. L’Enric s’afanya a dir

que hi ha una altra garantia, i és la saviesa de la vinya vella amb rendiments molt baixos, un gra molt petit i també procedent d’una zona que ens explica que està molt ben ventilada, la de Santa Maria.Amb el 2016, el Dani conti-nua sorprenent-nos amb el seu vocabulari especialitzat: “Aquest el veig com el més varietal, amb molta fruita

blanca (pera i poma) i de pinyol (préssec). El fonoll, la flor blanca de Prunus i caps blancs (Alyssum maritimum), també hi són molt presents, juntament amb la bóta, és clar, perquè és on la notem més.”

El Toni, que tot i ser al costat de l’Enric sembla observar-ho tot des de la dis-tància, assenteix amb el cap les paraules del seu company elaborador. Però es reserva d’emetre judicis: “Hem de tastar els nostres i no sé com estaran, fa molt temps que no tasto una anyada tan antiga”, es justifica. No trigarem gaire a saber-ho, doncs. Ara és el torn de Bouquet d’Alella, i en aquest cas en tastarem qua-tre vins.

I seguint amb l’ordre que hem establert, ara sí que toca tastar Bouquet d’Alella. En aquest cas el Toni ens explica que està convençut que hi haurà diferències evidents, no només pel cupatge (hi ha un tant per cent de garnatxa blanca, complementant la pansa), sinó també pel temps en què el vi passa per fusta: “Hi donem només un toc, hi passa uns tres mesos.” I aquí neix el gran debat del tast: de quina manera impacta la fusta en el vi? És quan més temps hi reposa, que l’impac-te de la fusta desapareix? O al revés? No ho aclarirem, però els vins tastats fins al mo-ment, els de Can Roda, sí que semblen demostrar que el pas del temps integra la fusta i la fa més subtil.

Amb el primer vi de Bou-quet d’Alella, del 2010, el Dani torna a l’atac: “Si torno a par-lar de flors aquí hi trobo el lilà i la mèlia, però també fruita de codony, d’orellanes. Mel de romaní i cítrics... Torna a re-cordar les notes elegants oxi-datives d’abans.” Així, doncs, ja tenim alguna cosa en comú amb els vins de Can Roda: el pas del temps que sembla saber aguantar el vi.

El Toni confirma que l’ús de la fusta en el seu cas és “per aportar-hi complexitat aromàtica, estructura i, per què no, també untuositat”, però afegeix que un altre dels objectius és “dotar el vi de capacitat d’envelliment”.

I sumem anys per arribar al 2012, un vi més estructu-

rat, en què tots coincideixen. Tocs de guix i albercoc en nas, unes notes que al Dani li fan recordar la presència de la garnatxa en el cupatge, un vi que tastem mentre el Toni, enòleg, ens recorda un aspecte important de la bóta: “No és el mateix fer la cri-ança amb les pròpies mares en bóta que en inox. El que aconseguim fent-la en fusta és que hi hagi una microoxi-genació [entrada d’oxigen de manera lenta] que no existeix si fas la criança en acer ino-xidable.”

I arribem al 2014, un vi en què ens hem d’aturar. L’impacte de la fusta hi és molt present, tot i que el Dani també hi nota una bona presència de tarongina, fulla de llimoner i un punt vege-tal... Davant la sorpresa de tothom, el Toni no es mostra tan sorprès: “Efecte de l’evo-lució, el vi ha passat el mateix temps en bóta que la resta, entre dos i tres mesos, tal com fem amb aquest vi.” Ja tenim un element més per al debat. Si ens quedem amb el registre d’aquest vi podríem afirmar que l’impacte de la fusta és més gran els primers mesos... Però aviat arribarà el 2017 per desmuntar-nos la hipòtesi.

Acabem el recorregut per la història de Bouquet d’Alella amb un 2017 que sorprèn per la seva frescor, per la quanti-tat de fruita i, curiosament, per la poca presència de fusta. “Toni, segur que hi ha fusta?”, li demanen tots entre rialles. Poma, albercoc i sali-nitat: d’això sí que n’hi ha.

La fusta a judiciPerò què en pensen, de l’ús de la fusta, els nostres sommeli-ers? L’aproven unànimement? “Té el seu públic i és molt atractiva, aquí a la botiga me la demanen”, diu el Paco. “I al final s’ha de poder satisfer tots els públics, oi?” Però, a la pansa li agrada la fusta? “La pansa sense cap mena de dubte troba en la bóta una bona aliada. La fusta acon-segueix desfrenar tot el po-tencial de la varietat, vestint els seus vins amb subtilesa i elegància.”, afegeix. El Dani no se’n mostra tan segur: “Jo sóc més d’aromes varietals. Ara, sí que hem pogut veure

EL TAST

El tast es du a terme de més vell a més jove, comen-çant pels vins de Can Roda

Enric Gil.

Toni Cerdà.

Paco Cordero.

Dani Garcia.

29

que el Sauló de Can Roda, tot i tenir un pas per bóta llarg, demostra que la integració –si se li dóna temps– és total i hi aporta complexitat.” De totes maneres, queda especialment

sorprès per l’anyada a la ven-da del Blanc+, l’últim vi que hem tastat, el 2017: “És un bon exemple de la pansa blan-ca i aquestes aromes varie-tals a què em referia. Sorprèn que tingui fusta, perquè està completament integrada.”

És també l’Enric el primer que s’atreveix a resoldre el judici. “Queda clar que des-prés del tast es pot certificar que a mesura que van pas-sant els anys perds la frescor inicial, però, per contra, vas guanyant en vins molt més madurs. Hi canvia quasi tot, el perfil de la fruita que passa

de la pera i els tocs florals cap a notes més madures: meló, plàtan madur i codony.” I afegeix: “Però la pansa manté una bona acidesa, i això és el que li permet aguantar bé el pas dels anys. Es confirma que la pansa blanca aguanta el pas del temps.”

És també conscient que dels vins que ha portat, al més vell, tot i que sigui un dels que més ha agradat, no li queda tant de temps de vida com als altres. “Des del meu punt de vista, el 2016 encara té recorregut per guanyar,

per millorar; potser al 2011, tot i tenir una complexitat molt divertida, ja se li acaba el recorregut i el més equi-librat, pel meu gust, és el 2014.”

Però el Paco fa estona que es reserva per explicar el seu guanyador: “A mi el més vell de Can Roda, el 2011, em sembla meravellós. Tot i que molt tímid al principi, quan s’ha obert s’ha mostrat llarg i expressiu, amb una textura en boca molt embolcalladora i persistent. Una autèntica joia que el temps ha fet madurar

de manera meravellosa i sor-prenent.”

L’Enric està content i con-vençut de la seva opció per la fusta: “Ens aporta, a part de la complexitat, una criança que ens ajuda a suavitzar els vins. Fa que la pansa blanca perdi agressivitat quant a acidesa i amargor, i estic convençut que això el públic, el client final, ens ho valora.” El mateix pensa el Toni, tot i que ell continua insistint que, malgrat que el vi del 2014 mostra més impacte de la fusta, la intenció del celler és que aquesta, a diferència de Can Roda, hi aporti “estruc-tura més que no pas aromes”.

Curiosament, el tast ha donat dos justos guanyadors: el més vell i el més jove. Dos vins amb fusta que represen-ten dos estils quasi oposats. I potser també aquest par-ticular podi demostra allò que “hi ha de tot a la vinya del senyor”, de tot a la vinya i de tot al mercat. Un punt més, doncs, per a la DO Alella que, fins i tot en els seus vins blancs passats per bóta, té varietat per satisfer els dife-rents gustos i peticions dels consumidors. Foto dels set vins tastats durant la jornada.

Comprovem com, amb elaboracions diferents, el pas per fusta d’uns vins i els altres dona lloc a resultats diversos

VENDA I DEGUSTACIÓ D’EMBOTITS, FORMATGES, VINS I CAVES

Obert de 9:00 a 14:00 de Dilluns a Divendresde 9:00 a 15:00 Dissabte i DiumengeDe 17:00 a 20:30 de Dilluns a DissabteDimarts tancat

30

Finca La Sentiu 08391 TianaTel. 699 086 355 · celler@joaquimbatlle.com

Les nostres vinyes de producció ecològica de pansa blan-ca, picapoll i garnatxa blanca, varietats autòctones de la DO Alella, estan exposades de manera continuada al fo-ranell, el vent que, des del mar, puja fins la muntanya per ajudar a donar als nostres vins el caràcter que els defineix i que sorprendrà els vostres sentits.

NOVA IMATGE!

Al paratge Bell-Lloc, a La Roca del Vallès, neix In Vita

C/ del Río s /n - 26212 Sajazarra (La Rioja) - Tel. 941 32 00 66 - www.castillodesajazarra.com

26

32

ORÍGENS

ituat a la gran façana de l’edifici que fa cantonada entre l’Empedrat del Marxant –ano-

menat d’aquesta manera per-què antigament els venedors ambulants hi venien els seus productes– i la Rambla d’Àn-gel Guimerà, el desaparegut anunci del vi Marfil va ser fins a la seva desaparició un element quotidià del paisatge urbà d’Alella. Anunci publi-citari de grans dimensions pintat a la paret que es con-vertiria en punt de trobada, escenari per on passarien processons, cercaviles, proves esportives diverses, lloc des d’on veure baixar les onades marrons de les rierades o sim-plement un espai de relació i xerrera dels alellencs.

A falta d’una recerca curo-sa, es desconeix l’any exacte de la seva creació, però les postals d’època demostren que no seria fins ben entrada la postguerra per substituir, a la part baixa d’aquesta fa-çana, el lema “Arriba España” i el símbol falangista del jou i les fletxes. Amb petites va-riacions al llarg dels anys, a l’anunci, en forma de rectan-gle allargassat, destacava una gran ampolla de Marfil al cos-tat esquerre, amb gotims de raïm a la seva part superior només presents a les imatges més antigues. Al costat dret, de dalt a baix i de dimensions més petites, l’escut de l’Alella Vinícola envoltat de pàmpols, d’on penjava un gotim de raïm ben carregat i les lletres Marfil Alella Legítimo primer i anys després només Marfil Alella. A la part inferior, en

lletres encara més petites i ocupant tot l’espai d’esquerra a dreta, s’hi llegia Sociedad Cooperativa, Bodega cooperati-va i amb l’anunci ja catalanit-zat, el text: “Fundada el 1906 pels vinyataires d’Alella”. Els darrers anys, l’anunci origi-nal pintat fou substituït per una lona molt similar, amb tres ampolles, que incorpo-rava missatges publicitaris de l’estil “El vi, el genuí, el vi d’Alella” i un rellotge digital de dubtós gust.

La primavera de l’any 2008 l’anunci desapareixia després d’incomplir durant un llarg període l’ordenança municipal del 1998 sobre cartells i anun-

cis publicitaris. El 2006 des d’Alella Vinícola, ja convertida en una empresa privada, es va anunciar la intenció de penjar un nou anunci sobre el centenari de l’antiga coopera-tiva. Des de l’ajuntament es va permetre, però advertint que contravenia l’ordenança i que un cop acabat el centenari caldria retirar-lo. Aprofitant la rehabilitació de la façana de l’edifici on es penjava es va retirar definitivament. Tot i la polèmica generada en aquell moment l’Ajuntament d’Ale-lla va oferir la possibilitat de mantenir l’anunci novament pintat a la paret com l’original pel seu valor històric i patri-

monial, però l’empresa ho va desestimar.

L’ampolla de Marfil segueix a la façana sota una primera capa de pintura blanca que es va portar a terme en el moment de col·locar-hi la lona del darrer anunci i una segona capa de pintura de la rehabili-tació de l’edifici, tot esperant una segona oportunitat. Alella va perdre una de les seves imatges icòniques, present fins i tot en còmics i novel·les, però hi ha guanyat els fantàstics cartells anunciant les festes de la verema, sempre obres mes-tres del disseny gràfic i que, pel que sembla, no incomplei-xen cap normativa.

Quan una ampolla de vi era la imatge icònica d’Alella

S

Recordem el cartell d’Alella Vinícola que hi havia al centre d’Alella

TEXT: RAMON ANGLADA

La Rambla d’Àngel Guimerà després de la gran nevada de 1962.

33

1

3

4

65

2

1. Cercavila durant les Festes del Mile-nari del nom d’Alella el 1975.

2. L’anunci, des de la porta del restaurant Viñallonga, a primers dels 80

3. Imatge de 1986

4. Vinyeta del còmic “Taxi - El laberinto del dragón”, del di-buixant premianenc Alfons Font (1988).

5. El Cartell, l’any 2000, després de la privatització d’Alella Vinícola.

6. Els gegants d’Alella davant del mural durant un cercavila a mitjans dels 80.

34

Ens agrada compartir la nostra experiència en el món del vi així com el nostre entorn privilegiat. Vine i gaudeix de les nostres activitats enoturístiques.

Us oferim vins d’agricultura ecològica on s’utilitzen les varietats autòctones de la Denominació d’Origen d’Alella. Produccións limitades.

BLA

NC

+

BLA

NC

GA

RNAT

XA N

EGRA

SYRA

H

PUR

DO

LÇ

PLA

ER E

SCU

MÓ

S

35

LA RUTA DEL VI DO ALELLA

iiiiiiip. No passen ni dos segons des que l’Òscar ha deixat de prémer l’intèrfon que una veu feme-

nina ens saluda a l’altra banda de l’aparell i ens obre la porta d’entrada a les vinyes d’Alta Alella (AA). Mentre ens acos-tem caminant cap al modern Centre d’Enoturisme tenim temps d’observar que alguns ametllers comencen a florir i que la ginesta ha esclatat amb el seu groc radiant. “Durant un mes és l’arbre més bonic de tots, però la resta de l’any és el pitjor invent de la natura!”, em deixa anar l’Òscar, que no sembla gaire entusiasmat de tenir-ne un exemplar a casa.

Al capdamunt de les esca-les que donen pas a la recepció

de visitants posem cara a la veu que ens havia obert: és la Giorgia Mogollón, membre de l’equip d’enoturisme des del 2011 i, avui, encarregada de la visita que farem per les vinyes i instal·lacions d’Alta Alella. Enfilats dalt d’un dels impo-nents 4x4 que solen fer servir per a aquests tours vinícoles, la Giorgia engega el motor i l’explicació. Alta Alella va néi-

xer gràcies a l’impuls de Josep Maria Pujol-Busquets i Cris-tina Guillén, que van comprar aquesta finca en plena vall Cirera, entre Alella i Tiana, el 1991. Ell, enginyer agrònom i enòleg, ja venia del món dels escumosos i els caves, amb currículum a Martini Rossi, Parxet i fins i tot la DO Pene-dès, que va arribar a presidir; ella regenta des del final dels anys 1980 una botiga de vins al centre de Badalona. Amb la idea bucòlica de tornar a la terra i d’elaborar el seu propi vi i cava, fa quasi tres dècades van decidir deixar-se guiar pel cor i adquirir la preciosa torre modernista que presideix la finca.

“De vinya, al principi, no-més n’hi havia en un coster de

la part baixa de la finca, del 1957. La resta, fins a les vint hectàrees actuals (més trenta a la resta d’Alella i ara, també, al Penedès), es va anar plan-tant gradualment, sobretot pansa blanca i chardonnay, en una progressió des de les cotes més baixes (70 metres sobre el nivell del mar) a les més altes (250 metres) i que no es va culminar fins al 2007”, comenta sense deixar el volant la Giorgia a mesura que ens anem enfilant per camins de terra i marges de sauló cap al lloc més alt. A mig camí, entre dues petites parcel·les de ceps, atura un moment la marxa per ensenyar-nos un clar en el terreny: “És el nos-tre heliport. De vegades ens arriben visites enoturístiques

El cor de la DO

P

Sense moure’ns del municipi d’Alella, visitem el celler Alta Alella, fem el vermut de la mà de Xavi Estrany i gaudim del deliciós menú migdia del restaurant Can Cabús

TEXT: MARTÍ CRESPO / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Un 4x4 és el vehicle ideal per enfilar-se fins dalt de tot de la Vall Cirera i contemplar la finca d’Alta Alella, el mar i Barcelona al fons.

Alta Alella va néi-xer gràcies a l’im-puls de la família Pujol-Busquets Gui-llén, que va com-prar la finca el 1991

36

amb helicòpter”, ens sorprèn. I és que l’enoturisme sembla que realment ha caigut del cel, a Alta Alella. Des que s’hi va començar a treballar, el 2011, aquesta branca de negoci complementària no ha parat d’augmentar i s’ha consolidat plenament. A partir dels ei-xos enogastronòmic, cultural i ecològic, detalla la Giorgia, les visites enoturístiques a AA atrauen dos públics ben diferenciats: un de molt local, de l’àrea de Barcelona, i un altre de molt internacional, principalment de l’Amèrica del Nord, els països escandinaus i centreeuropa. “Molts dels visi-tants estrangers ja han estat a Barcelona anteriorment i bus-quen alguna activitat diferent fora de la ciutat, com ara bus-car els seus vins”, ens explica: “I flipen que siguin tan a prop i en l’entorn d’un parc natural com el de la Serralada de Ma-rina.” Tot i l’èxit de les visites i tasts, s’afanya a puntualitzar que l’enoturisme al celler es concep com una promoció de

marca complementària a l’acti-vitat principal: “Aquí fem vi.”

I, de vins, ens en parla al lloc més alt de la finca, amb una copa de Cau d’en Genís a les mans i una fantàstica vista als ulls. Ara mateix d’Alta Ale-lla surten vint-i-quatre produc-

tes, entre vins i caves, gràcies a la tipologia de la finca, molt parcel·lada: “La vall dóna molt de joc amb les diferents altu-res, els tipus de terreny, les orientacions…” “Disposar d’un ecosistema tan equilibrat, amb el parc natural a tocar, també va molt bé per dur a terme un projecte 100% ecològic com aquest”, afegeix. Perquè, cal dir-ho, Alta Alella és un celler

pioner a la DO Alella i quasi a tot Catalunya en vinya ecològi-ca. “No es concep fer-ho d’una altra manera”, deixa clar. Amb un cop de jeep ens plantem al celler i la cava, un edifici metàl-lic perfectament unit a la casa modernista i a l’entorn natural, on la Giorgia ens introdueix una altra característica desta-cada d’Alta Alella: la progressi-va eliminació dels sulfits. Amb tres caves i cinc vins naturals, les referències sense sulfits ja s’han convertit en una gamma gràcies al Celler de les Aus, un nou celler i una nova marca nascuda al 2015 i que porta noms d’ocells del parc per remarcar el lligam de la casa amb la terra que l’acull. El jove projecte també va fer de lligam entre les dues generacions de la família, perquè va ser preci-sament aquesta línia més natu-ral i creativa la que va engan-xar la filla biòloga d’en Josep Maria i la Cristina, la Mireia, per implicar-se en l’empresa, que ara ja lidera molt amb feines de direcció general.

La Giorgia ens explica tots aquests detalls envoltats d’ope-raris en plena tasca d’embote-llament i de vuit espectaculars ous de ciment, comprats el 2017, amb què aconsegueixen augmentar la part més mineral i la textura dels vins més ex-perimentals. Un dels ous, ens comenta, l’acaba de llogar per al seu vi propi l’Hotel Majestic de Barcelona, que aviat també començarà a oferir als seus cli-ents la possibilitat de visitar-lo. La sala on som es completa amb quatre grans dipòsits d’inox decorats amb referèn-cies als quatre fonaments dels celler: el vi, el parc natural, el sauló i la Mediterrània. Ja a la penombra de la veïna Cava Nova, amb parets de sauló i on

el vi i el cava envelleixen a una agradable temperatura am-bient, aprenem que cada any surten del celler 300.000 am-polles (el 70% cava), amb una distribució molt semblant a la de les visites enoturístiques: un 50% de la producció es des-tina a l’àmbit local i barceloní, i l’altre 50% s’exporta a vint-i-cinc països. Tornem xino-xano al Centre d’Enoturisme, on en una taula –amb un pom de ginesta al centre– ens esperen “dos emblemes de la casa” per tastar, el cava Laietà i el Dolç Mataró. La Giorgia ens ho justifica: “A Alta Alella es vol elevar el cava al nivell del vi, com demostra el Laietà, molt gastronòmic i apte per a tot un àpat. I el Dolç és el vi més distribuït i més ben posicionat que tenim, gràcies a ser pre-sent alguns anys a la carta del restaurant anglès Fat Duck. És el vi que ens va obrir les portes a l’estranger.” Abans d’acomi-adar-nos tinc temps de donar una ullada al llibre de visites del 2018. Enmig de moltíssi-mes notes i agraïments escrits per gent de Finlàndia, els EUA, el Perú, el Regne Unit o Nova Zelanda, me’n salta una a la vista: “Giorgia for president!”

Toc-toc! Som al carrer del Mig, al cor d’Alella, esperant a veure si algú ens obre la porta de fusta de la Vermuteria Xavi Estrany. A l’instant sentim fressa al pany i s’obre de bat a bat. El mateix Xavi Estrany, alellenc de tota la vida i nascut al carrer ben a prop de la ver-muteria, ens convida a entrar en aquest local que va obrir la porta per primera vegada l’estiu del 2015. Al costat d’un vermut i unes patates, ens explica que la seva relació amb la restauració era inexistent. “Jo sóc dissenyador gràfic –se

Giorgia Mogollón i Martí Crespo gaudeixen d’una copa de Cau d’en Genís amb Barcelona al fons.

Dipòsits d’Alta Alella pintats amb pintura ecològica dels colors que caracteritzen el territori on hi ha el celler.

Xavi Estrany, ànima de la vermuteria que porta el seu nom.

Xavi Estrany: “Un dels secrets de l’èxit de la vinate-ria és apostar per Alella”

37

sincera–. Passa que des de fa molts anys em sorprenia com podia ser que, en un poble com Alella, no hi hagués bars de vins o restaurants amb només referències de la DO.” Un dia va fer una estudi de mercat i, passant pantalles, aquella pre-gunta inicial que li rondava pel cap es va respondre en forma de vermuteria. “Vull donar a conèixer els vins de la DO, que els meus clients els coneguin. Per això des del principi he mi-rat d’incorporar referències de tots els cellers i petits produc-tors. Fins ara n’hem donat a tastar una quarantena a copes, és el que m’agrada i el que hem aconseguit.”

I això que al començament hi havia qui li deia que només amb vins d’Alella no aniria enlloc. “Doncs aquí som i ens va molt bé, hem tingut molt

bona rebuda”, els respon qua-tre anys després: “Des que vam obrir hem anat creixent, ara estem en un punt maco.” I no s’està de revelar-nos el que creu que és el secret per haver-se posicionat tan bé entre la gent del poble i també de fora: “Apostar per Alella.” Un altre factor que hi ajuda és la varietat de propostes: “Aquí pots fer tres coses: prendre el vermut, anar de plats o sopar. Amb això, sempre tens algú que acaba venint a fer una cosa o una altra.” Ho compro-vem mentre xerrem amb ell: com que s’ha deixat la porta oberta, no ha trigat a intentar entrar al local una parella amb ganes de gruixudes, la paraula clau d’aquesta agradable ver-muteria.

Nyeeeec. La porta de la bellíssima masia de Can Ca-bús, davant d’Alella Vinícola i a l’ombra de Bouquet d’Alella, s’enretira feixugament per deixar-nos passar a un res-taurant que des de fa set anys comanda Maite León. Ens rep

a l’àmplia i lluminosa sala, encara deserta a quarts de dues, d’un mas amb set segles d’arrels clavades a Alella (ja surt documentat en un per-gamí de l’arxiu parroquial del 1311) i a la vinya (a mitjan segle XIX sembla que Josep Cabús va perdre la finca per una aposta en una partida de car-tes jugada al mateix celler o

per fer front als estralls de la fil·loxera). Com a directora del cor que forma el diligent per-sonal, la Maite té poc temps per dedicar-nos, però aconse-guim entre plat i plat que ens en descrigui l’essència: “La nostra cuina és de proximitat i de temporada, amb tocs mo-derns i elaboracions tradicio-nals.” Com a masia, la carn a

la brasa hi té un valor especial, però també hi destaquen els arrossos, com el de llamàntol d’aquest dijous, que a poc a poc va conquerint moltes de les taules que ja s’han omplert de comensals, la majoria lo-cals. I és que a Alella, quan la Maite va agafar les regnes de Can Cabús, hi havia manca de restaurants de menú. En plena crisi, l’ampliació de l’oferta més enllà dels banquets i les celebracions que s’oferien fins aleshores va revifar l’establi-ment, tal com podem observar una hora després d’haver-hi entrat, amb tot l’espai ocupat i animat.

A l’animació, hi contribueix en part el vi de la casa, del celler Roura. La Maite té clar quin vi s’ha de potenciar a Can Cabús, i per això de les dues pàgines de la carta vinícola, tota una és dedicada exclusi-vament a referències de la DO Alella. Entre les dues coses, s’assegura que “el 90% dels vins consumits al restaurant siguin d’Alella”.

Maite León i Martí Crespo, conversen al davant de la masia Can Cabús.

Maite León: “La cuina de Can Ca-bús és de proximi-tat i de temporada, amb tocs moderns i elaboracions tra-dicionals”

1.- Can Cabús és un dels pocs restaurants del territori on el vi de la casa és DO Alella. Concretament, del celler Roura. 2.- Aperitiu. Croqueta de pollastre i bunyol de bacallà. 3.- Musclos al vapor. 4.- Espàrrecs a la brasa amb romesco i formatge de cabra. 5.- Arròs caldós de llamàntol. 6.- Graellada de carn. 7.- Crema catalana. 8.- Cremós de iogurt amb mel i fruits secs.

1

6 7

4

2

8

5

3

38

39

Premsa Comarcal

Paisatge i mercat, un gran aparadorPrimer el territori i després els mercats, son els grans aparadors de la gastronomia d’un país. Si om vol copsar l’ambient i la diversitat no-més cal acostar-se a qualse-vol dels mercats tradicionals de cada localitat o als setma-nals que tenen lloc al carrer. Producte fresc, acabat de collir, adobat en una cuina que s’ha anat enriquint amb el pas del temps, han fet de les comarques de Barcelona un lloc, no tant sols per gau-dir del paisatge sinó també dels sabors a la taula. Un re-coneixement que ha arribat a través de nombroses guies especialitzades com es el cas de la Michelin, amb una dot-zena de restaurants que han vist reconeguda la seva tasca amb alguna estrella.

Però la cuina tradicional no ha desaparegut de l’ideari, al contrari, nombrosos col-lectius de cuina repartits per els Pirineus de Barce-lona (Berguedà), Paisatges Barcelona (Anoia, Bages, Moianès i Osona) i Costa Barcelona (Garraf, Baix Llo-bregat, Alt Penedès, Mares-

me, Vallès Oriental i Valles Occidental), s’encarreguen de promoure productes i plats de tota la vida en un intent de mantenir tradició, qualitat i proximitat. Com a eines per la difusió s’utilit-zen les Jornades i Campa-nyes Gastronòmiques, on es promou un determinat producte durant una època. Alguns exemples son la Ruta del Xató a les comarques del Garraf i el Penedès, les dedi-

cades al pèsol del Maresme, les que es celebren al vol-tant del peix i els calamars a Arenys de Mar, les dels bo-lets al Berguedà o les de les mongetes del ganxet al Va-llès Oriental i al Maresme.

Vins, cellers i una aposta per la qualitatA la demarcació de Barce-lona hi ha cinc DO: Alella, Cava, Penedès, Pla de Ba-ges i Catalunya. Al votant

d’aquests territoris es pot gaudir, no tant sols de la qualitat dels seus vins i ca-ves, sinó també pel paisatge que proporcionen i l’oferta d’enoturisme que s’articula al seu entorn. Rutes senya-litzades, visites guiades a les vinyes, descoberta de cellers modernistes i d’una arqui-tectura atrevida, paisatges ordenats i el sabor d’uns vins i caves molt valorats als mer-cats internacionals, formen part d’una nova forma de fer turisme.

Però la gastronomia no és tant sols produir; calen cen-tres d’investigació i segells de qualitat per promocionar una alimentació saludable i promoure determinats pro-ductes. Així va néixer fa uns anys la Fundació Alícia, un centre d’investigació gas-tronòmica dins el projecte cultural i turístic format per diferents espais que s’ar-ticula dins i fora del mones-tir medieval de Sant Benet, a prop de Manresa. La seva dedicació a la innovació tecnològica en la cuina, a la millora dels hàbits alimen-taris i a la valoració del pa-trimoni agroalimentari, el

converteixen un centre de referència a Europa.

Determinats segells avalant la qualitat i procedència d’al-guns productes com es el cas del pollastre del Prat, la llon-ganissa de Vic o la mongeta del ganxet. Els dos primers estan emparats per la Indi-cació Geogràfica Protegida (IGP), distintiu que la Unió Europea atorga amb l’objec-tiu de reconèixer i preservar els productes alimentaris de major qualitat gastronòmica del continent, i la mongeta del ganxet per la Denomi-nació d’Origen Protegida (DOP), que es fonamenta en el lloc de producció i als coneixements tècnics dels productors locals en els mè-todes d’elaboració i trans-formació.

La Diputació de Barcelona proposa els millors sabors de la terra i el mar Recórrer les comarques de Barcelona és descobrir els millors sabors de la terra i el mar i gaudir de la cuina tradicional, casolana, així com de l’alta gastronomia.

Hi ha qui ha definit la gastronomia com un territori posat a la taula. Pot sorprendre aquesta afirmació però es una realitat. La demarcació de Barce-lona, a quatre passes de la capital, ofereix un paisatge molt variat on, a més de muntanyes i valls hi trobarem camps de conreu i pastures, vinyes, arbres fruiters, ametllers, oliveres i litoral marí, tot una gran diversitat de conreus i paisatges d’on surten els productes que, primer trobarem al mercat i després, a taula.

A la web de Barcelona és molt més www.barcelonaesmoltmes.cat i https://xarxaproductesdelaterra.diba.cat de la Diputació de Barcelona, trobaràs les especialitats culinàries i productes de proximitat, de qualitat irrepetibles, que han aconseguit que la gastronomia de les comarques de Barcelona es converteixi en un referent internacional.

Qualitat, innova-ció i varietat en un territori molt ben conservat, a menys d’una hora de Barcelona.

40

uan arribes a Alella, els peus et porten sense voler fins a la porta del Xarel-lo, l’emblemàtica

botiga de vins que funciona al municipi des de fa ni més i ni menys que quaranta anys. I diem que funciona no sols en el sentit d’estar obert al públic, sinó també en el més literal. El negoci es dedica exclusivament a vendre vins i caves, i no sols obre la per-siana diàriament, sinó que

cada any en treu un balanç positiu. El seu propietari, Jordi Ferran, és optimista respecte als números, però també quan pensa en l’evo-lució dels vins d’Alella i en el reconeixement del vi català en general. “Finalment ens hem adonat que fem vins de qualitat, i des de la botiga noto que hi ha més sensibili-tat i interès per tot allò que s’elabora prop de casa.”

De fet, Xarel·lo respon a la definició exacta de km 0; hi té fins a sis-centes refe-

PERSONATGE DO ALELLA

TEXT: EVA VICENS / FOTO: ÒSCAR PALLARÈS

Jordi Ferran Aymar

QPropietari de la botiga Xarel·lo

Oriol Artigas

Territori Pansa blanca630 905 083 · oriolartigas@gmail.com

41

rències de vins i escumosos, i un bon nombre són d’origen alellenc. “La nostra prioritat sempre ha estat el vi d’Alella; estem molt atents a les nove-tats i tenim totes les referèn-cies que elaboren els cellers de la zona. Bé, com a mínim totes les que coneixem que existeixen!”, diu amb orgull en Jordi. I encara va més enllà, perquè la decoració dels aparadors sempre es correspon amb aquesta idea: primer, els vins d’aquí.

Jordi Ferran passeja i feineja per la botiga amb un deix alegre, s’atura a cada racó i recorda anècdotes que hi ha viscut o que li han ex-plicat. Recorda que el local, al principi, tenia només la meitat de metres quadrats que l’actual; i ens indica on hi ha les escales que durant molts anys portaven a la sala de cine del Centre Moral. Entenem ràpidament que el seu lligam amb aquestes parets va molt més enllà del negoci. Aquest establiment de la Rambla d’Àngel Gui-merà ha estat propietat de la família des de fa unes quan-tes generacions i ell mateix hi va néixer el 3 d’octubre del 1954. “El meu avi hi va obrir una granja on venia llet que portaven de Vallromanes, i també hi tenia algun vi de la Vinícola”. Un celler, per cert, on l’avi havia exercit d’administrador durant una temporada.

La granja, amb el temps, es va convertir en el Tama-raco, el bar que ja regen-taven els pares d’en Jordi. “Jo era molt petit en aquella època, però m’expliquen que Alella, quan hi van venir uns miners del nord de l’estat per

fer-hi la conducció d’aigua, era com la Ciudad sin ley, i els divendres, que era el dia de cobrar la paga, sempre hi teníem molt d’ambient. Imagineu com devia ser que la barra del bar que encara conservo hi té un cop de culata de l’arma d’en Pepitu, el sereno de l’època, d’una vegada que va haver de po-sar ordre”, recorda amb un somriure.

El pas de bar a botiga de vins va venir més tard, cap als anys 1980. Era negoci fa-miliar, però al principi els jo-ves de la casa compaginaven el dia a dia de la botiga amb unes altres feines. De fet, era la mare qui despatxava, i els fills –en Jordi i els seus ger-mans– hi donaven un cop de mà de tant en tant o durant els caps de setmana.

“Amb el temps, i amb l’afegit que ens exigia la feina de distribució, ens vam ado-nar que el negoci demanava més dedicació i vam decidir entrar-hi a temps complet.” En Jordi venia de treballar a Jaume Serra, on va ser fins que la marca va traslladar la seu a Vilanova i la Geltrú; i a l’empresa Autocars Font, on durant els últims anys s’havia encarregat de la co-ordinació de les rutes dels vehicles. “Feia feina de des-patx, però de tant en tant, com que tenia els carnets, m’agradava agafar algun ve-hicle i portar-lo al mecànic o a fer alguna gestió”, confessa el propietari del Xarel·lo.

Botiga i distribució Quan Jaume Serra va treure les instal·lacions d’Alella, en Jordi Ferran es va quedar la distribució de la marca al

Maresme, i així va ser com la botiga va incloure aques-ta oferta en el seu catàleg de serveis. “Hem tingut en cartera marques del Grup Codorníu, de Bodegas Lan-

da, ara hi hem incorporat la Vinyeta”, explica. “És una feina que faig a gust, però el cert és que prefereixo ser aquí a la botiga, parlar amb els clients, recomanar-los vins i explicar-los què és la DO Alella i els tipus de vins que hi fem.”

Ferran diferencia entre tres tipus de clients. Diu que hi ha els locals, que són els qui s’acosten a la botiga el dissabte per demanar alguna referència i recoma-nació; els qui hi passen entre setmana, potser de manera casual; i els forasters, que hi vénen el cap de setmana. “Fa anys hi venien més turistes, a passar el dia, a comprar, a dinar, i sempre trobaven temps per venir a fer-nos

una visita; ara vénen menys, però continuen passant-hi per triar o remenar entre les referències que tenim a la botiga.”

El propietari identifica més canvis que ha vist el ne-goci els últims anys. “Abans veníem molt més vi a doll, ara surten més ampolles. Per fer-nos-en una idea, l’any 2000 veníem uns 85.000 litres de vi; ara ens situem cap als 45.000.” Ha baixat el volum de venda, és cert, però també ha augmentat el preu per litre, sobretot l’em-botellat, i també ha canviat el perfil i nivell adquisitiu dels compradors: “Ha canvi-at el concepte, també hi ha més coneixement sobre vins i sobretot estem donant la benvinguda a nous clients, clients joves que busquen vins bons i a qui no els im-porta gastar-se diners en una bona referència.”

Amb un present així, qui pot pensar a canviar el model de negoci? En Jordi Ferran creu que al Xarel·lo li queda una llarga vida i, mentre ho diu, mira de reüll el seu fill, que ja hi treballa, però de qui espera, potser, que certifiqui el seu com-promís a continuar-hi molt de temps. “Poden canviar coses, és clar, haver-nos d’adaptar als nous temps, però si ara funciona, per què no mantenir-ho?”, diu en forma de pregunta retò-rica. Posats a demanar, que tampoc no canviïn gaire la decoració del local, perquè aquestes prestatgeries de fusta fosca, antigues i origi-nals, donen el toc únic que fa tan especial aquesta botiga del centre d’Alella.

“Abans veníem molt més vi a doll, ara surten més ampolles”

“Ara hi ha més co-neixement sobre vins i estem do-nant la benvingu-da a nous clients joves que busquen vins bons”

El celler romà del territori DO Alella!

Obert dissabtes i diumenges de 10 a 14 hGrups concertats tots els dies de la setmana

C/ Ernest Lluch 41, 08329 TeiàInformació i reserves a: reserves@tanitdifusio.cat

Contacte:Dissabtes i diumenges de 10 a 14 h al telèfon (+34) 93 555 99 77De dilluns a divendres al telèfon (+34) 691 170 860

42

DIRECTORI

FLEQUES I PASTISSERIES

RESTAURANTS

Riera Fosca, 28-30 · Alella Tel. 93 540 03 41 · www.varietalis.com

Rbla. Àngel Guimerà, 60 · Alella Tel. 93 180 66 78

Carrer Major, 25 · Santa Coloma de GramenetTel. 93 386 52 66

VINATERIES / ENOTEQUES

Av. del Maresme, 21 · El MasnouTel. 93 540 92 66 · www.tresmacarrons.com

C/ Roger de Flor, 43 · El MasnouTel. 93 555 01 88 · www.restauranteorfila.es

Rbla. Àngel Guimerà, 40 · AlellaTel. 93 555 68 67 · www.lapetitamallorquina.cat

Passeig Antoni Borrell, 1 · AlellaTel. 93 555 28 84 · www.espaidivi.es

ENOTECA - CELLER

Sant Josep de Calassanç, 10 · AlellaTels. 93 540 77 73 · 93 555 28 84

www.cancabus.es

Masia Can CabúsMasia Can Cabús

Pl. Sant Jaume · TeiàTel. 93 540 04 23

Passeig d’Antoni Borrell, 13 · AlellaTel. 93 540 17 94 - 696 407 763

Riera Principal, 58-60 · AlellaTel. 93 555 23 18

Torrent d’en Puig, 11, 08358 Arenys de MuntTel. 93 795 01 14 · https://lerarestaurant.com

Rbla. Àngel Guimerà, 62 · AlellaTel. 93 540 46 61 · Facebook: La Vinícola d’Alella

Restaurant

LA VINÍCOLA

Carrer Gran, 28 · ArgentonaTel. 93 707 40 78 · Facebook: LaNovaFonda

Pl. Can Nolla, 1 · Vilassar de DaltTel. 93 753 71 84

Camí Ral, 151 | 08390 MontgatTel. 934 692 506 · www.fondamarina.com

Mercat Municipal · Alella · Tel. 629 73 98 03 Facebook i Instagram: ladoalella

Empedrat del Marxant, 9 · AlellaTel. 93 750 56 79

43

Rbla. Àngel Guimerà, 30 · AlellaTel. 93 555 21 41

Francesc Macià, 66-68 · BadalonaTel. 93 387 16 96

Ps. Roman Fabra, 25 · El MasnouTel. 93 178 22 97 · www.elrebostdelsentits.es

Selecció de vins, alimentació gourmet i utensilis

C. del Mig, 30 · Alella · Facebook: calestranyalella Instagram: vermuteriaxaviestrany

Ps. Can Jalpí s/n · Arenys de MuntTel. 93 793 75 09 · www.monlacata.com

C/ St. Antoni, 9 - Vilassar de Dalt - Tel. 937 308 226labodeguetadevilassar@gmail.com

Un terrer únic, uns vins excel ·lents

CONSELL REGULADOR DE LA DO ALELLACan Magarola

Avinguda de Sant Mateu, 2 · 08328 AlellaT. 93 555 91 53 · doalella@doalella.org

www.doalella.org