PARC NATURAL DEL GARRAF

PARC NATURAL DEL

GARRAF

Tiago Canelas

Carlos Castaño

Eloi Farré

Situació

• Alt Penedès:– Avinyonet del Penedès– Olesa de Bonesvalls

• Garraf:– Olivella– Sant Pere de Ribes– Sitges– Vilanova i la Geltrú

• Baix Llobregat:– Begues– Castelldefels– Gavà

Superfície: 12.820 ha

Any d'aprovació del Pla Especial: 1986

Òrgan gestor: Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona

Límits: Vall inferior del Llobregat, Mar Mediterrània i la Depressió del Penedès.

Agermanaments: Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i Parco Naturale della Maremma (2001).

El Parc del Garraf es gestiona conjuntament amb el Parc d'Olèrdola

GEOGRAFIA FÍSICA

• Litologia– Roques sedimentàries carbonatades d'origen químic: calcàries i

dolomies. – Roques ígnies intrusives.

• Geologia

• Relleu– Mosaic tectònic ple de fractures i dislocacions– Modelat càrstic– Acció erosiva de l’aigua, també de l’aire.

• Formes superficials:

Rasclers Dolines

Poljés

• Formes Subterrànies:

Avencs Coves i Surgències

Hidrología

Aigües superficials

- L’escorrentia és d’un 20%

- 2 cursos d’aigua:• Can Perers• Vall d’en Joan

Aigües subterrànies

• Principal paràmetre limitant és l'estructura del massís.

• E-O funcionen com a conductores del flux subterrani cap a les falles NO-SE

Aigues subterrànies

Castelldefels• És la conca més petita i

apareix totalment desvinculada de l'Abocador.

• Dues coves:– Centenari– Fumanda

Falconera• Aquest riu subterrani és el principal

aparell emissor d'aquest sector del massís, el seu recorregut es de 600m i la seva fondària, sota el nivell del mar, és de 81m

• La importància que generà aquest recurs hídric va provocar la realització d'obres per tal de poder aprofitar aquest important cabal

Clima

• Clima mediterrani litoral català.

• Pecipitacion mitjanes anuals de 600mm.

• Amplitud térmica de 15ºC.• Present el topoclima i el

microclima derivats de la litologia i de la dinàmica del relleu càrstic.

Vegetació

-Paisatge típic de mediterrani meridional, amb un dens matollar de 1 a 3 metres d’ alçària. Domini del garric o coscoll amb una coberta atapeïda.

- Destaca el margalló. Es una espècie de palmera de poca alçaria, l’ única autòctona d’ Europa.

-En alguns punts del parc hi ha alzines i pi blanc.

-Hi ha dues comunitats bàsiques. Les rupícoles a les fissures de les cingleres i les litorals als roquissars i platges.

- També hi espècies no autòctones procedents d’ Àfrica i Amèrica que estan bastant esteses.

Margalló

Fauna

- Es escassa per les condicions ambientals, que són molt dures, amb relleusabruptes i manca d’ aigua.

- Hi ha amfibis (granota verda, reineta,etc.) i rèptils (llangardaix comú, serp Blanca, etc.)

- De mamífers fitòfags hi ha porcs senglars, conills, esquirols, etc. De carnívors hi ha guineus, la geneta, la mostela, la fagina i el teixó.

- Tenen importància les diferents espècies de ocells, rapinyaires, marins,granívors, insectívors, etc.

- A les coves i avencs hi ha ratpenats.

Ocupació de l’home

• L'inici de l'ocupació: 4300 a.C. • Assentaments ibèrics i romans. • Període de les guerres contra els sarraïns: Castells d’Emprunyà i Olivella.• Segle XVIII: Expansió del conreu de la vinya i el blat. • La plaga de fil·loxera, entre 1879 i 1880, va estroncar definitivament

l'extensa activitat agrícola. • Actualment, és un espai poc poblat on ha proliferat una bona colla

d'activitats:– Pedreres, camps de tir, abocador d'escombraries, equipament i instal·lacions

per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural, etc.)

• L'incendi més greu darrerament: 1994.