Peus Negres 19

COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES TEMPORADA 2014 NÚMERO 19

www.cargolins.cat

Peus Negres

2de7 descarregat per Festa Major

Foto: Lluís Tarrés

Descarregat!

ÍndexArticles institucionals .................. 3Chronica dels Feyts ..................... 11Cargolística ................................. 24Santa Magda ............................... 2720è aniversari .............................. 28El 4de8 ....................................... 33Carta a en Pastor ........................ 35Clixé d’activitats ......................... 36Canalla ....................................... 43Escola de Castells ........................ 46Resum de l’any casteller .............. 48Quarta Ronda ............................. 51Exiliats ....................................... 52Novells ....................................... 54Matatemps ................................. 58

Peus NegresCastellers d’Esplugues

Número 19 - Temporada 2014 - iii èpocahttp://www.cargolins.cat/publicacions/peus-negres

Redacció: J. Santacreu, Sergi Pont, Nancy Fernández, FerMaquetació, disseny i correcció d’estil: J. S.Publicitat: Jonàs Bassó, Sergi Pont i J. S.Col·laboracions: Equips tècnics i directiu, Adrià Pallarès,

Sílvia Méndez, Ferran Moreno, José Macías, Txus, David Quatrecases, Paula Garcia, Jordi Adalid, Marisa Lava, la Vella, Jordi Figueras, Jonàs Bassó, Escola de Castells, Quarta Ronda i Maria Salvany

Fotografies: Sense crèdits, són de Castellers d’Esplugues, Manel Tineo, Ton Gasull i J. S.

Edita: Colla de Castellers d’EspluguesJosep Argemí 49. 08950, Esplugues de Llobregat 650 94 61 59 [email protected]

www.cargolins.cat [email protected]/cargolins facebook.com/cargolinsflickr.com/senkreu youtube.com/cargolins

Un editorial

Una temporada més vet aquí Peus Negres, que surt del forn per escalfar-vos l’entrecuix. Què ha passat durant el 2014? Hem fet vint anys? Hem descarregat el coi de torre? Hem fet quatre quatres? Ens

moquem amb mitja màniga? Ha! No ens hi hem posat pas per poc! Un 2014 que ens ballava l’aigua davant els ulls, que tot i que de vegades el carro ens anava pel pedregar, que aquí salto i allà em decanto i ara m’encloto, a la fi ha estat nostre, i una pubilla dels castells —torre finestrera, puta i tafanera!— que hem pogut completar. Un gran any, el millor de la nostra història, com hem dit en les darreres cinquanta revistes.

Sí, no és que siguem fills de la polla rossa, és que amb palla i temps maduren les nespres, i no és el secret de l’ametller que ens ho mereixíem. Així que punt i a part.

Cadascú a casa seva sap on li plou i, tot i que cada gota que cau té on ploure, en aquest Peus Negres ens hem vist un pèl solius. No ens en fem set pedres ni us volem esqueixar la grua, però si aquesta revista fos el mirall dels cargolins ja us podem ben dir que prendríem vacances.

Però no ho volem agafar per la part que crema, i encara menys el rave per les fulles, o sigui que tal dia farà un any i pel 2015 ja pondrà la ròssa. La cabra pels seus pecats té els jonolls pelats, i potser altres coses també. Hem anat pujant tots aquests anys, però ja se sap que per baixar tots els sants ajuden, o sigui que, com diu el president, a suar la cansalada tots plegats i tirar amunt la colla.

En cada bugada hem anat perdent llençols i enguany en Paco ha deixat la revista després de molts anys. Sense tu això no hauria estat possible: de tot cor rep el nostre reconeixement. Aquesta bugaderia és casa teva, prou que saps que tens la porta oberta.

Un any molt bo, i un Peus Negres que ha intentat reflectir-ho tan bé com ha pogut. Visca la colla i visquen els castells.

Imprimeix:

Amb el suport de:

COCOgraf, sl

TEMPORADA 2014 PEUS NEGRES 3

Francesc Pujols

Acabem de tancar l’any del nostre vintè aniver-sari, el millor any del món casteller en general i nostre en particular.

Hem compaginat grans diades amb actes i celebracions: l’exposició al Ro-bert Brillas i la festa a la pista coberta del Pou d’en Fèlix són segurament els més vistosos, però s’han fet moltes més activitats. Vull agrair la col·labo-ració i dedicació de totes les persones que hi han participat i que ho han fet possible.

Som més forts; hem consolidat el 4de8, hem descarregat el 2de7 en un any ple de dificultats per a molts cargolins i cargolines, espe-cialment per als més veterans. El 4 de maig en Joan Pastor ens va deixar, tot un referent a la colla pràcticament des dels seus inicis. També les lesions i la marxa de gent important del tronc han estat obstacles que hem hagut de supe-rar, i ho hem fet i molt bé, per cert.

Ja fa anys que la colla va deci-

dir fer una passa endavant, i ja fa un grapat de temps que les nostres ràtios milloren any rere any: fem millors castells i la colla ha conti-nuat creixent.

Però no ens podem deixar dur per l’eufòria; ara som en un altre moment crític, ha estat molt difí-cil arribar fins on som i, al mateix temps, pot ser molt fàcil tornar enrere. Ens pot semblar que ara som al nostre límit, però això no-més depèn de nosaltres i dels ob-jectius que ens plantegem sobre com volem ser com a colla.

Podem optar per un planteja-ment conservador i mantenir el que hem fet fins ara, que és moltís-sim. D’entrada, això ens pot por-tar tranquil·litat i estabilitat, però no ens enganyem: després vindrà la monotonia i fins i tot l’avorri-

ment per a molta gent, i això ens pot portar a fer passes enrere.

Per contra, podem ser més ar-riscats però segurs com sempre, continuar el camí fressat i plante-jar objectius més ambiciosos per seguir creixent com a colla en tots els àmbits.

Tu decideixes, tots decidim; tu participes, tots participem.

Personalment, han estat dos anys molt intensos, plens de tre-ball i de moltes satisfaccions. Vull donar les gràcies a tots els inte-grants de la colla: als membres de la Junta que m’han acompanyat, per la seva gran tasca; a les perso-nes més properes, per la paciència que ha tingut, i molt especialment a en Joan Pastor, que sempre ha es-tat al darrere en totes les decisions que he hagut de prendre.

Ramon Sàlvia i Farré,president

Som més forts...Però tu decideixes

«Per continuar creixent no podem ser cofois amb el que hem aconseguit, sinó més ambiciosos»

4 PEUS NEGRES TEMPORADA 2014

Lluís Muñoz i Barberà,cap de colla

Vintè aniversari, 2de7 carregat i descarregat

Com cada any, és el mo-ment de fer valoració de la temporada, amb tantes experiències, castells, acti-

vitats i aletes que per sort recull Peus Negres, perquè n’hem passades mol-tes. I és que aquest vintè aniversari hem descarregat la torre de set.

Per començar, aquest any hem se-guit amb la dinàmica que portàvem i hem repetit una molt bona tempo-rada quant a castells i activitats, tant als assajos i places on anàvem a actuar com a la Closca. Hem fet nombrosos actes: festes i sortides, la celebració del vintè aniversari i molts altres, tot grà-cies a un munt de persones que mo-vem aquesta gran colla de cargolins i cargolines; de ben segur que aquest 2015 ens en depararà molts més.

Durant aquests dos anys he après i m’han passat moltes coses bones i dolentes; però no només n’han estat dos per mi, sinó sis en tres tècniques diferents en què hem fet molts i molts castells nous que he viscut de milions de maneres diferents, sempre inten-tant millorar-nos i superar-nos i mai conformats amb el que teníem. Per a mi ha estat un orgull i un plaer estar amb tots vosaltres, i volia dir-ho de

bon començament. Perquè no és fà-cil i durant tant de temps seguit, crec que finalment puc dir que ho he acu-sat, però estic content del que la Colla ha aconseguit.

Vull fer una valoració tècnica d’aquestes dues darreres temporades. Com a Colla hem assajat molt du-rant cada any per poder acabar cada temporada fent els millors castells. En part podem dir que ho hem aconse-guit, encara que com a Tècnica ens havíem marcat objectius que no hem aconseguit ni de bon tros, com ara descarregar un castell nou de vuit pi-sos i començar a assajar algun castell folrat. Eren objectius que ens queda-ven molt lluny a principi de la tempo-rada, però, per què no, en un futur se-gur que som capaços d’aconseguir-los. Tot això ens ha quedat lluny i per això val la pena ser autocrítics en aquest sentit, perquè ens ha faltat molt per arribar-hi. Tot i així, veníem de des-

carregar el 4de8 amb molta empenta, i després de molta suor acabàvem la temporada 2013 descarregant-lo per Festa Major i en l’última actuació al Poble-sec, però amb el mal regust d’haver caigut de la torre a Caldes i amb l’única condició de seguir-la as-sajant i aprendre dels errors comesos, perquè l’any del vintè aniversari de la Colla ens lo mereixíem. Sí, hem car-regat i descarregat la torre de set i en una mateixa temporada. Han estat molts anys complicadíssims intentant descarregar la torre, en què cada vega-da n’havíem d’aprendre una de nova, i que hàgim estat capaços de carregar-la i descarregar-la en una mateixa tem-porada és evident que és fruit de tants esforços de tanta gent durant anys, una feinada que val la pena recordar. També cal dir que hem portat a plaça el 4de8 en quatre ocasions cada tem-porada i que aquest segon tram l’hem descarregat tres vegades i carregat una

«Hem assajat de valent per assolir els objectiusque ens havíem marcat com a Tècnica, com

estrenar un nou castell de vuit, i com que n’hem quedat molt lluny hem de ser autocrítics»


en l’última actuació de l’any. En re-sum, diria que han estat dues tempo-rades en què hem mantingut el 4de8 i hem pogut descarregar la torre amb molt i molt d’esforç. Ens hem man-tingut, però tenim recorregut. I això és el que m’engresca d’ara en enda-vant. El més difícil és mantenir-se, ens deia en Joan Pastor a mi i a en Ramon el dia que ens presentàvem. Bé, jo crec que ho hem aconseguit, i en el futur encara en podem fer més i més, de castells, per també tenir presents aquells que han lluitat molt per la Colla i que hem pogut conèi-xer tots en algun moment: per a ells també van les nostres aletes d’aquests anys.

I tot això gràcies també a part de la Colla, a un equip tècnic que ha suat de valent. A en Jonàs, que m’ha posat a lloc quan tocava i que ha demostrat i posat tota la força, ganes i dedicació perquè les coses sortissin endavant, i per cuidar i estar pendent de cadas-cun de la Colla, per petit que fos el problema que tingués, i amb el neguit de la responsabilitat de saber si ho fa-ries bé: ja et dic jo que sí. Gràcies, sotscap de colla. També a la Gemma (cap de troncs), per les incombusti-bles batalles per prendre les decisions encertades i la gran experiència cas-

tellera que personalment m’aportes. Com no, a l’equip de pinyes, Àlex, Txus, Paula i Adri, per tractar amb tanta gent de la Colla de la millor ma-nera que heu fet, engrescant i buscant un lloc a tothom per crear i confiar en la millor base sòlida que hem tin-gut. Un grup de gralles amb la Júlia i l’Andrea que han continuat formant grallers i tabalers i sonant cada ve-gada millor per les places. Evinden-ment, també un raconet per als que heu conviscut amb els petits, l’equip pedagògic amb la Sara, en Jordi, en Pepins i en Macià fent divertir tant i tant la canalla. I per últim i fent per a mi el més difícil, l’Ana i la Marina, caps de la canalla que valentament ha descarregat tant els millors castells de la Colla, com també els que no ho eren tant, de manera que cada petit casteller se’n sentís partícip almenys d’un.

Però, és clar, sens dubte també vull agrair la gran i difícil tasca que fa la Junta per poder esdevenir el que som amb el que fem, i a més poder fer-ho tot gaudint i disfrutant. Una especial menció i agraïment per haver com-partit aquests dos anys a en Ramon.

S’acaba l’any amb més i més emo-cions que mai, som colla de vuit, i més que ho serem…

I en comencem un de nou amb canvis que de ben segur ens ilusiona-ran.

Moltes i moltes gràcies a tots per la vostra paciència.

Salut Cargolins i castells de vuit!


Quan s’acosta el final d’any, cadascú de nosal-tres fem balanç; pel cap ens passen les coses que

per a nosaltres són importants: la fei-na, la família i els amics, i crec que no m’equivoco si dic que tots els qui formeu part del tronc, pinya o cana-lla també heu valorat els castells. A la tècnica ens toca la feina de plasmar en un paper allò que la majoria haureu fet mentalment o tot xerrant entre vosaltres.

Hi he estat donant voltes i he ar-ribat a la conclusió que la valoració d’aquest any la puc resumir molt breument: «L’any s’ha acabat com sempre, castellerament parlant, amb una part de la feina feta i, sobretot, molta feina pendent».

És per això que, tot i que potser no és el lloc ideal, vull plasmar en

• Llàgrimes: de felicitat, de deses-peració…

• Somriures: torre, quatres…• Insatisfacció: sensació que hau-

ríem d’haver fet molt més.• Sorpreses: perquè heu respost

de forma immillorable allò que us he demanat/exigit (tu, ja saps que parlo de tu).

• Caigudes que simplement són caigudes.

• Decepció: de no haver pogut aconseguir tot allò que m’havia mar-cat amb cada un de vosaltres, gent de tronc.

• Abraçades que són molt més que abraçades.

Hi ha mil coses que recordaré aquest any, però sens cap dubte, serà l’any de la torre, perquè l’havíem so-miat i maleït massa cops i la torre, ara sí, és nostra.

I com deia al principi, l’any s’ha acabat amb una part de la feina feta i, sobretot, molta feina pendent; però no podem oblidar que els castells són així; sempre n’hi ha més per fer, sem-pre hi ha nous objectius a plantejar-se i, sobretot, sempre n’hem de voler més; perquè el sostre només el podem marcar nosaltres, així que ja ho saps…

Gemma Casellas,cap de troncs

J. S.

aquest article alguns dels sentiments, sensacions i altres qüestions que jo he tingut durant l’any, com a castellera i també com a cap de troncs.

• Dubtes: inicials de temporada donades les baixes importants a tronc respecte l’any passat.

• Il·lusió: de poder formar nova gent de tronc i noves posicions.

• Dolor: el cabestrell em recorda-va, cada dia, que encara calia treballar molt.

• Patiment: de dur castells a pla-ça que sempre els havia viscut des de dins (definitivament es pateix més des de fora!!!).

• Respecte: suposo que aquest no és nou, sempre l’he tingut, però des-prés de fer-te mal, te’n recordes més.

• Esperança: #aSantsLaDescarre-guem.

• Amargor: a Sants no la vam des-carregar…

• Alternatives: la torre, el pàdel, la moto (i moltes altres coses) van fer noves baixes importants a tronc…

• Cansament físic: quants dies seguits ens vam veure abans de Festa Major?

• Pau interior: del fet que ja l’hem feta.

El balanç del tronc


Equip de pinyes

Hem de començar el nos-tre article recordant al-gunes de les coses que vam escriure l’any pas-

sat. Dèiem que estàvem començant a treballar com a equip de pinyes i que ens trobàvem amb algunes dificultats. Parlàvem de recollir els fruits del tre-ball de tot l’any a final de tempora-da. Ens felicitàvem per haver assolit objectius com repetir el 4de8, fer el pilar al carrer de Montserrat o poder repescar el 3de7 per sota. Això sí, ens quedava a l’aigüera un repte pendent, també treballat, com era descarregar el 2de7.

Enguany, doncs, redactem el nos-tre segon article de l’equip de pinyes, un equip que ha funcionat millor pel rodatge adquirit. Això ha estat per-què dos anys treballant plegats donen molt per aprendre els uns dels altres. Tot i que no hem d’ignorar les difi-cultats, les solucions les hem obtingut de la constància i el compromís de la gent, de la pinya. Sembla un tòpic omnipresent en tots els articles, però és així: «vosaltres, la colla, ho feu pos-sible».

Des de l’equip de pinyes hem po-

gut millorar qüestions tècniques, com ara l’entrada de les agulles al 4de8, els «quesitos» de la torre (o format-gets, perquè el Heavy no rondini) o les proves del 5 al pal perquè tothom entri en ordre. Cal esmentar la intro-ducció de la figura del pinyero del mes, reconeguda arreu del món. O el con-curs de coneixement cargolí del sopar de Nadal, perquè… qui és que sap més de les intimitats de la pinya que els mateixos pinyeros?

Deixem-nos de foteses i tor-nem-hi. Sou vosaltres, és la colla, per a qui fem tot això. Recordeu que hem pogut treure’ns l’espineta de la torre. I portar quatre vegades el 4de8 a plaça!

I sou vosaltres, és tota la colla, qui ho ha fet.

L’equip de pinyes hem treballat amb la millor intenció i ens ho hem passat molt bé amb vosaltres. Dis-culpeu-nos si en qualsevol moment us heu sentit ofesos, menystinguts o maltractats. El nostre savoir faire no està exempt d’errors. Però és que amb vosaltres a les pinyes ja se sap… sou una colla de pesats! Amb tot el cari-nyo del món. Esperem descarregar molts més castells des d’aquí baix.

Orgull de pinya!

Jonàs, Àlex, Txus, Paula i Adri.

Més pinyes i pinyaires, pinyeres i pinyons

«Sou vosaltres, és tota la colla, qui ha fet possibledescarregar la torre i fer quatre 4de8 a plaça»

J. Huerta


S’acaben les últimes colònies d’aquests dos anys plens d’il-lusions, de records i de molts canvis. Ens asseiem per va-lorar aquest temps; han estat dos anys en què la nostra canalla ha assolit els seus propis objectius i han estat a l’al-

tura dels de la colla. Mirem enrere, al 2013, una temporada amb molt poques caigudes, amb molt de rodatge de canalla pensant en objectius futurs. Dos quatres de vuit descarregats, però se’ns tornava a entravessar la torre…

Però, com era d’esperar, al 2014 els nostres petits no es van ren-dir per poder fer història i descarregar-la a la nostra Festa Major.

Tots junts hem gaudit aquest vintè aniversari, que ha estat més de vuit que mai. Hem compartit penes, alegries, confidències, plors, neguits, rialles i èxits, però tots ben units.

L’Equip de Canalla estem molt satisfets d’haver pogut viure tota aquesta etapa de creixement tècnic i social, de molts comiats i benvingudes, de moltes estrenes i canvis de posicions, amb ells.

Això s’acaba, canalla, i amb el cap ben alt i orgullosos somriu-res, pensarem que hem estat la Canalla del 20è!

Com ja sabeu, això no és un adéu, és un fins aviat!!!Salut i visca la canalla!!

Ana, Jordi, Josep (Pepins), Macià i Sara

Equip de canalla

El darrer comiat


Aquest any hem celebrat el vintè aniversari i hem cres-cut tant com a colla com en castells i músics, que és

un dels principals objectius per con-solidar-nos com a grup músics de la colla per estar a l’altura dels castells que anem assolint.

Com a novetat, aquest any hem pogut organitzar un sopar de final de temporada, que va ser molt ben rebut per la colla, amb la peculiaritat d’in-cloure un parell de concursos en el so-par: un de pintxos, en què hi va haver un alt nivell culinari, i un de corran-

Tabals i grallesJúlia Viladot, cap de músics

des, per no perdre el toc musical que ens carecteritza.

Volem agrair a tota la colla el seu suport i reconeixement per la millora de la nostra qualitat musical.

Com a cap de gralles vull agrair l’esforç i la motivació dels músics, tant per l’assistència als assajos i di-ades com per haver fet que tot sigui més fàcil i divertit.

Esperem mantenir aquesta il·lusió i motivació per l’any que ve.

#fandelsmusics

Amunt gralles!

Publicitat


Inici 20è aniversaridiumenge 23 de març

Per començar l’any, res millor que el chronista fes tard, sense camisa ni faixa, a l’hora que estava a punt de cantar-se el primer castell de l’any, el 4de7, que es va descarregar amb remors de remenada i lleugers esva-lots, que va donar pas al 5de7, que fins aleshores era considerat «el nostre castell insígnia»: la Tècnica va trobar que era el castell adient per donar ca-tegoria a la cosa, atès que no havíem començat mai cap temporada amb aquesta construcció, i així podríem dir, amb una tranquil·litat pasmosa, que protagonitzàvem el millor ini-ci d’any de la nostra mil·lenària his-

Joseph de la Sancta CreuChronica dels Feyts

Un any més tornem a mullar la ploma d’oca egípcia en la tinta de calamar gegantamb ales aka Cthulhu per consignar els gloriosos Feyts esdevinguts i perpetrats

pels famosos Casteylers de Splugues, e lloat sia Jaume Barri!

tòria. El castell va pujar ben lligat però a la descarregada es va remenar enmig dels gemecs d’un baix, sense més problemes; en tercera ronda era l’hora d’un 3de7 petri i mansuet i, per enllestir, perpetràvem el pilar de 5, que va pujar amb aquella alegria, però aleshores el terç va semblar que no ho tenia gens clar: li van lliscar els peus endavant, o això diuen, i va pen-sar que l’espadat (espadat!) fotria un pet com un aglà, i així el va fer baixar. Mes, nogensmenys, amb la quarta fora, la terça va recol·locar els peus i la Mar va tornar a enfilar-s’hi. Ens pen-sàvem que el desmuntaven de totes totes, però en veient que les gralles,

després del desconcert del cas fortuït, reprenien la tonada del toc, vam tor-nar al lloch dels feyts i vam veure que, en efecte, l’enxaneta estava a punt de coronar l’espadat! El chronista va fer la foto i amb el dubte rondant pel cap sobre si intent desmuntat o un sol in-tent, es va arribar a la conclusió que era un sol intent, descarregat. I així restarà als annals de la història, si a tothom li sembla bé.

Per acabar, la Lourdes es va estre-nar de baix al pilar d’entrada, i segons el Txus «la Iliana es va estrenar d’en-xaneta al pilar de 4, i el Cuatrecasas de baix al tres, i la Rosa com a terç al 4… i crec que ningú més…».

El 5de7 més matiner de la nostra història (Lluís Tarrés)


Chrònica

Cornellàdissabte 5 d’abril

Amb la típica puntualitat africana de les diades començava la de Pri-mavera de Cornellà i alçàvem els pi-lars de 4 d’entrada, un dels quals va quedar en intent desmuntat perquè l’enxaneta no les tenia totes. Érem els tercers i per començar vam triar el 4de7a, el primer de l’any, sense gaires problemes, una mica lent, tot al més, i tot seguit fèiem el 5de7, que a ritme cargolí es va muntar, carregar, descar-regar i al sac, per passar a expedir un 4de7 que no va tenir problemes i en el qual es va estrenar l’Adrià de terç. Per acabar, pilar de 5 i cap a la Closca.

Mataródiumenge 6 d’abril

L’endemà era la diada del local dels Capgrossos; l’escamot ciclista s’hi va plantar d’hora després d’una remulla-da nudista a la platja i ens disposàvem a actuar: tot i que érem un grapat més que a Cornellà el dia abans, hi falta-va gent important, fet ens va impedir de repetir el 5de7, o sigui que vam començar amb un 4de7 rectangular, vam continuar amb un 4de7 amb agulla que va anar si fa no fa bé i vam enllestir amb el 3de7, en què la Lour-des es va estrenar com a baix com una campiona, i plegàvem amb el mateix pilar de 5 i cap a casa.

Sant Jordidiumenge 27 d’abril

Uns assajos irregulars ens van me-nar a fer tot un seguit de bunyols i a descartar el 3de7 per sota, tal com FestaDirecte.cat va narrar amb mestria contrastada pròpia de plomes esmola-des: «Els Castellers d’Esplugues, que obrien rondes, han fet 4de7a, 5de7 i 4de7. […] Així doncs, han pujat un 4de7 amb agulla remenadís i remorós que, tot i que s’ha completat sense pe-rill, no ha estat gaire còmode durant l’execució. En segona ronda, i després d’un peu desmuntat —amb unes pi-nyes que es muntaven molt a poc a poc—, han descarregat el quart 5de7 de l’any, també entre fressa i movi-ments. La canalla, que era nova i que ha dubtat, ha fet alentir la construc-ció; durant la descarregada, a més a més, hi ha hagut una revinclada per dalt entre la torre i la rengla del tres, que en tot cas s’ha pogut aturar. Fi-nalment, el 4de7 del final, en què s’ha estrenat un terç, s’ha completat sense gaires problemes tot i que hi ha hagut alguns desajustaments per la pinya, cosa que ha fet que tampoc no fos un castell tranquil. Han acabat també amb un pilar de 5.»

Hi ha segur alguns errors de pre-cisió: per exemple, sembla que la so-tragada del 5de7 —que era el tercer de l’any!— va venir del tres i no de la torre. Pel que fa al terç que es va

estrenar al 4de7, va ser l’Uri, que diu que tenia la sensació que era l’últim a saber que pujaria i que no s’ho acaba-va d’esperar.

El Poble-secdiumenge 11 de maig

Un cop tots aplegats més enllà del carrer de Blai vam començar amb un pilar de 4 de dol en record d’en Joan Pastor, que havia estat a la colla des dels inicis i que ens havia deixat feia poc: les primeres fotos dels nostres castells són seves, per exemple. El di-marts anterior havíem fet el comiat al poble, amb l’Espluga Viva i els Dia-bles i altra gent. Fins sempre…

Vam començar amb el 3de7, una mica destarotat amb remors de totes bandes; vam seguir amb el 4de7 amb agulla, on el Macis s’estrenava de se-gon al pilar del mig, amb força reme-nadissa pel quatre i coses per l’estil; en tercera ronda fèiem el 4de7, que a la foto surt prou bé. Plegàvem amb el pilar de 5, i a dinar a Can Bandarra i actuació olímpica del nostre déu, el mai no prou lloat Jaume Barri.

Fotos d’aquesta pàg.: F. Figueras


Chrònica

Badalonadiumenge 18 de maig

L’escamot ciclista arribava d’hora, es feia un banyet nudista i esperava l’entrada a plaça amb un pilar cami-nat que va ser lent, lleig, amb l’enxa-neta massa asseguda i en Paco anant-se’n endavant, girat a ensopegades i renegant; després vam fer un 4de7a que es va tancar en un silenci i tran-quil·litat insòlits, en una de les millors pinyes dels darrers anys en un castell que acostuma a ser un galliner. Tan-mateix, sembla que a la descarregada del pilar la motxilla va fer que el pes anés massa enrere; el segon no va po-der aturar el moviment i se’n va anar avall amb la pinya que es va quedar amb cara de babau i després de 4 anys sense cap llenya en aquest castell.

Era el torn del 4de7 i del 3de7, que no van tenir gaires romanços: el 3, que tenia el tronc del 3 per sota, va ser molt rodonet i bonic, mentre que el 4 va anar una mica més remenat i sembla que l’enxaneta s’hi va entre-bancar una mica. I pilar de 5 per ple-gar, i amb la bici cap amunt.

Trobada del Baixdissabte 31 de maig

Els ciclistes travessaven el Llobre-gat enmig del temperi i veien arribar la munió de coloraines al pavelló. Es-petecs xisclaires de gralles descompas-sades totes ensems reverberaven sota el sostre bombat durant els 13 pilars de 4 simultanis, i després del primer grup (les rondes eren conjuntes en tres grups) vam fer el 5de7, que va enfilar-se tranquil, enmig del brogit musical, amb una certa bellugadissa atribuïda a l’enrenou general.

En segona ronda vam portar el 3de7 aixecat per sota, que es va espe-rar no gens dissimuladament que les altres colles acabessin per començar a pujar. Les aixecades van tenir algun

moviment, que com és normal es va agreugar en el darrer pis, potser amb la darrera aixecada un pèl lenta, i així descarregàvem exultants el 3de7s més matiner de la colla.

En tercera ronda vam fer el 4de7, amb força canvis per terços i l’estrena d’en Pepins El Xipella; el 4 es va des-carregar una mica remenadís i sense entrebancs i alabat sia Jaume Barri. Vam acabar amb el vano de 5, el pri-mer de l’any, que devia anar bé.

En acabat, una polca gegant i co-ses per l’estil. Els Carallots van parar taula per a tota la gentada i, més tard, sonaven els concerts i germanor gene-ral. Una diada que si bé l’any anterior, a Esplugues, va ser la dels horrors, en-guany ha estat molt maca i acolorida.


Chrònica

Can Vidaletdiumenge 15 de juny

Eren les dotze i les tres venedores de globus ja feia estona que hi eren, però nosaltres, entre banderetes cata-lanes, espanyoles i coses rares esperà-vem que aparegués algú que, com les pluges, no es decidia a venir, pinyai-res tocatardans de ritme gastròpode. I era un quart passat d’una, si fa no fa, amb força iaios que passejaven per la Rambla i xarrupampolles més o menys matiners que començaven a omplir les terrasses, que nosaltres vam veure que el dia era bo i que podíem començar de 5de7, el cinquè de l’any, que va pujar ferm, amb bones mides i bones sensacions.

En segona ronda vam portar el 3de7s: molt tremolós, les pujades no gaire alhora, unes mides per dalt una mica estranyes, amb algun cul enfora i una aleta fimbrejant. Un cop des-carregat vam gaubar-nos-en pregona-ment enmig de crits de joia i càntics gojosos.

Adelitats i sadolls per l’esforç suara prorromput, va ser l’hora del 4de7, que com més anava millor estava. Vam acabar amb el vano de 5, el se-gon de l’any.

Sant Joan Despídimarts 24 de juny

El 5de7, pujat al segon peu i for-ça maco, va donar pas al 4de7, amb quarts i quints del 4de8, un castell també molt tranquil. Tot seguit va ser l’hora del 4de7a, que va ser can penja i despenja: la baluerna es va anar bas-tint (vestint!) amb mides estrafetes i estireganyant-se d’aquí i estrenyent-se astoradorament d’allà, i amb el segon del pilar que li lliscaven els peus en-davant per les espatlles del baix re-mugant. Quin desori, quin poti-po-ti, quin niu de puputs, quina olla de cargols! El desgavell es va envolupar i es va desmuntar amb seny proverbial.

En repetició, i amb algun canvi, el 4de7a es va vestir (bastir!) amb més bones mides, tot i que encara amb al-gun neguit. El segon del pilar sembla que es va deixar anar massa aviat i va contribuir que l’agulla brandés més del compte, amb un rum-rum i amb un ai al cor, i un enjòlit a mercè de les bressades, que en salvar el perill va merèixer un estentori aplaudiment i clap-clap d’una plaça força plena. Una lluita titànica del segon que va ser una bella cosa de no dir. I el pilar de 5 per plegar i a reveure.

Figueresdiumenge 29 de juny

L’Autocorb ens va dur Cargolins i el Sapo Vito i la bassa de gripaus a Figueres entre profuses tempestes que ens esquivaven. Érem quatre colles i havíem de començar a les 11.30, i després del pilar de 4 més tort de la nostra història vam començar gairebé una hora tard. Deixant de banda un inèdit enguany 3de7a, vam portar en primera ronda un 4de7a força tancat, amb algunes remenades per algunes bandes, per tot seguit fer el 4de7, que va anar més quadrat que altres vega-des, i aleshores el 5de7 de Figueres va caure i vam haver d’esperar l’ambu-lància mentre la canalla feia els seus jocs i es feien corrues de cargolins cap al paki de més a prop i mentre els xàfecs continuaven eludint-nos. L’ambulància era joiosament torna-da i així vam poder fer un 3de7 sense més història i el pilar de 5. Anàvem a dinar a la plaça porxada amb la pluja que començava a ploure, fins que va espetegar amb insolent alegria.


Chrònica

Diada d’Estiu de Santsdissabte 12 de juliol

Arribàvem a Sants amb el 2de7 al magí, que vam tornar a intentar després d’un 5de7 amb bones mides i sense complicacions. Amb concen-tració i el caliu de la gent, havent superat les dificultats sobrevingudes aquesta temporada, la torre va pujar al primer peu amb molt bones mides, es va mantenir incòlume fins a l’aleta i, tot baixant l’enxaneta pels dosos, una batzegada va estremir l’estruc-tura, que es va esbardellar i va des-plomar-se amb un cop sec i el genoll del Punki trencat. D’aquesta manera tornàvem a carregar la torre, al cap de 3 anys, tot i que semblava que els problemes eren els mateixos de sem-pre. En tercera ronda fèiem el 4de7a, amb en Macis de segon al pilar i unes pressions no gaire ben compensades, i vano de 5 per plegar per ajuntar-nos a la cercavila de Borinots fins al bar de la xinesa, que vam rebentar, i als concerts de la vora.

Diada del Ravaldiumenge 13 de juliol

L’endemà era la Festa Major del Raval i, si el 2de7 hagués anat bé, la intenció era tornar-lo a fer, però a més a més ens faltaven moltes mans altes. Un altre cop quatre colles ens aplegàvem i nosaltres fèiem 4de7a, 4de7 i 3de7 més el pilar de 5, sense gaires problemes. I vam passar per la Closca a fer la quarta ronda.

Santa Magdalena19 i 20 de juliol

Divendres l’assaig havia estat una mica fluix, i després de proves diver-ses com de tastaolletes es van descar-tar 3de7s, 2de7 i 4de8, de manera que per diumenge s’esperava una ac-tuació tranquil·la.

Dissabte hi havia concert vermut, paella popular, carajillada i partides de botifarra i, ja cap al vespre, la Pro-fessó del Ferro, que va veure rajar el licor a dojo fins que va arribar el mo-ment de fer el nostre pilar, a la cruïlla amb el torrent d’en Farré i el carrer de Montserrat, que va començar a caminar a pas ferm fins a la biga de

la pujada, on es va desmuntar un pis, va avançar uns metres fins a l’altra biga (o arbre) i va tornar a pujar un pis més. Vam acabar el tram de carrer que ens restava, vam girar a la pla-ça de l’Església i el vam descarregar. Vam escurar la bóta, els Diables van cremar i concert de l’orquestra All i Oli a l’església, fent trontollar la nit i els fonaments de la Rectoria, esperant que el mossèn no dormís mai més.

L’endemà el sol era radiant i era el moment de la diada castellera de San-ta Magdalena, reanomenada Memo-rial David Carreras, i vam decidir que el 7de7 obriria la capsa. La primera truita de la temporada va pujar força bé de mides i no es va remenar gaire, va ser una truita típica i tothom en fou fort gaubat. El 5de7 de tot seguit sembla que es va obrir força a terços del tres i es va descarregar força sac-sejat. Finalment, el novè 4de7 amb agulla, que no va tenir gaire història, es va descarregar sense complicacions i tots molt ben pagats. Per plegar, un pilar de 5 i cinc pilars de 4. Segons sentíem, hi va pujar molta cana-lla, tant a castells com als pilars, per exemple la Carla del Masche. Paella del Txus a castells, glosses, botifarra

Lluís Tarrés


Chrònica

donar prou bones sensacions per Fes-ta Major. Vam acabar amb un vano de 5.

Vam passar ràpidament per la Closca i alguns van anar a la mani-festació mosaic Via Catalana™ parc temàtic independentista, en què 54 colles amb camisa van fer castells però no pas nosaltres, que vam marejar la perdiu com uns campions. Al final dos escamots cargolins van anar a dos trams diferents i en el que hi havia el chronista hi vam fer sense camisa ni res per l’estil dos pilars de 4.

Festes de Valldoreixdissabte 14 de setembre

El grup de ciclistes arribava a l’es-tació de ferrocarril de l’entitat des-centralitzada després d’una bella tra-vessa per Collserola amb trunyocletes desballestades; les lligàvem, fèiem un beure i llavors ens disposàvem a crear un 4de7 sense els teòrics quints del 4de8, un castell que va pujar un pèl desmanegat i amb la pinya en clàssic cafarnaüm babilònic entre arenes mo-vedisses on podria embarrancar-se el carro gros sota el plugim que queia. A més a més, s’hi va estrenar la Carla.

En segona ronda fèiem un petri, marmori i granític 5de7 amb elegants mides esveltes on es va estrenar la Laia. Finalment, un 4de7a al segon peu tranquil i sense gaires problemes, i a tancar la història amb un pilar de 5. I cap a Festa Major.

Festes de Guissonadissabte 6 de setembre

El ramat de cargolins va caminar cap a la plaça de l’Ajuntament i de l’Església i, després dels pilars d’en-trada, va fer un 3de7 sense cap in-cidència, amb en Jordi Adalid que s’estrenava de baix com un campió, i després un 5de7 molt tranquil i una mica lent. Provàvem aleshores el 4de7, amb una alineació eclèctica i un baix que va anar perdent la posició. Pilar de 5 i a reveure. Segons els Mar-geners: «Esplugues en primera ronda va descarregar un 3de7 lleuger, molt quiet i estable. En segona ronda tam-bé va ensenyar el seu 5de7 a Guissona, descarregant-lo eficientment. Tancant l’actuació descarregant un 4de7 tran-quil i en vistes a un més que possible carro gros per la seva Festa Major.»

Llinars del VallèsOnze de Setembre

Enguany per la Diada Nacional no passàvem per Montblanc ans per Lli-nars. Amb força retard vèiem passar la bandera negra que donava el tret de sortida a l’actuació, que va començar per part nostra amb el 4de7a, que va pujar bé però amb el pilar del mig descompensat pels laterals. Amb el sol passejant pel mig de la plaça plantà-vem un 5de7 i encabat un 4de7 sen-se quints de carro gros, tots dos molt tranquils, tot i que el 4 no acabava de

i alcohol, i fins dilluns, que era el dia de la patrona i el del pilar a l’església.

Com tothom sap, vam estar a punt de no poder fer l’ofrena a santa Mag-dalena; finalment, les darreres negoci-acions ens hi van deixar entrar, amb moltes altres entitats que s’unien a la celebració amb motiu del 150è ani-versari de l’ampliació de l’església. La cercavila i els actes festius van anar com és acostumat; en Cuatrecasas en parla més endavant. D’altra banda, els Diables van homenatjar en Pastor en uns versots de gran qualitat.

M. Jacas F. Figueras


Chrònica

VigíliesDissabte hi havia cercavila de ca-

nalla i concert vermut amb cançó improvisada amb una colla de bascos convidats; després hi va haver paella popular i, a l’hora del cigaló, vam ser incapaços de fer prou parelles de boti-farra i vam haver de jugar a l’ominosa podrida, que indignà pregonament el dissortat chronista.

Quan la cercavila eterna va arri-bar al Brillas va començar l’actuació de vigílies de Festa Major; l’ambient era d’enrenou generalitzat, com és habitual i com es llegeix en aquest co-mentari en una chrònica de Saballuts Digitals: «Dissabte vaig anar amb Gausacs a Esplugues, i vaig pensar en mode SD: 4 paios venent globus, fer castells mentre passen pel cos-tat diables / bastoners / tot quisqui,

l’ambulància que arriba tard, Gausacs empipats perquè “només” poden fer 4de7a, una barra del bar sorollosa a 10 m dels castells… i el millor: id-7de7 d’Esplugues.»

Així que quan per fi va començar vam sortir de 5de7, que va anar for-ça bé, i en segona ronda desmuntà-vem el 7de7, que amb alguns canvis a tronc i una pinya gens assajada es va aixecar com un flam informe afrós. En repetició es va alçar més ben qua-drat i més parat, tot i que la truita de cargols es va descarregar remenada. D’altra banda, s’hi va estrenar en Jor-di Adalid. En tercera ronda portàvem el 4de7, una prova pel 4de8 de l’en-demà, que no va acabar d’anar a l’ho-ra però tampoc no va tenir gaires més complicacions. Dos pilars de 4 i el pilar amb folre de canalla, i cap a les festes: havent sopat al mateix Brillas, hi havia els concerts de les Tres Esplu-gues i el de Bastoners, i fins demà, que teníem una cita ineludible amb la safranòria.

Festa Major de Sant Mateu

PregóDesprés del millor assaig de la Colla del dijous vam passar per la mosca-tellada al Brillas i la primera nit a les Tres Esplugues, i l’endemà era el dia del pregó. Cap a les set el licor de ginjoler regalava joiosament les gar-gamelles dels cargolins i finalment els actes institucionals van començar. En Salvador Juan, pregoner, va dir uns mots durant l’homenatge al roure, i vam recordar en Joan Pastor, a qui Diables, Centre Excursionista i nosal-tres vam recordar.

Tot seguit va començar la cerca-vila, plenty full of espadats camí de l’Ajuntament, on vam fer el pilar d’entrada amb el domàs de Ni muts ni a la gàbia. El pregoner va pregonar amb l’absència de la Pilarín i es van fer les corrandes del Ferro Ferro, com sempre d’allò més eixorivides i xeri-nolesques. Va sortir el crematasques en pitof recorregut fins a les Tres Es-plugues, on els concerts es van allar-gar i on teníem torn de barres.

J. Huerta

Ll. Tarrés

Ll. Tarrés


Chrònica

Diada de Festa MajorTotes les teories convergien que

sortiríem de 4de8 i que continuarí-em de 2de7, i efectivament és el que va passar. La sensació era que havíem pogut anar resolent la major part dels problemes que presentava el 4de8 —d’alineació en gairebé tots els pi-sos, de pinya, de nombre de camises, etc.—, fet que ens donava molta con-fiança per encarar-lo. El carro gros va pujar bé fins a la carregada, tot i que va anar perdent mides progressiva-ment, i a la descarregada es va comen-çar a remenar, però es va poder aturar el tremolí i es va completar enmig d’una eufòria poc controlada i amb el 2de7 a la vista.

El 2de7 també es va treballar molt

la celebració va ser espectacular.En tercera ronda vam portar el

3de7: va pujar força bé, amb unes dues darreres aixecades més bregades i rebregades i alguna batzegada estra-nya, i castell al sac i, ara ja sí, feina feta. Vam plegar amb un vano de 5 i els pilars rebentabalcons, i cap a la Closca a fer-la grossa en cercavila eti-licofestiva després de la polca d’Ours de rigor.

A la Closca la disbauxa barralera va durar força estona, amb un arròs nou, amb el concurs del pernil, que va gua-nyar la Gemma, amb aiguamolls de beverris per la Closca i festa esbojar-rada. Va arribar l’hora d’anar a veure en Miki Casals a les Tres Esplugues, i Festa Major closa fins l’any vinent. Un dia inoblidable, per tot vosaltres.

a assaig i, finalment, com el 4de8, va estar a punt per Festa Major, que és un marc en què no ens acostumen a caure els castells —el darrer és el 4de7a del 2007. El castell va pujar fort i robust, amb mides ideals i se-guretat general, però els fantasmes habituals van espantar la canalla, que es va fer enrere amb el castell gairebé carregat.

Sabíem que teníem el 2de7 i, per tant, hi vam tornar: com en la prime-ra torre les sensacions van ser excel-lents, en aquesta ocasió l’enxaneta va fer l’aleta i tot seguit es va culminar una descarregada per la qual havíem estat gruant si més no des del 2009 i la torre del Clot. Al catorzè intent va ser una realitat, després de molta llui-ta i episodis negres; ja la tenim aquí i

J. Huerta


Chrònica

Concurs de Tarragonadissabte 4 d’octubre

Amb la lliçó apresa de feia dos anys («al 2012 vem pecar de novatus i en-guany no passaria el mateix perquè sabíem què era actuar en un guirigall eixordador sense el pit d’altres colles i enfaixant-nos a corre-cuita per alçar el nostre Castell Límit™») encaràvem aquesta cosa amb un castell prou a l’abast, el 5de7, seguint inexorable-ment fil per randa la lògica concursal

i les seves esperes eviternes entre ton-gada i tongada conjunta i per separat. Enmig de mil coloraines cridaneres i renoueres completàvem sense proble-mes el castell per, tot seguit, esperar que ens toqués ronda altre cop.

El 4de8 es va tancar molt a poc a poc, esperant indissimuladament que el xivarri de les altres colles minvés, i va pujar força quadrat; a la descar-regada va anar perdent mides, amb

alguna revinclada que es va defensar estrènuament. I així ens llevàvem l’es-pineta de fa dos anys, que la torren-tada de joia blauelèctrica es va endur Francolí enllà.

Així, doncs, els 220 castellers que arrossegàvem, després d’assistir a l’arreplega de llenya de la següent tongada de suïcidis, i d’una manera estranya —sembla que van ajuntar tongades—, vam haver de muntar la pinya del 3de7 per sota a corre-cuita: com que ens va agafar de sorpresa en-mig de l’escampadissa general vam ser els últims a alçar el castell, que va pu-jar molt bé com oli en un llum, amb algun xiscle que del tronc va davallar fins a una pinya molt tranquil·la, i 3de7s al sarró, nanos.

En quarta ronda conjunta provà-vem el 2de7 —l’humil chronista des-coneix si a causa de les presses de la ronda anterior vam deixar la torre pel final—: vam muntar un peu però el vam desfer; en vam fer un altre, que també vam desmuntar, i mentrestant ja s’havia acabat la ronda conjunta. Què havia passat? Sembla que per dubtes de canalla després d’uns assa-jos una mica fluixos i una jornada cas-tellera llarga com un dia sense birra. Vam renunciar a la cinquena ronda, pilar de 5 de comiat, foto de grup i cap a casa.

I res, que el Concurs se’n vagi a pastar entre buines i xerris, i nosaltres cap a Alcanar que hi falta gent.

Ll. Tarrés

Teresa Brun


Chrònica

una petita actuació en una plaça amb molta gent, on vam provar un 3de6 per sota amb els Xiqüelos. L’endemà actuàvem a l’ermita del Remei, a uns 7 km del poble. Després d’esmorzar i treure’ns la son de les orelles, i de fer un pilar amb els autocars, vam ater-rar a l’ermita, i quan es va obrir una clariana vam aixecar un 3de7 amb una gran sensació de desgavell general que, tanmateix, no va desllorigar un castell que sembla que es va descarre-gar sense gaires problemes.

Enmig del desori desfermat, inclo-ent-hi una ballada de sardanes que va aturar l’actuació i que ens va desplaçar més enllà, es va alçar un 4de7 molt ressacós i amb canvis en gairebé to-tes les posicions, desquadrat, nerviós, desmanyotat i remenat, que es va des-muntar sense dosos col·locats.

En repetició hi vam tornar: el 4, més sòlid que l’anterior, també va anar tremolós i destarotat, i amb do-sos col·locats es va desmuntar aquell poema tràgic.

Feia molts anys que no desmuntà-vem dos 4de7 seguits, i amb l’orgull ferit d’haver fet el pena d’aquella ma-nera portàvem el 5de6 i, per acabar, un pilar de 5, i cap a dinar.

La Paula i l’Adalid han escrit un article sobre això en aquesta mateixa revista Peus Negres.

Sant Just Desverndiumenge 26 d’octubre

Enmig de la insòlita calor de finals d’octubre, sota l’esguard modernista de Can Ginestar, després d’uns assajos un pèl justos i dels pilars d’entrada, muntàvem la pinya de 7de7, la terce-ra truita de l’any, que es va coure a foc lent però ben lligada, amb la des-gràcia, però, que es va haver de des-muntar a molt poc de la primera aleta per problemes per dalt. La truita dels trons de tot seguit es va tancar si fa no fa igual, potser no tan bonica, però es va completar xino-xano sense més trencacolls.

Portàvem el 4de8 en segona ronda, un castell que l’any anterior havíem desmuntat dues vegades a Sant Just. En aquest cas, amb el migjorn do-nant-nos caliu, vam pujar-lo al segon peu, un carro gros lluny de ser mo-dèlic, però solvent: un pèl tremolós i desmanegat, amb dosos col·locats la canalla petita no el va veure clar i es va haver de desmuntar.

Vam muntar tan a poc a poc com vam poder la pinya i, al tercer peu, va tornar a pujar el 4de8 amb mol-tes hesitacions i amb una esgarrifosa tendència a estrafer-se i fer ballaru-gues entre brams, braols i bramuls de totes bandes. L’enxaneta va fer l’aleta i, aleshores, el castell va ser gelatina

Alcanar11 i 12 d’octubre

El dissabte, durant la cercavila més llarga mai concebuda per l’Homo sa-piens, vam fer un grapat de pilars i

Fani Pla

F. Figueras


Chrònica

sacsada pels vents i per seques i bat-zegades de tota mena de manera. Una defensa ferrenya i heroica va salvar un castell que semblava vençut més d’una vegada, i mentre mitja colla el celebrava i el públic aplaudia estentò-riament, un baix mig es desplomava i una agulla es mig desllorigava una espatlla. Aquest humil chronista no

recorda gaires castells cargolins tan treballats com aquell.

En tercera ronda, el 3de7 per sota, que va pujar sense gaires problemes fins al final, en què les aixecades van ser un pèl brusques i algun rengle va estar a punt d’anar de Can Ginestar a Can Pistraus, problemes que pinya i tronc van poder redreçar.

Per plegar, dos pilars de 5, amb l’Ignasi estrenant-s’hi, i tres pilars de 4, i cap a Centelles. Era la segona mi-llor actuació de la història, ex aequo amb la de Festa Major de l’any ante-rior, i de Sant Mateu a Concurs vam fer les tres millors actuacions.

Grans numbrus abans d’anar a Centelles, en efecte.

Ll. Tarrés

F. Andreu


Chrònica

Centellesdiumenge 2 de novembre

Amb il·lusió i gran gaubança en-cetàvem la darrera actuació de l’any a Centelles amb tres colles més. Co-mençàvem amb dos pilars de 4 i un 5de7 molt tranquil amb en Pepins estrenant-se de segon i, tot seguit, la teca, el 4de8.

Les altres colles havien estat en-sopegant amb els seus castells i així l’ambient, en una plaça força inclina-da, no era gaire propici. Va pujar el 4de8 força desquadrat i amb dosos col·locats es va desmuntar amb molt de seny, segons fonts consultades.

En el segon 4de8 al pou del cas-tell s’hi estava més incòmode, però el tronc tenia millors mides; amb tot, va pujar desgavellat en una tempesta de tremolors i batzegades, va aguantar la carregada i, amb els dosos comen-çant a baixar, es va esberlar i va caure damunt la pinya en una llenya sense conseqüències. Era el quart 4de8 de l’any, el primer només carregat d’un total de 7 des que l’havíem estrenat feia tres anys.

La llenya va esvair un possible 3de7 per sota i vam triar el tretzè 4de7a, sense gaires complicacions. Pilar de 5 de comiat i fins a la temporada vinent, amb il·lusió i gaubança, etz.

Pilars i espadatsDurant l’any hem fet algunes altres

actuacions. En alguns casos eren per causes altruistes, com la Barcelona Magic Line que organitza la fundació de Sant Joan de Déu, al febrer; en la manifestació en suport als encausats pel Pla Caufec vam fer dos pilars a l’octubre —finalment, han estat ab-solts sense càrrecs—; també vam ac-tuar al novembre en l’acte que la colla de percussió Drums d’Esplugues or-ganitza per recaptar fons per la Mara-tó de TVC. Tot i que no vam ser a la Via Catalana, sí que vam fer un pilar pel dret de decidir al juny.

Altres motius no han estat tan al-truistes: aquesta temporada hem fet una actuació comercial, o bolo, al Poble Espanyol (Montjuïc), per una empresa d’electrònica.

També vam fer un pilar en l’expo-sició del 20è Aniversari.

Finalment, vam estar en el petit acte de record i homenatge a en Pas-tor, cap al juny. Sempre en el nostre record.

F. Figueras

F. Figueras



Un any més ens propo-sem d’analitzar amb in-escandallable pregonesa els numbrus de la colla.

Doncs som-hi!Tots els gràfics avalen aquesta tem-

porada com la millor de la nostra sa-franòria pel que fa a construccions. Hem mantingut el nivell de 7 molt alt i amb molta seguretat, els castells de 8 han crescut força en relació amb l’any passat i els castells de 6 s’han tornat a veure confinats en un racó residual. Amb tot, cal recordar que l’actuació de diumenge d’Alcanar va tornar a veure un castell de 6 a plaça en una diada «normal», un fet que no s’esdevenia des del 6 de maig del 2012 a Centelles.

En aquest sentit, aquest paràgraf serveix per indicar que podeu mirar la gràfica 2, generada per la puixant base de dades del web, programat exí-miament per l’Àlex Duran, que mos-tra amb un cop d’ull com han anat

avançant els castells durant la tempo-rada. En aquesta gràfica es veu com els castells de màxima dificultat (els de la banda alta: 4de8, 2de7, 3de7s) anaven apareixent molt més cap al final d’any, amb l’excepció d’Alcanar.

La gràfica següent exhibeix l’evolu-ció dels castells per categoria i any: 6, 7 i 8 pisos, apuntant el 2de7 com a castell de 8 i sense comptar els pilars de 5 en cap categoria (en principi, es consideren de 7). Aquí es veu com al 2008 els castells de 7 van superar els de 6 per primera vegada, i com aquest 2014 ha estat el primer cop que els de 8 també els han superat. A mesu-ra que els de 8 treien el nas, els de 7 es van anar estancant; ara hauríem d’aconseguir que les línies de 7 i de 8 anessin acostant-se amb el temps.

(Recordem que les dades anteriors al 2005 són de la base de dades de la Jove de Tarragona, i que per tant no són tan acurades com les posteriors, elaborades per la colla.)

Com a qüestions de simples xifres inútils, enguany hem arribat al castell de 7 número 449 (més 5 torres, una de les quals descarregada), mentre que els de 6 pisos arriben a 534. L’any vinent segurament els castells de 7 su-peraran els de 6 per primer cop en la nostra safranòria.

En el mateix sentit, enguany hem descarregat 3 4de8 i n’hem carregat un altre; fins al 2014 només en tení-em 3, tots descarregats; així doncs, en un sol any hem fet més castells de vuit que en la resta dels 20 anys.

També ha estat l’any que hem deixat de fer el 3de7 amb agulla; des que l’havíem estrenat el 2009 mai no l’havíem deixat de fer. Tampoc no és una qüestió que ens emprenyi gaire. Amb 15 4de7, és el segon any que més n’hem fet, només per sota del 2012; els 2 4de7 desmuntats d’Al-canar van impedir d’igualar els 16 de fa dos anys. I, a banda del 4de8 i del 2de7, la construcció que també

per Txus i JepCargolística1. Actuacions de la temporada 2014


Estatístiques

ha batut el rècord històric és el pilar de 4: 94 descarregats, si no ens n’hem descomptat.

Sobre l’efectivitat a plaça, hem desmuntat gairebé el 5 % dels cas-tells; sense comptar els pilars de 4, els percentatges han estat els següents: 88,7 % descarregats; 3,1 % carregats; 8,2 % desmuntats. Així, el percentat-ge de descarregats ha estat el més baix des del 2006, tot i que el de llenyes és inferior a la mitjana però una mica superior al del 2013. D’aquesta ma-nera, tot i que l’efectivitat global ha minvat, les caigudes continuen sent molt residuals.

Pel que fa al 2014, hem fet tres actuacions «normals» més (22) que l’any anterior (19), fet que ha aju-dat a remuntar el nombre global de construccions. Així, el 2013 vam car-regar 58 construccions superiors al pilar de 5, per 65 del 2014 (i 63 del 2012, amb 22 actuacions «normals», també). Hem tornat a fer més castells de 7 que l’any abans, una tendència truncada el 2013, i els castells de 8 (comptant com a tal la torre de 7, novetat d’enguany) han pujat molt, de 2 a 6.

Tot això significa que la colla con-tinua creixent en nivell; pel que fa al

nombre de camises, també, tal com plasmen les estatístiques d’assistència.

Així, aquest 2014 la mitjana d’as-sitència a les diades ha augmentat: al primer tram ja era de 115 persones, mentre que l’any anterior la mitjana final de temporada va ser de 114; en el primer tram de temporada, doncs, ja teníem una mitjana superior a tot l’any passat, mentre que en el segon tram (134 persones) també hem su-perat els registres del 2013 (127 per-sones aleshores), i hem acabat amb una mitjana de 123 persones per temporada.

Pel que fa a la gràfica en si, podem destacar que el major nombre de ca-mises que portem a les diades coin-cideix, com sempre, amb les festes majors d’Esplugues i Sant Just, i hem aconseguit enguany arrossegar gaire-bé tantes camises a la Prediada com a la Diada, desbancant així Sant Just de la segona plaça. La diada de San-ta Magdalena, la festa major petita d’Esplugues, ha cridat moltes cami-ses: 108 el 2013 i 141 aquesta tem-porada… Tot això sense comptar el refotut Concurs de Tarragona, que ha estat la diada més nombrosa d’aquest any amb 190 camises a plaça i una mobilitzacó total d’uns 220 cargolins:

ha estat la vegada que més gent hem dut fora de casa des que els cargolins es van posar una camisa blau elèctric per primera volta.

Pel que fa a les distàncies, tot i que sempre ens costa més arrossegar pe-nya a les diades llunyanyes, podríem dir que això ho hem notat tan sols a Alcanar i Figueres —potser Alcanar també pel fet de sortir dos dies, que va complicar més la disponibilitat—, però en diades de mitjana distància

2. Castells i actuacions

3. Evolució històrica dels castells 4. Resum del 2014


Estatístiques

(Guissona, Llinars, Vic) hem aconse-guit que el nombre de camises sigui similar a la mitjana de la temporada. Diríem que hi influeixen més les da-tes o la importància de les diades que no pas la llunyania, ja que diades com Tarragona, o recordem Caldes la tem-porada passada, on provàvem la torre, han estat de les més nombroses.

Es pot comprovar que l’assistència a assajos coincideix generalment amb una major assistència a plaça, amb el punt àlgid de setembre (Festa Major i Concurs). Sembla que el malaurat Concurs va acabar d’exhaurir l’elec-tricitat de la colla, que a partir d’ales-hores va anar amb poca bateria i sense acabar-se d’endollar: així, la sensació és que la davallada a assaig no es va acabar de reflectir a plaça per la feina feta abans. Així es podria explicar la progressiva manca d’efectivitat en el 4de8: descarregat dos cops a la prime-ra per Sant Mateu i Concurs, descar-regat després de desmuntar-lo a Sant Just, i només carregat després d’un al-tre intent desmuntat a Centelles, que com es veu a la gràfica d’assajos va ser de llarg el mes amb una assistència més baixa, tot i que a plaça es va man-tenir al voltant de la mitjana.

El dessús dit només demostra que és essencial anar a assaig i que si ens arrosseguem pels puestus com mol-luscs bavallosos amb closca poc que podrem mantenir el nivell.

Això és el podi d’assistència a as-saig: 67, Antonio V., Jonàs, Pepins, Rai, Sara; 66, Gemma, Adalid; 65, Fer, Irene, Lluís, Marina, Susa i Txus. D’aquests, que no siguin de Tècnica només hi ha Antonio, Rai, Fer, Irene i Susa, i d’aquests, només en Fer és estrictament de pinya. És a dir, que els cargolins més fidels són, amb molta diferència, els que tenen un càrrec tècnic i els que pugen a tronc (l’Antonio és baix i potser no es pot considerar exactament de tronc).

Sobre la gràfica comparativa amb colles de nivell similar, podríem dir que per primera vegada hem superat la franja dels 5.000 punts, hem re-tallat distàncies amb Poble-sec i les

hem ampliat amb Sagrada Família; també s’ha de dir que Cornellà ha tornat a superar els 4.000 punts, que sembla que està pujant i que desitgem que ho consolidin i continuïn pujant els anys vinents per fer-nos una mica la guitza i esperonar-nos.

Altres anys havíem comptat co-marques i pobles; direm que per pri-mera vegada hem baixat a les Terres de l’Ebre, i que per vegueries només ens ha faltat actuar a l’Alt Pirineu i Aran: així, Girona (Figueres), Ca-talunya Central (Centelles), Lleida (Guissona), Terres de l’Ebre (Alcanar) i Barcelona (un munt). Es pot tornar a dir que hem passejat un altre cop per zona tradicional castellera, que és un àmbit en el qual no ens prodiguem gaire: ha estat per culpa del dissortat Concurs de Tarragona. Hem actuat per primer cop amb els Xiqüelos i Xiqüeles de l’Ebre (Alcanar) i amb els Castellers de Sant Adrià de Besòs (a la Magic Line de començament

6. Distància i assistència

5. Assistència a assaig

7. Comparativa entre colles

d’any). Hem actuat 13 vegades a Es-plugues, comptant-hi totes les menes d’actuació, un registre que podríem comprovar si és un rècord o no; en concret, el Robert Brillas ha estat la plaça més repetida, 3 vegades, excep-tuant la de l’Església.

I res més, fins aquí aquesta histò-ria, l’any vinent més i millor.

divendres

dimarts

total

pinya + tronc

distància (km)

Cornellà Esplugues

Poble-sec

Sagrada Família


Aquest any he estat el baix del pilar de Santa Mag-dalena a l’església.

Tot va començar sense que jo ho sabés del tot, com no, a l’assaig. Vam començar a assajar pilars caminats, alguns cops dins i d’altres fora de la Nau. L’any passat havia fet de baix a diversos pilars, i aquest tam-bé ha estat l’any en què he començat a fer de baix a diversos castells, però, com és evident, cap no era caminant, així que afrontava un nou repte com a cargolí.

Com molts sabreu, el pilar d’aquest any ha estat com el riu Gua-diana, apareixia i desapareixia, ara el fem i ara no el fem, així que no se’n sabia res del cert, fins que finalment, una tradició que vaig sentir que feia 18 anys que es feia en la nostra co-lla, va desembocar satisfactòriament al nostre oceà (per fer un símil amb el riu que us deia abans). Així doncs, vam poder-lo assajar a l’interior de l’església. Us he de confessar que fins a aquell moment, tot i els diversos as-sajos que havíem fet a la Nau i que ja havia fet un pilar caminat a plaça, a Badalona, el que més respecte em feia eren els esglaons. Aquells dos esglaons abans de l’altar marcaven, en el meu imaginari, la fina línia entre l’èxit i el fracàs. Però no hi ha res com un as-saig i la confiança dels companys per superar qualsevol temor que ens faci dubtar de les nostres capacitats. I així

va ser: l’assaig a l’església va anar molt bé i tant la pinya com els companys que van formar el pilar em van donar la confiança que em calia.

I va arribar el dia 22, Santa Mag-dalena, després d’un cap de setmana gloriós… i jo seguia pensant en els es-glaons. Suposo que no pots evitar po-sar-te nerviós en aquestes situacions, però sentia una gran responsabilitat, i a mesura que anàvem fent pilars en cercavila, jo anava notant que s’acos-tava el moment. De nou la confiança, les mirades, recordar l’assaig, les dar-reres indicacions, saber que hi havia els meus pares, ma germana i la seva parella: tot anirà bé! Mossego les pun-tes del coll de la camisa, es tanca la pinya, puja el segon (Macis), acot-

David Cuatrecasas

Santa Magdalenaxadora (Ana Villanueva) i enxaneta (Candela)… «Comencem a caminar, ara!». A passes comptades i amb se-guretat, anem recorrent el passadís i arriba el moment clau per a mi: els es-glaons! Saps que tot ha sortit bé quan en aquell moment sents tota la gent picar de mans amb més entusiasme i encara més fort del que ja ho feien fins llavors, i girem cap a la dreta i el pilar queda encarat al públic davant l’altar. I quan descarreguem el pilar, enmig de les felicitacions i abraçades de tots els companys, t’adones que ja formes part d’aquesta tradició.

Aquest serà, molt probablement, un d’aquells moments que recordaré com a cargolí, i que en siguin molts més!

Ll. Tarrés


Paula Garcia i Jordi Adalid

I aquí som tos dos, davant d’un paper intentant explicar-vos el cap de setmana a Alcanar. Una sortida en colla que va aplegar

festa, germanor i… diríem castells, però preferim repetir FESTA!!

La comunitat cargolina va sortir com és habitual en autocar cap a les Terres de l’Ebre (aquelles que per a nosaltres tenen un significat especial). Dins dels autocars ja s’ensumava les ganes de festa. S’hi va poder gaudir d’una gimcana etilicofestiva (per part dels adults, o no!) en honor dels cada cop més vells Andro i Ana.

Ja a prop del Delta vam parar a dinar a prop de la platja, un deliciós menú degustació (de neveres amb fo-gons i un toc de tupper). Per postres vam poder catar un parell d’especiali-tats de la casa, el salt de mocadors i el joc dels disbarats. El primer va ser una ferotge lluita de cames llargues que va donar com a guanyador al ja cangur Jordi Porta. El segon plat ens va dei-xar riures, cops i placatges al pur estil del rugbi.

Una mica més cansats, però amb encara més ganes de festa, vam tornar al bus disposats a arribar a la nostra destinació. Un cop allà vam deixar les coses al centre cívic que ens faria de llit, i ràpidament ens vam transformar en castellers per començar la cercavi-la més insòlita de la història; per què insòlit? No sé si us en vau adonar, però vam passar dos cops pel mateix lloc, fet que, després, ens seria molt útil per tornar de festa.

A la cercavila vam fer un pilar con-

junt amb la colla de casa, els Xiqüe-los i Xiqüeles del Delta. Un cop a la plaça, després de molta ballaruca, festa i xerinola vam fer la nostra apor-tació a la mostra de cultura popular, donant-nos la oportunitat d’estrenar canalla, experimentar posicions inèdi-tes i poder fer un traspàs d’informació als amfitrions en forma del nostre es-timat tres per sota.

La festa ja havia començat; les dues hores lliures que ens van donar abans de sopar van ser clau per al nostre ba-ròmetre etílic. El Dia es va fer d’or i alguns caps començaven a ennuvo-lar-se.

Ja sopats, s’hi veien dues realitats: la JOVE i la VELLA/AMPA de la ca-nalla.

Després d’una parada de rigor a la penya Blaugrana, el sector JOVE es va dirigir a Lo Cuc Sonat, un bar musical situat just al costat d’un altre bar mu-sical i d’una discoteca (s’ho munten bé aquests canareus, eh?!). Allà ens es-perava una barra al carrer on poder fer els beures, escoltar musiqueta i gaudir del gran clima de la zona: al cap d’una hora ja plovia. Com que els escriptors d’aquest article van fer bondat per l’endemà, el que va passar més enllà de les 2 del matí queda a la retina de tots aquells que hi van assistir! O pot-ser tampoc no en tenen consciència gràcies a la beguda oficial castellera (i no és la birra).

El sector VELLA/AMPA va deci-dir quedar-se pels voltants del Centre Cívic. Els beures, els riures, els fums no hi van faltar. Sempre amb l’atenta

mirada de la canalla, que corria, ju-gava, cantava, ballava… i semblava que no arribava mai l’hora de ficar-se al llit. Els més menuts, sabent al que venia la colla, no es van estar de fer una gran festa.

Passada una nit ben curta, inexis-tent per a alguns, aixecàvem campa-ment i tornàvem al bus per enfilar cap al Remei. La gent del poble ja hi era allà després d’una llarga processó portant la marededéu… esperant per gaudir de la festa dels castells.

L’únic a ressaltar de la diada va ser la segona torre de 6 dels Xiqüelos i la tercera colla convidada, que portaven a plaça la sardana de 10 amb folre i manilles. L’actuació de la colla es va b/veure a la nit.

Abans de tornar a casa, vam poder omplir la panxa amb una paellada po-pular en germanor amb els Xiqüelos i Xiqüeles, que va acabar amb un con-cert improvisat de dolçaina!

Marxàvem a casa amb ganes de re-petir l’experiència a terres ebrenques. Esperem poder-hi tornar un altre cop (al maig són festes!).

Alcanar


Em va sorprendre força quan, el dia del sopar del 20è aniversari, es va acostar a la meva germana Dolors i

a mi un noi jove molt eixerit (crec que es diu Josep) que no coneixíem a pre-guntar-nos si érem la Marisa i la Do-lors, que tenia ganes de posar-li cara als nostres noms, que sabia de nosal-tres pel que havia llegit de la història de la colla. Em va fer gràcia i, abans que ens en anéssim, ens va demanar si faríem un escrit per a la revista Peus Negres, per a la qual en el seu dia jo duia el tema de la publicitat, mentre que la Dolors hi havia escrit molts ar-ticles; jo, a més, vaig fer de secretària a la Junta durant algun temps. I, com que tractes són tractes, i cosa promesa ha de ser atesa, aquí va el meu escrit, que intenta transmetre el que per a mi va ser pertànyer a la colla.

La raó per la qual no podia fallar al sopar del 20è aniversari era evident: malgrat que fa ja molts anys que no formo part activa de la colla, entre altres motius perquè vam canviar de residència, no he deixat de saber dels Cargolins. I sempre que veig castellers amb camisa blava ràpidament busco l’escut, a veure si són d’Esplugues. Vaig viure la colla gairebé des dels començaments i me’n sento molt orgullosa i, així doncs, tan aviat com la meva germana em va dir que feien aquest sopar, no vaig trigar ni un mi-nut a posar-m’hi en contacte per as-sistir-hi.

Nosaltres vam començar com co-

mencen molts: a través de la canalla. Un taller de castells a les festes d’Es-plugues i el nano, que era molt atre-vit, va sentir curiositat per l’activitat; deuria ser després de les festes de se-tembre de l’any 1994. Un divendres d’assaig vam anar a veure què era allò de fer castells. L’Hèctor era un nen molt menut i primet, tenia poca al-çada i poc pes, però era inquiet i molt àgil. De seguida va despuntar i pujava força bé. Encara recordo un dia, quan no hi dúiem ni un mes, sinó unes quantes setmanes anant a assaig, quan en David Carreras em va dir que el cap de setmana provaven l’Hèctor com a acotxador o enxaneta. Vaig sentir por, però el nano en tenia ga-nes. La primera actuació em va posar els cabells de punta, però vaig viure amb orgull aquella primera actuació davant l’Hipercor de la Meridiana. Després van venir moltes actuacions més en què el meu fill culminava les torres o els pilars. Em sentia molt or-gullosa de ser part d’aquella colla i de participar en tot el que s’organitzava. El pare i la tieta a la pinya aguantant aquell castell per tal que el nano no caigués.

Amb l’Hèctor com a acotxador vam descarregar el primer 3de7 a Ter-rassa, davant dels Minyons. Jo crec que va ser un dels dies més importats de la meva vida: tots vam embogir de joia, les gralles i els tabals se sentien com si tinguessin amplificadors, salts, crits, semblava que estàvem sols a Ter-rassa, no havia viscut mai res d’igual.

Marisa Lava

Temps era temps...

Un bocinet d’història


20è aniversari

Després en vindrien moltes més, fins i tot el primer pilar de 5 descarregat en una Trobada del Baix Llobregat plena d’emocions, ja que havíem perdut feia poc en un accident un membre de la colla. O el pilar caminant que es fa cada any dins de l’església quan fem l’ofrena de flors.

Durant uns quants anys la nostra prioritat va ser fer castells: hi vam conèixer bons amics, alguns dels quals he retrobat al sopar, tots bona gent. Vam visitar molts pobles que desco-neixia, i s’hi va implicar mitja família: a banda de la meva germana, la Do-lors, que va arribar a ser cap de pinya, també s’hi van ficar la meva mare, que era qui cosia les camises blaves, i els meus cosins, que formaven part de la pinya.

Què més puc dir? Que em sento orgullosa d’haver format part de la vida de la colla, i espero seguir sabent de vosaltres i no desconnectar mai. Amb una mica de sort, quan arriba-ran els néts, poder sentiran aquella mateixa inquietud que va sentir un dia l’Hèctor i tornarem a formar part d’aquesta història.

Amunt i força! 13 de setembre del 2014

Els Castellers d’Esplugues, amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la co-lla, vam organitzar l’exposi-

ció «Cargolins. Vint anys de castells» al Casal de Cultura Robert Brillas en-tre els dies 14 i 24 de maig.

En la inauguració, el periodista casteller Pep Ribes hi va pronunciar la conferència «Els castellers al Baix Llobregat», en què va explicar la seva experiència com a cap de colla dels Castellers de Castelldefels als anys noranta, i va oferir la seva visió crí-tica de la comarca aleshores i la nova empenta que hi ha ara. El president de la colla, Ramon Sàlvia, i el regidor de cultura de l’Ajuntament, Eduard Sanz, també hi van fer un breu parla-ment. La colla hi va enfilar un pilar i l’acte es va acabar amb un pica-pica.

L’exposició exhibia fotografies i material divers de la colla per tal d’oferir una panoràmica dels vint anys de trajectòria. Hi havia deu pla-fons que explicaven breument la his-tòria de la colla, entre els quals hi ha-via exposades diferents fotografies. En vitrines hi havia material divers, com ara revistes i publicacions, samarretes antigues, llibres, guardons variats, etc. També s’hi projectava un vídeo de la història de la colla.

Tot plegat es pot consultar al web en aquesta adreça, amb una explicació dels vint anys de la colla:

cargolins.cat/20aniversari/exposicioAl final de l’exposició hi havia un

racó en record d’en Joan Pastor, car-golí des dels inicis de la colla i autor de moltes de les fotografies que s’hi podien contemplar.

L’exposició


Sí, bonics estimats lectors meus: què haig de fer, ara? La solució és senzilla, redactar la crònica de la sortida al Taga-

manent, una excursió inclosa en els actes dels 20 anys.

Vam quedar d’hora a la Closca. Havia dormit lu just i estava ujat d’allò més. M’hi va portar n’Alfred amb el pare d’en Macià. Alguns s’havien avançat (cap al bart del res-taurant) i, en tornar —i després que vinguessin n’Alfons amb na Sílvia i canalla i amb n’Eulàlia i en Ge-nís— vam enfilar per un tirany on hi deia que hi caçaven senglars. Amb sons de trabuc de caçadors infurtius, suant com verros sota el sol que cre-ma, gruant amorts escàpoles en rius empestats com el Llobregat o l’Ebre, ens vam aturar en un redol a esperar els lents: n’Alfons i companyia, en Marquès, ínclit panxarrut, i els qui els emmenaven amunt. I, un cop van ser-hi, vam recomençar l’ascensió.

La natura, el Montseny, la mun-tanya d’ametistes, en Verdaguer, l’estiracordetes i la potlla en vinagre. Em plau ascendir muntanyes, suar i cagar-me en Déu. Vaig parlar amb en Txus de la cançó de Kàncer de Sida Mata vells a l’Avenç i vam ser feliços i en vam fer fum, de les tristors.

I vam seguir pujant per corriols i pistes forestals més amples: una masia en ruïnes, una esplanada, una parella que pujava agafadeta de mans, suors diverses, un noi amb pantalons de

Sala Salamandra i vambes curioses, i la vida™.

Al peu del que em pensava que era el castell ens vam tornar a deturar a esperar els lents, que van ser molt més tardans. En Tarrés i na Carme apareixien en cotxe i deslliuraven en Marquès d’una catàbasi penosa a la tornada. Tot era tan rodó i tan bonic que et deies que t’hi podries morir i no passaria res. En Joan Pujadas ju-gava al pi amb la canalla. I a la fi vam tornar a fer la pujada, malparits.

L’església o ermita està mig esbu-cada, però només una part adjacent. El que se’n diu temple és tot dempeus i una noia molt simpàtica n’obria la porta. Estava a punt de tancar quan vam arribar; ens va deixar fer el pilar caminant que vaig gravar i del qual en Rai va fer el vídeo de promoció de Santa Magda.

Vam fer un altre pilar a l’esplana-da del davant i en acabat vam tornar a baixar. Vam anar al restaurant Can

Bellver, on vaig fer dues birres. L’edi-fici és del segle xviii, té cambres ha-bilitades com a museu de casa pairal d’aleshores i blablablabla.

Van tornar cap avall i jo vaig aca-bar-me la birra de seguida i em vaig fotre un petard al cul i vaig encalçar tota la gent que havia sortit abans que jo (que, com dic, era el darrer). Vaig fer la foto del grup capdavanter, però quan vam ser avall vaig veure que en José Sallent havia estat el primer: ha-via baixat corrents i s’havia fotut una bella hòstia, tenia els jonolls ensango-nats i tota la pesca.

Després d’esperar molta estona en-cara no havien arribat n’Alfred ni la cua de la comitiva, o sigui que vaig fer un pensament i vaig tornar cap a casa amb en Jonàs i tal i tal, i vam aterrar al riu empestat Llobregat.J. S.

El Tagamanent

Pere J. Ferrer


20è aniversari

El 6 de juliol era el dia d’un dels actes més esperats dels fets de celebració del nostre 20è aniversari: el sopar del

20è aniversari.A la pista coberta del parc Pou d’en

Fèlix els cargolins actuals s’anaven aplegant mentre observaven exem-plars de cargolí desconeguts o rars o poc vistos els darrers temps: eren els cargolins de la camisa penjada que ve-nien a visitar els cargolins militants. Retrobaments, coneixences, amistats i bon ambient mentre ens entaulàvem joisament.

I el sopar? Què hi farem, no podia

ser tot perfecte. Si més no, la compa-nyia sí que ho era.

La canalla ens va delectar amb una fantabulosa coreografia, que els d’Es-plugues són molt de ballarugues; hi va haver algun breu parlament (cap de colla i president, batllessa i regidor de cultura) i, un cop desentaulats, va ser el moment de la música: els grups van ser Latino y los Llobregantes (rumba catalana d’Esplugues) i Bossonaya (grup de versions barceloní).

Una bona vetllada i bells retroba-ments amb castellers que ho van do-nar tot per la colla.

A reveure!

El 29 de març encetàvem els actes del 20è aniversari amb la celebració a la Baron-da de l’Assemblea General

Ordinària de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Era una oportunitat de visibilitzar-nos en el món casteller i, alhora, donar a conèixer el nostre poble.

Així, al matí es van fer dos grups amb els representants de les colles presents: vam visitar en dues tongades el museu de Can Tinturé i la fàbrica Pujol i Bausis, La Rajoleta. Les visites, guiades, van oferir una llambregada del passat industrial d’Esplugues i de l’extraordinària col·lecció de rajola de què disposem. En acabat, vam pas-sar pel monestir de Montsió, on vam veure el claustre i vam poder passar fins a Can Casanova, una masia mo-dernista als jardins del monestir.

Encabat, vam passar tots plegats a menjar el magnífic arròs negre que havia fet el Pèsol, i després ja vam anar cap a la Baronda a celebrar l’As-semblea de la CCCC, que va ser oli en un llum.

Sopar dels 20 anys

Assemblea CCCC

Foto: CCCC


Els Castellers d’Esplugues hem aconseguit fer una pas-sa molt important en l’evo-lució d’una colla castellera:

descarregar el 4de8. El primer va ser el 2012 i, d’aleshores ençà, n’hem descarregat fins a sis, demostrant que aquell carro gros no va ser foc d’en-cenalls. El 4 és el castell que escullen la majoria de colles per estrenar-se en els vuit pisos, però… què ve després? Com han afrontat altres colles el pas posterior a les primeres aletes de vuit pisos?

Si fem un repàs a la història caste-llera, el primer castell de 8 documen-tat data del 17 de juliol de 1819 i va ser obra de la Colla dels Menestrals (actual Colla Joves Xiquets de Valls). Els castells de vuit aviat deixarien de ser anecdòtics i donarien pas al que es coneix com la primera època d’or dels castells, quan les dues colles de Valls —la Colla del Roser i la Muixerra (Colla Joves i Colla Vella, respectiva-ment)— assolirien castells de l’enver-gadura del 3de9 amb folre, el 5de9 amb folre, el 4de9 net, el 2de8 net i el 3de9 net. El 1908 es va descarre-gar el darrer 4de8 de l’època antiga, que donava per tancada la primera època daurada dels castells. No va ser fins gairebé 25 anys més tard, el 28 d’agost de 1932 en una històrica dia-da a l’Arboç, que la Colla Vella no va carregar el primer 4de8 de l’era mo-derna. En tots els casos, el 4de8 s’ha utilitzat com a termòmetre per donar per iniciada o finalitzada una era cas-

Hi ha vida després del 4de8?Repàs històric de l’evolució de diverses colles després del seu primer carro gros.Per Sergi Pont

Reportatge

Primer 4de8 del s. xx

3de8 de Sant Pere i Sant Pau


Chrònica

i no han estat capaços de plantejar-se un pas més.

Els que han aconseguit descar-regar el 4de8 amb més rapidesa són els Capgrossos de Mataró, que dos anys després de la seva fundació ja el van assolir. D’entrada el farien fins en cinc ocasions en una sola temporada (1998) i, a la diada de les Santes de 1999, unirien en una mateixa actua-ció 4de8, 3de8 i 2de8 amb folre. La història d’èxit dels Capgrossos con-tinua a dia d’avui amb castells de 9 i de gamma extra, però no totes les colles «precoces» se n’han sortit de la mateixa manera. Els Margeners de Guissona, per exemple, descarrega-ven el 4de8 quatre anys després de la seva fundació i es convertien en la primera colla a descarregar els tres pri-mers intents d’aquest castell. Malgrat tot, un descens en el nombre de cas-tellers els va deixar dos anys sense un

carro gros que aquest any 2014 han pogut recuperat.

Un cas molt curiós és el dels Caste-llers de Sant Pere i Sant Pau, l’única colla del panorama casteller que no ha descarregat mai el 4de8 però que ja ha completat castells de gamma superior, com el 3de8 i el pilar de 6. Una circumstància puntual i insòlita en contraposició a la gran majoria de formacions, que entren als vuit pisos per la porta del 4de8.

Cada colla té la seva història par-ticular amb el 4de8. Per a algunes ha estat un trampolí cap a fites superiors, mentre que per a d’altres ha suposat un límit difícil de superar. Els Caste-llers d’Esplugues hem estat capaços de fer aquest pas importantíssim en l’evolució d’una colla i som en el bon camí per consolidar-lo. Què vindrà després del 4de8? Ho sabrem als Peus Negres següents.

tellera, fet que demostra la caracterís-tica de castell frontissa.

Els Castellers de Vilafranca, do-minadors del panorama casteller a dia d’avui, també van haver de suar la cansalada per tal de descarregar un castell de vuit, l’any 1972. Entre el primer carro gros carregat i el pri-mer descarregat, els verds van haver d’esperar tres anys. Però des d’aquell moment l’impuls va ser imparable i els vilafranquins van assolir el pilar de 6, el 3de7 per sota, el 3de8 i el 2de8 amb folre en poc més de dos anys. La Colla Jove de Sitges tampoc no ho va tenir fàcil per estrenar-se en els vuit pisos i continua tenint el 4de8 com a castell límit. El 1996 el van portar a plaça per primera vegada sense èxit, i van haver de passar 10 anys i 9 intents perquè els de la camisa vi el descarre-guessin. Els del Garraf han mantingut l’estructura de forma molt esporàdica

«Cada colla té la seva història particular amb el carro gros. Per a algunes ha estat un trampolí; per a d’altres, una fita difícil de superar»

1r 3de8 del s. xx, per la Joves 4de8 dels Margeners el 2014 La Jove de Sitges fa uns anys


La Vella

«Aquesta colla castellera ha demostrat que sap tornar a aixecar-se.

»Ens hem aixecat quan la vida ens ha donat un cop baix.

»Ens hem aixecat quan ha caigut un castell, fins que l’hem fet una vegada i una altra, com el tres per sota i el quatre de vuit, i ho farem amb la torre, no en dubteu, jo n’estic convençut.

»Sempre amunt amb seny!»

Aquestes són les últimes frases que tu, Joan Pastor, vas escriure a l’article de l’any passat en aquesta revista i que vas titular «Tornar a aixecar-se».

La colla i altres entitats d’Esplugues, com el Ball de Diables i l’Espluga Viva, hem perdut un membre actiu. Et trobarem a faltar, has estat pal de paller i referent de tots els que en formem part.

Hi ha persones que passen per la vida sense deixar ras-tre, i d’altres que deixen la seva empremta. Tu seràs viu en el record de cadascun de nosaltres.

Joan, has estat un gran referent per a tots nosaltres, hem passat tantes estones junts, treballant quan calia, fent gresca, partides de botifarra, excursions, castells, correfocs, llargues converses… Ens han quedat projectes pendents, com tornar al Marroc, dormir al desert… Potser algun dia els durem a terme i, no ho dubtis, hi seràs.

Coneixent-te sabem que no voldries de cap manera que ens envaís la tristesa; tot el contrari, tot alçant una copa de cava o una birra, sense llàgrimes ni penes, amb un somriure d’orella a orella, voldries que brindéssim per tu

i per tots els moments compartits. Ens deixes un gran lle-gat —el teu tarannà, la teva generositat, els teus consells, el teu savoir faire— que ens ajudarà a tirar endavant per, com deies en el teu escrit, aixecar-nos novament.

Per aquí les coses van força bé. S’ha fet justícia, per fi, i després de molt de temps i de patiments els nostres «putos nens» han quedat absolts del seu primer judici i no entraran a presó.

Hem descarregat la TORRE!!!El poble ja no dorm, s’ha alçat i ha desobeït, hem ini-

ciat el camí cap a la independència, més tard o més d’hora els nostres somnis de llibertat es compliran i arribarem a ITACA:

I si l’atzar et porta llunyque els déus et guardin el camí,que t’acompanyin els ocells,que t’acaronin els estels.I en un racó de les nostres veusmentre les puguem fer sentirhi haurà amagat sempre el teu nom: JOAN

Gràcies per tot, amic, fins sempre!!!

Carta per a en Joan

«Ens has deixat un gran llegat: el teu tarannà, generositat i consells, que ens ajudarà a tirar endavant»


per Jonàs Bassó

El 2014, any del 20è aniver-sari de la colla. Enguany moltes de les activitats so-cials que s’han fet han estat

per a aquesta celebració i les trobareu recollides una mica més amunt. Però no hi han mancat altres tiberis i festi-vitats que, si bé no passaran a la histò-ria, han acompanyat la colla.

Ballant sense parar el Palance i se-guint la carrossa que ens guiava, vam mostrar a tot Esplugues com d’ani-mades són les peces del tetris cargo-lines. No us penseu que va ser fàcil el muntatge. Gràcies a la feina i les mà-quines de cosir d’algunes castelleres, la Closca es va convertir en un taller clandestí de disfresses. Així que peces de tots colors i formes, grans i petites vam encaixar en aquesta primera festa de l’any.

El primer gran àpat que encetava el 2014 va ser la calçotada. Com ja és habitual, vam omplir la Closca de ceballots i graelles per celebrar el pri-mer banquet de la temporada. Amb gran col·laboració de tots vam enfilar, coure, embolicar i menjar els calçots que tant ens agraden. Aquest any van elaborar la salsa el grup de romesco jove. No ens enganyarem. Era bona, però la textura no era la més sucosa del món, ans al contrari, en algun moment semblava que suquéssim

els calçots en morter de paleta. Amb aquestes paraules no us volem desa-nimar i sabem que la propera vegada que la prepareu serà exquisida.

Tot i ser l’any del vintè aniversari, aquest any no passarà pas a la història per ser aquell en què s’ha obert més la Closca per sopar. Si bé hem fet algu-nes nits d’entrepans després d’assaig, el més normal ha estat sopar en altres racons. El xino (xano) ja és tot un clàs-sic, on un escamot de cargolins fixos hi fan les seves menjades i consegüents valoracions de l’assaig cada divendres.

Però aquest establiment ha sofert la competència atroç de la xina (manda-rina) en nits caloroses. Això de tenir una terrasseta a la rambla, ben a prop de la Nau, ha estat inevitable perquè s’omplís de cargolins i cargolines.

I si els mestres paellers d’anys an-teriors van ser en Sasi, en Rubén i la Vella, entre d’altres, aquest any hem tingut un únic i indiscutible xef de gran calibre. No cal ni anomenar-lo, perquè quan penseu en delikatessen ja us apareix la seva cara, però així i tot ho farem. En Pèsol ha estat qui es va

Clixé d’activitats



encarregar d’alimentar els represen-tants de cada colla per l’Assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya que vam fer a casa nos-tra. O qui va fer de pinxo a la mare del Txus per a la ja tradicional paella de Festa Major. Per tots els saraus que munta i la tapa de pinxos que va gua-nyar al concurs organitzat pels músics mereix un fort aplaudiment. Gràcies, Pèsol! Una altra menció cal fer a la Mar Bono, ja que va guanyar el pri-mer concurs de truita de patates de la Closca. Això sí que cal dir-ho, sense tenir-ne ni puta idea.

Cap al juny uns quants cargolins teníem ganes de fotre’ns trets. No és per manca de bon rotllo, no… Simplement necessitàvem descarre-gar bales de pintura sobre la gent de tronc (per part de la pinya), o sobre la tècnica (aquells que no ho fossin) o simplement contra qualsevol car-golí o excargolí. Així que entre uns quants vam organitzar una sortida al paintball, on ens ho vam passar molt bé matant-nos. Hi va haver qui no va tenir prou bales per esclafar tothom; en canvi, n’hi va haver a qui n’hi van sobrar. La descàrrega d’adrenalina va ser memorable.

I per acabar, l’últim gran sopar, el de l’Escola de Castells. El sopar va justejar una mica, o això recordo jo,

però com que era un acte per recaptar fons per a la mateixa Escola per com-prar material a ningú no li va impor-tar gaire. Tothom s’ho va passar molt bé al bingo, quinto o quina porterior, on un servidor va exercir de lloro, descobrint una nova passió amagada: cantar números, i no garrotins. S’hi havia de cantar a forma de consigna alguns càntics de hooligans que ja van sent tradicionals.

Aquestes han estat algunes de les activitats que hem fet aquest 2014. I amb això només podem esperar que aquest any 2015 en vinguin moltes més i de molt millors!

A la pàgina anterior, carnestoltes i calçotada. En aquesta, arròs negre per a l’Assemblea de la Coordinadora, el prèmit del Concurs Internacional de Truites Cargolí, guanyat per la Mar Bono, i dues fotos del paintball.


Jordi Figueras

Amb aquesta frase comença una cançó que, darrera-ment, se sent sovint per la Closca. El garrotín és una

cançó, o pal, del món de les cançons improvisades, que prové dels ambi-ents gitanos de Lleida. Les cançons improvisades no tenen una lletra de-finida, cadascú se la inventa sobre la marxa contestant les frases d’altres cantants i quasi sempre amb un cert aire festiu, satíric, irònic o, sovint, las-ciu. Qui canta aquest tipus de cançó, amb base de vers, és anomenat «glo-sador», possiblement per influència mallorquina.

La cançó improvisada és comuna a totes les cultures del món i a part de l’estranger. La trobem en tota mena de format i acompanyament: a la pampa sud-americana, independent-ment de la nacionalitat dels gauchos, es diu payada i s’acompanya de gui-tarra; de Mèxic us sonarà la tonada de La bamba, per posar-ne dos exemples.

Al nostre entorn més proper tenim un ampli ventall de cant improvisat dins el món del flamenc. A tot ar-reu on es ballen jotes se’n canten de picadillo o picades, és a dir, improvi-sades, des de Múrcia fins a Extrema-dura, passant per Galícia i Castella i arribant a l’Aragó. Els bertzolaris, a Euskal Herria, mantenen la tradició del cant improvisat convertit en un gran espectacle i concurs. A les Ba-lears cada illa té tonades pròpies, i concretament a Mallorca estic quasi segur que a cada poble ho fan millor que al poble del costat, i malgrat que són tonades semblants totes són dife-rents: la glosa menorquina, el glosat mallorquí, la cançó de ximbomba, la


jota de picat o les mateixes cançons de treball que els illencs i illenques han conservat.

Del País Valencià ens arriba el cant d’estil o les albades, amb un format diferent, on hi ha una persona que pensa el vers i una altre que el canta.

Al Principat de Catalunya tenim, com deia al principi, el garrotín de Lleida, les nyacres de l’Empordà, la cançó de pandero —lligada a les con-fraries femenines de la Mare de Déu del Roser—, la jota de les Terres de l’Ebre i una immensa diversitat de cor-randes amb diferents tonades que es cantaven pràcticament a tot arreu.

La cançó improvisada, normal-ment, es cantava (i es canta) treba-llant, a les diverses festes que es feien i, sobretot, a la taverna, i és que, tal com diu una corranda, «d’anar a la taverna / som persones molt devotes, / que l’aigua de les cisternes / ens fa

criar granotes». A banda de jugar a cartes i beure, les tavernes eren el lloc idoni per acabar cantant. Si pensem que fa cent anys no hi havia ni ràdios ni televisors, ràpidament arribarem a la conclusió que amb alguna cosa s’havien d’entretenir els nostres besa-vis, i una d’aquestes coses era fer-se la punyeta cantant.

A la colla tenim un petit reducte de glosadors disposats a créixer i a passar-s’ho bé fent garrotins, cançó de taverna o qualsevol altra activitat lligada amb el cant. De tant en tant ens trobem per cantar i aprendre can-çons, i amenacem d’amenitzar totes les diades des de l’autocar, quartes rondes i estades diverses a la Clos-ca. Si et vols defensar de nosaltres et recomanem visitar aquesta pàgina, www.cordecarxofa.cat, per aprendre o unir-te directament a les nostres des-afinades veus.

Al garrotín, al garrotan...

Cançó improvisada al Brillas durant la Festa Major


Jose Macis

Això és tot amics, tot co-mença i tot acaba, i jo ja ho he allargat bastant. Quart article que escric en quatre

anys que fa que estic a la colla i tots sobre el mateix, el bar. Aquest que és l’últim que exerceixo davant vostre, disculpeu-me si el personalitzo a di-ferència dels anteriors.

Tot va començar de manera casual, un dia que li vaig dir al Punky que si necessitava un cop de mà. Que espa-vilat que va ser el bandarra, molt rà-pid a encolomar-me feina! Doncs res, que una mica d’«ajuda esporàdica» es va convertir que jo fos un assidu de l’altre costat de la barra; em vaig pas-sar al costat fosc…

Tot era moltíssim més fàcil quan vam començar aquell any. No sé com, érem un munt de gent, consumats cinturons negres a trassegar destil·lats i cervesa, i encara així es bevia la meitat que ara!

Quan el Gallo em va vendre el pamflet perquè m’apuntés a la colla, mai no em vaig imaginar que entraria

tan a sac. Al segon assaig ja m’estaven castigant el llom (contrafoooort, dit amb veu d’escapar-se l’aire) i aquella mateixa nit ja estava servint copes.

Per a mi va ser un cercle viciós, acabava destrossat però tenia ganes de vindre a assaig, volia superar-me cada dia, cosa que em va costar molts mosquejos amb mi mateix i bronques per part del Rai (i dels que han vin-gut després, que en això no he can-viat), i en el bar podia tractar amb proximitat tota aquesta gent, que es va esforçar perque m’hi sentís a gust,

que m’integrés i que feien que com-prengués que fer castells no és reunir uns quants frikis que es diverteixen trepitjant-se, intentant arribar el més amunt possible.

Ho reconec, malgrat que a mesu-ra que ha passat el temps estava cada vegada més cansat de tot el que com-porta gestionar el bar, m’ha anat molt bé en el terreny personal.

M’ha servit per conèixer un munt de gent, tant de bo pugui ajuntar-me amb ells durant tota la vida, tot i que la majoria són uns ganyans i gentussa (no siguis gelosa, nena, que tu tam-bé entres en el contingent, però de manera diferent, esclar). La barra era l’espai que em servia per posar cara a gairebé tothom (ho sento, n’hi ha uns quants, pocs, dels que no me l’he après encara, que haguessin vingut més!), i així coneixia qui era aquest tercer lateral, aquesta crossa que ve dues vegades al mes o què és el que beu el meu primeres. Ara ho dic així, però quan vaig començar, no en te-nia ni fava, i ara no penseu que n’he

The End

«En aquest costat de la barra he viscut els millors i pitjors moments, he rigut i he plorat; les cares i

emocions de cadascun les guardo en un raconet de la meva memòria amb forma de barril d’Estrella»



après gaire més. Estar a la barra em va servir per aprendre, parlava amb gent del tronc, que m’explicaven què havia de fer quan pugés (alguna cosa que en aquell moment veia llunyíssim), i tothom em deia alguna cosa diferent, així que em quedava fet un embolic. Parlava amb la gent de pinyes, que també m’explicaven els entrellats de cada lloc; com tots, he rotat per unes quantes posicions, i ben orgullós que n’estic (excepte quan feia de contra-fort del 3de7s, que queien tots, eh, Jonàs?). Vaig anar aprenent totes les posicions, cada cop més importants, i l’únic que em va quedar ben clar, i

tots hi estaven d’acord, era que els de tronc eren els «estrellitas» i que s’ho tenien molt cregut.

No em puc descuidar de les tècni-ques, que han patit els meus mosquejos i les meves menjades de cap. Ells, amb la seva paciència i les seves millors for-mes o amb les dolentes també, m’han ajudat al fet que estimi aquesta maleï-da malaltia que són els castells.

Unes paraules també per a aquestes juntes. Dos grans presidents he cone-gut, els següents, no dubto que també seran uns cracks.

En aquest costat de la barra he vis-cut els millors i els pitjors moments,

he rigut i he plorat (d’alegria, de ràbia, de pena), però prefereixo quedar-me amb els bons. Les cares i les emocions de cadascun, me les guardo en un ra-conet de la meva memòria amb forma de barril d’Estrella. Aquestes millors diades, amb els seus 4de8, els 3de7s i, sobretot, la seva torre! Que sí, que ho hem fet, almenys una vegada…! Amb un parell, de collons o d’ovaris, us deixo escollir.

Va, parlaré una miqueta del bar, que això ja va sent llarg. Aquest any ens hem tornat a superar, hem tret de nou més benefici que l’any anterior. A aquest pas, cap dels nostres millors llepagots o algú de nivell normal po-drà ser donant de fetge. No puc aco-miadar l’article sense donar les gràcies a tots els que han ajudat en el bar, no només a la Closca, sinó en tot el que s’ha muntat on el bar estava implicat: sense la seva col·laboració seria impos-sible portar la taverna. Moltíssimes gràcies.

Anem tancant ja, la persiana està gairebé abaixada. Vull desitjar als se-güents que ho agafin la més gran de les sorts, que puguin comptar amb un gran equip com el que jo tenia. Espero que col·laboreu amb ells més que fins ara; ho repeteixo i em fa mal la boca de dir-ho, però la Closca és de tots i hem de cuidar-la, doneu-me aquesta última llicència. Trobaré a fal-tar deixar anar aquest crit de guerra de «Cardona, miserable!». Espero que en aquest temps, hàgiu estat a gust amb mi a la barra, i desitjo haver-vos dedicat més somriures que cares llar-gues. Torno a la llum, a fer panxa a la barra amb el colze recolzat. Com diria el Maestro, «Este adiós no maquilla un hasta luego. Este nunca, no escon-de un ojalá». Senyors, ens veiem en els bars i, per descomptat, a la Closca.

Com sempre, aquest article va per tu també, Pow. No creguis que me n’oblidava, Pastor, en aquest brindis no hi pots faltar tampoc.

Salut i castells!


Bona tarda, no?Aquest any, la Colla

Jove dels Xiquets de Valls van convidar els Cargolins

a un torneig de futbol 7 amb motiu de les festes de la seva colla.

Els blau elèctric van trencar tots els esquemes quedant segons del torneig, guanyant dos dels tres partits de la fase de grups amb dues «manetes».

Els dos únics partits que van per-dre van ser contra els campions, els Moixiganguers d’Esplugues… Vull dir, els Cargolins d’Igualada… Bé, tant és com fos el nom.

No només ens van sorprendre al torneig amb la seva màgia i qualitat amb la conducció de la pilota, sinó que, a més a més, oblidant que els van guanyar (amb ajudes arbitrals, és clar), els Cargolins van unir-se als

morats durant la festa de la nit, i així van ser el grup més nombrós i més motivat de tota la gimcana que es va fer pels carrers de Valls.

Però els cargolins i cargolines no en van tindre prou. Tenen un ob-jectiu enguany, tenen un somni que a finals de febrer faran realitat. Els Castellers d’Esplugues volen guanyar l’Intercasteller 2015.

Tant el míster com l’utillero i el massagista tenen clar que aquest any és el bo. «Nos hemos esforzado mucho todos los miércoles. Las concentraciones eran masivas. A veces, nos llegábamos a encontrar

hasta 3 personas y un cono», assegura el míster.

Les cases d’apostes tenen clar que, aquest any, els Cargolins tenen molts números d’emportar-se el trofeu, i la final Esplugues vs Vilafranca es paga a 1,01 × 100,00 × 10.000,00.

Tot i saber això, el míster ho té clar: «No ens podem confiar, el rival sap jugar bé. Si ens llevem ben d’hora ben d’hora…».

Desitgem tota la sort als Cargolins per guanyar el torneig.

Salut, castells i guaranàs per a tothom!

Tornejos de futbolAdrià Pallarès

A dalt de tot, Cargolins d’Igualada al torneig de la Joves de Valls (F. CJXV). Aquí dalt, l’Intercasteller d’Igualada; vam ser 13ns després de perdre contra Gràcia i guanyar Gausacs al darrer partit (F. Facebook). A l’esquerra, l’afició donant-ho tot (F. Pau Corcelles).




Les bicis

Enguany el grup de Trunyo-cletes s’ha reforçat i ha dis-posat fins i tot d’un grup de WhatsApp.

En la primera sortida una mica llarga, a Mataró el 6 d’abril, en Ro-man, l’Arnau i el Heavy van fer la primera remullada de l’any a la platja després de recórrer els vora 40 km de trajecte fins al Maresme.

A la següent, a Badalona, i amb en Quique, Dani, Pujo, Figueras i He-avy, cap bany de mar no amarà la pell dels cargolins, però algunes cerveses sí que regalaren les goles a les barraques de festes de la vora de l’ajuntament.

A la Trobada del Baix, en Dani, en Figueras i el Heavy sortiren de la Sar-dana just quan començava a ploure. Van gaudir d’una tempesta elèctrica desfermada des de l’entrada del riu fins a la sortida: vint minuts d’intens xàfec i una bona enfangada per la vora del Llobregat per a una Trobada en què vam fer el primer 3de7 per sota de la temporada. De tornada en Fi-gueras i en Dani van anar amb bici, a desgrat del Heavy, que va optar per la comoditat del cotxe d’en Quique, que serà pare enguany.

A Valldoreix s’hi va unir en Jor-di Porta, ciclista estrenu que ens va meravellar a tots amb els seus bessons d’acer que podrien esberlar caps, com un as de bastons —a Alcanar el gruix de cargolins va poder admirar el frèn-dol de les seves cames en els salts de canalla. El camí triat cap a Valldoreix va ser el més dreturer, però la pujada fins a Vallvidrera i després algunes gi-ragonses de la carretera fins a la des-tinació van destarotar algunes bicis especialment atrotinades.

Aquestes són les sortides una mica llargues que hem fet cap a actuacions. Altres vegades hem anat a Barcelona o llocs similars. S’ensuma un futur esplendorós per a les Trunyocletes aquest 2015 —oh i tant.

J. S.

Aquest any, un cop més, vam acompanyar els Reis a la seva visita a Esplugues. El tema havia de ser el fons

marí i, ves per on, el tema del sopar de canalla d’aquest any havia estat molt semblant. Així que vam aprofi-tar els dibuixos tan macos que els caps havien fet per decorar la Closca que, tot s’ha de dir, havia desaparegut sota tots aquells dibuixos i decoracions marines.

Les disfresses, de submarinistes, les vam fer amb material reciclat. Cintu-rons fets amb el mocador de castells i amb pesos, fets de iogurt de beure (encara somnio amb els iogurts de maduixa); aletes fetes amb goma eva; ampolles de 2 litres pintades, que es van convertir en bombones d’oxigen; tubs fets de coarrugat. I, per acabar,

boques d’ampolles que es van conver-tir en respiradors (pregunteu, pregun-teu a la canalla d’on van treure tantes garrafes d’aigua…).

El mateix dia 5 al matí decoràvem la nostra carrossa amb globus i penjà-vem uns pops fets de globus gegants per rematar la feina. Llàstima del xo-fer que ens va portar fins a la plaça de Catalunya, que semblava que anava a apagar un foc, i vam anar perdent alguns globus pel camí i alguna pota dels pops.

Com sempre la cavalcada va ser una festa. Alguns cargolins es van apuntar a la passejada i ens van acom-panyar part del camí ballant i repar-tint caramels als més petits, que ens miraven amb la boca oberta.

L’any vinent repetim!

Sílvia Méndez

Cavalcada de Reis



Amagada canalleta(Versió dels caps d’Amagada primavera de Txarango)

Havíem quedat a quarts de deu,just davant de la Closcaper començar el viatge de colònies.I en un segon, i dos i tres, tot va parar, tot va aturar-se, quan la porta al cap del Genís,va fer-li marejar-se.Que aquí, que avui ja tot s’acaba, hem passat junts anys d’il·lusions, assajos i diades,Canalla amunt!

(tornada)Eren tres llinatgescompartint jocs i rialles,Rides, quidix i el tió,cop, cop, gimcanes.

Dos anys d’aventures,som molt grans, ningú ens para.Us portarem per sempre al cor,Canalla!

Pau: Jo, que sóc nou, he après a pujar.

Laia: He après a pujar i a fer cas als caps.

Lucía M.: He après a pujar bé i a compartir amb la canalla.

Zoe: He après a fer realitat els meus somnis.

Núria: Cada petit pas compta, quan els ajuntes, veus el resultat. Com més gran és el repte més gran és la satisfacció.

Ízar: A pujar als castells i a pas-sar-m’ho bé!

Clara: He après a tocar la cançó de quan fem els castells, el toc de castells.

Mariona: He après a treballar en equip.

Jana: Si ets petit o gran pots fer castells.

Candela: Jo he gaudit molt amb la colla i la canalla i he celebrat tots els castells.

Iriana: Jo he après amb la colla i els castells que no he de tenir por dels castells.

Cèlia: Esforçar-te dia rere dia per aconseguir assolir els reptes que et proposes a tu mateix.

Queralt: He après a superar les meves pors.

Genís: He après a celebrar els cas-tells amb la colla i a estar tots junts!!

Lucía G.: Jo he après a pujar als castells.

Carlota: He après a perdre la por.

Versió de ‘Puff era un drac màgic’

(Versió de la Cèlia i la Núria)

Hi havia una canalla,que vivien tots plegats,entre tots s’ajudavenper poder pujar.

Hi havia un nen petitque li deien Genís,que amb el seu amic en Pau,s’ho passaven d’allò més bé.

Izar, Laia i Iriana,mai paraven de jugar,si es queien no es rendien mai,i tiraven endavant.

Clara, Carlota, Mariona i Candela,vosaltres ho teniu tot,de veritat, mai canvieu,us menjareu el món.

Tots som una família però hi ha algú especial,

Què he après de la colla?

Cançons de les colònies d’hivern


són les dues torrentes,són la Jana i la Queralt.

Zoe i Luciasque ja sou de les més grans,a vosaltres mai us oblidarem,de tots els moments, mai.

I ara volem agrair la feina de tots els caps,per aguantar-nos cada any,el temps passa volant.

Hi havia una canalla,que vivien tots plegats,entre tots s’ajudavenper poder pujar.

Canalla del 20è(Versió de la canalla de Músic de carrer de Txarango)

Vaig amb camisa cargolinaI amb un esperit molt valent,Som una canalla que estimaA una colla molt potent.Duc molta força a sobrePer assajar els millors castells,Sempre a punt per tocar el cel…

(tornada)Som canalla del 20è,

Som dels Castellers d’Esplugues,Som petits però som valentsI ens agrada tocar el cel!

Som una colla molt unidaJa que portem 20 anys junts.Apretem ben fort la pinya Que la canalla ja puja amunt.Diumenge sortim tots de casaAmb la faixa sota el braç,Vénen a veure’ns tots a la plaça!

(tornada)Som canalla del 20è,som dels Castellers d’Esplugues,som petits però som valentsi ens agrada tocar el cel.

I que sonin fort les gralles,al ritme de l’aleta,

t’he buscat entre la gentper celebrar un nou castell!(pont)De la nau fins a la closca,Nosaltres no tenim sostre, I ja som colla de vuit!Nosaltres sabem fer festa,Ja portem 20 anys de gresca,Som els millors els Cargolins!!!!

(tornada x2)Som canalla del 20è,som dels Castellers d’Esplugues,som petits però som valentsi ens agrada tocar el cel.

I que sonin fort les gralles,al ritme de l’aleta,t’he buscat entre la gentper celebrar un nou castell!


Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural

El passat 7 de desembre al vespre vaig tenir la fortuna de ser convidada a compar-tir el Sopar de Germanor

amb la Colla Vella dels Xiquets Valls i és ben segur que no oblidaré l’experi-ència. L’oportunitat de veure el com-portament d’una colla per dins ajuda a comprendre una mica més la gran-desa del fenomen que són els castells.

Suposo que veure els assajos apor-taria encara una altra visió; però ob-servar els castellers i els seus amics, els socis de la colla, en una situació de festa i celebració és realment impac-tant.

La transversalitat de què tant es parla és del tot visible: edats, gènere, condició social, història personal, en una enorme diversitat; entre els més petits de la canalla i l’antic casteller més gran la comunió és total.

Tots junts fan possible el que a molts podria semblar una proposta esbojarrada: pujar damunt d’una sòli-da pinya humana fins a arribar a tocar el cel. Perquè no hi ha dubte que és el cel el que toquen els enxanetes quan fan l’aleta.

La similitud entre el que fan els castellers i el procés que vivim ara mateix a Catalunya és ben clar.

Hem avançat prou sòlidament i les gralles ja toquen per indicar-nos que no hi ha marxa enrere, que hem de seguir cap amunt, junts.

Sabem que perquè el castell funci-oni cal que cada peça encaixi al lloc que li correspon tal com li ha indicat el cap de colla. És a dir, que és im-portant conèixer les aptituds, les con-dicions, de cadascú per usar-les de la millor manera per aconseguir el resul-tat buscat.

Però allò que també ens ensenyen els castellers és que, una vegada hau-rem aconseguit la fita de la indepen-dència, haurem de saber situar-nos a la quotidianitat i recol·locar les peces.

Moltes probablement ja no ocupa-ran els mateixos llocs perquè estarem fent una tasca diferent. Ens posarem tots junts a construir el nou Estat i hi voldrem afegir la participació dels que ara no comparteixen amb nosal-tres el desig d’independència.

Aleshores caldrà cedir protagonis-me, serà necessari redistribuir les res-ponsabilitats que el moment exigirà. Com en la fase d’aixecament, caldrà usar les millors qualitats de cadascú per fer realitat el país millor que, ara sí, és possible.

Article publicat al setmanari El Temps el 16 de desembre del 2014

Els castells i el país

Pilar en suport de la campanya “Catalans want to vote”, impulsada per Òmnium Cultural en suport al dret de decidir democràticament de Catalunya. Durant el 2014 la colla es va adherir al Pacte Nacional pel Dret de Decidir.


per l’Equip d’Escola

L’Escola de Castells«La satisfacció més gran que obtenim és saber que ens ho passem bé fent una activitat que ens agrada i que és molt útil tant per als ‘escolanets’ com per a la Colla»

a són dos anys de l’Escola de Castells! Per a aquells que no conegueu l’Escola, us fem saber que és un espai didàctic on s’in-

tenta ensenyar TOT el que cal saber sobre castells, enfocant-lo als gustos dels escolanets que hi participen per-què els seus objectius es puguin fer realitat.

L’Escola ha tingut una progres-sió molt important de l’any passat a aquest. En aquesta temporada 2014 s’han fet moltíssimes més activitats. Així com l’any anterior només es va fer un bingo, algunes escoles al car-rer i un pilar d’Escola a la cercavila de festa major —que no és poc—, aquest any s’ha fet això i molt més. Hem intentat fer una Escola al carrer cada mes, vam repetir el bingo amb sopar inclòs a la Closca, i amb els diners obtinguts vam poder comprar material per a l’Escola: una slackline i dues plataformes d’equilibri. A més, vam fer dos pilars simultanis a la cer-cavila de Festa Major i vam dissenyar uns adhesius de l’Escola amb el nostre logotip, que es va triar en un concurs


previ en què tota la colla hi podia participar. El més destacat per a no-saltres, de l’Escola d’enguany, ha estat l’actuació a l’Avenç, que vam anun-ciar i promocionar gravant un vídeo. En aquesta actuació vam fer un pilar de 3 caminant, un 7de5 net fins do-sos, un 4de5 net fins dosos i una torre de 6 fins terços. Cal remarcar que tots els castells es van fer sense canalla, ja que l’Escola és una activitat pensada, fins ara, per als majors de 14 anys.

Participar en l’Escola com a mes-tres és una gran responsabilitat i alho-ra una satisfacció. Som responsables de fer que els escolanets provin d’acon-seguir els seus reptes, de mantenir-los interessats en les activitats que fem cada dimarts perquè tornin a la se-güent Escola o bé hi portin algú més que vulgui venir a conèixer què hi fem. Per això, tenim un grup al Fa-cebook —anomenat Escola de Cas-tells— on posem totes les comunica-cions relacionades amb les activitats que realitzem cada dimarts, i també usem la llista interna de correu de La Closca per informar els membres de la colla, que són sempre benvinguts, tant a la Nau com a les escoles que hem fet al carrer. La satisfacció més gran que obtenim —a més dels pre-mis, com els sugus o els gummis que ens agraden tant— és saber que ens

ho passem bé fent una activitat que ens agrada, i que la feina que realit-zem serà molt útil als escolanets i a la colla, tant a curt com a llarg termini. Amb aquesta intenció hi hem treba-llat.

Així doncs, és clar que l’Escola de Castells ha evolucionat. Creiem que l’Escola és un punt d’entrada de mol-ta gent nova, és un lloc on es respira bon rotllo, no es fan discriminacions i es treballa perquè la gent que acaba d’entrar a la colla se senti com a casa i tingui un ambient amb menys volum de gent (fet que ajuda a poder conèi-xer millor la colla). L’Escola cada cop

va a més i l’equip de l’Escola està mo-tivat per seguir evolucionant i ajudar a tot aquell que pugui!

Encarem la nova temporada amb nous reptes, energies renovades i ga-nes de seguir endavant amb aquest projecte: ja sabeu on som!!!

Equip d’Escola: Cristina Batlle, David Cuatrecasas, Sandra Gallardo, Joan Pujadas, Emmel Martínez i Rosa Ruiz


Els Castellers de Vilafran-ca continuen sent la colla número 1. Tot i el salt qua-litatiu de les formacions

capdavanteres, els verds continuen un esglaó per damunt de la resta i ho van demostrar guanyant per setena edició consecutiva el Concurs de Tarragona. Malgrat la dimensió de les seves ges-tes, als de Cal Figarot els ha quedat un regust agredolç per no haver pogut descarregar cap dels seus tres castells límit: el 2de8 net, el 4de9 net i el 3de10 amb folre i manilles.

El 2 de 8 amb folre va tornar a ser el castell frontissa entre el Concurs de dissabte i el de diumenge. L’honor de ser la millor colla de la jornada saba-tina va ser per als Castellers de Sant Cugat, que van trencar el triple em-pat a torres de 8 gràcies a les pena-litzacions dels Xicots de Vilafranca i els Moixiganguers d’Igualada. Els Nens del Vendrell, que també tenen el 2de8 amb folre com a millor castell, van entrar al Concurs de diumenge gràcies a l’espadat de 6.

Les 3 colles grans de la Ciutat Comtal han protagonitzat una de les lluites més emocionants de l’any. Els Castellers de Barcelona, els Cas-tellers de Sants i els Castellers de la Vila de Gràcia han lluitat fins al darrer tram de temporada per ser la primera colla de la capital que descar-regava un gamma extra. Els Borinots van fer-se amb aquest honor, descar-regant el 2de9 amb folre i manilles el 19 d’octubre. La cirereta del pastís pels de Sants va ser el pilar de 8 amb

2014, un any de 10El 2014 ha estat, per a molts, el millor any de la història. Fem un repàs d’una temporada que ha estat de deu.Per Sergi Pont

1. 3de10 amb folre i manillesdescarregat dels Minyons de Terrassaper Sant Narcís (Girona). Foto: Jordi Gran


folre i manilles carregat en l’última actuació de l’any. Els Castellers de Barcelona van assolir el controvertit 9 de 8 per primera vegada a Vilafranca, però van ensopegar amb un atrevit intent de 4de9 sense folre al Clot. Els Castellers de la Vila de Gràcia no han dut a plaça cap intent de gamma ex-tra, però la seva increïble progressió amb els castells bàsics de 9 i amb el 2de8 amb folre i els assajos de 9de8 fan presagiar que aviat podrien fer el salt a estructures de nivell superior.

4 anys després i en el mateix es-cenari (Vilafranca del Penedès), els Capgrossos de Mataró han tornat a descarregar la torre de 9 amb folre i manilles. Els maresmencs han fet un salt qualitatiu important, pràctica-ment doblant el nombre d’estructu-res de 9 pisos i tornant a completar el seu castell límit per Tots Sants. Les sensacions tornen a ser bones des-prés d’una temporada que ha anat de menys a més per la colla que dirigeix Mia Castellví.

5 colles es disputen les quatre pla-ces per la diada de Sant Fèlix, bate-jada per alguns com la «Champions dels castells». Enguany els Minyons de Terrassa n’han quedat fora, però decidir el cartell de cara al 2015 sem-bla més complicat que mai. Es fa di-fícil pensar que els Castellers de Vila-franca i la Colla Vella perdin la seva plaça, així que Joves, Jove de Tarra-gona i Minyons s’hauran de disputar les dues restants. Quina colla es que-darà sense Sant Fèlix? Si la decisió s’ha de prendre en funció dels resultats d’aquesta temporada, qualsevol deci-sió pot ser polèmica. La Colla Joves Xiquets de Valls és l’única que no ha carregat el 3de10 però, en canvi, ha coronat el 4de9 net i el 2de8 net. Per increïble que sembli, Sant Fèlix 2015 haurà de prescindir de colles amb supercastells en cartera.

6 formacions han tingut el seu sos-tre en els castells bàsics de 8: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Castellers del Poble-sec, Bordegassos de Vilano-va, Castellers de Terrassa, Castellers d’Esplugues i Margeners de Guissona constitueixen un grup de colles molt diverses però que el 2014 han situat

el seu límit en el 3de8 o el 4de8. Des-prés d’un primer tram de temporada molt irregular, els Bordegassos de Vilanova han assolit els seus prin-cipals objectius el darrer mes i mig de temporada, descarregant l’únic 3de8 al Concurs de Castells de Tar-ragona. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau també s’han servit de la cita tarragonina per sorprendre el món casteller descarregant el seu primer

3de8 abans d’haver descarregat mai el carro gros. Espluguins, terrassencs i poblesequins han intentat el carro gros en diverses ocasions amb alguna llenya per totes tres colles. Els Car-golins han aconseguit descarregar-lo tres vegades, per dues dels Bandarres i dels blauturquesa. Els Margeners de Guissona, per la seva banda, han hagut d’esperar fins a la darrera ac-tuació de l’any, a plaça pròpia, per

2. 2de8f de Sant Cugat al Concurs (font: C. Sant Cugat) | 3 i 4. 2de9fm dels Bo-rinots a Sants (font: C. Sants) i dels Capgrossos de Mataró a per Tots Sants (font: Capgrossos) | 4. 2de8 net dels verds al Concurs (font: C. Vilafranca)

2

4 5

3


Un any de deu

descarregar l’únic intent de 4de8 de la temporada i salvar els mobles.

El resultat del Concur7 ha com-putat per primera vegada dins la clas-sificació del Concurs de Castells de Tarragona amb un resultat poc reeixit pel que fa al nombre de colles parti-cipants. El nou format de tres jorna-des no ha seduït les formacions que van ser convidades a Torredembarra,

fins al punt que onze d’elles hi van re-nunciar per motius diversos. Els gua-nyadors van ser els Tirallongues de Manresa gràcies al poc habitual 5de7 amb l’agulla i a la pluja, que va obli-gar a aturar l’actuació en segona ron-da quan algunes colles encara no ha-vien intentat els seus millors castells.

8 noves colles han coronat castells a plaça per primera vegada aquest

2014. Són els Castellers de l’Alt Ma-resme, els Xiquets de Cambrils, els Xiquets de Vila-seca, els Castellers de Santpedor, els Castellers de Sant Adrià, els Castellers de Montcada i Reixac, els Laietans de Grame-net i els Castellers de Castellar del Vallès. Tres colles més (els Minyons de Santa Cristina d’Aro, els Caste-llers d’Andorra i els Picapolls de la Gavarresa) ho han fet en qualitat de colla en formació, posant de manifest que el món casteller seguirà creixent en un futur proper.

El 9de8 s’ha popularitzat enguany i ha obert el debat sobre si ha de ser considerat un castell de gamma ex-tra. És una construcció llarga i que requereix un elevat nombre de caste-llers preparats, tant a la pinya com al tronc i al pom de dalt. Però és l’elevat percentatge d’èxit el que ha posat en dubte que, un castell que només ha fet llenya abans de l’aleta en 1 dels 42 intents que s’han portat a plaça, hagi de ser al sac dels més complicats. El 2014, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Barcelona han estrenat el 9, mentre que els Castellers de Vi-lafranca han exhibit novament la seva particular manera d’encarar el castell: amb només una enxaneta.

Veure tres castells de 10 a mans de tres colles diferents i en una mateixa actuació és un autèntic luxe. El Con-curs de Castells de Tarragona ens va permetre viure un frec a frec especta-cular entre Vilafranca, Vella i Jove de Tarragona, amb el 3de10 amb folre i manilles en cartera de totes tres for-macions. Els deu pisos estan deixant de ser una raresa, i és que fins a quatre colles han estat capaces de coronar-los aquesta temporada. Els Minyons de Terrassa han recuperat la supremacia en aquest castell, sent l’única colla que ha descarregat el colós. Els mal-va, a més a més, han portat a plaça el 4de10 amb folre i manilles, que, tot i trobar-se encara en fases prematures, evoluciona favorablement.

7. 5de7a dels Tirallongues a Torredembarra (font: Concurs de Castells) | 8. Els Castellers de Santpedor van coincidir amb nosaltres a Centelles (foto: M. Tineo) | 9. El 9de8 de la Jove de Tarragona a Santa Tecla (font: El Vallenc)

7 8

9


Fent un balanç de la tempo-rada quarta-rondera podem dir que ha estat més aviat un Callejeros Viajeros que el

programa que estàvem tots acostu-mats a veure de tant en tant.

L’any passat ja parlàvem d’un any complicat per al programa; doncs bé, si l’any passat va ser un any dur… aquest 2014 encara ho ha estat més. El Sergi per Nova York, la Nancy amb les seves coses del casament i el Ramsés tot el dia tancat al Hilton (jefe del Ramsés, si ens llegeixes… deixa’l respirar!). Quan va marxar el Sergi, la Nancy i el Ramsés van decidir donar un canvi de rumb al programa, deixant enrere els debats castellers i passant a fer un programa més proper, un programa que va anar als assajos de diverses colles i que va empaitar les notícies castelleres més innovadores. El nou format funci-onava, els diferents capítols rebien moltes visites i les colles els ajudaven molt a l’hora de rebre’ls als seus assa-jos i donar-los un cop de mà. Cada cop els feien arribar més vídeos de les diades a les quals no podien anar (el Fer es va encarregar d’anar al darrere de tothom fins a aconseguir vídeos) i, com sempre, l’Orlando ha continuat fent els millors vídeos dels Cargolins! Amb moltes ganes i empenta es va fer aquest canvi, que va rebre molt bones crítiques.

Desafortunadament, el programa es feia massa gran per al petit equip nou i es va deixar anar un parell de mesos, i quan van tornar del descans

estiuenc ja era massa tard i el progra-ma s’havia congelat.

Des d’aquí volem demanar dis-culpes per no haver fet la feina, però també volem fer una crida a aquells cargolins enamorats del món audio-visual/periodístic:

«Ets un friki del món casteller i no se t’escapa cap notícia o novetat?

Creus que vols ser periodista i vols provar? Vols aprendre a fer un pro-grama de tele? Estàs a l’atur i no saps com omplir les teves hores? Vols que el Quarta Ronda continuï? ET NE-CESSITEM. El programa ha de con-tinuar! Tenim ganes i moltes idees, però sense la teva ajuda això és im-possible.»

Per descomptat, Pau, no ens obli-dem de tu: la teva empenta i energia continuen sent els pilars fonamentals d’aquest Quarta Ronda.

Gràcies!

L’equip de Quarta Ronda

Equip de ‘Quarta Ronda’

En perill d’extinció

«Ha estat un any dur per a ‘Quarta Ronda’: tot i que el nou format funcionava, el programa es va

fer massa gran per a un equip nou tan petit»


Hola a tothom! Us saluda un formatget que no ha arribat a fer la torre a plaça però que està molt

orgullosa d’aquest gran castell aconse-guit, felicitats colla!

Com la majoria ja sabeu, escric des

d’Estocolm, la capital d’Escandinà-via, on hi he anat a passar un any per acabar la carrera. És la primera vegada que marxo a viure lluny i, ostres, es fa difícil no enyorar tot allò que et feia tan feliç a casa.

Tot just feia una any que comen-çava a prendre’m seriosament això de venir a cada assaig, que m’apuntava a fer un xino els divendres per sopar, que m’havia comprat la faixa i que em sentia còmoda amb la gent. I, alesho-res, va arribar el moment de fer les maletes ben plenes de jerseis, mit-jons gruixuts i roba tèrmica i agafar un avió. Moltes il·lusions han quedat aparcades dins la Nau, esperant tor-nar-les a recuperar algun dia.

Se’m va acudir escriure un correu a la Llista de la Closca per comentar que me n’anava i donar-vos les gràci-es per tot. No m’hauria esperat mai el munt de respostes plenes d’ànims i somriures i desitjat-me sort que vaig rebre. Són amb petits detalls com aquests quan t’adones què vol dir formar part de la Colla. O com quan dos taps s’agafen les mans espontàni-ament amb força just quan es carre-

ga el 4de8. Quan un primeres mans et pica l’ullet durant la teva primera prova sobre pinya. Quan la més peti-ta de canalla et demana que facis una polsera amb ella a la Closca. Quan el més alt de tots et pregunta si allà sota pots respirar prou mentre es tanca la pinya.

Es troba a faltar venir a castells, més que no m’esperava! És per això que no he deixat de rebre els vostres correus (no me’ls llegeixo tots, tam-poc no cal enganyar ningú…), que pregunto com van les diades, que celebro els castells aconseguits i que fardo de Colla amb el públic més in-ternacional que he tingut mai! Vaja, que això de l’orgull cargolí sí que és veritat que s’enganxa.

Mai no se sap quan tornes, mai no se sap fins quan hi seràs, mai no se sap on acabaràs. Sigui com sigui, el més important és gaudir del camí. I amb vosaltres m’ho vaig passar la mar de bé!

Una abraçada ben forta a tothom, i fins aviat!

Salut i castells!

Maria Salvany

Cartes d’Estocolm


Començava aquest any amb bons propòsits, més o menys com cada any. Fites noves, il·lusions per

estrenar, reptes quasi impossibles…Però, per damunt de tot, hi havia

una promesa i un petit somni: fer cim en es Canigó per celebrar deu anys de cercar-hi sa flama. Aquest era s’any triat, era un any especial i esperava comptar amb tots aquells que, al llarg dels deu anys que hi he anat, havien vengut amb mi.

Ja sé que, d’entrada, no té res a veure amb castells, però tingueu paci-ència. Sa vida dóna voltes, giragonses inexplicables i, a la fi, tot s’enllaça i es troba, entortolligat.

S’any passat havia estat un any difí-cil per moltes coses, per què, a voltes, sa vida, aquesta amiga que mos acom-panya, ens fot putades. Però vaig co-mençar s’any amb ganes de viure’l, de gaudir de tot. I amb jo, es cargolins, que van començar una nova etapa, amb reptes quasi inabastables, amb castells a s’aire, amb es 4de8, sa puta torre, amb sa idea de fer-ho més bé, millor, amb més esforç.

Hi havia molta gent nova. De fet, hi ha hagut moments que m’he sentit una mica com estrany, com estranger a ca meua. Sort, però, des vells com-panys, des que mai no oblido i que mai no m’obliden. I gràcies a ells, jo no he estat massa estrany per es nous i sí, ho confesso, m’omple de satisfac-ció i orgull que encara avui m’arribin peticions d’amistat en es carallibre de part de cargolins nous de trinca i que, quan venc, sempre hi hagi algun car-golí que no conec que em diu: «Tu ets en Ferru? Ja tenia ganes de coneixe’t!”.

Deia que es cargolins començaven una nova etapa, nova direcció, nova tècnica, vells somnis amb saba nova i amb ganes immenses. I tota aquesta gent nova, tots aquests que han ven-gut a formar part d’aquesta grandíssi-ma família de cor blau i sang de vent i força, han fet que es reptes fossin realitats, que deixessin de ser som-nis o quimeres inabastables, perquè hem convertit en reals tot allò que es van imaginar, fa 20 anys asseguts a s’Avenç, una colla de cargolins irre-ductibles.

Bé és cert que el 4de8, es carro

gros, ja el teníem descarregat, i que es 3de7 per sota també era nostre. Però hi mancava un castell que era un malson i que mos feia respecte, por i basarda: sa puta torre. Per Sant Mateu va deixar de ser puta per ser, només, sa torre. Ja la tenim al sac, aques-ta també. I ho hem celebrat amb es que hi eren i, segur, amb es que no hi eren, especialment amb en Joan. I ha estat s’homenatge que ell es mereixia i que s’havia guanyat. I jo, des d’es meu paradís, vaig viure aquell dia, i vaig plorar d’emoció, de ràbia, de joia… i vaig riure imaginant en Joan dient a sant Pere i en es Dimoni (que se-gur que els va ajuntar per aquest Sant Mateu): «Ho veieu, ja us ho deia que eren, són, collonuts aquests cargo-lins”.

Jo no he fet es Canigó aquest any perquè en Joan va marxar a darrera hora i, amb tristesa, ell no hi hauria estat, però es Cargolins han fet es deures i han, hem, demostrat un altre cop, que som grans, molt grans, i que mai, mai, mai, no oblidem ningú.

Eivissa, 11/12/2014

Ferran Moreno ‘Ferru’

Cartes d’un cargolí exiliat


Com tots sabeu, vinc dels Castellers de Cornellà. Hi he estat en dues eta-pes: la primera va estar

molt bé, hi vaig estar de petit per la meva germana, i en aquesta etapa hi vaig estar quatre anys. Ho vaig deixar estar una temporada llarga, i hi vaig tornar el 2011 per la Festa Major del Prat, que va ser inoblidable.

Hi havia fet algunes proves quan era petit, i de gran, de mans i vent. El 2012 va ser una gran temporada per Cornellà, van recuperar castells a poc a poc amb bones perspectives, com s’ha vist enguany.

El 2012 vaig començar una altra temporada, anava parlant amb gent d’Esplugues i veia que aquella colla m’agradava molt. Va arribar les vigí-lies de Festa Major, us vaig conèixer personalment, i vaig anar amb gent de Cornellà al Concurs, una experiència que em va agradar, malgrat la nata

del 4de8. També vaig anar a Gràcia, a final de temporada, i l’any següent encara vaig seguir a Cornellà tot i que venia molt més amb els Cargolins: al

Raval, i les següents fins a Sant Just, intentant anar a totes les que podia quan no tenia actuacio amb ells, llevat de Caldes de Montbui.

Per motius personals, en finalitzar al 2013 vaig necessitar fer un canvi d’aires.

I el 2014 ja vaig entrar als Cargo-lins amb totes les piles carregades i a totes per la temporada que venia per a tots nosaltres. M’he sentit molt acollit a Esplugues, m’he tornat a sentir cas-teller, he trobat el meu lloc. Seriositat, empenta i professionalitat a la Colla, que ha fet que fem la millor tempora-da de la història. Molt content i molt orgullós d’haver aconseguit el que volíem fer, de formar part d’aques-ta colla, d’aquesta història, d’anar amunt cada dia més amunt, i amb la força de tota la gent que ja no hi és però que encara és amb nosaltres.

Visca els Castellers d’Esplugues, i visca Catalunya lliure!

per Fer

El canvi

«Estic molt orgullós d’haver aconseguit el quevolíem fer, de formar part d’aquesta Colla

i d’aquesta història»


Novells

Fer Morenoqüestionari als nousa) Com et dius? b) Quan i com vas entrar a la colla? c) Quina va ser la primera dia-

da? d) Quina impressió vas tenir de la colla? e) Com veus el nostre futur?(Si hi falta cap novençà és culpa del becari! N. de la R.)

Yolanda Cuéllar. Vaig entrar per Can Vidalet gràcies a la Sònia, la dona de l’Ibra. La primera impressió que vaig tenir va ser el treball en equip, l’harmonia i la sim-patia del grup. Veig la colla que continuarà creixent.

Bruno Suares. Vaig entrar per la Judit Huerta la set-mana de Festa Major. La meva primera actuació va ser la diada de Festa Major. Hi vaig trobar un ambient familiar, bont rotllo i ale-gria. Creixerà més, farem castells més alts.

Mireia Coll-Vinent. Vaig entrar cap al març gràcies a la Marta Herranz. La prime-ra diada va ser Mataró. Hi vaig trobar gent molt ober-ta i simpàtica. Veig la colla molt bé i creixent.

Jordi Porta. Vaig entrar a l’assaig porta un amic, per la Júlia Viladot. La primera va ser a Llinars del Vallès. No m’esperava tanta gent i em vaig acollonir entre co-metes. Molta gent i castells grans.

Marta Herranz. Vaig entrar després de la Festa Major de Sant Just de l’any passat per la gent del Cau de Sant Just. La primera diada va ser Poble-sec l’any passat. La gent era maca i agradable i m’hi vaig sentir ben acolli-da. Bé i amb molt de camí.

Neus Herranz. Vaig entrar per Sant Jordi d’enguany, per la gent del Cau. La primera di-ada va ser la de Sant Jordi al Robert Brillas. M’hi vaig tro-bar molt bon rotllo per l’am-bient que es respira. Farem molts castells de 8.

Berni Sanchis. Vaig entrar a la colla a mitjan setembre i m’hi va portar l’Eulàlia Batet, pel Concurs de Tarragona. Hi vaig notar sensacions molt bones i molta germanor. Veig la colla creixent i amb molta gent.

Begonya Lombarte. Vaig en-trar a la colla a mitjan setem-bre amb la Sònia i la primera actuació va ser la prediada de Festa Major. A la colla cadas-cú sap què ha de fer i la seva tasca. En el futur hi ha d’ha-ver més gent per consolidar la torre i poder fer el 3de8.

Txell Tineo. Vaig entrar a l’assaig de Festa Major porta un amic, m’hi va dur la meva mare, la Lina Benet. La prime-ra actuació va ser la Prediada. Molt bona gent i bon rotllo. Farem castells de 9!!

Jordi Grañón Ibra. A l’abril, perquè volien la Laia i el Pau, i coneixia el Jose i la seva fi-lla Maria, i també el Gerard i el Dani Figueras. A l’inici de temporada. Em va agradar perquè hi vaig veure un bon ambient, obert i acollidor. Aconseguir un folre, i a mi m’agradaria pujar, hahaha.


Novells

Nerea Alcañiz. Vaig entrar al juny per la Mireia Huer-ta per Santa Magdalena. Una colla familiar i xaxiguai. El fu-tur, brillant amb folres.

Anna Luján. La meva filla Iriana sempre havia volgut fer cas-tells i li vaig dir que amb 6 anys l’hi deixaria. Després de la FM del 2013 ens hi vam acostar, que acabava de fer 6 anys, i ja se sap que a sants i minyons… L’ambient familiar entre tan-tes persones tan diferents, la bona acollida inmediata i els valors van fer que m’hi sentís comoda des del primer minut. La primera diada va ser Caldes i ens va caure la torre! Hi veig gran futur, amb ganes de pen-car molt, il·lusió i un gran de-sig de superació.

Tono Huerta. A la primavera d’enguany pels meus fills, Mi-reia, Judit, Jordi, i pel meu gen-dre, Oli. La primera de l’any al Brillas. És la colla del poble i la gent és molt maca. A curt ter-mini tenim el 3de8 a l’abast, i a mitjà termini el 2de8f.

Sònia Moreno. Vaig entrar a l’abril per l’Ibra; la primera di-ada va ser la de Can Vidalet. Em va agradar molt la gent, és molt oberta i hi ha un ambient de bon grup. Veig la Colla crei-xent i mantenint com a mínim el nivell actual.

Daniel Martínez. Vaig entrar a finals de setembre per la Piu-la. La primera diada va ser la de Festa Major de Sant Mateu. Hi vaig veure gent molt maca. Hem de consolidar el 4de8, in-tentar més cops el 2de7 i assa-jar el 3de8 i alguna cosa més difícil.

Rubèn Martínez. Vaig entrar al juny per l’Oli, que em va dir que ho provés. La primera dia-da va ser Sants. S’hi fa cultura i unió i hi ha un bon clima. Se-guirem creixent i consolidant el que ja hem fet.

Sergi Mateu. Per Sant Mateu perquè l’Àlex Duran em va dir que provés aviam què em semblava. Al Concurs. Molt bona i molt bon ambi-ent. Fer molt més el 4de8 i portar el 2de7 més seguit i intentar el 3de8.

Bea Venegas. Pel març amb la Sònia perquè la seva fi-lla volia vindre a la colla. La primera, la de primavera de Cornellà. Molt bona, tothom és molt agradable i acollidor. Amb molta empenta i ganes i nous reptes.

Noe Fonseca. Al maig per la Sònia, que els nostres fills van junts a l’escola. A la tro-bada del Baix. Grup unit, tre-ball en equip, i em va agradar com es comparteix l’afició i també com s’organitzen. Gent majoritària catalana que han obert la seva cultu-ra. Va creixent cap amunt i anirà a més.

Santi Chavarría. A Guissona, per la J. Viladot. Hi ha un bon rotllo que es nota en l’ambi-ent. No em preocupa el futur perquè així gaudim el pre-sent. Vaig entrar al març per-què a la meva tieta i al meu cosí els agradava. A Sants. Aquell ambient no es troba a tot arreu i el desig per al 2014 és la torre de set.

David Grau. Al maig pel Dani Figueras i el Gerard Figui. Per Can Vidalet. Bon ambient i festivitat. Fent el 3de8 I con-solidar el 2de7 i fer més el 4de8.

Toni Bernaus. L’any passat amb la meva filla Iriana; a la paradeta vaig trobar en Gallo, que ja coneixia. Cal-des, on va caure la torre! L’ambient des dels primers assajos em va agradar molt, gent molt maca que he conegut i trobar d’altres que ja coneixia han fet que em

senti una petita part d’aquesta gran colla, que amb moltes ganes, força i recursos per fer grans castells!


Chrònica rosa

La colla va creixent de mica en mica i els darrers mesos del 2014 vam cele-brar tres naixements.

En David Sabaté i l’Ariadna van tenir en David Sabaté júnior el 3 d’abril, inau-gurant així la temporada de nadons.

En Txami i la seva dona van tenir la Mia Torres el 12 d’abril, amb 34 setma-nes i 2,7 kg de pes.

Al maig va néixer en Dídac, segon plançó de la Marta i l’Àlex. Diuen que el primer que va fer va ser pixar-se en les infermeres. Felicitats!

La Carmen i l’Àdal van tenir l’Arlet el 31 d’agost; tot va anar perfecte i esta-ven en un núvol de felicitat.

D’altra banda, per aquest 2015 l’il·lustre Quique serà pare d’una nena amb 48 anys.

Finalment, per enllestir la chrònica rosa, recordem que la Nancy i en Rubén es van casar el 26 d’abril a l’església del poble!

Felicitats a tots els papes i mames, i a seguir fent enxanetes!

Rosa elèctric

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, en David, en Dídac, la Mia, l’Arlet i la parella de casats

Solucions als Matatemps de la pàgina següent

Sopa de lletres(Indumentària castellera)

En aquesta sopa suren o bussegen els elements castellers següents: pesca’ls!

GVFSDPUJZCWLVNYPDJMA

KMRALEOWRUADWQHXSOID

TTRUITAPASJMHLUGRUNX

QDWCRXVJHTVYIMTSIFEJ

MIATJPANTALONSBLANCS

OSFDVZXPUDPRANAZCBYA

CQRBSJMELPXNVYQDVSXD

AZCPROTECCIOBUCALYOM

DFAOTSZKPLZMCPRTNFVL

OYZCRUFWONQXROJAVWEZ

RHUNLGVFCASCBYHBPDXR

-Casc -Faixa -Mocador -Protecció Bucal -Camisa -Pantalons Blancs.

1234567891011121314

1CANAREUACERBSVERTICALS. 1. Ésvermella a l’entrada de palaus i Oscar. Cops de pota que són una putada. 2.Agregaria, n’hi posaria més. Farà servir. 3.Cobriries amb níquel. Circuit amb unaresistència iuna bobina en sèrie en honor deStevenson. 4.Quota que es paga un cop l’any. Déu de l’amor.5.Barres de ferro que formen les vies. Regaré, faré una pixaradeta a l’Ajuntament.6.Pot ser real, però està molt regirat. Anarquia.L’ós més famós de Yellowstone que ara també fa ioga. Radi. 7.Ja no està enfadeït, però sí capgirat. Gal·li.8.D’Eritrea. Li sap greu i li fa recança. 9.Voldria ser un aminoàcid però li falta identitat. França. Llengua pròpia de Sardenya (llevat de l’Alguer). 10. Carboni. Muriac,rat-penat. Metalls cap per vall. 11.Uis, quin fàstic! La lletra i més plural. Culleres grosses com lloses. 12.Nota musical que es repeteix. Antiga nota musical amiga dels ets. Mamífers herbívors, comnyus i impales.13.Facinun so per l’aire a gran velocitat. Preposició, article i pronom alhora. Constel·lació del Lleó. 14.Sadollarien. Era massa i no hi ha cabut.

HORITZONTALS. 1. D’Alcanar.Aspre, cruel, rigorós.2.Faríem que les gralles sonessin al mateix to. No n’hi ha més que la que crema.3.Paradisos on es consumeix i ven Tequila. Aüc, bram que profereixen de vegades els baixos. 4.Moixiganguers.Va lligar dues coses. 5.Fidels sense diàmetre. Esmicola fins al nivell dels àtoms. 6.Un rail entravessat. Congostos, valls estretes i pregones. Gairebé ho era. 7.Atiï sense solta ni volta. Comença a necrosar. Vaig anar. 8.Aturaríeu el moviment del castell. Institut Llibertari Nihilista.Una pinta. 9.Bocabadat. Va sortir per la porta del darrere. Manquen. 10.Mort francès. Usuari d’Instagram. Culminació de la cardamenta. 11.Noiesque s’han assegut. Societat Limitada. Massa.12.Porta. Antic cap de colla en barqueta de troncs. Si fos petiteta, seria acotxadora. 13.Una errada, una equivocació. Avars, rancis, gasius. 14.Vasper posar-hi salsa. Són una parella al pom de dalt, però no sé si amb una essa o dues.

2AFINARIEMCERA

3TEQUILERIESUC

4IGUALADINSUNI

5FIELSATOMITZA

6ARLIAFRAUSER

7IATINECRANI

8PARARIEUILNE

9OITROSFALTEN

10TUEIGERCOIT

11ASSEGUDESSLM

12DURAICASSOLA

13ERRORGARREPES

14SALSERADOSSOS


Matatemps Per Senkreu i Fer(solucions a la pàgina anterior)

Mots encreuats

Sopa de lletresEn aquesta sopa suren alguns elements de la indumentària castellera. Pesca’ls!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1 VERTICALS. 1. És vermella a l’entrada de palaus i Oscar. Cops de pota que són una putada. 2. Agregaria, n’hi posaria més. Farà servir. 3. Cobriries amb níquel. Circuit amb una resistència i una bobina en sèrie en honor deStevenson. 4. Quota que es paga un cop l’any. Déu de l’amor. 5. Barres de ferro que formen les vies. Regaré, faré una pixaradeta a l’Ajuntament.6. Pot ser real, però està molt regirat. Anarquia. L’ós més famós de Yellowstone que ara també fa ioga. Radi. 7. Ja no està enfadeït, però sí capgirat. Gal·li.8. D’Eritrea. Li sap greu i li fa recança. 9. Voldria ser un aminoàcid però li falta identitat. França. Llengua pròpia de Sardenya (llevat de l’Alguer). 10. Carboni. Muriac, rat-penat. Metalls cap per vall. 11. Uis, quin fàstic! La lletra i més plural. Culleres grosses com lloses. 12. Nota musical que es repeteix. Antiga nota musical amiga dels ets. Mamífers herbívors, com nyus i impales.13. Facin un so per l’aire a gran velocitat. Preposició, article i pronom alhora. Constel·lació del Lleó. 14. Sadollarien. Era massa i no hi ha cabut.

HORITZONTALS. 1. D’Alcanar. Aspre, cruel, rigorós. 2. Faríem que les gralles sonessin al mateix to. No n’hi ha més que la que crema. 3. Paradisos on es consumeix i ven Tequila. Aüc, bram que profereixen de vegades els baixos. 4. Moixiganguers. Va lligar dues coses. 5. Fidels sense diàmetre. Esmicola fins al nivell dels àtoms. 6. Un rail entravessat. Congostos, valls estretes i pregones. Gairebé ho era. 7.Atiï sense solta ni volta. Comença a necrosar. Vaig anar. 8.Aturaríeu el moviment del castell. Institut Llibertari Nihilista. Una pinta. 9.Bocabadat. Va sortir per la porta del darrere. Manquen. 10.Mort francès. Usuari d’Instagram. Culminació de la cardamenta. 11.Noies que s’han assegut. Societat Limitada. Massa. 12.Porta. Antic cap de colla en barqueta de troncs. Si fos petiteta, seria acotxadora. 13.Una errada, una equivocació. Avars, rancis, gasius. 14.Vas per posar-hi salsa. Són una parella al pom de dalt, però no sé si amb una essa o dues.

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

Sopa de lletres(Indumentària castellera)

En aquesta sopa suren o bussegen els elements castellers següents: pesca’ls!

G V F S D P U J Z C W L V N Y P D J M A

K M R A L E O W R U A D W Q H X S O I D

T T R U I T A P A S J M H L U G R U N X

Q D W C R X V J H T V Y I M T S I F E J

M I A T J P A N T A L O N S B L A N C S

O S F D V Z X P U D P R A N A Z C B Y A

C Q R B S J M E L P X N V Y Q D V S X D

A Z C P R O T E C C I O B U C A L Y O M

D F A O T S Z K P L Z M C P R T N F V L

O Y Z C R U F W O N Q X R O J A V W E Z

R H U N L G V F C A S C B Y H B P D X R

-Casc -Faixa -Mocador -Protecció Bucal -Camisa -Pantalons Blancs.


Tu també hi eres. Aquesta revista és per a tu.

Foto: Ton Gasull

4de8 deFesta Major

www.cargolins.cattwitter.com/cargolinsfacebook.com/cargolinsyoutube.com/cargolinsflickr.com/[email protected] 946 159

Castellers d’Esplugues

VINE A LA COLLA!

Assagem el dimarts i divendres de 20.30 a 23 h a la Nau del carrer d’Àngel Guimerà, 191 (Esplugues)La Closca (local social): Josep Argemí, 49T’hi esperem!

Foto: Lluís Tarrés

Documents

Peus Negres 19