Acte de presentacióAcord Municipal ERC i JUNTS

Sala d'actes del Museu de la Mediterrània

Torroella de Montgrí

13 de març de 2015

Aquí hi trobareu...

Parlament d'Albert Bou..................................................................................................3

Presentació de la Sandra Bartomeus (Albert Bou).........................................................5

Parlament de la Sandra Bartomeus...............................................................................6

Presentació d’en Josep Maria Rufí (Abert Bou).............................................................9

Parlament de Josep Maria Rufí....................................................................................10

2

Parlament d'Albert Bou

Els organitzadors d’aquest acte, us agraïm que hàgiu vingut a veure què ens expliquenla Sandra Bertomeus i en Josep Maria Rufí, candidats a les properes eleccionsmunicipals.

I espero que ho hàgiu fet no amb l’ànim que proposava el rector de Vallfogona, VicentGarcia que va dir aquella frase “Puix que parla en català, Déu li doni glòria”, sinó quehàgiu vingut amb l’ànim que el descregut Joan Fuster defensava: “Puix que parla encatalà, vejam què diu”.

Perquè aquest és el motiu d’estar avui aquí: Hem vingut a escoltar la presentació queen Rufí i la Sandra faran de la seva candidatura conjunta a la propera contesaelectoral al nostre municipi.

Començaré agraint-los a tots dos que hagin pensat en mi per presentar-los. I valoromolt positivament que quan els vaig dir que si els presentava, no criticaria de capmanera l’actual equip de govern, van dir que ho trobaven molt bé. No he criticat mai enpúblic cap decisió de cap dels governs municipals que m’han succeït. Si penso algunavegada que jo faria alguna cosa diferent, em dic que deu haver-hi raons que jo no sé.Per això valoro molt positivament que em diguessin que d’acord, que volien fer unacampanya en positiu.

És un honor que pensin que algú que va deixar de ser alcalde ara fa 24 anys, encarapugui ser una mica útil. I, és clar, un dels inconvenients de convidar algú d’una certaedat és que acostumem a mirar enrere. I avui jo penso en ara fa 36 anys.

Fa trenta-sis anys, tots nosaltres érem molt diferents, alguns no havíeu nascut i elnostre municipi era també molt diferent. Per exemple no hi havia ni una sala municipalon es pogués fer una reunió com aquesta i al municipi hi havia la meitat de gent queara i quasi cap torroellenc nascut a l’Àfrica o a Amèrica. Una diferència de com hacanviat la societat us la recordaré: Vaig estar dotze anys a l’Ajuntament i no hi vahaver cap regidora, cap dels partits va aconseguir convèncer cap dona que espresentés a llocs per sortir. No us faré un llistat de les diferències. Tots les recordeu ous les podeu imaginar i una de les grans satisfaccions de la meva vida ha estat havercontribuït que el nostre municipi avui sigui diferent.

Però hi veig algunes semblances entre la situació d’ara i la de fa trenta-sis anys.

Una és que aquesta candidatura ve a sumar, com llavors. Ara fa trenta-sis anys, gentde tres partits diferents (PSC-PSOE, PSUC i ERC) es van presentar conjuntament enaquella candidatura que vaig tenir la responsabilitat i l’honor d’encapçalar i que vaaconseguir la confiança de la majoria de la gent del municipi tres vegades seguides.Com ara han fet gent procedent d’Esquerra Republicana, de Solidaritat per laIndependència i del nou partit municipalista “Junts a Torroella de Montgrí i L’Estartit”,creat per Joan Carles Sánchez i Sandra Bartomeus. Igual que llavors, tota aquestagent que vol sumar esforços per al bé del municipi pensen que és bo presentar-sejunts, comprometre’s entre ells, per després comprometre’s amb la gent del nostremunicipi.

3

Una segona semblança que hi veig és que en aquella nostra candidatura del 1979 hihavia gent jove i ara també. Que en moments de descrèdit de la política hi hagi gentjove que vulgui comprometre’s i servir el seu municipi és molt esperançador.

La tercera semblança que hi trobo és el sentiment de país. Els qui formàvem partd’aquelles candidatures teníem molt clar que lluitar per millorar el municipi no eraincompatible amb la lluita per nostre país i que ser catalans era la nostra manera deser al món. En aquest aspecte també ha canviat la situació i ara la Sandra i en Rufí iles persones que els acompanyen en la seva apassionant aventura ens garanteixenque Torroella seguirà estant en primera línia per aconseguir una Catalunya lliure.

Si seguim comparant les dues candidatures, aquella del 1979 i la d’ara, aquesta, la dela Sandra i en Rufí guanya indubtablement i és en l’experiència de govern municipal.Nosaltres no sabíem res de la Casa de la Vila i, en canvi, en Rufí ha estat alcalde i laSandra ha estat primera tinent d’alcalde. Evidentment la seva experiència és unagarantia d’èxit.

4

Presentació de la Sandra Bartomeus (Albert Bou)

Professionalment la Sandra és enginyera industrial per l’Escola Politècnica Superior deGirona. És Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals. Està acreditada per al’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de protecció civil, en l’àmbit deCatalunya i en l’àmbit local i és Màster en Gestió d’Eficiència Energètica.

Professionalment ha treballat en diverses empreses relacionades amb el control de laqualitat, l’estudi de peces mecàniques i la prevenció de riscos. Des del 2006 es dedicaexclusivament a l’exercici lliure de la professió d’enginyera industrial duent a termeprojectes (d’activitats i instal·lacions sobretot) i Coordinacions de Seguretat i Salut enobres de construcció, a més d'altres serveis de consultoria tècnica.

Des de juny de 2011 fins al febrer de 2014, ha estat primera tinent d’alcalde i regidorad’Urbanisme i Medi ambient a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, pel grup de CiU.Durant la tardor de 2014 ha impulsat, juntament amb Joan Carles Sánchez, la creaciód’un nou partit municipalista, Junts a Torroella de Montgrí i l’Estartit.

Com a regidora d’Urbanisme i Medi Ambient, se sent especialment contenta d'haverpogut intervenir en projectes com el Molinet, la parada de busos de Torroella, elprojecte de la nova llar d'infants de l'Estartit, el projecte LIFE de la Pletera, lainstal·lació d'una caldera de biomassa al Guillem i altres mesures d'estalvi energèticals equipaments municipals, la creació d'un marc de gestió de la muntanya pública. Amés de tasques més internes i poc conegudes com reduir els tràmits administratius iels terminis en la concessió de llicències i portar un control exhaustiu de la disciplinaurbanística, la planificació urbanística, etc...

El respecte, el seny, l’honestedat i la lleialtat són trets definidors del seu caràcter. Enella hi trobareu una persona constructiva, acostumada al diàleg, al consens i al treballen equip, enamorada del seu país i impacient per tal de gaudir d'una Catalunya lliure isobirana.

5

Parlament de la Sandra Bartomeus

Moltes gràcies Albert, i bona tarda a tothom, gràcies a tots per compartir aquesta tardaamb nosaltres.

Permeteu-me que, primer de tot, dediqui unes paraules d'agraïment a l'Albert Bou, jaque per nosaltres és un plaer que hagi acceptat compartir aquesta estona ambnosaltres.

Si mirem enrere i fem un breu repàs a la seva vida, veiem com l'Albert ésindiscutiblement un home amb una clara vocació al servei públic: fou alcalde deTorroella de Montgrí i l'Estartit durant els anys 1979-1991, exercí com a mestre desecundària durant els anys 1974-1986 (segons paraules seves, "considerava que ferde mestre era una de les maneres de canviar el món"), fou President del ConsellSocial de la UdG de 2004-2013 (càrrec que va acceptar en el seu afany de "col·laboraramb la societat"), i, a principis d'aquest any, ha estat nomenat President de JoventutsMusicals de Torroella.

Deixeu-me destacar especialment com l'Albert va accedir a l'alcaldia d'aquellesprimeres eleccions democràtiques l'any 1979. En aquell moment històric, a Torroella esconvoquen els militants dels diferents partits d'esquerres i un cop reunits, es vanpreguntar si "havíem d'anar junts o separats" a les eleccions. I ho van tenir clar deseguida. L'Albert, que en aquell moment no militava enlloc i només tenia 27 anys, vaser el cap de llista del Pacte per un Ajuntament Democràtic (PAD), que agrupava unbon ventall de les forces d'esquerres del moment (ERC, el PSC, el PSUC i l'FNC),formant una candidatura sorgida arran del treball fet des de les associacions i vagovernar durant els 12 anys amb majoria absoluta.

Com es pot desprendre doncs, l'Albert és una persona amb una aposta ferma peldiàleg i el consens, qualitats molt valuoses i necessàries per arribar a grans acords. Ennom dels dos partits que formem part de l'Acord Municipal ERC - JUNTS t'agraeixoAlbert de tot cor que avui estiguis aquí amb nosaltres. Moltes gràcies!

Permeteu-me doncs que parteixi d'aquestes paraules, "havíem d'anar junts oseparats"? És millor anar a les eleccions municipals junts o separats? Doncs compodeu pensar, els dos partits que avui estem aquí representats per en Josep Ma i permi mateixa, també ens l'hem fet aquesta pregunta i per això estem aquí, avui, perexplicar-vos públicament que si, que els partits ERC i JUNTS hem arribat a un acordmunicipal per tal de concórrer conjuntament a les properes eleccions municipals i que,per tant, estem convençuts que el millor és anar junts.

Com molt bé sabeu, a finals de l'any passat amb els meus companys constituïmJUNTS, nou partit municipalista a Torroella de Montgrí i l'Estartit, amb l'objectiu depresentar candidatura a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l'Estartit, així com al'EMD de l'Estartit. Per nosaltres, per JUNTS, estem plenament convençuts que caldonar un gir important a la política municipal, modernitzar-la, ser valents i, sobretot,dialogar molt i molt i amb tothom. No en tenim prou amb el "és el que s'ha fet sempre"

6

o "és el que toca", sinó que creiem que el nostre municipi es mereix molt més, i volemque els nostres veïns tornin a confiar en la política.

Per això hem començat a fer les coses de forma diferent. Hem creat les taules d’ideesper recollir les propostes dels que hi heu volgut participar aportant suggeriments opropostes de millora per diferents àmbits que ens afecten. També hem rebut via correuelectrònic o de forma personal idees de persones que no han pogut assistir a aquestestrobades. I ens hem reunit i ens reunirem amb associacions, entitats, organitzacions,empreses per escoltar-les. Tot el que hem recollit ho tindrem en compte a l’hora de ferel programa conjunt o quan calgui dur a terme accions concretes, en el cas quetinguem prou vots per governar. La nostra idea és fer les coses junts, i per fer això,quantes més aportacions tinguem, millor.

I aquest programa conjunt, d’ERC i JUNTS, l’hem començat a fer i ens hem donatunes quantes setmanes de termini per anar-lo treballant. Per fer-lo, els equips deprograma d’ERC i de JUNTS ens reunim i posem en comú les propostes que hi hasobre un tema concret. En una reunió de treball conjunta, es tracten i valoren totes lespropostes i les que tenen la major valoració i el consens de tothom s’incorporen aldocument del programa electoral. I així ho anem fent per totes les àrees de treball.

I també és en aquesta direcció d'innovar i de ser valents i, sobretot, de voler oferir lamillor proposta que, després de les corresponents reunions amb els companys d'ERC,arribem a una gran entesa, una entesa de futur, ferma, sòlida i beneficiosa pelmunicipi, una entesa poc habitual en la política d'avui en dia i en la que dos partitsdemostren seny i capacitat de diàleg, qualitats necessàries a dia d'avui. Som sincers, ienlloc de presentar-nos a les eleccions cadascú per la seva banda i fer coalicions post-electorals, anem de cara, i us expliquem ja d'entrada i abans del 24 de maig, comvolem jugar la partida, és a dir, quina és la que considerem que és la millor opció degovern pel nostre poble: la coalició entre els partits ERC i JUNTS.

Haig de dir que la coincidència en la visió del municipi que volem i la plena conviccióque a dia d'avui el que cal és sumar esforços, han sigut aliats a que prendre aquestadecisió fos quelcom senzill, tant per uns, com pels altres.

I no em vull estar de remarcar que en aquests propers anys viurem també unsmoments històrics a nivell de País, i caldrà tenir uns Ajuntaments forts i compromesosal 100% amb el procés. Cal que tinguem a l’Ajuntament una majoria de representantselectes que siguin favorables al procés per aconseguir la independència, peròcompromesos de veritat, de cor, i no només com una demostració de la voluntatmajoritària dels catalans. També per si cal que els càrrecs electes facin un pasendavant en el cas que el Parlament de Catalunya no el pugui fer, per les raons quesiguin. Raons, que com molts de vosaltres heu anat veient i sabeu, normalment tenena veure amb el govern que hi ha a Madrid i estan relacionades o amb la Constitució oamb els jutges que la guarden. I aquí ens hi tindran, amb un compromís municipal ambel procés cap a la independència inqüestionable i amb un recolzament al Govern de la

7

Generalitat cec, estarem disposats a prendre les decisions que calgui, per assoliraquest estat lliure i sobirà a tant desitgem.

Finalment remarcar-vos que aquest acord ha estat pres des del diàleg i el consens,des de la convicció de que una manera nova de fer política municipal és possible i quees poden deixar de banda els interessos de partit i els personals pel bé comú, ambl'objectiu de fer un projecte sòlid, innovador, engrescador i necessari pels nostresveïns i, sobretot, amb la premissa de que junts no sumem, sinó que junts multipliquem.

Moltes gràcies!

8

Presentació d’en Josep Maria Rufí (Abert Bou)

En Josep Maria Rufí és llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa i s’haespecialitzat en Bromatologia i Sanitat i Tecnologia dels aliments. Té els títolsd’especialista en inseminació artificial ramadera i en selecció i millora ramadera. Haexercit lliurement la professió des de 1987, en el camp de la veterinària clínica, engeneral, però especialitzat en explotacions bovines lleteres. Ha fet de tutor externd’alumnes en pràctiques de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma deBarcelona i ha participat, com a conferenciant, en diferents cursos de formacióagropecuària sobre temes relacionats amb el boví de llet. Pertany a una nissaga deveterinaris (avi, pare i germà), dedicada des de l’any 1924 a la sanitat, la bromatologia,la millora ramadera i la clínica bovina.

Des d’un punt de vista polític és militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des de1981. Ha estat Conseller Nacional d’ERC pel Baix Empordà, president de la SeccióLocal d’ERC de Torroella de Montgrí i membre de la Permanent Comarcal d’ERC. Vaser candidat de la Federació de Girona a les Eleccions Europees del 2005. És membrede l’Executiva Sectorial d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de la Medi Ambient icol·laborara amb ERC en temes territorials o relacionats amb l’agricultura, la ramaderiai la sanitat veterinària.

Ha estat cap de llista a les eleccions de 2007, 2011 i ara ho torna a ser. Al nostreAjuntament, del 2007 al 2009 va ser primer tinent d’alcalde i regidor de l’àrea deDinamització Cultural (Cultura, joventut, festes i Museu de la Mediterrània) i Alcalde(2009-2011). A la Diputació de Girona, a la legislatura del 2007 al 2011, va ser diputatde l’àrea de Medi Ambient i Territori. També, membre de les comissions d’AccióTerritorial, de Promoció Econòmica-Noves Tecnologies i de Règim Intern - Hisenda.Com a diputat va ser President del Consorci de les Vies Verdes de Girona, membre delConsell Rector de l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona imembre del consell d’administració de Semega.

Actualment és conseller comarcal al Baix Empordà, portaveu del grup comarcal d'ERCa l'oposició i és President de la Federació Regional d’ERC de les comarques de Gironades del 2012.

A nivell personal, la vida d’en Josep Mª és ben equilibrada. És prou jove per teniril·lusions i prou madur per haver viscut experiències vitals i polítiques bones i dolentesque li han forjat un caràcter assenyat i dialogant, ferm en les seves conviccions i oberta acceptar les raons contràries. A nivell polític, en Rufí té les idees molt clares de comha de ser la Torroella i la Catalunya del futur. Arrelades en la història, potents en laseva identitat però obertes a tothom i amb capacitat d’adaptar-se al canvis continusque la realitat imposa. I comparteix amb la majoria de la gent del nostre municipi unsvalors indiscutibles, uns valors que Esquerra sempre ha defensat: la llibertat, laigualtat, la raó i el progrés.

9

Parlament de Josep Maria Rufí

Bona nit. Gràcies una altra vegada per acompanyar-nos en aquesta presentació.Gràcies també per les paraules amables de l’Albert Bou, que tot i ser les d’un amic icompany d’ERC, agraeixo sincerament.

No us sorprendrà que us digui que coincideixo plenament amb les idees que esdesprenen del parlament de la Sandra. Unes reflexions que ens han portat, després dedebatre-les, a l’acord que presentem avui. Un acord treballat des de la diversitat, desde visions distintes que es complementen i s’enriqueixen mútuament.

Permeteu-me però que iniciï el meu parlament amb una visió més personal quem’ajudarà amb el relat del que us vull explicar, del perquè som avui aquí.

Tot i que vaig néixer a Girona, la meva infantesa està íntimament lligada a Torroella.Per part de l’avi matern els meus orígens són al mas d’en Jomba (ara masRomaguera) a l’altra costat de riu en terme de Gualta, on els meus besavis erenmasovers. Això va fer que per circumstàncies que no venen al cas, de petit passésbona part dels caps de setmana i els estius a la Vila. Uns estius que duraven tresmesos.

De nen, el meu entorn immediat girava al voltant de la part alta del passeig, a la casadels meus oncles materns: can Carles de la Clareta. Aquests darrers anys, la mortd'una generació lligada a aquells records, m’ho ha fet reviure amb lucidesa: JuliCasino, Pere Llos, la Maria Rosa de la tintoreria... El meu petit món era la vaqueria decan Bagudà, el taller de les embaladores de can Batlle, el garatge d’en Tino, la plaçad’en Bellido, la basteria-botiga de can Llos... El seu tancament de diumenge passatens ha deixat una mica orfes després de gairebé un segle d’activitat. Evidentmentaquell era un món de nens i nenes que passàvem els dies feliços de l'estiu a la platja al’Estartit o voltant pels entorns de Torroella sense deixar mai la bicicleta gaire lluny: a laresclosa, a les Dunes, als Tres Pins, al Castell o Santa Caterina.

Després van venir els estudis de veterinària a Espanya, a Saragossa i, casualitats dela vida, una oferta de treball temporal a mitjan dels vuitanta que va fer que ja nom’allunyés més de Torroella. Ho vaig veure clar des del primer dia i em vaigempadronar al cap de poques setmanes. L’exercici lliberal de la professió a l’Empordà il’assentament familiar han marcar les següents dècades de la meva vida.

Sempre he tingut inquietud per la política, primer per la nacional i per la local després.Però el cop d’estat de 1981 amb l’entrada grotesca de la guàrdia civil al Congrés emva decantar per la militància política a ERC. I així he anat participant en lescandidatures municipals des de 1991. Com a cap de llista el 2007, el 2011 i aquest2015. Tots sabeu que el mandat passat, del 2007 al 2011 vam compartir l’alcaldia amben Joan Margall amb qui mantinc una relació excel·lent, personal i política. Com lamantinc amb la resta d'exalcaldes des del reconeixement i el respecte mutu.

Perquè la política municipal ha de ser així, o almenys així havia estat a Torroella, ambel manteniment d’unes formes respectuoses i educades mínimes. També amb uns

10

pilars bàsics en la planificació municipal que s’han esquerdat aquests darrers anys.Uns eixos d’actuació treballats amb naturalitat perquè emanen de la manera de ferd’un poble, d'una configuració territorial, d'un tarannà en definitiva, que ens identificacom som i que els que hem triat Torroella de Montgrí per viure adoptem com a nostres.

És ben cert que el municipi ha crescut, ha canviat i que tant Torroella com l’Estartit hanagafat una configuració nova. “De tota la vida” en queden pocs. Ni Torroella és aquellavila pagesa dels cinquanta que tan bé descriu Josep Pla als seus llibres, ni l’Estartit ésaquell poble de pescadors que pinta bucòlicament Josep Maria Mascort la primerameitat del segle XX en la col·lecció de quadres que la família va llegar a l’Ajuntamenten un gest que l’honora, que ara són propietat de tots nosaltres i que es poden admiraren diverses dependències municipals.

Però com diu el proverbi àrab: “Hi ha quatre coses que no tornen: la fletxa llançada, laparaula ja dita, l'oportunitat desaprofitada i la vida passada.” Cal, doncs, mirar al futur.Això és el que farem ERC i JUNTS.

La diversitat econòmica i l’augment de població, fruit de la capacitat d’atracció com acapital al Baix Ter i de la immigració, han canviat el panorama. Una realitat que no hemde veure necessàriament com un problema o, si voleu, no només com un problema.Potser, si estem suportant la crisi més bé que d’altres poblacions es perquè tenimturisme, indústria, comerç i una agricultura productiva i especialitzada en lafructicultura. Una realitat productiva que es complementa i que es retroalimenta. Quèvull dir amb això? Doncs que la barreja de paisatges agrícoles, el parc Natural delMontgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i un patrimoni històric remarcable, ensidentifiquen, ens singularitzen i ens fan atractius no només turísticament sinó com alloc per viure-hi i treballar-hi.

D’aquí la importància, en aquest escenari natural, amb un rerefons ja sigui del Montgrío de les illes Medes, d’un sector turístic potent i competitiu. I al seu voltant industrials(paletes, fusters, lampistes), professionals amb sensibilitat (arquitectes, enginyers,dissenyadors), i també un sector comercial dinàmic que dona vida a uns nuclismediterranis i evita que es degradin.

Sóc dels que penso que amb aquesta idea de fons, des de l’ajuntament s’ha intentatavançar, segur que des de visions diferents, però sempre amb un sentiment d’estimaprofund. Per això ens hem dotat d’eines per gestionar la nostra diversitat territorial, lanostra singularitat d’un municipi amb dos nuclis diferenciats i amb personalitat pròpia.Això no obvia però que ara estem en una situació delicada on aquestacomplementarietat es pot posar en risc per interessos particulars i mercantils.

També és cert que la història mil·lenària d'un municipi com Torroella de Montgrírelativitza el que pugui passar en els quatre anys d'un mandat, insignificants en unamirada global. Tot i això, les grans decisions han de ser treballades, consensuades i,sobretot, molt reflexionades. Pensant en el present i en el futur que volem. En el darrermandant això no ha estat així i aquesta seria la nostra principal crítica. Però malgrattot, i com hem dit abans, el municipi segueix el seu camí i cal repensar-ne el futur amitjà termini.

11

La planificació programàtica que estem treballant conjuntament ERC i JUNTS hauràd'incidir des de l’Ajuntament en cinc grans eixos: en el model de gestió, en el territori ila sostenibilitat, en l'atenció a les persones, en la dinamització econòmica, turística icultural i en les estratègies de futur. Sempre tenint en compte, però, que en tempsdifícils les persones han de ser la prioritat i que al nostre municipi hi tenim una xarxaextensa d'entitats que treballen en els camps de la cultura, l'oci, la promoció comerciali l'atenció a les persones. És per això que cal donar-los suport.

Ens cal recuperar aquella capitalitat, prestigi i reconeixement al Baix Ter i al BaixEmpordà, que hem perdut. Per constatar-ho, només cal rellegir una hemerotecafarcida de notícies negatives, conflictes, actuacions deplorables i desprestigi. I perrecuperar-la cal tenir, primer de tot, una relació fluida amb tots els municipis que ensenvolten.

Aquestes idees les hem enraonat (quina paraula més bonica) són a la base de l’acordque avui us presentem públicament. També hem albirat un horitzó fragmentatpolíticament en excés que pot posar en perill la governança i la gestió municipal,perduts en protagonismes absurds, batalletes domèstiques i discussions estèrils. L’anypassat vam arribar a un acord de col·laboració amb Solidaritat Independentista quedóna suport a aquest pacte, des d’aquí els ho agraeixo com ho agraeixi als companyd’ERC per la generositat en llegir el moment. Ara, aquest acord amb JUNTS vol ser unpas més en aquesta forma d’actuar per tal de proposar-vos una gran alternativa.

ERC i JUNTS presentem candidatura amb la clara convicció que cal sumar esforços iconstruir una alternativa de govern progressista i independentista. Perquè compartimels valors republicans de l'equitat, del diàleg i de la transparència. Perquè creiem enTorroella de Montgrí i en L'Estartit, en la riquesa del paisatge que ens envolta i en lanostra gent.

Perquè aquest acord té un vessant local, el més important, però també té un altrevessant nacional com deia la Sandra, indispensable en aquest moment. No solamentno som aliens al procés que viu Catalunya sinó que en volem ser protagonistes. I elsajuntaments són imprescindibles com a primers bastions de la construcció nacional.Ens calen ajuntaments per la independència que estiguin al costat del Parlament i elGovern i que quan se’ls demani, prenguin decisions valentes. El compromís nacionalde l’Ajuntament haurà de ser inqüestionable en aquest moment històric per aCatalunya. Nosaltres en volem ser partícips.

Als responsables municipals se’ns demana que solucionem els problemes i no que engenerem de nous. Que vetllem pels interessos dels nostres conciutadans i quepensem en el futur col·lectiu. Així de senzill. Sempre amb discreció i austeritat.

Com deia la Sandra, hem volgut ser honestos i oferir una proposta conjunta des de lacomplicitat de plantejaments. Us oferim, perquè només depèn de nosaltres:transparència, rigor, honestedat i treball. Unes qualitats humanes indispensables que,crec sincerament, us hem demostrat la Sandra i jo mateix en la nostra activitat al’Ajuntament. Aquest és un esforç que vol ser compartit. Estem convençuts que juntssabrem trobar un nou rumb i per això comptem amb tots vosaltres.

12

Ara més que mai, els ciutadans necessitem alguna cosa més que una gestió eficaçdels serveis públics. Avui també necessitem sentir-nos orgullosos de la nostra Vila,saber que aquesta avança, que progressa, volem en definitiva un present millor perpoder garantir un futur per als nostres fills.

I si l’acte començava amb la presentació de l’Albert Bou, deixeu-me que acabi ambunes paraules seves que subscric, que m’agradaria repetir d’aquí a uns mesos i quetrobareu a la llinda del llibre de la Festa Major del 1979, pocs mesos després de lesprimeres eleccions democràtiques. Dèia l’Albert fa 36 anys:

“Durant aquest quatre anys que ens heu encomanat la tasca, feixuga i difícil, peròapassionant, de regir els afers municipals, som conscients que haurem de prendredecisions que, a vegades, no seran acceptades per tothom. Gairebé sempre, les raonsque ens mouran a actuar d’una manera podran ser contrarestades per altres raons queobligarien a actuar ben altrament. Ho acceptem, però us demanem que ens jutgeuobjectivament i, si algun dubte us queda, si creieu que alguna cosa no la fem prou bé,veniu i en parlarem. L’Ajuntament és casa vostra i nosaltres, estem al vostre servei, jaho sabeu”.

Doncs això.

Moltes gràcies.

13