JOSEP GIFREU / 14 • QUAN BARCELONA ERA UN PATÍBUL / 18 • LLUÍS GÜELL / 22 • CENT ANYS DEL MOVIMENT ESCOLTA / 26 • ON ANEM? / 31

Número 1848. Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007. Any XLII. 0,50 €

ANGUILA Anguilla anguilla . Peix d’activitat nocturna,es reprodueix al mar dels Sargassos. Els alevins,

coneguts com a angules, retornen als rius per créixer

ESTURIÓ DE L’ATLÀNTIC Acipenser sturio D’aspecteprimitiu. Entra en el tram inferior dels grans rius per fer la posta. Comú a l’Ebre fins a la meitat delsegle passat. Espècie en perill crític

I UN PÒSTER DE REGAL. Amb els peixos d’aigua dolça delsPaïsos Catalans, il·lustrat per Toni Llobet.

Peixos de riuUNA VIDA DIFÍCIL. Les activitats humanessón, encara, els seus pitjors enemics. / 2 a 9

CARPA Cyprinus carpio. Té unagran tolerància a lescondicions adverses.D’origen eurasiàtic, vaser introduïda fasegles. Prefereix aigüesfondes i sense corrent

FARTET Aphaniusiberus. Originàriament estrobava en totes les zonesd’aigües salabroses. Acausa de la degradaciód’aquests hàbitats, aratroba refugi a les salines i laseva xarxa de canals

SILUR Silurus glanis. Piscívor. Originari delDanubi, és el peix més gran d’Europa. Pot arribara fer tres metres de longitud

BAGRASqualius cephalus. Cos d’aspectereticulat i gruixut, amb cap i ulls grossos. Estroba a tots els rius, des de l’Ebre fins a la Muga

BARB MEDITERRANImediterrani Barbus guiraonis

És similar al barb del’Ebre, amb predomini

de les tonalitats grises omarronoses. Present als rius del

País Valencià

2 � DOSSIER presència · Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007

PEIXOS D’AIGUA DOLÇA. Són els gransdesconeguts dels nostres rius. Les activitatshumanes, tot i les depuradores i les lleis, elscontinuen fent la vida molt difícil.

JORDI COMELLAS

� Hi ha la sensació que d’untemps ençà la situació de la majo-ria dels rius dels Països Catalans,pel que fa a la qualitat de l’aigua,ha variat sensiblement per a bé.

La proliferació d’ànecs a totarreu i la presència d’aus aquàti-ques, sobretot bernats pescaires icorbs marins en indrets on fins fapoc només hi eren de pas, i unspocs anys enrere ni això, fa supo-sar que la vida de la fauna aquàti-ca ha millorat.

La legislació mediambiental ila proliferació de depuradorespoden ser la causa de la millora deles aigües dels rius mediterranis,que a la dècada dels anys vuitantas’havien arribat a convertir en au-tèntiques cla-

vegueres a cel obert, on la vidaanimal, més que un fet estrany,era un miracle.

Aquesta millora mediam-biental dels nostres rius, en majoro menor grau, però indiscutible, ila reducció de la contaminació deles aigües, però, no sembla encarasuficient per a la millora de la vidadels peixos d’aigua dolça, potserels animals més desconeguts detots els que ens envolten.

Si observem les quaranta-tresespècies que surten al pòster quehem editat, veurem que nomésvint-i-vuit d’aquestes espèciessón autòctones o endèmiques. Ide totes aquestes, només cinc es-pècies no estan amenaçades. La

resta van fentla viu-

Silur

presència · Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007 DOSSIER / PEIXOS DE RIU � 3

Un dels rius que travessen el país, enaquest cas el Ter, al seu pas perGirona. / JOAN SABATER

viu, en un hàbitat més o menysdegradat, competint amb espè-cies introduïdes, la majoria mésvoraces, més resistents o mésadaptades a la degradació delsnostres rius.

Així, veiem com, de les tretzeespècies autòctones, quatre estroben en situació de perill, vuitestan en situació vulnerable i no-més una no es veu amenaçada. Lasituació de les espècies endèmi-ques no és tampoc per tirar coets.Quatre de les quinze espècies en-dèmiques es troben en situació deperill i set en situació vulnerable.Només quatre espècies no es tro-ben amenaçades.

Les aigües potser estan mésnetes, però altres elements im-portants, com ara el cabal d’ai-gua, la fragmentació per la pre-sència d’embassaments i la cana-lització dels rius i les espècies fo-ranes introduïdes, provoquenaquesta situació de risc, ja quesón factors que fan que la vidadels peixos no hagi millorat i quela seva recuperació continuï sentdifícil.

Ens ho explica Frederic Ca-sals, biòleg, assessor tècnic delpòster que hem editat i professorcol·laborador de la secció de fau-na silvestre del departament deproducció animal de la Universi-tat de Lleida.

Casals parteix de la directivaMar de l’Aigua, i explica que «ésuna directiva europea que diu quetotes les masses d’aigua dels pa-ïsos europeus han d’estar en bonestat ecològic d’aquí a l’any2015»: «Això és un canvi moltimportant en la gestió, perquèfins ara el que es mesurava erenqüestions fisicoquímiques, con-taminants, i amb aquesta directi-va que es va aprovar l’any 2001s’obliga, a més d’aquestes mesu-res fisicoquímiques, a afegir-hi lavaloració de l’estat ecològic delsrius, des del punt de vista de lamorfologia fluvial i la continuïtatfluvial, del bosc de ribera, delsmacroinvertebrats, dels peixos,etcètera, i ara s’està treballant encom mesurar aquest estat ecolò-gic», comenta.

Per a Frederic Casals, experten peixos d’aigua dolça, parlar depeixos de riu és parlar d’un grupd’animals diferents de la resta,amb una situació i uns problemes

4 � DOSSIER / PEIXOS DE RIU presència · Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007

Una de cada tresespècies ésintroduïda� La introducció d’espècies depeixos foranes als nostres rius es-tà especialment prohibida; ambtot i això, una tercera part dels pei-xos que hi podem trobar proce-deixen d’introduccions, la majo-ria fetes de manera il·legal, peròalgunes també fetes per l’admi-nistració.

A excepció dels lluçosde riu i la perca america-na, que va introduirIcona a la dècadadels anys cinquan-ta a la majoria dels em-bassaments de l’Estat, la res-ta de les introduccions han estatfetes de manera il·legal.

No se sap gaire ni el com ni elperquè de la majoria d’aquestesintroduccions, però els entesosintueixen diferents camins. Un ésel de grups de pescadors que deci-deixen introduir una espècie con-creta en llocs concrets, com hapassat amb el silur, que atreu uncert turisme a les zones on s’ha in-troduït.

La gambúsia diuen que es vaintroduir perquè els peixosd’aquesta espècie es mengen elsmosquits que transmeten la malà-ria, però Frederic Casals és del’opinió que això potser va sercert en algun lloc concret, peròque a la majoria dels rius on hi hagambúsies ni hi ha mosquits ni hiha hagut mai malària.

JORDI COMELLAS

SI EL QUE PASSAAMB LESESPÈCIESDEPREDADORESDE PEIXOS DERIU PASSÉS ENEL MÓN DELSMAMÍFERS, ENSTROBARÍEM ELSBOSCOS PLENSDE GRANSMAMÍFERS, DELLEONS, DETIGRES...

Algunes de les espècies fora-nes que es troben tenen el seu ori-gen en els col·leccionistes de pei-xos, els que practiquen l’aquario-fília, que per motius diversosllencen peixos vius al riu.

Casals assegura que al deltade l’Ebre s’hi ha pescat de tot, finsi tot un parell de piranyes, «que noté cap importància, perquè sónanimals que no aguantaran, peròtambé s’han pescat carpes xine-ses, que són uns peixos de fins ados metres de llarg»: «S’han arri-

bat a pescar coses raríssimes»,exclama.

Una altra manera d’introduirespècies és a través dels pesca-dors que utilitzen peixos viuscom a esquer per pescar peixosgrossos, com ara el barb roig, elsgobis o els albors. «Quan se’n vancap a casa –explica Casals– dei-xen anar al riu els peixos que elsqueden.»

Per tenir una idea del que su-posen les espècies introduïdes,Casals ens posa l’exemple del riu

Cardener. «Al Cardener, en situa-ció natural, hi podríem trobardues o tres espècies, la bagra i elbarb cua-roig, perquè l’anguila jafa anys que en va desaparèixer, i ala part alta la truita. A partir delpantà de Sant Ponç, però, es vanintroduir dues espècies que endiem traslocades perquè són es-pècies autòctones però que estanfora de la seva zona de distribuciónatural, com seria el cas del barbde l’Ebre o barb comú, que endiuen barb gegant, i de la madri-

Silur. És el peix més gros que podem trobar als nostres rius. Pot fer fins a 2,5 metres de llargada i pesar

més de 100 quilos. Va ser introduït l’any 1974, amb finalitats esportives, a Mequinensa-Riba-roja.

Perca

EL CABALD’AIGUA, LAFRAGMENTACIÓDELS RIUS I LESESPÈCIESFORANES FANDIFÍCIL LARECUPERACIÓDELS NOSTRESPEIXOS

diferents i realment desconegutsper la majoria de la gent, la situa-ció ecològica dels quals seria, agrans trets, dolenta a les zonesmitjanes i baixes dels rius i mésbona a les zones més altes.

«La conservació dels peixosés més complexa que en altresgrups d’animals –explica Frede-ric Casals– perquè estan molt im-bricats amb la gestió que es fa delpropi riu, depenen molt del seuelement; el seu hàbitat els in-flueix molt més queals altres animals i,a més, són animalspoc atractius, perquèno els veiem i a la majoria dels

llocs ja ni es coneixen ni es men-gen.»

Quant a la millora de la quali-tat de l’aigua, Frederic Casalspensa que «des d’aquest punt devista, en els darrers anys, és possi-ble que pel que fa a la qualitat delriu, a partir de la creació de la xar-xa de depuradores, en molts casoss’hagi millorat la qualitat de l’ai-

gua, però no pas en tots els casos,perquè hi ha molts problemespuntuals lligats a les depuradores,perquè n’hi ha que en determinatsmoments funcionen malament,com ara quan hi ha un excés d’ai-gua de pluja, ja que aleshores nodepuren perquè no hi ha xarxesseparades;

n’hi ha que només fan una depu-ració secundària, etcètera».

Tot i tenir en compte això,considera que la situació dels riusestà millor que als anys vuitanta,«en què l’estat dels rius era horri-ble», però al seu parer hi ha un se-gon aspecte molt important, queés la quantitat d’aigua que porten

els rius, el seucabal.

«Si hi ha hagutuna millora

quant a la qualitatde l’aigua, no hi ha

sigut quant a la quan-titat. L’abandona-ment de molts territo-Esturió de l’Atlàntic

presència · Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007 DOSSIER / PEIXOS DE RIU � 5

«EL GRANNOMBRED’ESPÈCIESINTRODUÏDESREPRESENTA UNTERRABASTALLIMPRESSIONANTPER A LACOMUNITAT»

lla. Ja tenim quatre espècies. Si hiafegim la perca americana, elpeix gat i el silur, veurem que ja entenim set. Això vol dir un terra-bastall impressionant de la comu-nitat, i això està passant a tots elsrius.»

No totes les espècies introduï-des són igual de perjudicials per ales espècies autòctones o endèmi-ques. Casals les divideix en dosgrups: els depredadors i els no de-predadors.

«En el grup de depredadors hi

ha grans depredadors, com ara elsilur, el lluç de riu, el luciperca, laperca americana. Això, si ho tras-lladéssim als mamífers, serial’equivalent als grans felins, elslleons, els tigres, etcètera.Aquests són els pitjors, perquè ala fauna autòctona no hi ha peixosni tan grossos ni depredadors,perquè no n’hi ha cap que es men-gi altres peixos. Com a màxim,les truites i les bagres, quan fanuns trenta centímetres de llarga-da, poden arribar a completar la

seva dieta, en el cas de les truites,amb altres truites perquè on sónno hi ha res més i, en el cas de lesbagres, amb granotes o peixos pe-tits.»

Les quinze espècies que apa-reixen com a introduïdes al pòstersón les que es poden trobar a totsels Països Catalans, independent-ment que d’una manera molt lo-cal –i de fet es té constància quen’hi ha– es puguin trobar altresespècies.

«Que una tercera part dels pei-

xos siguin introduïts, és molt im-portant. Ara imagina’t que hotraslladéssim a qualsevol altregrup d’animals. Els boscos serienautèntics zoològics», explicaFrederic Casals.

El gran problema dels peixosintroduïts, com passa amb lesplantes o amb altres grups d’ani-mals, és que és molt difícil, per nodir impossible, treure una espè-cie. «El que s’ha de fer és evitarque hi hagi més introduccions»,remarca Frederic Casals.

Gambúsia. D’origen nord-americà, es va introduir

l’any 1921 amb l’excusa de combatre el paludisme, jaque es menja els mosquits que el transmeten.

Perca americana. Procedeix dels EUA i el

nord de Mèxic. Es va introduir l’any 1955 ambfinalitats esportives. És un voraç predador.

Carpa. D’origen euroasiàtic, és l’espècie més

estesa als nostres rius, per la seva capacitatd’adaptació i tolerància a la contaminació.

Peix sol. Originari del nord-est dels EUA, es

va introduir a principis del segle XX. És un grandepredador de postes i peixos petits.

Lluç de riu. Pot arribar al metre de llargada i als

25 quilos. Es va introduir amb finalitats esportives i ésun gran depredador que s’alimenta de peixos.

Peix gat. D’origen americà, es caracteritza

pel fet de tenir el cos nu i quatre parells debarbes. S’alimenta de crustacis, peixos...

ris agrícoles i el creixement debosc en molts d’aquests terrenysfan que l’evapotranspiració, laquantitat d’aigua que consumeixel terreny, sigui més gran, i queals rius hi arribi entre un 5 i un 10per cent menys d’aigua del que hiarribava fa un temps.»

Aquest problema s’agreuja,segons Frederic Casals, per deter-minades pràctiques aquàtiques,com ara el ràfting i alguns esportsd’aventura que es practiquen a leszones altes del rius. Casals asse-gura que en els darrers anys s’hanarribat a acords amb les compa-nyies elèctriques perquè en deter-minades hores del dia deixin anar

cabal perquè es pugui practicar elràfting, «i això vol dir canvis denivell molt dràstics del riu, cosamolt dolenta per als peixos».

Això s’acaba de complicaramb el munt de barreres artifi-cials que hi ha als nostres rius,com ara preses, minicentrals hi-droelèctriques, estacions d’ai-gua, etcètera, que fragmenten elriu i impossibiliten la regeneracióde les espècies.

«A grans trets –insisteix Ca-sals–, el que veiem és que per unabanda ha millorat la qualitat del’aigua, però si a això hi afegim lagestió dels cabals i totes les barre-res que afecten els rius, el resultat

� De les 43 espècies de peixos que hi haals rius dels Països Catalans, 13 sónespècies autòctones (que es troben aquí,però que també són presents a altresindrets): la llamprea de mar, l’esturió, lasaboga, l’anguila, la truita, el barb roig, elbarb de muntanya, la bagra, la tenca, elllop, l’espinós, la bavosa i elcavilat; 15 més són espèciesendèmiques (només es troben alsPPCC): el barb comú o de l’Ebre,el barb mediterrani, el barbcua-roig, el barb del Segura, la madrilleta,la loina, la madrilla, la boga de riu, el gobi,el llopet ibèric i el de riu, la bagra ibèrica, elfartet i el samaruc); i la resta d’espècies,

15, són introduïdes: la truita irisada, el lluçde riu, l’albor, el carpí, la carpa, lapseudorasbora, el rutil, el gardí, el peixgat, el silur, la gambúsia, el peix sol, laperca americana, la perca i el luciperca).

Pel que fa a les 13 espèciesautòctones, 4 d’elles es troben en greu

perill d’extinció, 8 en estat deconservació vulnerable i una, latenca, no es veu amenaçada. .

De les 15 espècies endèmiques,4 estan en situació de perill, 7 en

situació vulnerable i les 4 restants no estanamenaçades. De totes les espècies,l’Esturió de l’Atlàntic és el que està enperill crític.

Quin és l’estat dels nostres peixos

Bavosa de riu

6 � DOSSIER / PEIXOS DE RIU presència · Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007

Conèixer l’estat dels nostres rius a través del Projecte Rius

� El Projecte Rius es va crearl’any 1997 a instàncies de l’Asso-ciació Hàbitats, una associacióformada per biòlegs involucratsen l’educació ambiental i preocu-pats per apropar els ciutadans al’entorn natural. L’objectiu prin-cipal del projecte és estimular laparticipació activa de la societaten la conservació i en la milloradels nostres rius a través del fo-

JORDI COMELLAS EL PROJECTERIUS ES BASA ENT RES GRANSPILARS:L’EDUCACIÓAMBIENTAL, ELVOLUNTARIAT ILAPARTICIPACIÓCIUTADANA

químics del riu (cabal, velocitatde l’aigua, amplada del tram, fon-dària, tipus de llera, pH, duresa,nitrats...) i dels biològics (orga-nismes que s’hi troben, plantes,estat del bosc de ribera), així comla detecció de possibles altera-cions que es donin en algun delsparàmetres o en tot el tram del riu(abocaments, contaminació, se-quera, etcètera).

Les tasques d’inspecció, que

són l’educació ambiental, el vo-luntariat i la participació ciutada-na, fomentant sempre un treballen xarxa entre els diferents grupsde voluntaris, associacions i enti-tats implicades.

El Projecte Rius es du a termea partir de grups de voluntaris queal llarg de l’any fan un seguimentd’un tram de riu que ells mateixoshan escollit. El seguiment inclouun control dels paràmetres físics i

ment del voluntariat ambiental.En aquest sentit, amb el pro-

jecte es fomenta l’apropament dela gent al riu i es pot conèixer comsón i com funcionen els nostresrius, els organismes que hi podemtrobar, la seva importància am-biental i social, i els problemesque presenten i què és el que espot fer per millorar-los.

L’activitat del Projecte Riuses basa en tres grans pilars, que

Un grup d’alumnes del CEIP Sant Marc, de Bassacs (Gironella), al Berguedà, amb el seu professor prenent mesures i mostres al riu Llobregat. / SUSANNA VALÈNCIA

«ELS PEIXOS DERIU SÓNANIMALS POCATRACTIUSPERQUÈ NO ELSVEIEM I A LAMAJORIA DELSLLOCS JA NI ESCONEIXEN NI ESMENGEN»

final és que, encara que la situaciódels rius a molts llocs hagi millo-rat, això no ha comportat una mi-llora de les poblacions dels pei-xos, perquè hi ha una fragmenta-ció total de les poblacionsd’aquests peixos. La situació delsanys vuitanta fins als noranta vaprovocar que quedessin peixos amolt pocs llocs i, tot i les milloresposteriors, aquests peixos no hanpogut recolonitzar els rius per lesbarreres físi-ques.»

«Podem dir–insisteix– que lasituació per als peixosde riu és clarament greu per la su-

ma de tots aquests factors. Laqualitat de l’aigua, el cabal delsrius, els problemes d’hàbitat, defragmentació del riu i les espèciesintroduïdes, aquests quatre fac-tors, provoquen que pràcticamenttotes les espècies existents alsrius dels Països Catalans estiguinen diferent grau d’amenaça, per-què tots aquests factors, quan estreballa amb espècies amb àreesde distribució molt petites, sónmolt més importants i el resultat

és que gairebé totes elles estanamenaçades.»

«El fet que els peixos haginanat patint una acumulació d’im-pactes fa que al final no tinguincapacitat de recuperació. Fins itot hi ha coses que desconeixemtotalment, però sembla que hi haalguns fenòmens que posen enevidència que hi ha problemes sa-nitaris, problemes de malalties.Entre les substàncies contami-nants que es troben als rius hi hahormones de diferents tipus, i al-gunes espècies ja han tingut pro-blemes d’hermafroditisme o defeminització dels mascles. Hi hamoltes coses que no coneixem i

que, conjuntament, provoquenque no tinguin capacitat de recu-peració.»

Casals assegura que amb elspeixos de riu no es fan gaires co-ses i que un primer tema ques’hauria d’abordar seria evitarqualsevol tipus de moviment depeixos. «Seria una mesura pre-ventiva –explica–, però és bàsica,perquè hi ha espècies molt impac-tants, com és el cas del silur, quees porta a diferents indrets peratreure turisme. Un segon temaque s’hauria d’endegar serienprogrames de cria en captivitat ide reintroducció dels peixos au-tòctons allà on faci falta, perquèTruita comuna

presència · Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007 DOSSIER / PEIXOS DE RIU � 7

tant a la primavera com a la tardors’han trobat que l’aigua de la ma-joria dels rius no feia olor (un78%), però en un 10% de les ob-servacions l’aigua feia olor declaveguera. Predominen ambpercentatges molt inferiors olorscom ara de peix, d’algues, de fango d’ous podrits.

I, pel que fa al color, han de-tectat que la majoria dels rius ca-talans tenen les seves aigüestransparents, tot i que a la prima-vera eren més tèrboles que a latardor.

Rius malaltsEn les anàlisis fetes a la primaveras’ha donat com a resultat que un30% dels rius inspeccionats pre-sentaven els primers símptomes

de malaltia i un 27% estavenmalalts. Nomésuna quarta partdels rius inspec-cionats (un 24%)estaven en bon

estat.A la tardor, s’han po-

gut observar algunes petites va-riacions en l’estat de salut dels ri-us. Així, majoritàriament presen-taven uns primers símptomes demalaltia un 34%, però n’hi haviamenys que estiguessin malalts,un 18%, i alguns fins i tot s’ha-vien recuperat fins a trobar-se enbon estat, un 23%.

A l’informe anual es destacaque l’any 2006 no es van detectarrius que estiguessin molt greus,un fet que denota una lleugera re-cuperació de l’estat de salut delmedi fluvial.

Pel que fa als boscos de ribera,a la primavera es va detectar quela majoria presentaven un bon es-tat de conservació (41%), tot i que

ELS DIFERENTSGRUPS DEVOLUNTARISDEL PROJECTE,DUES VEGADESL’ANY, FAN ELSEGUIMENTD’UN TRAM DERIU QUE ELLSMATEIXOS HANTRIAT

molts també presentaven altera-cions importants (35%). A la tar-dor, però, les dades es van invertiri es va observar que la majoriadels boscos de ribera inspeccio-nats presentaven alteracions im-portants (49%) i que en proporciómenor, però també destacable,estaven ben conservats. S’atri-bueix aquesta variació al fet queels punts inspeccionats a la pri-mavera no són els mateixos queels inspeccionats a la tardor.

aquests grups realitzen dues ve-gades l’any (a la primavera i a latardor), són la font d’informacióque contribueix a tenir una visióde l’estat dels nostres rius, que,sens dubte, ha de repercutir d’unamanera positiva o negativa en elsseus habitants.

El nombre de grups de volun-taris ha anat creixent d’una mane-ra espectacular al llarg dels anys.Si es va iniciar l’any 1999 amb 93grups, enguany n’hi ha hagut 706en total.

Amics, famílies i escolesAquests grups responen a una ti-pologia molt diversa. Així, un26% estan formats per collesd’amics, famílies..., seguits d’un16% que estan formats per estu-diants dels instituts d’educaciósecundària i un 13% deformats per alum-nes de les escolesd’educació pri-mària.

Per demarcacions,és la de Barcelona laque s’endú la palma, amb un totalde 458 grups (62%), seguida de lade Girona, amb 155 grups (21%);la de Tarragona, amb 54 grups, i lade Lleida, amb 49 grups (que re-presenta el 7% cadascuna). Tam-bé hi ha 25 grups (3%) que són defora de Catalunya i que bàsica-ment són del País Valencià i del’Aragó.

A grans trets, amb la inspec-ció dels rius, els diferents grupss’han trobat que en un 92% delsrius inspeccionats l’aigua fluïa ique el nivell de l’aigua era el nor-mal per l’època de l’any. Nomésen un 8% dels rius inspeccionatsno corria aigua.

Pel que fa a l’olor de l’aigua,

� La primera conclusió ques’extreu de l’informe de l’any2006 és que l’estat de salut delsrius catalans, en la seva majoria,presenta uns primers símptomesde malaltia. Enguany s’hadetectat que les dades deprimavera i de tardor són bastantuniformes, atès que no hi hahagut canvis considerables detemps durant les duescampanyes.

A grans trets, als riusinspeccionats de la conca delBesòs es va poder observar queun 42% dels rius mostravenprimers símptomes de malaltia iun 34% dels rius estaven malalts.Per contra, només un 9% delsrius presentaven un bon estat desalut. A l’informe es destaca queaquesta conca és l’única de lesestudiades que presenta rius enestat de salut molt greu.

Pel que fa a la conca delLlobregat, s’ha detectat que un42% dels rius presentensímptomes de malaltia i un 30%estan malalts. En aquesta concanomés un 18% dels rius tenenbon estat de salut.

A la conca de Ter és on s’hatrobat un major nombre de riusen bon estat (47%), tot i que un40% dels rius presentavenprimers símptomes de malaltia.

A la conca del Segre un 65%dels rius inspeccionatspresentaven un bon estat desalut. Són, per tant, segonsl’informe anual, els rius quepresenten un millor estat desalut.

El Llobregat, a prop del pont de Pedret. / JORDI COMELLAS

Rius ambsímptomes demalaltia

Carpí

les poblacions que queden no sóncapaces per si soles de recolonit-zar els rius tal com ho haurien defer. I, en tercer lloc, hi hauria unbloc de mesures indirectes, comara continuar treballant amb totsels impactes que hem esmentat: lacontaminació, el tema dels ca-bals, tot el que són barreres alsrius. Una de les línies que s’estanseguint en alguns països euro-peus és derruir les preses que ja notenen utilitat o que no són am-bientalment rendibles. Una altraqüestió indirecta seria tot el que téa veure amb la sensibilització am-biental i, bàsicament, la sensibi-lització d’un grup molt lligat als

rius, que són els pescadors, per-què en molts casos els rius hanacabat sent dels pescadors, per-què són els únics que en tenen cu-ra.»

Per a Frederic Casals, un delsexponents que mostren més cla-rament la situació que estan pas-sant els nostres rius en aquestsmoments, és la quantitat de gentque abans s’hi anava a banyar i lapoca gent que hi va ara. «Si es fesalgun programa d’actuació, crecque és una de les imatges ques’haurien de recuperar. Sóncomptats els llocs on hi ha unaqualitat de l’aigua que convidi lagent a banyar-s’hi.»

� Els peixos són els animals que mésidentifiquem amb el riu, però als ambientsfluvials es troba associada una importantfauna de tota mena.

Uns dels grups més importants pelnombre d’espècies són elsmacroinvertebrats, com ara el cranc de riuautòcton, que gairebé hadesaparegut, entre altresmotius, pel cranc americà, queja s’ha detectat en molts indretsdel país.

En molts indrets cal destacar elsmusclos de riu, amb els quals s’estàtreballant en programes de conservació acàrrec de l’Associació de Defensa i Estudi

de la Fauna i Flora Autòctones (Adeffa)per reintroduir-los a la riera de Merlès.

Un altre gran grup són les ausaquàtiques, amb una proliferaciód’espècies que abans només eren de pas.

I també els amfibis i els rèptils, com aragranotes, serps d’aigua, tritons,salamandres i tortugues. I,

finalment, i potser els mésescassos, els mamífers, comsón ara la llúdriga, que estàguanyant terreny amb l’ajut de

projectes com el de la reintroducció alsAiguamolls de l’Empordà, i el visóeuropeu, que està recolonitzant la concade l’Ebre, a pesar del visó americà.

Als rius no només hi ha peixos

Fartet

8 � DOSSIER / PEIXOS DE RIU presència · Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007

La Fundació Territori i Paisatge ha col·laborat en moltes iniciatives relacionades amb els rius i la seva fauna. Alhora, en els territorisde la seva propietat ha dut a terme projectes destinats a millorar els hàbitats de la fauna dels rius

Millorant l’hàbitat dels peixos

� És en Miquel Rafa, cap d’àreade gestió del territori de la FTP,qui ens explica els treballs realit-zats en cinc d’aquests indrets pro-pietat de la Fundació: l’estanyd’Ivars, l’Alfacada, l’estany deCan Morgat, les basses de Gallis-sà i el congost de Fraguerau.

L’estany d’IvarsAquest és un projecte de restaura-ció d’un ambient fluvial, d’aigua-moll, que l’ha convertit enl’estany més gran de Catalunyaamb una superfície d’aigua inun-dada. «L’interessant d’aquestprojecte –explica Miquel Rafa–és veure com s’ha recuperat totl’ecosistema, tant la flora com lafauna, a partir de zero.» «Aquí–continua– hi ha un pla de gestióper millorar la recuperació de lafauna piscícola, connectant-ho a

JORDI COMELLAS través de canals, amb el riu Corb,i d’aquesta manera es podria re-colonitzar, per exemple, l’angui-la, que és una espècie que hi haviahagut tradicionalment, i altres es-pècies com ara el barb.»

Congost de Fraguerau L’any 2004, al congost de

Fraguerau es va fer un estudi perconèixer una mica a fons les espè-cies que hi havia, els seus estatus i

conservació, i es va fer unaproposta de gestió.«L’estudi és un dels pocsque hi ha sobre els rius

mediterranis i va resultaruna bona radiografiadel que són aquestsrius a casa nostra.»

L’AlfacadaAquí, partint de la base

que hi ha dues espècies

de peixos endèmiques, que són elfartet i el samaruc, i que, pel quefa al fartet, hi ha una de les pobla-cions en més bon estat del delta del’Ebre, «estem fent un pla de ges-tió mirant de crear les condicionsidònies perquè sigui una bona zo-na per a aquesta espècie i que enspermeti fer projectes de reintro-ducció a altres llocs on s’ha extin-git».

Basses de GallissàA la Cerdanya s’ha recuperat, enforma de llacunes, un antic mean-dre del Segre que havia estat con-vertit en un abocador de runes.

«És una zona –segons MiquelRafa– on s’han repoblat amfibis iinvertebrats, i ara estem mirantque pugui servir com a lloc de criad’algunes espècies de riu més demuntanya, com una espècie depiscifactoria natural.»

� Aquí s’han creat uns estanystotalment nous, al sector nord del’estany de Banyoles, conegutscom l’estany de Can Morgat. «Hiha –explica– un programa perconservar i potenciar tresespècies bastantinteressants que es trobenen una riera de per aquestindret, que és dels únics llocson se’n troben. Es tracta delbarb meridional, la bagra i labavosa de riu, mentre que al’estany hi predominen moltles espècies introduïdes.»

«El que farem seràintentar que el reducted’aquestes tres espècies,que fins ara era la riera, siguiuna mica més ampli i puguinaugmentar la seva població.»

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, imatges de l’estany d’Ivars, l’Alfacada, el congost de Fraguerau i el pont de Morgat. / FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE

Estany de CanMorgat (Banyoles)

Anguila

presència · Del 27 de juliol al 2 d’agost del 2007 DOSSIER / PEIXOS DE RIU � 9

Presència i la Fundació Territori i Paisatge regalen aquest cap de setmana un nou pòster de natura, amb dibuixos de Toni Llobeti l’assessorament del biòleg Frederic Casals. S’hi presenten quaranta-tres espècies de peixos d’aigua dolça del país

I un pòster amb tots els peixos de riu

� Presència i la Fundació Territorii Paisatge de l’Obra Social de CaixaCatalunya regalen aquest cap desetmana un nou pòster de natura, elque ja fa onze dels que han editatconjuntament des que l’any 2003van publicar el primer, sobre ocellsdels Països Catalans. En aquestaocasió, el pòster reuneix quaranta-tres espècies de peixos d’aigua dol-ça, en una presentació que ha tingutl’assessorament de Frederic Ca-sals, professor col·laborador de lasecció de fauna silvestre del depar-tament de producció animal de laUniversitat de Lleida (UdL).

En el pòster s’hi han inclòs totesles espècies que es poden trobar alsrius mediterranis. «Tan sols potmancar alguna d’introduïda moltpuntualment i en petit nombre»,explica Casals. Els peixos es mos-tren en dos apartats. A la part supe-rior es poden veure les espècies au-tòctones i endèmiques, i en la infe-rior, les introduïdes. Casals justifi-ca que es mostrin tots junts pel fetque, als rius del país, el nombred’espècies introduïdes és molt im-portant. «Les comunitats de peixosde riu del país es caracteritzen perun nombre relativament reduïtd’espècies, la majoria d’elles ciprí-nids (barbs, bagres, madrilles, etcè-tera), i un elevat nombre d’ende-mismes. El nombre d’espècies in-troduïdes és molt elevat i un delsprincipals problemes per a la con-servació dels peixos de riu. L’altreés l’alteració de les condicions na-turals dels rius», explica.

Cada espècie apareix en el pòs-ter dins una casella diferenciada,amb el seu nom popular en català,el nom científic, una petita defini-ció i dues o més icones que indi-quen el grau de conservació de l’es-pècie, la seva localització (si viu,per exemple, en rius de muntanya oen llacunes o aiguamolls) i, final-ment, el seu estatus, és a dir, si és au-tòctona, endèmica o introduïda.

Sobre els noms, Frederic Ca-sals destaca la dificultat per definirel nom comú de cada espècie. «Elspeixos de riu són un grup poc cone-gut per la majoria de la gent. Fins itot els que es troben en contacteamb ells, com ara pescadors oveïns, només en distingeixen algu-

MIQUEL RIERA

nes espècies o fan servir el mateixnom per a més d’una. El fet quemoltes espècies només es trobin enun riu o conca fa que els noms escreuïn entre espècies i rius. A més,en els últims anys, a causa de l’apli-cació de tècniques genètiques,s’han descrit diferents espècies no-ves (i n’hi ha de pendents de des-criure) a les quals no és clar quinnom s’ha de posar. Un altre factorque dificulta l’aplicació dels nomscomuns és que hi ha molt pocs lli-bres o treballs sobre aquest aspec-te», diu.

Quant a la simbologia, Casalsprecisa que l’estat de conservaciócorrespon al que s’esmenta en l’At-las y libro rojo de los peces conti-nentales en España. Sobre la loca-lització, Casals indica que tan solses tracta d’una orientació, ja que ladistribució local per les diferentsconques (i n’hi ha de grans coml’Ebre i de petites com el Millars)pot desviar-se del tret general.

Les il·lustracions tornen a ser

originals del dibuixant Toni Llobet.En aquesta ocasió, Llobet destacaque, com en el cas dels peixos demar, es tracta «d’espècies agraïdesd’il·lustrar perquè tenen unes tex-tures i unes brillantors molt atracti-ves, i característiques: les escatesbrillants de la majoria d’espècies, lapell vellutada de l’anguila, la textu-ra mucosa i llefiscosa del silur...»Llobet diu: «M’ha fet un goig espe-cial haver il·lustrat aquest pòsterperquè d’una vegada per totes –laprimera, que jo sàpiga– apareixenil·lustrades i a escala en un mateixformat totes les espècies dels nos-tres rius, incloses algunes d’endè-miques que sovint no apareixen alsllibres i manuals de referència, comara les madrilles dels rius valen-cians i alguns barbs ibèrics». «Es-pero que això ajudi la gent a pren-dre consciència de la riquesa poten-cial dels rius ben conservats, a valo-rar-la, i a mirar-se els peixos de riuamb més interès i d’una maneramés atenta», hi afegeix.

El pòster dels peixos de riu dels Països Catalans.

� Amb el pòster sobre els peixos de riu, Presència ila Fundació Territori i Paisatge ja n’han publicatonze des de l’any 2003, i la intenció és que lainiciativa no s’aturi. Així, per a aquest any 2007 hi haprevista la publicació de dos pòsters més. A latardor veurà la llum una làmina sobre arbres fruiterscultivats i a l’hivern, una altra sobre els cetacis. Elsdibuixos, com és habitual, seran de Toni Llobet. Perdemanar pòsters antics, cal trucar al 902 186 470.

I ja en tenim onze

La làmina dels arbres, una de les últimes editades.