Philadelphia. Solidaritat i lluita contra la sida

8/6/2019 Philadelphia. Solidaritat i lluita contra la sida.

1/10

www.cinescola.info

PHILADELPHIASOLIDARITAT I LLUITA CONTRA LA SIDA

Ramon Breu

SINOPSI

A principis dels anys noranta, Andy Beckett (TomHanks) s un jove i brillantssim advocat que

treballaenelbufetmsprestigisdeFiladlfia.smolt valorat pels seus caps i t unes expectativesprofessionalsimmillorables. Andyshomosexualiho amaga als responsables de lempresa. De sobte laseva vida es veu trasbalsada per la sida. Tot i que tparella estable (Miguel, protagonitzat per AntonioBanderas), amb una relaci espordica contrauaquesta malaltia.

Els smptomes de la malaltia es fan evidents, des de

la direcci del bufet es saboteja la seva feina i,argumentant negligncia i baix rendiment, sacomiadat. Andrew decideix demandar lempresa

dadvocats perqu lautntica ra per la qual ha estat despatxat s perqu t la sida i shomosexual.ElseuadvocatenellitigiserJoeMillerDenzelWashingtonque,totimantenir una dura lluita interna a causa dels seus prejudicis homfobs, acabarcomprenen la condici i el drama dun Andy, la vida del qual sanir apagant a mesuraque avana el judici.

FITXADELAPEL.LCULA

Ttol : PhiladelphiaNacionalitat: USA. 1993.Producci: Edward Saxon i Jonathan Demme.Director: Jonathan DemmeGui: Ron NyswanerFotografia: Tak FujimotoMsica: Howard Shore. Bruce Springsteen.Muntatge: Tak Fujimoto

Durada: 115 minutsDistribuci: Tristar Pictures


2/10

Intrprets: Tom Hanks (Andrew Beckett);Denzel Washington (Joe Miller); AntonioBanderas (Miguel lvarez); Jason Robards(Charles Wheeler); Joanne Woodward (Sarah

Beckett);MarySteenburger(BelindaComine);Charles Napier ( Judge Garnett).

Activitats

1.-Compareu lescena en la que Andy s ascendit i passa a ser soci del bufet, i lescena enque s acomiadat. Compareu el to del cap i la disposici del mobiliari i dels personatges.

2.- Quina s la veritable ra de lacomiadament del jove advocat?

3.- Qu creieu que havia passat amb la querella que sextravia?

4.- Quina reacci t ladvocat Joe Miller - Denzel Washington - quan sap que Beckett tla sida? s habitual aquesta reacci en la gent?

5.- Escriviu sobre el personatge de Joe Miller. Expliqueu la seva evoluci al llarg delfilm. Fixeu-vosenlaseqncies segents: quanlasevadonalidiuqueconeixmoltshomosexuals; en la del supermercat on un noi pretn lligar amb ell; en la del bar quan es

baralla amb un collega; en lescena de la festa de disfresses i amb la posterior quan Andysemociona amb una pera.

6.- Rememoreu la seqncia de la biblioteca. Per qu el bibliotecari actua daquestamanera?


3/10

7.- La senyora Benedit s una testimoni del judici que va contraure la sida en unatransfusi de sang. Per qu no fou acomiadada? Quan s interrogada, qu pretntransmetreaAndy?Aixdemostraquenototelproblema dAndyslasida.Quinselveritable problema?

8.- En el judici, els socis del despatx dadvocats es defensen dient que han tingut lletratsque havien patit greus malalties, com ara cncer de prstata o leucmia, i que no forenacomiadats. Quina creieu que s la diferncia?

9.- Els malalts de sida, a ms de patir una malaltia gravssima, han de passar per unaconsideraci social de culpabilitat. Com es reflecteix aix a la pellcula?

10.- La soledat, la impotncia, laindefensi, la sensacidabandonament sn sensacions quetenen els malalts de sida. En quinsmoments de la pellcula es potcomprovar? Quina s el comportamentde la famlia de lAndrew? Creieu ques habitual en els malalts de sida?

11.-Feuunacrticadelapellculai,acontinuaci, una valoraci personal.

Quins aspectes us han impressionat ms? Creieu que aquesta pellcula us far canviaralguna opini o comportament que teneu fins ara?

LA SIDA ARA

Els investigadors en el virus de la sida ja no posen terminis a lobtenci de la vacuna delVIH. Tampoc no figura en les seves previsions leradicaci del virus en la sang delsafectats. Els metges es centren en all que s s possible fer avui: controlar el seu avanambfrmacs.Cadadiahiha14.000nouscaosicadadiamata8.000persones,lamajoriasense accs a les terpies. Hi ha 40 milions de persones amb el virus. Un virus que esmultiplica10milionsdevegadesaldiaalasangdecadainfectat,finsacabaramblasevavida, excepte en el cas dels 400.000 que reben tractament. A cada cpia, el virus cometerrors que el fan diferent a s mateix. Sn les seves mutacions.

LainfeccipelVIHavanaaCatalunyaentrelesnoiesde15a20anys.Estractadecontagis en les primeres relacions sexuals, perqu els falta informaci.

El Pla Nacional sobre la Sida, que impulsa el Ministerio de Sanidad, calcula que cada anyentre 2.000 i 4.000 persones sinfecten amb el VIH. La xifra dafectats es situa entre120.000 i 150.000 a tot lestat. La meitat est rebent medicaci.


4/10

A lfrica hi ha ms donze milions dorfes de pare o mare, o dambds, a causa delepidmia. Hi ha nacions com ara Botsuana (un dels llocs favorits per fer safarisfotogrfics) en els que el 45 % de la poblaci est infectada pel VIH. La malaltia afectabsicamentelsmsjoves,laprincipalforadetreball.AKenya,propdelafronteraambUganda, la gent mor duna combinaci entre sida i malria, una altra greu malaltia que

afecta el Tercer Mn i que el Primer Mn encara no ha desenvolupat una vacuna efica.

Lepidmia avana a lndia, Xina, el sud-est asitic i la regi sia-Pacfic a granvelocitat. A molts pasos asitics segueix sent tab parlar de sexe o de ls delpreservatiu, i els seus governs proposen labstinncia sexual per evitar la infecci.Lorganitzaci Human Rights Watch va criticar lactitud conservadora que mant elgoverndEstatsUnitsdavantlaprevencidelasida. Elsseusprogramesescentrenenlabstinncia sexual fins hi tot en el matrimoni indica aquesta organitzaci-.

LAdministraci Bush gasta milions de dlars en programes que enganyen els grups de

risc sobre leficcia del preservatiu.

A Espanya, el portaveu de la Conferncia Episcopal, Juan Antonio Martnez Caminosostquesgreumentfalsdirqueelpreservatiueviticontagis. El sexe amb preservatiuno s segur, assegura repetidament. Les altes instncies de lEsglsia Catlica Espanyolaassenyalen que s irresponsable posar en mans dun menor un preservatiu amb elmissatge que amb la seva utilitzaci es pot practicar un sexe segur.Aquesta afirmaci assenyalensfalsa;desdelpuntdevistadelticanaturalidelamoral,promourela

promiscutat no s promoure la convivncia justa en les bases sobre les que es fonamenta

la societat. DesdelaGeneralitatdeCatalunya,shanrebutjat aquestesposturesishaposat mfasi en el fet que no s precisament lEsglsia la que ha de decidir com sha depracticarelsexe.Posarendubteleficciadelpreservatiusunamenadatemptatcontralas salut pblica, es ve a dir. Una cosa s que la jerarquia catlica defensi davant delsseus fidels la monogmia i el sexe en el matrimoni, i una altra que des del punt de vista

de la salut pblica es dubti de leficcia del preservatiu. La moralitat no s un dogma, s

patrimonidetotalasocietat.Elscatalansnovolenqueselsconfonguiambmissatges

que van contra levidncia cientfica, argumenta el Departament de Sanitat.

Activitats1.- Feu un mapa de la sida al mn, on es reflecteixi clarament aquelles parts del mn onaquesta malaltia avana de manera imparable.

2.- Creieu que els joves no tenen informaci suficient en les seves relacions sexuals? Qucaldria fer?


5/10

3.- Per que les xifres de la sida sn tan terrorfiques a lfrica?

4.- Per qu lEsglsia Catlica espanyola no vol que els preservatius circulin de formams freqent? Qu li preocupa a lEsglsia en realitat?

LABC DE LA SIDA

Histria i distribuci

- 1981. Els primers casos de sida sn descrits en lacomunitat homosexual de Los ngeles. A finals dany esdisposa de les primeres dades epidemiolgiques queindiquen que la sida s una malaltia infecciosa transmissible

per via sangunia i sexual.

- Maig de 1983. El professor Luc Montagnier de lInstitutPasteur de Pars fa la primera descripci del virus (VIH).

- Maig de 1984. El professor Robert Gallo i el seu equip allen el virus de la sida iconfirmen els resultats francesos.

- 1985. Apareix la prova de detecci. Es fa un cribatge sistemtic de la sang destinada atransfusi i a la fabricaci de productes sanguinis.

- 1986. A finals dany saconsegueixen els primers resultats clnics que demostren laprolongaci de lasupervivncia delsmalalts afectats desidaper mitj dun antivric,lAZT.

- 1991-1992. Progressos importants en el coneixement dels mecanismes de la malaltia.Primers assaigs en lhome de vacunes potencials.

-2004Segonsxifresdaquestany,hihavia40milionsdepersonesambelVIH.Noms400.000 reben tractament efectiu.

Causa i desenvolupament

La sida s una malaltia produda per un retrovirus anomenat VIH (Virus de laImmunodeficincia Humana). El VIH afecta les defenses de lorganisme (les cllules delsistemaimmunitari),destruint-lesprogressivament, demaneraquelapersonainfectadapot patir infeccions produdes per grmens, parsits i virus que, en persones quetinguessin un sistema immunitari normal, serien inofensives.A partir dun focus de sida existent a loest dfrica es va allar un segon virus anomenat

VIH-2,quetalgunesdifernciesambelprimer,sobretotalesprotenesquetenenalacoberta.


6/10

El VIH ataca directament els limfcits T-4, rectors dels sistema immunitari. Sincorporaal programa gentic del T-4, queda adormit i la cllula T-4 infectada continua vivintnormalment.Lainfeccipersisteixsensequeelmalaltpresentismptomes,perjapottransmetre la malaltia.

Fins als tres mesos des del moment de la infecci no es poden detectar els anticossos.Desprs, hi ha un perode de latncia fins que el virus es torna actiu i es reprodueix a lacllula fins que aquesta esclata i allibera un gran nombre de virus que infectaran altres T-4.Quanunaquantitatimportantdelimfcitshaestatdestruda,lesdefensesimmunitriesde lorganisme es troben debilitades i el risc daparici dels smptomes de la sida s moltalt. No tots els infectats desenvolupen la malaltia.

El 60 % de les persones seropositives desenvoluparan la sida en els 10 anys posteriors alinici de la infecci. La sida presenta tres grups de smptomes:

- Infeccions oportunistes (virus que aprofiten la debilitat del sistema immunitariper produir infeccions greus): pneumnia, tuberculosi, diarrea, parlisi,meningitis, herpes cutani, etc.- Alguns cncers: limfomes i sarcomes de Kaposi.- Altres manifestacions: afeccions neurolgiques, aprimament, etc.

Transmissi

Hi ha tres formes de transmissi que tenen a veure amb la sang, el semen i les secrecions

vaginals:

- Per via sexual.- Sangunia (inclou la recepci de transfusions contaminades o lintercanvi de materialdinjecci contaminat en fer servir drogues endovenoses).- De la mare contaminada al seu fill durant lembars, el part o lalletament.

El virus de la sidano es transmet:

- Per picades dinsectes.

- Compartint plats, gots, coberts o roba.- Carcies, donant-se la m o fent-se un pet.- En la relaci amb les persones afectades a lescola, a la feina o als serveis mdics.

Recordatoris fonamentals:

- En el cas de mantenir relacions sexuals, la utilitzaci correcta dels preservatiu permetprotegir-se del virus de la sida.- Totes les relacions sexuals no protegides (s a dir, sense preservatiu), freqents i ambmltiples parelles, augmenten el risc de contagi.

- La pndola anticonceptiva no protegeix de la sida ni daltres malalties de transmissisexual.


7/10

- Les drogues sn substncies perilloses que no han dutilitzar-se i, molt menys, injectar-se. Si arriben a injectar-se, mai sha de deixar ni demanar una xeringa que shagi fetservir.

No fer cas daquestes recomanacions, encara que sigui un sol cop, pot provocar contagi.

Reacci social

- Culpabilitzaci de minories: aix s cosa dhomosexuals i drogadictes.- Inhibici del problema:jo no formo part de cap grup de risc.- Creaci de mites i estereotips: cstig div, conseqncia lgica de la vida dissipadaactual. Es donen raons morals per explicar laparici de la malaltia.- Intent didentificar els culpables i allar-los de la societat. Allunyament de les personesmalaltes per por al contagi.- Desinformaci generalitzada que provoca pors injustificades al contagi.

- Al Primer Mn, les institucions sanitries fan tota mena de campanyes dinformaci,principalment per prevenir la transmissi i en segon lloc per potenciar respostes socialssolidries amb els malalts.- Al Tercer Mn, la sida es viu com una ms de les mltiples malalties que ataquen lapoblaci. No hi ha cap control sobre la transmissi.

Reacci mdica

Des del primer moment, la sida sha convertit en el gran repte de la medicina actual. Elsgrans instituts i laboratoris dinvestigaci es disputen la paternitat dels diferents

descobriments.Lacomercialitzacidelsmedicamentscontralasidaidelavacuna,quanes trobi, pot ser un gran negoci i donar un gran prestigi al pas que ho aconsegueixi.

Actualment, els esforos de la classe mdica estan centrats en la investigaci del virus ensi, la terpia i la consecuci duna vacuna, i tamb en lassessorament i leducacisanitria. Com en les altres malalties infeccioses, sembla que noms la vacunaci eficade les persones que no han estat exposades al virus pot frenar lepidmia actual i,potencialment, eliminar el virus.

Impacte social

La sida en aquest segle XXI est posant a prova el grau de creixement moral de lahumanitat, pel que fa al nostre nivell de solidaritat, flexibilitat didees i capacitat deresposta davant la malaltia. Les caracterstiques de la societat actual influncia delsmitjans de comunicaci, divisi Primer /Tercer mn, individualisme aguditzen elserrors ja comesos al llarg de la histria, per tamb ens proporcionen una capacitat deresposta ms gran davant el problema.

Anna Vega Les grans epidmies de la HistriaSIDA SABER AJUDA. Fundaci La Caixa.


8/10

Activitats

1.- Feu un vocabulari de les segents paraules que han aparegut en aquest text:epidemiolgic, retrovirus, T-4, sistema immunitari, limfcits, latncia, seropositius,pneumnia, tuberculosi, meningitis i limfomes.

2.- Dissenyeu una campanya publicitria dirigida als joves de la vostra edat que tinguicom a objectius informar sobra la sida: formes devitar el contagi, actitud amb elsafectats, etc.

3.- Elaboreu un gui dun espot publicitari que faci campanya a favor de la prevenci dela sida.

LEXEMPLE DE ROCK HUDSON

Alestiude1984elfamsactor deHollywood,RockHudson,declaravaquetenialasida, malgrat que els seus assessors li havien aconsellat que digus que tenia cncer defetge(AdolfBeltran.100notciesdunsegle.EditorialPrtic,Barcelona,2000).Hudsonva anar a Paris, a lInstitut Pasteur, per intentar un tractament i va revelar la seva malaltia.Mesos ms tard, a loctubre de 1985, als 59 anys moria a la seva casa de Los ngeles.

Elsprimerscasosdelasidashaviendetectataprincipisdelsanys80aCalifrnia.Elsmalalts presentaven smptomes de pneumnia per un microorganisme normalment

innocu,obcncersdepell,anomenatsarcomadeKaposi.Elssistemesdedefensesdelsmalalts fallaven. Els metges van denominar la malaltia sndrome dimmunodeficinciarelacionada amb lhomosexualitat, perqu inicialment els afectats eren gays. Aviat perla malaltia tamb va afectar a heronmans, hemoflics, heterosexuals africans oprostitutes. Lepidmia ja coneguda com a sida (sndrome dimmunideficinciaadquirida) es transmetia per la sang i per lesperma. Lorigen del virus era a lfrica idaques va estendre a Estats Units i a la resta dOccident.

En aquests primers anys vuitanta, la malaltia de la sida era un tema tab. Les societatsconservadores occidentals i en aquest sentit Philadelphia s molt illustradora-

consideravenlamalaltiacomunmallleig,comunavergonya,comunacosaqueshaviadamagar, fins i tot com un cstig bblic del segle XX als homosexuals i alsdrogaaddictes.


9/10

Lexemple de Rock Hudson, per, va comenar a canviar les coses. Una estrella deHollywood declarava pblicament i amb valentia tenir la sida. La mort de Hudsonprovocaria una onada de solidaritat i comprensi cap als malalts... Era la demostraci quelespersones conegudes i normals tambestavenexposades aaquestamalaltiavenriamortal. Fou, tamb, una mena de revulsiu que va empnyer la lluita de la societat contra

la sida.

Activitats

1.- Cerqueu informaci sobre en Rock Hudson i feu-ne una petita biografia. Podeuorganitzar un sessi cinematogrfica amb alguna de les seves pellcules.

2.- Feu una relaci dacudits o burles que els mitjans de comunicaci especialmentprogrames televisius dentreteniment i publicitat fan sobre els homosexuals. Expresseu

la vostra opini sobre aquest fet i feu-ne un debat.

3.-Undestacat esportistanord-americvaviure uncassemblant al deRockHudson.Investigueu-ne els detalls.

EDUCACI I SIDA

(...) El quedeveritat compta ssi somcapaos, davant duna pandmia mundial, deretenir el nostre sentit de compassi i de recordar que les persones infectades presents ifutures, ens infectem com ens infectem, som per damunt de tot ssers humans. s fcildoblidar-ho quan parlem de milions de persones, i quan tot un continent lafric correelriscdeveuresdespoblat.CrecqueelVIHensplantejaunreptemoral,iaquestrepte s el de conservar el respecte pel valor de la vida humana individual, fins i totenmig del desastre.

El VIH s una infecci permanent i transmissible en nic contacte sexual. El primercontacte sexual s un moment de risc especialment alt. La inexperincia i la imprevisi

augmentenlaprobabilitatqueesprodueixi uncontactesenseprotecciadient.Siesperem


10/10

que els alumnes facin preguntes s molt possible que fem tard. Educar els alumnes decara a aquest primer contacte s un repte que el VIH planteja a tots els docents.

(...) Unexerciciquevaigplantejar aungrupdeprofessorsvaserqueescrivissindosrelats: el seu primer contacte sexual tal i com se limaginaven abans que passs, i tal com

va passar en realitat. La diferncia entre lun i laltre era abismal. Els adolescentssexualment inactius tenen unes fantasies pel que fa al sexe que neixen, en part, dall queveuen a la televisi. (...) Aquests coneixements sn molt poc tils a lhora dafrontar lesdificultats de la vida real. En saben molt de drames passionals, i de qu es considera unhomeounadonamacos,pernosabenonespotcomprarunpreservatiualaunadelamatinada. (...) Saben que fer servir un preservatiu s vital en qualsevol penetraci. A lavidareal, emper, sfreqent que enel primer contacte noel facinservir. Perqu?Aquesta s la pregunta cabdal que vosts, com a docents, shan de fer; els conduir a lesintervencions realment tils per a preservar la salut dels seus alumnes. Jo no intentar derespondre-la aix s la seva feina -, per s que els donar alguns suggeriments.

Respostes freqents a la pregunta Per qu no vas fer servir un preservatiu?:

- Perqu estava begut.- Perqu mai no em vaig imaginar que jo ho podia agafar.- Perqu no vaig saber com treure el tema.- Perqu prou feina va ser poder anar a casa dels seus pares, com per a sobre anar acomprar gomes.

Cadascuna daquestes respostes apunta un terreny que requereix intervenci i treball: lapercepci de risc, la capacitat de comunicaci, lanticipaci dobstacles, etc.

Guillem Valverde. Ensenyament i VIHSIDA SABER AJUDA. Fundaci La Caixa

Documents

Philadelphia. Solidaritat i lluita contra la sida