PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPALcastellarribera.ddl.net/fotos/castellarribera/poum/ISA CASTELLAR D… · davallada (197h. el 1975, 166 h. el 1989 i 160 h. el 1991). La carretera

- DOCUMENT EN TRÀMIT D’APROVACIÓ INICIAL -

PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL

AJUNTAMENT DE CASTELLAR DE LA RIBERA

INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

CASTELLAR DE LA RIBERA (Lleida), Octubre de 2009


Redacció del POUM DE CASTELLAR DE LA RIBERA:

JOAN CAROL GILIBERT ARQUITECTE

JAUME CUADRENCH BERTRAN

ARQUITECTE TÈCNIC

Redacció del Informe Sostenibilitat Ambiental del POUM del Municipi de Castellar de la Ribera

EQUIP: JOAN BAYLINA VIVES

JORDI GRANÉ VILASECA SERGI GONFAUS SOLÉ

JOAN CASTELLA I GENER ENGINYERS INDUSTRIALS

COL·LABORADORS:

EVA VILADRICH AUGUETS ENGINYERA DE FORESTS

MARIA GRAU CASTELLA BIÒLOGA

COORDINADOR:

JOAN CASTELLA i GENER ENGINYER INDUSTRIAL


SUMARI

1 INTRODUCCIÓ 5

2 DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS 6

2.1 ÀMBIT D’ACTUACIÓ 6 2.2 CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL 6 2.3 DESCRIPCIÓ ASPECTES AMBIENTAL RELLEVANTS DE CASTELLAR DE LA RIBERA 7 2.3.1 DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC 7 2.3.2 DESCRIPCIÓ DEL MEDI BIOLÒGIC 18 2.3.3 ESPAIS NATURALS PROTEGITS 22 2.3.4 ASPECTES SOCIOECONÒMICS 33 2.3.5 PATRIMONI HISTÒRIC CULTURAL 38 2.3.6 ÀREES DE RISC PER A LA SEGURETAT I EL BENESTAR DE LES PERSONES 42 2.4 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL D’OBLIGACIÓ 52 2.4.1 LEGISLACIÓ SECTORIAL EN MATÈRIA AMBIENTAL 52 2.4.2 NORMATIVA I DOCUMENTS DE REFERÈNCIA A NIVELL EUROPEU I INTERNACIONAL 58 2.4.3 LEGISLACIÓ EN PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC 64 2.5 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS 69 2.5.1 PRINCIPALS OBJECTIUS AMBIENTALS 69 2.5.2 OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS DEL POUM 70

3 ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ PROPOSADES 72

3.1 DESCRIPCIÓ ALTERNATIVES CONSIDERADES 72 3.1.1 ALTERNATIVA ZERO. LA NO REALITZACIÓ DEL POUM 72 3.1.2 ALTERNATIVA 1. POTENCIALITAT URBANÍSTICA DE CASTELLAR DE LA RIBERA 74 3.1.3 ALTERNATIVA 2. POTENCIALITATS NATURALS I PAISATGISTIQUES DEL TERRITORI 75 3.2 ANÁLISIS DE ALTERNATIVES 76 3.2.1 ALTERNATIVA ZERO. LA NO REALITZACIÓ DEL POUM 76 3.2.2 ALTERNATIVA 1. POTENCIALITAT URBANÍSTICA DE CASTELLAR DE LA RIBERA 76 3.2.3 ALTERNATIVA 2. POTENCIALITATS NATURALS I PAISATGISTIQUES DEL TERRITORI 77 3.3 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA 78

4 DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA ADOPTADA 79

4.1 DESCRIPCIÓ DE LES REPERCUSSIONS SOBRE EL MEDI 79 4.1.1 DISPOSICIONS GENERALS 79 4.1.2 PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS 80 4.1.3 REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES 80 4.1.4 REGULACIÓ DE SÒL URBÀ 80 4.1.5 REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE 80 4.1.6 REGULACIÓ DE SÒL NO URBANITZABLE 81 4.1.7 PROTECCIÓ DEL PATRIMONI 81 4.2 SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ 82 4.2.1 IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ 82 4.2.2 DEMANDES RECURSOS NATURALS DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA 83 4.2.3 INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA 84 4.2.4 GESTIÓ DE RESIDUS DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA 84 4.3 MESURES PREVISTES PER A LA PRESERVACIÓ I MILLORA DEL MEDI AMBIENT 84 4.3.1 DISPOSICIONS GENERALS 85 4.3.2 PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS 87 4.3.3 REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENTS DE SISTEMES 88 4.3.4 REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ 90 4.3.5 REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE 91 4.3.6 REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 91 4.3.7 PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL 92


5 IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS 93

5.1 EFECTES DERIVATS DEL DESENVOLUPAMENT DEL POUM 96 5.1.1 QUALITAT AMBIENTAL 96 5.1.2 AIGUA 96 5.1.3 ATMOSFERA 97 5.1.4 RESIDUS 97 5.1.5 MEDI NATURAL 98 5.2 EFECTES DERIVATS DE L’EXECUCIÓ DE LES OBRES I DE L’ACTIVITAT NORMAL DEL MUNICIPI 99

6 AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS 101

6.1 VERIFICACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA CONGRUÈNCIA DEL PLA AMB ELS REQUERIMENTS AMBIENTALS 101 6.1.1 QUALITAT AMBIENTAL 101 6.1.2 AIGUA 102 6.1.3 ATMOSFERA 102 6.1.4 RESIDUS 104 6.1.5 MEDI NATURAL 104 6.2 AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA 106 6.3 MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES 107 6.3.1 FASE D’EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT 108 6.3.2 FASE DE SEGUIMENT 114

7 SÍNTESI DE L’ESTUDI 121

7.1 INTRODUCCIÓ 121 7.2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 121 7.2.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI 121 7.2.2 OBJECTIUS DE RANG SUPERIOR 122 7.2.3 FIGURES DE PROTECCIÓ D’ESPAIS NATURALS 123 7.2.4 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PEL POUM 123 7.3 DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES 124 7.3.1 ALTERNATIVA ZERO. LA NO REALITZACIÓ DEL POUM 124 7.3.2 ALTERNATIVA 1. POTENCIALITAT URBANÍSTICA DE CASTELLAR DE LA RIBERA 124 7.3.3 ALTERNATIVA 2. POTENCIALITATS NATURALS I PAISATGISTIQUES DEL TERRITORI 124 7.3.4 AVALUACIO D’ALTERNATIVES 124 7.4 IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS 125 7.5 AVALUACIÓ GLOBAL DEL POUM 126 7.6 DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ 127

INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL POUM – CASTELLAR DE RIBERA


Ref.0746ISA

Pàgina 5 Octubre 2009


1 INTRODUCCIÓ

El 21 de juny de 2002 va entrar en vigor la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, la qual en el seu preàmbul posa clarament de manifest el seu compromís amb el desenvolupament sostenible, destacant-lo com un dels tres eixos vertebradors de la Llei. En el seu Article 59, la llei d’Urbanisme determina que, entre altra documentació, els plans d’ordenació urbanística municipal per tal de que siguin formalitzats han de presentar la documentació mediambiental adequada i, com a mínim, un informe mediambiental. Posteriorment aquesta Llei sofreix una modificació que és veu plasmada en la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, i que introdueix alguns canvis destacats com ara en el contingut de l’informe ambiental que ha de ser el que s’estableix en l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. Aquestes noves determinacions normatives en matèria urbanística a Catalunya han sigut refoses a través del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme. El 28 d’abril de 2006 va ser aprovada la Llei Estatal 9/2006 sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, la qual transposa la directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell. L’entrada en vigor d’aquesta llei suposa la realització d’un procés d’avaluació ambiental estratègica dels plans i programes el qual s’inicia amb la fase de determinació de l’abast i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental. Posteriorment, un cop definida de manera concreta la proposta de planejament, es redacta l’informe de sostenibilitat ambiental amb el contingut de l’article 8 i annex I de la llei. El present Informe ambiental preliminar està redactat segons les determinacions establertes a la Llei 1/2005, de 26 de juliol, d’urbanisme, al Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret 305/2006 de 18 de juliol, la Llei 3/2009, del 10-03-2009, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics, el Decret-llei 1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística i la Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl.



Ref.0746ISA



2 DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS

2.1 ÀMBIT D’ACTUACIÓ

El terme municipal de Castellar de la Ribera es troba a la part central de la conca mitjana de la ribera Salada, que el travessa d’ E a W. Limita al S amb Pinell de Solsonès, i la serra de Torregassa el separa a llevant d’Olius; al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la ribera Salada, termeneja amb Lladurs. Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn (serra d’Oliana). Al sector de migdia, s’hi pot accedir per la carretera de Solsona a Sant Climenç. A part de la ribera Salada el municipi de Castellar de la Ribera es troba regat per les aigües dels afluents de la meteixa ribera Salada com pot ser la rasa de les Grioles a l’oest del municipi, o per la riera del Baell al Nord i la riera de Madrona al sud. La població ha estat tradicionalment escassa; s’estabilitzà al voltant dels 300 habitants al segle XVIII i modernament ha arribat als 400, però des del 1960 hi ha una lenta i gradual davallada (197h. el 1975, 166 h. el 1989 i 160 h. el 1991). La carretera de Solsona C-26 creua el municipi gairebé per la seva part central en la direcció oest-est i és el principal eix de comunicació del municipi i d’unió amb el municipi de Solsona. Pel que fa als equipaments esportius, Castellar té un camp de futbol i una pista poliesportiva. El terme municipal de Castellar de la Ribera es de 60,12 km² i una altitud mitjana de 657 metres. On la població, 159 habitants l’any 2008, es troba dispersa per les diferents parròquies. 2.2 CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL

A tall de resum, a continuació s’explica la classificació i qualificació del sòl, Castellar de la Ribera avui en dia no gaudeix de cap figura urbanística.



Ref.0746ISA



2.3 DESCRIPCIÓ ASPECTES AMBIENTAL RELLEVANTS DE CASTELLAR DE LA RIBERA

2.3.1 DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC

2.3.1.1 Àmbit territorial

El terme municipal de Castellar de la Ribera pertany al Solsonès, comarca que se situa a la zona central de Catalunya i que té per límits les comarques de la l’Alt Urgell , el Berguedà, el Bages, l’Anoia, la Segarra i la Noguera. El municipi de Castellar de la Ribera, amb 60 km2 d’extensió i una altitud mitjana de 657 m, es troba damunt la riba esquerra de la ribera Salada, a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb l’Alt Urgell (Bassella). Limita al S amb Pinell de Solsonès, i la serra de Torregassa el separa a llevant d’Olius; al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la ribera Salada, termeneja amb Lladurs. Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn (serra d’Oliana). Al sector de migdia, s’hi pot accedir per la carretera de Solsona a Sant Climenç. Les comunicacions al municipi de Castellar de la Ribera tenen com a principals eixos la Carretera C-26. , la carretera de Solsona C-26 creua el municipi gairebé per la seva part central en la direcció oest-est i és el principal eix de comunicació del municipi i d'unió amb el municipi de Solsona, a més d’una extensa xarxa de carreteres de muntanya i pistes forestals. El municipi de Castellar de la Ribera està format per quatre parròquies, la de Castellar de la Ribera, Clarà, Ceuró i Pampa. 2.3.1.2 Clima i meteorologia

La zona està caracteritzada per un clima Mediterrani templat fresc, Mediterrani fresc. Cal tenir, però en compte que el municipi està situat entre el 450 i 1000 metres i per tant es pot produir certa variació de temperatures i humitat en funció de l'estrat. Pel que fa al règim d'humitat, els índex d'humitat mensuals i anuals, la pluja de rentat, la distribució estacional de la pluviometria, el defineixen com Mediterrani sec- Mediterrani humit. Les precipitacions oscil·len entre 600mm i 700 mm anuals, de les quals cau aproximadament una quarta part durant l’estiu.



Ref.0746ISA



En quant a temperatures, l’hivern fred (mitjana entre 5º i 10º) corresponen a tres mesos, i l’estiu no és gaire calorós, amb temperatures subestivals (entre 15º i 20º) de juny a setembre. Amés altitud, les temperatures baixen i les precipitacions augmenten, però no es disposa de dades concretes que permetin precisar més sobre aquesta variació. Les dades sobre la meteorologia del municipi de Castellar de la Ribera s’han obtingut de les següents fonts: el Servei Meteorològic de Catalunya, concretament de l’anuari meteorològic de l’estació de Lladurs, i del Sistema d’informació Geogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

DADES ESTACIÓ METEREOLÒGICA DE LLADURS Variables Valor mig anual Any 2003 2002 2001 Mitja Precipitació total acumulada: 767,2 644,2 516,5 642,6 Temperatura mitjana: 12,6 11,8 12,0 12,1 Mitjana de les temperatures màximes: 18,4 17,7 18,1 18,1 Mitjana de les temperatures mínimes: 7,5 6,7 6,6 6,9 Temperatura màxima absoluta: 37 35,5 37,4 36,6 Temperatura mínima absoluta: -8,2 -5,3 -12,9 -8,8 Velocitat mitjana del vent: 1,2 1,1 1,2 1,2 Direcció dominant: NE NE Humitat relativa mitjana: 65 67 65 65,8 Irradiació global mitjana diària: 15,2 15,1 16,0 15,4

Taula 1: Dades de l’anuari 2001, 2002 i 2003 de l’estació meteorològica de Lladurs Font: el Servei Meteorològic de Catalunya

A continuació es presenta el gràfic ombrotèrmic de l’estació de Lladurs amb mitjanes dels anys 1965 a 1994. El gràfic ombrotèrmic permet analitzar diferents variables del territori d’estudi: la primera és una caracterització del règim pluviomètric i de temperatures de la zona. Alhora també serveix per fer una aproximació a clima de la zona d’estudi i per tant donar una idea la possible vegetació actual i potencial del municipi segons les variables climatològiques.



Ref.0746ISA



0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Sept

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Dec

embr

e

Prec

ipita

ció

(mm

)

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

Tem

pera

tura

(ºC

)

Precipitació T.mitjana

Gràfic 1: Diagrama Ombrotèrmic de l’estació de LLadurs (1998-2006)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Servei Metereològic de Catalunya.

En el diagrama ombrotèrmic de l’estació de Lladurs es pot veure que els mesos d’hivern son els mes secs. Tot i això, també durant l’estiu que es quant tenim les temperatures més altes i trobem una disminució de les precipitacions, fet que pot representar una manca d’aigua, encara que no s’arribaria a produir una parada vegetativa degut a l’estrès hídric a l’estiu. Segons la classificació de Thornthwaite, a l’àrea d’estudi hi ha un dèficit hídric de 0 a 100 mm d’aigua anuals.(Font: Atles Climàtic del Sistema d’Informació Geogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat). El dèficit hídric calcula la diferència entre l’evapotranspiració potencial i l’evapotranspiració real. Així, com més gran és la diferència entre les dues evapotranspiracions, menys garantides estan les necessitats hídriques de les plantes. L’escala d’aquest índex va d’un dèficit més gran de 500 mm a 0 mm. 2.3.1.3 Geologia

El terme municipal de Castellar de la Ribera s’emplaça als Pre-Pirineus, serralada rectilínia amb orientació est-oest paral·lela al Sud dels Pirineus, aquesta te uns 450 km de longitud i una amplada màxima de 150 km en el seu sector central.



Ref.0746ISA



Descripció litològica

Imatge 1: Mapa geològic del municipi de Castellar de la Ribera Font: Departament de Medi ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.



Ref.0746ISA



Litologia Predominant: Margocalcàries

Limolites calcàries i lutites vermelles amb intercalacions de capes de gresos i conglomerats. Aquesta unitat presenta intercalacions conglomeràtiques. Inclou materials de la formació "molassa de Solsona”. Ambient fluvial distal. Era: Cenozoic, Període: Paleogen, Època: Oligocè, Edat: Oligocè.

Litologia Predominant: Lutites

A la zona de la vall de la conca de la Ribera Salada, hi podem trobar a més de les lutites intercalacions de capes de gresos i conglomerats. Era: Cenozoic, Període: Paleogen, Època: Oligocè Superior, Edat: Catià.

Litologia Predominant: Graves

A la Vall de la Ribera Salada trobem una terrassa fluvial constituïda per nivells de graves i sorres de morfologies arrodonides i d’ordre generalment centimètric o decimètric, matriu o clast suportats, amb estructures de corrent com granoclassificacions i laminacions, i amb intercal·lacions de nivells lutítics. També s’hi troben llims i argiles de tonalitats gris-ocre que poden englobar clasts de diferents litologies i tamanys, generalment amb escassa organització interna. Es tracta de rebliments de valls de fons pla amb una dinàmica mixta d’aports, tant al·luvials com de vessant. Era: Cenozoic, Període: Quaternari, Època: Holocè

Litologia Predominant: Graves

Als serrats de la part sud del municipi, en els afluents de la riera de Madrona, trobem graves, sorres, llims, argiles i localment blocs, que formen els dipòsits de les lleres actuals de les rieres i dels torrents. Era: Cenozoic, Període: Quaternari, Època: Holocè

Litologia Predominant: Gresos

Gresos arcòsics, lutites vermelles i conglomerats. Els gresos resalten pel color blanc i presenten estratificació encreuada. Era: Cenozoic, Període: paleogen, Època: Oligocè, Edat: Oligocè



Ref.0746ISA



2.3.1.4 Hidrologia

2.3.1.4.1 Hidrologia superficial El municipi de Castellar de la Ribera pertany en la seva totalitat a la conca hidrogràfica del Segre, limitant a la part est del municipi amb la conca hidrogràfica del Llobregat.

Imatge 2: Conques hidrogràfiques i xarxa hidrogràfica Font: Departament de Medi ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

El curs principal que travessa el terme municipal de Castellar de la Ribera és la Ribera Salada, al qual desguassen la majoria de barrancs i altres cursos que es formen amb les aigües més altes del terme, que pertanyen a la conca del Segre.



Ref.0746ISA



La Ribera Salada per la esquerra rep les aigües de la Rasa de Vilatovar i de la rasa de les Grioles que recullen les aigües de la vessant sud, a part dels torrents que recullen l’aigua i la envien a la Ribera Salada. Per la dreta la Ribera Salada rep les aigües del Barranc de Querol el qual recull les aigües de la vessant oest del municipi de Lladurs. Més al nord i ja tocant al municipi de Oliana trobem la riera del Baell que recull les aigües del nord del municipi de Lladurs i desemboca a la Ribera Salada ja dins el municipi de la Bassella. Al sud les aigües es recullen al barranc dels Apòstols, al barranc de Sant Tirs, la Rasa de Pujol, la Rasa de Bavià, la Rasa de Vilamosa i la Rasa de Can Mas, els quals desguassen a la riera de la Madrona, situada a cavall del sud del municipi de Castellar de la Ribera i el nord del municipi de Pinell de Solsonès. Segons el document IMPRESS el nivell ecològic dels espais fluvials del terme municipal de Pinell del Solsonès estan en bon estat ecològic, aquest estat és degut principalment a la manca de pressions sobre les masses d’aigua del municipi.

2.3.1.4.2 Hidrologia Subterrània “Les aigües subterrànies, a més dels ecosistemes que constitueixen per sí mateixes en el medi hipogeu, tenen un paper fonamental en els ecosistemes de ribera, així com a origen i suport de les zones humides”. (Font: web del DMAH) L’àmbit d’estudi està inclòs en les unitats del Oligocè detrític de Solsona, de la qual es disposen dades dels punts de control, per al 2001 i el 2003 i que mostren que els valors de sulfats i nitrats estan per sota dels valors paramètrics. Les principals formacions aqüíferes d’aquesta àrea estan entre l’aqüífer càrstic d’origen calcari del Juràssic-Cretàcic i l’aqüífer lliure format per materials quaternaris. Consultada la documentació aportada per la Generalitat, es detecta no hi ha cap aqüífer catalogat en el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, en el qual s’estableixen les mesures de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb els aqüífers de Catalunya.



Ref.0746ISA



Cal destacar que el municipi de Castellar de la Ribera no està considerada com a zona vulnerable segons recull l’annex del Decret 283/1996, de 21 d’octubre, que transposa la Directiva 91/676/CEE de protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats d’origen agrari de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. El decret 283/1996 de 21 d’octubre designa les àrees vulnerables a aquesta contaminació al territori català. D’acord amb aquesta normativa, s’han establert sis zones vulnerables que conformen l'esmentada xarxa. Els paràmetres controlats són: anions i cations majoritaris, compostos nitrogenats (NO3, NO2, NH4) i els metalls formulats en els pinsos destinats a l’alimentació del bestiar (Fe, Mn, Co, Zn, Se, Cu). 2.3.1.5 Paisatge

El municipi de Castellar de la Ribera es troba en la regió anomenada del altiplans i conques centrals catalanes. Concretament, es tracta de conjunt d’altiplans i serralades que es despengen dels contraforts dels Prepirineus orientals. La comarca del Solsonès està situada a la Catalunya central i limita al nord amb les serres prepirinenques d'Oliana, Odèn, Port del Comte (2.383 m.) i Serra del Verd (2.274m.) que la separen de l'Alt Urgell i del Berguedà. Al nord-est s'alcen els relleus característica del conglomerat de la serra de Busa (1.520m.) i d'Els Bastets. La Vall de Lord, petit territori amb unitat geogràfica i històrica dins del Solsonès, s’estén per la Vall d'Ora. Cap al sud, el Solsonès s'obre a les terres baixes del Mig Segre, la Segarra i el Bages, amb la serra de Pinós a l'extrem meridional, pròxima ja a la comarca de l'Anoia. El riu Cardener creua el centre de la comarca i els seus afluents Aigua d'Ora i Aigua de Valls, a llevant i al nord, passant per racons d'extraordinària bellesa. La Ribera Salada, que neix al terme d'Odèn i flueix cap al Segre, configura també un paisatge molt atractiu. El paisatge del municipi de Castellar de la Ribera és similar al del municipi de Lladurs per la seva part nord i al de Pinell per la seva part sud com a zona d’enllaç entre gorges de la part baixa de la serra d’Odèn i el mig Segre. El municipi presenta dues unitats paisatgístiques diferenciades, una que es la que ocupa gairebé la totalitat del mateix formada per les carenes boscoses que formen l’accidentat relleu del municipi. Aquestes masses forestals s’alternen amb les superfícies de conreu de secà que ocupen les parts més planes i properes a les masies. L’altra es la unitat que forma el paisatge de ribera que es configura al voltant del curs de la ribera salada al seu pas pel terme.



Ref.0746ISA



2.3.1.6 Usos del sòl

Segons les dades de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya de la Regió Forestal IV realitzat pel Centre de Recerca i Aplicacions Forestal (CREAF), més de la meitat de la superfície total del Solsonès (62.462 ha ) és bosc (62,55%), tant sols una quarta part correspon a terres de correu (25,18%), un 1,53% és superfície improductiva artificial, menys d’una dècima part de la superfície total està coberta per matollars i prats (8,54%) i un 2,20%correspon a improductius naturals. En el municipi de Castellar de la Ribera hi ha un ús del sòl amb més importància que la resta, així gran part del sòl del municipi té un ús forestal, seguit a molta distància per l’ús agrícola. En el cas del municipi de Castellar de la Ribera, i segons dades del CREAF el 68,48 % del terme municipal és bosc, el 5,06 % correspon a matollars, el 0,0 % prats, el 24,38 % és sòl conreat i el 1,90 % es tracta d’un sòl improductiu (0,17 % d’improductiu natural i 1,73 % per cent improductiu artificial).



Ref.0746ISA



En la següent taula podem observar el usos agraris del municipi de Castellar de la Ribera:

Total Secà Regadiu SAU % sup. ha ha ha % % Agrària Herbacis 1191 1186 5 0,4% 76,19% 26,37%

Cereals 781 776 5 0,64% 49,96% 17,29%

Hortalisses 0 0 0 0,00% 0,00% 0,00%

patates 12 12 0 0,00% 0,76% 0,26%

lleguminoses 12 12 0 0,00% 0,76% 0,26%

farratge 169 169 0 0,00% 10,81% 3,74%

cultius industrials 118 118 0 0,00% 7,54% 2,61%

flors i plantes

0 0 0 0.0%

0,00% ornamentals 0,00%

guarets i hortes familiars 99 99 0 0.0% 6,33% 2,19%

Fruiters 0 0 0 0,00% 0,00% 0,00%

de clima temperat 1 0 1 100.00% 0,06% 0.02%

de fruit sec 0 0 0 0.0% 0,00% 0,00%

Olivar 0 0 0 0% 0.0% 0.0%

Vinya 0 0 0 0% 0,00% 0,00%

Altres 0 0 0 0% 0.0% 0,00%

Terres llaurades 1192 1186 6 0,50% 76,26% 26,39%

Pastures

371 371 0 0,00% 23,73% 8,21% permanents

SAU 1563 1557 6 0,40% 100,00% 34,61%

Altres terres 2954 65,41%

forestal 2864 63,41%

erm 11 0,24%

matoll 76 1,68%

Altres 5 0,11%

Superfície Agrària 4516 100,00%

Taula 2: Usos agraris del municipi de Castellar de la Ribera

Font: INDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya.

La millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció es troba subjecte a llicència urbanística, regulat segons el decret 396/2006. Només es poden utilitzar residus de la construcció consistents en terres, pedra o altres materials que s’originen en l’activitat d’excavació del sòl. En tot cas, està condicionada al compliment dels objectius agraris que es persegueixen amb la millora de finca, com són la finalitat agrícola, la pastura o el bosc d’aprofitament.



Ref.0746ISA



Imatge 3: Usos del sòl

Font: Departament de Medi ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Codi Color

Ús del sòl Codi Color

Ús del sòl

Conreus herbacis de secà Bosc d’aciculifolis

Conreus herbacis de regadiu Bosc d’escleròfil·les

Bosquines i prats Bosc de caducifolis

Sòl amb vegetació escassa o nul·la

En general els conreus son tots de secà, llevat de petits conreus herbacis de regadius i petites hortes familiars. Així doncs no hi ha disponibilitat d’aigua per a conreus ni tampoc infraestructures agràries per al reg. Castellar de la Ribera no està classificada com a zona vulnerable per contaminació de nitrats, el sòl en general no està contaminat, al no existir focus potencialment contaminants a la zona.



Ref.0746ISA



2.3.1.7 Infraestructures agràries

La majoria dels conreus del municipi de Pinell del Solsonès tal i d’acord amb l’apartat anterior són conreus de seca. Les infraestructures agràries existents al municipi és limiten el camins, que donen accés a les terres de conreus, estant aquests representades en els plànols del POUM, i petites infraestructura de reg als marges de la Ribera Salada. Tant les infraestructures de reg, com molts de camins que nomes condueixen als conreus són de titularitat privada i es desconeix les inversions realitzades per part de les propietats en la seva conservació i manteniment, pel que fa a les inversions en camins d’interès comarcal en els últims anys s’han realitzat inversions de millora.

2.3.2 DESCRIPCIÓ DEL MEDI BIOLÒGIC

2.3.2.1 Vegetació

Els boscos, que cobreixen una gran part del municipi de Castellar de la Ribera (2.954 ha el 1999), representen el 65% de la superfície total, mentre que les terres dedicades al conreu (1.563 ha) es concentren en les clarianes de les masies i n’ocupen el 34,6%. Seguint la tendència d’aquest sector del Solsonès, els principals conreus són els cereals (ordi i blat), també s’hi cultiva farratge i algunes hectàrees d’arbres fruiters. La vegetació present a la zona és conseqüència de la combinació de diversos factors ambientals i antròpics, com ara el clima, l’altitud, l’orientació, les característiques del terreny i els usos actuals i passats. La diversitat climàtica de la comarca evidencia una distribució vegetal molt variada, que va des de dominis de clima típicament mediterrani fins a d’alta muntanya. Les coníferes han esdevingut les espècies arbòries predominants a tota la comarca, mentre que els planifolis es troben entre algunes pinedes i formant algunes clapes. En conjunt de la comarca es poden delimitar cinc grans dominis de vegetació dels quals podem veure que al municipi de Castellar de la Ribera està influenciat principalment per dos.



Ref.0746ISA



El medi submediterrani sec, que avui es troba a tota la terra baixa solsonina, llevat del sector meridional on hi domina el pi blanc. En aquesta ona l’arbre dominant és la pinassa (Pinus nigra). La pinassa ha esdevingut predominant a tota la terra baixa però troba el medi més adequat a la part més septentrional i humida d’aquesta. Al sotabosc de la pinassa és important la presència d’arbustos més medioeuropeus: el boix (Buxus sempervirens), el corner (Amelanchier ovalis) o la ginesta sissifòlia (Cytsus sessilifolius). Respecte l’estrat herbaci trobem com a espècie principal fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides) i de jonça (Aphyllanthes monspeliensis). D’altra banda, alzinars, garrigues, i brolles de romaní es fan en indrets de tot el medi submediterrani. A la transició entre el medi submediterrani montà i el medioeuropeu la pinassa deixa pas a les pinedes de pi roig o rajolet (Pinus sylvestris). Aquest pi ja apareix a les parts més altes i arrecerades del municipi de Castellar de la Ribera, i esdevé predominant a partir dels 1400 m ja dins el municipi de Lladurs. Entre les pines es poden trobar exemplars de roure martinenc (Quercus pubescens), a les parts més baixes, o de roure pènol (Quercus robur), a altituds superiors. Resumint, el municipi de Castellar de la Ribera, a les parts més elevades del municipi s’hi troba la pineda de pi roig (Pinus sylvestris) i de forma predominant la espècie principal és la pinassa (Pinus nigra salzmannii). En les parts més insolades la pinassa es barreja amb la carrasca(Quercus rotundifolia), que en la major part de la superfície té un port arbustiu, amb alçades que no superen el metre i mig. També hi són presents, encara que de manera puntual boscos mixts de roure valencià (Quercus faginea) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) i/o pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa. De forma puntual, prop de les riberes apareixen altres espècies com el bedoll (Betula pendula), el cirerer de bosc (Prunus avium), la moixera (Sorbus aria), la moixera de guilla (Sorbus aucuparia) i alguna blada (Acer opalus), el freixe (Fraxinus excelsior)o el pollancre (Populus nigra). Les principals espècies de sotabosc presents a les forests del municipi són el boix (Buxus sempervirens), el corner (Amelanchier ovalis), el ginebre (Juniperus communis), el roser silvestre (Rosa sp.), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’argelaga (Genista escorpius), el tortellatge (Viburnum lantana), el gerd (Rubus idaeus), el lligabosc (Lonicera sp.), l’espígol (Lavandula latifolia) i cal destacar, tot i que de forma puntual, la presència de boix grèbol (Ilex aquifolium L.). Cal destacar la presència de les boixedes (matollars de Buxus sempervirens), característiques de la muntanya mitjana a les zones més assolellades de les forests del municipi. Acompanyant el boix també s’hi troba el ginebre i l’argelaga.



Ref.0746ISA



Pel que fa a espècies herbàcies, s’hi troben el fenàs (Brachipodium sp), la jonça (Aphyllanthes monspeliensis) l’herba fetgera (Hepatica nobilis), el Gallium i alguna lleteresa (Euphorbia sp.). 2.3.2.2 Bolets

Les espècies fúngiques més rellevants pròpies d’aquesta zona són el pinatell (Lactarius deliciosus), el rovelló (Lactarius sanguifluus), ell camagroc (Cantharellus luctescens), la cama de perdiu (Chroogomphus helveticus), el fong d’agulletes (Hydnum repandum), les carreroles (Marasmius oreades), les múrgoles (Morchella vulgaris) i la tòfona d’estiu (Tuber aestivum) i d’hivern (Tuber melanosporum). Les èpoques de recol·lecció oscil·len entre finals de setembre, finals d’octubre i començaments de novembre per al pinatell, el rovelló i el camagroc, d’octubre a desembre per al fredolic i la primavera,per al moixernó, carrerole i múrgules. 2.3.2.3 Fauna

La gran varietat d’ecosistemes que són presents als boscos del municipi afavoreixen una gran biodiversitat. Els boscos de coníferes densos, els matollars i els roquissars permeten la presència d’hàbitats diferents. Les espècies faunístiques que hi ha en aquest espai són pròpies de l’estatge montà dels Pirineus. Pel que fa als ungulats, comentar que de forma puntual es pot observar l’isard (Rupicapra pyrenaica). Cal dir que aquests no s’hi troben de forma permanent, sinó que baixen de les parts més elevades del sistema subapí de la serra del Port del Comte per la cerca d’aliment. El porc senglar (Sus scrofa), molt comú en aquesta zona, seria l’altra espècie de caça major, essent la peça cinegètica amb un major aprofitament del municipi i a la comarca. Representant a l’ordre dels carnívors trobem la marta (Martes martes), la fagina (Martes foina), el gat fer (Felis sylvestris), la mustela (Mustela erminea), el teixó (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes), i la geneta (Genetta genetta). Altres mamífers presents a la forest són l’esquirol (Sciurus vulgaris), la llebre (Lepus europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus). Entre els ocells, en aquesta zona i trobem espècies presents al Catàleg d’espècies protegides. El voltor comú (Gyps fulvus), l’àliga daurada (Aquilla chrysaetos), l’astor (Accipiter gentilis), l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), Aufrany (Neophron ercnopterus), el trencapinyes (Loxia curvirostra), el pela-roques (Tichodroma muraria), el falco pelegri (Falco pelegrinus), el milà reial (Milvus milous), l’aligot vesper (Pernis apivorus), el xoriguer comú



Ref.0746ISA



(Falco tinnoculus), i l’escorxador (Lanius collurio). Pel que fa a les aus amb un aprofitament cinegètic cal citar el tudó (Columba palumbus) i la perdiu roja (Alectoris rufa). Citar també les espècies d’ocells insectívors, destaquen els pícids com els respinells (Certhia brachydactyla) , també hi trobem les mallerengues (Parus), mosquiters i túrdids. El tram de la Ribera Salada, i els diferents torrents hi trobem fauna lligada al medi aquàtic, en llocs de cabal reduït facilita la formació de tolles en les quals es pot observar diferents espècies d’amfibis: la granota verda (Rana perezi), el tòtil (Alytes obstetricans) i el gripau comú (Bufo bufo). En la vegetació atapeïda al voltant dels rius hi viuen rèptils com la serp verda i groga (Coluber viridiflavus) o la serp d'aigua (Natrix maura), i en els bancs de grava sense herbassar hi trobem els ocells que fan el niu a terra, com el corriol petit (Charadrius dubius) i la xivitona (Actitis hypoleucos) En el tram de la Ribera Salada del municipi també i trobem peixos, els més representatius que hi ha són la truita (Salmo trutta) o el barb cuaroig (Barbus haasi) entre d'altres. També trobem la presencia de rosegadors bàsicament, rates de camp (Apodemos sylvaticus), Talpó roig (Clethrionomys glareolus) i Talpó muntanyenc (Microtus agrestes). Pel que fa als rèptils, podem trobar en el municipi amb relativa facilitat el llangardaix verd o lluent (Lacerta viridis) i la serp verda i groga (Coluber viridiflavius), altres espècies força comuns són l’escurço (Vipera aspis), la serp llisa septentrional (Coronella austriaca) i entre els amfibis, destacar la granota vermella (Rana temporaria), i el gripau comú (Bufo bufo). Els espais més importants faunísticament parlant, són les riberes. Pel què fa als sistemes agrícoles i forestals, es considera important la conservació d’alguns espais, i evitar al màxim la seva fragmentació. També es considera important la preservació dels ecotons de transició entre diferents sistemes, pel fet de tractar-se de zones d’elevada diversitat. S’aconsella també la preservació dels marges dels cultius i la vegetació associada, com a zones òptimes de refugi i nidificació de moltes espècies lligades als sistemes agrícoles. Cal mencionar també la importància de la gestió forestal, encaminada a deixar arbres vells i morts, la qual cosa pot afavorir espècies que necessiten forats naturals a on reproduir-se i amagar-se i moltes vegades són els troncs vells, morts o foradats pels llamps que serveixen de cau per a ells.



Ref.0746ISA



2.3.3 ESPAIS NATURALS PROTEGITS

2.3.3.1 Espais PEIN

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que té la condició de pla territorial sectorial, va ser redactat i tramitat d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d'espais naturals. Conté un conjunt de 144 espais naturals considerats d'un interès natural de primer ordre, als quals dota d'un règim de protecció de caràcter bàsic. Aquesta protecció bàsica es concreta en un conjunt de normes - Annex del Decret 328/1992 - que, des del moment de l'aprovació del PEIN, han estat aplicades a tots els espais del Pla o només a alguns d'ells, segons cada cas. Castellar de la Ribera no troba dins del seu territori espais inclosos en el catàleg del PEIN. No obastant aixó hi ha espais PEIN a considerar, que es mostren en la següent taula:

Espai Natural

Superfície (ha)

Municipis afectats

Característiques principals

Ribera Salada 513,33 Lladurs Odèn

Espai fluvial, situat al peu de la serra d'Odèn, que comprèn la capçalera de la ribera Salada fins a l'aiguabarreig amb la riera de Canalda. La surgència d'aigua apareix en el punt de contacte de tipus mecànic entre els conglomerats i les calcàries de la serra d'Odèn. El paisatge vegetal actual es caracteritza per les pinedes secundàries i les boixedes que ocupen una gran extensió, com també la notable extensió de la vegetació rupícola i de ribera. Els sistemes limnològics dels cursos d'aigua són característics de les aigües molt netes dels rius de muntanya calcària.

La ribera Salada és una mostra excel·lent de les característiques dels rius de muntanya calcària entre la conca del Segre i la del Llobregat. El seu peculiar interès rau a conservar valuosos sistemes fluvials originats d'una font càrstica amb un grau d'alteració actual mínim, especialment pel que fa a la qualitat de les aigües i a les característiques del bosc de ribera. Cal remarcar especialment la seva qualitat biològica i els valors dels seus sistemes limnològics.

Serres de Busa -Bastets -Lord

5.018,15 Lladurs Navès Odèn St. Llorenç de Morunys Guixers Montmajor

Espai natural de l'alta conca del Cardener, delimitat per les valls de l'aigua d'Ora i al nord per l'aigua de Valls. Els materials geològics que conformen l'espai pertanyen a la Depressió Central i defineixen tres unitats de relleu. La major part de l'espai pertany al país de les rouredes submediterrànies de roure martinenc. Faunísticament, constitueix una zona de transició entre els components pirinencs i mediterranis. Bon representant de la diversitat dels sistemes naturals del Pre-pirineu oriental meridional, que presenta l'interès de fer la transició entre la regió pre-pirinenca i la depressió central. La complexitat orogràfica, junt amb l'erosió diferencial i fluvial ha ajudat a la formació d'un relleu singular de gran bellesa paisatgística. La marcada dissimetria dels vessants determina una notable diversitat del paisatge vegetal, amb la presència de comunitats de requeriments ben diferenciats com la fageda i el carrascar. L'espai és una zona testimonial en què es troba el límit meridional per a diverses espècies de la fauna.



Ref.0746ISA



Espai Natural

Superfície (ha)

Municipis afectats

Característiques principals

Serres d’Odèn i Port del Compte 1

10.954,51

Solsonès I Alt Urgell

Es tracta d’un massís calcari que presenta forts gradients i variacions en el paisatge, una clara zonificació de la vegetació i una marcada asimetria entre les vessants. A l’estatge muntà predominen les rouredes submeditarrànies, sovint substituïdes per pinedes secundàries de pinassa o de pi roig. Per sobre els 1.600-1.00 metres apareixen els boscos de pi negre o avet, mentre que els nivells culminats són coberts pels prats subalpins.

Serra d’Aubenç i Roc del Cogul

6779,12 Basella Coll de Nargó Peramola

És una de les localitzacions més meridionals dels elements naturals pirinencs. Presenta una clara assimetria entre vessants: el meridional, abrupte, és de característiques mediterrànies; el septentrional, més suau, rep les influències eurosiberianes i, fins i tot subalpines.

Serra del Turp i Mora Condal-Valldan

3.709,08 Coll de Nargò Fígols i Alinya Oliana Lladurs Odèn

Separat de la Serra d’Aubenç pel congost del Segre. Constitueix una unitat de relleu perfectament individualitzada determinada per un cert aïllament geogràfic i, en conseqüència, manté en bon estat de conservació els seus sistemes naturals. Com a elements singulars cal destacar, per una banda, la presència d’elements de vegetació típicament pirinenca, però en un posició meridional molt avançada i, d’altra, les cavitats càrstiques amb espècies de coleòpters molt rares i endèmiques.

Taula 3: Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN),

Font: Pla d’espais d’interès natural de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.



Ref.0746ISA



Imatge 4: Distribució d’espais PEIN del Solsonès Font: Departament de Medi ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.



Ref.0746ISA



2.3.3.2 Espais naturals de protecció especial

La Llei 12/1985, de 13 de Juny, d'Espais Naturals, estableix quatre tipologies d’espais naturals de protecció especial: Parcs nacionals. Paratges naturals d’interès nacional. Reserves naturals integrals. Reserves naturals parcials. Parcs naturals. Igualment, i a partir de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, es creen amb la finalitat de conservar les espècies animals, les àrees de protecció següent: Les reserves naturals de fauna salvatge. Els refugis de fauna salvatge En el municipi Castellar de la Ribera no té cap part del seu territori inclòs en algun d’aquests espais. 2.3.3.3 Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA)

La Unió Europea va establir l'any 1979 tot un seguit de normes destinades a la protecció dels ocells, per a que cada estat membre les apliqués dins del seu territori. Aquestes normes es troben recollides en l’anomenada Directiva Ocells (Directiva 79/409/CEE). Són zones, que cadascun dels estats membres de la Unió Europea designa dins del seu territori, amb la finalitat de protegir els hàbitats dels ocells que a nivell europeu tenen problemes de conservació. A Catalunya hi han 6 ZEPAs. Dins de les mateixes s’han d’evitar totes les actuacions que puguin contaminar o deteriorar els hàbitats existents, així com perjudicar a les espècies d'ocells pels quals van ser declarades. Les ZEPAs formaran part en el futur de la xarxa Natura 2000, que és la xarxa d'espais naturals protegits d'Europa. El municipi de Castellar de la Ribera no té cap àrea del seu territori dins d’espais ZEPA.



Ref.0746ISA



2.3.3.4 Hàbitats de interès comunitari

Els sòls no urbanitzables del municipi s’estructuren per tal de donar continuïtat i protecció al sòl agrícola i assegurant la inclusió dels hàbitats d’interès comunitari presents en el terme municipal, per tal de donar compliment a la Directiva 92/43/UE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hàbitats). L’objectiu principal de la DIRECTIVA HÀBITATS és la conservació de la biodiversitat al territori de la Unió Europea, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestres i per això aquest POUM ha cregut convenient remarcar la seva protecció. Es defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. El municipi Castellar de la Ribera te part del seu territori inclòs en diversos espais declarats hàbitats naturals d'interès comunitari. Ara bé cal especificar que els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. La Directiva Hàbitats no proposa cap mecanisme de conservació per als hàbitats que no són d’interès comunitari (tot i que el seu esperit és la conservació de tots els hàbitats segons l’article 2), i pels que sí que ho són, només obliga a la seva conservació dins els espais que conformen o conformaran Natura 2000. En la següent taula i en la Imatge 5 es descriuen els espais declarats hàbitats natural d'interès comunitari en el municipi de Castellar de la Ribera:



Ref.0746ISA



Imatge 5: Distribució d’Hàbitats naturals de interès comunitari de Castellar de la Ribera Font: Departament de Medi ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.



Ref.0746ISA



Codi Color

Codi (D67/97/CE)

Nom Prioritat Estat de Conservació

Índex de superfície

Estat de Conservació

promig

9340 Alzinars i carrascars No prioritari Mitjà C Mitjà

9240

Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)

No prioritari Mitjà C Mitjà

92A0

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera


9530

Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Salzmannii)

Prioritari Mitjà C Mitjà

5210

Màquies i garrigues amb Juniperus spp arborescents, no dunars


6220

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

Prioritari Mitjà C Mitjà

32--- Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa (pot correspondre, quan es tracti de zones no especialment antropitzades o degradades

Taula 4: Hàbitats naturals de interès comunitari deCastellar de la Ribera

Font: Departament de Medi ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.



Ref.0746ISA



2.3.3.5 Xarxa NATURA 2000

La Directiva 92/43/UE (la directiva Hàbitats) en els seu article 3 crea una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. La Xarxa Natura 2000 ha de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats, i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE. Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais:

Les zones especials de conservació (ZEC) Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)

Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats (article 4.4). Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats (article 4.2). Les ZEPA són designades pels estats membres segons a l’article 4 de la Directiva de les aus. Totes les ZEPA designades fins al moment, i les que es puguin designar en un futur, passen a formar part de Natura 2000 automàticament. El municipi de Castellar de la Ribera té una part del seu territori formant part de la Xarxa Natura 2000, concretament la Ribera Salada ES5130028, aquest espai no esta declarat ZEPA, però si que ha estat proposat com a espai LIC, i al extrem sud est del municipi és troba dins l’espai de Obagues de la riera de Madrona ES5130027 tampoc declarat ZEPA però si que ha estat proposat com a espai LIC. Aquest espai està dins els espais del pre-pirineu i no hi ha àrees crítiques definides a les directrius. Per tant l’hàbitat es troba en un estat de conservació favorable, ja que les superfícies de l’hàbitat compreses dins l’àrea es troben estables, existeixen estructures i funcions específiques per al seu manteniment a llarg termini i les espècies contingudes estan en estat de conservació favorable. Segons les directrius per a la gestió dels espais, a tota la superfície dels espais Xarxa Natura 2000 se li aplicarà el règim de sòl no urbanitzable tal com es defineix en el Decret 328/1992, del PEIN. En aquest sentit, queda prohibida la urbanització però no l’edificació.



Ref.0746ISA



El POUM no preveu la qualificació de sol urbanitzable, ni urbà dins els límits dels espais qualificats de protecció Xarxa Natura 2000. Es considera compatible, amb caràcter general, la construcció de noves granges, d’acord amb l’actual legislació sectorial que les regula i el procediment actual administratiu per la seva autorització, No obstant, sempre hauran de ser compatibles amb la conservació dels valors naturals de l’espai, la qual cosa serà objecte d’avaluació en el procediment d’autorització. Es promourà, quan sigui convenient, una marca de qualitat local agrícola, que posi èmfasi en l’agricultura tradicional realitzada en les explotacions sostenibles dels espais de la xarxa Natura 2000. Tots els projectes, plans o programes que puguin afectar de forma apreciable els espais de la Xarxa Natura 2000 s’hauran de sotmetre a una adequada avaluació de les seves repercussions en l’espai. Només s’autoritzaran en el cas que s’asseguri que no causarà perjudici a la integritat de l’espai en qüestió o que demostrin la seva compatibilitat amb els valors naturals de l’espai. Malgrat causi perjudici a la integritat de l’espai, i a falta de solucions alternatives, es podran autoritzar per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloses raons de naturalesa social o econòmica, prenent les mesures compensatòries que siguin necessàries per garantir la coherència global de la xarxa Natura 2000. En el cas que en aquest espai hi hagi un hàbitat o una espècie prioritaris, es podran autoritzar per raons de salut humana, seguretat pública o beneficis ambientals de primordial importància. En el cas d’altres raons imperioses d’interès públic caldrà consultar prèviament a la Comissió Europea. Es consideraran incompatibles les actuacions que afectin de manera apreciable els sectors crítics per a la conservació de l’àguila cuabarrada.



Ref.0746ISA



Imatge 6: Xarxa Natura 2000 del municipi de Castellar de Ribera

Font: Departament de Medi ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 2.3.3.6 Sòl de protecció especial, de valor natural i de connexió del Pla Territorial Parcial de

les Comarques Centrals

El sòl no urbanitzable compleix diverses funcions territorials i conté una gran diversitat de valors. L’anàlisi dels valors naturals intrínsecs del sòl no urbanitzable, així com dels valors econòmics, socials i culturals que l’acompanyen, esdevé doncs un instrument fonamental per tal d’estructurar una proposta coherent per al sistema d’espais oberts. En aquest sentit i amb consonància amb les determinacions de la Llei 23/1983, de la política territorial i del Pla Territorial General de Catalunya i amb els criteris de planejament establerts en el capítol 2 de la memòria del Pla Territorial de les Comarques Centrals, també s’han portat a terme una sèrie d’estudis que s’han tingut en compte com a base per articular una xarxa d’espais d’interès natural i estructuradors del territori, a més d’informar sobre els sòls d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat. La categoria de protecció especial, els Sòls d’alt valor natural i de connexió i els sòls d’alt valor agrícola i connector, ha quedat reduïda a una de sola, amb la denominació de sòl de protecció especial, que integra les abans esmentades no incloses dins espais PEIN i xarxa Natura 2000.



Ref.0746ISA



El terme municipal de Castellar de la Ribera inclou els següents espais de valor natural i de connexió: Connectors entre Serra de Turp i Mora Condal – Valldan i la Ribera Salada Zona que connecta diferents espais PEIN i Xarxa Natura 2000 i inclou: la riera de les Olles, el serrat de Castellar, la rasa de Malpàs i el torrent de Sant Gili, entre d’altres. La vegetació majoritària és la pineda de pi roig i la pineda mixta de pi roig i pinassa i també s’hi troba algun carrascar. Barranc de Pinell L’espai incorpora la vall del Torrent del Pinell, petit afluent del marge esquerra del Segre. Es tracta d’una vall fortament erosionada pel riu, coberta per boscos de pinassa i camps de conreu al fons de vall. En menor proporció es donen boscos mixt de roure valencià i pinassa i alguns petits espais de rouredes de roure valencià. El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, i les actuacions quedaran regulades per l’article 2.7 del Pla Territorial de les Comarques Centrals. 2.3.3.7 Espècies amb programes de conservació

A Catalunya hi ha una sèrie d’espècies i en aplicació del la Llei LLEI 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals (modificada per la Llei 18/1988) sobre les que s’han realitzat o s’estan realitzant diferents programes de seguiment, gestió i/o conservació. Castellar de la Ribera està en l'àmbit de distribució de les següents espècies –no vol dir que forçosament hi hagin exemplars en el municipi: Trencalòs (Gypaetus barbatus), Voltor (Gyps fulvus), Aufrany (Neophron ercnopterus), Falcó Pelegrí (Falco peregrinus).



Ref.0746ISA



2.3.4 ASPECTES SOCIOECONÒMICS

2.3.4.1 Estructura de la població per sexe i grups d’edat quinquennals

El municipi de Castellar de la Ribera és de 162 habitants l’any 2006. Per grups d’edat, el 14,8% de la població total tenen unes edats compreses entre 0 i 14 anys, el 56,8% de la població total tenen una edat compresa entre 15 i 64 anys, i el 28,4 % representa la població amb més de 64 anys. Tenint un pes aproximat del 1,24 % de la població del Solsonès.

Taula 5: Població per grups d’edat. A la piràmide població podem apreciar que la franja d’edat compresa entra els 20 i 60 anys representa bona part de la població, essent més elevada que la població en la franja dels 70 als 90 anys. Tot i el pic en la franja que va dels 70 als 80 anys podem veure que es un poble amb futur. En contra partida apreciem que la recuperació i increment de la població es bona, ja que la recuperació de nombre d’efectius poblacionals en la franja de 10 a 20 anys es positiva.



Ref.0746ISA



Gràfic 2: Piràmide de població de Castellar de la Ribera

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

El sector econòmic més importat del municipi segons les dades de L’IDESCAT(2001), és l’agricultura, seguit molt de prop pel sector serveis, essent aquests en la restauració i sector turístic. La indústria i la construcció no representen ni el 20% de la població ocupada. Una dada a tenir en compte és que el municipi de Castellar de la Ribera és el baix índex registrat d’atur segons les dades del 2006.

Taula 6: Població ocupada per sectors



Ref.0746ISA



Taula 7: Atur registrat per sexes. 2.3.4.2 Edificis i habitatges

Les dades següents fan referència a l’estat i la quantitat d’edificis i habitatges existents a la població. Les dades provenen de l’IDESCAT(2001) i probablement el nombre total d’habitatges no haurà augmentat considerablement degut a la dinàmica del sector agrícola i ramader. El total d’habitatges familiars és de 67 habitatges que en proporció al nombre d’habitants representa un habitatge per cada 2,41 habitants de Castellar de la Ribera. Si ens fixem en les dades de l’IDESCAT corresponent als habitatges vacants i els no principals, es pot deduir que la meitat dels habitatges de la població són utilitzats com a segona residència.

Taula 8: Habitatges per tipus.



Ref.0746ISA



Taula 9: Habitatges per règim de tinença.

El tema dels equipaments municipals està concentrat bàsicament en els camps de futbol, i pista poliesportiva del pavelló. Equipaments esportius per tipus

Pistes poliesportives

a l’aire lliure (>400 m2) Pistes poliesportives

en pavellons (>400 m2) Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4000 m2)

Pistes de tennis (>400 m2)

Espais esportius en sales (>50 m2)

2001 0 1 1 0 0

Vasos de piscines a l’aire lliure (>50 m2) Vasos de piscines

coberta (>50 m2) Altres espais

convencionals (petanca esquaix, etc.)

Altres espais petits (pistes petites,

esplanades, etc)

2001 0 0 1 0 Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya.

Taula 10: Equipaments esportius per tipus.



Ref.0746ISA



2.3.4.3 Parc Automobilístic

El parc automobilístic de Castellar de la Ribera, l’any 2005 era de 139 vehicles, la distribució dels vehicles per tipus es pot veure en la següent taula:

Taula 11: Parc de vehicles.

De l’anàlisi de l’actual es desprèn que a l’any 2005 hi havia un 0,85 turismes per cada habitant. Cal denotar la importància dels camions i furgonetes, les quals signifiquen un 20% del parc automobilístic. 2.3.4.4 Sistemes de comunicacions

En el municipi de Castellar de la Ribera està travessat de est a oest per la carretera C-26 o Eix Prepirinenc, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que travessa Catalunya d'Oest a Est per sota del Prepirineu, enllaçant les comarques del Segrià, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. El tram que travessa el terme municipal uneix Ponts i Solsona i és carretera convencional de calçada única, de la qual en surten els camins rurals que enllacen amb els diversos nuclis i cases aïllades del municipi, essent així el veritable eix de comunicació de tot el municipi. En el tram de la C-26 al seu pas pel Terme municipal, especialment dins els límits de la Xarxa Natura 2000, s’ha de preveure la incorporació de passos de fauna i altres mesures de permeabilitat ecològica entre els terrenys de cada banda de la carretera, en els futurs projectes que afectin aquest tram de via.



Ref.0746ISA



2.3.5 PATRIMONI HISTÒRIC CULTURAL

A Castellar de la Ribera els boscos cobreixen gran part del territori i els conreus es limiten a les clarianes de les masies. El poblemant és totalment disseminat en les masies. Hi ha només alguns xalets al fons de la ribera Salada, sota Castellar, que constitueix l’únic petit agrupament, les altres antigues parròquies del terme són les de Clarà, Ceuró i Pampa. El poble de Castellar de la Ribera s’alça damunt la riba esquerra de la ribera Salada, prop de la carretera a Bassella, format per l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic però molt desfigurada per reformes posteriors, la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, prop de les restes de l’antic castell de Castellar. A l’altra banda de la ribera Salada, passat el pont de Querol, a l’antiga quadra de Querol, hi ha l’església de Sant Joan de Ginestar, sufragània de la de Castellar. Més al nord hi ha el Mas de les Tàpies (centre d’una antiga quadra) i la masia de Comardons, amb una petita església. També depèn de la mateixa parròquia l’ermita dels Apòstols, al sector meridional del terme. A llevant hi ha l’antiga parròquia de Clarà, de la qual depèn eclesiàsticament la capella de Sant Sebastià, situada a l’extrem meridional del terme. L’antiga parròquia de Ceuró, dedicada a sant Julià, i les restes de l’antic castell de Ceuró, s’aixequen enlairades damunt la riba esquerra de la ribera Salada, al l’extrem de ponent del terme. Dins el terme de Ceuró hi ha l’església de Santa Maria de Vilaprinyó i el santuari de Savila. A l’extrem NW del terme, als vessants de la serra d’Oliana, hi ha l’antiga parròquia de Pampa, prop seu hi ha les restes de l’antic castell de Pampa 2.3.5.1 Patrimoni arquitectònic

2.3.5.1.1 Introducció L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya el gestiona la Secció d’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Es va iniciar l'any 1982 i des d'aleshores s'ha anat perfilant fins a assolir una visió força completa del patrimoni construït monumental d'arreu de Catalunya. S'hi inclouen edificis i construccions d'interès artístic, arquitectònic o històric, sectors i elements d'edificis, elements arquitectònics aïllats, petits conjunts i nuclis d'interès historicoartistic, tant de caràcter monumental com popular i tradicional.



Ref.0746ISA



L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya forma part de l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, definit a la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Aquesta llei vetlla per l'elaboració i manteniment de l'Inventari, que ha de permetre l'estudi i la difusió de tots els béns que l'integren, i defineix l'accés dels ciutadans a les dades contingudes a l'Inventari. Dins de l'inventari, hi tenen cabuda les tres categories de protecció que estableix l'esmentada Llei 9/1993: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns catalogats o els béns culturals d'interès local (BCIL) i la resta de béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural que defineix la llei.

2.3.5.1.2 Els béns culturals d'interès nacional (BCIN) Són els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l'Administració de la Generalitat, que els ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, es classifiquen en: monument històric, conjunt històric, jardí històric i lloc històric.

2.3.5.1.3 Els béns culturals d'interès local (BCIL) Són els béns integrats del patrimoni cultural català que, tot i la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN). Els béns culturals d'interès local immobles són declarats pel ple de l'ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, o pel ple del consell comarcal, en els municipis de menys de cinc mil habitants. També són béns culturals d'interès local (BCIL), els béns immobles que quan va entrar en vigor la Llei 9/1993 eren inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d'urbanisme. El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d'inscriure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

2.3.5.1.4 Altres béns integrants del patrimoni arquitectònic català Són construccions, edificis i conjunts d'edificacions que, tot i no haver estat declarats BCIN o BCIL, reuneixen també prou valors artístics, arquitectònics o històrics per formar part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.



Ref.0746ISA



2.3.5.1.5 Patrimoni Arquitectònic de Catalunya a Pinell del Solsonès Nom Adreça Protecció Estil Època

CASTELL DE CASTELLAR C-26, aprop del cementiri de Castellar Castellar de la Ribera (Solsonès)

BCIN Romànic Medieval

CASTELL DE CEURÓ C-26, Km 15 i una pista 1,8 Km Castellar de la Ribera (Solsonès)

BCIN Romànic XI - XII

CASTELL DE PAMPE C-26, Km 15 més 7,2 Km de pista Castellar de la Ribera (Solsonès)

BCIN Romànic Medieval

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE CASTELLAR

C-26, Km 11-0'5 Km Castellar de la Ribera (Solsonès)

Romànic XI - XVIII

CAPELLA DE SANTA MAGDALENA (Capella de Santa Eulàlia)

C-26 Km 15+2'8 Km pista Castellar de la Ribera (Solsonès)

Romànic XII

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI

C-26 Km 9+8'9 Km Castellar de la Ribera (Solsonès)

Obra popular XVIII

MOLÍ DE QUEROL C-26 Km 13'5 Castellar de la Ribera (Solsonès)

Obra popular XI - XVIII

PONT DEL MOLÍ DE QUEROL

C-26 Km 13,5 Castellar de la Ribera (Solsonès)

Obra popular

CAPELLA DE SANT MATEU C-26 Km 15+3'1 Km pista Casa Comardons. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Barroc XVIII

ESGLÉSIA VILA DE PERDIGUERS (Santuari de Savila)

C-26 15 Km+0'8 km pista Ceuró. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Barroc XVIII

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE CEURÓ

C-26 Km 15+1'8 Km pista Ceuró. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Romànic XI

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU DE CLARÀ

C-26 Km 9 + 5'7 Km pista Clarà. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Romànic XII - XVIII

ERMITA DELS APÒSTOLS C-26 Km 9+3'1 Km pista Clarà. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Obra popular XIX

MASIA CASANOVA C-26 Km 9+5'6 Km pista Clarà. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Obra popular XVI

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE GINESTAR

C-26 Km 13'5+2 Km pista Ginestar. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Barroc XVIII



Ref.0746ISA



Nom Adreça Protecció Estil Època

ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DE LES TÀPIES

Mas de les Tàpies. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Romànic XI

CAPELLA DE SANTA MAGDALENA

C-26 Km 13'5+2 Km pista Masia de Vilaprinyó. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Barroc Neoclassicisme

XVIII

ESGLÉSIA DE LA PAMPE C-26 Km 15+7'2 Km pista Vila de Pampe. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Neoclassicisme XIX

ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA

C-26 Km 15-7'2 Km pista Vila de Pampe. Castellar de la Ribera (Solsonès)

Romànic IX - XII

Taula 12: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Castellar de la Ribera. Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

2.3.5.2 Jaciments arqueològics

Es consideren espais de protecció arqueològica (EPA) els llocs que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques. Distribuïts pel municipi hi trobem diferents jaciments arqueològics, que daten de diferents èpoques, els més representatius que hi trobem s’anomenen a continuació: Nom Tipus de jaciment Cronologia

SANT ISCLE II Lloc o centre de producció i explotació ceramista

Romà (-218 / 476)

CISTA I DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista

Neolític Final (-2500 / -2200)

CISTA II DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


CISTA III DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


CISTA IV DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


CISTA V DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


CISTA VI DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


CISTA VII DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


CISTA VIII DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


ESTACIÓ DEL LLORD IX. MENHIR Lloc d'enterrament Complements menhir Desconeguda



Ref.0746ISA



Nom Tipus de jaciment Cronologia

CISTA X DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


CISTA XI DE L'ESTACIÓ DEL LLORD Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


CISTA O SEPULCRE DEL MIRADOR Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista

Des de Neolític Mig-Recent a Neolític Mig-Recent (-3500 / -2500)

CLOTS DEL SOLAR Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista

Calcolític (-2200 / -1800)

HÀBITAT MEDIEVAL DEL CAMP DE LA CREU DE CAL MARMÍ

Lloc d'habitació sense estructures Medieval (400 / 1492)

POBLAT DE LA SERRA DE MASROIG Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat

Desconeguda

POBLAT DEL SERRAT ALT DE CAL MARMÍ

Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat

Desconeguda

SEPULCRE MEGALÍTIC DE CEURÓ I (NECRÒPOLIS DE CEURÓ)

Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista

Neolític Mig-Recent (-3500 / -2500)

SEPULCRE MEGALÍTIC DE CEURÓ II (NECRÒPOLIS DE CEURÓ)

Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista


SEPULCRE MEGALÍTIC DE CEURÓ III (NECRÒPOLIS DE CEURÓ)

Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmul


Taula 13: Inventari del Patrimoni Arqueològic de Pinell del Solsonès.

Font: Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya

2.3.6 ÀREES DE RISC PER A LA SEGURETAT I EL BENESTAR DE LES PERSONES

Les directrius generals per al planejament urbanístic, establertes a l’article 9 de la L.U., assenyalen el següent: “És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc.” A continuació es presenta un estudi sobre els riscos presents a Castellar de la Ribera, ja siguin actuals o potenciats per alguna actuació proposada al POUM.



Ref.0746ISA



2.3.6.1 Zones amb riscos geològics

Els processos geodinàmics més actius al municipi de Castellar de la Ribera, que poden condicionar a la seva urbanització són despreniments, avingudes i fenòmens d’erosió associats. 2.3.6.2 Zones inundables

Segons l’estudi de Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT, elaborat per l’ACA, amb data de maig de 2001 i revisat l’octubre del 2003 es destaquen alguns exemples presents a Castellar de la Ribera. Al municipi de Castellar de la Ribera s’han identificat unes zones potencialment inundables associades a la ribera Salada. Així es presenta un tram inundable en zones de sòl no urbanitzable, en cas de procedir a l’edificació nova o la modificació de les edificacions existents caldrà realitzar els estudis d’inundabilitat seguint la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. Trobem definits tres punts crítics en dins el municipi de Castellar de la Ribera, el RS-L25064-55-01 amb perill mig, els RS-L25064-55-02 i RS-L25064-55-03 de perill mig, on es troben estructures amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de retorn 500anys i/o perill potencial d’obstrucció.

Imatge 7: Delimitació Geomorfològica de Zones Potencialment inundables i Punts Crítics Font: Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya.



Ref.0746ISA



L’administració hidràulica competent, en tot cas, avaluarà la perillositat natural per inundació d’aquests sectors. 2.3.6.3 Zones amb elevat risc d’incendi forestal

El municipi de Castellar de la Ribera no està classificat com a municipi de risc alt d’incendi segons el departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya. Tot i aquesta classificació, bona part dels espais forestals del municipi tenen un risc d’incendi moderat i alt, en algun punt del nord-oest del municipi aquest risc arriba a molt alt. En la següent imatge s’hi pot veure les zones i la distribució del risc d’incendi al municipi de Castellar de la Ribera.

Imatge 8: Mapa de perill bàsic d'incendi forestal

Font: Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya.

Codi Color Risc d’incendi

Risc baix

Risc moderat

Risc alt

Risc molt alt



Ref.0746ISA



Cal destacar que els espais amb risc baix d’incendi corresponen en la seva majoria a camps de correu, i les zones amb risc moderat i alt corresponen a zones forestals. El POUM de Castellar de la Ribera no preveu cap classificació de sòl urbanitzable en les zones amb risc d’incendi alt o molt alt. També està previst restringir la implantació d’elements i activitats en sòl no urbanitzable, que puguin comportar un increment del risc d’incendi, sense la seva justificació i en tot cas fixant les mesures de prevenció adequades. Segons la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, hom pot autoritzar edificacions vinculades a usos agraris i, excepcionalment, noves edificacions unifamiliars aïllades en terrenys forestals, si es compleixen les condicions següents:

1. Que l’edificació es faci en una parcel·la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima de producció forestal de la comarca.

2. Que no es produeixi un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d’infraestructura complementària.

La llei forestal de Catalunya també preveu permetre la rompuda de terrenys forestals no catalogats per a l’establiment d’activitats agro-pecuàries si es tracta de terrenys aptes tècnicament i econòmicament per a un aprofitament d’aquesta naturalesa. Per a la rompuda dels terrenys forestals cal l’autorització de l’Administració forestal, la qual ha de tramitar l’expedient, amb l’informe previ de les entitats locals amb competències urbanístiques sobre l’àrea d’actuació. La manca de resolució expressa en el termini de 3 mesos des de la presentació de la sol·licitud tindrà efectes desestimatoris. La rompuda de terrenys forestals pot ser eficaç de cara a trencar la continuïtat de grans masses forestals, fora de l’espai Xarxa Natura 2000, i així dificultar la propagació dels incendis forestals. En les zones forestals dins del espai de la Xarxa Natura 2000, es fomentarà la ramaderia extensiva ordenada i el manteniment de les pastures com a prevenció d’incendis i per a la conservació dels valors naturals de l’espai. Un dels punts de major risc per a l’inici d’incendis forestals son les vies de comunicació que transcorren properes a zones forestals. En aquest sentit el decret 130/1998 estableix un conjunt d’actuacions per disminuir la càrrega de combustible al voltant de les carreteres i actuar sobre les espècies vegetals més piròfiles. Així cal establir una zona de seguretat d’un metre a cada costat de la via, on s’han de segar les espècies herbàcies, estassar els arbustos i aclarir els arbres.



Ref.0746ISA



Les vies de comunicació més importants del terme municipal son la C-26 de Bassella a Solsona. A part d’aquestes vies, hi ha un conjunt de carreteres locals, per arribar els diferents nuclis habitats del municipi on també s’haurien de prendre les mateixes mesures de protecció. Els elements vulnerables al municipi de Castellar de la Ribera són els nuclis de població, masies disseminades en la seva majoria, les explotacions ramaderes i edificacions associades. Un altre element vulnerable son els espais protegits classificats dins la Xarxa Natura 2000, coneguts com a Obagues de la riera de Madrona i Ribera Salada. 2.3.6.4 Zones amb elevat risc de contaminació acústica

La contaminació acústica pot definir-se com el increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. Les principals fonts de soroll ambiental són: el trànsit (rodat, ferroviari i aeri), les activitats industrials, recreatives i el veïnatge. El soroll és un contaminant susceptible d’afectar la salut de les persones i la seva qualitat de vida. Els efectes sobre la salut poden ser, entre d’altres: disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva, manifestacions de sensacions de molèstia, nerviosisme, irritabilitat i interferències en el son. D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, l’ajuntament de Castellar de la Ribera ha de elaborar un Mapa de Capacitat Acústica, que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat. El mapa de que ha de permetre definir les diferents zones de sensibilitat acústica:

• Zona de sensibilitat acústica alta: les zones residencials, on només hi arriba el trànsit de la gent que hi viu.

• Zona de sensibilitat acústica moderada: més enllà de les anteriors, en aquelles zones on estan barrejades activitats i residència i també hi ha flux de trànsit.

• Zones de sensibilitat acústica baixa: les zones industrials o les més exposades a soroll de trànsit elevat, com és el cas de les zones als voltants de la xarxa de carreteres.

Dels mapes de capacitat acústica es pot extreure que els diferents nuclis del municipi de Castellar de la Ribera tenen una sensibilitat acústica alta. En l’actualitat no hi ha zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA), ni tampoc zones acústiques de règim especial (ZARE), fora de les xones de protecció Xarxa Natura 2000.



Ref.0746ISA



Les zones amb un potencial risc de patir contaminació acústica en el municipi de Castellar de la Ribera queden localitzades als voltants de les xarxa de carreteres, principalment la carretera C-26 on el mapa de nivells sonors sobre la Xarxa de carreteres li dono un valor entre 60 i 65 dB(A) En aquest tram de carretera es va establir un punt de mesura del soroll sobre la xarxa bàsica de carreteres, en el punt quilomètric 92, en el qual es va obtenir una mesura de 60.8 dB(A) 2.3.6.4 Zones amb elevat risc de contaminació acústica

La contaminació acústica pot definir-se com el increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. Les principals fonts de soroll ambiental són: el trànsit (rodat, ferroviari i aeri), les activitats industrials, recreatives i el veïnatge. El soroll és un contaminant susceptible d’afectar la salut de les persones i la seva qualitat de vida. Els efectes sobre la salut poden ser, entre d’altres: disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva, manifestacions de sensacions de molèstia, nerviosisme, irritabilitat i interferències en el son. D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, l’ajuntament de Castellar de la Ribera ha de elaborar un Mapa de Capacitat Acústica, que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat. El mapa de que ha de permetre definir les diferents zones de sensibilitat acústica:

• Zona de sensibilitat acústica alta: les zones residencials, on només hi arriba el trànsit de la gent que hi viu.

• Zona de sensibilitat acústica moderada: més enllà de les anteriors, en aquelles zones on estan barrejades activitats i residència i també hi ha flux de trànsit.

• Zones de sensibilitat acústica baixa: les zones industrials o les més exposades a soroll de trànsit elevat, com és el cas de les zones als voltants de la xarxa de carreteres.

Les zones amb un potencial risc de patir contaminació acústica en el municipi de Castellar de la Ribera queden localitzades als voltants de les xarxa de carreteres, principalment la carretera C-26 on el mapa de nivells sonors sobre la Xarxa de carreteres li dono un valor entre 60 i 65 dB(A) En aquest tram de carretera es va establir un punt de mesura del soroll sobre la xarxa bàsica de carreteres, en el punt quilomètric 92, en el qual es va obtenir una mesura de 60.8 dB(A)



Ref.0746ISA



2.3.6.5 Zones amb elevat risc de contaminació lumínica

La contaminació lumínica pot definir-se com la il·luminació nocturna excessiva o inadequada que afecta la visió del cel o paisatge natural nocturn. La principal font de contaminació lumínica és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums. Aquest tipus d’il·luminació va sovint associada a enllumenat de zones urbanes. La contaminació lumínica pot representar un efecte advers per a l’ecosistema nocturn, a la vegada que suposa un malbaratament de recursos energètics, i la pèrdua de visió del cel nocturn. El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 19 de desembre de 2007, el Mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya. El Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya s'ha elaborat seguint els criteris que estableixen la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a protecció del medi nocturn, i al Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la Llei. El Mapa contempla quatre zones de protecció, atenent, d'una banda, la necessitat de mantenir una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana, i, de l'altra, la protecció, tant com sigui possible, dels espais naturals i la visió del cel a la nit. Tipus de zones en funció del grau de protecció a la contaminació lluminosa: - Zones E1: Admeten una brillantor mínima. - Zones E2: Admeten una brillantor reduïda. - Zones E3: Admeten una brillantor mitjana. - Zones E4: Admeten una brillantor alta.



Ref.0746ISA



Imatge 9: Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa Font: Departament de Medi ambient i Habitatge

La superfície del municipi que forma part de la Xarxa Natura 2000 està classificada com a zona de protecció E1, de protecció màxima envers la contaminació lluminosa, la resta de territori del municipi queda inclosa dins la zona E2 de protecció alta. 2.3.6.6 Zones alterades per l’existència d’activitats d’extracció de recursos naturals

abandonades o en actiu

Tot i que aquest tipus d’activitats tenen una repercussió econòmica positiva, cal tenir en compte la seva incidència negativa sobre el mal ús dels recursos geològics, el paisatge directament afectat i en el que no està afectat per l’activitat, derivat de processos desencadenats, com ara esllavissades, despreniments o erosió del sòl. Aquests riscos poden anar molt més enllà si considerem l’activitat com un procés en el que no només s’extreu el material, sinó que aquest es transporta fins el seu destí final. És en aquest cas en el que es poden veure afectats espais d’interès natural per on circulen els camions o fins i tot la destrossa produïda pels camions sobre els mateixos camins. Per tot això, un creixement desmesurat i poc planificat d’aquests recursos pot produir degradacions desiguals en el territori, sovint del tot injustificades, ja que de vegades la importància econòmica d’aquests recursos és escassa.

Codi Color

Zones

Zona E1, protecció màxima

Zona E2, protecció alta

Zona E3, protecció moderada

Zona E4, protecció menor



Ref.0746ISA



Les activitats extractives no sols produeixen un impacte negatiu sobre el paisatge sinó que poden desencadenar conseqüències greus per a l’equilibri dels sistemes naturals. En general, en les explotacions hi ha una sèrie de factors que condicionen la modificació del paisatge, com son la distribució geològica del material a extreure, la durada de l’activitat, l’extensió de la mateixa i el tipus de terreny afectat (forestal o conreu). La modificació del paisatge, a part de la pèrdua de vegetació i fauna, implica altres efectes negatius: el dany visual, les cicatrius, talls o la pèrdua dels tossals, la producció de runams, la contaminació de les aigües superficials i subterrànies, etc. Totes aquestes modificacions es poden donar aïlladament o combinades entre elles. Segons el tipus d’explotació, hi ha diversos casos on la implantació d’una activitat extractiva ha estat el factor que ha afavorit l’alteració de la fesomia del paisatge. Actualment a Castellar de la Ribera hi ha 2 activitats extractives en actiu, cap extracció abandonada i 4 activitats extractives situades en domini públic hidràulic. Les descrivim a la següent taula:

ACTIVITATS EXTRACTIVES EN DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC

NOM DE L’EXPLOTACIÓ SOL.D'AR.SOLSONÈS A

RIBERA SALADA SOL.D'ÁR.DEL SOLSONÈS

A LA RIBERA SALADA

SOL.D'ÀRIDS DEL SOLSONÈS A LA

R.SALADA

Empresa explotadora ÀRIDS DEL SOLSONÈS,

S.A. ÀRIDS DEL SOLSONÈS,

S.A. ÀRIDS DEL SOLSONÈS,

S.A. RECURS EXPLOTAT Graves Graves Graves EXPEDIENT (DMAH) 98/2759 98/2771 98/2790

NORMATIVA REGULADORA Llei 29/1985 Llei 29/1985 Llei 29/1985

TIPUS DE PERMÍS Autorització d’explotació Autorització d’explotació Autorització d’explotació SITUACIÓ ACTUAL Activitat finalitzada Activitat finalitzada Activitat finalitzada

ACTIVITATS EXTRACTIVES EN DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC

NOM DE L’EXPLOTACIÓ SOL.A LA RIBERA SALADA (SEGRE)

Empresa explotadora ÀRIDS DEL SOLSONÈS, S.A.

RECURS EXPLOTAT Graves

EXPEDIENT (DMAH) 98/2737

NORMATIVA REGULADORA Llei 29/1985

TIPUS DE PERMÍS Autorització d’explotació

SITUACIÓ ACTUAL Activitat finalitzada

Taula 14: Activitats extractives en domini públic hidràulic Font: Pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.



Ref.0746ISA



ACTIVITATS EXTRACTIVES EN ACTIU

NOM DE L’EXPLOTACIÓ PILAR RIBERA SALADA

Empresa explotadora LLORENS VILADRICH, ANTONI ÀRIDS DEL SOLSONÈS, S.A.

RECURS EXPLOTAT Graves Sorres

ÀREA TOTAL M2 35562,637 117294,699

NORMATIVA REGULADORA Llei 12/1981 Llei 12/1981

TIPUS DE PERMÍS Autorització d’explotació Autorització d'explotació

SITUACIÓ ACTUAL Activitat englobada en una nova explotació

Activitat en actiu amb restauració integrada

Taula 15: Activitats extractaves en actiu de Castellar de la Ribera Font: Pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Cal dur a terme la adequada restauració de cadascuna d’aquestes àrees, principalment les abandonades, per tal de recuperar les condicions edàfiques, de l’aqüífer i garantir una adequada regeneració de la zona per tal de que s’hi pugui desenvolupar l’ús anterior primari, i si no pogués ser el secundari.



Ref.0746ISA



2.4 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL D’OBLIGACIÓ

A continuació s’especifica tota aquella legislació general que pot incidir amb el POUM de Castellar de la Ribera. S’ha elaborat una llista separada per temàtiques de normativa d’àmbit internacional, europeu, espanyol i català, sempre que s’escaigui. Es sobreentén que queda inclosa tota legislació concordant de la legislació general.

2.4.1 LEGISLACIÓ SECTORIAL EN MATÈRIA AMBIENTAL

2.4.1.1 Qualitat ambiental

Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998 de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes. Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos. Llei 9/2003 de la mobilitat. Llei 1/1999, de modificació de la Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental. Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental. 2.4.1.2 Aigua

Reial Decret 9/2008, d'11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril. Reial Decret-Llei 4/2007, de 13 d'abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol. Acord de 20 de juny de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005.



Ref.0746ISA



Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament. Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s'aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats. Reial Decret 324/2000 de 3 de març pel que s’estableix normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines. Decret 103/2000, de 6 de març, d’aprovació del Reglament de tributació per part de l’Agència Catalana de l’Aigua. Decret 205/2000, de 13 de juny, d'aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. Ordre de 22 d'octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen. Decret 283/1998 de 21 d’octubre de designació de les zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries. Reial Decret 879/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües. Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats en l'agricultura.



Ref.0746ISA



Directiva 91/271 sobre la qualitat de l’aigua. Llei 29/1985 de 2 d’Agost, d’Aigües, i Reial Decret Legislatiu 1/2001 del 20 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües. Criteris d’intervenció dels espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua. Març de 2002. Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial. ACA, 2007. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial. ACA, juny de 2006. 2.4.1.3 Atmosfera

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Real Decret 1513/2005, de16 de desembre, pel qual es desenvolupa la llei 37/2003 de 17 de novembre, del Soroll, en el referent a la avaluació i gestió del soroll ambiental. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica. Llei 16/2002 de 28 de juny de 2002, de protecció de la contaminació acústica. Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Directiva 2001/80/CE del parlament Europeu i del Consell, 23 d’octubre de 2001, sobre limitacions d’emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió. Directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig de 2000, sobre emissions sonores a l’entorn causades per les maquines d’ús a l’aire lliure.



Ref.0746ISA



Directiva 1999/13/CE del Consell, d’11 de març de 1999, relativa a la limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i instal·lacions. Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983. Resolució de 10 de novembre de 1995 reguladora del soroll i vibracions. Reial Decret 717/1987, de 27 de maig, sobre contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen i plom, trasllada les Directives 85/203/CEE i 82/884/CEE. Reial Decret 1613/1985, d’1 d’agost que incorpora la DIR 80/779/CEE, per el que s’estableixen noves normes de qualitat de l'aire en el que es refereix a la contaminació per diòxid de sofre i partícules. Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. Llei de 38/1972 de 22 de desembre de protecció de l’ambient atmosfèric, i reial Decret 833/1975 de desenvolupament de la Llei 38/1972. Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, aprovat el 19 de desembre de 2007. 2.4.1.4 Residus

Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus. Decret 396/2006, de 17 d'octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s'efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de la construcció Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus. Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del decret 201/1994, regulador de runa i altres residus de la construcció. Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes. Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus. Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya.



Ref.0746ISA



Llei 10/1998, de 30 de març, forestal de Catalunya. Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus. Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig de residus en dipòsits controlats. Decret 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre general de gestors de residus de Catalunya. Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora del residus. Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005 - 2012 2.4.1.5 Medi Natural

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE. Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental. Directriu europea 85/337/CEE, de 27 de juny. Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del Parlament de Catalunya. Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives. Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Reial decret 1193/1998, de 7 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret 1997/1995. Directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (annex 8 de l’acord de govern GOV/112/2006, de 5 de setembre).



Ref.0746ISA



Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, octubre de 2006. 2.4.1.6 Altra legislació aplicable

Llei 8/2007, 28 de maig de 2007, del sòl. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Llei 5/2003, de 22 d’abril de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Decret 130/1998, de 12 de maig, sobre prevenció d’incendis forestals. Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. En el seu article 42 estableix que l’Administració forestal pot declarar determinades àrees Zones d’Actuació Urgent (ZAU), amb la finalitat de conservar-les i afavorir-ne la restauració. Segons l’article 42.2 de la Llei esmentada, seran declarats zones d’actuació urgent, entre d’altres, els terrenys forestals degradats, els terrenys erosionats, els que estan en perill manifest de degradació o d’erosió i els terrenys forestals incendiats per als quals no és previsible una recuperació natural. Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, desenvolupada pel Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre sobre Seguretat i Salut en obres de construcció. Decret 64/1995, de 7 de març, d’aprovació de les mesures sobre prevenció d’incendis forestals. Llei 9/1993, de 30 de setembre del Patrimoni Cultural. Ordre de 13 d’abril de 1989, d’aplicació del decret 391/1988. sobre prevenció d’accidents majors en determinades activitats industrials. Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Pla territorial de les Comarques centrals, aprovat definitivament el setembre de 2008.



Ref.0746ISA



2.4.2 NORMATIVA I DOCUMENTS DE REFERÈNCIA A NIVELL EUROPEU I INTERNACIONAL

Amb l’objectiu de donar compliment a l’Annex I apartat e) de la Directiva 2011/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats planes i programes en matèria ambiental, cal que els instruments de planejament territorial informin i donin compliment als objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional, comunitari o estatal que puguin veure’s afectats pel planejament. La descripció dels estàndards de protecció es fa en funció de la cronologia i de la plasmació a nivell nacional que ha tingut l’activitat protectora del medi feta a nivell internacional i comunitari. Cal tenir sempre present que si bé l’activitat europea i internacional han anat cronològicament de la mà, l’activitat estatal ha anat gairebé sempre vinculada a aquelles accions que s’han emprès a nivell supra o internacional. 2.4.2.1 Protecció ambiental general:

De manera general, la legislació europea, pren com a marc de referència el VI Programa Marc d’Acció Comunitària en matèria de Medi Ambient (VI PAMA), vigent per al període 2006- 2010, titulat “Medi Ambient 2010: el futur a les nostres mans” (Publicat al Diari Oficial de la Unió Europea número 154, sèrie E, de 29.5.2001). Aquest programa, si bé no concreta els objectius o fites a assolir en les diverses esferes del medi ambient (fauna, flora, residus, emissions a l’atmosfera, etc), serveix com a pauta inspiradora de la legislació que elaboren les institucions comunitàries i que, juntament amb les polítiques econòmiques, socials i ambientals, serviran per a donar compliment als objectius de protecció ambiental fixats. Els cinc eixos prioritaris d’actuació estratègia són: la millora de l’aplicació de la legislació vigent, integració del medi ambient en les altres polítiques, col·laboració amb el mercat, implicació dels ciutadans i consideració del medi ambient en la presa de decisions relatives al planejament i gestió del territori. Per a cada eix es presenten diverses actuacions específiques. Les àrees del medi ambient prioritàries, és a dir, els àmbits en els quals cal actuar d’una manera immediata segons el VI PAMA, són: canvi climàtic, biodiversitat, medi ambient i salut i gestió sostenible dels recursos i dels residus. Cal afegir que el VI Programa Marc d’Acció Comunitària recull també molts dels principis internacionals vigents per a la protecció del medi.



Ref.0746ISA



Quant al control de les activitats potencialment contaminants del medi, cal fer referència a la Directiva 96/61/CE del Consell de 24 de setembre relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació. Aquesta directiva fixa les obligacions que hauran de complir les activitats industrials i agrícoles mitjançant un procés d’autorització per al seu funcionament que contemplarà els límits establerts quant a emissions a l’atmosfera, a les aigües i als sòls i la producció de residus. L’autorització per al funcionament de les activitats sotmeses a aquesta autorització contempla també la ubicació física d’aquestes així com la qualitat ambiental del seu entorn. 2.4.2.2 Protecció del paisatge

De manera transversal, i d’especial incidència sobre qualsevol tipus de planejament urbanístic, la Unió Europea aprovà el Conveni Europeu del Paisatge (impulsat pel Consell d’Europa i signat a Florència l’any 2000 i en vigor des de l’1 de març del 2004). Aquest Conveni té per objecte promoure la protecció, la gestió i l’ordenament dels paisatges, entesos com aquella part del territori tal com la percep la població i les característiques del qual són el resultat de la interacció dels factors naturals i humans. Per a donar compliment a aquest conveni, del qual Espanya n’és signatària, s’ha elaborat a nivell estatal l’Atlas de los Paisajes de España, una caracterització del paisatge que pot servir per a posteriors estudis autonòmics o locals. Cal tenir en compte que a Catalunya s’ha aprovat ja la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i planificació del paisatge així com s’està treballant ja en l’elaboració de diversos catàlegs del paisatge per a diferents àmbits de Catalunya. 2.4.2.3 Conservació de la fauna, flora i diversitat biològica:

El principal instrument del qual s’ha dotat la Unió Europea per a la protecció de la flora i la fauna són dues Directives: Directiva 92/43/UE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. Coneguda com a Directiva Hàbitats, protegeix diversos hàbitats d’especial interès degut al seu valor biològic. Aquests espais són denominats Llocs d’Interès Comunitari (LIC’s). Cal tenir en compte les successives modificacions d’aquesta Directiva fins l’actualitat per a conèixer quins són actualment els LIC’s. Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. Mitjançant els annexos protegeix determinades espècies d’aus així com preveu la creació de zones d'especial protecció per a les aus, que garanteixin la conservació de les aus protegides per la pròpia Directiva. Els espais protegits per aquesta directiva s’anomenen Sones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA’s).



Ref.0746ISA



A partir de la protecció de diferents espais feta per les dues Directives, LIC’s i ZEPA’s, es crea la Xarxa Natura 2000, xarxa biològica que inclou tots aquells espais que queden protegits per les Directives. D’altra banda, la protecció d’espècies que es fa des del dret internacional s’estructura a partir de diversos convenis internacionals, molts dels quals han estat subscrits per la UE i per tant seran d’aplicació a Espanya. A nivell internacional cal esmentar el Convenció relativa a les zones humides d’importància internacional com hàbitat d’aus aquàtiques, conegut com a conveni de Ramsar (signat a aquesta ciutat el febrer de 1971), que vetlla per a la conservació i ús sostenible de les zones humides. Per altra banda, el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre (CITES), també conegut com a Conveni de Washington (signat en aquesta ciutat el març de 1973). Aquest conveni, d’aplicació a la UE a partir del Reglament (CE) número 338/97 del Consell, de 9 de desembre 1996, té com objectiu protegir les espècies amenaçades a partir del control del comerç d’aquestes espècies i mitjançant l’establiment de condicions per a la seva importació, exportació i circulació. A partir del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural d’Europa, celebrat a Berna l’any 1979 i del qual a UE n’és part, es protegeixen la flora i de la fauna silvestres, els seus hàbitats naturals així com les espècies migratòries en perill d’extinció. Actualment la UE dóna compliment a aquest Conveni a partir de les dues Directives abans esmentades, per tant, un planejament que contempli la Xarxa Natura 2000 serà un planejament que alhora donarà compliment al Conveni de Berna. Si bé el Conveni de Berna es centra en la protecció del medi natural europeu, el Conveni de Rio sobre la Diversitat Biològica (signat a Rio de Janerio el juny de 1992) exerceix funcions anàlogues però a nivell global. El Conveni de Rio té com a objectiu la conservació de la diversitat biològica, l’ús sostenible dels seus components i un repartiment equitatiu dels beneficis derivats de l’ús dels recursos genètics mitjançant l’accés adequat a aquests recursos i a partir d’una transferència adequada de les tecnologies i dels fluxos econòmics. A nivell estatal, i hereva de la protecció de la biodiversitat que es fa a nivell internacional, l’Estat Espanyol s’ha dotat d’una Estrategia Española para la Conservación de la Biodiversidad així com d’un catàleg d’espècies amenaçades i estratègies per a la conservació de l’ós bru cantàbric, l’àguila imperial ibèrica, el linx ibèric, el trencalòs i l’urogallo cantàbric.



Ref.0746ISA



2.4.2.4 Protecció de l’atmosfera:

Canvi climàtic: la protecció de l’atmosfera inclou la lluita contra el canvi climàtic degut a l’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta protecció s’estructura a partir de la signatura, a nivell internacional i en el marc del Conveni de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, del Protocol de Kyoto (en vigor des de 16 de febrer de 2005). És a partir de l’acceptació d’aquest protocol que la UE, els seus estats membres i els altres països es comprometen a reduir els seu nivell d’emissions de gasos a l’atmosfera al menys un 5% respecte l’any 1990 en el període 2008-1012. La integració de la UE en aquest conveni es produeix mitjançant Decisió del Consell, de 25 d’abril de 2002. Els seus estats membres hauran de reduir conjuntament les seves emissions un 8% en el període 2008-2012. Arrel de la signatura d’aquest Conveni i davant l’evidència científica dels efectes de l’emissió de gasos a l’atmosfera sobre l’escalfament global, la UE ha posat en marxa una Estratègia sobre el canvi climàtic (Comunicació de la Comissió, de 9 de febrer de 2005). Aquesta estratègia es basa en l’observació del risc climàtic per se, la voluntat política fer fer-hi front, la participació internacional en la lluita contra el canvi climàtic, la innovació necessària per un canvi en els mètodes de producció i utilització de l’energia i l’adaptació dels països als efectes inevitables del canvi climàtic. Contaminació atmosfèrica: l prevenció de la contaminació atmosfèrica a nivell internacional es duu a terme a partir de la signatura de diversos convenis, entre els quals en destaquem dos. En primer lloc, el Conveni sobre la Contaminació Atmosfèrica transfronterera a llarga distància (signat a Ginebra el 1979) estableix un marc d’elaboració de polítiques, intercanvi d’informació, realització d’activitat d’investigació i aplicació i desenvolupament de mecanismes de vigilància de la contaminació atmosfèrica que pugui afectar diversos països. En segon lloc, a partir del Conveni d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, acord multilateral celebrat el maig de 2001 sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA), que té com a objectiu adoptar mesures de control per eliminar la producció, utilització, exportació i importació de certs compostos orgànics persistents (inclosos en l’Annex A) i restringir la producció i utilització de certs productes químics (inclosos a l'annex B) La UE és part d’ambdós convenis (Decisió 81/461/CEE del Consell, d’11 de juny i Decisió del Consell, de 14 d’octubre de 2004 respectivament), i hi dóna compliment a partir de les actuacions que es descriuen a continuació.



Ref.0746ISA



Els programes i accions de les quals s’ha donat la UE per incidir en la protecció de l’atmosfera es poden agrupar en funció de la regulació de tres esferes: regulació de la gestió de la qualitat de l’aire, regulació dels contaminants atmosfèrics, dels vehicles de motor, dels altres tipus de vehicles i de les indústries. Respecte la gestió de la qualitat de l’aire, existeix una Estratègia temàtica sobre la contaminació atmosfèrica (Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu de 21 de setembre de 2005) i la Directiva 96/96/CE del Consell, de 27 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire. Aquesta Directiva pretén mantenir i millorar la qualitat de l’aire a partir de l’establiment d’uns objectius de qualitat, uns mètodes i criteris comuns d’avaluació de la qualitat i la difusió de dades sobre aquesta qualitat. Quant a la regulació dels contaminants atmosfèrics, existeixen diverses Directives i Comunicacions que regulen l’emissió de determinats contaminants d’acord als estàndards de qualitat fixats per la Directiva 96/96/CE. En són exemples la Directiva 1999/30/CE del Consell, de 22 d’abril, relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire, la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell de 23 d’octubre de 1998: Eliminació progressiva dels CFC dels inhaladors – dosificadors, Reglament (CE) 2037/2000 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny, relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó, etc. La regulació de les emissions degudes als vehicles de motor i altres tipus de vehicles suposen l’assumpció d’aquests com a focus emissors de gasos nocius per l’atmosfera i el greu problema que el transport suposa. En aquest sentit, es fa una regulació detallada de la permissivitat de les emissions de CO2 i altres gasos de tots els tipus de vehicles. Es regula també el consum de combustible per als nous vehicles. Quant a la possible contaminació atmosfèrica derivada d’activitats industrials, és d’aplicació l’esmentada Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació. De manera més concreta, existeixen Directives que regulen les emissions de Compostos Orgànics Persistents i emissions derivades de grans instal·lacions de combustió o emmagatzematge de gasolina. Dins la contaminació atmosfèrica s’hi inclou també la contaminació acústica, és a dir, les molèsties sonores que alteren l’entorn i la salut humana. En aquest sentit trobem la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Aquesta Directiva pretén reduir les molèsties acústiques i els efectes perjudicials de l’explosió al soroll ambiental a partir de l’establiment d’una cartografia local d’exposició al soroll.



Ref.0746ISA



Mitjançant altres directives es regula també certes fonts d’emissió de molèsties acústiques com ara els vehicles, els ciclomotors, la maquinària emprada a l’aire lliure i els aeroports. 2.4.2.5 Protecció en matèria d’aigües continentals

A nivell estatal el Programa AGUA (Actuaciones para la Gestión y la Utilización del Agua) estableix criteris per a una nova política de l’aigua basada en l’estalvi d’aigua i en la regulació de la disponibilitat i qualitat d’aquesta. Les actuacions del programa AGUA es duen a terme a partir de les diverses conques hidrogràfiques d’Espanya. En aquesta esfera, la protecció a nivell europeu deriva de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. Aquesta Directiva estableix un marc comunitari per a la protecció de les aigües superficials continentals, de transició, litorals i subterrànies amb l’objectiu de prevenir o reduir la seva contaminació, promoure’n el seu ús sostenible, protegir el medi ambient, millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres. Per a la correcta gestió dels objectius que es fixa, preveu l’elaboració de plans hidrològics de conca així com l’aplicació d’una política de tarificació per a l’ús de l’aigua (aquesta mesura és ja d’aplicació a Catalunya a partir del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya). La UE regula també l’abocament de substàncies nocives o perilloses a les aigües com poden ser les substàncies derivades de detergents, els nitrats, el mercuri o el cadmi. En són exemple la Directiva 80/68/CEE del Consell, del 17 de desembre, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació causada per determinades substàncies perilloses, el Reglament (CE) 648/2004 del Parlament Europeu i del Consell de 31 de març sobre detergents o la Directiva 2006/11/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat. L’aplicació d’aquestes limitacions s’articula a partir de la necessitat d’autorització prèvia a la realització d’abocament de determinades substàncies (generalment llistades en els annexos de les Directives sobre l’abocament de substàncies a les aigües). A nivell internacional trobem el Conveni de Helsinki sobre protecció de cursos d’aigua transfronterers i llacs internacionals. Aquest conveni, del qual la UE n’és part (Decisió 95/308/CE del Consell, de 25 de juliol) té com a objectiu prevenir i controlar els cursos d’aigua transfronterers a partir de la cooperació internacional.



Ref.0746ISA



2.4.2.6 Protecció del sòl

Des de la UE i en el marc del VI PAMA es va iniciar una estratègia per a la protecció del sòl que es desenvolupa a partir de la Comunicació de la Comissió, de 16 d’abril, al Consell, el Parlament Europeu, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions – Cap a una estratègia temàtica per a la protecció del sòl. Mitjançant aquesta estratègia es pretén lluitar contra la degradació del sòl produïda per les activitats humanes: l’erosió, la pèrdua matèria orgànica, la contaminació, el segellat, la compactació, la reducció de la biodiversitat, la salinització, les inundacions i els esllavissament de terres. La protecció del sòl s’inclou també en la Directiva 91/61/CE, ja esmentada, de control integrat de la contaminació. A nivell internacional no es troben referències de protecció del sòl d’abast global. A nivell estatal s’ha aprovat el Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados.

2.4.3 LEGISLACIÓ EN PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC

2.4.3.1 Llei 1/2005, d’Urbanisme de 26 de juliol

Actualment, tal i com ja em esmentat, el marc legal de referència és el de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient (DOCE 197/30, de 21 de juliol de 2001), que determina que cal que la planificació territorial i urbanística realitzi un procés d’avaluació ambiental estratègica (AAE) i que el resultat d’aquesta quedi reflectida en un informe ambiental de sostenibilitat. A més,actualment és vigent a transposició a la normativa estatal de la directiva esmentada a partir de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre Evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medi ambiente. Aquests referents legals tenen traducció directa en les determinacions que en matèria ambiental fa la Llei 1/2005, de 26 de juliol, per la qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, la qual estableix per determinats plans la necessitat de realitzar un informe ambiental, que forma part del Pla corresponent, i que ha de recollir les determinacions que estableix la Directiva 2001/42/CE. El reglament d’aquesta llei, recentment aprovat, estableix els continguts de l’esmentat informe amb concordança amb els que estableix la Directiva 2001/42/CE. El present document és precisament l’informe ambiental preliminar en relació a la realització del prescriptiu informe ambiental que s’explicita en la Llei 1/2005 i el decret 305/2006. de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en plena concordança amb



Ref.0746ISA



la Directiva europea 2001/42/CE i la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre Evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medi ambiente. Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a comptabilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Així s’assoleix una sintonia total amb les pretensions de l’esmentada Llei de política territorial. Des d’aquesta perspectiva, cal destacar els principis generals de l’actuació urbanística que la Llei defineix en els següents articles: Article 3: Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible 1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. 3.L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. Article 9: Directrius per al planejament urbanístic 1.Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. 2.És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs. 3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient



Ref.0746ISA



on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn. 4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. 5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un incendi no pot fomentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable. 6. Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent. 7.Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat. 2.4.3.2 Pla territorial Comarques Centrals

El desenvolupament urbanístic previst per aquestes Normes, coherentment amb les previsions del planejament de rang superior. En base aquestes previsions i als seus requeriments s’han dimensionat els continguts d’aquest document.

El desenvolupament urbanístic previst per aquest POUM, compleix amb les premisses esmentades fins ara i busca l’equilibri amb les previsions del planejament de rang superior. El terme municipal de Castellar de la Ribera limita administrativament al nord amb els municipis de Odèn i Lladurs, a l’est amb el municipi d’Olius, al sud amb Pinell de Solsonès i a l’oest amb Bassella. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) planteja el desenvolupament i l’aplicació del model territorial global per a cada un dels àmbits funcionals territorials (AFT), que defineix com a àmbits de planificació i d’aplicació dels plans territorials parcials (PTP), els quals desenvolupen i concreten la planificació integral d’una part del territori de Catalunya. En aquest darrer aspecte el PTGC inclou Castellar de la Ribera en el Pla territorial de les Comarques Centrals(document en tramitació), dins l’àmbit dels municipis rurals del Solsonès, integrat dins la comarca del Solsonès. Morfològica o geogràficament el Pla territorial distingeix dos sectors, un de muntanyós que comprendria els municipis del nord de la comarca, en els que trobem Lladurs, Odèn i la part alta de Navès i un altre de més planer que inclouria Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Llobera, Pinell del Solsonès i Riner,



Ref.0746ISA



i els municipis situats més al sud Pinós i la Molsosa, quedarien inclosos dins l’altiplà Segarrenc. El municipi de Castellar de la Ribera, situat en una zona de muntanya però amb una part important de sòl planer, majoritàriament utilitzat per a conreus, per tant els sistemes urbans són territorialment reduïts, molt allunyats entre si, i amb comunicacions mitjançant camins rurals condicionats pel relleu. Així tot i no ser l’àmbit amb el territori més petit, cap municipi supera els 500 habitants. I la Població es troba disseminada pel territori en masies. L’àmbit presenta una tendència acusada cap al despoblament. Les dades del cens del municipi de Pinell de Solsonès del 2006 reflecteixen un descens de població respecte del 1991 del -11,4%. L’estancament o recessió demogràfica de l’àmbit radica en la manca d’una industrialització o d’una transformació terciària de pes a la zona; així com l’alliberament de la mà d’obra degut a la transformació general de l’agricultura i la mecanització, que ha acabat emigrant. L’any 2006 l’àmbit concentrava el 17,9% de la població total de la comarca, Solsona, és la ciutat més important del Solsonès, àmbit i manté importants relacions funcionals amb la capital de comarca comportant-se, en conjunt, com un sistema urbà. El pla territorial de les Comarques Centrals proposa unes recomanacions específiques per a protegir i potenciar els nuclis petits. Tot i les circumstàncies canviants, els nuclis petits són espais de qualitat del territori que, a partir d’uns suficients nivells d’accessibilitat a les telecomunicacions i als serveis que s’ubiquen a les àrees urbanes, poden assolir una mixtura d’usos del seu espai que els atorgui un nou paper sobre el territori. Al costat dels usos d’habitatge rural, d’agricultura i ramaderia de petita escala o de petites indústries agropecuàries, són possibles, en alguns casos, els usos d’habitatges urbans de commuters de recorregut curt, activitats professionals, habitatge de segona residència, turisme rural, artesania, hosteleria, restauració o centres culturals i associatius. Com a respostes a les necessitats específiques que tenen aquests municipis, cal assenyalar, al costat dels imprescindibles mecanismes d’un finançament suficient, les facilitats d’accés al serveis hospitalaris, docents ..., un servei de transport públic per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat, la dotació d’infraestructures de telecomunicacions o microactuacions d’habitatge protegit per fixar població jove.



Ref.0746ISA



En aquesta línia, el Pla recomana que les polítiques sectorials i el planejament urbanístic que impliquin nuclis petits incorporin mesures i determinacions que afavoreixin:

1.mantenir l’activitat agrària amb el recolzament, si cal, de petites instal·lacions agroalimentàries, que es poden integrar en els propis nuclis 2. potenciar la creació de denominacions d’origen 3. potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens de la zona 4. potenciar l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat 5. fomentar petites promocions d’habitatge protegit per fixar població jove, que es podrien incloure en el sí d’operacions on també es promogués la reutilització del patrimoni construït i ara buit per a allotjament turístic o habitatge de segona residència. 6. promoure iniciatives de revalorització del patrimoni cultural i natural, per exemple, mitjançant projectes de paisatge 7. facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural 8. facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes 9. fomentar la implantació del transport col·lectiu a la carta per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat per als seus desplaçaments



Ref.0746ISA



2.5 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS

2.5.1 PRINCIPALS OBJECTIUS AMBIENTALS

Dins de cadascun dels àmbits inclosos en la redacció del POUM de Castellar de la Ribera, els principis de sostenibilitat ambiental sobre els que es suporten les actuacions proposades són: 1. Minimització del consum del sòl i racionalització de l’ús:

1.1. Evitar l’expansió innecessària del Sol urbà i urbanitzable

1.2. Evitar la fragmentació del territori

1.3.Mantenir l’estructura orgànica del sòl no urbanitzable, conservant l’estructura territorial, paisatgista i funcional dels espais agroforestals. 1.4. Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori, ja sigui cultural, història o paisatgístic.

2. Compatibilització del planejament amb el cicle natural de l’aigua i la racionalització del seu ús.

2.1. Delimitació d’àmbits de protecció de la xarxa fluvial amb el Ribera Salada, la riera de Madrona i els torrents afluents dels mateixos. 2.2. S’exigiran sistemes de tractament i depuració de l’aigua homologats, en el cas que no sigui possible la connexió a la xarxa general de clavegueram. 2.3. Preservant i millorant la qualitat de l’aigua regulant l’abocament d’aigües residuals.

3. Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic mitjançant:

3.1. Regulació de les activitats que exerceixin amb focus emissores de fums, gasos o partícules.

4. Prevenció de la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica, mitjançant: 4.1 L’atenció de l’ordenança municipal tipus, reguladora de sorolls i vibracions 4.2. Prohibició d’instal·lació de cartells il·luminats en el sòl no urbanitzable, amb l’excepció que estiguin dins el recinte de l’activitat i continguin mesures de protecció contra la contaminació lumínica.



Ref.0746ISA



5. Foment del reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades i minimitzar, també el impacte de la construcció.

5.1. Reservant espais en sòl urbanitzable per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a facilitar la recollida selectiva i optimitzar les operacions de recollida i transport de residus. 5.2. Aprovar una ordenança municipal que reguli la gestió dels residus de la construcció per complir amb la normativa corresponent.

6. Conservació de la biodiversitat territorial i assegurar-ne un ús sostenible.

6.1.Regular l’aprofitament forestal que es realitzi en l’àmbit de la gestió forestal sostenible 6.2.No permetre cap actuació que no garanteixi la integritat dels ecosistemes de ribera lligats als cursos d’aigua.

7. Integració del paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic sota una perspectiva de sostenibilitat.

7.1. Conservant la tipologia i la composició arquitectònica de les edificacions tradicionals existents, i projectant les de nova construcció de forma similar a les existents en les edificacions aïllades. 7.2. Limitant les noves construccions en zona forestal. 7.3. Regulant l’aprofitament forestal. 7.4. Regular les activitats extractives i fer un seguiment de les autoritzades en el moment de l’aprovació inicial del POUM.

2.5.2 OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS DEL POUM

En base a les previsions de l’apartat anterior i als requeriments de la Text Refós de la Llei d’Urbanisme i el Reglament que la desplega s’han dimensionat els continguts del document. El POUM de Castellar de la Ribera, constitueix una modalitat integrant del sistema de planejament general. Els objectius generals d’aquest Pla seran:

a) La definició del model urbanístic b) La delimitació de les distintes classes de sòl previstes a la legislació urbanística (sòl urbà, sòl urbanitzable - consolidat i no consolidat -, sòl no urbanitzable i els sistemes): Assignació d’usos detallats definint també el traçat i les característiques de la xarxa viària, així com els polígons d’actuació en sòl urbà. L’establiment de zones d’especial protecció i normes de defensa del patrimoni



Ref.0746ISA



natural i l’edificació en sòl no urbanitzable. Aportació de sòl urbanitzable: en aquest sòl es determinarà les prioritats i les prescripcions per urbanitzar-lo; s’especificarà la projecció, dimensions i característiques del desplegament previsible i es definirà la densitat màxima d’habitatges per habitant, entre d’altres. c) Aportació d’infraestructures i dotacions públiques: Les aportacions d’infraestructures es concreten en els àmbits dels polígons d’actuació urbanística proposats i aporten una millora del conjunt de dotacions.

D’acord amb les especificacions de la Llei 1/2005, de 26 de juliol, d’Urbanisme, dins de les determinacions fixades pels plans d’ordenació urbanística municipal en l’article 58, es classifica el territori en les categories prèviament esmentades i en els àmbits o les superfícies que resultin necessàries, desenvolupant per a cada classe de sòl, l’estructura general i el model de territori adequat a les determinacions fixades en els articles 3 i 9 de la mateixa llei. Els objectius específics de protecció ambiental d’aquest POUM es poden concretar en els següents:

Garantir el desenvolupament de les xarxes ecològiques europees proposades a la Xarxa Natura 2000, garantint la connexió entre els espais naturals i les àrees protegides d’importància local, regional, nacional, transnacional o comunitària. Integració dels condicionants de la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat en el planejament urbanístic, com ja consta a l’Estratègia Catalana de la Biodiversitat. Millorar la coherència territorial d’hàbitats i poblacions. Garantir la permeabilitat del territori per tal de facilitar els processos de desplaçament i dispersió de les espècies. Reconèixer, protegir i millorar els valors del paisatge que constitueixen l’essència del terme municipal. Preveure una regulació de les edificacions en sòl no urbanitzable, tant pel que fa referència als usos permesos, com l’establiment de les distàncies reguladores respecte el nucli urbà, altres habitatges o infraestructures viàries, com la correcta gestió de les aigües residuals i els residus generats. Potenciació de l’ús d’energies renovables i l’aplicació de les millors tècniques disponibles en la indústria, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2. Detecció i elaboració d’estratègies per a la gestió dels riscos naturals i antròpics a nivell local amb impacte directe o a nivell regional i transnacional amb impacte indirecte. Gestió integrada i sostenible de l’aigua, del sòl i del subsòl.



Ref.0746ISA



3 ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ PROPOSADES

Ordenar urbanísticament el municipi de Castellar de la Ribera no presenta moltes alternatives on escollir. El municipi de Castellar de la Ribera tal i com s’ha descrit anteriorment es troba en un entorn rural i muntanyós situat en ple Pre-Pirineu i tenint també en consideració el fet que part del territori es trobi protegit sota figura de Xarxa Natura 2000. En el municipi no hi trobem cap nucli urbà, la població es troba disseminada pel territori en masies, hi ha només alguns xalets al fons de la ribera Salada, sota Castellar, que constitueix l’únic petit agrupament, amb tot el municipi no es troba, ni presenta signes que si puguin troba en un període de creixement social i urbanístic massiu, la qual cosa limita bastant les possibilitats d’ordenació del territori de Castellar de la Ribera. En aquest panorama, les alternatives es plantegen alhora d’apostar per un tipus o altre opció de desenvolupament econòmic. Un municipi on s’ha fet evident el despoblament i que te com a principal activitat l’economia tradicional, l’agricultura, ha de trobar altres activitats econòmiques que el permetin no només sobreviure sinó tenir expectatives de futur. En base a l’anàlisi realitzat, es pot resumir que en aquest sentit el municipi de Castellar de la Ribera pot apostar per créixer urbanísticament, aglutinant aquest creixement en les planes del municipi de Castellar de la Ribera aprofitant les bones comunicacions amb la capital de comarca, com a principal actiu socioeconòmic juntament amb la creació de segones residències, o bé mantenir el caràcter actual de poble i amb un valor paisatgístic/turístic marcat que el permeti, poc a poc, guanyar lloc com a municipi/destinació turística dins de les comarques d’interior i Alta Muntanya. 3.1 DESCRIPCIÓ ALTERNATIVES CONSIDERADES

3.1.1 ALTERNATIVA ZERO. LA NO REALITZACIÓ DEL POUM

Amb el panorama descrit, no realitzar una nova proposta de planejament al terme de Castellar de la Ribera no només implica no fer cap aposta de futur i, per tant, deixar que el municipi segueixi la dinàmica que ha seguit en les últimes dècades, sinó que dóna peu a que el poble pugui créixer urbanísticament sense control i de manera desproporcionada. Castellar de la Ribera avui en dia no gaudeix de cap figura urbanística, no obstant la Xarxa Natura 2000 posa sota protecció una part del municipi, això permet:

Que el municipi no vegi limitat el seu creixement urbanístic i, per tant, que si hi ha interès i potencialitat de que es desenvolupin noves iniciatives urbanístiques que dinamitzin el municipi aquestes siguin possibles.



Ref.0746ISA



Que part del territori està protegit i, per tant, s’evita la potencial proliferació d’activitats urbanístiques i d’altre índole que deteriorin el paisatge i els valors naturals del territori. Existència d’un sòl rústec agrícola que no es troba limitat normativament i, per tant, permet la seva explotació econòmica i l’establiment d’activitats relacionades.

Tanmateix, la situació presenta limitacions que poden deteriorar-se en impactes sobre el medi però, sobretot, sobre el paisatge de Castellar de la Ribera. En el primer cas, la no existència de cap figura urbanística amb una normativa específica per a mantenir-ne el seu caràcter rural ni per protegir l’espai natural del municipi. Aquesta mancança dóna lloc a que, en l’actualitat, les noves construccions que s’hi construeixen no tenen uns criteris paisatgístics de referència i, per tant, es pugui construir quasi qualsevol tipologia d’edificació amb tota la gamma d’elements, estructures i composicions constructives possibles. Aquesta “anarquia” i donat el fet que en els últims anys s’ha despertat un relatiu interès en la construcció de segones residències al municipi, dóna lloc a que puguin sorgir edificacions totalment inapropiades per un municipi de muntanya que en desvirtuen la imatge i, per tant, en devaluen el seu valor paisatgístic i turístic. Per altra banda, la delimitació de la Xarxa Natura 2000 fa que part del municipi de Castellar de la Ribera quedi sota protecció natural i d’aquesta manera se’n preservava el seu entorn i s’evitava així actuacions tan inverossímils com la urbanització incontrolada. Tanmateix, el territori protegit pateix una greu mancança referent a la gestió, ja que aquesta és mínima. Ja sigui per les dificultats pròpies de gestionar un territori d’aquestes magnituds, ja sigui per problemàtiques diverses en aquest i d’altres sentits, en conseqüència el municipi no veu directament augmentat el seu valor turístic intrínsec. La situació actual descrita, doncs, pot confluir en:

- Deteriorament de la imatge del poble donat que no hi ha un control sobre les rehabilitacions i noves construccions que s’hi puguin realitzar.

- El creixement descontrolat de urbanitzacions prop dels cursos fluvials. - Part més forestal del municipi sense gestió donant lloc a una infravaloració dels

recursos existents, una pèrdua de potencialitat econòmica per part del propi municipi i un desconeixement de les activitats que s’hi duen a terme i de les seves possibles repercussions.



Ref.0746ISA



3.1.2 ALTERNATIVA 1. POTENCIALITAT URBANÍSTICA DE CASTELLAR DE LA RIBERA

El desenvolupament d’una nova figura de planejament pel municipi de Castellar De la Ribera representa la oportunitat de donar un gir a la situació actual del municipi i de determinar-ne un futur concret. Al igual que molts altres petits termes de Catalunya, que tradicionalment han viscut del sector agrícola i que en les últimes dècades han vist com el sector es devaluava i el poble es despoblava, el potencialment del municipi com a “ciutat dormitori” –nous residents que desenvolupen la major part de la seva vida social fora del municipi on resideixen- o com a “poble d’estiueig” –habitatges només ocupats en caps de setmana i èpoques de vacances- ha significat, i significa, una font de dinamització i un gir a la tendència dels últims anys. Aquesta potencialitat passa per unes característiques concretes: entorn privilegiat i diferenciat de la ciutat, preus més assequibles dels terrenys, menors pressions normatives i econòmiques sobre els immobles i relativa proximitat als nuclis atractius de llocs de treball entre d’altres. Castellar de la Ribera presenta la majoria d’aquestes característiques destacant la proximitat amb Solsona i un entorn privilegiat que dona idea de la capacitat del municipi com a punt clau d’atracció de segones residències. Establir un planejament urbanístic sobre aquesta base inicialment representa una tendència en la qual:

La creació de nou sòl residencial i industrial. Millores en els serveis (sistema de clavegueram, enllumenat, equipaments, etc.) com en inversions en la recuperació i rehabilitació del patrimoni cultural i històric, etc. Majors ingressos municipals amb la implícita millora de les capacitats del consistori alhora de realitzar actuacions al territori. Aquesta capacitat es pot traduir tant en millores en els serveis (sistema de clavegueram, enllumenat, equipaments, etc.) com en inversions en el Sòl No Urbanitzable, recuperació i rehabilitació del patrimoni cultural i històric, etc.



Ref.0746ISA



3.1.3 ALTERNATIVA 2. POTENCIALITATS NATURALS I PAISATGISTIQUES DEL TERRITORI

Aprofitar i potenciar els propis valors naturals, culturals i paisatgístics del municipi com a base d’una activitat turística que actuï com a actiu econòmic dels seus ciutadans és una altra alternativa factible alhora de repensar el territori. La capacitat de Castellar de la Ribera en aquesta línia és important tal i com ja ha estat reiteradament valorada en el present document. El municipi no només pot oferir un espai de relaxació i tranquil·litat sinó també nombroses activitats i visites al seu entorn que en complementin l’estada. Aquesta aposta ha de propiciar un creixement urbanístic relativament limitat, amb una sèrie de condicionants que estableixin unes normes concretes de protecció del patrimoni actual, tant natural com paisatgístic i cultural, i amb una sèrie d’elements que ajudin no només a propiciar l’arribada de visitants o turistes sinó que fomentin la creació i desenvolupament d’activitats i iniciatives empresarials. Establir un planejament urbanístic sobre aquesta base inicialment representa una tendència en la qual:

Es fomenti la rehabilitació i dinamització de les masies evitant el seu abandonament tot i que a un nivell relativament limitat. Es preservin i millorin els valors naturals, culturals i patrimonials del municipi com a base de tot l’esquema. S’evitin ocupacions i desenvolupaments urbanístics descontrolats i impactants que en deteriorin els valors. Es fomentin accions i activitats que gestionin el sòl no urbanitzable del municipi per tal de potenciar els seus valors intrínsecs.



Ref.0746ISA



3.2 ANÁLISIS DE ALTERNATIVES


La situació actual descrita, i la no realització del POUM doncs, pot confluir en:

Deteriorament de la imatge del municipi donat que no hi ha un control sobre les rehabilitacions i noves construccions que s’hi puguin realitzar. Existència de sòls urbanitzables fora dels límits físics edificats actualment. La part més forestal del municipi sense gestió donant lloc a una infravaloració dels recursos existents, una pèrdua de potencialitat econòmica per part del propi municipi i un desconeixement de les activitats que s’hi duen a terme i de les seves possibles repercussions.


Tal i com ja s’ha deixat notar en molts municipis catalans, el foment d’aquest tipus de desenvolupament d’un terme principalment caracteritzat pels seus valors naturals i paisatgístics s’ha de realitzar amb molta cura per tal de no desvirtuar els valors existents (que a fi i al cap són els principals atractius per a l’establiment de nous residents), per no saturar el sistema i per no infringir impactes significatius sobre el medi ambient. Algunes de les conseqüències a llarg termini que es podrien notar són:

Ocupació excessiva del sòl per usos irreversibles. La ocupació urbanística d’un sòl implica la pèrdua de la seva capacitat productiva a la vegada que augmenta els riscs naturals del territori al impermeabilitzar el sòl i ubicar elements aliens al medi natural. El sòl adjacent a les masies situat a les planes ha estat tradicionalment explotat agrícolament. Tanmateix, s’ha de tenir present que són sòls relativament rics per a l’agricultura i per tant, que la seva urbanització implica una pèrdua quasi irreversible d’aquests. Pèrdua del paisatge municipal, si no es controla l’edificació i urbanització dels nous sectors la imatge pot canviar radicalment amb la instal·lació d’edificacions amb tipologies alienes.



Ref.0746ISA




La realitat de Castellar de la Ribera ha de fer pensar que el seu desenvolupament turístic no es traduirà en una força econòmica al mateix nivell que els destins turístics històrics de masses, sinó que serà a unes proporcions molt més petites i limitades i que implicarà molts més esforços. A la vegada, l’estil de turisme al que pot aspirar el municipi es basa en un territori ambientalment i paisatgísticament important que ha de ser preservat per tal de que perduri l’activitat que es generi. Això implica que s’hauran d’establir mecanismes de control d’afluència de visitants, control sobre les activitats a desenvolupar en els espais naturals, etc. Amb això doncs, s’han de preveure una sèrie de tendències a controlar:

Les limitacions en creixement urbanístic i en la tipologia d’aquest creixement implica un ritme de desenvolupament del municipi més lent i fins hi tot en limita les seves expectatives de futur ja que augmenta els costos del sòl i de les edificacions. Aquest fet porta implícit que propiciar un desenvolupament del municipi a curt i mig termini sigui menys factible i requereixi de més temps i esforços. A la vegada, amb aquest model el consistori municipal tindrà menys recursos propis per a dur a terme actuacions al territori. L’afluència de visitants i/o activitats organitzades en els punts destacats d’interès natural, com per exemple tota la zona de la Ribera Salada, o d’altre índole implica que s’han d’establir mesures de control d’aquesta afluència per tal de que no es produeixi degradació del medi (erosió de camins i altres zones pel pas constant de visitants, augment del risc d’incendis, etc.). El potencialment del turisme, tot i que sigui a petita escala, al igual que l’establiment de segones residències, comporta un desequilibri entre la població de fet i la població real a la qual el municipi ha de donar servei que es tradueix moltes vegades en un ineficient sistema de serveis municipals. El servei de clavegueram i depuració d’aigües residuals o els mecanismes de mobilitat interna en són els exemples més destacats.



Ref.0746ISA



3.3 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA

La proposta del POUM de Castellar de la Ribera segueix la alternativa potencialitats naturals i paisatgístiques del territori, aposta clarament per la conservació, promoció i millora dels valors naturals, culturals/històrics i paisatgístics del municipi com a base d’un potencial desenvolupament econòmic, natural i turístic d’aquest. Aquest apartat pretén exposar els criteris generals a partir dels quals s’han articulat les diferents determinacions proposades pel nou pla, així com justificar la seva idoneïtat en relació als objectius ambientals abans esmentats. Contenció del creixement urbà El pla opta per un consum racional de sòl i la creació de zones de creixement Residencial per a la implantació de indústria turística. D’aquesta manera, el pla aposta per creixements limitats, continguts i compactes. Això es pot reflectir en beneficis socio-econòmics i ambientals, consumint menys sòl, aprofitant les infraestructures existents. Serveis i equipaments El pla fa especial èmfasi en aconseguir un equilibri dotacional en equipaments i serveis bàsics. Es pretén d’aquesta manera assegurar les condicions i la qualitat de vida tan en un present com en un futur. Aquesta previsió ha d’evitar la creació de zones desafavorides en el municipi, i ha de contribuir a la cohesió del municipi. Protecció Paisatgística El Pla defineix diferents zones de protecció paisatgística, com son Castellar de la Ribera i l’Església de Ceuró pels seus trets característics i bellesa paisatgística, principal patrimoni del municipi.



Ref.0746ISA



4 DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA ADOPTADA

L’objectiu de l’apartat és identificar i caracteritzar de forma més precisa les determinacions amb incidència rellevant sobre el medi ambient, per tal de possibilitar la posterior avaluació.

4.1 DESCRIPCIÓ DE LES REPERCUSSIONS SOBRE EL MEDI

A continuació s’exposaran les determinacions que conté el POUM de Castellar de la Ribera que podran repercutir significativament sobre el medi ambient del municipi. D’entre tots els aspectes que ha de regular el POUM, establerts als arts. 57-59 del TRLU, únicament alguns tenen un efecte sobre la sostenibilitat ambiental, els quals s’han dividit en apartats per a exposar-ho més esquemàticament:

• Disposicions generals • Paràmetres comuns d’ordenació i d’ús • Regulació i desenvolupament de sistemes • Regulació del sòl no urbanitzable • Protecció del patrimoni

Alhora, les determinacions dins cada apartat s’han indicat en funció de la seva posició dins les Normes Urbanístiques (NU) de la proposta de POUM de Castellar de la Ribera objecte d’aprovació.

4.1.1 DISPOSICIONS GENERALS

En aquest punt, les determinacions amb repercussions tenen a veure amb la definició, contingut i vigència del pla, el desplegament del POUM i la intervenció de les activitats dels particulars. En primer lloc, el POUM de Castellar de la Ribera fa una apel·lació al compliment de la normativa vigent en matèria d’urbanisme, habitatge, medi ambient i conservació de la natura, en tot allò que no preveuen les Normes Urbanístiques (art. 2 NU). De la mateixa forma, es cita la persecució del desenvolupament sostenible del municipi, tenint en compte l’article 3 del TRLU. D’altra banda, també s’enumeren tot una sèrie de requeriments que ha de complir el planejament derivat que es desenvolupi a posteriori. Aquests criteris tenen a veure amb les condicions de sòl privat, l’execució del pla en relació als habitatges de protecció pública i a uns condicionants ambientals (art. 7 NU).



Ref.0746ISA



Respecte a la intervenció de les activitats dels particulars, la Normativa Urbanística presta molta atenció a la documentació de les sol·licituds de llicència i al procediment d’atorgament de les mateixes. Des del punt de vista ambiental, per una banda, incrementa els requisits sobre les llicències d’obres, de modificacions d’ús i d’enderrocament; mentre que, de l’altra incorpora la possibilita de denegar llicències per motivades per la protecció del medi ambient (arts. 16-22 NU).

4.1.2 PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS

Per començar, algunes de les disposicions que regulen l’ordenació posen èmfasi en la planta coberta permet la col·locació d’elements tècnics d’aprofitament d’energies alternatives i renovable (art. 15 NU), en l’enllumenat públic o lliures privats ha de propiciar l’estalvi energètic i la mínima contaminació lumínica seguint els criteris de l’art 2 de la llei 6/2001 (art. 11 NU), la regulació de les tanques en l’edificació aïllada (art. 64 NU), i en l’adaptació topogràfica del terreny en casos necessaris (art. 13 NU). En relació a la regulació d’usos i activitats, el POUM defineix els diferents usos possibles, depenent de la seva funció o activitat (art. 37 NU), nivell d’incidència dels usos sobre l’entorn i el medi ambient (art. 39 UN), les mesures tècniques correctores (Art. 42 UN) i regula les activitats que es sotmetran a avaluació d’impacte ambiental (art. 43 NU).

4.1.3 REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES

Respecte als efectes del POUM sobre el medi, cal mencionar en aquest punt la regulació específica que es fa dels sistemes comunicació (art. 50-53 NU), els espais oberts, hidràulic, espais verds, (art. 54-57 NU), equipaments i serveis tècnics i medi ambientals (art. 58-60 NU). Tot això, sens perjudici de les delimitacions en els plànols d’ordenació d’aquests i d’altres sistemes.

4.1.4 REGULACIÓ DE SÒL URBÀ

L’alternativa adoptada no disposa de Sòl Urbà.

4.1.5 REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE

L’alternativa adoptada no disposa de Sòl Urbanitzable.



Ref.0746ISA



4.1.6 REGULACIÓ DE SÒL NO URBANITZABLE

Primer de tot, la normativa del POUM estableix tot una sèrie de disposicions comunes a totes les categories de sòl no urbanitzable. Les que afecten més directament sobre la sostenibilitat local són les referents a les infraestructures, els camins rurals, les parcel·lacions, els marges i les tanques (arts. 61-64 NU). D’altra banda, respecte a les edificacions, regula molt estrictament les condicions de posició i d’implantació (art. 74-81 NU) i explicita les actuacions no admeses en sòl no urbanitzable (art 82 NU), pel que fa al paisatge condiciona les edificacions amb cromatismes adequats a l’entorn i volums que no alterin la fesomia del paisatge. En la següent secció, s’exposen les regulacions de les qualificacions en sòl no urbanitzable (arts. 83-87 NU); les claus són:

• Rural, clau B1 • Agrícola de valor, clau A • Forestal de valor, clau B • Interès ecològic i paisatgístic, clau Q • Espais Naturals protegits, Clau E

4.1.7 PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

La protecció efectiva del patrimoni cultural del municipi es fa efectiva mitjançant els últims títols de la normativa urbanística (arts. 90-93 NU). En el catàleg de béns a protegir (art.91 NU) es distingeixen tres categories a protegir, segons siguin béns de caràcter arquitectònic, paisatgístic o culturals d’interès local, o bé béns d’interès nacional, o d’interès arqueològic.



Ref.0746ISA



4.2 SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ

4.2.1 IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ

D’una banda cal mencionar que el POUM no proposa cap transformació de sòl, de manera que no tenim creixements ni de sòl urbà ni urbanitzable. La totalitat de la superfície del municipi de Castellar de la Ribera es troba dons situada en Sòl No Urbanitzable, en aquest sòl tenim les següents qualificacions:

• Rural, clau B1 • Agrícola de valor, clau A • Forestal de valor, clau B • Interès ecològic i paisatgístic, clau Q • Espais Naturals protegits, Clau E

S’identificaran i quantificaran aquells sòls segons la seva qualificació. Per això, s’exposaran en els següents quadres de superfícies extret del POUM.

Clau A 14.440.519,67Conreus 14.440.519,67

Clau B 43.876.320,71Boscos clars 22.937,45Boscos clars no de ribera 127.876,15Boscos ribera 11.927,61Boscos densos i densos no de ribera 40.761.725,47Matollars 2.951.854,03

Altres zones 1.269.214,84SUD 59.681,05Zones esportives 26.437,50Roquissars 103.092,90Zones nues 647.861,72Vialitat (crta pral. i crtr comarcal) 432.141,67

Total 59.586.055,22 Taula 16: Taula de superfícies segons la seva qualificació

La clau B1 queda inclosa dins la clau B, d’altra banda les superfícies de la clau E, espais protegits, corresponen a la superfície dels espais incloses a la Xarxa Natura 2000 i queden repartides entre les claus A i claus B, la superfície total de la Clau E és de 31.529.596,62 m²



Ref.0746ISA



4.2.2 DEMANDES RECURSOS NATURALS DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA

4.2.2.1 Consum i abastament d’aigua

L’abastament d’aigua potable al municipi de Castellar de la Ribera prové tot del mateix subministrador. La Mancomunitat d’Aigües del Solsonès, ens públic format per 10 ajuntaments, entre els quals si troba l’ajuntament de Castellar de la Ribera, el municipi de Castellar de la Ribera s’abasta de les captacions que te la Mancomunitat d’Aigües el Solsonès al Cardener i a la Ribera Salada. Tal i com s’ha mencionat el municipi de Castellar de la Ribera no te concessió pròpia, i l’abastament d’aigua als diferents usuaris es fa a partir de contractes individuals d’aquests amb l’ens subministrador, el contracte tipus pel que fa a les masies es de 5 m3 dia, per a explotacions ramaderes oscil·la entre 10 i 15 m3 dia. El consum d’aigua de l’any 2008 va ser de 26.375 m³/any, que representa un consum diari de 72,3 m³. 4.2.2.2 Estimacions de consums d’aigua futurs

Es preveu que aquestes fons de subministre siguin suficients per cobrir les expectatives de creixement del municipi per als propers anys. Tal i com s’ha especificat la proposta de POUM de Castellar de la Ribera no contempla la creació de Sòl Urbà o Urbanitzable, i tenint en compte que la totalitat del municipi es troba en Sòl No Urbanitzable, i que la proposta de POUM estableix mesures per a el manteniment i recuperació de les masies existents, juntament amb les mesures d’estalvi d’aigua establertes s’ha considerat que els consums es mantindran pràcticament constants. D’altra banda la possibilitat de la edificació i la realització dels Plans Especials en Sòl No Urbanitzable, hauran de solucionar el sistemes de abastament de forma individual amb el subministrador de l’abastament d’aigua potable.



Ref.0746ISA



4.2.3 INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA

Actualment el municipi no disposa de xarxa de sanejament, així com tampoc de cap EDAR, el PSARU-2005, al seu Annex 1 (llistat d’actuacions programades en l’actualització 2007 del PSARU-2005) no contempla de moment cap actuació en aquest sentit. Així doncs, les noves edificacions en Sòl No urbanitzable i el desenvolupament dels diferents Plans Especials hauran de solucionar els sistemes de sanejament.

4.2.4 GESTIÓ DE RESIDUS DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA

Actualment la recollida de residus urbans(brossa domestica) del municipi la gestiona el Consell Comarcal del Solsonès, que ofereix a tots els municipis rurals de la comarca el Servei de Recollida de Residus Urbans, aquest servei tenint en compte el creixement limitat de la proposta de POUM es considera suficient capaç de gestionar els residus produïts pel municipi un cop desenvolupat els POUM. Pel que fa a possibles noves implantacions ramaderes aquestes s’han estan regulades pel decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de dejeccions ramaderes.

4.3 MESURES PREVISTES PER A LA PRESERVACIÓ I MILLORA DEL MEDI AMBIENT

En aquest punt, és important citar que l’elaboració del POUM de Castellar de la Ribera ha estat un procés actiu, que ha permès incorporar en la seva redacció tot una sèrie de mesures mediambientals, amb l’objectiu que la normativa urbanística i els plànols d’ordenació busquin el desenvolupament sostenible. Per continuar amb l’esquema seguit, s’argumentaran aquestes mesures adoptades pel POUM segons les determinacions explicades a l’apartat 4.1 del present ISA, indicant en cada cas l’article al que correspon.



Ref.0746ISA



4.3.1 DISPOSICIONS GENERALS

Art.1 En aquest article el POUM ja fixa de bon començament mesures de preservació del medi general indicant que l’objectiu essencial del pla es un desenvolupament urbanístic sostenible: “És un objectiu essencial del Pla d’ordenació, i de l’actuació urbanística, la garantia del desenvolupament sostenible del municipi de Castellar de la Ribera” Art.3 En l’apartat 2 indica el compliment de la normativa vigent en matèria d’urbanisme, habitatge i medi ambient en tot allò que no preveuen les NU: “El no previst pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, es regularà per la legislació urbanística i d’ordenació del territori aplicable en cada cas.” En l’apartat 5 és prioritza la protecció del medi en casos en que hi hagi contradiccions entre documents o imprecisions: “Si es produeixen dubtes en la interpretació de la regulació de les previsions del POUM en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d’interès públic més amplis i una menor densitat d’habitatges o un índex d’aprofitament menor.” Art.8 En aquest article tenim mesures de preservació del paisatge, ocupació del sòl i de la biodiversitat i el medi natural, preveient la creació de plans especials que tinguin per objecte: “protecció del medi natural i del paisatge, els espais agrícoles i forestals, els espais fluvials i les vies de comunicació, la regulació de l’activitat turística i educativa en relació amb el medi natural i la millora del medi rural, per a la regulació de les masies i cases rurals i per a tots aquells aspectes que preveu l’article 67 del TRLUC.” Art.9 Aquet article fa referència a la inclusió en el la documentació del POUM del Catàleg de Béns a Protegir ja siguin Béns arquitectònics, arqueològics o històrics, d’interès científic o paisatgístic: “D’acord a l’establet a l’article 69 del TRLU aquest POUM incorpora el Catàleg de béns protegits, formant part de la documentació del POUM”. Art.10 Aquest article preveu mesures de preservació del medi per mitja de la eficiència energètica i condicionats acústics i lumínics per a l’espai privat: “L’espai privat ha de tractar-se amb criteris de màxim estalvi energètic, afavorint l’ús de les energies renovables i evitant elements de contaminació acústica i lumínica.”



Ref.0746ISA



Art.11 Aquest article preveu mesures de preservació del medi per mitja de la eficiència energètica i condicionats acústics i lumínics per a l’espai públic: “ha de tractar-se d’acord amb els criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic; evitant la contaminació lumínica, fomentant la protecció dels cursos hídrics, el reciclatge i l’ús de les energies renovables.”

Art.12 Fa referència a les edificacions i es prenent mesures de preservació del paisatge: “Totes les noves edificacions hauran d’adaptar les seves condicions estètiques als criteris de la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.” Art.13 Regulació de l’adaptació topogràfica del terreny és farà de manera que s’indica minimitzant els riscos d’erosió i esllavissada. Art.14 L’aprofitament del subsòl es condiciona amb mesures de preservació dels aqüífers subterranis, o la presencia restes arqueològiques: “L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos, a la protecció d’aqüífers classificats i de restes arqueològiques d’interès declarat.” Art.15 En noves edificacions es potencia la eficiència energètica per mitja de les energies renovables: “Els edificis de nova construcció possible preveuran espais i condicions tècniques suficients per la ubicació d’instal·lacions receptores d’energia solar o altres energies alternatives, que cobreixin les necessitats domèstiques i de serveis propis de l’edificació tal i con queda regulat al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edifici.” Aquest article regula també la integració paisatgística de les energies renovables: “Aquestes instal·lacions hauran de preveure la seva integració en el disseny de l’edificació, tenint en compte, en especial, l’impacte estètic i/o visual que puguin produir, sobre tot en zones amb valors ambientals i/o paisatgístics protegits. El no compliment d’aquesta premissa podrà suposar la denegació de llicència per les corresponent obres.”



Ref.0746ISA



Art.16 Els actes referits a l’article 179 del TRLU subjectes a llicència municipal i les activitats que ho requereixin en aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció Integral de l’Administració Ambiental. Art.18 Les llicències en sòl no Urbanitzable és farà d’acord amb els procediments previst als articles 48, 50 i següents del TRLU. Art.21 Aquest article contempla la denegació de llicències per a la protecció del Medi ambient quant és generin conseqüències per al medi ambient: “contaminació atmosfèrica, pertorbacions sonores o vibracions, risc d’explosió o incendi, riscs mecànics o similars, alteració de la perspectiva o trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica.”

Així com la protecció dels paisatges oberts i naturals: “de forma que la situació, massa, alçada dels edificis, murs i tancaments, o la instal·lació d’altres elements, no limiti el camp visual per a poder contemplar els paisatges naturals, o no trenquin l’harmonia o desfigurin la perspectiva.”

4.3.2 PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS

Art.34 Aquest article regula la planta coberta de les edificacions i les condicions d’implantació que han de complir les plaques solars : “Pel que fa a les plaques solars sempre seran paral.leles a la teulada i no podran sobresortir més de 30 cm dels esmentats plans.” Art.37 Aquest article regula els usos segons el nivell d’incidència d’aquests sobre els seu entorn i el medi ambient. Art.42 Aquest article fa esment de les millors tècniques disponibles per reduir o eliminar les incidències de les activitats amb al medi: “Per a la instal·lació de qualsevol ús o activitat s’adoptaran les millors tècniques disponibles (MTD), per tal d’evitar que el nivell d’incidències sobre l’entorn o el medi ambient sigui superior a aquell que s’indica a la corresponent ordenança reguladora o altra legislació aplicable.”



Ref.0746ISA



També es fa esment de les mesures tècniques correctores per reduir el nivell d’incidència de les activitats amb al medi: “Per aquells usos o activitats que pel nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient no estiguin permesos en una determinada zona, els Serveis tècnics municipals podran determinar la seva admissió sempre que s’adoptin mesures tècniques correctores de reconeguda eficàcia que eliminin o redueixin el seu nivell d’incidència sobre l’entorn fins als límits admissibles a la zona corresponent.” Art.43 Aquest article regula les activitats que s’han de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental o be a estudi d’impacte ambiental.

4.3.3 REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENTS DE SISTEMES

Art.51 Aquest article regula el sistema viari i pren mesures de protecció: “Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són edificables ni amb caràcter provisional. S’establiran d’acord amb el que disposa la legislació de carreteres: Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l’Estat i la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.” A la vegada, pren mesures de previsió per a la gestió de Residus i la integració paisatgística dels mateixos: “A la xarxa viària urbana i camins veïnals caldrà preveure reserva d’espai suficient per a la col·locació i la integració dins el paisatge de contenidors o equivalents.” Per últim, també regula la col·locació de cartells publicitaris en les vies publiques: “La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública estarà sotmesa a les determinacions de la legislació vigent i a la prèvia llicència municipal. En qualsevol cas queda prohibit situar publicitat dins la xarxa bàsica territorial i dins de tots els camins rurals dels municipis de Castellar de la Ribera...” Art.53 Aquest article regula es camins i pren mesures de protecció per ser un element vertebrador del territori: “Els camins rurals formen part del sistema viari, que integra les pistes, els camins ramaders, les rutes de senders i els recorreguts paisatgístics. S’haurà de conservar en la seva integritat l’actual xarxa.”



Ref.0746ISA



I estableix una franja de protecció dels camins: “Les distàncies de protecció dels camins rurals, a cada banda de camí, són de 10 metres, en els camins d’interès comarcal pavimentats, de 10 metres en els no pavimentats i la resta de camins rurals a 10 m., amidats respecte la banda de rodadura o pavimentada” Art. 54 Aquest article dona les disposicions generals dels espais oberts amb mesures de preservació del medi general. Art.55 Aquest article regula els espais lliures, i inclou mesures preventives d’estalvi d’aigua i integració paisatgística: “...espais verds cal aplicar criteris que impliquin un respecte i un bon ús dels recursos naturals, entre els que cal destacar: el consum racional de l’aigua per al reg, la selecció de les espècies vegetals i alhora ornamentals més ben adaptades al sòl i al clima d’aquesta part del Solsonès,...” Art.56 Aquí es regula els sistema hidrològic i en l’apartat 2 pren mesures preventives de protecció del sistema hidrològic: “Tots els canals i les sèquies, en els trams classificats de sòl no urbanitzable mantindran una protecció lineal de 25 metres a partir del marge que delimita el llit d’aigua. En aquest àmbit de protecció no s’admet cap tipus de construcció, a no ser que sigui un servei de millora del propi sistema hidrogràfic.” En l’aparta 4 és regula la perforació de pous, remarcant que es requerirà autorització expressa i prèvia de l’ACA i CHE En l’apartat 6 determina que les obres i actuacions a l’espai fluvial (llera i/o zona d’influència d’aquesta) seguiran l’establert als “Criteris d’intervenció en espais fluvials” (ACA, març 2002), així com a la “Guia Tècnica. Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial” (ACA, setembre 2007). L’apartat 8 s’estableix que qualsevol actuació ha de ser compatible amb l’establert a l’article 6 del RLLU per a la preservació enfront riscos d’inundació i en cas que fossin necessaris es redactaran estudis d’inundabilitat de detall seguint la “GUIA TÈCNICA Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (ACA, març-2003). L’aparta 9 regula els abocament a la llera publica, havent de disposar de la corresponent autorització d’abocament d’aigües residuals, a atorgar per la CHE, essent tramitat l’expedient per l’ACA. L’apartat 10 regula la reutilització d’aigües residuals depurades, i l’aprofitament d’aigües pluvials.



Ref.0746ISA



L’apartat 11 regula la obligació d’adaptar la situació del sanejament del sòl urbà consolidat i de les masies existents a la reglamentació vigent. I en l’apartat 12 és en quant a la protecció dels aqüífers: “s’haurà de considerar la zona de recàrrega com la definida pel Sistema Hídric(zona inundada per Q100). Si més no, s’haurà de tenir en compte que a les zones on no hi hagi modelització hidràulica, es protegiran les “terrasses baixes”. Art.59 Aquest article regula els equipaments i pren mesures de protecció paisatgística en l’apartat 5: “L’edificació s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l’organització general del teixit urbà en què se situen i a les condicions ambientals del municipi. …., s’adoptaran les condicions de menor impacte per l’entorn immediat. Es prestarà especial atenció al cromatisme de l’edificació, al tractament de l’espai no edificat de la parcel·la i al tipus de tanca.” Art.60 Aquest article regula els serveis tècnics, i en l’apartat 4 estableix mesures preventives de integració paisatgística: “...s’evitarà la formació de superfícies de contrast amb l’entorn, dotant-les d’una tonalitat cromàtica que amenitzi línies i relleus al seu voltant; i es disminuirà l’impacte visual produït des dels camins, o les poblacions contigües mitjançant la instal·lació de barreres vegetals. Els espais lliures d’edificació o instal·lació que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es consideraran com a espais lliures i rebran un tractament amb vegetació autòctona i compatible amb les servituds derivades del servei.”

4.3.4 REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ

No es prenen mesures preventives de protecció del medi en Sòl Urbà ja que és disposa de sòl amb aquesta qualificació en el municipi ni tampoc s’ha previst cap transformació.



Ref.0746ISA



4.3.5 REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE

No es prenen mesures preventives de protecció del medi en Sòl Urbanitzable ja que és disposa de sòl amb aquesta qualificació en el municipi ni tampoc s’ha previst cap transformació.

4.3.6 REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE

Art.61 La definició del sòl no urbanitzable prové del TRLU i suposa un reconeixement ampli d’aquest tipus de sòl. Així, el POUM delimita aquest tipus de sòl per raó de la seva preservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Art. 64 La regulació sobre les tanques en sòl no urbanitzable persegueix un doble objectiu: mantenir la permeabilització del territori, sobretot pel que fa a les espècies animals, i respectar l’entorn paisatgístic circumdant. Art.65 En la regulació de les fonts s’estableix un perímetre de protecció dels afloraments i de les característiques paisatgístiques. Art.68-70 La regulació de la instal·lació de noves Xarxes de transport d’energia elèctrica, telecomunicacions i antenes, pretén racionalitzar la instal·lació i establir les mesures adequades de protecció amb la redacció d’un Pla especial previ a la concessió de qualsevol llicència de nova instal·lació. Art. 71 La regulació dels usos en Sòl No Urbanitzable persegueix la protecció del medi general, i la integració total de les implantacions dels usos permesos, que han de solucionaran els sistemes d’abastament d’aigua, de sanejament i d’abastament energètic. Art. 72 En aquest article que regula els cartells publicitaris en Sòl No Urbanitzable persegueix la integració paisatgística i prohibeix la instal·lació d’aquest quan distorsionin el paisatge.



Ref.0746ISA



Art. 74 La regulació del la edificació en Sòl No Urbanitzable persegueix la protecció del medi general, i la integració total de les implantacions dels usos permesos, que han de solucionar els sistemes d’abastament d’aigua, de sanejament i d’abastament energètic preferentment renovables. Art.75 Aquest regula la integració en el paisatge de les construccions i instal·lacions en Sòl No urbanitzable, perseguint la seva integració en l’entorn: “Les construccions o instal·lacions que es projectin tindran uns materials, sistemes constructius, volum, tipologia aparent, acabats i colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn i al seu cromatisme.”

Art.76 En aquest article es regula les actuacions d’interès públic prenen mesures de protecció del medi general. Art. 77-81 Aquests articles determinen les condicions que hauran de complir algunes edificacions en sòl no urbanitzable (magatzems, construccions ramaderes, habitatges...). Pel que fa a les mesures mediambiental específicament paisatgístiques, en algunes d’aquestes construccions. Art. 83-87 En relació a les qualificacions en sòl no urbanitzable, el POUM implementa una sèrie de condicionants a les diverses claus. Destaquen la priorització de la conservació i recuperació del paisatge agrícola tradicional, caracteritzat per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat i la inclusió dins la clau Q de protecció paisatgística de Castellar de la Ribera i l’església de Ceuró. D’altra banda, en els sòls especialment protegits de la Xarxa Natura 2000 o del PEIN, n’assumeix la legislació d’aplicació i desenvolupa reglamentació pròpia en tant que la regulació no sigui més específica.

4.3.7 PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL

Art. 90-93 Aquesta normativa pretén fer efectiva la protecció del elements del patrimoni: jaciments arqueològics, l’arquitectura religiosa, l’escultura monumental religiosa i heràldica, l’arquitectura civil, l’arquitectura militar, els béns etnològics i els béns d’interès paisatgístic i ambiental.



Ref.0746ISA



5 IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS

Aquesta fase de l’ISA comprèn l’etapa d’identificació i avaluació global dels efectes positius i negatius més significatius que, a priori, es preveu que es puguin derivar directament del tipus d’ordenació que proposa el POUM per una banda, i per altra banda també s’identifiquen i avaluen aquells efectes més concrets que poden sorgir en el moment de realitzar les obres i durant la fase d’activitat normal del municipi. Així mateix, també es proposen mesures correctores, preventives o compensatòries per tal de minimitzar els efectes identificats. En general, un efecte s’ha considerat significatiu quan afecti de manera tangible els aspectes rellevants descrits al punt 2 determinació dels requeriments ambientals. Estat inicial del medi, incloses les àrees ambientalment vulnerables, d’interès, etc., o incideixi de forma perceptible en els objectius de protecció mediambiental descrits al punt 2.4



Ref.0746ISA



OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL D’OBLIGACIÓ aspectes de caràcter normatiu fixats en l’àmbit comunitari, estatal, autonòmic i local i al punt 2.5



Ref.0746ISA



OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS en la redacció del pla. INDICADORS, molt particularment, aquells estimats corn a essencials. No existeix, però, un criteri inequívoc o una línia divisòria clara entre els efectes significatius i no significatius, per això, i d’acord amb el principi de precaució, s’ha cregut convenient aplicar la qualificació d’efecte significatiu a tots aquells casos que presentin dubtes. Tal i com s’estableix a l’annex I de la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001; i a l’annex I la Llei 9/2006, de 28 d’abril; els efectes que s’indiquen més endavant comprenen els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius. Per a identificar els efectes s’ha realitat una anàlisi del medi i de la proposta de planejament, i els efectes es deriven de les possibles interaccions entre ambdós. S’ha de tenir en compte que són molts els factors físics, químics i biològics que intervenen en configurar les característiques de l’ecosistema i rares vegades actuen independentment. El punt 5.1 inclou un recull dels efectes més significatius que es preveu que es puguin derivar directament del tipus d’ordenació que proposa el POUM, és a dir, aquells efectes estretament condicionats pel model d’ordenació que es pretén desenvolupar, i que per tant depenen directament d’aspectes com per exemple la transformació de sòl, la zonificació en sòl no urbanitzable realitzada i la seva regulació, el tractament dels espais o elements de rellevància ambiental, les característiques del planejament derivat que proposa el POUM, etc... A partir de l’anàlisi del medi, l’avaluació global d’aquests efectes i de la valoració de les mesures previstes en el POUM per al foment de la preservació i millora del medi ambient és pot valorar la compatibilitat del planejament que es proposa amb el medi ambient. En referència a altres efectes més concrets que poden sorgir com a conseqüència de l’execució de les obres i activitat normal del municipi, així com les mesures correctores, preventives o compensatòries per tal de minimitzar-los, aquests es recullen més endavant al punt 5.2 d’aquest ISA. Els efectes que es recullen en aquest punt són aquells que es podrien produir independentment del planejament adoptat, és a dir que es podrien produir amb l’adopció de qualsevol alternativa de planejament plantejada i la forma de regular-la per desenvolupar-la, ja que entenem que obres de construcció es realitzaran en qualsevol cas, així com l’activitat normal del municipi (circulació de vehicles, il·luminació de zones durant el període nocturn, etc...). De forma general, és clar que els efectes que poden sorgir com a conseqüència de l’execució de les obres i activitat normal del municipi no són tant significatius com els que es poden derivar del model d’ordenació adoptat, però s’ha cregut convenient d’assenyalar-los. No tindrà el mateix efecte global la realització d’obres en un espai d’interès natural que en una àrea que no tingui aquestes característiques, de manera que en aquest sentit el tipus d’ordenació juga un paper clau en relació als efectes que es puguin produir.



Ref.0746ISA



Els efectes negatius s’han avaluat globalment atenent, de forma general, els criteris que emanen del Reial Decret 1131/88, de 30 de setembre i el Decret 114/88, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, de manera que en aquest ISA s’han considerat per la entitat de l’efecte global com:

• Efecte ambiental compatible (C): aquell que la seva recuperació és immediata desprès del cessament de l’activitat, i per tant no precisa pràctiques protectores o correctores desprès del cessament de l’activitat.

• Efecte ambiental moderat (M): aquell que la seva recuperació desprès del cessament de l’activitat no precisa pràctiques protectores o correctores intensives, i/o en el que la consecució de les condicions ambientals inicials requereix cert temps.

• Efecte ambiental sever (S): aquell en el que la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures protectores o correctores, i/o en el que, tot i així, aquella recuperació precisa d’un període de temps dilatat. També s’ha avaluat com a sever aquell efecte amb el qual es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense recuperació possible, fins i tot amb l’adopció de mesures correctores, però dins del límit acceptable.

• Efecte ambiental crític (CR): aquell la magnitud del qual és superior al límit acceptable. Amb ell es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense recuperació possible, fins i tot amb l’adopció de mesures correctores.



Ref.0746ISA



L’avaluació, s’ha realitzat dels efectes derivats de les implicacions de l’adopció, desenvolupament execució del POUM que es poden produir tenint en compte que s’adoptaran les mesures correctores, preventives, compensatòries, etc... que s’estableixen en el POUM, i que es prendran en consideració les que es proposen en aquest ISA. Si s’ha considerat que amb l’adopció de mesures l’efecte desapareix completament o gairebé completament, directament s’ha avaluat l’efecte resultant com a compatible. Els efectes es caracteritzen de la següent manera: CARACTERITZACIÓ DELS EFECTES

Efecte mínim o notable Positiu o negatiu Directe o indirecte Simple, acumulatiu o sinègic A curt, mitja o llarg termini Temporal o permanent Reversible o Irreversible Recuperable o irrecuperable Periòdic o irregular Continu o discontinu

Taula 17: Caracterització d’efectes Per últim, assenyalar que s’han identificat efectes que s’ha considerat que gairebé segur que es produiran i d’altres que no és tant probable, sinó que existeix un risc que es produeixin. Aquests últims s’han avaluat indicant les possibilitats que hem considerat que poden existir de que es produeixi l’efecte: - Risc molt alt (↑↑) - Risc alt (↑) - Risc moderat (↑↓) - Risc baix (↓) - Risc molt baix (↓↓)



Ref.0746ISA



5.1 EFECTES DERIVATS DEL DESENVOLUPAMENT DEL POUM

En aquest punt 5.1 també s’hi han inclòs comentaris i mesures sobre alguns aspectes que si bé no s’ha considerat que puguin originar efectes negatius significatius sobre el medi, hem cregut convenient de tractar-los. En general però, aquells efectes que desprès de l’adopció de les mesures establertes en el POUM hem considerat que ja no es produiran no s’esmenten.

5.1.1 QUALITAT AMBIENTAL

Qualsevol ús o activitat compatible o admesa pel planejament en una determinada zona podrà instal·lar-s’hi atenent els requisits establerts a l’esmentada ordenança. Les llicències ambientals a les que estan sotmeses totes les activitats dins el municipi que poden tenir una incidència ambiental sobre el territori i que estan incloses dins els annexes de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’administració ambiental. Per a cadascuna d’aquestes instal·lacions existents o les noves, caldrà presentar un projecte tècnic amb la documentació requerida per l’esmentada llei i que justifiqui la seva màxima integració socio-ambiental. S’hauran de sotmetre a AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL tots aquells projectes i instal·lacions a que fa referència l’article 43 de la normativa urbanística i la legislació vigent al respecte. Avaluació: L’efecte sobre la Qualitat Ambiental de la implantació d’activitats en el municipi permeses en el POUM, es caracteritza com un efecte mínim, positiu socialment, directe, permanent, s’ha avaluat l’efecte resultant com a: Compatible

5.1.2 AIGUA

Foment de l’estalvi d’aigua establint la necessitat de preservar la vegetació i flora autòctona dels parcs i jardins. Preservació dels aqüífers. Preservació de la Zona de Domini Públic Hidràulic. És preveu un lleuger augment del consum d’aigua per usos domèstics i agrícoles i turístics degut al creixement del municipi.



Ref.0746ISA



Avaluació: El efecte global sobre l’aigua del desenvolupament del POUM, es caracteritza com un efecte mínim, positiu, directe, permanent, s’ha avaluat l’efecte resultant com a: Moderat

5.1.3 ATMOSFERA

Augment de la contaminació atmosfèrica degut a l’augment de les emissions de fums i gasos que implica l’augment del parc de vehicles, el trànsit de vehicles motoritzats comporta l’emissió, entre d’altres, de partícules en suspensió, diòxid de carboni i òxids de nitrogen (NOx). L’augment del soroll degut a la consolidació tant del teixit de masies actuals com dels plans especials establertes en el POUM, a priori no es preveu que tingui efectes significatius sobre el medi. La il·luminació nocturna excessiva o inadequada constitueix una forma de contaminació lumínica que afecta la visió del cel o paisatge natural nocturn, el POUM no preveu la creació de sòl urbà o urbanitzable, a priori no es preveu que tingui efectes negatius en quant a la contaminació lumínica. Avaluació: El efecte global sobre l’atmosfera del desenvolupament del POUM, es caracteritza com un efecte mínim, negatiu, directe, temporal discontinu, s’ha avaluat l’efecte resultant com a: Compatible

5.1.4 RESIDUS

Augment de la generació de residus urbans degut a la consolidació de la població de municipi i el desenvolupament dels diferents plans especials. Augment de la generació de les dejeccions ramaderes per a la implantació de noves explotacions en sòl no urbanitzable. Avaluació: El efecte global en la generació de residus del desenvolupament del POUM, es caracteritza com un efecte notable, negatiu, directe, a mitja o llarg termini, reversible i recuperable, s’ha avaluat l’efecte resultant com a: Moderat



Ref.0746ISA



5.1.5 MEDI NATURAL

Augment del grau de protecció del sòl i relleu. El POUM estableix un seguit de mesures amb l’objectiu de minimitzar els efectes sobre el sòl, el relleu i elements geològics d’interès, i per tal de mantenir-ne les seves característiques. La realització dels diferents plans especials en sòl no urbanitzable es considera que no comportarà efectes negatius significatius. No es considera que aquesta transformació pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient en general. Tot i els plans especials previstos en el POUM no es considera un efecte significatiu derivat del model de planejament, l’ISA preveu l’aplicació de mesures correctores per minimitzar l’ocupació, destrucció directa i pèrdua de sòl durant la fase de construcció dels plans especials. El desenvolupament del POUM que es proposa mantindrà i potenciarà aquelles qualitats, característiques i elements de la vegetació, flora, fauna, característiques agrícoles i forestals, biodiversitat en general, dels espais d’interès natural i la funció connectora dels corredors biològics que confereixen a certes àrees del municipi la condició d’àrees ambientalment significatives. El POUM pretén, entre d’altres, aturar les agressions sobre les àrees i elements ambientalment més significatius i fomentar la seva preservació i millora. També cal ressaltar que el POUM respecta escrupolosament els graus i àmbits de protecció a la proposta de Xarxa Natura 2000, i estableix mesures encaminades a assolir els objectius de protecció de la biodiversitat establerts en la normativa comunitària, estatal i autonòmica. Als sòls en què el POUM preveu plans especials per tal de resoldre les necessitats de creixement del municipi, no s’han detectat espècies de vegetació, flora i fauna protegides, i a priori no semblen indrets que presentin una especial importància com a hàbitat d’aquestes i fins i tot altres espècies. Tampoc s’afecten zones humides ni elements d’especial interès com per exemple arbres monumentals. Tampoc s’afecta el patrimoni agrícola o l’activitat agrícola en general. Manteniment i millora de la qualitat de vida de la població degut, entre d’altres, a la preservació i potenciació del paisatge (protecció i potenciació d’elements i àrees d’interès i creació de recorreguts paisatgístics), a la preservació i manteniment del patrimoni agrícola del municipi i en general, degut a la ordenació del municipi amb criteris de sostenibilitat.



Ref.0746ISA



Avaluació: Així doncs, si es compleixen les mesures establertes en el POUM a priori no es preveu que el desenvolupament del POUM pugui produir efectes negatius significatius sobre la vegetació i flora, fauna, biodiversitat en general, patrimoni agrícola ni espais d’interès natural i corredors biològics, avaluant l’efecte global resultant com a Compatible.

5.2 EFECTES DERIVATS DE L’EXECUCIÓ DE LES OBRES I DE L’ACTIVITAT NORMAL DEL MUNICIPI

A diferència del punt anterior, en aquest punt si que hem considerat convenient incloure també aquells efectes que entenem que amb l’adopció de les mesures que es proposen en el POUM i si es prenen en consideració les mesures de que es proposen en l’ISA desapareixeran del tot o gairebé del tot.

EFECTES DERIVATS DE L’EXECUCIÓ DE LES OBRES VECTOR

AMBIENTAL ACCIÓ AVALUACIÓ EFECTE

Climatologia

No es detecten canvis a la meteorologia o la climatologia local

Compatible

Efecte mínim

Geologia i sòl

Vessament accidentals de maquinaria de la construcció

Sever↓↓

Risc de Contaminació

Moviment de Terres Moderat Destrucció directa Pas de maquinaria pesada Moderat Compactació Eliminació coberta vegetal Excavacions i moviments de terres

Moderat Pèrdua de sòl per erosió

Emmagatzematge materials i restes d’obres

Moderat ↓↓ Risc Contaminació

Hidrologia superficial

Vessaments accidentals de la maquinària de construcció

Moderat ↓↓ Risc de contaminació

Canvi de l’orografia del terreny i creació de cunetes per recollida de pluvials

Moderat Alteració del sistema hidrològic (aigües superficials i subterrànies)

Intervencions en zones situades a menys de 100 m de cursos d’aigua

Compatible Ocupació i/o degradació la Zona de Domini Públic Hidràulic (ZDPH) i de l’espai fluvial

Obres en general Moderat ↓↓ Risc d’alteracions en el subsòl que poden produir un efecte barrera a les aigües subterrànies

Protecció i neteja de les lleres dels cursos fluvials

Compatible

Evitar risc inundacions

Hidrologia subterrània

No es detecten canvis en la hidrologia subterrània

Compatible

Efecte mínim

Paisatge

Obres en general i acumulació de residus provinents de les obres i terres sobrants

Moderat Intrusió visual

Obres en general i els elements que comporten

compatible Contrast cromàtic

Excavacions i moviments de terres

Moderat Generació de talussos pronunciats



Ref.0746ISA



EFECTES DERIVATS DE L’EXECUCIÓ DE LES OBRES VECTOR

AMBIENTAL ACCIÓ AVALUACIÓ EFECTE

Usos del sòl

Superfície ocupada per les obres.

Compatible

Ocupació de Sòl

Soroll

Obres en general

Compatible

Afectació dels hàbits socials i molèsties derivades de les obres

Augment de la circulació de vehicles

Compatible Augment del soroll

Vegetació

Moviment de terres

Moderat

Risc d’afectació per la deposició de pols

Emmagatzematge de restes vegetals /Funcionament de la maquinaria (guspires) /Cremes / Altres

Crític ↑

Risc d’incendis

Eliminació de la coberta vegetal

Moderat Destrucció de l’hàbitat

Obres en general

Moderat ↓↓ Risc d’afectació al patrimoni natural del municipi: risc d’afectació a espècies protegides

Fauna


Compatible Augment del soroll


Moderat↓ Risc d’atropellament

Eliminació de vegetació i flora i augment de la presència humana

Moderat Pèrdua d’hàbitat per la microfauna i pèrdua d’hàbitat i desplaçament per la fauna, augment de la pressió antròpica

Obres en general

Sever↓↓ Risc d’afectació al patrimoni natural del municipi: risc d’afectació a espècies protegides

Espais naturals protegits

Obres en general

Compatible

No hi ha afectacions notables als hàbitats i a les zones d’interès especial

Aspectes Socioeconòmics

Obres en general

Compatible Activació economia municipi

Patrimoni històric i cultural

Moviment de terres

Sever ↑↓ Risc d’afectació al patrimoni cultural (restes arqueològiques no delimitades)

Obres en general Moderat ↑ Risc d’afectació al patrimoni arquitectònic i elements estructurals d’interès del territori

Taula 18: Efectes derivats de l’execució de les obres



Ref.0746ISA



6 AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

6.1 VERIFICACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA CONGRUÈNCIA DEL PLA AMB ELS REQUERIMENTS AMBIENTALS

D’acord amb l’apartat anterior 4.3, a continuació es realitza una verificació del compliment dels objectius i criteris adoptats a l’inici del procés de redacció del POUM (apartat 2.5). En concret, es justificaran els impactes o efectes significatius detectats anteriorment, dividits en els components ambientals emprats en tota l’anàlisi.

6.1.1 QUALITAT AMBIENTAL

En general, entenem que, tal i com s’estableix en el Reglament de la Llei d’Urbanisme, l’elaboració del POUM que es proposa s’ha regit pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible, el qual ha tingut com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i que s’han conjuminat les següents finalitats: La utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable:

- Evitar la ocupació del Sòl Innecessària - Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals,

(...) - Afavoreixin la preservació i consolidació de la identitat del territori. - Consolidin un model de territori globalment eficient.

La protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal de preservar-ne els valors, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de l’eficiència energètica mitjançant l’elecció dels emplaçaments i l’ordenació de manera que tinguin en consideració les condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l’estalvi energètic i el millor manteniment de les edificacions. La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que l’integren, dels elements i tipologies arquitectònics singulars, dels paisatges de valor cultural i històric i de les formes tradicionals d’ocupació humana del sòl.



Ref.0746ISA



6.1.2 AIGUA

Per començar, el primer objectiu del POUM per al cicle natural de l’aigua es compleix, amb la delimitació de la xarxa fluvial de la Ribera Salda, la riera de Madrona i els torrents afluents als mateixos, en els plànols d’Ordenació. En segon lloc, s’exigeix sistemes de tractament i depuració de l’aigua, en cas que no sigui possible la connexió a la xarxa de sanejament, en la regulació de les edificacions en sòl no urbanitzable. Així com la solució dels sistemes d’abastament d’aigües.

6.1.3 ATMOSFERA

6.1.3.1 Contaminació Atmosfèrica

Pel que fa al component atmosfèric, el POUM focalitza la seva ordenació cap a dos objectius. El primer objectiu és la millora de l’eficiència energètica de les edificacions i enllumenat exterior amb la reducció de la seva contribució al canvi climàtic, la adopció i regulació de sistemes d’abastament energètic preferentment renovables. Per últim, s’intenten prevenir o corregir les immissions i les fonts contaminants a través la regulació dels usos permesos al municipi. D’altra banda, el POUM condiciona la implantació dels usos ramaders per raó de les molèsties i olors que generin. 6.1.3.2 Contaminació Acústica i Lumínica

Mitjançant una adequada planificació del territori i una regulació de les activitats, el Pla d’Ordenació Urbanística proposat per Castellar de la Ribera redueix la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. Es respecten els mapes de capacitat acústica del municipi, ja que tot el sòl previst en el planejament és classificat com a no urbanitzable. Aquesta classificació és compatible amb les zones de sensibilitat acústica alta, les més restrictives de totes. La il·luminació nocturna excessiva o inadequada constitueix una forma de contaminació lumínica que afecta la visió del cel o paisatge natural nocturn. La legislació de referència estableix mesures per tal de minimitzar aquest tipus de contaminació. Té per finalitat regular la implantació de sistemes d’il·luminació per protegir el



Ref.0746ISA



medi ambient a la nit, mantenir el màxim possible la claror natural del cel, evitar la contaminació lluminosa i prevenir els efectes nocius sobre els espais naturals, i globalment millorar l’eficiència del procés que comporti l’estalvi d’energia i de recursos naturals. L’abast d’aquesta normativa és d’aplicació a les instal·lacions d’il·luminació exterior i interior de titularitat pública i privada, pel que fa a la contaminació lluminosa que poden produir. Queden exemptes, en general, les infraestructures l’enllumenament de les quals sigui regulat per normes destinades a garantir la seguretat de la ciutadania. A Catalunya es consideren quatre zones en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa. El grau de major protecció serà per a les zones E1 i el de menor protecció seran les E4. La normativa fixa uns criteris per tal de definir aquestes zones en els municipis, i per a cada zona, estableix certes tipologies d’enllumenat que s’hi poden utilitzar i valors lumínics que cal complir. A més, a la normativa també s’estableixen algunes prohibicions. Tipus de zones en funció del grau de protecció a la contaminació lluminosa: - Zones E1: Admeten una brillantor mínima. - Zones E2: Admeten una brillantor reduïda. - Zones E3: Admeten una brillantor mitjana. - Zones E4: Admeten una brillantor alta. Els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció aprovat en virtut de la legislació de referència, llevat que hi concorrin causes justificades, d’acord amb el que sigui regulat per reglament. L’ajuntament de Castellar de la Ribera encara no ha realitzat aquesta zonificació. El POUM i l’ ISA estableixen la legislació aplicable en relació a la contaminació lumínica, a més el POUM regula la il·luminació exterior publica o privada d’acord amb aquesta, concretament es posa especial èmfasi en la prevenció de contaminació lumínica, indicant les prohibicions i limitacions del disseny i instal·lació dels sistemes d’il·luminació.



Ref.0746ISA



6.1.4 RESIDUS

La gestió de residus el POUM facilita la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament i/o dipòsit de residus. Es preveu la implantació de equipament adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus preveient el disseny de la vialitat pública per a la col·locació de contenidors.

6.1.5 MEDI NATURAL

6.1.5.1 Ocupació del Sòl

El principal objectiu ambiental del POUM, es la minimització del consum del sòl i la racionalització de l’ús. En primer lloc, evitar la expansió innecessària de Sòl urbà i urbanitzable, en el cas això, ho realitza, amb la no creació de nou sòl urbà i urbanitzable, deixant la totalitat del territori del municipi com a sòl No Urbanitzable. En segon lloc evitar la fragmentació del territori, es proposen diferents plans especials per a possibles desenvolupaments d’activitats d’explotació privada d’interès públic, distribuïts pel municipi de manera coherent a les necessitats d’aquest. En tercer lloc, el POUM ordena adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable, incloent les àrees d’interès que posseeix i fixant les condicions de les edificacions en el mateix. I, a més, regula les condicions ambientals de les edificacions en SNU, en general, amb criteris de posició i d’implantació mitjançant Plans Especials d’àmbits rurals o potenciació de l’agroturisme; i en concret, amb les activitats i equipaments d’interès públic. Complementàriament, es defineixen les franges de qualificació i servitud del sistema viari, en els que s’inclouen els camins públics en sòl rústic; i dels elements lineals del sistema de serveis tècnics. En quart i últim lloc, el POUM preserva els sòls rústics d’interès i altres elements de valor. Aquest és el cas de les àrees ja protegides per plans de rang superior o en aplicació de legislacions sectorials, delimitats en els plànols d’ordenació de la Xarxa Natura 2000.



Ref.0746ISA



6.1.5.2 Biodiversitat del territori i ús sostenible

Es conserva la biodiversitat territorial i els altres elements d’interès natural, i se’n promou l'ús sostenible. Es regula l’aprofitament forestal sotmeten la tala d’arbres a la existència de Plans de gestió i millora forestal, i es regula la construcció d’edificacions en zones rurals, agrícoles i forestals. El POUM garanteix la integritat dels ecosistemes de ribera lligats als cursos d’aigua, i entorn de les fonts amb l’establiment de perímetres de protecció i amb la delimitació de la xarxa fluvial. S’assoleix l’objectiu de protecció i foment de la preservació de la biodiversitat, dels espais d’interès natural i patrimoni natural en general. Es conserva la connectivitat i permeabilitat biològica. S’ordenen i gestionen amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils, escassos i/o presenten interès en general, i es posa especial èmfasi als hàbitats d’espècies amenaçades. Es regulen les activitats extractives i les mesures ambientals de les mateixes han d’estar d’acord amb la Llei 12/1981, de 24 de desembre. 6.1.5.3 Qualitat del Paisatge

El POUM es proposa, conserva i millora la qualitat dels paisatge en la totalitat del territori municipal. Tot i que introdueix una normativa específica sobre els diferents paisatges del municipi, es protegeixen els elements i els ambients paisatgístics d’interès, el pla controla altres elements que d’una forma directa o indirecta poden pertorbar-los. Les condicions d’implantació de les plaques solars i dipòsits acumuladors, de tal forma que no siguin visibles des de l’exterior i quedin amagats. Des d’una perspectiva genèrica, el pla dóna molta importància al manteniment del marges entre parcel·les (arbres, bardisses...) i regula la col·locació de tanques o cartells publicitaris, donat que són aspectes urbanístics que poden afectar greument la qualitat visual de l’entorn. Més concretament, també s’indica que els edificis que s’implantin en SNU hauran de protegir les característiques paisatgístiques de l’entorn i la reducció de l’impacte visual, sens perjudici que es faci un desenvolupament d’aquest sòl en Plans Especials. Per la seva banda, les noves línies elèctriques, infraestructures lineals i receptors de telefonia mòbil caldrà que



Ref.0746ISA



s’ordenin conjuntament amb les preexistents o vies de comunicació per minimitzar l’impacte paisatgístic. Un segon aspecte, com ja s’ha ressaltat a l’ISA (conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural), es regulen i cataloguen tots els elements que tenen un especial interès (Catàleg de masies i cases rurals i el Catàleg de Béns a Protegir), per tal que qualsevol pertorbació hagi d’aplicar mesures preventives i correctores.

6.2 AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA

Des d’una perspectiva global i integrada, la verificació efectuada a l’apartat anterior ha estat satisfactòria, ja que la proposta del POUM de Castellar de la Ribera soluciona els efectes significatius del mateix sobre els diferents components ambientals. Amb el compliment de les mesures establertes en el POUM que es proposa, i si es tenen en compte les recomanacions que es proposen en aquest ISA, considerem que amb el desenvolupament i execució del POUM s’assoliran tots els objectius ambientals establerts tant en l’àmbit comunitari, estatal, autonòmic i local com els que s’han fixat concretament per a l’elaboració del POUM, i que per tant, es conjuminen les finalitats per tal d’assolir l’objectiu general de desenvolupament urbanístic sostenible. Ara bé, hi ha impactes negatius als que cal posar-hi més atenció, amb l’objectiu que siguin supervisats intensament al llarg del desenvolupament del Pla (vegin el punt 6.3 de l’ISA). Així doncs, el present apartat ressaltarà les repercussions més negatives sobre el medi derivades del POUM. Els principals efectes sobre els que cal centrar l’anàlisi és el consum del recursos municipals, bàsicament els relacionats amb el cicle hídric, el consum energètic, la generació de residus i el paisatge. Lògicament, les noves necessitats de serveis i recursos públics són conseqüència del increment de població i d’activitats que es preveu per al municipi de Castellar de la Ribera, degut a la desenvolupament dels diferents Plans Especials en Sòl No Urbanitzable. L’equip redactor considera que els impactes més importants es donaran com a conseqüència de la nova generació de residus, amb la qual cosa, tant la xarxa viària com els habitatges s’hauran d’adaptar a la recollida selectiva que es faci en cada moment al municipi. El consum d’altres recursos municipals també serà rellevant (aigua, energia...), però les mesures normatives aplicades al POUM en minimitzaran l’efecte. Per finalitzar amb els impactes més rellevants s’observa la transformació d’usos del sòl en desenvolupament dels Plans Especials, provocant la pèrdua de sòl per a ús agrícola de forma irreversible, no obstant no es significativa respecte el global del municipi.



Ref.0746ISA



A priori les actuacions previstes tindran un efecte global beneficiós per al medi ambient, tenint en compte que el medi objecte d’aquest informe pot admetre els nous usos que es preveuen, i recordant que les persones també formem part del medi ambient.

6.3 MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

El contingut d’aquest ISA conjuntament amb el document de planejament urbanístic han de constituir la base que ha de permetre la programació ambiental del municipi. La programació i el control reclamarà l’atenció continuada dels responsables de l’administració però també la implicació de la població en assolir els objectius de sostenibilitat que es defineixen. Objectius que en part buscaran la seva operativitat amb mesures de caràcter tècnic que s’han de materialitzar en els futurs creixements, en la reurbanització d'àrees consolidades, la construcció de nous edificis o la rehabilitació dels antics, però els principals objectius de millora ambiental depenen en gran mesura dels ciutadans que amb la seva comprensió i participació activa i continuada han de garantir l’assoliment dels objectius ambientals i amb ells el desenvolupament sostenible del municipi. En el moment de l’execució de les obres s’ha de nomenar un responsable en matèria de medi ambient, que serà l’encarregat de controlar que en tot moment es segueixin les actuacions que s’hagin establert per tal d’acomplir les recomanacions i mesures previstes. Durant els diferents períodes en què durin les obres d’urbanització al municipi de Castellar de la Ribera, l’ajuntament haurà de realitzar el seguiment del compliment de les determinacions establertes al present ISA. Els següents apartats exposen les mesures ambientals a adoptar i les verificacions que caldrà fer en el desenvolupament del POUM, en funció del vector ambiental considerat.



Ref.0746ISA



6.3.1 FASE D’EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT

6.3.1.1 Atmosfera AIRE Evitar emissions de partícules, garantint el reg permanent de la zona afectada per les obres, els camins d’accés a l’obra (interiors i exteriors) i el sistema de rentat de les rodes en accessos a carreteres. L’adjudicatari haurà de presentar un pla de neteja en el que s’indiquin els recs necessaris, i durant la construcció es verificarà amb freqüència setmanal les emissions de pols de les àrees de moviments de terres i accessos. Col·locar una tanca perimetral temporal d’algun material que disminueixi l’afectació de la pols a la vegetació propera i sobretot als habitatges veïns. A més, es procurarà el cobriment del material transportat per evitar l’emissió de partícules (per exemple, en el transport de terres o runes per part dels camions). CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA S’exigirà que els vehicles hagin passat la Inspecció Tècnica de Vehicles. 6.3.1.2 Contaminació Acústica

L’emissió sonora de la maquinària que s’utilitza en les obres públiques i en la construcció s’ha d’ajustar a la normativa vigent, d’acord amb el Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre i la seva modificació pel Real Decreto 524/2006, de 28 de abril. Horari de les obres. Les obres es portaran a terme sempre de dia, i en l’horari comprés entre les 8:00 del matí i les 20:00 de la tarda; llevat de les obres urgents, les que es fan per raons de necessitat o perill i les que, per llurs característiques, no es poden fer durant el dia. El treball nocturn ha d’ésser expressament autoritzat per l’Ajuntament.



Ref.0746ISA



Nivells sonors. Durant la jornada de treball els equips emparats no podran, en general, generar a 5 metres de distancia, nivells sonors superiors a 90 dB(A); amb aquesta finalitat la maquinària de construcció complirà la normativa d’emissió vigent. Vehicles de tracció mecànica. Tots els vehicles de tracció mecànica han de tenir en bones condicions de funcionament els elements capaços de produir soroll perquè l’emissió de soroll del vehicle amb el motor en funcionament no excedeixi els valors límit a què fa referència la normativa. A la vegada s’ha d’evitar mantenir el motor encès quan no sigui necessari. Limitar a 20 Km/h la velocitat dels vehicles dins l’obra. S’efectuarà mesura del nivell sonor a petició de qualsevol persona afectada per molèsties derivades de qualsevol activitat. 6.3.1.3 Medi geològic

S’evitarà la realització de grans moviments de terres en èpoques de precipitació intensa (primavera i sobretot tardor), per tal de reduir el risc d’erosió. En l’acumulació de terres en la fase executiva del projecte s’ha d’impermeabilitzar, amb materials tous, per impedir que els fenòmens atmosfèrics s’emportin la terra acumulada. Les acumulacions de terres en les diferents fases d’execució es fan sempre en sòls que en el POUM es projectin com a espais edificables o espais dels vials. En cap cas les acumulacions de terra es faran en zones destinades a espais lliures, espais de protecció de cursos fluvials, espais per equipaments públics o sòl no urbanitzable. Caldrà realitzar un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les directrius actuals de la norma de construcció EHE de formigó estructural. S’haurà de parar especial atenció al desenvolupament d’inestabilitats de talussos, de tipus moviments superficials i despreniments, durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos antròpics. Cal evitar edificar a les voreres dels talussos. Es recomana deixar una distància prudencial entre el talús i les bases de les edificacions ja que poden donar lloc a inestabilitzacions locals en els desmunts en formes de moviments de massa.



Ref.0746ISA



Les terres no vegetals sobrants generades durant el moviment de terres, s’utilitzaran per al rebliment sobre el terreny allà on es detectin necessitats o desnivells, i en llur defecte es destinaran a restaurar àrees degradades pròximes, prèvia autorització municipal.

6.3.1.4 Aigües

HIDROLOGIA SUPERFICIAL Control dels productes residuals contaminants originats per lixiviacions produïdes per una mala gestió dels residus en activitats col·lindants (activitats industrials, ramaderes, etc). Les rieres s’hauran de mantenir lliures d’obstacles. Per regla general, les zones properes als marges dels rius han de seguir les disposicions del reglament del Domini Públic Hidràulic. AFECCIÓ D’AQÜÍFERS Evitar desviar els cabals, per tal protegir els nivells freàtics i la qualitat dels aqüífers. Aprofitar l’aigua del subsòl, de manera sostenible. CONTAMINACIÓ D’AIGÜES Les instal·lacions auxiliars comptaran amb els serveis d’higiene de la plantilla de l’obra. Els residus creats per aquestes instal·lacions seran canalitzades fins a una fossa sèptica, que tindrà la funció d’emmagatzemar temporalment aquestes aigües residuals. En les diferents fases d’execució, en el cas que sigui necessària la construcció de basses pel desenvolupament de les obres, per a tractaments de diferents materials o d’aigües o per a la neteja de camions i maquinària, aquestes basses hauran d’estar degudament impermeabilitzades amb geotèxtils o similars. Un cop finalitzades les obres o quan la bassa estigui plena, les aigües del seu interior hauran de ser retirades per una empresa especialitzada i portades a una Estació Depuradora d’aigües Residuals. 6.3.1.5 Sòls

Previ a les operacions de replanteig i excavació es realitzaran la desbrossada i la retirada superficial o decapatge dels horitzons orgànics (15-25 m), les terres i materials vegetals. Avaluar les característiques biològiques, físiques i químiques del sòl del lloc, segons la informació inventariada o, en el seu cas, demanar a la part venedora o cedetària del terreny un certificat de sòl no contaminat.



Ref.0746ISA



Protegir el sòl mitjançant mecanismes que n’evitin l’erosió i la contaminació. Manteniment de l’horitzó fèrtil del sòl. Serà necessari gestionar correctament les terres excedents generades durant el moviment de terres. Aquestes hauran de ser transportades a centres gestors o, en el seu defecte, a abocadors controlats i autoritzats per aquest tipus de residu. S’hauran de delimitar estrictament les àrees afectades pel moviment de terres, amb la finalitat de minimitzar l’afectació a les zones on no es realitzaran aquests moviments. Delimitació de les zones de trànsit. S’hauran de minimitzar i delimitar estrictament les zones de trànsit i maniobra dels vehicles i la maquinària, per minimitzar el trepig en les zones que no sigui imprescindible. Delimitació de les zones d’estacionament. Les zones d’estacionament i manteniment de la maquinària es localitzaran dintre de la zona d’obra, i en punts sense desnivell, delimitant-les amb tanca perimetral o qualsevol altre sistema que delimiti clarament l’espai. 6.3.1.6 Medi natural

VEGETACIÓ En cas que existeixi alguna espècie vegetal d’interès a la zona afectada o als seus voltants es procedirà al seu desallotjament amb la finalitat d’evitar possibles danys accidentals com a conseqüència del trànsit de la maquinària i la seva posterior replantació en el mateix lloc, si és possible, o al seu entorn. Trasllat d’arbres ornamentals i monumentals que puguin ser afectats per les obres. Protegir les espècies existents i els ecosistemes singulars del lloc. Aconseguir una mínima reducció de les superfícies vegetades i arboritzar el conjunt. Conservar els individus arboris que corresponguin a sòls d’espais lliures, segons el desenvolupament a cada sector. Adoptar les mesures de prevenció d’incendis forestals definides per la legislació vigent, tant en la fase de construcció com en les fases posterior d’ocupació i posada en servei de les instal·lacions i habitatges.



Ref.0746ISA



Procedir immediatament acabades les obres a la realització dels treballs de revegetació, utilitzant exclusivament espècies autòctones pròpies de la zona. S’evitarà la introducció d’espècies no autòctones, fugint, entre d’altres, de problemes d’aclimatació a un medi caracteritzat per un dèficit hídric i es potenciaran les espècies que requereixen un menor aportament hídric. FAUNA En cas que existeixi alguna espècie animal d’interès es procedirà al seu desallotjament amb la finalitat d’evitar possibles danys accidentals com a conseqüència del trànsit de la maquinària. No treballar durant hores nocturnes amb la finalitat que els llums i els sorolls de la maquinària no molestin a la fauna. Adoptar mesures que minimitzin el soroll que provoquen les màquines durant el dia. 6.3.1.7 Paisatge

S’evitarà la formació de superfícies de contrast amb l’entorn, disminuint el impacte visual que es pot produir entre les superfícies artificialment formades i les existents. Es dotarà els elements de la nova construcció d’una tonalitat cromàtica que pugui disfressar l’entorn, amenitzant línies i relleus amb l’entorn immediat. 6.3.1.8 Població

La correcta senyalització, el tancament de les zones accessibles amb vehicle i el control d’accés a l’àrea d’afecció permetran garantir la protecció suficient davant d’eventualitats que puguin comportar riscs d’accidents.



Ref.0746ISA



Els possibles talls dels carrers per la instal·lació o ampliació de la xarxa de subministres, així com els vehicles de les obres, poden afectar al trànsit diari de la població. Per tant, és important tenir en compte:

- Informar prèviament als veïns dels possibles talls de carrers, i de les alternatives de pas.

- Instal·lar la senyalització vial pertinent en els punts clau del trànsit viari, indicant les opcions vials de circulació, evitant així congestió de trànsit i molèsties a la població.

No tancar el procés de Participació Ciutadana, per tal de que tothom tingui accés a la informació respecte l’estat de les obres i del procés. 6.3.1.9 Gestió de residus

Garantir i incentivar una correcta gestió dels residus de la construcció i la utilització de materials ecològics, reciclats o reutilitzats en la construcció. Exigir als executors de les obres que disposin dels contenidors necessaris pels residus derivats de les obres. Disposar de contenidors per a residus petris, que tindran com a destí el reciclat i el dipòsit de runes. En els enderrocs, si és possible, caldrà procedir a la separació o deconstrucció prèvia dels diferents elements de l’edifici no petris i valoritzables (amb destí a una planta de triatge i recuperació), dels elements petris amb destí al reciclat i dipòsit de runes. Disposar de contenidors per a fustes, metalls, vidres i embalatges, per a la seva gestió per empreses de recuperació de residus, aquests quedaran dipositats al interior de l’obra. Dissenyar elements constructius incorporant criteris de deconstrucció: muntatge en sec, facilitat de muntatge i desmuntatge, unions mecàniques, etc. Planificar el procés de l’obra per evitar que hi hagi sobrants innecessaris, com a principi de minimització. Aprofitar les runes generades en l’estabilització de talussos i del relleu en general (amb la realització d’una anàlisi química prèvia).



Ref.0746ISA



6.3.2 FASE DE SEGUIMENT 6.3.2.1 Atmosfera L’objectiu principal és la reducció de les emissions de CO2. Caldrà dur a terme un control estricte i la regulació pertinent de les emissions que puguin produir les activitats existents al municipi que es consideren potencialment contaminants, com poden ser les activitats industrials i les agropecuàries; generadores de contaminats atmosfèrics i d’olors. Consum a les edificacions i habitatges: a més dels requeriments exigits al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, es proposa que:

- En la mesura del possible s’orientin les façanes cap el sud, donat que són les que ofereixen un comportament tèrmic millor i unes possibilitats en la distribució dels espais interiors d’aprofitament òptim de la il·luminació i del sòl i, en general, de dissenys solars passius.

- S’implantin uns rendiments energètics mínims per a calderes i bombes de calor; les calderes d’alt rendiment mixtes combinen la calefacció i l’aigua calenta sanitària i resulten normalment apropiades per a usos domèstics.

- Per a exercir com a exemple per a la ciutadania, instal·lar sistemes per a la reducció del consum energètic i energies renovables a les dependències i serveis municipals.

6.3.2.2 Contaminació acústica

Instal·lació de pantalles acústiques, naturals o artificials, a les vies de comunicació. Les pantalles vegetals fan d’amortigüadors acústics. Un metre d’ample de pantalla vegetal d’arbres de fulla perenne densa atenua el soroll entre 8 i 10 decibels. Regular els nivells de soroll i vibracions mitjançant una ordenança municipal que estableixi objectius de qualitat acústica en el territori. És fàcilment assolible, entre d’altres aspectes, amb la potenciació de barreres acústiques vegetals. Com a mesura addicional caldrà realitzar el Mapa de Capacitat Acústica, que determinarà les zones de sensibilitat acústica del municipi; eina útil per a l’adopció de mesures correctores un cop realitzades les actuacions d’aquest POUM, per la prevenció enfront la futura instal·lació de noves activitats generadores de soroll i per justificar les solucions proposades per esmorteir el seu impacte.



Ref.0746ISA



6.3.2.3 Aigua Els objectius principals són la protecció dels cursos d’aigua, la reducció del seu consum i el correcte tractament i depuració de les aigües residuals. PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DELS CURSOS D’AIGUA Assegurar la continuïtat en el temps i l’espai dels cursos d’aigua. Es proposen una sèrie de mesures correctores per a la protecció i conservació dels cursos d’aigua.

- Evitar actuacions en els cursos fluvials, protegint-ne els marges. - Neteja de brossa i retirada d’obstacles de la llera. - Conservació, recuperació del bosc de ribera i esbrossada selectiva de vegetació

quan aquesta dificulti la normal circulació de l’aigua. - Actuacions adreçades a assegurar la circulació del cabal - En les zones pròximes a cursos d’aigua que es prevegi realitzar una plantació, a més

de realitzar-se amb espècies autòctones i pròpies de la vegetació de ribera, s’haurà de contemplar el respecte d’una secció hidràulica de la llera, suficient pel desguàs de fortes avingudes, no procedint a replantar dintre de la zona de Sistema Hídric.

REDUCCIÓ DEL CONSUM: Caldrà assumir l’aplicació de diverses estratègies per tal de reduir el consum d’aigua per al reg dels espais verds, la selecció acurada de les espècies arbòries, l’automatització del reg, l’aprofitament de les aigües freàtiques del subsòl i la millora de la qualitat ambiental dels nous edificis, fomentant sistemes d’estalvi, reutilització i gestió de l’aigua, com poden ser els següents:

- Promoure l’estalvi del consumidor (campanyes de sensibilització i tarifació proporcional al consum i sense mínims, etc.)

- Alternatives de gestió a l’oferta. - La revisió de les concessions a cultius per fer-los coherents amb la disponibilitat

d’aigua i impulsar la instal·lació de sistemes de reg més eficients. - Per tal de fer un ús racional de l’aigua per regar els camps de cultiu, caldrà tenir en

compte les dades meteorològiques i estacionals, respecte l’estalvi d’aigua que poden comportar, al igual que tenir present el cultiu, perquè cadascun comporta un consum diferent d’aigua (evapotranspiració). Les dades que obtinguem caldrà transformar-les segons les necessitats de reg i tenir presents aspectes com les característiques del sòl, de l’aigua i el sistema concret de reg. El DARP subministra el programari PACREG (programa informàtic que subministra les dades per a una eficient programació de reg) i publica els registres de precipitació i ETo amb



Ref.0746ISA



periodicitat setmanal a la premsa escrita. - Afavorir la reutilització d’aigües residuals. - Instal·lar sistemes de control i/o regulació de les sortides d’aigua (fonts, regs…) i

sistemes de reg eficient en parcs i jardins públics (microirrigació i aspersors amb programació).

- Adaptar el disseny dels sistemes de reg al lloc i realitzar un manteniment òptim dels sistemes.

- Regar en hores de baixa radiació per minimitzar les pèrdues per evaporació. - Minvar el temps d’irrigació evitant el flux constant d’aigua. - Establir un manteniment adequat de les zones verdes (sistemes, personal,

quantificació…). - Instal·lació de detectors de pluja en connexió amb els sistemes de rec de jardins per

evitar recs abundants. - Aprofitar l’aigua de pluja: incorporar sistemes d’emmagatzematge en els edificis o

l’espai públic per a l’aigua de la pluja caiguda. - Millora de la sectorialització de xarxes i mesura de consums per sectors. - L’avaluació i substitució d’aforaments per comptador, la instal·lació de comptadors

divisionaris i de consums públics i la detecció de connexions no aforades. - L’anàlisi de l’estanqueitat de les xarxes de distribució en baixa i detecció de fuites. - L’anàlisi del consum residencial: diferenciació entre consum domèstic, consum

industrial i consum comercial en l’àmbit de les entitats subministradores. - Limitació de la construcció de piscines per a ús privat.

Consum a les edificacions i habitatges: a més dels requeriments exigits al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, es proposa que:

- Les aixetes dels aparells sanitaris de consum individual disposin de mecanismes economitzadors d’aigua o similars, així com mecanismes reductors de cabal, de forma que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm2), hi hagi un cabal màxim de vuit litres per minut (8 l/min).

- El mecanisme de les dutxes inclogui economitzadors de raig o similars, així com mecanismes reductors de cabal, de forma que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm2), hi hagi un cabal màxim de deu litres per minut (10 l/min).

- El mecanisme de la descàrrega de les cisternes dels wàters limiti el volum a un màxim de 7 litres, i disposi de la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un mecanisme de doble pulsació.

- Per a exercir com a exemple per a la ciutadania, instal·lar sistemes per a la reducció

del consum d’aigua a les dependències i serveis municipals.



Ref.0746ISA



TRACTAMENT I DEPURACIÓ Establiment de la diferenciació de xarxes d’aigües netes, de consum directe i d’aigües grises o pluvials, per a la neteja dels carrers, el reg i els usos sanitaris. Control dels productes residuals contaminants produïts a la indústria i les activitats ramaderes i correcte tractament d’aquests, per tal d’evitar els abocaments directes a la llera pública i prevenir la contaminació del subsòl. Afavorir l’ús de les aigües residuals (per al reg, p.e) (grises i negres): reserva d’espai per a les instal·lacions de recollida i tractament (el tractament depèn de l’ús posterior: sistema d’evaporació-transpiració, sistema de trinxera superficial, (sistema de shallow mound) i establir la seva capacitat. Realitzar una campanya de sensibilització per tal de què els habitatges que disposen de pous morts procedeixin al seu soterrament i a la instal·lació de sistemes de tractament més evolucionats i establir un programa de manteniment dels mateixos. DISMINUCIÓ DEL RISC D’INUNDABILITAT Planificació en funció dels usos aconsellats per a cada tipus de sòl en funció de la determinació i delimitació d’usos en zones inundables: eina prèvia per a l’anàlisi de risc de qualsevol planificació. Respecte a la dinàmica fluvial.

AFECCIÓ D’AQÜÍFERS És recomanarà que l’espai lliure de edificacions i vials quedi com a jardí directament sobre el sòl sense impermeabilitzar, per tal de reduir l’atenuació de la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja. Utilització de paviments permeables. Garantir la recàrrega dels aqüífers. Aprofitar (recollir i usar) l’aigua del sòl de forma sostenible.



Ref.0746ISA



6.3.2.4 Sòls Allà on es produirà la nova construcció es produeix indefectiblement la pèrdua del sòl existent, i per tant caldrà garantir la impermeabilització del terreny edificat per evitar infiltracions o escorrenties superficials.

6.3.2.5 Medi natural VEGETACIÓ Les zones verdes replantejades hauran de fer-se amb espècies autòctones, que afavoriran l’estalvi d’aigua i la reducció de l’ús de fertilitzants. El sistema de reg serà el més adequat i l’enllumenat complirà la normativa, sobretot pel que fa a l’enllumenat nocturn. Per a l’enjardinament de les zones verdes residencials l’ús d’espècies autòctones i que a més tinguin un cert interès ornamental, permetrà una perfecta adaptació a les condicions climàtiques i urbanes locals. La revegetació de les superfícies afectades per les obres. Mantenir la complexitat natural de la vegetació potencial del territori i protegir els ecosistemes singulars del lloc d’intervenció: les espècies autòctones i els elements de patrimoni natural, per afavorir l’estalvi d’aigua en el reg, entre d’altres. Dur a terme tasques de protecció, millora i recuperació de la vegetació degradada (ex: neteja de l’entorn de les fonts, neteja de les deixalles, fer un desbrossat selectiu i una revegetació amb plantes i arbres autòctons...). Promoure la plantació d’espècies arbustives i arbòries autòctones amb baixa necessitat hídrica en l’enjardinament privat. Realitzar la recollida selectiva dels residus generats provinents de la vegetació, aprofitar-los i reutilitzar-los, generant compost.



Ref.0746ISA



FAUNA Introduir espècies autòctones, i realització d’un estudi d’incorporació de passos de fauna en les vies de comunicació. ESPAIS LLIURES Per tal de mantenir les condicions de fertilitat a les zones verdes, es recomana l’ús d’adobs orgànics, mitjançant el compostatge dels residus vegetals que es generen en aquestes zones. 6.3.2.6 Paisatge Instal·lació de pantalles vegetals que redueixin l’impacte visual des de camins, carreteres, poblacions... Atenent a les dotacions actuals es proposa com a mesura complementària el soterrament dels trams de xarxa elèctrica en els nous creixements i en els trams existents dins del nucli urbà, sempre que sigui tècnicament possible. Tota edificació s’haurà de desenvolupar seguint els criteris de sostenibilitat i estalvi energètic que permetin conjuminar el creixement del nucli amb els seus valors històrics i paisatgístics d’acord amb les noves tecnologies energètiques i de comunicacions; així com evitar que es perdin els valors tipològics i cromàtics tradicionals. Els Plans especials en Sòl no Urbanitzable hauran de tenir en compte les característiques de construcció dels habitatges de la població a l’hora d’edificar. L’objectiu és no crear un fort contrast entre les noves zones construïdes i les antigues.

6.3.2.7 Població

Disponibilitat de tota la població als serveis mínims (llum, aigua,...), inclosos en aquests els ambientals, com la recollida selectiva… Els nous habitatges hauran de disposar dels serveis ambientals necessaris, ja sigui des de la disponibilitat de xarxes separatives pel que fa al sanejament de les aigües residuals, passant per la disminució de la contaminació lumínica nocturna, i les instal·lacions necessàries que garanteixin la correcta gestió dels residus urbans, entre d’altres.



Ref.0746ISA



6.3.2.8 Gestió de residus

Elaborar un programa municipal de reducció, reutilització i reciclatge de residus, per tal de reduir la producció de residus en les diferents activitats (comerços, restauració…), garantir la minimització de residus tòxics i la dotació del servei a tota la població, tenint en compte el increment d’aquesta i la freqüència i nombre dels serveis prestats derivats de l’efecte estacional. Mantenir la sensibilització ambiental, per tal d’unificar esforços tècnics i econòmics, pel que fa a la recollida selectiva i obtenir-ne uns resultats més positius. 6.3.2.9 Energia

Difondre i fomentar l’ús de les energies netes: estalvi energètic a la llar, potenciar i facilitar l’ús d’energies renovables i la generació local d’energia. Tenint en compte la elevada radiació solar a que és sotmès la major part del municipi, cal potenciar especialment l’ús de l’energia solar fotovoltaica i tèrmica activa en els nous habitatges. En les noves àrees s’instal·larà enllumenat de baix consum. 6.3.2.10 Aparició de noves activitats

Implantació de sistemes d’estalvi, reutilització i gestió de l’aigua, sistemes de reducció de l’emissió de CO2 i eficiència energètica, sistemes de prevenció, reducció i reciclatge de residus i sistemes de mobilitat, en tota nova edificació o instal·lació. Tota nova activitat amb incidència ambiental haurà de disposar de la llicència ambiental segons la Llei 3/98, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental; així com gaudir d’un bon sistema de gestió ambiental. També hauran de presentar l’estudi d’impacte ambiental totes aquelles intervencions per les que així ho suggereixi la normativa urbanística a l’article 43 i en tot cas la legislació vigent al respecte.



Ref.0746ISA



7 SÍNTESI DE L’ESTUDI

7.1 INTRODUCCIÓ

El present Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) s’adjunta a la documentació que revisa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Castellar de la Ribera, com a compliment del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’urbanisme i el decret que el desenvolupa (Decret 305/2006). De forma general, l’ISA persegueix:

- L’anticipació a les propostes de desenvolupament del planejament. - La valoració d’alternatives en una etapa inicial de la planificació, i de manera

coetània a la formulació del pla. - La incorporació efectiva de criteris de sostenibilitat a la planificació. - L’avaluació interdisciplinària i multidisciplinària. - L’ampliació de la participació pública en els procediments de presa de decisions.

L’ISA inclou els continguts que s’estableixen a l’article 43 de l’esmentat reglament d’urbanisme, adaptant-los, en tot cas, a les característiques particulars de l’espai geogràfic de Castellar de la Ribera. Per complir amb aquest mandat legislatiu, s’ha utilitzat les instruccions tècniques publicades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, “POUM, Avaluació ambiental en el planejament urbanístic 06” (Centre de Política de Sòl i Valoracions, UPC, 2006).

7.2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

7.2.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI

El terme municipal de Castellar de la Ribera està situat al centre-oest de la comarca del Solsonès en un entorn muntanyós en ple Pre-Pirineu, consta d’una superfície de 60,12 km2 i una altitud mitjana de 657m. Te un total de 159 habitants (any 2008) dispersats en un gran nombre de masies disseminades pel municipi on no trobem cap nucli urbà definit. El municipi de Castellar de la Ribera té la major part del territori coberta de bosc característic de l’estatge montà, i seguida molt de lluny per sòl agrícola, principal activitat del municipi, tenint part del seu territori inclosa en espais de la Xarxa Natura 2000. La descripció dels aspectes ambientalment rellevants del municipi de Castellar de la Ribera ja foren analitzats a l’estudi del medi de l“Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellar de la Ribera.”, amb data de gener de 2008.



Ref.0746ISA



7.2.2 OBJECTIUS DE RANG SUPERIOR

Són els criteris i obligacions de protecció mediambientals fixats en l’àmbit autonòmic i local o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans i programes aplicables que tenen relació amb el POUM de Castellar de la Ribera. 7.2.2.1 Planificació Urbanística

Llei 1/2005, de 26 de juliol, per la qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, i el decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en plena concordança amb la Directiva europea 2001/42/CE i la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre Evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medi ambiente. 7.2.2.2 Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)

El PTGC inclou Castellar de la Ribera en el Pla territorial de les Comarques Centrals(document en tramitació), dins l’àmbit dels municipis rurals del Solsonès, integrat dins la comarca del Solsonès. Morfològica o geogràficament el Pla territorial distingeix dos sectors, un de muntanyós que comprendria els municipis del nord de la comarca, en els que trobem Lladurs, Odèn i la part alta de Navès i un altre de més planer que inclouria Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Llobera, Pinell del Solsonès i Riner. El pla territorial de les Comarques Centrals proposa unes recomanacions específiques per a protegir i potenciar els nuclis petits.

1.mantenir l’activitat agrària amb el recolzament, si cal, de petites instal·lacions agroalimentàries, que es poden integrar en els propis nuclis 2. potenciar la creació de denominacions d’origen 3. potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens de la zona 4. potenciar l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat 5. fomentar petites promocions d’habitatge protegit per fixar població jove, que es podrien incloure en el sí d’operacions on també es promogués la reutilització del patrimoni construït i ara buit per a allotjament turístic o habitatge de segona residència. 6. promoure iniciatives de revalorització del patrimoni cultural i natural, per exemple, mitjançant projectes de paisatge 7. facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural 8. facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes 9. fomentar la implantació del transport col·lectiu a la carta per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat per als seus desplaçaments



Ref.0746ISA



7.2.3 FIGURES DE PROTECCIÓ D’ESPAIS NATURALS

La protecció que pot afectar al municipi de Castellar de la Ribera es pot donar a quatre nivells: Protecció horitzontal: Són les normes que afecten a tota Catalunya i que a Castellar de la Ribera queda representada per la Directiva hàbitat (Xarxa natura 2000), la Llei 22/2003 de protecció dels animals i la Llei de les unitats mínimes de segregació en sòl no urbanitzable. Protecció territorial: Són les proteccions d’espais concrets, determinats pels Plans Territorials (ja descrits anteriorment), el Pla d’espais d’interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA). Protecció específica: Són les proteccions específiques per a determinats Espais d’interès Natural, mitjançant alguna de les figures definides a la Llei 12/1985 (Llei d’espais Naturals de Catalunya): Parcs nacionals, Paratges Naturals d’interès Nacional, Reserves Naturals i Parcs Naturals. Protecció puntual: És la protecció d’un espai en concret i vindria determinada pel Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals.

7.2.4 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PEL POUM

Els objectius i criteris ambientals que han regit el procés d’elaboració del POUM de Castellar de la Ribera, han tingut com a fonaments els articles 3 i 9 de la DL 1/2005, bàsics en relació al urbanisme sostenible. Més concretament, el POUM de Castellar de la Ribera persegueix els següents objectius sectorials genèrics:

- Minimització del consum del sòl i racionalització de l’ús. - Compatibilització del planejament amb el cicle natural de l’aigua i la racionalització

del seu ús. - Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic. - Prevenció de la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica - Foment del reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat

d’instal·lacions adequades i minimitzar, també el impacte de la construcció. - Conservació de la biodiversitat territorial i assegurar-ne un ús sostenible. - Integració del paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic

sota una perspectiva de sostenibilitat.



Ref.0746ISA



7.3 DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES


La no realització d’una proposta de planejament al terme de Castellar de la Ribera no només implica no fer cap aposta de futur i, per tant, deixar que el municipi segueixi la dinàmica que ha seguit en les últimes dècades, sinó que dóna peu a que el poble pugui créixer urbanísticament sense control i de manera desproporcionada. Castellar de la Ribera avui en dia no gaudeix de cap figura urbanística, no obstant la Xarxa Natura 2000 posa sota protecció una part del municipi.


El desenvolupament d’una nova figura de planejament pel municipi de Castellar de la Ribera representa la oportunitat de donar un gir a la situació actual del municipi que tradicionalment han viscut del sector agrícola i que en les últimes dècades han vist com el sector es devaluava i el municipi es despoblava. El potenciament del municipi com a “ciutat dormitori” –nous residents que desenvolupen la major part de la seva vida social fora del municipi on resideixen- o com a “poble d’estiueig” –habitatges només ocupats en caps de setmana i èpoques de vacances- pot significa, una font de dinamització i un gir a la tendència dels últims anys.


Aprofitar i potenciar els propis valors naturals, culturals i paisatgístics del municipi com a base d’una activitat turística que actuï com a actiu econòmic dels seus ciutadans és una altra alternativa factible alhora de repensar el territori. Aquesta proposta ha de propiciar un creixement urbanístic limitat, on es fomenti la rehabilitació i dinamització de les masies evitant el seu abandonament, que preservi i millorin els valors naturals i culturals fomentant la creació i desenvolupament d’activitats que gestionin el sòl no urbanitzable.

7.3.4 AVALUACIO D’ALTERNATIVES

La situació actual del municipi i la no realització del POUM, que seria el que es proposa en la alternativa zero podria desembocar en un deteriorament del municipi donat que no hi hauria control sobre la restauració i la implantació de noves edificacions. Per altra banda la alternativa 1 provocaria una ocupació excessiva de sòl, provocant la pèrdua dels valors naturals i paisatgístics del municipi de forma irreversible. En canvi l’alternativa 2 posa especial



Ref.0746ISA



èmfasi en la protecció dels valors naturals i paisatgístics del municipi, limitant el creixement urbanístic i fomentant la creació d’activitats relacionades amb el medi natural. Tal i com s’observa en el paràgraf anterior l’alternativa seleccionada des d’un punt de vista medi ambiental és l’alternativa 1, aquesta alternativa provocarà un desenvolupament del municipi lent, no obstant les activitats turístiques relacionades amb el medi provocaran l’afluència de visitants en aquest implicarà establir mesures de control per evitar la degradació del mateix. 7.4 IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS

Els efectes del POUM que s’han tingut en compte es divideixen en funció dels apartats propis de la normativa urbanística: Disposicions generals: tot allò que té a veure amb la definició del POUM, el seu desenvolupament, la seva gestió i execució i la intervenció de les activitats dels particulars. Paràmetres comuns d’ordenació i d’ús: es refereix a les disposicions que regulen l’edificació i els usos i activitats. Regulació i desenvolupament de sistemes: és l’articulat referit als sistemes urbanístics, així com a la seva delimitació en els plànols d’ordenació. Regulació del sòl no urbanitzable: junt als plànols de qualificació del sòl no urbanitzable, hi ha les disposicions generals i particulars, el paisatge, les qualificacions, els connectors i el seu desenvolupament en PE. Protecció del patrimoni: a més de la normativa sobre el Catàleg de masies i cases rurals i el Catàleg de Béns a Protegir hi ha el títol referit a la protecció del patrimoni en general. D’altra banda, els medis impactats o components ambientals seran els que es desprenen de: ocupació de sòl, cicle de l’aigua, qualitat de l’aire, condicions acústiques i lumíniques, gestió de materials i residus, conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural, i qualitat del paisatge.



Ref.0746ISA



La següent matriu d’impactes caracteritza els efectes globals significatius de l’aplicació del POUM sobre els diversos components ambientals, amb les claus definides pel RD 1131/1988 d’avaluació d’impacte ambiental. Qualitat del medi Aigua Atmosfera Residus Medi Natural

Caracterització Directe Mínim

Permanent Reversible

Mitja/Llarg Termini Positiu

Indirecte Mínim

Permanent Reversible

Mitja/Llarg Termini Positiu

Directe Mínim

Temporal discontinu Reversible

Mitja/Llarg Termini Negatiu

Sinèrgic Notable

Reversible i recuperable

Mitja/Llarg Termini Negatiu

Directe Mínim

Permanent Llarg Termini

Positiu

Avaluació COMPATIBLE MODERAT COMPATIBLE MODERAT COMPATIBLE Taula 19: Caracterització i avaluació Efectes Globals derivats de l’aplicació del POUM.

7.5 AVALUACIÓ GLOBAL DEL POUM

Des d’una perspectiva global i integrada, la verificació efectuada a l’ISA és satisfactòria, ja que es dóna compliment a tots els objectius ambientals generals i específics esmentats al punt 2.5 de l’ISA. D’aquesta forma, la proposta del POUM de Castellar de la Ribera soluciona els efectes significatius del mateix sobre els diferents components ambientals. Ara bé, hi ha efectes negatius als que cal posar-hi més atenció, amb l’objectiu que siguin supervisats intensament al llarg del desenvolupament del Pla. Els principals efectes sobre els que cal centrar l’anàlisi és el consum del recursos municipals, bàsicament els relacionats amb el cicle hídric, el consum energètic, la generació de residus i el paisatge, així com la transformació d’usos en sòl no Urbanitzable deguda al desenvolupament dels Plans Especials. A priori les actuacions previstes tindran un efecte global beneficiós per al medi ambient, i es considera minimitzats els seus efectes amb les millores ambientals proposades dins la normativa urbanística: regulació per a l’estalvi d’aigua i la reducció dels residus, abastament energètic adequat i introducció de condicionants contra l’impacte paisatgístic i prevenció d’incendis forestals.



Ref.0746ISA



7.6 DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ

Permet analitzar i garantir el compliment de les mesures correctores d’un pla o projecte durant la fase de desenvolupament, execució i funcionament. D’acord amb l’Avantprojecte de la llei catalana d’avaluació ambiental de plans i programes, el promotor públic del POUM, és a dir, l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, haurà de nomenar un responsable ambiental del pla, que serà l’encarregat de dur a terme les tasques de seguiment ambiental en el desenvolupament del planejament derivat i els projectes d’urbanització, en funció dels vectors ambientals considerats. Aquest informe de sostenibilitat ambiental el signa a Castellar de la Ribera a data 15 de d’octubre de 2009 en nom de l’equip de professionals que han intervingut en el mateix.

Joan Castella Gener Enginyer Industrial

Col·legiat 14.351 Han participat en la redacció i elaboració del present informe els/les següents professionals: Joan Baylina Vives - enginyer industrial Jordi Grané Vilaseca - enginyer industrial Sergi Gonfaus Solé - enginyer industrial Eva Viladrich Auguets - enginyera de forests Maria Grau Castella - biòloga



Ref.0746ISA



BIBLIOGRAFIA

- DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. “ Estudi dels criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic”. Generalitat de Catalunya. Abril 2003

- BORRELL I RUSCALLEDA, J. Et al; “Recull d’accions per minimitzar l’impacta de les

infraestructures viàries sobre el territori”; Documents dels Quaderns de Medi Ambient. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 2000.

- ROSELL PAGÈS, C et al; “Manual de prevenció i correcció dels impactes de les

infraestructures viàries sobre la fauna”. Documents dels Quaderns de Medi Ambient. Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya,1999.

- ICC ; “Mapa geològic de Catalunya 1:250.000”. Institut Cartogràfic de Catalunya,

Generalitat de Catalunya; 2a edició. 2002

- ICC ; “Mapa d’usos del sòl de Catalunya 1:250.000”. Institut Cartogràfic de Catalunya, Generalitat de Catalunya; 2a edició. 1992

- ICC ; “Mapa topogràfic de Catalunya E 1:5000” ; Institut Cartogràfic de Catalunya,

Generalitat de Catalunya, 2001

- DMAH; “Mapes temàtics de cartografia en format MIRAMON (SIG)”. Servei interactiu de mapes ambientals. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

- CREAF; “Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya de la Regió Forestal IV” Centre de

Recerca i Aplicacions Forestal (2002); http://www.creaf.uab.es

- ACA; “Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT” Agència Catalana de l’Aigua; maig de 2001 i revisat l’octubre del 2003; http://mediambient.gencat.net/aca/ca//aiguamedi/inici.jsp

- METEOCAT; “Atles climàtica” Servei meteorològic de Catalunya. Departament de

Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. http://www.meteocat.com/

- IDESCAT; “Bases de dades de municipis i comarques” Institut d’estadística de Catalunya. http://www.idescat.net/