8/3/2019 Per a qu serveix el professor?

1/3

PER A QU SERVEIX EL PROFESSOR?

Umberto Eco

Internet ofereix als estudiants molta ms informaci que no pas

lescola. Per potser fa falta alg que els ajudi a cercar, a filtrar i a

seleccionar.

En lallau darticles sobre el bullinga les escoles he llegit un episodi

que no definiria propi de bulling, sin com a molt

dimpertinncia, i tanmateix es tracta duna

impertinncia significativa. Es deia, doncs, que un

estudiant, per provocar un professor, li hauriademanat: Perdoni, per en lpoca dInternet, qu

ha de fer vost?

L'estudiant deia mitja veritat, que entre altres coses

fins i tot els professors diuen des de fa almenys vint

anys: que certament lescola havia de transmetre formaci per

sobretot nocions, des de les taules de multiplicar a lescola elemental,

a les notcies sobre la capital de Madagascar a lescola primria, fins ala data de la guerra dels trenta anys a linstitut. Amb l'adveniment, jano dic d'Internet, per s de la televisi i fins i tot de la rdio, i potser

ja amb ladveniment del cinema, gran part d'aquestes nocions eren

absorbides pels nois durant la vida extraescolar.

El meu pare de petit no sabia que Hiroshima fos al Jap, que exists

Guadalcanal, tenia informaci imprecisa de Dresden, i sobre l'ndia

sabia noms all que Salgari li explicava. Ja des dels temps de laguerra he aprs aquestes coses a travs de la rdio i dels mapes al

diari, mentre que els meus fills han vist a la televisi els fiords

noruecs, el desert de Gobi, com les abelles pollinitzen les flors, com

era un Tyrannosaurus Rex; i, finalment, un noi davui en dia ho

coneix tot sobre loz, els coales, l'Iraq i l'Afganistan. Potser un noi

davui no sap dir b qu sn els estams per els ha sentit anomenar,

mentre que a la meva poca aix no li ho deia ni tan sols la

professora de cincies naturals. I, llavors, qu han de fer elsensenyants?

8/3/2019 Per a qu serveix el professor?

2/3

He dit que la de lestudiant de qui parlava era noms mitja veritat,

perqu abans que res el mestre ms enll dinformar ha de formar.

All que fa d'una classe una bona classe no s que shi aprenguin

dates i dades, sin que sestableixi un dileg continu, unaconfrontaci d'opinions, un discussi sobre el que saprn a lescola i

el que passa a fora. s veritat que el que passa a l'Iraq ho diu la

televisi, per per qu una cosa sempre passa all, des dels temps de

la civilitzaci mesopotmica, i no a Groenlndia, noms ho pot dir

l'escola. I si alg objects que a vegades ho diuen persones expertes

tamb en el 'Porta a Porta', s l'escola la que ha de discutir 'Porta a

Porta'. Els mitjans de comunicaci ens diuen moltes coses i fins i tot

ens transmeten valors, per l'escola hauria de saber discutir de quinamanera ens els transmeten, i valorar el to i lafora de les argumentacions que ens arriben a

travs dels diaris i de la televisi. I encara

queda la comprovaci de la informaci

transmesa pels mitjans: per exemple, qui, si no

el mestre, pot corregir la pronncia equivocada

d'aquell angls que tothom creu aprendre de la televisi?

Per l'estudiant no estava dient al professor que no el necessitava

perqu actualment la rdio i la televisi ja sencarreguen de dir-li on

s Timbuctu o que s'ha parlat sobre la fusi freda, i, per tant, no li

estava dient que el seu paper havia estat assumit per discursos, per

dir-ho aix, desfermats, que circulen de manera accidental i

desordenada dia rere dia en diversos mitjans - i que si sabem molt

sobre l'Iraq i poc sobre Sria depn de la bona o mala voluntat de

Bush. L'estudiant estava dient que avui existeix Internet, la GranMare de totes les Enciclopdies, on es troben Sria, la fusi freda, la

guerra dels trenta anys i la discussi infinita sobre el ms gran dels

nmeros senars. Li estava dient que les informacions que Internet li

posa a disposici sn immensament ms mplies i sovint ms

aprofundides que aquelles de qu disposa el professor. I oblidava un

punt important: que Internet li diu gaireb tot, excepte com buscar,

filtrar, seleccionar, acceptar o rebutjar aquelles informacions.

8/3/2019 Per a qu serveix el professor?

3/3

Demmagatzemar informacions noves, a condici de tenir bona

memria, tothom ns capa. Per decidir quines shan de recordar i

quines no s un art subtil. Aix fa la diferncia entre qui ha fet un

curs d'estudis regulars (fins i tot si lha fet malament) i un

autodidacte (fins i tot si s brillant).

El problema dramtic s, per, que potser ni tan sols el professor no

sap ensenyar l'art de la selecci, almenys no sobre cada captol del

coneixement. Per almenys sap que ho hauria de saber; i si no sap

donar instruccions precises sobre com seleccionar pot donar exemple

dalg que sesfora a comparar i a jutjar cada vegada all que

Internet li posa a disposici. I finalment pot posar diriament en

escena l'esfor per reorganitzar sistemticament el que Internet litransmet en ordre alfabtic, dient que existeixen Tamerl i lesmonocotilednies, per no quina s la relaci sistemtica entre

aquestes dues nocions.

El sentit d'aquestes relacions pot donar-lo noms l'escola, i si no ho

sap fer s'haur desmerar a fer-ho. Altrament les tres vocals a-e-i

(angls, empresa, Internet) romandran noms com la primer part

dun bram dase que no pujar al cel.

Article publicat el 17 dabril de 2007 al diari LespressoTraducci de Montserrat Sureda i Jubany per a www.terricabras-filosofia.cat

http://espresso.repubblica.it/dettaglio/A-che-serve-il-professore/1576007/0http://www.terricabras-filosofia.cat/http://www.terricabras-filosofia.cat/http://espresso.repubblica.it/dettaglio/A-che-serve-il-professore/1576007/0