Embed Size (px)
Citation preview
Pla d’Acció d’Energia Sostenible del municipi de Sant Iscle de Vallalta
Document I: PAES
Novembre 2011
Àrea de Medi Ambient
Gerència de Serveis de Medi Ambient
Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de Sant Iscle de Vallalta
El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i
segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i
Sostenibilitat.
El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius
comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant
actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.
Equip Redactor:
Ecotècnics; Empresa consultora
Xènia Illas i Linares, Llicenciada en Ciències Ambientals.
Olga Freixa i Bódalo, Llicenciada en Ciències Ambientals.
Elisabeth del Valle i Rodríguez, Llicenciada en Ciències Ambientals.
Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta; Responsables seguiment PAES
Núria Sans i Palau . Alcaldessa.
Francesc Heras, Enginyer Municipal.
Diputació de Barcelona; Direcció del treball
Albert Vendrell i Roca, Tècnic de l’Oficina tècnica de Canvi Climàtic i
Sostenibilitat.
Índex
1.- Antecedents.................................... ............................................................. 5
2.- Introducció.................................... ............................................................... 7
2.1.- Marc general .....................................................................................................7
2.2.- Característiques del municipi ............................................................................7
2.3.- Estructura municipal..........................................................................................8
2.4.- Objectius del PAES...........................................................................................9
3.- Inventari d’emissions.......................... ...................................................... 10
3.1.- Metodologia .................................................................................................... 10
3.1.1.- Abast i fonts d’obtenció de dades ............................................................. 10
3.1.2.- Factors d’emissió emprats ........................................................................ 11
3.2.- Consums i Emissions. Àmbit: Tot el municipi .................................................. 13
3.2.1.- Resum ...................................................................................................... 13
3.2.2.- Consums i emissions per fonts d’energia.................................................. 15
3.2.3.- Consums i emissions per sectors d’activitat.............................................. 21
3.3.- Consums i emissions. Àmbit: PAES................................................................ 34
3.3.1. Resum de consums i emissions................................................................. 34
3.3.2. Consums i emissions per fonts .................................................................. 35
3.3.3. Consums i emissions per sectors............................................................... 37
3.4.- Consums i emissions. Àmbit: Ajuntament........................................................ 40
3.4.1. Resum de consums i emissions en l’àmbit de l’Ajuntament ....................... 40
3.4.2.- Equipaments............................................................................................. 44
3.4.3. Enllumenat públic....................................................................................... 48
3.4.4.- Flota de vehicles municipals ..................................................................... 50
3.4.6.- Flota de vehicles de serveis externalitzats ................................................ 51
3.5.- Producció local d’energia inferior a 20MW ...................................................... 52
4.- Diagnosi ....................................... .............................................................. 53
4.1.- Taules resum del inventari d’emissions ........................................................... 53
4.2.- Elements clau.................................................................................................. 59
4.2.1.- Estructura i territori ................................................................................... 59
4.2.2.- Mobilitat i transport ................................................................................... 59
4.2.3.- Aigua ........................................................................................................ 59
4.2.4.- Residus .................................................................................................... 60
4.2.5.- Energia ..................................................................................................... 61
4.2.6.- Àmbit municipal ........................................................................................ 61
4.3.- Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al 2020 ...................................... 63
4.4 Anàlisis del potencial d’implantació d’energies renovables al municipi .............. 64
5.- Pla d’Acció.................................... ............................................................. 65
5.1.- Estructura del Pla d’Acció ............................................................................... 65
5.2.- Recull d’accions .............................................................................................. 66
5.2.1.- Contingut de les fitxes............................................................................... 66
5.2.2.- Fitxes d’accions ........................................................................................ 70
5.3.- Resum del Pla d’Acció .................................................................................. 106
6.- Pla de Seguiment ............................... ..................................................... 117
6.1.- Introducció .................................................................................................... 117
6.2.- Metodologia .................................................................................................. 117
6.3.- Indicadors de seguiment ............................................................................... 118
6.4.- Avaluació de l’estat d’execució del Pla d’Acció.............................................. 131
5
1.- Antecedents
A nivell global, l’any 2007 es va presentar el IV informe del IPCC (Grup
Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic). L’IPCC, a partir de publicacions
i estudis científics existents, avalua i dóna una visió clara dels coneixements sobre
canvi climàtic, a nivell tècnic, científic i socioeconòmic.
L’IPCC està estructurat en tres grups de treball i cada un d’ells ha elaborat una part del
IV informe. Aquest, posa èmfasi en la integració del canvi climàtic i el
desenvolupament sostenible, així com les relacions entre mitigació i adaptació. Les
tres principals conclusions que se n’extreuen són:
1) El canvi climàtic és inequívoc.
2) Causat per les activitats humanes.
3) Els costos de mitigació són menors que els impactes a llarg termini.
L’informe del grup III titulat: Canvi Climàtic 2007: Mitigació del canvi climàtic, analitza
les opcions de mitigació per als principals sectors en el futur proper, i considera
aspectes transsectorials tals com sinergies, cobeneficis, compromisos, i lligams amb
altres polítiques i els seus objectius. És precisament en l’àmbit de la mitigació i la
disminució d’emissions on els ens locals i les polítiques que desenvolupin hi tenen a
dir.
D’altra banda, l’informe Stern , elaborat per un execonomista del Banc Mundial durant
el 2006 i presentat el 2007, adverteix de les conseqüències desastroses que pot tenir
per l’economia ignorar el canvi climàtic. Examina els indicis existents sobre l’efecte i
l’eficàcia de les polítiques i les disposicions, tant d’àmbit nacional com internacional, en
la reducció de les emissions netes d’una manera rendible i el foment d’una economia
global dinàmica, equitativa i sostenible, inclosos els efectes i els impactes
distribucionals sobre els incentius per a la inversió en tecnologies més netes.
A nivell europeu, els ministres amb competències sobre urbanisme i habitatge van
aprovar la Carta de Leipzig (maig 2005). Aquesta carta posa de manifest, entre
d’altres, la necessitat de millorar l’eficiència energètica pel que fa al transport, als
edificis...i recalca la importància de tenir ciutats compactes i ben estructurades que
evitin l’expansió descontrolada mitjançant un control estricte dels usos del sòl i el
creixement de l’especulació, eina que està en mans dels ens locals.
6
A principis del 2008, la UE va iniciar la difusió de la iniciativa del Pacte
d’Alcaldes/Alcaldesses . Aquesta iniciativa, orientada a la lluita contra el canvi
climàtic, pretén que els seus signataris redueixin un 20% de les seves emissions de
CO2 el 2020, i a més a més el 20% de les energies que usin sigui de fonts renovables.
És a través de la implantació dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (també
previstos dins el Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses) que els ens locals podran assolir
aquest objectiu.
També destacar, la Comunicació al Parlament Europeu COM (2008) 30 fina l: Dos
veces 20 para el 2020 , on es remarquen dos objectius principals, que són els
esmentats en el Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses.
A nivell estatal, la Estrategia Española de Cambio Climático y Energia L impia.
Horizonte 2007-2012-2020 , és la proposta del Govern per a mitigar el canvi climàtic,
en relació als informes presentats per l’IPCC. També hi ha el Plan de Acción 2008-
2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energé tica en España , que s’integrarà
en el Pla d’Acció d’Eficiència Energètica a nivell comunitari, amb la qual cosa
contribuirà a donar una resposta des d’Espanya, a l’objectiu ambiciós inclòs en la
decisió del Consell europeu del 9 de març de 2007: assolir nivells d’estalvi del 20% en
l’horitzó del 2020. Aquest pla conté mesures concretes que abasten específicament:
Indústria; Transport; Edificació; Serveis Públics; Equipament residencial i ofimàtic;
Agricultura; i Transformació de l’Energia.
A nivell català, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-201 2 (2008),
elaborat per la Oficina Catalana del Canvi Climàtic amb un elevat grau de participació
ciutadana, estableix diverses mesures i programes orientades a mitigar el canvi
climàtic. En la mateixa línia l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona va
elaborar el Catàleg de propostes per la mitigació i adaptació l ocal al canvi
climàtic per donar suport als ens locals en la seva lluita contra el canvi climàtic.
Per últim destacar el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 , que orienta el
sistema energètic català cap a un model basat en el desenvolupament sostenible i és
la guia que marca l’actuació de l’Administració pública catalana els propers anys.
Aquest pla, ha estat revisat durant l’any 2009 i manté com a finalitat avançar cap a un
sistema energètic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovador,
competitiu i sostenible.
7
2.- Introducció
2.1.- Marc general
El municipi de Sant Iscle de Vallalta, situat a la zona nord-oriental de la província de
Barcelona, va aprovar l’adhesió del municipi al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses el 2 de
novembre de 2010, amb la voluntat de reduir les emissions d’efecte hivernacle que
genera el municipi i fomentar l’eficiència energètica.
2.2.- Característiques del municipi
Sant Iscle està situat a la Vallalta, al Maresme Central. Enlairat entre dues rieres i
sempre aixoplugat pel Montnegre.
La superfície del terme municipal és de 17,72 km2, dels quals 800 ha són de parc
natural i amb la massa forestal més important de tot el Maresme.
Els seus 1.200 habitants es distribueixen entre el nucli urbà, els tres veïnats històrics,
dues urbanitzacions i prop de 150 cases a pagès.
El cultiu, en el cada vegada més escàs terreny dedicat a l’agricultura, continua essent
el maduixot.
El paisatge del terme de Sant Iscle de Vallalta és una gran massa elevada de color
verd fosc, uns turons assequibles amb matisos diversos del verd, i una vall llarga i
trencada que s’obre camí entre el poder dels munts.
El mapa de la figura 1 mostra la vista aèria del municipi.
8
Fig.1.- Ortofotomapa del terme municipal de Sant Iscle de Vallalta.
Font: Elaboració pròpia a partir dels ortofotomapes 1:25.000 de l’Institut Cartogràfic de
Catalunya i les bases cartogràfiques de la Generalitat de Catalunya.
Sant Iscle de Vallalta té un Pla General de l’any 1989 i no té Agenda 21.
Pel que fa al consum energètic, consum d’aigua i generació de residus, les dades per
càpita l’any 2005 van ser:
Consum energètic: 43,63 kWh per habitant i dia.
Consum d’aigua: 177 litres per habitant i dia.
Residus generats: 1,83 kg/hab i dia
2.3.- Estructura municipal
El municipi de Sant Iscle de Vallalta té quatre regidories i l’alcaldia.
9
Alcaldia s’ocupa de: Hisenda, Promoció econòmica, Indústria, Consum i Medi Ambient,
Cultura i festes.
Les regidories són:
- Obres i Urbanisme, Seguretat i ordenació del tràfic de vehicles i persones en
les vies urbanes, Protecció civil, Protocol i Relacions institucionals.
- Governació, Infància, joventut i esports.
- Ensenyament, Sanitat i Salut Pública, Recursos Humans, i Comunicació.
- Noves Tecnologies, Benestar Social, Igualtat de Gènere i Participació
Ciutadana.
2.4.- Objectius del PAES
Els objectius principals del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible són:
- Fer una estimació de les emissions de CO2 del municipi emeses pel municipi l’any
2005, establert com a any de referència, i l’any 2008.
- Definir les accions que l’Ajuntament ha de dur a terme per superar els objectius
establerts per la UE per al 2020 (reducció de mínim un 20% de les emissions de
l’àmbit PAES de l’any 2005: tot el municipi menys el sector primari i el industrial).
- Involucrar la ciutadania en un procés de participació a nivell del propi ajuntament i a
nivell de la ciutadania.
- Disminució del consum energètic del municipi i reducció de l’emissió de GEH a
l’atmosfera.
- Millora de l’eficiència energètica i foment de l’estalvi en els equipaments municipals.
10
3.- Inventari d’emissions
3.1.- Metodologia
3.1.1.- Abast i fonts d’obtenció de dades
L’avaluació d’emissions del municipi de Sant Iscle de Vallalta s’ha fet a dos nivells: a
nivell general del municipi amb dades de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia)
facilitades per la DIBA (Diputació de Barcelona) i l’IDESCAT (Institut d’Estadística de
Catalunya), i a nivell municipal amb dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Iscle de
Vallalta.
En el primer cas, s’han avaluat les dades des de l’any 2003 al 2007, aconseguint així
una sèrie històrica de 5 anys. En el segon cas s’han avaluat les dades de l’any 2005,
any de referència per al compliment del compromís del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses,
i de l’any 2010, any escollit en comissió tècnica (constituïda per la Diputació de
Barcelona, l’Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta i l’empresa consultora: Ecotècnics)
per comparar amb el 2005.
Les dades avaluades, es presenten, sempre que ha estat possible, per fonts
energètiques, sectors d’activitat i per càpita.
La metodologia emprada ha estat la facilitada per la Diputació de Barcelona que
estableix unes directrius generals i els factors de conversió a utilitzar.
Les taules presentades en aquest apartat són d’elaboració pròpia, a partir de dades
facilitades per la DIBA, l’ICAEN, l’IDESCAT i el propi Ajuntament.
Els àmbits d’estudi han estat tres: tot el municipi, PAES i Ajuntament. Tot el municipi
inclou tots els sectors d’activitat que hi ha dins el municipi: primari, industrial, terciari,
domèstic, transport, residus i aigua (potabilització i depuració). L’àmbit PAES inclou els
anteriors menys el primari i l’industrial, i l’àmbit de l’Ajuntament forma part del sector
terciari, però s’estudia separadament per tal de determinar què depèn exactament del
consistori. Concretament s’estudien: equipaments municipals, enllumenat públic i
semàfors, flota de vehicles municipals, flota de vehicles de contractes externs, i
bombament d’aigua.
11
3.1.2.- Factors d’emissió emprats
Els factors emprats que han permès l’avaluació dels gasos d’efecte hivernacle de Sant
Iscle de Vallalta , són els següents:
Per al càlcul d’emissions associades a l’energia elèctrica s’ha tingut en compte el mix
elèctric estatal de cada any.
Taula 1 .- Mix elèctric estatal.
Any de referència
Emissions (gr CO 2/kWh)
2003 406 2004 417 2005 481 2006 434 2007 450 2008 390 2009 270 2010 240
Font: Dades de l’any 2003 al 2004: DESGEL (Programa de diagnòstic energètic i simulador de
gasos d’efecte hivernacle locals), per les dades del 2005 al 2007: Oficina Catalana del Canvi
Climàtic a partir de dades d’UNESA i 2008-2010 dades de la CNE (Comissió Nacional
d’Energia).
Per les emissions associades als combustibles líquids , el gas natural i els GLP’s ,
s’han usat:
Taula 2.- Factors de conversió de teps i kWh per a combustibles líquids.
Factors de conversió tep/t kWh/tep
Gasoil 1,035 12.034,88 Benzina 1,07 12.441,86 Fuel 0,96 11.162,79
Font: DESGEL.
Taula 3.- Factors d’emissió dels combustibles en kg CO2/kWh.
Combustible Factor emissió estàndard Gas Natural 0,202 Fueloil 0,279 Gasolina 0,249 Gas-oil 0,267 GLP 0,227
Font: Technical annex to the SEAP template instruction document 2009 en base al 24 informe
de IPCC (2007).
12
Per les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans s’han emprat
els següents factors:
Taula 4 .- Emissions associades a la gestió i reciclatge dels Residus Sòlids Urbans (RSU).
Factors d'emissió Incineració 1.069 kg CO2/t RSU Compostatge 320 kg CO2/t RSU Paper i cartró -264,7 kg CO2/t paper-cartró reciclat Vidre -667,69 kg CO2/t vidre reciclat HDPE (tots els colors) -2.102,66 kg CO2/ t HDPE reciclat PET -1.236,22 kg CO2/t PET reciclat Llaunes -612,72 kg CO2/t llaunes reciclat Brick 7,82 kg CO2/t brick reciclat
Font: DESGEL i ECOINVENT, dades calculades amb l’eina LCA-IWM.
En el càlcul de les emissions associades al cicle de l’aigua s’ha tingut en compte el
consum elèctric associat a la depuració, a la potabilització i al bombeig, i s’ha usat el
mix elèctric estatal per calcular-ne les emissions.
13
3.2.- Consums i Emissions. Àmbit: Tot el municipi
3.2.1.- Resum
Aquest apartat conté el resum del consum energètic i les emissions generades en el
municipi de Sant Iscle de Vallalta durant el període 2003-2007.
Cal destacar que els valors de les emissions són diferents si es calculen a través de
les fonts d’energia que les han generat o a través del sector on s’han emès. El motiu
és que el sector residus genera unes emissions que no estan associades a cap font
d’energia. Així doncs el consum energètic és el mateix per fonts que per sectors, però
les emissions són lleugerament superiors per sectors.
D’altra banda, Sant Iscle de Vallalta és un municipi que incinera els seus residus i se
n’obté energia elèctrica. Les emissions que s’estalvien amb l’energia elèctrica
generada es resten al sector residus.
La taula següent mostra els consums energètics i les emissions per fonts i per sectors
així com, les diferències que hi ha entre ells i la seva evolució en el període 2003-
2007.
Taula 5.- Consums energètics i emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) anuals a Sant
Iscle de Vallalta (període 2003-2007).
Any Consum energètic (MWh)
Emissions totals de GEH per fonts d’energia
(t CO2 eq)
Emissions totals de GEH per sectors
(t CO2 eq)
2003 16.638,92 4.777,88 5.247,52
2004 16.830,88 4.896,08 5.457,75
2005 17.580,97 5.384,63 5.834,35
2006 17.551,08 5.155,75 5.611,03
2007 18.303,21 5.485,33 5.955,75
La representació gràfica d’aquests valors mostra com el consum energètic del municipi
ha anat augmentant progressivament al llarg dels anys fins assolir un 10% més el
2007 respecte el 2003.
14
Fig. 2.- Consum energètic i emissions (per sectors i per fonts d’energia) de GEH anuals a Sant
Iscle de Vallalta (període 2003-2007).
Consum energètic i emissió de GEH per font i sector s (2003-2007)
02.5005.0007.500
10.00012.50015.00017.50020.000
2003 2004 2005 2006 2007
Any
MW
h i t
CO
2eq
Consum energètic (MWh)
Emissions de GEH per fonts d’energia (t CO2eq)
Emissions de GEH per sectors (t CO2 eq)
Les emissions per càpita s’han calculat sobre les emissions per sectors d’activitat,
d’aquesta manera també s’inclouen les associades al sector residus.
S’observa com tot i augmentar el nombre d’habitants les emissions per càpita són
inferiors. Sembla per tant, que les emissions no creixen proporcionals a l’augment del
nombre d’habitants.
Taula 7.- Emissions per càpita (tCO2eq/hab) a Sant Iscle de Vallalta (període 2003-2007).
Any Emissions de GEH Núm. habitants Emissions per càpita
2003 5.247,52 995 5,27
2004 5.457,75 1.016 5,37
2005 5.834,35 1.095 5,33
2006 5.611,03 1.166 4,81
2007 5.955,75 1.193 4,99
15
Fig. 3.- Emissions per càpita a Sant Iscle de Vallalta (període 2003-2007).
GEH per càpita (t CO 2eq/habitant)
4,00
4,25
4,50
4,75
5,00
5,25
5,50
2003 2004 2005 2006 2007
Any
t CO
2 e
q/ha
bita
nt
3.2.2.- Consums i emissions per fonts d’energia
Les fonts energètiques utilitzades al municipi de Sant Iscle de Vallalta són
principalment: l’energia elèctrica (EE), els combustibles líquids (CL) i els gasos liquats
del petroli (GLP), d’aquests, principalment gas propà.
En aquest apartat es mostren els consums i les emissions derivades d’aquestes.
Taula 8.- Consums energètics i emissions de GEH per font i per any (MWh i tCO2eq).
Consum (MWh) EE CL GLP Total
2003
3.748,94 12.548,65 359,29 16.656,89
2004
3.911,05 12.582,69 354,89 16.848,63
2005
4.069,37 13.170,39 359,16 17.598,92
2006
3.922,25 13.324,87 319,95 17.567,08
2007
4.322,94 13.657,47 338,95 18.319,36
16
Emissions (tCO 2eq) EE CL GLP Total
2003
1.518,94 3.194,48 72,58 4.786,00
2004
1.637,46 3.193,49 71,69 4.902,63
2005
1.960,89 3.354,71 72,55 5.388,15
2006
1.704,91 3.388,86 64,63 5.158,40
2007
1.987,36 3.476,96 70,72 5.535,04
Els Combustibles líquids (CL) és la font energètica més consumida al municipi, i la
seva tendència és a l’augment. Els segueix l’electricitat que, tot i disminuir del 2005 al
2006, el 2007 torna a augmentar. Els GLP són poc consumits i tendeixen a disminuir.
Fig. 4.- Consums energètics per font i per any (MWh).
Evolució dels consums per font energètica
02.0004.0006.0008.000
10.00012.00014.000
2003 2004 2005 2006 2007
Any
tCO
2eq
Electricitat CL GLP
En relació a les emissions de GEH, les del municipi de Sant Iscle de Vallalta, estan
generades pel conjunt d’activitats que s’hi desenvolupen, unes s’associen directament
a les fonts d’energia utilitzades i d’altres s’associen a la pròpia activitat: és el cas de
17
les emissions que computen en el sector residus, i que provenen de la gestió que se’n
fa.
En el gràfic de la figura 5 es contemplen les emissions de GEH associades a les fonts
d’energia. S’observa que la font energètica que més emet són els combustibles líquids
seguida per l’Electricitat i els GLP.
Degut al mix elèctric estatal i als factors de conversió emprats, s’observa com la
diferència entre el consum de CL i EE és major a la diferència entre els GEH
d’ambdues fonts.
Fig. 5.- Emissions per font energètica (tCO2eq).
Evolució de les emissions per font energètica
0
5001.000
1.500
2.000
2.5003.000
3.500
4.000
2003 2004 2005 2006 2007
Any
tCO
2eq
Electricitat CL GLP
La figura 6 mostra la proporció amb què han estat usades les diverses fonts, així com
la proporció d’emissions de cadascuna.
L’any que es representa és l’any de referència, el 2005 perquè la resta d’anys es
mantenen les proporcions i són gràfics molt similars.
Com s’ha vist anteriorment, també s’aprecia com la font més consumida i que més
GEH genera són els combustibles líquids, tot i que la proporció en el cas de les
emissions és inferior ja que l’electricitat també n’emet en gran quantitat.
18
Fig. 6.- Representació percentual de les fonts d’energia usades i proporció de GEH que emet
cadascuna (2005).
Consum per font d'energia (2005)
GLP2,04%
CL74,84%
Electricitat23,12%
Emissions per font d'energia (2005)
GLP1,35%
CL62,30%
Electricitat36,35%
3.2.2.1.- Energia Elèctrica
Cal tenir present que el municipi de Sant Iscle de Vallalta incinera els seus residus i
per tant obté una energia elèctrica extra que evita l’emissió de GEH vinculats a
aquesta. Aquestes emissions es restaran al sector residus.
L’Energia elèctrica en el municipi de Sant Iscle de Vallalta és usada en tots els sectors
d’activitat, i la tendència del seu consum des de l’any 2003 fins al 2007 ha estat d’un
augment constant, tot i que algun any ha patit petites davallades.
Taula 10.- Consums i emissions de l’Energia Elèctrica (2003-2007).
Any Consum (MWh) Emissions (tCO 2eq)
2003 3.748,94 1.518,94
2004 3.911,05 1.637,46
2005 4.069,37 1.960,89
2006 3.922,25 1.704,91
2007 4.322,94 1.987,36
El sector d’activitat que utilitza més energia elèctrica és el sector domèstic, seguit per
el sector serveis. L’any 2005 les proporcions d’ús d’electricitat en els diferents sectors
van ser les que es mostren en el gràfic de la figura 7.
19
Fig. 7.- Representació percentual dels sectors que consumeixen electricitat (2005).
Consum elèctric per sectors (2005)
Serveis24,27%
Domèstic58,81%
Industrial16,92%
Emissions de l'electricitat per sectors (2005)
Serveis24,27%
Domèstic58,81%
Industrial16,92%
3.2.2.2.- Gasos Liquats del Petroli
Els Gasos liquats del petroli que s’usen a Sant Iscle de Vallalta, és principalment propà
i s’usa només en tres sectors d’activitat: el sector industrial, el serveis i el domèstic. La
tendència del seu consum és al mantenir-se tot i que a partir del 2005 comença a
disminuir.
Taula 11.- Consums i emissions de GLP’s (2003-2007).
Any Consum (MWh) Emissions (tCO 2eq)
2003 359,29 72,58
2004 354,89 71,69
2005 359,16 72,55
2006 319,95 64,63
2007 338,95 70,72
El sector on s’usa més gasos liquats del petroli és al sector domèstic, amb un
percentatge de gairebé el 65% l’any 2005, tal i com mostra el gràfic de la figura 8.
20
Fig. 8.- Representació percentual dels sectors que consumeixen GLP l’any 2005 i el 2007.
Consum de GLP per sectors (2005)
Domèstic64,21%
Serveis24,21%
Industrial11,58%
Emissions de GLP per sectors (2005)
Serveis24,21%
Domèstic64,21%
Industrial11,58%
3.2.2.3.- Combustibles líquids
Els combustibles líquids s’usen en tots els sectors, tot i que majoritàriament en el
sector transport. La tendència ha estat d’augment durant el període 2003-2007.
Taula 12.- Consums i emissions de Combustibles Líquids (2003-2007).
Any Consum (MWh) Emissions (tCO 2eq)
2003 12.548,65 3.194,48
2004 12.582,69 3.193,49
2005 13.170,39 3.354,71
2006 13.324,87 3.388,86
2007 13.657,47 3.476,96
El sector on s’usen més combustibles líquids és en el sector transport i les proporcions
es mantenen al llarg dels anys, així com en les emissions.
21
Fig. 9.- Representació percentual dels sectors que consumeixen combustibles líquids (2005).
Consum de CL per sectors (2005)
Domèstic14%
Serveis1%
Industrial5%
Primari11%
Transport69%
3.2.3.- Consums i emissions per sectors d’activitat
En el cas dels consums i emissions per sectors, els sectors estudiats han estat el
sector primari, l’industrial, els serveis, el domèstic, el transport, l’aigua i els residus.
Tots ells es detallen en subapartats.
El sector Serveis inclou també el consum i emissions lligades al sector transport pel
que fa a l’electricitat, ja que les dades facilitades per l’ICAEN estaven agrupades.
Pel que fa al consum, s’inclouen les dades del sector primari, industrial, serveis,
domèstic i transport, i en relació a les emissions s’afegeixen les emissions del sector
aigua (lligades a la depuració i la potabilització) i del sector residus, no vinculades a
cap font d’energia, si no al tractament que reben.
22
Taula 13.- Consums energètics i emissions de GEH per sectors i per any (MWh i tCO2eq).
Consum (MWh) Primari Industrial Serveis Domèstic Transport Aigua Ind. Aigua Residus
2003
1.154,44 1.906,14 1.009,96 3.835,01 8.733,37 - - -
2004
1.254,78 1.693,61 963,89 3.878,96 9.039,63 - - -
2005
1.404,19 1.326,33 1.198,57 4.479,05 9.172,82 - - -
2006
1.384,84 997,98 1.030,39 4.596,73 9.541,14 - - -
2007
1.441,64 1.087,34 1.117,58 4.908,45 9.748,20 - - -
Emissions (tCO 2eq)
2003
298,18 665,45 367,19 1.270,76 2.176,29 8,12 15,15 446,36
2004
323,74 639,16 364,58 1.311,17 2.257,44 6,55 58,62 555,12
2005
361,91 509,18 525,02 1.693,81 2.294,71 3,53 54,95 446,19
2006
356,57 376,42 413,43 1.617,73 2.391,59 2,65 58,96 452,63
2007
371,10 428,40 458,41 1.787,75 2.447,35 2,60 39,44 428,39
La figura 10 mostra l’evolució dels consums energètics per sectors. El sector transport
és el major consumidor amb molta diferència. Tots els sectors estan per sota l’ordre de
5.000 MWh, menys el Transport que està entre els 9.000 i els 10.000.
En relació a la tendència al llarg del temps, el sector transport i el domèstic mostren un
augment progressiu, el primari, industrial i serveis tenen un màxim el 2005 que
després tendeix a disminuir.
23
Fig. 10.- Evolució dels consums energètics per sectors (2003-2007).
Evolució dels consums energètics per sectors (2003- 2007)
01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.000
10.000
2003 2004 2005 2006 2007
Any
MW
h
Primari Industrial Serveis Domèstic Transport
Pel que fa a les emissions el patró es manté com amb els consums tal i com mostra la
figura 11 i el sector transport és el que més GEH emet a l’atmosfera. El sector
domèstic s’acosta més a les emissions del transport, i es veu com les emissions
associades al sector serveis són superiors a les del sector primari. També s’aprecia la
davallada del sector industrial.
Fig. 11.- Evolució de l’emissió de GEH per sectors (2003-2007).
Evolució de l'emissió de GEH per sectors (2003-2007 )
0250500750
1.0001.2501.5001.7502.0002.2502.500
2003 2004 2005 2006 2007
Any
T C
O2
eq
Primari Industrial Serveis Domèstic Transport Residus
Aigua Ind. Aigua
La figura 12 mostra la proporció amb la que un sector ha consumit més o menys que
un altre, i ha generat més o menys GEH. En aquest cas també només es presenten
24
gràfics per l’any de referència ja que la resta d’anys estudiats presenten les mateixes
proporcions.
Destacar que any rere any el sector transport és el que més consumeix i més
emissions genera, seguit per el sector domèstic.
Fig. 12.- Representació percentual del consum i les emissions de GEH dels diversos sectors
d’activitat (2005).
Consum per sectors (2005)
Serveis6,82%
Domèstic25,48%
Tranport52,17%
Primari7,99%
Industrial7,54%
Emissions per sectors (2005)
Serveis8,91%
Domèstic28,76%
Transport38,96%
Aigua 0,93%
Residus7,58%
Aigua Indus0,06%
Primari6,15%
Industrial8,65%
En els següents apartats es detalla l’evolució de cada sector individualment, incloent
els consum i les emissions de GEH.
3.2.3.1.- Sector Primari
El sector primari inclou tota l’activitat agrícola i del municipi de Sant Iscle de Vallalta.
Taula 14.- Consum energètic (kWh), emissions de GEH del sector primari i percentatge que
representen respecte el total.
MWh % t CO 2 eq %
2003 1.154,44 6,94 298,18 5,68
2004 1.254,78 7,46 323,74 5,93
2005 1.404,19 7,99 361,91 6,18
2006 1.384,84 7,89 365,57 6,34
2007 1.441,64 7,88 371,10 6,22
25
Durant el període 2003-2007 el sector primari ha anat consumint més energia i ha
suposat un augment de la seva representació enfront dels altres sectors. Passant de
un 6,91% el 2003 a un 7,85% el 2007.
Les proporcions en emissions són molt similars.
La font d’energia més usada en el sector primari són els combustibles líquids.
Només es representen les dades per a l’any de referència perquè les proporcions
durant els altres anys estudiats (2003, 2004, 2006 i 2007) són molt similars. Aquesta
premissa és aplicable per a tots els sectors que es desenvolupen a continuació.
Fig. 13.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector primari l’any 2005.
Sector Primari: Fonts d'energia (consum) 2005
GLP1,3%
Electricitat0,0%
CL98,7%
3.2.3.2.- Sector Industrial
El sector industrial de Sant Iscle de Vallalta inclou tots els establiments d’empreses
industrials del municipi.
Taula 15.- Consums energètics i emissions del sector industrial.
MWh % t CO 2 eq %
2003 1.906,14 11,46 665,45 12,68
2004 1.693,61 10,06 639,16 11,71
2005 1.326,32 7,54 509,18 8,7
2006 997,98 5,69 376,42 6,69
2007 1.087,34 5,94 428,4 7,18
26
Aquest sector ha patit una disminució important del 2003 al 2007, reduint també el seu
pes en el total d’energia consumida: de representar un 11,46% el 2003 passa a un
5,95% el 2007.
La font d’energia més usada per el sector industrial és l’Electricitat, representant
gairebé un 52% de l’energia consumida per aquest sector l’any 2005. Els combustibles
líquids també són molt usats.
Fig. 14.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector industrial l’any 2005.
Sector Industrial: Fonts d'energia (consum) 2005
GLP3,0%
CL45,1%
Electricitat51,9%
3.2.3.3.- Sector Serveis
El sector serveis inclou les empreses i professionals establerts al municipi i també tot
el consum municipal associat a l’Ajuntament: enllumenat públic, bombes d’impulsió,
dependències municipals i equipaments.
Taula 16.- Consums energètics i emissions del sector serveis.
MWh % t CO 2 eq %
2003 1.009,96 6,07 367,19 7,00
2004 963,89 5,73 364,58 6,68
2005 1.198,57 6,82 525,02 8,97
2006 1.030,39 5,87 413,43 7,35
2007 1.117,58 6,11 458,41 7,69
27
El sector serveis representa al voltant del 6% del consum de tot el municipi, i la font
d’energia que usa més és l’electricitat, amb un 82,4%.
Fig. 15.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector serveis l’any 2005.
Sector Serveis: Fonts d'energia (consum) 2005
Electricitat82,4%
CL10,7%
GLP6,9%
3.2.3.4.- Sector Domèstic
Aquest sector inclou el consum de totes les llars del municipi de Sant Iscle de Vallalta.
Taula 17.- Consums energètics i emissions del sector domèstic.
MWh % t CO 2 eq %
2003 3.835,01 23,05 1.270,76 24,22
2004 3.878,95 23,05 1.311,17 24,02
2005 4.479,05 25,48 1.683,81 28,93
2006 4.596,72 26,19 1.617,73 28,75
2007 4.908,45 26,82 1.787,85 29,98
Consumeix una quarta part de l’energia del municipi, i en termes d’emissions
representa una mica més degut a que la principal font d’energia usada és l’electricitat i
aquesta varia les seves emissions any rere any en funció del mix elèctric.
28
Amb el temps ha anat augmentat el consum i la representació en el total del municipi.
La font més usada és l’electricitat seguida dels combustibles líquids (usats
principalment en la calefacció).
Fig. 16.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector domèstic l’any 2005.
Sector Domèstic: Fonts d'energia (consum) 2005GLP
4,9%
CL41,7%
Electricitat53,4%
3.2.3.5.- Sector Transport
El sector transport inclou el consum i les emissions associades al parc de vehicles de
Sant Iscle de Vallalta.
Taula 18.- Consums energètics i emissions del sector transport.
MWh % t CO 2 eq %
2003 8.733,36 52,49 2.176,29 41,47
2004 9.039,63 53,71 2.257,44 41,36
2005 9.172,81 52,17 2.294,71 39,2
2006 9.541,13 54,36 2.391,59 42,51
2007 9.748,20 53,26 2.447,35 41,04
El consum associat al sector transport ha anat augmentant en el període 2003-2007,
fins a representar un 53% del consum total del municipi.
29
L’única font d’energia usada en el sector transport són els combustibles líquids.
Fig. 17.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector transport l’any 2005.
Sector Transport: Fonts d'energia (consum) 2005
GLP0,00%
CL100,00%
Electricitat0,00%
3.2.3.6.- Sector Residus
Les emissions lligades al sector residus es deriven de la gestió d’aquests. A
continuació es presenta la informació relativa al sistema de recollida i les dades
d’emissió corresponents a la gestió.
Sant Iscle de Vallalta fa recollida selectiva a través de contenidor, de la selectiva se
n’ocupa el Consell Comarcal del Maresme i del rebuig i la FORM el propi Ajuntament.
La FORM es va començar a recollir separadament l’any 2009.
El rebuig es valoritza energèticament a la incineradora de Mataró.
Taula 19.- Resum dels residus generats a Sant Iscle de Vallalta.
Any Total generat (t) Total reciclat (t) % Reciclat Habitants Kg/hab·dia
2003 675,89 126,29 18,68 995 1,86
2004 738,14 153,76 20,83 1.016 1,99
2005 733,06 133,38 18,19 1.095 1,83
2006 748,97 175,97 23,49 1.166 1,76
2007 759,77 175,81 23,14 1.193 1,74
30
Any Total generat (t) Total reciclat (t) % Reciclat Habitants Kg/hab·dia
2008 756,91 181,59 23,99 1.235 1,68
2009 712,57 157,37 22,08 1.267 1,54
Els gràfics mostren com els residus generats i la selectiva han anat augmentant
progressivament, tot i que el 2005 i el 2009 van disminuir i el percentatge respecte el
total s’estabilitza al voltant de 23%.
Fig. 18.- Gràfics dels residus totals generats i el residus recollits selectivament (2003-2009).
Residus generats a Sant Iscle de Vallalta (2003-200 9)
0
100
200
300
400
500
600
700
800
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Any
Ton
es
Residus Selectiva
Els residus per càpita tendeixen a disminuir a partir del 2004.
Fig. 19.- Gràfics dels residus generats per habitant i dia (2003-2009).
Residus generats per habitant i dia a Sant Iscle de Vallalta (2003-2009)
1,00
1,10
1,20
1,30
1,40
1,50
1,60
1,70
1,80
1,90
2,00
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Any
kg p
er h
abita
nt i
dia
31
Pel que fa a la recollida selectiva, les dades de generació es presenten a la taula
següent:
Taula 20.- Residus generats per fraccions a Sant Iscle de Vallalta, dades en tones.
Any Paper i cartró Vidre Envasos FORM Altres Rebuig
2003 57,67 40,3 28,28 0 0,04 549,60
2004 71,85 47,39 34,47 0 0,05 584,38
2005 67,25 44,31 21,81 0 0,01 599,68
2006 49,46 32,33 16,86 0 77,32 573,00
2007 79,78 56,42 26,4 0 13,21 583,96
2008 79,32 46,32 31,02 0 24,93 575,32
2009 63,01 38,8 27,12 2,74 25,7 555,20
La fracció més separada és el paper i cartró, seguida del vidre. La FORM és 0 perquè
es va iniciar la seva recollida l’any 2009.
Fig. 20.- Residus separats selectivament a Sant Iscle de Vallalta (2003-2009).
Residus separats selectivament a Sant Iscle de Vall alta (2003-2009)
0102030405060708090
100
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Any
Ton
es (
t)
Paper Vidre Envasos FORM Altres
32
A continuació es mostren les emissions associades al sector residus. Per l’any 2003 i
2004 no hi havia disponibles les dades de caracterització d’envasos i per tant no s’han
pogut restar les emissions d’aquests residus del total.
Taula 21.- Emissions de GEH en el sector residus (2003-2009).
Any Paper Vidre Envasos FORM Rebuig GEH total (*)
2003 -15,27 -26,91 - 0,00 587,52 446,36
2004 -19,02 -31,64 - 0,00 667,68 555,12
2005 -17,80 -29,59 -19,52 0,00 641,06 446,19
2006 -13,09 -21,59 -14,91 0,00 612,54 452,63
2007 -21,12 -37,67 -22,31 0,00 624,25 428,39
2008 -21,00 -30,93 -25,46 0,00 615,02 438,09
2009 -16,68 -25,91 -20,06 0,88 593,51 465,24
(*) En aquest valor s’ha restat els GEH que Sant Iscle de Vallalta s’estalvia amb l’energia
elèctrica generada a la planta Incineradora.
Les emissions el seu màxim l’any 2004 i des d’aleshores han tendit a disminuir.
Fig. 21.- Emissions de GEH (tCO2eq) en el sector residus, 2003-2009.
Emissions de GEH en el sector residus (2003-2009)
617,02574,15 562,95545,35 543,15 531,74537,63
0,00
100,00
200,00
300,00
400,00
500,00
600,00
700,00
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Any
tCO
2eq
33
3.2.3.7.- Sector Aigua
El municipi de Sant Iscle de Vallalta l’aigua prové en part de la dessaladora de Blanes,
i pous de la baixa Tordera, així com també de pous propis. L’EDAR (Estació
Depuradora d’Aigües Residuals) és compartida amb Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de
Vallalta.
El consum atribuït a aquest sector és el que prové del bombeig dels pous de captació,
de l’energia consumida a la planta de potabilització i de la depuració. En el cas de Sant
Iscle de Vallalta les dades de bombeig es troben incloses dins el sector serveis i no
computen dins el sector aigua.
Els valors de consum potabilització i depuració no es tenen en compte degut a que es
consumeixen en un altre municipi, però sí que es tenen en compte les emissions.
La taula 22 mostra el consum en litres per habitant i dia i les emissions de CO2eq
associades.
Taula 22.- Consum elèctric associat al sector aigua i consum per habitant (2003-2009).
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Consum per habitant i dia (l/hab·dia)*
194 167 177 176 162 159 155
Emissions Aigua Ind. (tCO2eq)
8,12 6,55 3,53 2,65 2,60 2,13 1,40
Depuració
0 44,88 36,80 41,67 22,49 23,35 25,49
Potabilització 15,15 13,74 18,15 17,29 16,94 14,92 10,30
Emissions Aigua (tCO2eq)
15,15 58,62 54,95 58,96 39,44 38,27 35,79
(*) Només s’ha tingut en compte el consum domèstic.
El consum d’aigua domèstic oscil·la força, tendint a disminuir. L’industrial, degut al
tancament d’una empresa molt consumidora pateix una davallada significativa del
2004 al 2005.
Pel que fa a les emissions, es distingeix la depuració de la potabilització, ambdues
tendeixen a disminuir.
34
3.3.- Consums i emissions. Àmbit: PAES
Els sectors que formen l’àmbit PAES són: el sector serveis, el sector domèstic, el
transport, els residus i l’aigua. En definitiva, tots els citats anteriorment menys el sector
industrial i el primari.
3.3.1. Resum de consums i emissions
En l’àmbit PAES, els valors de consum també són diferents en funció de si es tenen en
compte els sectors o les fonts d’energia, pel mateix motiu que a nivell general: el
sector residus i el sector aigua no computen en les fonts usades en el municipi.
El percentatge que suposen en el total del municipi, les emissions en l’àmbit PAES per
l’any 2005 és el 86% de les emissions totals.
Les emissions a nivell de municipi augmenten com també les atribuïdes a l’àmbit
PAES.
Taula 23 .- Comparació del consum i les emissions totals del municipi respecte el consum de
l’àmbit PAES en el municipi de Sant Iscle de Vallalta, per sectors.
Any Tot el municipi (MWh)
Àmbit PAES
(MWh)
Tot el municipi
(tCO2eq)
Àmbit PAES
(tCO2eq)
2003 16.638,92 13.578,34 5.247,52 4.275,76
2004 16.830,88 13.882,49 5.457,75 4.546,92
2005 17.580,97 14.850,45 5.834,35 5.014,68
2006 17.551,08 15.168,26 5.611,03 4.934,35
2007 18.303,21 15.774,23 5.963,43 5.161,34
El Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses suposa la reducció del 20% de les emissions
associades a l’àmbit PAES de l’any 2005.
Donat que les emissions l’any 2005 van ser de 5.014,68 tCO2eq, el compromís de
reducció se situa en les 1.002,94 tCO2eq.
35
3.3.2. Consums i emissions per fonts
A continuació es detallen els consums i les emissions de GEH que es produeixen per
fonts en l’àmbit PAES. En aquest apartat es quantifica el consum energètic i les
emissions del municipi de Sant Iscle de Vallalta sense tenir en compte el que comporta
el sector industrial i primari.
Taula 24.- Consums energètics i emissions de GEH per font i per any (MWh i tCO2eq).
Consum (MWh) EE CL GLP Total
2003
2.686,70 10.589,83 301,81 13.578,34
2004
2.687,94 10.896,44 298,11 13.882,49
2005
3.380,67 11.168,09 301,69 14.850,45
2006
3.275,78 11.623,72 301,69 15.201,19
2007
3.571,77 11.915,18 287,27 15.774,23
Emissions (tCO 2eq)
EE CL GLP Total
2003
1.097,90 2.670,54 60,97 3.829,40
2004
1.179,50 2.752,09 60,22 3.991,81
2005
1.681,05 2.826,49 60,94 4.568,48
2006
1.480,65 2.946,78 54,29 4.481,72
2007
1.646,74 3.025,93 60,28 4.732,95
36
Els gràfic de la figura 22 mostra com els combustibles líquids són la font d’energia més
utilitzada en l’àmbit PAES, seguida per l’electricitat i els GLP.
Fig. 22.- Consums per font energètica: àmbit PAES (MWh).
Consum per font energètica: àmbit PAES
01.3002.6003.9005.2006.5007.8009.100
10.40011.70013.000
2003 2004 2005 2006 2007
Any
MW
h
Electricitat CL GLP
En el cas de les emissions, els combustibles líquids és la font que més emet, i
l’electricitat tendeix a acostar-s’hi.
Fig. 23.- Emissions per font energètica: àmbit PAES (tCO2eq).
Emissió de GEH per font energètica: àmbit PAES
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
2003 2004 2005 2006 2007
Any
tCO
2eq
Electricitat CL GLP
37
La figura 24 mostra la proporció amb la que una font d’energia ha estat més o menys
consumida que una altra, i ha generat més o menys GEH durant l’any de referència, el
2005.
La representació gràfica d’aquests percentatges mostra com els combustibles líquids
és la font més utilitzada i la que més GEH genera en l’àmbit PAES.
Fig. 24.- Proporció del consum i les emissions de GEH per font energètica: àmbit PAES.
Consums per fonts d'energia: àmbit PAES(2005)
GLP2,0%
Electricitat22,8%
CL75,2%
Emissions per fonts d'energia: àmbit PAES(2005)
CL61,9%
Electricitat36,8%
GLP1,3%
3.3.3. Consums i emissions per sectors
A continuació s’analitzen els consums i les emissions corresponents als sectors de
l’àmbit PAES: serveis, domèstic, transport, aigua, residus.
El sector més consumidor és el sector transport, seguit del domèstic i ambdós
tendeixen a augmentar.
Taula 25.- Consums energètics i emissions de GEH per sectors i per any en l’àmbit PAES
(MWh i tCO2eq).
Consum (MWh)
Serveis Domèstic Transport Aigua Residus Total
2003
1.009,96 3.835,01 8.733,37 - - 13.578,34
2004
963,89 3.878,96 9.039,63 - - 13.882,49
2005
1.198,57 4.479,05 9.172,82 - - 14.850,45
2006
1.030,39 4.596,73 9.541,14 - - 15.168,26
2007
1.117,57 4.908,45 9.748,20 - - 15.774,23
38
Emissions (tCO 2eq)
Serveis Domèstic Transport Aigua Residus Total
2003
367,19 1.270,76 2.176,29 15,15 446,36 4.275,76
2004
364,58 1.311,17 2.257,44 58,62 555,12 4.546,92
2005
525,02 1.693,81 2.294,71 54,95 446,19 5.014,68
2006
413,43 1.617,73 2.391,59 58,96 452,63 4.934,35
2007
458,41 1.787,75 2.447,35 39,44 428,39 5.161,34
Les figures següents il·lustren la tendència a l’augment del sector transport i domèstic,
tan pel que fa al consum com a emissions.
Fig. 25.- Evolució dels consums energètics per sectors àmbit PAES (2003-2007) (MWh).
Evolució dels consums energètics per sectors: àmbit PAES (2003-2007)
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
2003 2004 2005 2006 2007
Any
MW
h
Serveis Domèstic Transport
39
Fig. 26.- Evolució de les emissions per sectors àmbit PAES (2003-2007).
Evolució de l'emissió de GEH per sectors àmbit PAES (2003-2007)
0250500750
1.0001.2501.5001.7502.0002.2502.500
2003 2004 2005 2006 2007
Any
T C
O2
eq
Serveis Domèstic Transport Aigua Residus
La figura 27, mostra la proporció amb la que un sector ha consumit més o menys que
un altre, i ha generat més o menys GEH durant l’any de referència, el 2005.
La representació gràfica d’aquests percentatges, mostren com el sector transport és el
que més consumeix, seguit del sector domèstic. En les emissions el transport perd
percentatge degut al fet que es tenen en compte les emissions del sector residus.
Fig. 27.- Proporció del consum i les emissions de GEH per sectors: àmbit PAES.
Consums per sectors: àmbit PAES (2005)
Domèstic30,2%
Serveis8,1%
Transport61,8%
Emissions per sectors: àmbit PAES (2005)
Aigua1,1%
Transport45,8%
Serveis10,5%Residus
8,9%
Domèstic33,8%
40
3.4.- Consums i emissions. Àmbit: Ajuntament
Aquest apartat contempla els consums energètics en kWh i les emissions vinculats
directament a l’Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta els anys 2005 i 2010, tenint en
compte a quin àmbit pertanyen.
Hi ha quatre àmbits: els equipaments municipals, l’enllumenat públic, la flota de
vehicles municipals i la flota de vehicles externs.
En els equipaments municipals s’inclouen: l’edifici del consistori (que inclou el casal
d’avis), el Biblioaccés, l’escola Dones d’aigua, la Llar d’infants, el pavelló esportiu, el
dispensari i el Casal-Teatre.
L’enllumenat públic inclou totes les faroles i quadres de llum del municipi.
La flota de vehicles municipals inclou els vehicles de la brigada municipal, i el camió
de la recollida de residus (rebuig i FORM).
La flota de vehicles externs inclou els vehicles dedicats al buidatge de la recollida
selectiva.
Tots els consums d’aquests sectors estan inclosos a nivell general en el sector serveis
i en el sector transport, aquest apartat és un zoom a aquests per determinar
específicament què depèn de l’Ajuntament, i a partir d’aquí determinar accions
concretes que siguin assumibles per aquest.
3.4.1. Resum de consums i emissions en l’àmbit de l ’Ajuntament
En aquest apartat es detallen els consums energètics en kWh i les emissions que van
suposar per als anys 2005 i 2010, tenint en compte a quin àmbit pertanyen.
Els equipaments municipals és l’àmbit on més es consumeix i la seva tendència és a
augmentar. Les dades d’enllumenat i flota de vehicles de contracta no es poden
comparar: les primeres perquè les del 2010 han estat calculades per aproximació, ja
que les factures no corresponien amb la potència instal·lada, i les segones perquè
s’han aproximat amb les dades del 2010.
41
Taula 26.- Consum energètic en kWh i emissions en t de CO2 eq per l’any 2005 i l’any 2010.
2005 2010
Consum energètic GEH Consum
energètic GEH
Equipaments municipals 155.862,00 59,29 341.911,23 84,48
Electricitat equipaments 82.587,00 39,72 118.513,42 28,44
Gasoil equipaments 73.275,00 19,56 133.116,25 35,54
Gas propà equipaments - - 90.281,56 20,49
Enllumenat públic 432.585 208,07 380.000 91,20
Flota de vehicles municipals 56.355,28 15,02 112.048,59 29,81
Flota externa de vehicles (*) 25.390,85 6,78 25.390,85 6,78
TOTAL 670.193,13 289,16 859.350,68 212,26
(*): El consum s’ha aproximat en funció de la ubicació dels contenidors l’any 2010, per això és
el mateix valor l’any 2005.
En relació al percentatge que representen, els equipaments guanyen representativitat
l’any 2010 degut a l’augment de consum, en detriment de l’enllumenat públic.
Fig. 28.- Consum dels àmbits municipals (2005 i 2010).
Consum energètic: Àmbit municipal (2005)Flota externa de vehicles
3,8%
Enllumenat públic64,5%
Flota de vehicles
municipals8,4% Equipaments
municipals23,3%
Consum energètic: Àmbit municipal (2010)
Flota externa de vehicles
3%
Enllumenat públic44%
Flota de vehicles
municipals13% Equipaments
municipals40%
42
En les emissions els sectors mantenen uns proporcions semblants al consum.
Fig. 29.- Emissions dels àmbits municipals (2005 i 2010).
Consum energètic: Àmbit municipal (2005)Flota externa de vehicles
2,3%
Enllumenat públic72%
Flota de vehicles
municipals5%
Equipaments municipals
21%
Consum energètic: Àmbit municipal (2010)
Equipaments municipals
40%
Flota de vehicles
municipals14%
Enllumenat públic43%
Flota externa de vehicles
3%
Sabent que l’any 2005 es van emetre a tot el municipi, 5.853,86 tCO2eq, les emissions
municipals comptabilitzades amb les dades facilitades suposen un 4,94% d’aquestes,
tot i que en l’àmbit PAES, les emissions van ser de 5.034,19 tCO2eq i les de
l’Ajuntament representen un 5,74%.
Pel que fa a les fonts d’energia utilitzades en l’àmbit municipal aquestes són:
l’electricitat, el gas propà i els combustibles líquids.
L’electricitat i els combustible líquids són la font d’energia més utilitzada l’any 2005, el
2010 es manté la tendència, i apareix el consum de gas propà.
Taula 27.- Consum (kWh) i emissions (t de CO2eq) per font d’energia l’any 2005 i l’any 2010.
2005 2010
Consums Emissions Consums Emissions
Electricitat 515.172,00 247,80 495.094,42 118,82
Gasoil 73.275,00 19,56 133.116,25 35,54
Gas propà - - 90.281,56 20,49
Combustibles líquids 81.746,13 21,80 137.439,45 36,59
Total 670.193,13 289,16 859.350,68 212,26
43
L’electricitat és la que més GEH emet. Que el consum augmenti i les emissions
disminueixin es deu principalment al valor del mix elèctric estatal que l’any 2005 va ser
de 481 gr CO2/kWh i el 2010 de 240 gr CO2/kWh.
En relació al percentatge que representen, l’electricitat perd importància el 2010 degut
a la inclusió del gas propà.
Fig. 30.- Proporció de consum i emissions en les fonts usades en l’àmbit municipal (2005 i
2010).
Consum fonts energètiques (2005)
Electricitat77%
Combustibles líquids12%
Gasoil11%
Consum fonts energètiques (2010)
Gas propà11%
Gasoil15%
Combustibles líquids16%
Electricitat58%
Emissions fonts energètiques (2005)
Electricitat85%
Combustibles líquids
8%Gasoil7%
Emissions fonts energètiques (2010)
Electricitat56%
Combustibles líquids17%
Gasoil17%
Gas propà10%
Si tenim en compte els habitants de Sant Iscle de Vallalta, els consums i les emissions
per càpita per a l’any de referència i per a l’any 2010, són els següents:
44
Taula 28.- Consum energètic en kWh i emissions en tCO2eq per càpita l’any 2005 i l’any 2010.
2005 2010
Consum energètic per càpita (kWh)
GEH per càpita (t CO2 eq)
Consum energètic per càpita (kWh)
GEH per càpita (t CO2 eq)
612,05 0,26 671,37 0,17
El consum per càpita ha augmentat, i els GEH han disminuït, degut a la disminució del
mix elèctric estatal.
3.4.2.- Equipaments
Sant Iscle de Vallalta disposa d’un conjunt d’equipaments municipals que donen servei
a la població. Concretament hi havia 5 equipaments municipals l’any 2005 i 7 el 2010.
Han estat classificats en 5 àmbits diferents: administració, centres socioculturals,
centres educatius, equipaments esportius i d’altres (inclou cementiris, centres de
salut...).
Taula 29.- Relació d’equipaments.
Tipus d’equipament 2005 2010
Administració Ajuntament Ajuntament
Educació Escola Dones d’Aigua Escola Dones d’Aigua
Llar d’infants
Esportius Pista Poliesportiva Pavelló Poliesportiu
Socioculturals Casal-Teatre Casal-Teatre
Biblioaccés
Altres Dispensari
Pis de Mestres
Dispensari
Tant l’escola com el dispensari l’any 2005 estaven en un edifici i l’any 2010 estan en
un altre de nou.
Les dades de consum energètic dels diversos equipaments s’han obtingut a partir de
les dades facilitades pel propi Ajuntament.
45
Les fonts d’energia utilitzades pel funcionament de les instal·lacions són l’electricitat,
gasoil i gas propà.
Taula 30.- Consums energètics (kWh) i emissions de GEH (tCO2eq) per fonts en els
equipaments municipals (2005 i 2010).
2005 2010 Consum Emissions GEH Consum Emissions GEH
Electricitat 82.587,00 39,72 115.094,42 27,62
Gasoil 73.275,00 19,56 133.116,25 35,54
Gas propà - - 90.281,56 20,49
Total 155.862,00 59,29 338.492,23 83,66
Per l’any 2005 la font energètica en que es consumeixen més kWh és l’electricitat, i
per l’any 2010 és el gasoil, degut a que del 2005 al 2010 es va fer una nova escola
que funciona amb gasoil i té dues calderes.
L’any 2008, es va posar en funcionament la caldera del poliesportiu, i és per això que
el 2010 apareix consum de gas propà.
Fig. 31.- Proporció del consum energètic i emissions per fonts en els equipaments municipals.
Fonts energètiques usades en els equipaments municipals (2005)
Gasoil47,0%
Electricitat53,0%
Fonts energètiques usades en els equipaments municipals (2010)
Electricitat34%
Gasoil39%
Gas propà27%
46
Emissions de les fonts energètiques usades en els equipaments municipals (2005)
Electricitat67,0%
Gasoil33,0%
Emissions de les fonts energètiques usades en els equipaments municipals (2010)
Gas propà24%
Gasoil43%
Electricitat33%
Pel que fa als consums i les emissions per tipus d’equipaments , es mostren a
continuació les dades obtingudes.
Taula 31.- Consums (kWh) i emissions (tCO2eq) per tipologia d’equipament.
2005 2010
Tipologia equipament Consum Emissions Consum Emissi ons
Administració i oficines municipals
30.545 14,69 37.150 8,92
Educació 1.548 0,74 61.056 14,65
Equipaments esportius - - 3.419 0,82
Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 2.560 1,23 9.722 2,33
Bombeig d’aigua - - - -
Altres (dispensari, pis de mestres...)
47.934 23,06 7.166 1,72
TOTAL 82.587 39,72 118.513 28,44
L’any 2005 els equipaments més consumidors van ser els englobats en la categoria
altres i el 2010 els relacionats amb educació.
La tendència és a l’augment en tots els tipus d’equipaments, excepte en la categoria
altres en què l’any 2005 el “pis dels mestres” tenia un consum molt elevat.
47
Els equipaments educatius són els que més consumeixen i augmenten la seva
representació amb el temps.
Fig. 32.- Consums energètics per tipologia d’equipaments.
Consum total per tipus d'equipament (2005)
Educació32%
Centres socio-culturals
10%
Administració27%
Altres31%
Consum total per tipus d'equipament (2010)
Altres2%
Administració11%
Centres socio-culturals
7%
Educació53%
Equipaments esportius
27%
Tenint en compte les diferents fonts d’energia, obtenim els gràfics de la figura 33, on
es veu per cada font d’energia i any quin grup d’equipaments consumeix més respecte
els altres. Només es mostren els consums perquè les emissions mantenen unes
proporcions molt semblants.
Fig. 33.- Consums energètics per font i tipologia d’equipament (2005 i 2010).
Consum elèctric per tipus d'equipament (2005)
Educació2%Centres socio-
culturals3%
Administració37%
Altres58%
Consum elèctric per tipus d'equipament (2010)
Equipaments esportius
3%
Educació52%
Centres socio-culturals
8%
Administració31%
Altres6%
En el cas de l’electricitat el 2010, l’educació augmenta considerablement la seva
representació, degut probablement als consums generats per la nova escola.
48
Consum combustibles per tipus d'equipament (2005)
Administració16%
Centres socio-culturals
17%
Educació67%
Consum combustibles per tipus d'equipament (2010)
Centres socio-culturals
6%
Educació54%
Equipaments esportius
40%
Pel que fa als combustibles (gas propà per l’equipament esportiu i gasoil per la resta)
les proporcions varien perquè l’any 2005 no hi havia poliesportiu, i el 2010 l’Ajuntament
ja no tenia gasoil, si no que era tot elèctric.
3.4.3. Enllumenat públic
El municipi de Sant Iscle de Vallata, tenia l’any 2005, 233 punts de llum vinculats a 7
quadres d’enllumenat públic i l’any 2010, els punts van augmentar a 268 i els quadres
a 9.
Els punts de llum s’engeguen amb cèl·lula fotoelèctrica, i funcionen amb làmpades de
vapor de mercuri (VM) i halogenurs metàl·lics, majoritàriament, de diverses potències.
L’any 2007 es va realitzar un pla d’adequació de l’enllumenat.
Degut al fet que els valors de consum determinats a les factures de l’any 2010 no
concorden amb la potència instal·lada en els quadres, s’ha optat per aproximar, per
l’any 2010, el consum a través de les potències instal·lades en els diversos tipus de
punts de llum.
Tot i així el consum total tendeix a disminuir, mentre els punts de llum han augmentat, i
no s’ha fet cap modificació, fet que fa pensar en possibles desajustos de facturació.
Pel que fa a les emissions, destacar que el mix elèctric de l’any 2010 és molt inferior al
del 2005 (240 gr de CO2/kWh, enfront dels 481 de l’any 2005), i per tant les emissions
es redueixen molt més que el consum.
49
Taula 32.- Consums i emissions en enllumenat públic.
2005 2010
Consum total (kWh) 432.585 380.000
Consum reactiva (kVArh) 37.291 11.465
t CO2 eq 208,07 91,2
No tots els quadres de llum tenen consum de reactiva, a continuació es mostra una
relació dels que sí en tenen i del valor que tenien el 2005 i el 2010.
Taula 33.- Consum de reactiva dels quadres de llum de l’enllumenat públic.
2005 2010 ENP05 1.293 3.844
ENP06 10.911 5.014
ENP07 25.087 -
Total 37.291 8.858
Pel que fa al compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de
l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, el pla de l’enllumenat de l’any 2007
determina els carrers i punts de llum en els que cal una actuació per tal de donar-hi
compliment. La taula següent en mostra un resum:
Taula 34.- Carrers on cal efectuar substitució de pàmpuls per tal de donar compliment a la llei
6/2011.
Carrer - Zona
Núm. Carrer Generalitat / Carrer de les Escoles 6 C. Dr. Barri / C. Pau Casals / Av. Barcelona / Plaça Major 38 C. Aranyó / C. Dr. Barri / C. Balta / C. Nou 46
90
En relació als reguladors de flux, que permeten un estalvi energètic en l’enllumenat, no
n’hi ha cap d’instal·lat.
Pel que fa a l’eficiència de l’enllumenat, si es té en compte el consum respecte el
nombre de punts de llum, per a cada un dels quadres (kWh/núm de punts de llum)
disminueix del 2005 al 2010, però cal tenir en compte que els valors del quadre EP003
i el EP007 són molt elevats per l’any 2005, i ambdós difereixen molt del valor del 2010.
50
Taula 35.- Consum per punt de llum (2005-2008).
2005 2010 Codi quadre (kWh/punts) (kWh/punts)
% d’augment
ENP01 260,24 345,95 32,93
ENP02 1.042,02 959,20 -7,95
ENP03 4.307,43 172,35 -96,00
ENP04 1.012,97 804,12 -20,62
ENP05 688,33 705,83 2,54
ENP06 1.216,00 934,50 -23,15
ENP07 3.696,60 1.564,14 -57,68
ENP08 - 345,95 -
ENP09 - 959,20 -
3.4.4.- Flota de vehicles municipals
L’any 2005 Sant Iscle de Vallalta disposava d’una flota de 4 vehicles entre la brigada,
el vigilant municipal i la recollida d’escombraries. L’any 2010 va passar a 7. El llistat es
presenta a continuació.
Taula 36.- Vehicles i departament al que pertanyen (2005 i 2010).
2005 2010 Departament Citroen C-15 Citroen C-15 Brigada Patrol Suzuki Vigilant municipal Camió IVECO Camió IVECO Camió Escombraries Dumper Dumper Brigada
- Camió Brigada Brigada - Opel Combo Cargo Brigada - Escombradora Neteja viària
La majoria de vehicles funcionen amb gasoil A, tot i que també hi ha consum de
gasolina sense plom 95.
Les dades de consum es recullen a la taula 45. El consum d’ambdós combustibles,
benzina i gasoil han augmentat considerablement, degut a l’augment del nombre de
vehicles de la flota.
51
Taula 37.- Consums i emissions de la flota municipal (2005 i 2010).
2005 2010
Gasoil A
Benzina
Sense Pb 95 Gasoil A
Benzina
Sense Pb 95
Consum (l) 5.392,58 168,18 10.421,61 662,28
Cost (€) 4.968,62 169,54 11.149,41 773,12
t CO2 eq 14,63 0,39 28,27 1,53
t CO2 eq total 15,02 29,80
3.4.6.- Flota de vehicles de serveis externalitzats
La flota de vehicles de serveis externalitzats es correspon als vehicles de la contracta
de residus delegada al Consell Comarcal del Maresme, per al buidatge dels
contenidors de recollida selectiva.
Degut a la dificultat d’obtenir les dades, s’ha fet una aproximació del consum a partir
dels kilòmetres que es recorren en el municipi per buidar els contenidors, així com del
nombre de vegades que aquests es buiden.
Les dades del buidatge s’han extret de les dades facilitades pel Consell Comarcal i
s’ha considerat: el vidre es buida 1 cop per mes, els envasos 7 dies per mes, i el paper
i cartró 9 dies per mes.
S’ha considerat el mateix pel 2005 que pel 2010, i un consum promig del camió de 35
litres/100 km.
Taula 38.- Consum i emissions de la flota de la contracta de residus, 2005 i 2010.
2005 2010
Consum (litres gasoil) 2.499 2.499
Consum (kWh) 25.390,85 25.390,85
t CO2 eq 6,78 6,78
52
3.5.- Producció local d’energia inferior a 20MW
No hi ha cap instal·lació en funcionament de producció d’energia al municipi.
A l’escola Dones d’Aigua s’han instal·lat fotovoltaiques l’any 2011 però durant la
redacció d’aquest document no estaven en funcionament.
53
4.- Diagnosi
4.1.- Taules resum del inventari d’emissions
Aquest apartat conté les taules resum dels consums i les emissions per a l’àmbit PAES de l’any 2005 i del 2007.
Taula 39.- Consums finals d’Energia àmbit PAES, 2005. Consum final d'Energia 2005 (MWh)
Combustibles fóssils (CF) Energies renovables Categoria Electrici-
tat
Calefac-ció/refri-geració
Gas natural
Gas liquat
Gasoil de calefacció Gasoil Benzina Lig-
nit Car-bó
Al-tres CF
Oli vege-
tal
Biocom-bustible
Altres tipus de
biomassa
Energia solar
tèrmica
Energia geotèrmica
Total
Edificis, equipaments, instal·lacions i indústria
Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 82,59 73,28
155,86
Edificis i equipaments/instal·lacions terciari (no municipals) 472,32 82,61 55,20
610,13
Edificis residencials 2.393,18 219,09 1.866,79 4.479,05
Enllumenat públic 432,59 432,59
Indústria 0,00 Subtotal edificis, equipamients, instal·lacions i indústria
3.380,67 0 0 301,69 1.995,27 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5.677,63
Transport
Flota municipal 80,18 1,56 81,75
Transport públic 0
Transport privat i comercial 6.349,75 2.741,32 9.091,07
Subtotal transport 0 0 0 0 0 6.429,93 2.742,89 0 0 0 0 0 0 0 0 9.172,82
Total 3.380,67 0 0 301,69 1.995,27 6.429,93 2.742,89 0 0 0 0 0 0 0 0 14.850,45
54
Taula 40.- Emissions àmbit PAES, 2005. Emissions de CO 2 2005 (tCO2eq)
Combustibles fóssils (CF) Energies renovables Categoria Electrici-
tat
Calefac-ció/refri-geració
Gas natural
Gas licuat
Gasoil de calefacció Gasoil Benzina Lig-
nit Car-bó
Altres CF
Oli vegetal
Biocom-bustible
Altres tipus de
biomassa
Energia solar
tèrmica
Energia geotèrmica
Total
Edificis, equipaments, instal·lacions i indústria
Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 39,72 19,56 59,29
Edificis i equipaments/instal·lacions terciari (no municipals) 227,18 16,69 13,78 257,65
Edificis residencials 1.151,12 44,26 498,43 1.693,81
Enllumenat públic 208,07 208,07
Indústria 0,00
Subtotal edificis, equipamients, instal·lacions i indústria
1.626,10 0,00 0 60,94 531,78 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2.218,82
Transport
Flota municipal 21,41 0,39 21,80
Transport públic 0,00
Transport privat i comercial 1.632,05 640,87 2.272,92
Subtotal transport 0 0 0 0 0 1.653,45 641,26 0 0 0 0 0 0 0 0 2.294,71
Total 1.626,10 0 0 60,94 531,78 1.653,45 641,26 0 0 0 0 0 0 0 0 4.513,54
ALTRES:
Gestió de residus 446,19
Gestió de les aigües residuals
36,80
Gestió de l'aigua de consum
18,15
Total 1.626,10 0,00 0,00 60,94 531,78 1.653,45 641,26 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5.014,68
55
Taula 41.- Consums finals d’Energia àmbit PAES, 2007.
Consum final d'Energia 2007 (MWh)
Combustibles fóssils (CF) Energies renovables Categoria Electrici-
tat
Calefac-ció/refri-geració
Gas natural
Gas licuat
Gasoil de calefacció Gasoil Benzina Lig-
nit Car-bó
Altres CF
Oli vegetal
Biocom-bustible
Altres tipus de
biomassa
Energia solar
tèrmica
Energia geotèrmica
Total
Edificis, equipaments, instal·lacions i indústria
Edificis i equipaments/instal·lacions municipals (*) 118,51 90,28 133,12
341,91
Edificis i equipaments/instal·lacions terciari (no municipals) (**) 395,67 0,00 0,00
395,67
Edificis residencials 2.677,59 197,00 2.033,86 4.908,45
Enllumenat públic (*) 380,00 380,00
Indústria
Subtotal edificis, equipamients, instal·lacions i indústria
3.571,77 0 0 287,28 2.166,98 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6.026,03
Transport
Flota municipal 131,28 6,16 137,44
Transport públic 0
Transport privat i comercial 7.074,17 2.536,59 9.610,76
Subtotal transport 0 0 0 0 0 7.205,45 2.542,75 0 0 0 0 0 0 0 0 9.748,20
Total 3.571,77 0 0 287,28 2.166,98 7.205,45 2.542,75 0 0 0 0 0 0 0 0 15.774,23
(*) Les dades dels “Edificis i equipaments/instal·lacions municipals” i “Enllumenat públic” pertanyen a l’any 2010, ja que és l’any estudiat a l’Ajuntament, mentre que la resta de dades, més generals, són de l’any 2007, últim any que hi havia dades disponibles. El mateix passa amb les emissions. (**) Els valors en gas liquat i gasoil de calefacció són 0, perquè es corresponen als consums dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals.
56
Taula 42.- Emissions àmbit PAES, 2007.
Emissions de CO 2 2007 (tCO2eq)
Combustibles fòssils (CF) Energies renovables Categoria Electrici-
tat
Calefac-ció/refri-geració
Gas natural
Gas liquat
Gasoil de calefacció Gasoil Benzina Lig-
nit Car-bó
Altres CF
Oli vegetal
Biocom-bustible
Altres tipus de
biomassa
Energia solar
tèrmica
Energia geotèrmica
Total
Edificis, equipaments, instal·lacions i indústria
Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 28,44 20,49 35,54 84,48
Edificis i equipaments/instal·lacions terciari (no municipals) 282,74 0,00 0,00 282,73
Edificis residencials 1.204,92 39,79 543,04 1.787,75
Enllumenat públic 91,20 91,20
Indústria 0,00 Subtotal edificis, equipamients, instal·lacions i indústria
1.607,30 0,00 0 60,28 578,58 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2.246,16
Transport
Flota municipal 35,05 1,53 36,59
Transport públic 0,00 Transport privat i comercial 1.817,83 592,94 2.410,76
Subtotal transport 0 0 0 0 0 1.852,88 594,47 0 0 0 0 0 0 0 0 2.447,35
Total 1.607,30 0 0 60,28 578,58 1.852,88 594,47 0 0 0 0 0 0 0 0 4.693,51
OTROS:
Gestió de residus 428,39
Gestió de les aigües residuals
22,49
Gestió de l'aigua de consum
16,94
Total 1.607,30 0,00 0,00 60,28 578,58 1.852,88 594,47 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5.161,34
57
Les variacions dels consums i emissions de l’any 2005 al 2007 pels diversos sectors
estudiats es mostren a la taula següent:
Taula 43.- Tendències dels consums en l’àmbit PAES 2005 vs 2007.
Tendències Consum final d'Energia 2005 vs 2007
Combustibles fòssils (CF) Energies renovables Categoria
Electricitat Gas
natural Gas liquat Gasoil de calefacció Gasoil Benzina Vàries
Total
Edificis, equipaments, instal·lacions i indústria Edificis i equipaments/instal·lacions municipals + + + + Edificis i equipaments/instal·lacions terciari (no municipals) - - - -
Edificis residencials + - + +
Enllumenat públic - - Transport
Flota municipal + + +
Transport públic
Transport privat i comercial + -
Total + - + + - +
Per font energètica l’electricitat i el gasoil, tan el lligat a calefacció com al transport
tendeixen a augmentar i la resta a disminuir. Per sectors, els equipaments municipals,
els edificis residencials, i el transport en general tendeixen a l’augment mentre la resta
disminueixen.
Taula 44.- Tendències de les emissions en l’àmbit PAES 2005 vs 2007.
Tendències Emissions de CO 2 2005 vs 2007
Combustibles fòssils (CF) Energies renovables Categoria
Electricitat Gas
natural Gas liquat Gasoil de calefacció Gasoil Benzina Vàries
Total
Edificis, equipaments, instal·lacions i indústria Edificis i equipaments/instal·lacions municipals - + + + Edificis i equipaments/instal·lacions terciari (no municipals) + - - +
Edificis residencials + - + +
Enllumenat públic - - Transport Flota municipal + + + Transport públic Transport privat i comercial + - +
ALTRES: Gestió de residus - Gestió de les aigües residuals -
Gestió de l'aigua de consum
-
Total - - + + - +
58
En les emissions, per fonts energètiques l’única que tendeix a l’augment és el gasoil,
tan el de calefacció com el del transport, mentre que l’electricitat que també augmenta
en consum, no ho fa amb emissions degut a que el mix elèctric de l’any 2005 era
superior al del 2007 (481 kWh/gr de CO2eq enfront de 450). La resta de fonts
tendeixen a disminuir.
Els sectors, augmenten les emissions en tots, menys en l’enllumenat públic que es
redueix (però cal tenir en compte que les dades del 2007 són una aproximació al
consum, tal i com es comenta en l’apartat de l’inventari d’emissions) i les associades a
residus i aigua que també disminueixen.
Per tal de concretar en l’àmbit de l’Ajuntament i els sectors que inclou es presenta una
taula amb els consums i les emissions per sectors i la seva tendència.
Taula 45.- Tendències dels consums i les emissions en l’àmbit Ajuntament 2005 vs 2010.
Consums (MWh) Emissions (tCO 2eq) 2005 2010 Tendència 2005 2010 Tendència Equipaments municipals 155.862,00 341.911,23 + 59,29 84,48 +
Electricitat 82.587,00 118.513,42 + 39,72 28,44 - Gasoil 73.275,00 133.116,25 + 19,56 35,54 +
Gas propà 90.281,56 + 20,49 + Enllumenat públic 432.585 380.000 - 208,07 91,20 - Semàfors Flota de vehicles municipals 56.355,28 112.048,59 + 15,02 29,81 + Flota externa de vehicles 25.390,85 25.390,85 = 6,78 6,78 = Transport públic
TOTAL 670.193,13 859.350,68 + 289,16 212,26 - Font: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta i empreses concessionàries.
El consum de tots els sectors de l’Ajuntament tendeixen a augmentar menys
l’enllumenat públic, però les emissions, degut principalment a la disminució del mix
elèctric estatal (de 481 kWh/gr de CO2eq a 240 el 2010), es veuen reduïdes en tots els
sectors on predomina l’electricitat com a font energètica. Les emissions d’aquest
sector, però, suposen només un 5,7% del total de les emissions de l’àmbit PAES per
l’any 2005.
Pel que fa a les dades per càpita , en l’àmbit PAES, les emissions estan per sota les
emissions per càpita de Catalunya per a tots els anys estudiats, concretament el 2005
van ser 5,33 tCO2eq per càpita enfront les 6,7 a nivell de Catalunya. A més a més
tendeixen a disminuir reduint-se un 5,3% del 2003 al 2007.
59
4.2.- Elements clau
La diagnosi que es presenta a continuació està feta sobre l’any 2005, que és l’any de
referència establert en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Cada apartat conté una breu
explicació dels seus punts forts i punts febles.
4.2.1.- Estructura i territori
Sant Iscle de Vallalta no té Pla d’ordenació urbanística i es regeix pel Pla General del
1989.
Té un nucli urbà ben definit, dues urbanitzacions i 150 cases de pagès.
El municipi té una superfície de bosc considerable i 800 ha formen part del Parc del
Montnegre i el Corredor.
4.2.2.- Mobilitat i transport
Pel que fa al sector transport, aquest és el sector del PAES que més energia
consumeix gairebé un 52% de l’energia del municipi, depenent de l’any estudiat, i
representa un 49% de les emissions que es generen.
En relació a la mobilitat, Sant Iscle de Vallalta no té cap estudi de la mobilitat generada
i cap pla urbà de mobilitat.
El transport públic que hi arriba és deficient, sobretot la connexió amb l’Hospital de
Calella.
4.2.3.- Aigua
El consum per habitant i dia al municipi de Sant Iscle de Vallalta se situa de mitjana
entre els anys estudiats (del 2003 al 2009) en els 170 litres/habitant·dia, aquest valor
és superior a la despesa de l’àrea metropolitana de Barcelona que l’any 2009 es va
situar en 107 litres/habitant i dia, però tenint en compte que és un municipi on
predominen les cases unifamiliars amb terreny, és un consum acceptable. A més a
més la tendència del 2003 al 2009 és a disminuir.
L’any 2005 les emissions d’aquest sector dins l’àmbit PAES van suposar només el 1%.
60
Pel que fa al consum elèctric associat a potabilització i l’associat a depuració, van
assolir els seus valors més baixos l’any 2007, i 2008 i 2009 han augmentat recuperant
valors anteriors al primer.
4.2.4.- Residus
Pel que fa a la generació de residus, la tendència és a l’augment, tot i que el
percentatge de selectiva ronda el 23%. Mirant la generació per càpita, cal destacar que
tendeix a disminuir.
En relació a les dades de recollida selectiva, totes les fraccions es mantenen més o
menys constants augmentant i disminuint sense una tendència marcada.
La fracció de la que es recullen més tones és el paper i cartró. La recollida de la
orgànica es va iniciar l’any 2009 i encara no s’han assolit valors destacables.
Fig. 34.- Percentatge de recollida respecte els valors establerts en el PROGREMIC (Programa de gestió de residus municipals de Catalunya).
Percentatge de recollida selectiva respecte el PROGREMIC
0,00
20,00
40,00
60,00
80,00
100,00
120,00
FORM Paper i Cartró Vidre Envasos
Fracció
Per
cent
atge
% recollit 2005 % recollit 2006 % recollit 2007
% recollit 2008 % recollit 2009 Objectiu PROGREMIC
El vidre i els envasos són les fraccions que més anys superen les expectatives del
PROGREMIC. El paper i el cartró està molt proper però necessita millorar, tot i ser la
fracció més separada.
La FORM, tot i que es va implantar el 2009, té valors molt baixos.
61
Les emissions vinculades a aquest sector, derivades de la gestió i tractament dels
residus té el seu màxim l’any 2004 amb 555,12 tCO2eq, i a partir d’aleshores tendeixen
a disminuir.
Destacar que el municipi de Sant Iscle de Vallalta valoritza energèticament el seu
rebuig i per tant n’obté energia elèctrica i les emissions associades a aquest són
inferiors a un tractament en dipòsit controlat.
4.2.5.- Energia
4.2.5.1 - Sector Domèstic
El consum energètic en el sector domèstic tendeix a augmentar any rere any fins
assolir gairebé els 5.000 MWh l’any 2007, suposant un increment del 28% respecte el
2003.
La font d’energia més consumida en aquest sector és l’electricitat (53,4%). La segona
més consumida són els combustibles líquids amb un 41,7%, en aquest percentatge hi
té molt a veure el consum de Gasoil associat a calefacció.
Les emissions associades a aquest sector representen, l’any 2005 un 29% de les
emissions totals en l’àmbit PAES.
4.2.5.2.- Sector Serveis
El sector serveis va assolir el seu màxim l’any 2005, i des d’aleshores tendeix a
disminuir, fins a fer-ho un 9,4% l’any 2007.
La font d’energia més utilitzada és l’electricitat amb una proporció del 82,4%.
En les emissions totals de l’àmbit PAES, un 9% s’atribueixen al sector serveis l’any
2005.
4.2.6.- Àmbit municipal
Els sectors de l’àmbit municipal que s’avaluen, inclouen les seves emissions en el
sector serveis i en el sector transport. Tot i així aquest apartat concreta els punts forts i
punts febles per a cada un, oferint així una visió específica del que és competència
directa de l’Ajuntament.
A nivell general, els sectors que s’inclouen dins l’àmbit municipal representen un
5,61% de les emissions de GEH al municipi de Sant Iscle de Vallalta durant el 2005.
62
La font d’energia més utilitzada és l’electricitat, seguida pel gasoil i el gas propà (que
no apareix en els equipaments municipals fins el 2010), i la tendència en la majoria de
sectors és a augmentar, excepte en l’enllumenat públic que disminueix degut a errors
de facturació i el mix elèctric estatal.
4.2.6.1.- Equipaments
Els equipaments municipals és el sector de l’àmbit municipal que consumeix el 23% de
l’energia municipal l’any 2005.
Les fonts d’energia utilitzades en aquest sector: Electricitat (53%) i Gasoil (47%) es
consumeixen en proporcions similars. La tendència d’ambdós és augmentar.
Concretant en els diversos tipus d’equipaments, els que generen una major despesa
són els que s’inclouen dins la categoria “Educació”.
Els “Altres” són els que consumeixen més electricitat, i els centres educatius més
gasoil. La tendència pel 2010 és a un augment del consum en el sector educatiu, i una
disminució en la categoria “Altres”.
4.2.6.2.- Enllumenat públic
L’enllumenat públic és el sector que més energia consumeix amb un 64% per l’any
2005 de les emissions en l’àmbit municipal.
Les dades obtingudes a través de les factures d’enllumenat per l’any 2010 no
concorden amb la potència instal·lada (és un valor molt inferior) i per tant no es poden
determinar tendències d’augment o disminució.
Tot i així el nombre de quadre d’enllumenat va augmentar un 22%.
No hi ha reguladors de flux en cap dels quadres, i l’encesa és a través de cèl·lules
fotoelèctriques o rellotge horari.
Totes les làmpades instal·lades són de vapor de mercuri.
Hi ha un 30% dels punts de llum existents l’any 2005 no complien amb la Llei 6/2001,
de protecció del medi nocturn.
63
4.2.6.3.- Flota vehicles municipals i serveis exter nalitzats
L’any 2005 la flota estava constituïda per 4 vehicles, i el 2010 es va ampliar a 7
mantenint els 4 anteriors.
La majoria funcionen amb Gasoil A, tot i que també n’hi ha algun que funciona amb
gasolina sense plom 95.
Pel que fa a flota externa, només hi ha un camió per al buidatge de la selectiva, que
emet unes 7 tCO2eq a l’any.
4.2.6.4.- Transport públic
Sant Iscle no té transport públic intraurbà, sí que en té d’interurbà, amb unes
freqüències reduïdes, i amb manca de servei per arribar a l’Hospital de Calella.
4.3.- Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins a l 2020
En aquest apartat es mostren dos escenaris de futur, un primer escenari es correspon
a l’alternativa zero i el segon a l’alternativa PAES.
L’alternativa zero mostra la tendència que seguirien les emissions de CO2eq si no es
pren cap mesura correctora per tal de reduir les emissions del municipi.
L’alternativa PAES mostra la tendència que han de seguir les emissions de CO2eq
amb els objectius establerts al PAES de reducció de més del 20% al 2020.
Fig. 35.- Projecció d’escenaris d’emissions (2005-2020).
Projecció d'escenaris d'emissions de GEH
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
Any
t CO
2 eq
Alternativa 0 Alternativa PAES
64
Amb la reducció de mínim el 20% s’emetrien, l’any 2020, 7.946,08 tCO2eq menys en
l’alternativa PAES que amb l’alternativa 0.
4.4 Anàlisis del potencial d’implantació d’energies renovables
al municipi
L’any 2005 no hi havia cap coberta o espai d’ús públic on hi haguessin instal·lades
plaques solars fotovoltaiques. L’any 2007 es va construir una nova escola, i l’any 2010
es va col·locar una instal·lació de 20 kW a la seva coberta.
L’única que coberta que es podria usar per a col·locar una nova instal·lació seria la
coberta del poliesportiu, previ reforçament de la mateixa. S’hi podria instal·lar plaques
fins a 45 kW.
Pel que fa a l’escalfament d’aigua calenta sanitària, hi ha plaques solars a l’escola
Dones d’Aigua i a la Llar d’infants.
Els centres educatius de Sant Iscle de Vallalta tenen un elevat consum energètic en
calefacció, aquest es podria minimitzar substituint les calderes actuals per una sola
caldera de biomassa, compartida entre ambdós centres, creant un mini-district heating.
65
5.- Pla d’Acció
5.1.- Estructura del Pla d’Acció
El pla d’acció per l’energia sostenible de Sant Iscle de Vallalta consta de 35 accions
que pertanyen a diverses temàtiques del total que es presenta la taula següent:
Taula 46.- Àmbits i temàtiques d’actuació del PAES de Sant Iscle de Vallalta.
Àmbit Temàtica
1.1 Edificis i equipaments municipals
1.2 Infraestructures (bombament...)
1.3 Enllumenat públic i semàfors
1.4 Sector domèstic
1. Equipaments i serveis
1.5 Sector serveis
2.1 Flota Municipal
2.2 Transport públic
2. Transport
2.3 Transport privat i comercial
3.1 Fonts d’energia renovables 3. Producció local d’energia
3.2 Cogeneració i climatització de barris
4.1 Pla Estratègic Urbà
4.2 Plans de Mobilitat o Transport
4. Planejament
4.3 Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans
5.1 Requeriments d’eficiència energètica 5. Adquisició púbica de béns i serveis
5.2 Requeriments d’energies renovables
6.1 Serveis d’assessorament
6.2 Finançament i ajuts
6.3 Sensibilització a través de xarxes locals
6. Participació ciutadana
6.4 Formació i educació ambiental
7.1 Residus
7.2 Cicle de l’Aigua
7. Altres
7.3 Altres
66
Totes les accions estan descrites en format de fitxa.
5.2.- Recull d’accions
El PAES de Sant Iscle de Vallalta conté 35 accions, descrites en aquest apartat en
format de fitxa.
5.2.1.- Contingut de les fitxes
Cada fitxa conté diversos apartats que es detallen a continuació:
� Títol: Nom de l’acció.
� Emissions de CO 2eq estalviades (Tn/any): Estimació de les tones de gasos
d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de
l’acció.
� Àmbit: Equipaments i serveis, transport, producció local d’energia, planificació,
adquisició pública de béns i serveis, participació ciutadana, altres.
� Temàtica: Dependències municipals, Enllumenat públic, Altres...
� Tipologia:
o CP (la gestió dels consums propis i de la prestació de serveis del municipi):
edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració
de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis...
Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les
energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport...
o PDR (la planificació, desenvolupament i la regulació): a través del
planejament i, entre altres, a través de la redacció d’ordenances i mesures
fiscals...
o AM (l’assessorament, la motivació i l’efecte demostració de les accions
municipals): a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i
el paper d’exemplificació del propi ajuntament: Ambientalització.
o ER (la producció i subministrament amb energies renovables): ja sigui
directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa,
solar, minieòlica, etc.) o bé donant suport a la ciutadania per promoure la
67
instal·lació de renovables, per exemple a través de compra d’electricitat
verda.
� Descripció: Resum de la mesura proposada.
� Interrelació amb d’altres accions del PAES: Esmenta amb quines altres
accions del pla es relaciona.
� Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobil itat, adequació
enllumenat, POUM...: Esmenta accions incloses en d’altres plans que hi
estiguin relacionades.
� Prioritat tècnica: D’acord amb l’objectiu bàsic del PAES i en funció de la
influència de l’acció sobre l’objectiu final la prioritat de l’acció pot ser: Alta,
Mitjana o Baixa.
� Calendari: Curt (fet o en curs el 2011), Mig (2016) i Llarg (abans del 2020).
� Execució de l’acció: Puntual, Continuada o Periòdica.
� Cost d’inversió (€), IVA inclòs: Cost d’inversió estimat de l’acció en euros i
amb l’I.V.A inclòs.
� Impacte sobre el cost de manteniment: Augmenta, es manté o disminueix.
� Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat): Aquest paràmetre valora l’eficiència
dels euros invertits sobre l’objectiu de reducció d’emissions.
� Termini d’amortització (anys): Temps que es tarda en amortitzar l’acció.
� Responsable: Departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució
de l’acció.
� Agents implicats: Entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de
l’ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes.
� Indicadors de seguiment: Indicadors específics que avaluen la consecució de
l’acció.
� Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: Hi ha 10 indicadors clau que es
descriuen a continuació:
o Consum final d’Energia total:
68
EE: Energia elèctrica; GN: Gas Natural; CL: Combustibles líquids; GLP: Gasos liquats del
petroli; EPL: Energia de producció local (Ajuntament).
o Consum final d’energia de l’Ajuntament: consum de tota l’energia
consumida pels equipaments municipals.
o Producció local d’energies renovables en relació al nombre d’habitants
del municipi.
o Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total
d’energia.
o Intensitat energètica local:
o Abastament d’aigua municipal
Abastament d’aigua municipal: Consum domèstic + Industrial + Serveis i equipaments
municipals + pèrdues en la xarxa de distribució.
o Percentatge de recollida selectiva
o Mobilitat de la població
Núm. total de desplaçaments: a peu + bicicleta + transport públic + vehicle privat.
� Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): Estalvi energètic associat a
l’acció.
Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL)
Núm. d’habitants
Consum total d’Energia
PIB municipal
Abastament d’aigua municipal (litres)
Núm. d’habitants x 365 dies
Núm. desplaçaments amb vehicle privat
Núm. total de desplaçaments
69
� Expectativa de producció energètica local (kWh/any) : Només per a
mesures de producció energètica local connectada a xarxa cal especificar
quina és la producció esperada.
70
5.2.2.- Fitxes d’accions
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.1.1
Substitució de calderes d'equipaments per calderes de biomassa i instal·lació d’una microxarxa
35,74
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP
Descripció
Les calderes de biomassa poden funcionar amb diversos materials, en el cas de Sant Iscle s’instal·laria una
caldera que cremés estella. L’estella té un poder calorífic de 3,3 kWh/kg i com que s’obté de restes
vegetals, les seves emissions a l’atmosfera són 0 perquè es considera que la quantitat de CO2 alliberada en
la combustió dels productes vegetals es compensa amb la quantitat de CO2 absorbida al llarg de la seva
vida prèvia.
Aquesta acció proposa la substitució de les dues calderes de gasoil de l’escola Dones d’Aigua, de la
caldera de la llar d’infants i permetre la calefacció al centre d’activitats (adjacent a la llar d’infants), amb la
instal·lació d’una caldera de biomassa i la construcció d’una microxarxa de canonades enterrades.
La caldera que es proposa és de 350kW, amb una sitja d’emmagatzematge de 18 m3 que permetria fins a
14 dies d’autonomia. El cost total del projecte s’estableix en 131.089 €, tot i que el cost previst per
l’Ajuntament serà 0€ degut a que es licitarà perquè ho porti una empresa de serveis energètics.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
0 Empresa de Serveis Energètics Termini d’amortització (anys) 0 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi en ergètic (kWh/any)
Consum anual de Gasoil dels equipaments 16.468 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expe ctativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any) Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia -
71
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.1.2
Instal·lació de sistema de climatització VRV a l’Ajuntament 0,723
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP Descripció
Els sistemes de climatització VRV (Volum de refrigerant variable) són sistemes de bombes tèrmiques
reversibles que permeten connectar vàries unitats interiors amb una sola unitat exterior. Permeten un
control climàtic més precís que les bombes de calor, perquè regulen la temperatura de forma proporcional
(la quantitat de líquid refrigerant bombejat a les bateries augmenta proporcionalment a la proximitat de la
temperatura del local respecte la temperatura que es vol assolir). Aquest sistema permet tenir una
independència climàtica a cada sala. (“Sistemas VRV para el acondicionamiento del aire”, Jordi Dosta e
Iván Gas. www.tecnicaindustrial.es).
Són més eficients que les bombes de calor i per tant suposen un estalvi energètic important.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Baixa 2020 Serveis Tècnics Període d’execució Puntual
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 53.100€ Termini d’amortització (anys) Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi en ergètic (kWh/any)
Consum energètic de l’Ajuntament 2.806 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Ex pectativa de producció energètica local
Consum final d’Energia de l’Ajuntament (kWh/any)
-
72
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.1.3
Millora dels aïllaments dels equipaments 2,11
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP
Descripció
Aquesta acció està basada en els equipaments que han estat avaluats i en els que s’ha detectat que els
tancaments exteriors són de vidre senzill, que són: el Biblioaccés i la llar d’infants.
A la zona del Biblioaccés es contempla el tancament del pis superior per tal de separar-lo de l’escala i evitar
que la calor produïda a la planta baixa tendeixi a pujar i es dispersi innecessàriament. A la llar d’infants cal
revisar els tancaments perquè tot i que són de doble vidre, no ajusten correctament i permeten l’entrada
d’aire de l’exterior.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Serveis Tècnics Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 3.700 - Termini d’amortització (anys) 5 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Consum energètic dels equipaments 624,68 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any)
-
73
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.1.4
Substitució de bombetes i fluorescents convencionals per baix consum o leds. 1,69
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP Descripció
Hi ha diversos equipaments municipals que part de la seva il·luminació són bombetes incandescents, focus
halògens, o fluorescents d’alta potència. Aquest tipus de lluminàries poden ser substituïdes per bombetes
de baix consum, i focus i fluorescents de tecnologia led.
Els equipaments que han estat avaluats i s’ha pogut comptabilitzar les llums possibles a substituir es
detallen a continuació.
- Llar d’infants: Substitució de 46 fluorescents de 18w i 58w per d’altres de baix consum d’11w i 51w
respectivament.
- Escola Dones d’Aigua: Substitució de 339 fluorescents de 58w per d’altres de baix consum de 51w.
- Pavelló: Substitució de 32 fluorescents de 36w per d’altres de 32w.
La proposta de canvi és a mesura que es vagin fonen i necessitin ser substituïts per tal de no fer tota la
inversió de cop. Cal tenir present que les tecnologies de llum més eficients tendiran a reduir el seu preu i
per tant disminuiran el període d’amortització.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 4.500 € Termini d’amortització (anys) 11 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi ener gètic (kWh/any)
Consum elèctric dels equipaments 3.516,92 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Exp ectativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any)
-
74
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.1.5
Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors 2,53
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP Descripció
Les vàlvules termostàtiques en radiadors permeten ajustar millor les temperatures estança per estança de
manera que en les aules més caloroses els radiadors estan parats i en les més fredes engegats,
independentment del funcionament de la caldera, i per tant estalvien energia.
L’estalvi se situa entre un 8 i 13%, i aquest es tradueix també en estalvi de CO2 emès a l’atmosfera.
La col·locació de les vàlvules és fàcil i poc costosa.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Serveis Tècnics Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
1.150€ Termini d’amortització (anys) 1,63 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic
9.490,69
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any) -
75
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.1.6 Creació de la figura del gestor energètic - Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP Descripció
El gestor energètic ha de ser la persona o persones que s’ocupin de controlar la despesa energètica de
l’Ajuntament: control de factures elèctriques, consum dels vehicles municipals...
Cal un seguiment de les factures mensuals, recomptes anuals, tant en consum com en cost. Aquest servei
es pot externalitzar aprofitant l’eina creada per l’Agència Comarcal de l’Energia (ACE) que depèn del
Consell Comarcal del Maresme, però cal algun responsable dins l’ajuntament que en faci un seguiment.
Relació amb d’altres accions PAES 2.1.2
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
- Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic
- - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any)
-
76
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.3.1
Execució de l’auditoria de l’enllumenat i millora de la seva eficiència energètica 117,35
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció
L’any 2011 es va realitzar una auditoria energètica de l’enllumenat públic i aquesta va determinar tres
accions bàsiques a realitzar, aquestes es detallen a continuació:
1) Substitució de les làmpades de Vapor de Mercuri (VM) per Vapor de Sodi d’Alta Pressió (VSAP) i
instal·lació del doble nivell (DN). Aquesta acció és per 201 punts de llum, comportarà una reducció
de 78,57 t de CO2eq, una inversió de 18.992,80€, una amortització de 1,41 anys i un estalvi
econòmic de 13.462,71€.
2) Reducció de la potència de 10 punts de llum, amb canvi de lluminària, instal·lació de doble nivell i
suport. Comportarà una reducció de 1,57 t de CO2eq, una inversió de 6.661,02€, una amortització
25,51 anys i un estalvi econòmic de 261,07€.
3) Canvi de làmpades de VM a VSAP inclosa tota la llumenera i instal·lació de doble nivell. Aquesta
acció és per 102 punts de llum, comportarà una reducció de 37,21 t de CO2eq, una inversió de
67.942,37€, una amortització de 10,56 anys i un estalvi econòmic de 6.436,93€.
Degut al fet que es vol cedir la gestió de l’enllumenat a una empresa de serveis energètics, el cost per
l’Ajuntament serà 0, tot i que el cost total d’aquestes accions és de 93.596,19€, amb un estalvi de
20.160,71€ i un període de retorn de 4,64 anys.
Relació amb d’altres accions PAES 1.3.2
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... Pla d’adequació de l’enllumenat
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 0 Empresa de Serveis Energètics Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
% de VSAP 188.565,48 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any)
-
77
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.3.2
Redacció d’un pla d’adequació de l’enllumenat públic -
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors PDR Descripció
Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, va assentar les bases
de la regulació de les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior pel que fa a la contaminació
lluminosa que poden produir.
Per tal de planificar el procés d’adaptació de la il·luminació exterior dels municipis a les prescripcions
fixades en la Llei, es preveu que els ajuntaments formulin un pla municipal d’adequació de la il·luminació
exterior.
El Consell Comarcal del Maresme, mitjançant els serveis tècnics, presta assessorament i assistència als
municipis de la comarca i ofereix la possibilitat de redactar aquest tipus de pla.
Relació amb d’altres accions PAES 1.3.1
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica de l’enllumenat
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 0 Consell Comarcal del Maresme Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
- - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any)
-
78
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.4.1
Fomentar la renovació de calderes domèstiques i l’ús d’electrodomèstic bitèrmics a través de bonificacions en les taxes del IBI o de la construcció.
84,69
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Sector domèstic CP Descripció
Per a una reducció del consum energètic domèstic, i la reducció d’emissions corresponent, cal disposar
d’un bon circuit d’aigua calenta sanitària. L’opció més eficient és la instal·lació de plaques solars o tubs de
buit però també és important que, si no, es disposi d’una caldera de biomassa, o de condensació o de baixa
temperatura, que són les energèticament més sostenibles.
Per tant, el foment de la renovació de calderes és un factor clau per a la reducció dels consums energètics
de les llars. A més, també cal tenir en compte el bon aïllament de les conduccions d’aigua calenta, tant per
al seu ús directe com el que s’utilitza per la calefacció.
D’altra banda, és aconsellable l’ús de rentadores o rentavaixelles de tipus bitèrmic, que agafen l’aigua
calenta de les conduccions sense haver-la d’escalfar a través de les seves resistències, comportant un
estalvi d’energia elèctrica.
Des de l’Ajuntament és pot difondre informació actualitzada a la ciutadania per tal que coneguin els
beneficis i les opcions d’estalvi a casa seva, així com implantar un sistema de bonificacions en les taxes,
per incentivar la seva instal·lació.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Consum anual d’energia al sector domèstic No quantificables Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia total (kWh/any)
-
79
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
1.5.1
Bonificacions per il·luminar rètols amb leds, instal·lar calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar.
26,25
Àmbit Temàtica Tipologia
Equipaments i serveis Sector serveis AM Descripció
Aquesta acció consistiria en la realització d’una campanya informativa al sector serveis del municipi per tal
d’informar-los de les possibilitats d’estalvi energètic (i econòmic) en els seus comerços: retolacions amb
leds, instal·lació de calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar. L’ajuntament podria oferir
bonificacions per la implementació d’aquestes instal·lacions.
La il·luminació dels seus rètols amb tecnologia LED afavoreix un funcionament amb potències més baixes
que els rètols convencionals i permeten un elevat estalvi energètic. D’altra banda, la climatització a través
de calderes de biomassa permet una emissió nul·la de CO2 a l’atmosfera perquè es considera que la
quantitat de CO2 alliberada en la combustió dels productes vegetals es compensa amb la quantitat de CO2
absorbida al llarg de la seva vida prèvia. I en el cas de la calefacció o refrigeració solar és molt recomanable
per a edificis del sector terciari, els quals tenen una demanda constant i intensiva de climatització.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Intervenció Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Consum energètic del sector Serveis - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’Energia total (kWh/any) -
80
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
2.1.1
Renovació de la flota de vehicles municipals segons criteris de baixa emissió de CO2.
1,5
Àmbit Temàtica Tipologia
Transport Flota municipal CP Descripció
Aquesta acció comporta tenir en compte, a l’hora de comprar un nou vehicle per la flota municipal, les
recomanacions del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) en la compra de nous
vehicles per a ús municipal, escollint els vehicles que menys CO2 emetin a l’atmosfera i tinguin un consum
més baix de combustible. D’altra banda, la Comissió Europea també ha posat a la disposició un web
(www.cleanvehicle.eu) per ajudar a les autoritats públiques a adquirir vehicles més nets i eficients, sobretot
en el cas dels responsables dels sistemes de transport públic, ja que la Directiva 2009/33/CE obligarà a que
les compres de vehicles de serveis públics tinguin en compte el consum d’energia i les emissions.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Periòdica Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
% de vehicles de baixa emissió de CO2 respecte el total 5.400 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia total (kWh/any)
-
81
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
2.1.2
Enregistrar el consum i el kilometratge dels vehicles de la flota municipal -
Àmbit Temàtica Tipologia
Transport Flota municipal AM Descripció
Cal que hi hagi una persona responsable de portar un registre de la informació del consum dels vehicles
municipals (litres anuals) mitjançant les factures de la benzinera i que a més s’encarregui de controlar els
quilòmetres anuals recorreguts per cada unitat.
Aquesta acció afavoreix el seguiment del consum energètic i l’opció de desenvolupar mesures d’estalvi i
propostes de millora.
Aquesta acció pot ser una feina més a desenvolupar pel gestor energètic proposat en les accions dels
equipaments.
Relació amb d’altres accions PAES 1.1.6
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 0 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
- - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any)
-
82
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
2.2.1
Gestionar el servei d'un autobús que vinculi Sant Iscle de Vallalta amb Sant Cebrià de Vallalta i l'hospital de Calella
-
Àmbit Temàtica Tipologia
Transport Transport públic CP Descripció
El transport públic ha de ser l’alternativa al transport privat, però cal que sigui una opció viable i amb una
elevada freqüència i qualitat del servei.
Amb aquesta acció es pretén que la xarxa de transport públic no només inclogui desplaçaments a Arenys
de Mar si no també, que connecti Sant Iscle de Vallalta, amb Sant Cebrià de Vallalta i l’hospital de Calella.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Regidoria de mobilitat Període d’execució Contínua Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Concessionària del transport públic Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Quantificació d’usuaris del transport públic - Consum energètic del sector transport Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Mobilitat de la població (kWh/any)
-
83
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
2.3.1 Instal·lar carregadors d’energia elèctrica - Àmbit Temàtica Tipologia
Transport Transport privat i comercial CP Descripció
A nivell estatal, hi ha establerta “la Estrategia Integral del Vehículo Eléctrico” que estableix una previsió de
que a finals del 2012 circulin per Espanya uns 70.000 vehicles elèctrics, ja siguin purs, híbrids o híbrids
endollables.
A nivell català, hi ha l’Estratègia IVECAT: impuls del vehicle elèctric a Catalunya, està plantejada per als
anys 2010-2015 i per als vehicles elèctrics i endollables. Alguns dels seus objectius són:
- Assolir un parc de vehicles de 76.000 vehicles l’any 2015.
- Desenvolupar una xarxa de punts de recàrrega adient per la ciutadania.
- Adaptar la legislació, i assegurar que el vehicle elèctric s’introdueix complint amb les mesures ambientals i
de seguretat adients.
Per l’acompliment d’aquests objectius es preveuen incentius a la compra de vehicles i als punts de
recàrrega.
Per tal de fomentar l’ús dels vehicles elèctrics a la població i de carregar els que pugui tenir l’Ajuntament es
proposa la col·locació d’algun punt de recàrrega al municipi.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Baixa 2020 Serveis Tècnics Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
5.800 € - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Núm. de carregadors elèctrics al carrer - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any)
-
84
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
2.3.2 Potenciar la borsa per compartir cotxe 144,73 Àmbit Temàtica Tipologia
Transport Transport privat i comercial CP Descripció
Una borsa per compartir cotxe proposa un sistema per fer ús més racional del vehicle privat i optimitzar els
desplaçaments que es fan en cotxe, sovint a destinacions comunes en els mateixos horaris.
Compartir els desplaçaments suposa una reducció del combustible consumit però també del cost.
Des de l’Ajuntament es pot crear un lloc de trobada i de referència per tal que els seus usuaris puguin
penjar les ofertes i veure què es demanda. Es pot fer a través d’una pàgina web o d’un panell d’anuncis.
Per tal de donar vistositat al tema, es podria enviar una carta informativa a les cases, penjar cartells amb
una imatge identificativa de la campanya i sobretot transmetre la importància de l’estalvi en la reducció de
tones de CO2 emeses a l’atmosfera i els beneficis pel medi ambient en general que això suposa.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Regidoria de Mobilitat Període d’execució Contínua Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 300 - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
458.640,95 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any) -
85
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
3.1.1
Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a equipaments municipals
21,06
Àmbit Temàtica Tipologia
Producció local d’energia
Fonts d’energies renovables ER
Descripció
Amb l’objectiu de generar energia elèctrica de fonts renovables a nivell municipal, es proposa instal·lar
plaques solars fotovoltaiques a les cobertes municipals que sigui possible: Escola (20kW) i coberta del
pavelló esportiu (45kW), previ assentament d’aquesta, ja que degut a la seva morfologia necessitaria un
reforç per a la instal·lació de plaques solars.
A Catalunya hi ha la XESCA, la Xarxa d’Escoles Solars de Catalunya. Aquesta xarxa pretén ser un punt de
trobada de totes les escoles catalanes que disposin d’una instal·lació solar, tant fotovoltaica com tèrmica, de
forma que a part de fomentar l’ús directe de les energies renovables, permeti la implantació d’un programa
educatiu, formatiu, de divulgació i de recerca del estalvi energètic i les energies renovables. Actualment hi
ha 45 escoles a tot Catalunya amb instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.
El cost d’instal·lació per a la coberta de l’escola Dones d’Aigua és de 64.000 €, però és un projecte finançat
per la Generalitat. Per al pavelló es planteja l’opció de llogar la coberta i que el cost per l’Ajuntament sigui
0€. Si ho fés el propi Ajuntament el projecte podria ascendir a 144.000 € més el reforç de la coberta.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Serveis Tècnics Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
0 € - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Kw venuts a xarxa - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Producció local d’energies renovables (kWh/any) Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia 87.750
86
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
3.1.2
Promoure la instal·lació de fotovoltaiques en sostres industrials -
Àmbit Temàtica Tipologia
Producció local d’energia
Fonts d’energies renovables ER
Descripció
Sant Iscle de Vallalta té una zona de polígon industrial, amb cobertes aptes per a la instal·lació de
fotovoltaiques, per tal de fomentar que es puguin col·locar instal·lacions d’aquest tipus, des de l’Ajuntament
es podria facilitar informació adient, tot i que el sector industrial pròpiament no forma part de l’àmbit PAES.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Baixa 2020 Serveis Tècnics Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
- Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
- - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia total (kWh/any)
Producció local d’energies renovables -
87
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
4.1.1
Redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal -
Àmbit Temàtica Tipologia
Planejament Planejament urbà AM Descripció
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és el document municipal que recull la normativa
urbanística, la regulació dels edificis i els futurs creixements. Porta associat un document d’avaluació
ambiental.
Actualment Sant Iscle de Vallalta es regeix per les Normes Subsidiàries de l’any 1989, i hi ha diversos
creixements que han quedat fora d’ordenació i cal reordenar-los. D’altra banda, un planejament ben pensat i
acotat, afavoreix la mobilitat sostenible, l’optimització en el consum de recursos i per tant la millora en
diversos aspectes relacionats amb l’energia.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Regidoria d’Urbanisme Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 118.000 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
- Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any)
-
88
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
4.2.1
Campanya de sensibilització per una mobilitat sostenible 229,47
Àmbit Temàtica Tipologia
Planejament Plans de mobilitat o transport AM Descripció
Realització d’una campanya de comunicació per facilitar un canvi d’hàbits cap a una mobilitat sostenible
mitjançant activitats formatives, xerrades, fulletons, cartells i anuncis. Aquesta acció implica una actuació
educativa i informativa a la ciutadania per a incentivar a la població dels paràmetres que comporten
l’assoliment d’una mobilitat sostenible: disminució del vehicle privat en detriment de l’ús del transport públic
o vehicle compartit, augment dels trasllats a peu i en bicicleta, etc.
La proposta contempla el disseny de la campanya, material informatiu i personal educador.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Regidoria de Mobilitat Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 6.000 Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
- Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any)
-
89
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
4.2.2
Bonificació de l’impost de vehicles per afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i elèctrics.
91,78
Àmbit Temàtica Tipologia
Planejament Mobilitat PDR
Descripció
Aquesta acció està orientada a fomentar la compra de vehicles amb mínima emissió de CO2 i elèctrics,
premiaria amb un impost de vehicles més econòmic, als ciutadans que compressin algun vehicle d’aquest
tipus.
Cal establir una relació de vehicles que es vol afavorir, així com establir el percentatge de redistribució en
cada cas.
L’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) té un llistat de consums de CO2 i
combustible de diversos models de cotxes nous. Aquest llistat pot servir de base per elaborar el llistat de
cotxes a afavorir.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Intervenció Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Consum energètic en el sector transport Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia total (kWh/any)
-
90
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA
Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
5.1.1
Foment de la compra verda a l’Ajuntament No quantificable
Àmbit Temàtica Tipologia
Adquisició pública de béns i serveis
Requeriments d’eficiència energètica AM
Descripció
El Departament de Medi Ambient i Habitatge va publicar l’any 2000 la Guia de Compres Públiques
Ambientalment Correctes. A més a més l’any 2006, el Centre Català del Reciclatge i l’Agència de Residus
de Catalunya en col·laboració amb entitats municipalistes i del sector empresarial van crear la Xarxa Compri
Reciclat, un espai de trobada virtual entre oferents i demandants de productes reciclats, reciclables i/o
biodegradables.
Aquesta acció inclouria la redacció d’un protocol d’actuació, prenent de referència la guia esmentada
anteriorment, on s’estableixin criteris mediambientals en les compres que l’ajuntament realitzi.
Els continguts a tenir en compte en el desenvolupament del protocol són:
- Intervenció en el procés de compra de productes incorporant criteris de compra ecològica: ús del paper
reciclat i de materials d’oficina reutilitzables, reciclables i no agressius amb el medi ambient, reduir la
generació de residus i realitzar la recollida selectiva, etc.
- Revisar els plecs de condicions tècniques de totes les concessions de serveis de l’Ajuntament.
- Verificar i controlar la gestió ambiental de els empreses concessionàries de serveis.
La Xarxa Compri Reciclat, podria ser una plataforma de referència per a trobar productes respectuosos amb
el medi ambient.
També es recomana la guia feta per l’Ajuntament de Barcelona:
http://www.bcn.es/agenda21/ajuntamentsostenible/contractacio.htm
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Serveis Tècnics Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 1.000 €
91
Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
% de productes comprats amb criteris de compra verda - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any) -
92
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
5.2.1
Recomanar al Consell Comarcal del Maresme exigir a l’empresa subministradora elèctrica que garanteixi l’aportació de renovables del 20%
No quantificable
Àmbit Temàtica Tipologia
Adquisició pública de béns i serveis Requeriments d’energies renovables ER
Descripció
A part de l’energia que es pugui obtenir arran del lloguer de sostres municipals i que computi com a energia
local, es pot exigir a la companyia subministradora de l’electricitat que garanteixi una aportació mínima al
municipi, del 20% provinent de fonts renovables.
Caldria entrar amb negociacions amb la companyia per veure les opcions i els terminis amb que es podria
assolir aquest objectiu.
Aquesta mesura s’ha de presentar al Consell Comarcal del Maresme perquè ho vehiculi a àmbit
supramunicipal.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Serveis Tècnics Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
- -
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Grau d’autoabastament en energies renovables respecte - Consum total d’energia del municipi
93
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
6.2.1
Bonificacions a la taxa d'escombraries per a la realització de compostatge casolà i ús de la deixalleria
13,38
Àmbit Temàtica Tipologia
Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts AM Descripció
El compostatge casolà permet transformar la FORM en compost aprofitable, sense necessitat d’entrar els
residus al circuit de recollida i per tant se n’evita el transport.
Degut a la tipologia de cases que hi ha a Sant Iscle de Vallalta, és molt recomanable que s’implanti aquest
sistema de tractament dels residus.
D’altra banda, un ús més exhaustiu de la deixalleria, evitaria que molts residus recuperables arribessin a
incineració, i disminuirien les emissions associades a aquesta, i per tant les emissions del sector residus de
tot el municipi.
Relació amb d’altres accions PAES 7.1.2, 7.1.4
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Regidoria de Medi Ambient Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Visites anuals a la deixalleria - Núm. de compostadors Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Percentatge de recollida selectiva (kWh/any)
-
94
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
6.4.1 Projecte 50-50 a l’escola Dones d’Aigua 43,61 Àmbit Temàtica Tipologia
Participació ciutadana Formació i Educació ambiental AM
Descripció
El concepte "50-50" va néixer el 1994 a Hamburg, on va ser aplicat inicialment per reduir el consum
energètic de les escoles. Actualment a Europa hi ha el projecte “Euronet 50-50” al que està vinculat
Diputació de Barcelona.
El projecte pretén recompensar el centre escolar per les mesures adoptades en favor de l'estalvi energètic.
Concretament, el 50% de l'estalvi és retornat al centre escolar mitjançant el corresponent increment del
pressupost per a l'any següent. L'altre 50% és un estalvi net per a l'Ajuntament a l'hora de pagar la factura
energètica.
Cal redactar un projecte en el que s’avaluï l’estat inicial de l’escola i es proposin les mesures que prendrà
l’escola per assolir un determinat percentatge d’estalvi energètic. Dins d’aquestes mesures s’hauran
d’incloure la col·locació de comptadors intel·ligents d’energia com a recurs educatiu molt important per
prendre consciència del consum energètic que suposen les activitats diàries i la realització de tallers
ambientals sobre energies renovables, eficiència energètica i tractament de residus a l’escola.
Diputació de Barcelona té un protocol que pot ser útil per a la implantació del projecte al municipi.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Regidoria d’Educació Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
1.000 € Escola Dones d’Aigua Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Consum energètic anual a l’escola 125.904,57 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any)
-
95
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
6.4.2
Comptador intel·ligent de visualització del consum elèctric a l’escola com a mesura d’educació ambiental.
-
Àmbit Temàtica Tipologia
Participació ciutadana Formació i Educació Ambiental AM Descripció
Els comptadors intel·ligents d’energia són uns dispositius educatius que indiquen en temps real quin és el
consum elèctric d’un equipament. A més a més també hi poden portar associat a quantes tones de CO2 es
corresponen.
L’objectiu principal és fomentar l’estalvi energètic en l’àmbit domèstic a través dels alumnes, instal·lant un
comptador intel·ligent al vestíbul de l’escola Dones d’Aigua. D’aquesta manera els alumnes veuran en
temps real, el consum a l’escola i les emissions en CO2 que suposen.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Regidoria d’Educació Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 100 Termini d’amortització (anys) Escola Dones d’Aigua - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Consum energètic anual a l’escola 13.928,2 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any) -
96
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
6.4.3
Organització de tallers ambientals sobre energies renovables, eficiència energètica i tractament de residus a l’escola i xerrades a la població en general
-
Àmbit Temàtica Tipologia
Participació ciutadana Educació ambiental AM
Descripció
Tenir a l’abast el màxim d’informació referent a temes energètics és bàsic per a poder actuar en l’estalvi i el
foment d’energies netes. A través de diversos tallers ambientals adaptats a cada nivell educatiu es pretén
donar a conèixer als alumnes de l’Escola Dones d’Aigua què és l’energia i perquè cal estalviar-la, quins
tipus de font d’energia hi ha, perquè són importants les renovables...
També seria important realitzar tallers informatius per a millorar la separació en origen dels residus.
Aquests tallers estan pensats per realitzar a l’escola, però es podrien adaptar i realitzar en obert per a tots
els ciutadans del municipi.
Els temes a tractar en aquests tallers són: energies renovables, estalvi energètic a l’escola, reducció de
residus i mobilitat.
Es podria fer especial incidència en alguna xerrada orientada a la creació de cooperatives com “Som
Energia”, i a les unions de consumidors orientades a obtenir energies netes.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Regidoria de Medi Ambient Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
190 € per taller Escola Dones d’Aigua Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Núm. de tallers organitzats per any - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any)
-
97
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
6.4.4
Destinar un espai al web de l’Ajuntament amb consells d’estalvi i eficiència energètica i un enllaç a una calculadora de CO2.
-
Àmbit Temàtica Tipologia
Participació ciutadana Educació ambiental AM
Descripció
Cal donar difusió al que s’està fent des de l’Ajuntament en temes d’estalvi energètic perquè la població
n’estigui informada. Caldria col·locar en un espai de la pàgina web de l’Ajuntament una secció d’estalvi
energètic amb consells pràctics que tots els ciutadans poguessin aplicar en el seu dia a dia.
També es podria afegir una calculadora de CO2 d’aquesta manera cada ciutadà podria calcular les
emissions que emet i prendre més consciència de la importància de la seva reducció. Aquesta aplicació es
pot enllaçar des de la pàgina: www.ceroco2.org, una iniciativa d’Acció Natura i Ecología y Desarrollo que
permet calcular les emissions de CO2 que generen les activitats del dia a dia i fins i tot compensar-les.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable
Alta 2012 Regidoria de Medi Ambient Àrea de Comunicació
Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 500 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Estadístiques de visites al web - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia total (kWh/any)
-
98
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
6.4.5
Col·locació de cartells informatius als equipaments municipals que recordin la importància d'estalviar energia.
2,96
Àmbit Temàtica Tipologia
Participació ciutadana Formació i Educació ambiental AM Descripció
Per tal de reduir els consums energètics dels equipaments municipals, ja sigui en il·luminació o
climatització, és molt important que els usuaris n’estiguin al cas i en siguin conscients. Un correcte ús, p.ex
de l’encesa de llum, pot suposar un estalvi important en la factura elèctrica.
Caldria col·locar cartells per al tancament de llums a l’escola (o fins i tot plantejar l’opció de crear les
“brigades verdes” que s’ocupessin de repassar les aules abans de baixar al pati i assegurar-se que estan
tots els llums de les aules buides tancats...entre d’altres), als lavabos dels diversos equipaments, i també
per al tancament de portes i finestres en llocs on la climatització estigui engegada.
Aquesta acció té un baix cost, i serveix per a que els usuaris siguin més conscients de la despesa
energètica que suposa la seva activitat.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable
Alta 2012 Regidoria de Medi Ambient Governació
Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 100 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Consum energètic dels equipaments 7.793,1 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any)
-
99
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
7.1.1 Campanya de reducció de residus 46,57 Àmbit Temàtica Tipologia
Altres Residus AM Descripció
D’una banda, la prevenció de residus continua sent uns dels grans reptes de la proposta del PROGREMIC
2007-2012, fet que obliga als consistoris a iniciar noves propostes a nivell local si es volen assolir els
objectius fixats en aquest mateix programa. Concretament l’objectiu de reducció establert és del 10% l’any
2012 dels residus generats el 2006.
D’altra banda, la reducció dels residus generats comporta un estalvi d’emissions a l’atmosfera associades a
la gestió d’aquests i el seu destí final, en el cas de Sant Iscle de Vallalta, incineradora.
Aquesta acció té com a objectiu la reducció de residus basada en un campanya que informi als ciutadans a
través de xerrades, tallers, difusió d’un tríptic...
També s’inclou la possibilitat que l’Ajuntament tingui una vaixella reutilitzable que pugui oferir a les entitats
del municipi i utilitzar en els seus propis actes.
Relació amb d’altres accions PAES
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... PROGREMIC
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Regidoria de Medi Ambient Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
2.500 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Tones anuals de residus produïts - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any)
-
100
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
7.1.2
Foment del compostatge casolà i implantació de la recollida de la FORM 59,3
Àmbit Temàtica Tipologia
Altres Residus AM Descripció
La matèria orgànica correspon al 36% de pes d’una bossa d’escombraries tipus i els GEH que emet
tractada com a FORM representen una quarta part del que emet tractada com a rebuig.
El compostatge permet la reducció de residus que van a dipòsit controlat i per tant la disminució de GEH
emesos a l’atmosfera per aquest motiu.
Una altra fase del projecte pot ser la consolidació d’horts ecològics a l’escola i treballar en
l’autocompostatge.
D’altra banda és imprescindible separar la FORM de la resta de residus, ja que si és compostada genera
moltes menys emissions que si és incinerada.
Relació amb d’altres accions PAES 6.2.1
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... PROGREMIC
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Regidoria de Medi Ambient Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
12.000 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Nombre de compostadors distribuïts Tones anuals de residus produïts - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Recollida selectiva (kWh/any)
-
101
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
7.1.3
Foment de la recollida selectiva i en concret de la fracció paper i cartró 23,08
Àmbit Temàtica Tipologia
Altres Residus AM Descripció
Tot i que el PROGREMIC és fins l’any 2012, els objectius per l’any 2020 en relació a la recollida són força
ambiciosos: 85% per a les fraccions de paper i cartró i vidre, 65% per la FORM i 40% per als envasos. Per
tal d’assolir aquests objectius caldrà fer campanyes de sensibilització.
El Consell Comarcal del Maresme té diverses campanyes pels Ajuntaments i es pot aprofitar per fer-ne una
al municipi.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... PROGREMIC
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Regidoria de Medi Ambient Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 10.000 € Consell Comarcal del Maresme Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Recollida selectiva - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Recollida selectiva (kWh/any)
-
102
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
7.1.4 Creació d’una mini-deixalleria 32,05 Àmbit Temàtica Tipologia
Altres Residus AM
Descripció
Les deixalleries municipals permeten la recollida de residus especials, alguns dels quals es poden
recuperar i aprofitar i d’altres que es porten a tractament específic, tot evitant que engruixin la fracció rebuig
que té com a destí final la incineració.
En funció de les necessitats del municipi es pot estudiar la possibilitat d’instal·lar una deixalleria mòbil (a
través del Consell Comarcal) o bé, compartir-la amb un municipi veí, ja sigui Arenys de Munt o Sant Cebrià
de Vallalta.
Relació amb d’altres accions PAES 6.2.1
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 Regidoria de Medi Ambient Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
30.000 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Recollida selectiva - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Recollida selectiva (kWh/any)
-
103
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
7.2.1 Campanya d’estalvi d’aigua 2,74 Àmbit Temàtica Tipologia
Altres Cicle de l’Aigua AM
Descripció
A Sant Iscle de Vallalta, el consum mitjà per habitant i dia és de 177 litres. Aquest valor, està pròxim als
estàndards estipulats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 150 litres per habitant i dia i pròxim
també, del valor tipus mitjà calculat per l’ACA que s’estableix en 150 litres per a edificis plurifamiliars i 200
litres en cases unifamiliars.
Per tal de fomentar l’estalvi d’aigua a les llars, i aconseguir reduir el consum, es proposa la realització de
campanyes que facin incidència en la importància de l’estalvi de l’aigua i en les mesures que es poden
aplicar des de les llars. També és important tenir en compte que els mecanismes de reducció de cabal
d’aigua que suposen un estalvi d’aigua, en el cas de l’ACS, suposen també un estalvi directe d’energia (la
necessària per a escalfar l’aigua).
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 Regidoria de Medi Ambient Període d’execució Periòdica Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats
2.500 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Consum d’aigua per habitant i dia - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Abastament d’aigua municipal (kWh/any)
-
104
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
7.2.2
Promoció de l’aprofitament privat i públic de les aigües pluvials 2,74
Àmbit Temàtica Tipologia
Altres Cicle de l’Aigua AM Descripció
Els sistemes de recollida d’aigües pluvials suposen un aprofitament de l’aigua de pluja, que degut a les
seves característiques és perfectament utilitzable per a ús domèstic i industrial. El seu aprofitament suposa
una disminució de la pressió sobre el recurs d’aigua provinent de la xarxa o de pous, així com de l’aigua
que arriba a les estacions depuradores.
L’aigua de pluja recollida pot ser aprofitada per al reg de parcs i jardins, per al funcionament de la
rentadora, el rentavaixelles i els sanitaris. Si s’aprofités l'aigua de pluja es podrien arribar a substituir, en
una llar mitjana, 50.000 litres anuals d'aigua potable, per aigua de pluja.
L’acció proposa l’estudi de viabilitat per a l’aprofitament de les aigües pluvials d’ús públic per a neteja de
carrers i ús municipal. Fomentar l’aprofitament privat de les aigües pluvials mitjançant una campanya
informativa sobre el protocol d’ús de les aigües pluvials recollides als aljubs domèstics (analítiques
necessàries, tractament i estalvi d’aigües de la xarxa). Per tant també es contempla la promoció dins l’àmbit
privat per a implantar sistemes de recollida en els jardins.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable Baixa 2020 Regidoria de Medi Ambient Període d’execució Periòdica Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 5.000 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Habitatges amb sistemes de recollida d’aigües pluvials - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
Abastament d’aigua municipal (kWh/any)
-
105
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT ISCLE DE VALLALTA Acció
Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)
7.3.1
Desenvolupar la planificació forestal amb criteris de conservació -
Àmbit Temàtica Tipologia
Altres Altres PDR Descripció
El manteniment de la superfície silvícola afavoreix l’existència d’una font d’embornal absorbidor d’emissions
de GEH.
És sabut que la Terra i els oceans emmagatzemen la meitat dels 6’5 bilions de tones de carboni emeses
anualment per la combustió de combustibles fòssils i les activitats industrials. L’altra meitat s’acumula com
CO2 a l’atmosfera i aquest increment de la concentració és el responsable de l’escalfament global.
Les zones del planeta amb superfícies boscoses importants poden provocar canvis de concentració del CO2
atmosfèric ja que el fixen. Aquest carboni fixat pot ser alliberat quan hi ha un incendi forestal, per exemple, i
cal evitar-ho fent una gestió acurada dels nostres boscos.
Des de l’ajuntament es poden canalitzar les ajudes als propietaris, així com mantenir les franges perimetrals
a les urbanitzacions. També es pot fomentar la redacció de PTGMF (Plans tècnics de gestió i millora
forestal).
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable
Baixa 2020 Regidoria de Medi Ambient Serveis Tècnics
Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 8.000 € (redacció del projecte) Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)
Percentatge de superfície boscosa del municipi amb pla de gestió forestal. - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local
- (kWh/any)
-
106
5.3.- Resum del Pla d’Acció
La taula següent mostra el resum del Pla d’Acció per al municipi de Sant Iscle de
Vallalta.
Taula 47.- Resum del pla d’Acció de Sant Iscle de Vallalta.
Àmbit Nombre
d'accions
%
respecte
el total
Reducció
de t CO 2 el
2020
Cost estimat
(€)
1.Equipaments i serveis 10 28,57 271,08 62.550,00
2. Transport 5 14,29 146,23 6.100
3. Producció local d'energia 2 5,71 21,06 0
4. Planejament 3 8,57 321,25 124.000
5.Adquisició de béns i
serveis 2 5,71 0 1.000
6. Participació ciutadana 6 17,14 78,15 1.890,00
7. Altres 7 20 166,38 70.000
Total 35 100 1.004,15 265.540
Els gràfics de la següent figura mostra com les emissions i el cost de les accions pot
estar o no relacionat amb el nombre d’accions de cada àmbit.
En el cas de les accions més costoses, relacionades amb la planificació no són també
de les que més estalvi de CO2, sobretot les lligades a la mobilitat.
Les vinculades a equipaments i serveis són les que mantenen les mateixes
proporcions pel que fa a nombre, cost i estalvi de CO2.
107
Fig. 49.- Nombre d’accions, reducció i cost per àmbit.
108
L’any 2005 el municipi de Sant Iscle de Vallalta va emetre un total de 5.014,68 t de
CO2eq en els sectors de l’àmbit PAES. L’objectiu establert en el Pacte d’Alcaldes i
Alcaldesses per l’any 2020 és la reducció d’un 20% d’aquestes, que es correspon a
1.002,94 t de CO 2eq.
Amb el compliment de les accions incloses en el pla d’acció s’ha calculat una reducció
de fins a 1.004,15 t de CO 2eq, que suposen un 20,03% de les emissions del 2005.
Pel que fa a al cost estimat d’implantació de tot el PAES, concretar que aquest valor és
una estimació del cost de les accions, però en cap cas significa un compromís de
despesa directa per part de l’Ajuntament. També cal recordar, que aquest Pla serà
objecte de revisió bianual, on es podran revisar les accions, els terminis i les
estimacions de costos.
Finalment, cal destacar que part de les accions ja s’han dut a terme, altres són accions
de despesa corrent i, en cap cas, totes les accions són costos directes per
l’Ajuntament. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta disposa de
subvencions i ajuts convocats pels ens públics, així com de recursos de finançament,
que poden ser d’aplicació per a l’execució de les accions del PAES. La taula 56 també
recull les inversions que hauran de realitzar els privats o altres administracions.
Taula 48.- Recursos per dur a terme la implantació del PAES.
Recursos de finançament per a l’Ajuntament
Accions on el responsable no és
l’Ajuntament
Codi acció Títol DIBA ICAEN ARC ACA BEI
CC Maresme
Altres administra-
cions Privats
1.1.1
Substitució de les calderes d'equipaments per calderes de biomassa i instal·lació d'un mini-district heating � � �
1.1.2 Instal·lació de sistema de climatització VRV a l’Ajuntament �
1.1.3
Millora dels aïllaments dels equipaments ( tancament pis superior Biblioaccés, millora tancaments llar d'infants) �
1.1.4
Substitució de bombetes i fluorescents per d'altres de baix consum o leds � � �
1.1.5 Instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors � �
1.1.6
Creació de la figura del gestor energètic (a temps parcial): control de factures, comptadors... �
109
Recursos de finançament per a l’Ajuntament
Accions on el responsable no és
l’Ajuntament
Codi acció Títol DIBA ICAEN ARC ACA BEI CCMaresme
Altres administra-
cions Privats
1.3.1
Execució de l'auditoria de l'enllumenat i millora de la seva eficiència energètica � � �
1.3.2 Redacció d’un Pla d’Adequació de l’Enllumenat Públic. � � �
1.4.1
Fomentar la renovació de calderes domèstiques i l’ús d’electrodomèstic bitèrmics a través de bonificacions en les taxes del IBI o de la construcció.
1.5.1
Bonificacions per il·luminar rètols amb leds, instal·lar calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar.
2.1.1
Renovació de la flota de vehicles municipals segons criteris de baixa emissió de CO2. �
2.1.2
Enregistrar el consum i quilometratge de cada vehicle de la flota municipal
2.2.1
Gestionar el servei d'un autobús que vinculi Sant Iscle de Vallalta amb Sant Cebrià de Vallalta i l'hospital de Calella �
2.3.1 Instal·lar carregadors d’energia elèctrica �
2.3.2 Creació d'una borsa local per compartir cotxe
3.1.1
Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta de l'escola 20kW � �
3.1.2
Promoure la instal·lació de fotovoltaiques en sostres industrials �
4.1.1 Redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) �
4.2.1 Campanya de sensibilització per una mobilitat sostenible
4.2.2
Bonificació de l’impost de vehicles per afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i elèctrics.
5.1.1 Foment de la compra verda a l'Ajuntament �
5.2.1
Recomanar al Consell Comarcal del Maresme exigir a l’empresa subministradora elèctrica que garanteixi l’aportació de renovables del 20% � �
110
Recursos de finançament per a l’Ajuntament
Accions on el responsable no és
l’Ajuntament
Codi acció Títol DIBA ICAEN ARC ACA BEI CCMaresme
Altres administra-
cions Privats
6.2.1
Bonificacions a la taxa d'escombraries per a la realització de compostatge casolà i ús de la deixalleria
6.4.1 Projecte 50-50 a les escoles �
6.4.2
Comptador intel·ligent de visualització del consum elèctric a les escoles � �
6.4.3
Organització de tallers ambientals sobre energies renovables, eficiència energètica i tractament de residus a l’escola i xerrades a la població en general � �
6.4.4
Destinar un espai al web de l’Ajuntament amb consells d’estalvi i eficiència energètica, assessorament i informació per la gestió energètica i un enllaç a una calculadora de CO2.
6.4.5
Col·locació de cartells informatius als equipaments municipals que recordin la importància d'estalviar energia
7.1.1 Campanya de reducció de residus �
7.1.2
Foment del compostatge casolà i implantació de la recollida de la FORM � � �
7.1.3
Foment de la recollida selectiva i en concret de la fracció paper i cartró � �
7.1.4 Fer una deixalleria o mini-deixalleria � �
7.2.1 Campanya d’estalvi d’aigua � �
7.2.2 Promoció de l’aprofitament privat i públic de les aigües pluvials � �
7.3.1
Desenvolupar la planificació forestal amb criteris de conservació DIBA: Diputació de Barcelona; ICAEN: Institut Català de l’Energia; ARC: Agència de residus de Catalunya; ACA: Agència catalana de l’aigua; BEI: Finançament del Banc Europeu d’Inversions; CCMaresme: Consell Comarcal del Maresme.
A continuació es mostra una taula resum amb totes les accions proposades i els
estalvis associats.
111
Taula 49.- Taula resum amb accions i estalvis associats.
Balanç d'energia (kWh) Balanç econòmic € o €/any Emissions
CO2 eq
Codi acció Títol Temàtica Tipo-
logia Calen-dari
Consum actual
Consum de l'acció Estalvi Cost
actual Cost de l'acció
Estalvi aconse-guit
Anys amortit-zació
Estalvi tCO2eq anual
1.1.1
Substitució de les calderes d'equipaments per calderes de biomassa i instal·lació d'una microxarxa
Edificis i equipaments municipals
CP Curt
termini 133.852,0 117.384 16.468,00 8.681,0 0,00 6.546,7 0 35,74
1.1.2 Instal·lació de sistema de climatització VRV a l’Ajuntament
Edificis i equipaments municipals
CP Llarg
termini 9.354,00 6.548,00 2.806,00 53.100,00 0 0,72
1.1.3 Millora dels aïllaments dels equipaments
Edificis i equipaments municipals
CP Mig
termini 38.403,00 37.064,40 624,68 3.754,1 3.700,00 669,27 5 2,11
1.1.4
Substitució de bombetes i fluorescents convencionals per baix consum o leds
Edificis i equipaments municipals
CP Curt
termini 29.238,48 25.721,56 3.516,92 3.131,4 4.500 376,66 11 1,69
1.1.5
Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de l'escola Dones d'Aigua
Edificis i equipaments municipals
CP Mig
termini 86.279 9.490,69 1.250,00 691,46 2 2,53
1.1.6 Creació de la figura del gestor energètic
Edificis i equipaments municipals
CP Curt
termini - - 0,00 - - - 0 0,00
1.3.1
Execució de l'auditoria de l'enllumenat i millora de la seva eficiència energètica
Enllumenat públic i semàfors
CP Curt
termini 432.585,0 244.019,5 188.565,4 37.957 0,00 26.110 0 117,35
112
Balanç d'energia (kWh) Balanç econòmic € o €/any Emissions
CO2 eq
Codi acció Títol Temàtica Tipo-
logia Calen-dari
Consum actual
Consum de l'acció Estalvi Cost
actual Cost de l'acció
Estalvi aconse-guit
Anys amortit-zació
Estalvi tCO2eq anual
1.3.2 Redacció d'un pla d'adequació de l'enllumenat públic
Enllumenat públic i semàfors
PDR Curt
termini - - 0,00 - - - 0 0,00
1.4.1
Fomentar la renovació de calderes domèstiques i l'ús d'electrodomèstics bitèrmics a través de bonificacions en les taxes del IBI o de la construcció
Sector domèstic
CP Curt
termini - - 0,00 - - - 0 84,69
1.5.1
Bonificació per il·luminar rètols amb leds, instal·lar calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar
Sector serveis AM Mig
termini - - 0,00 - - - 0 26,25
2.1.1
Renovació de la flota de vehicles municipals segons criteris de baixa emissió de CO2.
Flota de vehicles municipal (pròpia i externa)
CP Curt
termini 89.324,69 - 5.400,00 - - - 0 1,50
2.1.2
Enregistrar el consum i el kilometratge dels vehicles de la flota municipal
Flota de vehicles municipal (pròpia i externa)
AM Curt
termini - - 0,00 - - - 0 0,00
2.2.1
Gestionar el servei d'un autobús que vinculi Sant Iscle de Vallalta amb Sant Cebrià de Vallalta i l'hospital de Calella
Transport públic municipal
CP Mig
termini - - 0,00 - - - 0 0,00
113
Balanç d'energia (kWh) Balanç econòmic € o €/any Emissions
CO2 eq
Codi acció Títol Temàtica Tipo-
logia Calen-dari
Consum actual
Consum de l'acció Estalvi Cost
actual Cost de l'acció
Estalvi aconse-guit
Anys amortit-zació
Estalvi tCO2eq anual
2.3.1 Instal·lar carregadors d’energia elèctrica
Transport privat i comercial
CP Llarg
termini - - 0,00 - 5.800,00 - 0 0,00
2.3.2 Potenciar la borsa per compartir cotxe
Transport privat i comercial
CP Mig
termini - - 458.640,9 - 300 - 0 144,73
3.1.1
Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en cobertes d'equipaments municipals
Fonts d'energia renovables
ER Mig
termini - - 87.750,00 - 0 - - 21,06
3.1.2
Promoure la instal·lació de fotovoltaiques en sostres industrials
Fonts d'energia renovables
ER Llarg
termini - - 0,00 - - - 0 0,00
4.1.1 Redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
Planejament urbà
AM Mig
termini - - 0,00 - 118.000 - 0 0,00
4.2.1 Campanya de sensibilització per una mobilitat sostenible
Plans de mobilitat o transport
AM Mig
termini - - 0,00 - 6.000,00 - 0 229,47
4.2.2
Bonificació de l'impost de vehicles per afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i elèctrics
Plans de mobilitat o transport
PDR Curt
termini - - 0,00 - - - 0 91,78
114
Balanç d'energia (kWh) Balanç econòmic € o €/any Emissions
CO2 eq
Codi acció Títol Temàtica Tipo-
logia Calen-dari
Consum actual
Consum de l'acció Estalvi Cost
actual Cost de l'acció
Estalvi aconse-guit
Anys amortit-zació
Estalvi tCO2eq anual
5.1.1 Foment de la compra verda a l'Ajuntament
Requisits d'eficiència energètica
AM Curt
termini - - 0,00 - 1000 - 0 0,00
5.2.1
Recomanar al Consell Comarcal del Maresme exigir a l’empresa subministradora elèctrica que garanteixi l’aportació de renovables del 20%
Requisits d'energia renovable
ER Mig
termini - - 0,00 - - - 0 0,00
6.2.1
Bonificacions a la taxa d'escombraries per a la realització de compostatge casolà i ús de la deixalleria
Incentius fiscals i ajuts
AM Curt
termini - - 0,00 - - - 0 13,38
6.4.1 Projecte 50-50 a l'Escola Dones d'Aigua
Formació i educació ambiental
AM Mig
termini - - 125.904,5 - 1000 - 0 43,61
6.4.2
Comptador intel·ligent de visualització del consum elèctric a l'escola com a mesura d'educació ambiental
Educació ambiental AM
Mig
termini - - - - 100 - - 1,27
115
Balanç d'energia (kWh) Balanç econòmic € o €/any Emissions
CO2 eq
Codi acció
Títol Temàtica Tipo-logia
Calen-dari
Consum actual
Consum de l'acció
Estalvi Cost actual
Cost de l'acció
Estalvi aconse-guit
Anys amortit-zació
Estalvi tCO2eq anual
6.4.3
Organització de tallers ambientals sobre energies renovables, eficiència energètica i tractament de residus a l'escola i xerrades a la població en general
Residus
AM Curt
termini - - - - 0 - - 16,93
6.4.4
Destinar un espai al web de l’Ajuntament amb consells d’estalvi i eficiència energètica i un enllaç a una calculadora de CO2.
Residus
AM Curt
termini - - - - 500 - - -
6.4.5
Col·locació de cartells informatius als equipaments municipals que recordin la importància d'estalviar energia.
Cicle de l'Aigua AM
Curt
termini - - - - 100 - - 2,96
7.1.1 Campanya de reducció de residus
Residus AM Mig
termini - - 0,00 - 2.500,00 - 0 46,47
7.1.2
Foment del compostatge casolà i implantació de la recollida de la FORM
Residus AM Curt
termini - - 0,00 - 12.000,00 - 0 59,30
7.1.3
Foment de la recollida selectiva i en concret de la fracció paper i cartró
Residus AM Curt
termini - - 0,00 - 10.000,00 - 0 23,08
116
Balanç d'energia (kWh) Balanç econòmic € o €/any Emissions
CO2 eq
Codi acció
Títol Temàtica Tipo-logia
Calen-dari
Consum actual
Consum de l'acció
Estalvi Cost actual
Cost de l'acció
Estalvi aconse-guit
Anys amortit-zació
Estalvi tCO2eq anual
7.1.4 Creació d'una mini-deixalleria
Residus AM Curt
termini - - 0,00 - 30.000,00 - 0 32,05
7.2.1 Campanya d'estalvi d'aigua
Aigua AM Mig
termini - - 0,00 - 2.500,00 - 0 2,74
7.2.2
Promoció de l'aprofitament privat i públic de les aigües pluvials
Aigua AM Llarg
termini - - 0,00 - 5.000,00 - 0 2,74
7.3.1
Desenvolupar la planificació forestal amb criteris de conservació
Altres PDR Llarg
termini - - 0,00 - 8.000,00 - 0 0,00
TOTAL 819.036,04 430.737,48 920.888,59 53.523,9 265.540 34.394,2 1.004,15
117
6.- Pla de Seguiment
6.1.- Introducció
El present document pretén avaluar de forma contínua les accions proposades per
assolir la sostenibilitat energètica del municipi, com es va acordar en el corresponent
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.
El Pla de Seguiment ha d’aportar documentació detallada i completa seguint la
metodologia establerta i el tractament apropiat de les dades, com a eina de revisió i
millora de les actuacions. Amb la informació generada a partir d’aquest Pla de
Seguiment, el municipi haurà de presentar l’informe d’aquest seguiment bianualment,
indicant el compliment del PAES corresponent, a la Direcció General de Transport i
Energia de la Comissió Europea. Aquest informe s’elaborarà seguint la metodologia
establerta per la Diputació de Barcelona i en funció de la normativa europea vigent.
Aquest seguiment i el posterior informe, es realitzarà des dels serveis tècnics de
l’Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.
6.2.- Metodologia
El Pla utilitza diverses variables que caldrà que siguin calculades a partir de la
documentació aportada per al seu seguiment. El municipi haurà de recopilar i tractar
aquesta informació per obtenir les dades per comparar i comprovar que els objectius
de reducció s’estan complint.
La metodologia emprada segueix el següent esquema:
• Recerca i recopilació de dades de consums energètics originats pel terme
municipal i càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH)
associades
• Recerca i recopilació de dades de consums energètics originats per les
instal·lacions municipals i càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle
(GEH) associades
• Càlcul dels indicadors de seguiment del PAES.
• Avaluació de l’estat d’execució del PAES.
118
• Elaboració de l’informe de seguiment en funció del que estableix el Pacte
d’Alcaldes i Alcaldesses.
6.3.- Indicadors de seguiment
Els indicadors de seguiment del PAES: indiquen el compliment del compromís de la
reducció de les emissions en un 20% a través de les dades de les emissions de la
població i l’Ajuntament en concret. També s’inclou el càlcul dels indicadors objectiu i
els indicadors de seguiment establerts en cada acció.
Aquests indicadors estan basats en les emissions dels diversos sectors i per habitant,
calculats per els anys que s’han treballat les dades, es presenten a la taula 58, els
indicadors objectiu que es poden veure modificats per el compliment de les accions
incloses en el PAES, a la taula 59 i els indicadors de seguiment de cada acció a la 60.
Taula 50.- Càlcul dels indicadors objectiu del PAES, dades en tCO2eq del 2003 al 2010.
Indicadors 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Emissions totals 5.247,52 5.457,75 5.834,35 5.611,03 5.963,43
Emissions totals per habitant i any
5,27 5,37 5,33 4,81 5,00
Emissions àmbit PAES 4.275,76 4.546,92 5.014,68 4.934,35 5.161,34
Emissions àmbit PAES per habitant i any
4,30 4,48 4,58 4,23 4,33
Emissions àmbit Ajuntament
289,16 212,26
Emissions del sector transport
2.176,29 2.257,44 2.294,71 2.391,59 2.447,35
Emissions del sector residus
545,35 617,02 574,15 562,95 543,15 537,63 531,74
Emissions del sector aigua
15,15 58,62 54,95 58,96 39,44 38,27 35,79
Emissions del sector domèstic
1.270,76 1.311,17 1.693,81 1.617,73 1.787,75
Emissions del sector serveis
367,19 364,58 525,02 413,43 458,41
Per tal de veure l’evolució de cada un d’aquests indicadors es presenta una fitxa per
cada un d’ells.
119
Indicador: Emissions totals
Les emissions de GEH totals del municipi es calculen a partir de totes les emissions
derivades per font d’energia tenint en compte, també, les emissions associades a la
gestió de residus.
Les emissions de cada font d’energia s’obtenen a partir dels consums corresponents,
multiplicat pel factor d’emissió de cada cas.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per any (t CO2 eq/any).
Evolució de les emissions totals
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H
Obtenció de dades:
Els valors dels consums
s’obtenen a partir de l’Institut
Català de l’Energia (ICAEN).
La tendència observada durant el període 2003-
2007 és a augmentar.
La tendència desitjada per a l’escenari 2020 és la
reducció de les emissions totals de GEH del
municipi.
120
Indicador: Emissions totals per habitant
Les emissions de GEH totals per habitant es calculen a partir de les emissions de
GEH totals del conjunt del municipi en relació al nombre d’habitants de l’any en
qüestió.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per habitant i any
(t CO2 eq/hab·any).
Obtenció de dades:
Els valors dels consums i
dels habitants s’obtenen a
partir de l’Institut Català de
l’Energia (ICAEN) i de
l’Institut d’Estadística de
Catalunya (IDESCAT).
La tendència observada durant el període 2003-2007
és a disminuir lleugerament.
La tendència desitjada per a l’escenari 2020 és la
reducció de les emissions totals de GEH de cada
habitant a l’any.
Evolució de les emissions totals per habitant
0
2
4
6
8
10
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H/h
abita
nt
121
Indicador: Emissions àmbit PAES
Les emissions de GEH de l’àmbit PAES es calculen a partir de totes les emissions
derivades dels sectors domèstic, transport, serveis, aigua i residus.
Les emissions de cada sector s’obtenen a partir dels consums corresponents, multiplicat
pel factor d’emissió de cada cas.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per any (t CO2 eq/any)
Evolució de les emissions àmbit PAES
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H
Obtenció de dades:
Els valors dels consums s’obtenen a
partir de l’Institut Català de l’Energia
(ICAEN) i de l’Institut d’Estadística de
Catalunya (IDESCAT).
La tendència observada durant el període
2003-2007 és a augmentar.
La tendència desitjada per a l’escenari
2020 és la reducció de les emissions de
l’àmbit PAES en un 20%.
122
Indicador: Emissions àmbit PAES per habitant
Les emissions de GEH de l’àmbit PAES per habitant es calculen a partir de les
emissions de GEH de l’àmbit PAES en relació al nombre d’habitants de l’any en
qüestió.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per habitant i any
(t CO2 eq/hab·any)
Evolució de les emissions PAES per habitant
0
2
4
6
8
10
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H/h
abita
nt
Obtenció de dades:
Els valors dels consums i les dades de la
població s’obtenen a partir de l’Institut
Català de l’Energia (ICAEN) i de l’Institut
d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
La tendència observada durant el període
2003-2007 és a mantenir-se en el pas del
temps.
La tendència desitjada per a l’escenari
2020 és la reducció de les emissions de
l’àmbit PAES de cada habitant a l’any.
123
Indicador: Emissions àmbit Ajuntament
Les emissions de GEH de l’Ajuntament es calculen a partir de totes les emissions
associades als equipaments municipals, l’enllumenat públic, semàfors i la flota de
vehicles (municipal i externa).
El conjunt de les emissions s’obtenen a partir dels consums corresponents, multiplicat pel
factor d’emissió de cada cas.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per any (t CO2 eq/any)
Evolució de les emissions àmbit Ajuntament
0
150
300
450
600
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
tone
s de
GE
H
Obtenció de dades:
Els valors dels consums s’obtenen a partir
de les factures anuals d’electricitat,
combustibles líquids i gasos liquats de
petroli de cada equipament o
infraestructura municipal.
La tendència observada durant els anys
estudiats (2005 i 2010) és a disminuir.
La tendència desitjada per a l’escenari
2020 és la reducció de les emissions
derivades de l’àmbit corresponent a
l’Ajuntament.
124
Indicador: Emissions del sector transport
Les emissions de GEH del sector transport es calculen a partir de les emissions
derivades del parc de vehicles corresponent al municipi.
Les emissions del parc de vehicles del municipi s’obtenen a partir dels consums de
benzines i gasoil A, multiplicat pel factor d’emissió de cada cas.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per any (t CO2 eq/any)
Evolució de les emissions del sector transport
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H
Obtenció de dades:
Els valors dels consums s’obtenen a
partir de la l’Institut Català de l’Energia
(ICAEN) i de l’Institut d’Estadística de
Catalunya (IDESCAT).
La tendència observada durant el període
2003-2007 és a augmentar
progressivament.
La tendència desitjada per a l’escenari
2020 és la reducció de les emissions
derivades del sector transport com a part
del compromís del PAES.
125
Indicador: Emissions del sector residus
Les emissions de GEH del sector residus del municipi es calculen a partir de totes les
emissions derivades de la gestió de cada fracció de residus.
Les emissions de cada fracció de residus s’obtenen a partir de les tones corresponents
generades de cada fracció, multiplicat pel factor d’emissió de cada cas.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per any
(t CO2 eq/any).
Evolució de les emissions del sector residus
0
500
1.000
1.500
2.000
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H
Obtenció de dades:
Els valors de la generació de residus
de cada fracció s’obtenen a partir de
l’Agència de Residus de Catalunya.
La tendència observada durant el període
2003-2007 és a disminuir lleugerament
després d’un augment puntual el 2004.
La tendència desitjada per a l’escenari 2020
és la reducció de les emissions de GEH del
sector residus.
126
Indicador: Emissions del sector aigua
Les emissions de GEH del sector aigua es calculen a partir de totes les emissions
derivades de la depuració, potabilització i bombament de l’aigua que es consumeix al
municipi.
Les emissions de cada procés del cicle de l’aigua municipal s’obtenen a partir dels volums
d’aigua depurats, els consums elèctrics de la potabilització i el bombament proporcional al
nombre d’habitants del municipi i multiplicat pel factor d’emissió de cada cas.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per any
(t CO2 eq/any).
Evolució de les emissions del sector aigua
0
25
50
75
100
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H
Obtenció de dades:
Els valors necessaris s’obtenen de
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la
pròpia depuradora, les factures elèctriques
de les bombes d’impulsió i de l’empresa
potabilitzadora.
La tendència observada durant el període
2003-2007 és a disminuir progressivament.
La tendència desitjada per a l’escenari
2020 és la reducció de les emissions
associades al consum d’aigua.
127
Indicador: Emissions del sector domèstic
Les emissions de GEH del sector domèstic es calculen a partir de totes les emissions
derivades de les diferents fonts d’energia utilitzades en aquest sector.
Les emissions de cada font d’energia s’obtenen a partir dels consums d’energia
elèctrica, de combustibles líquids i de GLP, que corresponen al sector domèstic,
multiplicat pel factor d’emissió de cada cas.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per any
(t CO2 eq/any)
Evolució de les emissions del sector domèstic
0
500
1.000
1.500
2.000
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H
Obtenció de dades:
Les dades dels consums s’obtenen a
partir de l’Institut Català de l’Energia
(ICAEN) i de l’Institut d’Estadística de
Catalunya (IDESCAT).
La tendència observada durant el període
2003-2007 és a augmentar.
La tendència desitjada per a l’escenari
2020 és la reducció de les emissions
associades al sector domèstic.
128
Indicador: Emissions del sector serveis
Les emissions de GEH del sector serveis es calculen a partir de totes les emissions
derivades de les diferents fonts d’energia utilitzades en aquest sector.
Les emissions de cada font d’energia s’obtenen a partir dels consums d’energia
elèctrica, de combustibles líquids i de GLP, que corresponen al sector serveis,
multiplicat pel factor d’emissió de cada cas.
El valor s’expressa en tones de CO 2 equivalent per any
(t CO2 eq/any)
Evolució de les emissions del sector serveis
0
200
400
600
800
1.000
2003 2004 2005 2006 2007
tone
s de
GE
H
Obtenció de dades:
Les dades dels consums s’obtenen a
partir de l’Institut Català de l’Energia
(ICAEN) i de l’Institut d’Estadística de
Catalunya (IDESCAT).
La tendència observada durant el període
2003-2007 és a augmentar.
La tendència desitjada per a l’escenari 2020
és la reducció de les emissions associades al
sector serveis.
129
Aquest apartat també inclou els indicadors objectiu que es veuran modificats amb
l’execució del pla d’acció. Hi ha 8 indicadors objectiu que es descriuen a continuació:
o Consum final d’Energia total:
EE: Energia elèctrica; GN: Gas Natural; CL: Combustibles líquids; GLP: Gasos
liquats del petroli; EPL: Energia de producció local (Ajuntament).
o Consum final d’energia de l’Ajuntament: consum de tota l’energia
consumida pels equipaments municipals.
o Producció local d’energies renovables en relació al nombre d’habitants
del municipi.
o Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total
d’energia.
o Intensitat energètica local:
o Abastament d’aigua municipal
Abastament d’aigua municipal: Consum domèstic + Industrial + Serveis i
equipaments municipals + pèrdues en la xarxa de distribució.
o Percentatge de recollida selectiva
o Mobilitat de la població
Núm. total de desplaçaments: a peu + bicicleta + transport públic + vehicle privat.
Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL)
Núm. d’habitants
Consum total d’Energia
PIB municipal
Abastament d’aigua municipal (litres)
Núm. d’habitants x 365 dies
Núm. desplaçaments amb vehicle privat *100
Núm. total de desplaçaments
130
Els indicadors objectiu es calculen a la taula 59.
Taula 51.- Càlcul dels indicadors objectiu.
Nom Valor Unitats Any Font Consum final d’energia total 15,18 MWh/habitant 2007 Vàries Consum final d’energia de l’Ajuntament
859,35 MWh 2010 Ajuntament
Grau d’autoabastament amb energies renovables
0 % 2011 Ajuntament
Producció local d’energies renovables
0 kWh 2011 Ajuntament
Intensitat energètica local - kWh/€ IDESCAT Abastament d’aigua municipal 162,09 l/hab i dia 2010 ACA Percentatge de recollida selectiva 22,08 % 2009 ARC Mobilitat de la població 48,06 % 2001 IDESCAT
D’altra banda es calculen els indicadors establerts en les diferents accions que
conformen el PAES, i s’agrupen en la taula 60.
Taula 52.- Càlcul dels indicadors de les accions que formen part del PAES de Sant Iscle de
Vallalta.
Codi acció
Indicador de seguiment Valor 2005 Valor 2007 Valor
2010 unitats
1.1.1 Consum anual de gasoil dels equipaments 73.275,0 - 133.116,2 kWh
1.1.2 Consum energètic de l'Ajuntament 42.269,0 - 37.150,00 kWh
1.1.3 i
6.4.5
Consum energètic dels equipaments 155.862,0 - 341.911,2 kWh
1.1.4 Consum elèctric dels equipaments 82.587,0 - 118.513,4 kWh
1.3.1 % de VSAP 0,0 - 0,00 %
1.4.1 Consum anual d’energia al sector domèstic 4.479.054,8 4.908.451,34 - kWh/any
1.5.1 Consum energètic del sector Serveis 1.198.574,4 1.117.579,81 - kWh/any
2.1.1
% de vehicles de baixa emissió de CO2 respecte el total 0,0 - 0,00 %
2.2.1 Quantificació d’usuaris del transport públic - - - usuaris
2.3.1 Núm. de carregadors elèctrics al carrer 0,0 - 0,00 unitats
3.1.1 kW venuts a xarxa 0,0 - 0,00 kWh/any
4.2.2 Consum energètic en el sector transport 9.172.819,1 9.748.201,88 kWh/any
5.1.1
% de productes comprats amb criteris de compra verda 0,0 0,00 %
6.2.1 Visites anuals a la deixalleria - - - visites
6.4.1 i
6.4.2
Consum energètic anual a l'escola 50.759,5 - 139.281,8 kWh/any
131
6.4.3 Núm. de tallers organitzats per any - - - unitats
6.4.4 Estadístiques de visites al web - - - visites
7.1.1 Tones anuals de residus produïts 733,06 759,77 - tones/any
7.1.2 i
6.2.1
Nombre de compostadors distribuïts - - - unitats
7.1.3 i
7.1.4
Recollida selectiva
133,38 175,81 - tones/any
7.2.1 Consum d’aigua per habitant i dia 176,98 162,09 - litres/hab·dia
7.2.2
Habitatges amb sistemes de recollida d’aigües pluvials - - - unitats
7.3.1
Percentatge de superfície boscosa del municipi amb pla de gestió forestal. - - - %
6.4.- Avaluació de l’estat d’execució del Pla d’Acc ió
Per avaluar l’estat d’execució del PAES es distingiran les accions com a:
• Finalitzades
• Realitzades parcialment
• En curs
• No realitzades
Taula 53.- Valoració de l’estat d’execucions de les accions.
Codi
acció Acció Finalitzada
Realitzada
parcialment En curs
No
realitzada
1.1.1
Substitució de les calderes d'equipaments per calderes de biomassa i instal·lació d'un mini-district heating
1.1.2
Instal·lació de sistema de climatització VRV a l’Ajuntament
1.1.3
Millora dels aïllaments dels equipaments
1.1.4
Substitució de bombetes i fluorescents per d'altres de baix consum o leds
1.1.5 Instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors
132
1.1.6
Creació de la figura del gestor energètic (a temps parcial): control de factures, comptadors...
1.3.1
Execució de l'auditoria de l'enllumenat i millora de la seva eficiència energètica
1.3.2 Redacció d’un Pla d’Adequació de l’Enllumenat Públic.
1.4.1
Fomentar la renovació de calderes domèstiques i l’ús d’electrodomèstic bitèrmics a través de bonificacions en les taxes del IBI o de la construcció.
1.5.1
Bonificacions per il·luminar rètols amb leds, instal·lar calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar.
2.1.1
Renovació de la flota de vehicles municipals segons criteris de baixa emissió de CO2.
2.1.2
Enregistrar el consum i quilometratge de cada vehicle de la flota municipal
2.2.1
Gestionar el servei d'un autobús que vinculi Sant Iscle de Vallalta amb Sant Cebrià de Vallalta i l'hospital de Calella
2.3.1 Instal·lar carregadors d’energia elèctrica
2.3.2
Creació d'una borsa local per compartir cotxe
3.1.1
Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta de l'escola 20kW
3.1.2
Promoure la instal·lació de fotovoltaiques en sostres industrials
4.1.1
Redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
4.2.1 Campanya de sensibilització per una mobilitat sostenible
4.2.2
Bonificació de l’impost de vehicles per afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i elèctrics.
5.1.1
Foment de la compra verda a l'Ajuntament
5.2.1
Recomanar al Consell Comarcal del Maresme exigir a l’empresa subministradora elèctrica que garanteixi l’aportació de renovables del 20%.
133
6.2.1
Bonificacions a la taxa d'escombraries per a la realització de compostatge casolà i ús de la deixalleria
6.4.1 Projecte 50-50 a les escoles
6.4.2
Comptador intel·ligent de visualització del consum elèctric a les escoles
6.4.3
Organització de tallers ambientals sobre energies renovables, eficiència energètica i tractament de residus a l’escola i xerrades a la població en general
6.4.4
Destinar un espai al web de l’Ajuntament amb consells d’estalvi i eficiència energètica, assessorament i informació per la gestió energètica i un enllaç a una calculadora de CO2.
6.4.5
Col·locació de cartells informatius als equipaments municipals que recordin la importància d'estalviar energia
7.1.1 Campanya de reducció de residus
7.1.2
Foment del compostatge casolà i implantació de la recollida de la FORM
7.1.3
Foment de la recollida selectiva i en concret de la fracció paper i cartró
7.1.4 Fer una deixalleria o mini-deixalleria
7.2.1 Campanya d’estalvi d’aigua
7.2.2
Promoció de l’aprofitament privat i públic de les aigües pluvials
7.3.1
Desenvolupar la planificació forestal amb criteris de conservació
En resum, es conclou que durant la redacció del PAES a l’any 2011, l’estat és el
següent:
- Accions finalitzades: 6%
- Accions parcialment realitzades: 0 %
- Accions en curs: 26 %
- Accions no realitzades : 69 %
![SELVA VALLÈS ORIENTAL · 2020. 3. 4. · Sant Iscle de Vallalta [ san tiskl alt ] Sant Iscle, titular de la parròquia; Vallalta, en la documentació antiga Valle Alta (s. XI), grafia](https://img.pdfslide.es/doc/110x75/611a41714da9d06d4d5f84ef/selva-valls-2020-3-4-sant-iscle-de-vallalta-san-tiskl-alt-sant-iscle.jpg)
