Centre d’Interpretació de l’Aigua

Aquesta obra recull part de l’aprenentatge realitzat pels alumnes de 4rt sobre el tema de l’aigua al llarg d’aquest projecte. Al vídeo es poden veure les trobades amb Ricard Terrades, Tomàs Fortuny, Joan Vila i Gaspar Valero, qui els parlaren sobre fonts, síquies, molins i la història de l’aigua a Son Sardina. L’àudio, per altra banda, és un inventari de records sobre l’aigua dels veïns de Son Sardina. També hi ha un caixó on es poden veure diferents tasques de recerca realitzades pels estudiants, com per exemple problemes sobre el consum de l’aigua, o recerca d’articles al voltant de polèmiques relacionades amb la construcció d’infraestructures que impliquen aquest bé de consum. La idea per a realitzar un centre d’interpretació es va desenvolupar en part gràcies a la coneixença d’obres com les de Francesc Abad El Camp de la Bota (2004) i Lídia Dalmau Inventari d’habitacions (2006).

Els molins es passegen per Son Sardina

Intervenció artística realitzada a la plaça dels Molins d’Aigua en la qual els estudiants volgueren retre homenatge als molins i a la seva importància dins la història del barri de Son Sardina.

La idea es va desenvolupar a partir de l’obra de Neus Marroig C/, (2011). En aquesta peça, l’artista genera reflexió sobre la tendèn-cia urbanística d’anomenar carrers de barris nous amb personatges històrics que ningú no sol recordar. En alguns casos, la distància entre el referent i el lloc és tan abismal que resulta fins i tot paradoxal. C/ portar als estudiants a reflexionar sobre el fet que a Son Sardina hi hagués una plaça dels molins a la qual no hi hagués cap rastre del passat dels molins o de la presència d’aquets a Son Sardina; d’aquí la idea de fer una intervenció artística per a recordar-los. Els estudiants volgueren desenvolupar el projecte cercant maneres simbòliques de representar diferents elements relacionats amb els molins: les aspes, la farina i la síquia. Una sèrie d’artistes donaren pistes de com es podia fer això. A través d’algunes obres de Maider López, com Eclats (2010); Platja (2005); o How do you live this place? (2010), els alumnes comprovaren que es poden transformar espais mitjançant la participació de la gent. Per altra banda, amb Chile (2008), d’Arturo Duclos, es va veure que el material amb què es fan les obres també “significa”. Així mateix, a través de l’obra A chant (2001-06), d’Elena Rivero, els estudiants aprengueren que es pot treballar amb les “restes” de la memòria. A partir d’aquí es feren els projectes d’intervenció i es destriaren les idees.

Finalment, es decidí fer una intervenció participativa en la qual la gent tiraria farina sobre uns grans munts, col·locaria tassons d’aigua en un recorregut predeterminat per a representar una síquia, i els estudiants realitzarien un passeig per l’espai amb uns paraigües blancs pintats sobre el tema de l’aigua, que es girarien per a recordar les aspes d’un molí. També es va treballar a l’aula el fet que algunes idees dels estudiants, com la dels munts de farina, coincidien amb treballs ja realitzats per artistes consagrats, com per exemple el cas de Anish Kapoor i les nombroses obres que aquest realitza amb munts de pigments.

Quantes sorpreses al trencaclosques!

Obra realitzada per a representar els pensaments (records, idees, vivències, etc.) dels veïns de Son Sardina al voltant dels molins. Al llarg del projecte, la importància del record i el pensament de la gent al voltant dels molins es configurà com un tema significatiu. Per altra banda, quan els estudiants pensaven en formes de fer visible el tema dels molins, una idea que sortia repetidament era la realització d’un collage. La idea per a realitzar l’obra vingué a partir de TST (2012), de Neus Marroig i Laura Marte. Es convida als visitants a agafar les fotografies-fragments i girar-les per tal de descobrir les sorpreses que aquest trencaclosques amaga sobre els molins.

La fàbrica Ribas i les cinc teixidores

Enllaçat al tema de la natura i a la seva explotació tant agrícola, com ramadera, varem veure que en podem extreure molts productes (fruites, llegums, carn, fil...). Gràcies a l’historiador Gaspar Valero, varem aprendre que el barri de Son Sardina té els seus orígens agrícoles (de fet estudiàrem les eines que s’utilitzaven...). Emperò, a un moment determinat també arribà l’industria al barri, cosa que va donar feina, sobretot, a moltes dones. Durant anys la fàbrica, avui dia tancada, que pertanyia i pertany a la família Ribas (com moltes d’altres que hi havia a Palma, a Sóller i a Esporles), fou un centre de treball i producció de roba de llista (utilitzada per a projectar l’obra), que s’exportava per l’illa i a fora.A partir d’aquesta obra realitzada amb el testimoni de dones treballadores que hi varen fer feina, alguna d’elles padrina, i de la Sra. Paquita (també padrina d’un dels alumnes) que actualment se’n cuida del lloc, ens varen permetre saber moltes coses sobre com feien feina, els seus horaris i condicions laborals, la seva opinió vers les diferencies d’avui...Per tal de reflexionar-ho treballàrem l’obra d’alguns artistes contemporanis com: Glòria Mas “La fàbrica de la memòria” Sóller, 1998; també el catàleg de l’exposició “Flàmules. Les teles de llengües a Mallorca” on hi apareix obra d’en Miquel Barceló; entre d’altres.Volem agrair des de d’aquí el material sobre la fàbrica, que ens a deixat el Sr. Antonio Juan Garau, renét del Sr. Vicente Juan Rosselló que fou el fundador i propietari de les fàbriques Ribas.

Jardins

A partir del tema de la natura i per tant dels jardins, com elements identificatius i quotidians del barri de Son Sardina, l’alumnat de tercer treballà aquesta temàtica des de diferents punts. Dugueren a terme una sèrie d’activitats relacionades amb els usos que en fan juntament amb les seves famílies. A continuació varem fer un estudi de les diferents tipologies de jardí i la seva història. Visitàrem i estudiarem els elements d’alguns jardins de les posses-sions properes (Son Pacs Nou, Son Ripoll Vell i Son Ripoll Nou), entre d’altres. Per acabar i reflexionar sobre el tema varem treballar i conèixer l’obra d’alguns artistes contemporanis com: Glòria Mas “Pèndul” 1993, Joana Vasconcelos “Gaden of Eden #2” Es Baluard 2009-10 i Massimo Bartolini’s “Bookyard” Ghent 2011. Aquests darrers varen inspirar l’alumnat per donar forma a la construcció de l’obra com a prestatgeria i laberint.Aquest jardí grupal, d’usos , d’arxius i treballs consta de varis sostres organitzats a partir de caixes de fruita i verdura. Com a base l’alumnat, a través de l’observació del jardí, ha aportat elements que representen els diferents usos (per a tal motiu treballàrem l’obra conceptual de Joan Brossa i d’Esther Ferrer). Al segon nivell hi trobam la natura (fruita, fulles, flors, herbes culinàries...), més a dalt les tipologies de jardí que hem conegut ( tan els artístics, estilístics, imaginaris...), i per acabar a la cúspide s’hi ha situat les obres dels artistes que hem treballat.

Cotxes amb natura

A partir del tema de la natura com element identificatiu del barri, i treballat des d’un context urbà, l’alumnat de tercer va reflexionar sobre el carrer més ocupat i transitat per vehicles al seu barri. Aquestes són unes fotografies que documenten la intervenció dels alum-nes en aquest carrer. Per a dur-la a terme mesuraren, dissenyaren i intervingueren damunt uns plàstics per realitzar les fundes.

La idea de les fundes i de realitzar la instal·lació al mateix carrer, fou a partir de la reflexió sobre la intervenció “Funda de jardín de coche” de Miguel Piñar pel CDAN de Hosca, el 2007. En aquest projecte, aquest enginyer agrícola especialitzat en paisatgisme i recuperació mediambiental dins l’àmbit urbà, pretenia amb una intervenció mínima personalitzar, integrar i camuflar els espais i els elements. Ho feu jugant amb humor i algunes claus de la publicitat més burda, es plantejà acabar amb la imatge avorrida del seu vehicle, donant una continuïtat al jardí on el va aparcar, mitjançant fundes amb motius de natura variats (flors, fulles, dissenys personalitzats...).Per reflexionar sobre aquest tema, també varen conèixer l’obra de l’artista Carles Gispert “Retroprogrés” per la Nit de l’Art de Palma l’any 2008. Mitjançant cotxes aparcats a carrers molt cèntrics de Palma, destrossats i precintats, es criticava la privatització i degra-dació de l’espai públic.

TAULA DE DOCUMENTACIÓd’artistes treballats

DOCUMENTACIÓ de la cecerca feta a l’aula