nm. 43 3 Primavera 2013

Periodisme no sexistaper a una ciutadania plural

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones2

Dossier

sumari2013

nmero 43

3 Editorial

4-7 La representaci equilibrada de gnere als mitjans: de la recerca a la

praxi periodstica Per Paloma H. Pastor

8-10 El periodisme no sexista avana lentament Analitzem la incorporaci

de la perspectiva de gnere i el llenguatge no sexista a les redaccions, alentida sovint per les rutines

periodstiques. Per Irene Peir

11-13 Igualtat en el periodisme: molta teoria, poca prctica

Manuals, cursos, premis... Simpulsen iniciatives amb lobjectiu de visibilitzar les dones i no estereotipar-les

des dels mitjans. Per qu les recomanacions no es compleixen? Per Anas Barnolas

14-16 Refundar el periodismeDavant de condicionants actuals que afecten la tasca

periodstica, cal retornar als principis clssics de periodisme i prioritzar la responsabilitat social i tica de

la professi. Per Paloma H. Pastor

17-19 El poder de perpetuar estereotips o ser agent de canvi

Els mitjans de comunicaci sovint reflecteixen i perpetuen la falsa visi duna societat on les barreres

de gnere i les discriminacions estan superades, un oasi digualtat que no sajusta a la realitat. Per Ana Vallina Bayn

20-23 Educant per una societat crtica Lensenyament dels mitjans de comunicaci i les tecnologies encara no forma part del currculum

escolar al nostre pas, malgrat les demandes des del professorat i collectius de professionals de la

comunicaci. Per Cristina Mora

24-25 Possibilitats de periodisme no sexista Un recull de materials per veure diverses formes de fer periodisme amb igualtat de gnere.

26-29 Administraci AdministradaCoordinada per Marta Corcoy

30-33 La violncia masclista: setze anys reconstruint un nou discurs mediticLa cobertura informativa de la violncia masclista ja parla de problema social i va abandonant el discurs del crim passional allat, per la formaci s clau perqu arreli el canvi de discurs. Per Neus Rfols

34-36 Pau i gnere, perspectives properes i necessries Per Laia Serra Valls

38-39 Els problemes dels mitjans locals sn els dels mitjans Els mitjans de proximitat tenen tradici i audincia a Catalunya, per el seu model de finanament com el de la resta de mitjans- est en ple procs de transformaci. Per Laia Serra Valls

40-42 Periodistes a les xarxesEl futur professional passa per potenciar una marca professional que permeti tirar endavant i finanar els propis projectes. Per Anabel Herrera

43-47 Dedicaci al periodisme i al gnere en primera personaTestimonis de dones periodistes aporten conscincia dels canvis en la professi i la seva funci per la igualtat.

43 Silvia CoboPer Anabel Herrera

44 Nuria Varela Per Neus Rfols

45 Elvira Alts Per Irene Peir

46 Jenny RnngrenPer Isabel Cidoncha

47 Joana Garcia Grezner Per Paloma H. Pastor

dones

periodistesDones

3

Editorial

Consell de Redacci:Lina Barber, Mavi Carrasco, Marta Corcoy, Irene Peir, Montserrat Puig, Elena Riera, Laia Serra

Edita: Associaci de Dones Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11 / 93 412 46 56 E-mail: adpc@adpc.cat Web: www.adpc.cat www.donesdigital.cat Subscripcions: www.adpc.cat

Coordinaci:Marta Corcoy i Laia Serra VallsEdici: Laia Serra VallsCorrecci: Elena Riera

Disseny grfic i maquetaci: Alicia Gmez (Estudi Villuendas + Gmez)Foto coberta: Laia Serra

Impressi: El Tinter Dipsit legal: B-44.200-2000

Barcelona, primavera de 2013, nm. 43dones

Revista associada a:

dossier

En aquest segon monogrfic que dediquem al Periodis-me, en homenatge al 20 aniversari de lAssociaci de Dones Periodistes de Catalunya, a Dones Dossier abordem els continguts de la informaci, desprs dhaver tractat en lanterior les estructures del sector.

La nostra periodicitat el 2012 sha dilatat, per les dificultats de finanament i tamb per lactivitat que ha viscut lAssocia-ci en la celebraci dels seus 20 anys. Amb noms un nme-ro publicat el 2012, excusem la nostra absncia al novembre i esperem que la satisfacci pel que llegireu sigui ms gran que el rebuig que pugui haver causat la nostra falta.

LADPC promou, des de la seva creaci, la igualtat i la perspectiva de gnere en la professi, aix com la participa-ci de les dones en tots els mbits socials i en igualtat de condicions. Seguim en peu davant la desvaloraci i preca-ritzaci que viu el sector i compromeses amb la funci de transformaci social del periodisme; ens posicionem clara-ment per la defensa de la llibertat dexpressi i el rigor, pels continguts contrastats i fiables en els formats tradicionals aix com en els digitals, i per la dignitat dels i les perio-distes. Per aix hem volgut tractar, en aquest nmero de Dones Dossier, els aspectes que afecten lelaboraci dels continguts en els mitjans informatius. La qual cosa implica preguntar-se pel sentit ltim del periodisme, en moltes oca-sions, i ser autocrtiques amb els missatges que elaborem.

La funci de sensibilitzaci i de cohesi social del Perio-disme, en majscules, noms s possible si s no sexista i

inclusiu, si contribueix a levoluci de la societat cap a una ciutadania plural. En les pgines que segueixen hem vol-gut analitzar aspectes que caracteritzen el periodisme no sexista, amb perspectiva de gnere i respectus amb les diferncies; com sest treballant en les redaccions; quin ns el coneixement que en t la professi i la societat en general.

La menci de Fem.talent a la revista Donesdigital, el mes de febrer denguany, ens dna ms empenta per continuar la nostra tasca: significa un reconeixement a la feina de Dones Periodistes en la seva globalitat, i constata levoluci dels mitjans. Tamb, i sobretot, ens reafirma en la nostra perseverana per treballar en el periodisme amb perspecti-va de gnere com a sinnim de qualitat.

En el nmero anterior de Dones Dossier va quedar pen-dent abordar en profunditat els mitjans locals i de proxi-mitat, claus per explicar lestructuraci del periodisme a casa nostra. En aquella ocasi escrivem sobre els mitjans i les formes com est organitzada la professi. Ara, que ens centrem en els continguts, destaquem el periodisme de proximitat per les seves especificitats i vinculaci directa amb la funci dinformaci i de cohesi social, i per tant, clau en el desenvolupament dun periodisme no sexista. El periodisme local i de proximitat ben segur que requerir ms dedicaci en lobservaci que pretenem plasmar en les nostres pgines.

Imprs en paper ecolgic

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones4

Dossier

Malgrat els avenos aconseguits per les poltiques digualtat les darreres dcades a nivell internacio-nal, estatal i nacional, encara perduren a la nostra socie-tat profundes desigualtats de gnere, que tenen la seva expressi ms evident en la representaci estereotipada dhomes i dones als mitjans de comunicaci. En les rutines informatives predomina el sexisme tant en el lxic com en la jerarquitzaci i elecci de les notcies. Les dones sn absents a les notcies -sobretot en determinats m-bits de la informaci-, aix com en recerca de portaveus, fonts i protagonistes, fet que dna lloc a una informaci esbiaixada i imparcial i que respon a un arrelat model androcntric i etnocntric predominant a la prctica de la

professi, sovint reprodut tamb per les prpies dones periodistes.

Per avanar en aquest terreny, la comunitat internacional va mostrar el seu comproms amb ladopci de la Platafor-ma dAcci, adoptada per unanimitat per 189 pasos en el marc de la IV Conferncia Mundial de la Dona, celebrada a Beijing lany 1995. El captol J daquell document -La dona i els mitjans de difusi- va suposar un punt dinflexi respecte la igualtat entre homes i dones des del punt de vista de la comunicaci en reconixer el paper de la dona com a subjecte i protagonista de la informaci. Es posa en evidncia que les dones no apareixen als mitjans de comunicaci, i quan ho fan s sota parmetres sexistes

La representaci de gnere als mitjans de comunicaci ha centrat linters de la recerca feminista les darreres dcades, en constatar el tractament estereotipat i discriminatori de les dones als mitjans. El principal repte continua sent laplicaci del resultat de les investigacions a la prctica de la professi

La representaci equilibrada de gnere als mitjans: de la recerca a la praxi periodstica

Per Paloma H. Pastor

dones

periodistesDones

5

i estereotips que degraden la seva imatge. Per a ms, salerta de labsncia femenina a lestructura i els crrecs directius dels mitjans de comunicaci.

Va ser en el marc daquella conferncia que es van pre-sentar els resultats del primer monitoratge mundial sobre la presncia de dones i homes als informatius de premsa, rdio i televisi, coordinat pel Projecte Mundial de Mo-nitoratge de lAssociaci per a la Comunicaci Cristiana (WACC per les seves sigles en angls). Es van analitzar les notcies del 18 de gener del 1995 a 71 pasos del mn. Les dades recollides van permetre posar en evidncia el sexisme present a les informacions i la discriminaci que patien les dones, que noms representaven el 17% dels subjectes de la informaci a la rdio, premsa i televisi daquell dia.

El Projecte Mundial de Monitoratge dels Mitjans de Co-municaci s encara la investigaci sobre la representaci de gnere ms extensa que existeix. Es realitza de forma quinquennal a una setantena de pasos del mn. Lltim informe, realitzat el 2010, mostra resultats no gaire dife-rents als de les edicions anteriors, amb una subrepresenta-ci de les dones com a subjectes i fonts de la informaci, aix com la prevalena en la informaci dels estereotips de gnere.

Joana Garcia Grenzner, experta en periodisme amb visi de gnere, constata que actualment les dones som invisi-bles -apareixem a 24 de cada 100 notcies-, menystingu-des, infravalorades, quan apareixem s a les rees toves dels diaris, estem infrarepresentades a les categories pro-fessionals, sobrerepresentades com a vctimes i seguint els rols tradicionals: mares, esposes, rol vicari, objectes, cossos bonics... i en el cas de les dones migrades, es destaca lorientalisme i lexotisme. En tractar-se de rols poc diversos fa que apareguem de manera estereotipada i amb estereotips molt bsics, de forma que els models que no sajusten a aquests rols tradicionals sn penalit-zats: les dones dolentes, les lladres, les criminals, les prostitutes....

Inters de la recercaLa forma com els mitjans de comunicaci representen el gnere, aix com el paper de les dones a les indstries me-ditiques, han centrat linters de bona part de la recerca feminista a nivell internacional, estatal i nacional, especial-ment a partir de la dcada dels 70. En lmbit internacional destaquen els estudis de Margaret Gallagher. A Unequal Opportunities. The case of women and the Media (1983), la investigadora mostra que a les empreses meditiques les dones ocupen posicions inferiors als seus companys

homes i que els mitjans estan dominats majoritriament per homes, el que suposa un dels motius de la desigualtat en la professi. La mateixa autora analitza a la investigaci Women and media decisin-making: the invisible barriers (1987), editada i finanada per la UNESCO, la situaci de les professionals a diferents mitjans de cinc pasos del mn: lndia, Equador, Nigria, Egipte i Canad. Gallag-her constata una presncia minoritria de les dones a les estructures de producci dels mitjans i una absncia gai-reb total als crrecs de responsabilitat de les empreses. Tamb va posar en evidncia una certa marginaci de les dones en determinats espais de la programaci, com a les notcies, i la sobrerepresentaci en altres mbits com els programes infantils o educatius.

Al panorama espanyol, una de les autores pioneres que va estudiar el tractament discriminatori de les dones als mitjans s Rosa Franquet, amb estudis com Por un dis-curso no androcntrico en los medios de comunicacin (1982) o La mujer: sujeto y objeto de la informacin tele-visiva (1989). En aquest ltim, lautora investiga per pri-mera vegada a lEstat espanyol les rutines productives de mitjans de comunicaci audiovisual (RNE, SER i TVE) sota la mirada de gnere, un estudi en el qual es determina que la incorporaci de periodistes dones a les redaccions dels serveis informatius de rdio i televisi no ha provocat un canvi qualitatiu en el tractament de les informacions

FOTO

: AN

AyPA

COSA

NCH

O

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones6

Dossier

daquests mitjans, a ms de lescassa presncia de dones als crrecs directius: noms una quarta part a les empre-ses pbliques i una total absncia a les privades.

Lestudi Umbral de presencia de las mujeres en la pren-sa espanyola (1984), de Concha Fagoaga i Petra Maria Secanella, va analitzar la presncia femenina als crrecs de responsabilitat de la premsa de Madrid i Barcelona. Lestudi evidencia que noms un 6,5% de dones ocupaven crrecs directius als diaris espanyols en aquell moment. En la mateixa lnia, Joana Gallego i Olga del Ro analitzen a El sostre de vidre. Situaci socioprofessional de les dones periodistes a Catalunya (1994), la lenta incorporaci de les dones a les indstries de comunicaci (el percentatge de dones periodistes als mitjans de comunicaci catalans era del 29,9% el 2002).

Joana Gallego tamb va estar al front de la recerca La prensa por dentro. Produccin informativa y transmisin de estereotipos de gnero (publicada el 2002), en la qual un equip dinvestigaci va estudiar el treball quotidi de quatre diaris dinformaci general i una agncia de notcies per analitzar les rutines informatives i descobrir com es pro-dueixen i reprodueixen els estereotips de gnere. Lestudi va rebre el primer premi del Consell de lAudiovisual de Catalunya 2001.

Pilar Lpez Dez s tamb una de les investigadores referents en represen-taci de gnere a lmbit estatal. Va dirigir les investigacions sobre Repre-sentaci de gnere als informatius de rdio i televisi (2001 i 2005), editats per lInstituto de la Mujer i lInstituto Ofi-cial de Radio y Televisin, i va participar a lelaboraci del Manual de Urgencia para tratar las noticias sobre violencia de gnero (2002), de RTVE.

A Catalunya, cal destacar el treball de grups dinves-tigaci com el Feminari Dones i Cultura de Masses, el Laboratori de Comunicaci Pblica o el Grup dInvestigaci en Imatge, So i Sntesi, aix com la tasca de lInstitut Interu-niversitari dEstudis de Dones i Gnere, entre daltres.

Millorar instruments i recercaSi b la recerca sobre la representaci de gnere als mit-jans de les darreres dcades ha donat com a fruit treballs interessants sobre aquesta qesti, sovint la dispersi i manca de publicaci dels estudis no ha propiciat que les persones interessades en aquest camp les coneguessin. Per Elvira Alts, professora de Comunicaci a la Universitat Autnoma de Barcelona i membre de lInstitut Interuniversi-tari dEstudis de Dones i Gnere, com a conseqncia, en lmbit de la comunicaci i el gnere quedava frenat laven cap a anlisis ms acurades, i simpedia que els estudis posteriors recollissin les troballes i incorporessin les meto-dologies ms operatives. Alts assenyala que encara hi ha poca continutat en les lnies dinvestigaci que permetin establir comparacions dialgiques. En aquest sentit, la coordinadora a lEstat espanyol del Projecte Mundial de Monitoratge de Mitjans (GMMP) considera aquesta una iniciativa que s estableix comparacions cronolgiques i geogrfiques: El monitoratge de mitjans que es porta a terme cada cinc anys a nivell internacional utilitza els mateixos codis i idntiques plantilles arreu per fer el se-guiment dels mitjans, i aix pot oferir una fotografia fora aproximada dels canvis, en quantitat i en qualitat, que la presncia de dones i homes mostren els mitjans.

Per a ms a ms, els instruments de monitoratge hau-rien de tenir en compte altres variables, explica Joana Garcia Grenzner: El repte s generar instruments de mo-nitoratge que tinguin en compte i creun variables com el gnere, la classe i ltnia, i que tinguin en compte tam-b la perspectiva de gnere ampliada i contemplin altres identitats de gnere i com es representen altres opcions

sexuals. I, daltra banda, cal aconseguir formes de recerca que no depenguin del suport de ladministraci: Hem de ser ca-paces de generar les nostres prpies eines de recerca i de recerca que sigui activista, i en aquest sentit el moviment t uns sa-bers, unes capacitats, una gent formada a fons com per generar les seves prpies institucions i els seus propis significats; i ser capaces dincidir en les agendes inter-nacionals, en els governs i en les poltiques pbliques a tots els nivells.

De la teoria a la prcticaUn dels reptes ms importants que exis-teixen en aquest terreny s transferir el resultat de la recerca a la prctica de la

Els mitjans han de saber tractar la diversitat en totes les variables. Portada de la publicaci edi-tada per ACSUR-Catalunya per a un tractament informatiu equilibrat de les dones immigrades.

FOTO

: JEN

Ny

W.

dones

periodistesDones

7

RECURSOS

FAOAGA, C. y SECANELLA, P. M. Umbral de presencia de las mujeres en la prensa espaola. Madrid. Instituto de la Mujer. 1984FRANQUET, R. La mujer, sujeto y objeto de la infor-macin televisiva, en Sntesis de estudios e investiga-ciones del Instituto de la Mujer (1990-1994). Madrid. Instituto de la Mujer. 1992GALLAGHER, M. Women and media decision-making: the invisible barriers. Paris. Unesco. 1987GALLEGO, J. y Del RO, O. El sostre de vidre. Situaci socioprofessional del les dones periodistes. Barcelona. Institut Catal de la Dona. 1993LPEZ, P. Segundo informe. Representacin de gnero en los informativos de radio y televisin. Madrid. Ins-tituto de la Mujer e IORTV (RTVE). 2005LPEZ, P. Representacin de gnero en los informati-vos de radio y televisin. Madrid. Instituto de la Mujer e IORTV (RTVE). 2001Manual de Urgencia para tratar las noticias sobre vio-lencia de gnero. RTVE. 2002ACSUR-Las Segovias. Elles i nosaltres. Una aproxi-maci al discurs dels mitjans de comunicaci catalans sobre les dones migrades. 2009. Disponible a: www.acsur.org/IMG/pdf/EllasNoscatalabaja-2.pdf.Alts Rufias, Elvira. El estereotipo. En Pilar Lpez Dez (eds), Manual de informacin en genero. Madrid. Instituto Oficial de Radio y Televisin, p.39-52. 2004Anlisi de gnere dels mitjans de comunicaci audiovi-

sual catalans. Informe juliol 2009. Campanya Mou-te per la igualtat. Indera, consultoria de gnere. Dis-ponible a: www.mueveteporlaigualdad.org/docs/analisis_genero_medios_catalanes_catalan.pdf Eines per a un periodisme no sexista. Associaci de Dones Periodistes de Catalunya. http://www.adpc.cat/05_ComFem/05_eiPerNS.htm Gallego Ayala, Juana (dir.). La prensa por dentro. Pro-duccin informativa y transmisin de estereotipos de gnero, Barcelona. Los libros de la frontera. 2002 Quin figura en las noticias? Proyecto de Monitoreo Global de Noticias 2010, aspectos destacados de los hallazgos preliminares. GMMP. Disponible a: www.whomakesthenews.org/images/stories/website/gmmp_reports/2010/gmmp_2010_prelim_key_sp.pdfLpez Dez, Pilar. Los medios y la representacin de g-nero: algunas propuestas para avanzar. Feminismo/s, 11. Centro de estudios sobre la mujer. Universidad de Alicante. pp. 95-108. juny 2008. Disponible a: http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/9000/1/Feminismos_11_06.pdfPlataforma de Beijing para la Accin: http://www.un.org/womenwatch/daw/beijing/index.htmlFranquet, Rosa. Por un discurso no androcntrico de los medios de comunicacin, en VV.AA. El sexismo en la ciencia, Universidad Autnoma de Barcelona. Barcelona. 1982

professi. En aquest sentit, Joana Garcia Grenzner pensa que no s que hi hagi tant una separaci entre lacad-mia i la prctica, sin que hi ha mltiples camins per fer prctica periodstica. La periodista defensa la necessitat de construir agenda informativa alternativa i reivindicar lexcellncia del que es fa: Cal posar en valor la feina de bons professionals, de mitjans comunitaris independents, alternatius mixtes, i tamb de projectes amb visi de gne-re fora potents que sestan desenvolupant els ltims anys, amb una voluntat de formaci i una prctica en aquest sentit, i aix s per la feina de les dones i de les persones feministes que participen en aquests espais.

Per a Elvira Alts, el primer pas per apropar els resultats de la recerca als mitjans s salvar els prejudicis i/o la indiferncia que la recerca de gnere i feminista desvetlla en els mitjans de comunicaci. A nivell acadmic, tot i la manca de formaci i dassignatures sobre perspecti-va de gnere a les facultats de comunicaci, qui impar-teix la matria pot completar els seus materials docents dexemples, lectures i reflexions que obrin aquest cam a lalumnat. Lexperta assenyala una srie de punts clau per avanar en aquesta qesti: la formaci en perspectiva de gnere, tant dels futurs professionals del periodisme com

de qui est en actiu; una actitud ms crtica i militant de la societat enfront de la manca de representativitat feme-nina en els mitjans, i la reclamaci de respecte i denncia davant aquells productes meditics que atemptin contra la dignitat i el respecte que es mereixen les dones, tant si estan en lmbit de la informaci, de lentreteniment o de la publicitat.

FOTO

: HEL

MUT

GEV

ERT

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones8

Dossier

El periodisme no sexista avana lentament La perspectiva de gnere i el llenguatge no sexista sestan incorporant molt lentament als mitjans de comunicaci, segons diverses expertes en la matria. Les rutines periodstiques, com ara la tendncia a consultar sempre les mateixes fonts, o la rapidesa amb qu selaboren la majoria dinformacions, que deixa poc espai per a la reflexi, sn alguns dels factors que estan alentint aquest procs a les redaccions

Per Irene Peir

Lescs ress meditic de lesport femen continua sent un dels exemples ms paradigmtics del sexisme als mitjans de comunicaci. Noms destaca la visibilitat de les dones en esports com el tennis, per, fins i tot en aquest cas, es produeixen tractaments com aquests: Ve-nus Williams va centrar ahir de nou tot tipus de comentaris per lequipament esportiu amb qu va saltar a la pista de Melbourne. El seu culotte va suscitar una altra vegada la polmica.

Daquesta manera, informava el diari ABC el 28 de gener de 2010 sobre un partit disputat per la tennista nord-americana a lOpen dAustrlia. Lexemple est recollit al llibre Hablamos de deporte en femenino y masculino de lInstituto de la Mujer, que recull dades de diversos infor-mes sobre el tractament de les dones a les informacions esportives. Un daquests estudis, titulat Les imatges de les esportistes als mitjans de comunicaci (2007), revela que noms el 7% de les fotografies esportives aparegudes a la premsa pertanyen a dones i que noms el 0,44% de les pgines daquesta secci es dediquen a lesport femen.

El sexisme es manifesta en el conjunt de continguts dels mitjans de comunicaci. Lestudi ms ampli del mn so-bre gneres informatius que es realitza cada 5 anys, el Projecte de Monitoratge Global de Mitjans, indica que el 73% de les notcies tenen protagonistes masculins i, en un 91% dels casos, les opinions dexperts corresponen a homes.

Pel que fa a les causes de la baixa presncia meditica de les dones, Elvira Alts, experta en comunicaci i gnere que ha dirigit les dues darreres edicions del Projecte de Monitoratge Global de Mitjans a Espanya, assenyala: A les cpules jerrquiques, a qui consulten els mitjans, estan els homes. No es fa lesfor de buscar altres fonts.

Difcil dintegrar a les rutines periodstiques Teresa Carreras, directora de lagncia de notcies amb

visi de gnere La Independent i professora associada de la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), estn les causes daquest

fenomen al conjunt de rutines periodstiques: als mitjans, ja hi ha estructures fetes i muntades i els agraden poc informacions que vnen de fora i de sectors molt parti-culars.

Carreras opina que un dels factors que segueix dificultant la incorporaci de la visi de gnere als mitjans de comu-nicaci s la rapidesa i la immediatesa amb qu elaboren les informacions: Les rutines els impedeixen arribar a una teoria de dir farem que surtin ms els homes o les dones. Es reflexiona poc.

La Independent va ser fundada el 2007 per diversos grups de comunicadores i periodistes, aix com per as-sociacions de dones, amb lobjectiu dincorporar la visi de gnere als mitjans de comunicaci. Aix no obstant, la directora de lagncia reconeix que, fins ara, no ha aconse-guit incidir gaire en lagenda dels mitjans, per es mostra esperanada de cara al futur: Esperem que en un any o dos puguem tenir molta ms visibilitat als grans mitjans. Segons Carreras, un dels principals reptes s que els mitjans integrin la visi de gnere de forma transversal, doncs els que ja incorporen notcies amb aquesta perspec-tiva solen fer-ho noms en seccions concretes.

Per assolir aquest objectiu, Alts tamb considera fona-mental la formaci dels professionals en aquesta matria: Si primer no has reflexionat sobre qu significa, qu s el que vols transmetre, el que primer et surt sn les rutines que estan installades a les redaccions.

Programes de rdio i televisi dirigits per homesEntre els professionals que dirigeixen o presenten espais informatius, la presncia de dones tamb s minoritria, segons lestudi La paritat de gnere a la rdio i televisi pbliques del Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC) de 2008. Entre els directors de programes, la proporci dhomes ronda el 90% tant en rdio com en televisi, mentre que, entre els presentadors, la presncia femenina s ms elevada. Per exemple, en el cas de la televisi, les

dones

periodistesDones

9

dones presenten (o copresenten) el 31,8% dels programes i els homes, un 68,3%.

Un dels factors que dificulta la promoci femenina a crrecs de responsabilitat sn les dificultats ms grans de les dones per conciliar la seva vida personal amb les llargues jornades laborals que implica sovint lexercici del periodisme, una tendncia que podria agreujar-se enmig del context de crisi econmica, segons Alts. La creixent precaritzaci de les condicions laborals del periodisme, i especialment de les dones, tamb ha estat denunciada en diverses ocasions pel Sindicat de Periodistes de Ca-talunya.

Sigui com sigui, Carreras adverteix que laccs de les dones a crrecs de responsabilitat no s lnic factor que pot afavorir la perspectiva de gnere als mitjans. La di-rectora de la Independent, que ha estat vinculada a Rdio Televisi Espanyola (RTVE) durant 25 anys, recorda que la corporaci es va dotar dun codi per garantir la igualtat de gnere, per no sen controla el compliment, lamenta, ni si la igualtat est en el productes que ells ofereixen, que seria el ms important.

La Llei dIgualtat que va aprovar el Congrs dels Diputats lany 2007 contemplava que els mitjans estatals (RTVE i lagncia EFE) havien de promoure laccs de les dones a crrecs de responsabilitat, aix com garantir la igualtat de gnere en els seus continguts. Moltes altres normatives, entre elles la llei que regula el sector audiovisual a Catalu-nya (2005), tamb estableixen el tractament igualitari de dones i homes als mitjans.

Tot i aix, molts exemples segueixen mostrant que els mitjans de comunicaci vulneren sovint el principi digualtat de gnere. Eullia Lled, doctora en filologia romnica i experta en llenguatge no sexista, en recull alguns a la seva darrera obra, Cambio Lingstico y prensa, com ara el se-gent fragment del diari Qu! (28 de gener de 2008): Va succeir al districte de Villaverde. Un jove de 26 anys que passejava amb la seva parella va ser agredit per un grup de gent, va rebre cops amb un bat de beisbol i cremades de cigarreta al coll i a la cara. La seva parella tamb va resultar ferida.

De tota manera, Lled explica que aquests mals exem-ples conviuen amb algunes bones prctiques, com ara la incorporaci daspectes referents al llenguatge no sexista als llibres destil dalguns diaris: Hi ha diaris que vetllen perqu a poltiques, artistes, dones que apareixen a la premsa no se les anomeni pel nom, sin pel cognom, o pel nom i pel cognom, s a dir, duna manera equivalent a com sanomena els homes.

En el cas de la rdio i la televisi, Lled admet que la immediatesa del llenguatge audiovisual fa ms difcil

Homes Dones

Sn protagonistes de les informacions

73% 27%

Es menciona la seva relaci de parentesc

5% 17%

Sn citats com a experts/es 91% 9%

Homes Dones

Treballar 25,6% 10,8%

Divertir-se 22,6% 10,8%

Cuidar-se 8,3% 27,3%

Atendre els altres 3% 12,9%

Mostrar afecte 0,8% 2,9%

Homes Dones

Privat 37,5% 60,5%

Pblic 51% 28,2%

mbits en qu succeeixen les accions dels anuncis dels mitjans pblics

Activitats realitzades per dones i homes en anuncis de mitjans pblics

Funcions de dones i homes als gneres informatius

Resultats del Projecte Global de Monitoratge de Mitjans de 2010 a lEstat espanyol

Linforme presentat per Ignacio Bosque, de la RAE, va ser font de tot un seguit de crtiques i suports

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones10

Dossier

Lestereotip postfeminista en ficci Sries de ficci com Ally McBeal, Sexo en la ciudad o Mujeres Desesperadas, protagonitzades per dones amb xit professional per amb mancances en lesfera personal i afectiva, estan infludes pel postfeminisme, corrent que critica que shagi imposat a les dones un model mascul, que denigra rols com la cura dels fills o de la llar. El postfeminisme considera que el matrimoni i la maternitat sn objectius tan lloables com lxit pro-fessional.

Lestudi Representaciones de la Mujer en la ficcin postfeminista de la investigadora de la Universidad Complutense de Madrid Mar Chicharro analitza aque-stes tres sries i exposa la segent reflexi de lautora postfeminista Angela McRobbie per referir-se a les seves protagonistes: pateixen les tensions prpies duna gen-eraci que es debat entre lxit en la vida pblica i les renncies i els fracassos en lesfera privada.

RECURSOS

Consell de lAudiovisual de Catalunya. La paritat de gnere a la rdio i televisi pbliques, 2008.Lled, Eullia. Cambio Lingstica y prensa. Edicions Laertes, 2013. Alfaro, Elida; Bengoechea, Mercedes; Vzquez, Be-nilde. Hablamos de deporte en femenino y en mas-culino. Instituto de la Mujer, 2011.Capdevila, Arantxa; Tortajada, Iolanda; Arana, Nria. Els rols de gnere, les relacions damor i de sexe en les sries de ficci. El cas de Sin tetas no hay paraso. A Quaderns del CAC. 2011. Disponible a: http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%3D&Mg%3D%3D&Jyc%3D&Mzc%3D

integrar el llenguatge no sexista, per que, malgrat aix, aquests mitjans tamb han integrat dobles formes com nens i nenes o actors i actrius.

Lled recorda que les dobles formes van ser laspecte ms criticat per linforme Sexisme lingstic i visibilitat de la dona, presentat per lacadmic de la Real Academia Es-paola (RAE), Ignacio Bosque, el mar de 2012. Linforme, subscrit per 26 acadmics de la RAE, qestiona les guies de llenguatge no sexista publicades per diverses instituci-ons pbliques, en considerar que difonen usos lingstics aliens a les prctiques dels parlants.

Molt crtica amb linforme de Bosque, Lled assenyala que, tot i qestionar les dobles formes, el document de la RAE en fa servir tres, cosa que demostra, fins a quin punt est integrat el seu s en el llenguatge. La filloga afegeix: Si qualsevol persona de la premsa ho veu, sadona de les dificultats que hi ha a negar una evoluci de la llengua que incorpora, no sistemticament, per que incorpora cada vegada ms dobles formes.

Parallelament a aquesta evoluci de la llengua, Lled es mostra convenuda que els mitjans tamb van incorporant el llenguatge no sexista progressivament: Sn canvis que sn molt lents, molt parcials, van en ziga-zaga. Costa una mica davaluar, perqu no s una cosa lineal i que vagi en progressi recta. Els canvis importants mai no van aix.

Els estereotips de gnere, resistents al canviMs resistents al canvi sn, en canvi, els estereotips de gnere, especialment en la publicitat i els gneres de fic-ci. Linforme del CAC del 2008 indica que el 33,2% de les dones que apareixen en anuncis publicitaris apareixen amb rols de seducci, una proporci que es redueix a l1,3% en el cas dels homes.

Pel que fa a la ficci, lestudi Els rols de gnere, les relacions damor i de sexe en les sries de ficci i la seva recepci per part de les i dels adolescents a Catalunya, una investigaci del CAC i la Universitat Rovira i Virgili (URV)

centrada en la srie Sin Tetas no hay paraso, evidencia el carcter sexista de les relacions entre els personatges. Iolanda Tortajada, una de les autores de lestudi i directora del Grup dinvestigaci en comunicaci ASTERISC de la URV, conclou: Tot el que es construeix t a veure amb el model tradicional de relacions sexuals i afectives, que est basat en la idea que els homes atrauen pel poder i les dones atrauen per la bellesa.

Tortajada considera que aquests estereotips tamb estan presents en formats informatius, com ara els magazins: Als magazins, quan de vegades sexpliquen segons quins temes, s que es fa molt sense qestionar tot aix. Es fan afirmacions que vinculen lamor a la qumica, al dest, a qestions mgiques....

En comparar els estereotips de gnere que mostren els mitjans i els que sn vigents a la societat, conclou: els mitjans fan una construcci de la dona que t una certa base social, per amb un perfil molt ms simplificat, molt ms exagerat i, fins i tot, de vegades inventat. s difcil sa-ber si els mitjans sn un model per a la gent o la gent qui inspira als mitjans, segurament hi ha una mica de tot.

Portades de lltim llibre dEullia Lled, doctora en filologia romnica i experta en llenguatge no sexista; i de lestudi elaborat per diverses autores sobre la srie Sin Tetas no hay paraso.

dones

periodistesDones

11

En els ltims anys shan elaborat manuals, shan realitzat cursos i shan impulsat premis amb lobjectiu de visibilitzar les dones i no estereotipar-les des dels mitjans de comunicaci. No obstant aix, la poca difusi dels materials a les facultats de periodisme i a les redaccions i les inrcies a qu est sotms el periodisme fan que les recomanacions no es compleixin

Per Anas Barnolas

El manifest de la Plataforma per a lAcci de Beijing el 2005, constituda arran de la Quarta Conferncia Mundial sobre la Dona de les Nacions Unides, va exhortar els mitjans de comunicaci a crear els seus propis me-canismes dautoregulaci per augmentar la representaci meditica de les dones. Des de llavors, entitats, instituci-ons i empreses periodstiques han impulsat estudis, cur-sos i dissenyat manuals per tal que les i els periodistes tinguin un referent de prctiques igualitries entre dones i homes.

De manuals, se nhan elaborat molts. Des dInstalar el equilibrio: Igualdad de gnero en el periodismo, que el 2009 va fer pblic la Unesco, i que es diferencia de la resta per dedicar un apartat a fer recomanacions a les periodistes que es troben a zones de conflicte; fins a Mu-jeres y periodistas primero. Manual sobre los estereotipos de gnero en los medios de comunicacin, a crrec de la consultora Joke Hermes per al Consell dEuropa, amb la participaci de lInstituto de la Mujer.

A Catalunya, la Regidoria de les Dones de lAjuntament de Barcelona, lInstitut Catal de les Dones, el Collegi de Periodistes de Catalunya, el Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC), el Consell de la Informaci de Catalu-nya (CIC) i lAssociaci de Dones Periodistes de Catalu-nya (ADPC) van elaborar Recomanacions. Tractament de la violncia masclista als mitjans de comunicaci, que el 2009 va actualitzar una primera versi del 2004 amb la inclusi de les novetats legals sobre violncia domstica. El 2011, el CAC, lInstitut Catal de les Dones i el Collegi de Periodistes de Catalunya, amb la collaboraci de lOb-servatori de les Dones, lADPC i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores van presentar Gnere i Mitjans de Comunicaci. Eines per a visibilitzar les aporta-cions de les dones, que s el resultat de la participaci de 25 mitjans de comunicaci, i deu especialistes durant dos anys. Va ser creat amb lobjectiu de qestionar, a travs dexemples concrets, com els homes i les dones apareixen representats. El material que inclou tamb ha estat el contingut de quatre Cursos sobre el tractament de la violncia masclista als mitjans de comunicaci, ges-tionats a travs de les seus del Collegi de Periodistes

de Catalunya dins el seu programa de formaci i on van assistir tant homes com dones periodistes que shi van inscriure directament.

I en la prctica? El document Impacte de les Recomanacions sobre el trac-tament de la violncia masclista en el Mitjans de Comuni-caci (2011), elaborat per lADPC, indica algunes millores en la informaci sobre la violncia masclista. Per exemple, cada cop sutilitzen ms fonts qualificades. En part, grci-es a la conscienciaci que sha pres i a la Llei del dret de les dones a eradicar la violncia masclista, que estableix el CAC com a rgan regulador.

En canvi, les recomanacions per visibilitzar les dones sn lluny de complir-se. Tal com demostra lestudi Proyecto de Monitoreo Global de Medios 2010, -que analitza com saborda la qesti del gnere en mitjans de comunicaci de cent pasos, entre ells lEstat espanyol, durant un dia- i que assenyala que les dones sn presents noms en el 23% de les notcies, i com a expertes en el 9%.

La majoria de vegades les i els periodistes no segueixen les recomanacions no pas per resistncia, sin perqu les desconeixen, afirma la periodista i membre de lADPC Marta Corcoy. En les redaccions es produeix molta rota-ci, recorda la periodista dEl Pas Milagros Prez Oliva.

Igualtat en el periodisme: molta teoria, poca prctica

Curs sobre tractament de la violncia masclista als mitjans, organitzat per lInstitut Catal de les Dones i impartit per Elvira Alts al Collegi de Periodistes.

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones12

Dossier

A ms, les prpies inrcies de producci impossibiliten que es pugui dedicar temps a reenfocar la perspectiva de gnere, afegeix Marta Corcoy.

Respecte a la seva difusi, Marta Corcoy recorda que la majoria dels estudis i els informes acaben tancats en un calaix. Tindrien ms sentit si fossin els fulls de ruta de les facultats. I aix sha de negociar amb les comissions que decideixen els plans destudi, proposa.

Per tant, les eines dautoregulaci sn un pas endavant, per no sn suficients. Segons Marta Corcoy, lefectiva visibilitzaci de les dones arriba quan aquestes ocupen crrecs de responsabilitat poltica, ja que els consells de redacci es decideixen segons lagenda poltica. I ms, en lactual periodisme de declaracions. Daltra banda, Mila-gros Prez Oliva considera que hi ha un cert cinisme en els mitjans de comunicaci. Les empreses periodstiques han assumit el CAC, com a rgan regulador, per quan les sanciona, ja no es mostren tan receptives. Formaci en igualtat fora de la universitatMentre les universitats no aposten per incloure la perspec-tiva de gnere en els plans destudi, els cursos de forma-ci complementria suposen lnica opci per a formar-se en visi de gnere. El 2012 el Collegi de Periodistes va oferir el curs Introducci a la formaci amb perspectiva de gnere, que va impartir la periodista especialitzada en drets humans i de les dones Joana Garcia Grenzner. En els curs shi van inscriure a ttol personal homes i do-nes periodistes, per tamb procedents daltres camps professionals. Anteriorment, Garcia Grenzner tamb va

impartir un mdul dins del taller Periodisme plural: per una informaci que inclogui a totes i tots per a professionals de les emissores locals de COMrdio. Aquesta iniciativa va posar de manifest com des dels mitjans de comunicaci tamb saposta per formar les i els periodistes.

A lhora denfocar els cursos, Joana Garcia Grenzner destaca que generalment els estudis sobre desigualtats de gnere tenen una perspectiva clssica dhomes i de dones, per gaireb no nhi ha que parlin sobre la representaci daltres identitats sexuals, que t molt a veure amb el g-nere com el lesbianisme, la bisexualitat, lhomosexualitat, o tampoc hi ha estudis de la representaci de la poblaci migrada en els mitjans de comunicaci. Segons ella, les dones com a subjecte general estem discriminades, es-tereotipades, infravalorades, victimitzades en els mitjans, per totes les dones no som iguals, ens travessen desi-gualtats de classe social i dtnia, per aix intenta que els seus cursos comprenguin aquestes tres perspectives.

El llibre destil i altres figures per la igualtat en els mitjansLInstitut Oficial de Rdio i Televisi (RTVE) i la Corpora-ci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en els ltims anys han incorporat la perspectiva de gnere en els llibres destil. En el cas de la CCMA, la cap de seguiment i qua-litat dantena de Catalunya Rdio i una de les periodistes que va participar en lelaboraci del llibre destil, Elisa Omedes, destaca que encara apareix algun els metges i les infermeres o b que, sinforma, per exemple, dels smptomes de linfart de miocardi en els homes, mentre que no es parla dels smptomes de les dones, que sn

- Els Premis de Comunicaci No Sexista que atorga LAs-sociaci de Dones Periodistes de Catalunya treballen per la responsabilitat vers la igualtat i per eradicar les discrimina-cions, i shan convertit en una cita que cada cop t ms ress meditic i que permet promocionar periodistes o ins-titucions.

En el seu inici, el 1993, hi havia les modalitats: Rosa del Desert, per a una periodista amb llarga trajectria; el Llir, per a les bones prctiques i el Card, per a les males praxis. Amb els anys, els premis ha anat canviant i en la seva vintena edici, hi ha diverses modalitats. Actualment es premia el periodisme rigors i de qualitat, fent visible les dones i les seves actuacions; per tamb hi ha altres categories com ara el premi a les iniciatives tecnolgiques i el foment del periodisme digital; per a una campanya de comunicaci; per a les empreses editorials... Es continua conservant la cate-goria de males prctiques, per denunciar i intentar incidir sobre mitjans o periodistes que no estan reflectint de forma acurada i responsable la participaci de les dones, ja sigui en la societat, o en la professi.

El premi, a banda de recompensar les bones praxis, tamb serveix de plataforma per fer ress dels i de les professio-nals que ajuden a construir les pautes duna comunicaci no sexista, destaca la periodista i membre de lADPC Marta Corcoy.

- El Premi Mila de Periodisme el convoca lAjuntament de Lleida i el Collegi de Periodistes i ja ha arribat a la sisena edici. La iniciativa forma part de les dotze rees que inclou el Pla Municipal de Poltiques dIgualtat de Gnere a Lleida, entre les quals hi ha la transmissi de valors i actituds igualitries, per evitar una imatge estereotipada i sexista de les dones en els mitjans de comunicaci i la publicitat. El president de la demarcaci de Lleida del Collegi de Periodistes i membre del jurat del premi, Josep Llus Cadena, fa un balan molt positiu de levoluci dels treballs que shan premiat perqu cada cop rebem menys treballs dencrrecs, s a dir, reportatges que no shan fet per dates assenyalades, com el 8 de mar.

Premiar la feina ben feta

dones

periodistesDones

13

RECURSOS

Cercador dexpertes de lInstitut Catal de les Dones. Disponible a: http://www14.gencat.cat/icdones_expertes/AppJava/frontoffice.do?reqCode=init&set-locale=ca_ESGnere i mitjans de comunicaci. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones. Institut Catal de les Dones, el Consell de lAudiovisual de Catalunya i el Collegi de Periodistes de Catalunya, 2011. Disponible a: http://www.periodistes.org/files/Eines_visibilit-zar_aportacions_dones%20%28web%29.pdfHermes, Joke. Mujeres y periodistas primero, Manual sobre los estereotipos de gnero en los medios de comunicacin, impulsat pel Comit Directiu per a la Igualtat entre Homes i Dones del Consell dEuropa, 2012. Disponible a: http://www.inmujer.gob.es/servRecursos/portada/docs/manual.pdf Instalar el equilibrio. Igualdad de gnero en el periodis-

me. Federaci Internacional de Periodistes i Unesco. Brusselles. 2009. Disponible a: http://unesdoc.unesco.org/images/0018/001807/180740S.pdf Quin figura en las noticias? Proyecto de Monitoreo Global de Medios. Informe Nacional. Asociacin Mundial para la Comunicacin Cristiana (WACC). 2010. Disponible a: http://www.adpc.cat/05_ComFem/document/Informe%20EspanyolGMMP_2010.pdf Llibre destil de TVE. Disponible a: manualdeestilo.rtve.es Llibre destil de CCMA. Disponible a: www.ccma.cat/llibredestil/Moreno Sard, Amparo; Rovetto Gonem, Florencia; Bui-trago Londoo, Alfonso. De quin hablan las noticias? Gua para humanizar la informacin. Icaria Editorial. Barcelona. 2008

diferents. A vegades aix passa perqu la mateixa font s qui no ho explica al o la periodista.

Un mbit en el qual es troben en dificultats inventades o reals s en equilibrar els dos sexes a les tertlies desport. Segons Omedes, et diuen que no troben tertulianes amb prou con-tinguts i aleshores els rebats que tamb hi ha tertulians que sn nefastos i ho argumenten dient que arrosseguen au-dincia. Alguns programes opten per portar dones ornamentals, per per fer aix, millor no portar-les, si al darrere no hi ha un bagatge o un inters, afegeix.

El diari El Peridico, malgrat que en el seu llibre destil no recull la perspectiva de gnere, s que t una figura que no t cap altre mitj en el mn, la Defensora de la Igualtat, a crrec de la periodista Eva Peruga, que s, en definitiva, un exercici dautocrtica per millorar el producte. Majoritriament les persones que sadrecen a la defensora sn dones i es pronuncien sobretot si la notcia dactua-litat implica qestions de gnere o sobre les imatges que acompanyen les notcies, afirma Peruga. A vegades no es tracta de queixes sobre el tractament de les notcies sin que diuen el que pensen duna notcia. Segons Pe-ruga, un tema pendent dels diaris s que els llibres destil incloguin la perspectiva de gnere. Aix com tamb que les bones prctiques de la versi en paper es reflecteixin a la versi digital, sobretot a lhora de reproduir les infor-macions de les agncies, comenta.

Com escriure sense discriminar?A lhora de dissenyar un manual de bones prctiques, treballar per un llenguatge no androcntric i inclusiu

continua sent un atzucac en qu ni la comunitat lingstica es posa dacord. La majoria dels mitjans de comunicaci han descartat el mecanisme lingstic del desdoblament per raons deconomitzar lespai, puntualitza Milagros Prez Oliva. Per utilitzar el genric femen, com, per exemple, fa el setmanari La Directa, tam-poc s una bona opci, ja que hi ha col-lectius molt masculinitzats i, si parlem en femen, estem parlant duna realitat que no existeix, alerta Garcia Grenzner. Aix doncs, limportant s ls que es fa del llenguatge, explica la periodista: si

parles deliminar la sisena hora dels instituts de secundria i saps que s un sector altament feminitzat, has de fer una lectura del que implica: ms crrega per a les dones, que en la realitat sn les que van a recollir els infants a les escoles.

Altres prctiques: el cercador dexpertes i el recull de queixesLInstitut Catal de les Dones, amb la collaboraci de lAD-PC va inaugurar el 2006 un cercador dexpertes, que ha arribat a tenir 700 professionals, amb lobjectiu de propor-cionar fonts dinformaci a les i els periodistes. Una eina bsica i til per fer visibles les dones duna manera digna i que durant el 2012, cada mes va rebre 358 visites.

Un altre instrument til per encaminar el periodisme i les informacions dels mitjans cap a la perspectiva de la igualtat sn les bsties de queixes com la de lInstituto de la Mujer o la de lInstitut Catal de les Dones que, en el cas daquesta ltima, durant el 2012 va rebre 26 queixes relacionades amb el tractament de les dones en els mitjans de comunicaci..

Manual publicat per lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO) i la Federaci Internacional de Periodistes (FIP)

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones14

Dossier

Segons dades de lInforme Anual de la Profesin Peri-odstica 2012, que elabora lAsociacin de la Pren-sa de Madrid (APM), estem assistint a la major crisi dels mitjans que es recorda. La davallada de publicitat, que sha redut un 38% entre 2007 i 2011, ha fet caure 197 mitjans de comunicaci els ltims cinc anys i perdre 6.393 llocs de treball. Una crisi que sha tradut tamb en un deteriorament de les condicions de treball en els mitjans dinformaci, sent habituals les reduccions de salari i les contractacions ms precries.

Aquesta situaci afecta directament la qualitat de la in-formaci, tal com assegura la professora de Comunicaci i directora del grup de recerca Comress-Incom UAB en Comunicaci i Responsabilitat Social, Carme Ferr Pavia: La precarietat laboral s enemiga del lliure exercici, de la transparncia i de lequilibri, ja que lautocensura que sempre poden exercir els informadors saccentua quan els llocs de treball corren perill.

Per a ms, la desaparici de mitjans va en detriment de la pluralitat necessria per garantir la funci social del periodisme en el sistema democrtic. Per al periodista Ser-gi Picazo, membre del collectiu de periodistes Contrast i coordinador de lAnuari Media.cat, a ms concentraci de mitjans en poques mans, pitjor periodisme, pitjor de-mocrcia i pitjor pluralisme ideolgic. La concentraci empresarial tamb afecta als continguts, perqu ens aboca a la repetici constant, i en all que respecta a la pluralitat ens deixa amb menys opcions de contrastaci, segons Ferr.

Prestigiar la professiA la crisi financera i de model industrial que viu el pe-riodisme se suma un cert desprestigi de la professi, accentuat per la consolidaci de certes prctiques que fan perdre la credibilitat dels mitjans: informacions sense contrastar, opinions concentrades en poques veus, nul-la representaci als mitjans de certs collectius o grups socials, propaganda disfressada dinformaci, silenciar o sobredimensionar certs temes segons els interessos pol-tics o empresarials afins al mitj, etc. Prctiques habituals sobretot als grans mitjans, que alimenten la idea duna certa manipulaci meditica per servir als interessos dels grans grups de comunicaci. A ms a ms, errors greus en lexercici de la professi com la foto falsa dHugo Ch-

vez publicada recentment a la portada de El Pas o fins i tot casos delictius com les escoltes illegals del diari de Rupert Murdoch News of the World amb Rebeca Brooks al capdavant, danyen seriosament la imatge de la premsa i amplifiquen la desafecci i la manca de credibilitat dels mitjans.

Moltes daquestes prctiques tenen a veure amb la falta dindependncia poltica i econmica dels mitjans. De fet, linforme de lAPM assenyala que lenduriment de la situ-aci econmica i les dificultats que tenen les empreses per assegurar les seves fonts dingressos, sha tradut en un augment de les pressions que pateixen els periodistes en la seva feina. Aix, gaireb tres quartes parts de les persones enquestades manifesta haver-se sentit pressionat en alguna ocasi i el 80,4% assenyala al cap o a lempresa com lorigen daquestes pressions.

La presidenta del Consell de la Informaci de Catalunya

Anuari Mdia.cat: els silencis meditics de 2012LAnuari Mdia.cat 2013 s un projecte de periodis-me dinvestigaci que presenta en forma de llibret quinze reportatges en profunditat sobre quinze temes silenciats, marginats o maltractats pels grans mitjans de comunicaci durant el 2012, tal i com explica Sergi Picazo, coordinador de lAnuari juntament amb Roger Pal. Amb aquesta iniciativa, que va comenar amb ledici de lAnuari 2011, es pretn fer un toc datenci sobretot als periodistes del pas, per denun-ciar que hi ha temes que per interessos empresarials o poltics, per les rutines de producci o per falta de temps que tenen molts periodistes, acaben per no sortir a la premsa catalana. El llibre veur la llum grcies a un projecte de micromecenatge a travs del qual shan aconseguit els set mil euros necessaris per a la seva edici en noms set dies. LAnuari s una iniciativa de lObservatori crtic Mdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundaci Escacc. Compta tamb amb el suport del mster La Comunicaci dels Conflictes Socials de la UAB i enguany, amb la collaboraci de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Vic i la Universitat de Valncia.

Refundar el periodismeDavant els condicionants que afecten avui dia la tasca periodstica, com sn la precarietat laboral o els interessos poltics i econmics de les empreses meditiques, cal retornar als principis clssics de periodisme i prioritzar la responsabilitat social i tica de la professi

Per Paloma H. Pastor

dones

periodistesDones

15

(CIC), Llcia Oliva, denuncia que els mitjans de comuni-caci convencionals tenen grans interessos econmics i poltics que, sovint, posen per davant del dret de la gent a saber i de ltica periodstica. Davant daquesta situaci, s necessari reivindicar ltica de la professi: Cal una po-sici ferma i decidida per part del conjunt de la professi periodstica a favor duna informaci lliure, independent, honesta i rigorosa; s a dir tica, a ms que calen en-titats dins de les redaccions que ajudin als periodistes a treballar amb rigor, llibertat i professionalitat a favor de la ciutadania i no dels interessos de les empreses, i que defensin els periodistes quan es queixen perqu no poden treballar en aquestes condicions.

Tamb per a Carme Ferr, recuperar la credibilitat dels mitjans passa per mostrar independncia dels poder pol-tics o empresarials: Aix vol dir mitjans pblics controlats per independents dels partits, i empreses privades prou fortes per resistir el poder dalguns anunciants. Pel que fa a la qualitat de la informaci, cal ms contrastaci, ms originalitat i rectificaci, a ms de formaci per conixer casos prctics i saber quines sn les normes bsiques i mnimes autoregulades de la nostra professi.

Cap a un nou modelLa situaci actual dibuixa un futur incert per al periodisme. Excellncia i independncia semblen eines clau per recu-perar credibilitat i prestigi. Tamb sembla clar que el futur

de la professi passa per les noves tecnologies i la cultura audiovisual, doncs creix de forma espectacular la tendn-cia a informar-se per aquests mitjans. El repte continua sent, per, trobar el model que permeti mantenir el nivell de qualitat en els continguts i alhora garantir la rendibilitat econmica que busquen les empreses meditiques.

Innovaci i originalitat tamb sn peces importants per captar latenci del pblic. Per a Sergi Picazo, aquell mitj de comunicaci que intenti fer una cosa diferent, original, prpia, amb reportatges i temes elaborats per la seva redacci ntegrament, tindr ms opcions de sobreviure, per tamb apostant per laudiovisual, per les noves tec-nologies i les xarxes socials com a mecanisme de difusi. A ms, cal comptar amb els interessos de les audincies, tal com afirma Carme Ferr: la situaci actual hauria de fer mirar les empreses cap a la realitat dels ciutadans. La professora pensa que la crisi pot tenir, en aquest sentit, efectes duals: Per una banda, ms competncia per la publicitat i ms necessitat de respondre a mercat; i, duna altra, la recerca de ms participaci de les audincies i de quins sn els interessos de la gent.

De fet, Catalunya compta amb una llarga tradici de mit-jans vinculats a la societat civil, un periodisme que est en ala amb iniciatives molt interessants dagrupacions de periodistes, de reporterisme amb crowfunding, de mitjans digitals de gran qualitat. Per a la periodista Joana Garcia Grenzner, experta en comunicaci de moviments socials,

Total home dona Fins 30 31-40 41-50 51-65 Ms de 65Augment de latur i precarietat laboral 51,4 48 54,5 54,5 51,9 48,9 51,3 30,4

Mala retribuci del treball periodstic 12,3 10 14,4 18,8 14,8 9,5 6,1 4,3

Manca independncia poltica o econmica dels mitjans

11,4 12,9 10 9,9 9,8 12,2 13,8 21,7

Manca rigor i neutralitat en exercici professional

7,1 10,1 4,2 2,2 6,3 8,3 10,9 13

Crrega de feina i manca de temps per elaborar info.

5,8 4,6 7 7,2 6,8 8 1,3 4,3

Mala valoraci social i professional periodistes 2,5 2,1 2,9 2 2,8 1,9 3,3 -

Deficient formaci de professionals del periodisme

2,2 3,1 1,3 1 1,1 3,4 3,1 13

Diferncies salarials entre gestors i periodistes 2 2 2 2 2,3 1,5 2,2 -

Altres respostes 1,8 2 1,7 0,2 1,6 2,4 2,8 4,3

Procs de concentraci dempreses de mitjans 1,2 2 0,5 1 0,8 1,2 2 -

Intrusisme 1,2 1,6 0,8 1,2 0,8 1,5 1,3 4,3

Competncia entre informaci generada pels mitjans

0,9 1,5 0,4 - 0,7 1,2 1,7 4,3

Dificultat daccs a fonts dinformaci 0,2 0,2 0,1 - 0,3 - 0,2 -

Edat en anys

Dades de lInforme de la Profesin Periodstica 2012. APM: Enquesta professional 2012. Xifres en percentatges

Els periodistes no estan cmodes per les tensions econ-miques i poltiques, i aix afecta a la qualitat de la informa-ci, com es desprn del darrer Informe de la Premsa de Madrid i de les conclusions de lestudi tica i Excellncia

informativa. Ltica periodstica davant de les expectatives dels ciutadans, realitzat entre els anys 2007 i 2010 a quatre universitats de l'Estat (Pompeu Fabra, Carlos III de Madrid, del Pas Basc i de Sevilla).

Quin s el problema ms important que t avui en dia la professi periodstica?

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones16

Dossier

RECURSOS

Asociacin de la Prensa de Madrid. Informe Anual de la Profesin Periodstica. 2012AA.VV. Queremos saber. Cmo y por qu la crisis del periodismo nos afecta a todos. Debate, 2012Moreno, A. De quin hablan las noticias? Gua para humanizar la informacin. Icaria, Coleccin Akademeia. Barcelona, 2007Serrano, Pascual. Traficantes de informacin. La histo-ria oculta de los grupos de comunicacin espaoles. Madrid. Ediciones Akal, 2010Alsius, Salvador (Ed.) Alcal, Fabiola; Figueras Maz,

Mnica; Rodriguez-Martnez, Ruth; Mauri, Marcel; Salgado, Francesc; Singla, Carles; Tulloch, Christop-her. The Ethical values of journalists. Field research among the media professionals in Catalonia. Collecci Lexikon. Direcci General de Difusi Corporativa. 2010. Disponible a: http://llibreria.gencat.cat/pro-duct_info.php?products_id=4584LEXIKONAlsius, Salvador; Salgado, Francesc (eds.) & VV.AA. La tica informativa vista por los ciudadanos. Contraste de opiniones entre los periodistas y el pblico. Barcelo-na: Editorial UOC. 2010

aquests mitjans tenen molt ms en compte laudincia, no tenen una visi unidireccional, se sostenen amb gent que se subscriu o iniciatives de micromecenatge i els fluxos de comunicaci estan molt ms vius.

En la mateixa lnia, Amparo Moreno, catedrtica emrita de Comunicaci a la UAB i vicedegana del Collegi de Peri-odistes de Catalunya, aposta per humanitzar la informaci, per un periodisme obert a la participaci de les dones i els homes i que pensi per a la ciutadania plural. Segons la catedrtica, les explicacions que donen els mitjans de co-municaci de la realitat complexa del mn es basen en un model androcntric, cal fer visible tot all excls i veure el paper que juga en un entramat complex. En aquest sentit, assegura Moreno, Internet pot ser una eina per construir un nou discurs plural, en xarxa, horitzontal, collaboratiu, que trenqui el paradigma androcntric.

Davant de lanomenat periodisme ciutad i els nous ca-nals de comunicaci que ofereix la xarxa cal no oblidar, per, que s el professional del periodisme la persona legitimada professionalment per dur a terme la tasca din-terpretaci i intermediaci per apropar la veritat dels fets a la ciutadania, i en aquest sentit cal distingir entre opini i informaci i entre mitj per comunicar i mitj de comu-

nicaci. En aquest sentit, Llcia Oliva reconeix que totes les frmules alternatives que estan naixent ara grcies a Internet sn molt interessants i poden fer molt a favor del dret de la gent a saber, per tamb hi ha molta confusi sobre el que es pot creure i el que no, per tant caldrien una autoregulaci i una identificaci que dons garanties a la gent que aix que diuen s veritat. A ms que s ne-cessari no oblidar el paper dels mitjans convencionals: Cal exigir-los que facin la seva feina dinformar, formar opini, controlar al poder poltic i donar veu a tots els punts de vista i a la ciutadania. s important que aquests mitjans facin la seva feina amb tica i qualitat perqu arriben a molta gent i encara tenen molta influncia, assegura la presidenta del CIC.

Segons paraules de Carmen Riego, presidenta de lAso-ciacin de la Prensa de Madrid, a la presentaci de lIn-forme Anual de la Profesin Periodstica, la satisfacci amb lexercici de la professi, la defensa dels interessos tics i deontolgics, i les conviccions properes a les idees clssiques del periodisme, allunyades del relativisme, s el que ha danimar-nos i ensenyar-nos el cam per al peri-odisme del futur, sigui quin sigui el suport en qu haguem de fer-ho.

Codis tics i principis del periodismeDes de laparici dels primers codis deontolgics del periodisme a principis del segle XX, organismes, associacions i mitjans a nivell internacional han mostrat la seva pre-ocupaci per establir una srie de principis tics per al bon exercici de la professi, en forma de codis, declegs, recomanacions o manifestos. Destaquen els Principis Internacionals dtica Professional del Periodisme publicats per la UNESCO el 1983; el Codi Europeu de la Deontologia del Periodisme, aprovat pel Consell dEuropa el 1993; el Codi Deontolgic de la Professi Periodstica de la Federaci dAssociacions de Periodistes Espanyols (FAPE), aprovat el mateix any, entre daltres. A Catalunya, el Collegi de Periodistes va impulsar al 1992 la Declaraci de Principis de la Professi Periodstica a Catalunya, que a partir de dotze criteris pretn estimular una reflexi autocrtica sobre els valors tics que han de prevaldre en lexercici de la professi.

Tots aquests codis deontolgics destaquen els principis bsics del bon periodisme, qestions com: la veracitat, lobjectivitat, la imparcialitat, la distinci clara entre infor-maci i opini, la contrastaci de les dades, la integritat, lexactitud, la responsabilitat amb el pblic, la defensa de la llibertat dinformaci, la rectificaci de les informacions errnies, el respecte a la privacitat o el respecte a la presumpci dinnocncia.

dones

periodistesDones

17

Els mitjans de comunicaci, com a transmissors dinfor-maci i opini, sn claus per donar una forma o una altra a les construccions socials en el nostre imaginari collectiu, per reforar o minorar estereotips lligats a la feminitat i la masculinitat. Els periodistes, com a indivi-dus a la societat, tamb poden embeures daquest oasi digualtat esmentat. Susana Menndez, pedagoga i amb anys dexperincia com a agent digualtat entre homes i dones, assenyala que s necessari que les persones professionals que intervenen de forma tan clara en mbits de la societat, com sn els periodistes, tinguin les idees clares pel que fa a qu estan transmetent quan parlem de gnere. Necessitem que arribi ms informaci i formaci a la professi en el seu conjunt.

No noms es tracta duna qesti de llenguatge la im-portncia del qual valorarem ms endavant, sin que, com assenyala en el seu llibre la professora de la Univer-sitat de Mlaga Mara Teresa Vera: Informar comporta simultniament lallament dun fet per naturalesa inscrit en el continuum de la realitat social i la individualitzaci duna part sobre el tot. () Aquest mats dartificialitat, el sentit de la qual s social, verifica que cadascuna de les frases de la construcci de la informaci la selecci, la jerarquitzaci i la interpretaci i el conjunt total posseei-xen un component social i cognitiu que excedeix fins i tot al textual i dna tot el seu sentit al component informatiu.

Per exemple, Nuria Varela, periodista experta en violn-cia de gnere i responsable institucional de la posada en marxa de la Llei Integral Contra la Violncia de Gnere, considera que no sha aconseguit connectar lorigen de la violncia cap a la dona amb el continu. s a dir, no sha sabut contextualitzar els casos concrets de violncia de gnere amb el component del continu social que origina i

mant aquesta violncia. La correlaci entre falta digualtat i violncia no ha arribat en els missatges dels mitjans de comunicaci.

Segons el seu parer no sha aconseguit incidir en lima-ginari collectiu, en la conscincia compartida com a so-cietat. Hem aconseguit un ampli rebuig i condemna per a lagressi i lassassinat, per no hem aconseguit anar a lorigen. No hem mogut els fonaments sobre els quals sassenta la realitat. Ara tot s ms subtil. Algunes coses les hem emmascarat. Tenim 600.000 maltractadors iden-tificats a Espanya.

El poder de perpetuar estereotips o ser agent de canviOasi dIgualtat. Amb aquesta expressi es refereixen les expertes a la falsa visi dun mn i societat igualitria on les barreres de gnere i les discriminacions estan superades. Els mitjans de comunicaci, en nombroses ocasions, reflecteixen aquest oasi i el perpetuen mitjanant opini diluda a la informaci i estereotips fets notcia. Aquest oasi digualtat comporta cegueses compartides sobre lorigen de les problemtiques, sobre els drets de la dona, la violncia soferta o el sexisme en els rols. Cegueses que desvirtuen o desenfoquen la realitat, i per tant, no sn exemples de bon periodisme

Per Ana Vallina Bayn

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones18

Dossier

Reculades en igualtat i desvirtuaci del feminismeEn un altre pla, les decisions poltiques en el marc de la crisi econmica han suposat una retallada entorn del 20% per a les poltiques digualtat i lluita contra la violncia de gnere, desprs de leliminaci del ministeri dIgualtat a les mans de lExecutiu que havia estat el seu impulsor i creador. Susana Menndez apunta i lamenta lagreujant implcit de transmetre a lopini pblica que aquests fons pblics destinats a la igualtat eren prescindibles.

Un centenar dorganitzacions feministes van subscriure un comunicat-denncia el juny de 2012 en el qual alertaven de la clara reculada per als drets de la dona que les retallades implicaven; expertes internacionals i nacionals comparteixen inquietud sobre aquests passos enrere, i veus com les de la britnica Natasha Walter, subscriuen que estem davant el retorn del sexisme. Per la seva banda, Nuria Varela detecta que desprs dun perode de consecutius avanos per als drets de la dona, ara hi ha certa fatiga social al voltant dels temes digualtat, espe-cialment de la violncia. La periodista constata que ens trobem en un moment histric similar a lexperimentat amb larribada de Ronald Reagan i Margaret Thatcher al poder en els 80, quan el corrent conservador i liberal va arreme-tre contra els avanos en drets de la dona aconseguits a les dcades dels seixanta i setanta. s una reacci a la llibertat adquirida per la dona.

Varela afegeix que com a atac a aquests avenos, es desvirtua el significat de feminisme. Per aconseguir aques-ta confusi social sobre un terme encunyat en segles dhis-

tria que ara errniament es vincula a la supremacia de la dona sobre lhome sha inventat la ideologia de gnere, shan vinculat paraules i idees a certs termes del feminisme deformant-les. Aquelles persones que els ma-nipulen els utilitzen malament i els oposen al concepte de famlia tradicional. Estem assistint a una frria reacci de lEsglsia i collectius ms conservadors.

Per quin paper juguen els mitjans de comunicaci en aquesta conjuntura? Quina responsabilitat tenen com a constructors dimatges i conscincia? Segons la publicaci El sexe de la notcia, editada per la Diputaci de Barcelona, els estereotips sn les cristallitzacions dels sentiments. De manera que es constata que el contingut daquests estereotips est vinculat a lestructura social, que funciona duna manera dialctica. Per tant, s possible reforar o afeblir la imatge projectada de la dona.

Al seu llibre, Nines vivents, Walter incideix en com el porno sha traslladat als diaris, la publicitat, la msica. Els grans mitjans de comunicaci han comenat a partici-par dels valors esttics del porno tou en all que lautora defineix com una cultura hipersexual.

A travs dun compendi de declaracions i testimoniatges, Natasha Walter conclou amb la inquietant percepci que la pressi per convertir-se en un objecte sexual recau sobre les nenes cada vegada ms joves. La imatge estereoti-pada de dones que han adquirit un fals poder a travs de la seva sexualitat copa les programacions audiovisuals i les portades de les revistes.

La imatge de la dona com a objecte sexual segueix sent una constant a la publicitat, lentreteniment i la premsa. Existeix una doble moral, afirma Varela, ja que els diaris publiquen reportatges extraordinaris que denuncien la trata dssers humans per a la seva explotaci sexual per part de les mfies, i pgines ms enrere, publiquen els anuncis de prostituci. Anuncis que estan en la seva majoria en mans de les mfies, segons sha pogut comprovar.

Susana Menndez explica la ceguesa social cap a la rei-ficaci de la dona com a objecte sexual amb un exemple: la recent polmica suscitada per laparici dun bust de dona nu en el cartell oficial dels Carnestoltes de Reus. Els organitzadors es van negar a qualificar com a sexista el cartell, per no obstant aix s van accedir a retirar-lo per plagi. Un plagi duna web pornogrfica nord-americana, apunta Menndez, qui assenyala que lluny danalitzar la situaci per identificar possibles imatges masclistes a la comunicaci institucional, la reacci emocional i virulenta de defensors i detractors del cartell va derivar, una ve-gada ms, en una ximple guerra de sexes.

Responsabilitat sobre les idees i paraules publicadesEls mitjans de comunicaci, en la mesura que arriben a tanta gent, tenen responsabilitat en tot aquest assumpte, afirma Susana Menndez. Aix, aquesta especialista en

Portada dun nmero de la revista Alfa y Omega que illustra clarament el rebuig i latac al feminisme.

dones

periodistesDones

19

RECURSOS

Vera, Mara Teresa y Ballesteros, Rosa Mara (coords.). Mujeres y medios de comunicacin. Imgenes, mensa-jes y discursos. Mlaga. Universidad de Mlaga. 2004. Pg. 139.Walter, Natasha. Muecas vivientes. El regreso del sexismo. Madrid. Editorial Turner. 2010. Pg. 53. Pg. 187Alts, Elvira; Bach, Marta; Gallego, Joana; Pluj, Marta y Puig, Montserrat. El sexe de la noticia. Barcelona. As-sociaci de Dones Periodistes de Catalunya/ Diputaci

de Barcelona. 1999. Pg. 41Nez Domnguez, Trinidad y Loscertales Abril, Felici-dad (coords.) Las mujeres y los medios de comunica-cin. Una mirada de veinte aos (1989-2009). Instituto Andaluz de la Mujer. Sevilla. 2009.Vigara Tauste, Ana Mara y Jimnez Cataln, Rosa (eds) Gnero, sexo, discurso. Madrid. Ediciones del Laberinto. 2002.www.feminicidio.netwww.fundacionlydiacacho.org/

projectes digualtat assenyala que costa identificar lopini i diferenciar-la de la informaci en els mitjans de comuni-caci. Lopini es cola a la informaci i al final acaba rati-ficant i consolidant pensaments estereotipats. Contribueix a alimentar arquetips masculins i femenins.

Les informacions que ometen la visi de gnere esbiaixen lanlisi de la realitat. Ignoren una part de lanlisi desdibui-xant aix el resultat de la informaci. Situen en el pla de la notcia objectiva llocs comuns estereotipats. En aquesta connotaci, les reivindicacions per una informaci sense aquest desenfocament per sexisme o per mimesi amb lan-teriorment citat oasi digualtat excedeixen als collectius feministes, i fins i tot la comunitat cientfica internacional ha alat la veu. Desprs dunes polmiques declaracions institucionals del rector de la Universitat dHarvard el 2005 on afirmava categricament que les dones tenien menys capacitats innates per a les cincies que els homes, catedrtiques i investigadores com Elizabeth Spelke van comenar una rdua campanya. Van reptar a provar ci-entficament aquestes afirmacions que qualificaven com no-cientfiques, pur prejudici. La premsa es va fer ress de les paraules del rector com a polmiques, per els hi conferia fonament cientfic titllant dexagerada la reacci de les cientfiques.

En aquesta lnia, Susana Menndez apunta a laparici del concepte en el periodisme actual de violncia domstica en substituci de violncia de gnere, la qual cosa des-virtua lorigen de la problemtica i retorna al privat una violncia que s un problema social. La pedagoga reco-neix limitacions a la dotaci de la Llei Integral Contra la Violncia de Gnere, per aix i tot, considera que desprs de vuit anys de vigncia, s increble que shagi tradut en determinats sectors de la poblaci com si shagus concedit massa drets a les dones perqu sotmetin els homes. De vegades els mitjans posen errniament ms lenfocament en la vctima que en lagressor del que ho haurien de fer, conclou.

Ara el mn s ms blau i rosa que mai, sentencia Vare-la. No podem pretendre que els adolescents siguin igua-litaris i tinguin altres models diferents de parella. Aquesta s una altra de les grans fallcies. El pas del temps no

provoca el canvi, tot el contrari, cal treballar-lo molt. En aquesta tasca els mitjans de comunicaci tenen un paper destacat com a reflex de la societat i possibles agents de canvi.

El llenguatge i els smbolsDefinir una situaci, normativa o problema duna o una altra manera condiciona el seu significat, i per tant, el posicionament del lector davant el tema. En periodis-me existeixen mltiples exemples lligats a dicotomies i al feminisme. En una breu enumeraci, destaca el cas de la Llei De Drets Sexuals i Reproductius, escurada a la premsa de forma generalitzada com a llei de lavortament, amb les conseqents connota-cions i polmiques ideolgiques; tamb el tema de la prostituci, on amb prou feines susa el terme dona prostituda, ni vctima, quan es desmantella una xarxa dexplotaci i trfic illegal de persones. Igualment, latribuci a la premsa de qualitats esttiques de les dones no pertinents, quan la seva aparici a les notci-es s fruit de la seva activitat professional o testimoni-atge, posiciona el lector.

La publicitat, lentreteniment i la premsa encara reprodueixen la imatge de la dona com a objecte sexual.

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones20

Dossier

Malgrat que es parla ja dels nadius digitals i que lelevat nombre dhores que passen els nois i noies davant els mitjans determina altament el seu sistema de valors, sembla que les poltiques educatives catalanes i de lEstat espanyol continuen fent un buit a la inclusi daquests coneixements dins el currculum escolar.

Ajudar al desenvolupament de lesperit crtic i a lanlisi de la realitat que es transmet des dels mitjans hauria de ser una responsabilitat dels governs amb la formaci dels joves, segons larticle 17 de la Convenci sobre els Drets de lInfant de les Nacions Unides, del 1990. A lespera de poltiques educatives ms favorables, la bona tasca desenvolupada des de fa anys per iniciatives pedaggiques privades o de lmbit universitari, la sensibilitat dalguns grups directius de centres escolars i linters de part del

professorat, porta la reflexi i la creativitat a les aules escolars del pas.

Nadius digitals, analfabets mediticsA partir de la seva experincia en leducaci sobre els mit-jans, Xavier Breil, mestre de catal i membre dAulaMdia associaci sense nim de lucre que des de fa ms de deu anys treballa per leducaci en comunicaci-, desta-ca que tot i que lalumnat haur acabat lESO passant 14.000 hores a lescola i 19.000 davant la televisi, no sap qu hi ha al darrera dels mitjans, com sescriuen el missatges, quines motivacions, interessos o objectius hi ha. El desconeixement de les dinmiques periodstiques i de la indstria de la comunicaci deixa en un estat de vulnerabilitat als joves, molt sensibles al gran poder que

Educant per una societat crtica

Educaci en comunicaci o alfabetitzaci meditica, tradut del terme anglosax Media literacy, sn dos conceptes que posen laccent en lensenyament dels mitjans de comunicaci i les tecnologies en el sistema educatiu. Des de fa dcades, han estat moltes les demandes per part del professorat de Primria i Secundria i daltres collectius de professionals de la comunicaci per aconseguir, sense xit, que aquesta matria formi part del currculum escolar, i desenvolupar aix lesperit crtic davant la representaci del mn que arriba des dels mitjans i la competncia digital de lalumnat. Pasos del Nord dEuropa, com Sucia i Finlndia, o daltres com Gran Bretanya, ens porten anys davantatge amb poltiques on leducaci meditica s assignatura obligatria

Per Cristina Mora

dones

periodistesDones

21

tenen els mitjans en la construcci de limaginari mental del mn. Quan els parles de com funciona la publicitat emocional, la identificaci i tots aquests temes, veus que no en tenen ni idea continua Breil-. Miren la tele cada dia i ni tan sols saben com funcionen els programes que ms els agraden. Els dius que el Gran Hermano s un programa guionitzat i, ms enll que sho creguin o no, s que ni sho havien plantejat.

AulaMdia s tamb una revista digital mensual, amb ms de 26.000 subscriptors, elaborada per professionals de la comunicaci i leducaci, que ofereix al professorat dEducaci Primria i Secundria Obligatria i a personal investigador, material didctic, articles i reflexions sobre lEducaci en Comunicaci.

Els valors educatius de la formaci en comunicaciEls mitjans de comunicaci influeixen en la formaci dels sistemes de valors de les persones, amb uns missatges altament condicionats per interessos comercials i poltics. Aquests aspectes sn sovint totalment desconeguts per joves i adolescents, i diferents collectius de professionals intenten treurels a la llum a travs de les seves propostes didctiques. Adquirir coneixements per discernir sobre la complexitat de la realitat, impulsar la capacitat de trans-formar-la i ajudar a construir nous discursos inclusius, sn alguns dels objectius de leducaci en comunicaci.

Seguint aquesta lnia, lAssociaci de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) va comenar a finals del 2012 a oferir Tallers de Recepci Crtica dels Mitjans, amb el suport de la Diputaci de Barcelona i de lAjuntament de Sant Boi, adreats a lalumnat dESO i altres grups de joves, com els dels Programes de Qualificaci Professional Inicial (PQPI). La proposta, de formaci en la lectura crtica de les notci-es i en lanlisi de la funci informativa dels mitjans, basa la seva metodologia en la participaci activa de lalumnat mitjanant debats a partir dexemples extrets de diaris i informatius de televisi, i dedica una especial atenci a tre-ballar els estereotips reproduts als mitjans. Concretament, la representaci de les dones i la divisi sexual dels rols socials. Per a la presidenta de lADPC, Lina Barber, com a usuaris dels mitjans de comunicaci cal ser crtics i saber llegir entre lnies. En redactar o produir notcies hem de ser conscients dels rols i models socials que reprodum i si volem o no ser corretja transmissora de segons quins valors. Actualment les dones i els homes som iguals per llei, per no per praxi. Els models estereotipats sexistes reprodueixen i divideixen els dos gneres dacord amb uns interessos, al final dels quals sempre trobem raons econmiques precedides per les ideologies patriarcals. Aix, la perspectiva de gnere en una formaci daquestes caracterstiques es proposa aguditzar la percepci dels i les joves vers una ciutadania plural i equitativa, lliure de discriminacions de cap tipus.

Altres grups com Teleduca, o Mitjans. Xarxa dEducadors i Comunicadors, treballen igualment des de fa anys pel de-senvolupament de la competncia comunicativa de les per-sones en els mitjans i les tecnologies de la informaci.

El nord dEuropa, capdavanterEls pasos nrdics sn una vegada ms referent. Duna banda, en la regulaci de leducaci en comunicaci, obli-gatria als centres educatius i desenvolupada extensament des de fa anys en la recerca universitria -amb referents com Nordicom (Centre nrdic dinformaci sobre recer-ca en mitjans de comunicaci), a Sucia-. De laltra, en ls dels recursos tecnolgics dins les aules, les parti-des governamentals en educaci, i les poltiques de les televisions pbliques, molt ms sensibilitzades amb els continguts educatius.

El 1997 el Nordicom, de la Universitat de Gotemburg, va establir lInternational Clearinghouse on Children, youth and Media, finanat pel govern de Sucia i la UNESCO, i inspirat en la Convenci de les Nacions Unides sobre els Drets de lInfant. Al llarg de la dcada dels 90, diferents or-ganismes darreu del mn van veure la necessitat destablir un centre internacional dinformaci sobre infncia i mitjans de comunicaci, posant especial mfasi en violncia medi-tica (la UNESCO, inicialment va crear lInternational Clea-ringhouse on Children and Violence on the Screen). Ara ja sn aproximadament 900 els participants daquesta xarxa integrada per 100 pasos, units per lobjectiu daugmentar la reflexi i el coneixement sobre els infants i el jovent i els mitjans de comunicaci i oferir informacions que serveixin de base per ladopci de poltiques rellevants.

Segons Jos Manuel Prez Tornero, director del Gabinet de Comunicaci i Educaci (UAB) creat el 1994 i catedrtic UNESCO de lUNITWIN Cooperation Programme on Media and Information Literacy, Som gaireb lnic pas dEuropa que no t un consell independent que reguli les comunica-cions. Tenim un esfor inversor decreixent per part dels

Aquesta fotografia i la que encapala el present article sn duns tallers impartits per AulaMdia.

Periodisme no sexista per a una ciutadania plural

dones22

Dossier

Vetllar per una representaci de les dones als mitjans de comunicaci basada en el respecte i la igualtat i trencar els estereotips sn els objectius principals diniciatives com la de lObservatori de les Dones en els Mitjans de Comuni-caci -pionera a Catalunya i nica a Europa-, creat el 2000 de la m de cinc Consells de Dones del Baix Llobregat i en el qual participen 14 ajuntaments i Drac Mgic, una coope-rativa fundada el 1970, promotora de mitjans audiovisuals que elabora propostes educatives per treballar des de la infncia i ladolescncia el llenguatge audiovisual, la repre-sentaci de les dones als mitjans i la presncia daquestes com a autores de cinema.

A lObservatori es treballa en el doble vessant danalitzar els mitjans en qestions de gnere i de promoure la parti-cipaci ciutadana en el debat sobre la imatge de les dones transmesa pels mitjans. Ofereix activitats diverses (tallers, xerrades, videofrums) a grups de dones, alumnat dinsti-tuts, escoles dadults o casals de gent gran, entre daltres collectius; s una porta oberta a la ciutadania per denun-ciar males prctiques detectades als mitjans o per felicitar-ne de bones; i tamb elabora propostes de sensibilitzaci i recursos gratuts, aix com articles de reflexi que adrea als mitjans de comunicaci local.

Pilar Daz, alcaldessa dEsplugues de Llobregat, responsa-ble de poltica de lrea de Dones i una de les fundadores de lObservatori de les Dones en els Mitjans de Comunica-ci, en valora levoluci: s una eina molt necessria i molt positiva per als ajuntaments que en formem part, a lhora danalitzar, des dun vessant crtic, com estan sent repre-sentades les dones en els mitjans audiovisuals. Aquesta s una tasca que, 13 anys desprs, malauradament, encara s vigent, ja que s molt difcil acabar amb uns estereotips sobre la imatge de les dones que la nostra societat t molt interioritzats.

Propostes com el concurs (Re)imaginat, on alumnes de 14 a 18 anys realitzen un espot audiovisual no sexista; o el taller Els sabers de les dones i els mitjans de comunicaci, adreat a dones per treballar la percepci que tenen de la seva imatge projectada als mitjans, sn algunes de les activitats que els ajuntaments que formen part daquesta iniciativa i Drac Mgic han engegat al llarg del temps per dinamitzar aquest debat.

LObservatori de les Dones en els Mitjans de Comunicaci collabora amb diferents mitjans de comunicaci i amb ins-titucions com el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), la Diputaci de Barcelona, lInstitut Catal de les Dones (ICD) o lInstituto de la Mujer, del qual depn lObservatorio de la Imagen de las Mujeres (OIM), creat el 1994. Els darrers informes daquest ltim organisme regulador -que garanteix el compliment dels compromisos legals tant a nivell europeu

La imatge de les dones als mitjans, matria especfica

ministeris i les conselleries. El primer que cau s el que es considera superflu, i en aquest cas sn les innovacions tecnolgiques o ls dInternet en els centres. Aix posa en risc una bona alfabetitzaci meditica.

Tornero, que s tamb membre del Grup dExperts de la Uni Europea en Media Literacy i Consultor de la UNESCO en Media and Information Literacy, pensa que una major preparaci del professorat en les TIC i ls daquestes per part de lalumnat, tot incorporant aspectes de les rutines periodstiques com laudiovisual, la creaci de blogs o la realitzaci de programes de rdio, facilitaria leducaci en mitjans. Cal canviar la visi tecnolgica pura per una visi ms magnfica, perqu cada vegada que utilitzem un mitj ens relacionem duna altra manera, ens modifica, explica el professor.

Malgrat tot, Tornero considera que hi ha una bona disposici social de preocupaci pels mitjans, i destaca positivament que a Espanya existeix un cert ambient de rebellia. Una ciutadania activa, que actua all on les ins-titucions no atenen. Ls massiu dInternet i la telefonia mbil estan contribuint a aquest canvi exponencial de la relaci de la societat amb els mitjans, i fan cada vegada ms necessria lalfabetitzaci meditica. Segons Torne-ro hi haur una modificaci, un aprenentatge per a un s diferent dels mitjans, bsicament, per generar un nou espai de cultiu poltic: Leducaci meditica no es tracta noms que entenguem les representacions socials, sin tamb que tinguem capacitat de canviar i de participar en la societat duna nova manera.

Tallers de comunicaci dAulaMdia.

dones

periodistesDones

23

com nacionals de fomentar una imatge equilibrada i no es-tereotipada de les dones-, es remunten al 2010 i recollien 2.440 queixes per missatges denigrants i discriminatoris. 1.805 denncies es referien a continguts emesos per te-levisi.

A Catalunya, lInstitut Catal de les Dones (ICD), entre els mesos de gener i desembre del 2012, va rebre 26 queixes i comentaris, noms un dels quals va ser positiu. Es tracta de lanunci de televisi dAriel Excel Tabs, on un noi jove es mostra satisfet de les seves habilitats domstiques, rentant i planxant roba, i expressa el valor daquesta destresa, i sallunya aix de la imatge dels homes no implicats en les tasques de la llar.

La creaci dun nou discursSegons Anna Sol, membre de Drac Mgic, les dinmiques de grup que es desenvolupen tant en leducaci formal com no formal propicien que el jovent es qestioni sobre la seva experincia i com sidentifica amb relacions romntiques o poc equilibrades, que els i les joves reflexionin sobre la inci-dncia que tenen els models masculins, tamb invisibles. Sol afirma que s un tema que afecta tant a nens com a nenes, o nois i noies, perqu hi ha uns models impositius de gnere que dificulten el desenvolupament lliure de les capacitats afectives de respecte cap a laltre, des del dileg relacional entre iguals.

AulaMdia. www.aulamedia.infoDrac Mgic. Observatori de les dones als mitjans de comunicaci. www.dracmagic.cat/ www.observato-ridelesdones.orgObservatorio de la Imagen de la Mujer. Instituto de la mujer. http://www.inmujer.gob.es/observatoriosGabinet dEducaci i Comunicaci UAB. http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/Teleduca. http://www.teleduca.org

Mitjans. Xarxa dEducadors i Comunicadors. http://mitjans.pangea.orgADPC. http://www.adpc.catNordicom. University of Gothenburg. http://www.nor-dicom.gu.seThe International Clearinghouse on Children, youth & Media. http://www.nordicom.gu.se/clearinghouse.php

Tallers a lObservatori de la imatge de les dones impartits per Drac Mgic.

Drac Mgic ha estat implicat en les reflexions pedaggi-ques sobre la necessitat dincloure aquests coneixements en les matries obligatries dels centres escolars. Sobre els resultats obtinguts Anna Sol creu que sha avanat poc: Shan tirat endavant moltes iniciatives, per la mat-ria audiovisual i els ensenyaments artstics, que en aquests momen