PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL OLESA DE … · Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de

Avanç de Pla Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar

Phragmites SL Febrer 2.011

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL OLESA DE MONTSERRAT

Equip de revisió:

URBANISME INTEGRAL I MEDIAMBIENT,S.L.P

Director del treball Eduard Fenoy Palomas. arquitecte.

Coordinació Mireia Salvans Soley. arquitecta.

Planejament urbanístic. Laia Llonch Serrano, arquitecta

Joan Oliva Alsina, arquitecte. Jordi Jimènez Mora, delineant.

Participació ciutadana

Urbanisme Integral i Mediambient,S.L.P

Avaluació Ambiental Phragmites SL, Eva Luján. ambientòloga.

Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada

Albert Hereu, ambientòleg

Anàlisi socioeconòmica Joan Angelet, economista.

Assessorament jurídic

Jordi Panadès Dalmases, advocat.

AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT

Regidoria de Planejament i Infraestructures.

Regidoria de Medi Ambient, Habitatge i Patrimoni.

Regidoria d’Atenció Ciutadana (OAC. Participació).

Ferran Saló. Arquitecte municipal coordinador.

COMISSIÓ CIUTADANA

J. Arévalo, M. A. Arrufat, J. Campmany, E. Fenoy, A. González, M.O. González, M.Obiols, R. Pons, J.F.Ramirez, M. Riera, F. Saló, V. Serrano, J.J. Vilchez,

POUM OLESA DE

MONTSERRAT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR

ÍNDEX Memòria

1. MARC LEGAL DE L’INFORME ...................................................................................................... 1

1.1 NORMATIVA EUROPEA ............................................................................................................... 1 1.2 NORMATIVA ESTATAL ................................................................................................................ 1 1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA .......................................................................................................... 1 1.4 CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR............................................... 1 1.5 PROCEDIMENT DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL POUM ................................................. 2

2. ANTECEDENTS I ÀMBIT TERRITORIAL ....................................................................................... 3

2.1 ANTECEDENTS ......................................................................................................................... 3 2.2 ÀMBIT TERRITORIAL ................................................................................................................. 4

3. REQUERIMENTS AMBIENTALS DEL MUNICIPI ............................................................................. 5

3.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI ................................................................................................. 5 3.2 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL PREDETERMINATS .......................................................... 44 3.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES ................................................................................... 48 3.4 CONCLUSIONS, OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DEL POUM ......................................................... 59

4. ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ ALTERNATIVES .................................................................................................................................................. 63

4.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES ........................................................................ 63 4.2 AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES ......................................................................... 66 4.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ............................................................ 67

Plànols PLÀNOL 1. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI PLÀNOL 2. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI VERSUS PLANEJAMENT VIGENT PLÀNOL 3. ESPAIS PROTEGITS

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR POUM OLESA DE MONTSERRAT

POUM OLESA DE


ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1. Situació geogràfica d’Olesa de Montserrat ....................................................................................... 4

Figura 2. Ubicació de les urbanitzacions i les zones industrials d’Olesa ............................................................. 4

Figura 3. Índex d’Humitat de Thorntwaite ..................................................................................................... 5

Figura 4. Geologia d’Olesa de Montserrat ...................................................................................................... 5

Figura 5. Patrimoni geològic present a Olesa de Montserrat ............................................................................ 7

Figura 6. Ubicació de les activitats extractives d’Olesa de Montserrat ............................................................... 8

Figura 7. Grau d’autorrecuperació de les activitats extractives abandonades presents a Olesa de Montserrat ...... 9

Figura 8. Situació dels principals cursos que formen la xarxa hidrogràfica del municipi .................................... 10

Figura 9. Aqüífer protegit La Cubeta d’Abrera a Olesa de Montserrat ............................................................. 11

Figura 10. Cartografia dels hàbitats de Catalunya en el municipi d’Olesa de Montserrat .................................. 12

Figura 11. Usos del sòl del terme municipal d’Olesa de Montserrat ................................................................ 13

Figura 12. Forests d’utilitat pública localitzades a Olesa de Montserrat .......................................................... 13

Figura 13. Principals vies d’accés a Olesa de Montserrat ............................................................................... 24

Figura 14. Mapa d’implantació de l’energia eòlica a Olesa de Montserrat ....................................................... 27

Figura 15. Situació d’Olesa de Montserrat en l’àmbit de la unitat de paisatge Pla de Montserrat ....................... 28

Figura 16. Zones declarades com a vulnerables per contaminació de nitrats .................................................. 29

Figura 17. Perímetre de protecció prioritària forestal d’Olesa de Montserrat ................................................... 30

Figura 18. Perill bàsic d’incendi forestal d’Olesa de Montserrat ...................................................................... 30

Figura 19. Mapa de soroll diürn d'Olesa de Montserrat ................................................................................. 32

Figura 20. Mapa de soroll nocturn d'Olesa de Montserrat ............................................................................. 33

Figura 21. Mapa de zonificació segons la protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Olesa de Montserrat ................................................................................................................................................. 34

Figura 22. Localització dels terrenys identificats com a PEIN al terme municipal d’Olesa de Montserrat ............ 37

Figura 23. Localització dels terrenys identificats com a Xarxa Natura 2000 al terme municipal d’Olesa de Montserrat ................................................................................................................................................. 38

Figura 24. Hàbitats d’interès comunitari a Olesa de Montserrat ..................................................................... 39

Figura 25. Sistema urbà, planejament i sistema d'espais oberts. Abril 2010 ................................................... 52

Figura 26. Connectivitat ecològica. Abril 2010 ............................................................................................. 53

Figura 27. Estratègies urbanes. Abril 2010 .................................................................................................. 53

Figura 28. Infraestructures viàries. Actuacions. Abril 2010 ............................................................................ 54

Figura 29. Planta de l'ARE d'Olesa de Montserrat ......................................................................................... 56

Figura 30. Projecte marc de recuperació del riu Llobregat en l'àmbit d'Olesa de Montserrat ............................. 57

Figura 31. Classificació del sòl segons PGOU 1993 ....................................................................................... 64

Figura 32. Classificació del sòl segons Refós planejament 2010 .................................................................... 64

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1. Llistat del planejament urbanístic vigent a Olesa de Montserrat .......................................................... 3

Taula 2. Distribució (%) de les principals cobertes de sòl al TM d’Olesa de Montserrat i al total de la comarca del Baix Llobregat ............................................................................................................................................. 13

Taula 3. Espècies d’ocells presents en el municipi d’Olesa de Montserrat ......................................................... 14

Taula 4. Espècies d’amfibis detectats a Olesa de Montserrat .......................................................................... 15

Taula 5. Espècies de rèptils presents en el terme municipal d’Olesa de Montserrat ........................................... 15

Taula 6. Espècies de peixos presents en el municipi d’Olesa de Montserrat ..................................................... 15

Taula 7. Espècies de mamífers presents a Olesa de Montserrat ...................................................................... 16

Taula 8. Població per sexe d’Olesa de Montserrat. Sèrie temporal ................................................................... 17

Taula 9. Població per grups d'edat d'Olesa de Montserrat expressat en percentatges ....................................... 17

Taula 10. Lloc de naixement de la població d'Olesa de Montserrat ................................................................. 17

Taula 11. Nivell d'instrucció de la població d'Olesa de Montserrat expressat en percentatges ............................ 18

Taula 12. Llars per nombre de persones a Olesa de Montserrat (expressat en percentatge) ............................. 19

Taula 13. Habitatges per tipus al municipi d'Olesa de Montserrat. Any 2001 .................................................... 19

Taula 14. Habitatges per règim de tinença expressat en percentatges. Any 2001 ............................................ 19

Taula 15. Habitatges principals per superfície útil expressat en percentatges .................................................. 20

Taula 16. Edificis per nombre de plantes expressat en percentatges ............................................................... 20

Taula 17. Habitatges construïts ................................................................................................................... 20

Taula 18. Edificis acabats destinats a habitatges familiars segons l'època de la construcció, expressat en valors absoluts i en percentatges. Any 1990 ............................................................................................................ 20

Taula 19. Edificis acabats destinats a habitatges familiars segons el grau de conservació. ................................ 20

Taula 20. Consum d’aigua per sectors a Olesa de Montserrat. Anys 2008 i 2009 .............................................. 21

Taula 21. Evolució volums anuals facturats 2006-2008. Dades origen xarxa .................................................... 21

Taula 22. Evolució volums anuals facturats 2006-2008. Dades origen fonts pròpies ......................................... 21

Taula 23. Evolució volums anuals facturats 2006-2008. Dades totals .............................................................. 21

Taula 24. Consum d’aigua per càpita en el municipi d’Olesa de Montserrat ..................................................... 21

Taula 25. Eficiència en el consum d’aigua .................................................................................................... 21

Taula 26. Cabals aportats al sistema Abrera pel municipi d’Olesa de Montserrat (m3/dia) ................................. 22

Taula 27. Paràmetres declarats ................................................................................................................... 23

Taula 28. Volums declarats expressats en m3/any ......................................................................................... 23

Taula 29. Volums declarats expressats en m3/any ......................................................................................... 23

Taula 30. Recollida selectiva d’Olesa de Montserrat. Unitat: tones. Període 2006-2008 ..................................... 26

Taula 31. Residus recollits en la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat. Any 2009 .................................... 26

Taula 32. Evolució dels residus gestionats en la deixalleria. Període 2003-2009 ............................................... 26

Taula 33. Valors del mapes de vulnerabilitat i capacitat del terme municipal d’Olesa de Montserrat ................... 31

Taula 34. Valors límits d’immissió determinats per la zonificació acústica ........................................................ 31


Taula 35. Valors límit d’immissió segons els usos del sòl ............................................................................... 32

Taula 36. Valors d’il·luminació segons la zona ............................................................................................. 33

Taula 37. Valors d’il·luminació segons la zona (continuació taula) ................................................................. 34

Taula 38. Establiments industrials inclosos en el PLASEQCAT ........................................................................ 36

Taula 39. Llistat de les espècies de l'annex II de la Directiva Hàbitats presents al LIC Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat .............................................................................................................................. 39

Taula 40. Llistat dels hàbitats de l’annex I de la Directiva Hàbitats presents a LIC Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat ........................................................................................................................................... 39

Taula 41. Llistat dels hàbitats de l’annex I de la Directiva Hàbitats presents a Olesa de Montserrat .................. 39

Taula 42. Espècies de l'annex I de la Directiva Aus presents en l'espai designat ZEPA Montserrat - Roques Blanques -Riu Llobregat .............................................................................................................................. 40

Taula 43. Perfil ambiental d'Olesa de Montserrat ......................................................................................... 43

Taula 44. Objectius de protecció ambiental pel POUM adoptats degudament jerarquitzats ............................... 60

Taula 45. Sòl urbà no consolidat, urbanitzable pendent de desenvolupar de l’alternativa 0 (expressat en m2) ... 64

Taula 46. Sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable de cada alternativa ........................................................... 65

Taula 47. Objectius ambientals adoptats degudament jerarquitzats enfront les diverses alternatives ................ 66

ÍNDEX DE GRÀFICS

Gràfic 1. Evolució de la població d’Olesa de Montserrat. Període 1981-2009 .................................................... 17

Gràfic 2. Evolució de la població d'Olesa de Montserrat segons gènere. Període 1998-2009 .............................. 17

Gràfic 3. Evolució de la població en cada escenari. 2010-2025 ....................................................................... 18


www.phragmites.com 1

1. Marc legal de l’informe Aquest capítol està dedicat a la normativa vigent en relació a l’avaluació ambiental de les repercussions del desenvolupament d’un pla d’ordenació urbanística municipal.

1.1 Normativa europea

▪ Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre l’ambient. DOCE núm. L175, de 05/07/85.

▪ Directiva 96/61/CEE del Consell de 24 de setembre de 1996 relativa a la Prevenció i Control Integrats de la Contaminació (IPPC). DOCE núm. L257 24/09/96.

▪ Directiva 97/11/CEE del Consell de 3 de març de 1997, per la qual es modifica la Directiva 85/337/CEE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. DOCE núm. L73 de 14/03/1997.

▪ Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. DOCE núm. L197, de 21.07.2001.

▪ Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, sobre responsabilitat mediambiental en relació a la prevenció i la reparació de danys mediambientals. DOCE núm. L143, de 30.04.04.

1.2 Normativa estatal

▪ Reial Decret Legislatiu 1302/1986, d'avaluació d'impacte ambiental. BOE núm. 155, de 30.06.1986. (transposa la Directiva 1985/337).

▪ Reial Decret 1131/1988, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, d'avaluació d'impacte ambiental. BOE núm. 239, de 05.10.1988.

▪ Llei 6/2001, de modificació del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, d'avaluació d'impacte ambiental. BOE núm.11, de 09.05.2001.

▪ Llei 9/2006, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental en el procés d’elaboració i aprovació de plans i programes.

▪ Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. BOE núm. 23, de 26.01.2008.

▪ Llei 6/2010, de 24 de març, que modifica determinats aspectes del Reial decret legislatiu 1/2008. BOE núm. 73, de 25.03.2010.

1.3 Normativa autonòmica

▪ Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. DOGC núm. 3600, de 21.03.2002. ▪ Decret 287/2003, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març

d’urbanisme. ▪ Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març,

d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial de l’autonomia local. DOGC núm. 4291, de 30.12.2004.

▪ Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. DOGC núm. 4436, de 28.07.2005.

▪ Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. DOGC núm. 4682, de 24.07.2006.

▪ Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. DOGC núm. 5374, de 7.05.2009.

▪ Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. DOGC núm. 5686, de 5.08.2010.

L’aplicació de l’avaluació ambiental al planejament urbanístic de Catalunya és una obligació legal conseqüència de la Directiva 2001/42/CE, sobre avaluació ambiental de plans i programes. Es tracta doncs, d’una temàtica que ha comportat canvis important en la documentació i en la tramitació dels plans urbanístics. Tanmateix, és important remarcar que l’avaluació ambiental comporta sobretot un aprofundiment en la consideració dels efectes dels plans sobre el medi ambient per part de promotors, redactors i administracions i, en el fons, una manera diferent de concebre i de fer l’urbanisme.

1.4 Contingut de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar La normativa vigent en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes, Llei 6/2009 determina l’inici del procediment d’avaluació ambiental de plans i programes, en el cas que ens ocupa pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Olesa de Montserrat (POUM, ara endavant). “Article 17. Inici del procediment d’avaluació ambiental de plans i programes El promotor d’un pla o programa que ha d’ésser objecte d’avaluació ambiental d’acord amb el que disposa aquesta llei ha de trametre a l’òrgan ambiental un informe de sostenibilitat ambiental preliminar amb informació suficient sobre els aspectes que s’indiquen a continuació, adaptats a l’estadi d’elaboració en què es troba el pla o programa:

a) Els objectius principals i l’abast del pla o programa, el marc normatiu en què es desenvolupa, la

vigència proposada, les relacions amb altres plans o programes i els instruments que el desenvoluparan.

b) La descripció dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i també de la seva probable evolució en el cas que no sigui aplicable el pla o programa.

c) Les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera significativa.

d) Tot problema ambiental existent que es consideri transcendent per al pla o programa, i particularment, els problemes relacionats amb les zones d’importància ambiental i amb els espais naturals protegits designats d’acord amb la legislació sectorial.

e) Els objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, català o local que tingui relació amb el pla o programa, inclosos els objectius de qualitat paisatgística que siguin aplicables d’acord amb els catàlegs i les directrius del paisatge.

POUM OLESA DE



f) Els criteris i els objectius ambientals proposats per a elaborar el pla o programa derivats de

l’anàlisi dels aspectes a què fan referència les lletres a, b, c, d i e, que s’han de referir a tots els vectors ambientals afectats i s’han d’exposar d’una manera jerarquitzada en funció de la importància relativa que tenen, i que, en la mesura del que sigui possible, han d’anar acompanyats d’indicadors que permetin verificar-ne el compliment.

g) Si l’estadi d’elaboració en què es troba el pla o programa ho permet, la descripció i l’avaluació de les alternatives seleccionades, entre altres, de l’alternativa zero, amb un resum dels motius de la selecció i una descripció de la manera en què s’ha dut a terme l’avaluació. Aquesta avaluació ha d’incloure la verificació del compliment dels criteris i els objectius esmentats en la lletra f i, en aquest context, la justificació de la idoneïtat ambiental de l’alternativa que ha de considerar també els possibles efectes acumulatius amb altres plans o programes. S’han de descriure, així mateix, les dificultats que hagi trobat l’equip o el redactor o redactora de l’informe per tal d’aconseguir la informació requerida. La selecció de les alternatives en cas de propostes tecnològiques ha d’incloure un resum de l’estat de l’art de cadascuna i ha de justificar els motius de l’elecció respecte a les millors tècniques disponibles en cada cas.

h) La informació addicionals que es consideri raonablement necessària per tal d’assegurar la qualitat de l’informe, tenint en compte els coneixements i els mètodes d’avaluació existent, el contingut i el grau d’especificació del pla o programa i la fase del procés de decisió en què es troba.

1.5 Procediment de l’Avaluació Ambiental Estratègica del POUM



2. Antecedents i àmbit territorial 2.1 Antecedents NORMATIVA URBANÍSTICA VIGENT AL MUNICIPI D’OLESA DE MONTSERRAT La normativa urbanística vigent al municipi d’Olesa de Montserrat a data d’avui és el Pla General d’Ordenació Urbana (d’ara endavant PGOU) aprovat per la Comissió d’Urbanisme el 9 de juny de 1993 i publicat el 23 de juliol del mateix any. D’acord amb les dades disponibles del registre de planejament urbanístic de Catalunya a Olesa de Montserrat, s’han realitzat diverses modificacions des de l’aprovació definitiva del PGOU de l’any 1993.

Taula 1. Llistat del planejament urbanístic vigent a Olesa de Montserrat

INSTRUMENT DATA DE PUBLICACIÓ TEMA

Pla director urbanístic 27/01/2010 Pla director urbanístic de la reserva de sòl per a l’eix transversal ferroviari

Pla director urbanístic 22/04/2010 Pla director urbanístic de la reserva de sòl per a l’establiment de la Línia Orbital Ferroviària

Pla director urbanístic 30/06/2009 Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Baix Llobregat

Pla general d’ordenació urbana 23/07/1993 Pla general d’ordenació urbana

Modificació PGOU 07/10/1996 Modificacions puntuals del PGOU

Modificació PGOU 18/06/2009 Modificació puntual núm. 3 del PGOU





Modificació PGOU 09/09/2004 Modificació puntual núm. 9 del PGOU, consistent en la modificació de l’apartat 4.1 de la memòria del PGOU i dels articles 55, 56 i 58 de la normativa

Modificació PGOU 23/03/2006 Modificació puntual núm. 13 del PGOU per al canvi d’ubicació d’una zona verda situada a Cal Vicentó

Modificació PGOU 27/06/2006 Modificació puntual núm. 12 del PGOU referent a la instal·lació d’ascensors en edificis plurifamiliars

Modificació PGOU 09/10/2006 Modificació puntual núm. 14 del PGOU, referent a la modificació de l’article 49 de la normativa a fi de fer possible l’ampliació del centre d’assistència primària


INSTRUMENT DATA DE PUBLICACIÓ TEMA


Modificació PGOU 20/10/2009 Modificació puntual núm. 16 del PGOU, consistent en la modificació de l’article 49 de la normativa

Modificació PGOU 08/09/2009 Modificació puntual núm. 17 del PGOU referent a la definició del nou sistema urbanístic d’habitatge dotacional públic, clau HD, per a gent gran i gent jove

Programa d’actuació urbanística 06/03/2002 Programa d’actuació urbanística del Pla parcial SUNpr.

6 carrer Indústria

Pla parcial d’ordenació 07/02/1994 Pla parcial d’ordenació del sector els Closos

Pla parcial d’ordenació 23/09/1996 Pla parcial SUPs4 Francesc Macià, Can Pomes

Pla parcial d’ordenació 07/07/1995 Pla parcial d’ordenació SUPr.5 “La Balconada de Montserrat”

Pla parcial d’ordenació 12/11/1998 Pla parcial SUPi4 Can Vinyals

Pla parcial d’ordenació 05/05/1999 Pla parcial SUPi.1 Can Singla

Pla parcial d’ordenació 02/11/1999 Pla parcial SUPi.2, la Flora-Fou

Pla parcial d’ordenació 05/09/2002 Pla parcial SUNPr.6 carrer Indústria

Pla parcial d’ordenació 18/12/2003 Pla parcial d’ordenació SUPr.4, cal Candi

Pla parcial d’ordenació 30/10/2003 Modificació puntual núm. 1 del Pla parcial SUPi.1, Can Singla

Pla parcial d’ordenació 11/11/2003 Modificació puntual núm. 1 del Pla parcial d’ordenació SUPr.5, la Balconada de Montserrat

Pla parcial d’ordenació 27/08/2008 Modificació puntual núm. 1 del Pla parcial SUPs.4, Francesc Macià, consistent en el canvi dels usos admesos

Pla parcial d’ordenació 17/09/2008 Modificació puntual 1 del Pla parcial urbanístic SUPi.2, la Flora-Fou

Pla especial 19/03/1998 Pla especial de millora urbana “Finca Oasis”

Pla especial 22/11/2001 Plans especials de millora urbana 2, 3, 4, 5 i 6 Ribes Blaves

Pla especial protecció patrimoni i cat. 30/06/1995 Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni

arquitectònic

Pla especial protecció patrimoni i cat. 17/05/2010

Modificació del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic, àmbit fitxa B-22 cal Repisa, carrer Ample, 25

Pla especial urbanístic 06/11/2006 Pla especial d’usos de la parcel·la 5 de la Unitat d’actuació industrial UAi. 1 Catex-Vilapou

POUM OLESA DE



TORRENT DE REGANER

OASIS

MAS DE LES AIGÜES

RIBES BLAVES OLESA

CATEX MOLÍ CATEX VILAPOU

CAN SINGLA

KAO CORPORATION

CASA BLANCA

CAN VINYALS

LA FLORA

ARCH LINCOLOR

CTRA. ESPARREGUERA

CAMÍ DE SANT PERE

LES LLUMBRERES

2.2 Àmbit territorial El municipi d’Olesa de Montserrat es troba al nord-oest de la comarca del Baix Llobregat. Limita amb els municipis del Vallès Occidental de Vacarisses al nord i Viladecavalls a l’est; i amb els municipis d’Abrera al sud i Esparreguera a l’oest. L’accés s’efectua per la carretera C-55 i BV-1201 des d’Abrera, per la B-120 des de Viladecavalls i per la C-1414 des d’Esparreguera.

Figura 1. Situació geogràfica d’Olesa de Montserrat

Font: www.comarcalia.com El municipi té 23.301 habitants segons el cens a 1 de gener de 2009. La superfície del terme municipal és de 16,6 km2, i la densitat de població és de 1.401,1 hab/km2. El nucli s’estructura a partir del marge esquerra del riu Llobregat, on es localitzen 4 polígons industrials, com a element separador entre els polígons i el nucli urbà hi ha la carretera C-55. A banda del nucli urbà, a Olesa de Montserrat es localitzen 7 urbanitzacions: Oasis, Ribes Blaves, Llumbreres, Camí de Sant Pere (PEMU 8), Torrent de Reganer (PEMU 7), Mas de les Aigües i Casa Blanca (PEMU 11).

Figura 2. Ubicació de les urbanitzacions i les zones industrials d’Olesa

En color lila s’identifiquen les zones residencials, en color blau les zones industrials i en color groc les zones de serveis.

Viladecavalls

Olesa de Montserrat Collbató

Esparreguera

Vacarisses

BAIX LLOBREGAT

VALLÈS OCCIDENTAL

Abrera



3. Requeriments ambientals del municipi 3.1 Perfil ambiental del municipi 3.1.1 MEDI FÍSIC 3.1.1.1 CLIMATOLOGIA La definició del clima, segons Thorntwaite es determina en funció de la pluviometria i del grau d’humitat, és a dir, aquest índex expressa la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressat per la suma dels dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua). Segons aquesta classificació el clima d’Olesa de Montserrat és sec subhumit (Figura 3). La precipitació mitjana anual es troba entre 600 i 650 mm. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 13 els 16oC.

Figura 3. Índex d’Humitat de Thorntwaite

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

3.1.1.2 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA El terme municipal d’Olesa de Montserrat es localitza en el contacte entre la serralada Prelitoral i la fossa Vallès-Penedès. Aquesta correspon a una fossa tectònica originada durant l’Oligocè superior i Miocè en un context tectònic distensiu, que va donar lloc a un graven en el que el bloc central correspon a la fossa Vallès-Penedès i el blocs laterals a les serralades Litoral i Prelitoral.

Figura 4. Geologia d’Olesa de Montserrat

Font: Mapa Geològic 1:50.000 (IGC) Els materials que es localitzen en el mapa geològic en el terme d’Olesa de Montserrat són: Çorp Pissarres i pissarres sorrenques amb intercalacions de bancs poc potents de quarsita i de roques carbonatades. Presenten importants canvis laterals de fàcies en quant a la distribució dels nivells quarsítics. Constitueix el tram superior de la sèrie metasedimentària de les Guilleries que aflora extensament al full 333 on s'observa una potència de 1000 m. Edat: Cambroordovicià (Paleozoic).

POUM OLESA DE



Ll_Qt1 Graves, sorres, llims i argiles. Correspon a la terrassa situada uns 2 metres per damunt del nivell del riu Llobregat i afluents. Té una composició litològica i una organització interna similar a la de Qt0-1. Equival lateralment a les unitats Ll_Qpa (plana al·luvial i deltaica actual) i Qr (dipòsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: s'atribueix a l'Holocè (Quaternari). Ll_Qt2 Terrassa situada uns 3 metres per damunt del nivell del riu Llobregat i afluents. Constituïda per graves a la base les quals evolucionen verticalment a llims sorrencs beix sense calcificar amb desenvolupament de paleosòls. La potència és de 2 a 6 m. A la plana deltaica actual els seus equivalents laterals es trobarien per sota els de Ll_Qt1. Edat: s'atribueix al Plistocè terminal- base de l'Holocè (Quaternari). NMag Argiles, gresos i conglomerats de tonalitats rosades. Els nivells de sorres i de conglomerats s'intercalen dins les argiles de forma generalitzada. A la zona del Vallès les argiles són de color groc i contenen nòduls calcaris blancs i restes fòssils de mamífers. Aquesta unitat es va fent menys potent cap a l'est arribant a desaparèixer. Cap a l'oest, als voltants de Sabadell augmenta de potència i inclou conglomerats. A la zona del Penedès les argiles són lleugerament vermelloses i presenten intercalacions de sorres marines amb fauna bentònica. La potència a la zona del Penedès és de 100- 120 metres. Ambient sedimentari continental, perideltaic i deltaic. Edat: Serraval·lià- Vallesià (Neògen). NMgc Sorres arcòsiques i conglomerats. Els clastes són molt heteromètrics. La mida predominant de 10 a 15 centímetres de diàmetre i la mida màxima de 50 centímetres. Litològicament són granits i roques filonianes procedents del desmantellament de la serralada Litoral. Aquesta unitat forma relleus molt marcats i la seva base és discordant. Es disposa estratigràficament per sota de les unitats NMag i NMa a les quals també passa lateralment. La seva potència és de l'ordre de centenars de metres, arriba a superar els 1000 metres. Edat: Aragonià (Neògen). PEa Argiles, gresos i limolites vermelles. Les argiles presenten gran proporció de carbonats. Els gresos són llim- argilosos, amb ciment esparític. Poden contenir feldspats i com a accessoris contenen òxids de ferro. Corresponen a les parts distals de la unitat PEcg. La potència és de 200 a 500 metres. Fàcies fluvio- lacustres. Edat: Eocè. Edat: Paleocè superior- Eocè.

Qg Fragments angulosos estan inclosos en una matriu d'argiles vermelles Aquesta unitat agrupa els materials de peu de mont (derrubis de pendent i fàcies proximals de ventalls al·luvials) recolzats als relleus principals i que formen acumulacions importants. La seva composició litològica depèn de la del relleu associat. Els procedents de relleus calcaris es troben fortament cimentats. Les rieres recents (Qr) s'han encaixat en aquests dipòsits. S'atribueixen majoritàriament al Plistocè (Quaternari). Tbg Sèrie alternant de gresos silícics de gra fi i argiles vermelles amb intercalacions de nivells de conglomerats que, de base a sostre de la unitat, es fan cada vegada menys freqüents. A sostre presenten argiles vermelles i verdes. Els materials que constitueixen aquesta unitat presenten un contingut important en miques. L'estratificació és encreuada. La potència total oscil·la entre 50 i 140 metres. Ambient sedimentari continental, fluvial. Fàcies Buntsandstein. Edat: Triàsic inferior. Tm1 Calcàries micrítiques poc argiloses i dolomies de gra fi a mig. De manera general a la base de la unitat es troben amb bancs dolomítics gruixuts i gradualment, cap a sostre, van passant a calcàries ben estratificades amb nòduls dispersos de sílex. Contenen alguns restes fòssils. La potència és de 50-90 metres. Ambient sedimentari de plataforma carbonatada. Fàcies Muschelkalk inferior. Edat: Triàsic mitjà. Tm2 Gresos i argiles vermelles que cap al sostre contenen nivells lenticulars de guix blanc o passen a argiles verdoses. Els gresos són de gra fi i ciment silícic. El contingut en miques d'aquesta unitat és baix, característica que permet la seva diferenciació de la unitat Tbg. La potència màxima és de 50-80 metres. Ambient sedimentari lacustre. Fàcies Muschelkalk mitjà. Edat: Triàsic mitjà. Tm3 Dolomies de gra fi seguides de bancs de calcàries dolomítiques ben estratificades, amb fucoides i, esporàdicament, nòduls de sílex. Aquests bancs alternen amb nivells de calcàries margoses que contenen alguns fòssils: algues, lamel·libranquis i equinoderms. A sostre sovint es troba un nivell dolomític massiu. La potència és de 60-200 metres. Ambient sedimentari de plataforma carbonatada. Fàcies Muschelkalk superior. Edat: Triàsic mitjà - superior.



INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE CATALUNYA En el municipi d’Olesa de Montserrat es localitzen dues geozones i tres geòtops, (representats a la figura 4). La geozona Discordances progressives de Sant Salvador de les Espases que al mateix temps inclou el geòtop Bretxes del Cairat, situats en la part nord-oest del municipi (color carbassa). També es localitza la geozona Estació d’Olesa – Riera de Sant Jaume al nord-est del municipi (color blau). Al sud d’aquesta geozona hi ha el geòtop Ribes Blaves (color groc). Finalment al sud-oest del municipi es localitza el geòtop Falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó (color vermell).

Figura 5. Patrimoni geològic present a Olesa de Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge La geozona Discordances progressives de Sant Salvador de les Espases, que inclou el geòtop Bretxes del Cairat, engloba una sèrie d’afloraments que clarament reflecteixen relacions entre tectònica i sedimentació al marge sud-est de la Conca de l’Ebre relacionades amb el creixement d’estructures tectòniques simultànies amb la deposició en ventalls al·luvials al marge de la conca. Degut a que aquesta zona ha estat afectada per una sèrie d’incendis forestals, la seva coberta vegetal ha passat a ser realment escassa. Aquesta absència fa que el substrat rocós aflori en bon estat. La geozona Estació d’Olesa – Riera de Sant Jaume, és una àrea que permet fer una reconstrucció dels processos que van tenir lloc en la transició entre l’era Primària i la Secundària i, posteriorment, en els inicis de la Terciària, a més de mostrar una sèrie estratigràfica típica i bastant completa del Triàsic de la Serralada Prelitoral i de l’Eocè del marge sud-est de la Conca de l’Ebre.

Concretament, la riera de Sant Jaume il·lustra de manera molt didàctica els perfils de meteorització desenvolupats sobre les pissarres i metapsamites del Paleozoic, tot el tall geològic del Triàsic en fàcies germànica fins les sèries del Terciari. Aquesta successió de materials afloren bastant bé degut a que, majoritàriament, es troben en una disposició gairebé vertical, ja que es troben al flanc curt del sinclinal que delimita el marge sud-est de la conca de l’Ebre. Aquesta geozona és una vall perpendicular al plec i és tallada per tres vies de comunicació (carretera, autopista i ferrocarril) que la fan molt accessible. El geòtop Ribes Blaves, constitueix un dels afloraments més excepcionals de farina de falla (fault gouge), que a més aquí formen una banda que assoleix una amplada d’un centenar de metres. Aquestes roques de falla van associades a dos esdeveniments tectònics que han condicionat la configuració geològica de Catalunya. Es començaren a formar durant la compressió paleògena, que aquí originà els Catalànids i més al nord els Pirineus, i posteriorment es reactiva durant el Neogen quan es produeix aquí la fossa tectònica del Vallès – Penedès. Actualment aquesta falla marca la vora nord de la depressió del Vallès – Penedès, que respon a una fossa tectònica. A la vora d’aquesta fossa es posen en contacte els materials del sòcol paleozoic (que formen el bloc aixecat) amb els materials miocens de rebliment que es sedimentaren a l’interior de la fossa. La farina de falla es desenvolupa per la deformació de les pissarres i les fil·lites del Paleozoic que apareixen com una matriu incoherent que inclou fragments més rígids (clasts, fonamentalment de quars). El producte d’aquesta deformació és una roca argilosa de color blavós. La fàcil disgregació per efecte de l’erosió genera uns xaragalls que aïllen cossos en forma de petits pinacles. El valor patrimonial d’aquest geòtop és molt elevat en diversos aspectes, ja que a més a més de ser un dels afloraments claus per la comprensió de la història geològica de Catalunya, les característiques de les roques, dimensions i condicions d’aflorament, el converteixen en un aflorament clàssic a nivell internacional. El micropaisatge geològic que es genera on afloren aquestes roques de falla és molt singular. El geòtop Falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó, es tracta d’un conjunt d’afloraments que han perdut l’interès paisatgístic atesa la inadequada antropització de les ribes del riu Llobregat en aquest sector i l’existència de fronts de pedrera actius que han creat un fort impacte visual negatiu. Tanmateix, la posició d’aquest geòtop és estratègica en el context geològic de Catalunya, doncs constitueix un bon registre de l’evolució paleògena i neògena. Els afloraments mostren com els materials de rebliment de la fossa tectònica del Vallès – Penedès són afectats pel propi sistema de fractures lligades a la progressió de la tectònica extensional que va generar la fossa. Recorrent la zona de sud a nord, s’observa com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, van adoptant disposicions gradualment més inclinades, i un conjunt de petites falles normals associades a la gran falla que en aquest punt correspon a la falla paleògena del Llobregat reactivada durant la tectònica neògena. Aquest geòtop pot considerar-se com a exemple de la freqüent situació en que valuosos registres geològics queden ubicats en espais que escapen a la consideració d’espais naturals.

POUM OLESA DE



ACTIVITATS EXTRACTIVES Pel que fa a les activitats extractives, en el terme municipal s’hi ubiquen tres activitats extractives, dues es dediquen a l’explotació de sorres i una a l’explotació de graves. La situació actual de l’activitat anomenada Olesa és d’activitat amb afecció pendent de regularització, en canvi per l’activitat Maite consta com a situació actual activitat no iniciada, i per l’activitat Las Monas consta com a activitat en actiu i restauració no iniciada.

Figura 6. Ubicació de les activitats extractives d’Olesa de Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge De les tres activitats extractives se’n descriuen les principals característiques facilitades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a continuació.

OLESA

Expedient (DMAH) 93/1929

Normativa reguladora Activitat regulada per la Llei 12/1981

Recurs explotat Sorres

Tipus de permís Autorització d’explotació

Codi de l’estat de restauració 08

Situació actual Activitat amb afecció pendent de regularització

Codi extern 002683

Àrea Total 282807.184 m2

Centre X 409039.393

Centre Y 4600051.478

MAITE



Recurs explotat Sorres



Situació actual Activitat no iniciada

Codi extern 000000


Centre X 409235.868

Centre Y 4599282.419

LAS MONAS



Recurs explotat Graves



Situació actual Activitat en actiu i restauració no iniciada

Codi extern 2642


Centre X 409483.171

Centre Y 4598913.224

Olesa

Maite

Las Monas



ACTIVITATS EXTRACTIVES ABANDONADES En el municipi també es localitzen tres activitats extractives abandonades, en la figura següent es mostra la seva situació i el seu grau d’autorrecuperació.

Figura 7. Grau d’autorrecuperació de les activitats extractives abandonades presents a Olesa de Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatges

De les tres activitats extractives abandonades se’n descriuen les principals característiques facilitades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a continuació.

RIERA DELS CANYAMASSOS

Codi 392-315


Volum en m3 29.551

Grau d’autorrecuperació Baix

Ús anterior prioritari Conreu herbaci de secà

Incidències i comentaris Actualment s’estan produint abocaments de terres i runes

URBANITZACIÓ VICENTÓ

Codi 392-351


Volum en m3 17.042

Grau d’autorrecuperació Mitjà

Ús anterior prioritari Conreu arbori de secà

Incidències i comentaris -

CAN CINGLA

Codi 392-313


Volum en m3 14.608

Grau d’autorrecuperació Baix

Ús anterior prioritari Conreu llenyós de secà

Incidències i comentaris -

392-315 392-351

392-313

POUM OLESA DE



3.1.1.3 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA HIDROLOGIA SUPERFICIAL El riu Llobregat és el curs hídric més destacat, i delimita el terme pels costats occidental i meridional. El segon curs amb importància és la riera de Sant Jaume, que fa de límit oriental del terme, després de rebre, fora del territori olesà, les aigües del torrent de Sant Martí i de la riera de Gaià, i d’haver canviat el nom pel de riera del Morral, aboca el cabal al riu Llobregat. La resta de cursos hídrics corresponen a torrents i rieres que desaigüen al riu Llobregat o a la riera de Sant Jaume, entre les quals cal destacar el torrent de la Creu de Beca (conegut també com el torrent de Bruguerols o torrent del Mas), que drena els relleus del nord, la riera d’Oromir, que travessa el nucli, la riera de Bellver, la riera de Canyamassos i el torrent de les Roviroles.

Figura 8. Situació dels principals cursos que formen la xarxa hidrogràfica del municipi

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya Riu Llobregat El riu Llobregat neix a la població de Castellar de n’Hug, a 1.259 m d’altitud a la serra del Cadí i desemboca al mar Mediterrani. Travessa la Serralada Litoral, alternant, en els seus marges, l’aprofitament industrial amb l’agrícola (a les planures). El riu supera els 170 km de longitud i té una conca de 4.948 km2, amb un cabal mig d’uns 20 m3/s.

A la conca del Llobregat es van situar colònies industrials durant els segles XIX i XX que van aprofitar l’energia i l’aigua d’aquests rius. L’aigua del riu rep nombrosos aports de contaminació per indústries i per residus líquids dels nuclis urbans, situats al llarg del seu curs. El règim hidrològic del Llobregat presenta, com tots els rius mediterranis, una marcada estacionalitat, degut a la seva dependència estricta del règim de pluges i pel seu caràcter pirenaic, amb una gran influència dels períodes de desgel, que coincideixen amb els màxims relatius de pluviositat primaveral. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA La Directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l’Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d’aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d’assolir els objectius de la DMA. El terme municipal d’Olesa de Montserrat es troba parcialment sobre la massa d’aigua subterrània de la Cubeta d’Abrera, identificada amb el codi 37. La Cubeta d’Abrera s’ubica a l’extrem més septentrional de la comarca del Baix Llobregat i s’inclou dins l’àrea fluviodeltaica del Llobregat fent de divisòria entre les àrees del Vallès i del Penedès, estenent-se paral·lelament al curs del riu Llobregat. La Cubeta d’Abrera s’emplaça perpendicularment a la Depressió del Vallès - Penedès, paral·lela a la llera del riu Llobregat des de la serralada Prelitoral a la serralada Litoral. L’aqüífer corresponent està constituït pels dipòsits al·luvials del riu Llobregat, disposats en terrasses esglaonades a diferents altures segons la seva antiguitat, les més baixes són les més recents. Es disposen discordants sobre els materials paleozoics o miocens. Incloent l’al·luvial actual del riu, poden distingir-se quatre nivells de terrasses. En compliment dels articles 6 i 7 de la DMA, s’ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou: Masses d’aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. Masses d’aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d’Aigua Subterrània. La massa d’aigua subterrània Cubeta d’Abrera és una massa d’aigua subterrània amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. En canvi, no es localitza en aquesta massa cap dels municipis que es troben dins de les zones declarades vulnerables a contaminació per nitrats. Aquesta massa s’engloba parcialment dins de l’aqüífer protegit classificat de la Cubeta d’Abrera, pel que s’han establert normes de protecció addicionals (Decret 328/1988).



A Catalunya, l’any 1988, per protegir els aqüífers sobretot de les zones costaneres que en aquells moments estaven patint extraccions excessives, amb un descens dels nivells freàtics constant que comportava un grau important d’intrusió marina i de salinització, es va publicar el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, que recollia les mesures de protecció dels aqüífers de la nova Llei d’aigües estatal de 1985 (Llei 29/1985). Pel Decret 328/1988, es van delimitar geogràficament els primers aqüífers i es van establir unes normes específiques de protecció. Es van dividir els aqüífers en classificats i en no classificats. Els primers són aquells que, a causa del règim d’explotació a què estan sotmesos, requereixen una protecció especial per garantir-ne la sostenibilitat. Per als aqüífers classificats s’estableixen diferents nivells de protecció en funció de la problemàtica de cada aqüífer. Un primer nivell consisteix a establir un règim d’explotació (amb constitució de comunitat d’usuaris), i un segon nivell en la declaració de sobreexplotació.

Figura 9. Aqüífer protegit La Cubeta d’Abrera a Olesa de Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa. Pel que fa a la vulnerabilitat intrínseca de la massa, aquesta està formada d’un aqüífer lliure amb baix grau de confinament, amb el nivell freàtic pròxim a la superfície del terreny inferior a 10 m, transmissivitat alta i baixa pendent del terreny que afavoreix la infiltració, de manera que es considera que la vulnerabilitat intrínseca és alta. Respecte la pressió sobre l’estat quantitatiu es considera alta en base a l’índex d’explotació. Es transfereixen 1,6 hm3/any a l’aqüífer al·luvial de la Cubeta de Sant Andreu. En total es capten 22,3 hm3 d’aigües subterrànies anualment, que principalment tenen ús de subministrament (66,8%) i industrial (29,6%), de manera que la pressió extractiva sobre la massa d’aigua és alta. El consum domèstic representa el 3,6%. Aquesta massa d’aigua està sotmesa a un risc quantitatiu i qualitatiu alt, produït bàsicament per una elevada ocupació urbana i industrial del seu aflorament.

A continuació s’exposa un resum de les pressions sobre l’estat químic de la massa d’aigua de La Cubeta d’Abrera.

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Pressions difuses

Agricultura i ramaderia

Dejeccions ramaderes Baixa

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris Baixa

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) Moderada

Retorns de reg i recàrrega artificial Baixa

Clavegueram i col·lectors urbans i industrials

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials Moderada

Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fugues Alta

Pressions puntuals

Activitat industrial Abocaments industrials Alta

Sòls contaminants Alta

Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, urbans i especials Sense pressió

Activitat minera Runams salins Sense pressió

EDARs Abocaments d’aigües depurades Sense pressió

Extraccions d’àrids Afeccions a la piezometria i a la qualitat Baixa

Extracció d’aigua a zones costaneres Extracció que provoca intrusió salina Sense pressió

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L’ESTAT QUÍMIC Alta

POUM OLESA DE



3.1.2 MEDI BIÒTIC 3.1.2.1 VEGETACIÓ D’acord amb la informació disponible del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la vegetació predominant a la part més elevada del sector muntanyós és el pi blanc, l’alzina i el roure, excepte a la carena de Puig Ventós i el solell de l’Orpina, on hi ha garriga. En la meitat sud del municipi dominen els fruiterars predominantment de secà, així com els conreus herbacis extensius de secà. Respecte la vegetació de ribera predominen les salzedes i les alberedes.

Figura 10. Cartografia dels hàbitats de Catalunya en el municipi d’Olesa de Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Publicacions de l’Abadia de Montserrat van editar el setembre del 1997 “Les plantes i el paisatge vegetal d’Olesa de Montserrat” d’Àngel M. Hernández Cardona, el llibre inclou una clau d’identificació dels arbres, arbusts i lianes del municipi a part de descriure la vegetació del municipi. La lloreda, Àngel M. Hernández Cardona va crear l’associació vegetal Rusco aculeati-Laurus nobilis inclosa en el Quercion ilicis pel gran nombre de plantes característiques d’aquesta aliança i de les unitats superiors existents en les lloredes d’Olesa i de zones properes (serra de Coll Cardús i massís de l’Obac). També l’autor va tenir especialment present que Salvador Rivas Martínez (1974:205-259) considera Laurus nobilis espècie característica de l’aliança Quercion ilicis. L’ordre corresponent és el dels Quercetalia ilicis i la classe dels Quercetea ilicis.

N’Àngel M. Hernández considera d’enorme importància ecològica, geobotànica i fitogeogràfica que té el bosc de llorers de Reganer, la joia natural més valuosa d’Olesa i la lloreda més gran i ben conservada de Catalunya. A continuació es cita el capítol “El substrat geològic i el paisatge vegetal”: Quan les condicions climàtiques generals són les mateixes, i això s’esdevé en un territori petit com és el d’Olesa, el substrat geològic és el factor més determinant del paisatge vegetal. Hi ha plantes que són estrictament calcícoles, com és el cas del boix (Buxus sempervivens), del bruc d’hivern (Erica multiflora), de l’herba de set sagnies (Lithodora fructicosa) o de la fuixarda (Gobularia alypum), que solament es troba sobre calcàries o les dolomies del Triàsic o sobre els conglomerats del Paleogen, mentre que altres són exclusivament silicícoles, com és el cas del tomaní o cap d’ase (Lavandula stoechas subsp. Stoechas), de la ginesta vellosa (Cytisus villosus), de l’estepa negra (Cistus monspeliensis) o del peu de llebre (Trifolium arvense), plantes que es troben sobre les llicorelles paleozoiques o sobre els gresos triàsics. Però això no és un fet general, ja que moltíssimes plantes són indiferents al substrat. De tota manera, la influència del substrat geològic sobre les comunitats vegetals és gran i determina la presència o absència de moltes d’elles. Es pot dir, que el paisatge vegetal és en gran part fruit de les característiques geològiques de cada contrada. Pel que fa a les rouredes, sobre terreny silícic es troba a Olesa l’associació Pteridio-Quercetum humilis, la roureda amb falguera comuna, mentre que sobre calcàries o dolomies es fa el Buxo-Quercetum humilis, la roureda amb boix. Alguns matolls, com el Cytiso-Ericetum arboreae o matoll de ginesta vellosa i bruc boal, només es fan sobre terrenys silícics. Entre les brolles, sobre substrats silícics es troba la brolla d’estepes i bruc boal (Cisto-Cytisetum catalaunici), i sobre substrats calicins apareix la brolla de romaní i bruc d’hivern (Erico-Thymelaeetum tinctoriae). Encara més calcícola que aquesta és la brolla de sandella i corretjola llanosa (Stipo-Convolvuletum lanuginosi). Un altre exemple il·lustratiu de les diferències entre substrats àcids i bàsics el constitueixen els llistonars. Sobre llicorelles es desenvolupa l’associació Trifolio-Brachypodietum retusi (llistonar amb trèvols) i sobre calcàries es forma el Phlomido-Brachypodietum retusi (llistonar amb salvió blener). Dintre de les comunitats rupestres també hi ha bons exemples de la supeditació al substrat. Així, la comunitat d’herba pigotera i barretets (Polypodio-Umbilicetum rupestris) es fa sobre llicorelles, mentre que la comunitat de te de roca i linària de Cadevall (Jasonio-Chaenorhinetum cadevallii) viu exclusivament sobre calcàries o dolomies.



De forma més general el mapa d’usos del sòl caracteritza el municipi:

Figura 11. Usos del sòl del terme municipal d’Olesa de Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Les bosquines i prats predominen la meitat nord del terme municipal, a l’est es localitzen els boscos d’aciculifolis, els fruiters de secà formats principalment per oliveres s’estenen al nord del nucli urbà, mentre que els fruiterars de regadiu s’ubiquen pròxims al riu Llobregat. També hi ha fragments de sòl de boscos d’esclerofil·les. La caracterització pel que fa a la distribució dels diferents tipus de cobertes de sòl al municipi, segons dades extretes del Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (CREAF, 1993-2001), es mostra en la taula següent. Es compara la distribució de les diferents cobertes al municipi amb el total de la comarca del Baix Llobregat. Els valors es donen en percentatge respecte de la superfície total del municipi. S’observa que les cobertes vegetals naturals eren fins l’any 2001 les que major superfície ocupaven al municipi, seguides pels conreus i per últim els sòls urbanitzats. No obstant, el percentatge de sòl urbanitzat ha continuat creixent en detriment dels terrenys amb conreus abandonats. Taula 2. Distribució (%) de les principals cobertes de sòl al TM d’Olesa de Montserrat i al total de la comarca del

Baix Llobregat Municipi/ Comarca

Bosc Matollars Prats Altres

Improductiu Conreus Total

(ha) Dens Clar Natural artificial Olesa de Montserrat 20,48 0,57 32,68 1,06 0 1,55 13,23 30,43 1.675

Baix Llobregat 29,28 0,41 19,95 2,38 0,44 2,41 21,99 23,12 48.462

Font: www.creaf.uab.es

3.1.2.2 FOREST D’UTILITAT PÚBLICA En el municipi d’Olesa de Montserrat hi ha una forest d’utilitat pública que presenta les següents característiques:

LES PUJADES

Codi del forest 260

Titular Generalitat de Catalunya

Tipus de propietari Generalitat de Catalunya

CUP 80

ELENC 1021

Figura 12. Forests d’utilitat pública localitzades a Olesa de Montserrat


POUM OLESA DE



3.1.2.3 FAUNA La informació d’aquest capítol s’ha extret del llibre “Els vertebrats a Olesa de Montserrat” de Jordi Cerdeira i Ribot, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat el maig de l’any 2001. El llibre recull dades d’observacions realitzades per l’autor des de finals dels vuitanta fins al 1999, sobretot es concentra des de l’any 1987 fins el 1999. S’ha completat la informació amb la pàgina web “Ocells a Olesa de Montserrat” del mateix autor, la qual recull dades fins el desembre de l’any 2008.

Taula 3. Espècies d’ocells presents en el municipi d’Olesa de Montserrat NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC

Abellerol Merops apiaster Agró roig Ardea purpurea Àguila marcenca Circaetus gallicus Àliga calçada Hieraaetus pennatus Àliga cuabarrada Hieraaetus fasciatus Àliga marcenca Circaetus gallicus Àliga pescadora Pandion haliaetus Aligot comú Buteo buteo Aligot vesper Pernis apivorus Ànec collverd Anas platyrhynchos Ànec cullerot Anas clypeata Ànec mut Cairina moschata Astor Accipiter gentilis Ballester Apus melba Balquer Acrocephalus arundinaceus Bec de corall senegalès Estrilda astrild Becadell Gallinago gallinago Bernat pescaire Ardea cinerea Bitxac comú Saxicola torquata Blauet Alcedo atthis Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta Botxí meridional Lanius meridionalis Bruel Regulus ignicapilla Cabusset Tachybaptus ruficollis Cadernera Carduelis carduelis Cames llargues Himantopus himantopus Capsigrany Lanius senator Cargolet Troglodytes troglodytes Cercavores Prunella collaris Cigonya Ciconia ciconia Cogullada Galerida cristata Còlit negre Oenanthe leucura Còlit ros Oenanthe hispanica Colltort Jynx torquilla Colom domèstic Columba livia Corb Corvus corax Corb marí gros Phalacrocorax carbo Corriol gros Charadrius hiaticula Corriol petit Charadrius dubius Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus Cotxa fumada Phoenicurus ochruros Cruixidell Emberiza calandra

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC Cucut Cuculus canorus Cuereta blanca Motacilla alba Cuereta torrentera Motacilla cinerea Duc Bubo bubo Enganyapastors Caprimulgus europaeus Esparver Accipiter nisus Esplugabous Bubulcus ibis Estornell negre Sturnus unicolor Estornell vulgar Sturnus vulgaris Faisà Phasianus colchicus Falcó mostatxut Falco subbuteo Falcó pelegrí Falco peregrinus Falzia negre Apus apus Fotja Fulica atra Fredeluga Vanellus vanellus Gafarró Serinus serinus Gaig Garrulus glandarius Gamarús Strix aluco Gamba roja Tringa totanus Gamba verda Tringa nebularia Garsa Pica pica Garsa creuera Lanius meridionalis Gratapalles Emberiza cirlus Martinet blanc Egretta garzetta Martinet comú Ixobrychus minutus Martinet de nit Nycticorax nycticorax Mastegatatxes Ficedula hypoleuca Merla Turdus merula Merla blava Monticola solitarius Merla roquera Monticola saxatilis Mosquiter comú Phylloscopus collybita Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli Mussol Athene noctua Mussol banyut Asio otus Òliba Tyto alba Oreneta cau-rogenca Hirundo daurica Oreneta cuablanca Delichon urbica Oreneta de ribera Riparia riparia Oreneta vulgar Hirundo rustica Oriol Oriolus oriolus Papamosques gris Muscicapa striata Pardal de bardissa Prunella collaris Pardal domèstic Passer domesticus Pardal xarrec Passer montanus Passerell Carduelis cannabina Perdiu roja Alectoris rufa Pica-soques blau Sitta europaea Picot garser gros Dendrocopos major Picot garser petit Dendrocopos minor Picot verd Picus viridis Pinsà comú Fringilla coelebs Pit-roig Erithacus rubecula Polla d’aigua Gallinula chloropus



NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC Polla pintada Porzana porzana Puput Upupa epops Rascletó Porzana parva Rascló Rallus acuaticus Raspinell Certhia brachydactyla Reietó Regulus regulus Repicatalons Emberiza schoeniclus Roquerol Ptyonoprogne rupestris Rossinyol Luscinia megarhynchos Rossinyol bord Cettia cetti Siboc Caprimulgus ruficollis Sit negre Emberiza cia Tallaereta cuallarga Sylvia undata Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Tallarol de garriga Sylvia cantillans Tallarol de trencamates Sylvia conspicillata Tallarol emmascarat Sylvia hortensis Tallarol gros Sylvia borin Teixidor Remiz pendulinus Titella Anthus pratensis Tord Turdus philomelos Tord ala-roig Turdus iliacus Tórtora Streptopelia turtur Tórtora turca Streptopelia decaocto Trist Cisticola juncidis Trobat Anthus campestris Tudó Columba palumbus Valona Tringa glareola Verdum Carduelis chloris Xarxet Anas crecca Xivita Tringa ochropus Xivitona Actitis hypoleucos Xixella Columba oenas Xoriguer Falco tinnunculus Xot Otus scops Font: Cerdeira Ribot, J. 2001. Els vertebrats a Olesa de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i web

dels ocells a Olesa de Montserrat

Taula 4. Espècies d’amfibis detectats a Olesa de Montserrat NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC

Granota verda Rana perezi Gripau corredor Bufo calamita Gripauet Pelodytes punctatus Salamandra Salamandra salamandra Tòtil Alytes obstetricans

Font: Cerdeira Ribot, J. 2001. Els vertebrats a Olesa de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat La granota és l’amfibi més abundant del terme, gràcies a la seva alta taxa reproductora i a la seva capacitat de sobreviure en ambients amb un alt grau de contaminació.

Taula 5. Espècies de rèptils presents en el terme municipal d’Olesa de Montserrat

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC Colobra llisa meridional Coronella girondica Dragó Tarentola mauritanica Escurçó ibèric Vipera latasti Llangardaix comú Lacerta lepida Sargantana cua-llarga Psammodromus algirus Sargantana ibèrica Podarcis hispanica Serp blanca Elaphe scalaris Serp d'aigua o colobra de collar Natrix natrix Serp d'aigua o colobra escurçonera Natrix maura Serp de vidre o vidriol Anguis fragilis Serp verda Malpolon monspessulanus Tortuga d'aigua ibèrica o leprosa Mauremys caspica Tortuga de Florida Trachemys scripta Tortuga mora Testudo graeca Tortuga mediterrània Testudo hermanni

Font: Cerdeira Ribot, J. 2001. Els vertebrats a Olesa de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Taula 6. Espècies de peixos presents en el municipi d’Olesa de Montserrat NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC

Anguila Anguilla anguilla Bagra comuna Leuciscus cephalus cephalus Barb comú Barbus bocagei graellsii Carpa Cyprinus carpio Carpí vermell Carassius auratus Gardí Scardinius erythrophthalmus Madrilla vera Chondrostoma toxostoma Madrilleta vera Rutilus rutilus Peix gat Ictalurus melas Peix sol o mirallet Lepomis gibbosus


La gran majoria de peixos presents al terme es tracta d’espècies introduïdes. La bagra comuna és un peix autòcton que, a causa de l’aparició de carpes i gardins i de la contaminació ha vist reduïdes les seves poblacions. Es considera el peix en major perill d’extinció al municipi, i amb probabilitat que desaparegui.

POUM OLESA DE



Taula 7. Espècies de mamífers presents a Olesa de Montserrat

Nom comú Nom científic Conill Oryctolagus cuniculus Eriçó comú Erinaceus europaeus Fagina Martes foina Gat mesquer Genetta genetta Guineu Vulpes vulpes Mostela Mustela nivalis Musaranya comuna Crocidura russula Musaranya nana Suncus etrucus Porc senglar Sus scrofa Rata cellarda Eliomys quercinus Rata comuna Rattus norvegicu Rata d’aigua Arvicola sapidus Rata negra Rattus rattus Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus Ratolí domèstic Mus musculus Ratolí mediterrani Mus spretus Talpó comú Microtus duodecimcostatus Teixó Meles meles


3.1.2.4 CONNECTIVITAT La millora en el coneixement del funcionament dels sistemes naturals i els progressos de la planificació territorial han fet evolucionar la teoria i la pràctica de la conservació; un territori dinàmic i sotmès a contínues transformacions, és d’una importància cabdal la connexió entre els espais naturals per tal de garantir la conservació de cadascun dels espais i del seu conjunt. L’isolament d’un espai natural, per molt estricte que sigui el règim de protecció que s’hi apliqui, posa en perill la preservació dels valors que es volen protegir, i l’única viabilitat de la conservació passa pel manteniment dels processos naturals en el conjunt del territori. Per tant, cal assegurar al màxim la connectivitat d’Olesa de Montserrat amb Montserrat, per tractar-se (Olesa) de la perifèria del parc natural. Al mateix temps cal considerar que l’ordenació d’Olesa de Montserrat ha de contribuir a la protecció i millora dels sistemes naturals i del paisatge per afavorir al màxim i garantir la continuïtat dels fluxos i processos naturals imprescindibles per a la conservació dels ecosistemes de Montserrat.



3.1.3 MEDI HUMÀ 3.1.3.1 DINÀMICA DEL MUNICIPI

Gràfic 1. Evolució de la població d’Olesa de Montserrat. Període 1981-2009

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat Les dades del padró municipal d’Olesa de Montserrat ofereix la següent informació:

Taula 8. Població per sexe d’Olesa de Montserrat. Sèrie temporal ANY HOMES DONES TOTAL 2009 11.778 11.523 23.301 2006 10.991 10.723 21.714 2001 9.062 8.925 17.987 1996 7.907 7.890 15.797 1991 7.465 7.497 14.962 1986 7.186 7.270 14.456 1981 6.938 6.976 13.914

Font: Institut d’Estadística de Catalunya S’observa que hi ha una clara tendència a l’augment de la població, des de l’any 1981 fins l’actualitat no ha deixat de créixer, de 6.938 persones l’any 1981 a 11.788 l’any 2009. El municipi d’Olesa de Montserrat presenta un creixement positiu de la població. El creixement absolut observat en la darrera dècada és de 6.150 habitants, el que representa un 35,86%. D’altra banda s’observa, en termes de gènere, una accentuada paritat de la població.

Gràfic 2. Evolució de la població d'Olesa de Montserrat segons gènere. Període 1998-2009

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT

Taula 9. Població per grups d'edat d'Olesa de Montserrat expressat en percentatges EDAT

ÀMBIT ANY 0-14 anys 15-64 anys 65 anys i més TOTAL

Olesa de Montserrat 2009 17,9 68,6 13,5 23.3012008 17,4 69,0 13,6 22.914

Baix Llobregat 2009 16,4 69,9 13,7 793.6552008 16,2 70,4 13,4 781.749

Catalunya 2009 15,0 68,7 16,3 7.475.4202008 14,7 69,0 16,2 7.364.078

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Olesa de Montserrat presenta un índex d’envelliment moderat, tot i així, és inferior que el que presenta el conjunt de Catalunya.

Taula 10. Lloc de naixement de la població d'Olesa de Montserrat

ÀMBIT ANY CATALUNYA MATEIXA COMARCA

ALTRA COMARCA RESTA ESTAT ESTRANGER TOTAL

Olesa de Montserrat

2009 15.913 7.894 8.019 4.806 2.582 23.301 2008 15.593 7.627 7.966 4.929 2.392 22.914

Baix Llobregat 2009 479.611 191.905 287.706 206.898 107.146 793.655 2008 473.915 185.496 288.419 210.493 97.341 781.749

Catalunya 2009 4.664.675 3.248.087 1.416.588 1.512.755 1.297.990 7.475.420 2008 4.621.331 3.215.325 1.406.006 1.538.036 1.204.711 7.364.078

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

POUM OLESA DE



Taula 11. Nivell d'instrucció de la població d'Olesa de Montserrat expressat en percentatges

ÀMBIT ANY SENSE TITULACIÓ PRIMER GRAU SEGON GRAU ENSENYAMENT

UNIVERSITARI TOTAL

Olesa de Montserrat

2001 14,6 28,7 48,3 8,4 15.9281996 16,9 58,2 18,7 6,1 14.262

Baix Llobregat 2001 15,8 24,9 48,9 10,3 618.8341996 22,1 49,9 21,1 6,9 580.200

Catalunya 2001 13,7 26,2 47,2 12,8 5.724.4201996 17,7 51,6 20,7 10,0 5.539.012

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Previsió poblacional d’Olesa de Montserrat 2010-20251 Les darreres projeccions comarcals elaborades per l’IDESCAT que abasten el període 2008-2021 mostren pel Baix Llobregat els següents escenaris de població pel 2021: Escenari baix: 808.500 hab (+3,4%) Escenari mitjà: 836.500 hab (+7%) Escenari alt: 863.500 hab (+10,5%)

La població d’Olesa de Montserrat ha augmentat durant els últims anys i ha guanyat pes dins del total comarcal. Així, el seu pes poblacional respecte de la comarca s’ha situat en el 2,8% anual de promig del 2001 al 2009, passant del 2,6% el 2001 (17.768 sobre 692.260) al 2,9% el 2009 (23.301 sobre 793.655). El moviment migratori d’Olesa de Montserrat respecte al total de moviment migratori comarcal del 2005 al 2008 s’ha mogut entre el 3% i el 5%. Les hipòtesis de base sobre les que s’han configurat les projeccions d’Olesa de Montserrat són les següents: La població seguirà augmentat amb més intensitat que la població comarcal: els tres escenaris

projectats fixen increments poblacionals al final del període superiors als projectats per a la comarca.

El ritme d’increment poblacional, però, serà notablement inferior a l’increment registrat en el

període 2000-2009, que va registrar un promig de la taxa de creixement anual acumulatiu (TCAA) del 2,7% i un increment total del 36% (+6.150).

El pes poblacional d’Olesa respecte de la comarca seguirà augmentant progressivament passant

del 2,9% el 2009 al 3,2% en el 2025.

1 Font: estudi demogràfic de l’avanç de Pla

A partir d’aquestes hipòtesis s’han projectat tres escenaris poblacionals pel període 2010-2025 tots ells de signe positiu (alt, mitjà i baix). Aquest creixement estarà determinat per una estructura demogràfica compensada, amb factors demogràfics com envelliment general de la població, increment de la natalitat durant els propers anys, mortalitat estabilitzada i saldo migratori positiu, degut tant a l’atracció d’immigració residencial provinent sobretot de l’entorn immediat comarcal i, en menor mesura, de l’àrea metropolitana de Barcelona com d’immigració estrangera. Aquest darrer component, la migració, és la variable més complexa en el moment de projectar quin és el seu pes dins de la projecció poblacional. Les hipòtesis migratòries es basen en l’evolució dels moviments migratoris del passat recent i en els plans urbanístics previstos per l’Ajuntament pels propers anys. La consecució d’aquesta projecció urbanística, però, estarà determinada pel ritme que segueixin els promotors urbanístics. Per tant, el creixement del parc d’habitatges incidirà amb molta força en el creixement de la població, sobretot en poblacions mitjanes com és el cas d’Olesa de Montserrat. Els escenaris poblacionals han estat calculats tenint en compte la intensitat del creixement anual acumulatiu registrat al municipi en els darrers anys, el seu pes dins del marc comarcal, la tendència poblacional comarcal registrada durant els darrers anys i les projeccions que se n’han elaborat. També s’han tingut en consideració les previsions de fons de l’evolució de la població que assenyala la literatura demogràfica actual per a Catalunya i la que ve determinada en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Gràfic 3. Evolució de la població en cada escenari. 2010-2025 Els tres escenaris de població d’Olesa de Montserrat fins al 2025 presenten increments poblacionals clarament positius, tot i que amb diferents intensitats. Aquests increments, però, moderen l’excepcional creixement esdevingut en els darrers anys conseqüència de saldos migratoris excepcionalment positius. Cal esmentar també la importància que han tingut els moviments de població amb altres municipis de la comarca.

Evolució de la població en cada escenari. 2010-2025

17.000

18.000

19.000

20.000

21.000

22.000

23.000

24.000

25.000

26.000

27.000

28.000

29.000

30.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

Escenari baix Escenari mitjà Escenari alt



En les projeccions estudiades, a més del creixement per saldo vegetatiu, el gruix de l’augment poblacional serà degut, principalment, tant a l’increment de població jove emancipada (moviment intern) com a l’arribada de població provinent d’altres municipis (moviment extern). En l’horitzó del 2025 la població projectada d’Olesa de Montserrat a partir dels tres escenaris proposats pot oscil·lar entre els 29.250 habitants en l’escenari alt, els 27.900 en l’escenari mitjà i els 26.500 en l’escenari baix. Cal tenir present, però, que a mesura que ens allunyem de l’any de partida, la incertesa de la previsió augmenta degut a la naturalesa canviant dels components de creixement demogràfics, en especial dels migratoris, que són la clau de volta de qualsevol projecció. L’escenari mitjà pretén reflectir l’evolució que es considera més probable del creixement i l’estructura demogràfica a Olesa, d’acord amb les dades recents. Els escenaris alt i baix ofereixen la possibilitat d’avaluar els nivells de població màxima i mínima que Olesa podria presentar en un futur.

3.1.3.2 PARC D’HABITATGES

Taula 12. Llars per nombre de persones a Olesa de Montserrat (expressat en percentatge) PERSONES 1996 2001

1 12,9 15,5 2 26,0 28,6 3 23,7 23,2 4 24,2 22,0 5 8,8 7,2 6 2,9 2,1 7 1,0 0,8 8 0,2 0,4

9 i més 0,2 0,3 TOTAL 5.133 6.156


L’any 2001 el 28,6% de les llars d’Olesa de Montserrat estaven formades per 2 persones, el 23,2% per tres, el 22,0% per 4 persones i el 15,5% per un sola persona.

Taula 13. Habitatges per tipus al municipi d'Olesa de Montserrat. Any 2001 HABITATGES FAMILIARS

ESTABLIMENTS COL·LECTIUS PRINCIPALS NO PRINCIPALS TOTAL ÀMBIT Convencionals Allotjaments Secundaris Vacants Altres

Olesa de Montserrat 6.156 0 257 1.710 4 8.127 7

Baix Llobregat 240.574 2 23.387 34.170 1.852 299.985 161

Catalunya 2.315.774 82 514.943 452.921 30.435 3.314.155 1.781 Font: Institut d’Estadística de Catalunya

El 76% dels habitatges familiars d’Olesa de Montserrat correspon a habitatges principals convencionals. L’habitatge secundari representa en el municipi un 3%, mentre que el 21% restant correspon als habitatges vacants. Suposant una dimensió mitjana de 2,9 persones per llar, d’acord amb les dades de l’any 2001, els habitatges secundaris suposarien una població estiuejant de 745 persones.

Taula 14. Habitatges per règim de tinença expressat en percentatges. Any 2001 PROPIETAT

ÀMBIT Compra pagada

Compra pagament pendents

Herència o donació Lloguer

Cedida gratis o

baix preu Altra forma Total

Olesa de Montserrat 41,8 40,5 4,8 9,9 0,9 2,2 6.156

Baix Llobregat 45,9 36,9 3,1 10,6 1,1 2,4 240.574

Catalunya 45,9 27,6 5,5 16,6 1,6 2,7 2.315.774 Font: Institut d’Estadística de Catalunya

POUM OLESA DE



Taula 15. Habitatges principals per superfície útil expressat en percentatges

ÀMBIT ANY Fins a 59 m2 60-82 m2 90-119 m2 120 m2 i més TOTAL Olesa de Montserrat

2001 7,0 47,5 30,3 15,2 6.156 1991 7,4 53,4 25,6 13,5 4.570

Baix Llobregat 2001 11,6 53,2 24,8 10,4 240.574 1991 15,3 58,5 18,6 7,6 179.996

Catalunya 2001 11,1 45,3 29,3 14,3 2.315.774 1991 13,9 48,1 25,8 12,2 1.931.172


Taula 16. Edificis per nombre de plantes expressat en percentatges

PLANTES 2001 1 22,2 2 45,2 3 21,0 4 4,1 5 4,4 6 2,0 7 0,7

8 i més 0,5 TOTAL 3.325

Font: Institut d’Estadística de Catalunya El 45,2% dels edificis d’Olesa de Montserrat tenen 2 plantes, mentre el 22,2% corresponen a edificis d’una planta i el 21,0% a edificis de tres plantes.

Taula 17. Habitatges construïts INICIATS ACABATS

ÀMBIT ANY

Qualificacions provisionals protecció oficial promoció priv.

DGPH

Projectes visats col·legis

aparelladors

Qualificacions definitives

protecció oficial promoció priv.

DGPH

Cèdules habitatges

lliures DGPH

Certificats finals d’obra

col·legis aparelladors

Olesa de Montserrat

2009 0 40 0 53 99 2008 0 9 1 158 145

Baix Llobregat

2009 779 1.216 872 2.988 3.466 2008 1.280 1.695 298 3.318 3.304

Catalunya 2009 8.833 12.358 5.969 41.425 37.871 2008 10.099 27.569 6.015 66.086 71.007


D’acord amb la informació disponible a l’IDESCAT, l’any 2008 es va registrar com acabat un edifici de protecció oficial de promoció privada.

Taula 18. Edificis acabats destinats a habitatges familiars segons l'època de la construcció, expressat en valors

absoluts i en percentatges. Any 1990 Abans 1900 1900-1940 1941-1950 1951-1960 1961-1970 1971-1980 1981-1990 Total

400 226 115 433 352 374 648 2.548 16 9 4 17 14 15 28 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya D’acord amb les dades del cens d’edificis de l’IDESCAT de l’any 1990, el 28% dels habitatges d’Olesa de Montserrat es van construir durant el període 1981-1990.

Taula 19. Edificis acabats destinats a habitatges familiars segons el grau de conservació.

ANY Ruïnós En mal estat Amb alguna deficiència En bon estat TOTAL

2001 45 39 162 3.079 3.325 1990 1 58 513 1.976 2.548


L’any 2001, el 93% dels edificis destinats a habitatges familiars es trobaven en bon estat i el 5% presentava alguna deficiència.



3.1.3.3 SISTEMA D’ABASTAMENT La Comunitat Minera Olesana Sccl., és una societat no lucrativa, de caràcter social cooperatiu que realitza la captació i abastament d’aigua potable a tot el terme municipal d’Olesa de Montserrat, atès l’adjudicació de la Concessió Administrativa del Servei d’Explotació Integral de l’Abastament i Distribució d’Aigua. L’abastament d’aigua del municipi d’Olesa de Montserrat s’efectua a partir de l’estació de tractament d’aigua potable ETAP el Mas situada al marge esquerre del riu Llobregat, que potabilitza les aigües provinents de tres pous d’extracció i una mina d’aigua que recull l’aigua del torrent Creu de la Beca. Aquests pous presenten una qualitat mineralògica molt similar a l’aigua del riu, la qual, supera bona part de l’any els 250 mg/l de clorurs, valor llindar establert en el Reial Decret 140/2003 de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Si bé aquest llindar no és restrictiu, si que es recomana abastar amb aigua per sota aquest valor com a millora organolèptica de l’aigua. La Comunitat Minera també exposa que el paràmetre de clorurs de l’aigua sempre s’ha trobat a nivells alts i ha sobrepassat els 250 mg/l, i que el Departament de Salut Pública és coneixedor d’aquest fet. El motiu de l’elevat contingut de clorurs en l’aigua recau en les aportacions d’aigua del riu Cardener al riu Llobregat (Mines de sal potàssica). Actualment, la Comunitat Minera Olesana disposa d’una concessió de 2,1 hm3/any. Aquest any 2010 l’Agència Catalana de l’Aigua ha autoritzat a la Comunitat Minera Olesana per extraure més aigua del riu Llobregat; el que permet garantir el subministrament a Olesa fins a 32.000 habitants. Així ho ha manifestat el director gerent de la Comunitat Minera Olesana, Joan Arévalo, després de l’anunci de l’Ajuntament d’Olesa sobre el permís de l’ACA per captar fins a 3 hm3/any. La Comunitat Minera Olesana ofereix dades dels consums dels diferents usos:

Taula 20. Consum d’aigua per sectors a Olesa de Montserrat. Anys 2008 i 2009 USOS ANY 2008 (m3) ANY 2009 (m3)

Domèstic 950.845 965.049 Industrial 392.518 363.305 Comercial 42.207 42.306 Urbanitzacions 42.967 52.168 Públic 44.234 59.010 Agrícola 13.943 15.168 Obres 42.427 26.305

Font: Comunitat Minera Olesana

Taula 21. Evolució volums anuals facturats 2006-2008. Dades origen xarxa

ANY DOMÈSTIC INDUSTRIAL TOTAL M3 % M3 %

2008 1.113.004 -3,52 60.335 -2,09 1.717.339 -3,02 2007 1.153.561 -1,69 617.245 -10,59 1.770.806 -4,99 2006 1.173.346 690.374 1.836.720

Font: Agència Catalana de l’Aigua

Taula 22. Evolució volums anuals facturats 2006-2008. Dades origen fonts pròpies


2008 0 0 1.456.357 -5,84 1.456.357 -5,84 2007 0 0 1.546.732 8,53 1.546.732 8,53 2006 0 1.425.153 1.425.153


Taula 23. Evolució volums anuals facturats 2006-2008. Dades totals


2008 1.113.004 -3,52 2.060.692 -4,77 3.173.696 -4,34 2007 1.153.561 -1,69 2.163.977 2,29 3.317.538 0,87 2006 1.173.346 2.115.527 3.288.873


Taula 24. Consum d’aigua per càpita en el municipi d’Olesa de Montserrat ANY CONSUM (L/HAB/DIA) 2000 145,55 2001 143,70 2002 137,60 2003 142,02 2004 140,30 2005 132,44 2006 127,38 2007 122,46 2008 115,36 2009 117,44

MITJANA 132,42 Font: Companyia Minera Olesana

D’acord amb les dades presentades en l’Auditoria Ambiental del municipi d’Olesa de Montserrat, l’any 1999 el consum d’aigua per habitant era de 139,3 l/hab·dia. Així doncs, en dues dècades el consum ha disminuït aproximadament un 5%.

Taula 25. Eficiència en el consum d’aigua CONSUM CARACTERITZACIÓ

>170 l/hab·dia Molt poc eficient 150-170 l/hab·dia Consum alt 100-150 l/hab·dia Consum normal 75-100 l/hab·dia Consum baix

<75 l/hab·dia Consum eficient Font: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 2003

Es considera el consum d’aigua d’Olesa de Montserrat normal. Tot i així, la normativa del POUM hauria d’incorporar mesures per l’eficiència en el consum.

POUM OLESA DE



3.1.3.4 SISTEMA DE SANEJAMENT COMPETÈNCIA EN MATÈRIA DE SANEJAMENT Pel que fa a les competències en matèria de sanejament, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA, d’ara en endavant) planifica el sanejament i construeix al seu càrrec els col·lectors interceptors i les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals, EDARs. El clavegueram urbà que arriba als interceptors és competència de construcció i manteniment dels ajuntaments. La gestió de les EDARs la porta l’ACA, designant en la majoria dels casos a una administració actuant municipal o supramunicipal i a una empresa gestora del manteniment de la planta, que disposen de competències delegades. Les autoritzacions d’abocament a medi o col·lectors interceptors o EDAR són atorgades per l’ACA. SISTEMA DE SANEJAMENT ABRERA Aigües residuals del nucli urbà d’Olesa El sistema de sanejament anomenat “Abrera” està constituït per:

1. Una xarxa de col·lectors en alta que vehiculen les aigües residuals dels municipis d’Abrera, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Collbató i El Bruc.

2. L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), que és el destí final de les aigües residuals i a

on es depuren per ser enviades, tot seguit, al riu Llobregat. El sistema va ser construït en dues fases: l’any 1994 es va executar el tractament físic-químic de la depuradora i el gruix dels col·lectors en alta i l’any 1999 es va completar la xarxa de col·lectors i es va dotar a la depuradora d’un tractament biològic amb digestió anaeròbia del fang. L’EDAR Abrera és gestionada per l’empresa Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A. – SOREA S.A. UTE i es troba al municipi d’Abrera. L’EDAR Abrera utilitza un tractament biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor. La població sanejada és de 59.880 habitants i la població equivalent de disseny és de 76.667. El cabal depurat diàriament és de 23.000 m3/dia. L’EDAR Abrera també recull aigües residuals d’origen industrial d’Olesa de Montserrat, les qual són abocades al col·lector en alta. Les aigües residuals abocades a col·lector han d’assolir uns llindars mínims de qualitat, per això, algunes indústries compten amb depuradores privades, per poder realitzar un tractament previ a l’abocament de les aigües al col·lector. En data 1 de febrer de 2005 es va celebrar una reunió a les oficines de l’ACA la qual van assistir els alcaldes dels municipis d’Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Olesa de Montserrat i Esparreguera i diversos directius i tècnics de l’Agència.

A la reunió es va fer constar que la depuradora del sistema Abrera estava al límit de la seva capacitat i que calia conèixer amb exactitud les previsions totals de creixement de l’àmbit d’influència per prendre les decisions corresponents. Aquesta informació es va recollir en “Estudi de detall de la depuradora i els col·lectors del sistema Abrera” datat del juny de 2006, del qual recollim les principals conclusions respecte el municipi d’Olesa de Montserrat. Dins les actuacions programades destacar l’ampliació de la depuradora, la qual estava en fase de projecte el juny de 2006 i que, mitjançant l’ampliació del tractament biològic i la decantació secundària, assolirà una capacitat de tractament (amb reducció de nutrients) de 34.500 m3/dia, superior a les necessitats calculades a l’estudi i que són de 31.631 m3/dia a l’horitzó del 2015.

Taula 26. Cabals aportats al sistema Abrera pel municipi d’Olesa de Montserrat (m3/dia) ZONA URBANA URBANITZACIONS ZONES INDUSTRIALS

TOTAL ACTUAL INCREMENT TOTAL EDAR ACTUAL

INCREMENT EDAR FUTURA

EDAR ACTUAL


EDAR ACTUAL


4.400 1.034 0 0 1.540 1.938 5.940 2.972 8.912

Font: Estudi de detall de la depuradora i els col·lectors del sistema Abrera. 2006. ACA S’identifiquen dues actuacions urgents al municipi d’Olesa, a executar per part de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, ja que es tracta de xarxa de sanejament en baixa, és a dir, el clavegueram municipal. Aquestes actuacions són:

1. Xarxa de recollida d’abocament al torrent de Can Llimona. Es porta al col·lector en alta la barreja d’aigües netes i residuals que es produeix al torrent, amb important arrossegament de sorres. Es proposa realitzar 1.600 metres de col·lector (800 metres per banda) per recollir les aigües residuals que s’aboquen al col·lector de pluvials. L’actuació està valorada en 384.000,00 € (+ IVA).

2. Xarxa de recollida d’abocament al torrent de Can Carreras. Amb idèntica descripció de la

problemàtica detectada que al torrent de Can Llimona. Es proposa realitzar 1.600 metres de col·lector (550 a cada banda + 500 fins a arribar al col·lector en alta) per recollir les aigües residuals que aboquen al col·lector de pluvial. L’actuació està valorada en 384.000,00 € (+IVA).

Aigües residuals de les urbanitzacions d’Olesa La urbanització Oasis és la única urbanització del terme municipal d’Olesa de Montserrat que té aprovat el Pla Especial de Millora Urbana, PEMU, i es troba en procés de tramitació el projecte de reparcel·lació i el projecte d’urbanització. Encara no s’han realitzat les cessions dels equipaments i zones verdes, i per tant, no es disposa de moment de serveis municipals. Actualment la urbanització Oasis té 3 depuradores en funcionament, ubicades en vessants diferents, les quals aboquen en 3 punts diferents. En el llistat d’actuacions candidates a la programació posterior a l’actualització 2007 del PSARU 2005, Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (aprovat per l’Acord de Govern en data 20 de juny de 2006, segons la Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol), es preveu una actuació de construcció d’una única EDAR a la urbanització Oasis, amb un únic punt d’abocament al torrent de Sant Jaume, i el sistema de col·lectors. Aquesta actuació està identificada amb el codi 10729, i pressupostada en 621.100,00 € (sense IVA).



Pel que fa a la resta d’urbanitzacions no s’ha aprovat el PEMU, ni el projecte de reparcel·lació ni d’urbanització. No disposen de serveis municipals al no haver realitzat les cessions. Mas de les Aigües, Casa Blanca, Llumbreres, Torrent de Reganer, Ribes Blaves i camí de Sant Pere no disposen de depuradores. AIGÜES RESIDUALS INDUSTRIALS Les dades a continuació exposades sobre les aigües residuals industrials abocades a llera, mitjançant abocaments degudament legalitzats, corresponen a dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua obtingudes a partir de les Declaracions dels Establiments Industrials on es detalla la càrrega contaminant abocada segons cànon de l’aigua, datades del setembre de 2009 i del llistat d’activitats amb abocaments legalitzats. El cànon de l’aigua va entrar en vigor l’1 d’abril del 2000, i està regulat per Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. A través del cànon els usuaris de l’aigua contribueixen als costos dels serveis del cicle de l’aigua, que comprenen: Les despeses d’inversió i d’explotació dels sistemes de sanejament (col·lectors i estacions

depuradores), dels embassaments i de la resta d’infraestructures de producció i transport de l’aigua.

La prevenció en origen de la contaminació, i la implantació i manteniment dels cabals ecològics. La recuperació dels aqüífers contaminats, les obres d’instal·lació d’infraestructures d’abastament

en alta a municipis, i les instal·lacions de reutilització d’aigua. Les despeses que genera la planificació hidrològica, la tasca d’inspecció, i les tasques de control

del bon estat de les aigües litorals i continentals per a ús de bany. El cànon té un fort component ecològic, i per això grava l’ús real o potencial de l’aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, es pugui produir. A continuació es mostren els paràmetres i els volums declarats dels establiments industrials d’Olesa de Montserrat durant l’any 2009, d’acord amb la informació facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Les dades de mesuraments directes són d’aquells establiments que aboquen directament a llera una vegada les seves aigües han estat depurades, en canvi, les aigües residuals declarades mitjançant tarificació per volum són aigües abocades a col·lector.

Dades dels establiments als quals es determina el Cànon de l’Aigua en base a la càrrega contaminant abocada (Mesurament Directe):

Taula 27. Paràmetres declarats

Sector Productiu Mes (mg/l) Mo (mgO2/l)

Sol (uS/cm)

Mi (Eq/m3)

N (mg/l)

P (mg/l)

DG Químic 110 450 5.100 4 68 2 DA Alimentari 90 132 2.809 2 5 2 DB Tèxtil 84 269 4.250 5 28 2 DE Paperer 0 0 0 0 0 0 DC Adobadors 0 0 0 0 0 0 Altres 23 23 1.838 2 3 3

Taula 28. Volums declarats expressats en m3/any Sector Productiu Abastat xarxa Abastat fonts pròpies Abocat

DG Químic 213.165 18.957 117.382 DA Alimentari 39.863 0 19.932 DB Tèxtil 95.699 1.340.956 1.280.845 DE Paperer 0 0 0 DC Adobadors 0 0 0 Altres 17.034 23.872 27.014 TOTAL 365.761 1.383.785 1.445.173 No hi ha dades declarades d’establiments paperers ni adobadors. Dades dels establiments amb tarifa general industrial (Tarificació per Volum):

Taula 29. Volums declarats expressats en m3/any Sector Productiu Abastat xarxa Abastat fonts pròpies

DG Químic 0 0 DA Alimentari 1.700 0 DB Tèxtil 3.502 0 DE Paperer 1.000 0 DC Adobadors 0 0 Altres 13.504 0 TOTAL 19.706 0 Les empreses que aboquen al col·lector no s’abasten de fonts pròpies, sinó de la xarxa d’abastament. No hi ha dades declarades d’establiments del sector químic ni d’adobadors.

POUM OLESA DE



3.1.3.5 INFRAESTRUCTURES INFRAESTRUCTURES VIÀRIES L’accés al terme municipal d’Olesa de Montserrat s’efectua per la carretera C-55 i BV-1201 des d’Abrera, per la B-120 des de Viladecavalls i per la C-1414 des d’Esparreguera.

Figura 13. Principals vies d’accés a Olesa de Montserrat

Font: Ajuntament Olesa de Montserrat Actualment Olesa de Montserrat compta amb les següents vies de comunicació:

▪ Carretera d’Olesa a Martorell BV-1201. Enllaça amb la comarcal C-243 de Martorell a Terrassa. ▪ Carretera d’Abrera a Manresa C-55. Enllaça a Abrera amb la A2 de Barcelona a Igualada i Lleida. ▪ Carretera a la A2 per Esparreguera C-1414. ▪ Carretera a Terrassa per Viladecavalls B-120. Enllaça amb la carretera BV-121 cap a l’estació del

Nord de la RENFE (fora de servei) i d’allà amb la carretera BV-1211, que condueix a Vacarisses i permet arribar a la comarcal BP-1213 de Terrassa a Manresa.

Pel que fa als transports col·lectius, Olesa de Montserrat compta amb la línia de Ferrocarrils de la Generalitat Barcelona – Martorell - Manresa. També hi ha línies de transport amb autocars. La companyia Transports Generals d’Olesa (TGO) realitza el servei entre Olesa i les poblacions de Martorell, Esparreguera i Terrassa. Una altra línia d’autocars, Autocares Juliá SL, fa el trajecte Olesa - Barcelona per l’autovia. Aquest mateix trajecte el fa el servei de transport públic nocturn de la Generalitat de Catalunya, realitzat per l’operadora La Hispano Igualadina SA (N51).

Un altre mode de transport públic al municipi d’Olesa de Montserrat, és l’aeri Olesa – Esparreguera, que fou inaugurat l’any 2005 i uneix els dos municipis. Està explotat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 va transportar a 47.471 viatgers. CAMINS I SENDERS Al SIG disponible del DMAH sobre camins ramaders no n’hi consta cap al terme municipal d’Olesa de Montserrat. El terme municipal d’Olesa de Montserrat disposa d’una extensa xarxa de camins i senders que potencien el coneixement i la descoberta del patrimoni natural i geològic del municipi, alguns d’ells es troben degudament senyalitzats i d’altres manquen d’identificació, entre aquests cal esmentar: GR 6: Barcelona - Monestir de Montserrat GR 97: Sender de la Tordera al Llobregat Camí de Santa Maria de Vilalba (Abrera) a Sant Pere Sacama Itinerari geològic per la comarca del Vallès Occidental: des de Viladecavalls del Vallès a Olesa de

Montserrat (Mata-Perelló, JM. 2008. Xaragall. Revista de Ciències de la Catalunya Central. Sèrie B. Núm. 322).

Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des del Papiol a Olesa de Montserrat (Mata-Perelló, JM. 2008. Xaragall. Revista de Ciències de la Catalunya Central. Sèrie B. Núm. 344).

Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i de l’Anoia: des d’Olesa de Montserrat al Bruc (Mata-Perelló, JM. 2008. Xaragall. Revista de Ciències de la Catalunya Central. Sèrie B. Núm. 344).



3.1.3.6 MOBILITAT El municipi d’Olesa de Montserrat compta amb l’Estudi de mobilitat d’Olesa de Montserrat, que data de l’any 2005. Actualment el municipi està treballant en la diagnosi per a la redacció del Pla de Mobilitat Urbana d’Olesa de Montserrat. Recentment s’han donat a conèixer els primer resultats, s’ha realitzat la presentació de la pre-diagnosi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible d’Olesa de Montserrat. D’aquest document s’extreuen les següents dades: A Olesa de Montserrat es realitzen diàriament 59.017 desplaçaments, el 65% dels quals són urbans (38.766) i el 35% restants interurbans (20.251). En els desplaçaments urbans predomina la mobilitat no obligada, en canvi en els interurbans predomina la mobilitat obligada. En els desplaçaments urbans, el mode de transport predominant és l’anar a peu, en canvi, en els desplaçaments interurbans predomina l’ús del vehicle privat. Les principals destinacions dels desplaçaments realitzats des d’Olesa tenen com a destí Barcelona, seguida de tres municipis molt propers amb fortes relacions, Martorell, Abrera i Esparreguera. Respecte les connexions per carretera la pre-diagnosi afirma que Olesa de Montserrat gaudeix d’una bona comunicació amb la xarxa viària externa pel pas de la C-55 entre Abrera i Manresa, a més de tenir molta proximitat amb l’A2. Pel que fa a la xarxa de connexió interna les principals vies són els carrers Francesc Macià, Argelines, Anselm Clavé, Indústria, Progrés i Jacint Verdaguer. Tot i així, el principal eix vertebrador és Francesc Macià pels desplaçaments est – oest, i Anselm Clavé per col·lectar els moviments de les zones nord del municipi. Mentre que l’entrada i sortida de vehicles es distribueix entre els accessos de la C-55. La pre-diagnosi també afirma que la xarxa d’autobús urbà dóna una cobertura territorial del 88% a la població d’Olesa de Montserrat, i que la presència de la bicicleta és reduïda al municipi tant en termes d’oferta com de demanda.

3.1.3.7 PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC Olesa de Montserrat disposa de Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d’Olesa de Montserrat, redactat el juliol de 2006. El catàleg recull 79 elements que són:

a) Edificis, elements arquitectònics i de disseny, definits pel seu valor històric, arquitectònic, social, representatiu o testimonial.

b) Conjunts de caràcter urbà, definits pels seus valors històrics, arquitectònics, urbanístics o ambientals, que poden o no coincidir amb uns valors equivalents dels edificis que s’inclouen en el seu teixit.

c) Conjunts aïllats de caràcter rural, definits principalment pel seu valor de creació d’arrel popular. d) Restes, vestigis i jaciments arqueològics, elements que pels seus trets tan específics necessiten

un tractament diferenciat. e) El conjunt de mobles, objectes o arts aplicades que formen una unitat amb un edifici o element i

ajuden a comprendre la seva lectura històrica i arquitectònica. Aquests elements tenen com a base principal els tres moments històrics més característics en la història del municipi, comprèn els segles IX – X fins XVI, els segles XVII i XVIII i el segle XIX. Entre els elements que recull el catàleg es poden destacar: l’ermita de Sant Salvador de les Espases i les restes de l'antic castell, la torre del rellotge, el moli d'oli o l’antic hotel Gori, avui seu de l'ajuntament, entre d’altres. A banda d’aquest catàleg, l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya cataloga 38 elements del municipi d’Olesa de Montserrat, entre ells, el Castell d’Olesa, la capella de Sant Pere Sacama o el Mas de Sant Jaume.

POUM OLESA DE



3.1.3.8 GESTIÓ DE RESIDUS L’any 1993 es va aprovar la llei reguladora de residus (Llei 6/93), que adequava el marc normatiu català al de la Unió Europea. Els objectius de la llei es van concretar pel que fa als residus municipals en un Programa de gestió dels residus municipals (PROGREMIC). El desenvolupament de PROGREMIC va acompanyat de l’execució de les inversions previstes en el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals. Aquesta Llei determina que els municipis són els responsables de la gestió dels residus municipals generats al municipi, considerant com a parts de la gestió les operacions de recollida, transport, valorització i disposició final. També estableix que els Ajuntaments han de promoure la valorització dels residus municipals, entenent per valorització les operacions de recollida selectiva i el servei de deixalleria municipal. El municipi disposa de contenidors de recollida en la via pública per a cinc fraccions: rebuig, vidre, paper i cartró, envasos i matèria orgànica, aquesta última la d’implantació més recent. A més de serveis de recollida de fraccions d’altres residus tals com piles, medicament i roba usada. D’ençà l’any 1993 el Consell Comarcal del Baix Llobregat presta el servei de recollida selectiva de residus en els municipis no inclosos en l’àmbit metropolità, com és el cas d’Olesa de Montserrat. Els primers anys el servei es prestava mitjançant un conveni amb l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), també denominada Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA). No obstant, a partir de maig de 1999 és el Consell que presta directament el servei mitjançant un conveni amb els municipis respectius. L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat adjudica el servei de la gestió dels residus a la Fundació Inserció Laboral (FIL). Aquesta fundació ha estat impulsada per diversos municipis del Baix Llobregat nord com ara Olesa de Montserrat, Esparreguera, Collbató, Abrera o Sant Esteve Sesrovires. Des de l’any 2003 Olesa de Montserrat disposa del Servei de Deixalleria Municipal on dipositar residus especials com ara olis, pneumàtics, piles i bateries, residus urbans com ara electrodomèstics, fustes o tèxtil i d’altres residus com ara runes d’obres menors o restes de jardí. Durant el 2009 Olesa de Montserrat va produir 7.815,55 tones de residus de rebuig que es van dipositar al dipòsit controlat de Can Matas, a Hostalets de Pierola, i 16,8 tones que es van dipositar en la planta de digestió anaeròbia ECOPARC 2, situada a Montcada i Reixac. La mitjana de producció de residus per habitant i dia a Catalunya l’any 2008 és de 1,59, sent la mitjana per Olesa de Montserrat de 1,28 kg/hab·dia. Aquest valor posa de manifest que gràcies a la recollida selectiva s’ha dut a terme una gestió adequada dels residus municipals. Olesa de Montserrat ha impulsat la recollida selectiva de matèria orgànica, vidre, paper i cartró i envasos. Les dades anuals de 2008 computen la quantitat de 1.451,14 tones que es desglossen de la següent manera:

Taula 30. Recollida selectiva d’Olesa de Montserrat. Unitat: tones. Període 2006-2008

ANY MATÈRIA ORGÀNICA VIDRE PAPER I CARTRÓ ENVASOS 2008 390,28 334,20 473,75 252,91 2007 219,47 331,00 502,05 221,51 2006 - 305,40 417,14 188,24

Font: Agència de Residus de Catalunya A la taula següent s’indiquen les diferents fraccions de residus, les quantitats i volum (número de viatges) recollides durant el 2009 en la deixalleria municipal d’Olesa de Montserrat. La principal fracció de residus en pes són els residus de construcció i demolició, però la principal fracció per volum (en la taula s’indiquen els viatges de contenidors) són la fracció no reciclable i la fracció fusta (principalment provinent de mobles i palets).

Taula 31. Residus recollits en la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat. Any 2009

FRACCIÓ QUANTITAT (KG) RECOLLITS 2009 PERCENTATGE VIATGES PERCENTATGE

Fracció no reciclable 127.080 9,51 132 21,89 Poda 68.600 5,14 59 9,78 Residus de construcció i demolició 554.380 41,50 60 9,95 RAEE 35.266 2,64 27 4,48 Metalls i ferralla 69.085 5,17 51 8,46 Bateries 690 0,05 3 0,50 Pneumàtics 1.720 0,13 1 0,17 Fusta 341.780 25,59 125 20,73 Paper i cartró 76.000 5,69 85 14,10 Residus especials 16.038 1,20 12 1,99 Vidre pla 22.400 1,68 8 1,33 Oli mineral 1.700 0,13 2 0,33 Oli vegetal 4.270 0,32 8 1,33 Fluorescents 2.400 0,18 8 1,33 Plàstic 12.820 0,96 14 2,32 Piles 1.590 0,12 8 1,33

TOTAL 1.335.819 100,00 603 100,00 Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat

L’evolució de les quantitats de residus recollits en la deixalleria en el període 2003-2007 va presentar una evolució positiva, el 2008 van disminuir les quantitats totals de residus tornant a incrementar-se l’any 2009. Les dades de les quantitats de residus anuals es poden veure en la següent taula:

Taula 32. Evolució dels residus gestionats en la deixalleria. Període 2003-2009 ANY KG. TOTALS GESTIONATS 2003 349.026 2004 733.113 2005 1.094.570 2006 1.407.600 2007 1.478.447 2008 1.262.348 2009 1.335.819

Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat



3.1.3.9 SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES Pel que al subministrament elèctric, des de l’Ajuntament hi ha la preocupació de garantir la correcta cobertura elèctrica a tots els polígons industrials del municipi. Per tant, Olesa de Montserrat necessita ampliar la seva xarxa elèctrica. De moment, quan cal tirar noves xarxes elèctriques cap a Olesa, aquestes es tiren des de la subestació elèctrica d’Abrera. En el cas que es construïssin noves xarxes elèctriques, l’impacte d’aquestes infraestructures es podria minimitzar implementant mesures per reduir l’impacte de l’estesa aèria, mitjançant el soterrament total o parcial del cablejat. La xarxa de gas propà fou adjudicada a l’empresa de Gas Natural Distribució SDG SA.

ENERGIES RENOVABLES I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Dins el municipi d’Olesa de Montserrat es desconeix el grau d’implantació real d’instal·lacions d’energia renovable. L’obligació legislativa que suposa el nou Decret d’ecoeficiència o el Codi Tècnic de l’Edificació, l’Ajuntament d’Olesa té aprovada una ordenança per a l’aprofitament d’energia solar amb l’objectiu de regular la incorporació de sistemes d’aprofitament actiu d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària i l’escalfament de l’aigua de piscines cobertes als edificis i construccions situats al terme municipal d’Olesa de Montserrat. A l’àmbit de les energies renovables, la Comissió Europea s’ha fixat com a objectiu que aquestes signifiquin el 12% del balanç energètic europeu en l’horitzó de l’any 2010. L’energia eòlica és actualment la font renovable de producció d’electricitat de creixement més gran a la Unió Europea. En aquesta línia, la Generalitat de Catalunya va desenvolupar una política decidida per afavorir l’ús d’aquest tipus d’energia, establint el Pla Director de parcs eòlics a Catalunya 1997-2010. Arrel dels estudis previs duts a terme per la Generalitat, s’estimava que a Catalunya hi havia uns 970 llocs amb vent fort, situant el potencial eòlic de Catalunya al voltant dels 1.300 MW de potència instal·lada amb una producció de 2.200 GWh/any. El principal problema és que el 69% d’aquesta potència i el 71% de la producció elèctrica es desvia a emplaçaments situats en espais naturals inclosos al PEIN. Els objectius del Pla director eren instal·lar 300 MW per a 2005 i 1.000 MW per a 2010. Segons les previsions del Pla els 300 MW representarien 660 GEh/any de producció elèctrica, el 19,3% de la producció total d’energies renovables, un 0,7% del consum total d’energia a Catalunya i un 4,4% del consum elèctric. Els 1.000 MW representarien 2.200 GWh/any de producció elèctrica, el 24,2% de la producció total d’energies renovables, un 2,1% del consum total d’energia a Catalunya i un 13,9% del consum elèctric.

El desembre de 2000 es sotmeten a informació pública els avantprojectes de decret regulador i el mapa d’implantació de l’energia eòlica a Catalunya. El mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya fou elaborat conjuntament pels Departaments de Medi Ambient i d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. El mapa és un annex del Decret regulador de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya i té naturalesa de Pla Territorial Sectorial. El mapa defineix 3 zones:

a) Zona incompatible (23% del territori; color vermell), que inclou: Parcs nacionals, Paratges Naturals d’Interès Nacional i Reserves Naturals Integrals. També els parcs naturals declarats a data d’avui. Espais PEIN que, tot i no ser de protecció especial, tenen una superfície inferior a les 1.000 ha. Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) i zones vitals (radi 1 Km) d’ocells rapinyaires catalogats com amenaçats i inclosos a l'annex 1 de la Directiva Ocells. Per als ocells en perill d’extinció com ara el trencalòs, el radi serà de 5 Km).

b) Zona d’implantació condicionada a la Declaració d'Impacte Ambiental (16,6% del territori; color groc), que inclou: Reserves naturals parcials. Espais PEIN que no són de protecció especial i de superfície superior a les 1.000 ha. Franja fronterera d’alguns grans espais naturals qualificats com a zona incompatible. Zona d’elevada densitat d’ocells rapinyaires (engloben les principals concentracions d’àrees vitals)

c) Zona compatible prèvia autorització ambiental (60,4% del territori; colors de fons del

mapa del mapa).

Figura 14. Mapa d’implantació de l’energia eòlica a Olesa de Montserrat


POUM OLESA DE



3.1.3.10 VALORS DEL PAISATGE El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, un instrument creat per la Llei 8/2005, de Paisatge de Catalunya, per integrar objectius paisatgístics en la planificació i ordenació del territori, i impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, actualment s’està duent a terme. El Catàleg de paisatge tindrà incidència sobre les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. A través del Catàleg es podrà conèixer l’estat del paisatge en aquestes comarques, els seus valors i les mesures per millorar-lo amb la finalitat d’integrar-se en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona que està elaborant el Departament de Política Territorial i d’Obres Públiques. El Catàleg també serà un document de referència per al planejament urbanístic, la prevenció d’impactes paisatgístics i la política de paisatge de Catalunya. L’equip redactor del present ISAP ha pogut consultar part del contingut del Catàleg que es troba en elaboració. El Catàleg cataloga en diverses unitats paisatgístiques l’àmbit territorial. El municipi d’Olesa de Montserrat es troba inclòs en tres unitats de paisatge: Pla de Montserrat, (nucli urbà) Sant Llorenç del Munt, l’Obac i el Cairat (sòl no urbanitzable, meitat nord) Xaragalls del Vallès (urbanitzacions Ribes Blaves i Oasis)

Figura 15. Situació d’Olesa de Montserrat en l’àmbit de la unitat de paisatge Pla de Montserrat

Font: Observatori del paisatge

El Pla de Montserrat s’estén a la plana entre Martorell i el Bruc, entre les serralades litoral i prelitoral, solcat pel Llobregat i la riera de la Magarola. El paisatge és dominat per grans polígons industrials, nuclis urbans i urbanitzacions, mentre que la vegetació natural, de matollars i pinedes, és marginal, així com els conreus, tret de la vinya i les oliveres. Els nuclis principals són Martorell, Esparreguera i Olesa de Montserrat. La unitat del paisatge de Sant Llorenç del Munt, l’Obac i el Cairat es localitza entre el marge esquerre del Llobregat i Gallifa, correspon a un paisatge abrupte, d’un rocam conglomerat vermellós, que forma uns cims arrodonits característics. Hi predomina el bosc, amb algunes extensions cremades, actualment amb matollar. La major part del territori és protegit, tot i que hi ha algunes urbanitzacions importants. Els nuclis principals són Matadepera, Vacarisses i Sant Llorenç Savall. La unitat del paisatge Xaragalls del Vallès s’ubica entre la plana vallesana i el Llobregat, es tracta d’un paisatge singular d’argila rogenca i amb profundes barrancades que alternen amb carenes en forma d’esquena d’ase que suporten les carreteres i nombroses urbanitzacions d’aquest àmbit. L’activitat agrícola se circumscriu a les fondalades i la vegetació natural, molt alterada, es compon, bàsicament, de pinedes i matollars. Els nuclis principals d’aquest àmbit són Castellbisbal Viladecavalls i Ullastrell.



3.1.4 ÀREES DE RISC PER A LA SEGURETAT I EL BENESTAR DE LES PERSONES 3.1.4.1 ZONES AMB ELEVAT RISC DE CONTAMINACIÓ DE L’AQÜÍFER PER NITRATS La contaminació per nitrats es dóna en aquelles zones on es practica una agricultura intensiva, de manera que s’apliquen elevades quantitats de fertilitzants nitrogenats sovint superiors a les que poden ser absorbides pel cultius. Després de l’aplicació d’un adob orgànic al sòl, una part del nitrogen queda disponible de forma immediata, es tracta del nitrogen amoniacal i del nitrogen orgànic que es mineralitza ràpidament. Els purins porcins tenen una elevada proporció de nitrogen amoniacal. Quan elevades quantitats de nitrats (NO3

-) romanen al sòl en èpoques que el sòl està nu o amb un cultiu sense activitats vegetativa, com a la tardor o a l’hivern, o en els casos de sobreadobament, el cultiu no absorbeix el nitrogen disponible i es dóna el fenomen de lixiviació o pèrdues per rentat de nitrats. Que consisteix en el transport de nitrats des de la zona radicular en sentit descendent, fins arribar al nivell freàtic on resten a l’aigua. Les aigües subterrànies emergeixen a la superfície per mitjà de fonts i pous, de manera que es destinen al consum humà. La Organització Mundial per la Salut (OMS) decretà que concentracions superiors a 50 mg NO3

-/ l podia causar problemes a la salut, de manera que si supera aquest valor l’aigua deixa de ser considerada potable. Es defineix com a zona vulnerable aquella àrea del territori, que degut a la contaminació de nitrats, d’origen agrari, de les seves aigües, cal prevenir i corregir. La normativa vigent designa com a zona vulnerable, aquelles àrees del territori que les seves aigües contenen valors de nitrats superiors a 50 mg/l. El terme municipal d’Olesa de Montserrat NO es troba inclòs en les zones declarades com a vulnerables per a contaminació de nitrats procedents de fonts agràries pels Decrets 283/19982 i 476/20043, però si que hi és molt pròxim. El Decret 283/1998 és l’aplicació del Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer de transposició de la Directiva 91/676/CEE. El Reial Decret 261/1996 estableix la necessitat de revisió de les zones cada quatre anys, sent competència de la Generalitat de Catalunya. També s’ha aprovat normativa autonòmica que regula les actuacions en les zones vulnerables: Pla de prevenció i correcció de la contaminació per nitrats de la Generalitat de Catalunya,

aprovat en sessió de Govern del 3 d’abril de 2000. Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes. Decret 205/2002, de 13 de juny, sobre mesures agronòmiques aplicades a les zones vulnerables

en relació a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.

2 Decret 283/1998, de 21 d’octubre (Generalitat de Catalunya), de designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. 3 Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Les zones vulnerables són àrees de risc de contaminació per nitrats, és a dir, no tots els municipis inclosos presenten actualment una superació dels límits tècnico-sanitaris, però es considera necessari d’actuar-hi preventivament.

Figura 16. Zones declarades com a vulnerables per contaminació de nitrats

Font: DPTOP i DMAH

Olesa de Montserrat

POUM OLESA DE



3.1.4.2 ZONES AMB RISC D’INCENDI FORESTAL Per la condició boscosa que té el municipi d’Olesa de Montserrat està classificat com a municipi amb alt risc d’incendi pel Decret 64/95, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Aquest fet obliga al municipi a redactar el Pla d’actuació municipal (PAM). A més, està inclòs com a perímetre de protecció prioritària Sant Llorenç del Munt – Cingles del Bertí en la prevenció d’incendis forestals, i està declarat com a Zona d’Actuació Urgent pel decret 83/2005.

Figura 17. Perímetre de protecció prioritària forestal d’Olesa de Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge La Zona d’Actuació Urgent té per finalitats: Conservar i afavorir la restauració dels terrenys forestals afectats pels incendis del 2003 que es

troben en perill d’erosió i degradació. Preservar els valors naturals, ecològics i paisatgístics dels terrenys forestals inclosos en el

perímetre de protecció prioritària contra incendis. El perímetre de protecció prioritària en el terme municipal d’Olesa de Montserrat ocupa una superfície de 716 ha.

El mapa de perill bàsic d’incendi forestal ens mostra la distribució de la perillositat, l’elevat risc d’incendi que té el municipi fa que aquest es converteixi en un dels riscos ambientals principals.

Figura 18. Perill bàsic d’incendi forestal d’Olesa de Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Les masses boscoses presents al municipi estan relacionades amb les zones de risc alt i molt alt d’incendi.



3.1.4.3 ZONES AMB RISC DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA Els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori (MVCT) és una eina que permet avaluar la incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada. La xarxa d’estacions de control de la qualitat de l’aire de Catalunya, Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), disposa d’un nombre limitat d’estacions, de manera que només es coneix la qualitat de l’aire en determinades zones puntuals del territori. Amb els MVCT s’obté una informació més global dels valors d’immissió degut a que per la seva confecció es fa servir modelització. La capacitat és una mesura de la concentració “extra” que pot assimilar el medi ambient sense arribar a la superació dels límits d’immissió legals. La mesura es realitza per mitjà de l’índex de capacitat. L’índex de capacitat és la diferència entre la concentració mitja anual d’immissió d’un determinat contaminant i el valor de referència que estableix la normativa pel contaminant d’estudi. La vulnerabilitat és un indicador del perill d’exposició a un contaminant d’estudi. L’objectiu de la vulnerabilitat és determinar quines són les àrees més vulnerables a problemes de contaminació atmosfèrica. Per determinar la vulnerabilitat d’una zona s’ha de relacionar punt a punt els nivells d’immissió d’un contaminant concret, la densitat de població i l’existència d’espais naturals protegits (PEIN). La Llei de Protecció de l’ambient atmosfèric 22/1983, del 21 de novembre, modificada per la Llei 7/1989 en la qual es defineixen els mapes i les zones especials i el Decret 322/87, del 23 de setembre, a on es fixa el procediment per determinar la vulnerabilitat és la legislació vigent en aquesta matèria. Catalunya es divideix en 9 zones d’estudi que presenten característiques climàtiques homogènies, per a considerar que les condicions de dispersió són similars. Olesa de Montserrat es troba en la zona 1 (Baix Llobregat).

Taula 33. Valors del mapes de vulnerabilitat i capacitat del terme municipal d’Olesa de Montserrat PARÀMETRE CAPACITAT VULNERABILITAT Partícules Alta Nul·la

SO2 Moderada Nul·la NOx - CO -

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge La valoració de la qualitat de l’aire que s’efectua, és una eina molt útil per a realitzar una planificació territorial posterior a través del POUM, de forma que serà més consistent amb la protecció del medi ambient. En el moment de planificar una nova zona industrial o l’ampliació d’un polígon o de qualsevol activitat potencialment contaminant de l’atmosfera en l’àmbit territorial, s’haurà de tenir en compte la informació donada en els mapes.

3.1.4.4 ZONES AMB RISC DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA La contaminació acústica pot definir-se com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, considera la contaminació acústica des del punt de les immissions i delimita el territori en zones de sensibilitat acústica en funció d’uns objectius de qualitat. A més, inclou la regulació d’un règim específic per a les infraestructures de transport, amb l’establiment de zones de soroll per a garantir uns mínims de qualitat acústica en les noves construccions i, estableix un seguit de mesures per a minimitzar l’impacte acústic en les construccions existents afectades per sorolls i vibracions. Als efectes d’aquesta llei, el territori es delimita en tres zones de sensibilitat acústica: Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen una

protecció alta contra el soroll.

Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll.

Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll.

Es defineixen uns objectius de qualitat acústica en funció de la capacitat acústica del territori:

Taula 34. Valors límits d’immissió determinats per la zonificació acústica

ZONIFICACIÓ ACÚSTICA DEL TERRITORI VALORS LÍMITS D’IMMISSIÓ EN DB(A)

Ld (7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h)

Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50

Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55

Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60

Ld, Le i Ln= índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula següent:

POUM OLESA DE



Taula 35. Valors límit d’immissió segons els usos del sòl

USOS DEL SÒL VALORS LÍMIT D’IMMISSIÓ EN DB (A)

Ld (7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres - - -

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents 65 65 55

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60

(C3) Àrees del territori afectats per sistemes generats d’infraestructures de transport, o altres equipaments públics - - -

*Ld, Le i Ln= índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament.

*En els usos de sòl (A2), (A4), i (B2), el valor límit d’immissió s’incrementarà en 5 dB (A) i en l’ús (C1) en 2 dB (A) per a les zones urbanitzades existents. (A1) Espais d’interès natural, espais de protecció especial de la natura, espais de la xarxa natura 2000 o d’altres de similars que per protegir els seus valors naturals demandin protecció acústica. Els seus valors límits d’immissió podran ser més restrictius que els de la zona de sensibilitat acústica alta i podran ser objecte de declaració com a zones de protecció de la qualitat acústica (ZEPQA). (A2) Centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, auditoris o altres usos similars que demandin una especial protecció contra la contaminació acústica. (A3) Habitatges situats al medi rural que compleixin les condicions següents: estar habitats de manera permanent, estar aïllats i no formar part d’un nucli de població, ésser en sòl no urbanitzable i no estar en contradicció amb la legalitat urbanística. (B2) Activitats comercials i d’oficines, restauració, hotels i d’altres. (C3) En aquestes àrees del territori s’adaptaran les mesures adequades de prevenció de la contaminació acústica, en particular mitjançant l’aplicació de les tecnologies de menor incidència acústica entre les millors tècniques disponibles.

La llei 16/2002 determina l’elaboració de dos tipus de mapes: Mapa de capacitat acústica, és un instrument que assigna els nivells d’immissió fixats com a

objectius de qualitat acústica en un territori determinat. Mapa estratègic de soroll: mapa dissenyat per a avaluar globalment l’exposició al soroll produït

per diferents fonts de soroll en una zona determinada. En matèria de soroll, Olesa de Montserrat disposa d’una Ordenança municipal per vetllar per la Qualitat Sonora del Medi Urbà. Aquesta regulació estableix algunes normes de convivència generals i algunes limitacions de soroll per a locals públics i activitats a l’aire lliure, etc., però no estableix nivells màxims de soroll exterior durant el dia i la nit ni tampoc en les diverses zones urbanes del municipi (residencials, comercial, industrials). Olesa de Montserrat no té elaborat el mapa de capacitat acústica, però en canvi, si que disposa de mapa acústic o mapa de soroll, que s’utilitza com a base per a elaborar el mapa de capacitat acústica. El mapa de soroll informa del soroll ambiental del municipi, és a dir, de la situació acústica existent o pronosticada.

Figura 19. Mapa de soroll diürn d'Olesa de Montserrat

Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat



Figura 20. Mapa de soroll nocturn d'Olesa de Montserrat

Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat Dels mapes de soroll presentats es pot extreure que les condicions acústiques del municipi es poden considerar les habituals i similars a les d’altres ciutats similars a Olesa de Montserrat. La distribució de la longitud de carrer en funció del nivell sonor queda força concentrada en la franja de sensibilitat alta i moderada, si es consideren els nivells de referència de la llei 16/2002. En el moment de realitzar el mapa acústic, el 3% del total de la longitud de carrer es trobava per sobre del nivell màxim admissible de 70 dBA, valor ja de per sí mateix prou alt. Aquests carrers pertanyen a la xarxa d’accés a la població. Per finalitzar, a fi i efecte de poder obtenir una bona estratègia de soroll del municipi es recomana l’elaboració del mapa de capacitat acústica amb l’objectiu de zonificar la sensibilitat del soroll i poder ubicar futurs equipaments, serveis, etc., en l’espai més adient.

3.1.4.5 ZONES AMB RISC DE CONTAMINACIÓ LLUMINOSA Respecte l’ambient lumínic, atenent a l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, desplegada pel Decret 82/2005, de 3 de maig; es classifica el territori municipal en zones en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica:

Zona E1. Protecció màxima: comprèn el Pla d’espais d’interès naturals (PEIN); els espais naturals de protecció especial, els espais de la xarxa natura 2000, els espais corresponents al punt de referència de l’Observatori Astronòmic del Montsec i també els espais que els ajuntaments han proposat per augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa. Zona E2. Protecció alta: comprèn els espais que la planificació urbanística considera coma sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció màxim, la qual està ampliada amb els espais en els quals els ajuntaments han proposat augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa. Zona E3. Protecció moderada: correspon al sòl urbà o urbanitzable aprovat per la planificació urbanística, excepte el territori que a conseqüència de les propostes dels ajuntaments, disposa d’una protecció màxima o alta en una part del sòl urbanitzable, i disposa d’una protecció menor una petita part del sòl urbà. Zona E4. Protecció menor: correspon a espais urbans d’ús intensiu durant la nit per l’alta mobilitat de persones o per la seva activitat comercial, industrial o de serveis, que els ajuntaments han proposat amb una menor protecció i el DMAH ha acceptat.

Taula 36. Valors d’il·luminació segons la zona

ZONES E1 ZONES E2 ZONES E3 ZONES E4

Làmpades Vespre sodi (*) sodi (*) sodi (*) sodi Nit sodi sodi (*) sodi (*) sodi

Flux de l’hemisferi superior (%) Vespre 1 5 15 25 Nit 1 1 15 25

Enllumenat pertorbador (%) 10 10 15 15

Il·luminació intrus Vespre 2 5 10 25 Nit 1 2 5 10

Intensitat lluminosa màxima en direcció a àrees protegides (kcd)

Vespre 0 50 100 100 Nit 0 0,5 1 2,5

Luminància màx. rètols lluminosos (cd/m2) 50 400 800 1.000 Luminància màx. d’aparadors i finestres (cd/m2)

Vespre 10 40 80 100 Nit 5 20 40 50

Luminància mitjana màx. de façanes i monuments (cd/m2)

Vespre 5 5 10 5 Nit 0 0 5 12

(*) Preferentment. S’aconsella aquesta manera de làmpades pel seu menor impacte i menor consum.

ALÇADA DEL LLUM EN METRES ÍNDEX D’ENLLUERNAMENT 4,5 4.000

4,5-6 5.500 6 7.000

POUM OLESA DE



Taula 37. Valors d’il·luminació segons la zona (continuació taula) IL·LUMINACIÓ EN ZONA DE VEHICLES IL·LUMINACIÓ EN ZONA DE VIANANTS Trànsit elevat 35 20 Trànsit moderat 25 10 Trànsit baix 15 6 Trànsit escàs 10 5

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 19 de desembre de 2007, el mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya. Figura 21. Mapa de zonificació segons la protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Olesa de

Montserrat

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Pel que fa a la prevenció de la contaminació lluminosa caldrà incorporar les directrius previstes en el Decret 82/2005, aquesta legislació té com a finalitat la regulació de sistemes d’il·luminació per protegir el medi ambient a la nit, mantenir tant com sigui possible la claror natural del cel, evitar la contaminació lluminosa i prevenir-ne els efectes nocius sobre els espais naturals i l’entorn urbà, i globalment millorar l’eficiència del procés, cosa que comportarà l’estalvi d’energia i de recursos naturals. Per la implantació de lluminària al sector caldrà tenir present la taula de valors d’il·luminació, que descriu les característiques de les làmpades a establir en un indret segons la zona a la què pertany per prevenir la contaminació lumínica.

3.1.4.6 ZONES AMB RISC D’INUNDABILITAT I RISCOS GEOLÒGICS RISCOS GEOLÒGICS El municipi d’Olesa de Montserrat disposa d’un Dictamen preliminar de riscos geològics en l’àrea d’Olesa de Montserrat, Ribes Blaves-Oasi, Sant Pere de Llumbreres, les Canaletes, PEMU 7, el Mas i PEMU 11 del terme municipal d’Olesa de Montserrat realitzat el maig de 2010 per l’Institut Geològic de Catalunya a instància de la Direcció General d’Urbanisme. A continuació es reprodueix de forma sintetitzada els punts més rellevants del dictamen, però es pot consultar íntegrament en l’annex 7 de la documentació que forma el POUM. L’objectiu d’aquest dictamen és efectuar una avaluació preliminar de la perillositat geològica natural per tal de determinar si en els àmbits estudiats o en part d’aquests, existeixen indicis de processos geològics que puguin donar lloc a situacions de risc que convingui evitar. Cal fer esment que l’aspecte geològic és un factor entre d’altres a tenir en compte a l’hora de la planificació urbanística. Aquest dictamen es centra en l’estudi de la perillositat geològica d’origen natural corresponent a moviments del terreny (moviments de vessant i esfondraments), fluxos torrencials associats a cons de dejecció, inundabilitat i aqüífers vulnerables d’especial interès per al consum urbà. L’estimació de la perillositat natural es realitza en funció de la intensitat i del grau d’activitat que podrien assolir els possibles fenòmens geomorfològics identificats. A partir d’aquests paràmetres, es poden determinar els següents graus de perillositat natural: Perillositat Molt Baixa: zones on no s’ha detectat una exposició a fenòmens actius (sense

perillositat definida); o amb fenòmens de baixa intensitat i baixa activitat. Perillositat Baixa: zones exposades a fenòmens de baixa intensitat i d’activitat mitjana/alta; o de

mitjana intensitat i d’activitat baixa. Perillositat Mitjana: zones exposades a fenòmens de mitjana intensitat i d’activitat mitjana/alta;

o d’alta intensitat i d’activitat baixa. Perillositat Alta: zones exposades a fenòmens d’alta intensitat i d’activitat mitjana/alta.

A partir d’aquesta avaluació de la perillositat geològica del territori es distingeixen dos tipus de situacions: Àrees on no és necessària la realització d’estudis addicionals de perillositat

geològica. Usualment, corresponen a àmbits amb perillositat de Molt baixa a Baixa, en les quals, generalment, no és necessari realitzar altres estudis que els informes geotècnics pertinents per a la construcció de les diferents estructures.

Àrees on es recomana la realització d’estudis addicionals. Normalment, corresponen a

àrees que contenen àmbits amb perillositat de Mitjana a Alta. En aquestes àrees, com a criteri general, abans d’emprendre qualsevol actuació urbanística, es recomana efectuar estudis detallat, previs a la definició dels usos del sòl que hi poden ser compatibles, que avaluïn

Tipus de protecció

Zona E1. Protecció màxima Zona E2. Protecció alta Zona E3. Protecció moderada Zona E4. Protecció menor



detalladament determinats aspectes de la perillositat geològica i els seus possibles efectes sobre l’actuació projectada.

Les recomanacions que realitza l’estudi són les següents:

1. A l’àrea Ribes Blaves-Oasi i PEMU 7 s’identifica una subàrea en cada àmbit amb perillositat mitjana enfront esllavissades. Es recomana que prèviament a qualsevol actuació s’efectuï un estudi detallat que avaluï i delimiti la perillositat enfront esllavissades, i en el cas que les actuacions comportin la realització de desmunts, especialment en obres lineals, cal que s’efectuï una anàlisi d’estabilitat del vessant.

2. A les àrees d’Olesa de Montserrat, el Mas i PEMU 11 existeixen zones potencialment

inundables en relació al riu Llobregat, i en el cas d’Olesa de Montserrat cal afegir l’existència de zones potencialment inundables en relació a la riera de Canyamassos. Així, es recomana efectuar un estudi d’inundabilitat del riu Llobregat i de la riera de Canyamassos.

3. A l’àrea PEMU 7, les zones potencialment inundables podrien assolir l’àrea en el cas que el

drenatge del torrent de Reganer per sota del terraplenament de la BV-120 fos insuficient. Per tant, en el cas que es prevegi actuacions al vessants de l’àrea situats per sota de la cota de la carretera, es recomana la realització d’un estudi d’inundabilitat del torrent de Reganer.

RISC D’INUNDABILITAT Posterior al Dictamen preliminar l’Institut Geològic de Catalunya, en data agost de 2010, realitza l’Estudi d’inundabilitat al municipi d’Olesa de Montserrat. A continuació es reprodueix de forma sintetitzada els punts més rellevants de l’estudi, però es pot consultar íntegrament en l’annex 8 de la documentació que forma el POUM. L’objectiu de l’estudi d’inundabilitat és determinar les zones inundables dels principals cursos fluvials al seu pas pel terme municipal d’Olesa de Montserrat i la perillositat associada, en la franja delimitada per la línia de cota d’inundació, de les avingudes de períodes de retorn (T) de 10, 100 i 500 anys, per tal de detectar possibles afectacions a determinades àrees del municipi, així com determinar la perillositat associada als cabals de període de retorn de 100 i 500 anys tal i com requereix el Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 28 de juliol, article 6). Les àrees estudiades pertanyen als cursos fluvials principals que circulen pel terme municipal d’Olesa de Montserrat, que són: el riu Llobregat i les rieres d’Oromir, de Bellver, de Canyamassos i de Sant Jaume i els altres torrents. Els cabals pels període de retorn de 10, 100 i 500 anys emprats per a dur a terme la modelització del riu Llobregat, van ser aportats per l’Agència Catalana de l’Aigua (d’ara en endavant ACA) en el marc del conveni de col·laboració entre l’ACA i l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC, d’ara en endavant), per la realització dels treballs d’estudi de la inundabilitat en l’àmbit del projecte de Planificació d’Espais Fluvials de Catalunya (PEFCAT, riu Llobregat 2009). L’objectiu de l’estudi, en el marc del projecte PEFCAT, és el de completar la zonificació en el territori de les zones inundables de les principals conques de Catalunya, mitjançant una modelització hidrològica i hidràulica que millora la realitzada dins la planificació INUNCAT (ACA, 2002).

Les conclusions de l’estudi d’inundabilitat són les següents:

1. El riu Llobregat transcorre entre el municipi d’Olesa de Montserrat i el municipi d’Esparreguera al llarg de 7,1 km. El riu circula encaixat aigües amunt del municipi i s’expandeix al arribar al meandre de la Colònia Sedó, entre Esparraguera i Olesa de Montserrat i passada la Colònia Sedó recupera la seva extensió inicial. En aquest tram el riu Llobregat s’estén pels camps de conreu que ocupen les terrasses al·luvials i afecta algunes edificacions, tractant-se majoritàriament de coberts i algunes cases aïllades. Es detecten desbordaments d’abast limitat pel límit inundable de període de retorn de 100 i 500 anys a la Colònia Sedó i en el Polígon industrial del Molí. Aquest resultat coincideixen amb els obtinguts en el projecte PEFCAT redactat en el marc del conveni ACA-ICC.

2. Les rieres estudiades presenten lleres molt encaixades amb un pendent elevat que facilita que

no hi hagin afectacions per inundacions al llarg del seu recorregut. Les rieres d’Oromir, de Bellver i la Canyamassos presenten trams canalitzats de diferents longituds al seu pas pel nucli urbà d’Olesa. Totes les canalitzacions estudiades presenten capacitat suficient pels cabals calculats de 10, 100 i 500 anys.

3. En el cas de la riera d’Oromir, anomenada també torrent de “Can Llimona”, la secció d’entrada

del col·lector té una secció de projecte calculada de 3 metre d’ample i 3,25 metre gàlib. Aquesta secció està dimensionada per un cabal màxim d’avinguda de període de retorn de 500 anys de 25,50 m3/s calculant que assoleix un calat màxim inferior a 2,10 metres (dades extretes del Projecte del col·lector del torrent de Can Llimona, juny 1983, Ajuntament d’Olesa de Montserrat). El cabal d’avinguda màxim pel període de retorn de 500 anys calculat en l’estudi d’inundabilitat per la riera d’Oromir és de 33,40 m3/s, sensiblement superior al que es va utilitzar pel dimensionat de la secció de projecte del col·lector segons els càlculs utilitzats en l’estudi esmentat anteriorment que era de 25,50 m3/s. Tot i així, el cabal d’avinguda màxim pel període de retorn de 500 anys calculat en l’estudi d’inundabilitat de l’IGC, la secció de projecte calculada presenta un gàlib lliure mínim de 0,92 m. Cal remarcar que, per tal d’assegurar que la secció no perdi capacitat suficient pel cabal d’avinguda de període de retorn de 500 anys estimat en l’estudi, cal un manteniment de tot el col·lector per eliminar els dipòsits de sòlids que es puguin anar sedimentant al llarg del temps. Durant les inspeccions efectuades per la redacció de l’estudi d’inundabilitat per part de l’equip de IGC es va poder constatar que, degut als sòlids acumulats, actualment la secció d’entrada del col·lector no assoleix el gàlib de 3,25 m de la secció del projecte. Aquesta recomanació de manteniment és extensible a tots els col·lectors del nucli urbà d’Olesa de Montserrat per tal d’assegurar que les capacitats per les quals van ser calculades les seccions d’aquest es mantenen intactes i no suposen un problema en futures avingudes.

4. La riera de Sant Jaume que transcorre pel límit més occidental del municipi no presenta cap

afectació ja que es tracta d’una llera molt encaixada.

POUM OLESA DE



3.1.4.7 ZONES AMB RISC QUÍMIC Olesa de Montserrat disposa d’un Pla d’Emergències Exterior (PEE) per afrontar emergències davant un accident químic de l’empresa que sobrepassi el Pla d’Emergència Interior. Un Pla d’Emergències Exterior (PEE) és el marc orgànic i funcional per a fer front a les emergències per accidents greus amb substàncies perilloses prèviament analitzats, classificats i majoritàriament avaluats. Actualment els PEE han quedat integrats en el PLASEQCAT, Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya, que és un PEE que abasta instal·lacions industrials de l’àmbit territorial de tota Catalunya. Sota aquest nou enfocament, els PEE ja elaborats, tant d’empreses com de polígons, passen a integrar-se com a Plans del Sector de Risc. L’empresa Kao Corporation SA ubicada al polígon de Can Singla d’Olesa de Montserrat, està inclosa en el PLASEQCAT amb un Seveso (normativa d’accidents greus) nivell alt.

Taula 38. Establiments industrials inclosos en el PLASEQCAT

EMPRESA MUNICIPI PART 1

PART 2

1. M

olt

tòxi

cs

2. T

òxic

s

3. C

ombu

rent

s

4. E

xplo

sius

a

5. E

xplo

sius

b

6. I

nfla

mab

les

7a. M

olt

infla

mab

les

7b. L

íqui

ds m

olt

infla

mab

les

8. E

xtre

mad

amen

t in

flam

able

s

9i)

R50

9ii)

R51/

R53

10i)

Peril

l con

tact

e ai

gua

(R14

/15)

10 ii

) Pe

rill c

onta

cte

aigu

a (R

29)

Kao Corporation

SA

Olesa de Montserrat

Òxid d’etilè Òxid de propilè

Metanol Hidrogen

Gasos liquats extremadament inflamables i gas

natural

x x x x x x

Font: Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació La legislació relacionada amb els accidents greus amb substàncies perilloses té el seu origen en la Directiva comunitària 82/501/CEE, del 24 de juny de 1982, més coneguda com a “Directiva Seveso”, sobre el risc d’accidents greus en determinades activitats industrials, promulgada arrel d’una sèrie d’accidents que van succeir a les dècades dels seixanta i setanta i, especialment, de l’accident químic que va ocórrer a la ciutat italiana de Seveso el 10 de juliol de 1976. La Directiva Seveso va ser transposada al marc legislatiu espanyol mitjançant el Reial Decret 1254/1999, del 16 de juliol, pel que s’aproven les mesures de control dels riscs inherents als accidents greus en els que intervenen substàncies perilloses.

A Catalunya, l’aplicació del RD 1254/99 es regula amb el Decret 174/2001, de 26 de juny, vinculat amb el procediment general d’autorització ambiental previst a la Llei 3/1988, del 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. En el decret esmentat es donava entrada a les entitats avaluadores, la tasca de les quals és la d’avaluar els informes de seguretat, anàlisis quantitatives de risc i plans d’autoprotecció elaborats per les empreses afectades pel RD 1254/99. Posteriorment, s’han realitzat modificacions de la Directiva Seveso (Seveso II i III) per tenir en compte tipologies d’accidents i altres productes químics no considerats en les versions anteriors, així com per matisar entre altres, aspectes relacionats amb l’efecte dòmino, plans d’emergència o l’elaboració de l’informe de seguretat. El Reial Decret 119/2005, de 4 de febrer, va adaptar plenament el RD 1254/99 a la Directiva Seveso, i el Reial Decret 948/2005, de 29 de juliol, modificant novament el RD 1254/99, és l’adequació a la legislació espanyola de la Directiva 2003/105/CE de 16 de desembre de 2003 (Seveso III). La Directriu bàsica de protecció civil pel control i planificació d’accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses, aprovada en el Reial Decret 1196/2003, de 19 de setembre, és una peça clau de la protecció civil especialment destinada a la protecció de persones, medi ambient i béns, afectada per accidents greus amb substàncies perilloses. A Catalunya hi ha actualment 149 establiments industrials afectats per la Directiva Seveso: 72 de nivell alt, afectats per l’article 9 del RD 1254/1999 77 de nivell baix, afectats pel articles 6 i 7 del RD 1254/99

Aquest capítol 3.1.4 Àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones es complementa amb la informació recollida en els plànols sobre les àrees de risc que acompanyen la documentació del POUM. Concretament els plànols I_07. Inundabilitat, I_08. Pendents superiors al 20% i I_09. Àrees vulnerables.



3.1.5 ÀREES D’ESPECIAL PROTECCIÓ, CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT 3.1.5.1 ESPAI PEIN El PEIN té els seus orígens en la determinació legal que fa el capítol III (arts. 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, del Parlament de Catalunya. Dins del sistema jurídic que estableix aquesta llei essencial per a la protecció del medi natural a Catalunya, la xarxa d’àrees protegides del PEIN esdevé una peça fonamental. El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d’obligatori compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. En el context de la planificació territorial del país, el PEIN s’incardina amb el Pla territorial general de Catalunya (aprovat pel Parlament de Catalunya l’any 1995), del qual esdevé un instrument de desplegament, de manera que les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física. Els objectius fonamentals que la Llei encomana al PEIN són dos. D’una banda, ha d’establir una xarxa d’espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals del nostre país. D’altra banda, el segon objectiu fonamental assignat al Pla consisteix en la delimitació i l’establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais naturals. El PEIN, aprovat el 1992 (Decret 328/1992, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès naturals) ha experimentat un creixement destacat de la seva superfície total i el seu número d’espais. Aquest fet es deu a l’aprovació el setembre del 2006 de la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000. Tots els espais llavors designats com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i en virtut de la Llei 12/2006 de 27 de juliol de mesures en matèria de medi ambient, van passar automàticament a format part del PEIN. En el municipi d’Olesa de Montserrat es localitzen dos PEINs, el PEIN Montserrat que ocupa una extensió de 537,71 ha del terme, i el PEIN Riu Llobregat que ocupa una extensió de 34,16 ha del municipi, significant el 34,45% del territori olesà.

Figura 22. Localització dels terrenys identificats com a PEIN al terme municipal d’Olesa de Montserrat


POUM OLESA DE



3.1.5.2 XARXA NATURA 2000 XARXA NATURA 2000: ZEPA I LIC El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l’any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com la Directiva hàbitats. A Europa, els principals precedents d’aquesta Directiva són la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (recollida per la Directiva hàbitats), coneguda també com la Directiva de les aus, el Conveni de Berna i el Projecte CORINE biòtops. La Directiva hàbitats és, juntament amb la Directiva de les aus, l’instrument més important d’aplicació en tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat. Ambdues directives són el marc legal per a la creació de la xarxa Natura 2000. En la legislació de l’Estat espanyol, la transposició de la Directiva hàbitats es materialitza en el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Posteriorment, el Consell de les Comunitats Europees va aprovar la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE. Bàsicament consisteix en una millora, modificació i substitució dels annexos I i II de la Directiva hàbitats. En la legislació espanyola, aquesta nova directiva que modifica la Directiva hàbitats va quedar transposada mitjançant el Reial Decret 1193/1998, de 7 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 1997/1995. La Xarxa Natura 2000 haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats4 i els hàbitats de les espècies5 en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE. L’article 3 de la Directiva hàbitats determina que els espais que componguin la Xarxa Natura 2000 han de contenir hàbitats de l’annex I o espècies de l’annex II. La Xarxa Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais: Les zones especials de conservació (ZEC) Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)

Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats. Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estat membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats. Les ZEPA són designades pels estats membres segons l’article 4 de la Directiva de les aus. Totes les ZEPA designades fins al moment, i les que es puguin designar en un futur, passen a formar part de Natura 2000 automàticament.

4 Es tracta dels hàbitats d’interès comunitari llistats en l’annex I de la Directiva 97/62/CE. 5 Es tracta de les espècies d’interès comunitari llistades en l’annex II de la Directiva 97/62/CE.

El fet que un espai de Natura 2000 estigui designat com a ZEC indica que aquest és d’interès comunitari per a la conservació dels hàbitats de l’annex I i de les espècies de l’annex II de la Directiva hàbitats, mentre que el fet que estigui designat com a ZEPA indica el seu interès comunitari per a la conservació de les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus. Així doncs, la inclusió de les ZEPA a Natura 2000 cobreix la mancança que suposa que l’annex II de la Directiva hàbitats no contingui les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus. Val a dir que un espai inclòs a Natura 2000 pot haver estat designat com una ZEC o com una ZEPA, però també com ambdues a la vegada. Una part del terme municipal d’Olesa de Montserrat es troba inclòs en l’espai Xarxa Natura 2000 Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat, identificat amb el codi ES5110012. L’espai Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat ocupa una extensió total de 7.289,74 ha, d’aquestes 571,87 ha pertanyen a Olesa de Montserrat, el que suposa que un 34,45% del terme municipal està inclòs en l’espai Xarxa Natura 2000. Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat és un espai LIC i ZEPA.

Figura 23. Localització dels terrenys identificats com a Xarxa Natura 2000 al terme municipal d’Olesa de Montserrat




Taula 39. Llistat de les espècies de l'annex II de la Directiva Hàbitats presents al LIC Montserrat - Roques

Blanques - riu Llobregat NOM CIENTÍFIC NOM CATALÀ Invertebrats Lucanus cervus Escanyapolls, Cérvol volant Graellsia isabelae Graèllsia Callimorpha quadripunctaria Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure Amfibis i rèptils Mauremys leprosa Tortuga de rierol Mamífers Miniopterus schreibersii Rat penat de cova Rhynolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Rhynolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Rhynolophus hipposideros Rat penat petit de ferradura


Taula 40. Llistat dels hàbitats de l’annex I de la Directiva Hàbitats presents a LIC Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat

CODI NOM DE L’HÀBITAT 3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi 3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment

flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion) 3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri

(pp) i del Bidention (pp) 3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades

d’àlbers i salzes 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion 6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l’alta muntanya 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus

canariensis) 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-

Tamaricetea) 9340 Alzinars i carrascars 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) 9540 Pinedes mediterrànies 9580 Teixedes mediterrànies


HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI D’OLESA DE MONTSERRAT En el terme municipal d’Olesa de Montserrat es localitzen cinc hàbitats d’interès comunitari, quatre d’aquests hàbitats no prioritaris pel que fa a la seva conservació i un d’ells, els prats mediterranis considerat prioritari. L’hàbitat dominant en el terme municipal són les pinedes mediterrànies.

Taula 41. Llistat dels hàbitats de l’annex I de la Directiva Hàbitats presents a Olesa de Montserrat CODI NOM DE L’HÀBITAT 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 9340 Alzinars i carrascars 9540 Pinedes mediterrànies

Figura 24. Hàbitats d’interès comunitari a Olesa de Montserrat


POUM OLESA DE



ZONES DE PROTECCIÓ D’AUS La designació de l’espai Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat com a ZEPA pretén preservar una superfície adequada per a la conservació de les espècies d’aus existents en aquest àmbit i que han de ser protegides. En la següent taula es presenta el llistat d’espècies de l’annex I de la Directiva d’Aus presents en l’espai designat com a ZEPA.

Taula 42. Espècies de l'annex I de la Directiva Aus presents en l'espai designat ZEPA Montserrat - Roques Blanques -Riu Llobregat

NOM CIENTÍFIC NOM CATALÀ Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Falco peregrinus Falcó Bubo bubo Duc Caprimulgus europaeus Enganyapastors Alcedo atthis Blauet Anthus campestris Trobat Sylvia undata Tallareta cuallarga Emberiza hortulana Hortolà La Resolució MAH/3627/2010, de 25 d’octubre, publicada al DOGC núm. 5756, el 16 de novembre de 2010 delimita les àrees prioritàries de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local de les espècies d’aus amenaçades a Catalunya, i dóna publicitat de les zones de protecció per a l’avifauna amb la finalitat de reduir el risc d’electrocució i col·lisió amb les línies elèctriques d’alta tensió. Aquestes zones de protecció d’acord amb el que estableix l’article 4.1.a), b), i c) del Reial Decret 1432/2008, s’ajusten als àmbits següents:

1. Les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) aprovades per l’Acord de Govern 112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen les ZEPA i s’aprova la proposta de lloc d’importància comunitària (LIC), amb les modificacions aprovades per l’Acord de Govern 138/2009, de 16 de juny, i per l’Acord de Govern 150/2009, de 29 de setembre.

2. L’àmbit dels plans de recuperació d’aus vigents a Catalunya, que són els que preveuen:

o El Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del

trencalòs a Catalunya, o El Decret 259/2004, de 13 d’abril, pel qual es declara espècie en perill d’extinció la gavina

corsa i s’aproven els plans de recuperació de diverses espècies.

3. Les àrees prioritàries de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local de les espècies d’aus amenaçades existents a Catalunya que es delimiten al mapa de l’annex 1 de la Resolució.

El terme municipal d’Olesa de Montserrat està identificat com a àrea prioritària de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local de les espècies d’aus amenaçades existents a Catalunya i com a zona de protecció per a l’avifauna amb la finalitat de reduir els riscos d’electrocució i de col·lisió amb les línies elèctriques d’alta tensió.

El Reial Decret 1432/2008, de 29 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió, és una norma de caràcter bàsic que té per objecte establir pautes de caràcter tècnic d’aplicació a les línies elèctriques aèries d’alta tensió amb conductors nus situades en les zones de protecció definides en el seu article 4, amb la finalitat de reduir els riscos d’electrocució i col·lisió per a l’avifauna, la qual cosa redundarà, a la vegada, en una major qualitat del servei de subministrament. El mateix article 4.1 estableix que correspon a les comunitats autònomes delimitar les àrees prioritàries previstes al paràgraf c), mitjançant resolució motivada de l’òrgan competent, i amb informe previ de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat.



3.1.5.3 ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals estableix les modalitats de protecció especial següents:

a. Parcs nacionals b. Paratges naturals d’interès nacional c. Reserves naturals integrals d. Reserva natural parcial e. Parcs naturals

La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals estableix una altra figura de protecció:

f. Reserva natural de fauna salvatge En el terme municipal d’Olesa de Montserrat no es localitza cap espai natural de protecció especial. El Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós a la Llei de protecció dels animals, publicada al DOGC núm. 5113 del 17 d’abril de 2008, defineix les àrees de protecció de fauna salvatge autòctona: Les reserves naturals de fauna salvatge

Les reserves naturals de fauna salvatge són àrees limitades per protegir determinades espècies i/o poblacions de la fauna salvatge en perill d’extinció. La declaració ha de ser atorgada pel departament competent en matèria de medi ambient, un cop feta la informació pública adient. No s’hi pot permetre cap activitat que perjudiqui o pugui perjudicar l’espècie o la població per a la protecció de la qual s’ha fet la declaració.

Els refugis de fauna salvatge

Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per preservar la fauna. La declaració ha de ser atorgada pel departament competent en matèria de medi ambient, d’ofici o a instància de les persones propietàries del terreny, amb l’informe previ del Consell de Caça de Catalunya, i, si es tracta de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça.

El 14 de juliol de l’any 2005, es va publicar al DOGC núm.4426, l’Ordre MAH/309/2005, de 23 de juny, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca de Puigventós, als termes municipals d’Olesa de Montserrat i Vacarisses, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. La Fundació Territori i Paisatge, com a propietaris de la finca Puigventós, va presentar una sol·licitud perquè fos declarada refugi de fauna salvatge, atès que els terrenys eren cinegèticament d’aprofitament comú.

La finca de Puigventós es localitza dins de l’espai PEIN Montserrat. Els límits de la finca són els següents: Nord: limita amb el puig de Sant Salvador de les Espases, resseguint la carena de Torrella amb els cims Turó dels Ducs i les Roques de l’Afrau, així com amb el coll de l’Orpina, a tocar el camí anomenat Pas del Camí Vell i la capçalera del torrent de Torrella. Sud: la finca ressegueix pel nord el puig de Tiumar i la muntanya del Serrat, i arriba gairebé a tocar amb la Plana d’en Bou. Est: el límit ressegueix la carena de Torrella vorejant un petit tossal de 427 m en direcció sud. A partir d’aquí, travessa la capçalera del torrent de Can Mimó i diversos camins, un d’ells corresponent al camí de Can Mimó al Pa de Fideuer. Uns metres més enllà passa per l’Obaga de Puigvent, la Creu de Saba i Puig Ventós. El límit davalla més endavant arribant a la capçalera de la vall de Núria. Oest: la delimitació voreja, pel sud-oest, els rocams de les Agulles del Petintó i la capçalera del torrent de l’Afrau. Uns metres més enllà, realitza una extensa corba fins arribar al bell mig de la partició municipal entre Vacarisses i Olesa de Montserrat fins arribar al turó de Sant Salvador de les Espases. En el terme municipal d’Olesa de Montserrat es localitza el refugi de fauna salvatge de la finca de Puigventós. Un refugi de fauna salvatge no és considerat un espai natural de protecció especial.

POUM OLESA DE



3.1.5.4 INVENTARI ZONES HUMIDES El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH, d’ara en endavant), va actualitzar el desembre del 2006 l’Inventari de zones humides de les conques internes de Catalunya amb un objectiu doble de: Facilitar l’aplicació i el compliment del que disposa l’article 11.1 de la Llei 12/1985, d’espais

naturals, en relació amb la protecció de les zones humides. Constituir la base per a la redacció del futur pla sectorial de zones humides previst en el Pla

Sectorial de les Conques Internes de Catalunya. L’inventari va identificar i delimitar 202 zones humides sense comptar els estanys, torberes i altres espais afins de l’alta muntanya. Aquest fet permetrà d’incorporar els requeriments de protecció d’aquestes zones humides en la planificació territorial, sectorial i urbanística, en l’elaboració d’estudis d’impacte ambiental i, en general, en els processos de presa de decisions que puguin incidir en la conservació d’aquests ambients. A partir de la definició de zones humida establerta per la Llei 12/1985, d’espais naturals, es concreta el marc conceptual tècnic de zona humida i s’estableixen els criteris (biològics, hidrològics, de funcionalitat ecològic, etc.) que permeten identificar aquests espais. Es defineix com a zona humida aquella unitat ecosistèmica funcional que presenta en l’espai i el temps una anomalia hídrica positiva respecte del medi adjacent. La confluència de factors topogràfics, geològic i hidrològics fa que aquesta anomalia hídrica afecti i condicioni els processos geoquímics i els processos biològics de l’àrea en qüestió. Els criteris d’identificació de les zones humides per l’inventari són: CRITERIS DE PARTICULARITAT ECOLÒGICA Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex 2 de la Llei 3/1988, de

protecció dels animals, i de les successives ordres d’ampliació de la relació d’espècies protegides.

Zones on és coneguda la presència d’espècies de flora i fauna dels annexos 3 i 4 del Decret

328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural. Zones de nidificació d’ocells de l’annex I de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació

dels ocells silvestres. Zones on es localitzen mostres significatives d’hàbitats naturals de zones humida, i especialment

els que consten en l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres; modificat per la Directiva 97/62/CE, per la qual s’adapta al progrés científic i tècnic de la Directiva 92/43/CE.

Zones on es coneix la presència d’espècies de fauna i de flora dels annexos II i IVA de la

Directiva hàbitats.

Zones que allotgen una biocenosi aquàtica d’elevada diversitat biològica o bé on es localitzen xarxes tròfiques i processos ecològics d’elevada complexitat o d’especial representativitat ecològica.

Zones importants com a refugi i hivernada d’ocells.

Zones que constitueixen un biòtop-pont entre grans zones humides.

Zones que, en cas de tractar-se d’espais fluvials d’aigües lèntiques, conserven comunitats

forestals de ribera ben estructurades i amb una destacada presència de genotips propis de la zona.

Zones d’especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la

conca o àrea geogràfica on es localitza. CRITERIS DE PARTICULARITAT ECOLÒGICA Zones de recàrrega de l’aqüífer, la conservació de les quals és indispensable per al manteniment

d’altres zones humides de descàrrega. Zones d’especial singularitat hidrològica (per l’origen, l’activitat, etc.).

El terme municipal d’Olesa de Montserrat NO compta amb zones humides incloses en l’inventari.



SÍNTESI DEL PERFIL AMBIENTAL D’OLESA DE MONTSERRAT

Taula 43. Perfil ambiental d'Olesa de Montserrat Olesa de Montserrat RÈGIM ESPECIAL PROTECCIÓ Xarxa Natura 2000, LIC I ZEPA Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat PEIN (Pla Espais Interès Natural) PEIN Montserrat

PEIN Riu Llobregat ENPE (Espai Natural Protecció Especial)

No

Aqüífer protegit Cubeta d’Abrera VALORS NATURALS Hàbitats d’interès comunitari Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (no prioritari)

Alzinars i carrascars (no prioritari) Costers rocosos calcaris (no prioritari) Pinedes mediterrànies (no prioritari) Prats mediterranis (prioritari)

Inventari de zones humides No Inventari d’espai d’interès geològic Geozona Discordances progressives de Sant Salvador de les Espases

Geòtop inclòs en geozona. Bretxes del Cairat Geozona Estació d’Olesa – Riera de Sant Jaume Geòtop Ribes Blaves Geòtop Falles de la fossa del Vallès a la colònia Sedó

RISCS Inundabilitat 500 anys (Llobregat) Colònia Sedó i Polígon Industrial del Molí Inundabilitat 100 anys (Llobregat) Colònia Sedó i Polígon Industrial del Molí Vulnerabilitat als nitrats No Perill d’incendi Alt Perímetre de protecció prioritària Sant Llorenç del Munt – Cingles del Bertí Contaminació lluminosa Zona de protecció màxima (Xarxa Natura 2000)

Zona de protecció alta (resta SNU) Zona de protecció moderada (urbà, urbanitzacions)

Risc químic KAO Corporation SA està inclosa en el PLASEQCAT, Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya, amb un Seveso (normativa d’accidents greus) nivell alt

CATÀLEG DEL PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

Unitat del Paisatge Pla de Montserrat (nucli urbà) Sant Llorenç del Munt, l’Obac i el Cairat (meitat nord) Xaragalls del Vallès (urbanitzacions Ribes Blaves i Oasis)

POUM OLESA DE



3.2 Objectius de protecció mediambiental predeterminats En aquest apartat es recullen els objectius de protecció mediambientals fixats a l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb l’elaboració d’un POUM. També s’inclouen les directrius i obligacions jurídiques que resultin d’aplicació, incloses les establertes per plans de rang superior.

3.2.1 VI PROGRAMA D’ACCIÓ COMUNITARI EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT A nivell comunitari, els objectius i els àmbits d’actuació prioritària són fixats pel VI Programa d’acció comunitari en matèria de Medi Ambient (2002), l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible (2001), l’Estratègia Territorial Europea (1999) i l’Estratègia per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat (1998). El VI Programa d’acció comunitari en matèria de Medi Ambient planteja, entre les seves línies estratègiques, la introducció de la dimensió ambiental en les decisions sobre planificació i ús del sòl, identifica quatre problemàtiques bàsiques entorn les quals es desenvolupen les diverses estratègies i accions proposades:

1. el canvi climàtic; 2. la biodiversitat, el medi ambient i la salut; 3. i l’ús sostenible dels recursos naturals 4. i la gestió dels residus.

Anàlogament, l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible, desenvolupada posteriorment per diverses estratègies temàtiques, adopta cinc objectius prioritaris a llarg termini, entre els quals es troben:

1. limitar el canvi climàtic i incrementar l’ús d’energies netes, 2. una gestió més responsable dels recursos naturals (un dels objectius marcats és protegir i

recuperar els hàbitats i sistemes naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010) 3. i millorar el sistema de transports 4. i l’ordenació territorial

Aquests documents comunitaris fixen uns objectius i unes prioritats de caràcter general que han de ser considerats preferentment pel planejament territorial i urbanístic, i en concret pels POUM. Per tant, com a conclusió els aspectes preferents a considerar pels POUM en el marc dels programes i estratègies comunitàries són: Limitar el canvi climàtic i fomentar les energies netes en aquells aspectes en què incideix el

POUM, inclosos els plans i projectes que se’n deriven. En aquest context, promoure la mobilitat sostenible.

Conservar la biodiversitat i impulsar-ne l’ús sostenible. En general, potenciar un ús sostenible dels recursos naturals i, en aquest context, una gestió

adequada dels residus.

3.2.2 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AIGUA En matèria d’aigua, és la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, la que marca els objectius ambientals on el planejament territorial i urbanístic té incidència i que són, especialment: Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i dels

ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics. Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics

disponibles. Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes. Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves

contaminacions. Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres. Protegir les aigües territorials.

3.2.3 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AMBIENT ATMOSFÈRIC La Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més néta a Europa, que representa l’actualització de les Directives 96/62/CE, 1999/30/CE i 2002/69/CE, té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida a: Definir i establir objectius de qualitat de l’aire ambient per evitar, prevenir o reduir els efectes

nocius per a la salut humana i pel medi ambient en el seu conjunt. Avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aigua ambient als estats

membres. Disposar d’informació sobre la qualitat de l’aire ambient amb l’objectiu d’ajudar a combatre la

contaminació atmosfèrica i altres perjudicis i controlar l’evolució a llarg termini i les millores resultants de les mesures nacionals i comunitàries.

Assegurar que aquesta informació estigui a disposició dels ciutadans. Mantenir la qualitat de l’aire, quan sigui bona, i millorar-la en els altres casos. Finalment, fomentar l’increment de la cooperació entre els Estats membres per reduir la

contaminació atmosfèrica. Entre els objectius de la directa, aquells sobre els quals el planejament territorial sembla tenir major capacitat d’incidència, en positiu o en negatiu, són: Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la

contaminació de l’aire. Mantenir la qualitat de l’aire, quan sigui bona, i millorar-la en els altres casos.



3.2.4 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CANVI CLIMÀTIC Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus, entre els quals figuren el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Kyoto per al citat conveni i l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic, que marquen els objectius en la lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos. A Catalunya, davant la incertesa dels potencials efectes d’aquest fenomen, el Govern de la Generalitat ha promogut una Estratègica Catalana sobre el canvi climàtic, que es base en: Un inventari permanent d’emissions de CO2. Una xarxa temàtica contra el canvi climàtic. Una estratègia per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya. Uns programes d’eficiència energètica al sector industrial i domèstic. Un programa de recuperació i tractament dels gasos d’abocador. El foment dels biocombustibles. El posicionament de Catalunya davant els sistemes de compra-venda d’emissions. Un programa d’impuls i foment de la mobilitat sostenible. Un programa d’educació ambiental i informació. Un programa de forment dels vehicles lliures de benzina. La incorporació de l’estratègia com un dels eixos principals de l’Agenda 21 de Catalunya. La creació d’una comissió catalana del canvi climàtic.

Les línies d’actuació d’aquesta Estratègia en les quals el planejament territorial i urbanístic pot tenir major capacitat d’incidència són les següents: Increment de l’ús d’energies netes i renovables, especialment l’eòlica, com a mesura essencial

en la lluita contra el canvi climàtic. Millora de l’eficiència energètica, especialment en el sector del transport. Foment de la mobilitat sostenible: un planejament que incorpori els criteris de mobilitat

sostenible i que penalitzi els escenaris que augmentin la mobilitat obligada. Promoció del transport públic i d’altres sistemes de transport que permetin reduir les emissions

de gasos amb efecte d’hivernacle. Mesures de precaució per preveure, prevenir o reduir al mínim les causes del canvi climàtic i

mitigar-ne els efectes negatius. Protecció i millora dels embornals i els dipòsits dels gasos amb efecte hivernacle. Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Per altra banda, l’informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2005) recull tota la informació produïda sobre aquest tema a Catalunya, valora la informació generada arreu que sigui aplicable al territori de Catalunya, detecta els buits existents, extreu conclusions sobre la situació actual i les perspectives de futur i, finalment formula tot un seguit de propostes sobre les diferents opcions a seguir. Seguidament enumerem aquelles propostes o consideracions que tenen major capacitat d’incidència en el planejament urbanístic: Energia En l’àmbit energètic, cal emprendre mesures per tal de reduir les emissions de CO2, basades

principalment en el foment de les energies renovable.

Infraestructures i medi ambient urbà Cal desenvolupar un planejament territorial i urbanístic que freni les dinàmiques urbanes

d’extensió del model de baixa densitat i l’ocupació de sòl disponible com a embornal. Preveure el possible augment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems (com les

pluges torrencials) en el disseny de les infraestructures de comunicació. Dimensionar les xarxes de pluvials per a períodes de retorn majors i condicionar àrees

inundables com a sistemes de laminació de grans avingudes. Disposició d’infraestructures de subministrament d’aigua que en episodis extrems de manca de

recursos hídrics, permetessin donar resposta a les demandes. Caldrà avançar en la introducció de criteris climàtics en el disseny d’edificis, per tal de mantenir

el confort dels seus habitants i/o usuaris, minimitzar l’ús de tecnologies de climatització artificials i millorar-ne l’eficiència energètica.

Transport És fonamental ampliar la xarxa ferroviària i millorar-ne el servei com a alternativa als altres

mitjans de transport més contaminants.

Agricultura i silvicultura Cal preveure garantir el subministrament de reg per a l’agricultura i la silvicultura davant la

previsibles disminució de la disponibilitat d’aigua, derivada de l’augment de l’evapotranspiració amb les temperatures i la possible reducció de les pluges.

A llarg termini, cal preveure un canvi en la distribució de la vegetació dels boscos. Les zones baixes i meridionals es podrien enriquir amb plantes de matollar, el bosc mediterrani podria pujar de cota en les zones de muntanya i els boscos de muntanya tendirien a enrarir-se.

Recursos hídrics i proveïment d’aigua S’haurà de contemplar necessàriament un escenari futur de reducció potencial de la

disponibilitat d’aigua amb iniciatives d’estalvi, control d’ús i possibles limitacions al desenvolupament territorial.

Cal una planificació adequada que tendeixi a promoure l’estalvi dels recursos hídrics locals. Preveure els possibles efectes del canvi climàtic relatius a l’augment de la freqüència de les

inundacions i la disminució del volum sedimentari disponible a les costes sorrenques.

POUM OLESA DE



3.2.5 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE BIODIVERSITAT Diverses estratègies recullen els objectius per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat a diferents escales, des de l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992), el Conveni de Rio sobre la diversitat biològica (1992), l’Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (1995), l’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998), i l’estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1999). A Catalunya existeix l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Història Natural. L’estratègia catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional però els concreta i adequa a la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les consideracions en matèria de biodiversitat en el conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic. En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua de la diversitat d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat biològica de Catalunya. L’Estratègia catalana s’estructura en 4 eixos d’actuació prioritaris: coneixements sobre la diversitat biològica; conservació; ús sostenible; i marc legal, administratiu, econòmic i social amb incidència sobre la diversitat biològica. D’aquests grans temes es desgranen 22 objectius estratègics, que a la seva vegada es concreten en 63 objectius operatius. En destaquem els objectius estratègics en els quals el planejament territorial i urbanístic sembla tenir major capacitat d’incidència en positiu o en negatiu, així com els respectius objectius operatius més rellevants:

04. Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya Completar el sistema d’àrees protegides, consolidar el seu desenvolupament, i posar en funcionament el seguiment de l’efectivitat del sistema d’àrees protegides. Incrementar significativament les iniciatives locals de protecció i de gestió d’espais naturals 06. Garantir la conservació de la diversitat dels hàbitats Conservar globalment, en el conjunt del territori, els tipus d’hàbitats presents a Catalunya 07. Garantir la continuïtat dels processos ecològics essencials i la conservació dels paisatges propis de Catalunya Invertir la tendència de pèrdues de les connexions biològiques i de fragmentació dels hàbitats en el conjunt del territori català. Invertir la tendència de pèrdua de paisatges naturals, seminaturals i tradicionals. Frenar la pèrdua de sòls i invertir la tendència a la seva degradació. 08. Assolir un model territorial sostenible, que faci compatibles el desenvolupament econòmic, la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat biològica en tots els nivells del planejament i per a totes les zones del territori. Incorporar en la planificació i ordenació del territori els objectius i normativa que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica. Incorporar en el planejament i la gestió urbanística que es deriva de la legislació urbanística catalana, els objectius, normativa i instruments que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica.

015. Assolir models de mobilitat sostenible que tinguin en compte la conservació de la biodiversitat i el paisatge, i la prevenció i correcció d’impactes en la planificació, la redacció de projectes, la construcció, el manteniment i el seguiment de les infraestructures. Planificar les infraestructures del transport incorporant la conservació de la diversitat biològica i el paisatge. Incrementar de forma significativa la longitud de carreteres amb mesures per reduir l’efecte barrera i per permeabilitzar el traçat. 016. Assolir una planificació i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els sistemes aquàtics, que incorpori els aspectes de bon ús de l’aigua, la correcció d¡impactes, la millora d’hàbitats i la conservació de la diversitat biològica. Elaborar els documents de planificació hidrològica i ordenació de les conques integrant els condicionants de la conservació de la biodiversitat. Reduir significativament els impactes generats per les infraestructures i els aprofitaments hidràulics sobre els organismes i els sistemes aquàtics. Incrementar significativament la qualitat de l’aigua superficial i dels abocaments procedents de depuració.

3.2.6 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA La connectivitat ecològica apareix com una de les diferents eines per afrontar la pèrdua de biodiversitat i per superar les seves principals cases. El document redactat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”, proposa 68 directrius elaborades seguint criteris de caire sectorial. Seguidament es recullen les directrius que poden tenir una major capacitat d’incidència en el cas d’Olesa de Montserrat: Protecció dels components del medi natural que permeten el manteniment de la comunitat

ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes. Concentració de les noves transformacions urbanístiques i els sistemes urbanístics en aquells

sectors que es demostri que tenen un menor valor ecològic, de manera que no interrompin cap connexió ecològica o corredor biològic d’àmbit municipal. Igualment s’evitaran els usos urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures viaries.

Delimitació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica i previsió de les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la situació.

Adequació dels usos admesos en els sectors de sòl no urbanitzable amb valor més connectiu per tal de que no comprometin el manteniment de la seva funció connectiva.

Disseny del sistema d’espais lliures i de carrers arbrats de manera que es tendeixi a la seva connexió i estructuració com una verdadera xarxa.

Tractament del límits urbans i integració dels principis de permeabilització i l’establiment d’itineraris paisatgístics.

Estudi de la possibilitat d’utilitzar plans especials per tal de protegir aquells sectors de sòl no urbanitzable de més valor per a la biodiversitat i d’importància per al manteniment de la connectivitat ecològica.

Establiment de mesures de gestió activa en els sòls no urbanitzables per tal d’incrementar el grau de protecció activa preventiva dels sòls amb interès connector.



On sigui necessari, dotació d’una figura especial de protecció com a connector fluvial en l’àrea de la “zona fluvial”6

Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l’estructura agrària d’interès connector i adopció de mesures necessàries per la seva protecció.

Aplicació dels “Criteris d’intervenció en espais fluvials” i les “Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen en l’espai fluvial” redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

3.2.7 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE PAISATGE El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques. A Catalunya existeix la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge que constitueix el marc normatiu i de referència sobre el qual es fonamenten les polítiques de paisatge de la Generalitat de Catalunya. Té per objecte el reconeixement, la protecció, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals, econòmics i socials, amb un mode de desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi incideixen de manera directa o indirecta. Segons s’estableix a l’article 2 de la llei catalana del paisatge, els principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge són: Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del

territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes. Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure en

un entorn culturalment significatiu. Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors

estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultura, social, patrimonial i identitària. Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del

territori i valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge. Afavorir la cooperació entre les diverses administracions públiques en l’elaboració i l’execució del

planejament i de les polítiques de paisatge. Promoure la col·laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions, l’adopció

d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge. Impulsar la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i

econòmics, especialment dels col·legis professionals, les universitat, les associacions de defensa de la natura i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.

Fomentar la formació en matèria de paisatge. Segons determina la llei del paisatge, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d’incorporar als plans territorials parcials i, si s’escau, als plans directors territorials, les directrius del paisatge derivades dels objectius de qualitat paisatgística que contenen els catàlegs del paisatge. Seran els plans territorials parcials, i si s’escau, també els plans directors territorials, els que determinaran en quins supòsits les directrius del paisatge seran d’aplicació directa, d’incorporació

6 Zona fluvial: Espai riberenc situat fora del domini públic hidràulic. Font: Agència Catalana de l’Aigua

obligatòria en la modificació i revisió del planejament urbanístic, o bé quan constituiran únicament recomanacions per al planejament urbanístic i per a altres plans o programes de naturalesa sectorial amb afecció en el paisatge. Actualment, però, el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona es troba en fase d’elaboració, i per tant, no existeixen tals directrius. Així, es recullen els principis tinguts en compte en l’elaboració del Pla territorial metropolità de Barcelona, que són els següents: Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar-lo i/o preservar-lo. Integrar el paisatge en les polítiques de planificació. Millorar el coneixement dels paisatges propis. Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges naturals.

POUM OLESA DE



3.3 Relació amb altres plans i programes D’acord amb la Llei de política territorial de 1983 (modificada per la llei 31/2002), els instruments de planejament territorial són: El Pla territorial general, que comprèn l’àmbit de Catalunya. Els plans territorials parcials, que comprenen com a mínim una comarca. Els plans directors territorials, que comprenen l’àmbit que sigui necessari.

A més d’aquests plans pròpiament territorials, en tant que comprensius de tots els elements del territori, la Llei esmentada preveu també els plans territorials sectorials, que han de tenir l’àmbit de Catalunya, però específicament destinats a ordenar un aspecte de la realitat territorial: carreteres, ferrocarrils, espais d’interès naturals, etc. Alguns d’aquests plans territorials sectorials es van realitzar amb anterioritat a l’aprovació del Pla Territorial General, els que poden tenir alguna influència sobre la present Modificació són: Plans territorials sectorials, agrupats per temàtiques Espais oberts Pla d’espais d’interès natural (Decret 328/1992, Llei 12/1985) Proposta Catalana de la Xarxa Natura 2000 (Acord GOV/112/2006) Acord GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció especial per a les aus (ZEPA) Acord GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s’amplien diverses zones de protecció especial per a les aus (ZEPA) delimitades per l’acord GOV/115/2009, de 16 de juny Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya (en elaboració) Assentaments i Risc Pla Territorial sectorial d’equipaments comercials, PTSEC (Decret 211/2001) Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT) Pla especial d’emergències per inundacions (INUNCAT) Planificació dels espais fluvials de Catalunya (PEFCAT) Programa de sòl industrial i activitats econòmiques 2001-2004 Programa d’actuació en sòl i habitatge 2000-2009 Mobilitat Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (2006) Directrius nacionals de Mobilitat (Decret 362/2006) Pla d’infraestructures ferroviàries 2003-2025 (en elaboració) Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012 Pla de ports de Catalunya (2007) Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007-2012

Vectors ambientals Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC) Pla de sanejament de Catalunya (1996) Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005, PSARU 2005 Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials 2003, PSARI 2003 Pla Hidrològica de les conques internes de Catalunya (1999) Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (en elaboració) Pla Territorial Sectorial de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya (2002) Pla de l’Energia de Catalunya (2005) Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005-2012 Programa de Gestió de Residus de la Construcció a Catalunya 2007-2012 Programa de gestió de Residus Industrials de Catalunya 2007-2012 Existeix també part de planejament sectorial, director urbanístic i director territorial que es basa en sectors concrets del territori de Catalunya, i que afecta directament a Olesa de Montserrat. És el cas dels següents plans: Espais oberts Planificació de l’Espai Fluvial de la conca de l’alt i mig Llobregat (en elaboració) Assentaments Pla territorial metropolità de Barcelona Plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques de Catalunya Infraestructures Pla Director de Mobilitat de la Regió metropolitana de Barcelona Pla Director d’infraestructures 2001-2010



3.3.1 PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE CATALUNYA A nivell de Catalunya, la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, realitzà un Programa de Planejament Territorial en el qual es defineixen un seguit de criteris per tal d’aportar una base de treball, el marc de referència, la guia per al treball i la participació de tots. Els criteris marquen una pauta, els plans recolliran les aspiracions i les sensibilitats, la societat i els governs locals l’aplicaran i la interpretaran. El Govern de la Generalitat ha definit els objectius pel que fa a la gestió del territori català i són assegurar-ne: la sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional i la cohesió social,

i que això s’ha de traduir en un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments. Els criteris definits pel Programa de Planejament Territorial són els següents:

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. El planejament territorial ha de tenir com a criteri bàsic que el desenvolupament econòmic i social no ha de comportar una pèrdua de la diversitat del territori, i és per aquest motiu que l’enteniment de la matriu biofísica ha d’ésser el referent principal, tant per al coneixement de l’àmbit objecte de planejament, com per a les accions i les mesures de desenvolupament, o conservació, que el pla proposi. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components

de l’ordenació del territori. Una de les principals aportacions que correspon fer al planejament territorial és configurar el sistema d’espais que han de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives ja sigui pel seu valor intrínsec (biodiversitat, fertilitat, etc.), per les funcions i recursos que garanteix (recàrrega d’aqüífers, protecció de riscos naturals, etc.) o per la localització territorial que els fa inadequats per al desenvolupament urbanístic. Per garantir les funcions ecològiques, productives i fins i tot paisatgístiques o de lleure, cal que el sistema d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les connectivitats necessàries. Una xarxa formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible. 3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

Els plans, des de la visió que els permet el seu àmbit, han d’identificar les unitats de paisatge i l’articulació en l’estructura territorial, així com les dinàmiques naturals, social i econòmiques que els fonamenten. Des de la comprensió dels fenòmens paisatgístics, els plans han d’establir condicions directes i indirectes per a l’evolució dels paisatges i assenyalar estratègies per al manteniment o restauració d’aquells d’especial valor. En un paisatge tan antropitzat com el de Catalunya, la consideració de

l’agricultura i les pràctiques ramaderes i forestals tradicionals, com a factors conformadors de paisatge, serà primordial, com també ho serà la reorientació, en la mesura del possible, d’aquelles formes intensives de ramaderia i agricultura que constitueixen, avui, algunes de les amenaces més importants per a la qualitat del paisatge rural.

4. Moderar el consum de sòl. Els plans territorials hauran de fomentar, directa o indirectament, la utilització eficient de les àrees urbanes i, en el seu cas, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans, de forma que la demanda de més espai per a l’habitatge i les activitats econòmiques correspongui només a aquella part que no pugui tenir cabuda en les àrees urbanes existents. 5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees

urbanes.

El planejament territorial ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, el que es refereix als nivells de renda i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants, equilibri que és compatible amb les diferències demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura econòmica dels diversos àmbits. 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

Els plans territorials han de reorientar les pautes de desenvolupament urbà del territori i propiciar el reforçament dels sistemes d’assentaments històrics a més d’establir, en funció de les seves circumstàncies, mesures per al seu creixement, reforma, renovació o conservació.

7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

El planejament territorial, a través de les propostes d’extensió de les ciutats amb millors condicions per créixer i per acollir nous habitatges, ha de contribuir a crear el marc per a una política d’actuacions d’habitatge, importants en termes quantitatius, situades a les poblacions principals i ben comunicades amb transport públic. Aquestes actuacions haurien d’anar associades, en tot cas, a previsions d’espais per a les activitats econòmiques que permetin la ubicació de llocs de treball en la proporció adequada. Els plans recomanaran, així mateix, accions concertades complementàries entre la Generalitat i els municipis en què el creixement del nombre d’habitatges hagi d’excedir considerablement de les previsions internes, per tal de realitzar les inversions públiques necessàries en equipament, transport i serveis socials que facilitin la plena integració urbana dels nous teixits residencials.

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la

implantació de polígons industrials o terciaris. Els plans territorials han de propiciar la convivència d’activitats econòmiques i l’habitatge, així com facilitar les extensions necessàries de les trames urbanes per a la ubicació de noves activitats o per al trasllat de les existents que no convisquin bé amb els altres usos. Això no obstant, han d’ésser restrictius en la implantació de polígons industrials o parcs d’activitats formalment autònoms i separats de les trames urbanes. Convindrà limitar aquestes implantacions a aquelles que tinguin un interès territorial estratègic i suficient dimensió per justificar el seu desenvolupament com un teixit singular o autònom amb servei de transport públic.

POUM OLESA DE



En tot cas, convindrà promoure les modificacions necessàries del marc legal de l’Administració local perquè els avantatges i els inconvenients d’aquestes implantacions tinguin un repartiment adequat entre tots els municipis de l’àmbit territorial d’influència de la nova àrea d’activitats econòmiques. 9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

Tot i les dificultats de distingir normativament entre residència principal i segona residència, i les limitacions del planejament territorial per a tractar en profunditat un problema com aquest, amb aspectes econòmics i socials complexos, els plans hauran de tractar territorialment el fenomen de la implantació residencial de lleure. En concret, hauran d’evitar l’ocupació de les àrees paisatgísticament valuoses i orientar la demanda cap a la reutilització dels nuclis en procés de despoblament o facilitar, en el cas que el jardí privat sigui l’element clau de la demanda, la construcció de segona residència en àrees d’extensió de nuclis urbans situats en paratges on no es produeixin afectacions significatives del paisatge.

10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.

El planejament territorial ha d’establir pautes clares per tal que els desenvolupaments urbanístics per extensió es produeixin segons lògiques de continuïtat de les trames urbanes existents i tinguin unes densitats que facilitin un aprofitament raonable del sòl que s’urbanitza, en tot cas, sense perjudici de la necessària integració formal a les condicions topogràfiques i al paisatge. Pel que fa a les implantacions aïllades de serveis, equipaments o activitats que tenen lògiques de no integració a les trames urbanes, els plans territorials aportaran criteris de protecció de determinades àrees de sòl i, en general, de restricció de les autoritzacions només a aquelles que tenen un valor estratègic o que responen a una demanda real que no es pot satisfer d’altres maneres, i distingir-les clarament d’aquelles altres que pretenen, de fet, crear una nova demanda de consum. En aquella part del territori de Catalunya on encara es manté una relació clara entre la ciutat i el seu entorn rural caldria que aquesta es conservés. Les ciutats haurien de créixer mantenint una forma definida i compacta que preservi la imatge de l’entorn, i evitar, així, les formes d’ocupació que han banalitzat el paisatge perifèric de les àrees metropolitanes. 11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.

El planejament ha de tenir com a objectiu avançar cap a una estructura nodal del territori, en el sentit que la vertebració urbana recaigui fonamentalment en les ciutats d’una certa importància.

12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. Sens perjudici que en algunes àrees d’activitat no sigui aconsellable la presència d’habitatges, en general els plans haurien d’afavorir els teixits mixtos on coexisteixin els usos residencials amb les activitats econòmiques més intensives en llocs de treball. És bo que això tingui lloc tant en els nous teixits d’extensió com en els que són conseqüència de remodelacions i reformes interiors. A escala territorial, la distribució de les activitats i els habitatges ha de buscar l’equilibri més gran possible entre els causants de viatges (llocs de treball, places escolars, comerç, activitats lúdiques...) i la població resident, per tal de facilitar l’autocontenció de les àrees urbanes i la disminució de les distàncies dels desplaçaments.

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.

La configuració compacta i relativament densa, que ja és defensable en terme de minimitzar el consum de sòl, es justifica també pel fet d’augmentar les oportunitats de desplaçaments a peu i en transport públic, en especial el ferroviari, la dotació del qual demana una massa crítica suficient per a una explotació amb costos raonables. Per tant, el planejament territorial, mitjançant l’adopció d’un model nodal de certa potència, afavorirà la creació de línies i infraestructures eficients de transport públic a les quals ha d’adoptar directrius i reserves per al seu traçat i construcció. 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els

desenvolupaments urbans.

A les partes de Catalunya on els fenòmens de tipus metropolità han portat a situacions de clara insuficiència viària, tant pel que fa a la demanda de trànsit com pel que fa a la falta d’eixos ordenadors dels nous sistemes urbans, el planejament del territori ha de posar especial atenció en aquella vialitat que, per capacitat i traçat, ha de constituir un factor estructurant bàsic de les extensions urbanes i els aglomerats supramunicipals dels darrers decennis. A la part del territori de Catalunya, encara majoritària en extensió, on les carreteres connecten àrees urbanes separades i formalment identificables, caldrà evitar, en la mesura del possible, que les noves vies contribueixin a augmentar les tensions d’ocupació del sòl dels espais no urbanitzats. El traçat i el disseny d’aquestes vies, així com els de qualsevol variant de vies urbanes que implica inevitablement sòl rural de l’entorn, no haurien de perdre de vista aquesta exigència.

15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees

mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial.

Els plans territorials incorporaran les previsions d’espais de les infraestructures de transport derivades de les estratègies de desenvolupament de Catalunya, en especial en matèria aeroportuària i ferroviària de gran velocitat, i tractaran de compatibilitzar les seves necessitats de localització, de sòl i d’accessos amb l’adequació més gran possible a les condicions derivades de la matriu biofísica del territori. Pel que fa al transport de mercaderies, el planejament territorial ha de tenir present en les previsions el desitjable canvi modal al ferrocarril. En tot cas, en els criteris de traçat de les noves vies per on es prevegi que circularà el transit pesant, s’haurà d’acordar la protecció dels paisatges i ambients de més interès amb els objectius de minimització del temps de desplaçament.



3.3.2 PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural. Modificat per Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Objecte del Pla La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, crea i regula la figura del Pla d’espais d’interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals cal assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. En el marc del Pla d'espais d'interès natural (en endavant PEIN o Pla) es potenciaran, congruentment amb les finalitats de conservació expressades al punt anterior, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants dels municipis que hi són inclosos, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les seves condicions actuals i de forma compatible amb la protecció dels espais inclosos al Pla. Règim urbanístic Als espais delimitats pel Pla s’aplica d’una manera preventiva el règim del sòl fixat pels articles 127 i 128.1 del text refós del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol. Els espais inclosos en el Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d’espais lliures, zones verdes o similars, en cap cas no podran ser objecte d’usos o transformacions que no siguin congruents amb la seva naturalesa d’espai natural. Els plans urbanístics l’àmbit d’ordenació dels quals afecti espais inclosos en el Pla hauran d’incorporar les seves determinacions i justificar degudament el compliment de les condicions a què fa referència aquest article, que s’estimen mínimes. El PEIN i altres figures de protecció D’acord amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, la declaració d’espai natural de protecció especial (ENPE) implica la seva inclusió automàtica en el Pla d’espais d’interès natural. És a dir, el PEIN inclou els parcs nacionals, els parcs naturals, els paratges naturals d’interès nacional i les reserves naturals (que poden ser parcials o integrals).

3.3.3 PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA En data 20 d’abril de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), les determinacions del qual es tindran en compte en la zonificació establerta per la formulació del POUM. L’àmbit del PTMB correspon a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Per tant, afecta al municipi d’Olesa de Montserrat. OBJECTIUS AMBIENTALS PRIORITARIS DEL PTMB El Pla Territorial Metropolità de Barcelona determina quins són els objectius ambientals prioritaris en l’àmbit metropolità, aquells que el seu acompliment significa una millora més rellevant de l’estat ambiental del conjunt i que faciliten l’assoliment de la resta d’objectiu. A continuació es detalla la prioritat entre quatre grans grups d’objectius ambientals definitius per a l’àmbit metropolità a partir dels aspectes que s’han considerat claus en la diagnosis, aquelles dinàmiques que han caracteritzat l’àmbit metropolità en els darrers anys i que n’han determinat les principals problemàtiques ambientals. Garantir una accessibilitat i mobilitat sostenibles El sistema de mobilitat és el factor més determinant en el consum energètic i la generació de contaminació atmosfèrica de la Regió, a més de generar impactes sobre el sistema d’espais oberts en termes de fragmentació ecològica. La configuració del sistema de mobilitat té conseqüències a nivell territorial, ambiental i humà, ja que condiciona el consum de sòl, l’estructura energètica del país, la salut de les persones, la qualitat de vida, la connectivitat ecològica i la contribució al canvi climàtic. En l’horitzó temporal del PTMB és sobre el sistema de mobilitat sobre el qual es pot aconseguir una incidència més directa i significativa. Els canvis en aquest sistema es poden condicionar positivament en la concreció del model territorial que el PTMB estableix. Racionalitzar el model d’ocupació del sòl Aquest és un segons objectiu ambiental prioritari que cal assolir en l’àmbit metropolità. El model d’ocupació que ha seguit la Regió metropolitana fins el moment ha condicionat la conservació dels espais oberts agraris i naturals, la tipologia de desplaçaments de persones i mercaderies i, fins i tot, la racionalització i eficiència en la utilització dels recursos. De l’any 1977 al 2000 la Regió ha passat de 56.000 ha de sòl transformat a 77.000 ha. A diferència d’àmbit com l’Alt Pirineu on la prioritat és la gestió dels espais naturals o la Plana de Lleida on els esforços es centren en la comptabilització de l’activitat agrària i la conservació del patrimoni natural, en l’àmbit metropolità, l’ocupació del sòl es presenta com el factor determinant en la preservació de la biodiversitat i la funcionalitat dels espais oberts.

POUM OLESA DE



Millorar l’eficiència dels fluxos ambientals i energètics El metabolisme de la Regió metropolitana de Barcelona genera impactes més enllà de les seves fronteres i té una incidència rellevant en la qualitat ambiental del medi que ens rodeja. La qualitat de l’aire, dels cursos fluvials, de l’aigua d’abastament i, fins i tot, dels espais naturals està determinada per les externalitats del metabolisme metropolità en forma de residus, contaminació atmosfèric, etc. Preservar els valors naturals i culturals Tot i que és un dels objectius finalistes prioritaris del planejament territorial, tal i com queda vist en la diagnosi de l’ISA del PTMB, en l’àmbit metropolità, un cop determinats els espais de protecció especial que contenen una major biodiversitat i quantitat de valors culturals, agraris i paisatgístics, aquest repte està altament condicionat pel model d’ocupació del sòl, l’establiment d’infraestructures i el metabolisme dels assentaments urbans. Els grans espais protegits de la Regió es troben a les serralades, on la pressió del desenvolupament urbanístic és menor, mentre que la resta d’espais d’interès, on la preservació de la biodiversitat es veu més compromesa, estan situats a la plana, i la seva conservació depèn d’una bona planificació dels desenvolupaments urbans i de la permeabilitat i integració paisatgística de les infraestructures del transport. Així doncs, tot i ser un dels 4 blocs d’objectius ambientals holístics plantejats, esdevé un indicador finalista del grau de compliment dels 3 blocs anteriors, als quals és necessari que doti pautes suficients per garantir la preservació dels valors naturals i la funcionalitat global del sistema.

PROPOSTA DEL PTMB PEL QUE FA AL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Figura 25. Sistema urbà, planejament i sistema d'espais oberts. Abril 2010

Font: PTMB

Els espais amb protecció jurídica supramunicipal identificats pel PTMB engloben més territori que els espais PEIN i Xarxa Natura 2000 identificats pel DMAH. L’àmbit inclou les urbanitzacions de torrent de Reganer, Mas de les Aigües i Casa Blanca. El PTMB identifica l’àmbit corresponent a una proposta d’ampliació del PEIN no aprovada definitivament des de l’any 2007.



PROPOSTA DEL PTMB PEL QUE FA A LA CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

Figura 26. Connectivitat ecològica. Abril 2010

Font: PTMB

El municipi d’Olesa de Montserrat presenta una àrea crítica localitzada al sud-est del terme municipal la qual es superposa amb el riu Llobregat, aquest està identificat com a riu d’interès connector. A més, la meitat est del municipi es cataloga com a grans àrees nucli, i la meitat oest, no urbanitzada es considera matriu d’interès per a la connectivitat ecològica.

PROPOSTA DEL PTMB PEL QUE FA A LES ESTRATÈGIES URBANES

Figura 27. Estratègies urbanes. Abril 2010

Font: PTMB El PTMB preveu pel nucli urbà d’Olesa de Montserrat un creixement moderat.

POUM OLESA DE



PROPOSTA DEL PTMB PEL QUE FA A LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I LA XARXA VIÀRIA

Figura 28. Infraestructures viàries. Actuacions. Abril 2010

Font: PTMB

3.3.4 PDU ARE BAIX LLOBREGAT El Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Baix Llobregat integren l’àrea anomenada com a “Sectors 1 i 8 d’Olesa de Montserrat”, determinada en l’avanç de pla de maig de 2008. Els condicionants establerts per l’esmentada Àrea Residencial Estratègica són els que s’especifiquen a continuació: Situació És una ARE que culmina l’extensió residencial del nucli urbà, limita a ponent i a nord amb el casc urbà residencial d’eixample, al sud i a l’est amb zones industrials i amb el traçat ferroviari. Una variant de la C-55 en connexió amb la BV-1201 constituirà el límit sud. L’Ajuntament vol un polígon discontinu que incorpori l’actual camp de futbol, i alhora, vol ampliar el sector a l’altra banda del ferrocarril. L’ARE proposa una densitat de 58 habitatges/ha, que aplicada a la superfície de l’àmbit, 14,51 ha genera 848 habitatges nous. Sensibilitat ambiental i ordenació L’informe ambiental determina que el desenvolupament de l’ARE es valora globalment com assumible, però que caldrà tenir en compte un seguit de condicionants ambientals a continuació es fa un resum de les prescripcions i de les solucions incloses per l’ordenació: Caldrà mantenir la funcionalitat de la riera de Canyamassos com a potencial eix de connexió

biològica del territori entre els espais forestals muntanyosos del turó de Canyamassos i la plana fluvial del riu Llobregat. Per això, caldrà considerar aquest torrent i els seus marges en la configuració final de la xarxa d’espais lliures de l’ARE. L’ordenació estableix el sistema hidràulic ajustat a l’àrea inundable en avingudes ordinàries (10 anys). A més les zones que estan a tocar amb la ona hidràulica no són edificables, en concret es preveu un camp de futbol i una franja de zona verda que separa la zona hidràulica de zones residencials o d’altres equipaments. Es preveu el projecte d’urbanització de zones verdes inclogui la neteja i tractament paisatgístic de la zona hidràulica.

Es detecta un potencial impacte paisatgístic generat per les activitats industrials situades en el

perímetre exterior del sector, principalment en els seus límits est i sud. L’ordenació preveu una zona verda lineal d’uns 20 metres d’amplada en els punts més estrets que s’urbanitzarà que es desenvolupa paral·lelament a la reserva de la carretera C-55 i a la via fèrria. El corresponent projecte d’urbanització preveurà una topografia artificial consistent en un promontori lineal d’uns 3 metres d’alçada que generi una barrera acústica i visual al davant



d’aquestes dues infraestructures. Aquest promotori s’arbrarà amb espècies arbores perennes i amb espècies arbustives de mitja alçada per tal de completar la barrera amb elements naturals.

Es detecta un risc potencial d’existència de sòls contaminants en el perímetre del sector, que

caldrà avaluar a partir d’un estudi de major detall de les activitats industrials presents. També caldrà tenir en compte un risc potencial que l’àmbit objecte d’estudi podria quedar situat en un radi inferior als 1.780 m d’establiments industrials afectats per la legislació vigent en matèria d’accidents greus (Directiva SEVESO). A tal efecte, caldrà dur a terme un estudi detallat de les activitats industrials desenvolupades a l’entorn dels Sectors 1 i 8, amb l’objectiu de determinar la seva possible consideració com a activitats de risc. Aquests aspectes no influeixen en els criteris d’ordenació, pel que no es dóna resposta als mateixos en la normativa de l’ARE, si bé s’haurà de realitzar la prospecció necessària prèviament en la fase del moviment de terres de la urbanització del sector.

Caldrà dur a terme un estudi de mobilitat generada, per tal d’identificar possibles problemes deguts a la mobilitat generada en el propi secor sobre el nivell de saturació de la xarxa viària local. En l’estudi de mobilitat que acompanya el document es demostra que l’actuació beneficia en general les xarxes rodades, de bicicletes, de vianants i d’aparcaments d’Olesa de Montserrat.

Així mateix, caldrà analitzar el possible impacte acústic derivat de la proximitat de la línia dels

FGC de Barcelona a Manresa, la qual discorre pel límit sud del sector objecte d’estudi. La línia fèrria es flanqueja per una franja verda de 20 metres d’ample per tal d’establir la barrera sònica de caràcter vegetal o bé mitjançant la creació de topografia artificial.

Anàlisi dels riscos D’acord amb l’informe preliminar de riscos geològics de l’ARE Sectors 1 i 8 d’Olesa de Montserrat, redactat per l’Institut Geològic de Catalunya no s’han detectat en l’àmbit de l’ARE riscos de moviments de vessants, esfondraments, cons de dejecció o processos erosius. En quant al risc d’inundabilitat, s’han analitzat les dues rieres que travessen l’àmbit. La riera de Canyamassos delimita el sector per llevant. L’ordenació del sector haurà de contemplar els resultats de l’estudi establint la franja de protecció necessària lliure de tota intervenció urbanística. La riera de Can Carreras travessa tota la població, canalitzada en una estructura de 3 x 3 metres. El petit tram que travessa el sector constitueix una fondalada entre el soterrament de la població i el pas sota la carretera C-55, pas que s’haurà d’ampliar en el moment que es realitzi la variant d’aquesta última. La riera no presenta problemes d’inundabilitat, però contràriament al que seria habitual, és aconsellable la continuació de la canalització, per evitar riscos de caigudes o despreniments. Sistema viari L’ordenació proposada es basa en establir una coexistència entre les tres xarxes locals de mobilitat: vianants, bicicletes i vehicles motoritzats.

Els elements que conformaran la xarxa rodada bàsica són: El vial sud (carrer Nuadores), que uneix el futur enllaç est de la variant de la C-55 amb l’actual enllaç sud d’Olesa amb la C-55. Actuarà com a col·lector general que enllaça el sector amb l’exterior. Els carrers “camí de Vilapou” i “camí de Cal Isard”, que enllacen la rotonda d’accés de la BV-1201, amb el vial sud descrit en el punt anterior, i actuen com a vies col·lectores de la resta de carrers de l’eixample. Els recorreguts de vianants considerats per la definició del projecte són: El carrer Barcelona, que uneix l’estació de ferrocarril, la rambla i el parc de l’estatut. Es planteja

potenciar aquest eix com a element de prioritat de vianants col·locant els equipaments i places del nou sector entorn al mateix. Donada la impossibilitat de prescindir d’aquest carrer per a la vialitat rodada, es proposa minimitzar aquesta funció ampliant al màxim una de les voreres.

El camí de Vilapou continuant pel carrer Calvari enllaça en sentit nord-sud el centre de la ciutat

amb les zones de producció. Es proposa potenciar aquest carrer generant unes voreres amples (3,5 metres) que potenciïn l’activitat comercial i facilitin la creació de recorreguts de vianants.

El cinturó d’espais verds que rodegen el sector completaran aquesta xarxa de vianants generant

una xarxa suficient per a l’esbarjo i els recorreguts diaris. La xarxa de bicicletes es planteja d’acord amb la llei de la Mobilitat, permetent l’enllaç entre els principals equipaments i l’accés a les àrees de treball. En principi, es planteja fer-lo similar als principals eixos de vianants: Els carrils bici que han de resoldre el recorregut est-oest de l’eixample, es plantegen utilitzant el

carrer Barcelona, circulant paral·lelament als cotxes, pels que es preveu un carril en un únic sentit.

El carril bici de relació nord-sud, es situa al carrer Vilapou que disposarà d’amplada suficient per

resoldre les dues direccions de bicicletes, compartint calçada amb una única direcció de cotxes. Finalment, el carrer Nuadores (vial sud), també incorporarà una doble direcció de carril bici que

permetrà l’accés a les futures àrees de serveis del sud de la via fèrria. Per tal de resoldre el dèficit d’aparcaments de l’eixample sense recórrer a grans espais morts d’aparcament es proposa situar diverses bosses d’aparcament en bateria recolzant-se fonamentalment en els carrers de menor circulació. Sistema d’espais verds públics Els espais verds projectats segueixen dues tipologies ben diferenciades que atenen a criteris de disseny i d’ús igualment diferenciades: places urbanes i parcs lineals. Es proposa una plaça de 50 x 50 metres aproximadament recolzada per dues bandes en

l’edificació per tal d’afavorir l’aparició d’espais comercials (que en aquest cas serà obligatòria). La plaça es situa junt al carrer Barcelona, i confrontant als centres.

POUM OLESA DE



Es proposen dos parcs lineals. Un acompanyant a la riera de Canyamassos que complementa el sistema hidràulic, protegint el seu entorn i facilitant la creació d’un recorregut que permeti accedir a la riba del Llobregat. L’altre com a franja de protecció visual i acústica al nord dels eixos viaris del sud del sector.

Amb aquests dos parcs lineals i la plaça es garanteix la presència d’una zona verda a menys de 150 metres de cada habitatge nou. En total es reserva una superfície per a zones verdes de 22.605 m2 el que suposa el 15,15% del sector i 23,79 m2 per cada 100 m2 de sostre d’habitatges. A aquesta superfície es suma la del sistema hidràulic amb 6.285 m2 més. Sistema d’equipaments En quant als equipaments es preveuen tres espais reservats per a la construcció d’equipaments públics: Centre docent: es preveu una parcel·la de 7.380 m2 apta per albergar un CEIP de dues línies.

La població aportada pel sector genera la necessitat d’una línia d’ensenyament primari, el que implica un superàvit per a la població. Aquest centre es situa al bell mig del sector i recolzant-se en l’eix proposat del carrer Barcelona, per tal de minimitzar al màxim la mobilitat obligada dels nens i dels pares que els acompanyen.

Camp de futbol: aquest és un dèficit històric de la població que es pretén resoldre amb

l’execució de l’ARE, ja que les necessitats reals per als 2.000 habitants que es podrien generar són molt inferiors. El camp es situa a l’extrem est de l’actuació evitant l’efecte barrera a l’interior de la població i reforçant la separació amb les zones industrials. És fàcilment accessible des de l’exterior de la població a nivell rodat, i s’han situat en l’extrem del carrer Barcelona, facilitant l’accés de vianants o bicicletes des de l’interior de la població.

Socio-cultural o assitencial: es proposa una reserva de 3.123 m2 de parcel·la per a cobrir

possibles dèficits municipals en la resta d’equipaments. Aquest es situa en l’accés al parc de la riera de Canyamassos.

En total s’ha previst una reserva de 19.016 m2 el que suposa el 12,75% del sector i 20,01 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial generat en el sector.

Figura 29. Planta de l'ARE d'Olesa de Montserrat

Font: DPTOP



3.3.5 PDU LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA El Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de la Línia Orbital Ferroviària va ser aprovat definitivament el 8 de gener de 2010 i publicat al DOGC núm. 5613, de 22 d’abril de 2010. La Línia Orbital Ferroviària és una de les principals actuacions en matèria ferroviària inclosa en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) i en el Pla director d’infraestructures de transport públic col·lectiu 2001-2010 de la regió metropolitana de Barcelona. La Línia Orbital Ferroviària té com a objectiu donar un servei ferroviari de Rodalies que connecti les ciutats de la segona corona metropolitana, des de Mataró fins a Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès, sense passar per Barcelona. La línia orbital trencarà la radialitat de la xarxa, apostant per la transversalitat, amb una visió descentralitzada, potenciant les comunicacions amb transport públic entre corredors amb una demanada de mobilitat important, sense haver de passar per la capital necessàriament. La Línia Orbital Ferroviària, tot i ser concebuda d’una manera global, per tal de desenvolupar-la s’ha dividit en els trams següents: Vilanova i la Geltrú – Vilafranca del Penedès, per Sant Pere de Ribes i Canyelles. Martorell – Terrassa per Abrera (aquest tram 2 és el que afecta a Olesa de Montserrat, la línia

transcorrerà uns centenars de metres pròxima al riu Llobregat i a la zona coneguda com La Central).

Sabadell – Granollers, per Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Montmeló.

Granollers – Mataró, per la Roca del Vallès i Argentona. El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal gestionada per ADIF: Vilafranca del Penedès – Martorell per la Granada, Lavern – Subirats, Sant Sadurní d’Anoia i

Gelida, actualment emprat per part sud de la línia C-4 i per trens de mercaderies. Terrassa – Sabadell, actualment emprat per la part nord de la línia C-4 de Rodalies Renfe i

també, minoritàriament, per trens de mercaderies. Mollet – Parets, actualment emprat per la part nord de la Línia C-3 de Rodalies de Renfe.

Les previsions apunten que el 2026 la nova línea donarà servei a 96.000 viatgers diaris, de manera que es comptabilitzaran 26,9 milions de passatgers l’any, dels quals el 30% s’hauran captat del vehicle privat.

3.3.6 PROJECTE MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT La Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va redactar el 2003, fruit d’un conveni signat l’any 2001 entre aquesta entitat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona, el “Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat”, el qual inclou actuacions (que avui en dia encara no s’han dut a terme) incloses en el terme municipal d’Olesa de Montserrat. El projecte pretén recollir les intervencions necessàries a efectua en el conjunt dels marges i sistema fluvial del Llobregat per recobrar-lo com a espai natural i recuperar-lo com a àmbit d’oci dels ciutadans; aquest objectiu es concreta en delimitar l’espai fluvial i proposar un marc projectes en l’espai fluvial de diversa dimensió i caràcter. L’àmbit concret que afecta al terme municipal d’Olesa de Montserrat, es troba al tram 2 del projecte marc, el de “La Cubeta d’Abrera (I)”. Pel que fa a la recuperació des de la llera, a Olesa es comptabilitza una extensió de 26,95 ha de llera i 27,75 ha de marges amb aquesta necessitat.

Figura 30. Projecte marc de recuperació del riu Llobregat en l'àmbit d'Olesa de Montserrat

POUM OLESA DE



D’unitats d’interès se n’identifiquen tres: La Puda (1 ha)

o Àrea d’accessibilitat o Edifici balneari de La Puda o Antiga fàbrica de filatures o Antiga passera / mirador proposat o Pas de La Puda proposat o Connexió marges o Inici camí de Salmorres – Can Tobella. C-55 o Inici carretera C-55 / Colònia Sedó o Horts marginals marge dret de La Puda

Colònia Sedó / Les Illes (23,30 ha)

o Àrea d’accessibilitat o Colònia Industrial Sedó o Recuperació Antic Pas Proposat o Connexió Les Illes i GR-6. Variant proposada o Marge dret llera- Carretera Colònia Sedó o Agrícola de Les Illes o Talussos Les Illes / C-55 o Pou de Glas i Mas de Les Illes

Canal Industrial d’Olesa (6,47 ha)

o Àrea accessibilitat equipada o Àrea de lleure Morral del Molí o Morral del Molí. Equipament fluvial proposat o Resclosa i Canal industrial d’Olesa o Agrícola de la Font de la Teula o Passera antic pont FGC Barcelona - Manresa

En la mateixa línia de treball es detecten una sèrie de sectors complementaris, que en el cas d’Olesa són La Fou, el Canal del Molí i els espais intersticials entre la línia de FGC i la C-55.

3.3.7 PLANS I PROGRAMES A NIVELL SUPRAMUNICIPAL I LOCAL Agenda 21 Supramunicipal d’Olesa de Montserrat La Diputació de Barcelona va encarregar a la consultoria Taller d’Enginyeria Ambiental, la redacció de l’Agenda 21 d’Olesa de Montserrat l’any 2000. Amb l’elaboració d’aquesta auditoria es pretenia obtenir una diagnosi de la salut ambiental d’Olesa de Montserrat, om a punt de partida per identificar els problemes del municipi i proposar les accions concretes necessàries per tal de corregir aquests problemes. El Pla d’Acció dissenyat comprèn per sobre d’enfocaments sectorials, les actuacions prioritzades necessàries per tal que el municipi assoleixi un desenvolupament local compatible amb l’ús sostenible dels recursos. També s’identifiquen les vies de finançament i els mecanismes indicadors per avaluar en el futur la viabilitat de les accions. En aquest sentit, el desenvolupament social i econòmic d’Olesa hauria d’executar-se en termes d’un ús adequat dels sistemes socials i naturals, sense malmetre’ls, per tal d’obtenir una bona qualitat de vida per als olesans i per a generacions futures. El Pla d’Acció estableix les bases per a l’elaboració de l’Agenda Local 21 d’Olesa, ja immersa en el procés vers la sostenibilitat des de l’any 1997 en què es va signar la carta d’Aalborg i es va adherir a la Xarxa de Ciutats i Pobles vers la Sostenibilitat. L’auditoria incorpora un Pla de Participació Ciutadana que es desenvolupa paral·lelament a la mateixa i que té com a objectiu final l’obtenció del Pla d’Acció per a Olesa consensuat plenament amb les entitats locals. Estudi de mobilitat d’Olesa de Montserrat i Pla de Mobilitat Urbana Veure capítol de mobilitat. Mapa de soroll d’Olesa de Montserrat Veure capítol contaminació acústica.



3.4 Conclusions, objectius i criteris ambientals del POUM Els objectius i criteris ambientals del planejament urbanístic es basen en un estudi encomanat per l’aleshores Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya al Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya7. Es detallen una sèrie de pautes que han d’orientar la formació i la reestructuració de models urbans i dels d’utilització del territori en general. Esquemàticament, pot afirmar-se que un model territorial tendirà cap a la sostenibilitat en la mesura que sigui energèticament eficient; permeti l’estalvi i l’ús sostenible dels diversos recursos naturals (entre ells el sòl); minimitzi la producció de totes les formes de contaminació i les assimili; conservi la diversitat biològica; i garanteixi la qualitat de vida de la població. A partir d’aquests principis poden definir-se unes pautes generals que poden ser considerades com els elements fonamentals que han d’orientar la planificació dels models d’ocupació del sòl, des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental:

1. Compactació dels assentaments urbans. Els models urbans expansius, dispersos o difusos impliquen un consum elevat de recursos naturals amb una destrucció més gran de sòls rurals i d’hàbitats naturals, un malbaratament energètic i, conseqüentment, uns nivells més alts de contaminació. Cal centrar el desenvolupament urbà en les ciutats existents, prioritzant el reciclatge d’àrees interiors sobre l’extensió, sens perjudici quan resulti necessari de l’ocupació prudent d’espais intersticials o perifèrics. 2. Optimització dels teixits urbans existents. Cal, doncs, posar l’èmfasi de la gestió urbana, la revitalització dels barris antics, la recuperació de zones degradades i la renovació d’àrees obsoletes. 3. Adopció de densitats raonablement altes. Les tipologies urbanes de baixes densitats edificatòries impliquen més consum de recursos, costos de manteniment molt més elevats i no afavoreixen la cohesió social. Cal adoptar densitats raonablement elevades que, sense caure en la congestió, permetin tipologies urbanes més eficients i fomentin una riquesa i diversitat més grans en les relacions socials i econòmiques. 4. Assignació flexible i mixta dels usos del sòl. L’optimització funcional de la ciutat requereix evitar una excessiva especialització de les seves parts. Una coexistència en l’espai urbà dels diversos usos que resultin compatibles permet millorar el seu funcionament, evitar l’ocupació innecessària de més sòls per acollir els nous usos i redueix les necessitats de mobilitat obligada.

7 Roca, J & Carceller, X. Capítol 2. Elements fonamentals d’un model territorial sostenible. Estudi de criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic. Abril 2003. Centre de Política de Sòl i Valoracions.

5. Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl. La mobilitat sostenible és a Europa un dels grans reptes en els plantejaments sostenibilistes. El transport motoritzat és la principal font de l’efecte hivernacle i un gran consumidor de recursos energètics fòssils. Els models urbans expansius, difusos i/o de baixes densitats i les distribucions rígides dels usos del sòl en els teixits urbans comporten més necessitats de desplaçaments i obliguen sovint a l’adopció d’alternatives individuals. Cal, per tant, una planificació integrada dels usos del sòl i dels transport que cerqui minimitzar la mobilitat obligada, el que condueix també a models urbans compactes, densos, policèntrics i amb mixtura d’usos, en els que és possible prioritzar el transport públic i altres alternatives al transport motoritzat com els itineraris per a vianants i bicicletes. Paral·lelament, caldrà situar els usos que requereixin més desplaçaments en indrets altament accessibles pels mitjans públics. 6. Estalvi, ús eficient i reciclatge del sòl i altres recursos naturals. Òbviament aquests models són els que comporten un menor consum de sòl i un estalvi més gran d’altres recursos naturals. D’altra banda, cal també atendre a la possibilitat de reciclatge dels recursos consumits o no utilitzats (reutilització d’aigües residuals i de pluja, cogeneració, etc.) i impulsar la implantació d’energies netes. Pel que es refereix a l’aigua és important protegir els espais vitals per a la recàrrega dels aqüífers i integrar el màxim la planificació hidrològica amb la dels usos del sòl. 7. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació. Un model d’ocupació d’aquestes característiques és el més adequat per prevenir i corregir la contaminació. En qualsevol cas, la reducció dels diversos tipus de contaminació (de les aigües, de l’ambienta atmosfèric – substàncies, acústica, lumínica, electromagnètica), dels sòls, etc.) ha de ser un dels elements a considerar en la planificació del territori. 8. Prevenció de riscs naturals i tecnològics. Cal considerar adequadament les àrees de riscs en l’assignació dels usos del sòl: zones inundables, inestables, amb risc d’incendi, etc., i també regular de forma acurada la implantació d’activitats de risc. 9. Permeabilització i desfragmentació del territori. És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de fragmentació dels teixits i paisatges rurals. 10. Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en general. La conservació de la diversitat biològica és un dels requisits de la sostenibilitat. És important garantir la conservació en xarxes d’espais protegits, de mostres suficients i ecològicament viable de la diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies i dels àmbits de connexió necessaris per a la dispersió de les espècies. Igualment és important introduir el concepte de biodiversitat en la planificació i el tractament dels espais lliures urbans. Cal també protegir altres elements del patrimoni natural com els elements d’interès geològic, paisatgístic, etc.

POUM OLESA DE



11. Manteniment millora de la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients rurals i urbans.

Cal fixar uns objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el territori i protegir les mostres i els elements més excepcionals i els que donen identitat al territori. 12. Foment de la construcció sostenible. És important introduir la sostenibilitat en la construcció pública i privada amb l’adopció de projectes de baix impacte ambiental, la utilització de material d’escàs impacte ambiental en la seva producció, reciclats o reciclables, la utilització de solucions constructives adequades, la introducció d’energies renovables, etc. En general, es tracta de minimitzar l’impacte ambiental en el conjunt del cicle de vida dels materials. 13. Reducció i valorització dels residus. Cal preveure en els edificis i en els espais urbans, espais adequats, per a les operacions i instal·lacions de recollida selectiva, valorització, etc. 14. Cohesió social i millora de les condicions de vida de les poblacions rurals i urbanes. La configuració dels models urbans, la previsió d’infraestructures i d’equipaments i espais lliures, el tractament dels espais públics, etc. Han d’anar adreçats a garantir uns nivells suficients de qualitat de vida en els ambients urbans i rurals, i a fomentar la cohesió tot evitant la segregació social en els teixits urbans i propiciant la integració i les relacions i activitats col·lectives.

A partir dels objectius ambientals fixats en l’àmbit europeu, estatal, català i local descrits anteriorment, així com en els corresponents plans i programes de rang superior i tenint en compte els condicionants ambientals propis de l’àmbit objecte de la Modificació, s’han establert els objectius ambientals específics que hauran de regir el procés del POUM.

Taula 44. Objectius de protecció ambiental pel POUM adoptats degudament jerarquitzats ASPECTE

AMBIENTAL OBJECTIUS AMBIENTALS GENÈRICS OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFIC ORDRE JERÀRQUIC

MODEL D’OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL

MINIMITZAR EL CONSUM DEL SÒL I RACIONALITZAR-NE L’ÚS, D’ACORD AMB UN MODEL URBANÍSTIC GLOBALMENT EFICIENT

Contenir el creixement del nucli atenent a la difícil estructura de la matriu natural

1

Evitar l’ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos

2

Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat, bo i mantenir-ne o, si és el cas, recuperar-ne l’estructuració orgànica

7

CICLE DE L’AIGUA

COMPATIBILITZAR EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DEL POUM AMB EL CICLE NATURAL DE L’AIGUA, GARANTINT-NE LA DISPONIBILITAT RACIONALITZAR L’ÚS D’AQUEST RECURS EN EL MARC D’UN MODEL URBANÍSTIC GLOBALMENT EFICIENT

Prevenir els riscos hidrològics 3 Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua 8

Preservar i millorar la qualitat de l’aigua 9

ECOEFICIÈNCIA MINIMITZAR ELS EFECTES DEL PLANEJAMENT SOBRE LA QUALITAT DE L’AIRE I EL CANVI CLIMÀTIC

Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic

12

AMBIENT ATMOSFÈRIC

PREVENIR I CORREGIR LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, LUMÍNICA I ELECTROMAGNÈTICA

Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica 13

GESTIÓ DE RESIDUS I MATERIALS

RESIDUS: FOMENTAR EL RECICLATGE I LA REUTILITZACIÓ DELS RESIDUS URBANS I FACILITAR LA DISPONIBILITAT D’INSTAL·LACIONS ADEQUADES PER AL SEU TRACTAMENT

Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus

10

MATERIALS: MINIMITZAR L’IMPACTE DE LA CONSTRUCCIÓ SOBRE EL CICLE DELS MATERIALS I EL MEDI AMBIENT EN GENERAL

Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge

11



ASPECTE

AMBIENTAL OBJECTIUS AMBIENTALS GENÈRICS OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFIC ORDRE JERÀRQUIC

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

CONSERVAR LA BIODIVERSITAT TERRITORIAL I ELS ALTRES ELEMENTS D’INTERÈS NATURAL, I PROMOURE’N L’ÚS SOSTENIBLE

Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb les d’espais lliures urbans

4

Conservar i millorar la connectivitat biològica 5

Prendre mesures front el risc d’incendi forestal 6

PAISATGE INTEGRAR EL PAISATGE EN EL PROCÉS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC I GARANTIR-NE LA QUALITAT

Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori 16

Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals

15

Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès

14

A continuació es llisten els objectius ambientals jerarquitzats segons l’ordre d’importància assignat i s’exposen els criteris ambientals relacionats.

1. Contenir el creixement del nucli atenent a la difícil estructura de la matriu natural Planejar el creixement urbà atenent la complicada estructura de la matriu natural i els valors ambientals dels terrenys limítrofs amb el nucli urbà d’Olesa i les diverses urbanitzacions. Focalitzant l’atenció en els hàbitats d’interès comunitari, el patrimoni geològic i els pendents de la matriu agrícola i forestal del municipi.

2. Evitar l’ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos Evitar i corregir un model urbà dispers i/o difús, i fomentar una estructura urbana compacte i plurifuncional, prioritzar omplir els buits existents en el nucli urbà abans de crear noves àrees urbanes. Fomentar l’optimització funcional i el reciclatge dels teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals. En aquest sentit, prioritzar la utilització dels habitatges i les parcel·les vacants en sòl urbà, així com optar per la requalificació dels usos industrials dins el casc urbà, per tal de satisfer les necessitats d’habitatge previstes.

3. Prevenir els riscos hidrològics

Delimitació de les àrees inundables tot establint una regulació estricta d’usos i prohibició d’edificacions en zones inundables.

4. Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb les d’espais lliures urbans Incloure-hi tots els espais ja protegits mitjançant la legislació de conservació de la natura o a través del planejament territorial i urbanístic de rang superior i establir una reglamentació congruent amb les seves disposicions. Garantir la presència de mostres suficients d’hàbitats d’interès comunitari, així com d’altres espècies protegides de flora i fauna existents en l’àmbit municipal, prestant especial atenció als hàbitats de protecció prioritària d’acord amb la Directiva d’hàbitats. En cas que no sigui possible, incloure els hàbitats preferentment dins del sistema d’espais lliures, tot preservant el sentit natural de la vegetació existent. Incloure sistemàticament les àrees que formen part de l’inventari de geòtops i geozones de Catalunya. Introduir criteris de biodiversitat i una concepció en xarxa dels espais lliures urbans i, en general, en el tractament de la vegetació urbana. Preveure la utilització, en la jardineria d’espais públics i privats, d’espècies vegetals autòctones i adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona. Definir criteris de selecció d’espècies pel disseny dels espais lliures urbans, tant públic com privats, i l’arbrat urbà en la normativa del POUM.

5. Conservar i millorar la connectivitat biològica

Potenciar la realització de projectes de restauració i renaturalització dels entorns riberencs afectats pel pas d’estructures com ponts, viaductes i canalitzacions, així com dotar a aquests entorns d’una terminada protecció urbanística. Establir d’una protecció especial i diferenciada a la llera del riu Llobregat i a la llera de la riera de Sant Jaume i al torrent de Reganer com a elements de connexió ecològica del territori.

6. Prendre mesures front el risc d’incendi forestal Garantir que les franges d’urbà confrontants amb el sòl forestal compleixin amb les mesures establertes per la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i desenvolupades pel Decret 123/2005, de 14 de juny.

POUM OLESA DE



7. Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat, bo i mantenir-ne o, si és el

cas, recuperar-ne l’estructuració orgànica Garantir el manteniment de l’estructura territorial, paisatgística i funcional del sòl no urbanitzable, així com la protecció dels elements singulars, mitjançant la qualificació i la regulació coherent dels usos i de les edificacions amb els instruments de planificació de rang superior, en contra amb el Pla territorial parcial metropolità de Barcelona. Elaborar el catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació o preveure un pla especial amb aquesta finalitat.

8. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua Exigència en les àrees de nova urbanització d’una xarxa separativa de pluja i sistemes d’emmagatzematge i de reutilització adequats, així com exigència de sistemes de microreg i automàtics temporitzats per la reg nocturn en els espais verds públics de nova creació pel planejament. Prioritzar aquelles tipologies urbanístiques que comporten un menor consum d’aigua.

9. Preservar i millorar la qualitat de l’aigua Integració de les previsions dels plans i programes de sanejament del Govern de la Generalitat. En sòl no urbanitzable, definició de les condicions mínimes que hauran d’establir les llicències d’edificació per a l’obtenció d’uns nivells de sanejament adequats.

10. Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva de residus

Incloure en el disseny de la vialitat pública espais suficients i adequats per col·locar contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida i transport de residus.

11. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge

Assegurar una correcta gestió dels residus d’obra en fase constructiva, evitant abocaments il·legals de runa i materials similars. En aquest sentit, els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin s’hauran de gestionar en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

12. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi

climàtic

Evitar l’expansió innecessària del poble i el model urbà dispers o difús, i fomentar l’estructura urbana compacte i plurifuncional. Fomentar l’optimització funcional i el reciclatge dels teixits preexistents mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació , i la recuperació d’espais intersticials o marginals. Planificar de manera integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de transport.

13. Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica

Caldrà garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i pel Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament i se n’adapten els annexos de la Llei 16/2002. En aquest sentit, el pla haurà de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en els mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll. Es recorda que d’acord amb l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i la proposta de mapa de prevenció de la contaminació lluminosa del DMAH.

14. Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès Previsió de plans especials per a la protecció dels espais fluvials, per a la protecció addicional del paisatge, per a la millora d’àmbits rurals, i, si és el cas, per a la identificació i regulació de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.

15. Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals

Exigència per a aquells projectes amb un impacte paisatgístic significatiu susceptibles de ser autoritzats, d’incorporar mesures adequades de restauració o de minimització com a condició per al possible atorgament de llicència.

16. Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori

Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn. Integrar i desenvolupar urbanísticament la protecció dels béns declarats a través de les legislacions sectorials.



4. Estructura general de l’ordenació adoptada. Descripció i avaluació alternatives En aquest capítol es presenten les diverses alternatives d’ordenació urbanística que s’avaluaren alhora de planificar el POUM d’Olesa de Montserrat i s’analitzen els avantatges i inconvenient de la seva execució.

4.1 Descripció de les alternatives considerades ALTERNATIVA 0. PLANEJAMENT VIGENT Escenari actual. Continuaria vigent el Pla General d’Ordenació Urbana de 1993. El Pla General d’Ordenació vigent a Olesa de Montserrat és el Text refós aprovat per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, en sessió celebrada el 14 de febrer de 1996, acordada la seva publicació als efectes d’executivitat per acord de la mateixa Comissió de data 26 de juny de 1996. Les dades principals del PGOU 1993 són les següents:

SÒL URBÀ CONSOLIDAT 127,86 HA SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT 147,44 HA SÒL URBANITZABLE 147,38 HA SÒL NO URBANITZABLE 1.247,32 HA TOTAL TERME 1.670,00 HA ESPAIS VERDS 368.954 M2 (13,18 M2/HABITANT) EQUIPAMENTS 290.175 M2 (10,36 M2/HABITANT)

Els objectius per àrees del PGOU 1993 es sintetitzen a continuació: Casc Antic: protecció de l’entorn històric i urbanització del buit urbà del nord, millorant

l’accessibilitat de la zona a través de la Ronda Nord. Adequació dels entorns de les rieres com a espais públics.

Eixample: regularització dels tipus d’edificació evitant la densificació i eradicació dels usos

industrials molestos per l’ús residencial. Possible creixement pel costat est. Noves àrees residencials: sectors de diverses tipologies ubicats a l’entorn del nucli urbà.

Dotació d’espais lliures, equipaments i estructura viària rodada a les àrees, afavorint el centre. Urbanitzacions disseminades: dotar-les de serveis mínims i frenar-ne el creixement a través

dels Plans Especials de Millora Urbana.

Indústria: donada l’important demanda, es preveia el seu creixement a les zones sud i oest del municipi, on ja hi era present aquest ús i hi havia bona comunicació. Per la millor gestió s’organitzaven en diversos sectors.

Espais rurals: protecció dels espais d’interès natural per evitar-ne la degradació. Mesures per

enaltir la qualitat de la producció tradicional de l’oli d’Olesa i millora de la xarxa de camins. És de destacar la vigència, encara avui, d’aquestes finalitats i el seu grau d’assoliment en el desenvolupament urbanístic. S’han anat solucionant alguns punts dels plantejats, però d’altres segueixen necessitant reformes o resten pendents d’execució. Cal fer esment especial en les urbanitzacions de fora del nucli urbà, que no han estat consolidades a través dels Plans Especials de Millora Urbana que definia el PGOU, no s’hi ha complert els objectius. Pel que fa a la distribució d’espais lliures executats per barris, actualment està mancada d’equilibri. Es detecten mancances al barri de Les Planas, al Nucli Antic, al Collet de Sant Joan i a La Central. Quan el planejament estigui desenvolupat es guanyarà equilibri, exceptuant el barri del Nucli Antic, que com a conseqüència de la seva densitat edificatòria i de la seva parcel·lació de petita dimensió, ofereix poc marge de maniobra a l’hora d’obtenir solars. Una important contradicció que planteja el planejament és que quan estigui desenvolupat, els barris amb més proporció d’espai lliure són els de menys densitat edificatòria. Barris com Les Planas o El Collet de Sant Joan, d’habitatges unifamiliars aïllats, tindran una gran superfície de zones verdes, mentre que d’altres com l’Eixample o Poble Sec, d’edificis d’habitatge plurifamiliar, en tenen menys. Pel que fa a la distribució dels equipaments executats al sòl urbà és força uniforme, tot i que es detecten mancances al Nucli Antic i al barri de La Central (que encara té la meitat de la superfície per desenvolupar); un cop executats els que es troben previstos, el barri amb menys proporció d’equipament serà el Nucli Antic, que no disposa de solars reservats. Ateses les circumstàncies socioeconòmiques del moment de la redacció i aprovació del planejament vigent, així com els nous criteris d’equilibri i sostenibilitat en tots els camps avui en dia incorporats a qualsevol figura de planificació, el PGOU no contempla:

1. l’estudi de la planificació dels equipaments, 2. la creació d’habitatge de protecció pública, 3. la identificació dels serveis tècnics a la planimetria, 4. la millora de la façana del riu Llobregat, 5. la connexió del nucli urbà amb l’entorn rural i, sobretot, amb el riu.

Posteriorment a l’aprovació del Text refós del juny de 1996, s’han aprovat definitivament diverses modificacions puntuals del planejament i planejament derivat. Per tant, el planejament vigent actual seria el Text refós del juny de 1996 incorporant les posteriors modificacions puntuals i el planejament derivat aprovat definitivament, aquest planejament l’anomenarem Refós del planejament 2010. L’actualització del planejament vigent ha estat duta a terme pels arquitectes redactors del POUM d’Olesa i seria verdaderament el planejament vigent actual.

POUM OLESA DE



Les superfícies de sòl del refós del planejament 2010 es mostren a continuació:

Taula 45. Sòl urbà no consolidat, urbanitzable pendent de desenvolupar de l’alternativa 0 (expressat en m2) Sòl Urbà no consolidat Sòl Urbanitzable pendent de desenvolupar

RESIDENCIAL 756.638 m2 Sense planejament aprovat 191.180 m2

Amb planejament derivat aprovat 265.542 m2

INDUSTRIAL 204.560 m2 Sense planejament aprovat 173.100 m2

Amb planejament derivat aprovat 0 m2

SERVEIS 0 m2 Sense planejament aprovat 122.920 m2

Amb planejament derivat aprovat 0 m2

TOTAL 961.198 m2 752.742 m2

El potencial de creixement permès pel planejament vigent és d’uns 1.975 habitatges nous (únicament tenint en compte els dels àmbits i sectors pendents de desenvolupar), amb un increment de població a l’entorn de 4.938 habitants, assolint una població aproximada de 28.300 habitants. Pel que fa a la vesant econòmica d’aquesta alternativa implicaria despeses de l’Ajuntament en política de sòl i habitatge, ja que els sectors urbanitzables no estarien obligats a fer-ne, i per tant, l’Ajuntament hauria d’assumir els costos de compra de sòl i de construcció d’habitatge de protecció oficial. També suposaria un cost elevat de compra de sòl per a suplir els dèficits en zones verdes i equipaments que poguessin existir. A continuació es compara mitjançant dues imatges l’evolució de la classificació del sòl del PGOU de l’any 1993 i el text refós de planejament de l’any 2010, amb la següent llegenda interpretativa:

Figura 31. Classificació del sòl segons PGOU 1993

Figura 32. Classificació del sòl segons Refós planejament 2010



ALTERNATIVA 1. CREIXEMENT COMPACTE Consisteix en completar l’estructura urbana del nucli d’Olesa per donar resposta a les mancances detectades i futures, així com per poder assolir el creixement demogràfic que preveu l’estudi demogràfic per l’horitzó del 2025. Caldria estudiar els buits urbans per tal de repensar la seva ordenació i reestudiar el sòl a classificar d’urbanitzable, compactant el creixement previst en l’estudi demogràfic a l’entorn del sòl urbà del nucli d’Olesa i ajudant a completar la trama urbana, la xarxa viària, el sòl d’equipaments, el sòl per a zones verdes i la seva connexió amb les zones verdes urbanes actuals i el sòl no urbanitzable per crear itineraris... Caldria també possibilitar la implantació d’activitats de valor afegit per al municipi reestudiant les zones industrials i de serveis tant les existents com les que es puguin crear. Es limitaria el creixement dels nuclis aïllats per evitar la dispersió de la població, reestudiant-ne els límits físics en base a les preexistències i a les propietats. Aquesta alternativa portaria implícit el creixement físic, residencial i industrial/serveis estrictament necessari per a l’assoliment d’aquests objectius. Pel que fa a la vesant econòmica d’aquesta alternativa no implicaria cap més despesa per l’Ajuntament que la pròpia del manteniment dels carrers que es realitzessin, i que al ser un creixement compacte seria reduïda, així com de l’ampliació de la xarxa pública de transport, que tampoc seria molt elevat ja que els creixements s’ubiquen en contigüitat amb els sòls urbans actuals. ALTERNATIVA 2. CREIXEMENT EXTENSIU Consisteix en donar resposta al creixement demogràfic previst ubicant part d’aquest creixement en extensió dels nuclis aïllats (Oasis i Ribes Blaves), potenciant la tipologia d’unifamiliar aïllada existent en aquests nuclis. Aquesta alternativa permetria dotar de més serveis d’equipaments aquests nuclis i disposar de sòl per tipologia unifamiliar aïllada, però també agreujaria els dèficits estructurals i d’infraestructures que pateixen i augmentaria la mobilitat generada degut a la mala comunicació amb el nucli principal (Olesa) i amb els serveis públics de transport. Es preveuria també un creixement del nucli d’Olesa, que seria menor que en l’alternativa 1 ja que part de la població futura s’hauria ubicat en extensió d’Oasis i Ribes Blaves. La disminució de creixement en el nucli principal dificultaria donar resposta a les mancances de sòl per a zones verdes i equipaments detectades. Pel que fa a la vessant econòmica d’aquesta alternativa implicaria les mateixes despeses que l’alternativa 1, però al preveure’s un creixement extensiu la xarxa viària seria més gran i per tant, els costos de manteniment també serien majors (hi ha més enllumenat públic, més recorregut del camió d’escombraries, més m2 d’asfalt i voreres,...). També seria més elevat el cost en transport públic degut a la distància entre els nous creixements i el nucli d’Olesa.

Taula 46. Sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable de cada alternativa

Sòl Urbà Sòl Urbanitzable Sòl no urbanitzable

HA Ha Ha

ALTERNATIVA 0 536,00 75,27 1.055,61

ALTERNATIVA 1

ALTERNATIVA 2

Es preveu una disminució del sòl urbà en l’alternativa 1, però aquesta serà de poca magnitud.

POUM OLESA DE



4.2 Avaluació de les alternatives considerades A partir dels objectius ambientals descrits anteriorment es valoren les alternatives considerades, l’alternativa 0 corresponent al planejament vigent i les alternatives 1 i 2 les quals presenten modificacions en el planejament vigent. Per valorar l’assoliment dels objectius ambientals s’utilitza un mètode qualitatiu, a partir de l’avaluació objectiva de les alternatives utilitzant la següent simbologia.

Grau de compliment Simbologia emprada Significació

INSATISFACTORI - Els objectius ambientals establerts no es compleixen amb un grau de satisfacció suficient

SUFICIENT -/+ Els objectius ambientals establerts es compleixen amb un grau de satisfacció acceptable

SATISFACTORI + Els objectius ambientals establerts es compleixen amb un grau de satisfacció alt

Com a resultat de l’avaluació dels principals efectes ambientals significatius que es derivaran de l’execució de la revisió del POUM, i tenint en compte les mesures de protecció ambiental integrades en la concepció d’aquestes propostes, l’avaluació del grau de compliment dels objectius ambientals establerts per les diverses propostes es resumeix en la següent taula:

Taula 47. Objectius ambientals adoptats degudament jerarquitzats enfront les diverses alternatives Ordre

jeràrquic Objectiu ambiental específic per la Modificació Alt 0 Alt 1 Alt 2

1 Contenir el creixement del nucli atenent a la difícil estructura de la matriu natural -/+ + -

2 Evitar l’ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos -/+ + -

3 Prevenir els riscos hidrològics - -/+ -/+

4 Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb les d’espais lliures urbans

- -/+ -

5 Conservar i millorar la connectivitat biològica - -/+ -

6 Prendre mesures front el risc d’incendi forestal -/+ -/+ -/+

7 Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat, bo i mantenir-ne o, si és el cas, recuperar-ne l’estructuració orgànica -/+ -/+ -/+

8 Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua -/+ -/+ -/+

9 Preservar i millorar la qualitat de l’aigua - -/+ -/+

10 Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus -/+ -/+ -/+

Ordre

jeràrquic Objectiu ambiental específic per la Modificació Alt 0 Alt 1 Alt 2

11 Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge

-/+ -/+ -/+

12 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic -/+ + -

13 Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica - -/+ -/+

14 Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès - -/+ -

15 Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals

- -/+ -

16 Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori -/+ -/+ -/+



4.3 Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada A partir de l’avaluació realitzada es reflexa que l’alternativa 0 presenta un deficient assoliment dels objectius ambientals definits pel planejament d’Olesa de Montserrat. Els objectius ambientals no assolits estan directament relacionats amb problemàtiques no resoltes presents al municipi, aquestes de forma sintètica i jerarquitzada són les següents: Manca d’espais lliures i equipaments al Nucli Antic.

Manca de protecció de les zones amb perill d’esllavissament identificades en el dictamen previ

de l’IGC.

Reordenació de les zones inundables. El municipi presenta problemes de mobilitat, principalment relacionats amb la connexió als

nuclis aïllats, problemes de trànsit i manca d’aparcament. Es fa necessari elaborar un inventari de patrimoni arquitectònic, natural i cultural dels

elements presents al terme municipal per protegir-los. Pel que fa a l’alternativa 1, aquesta permetria solucionar les mancances detectades respecte el planejament vigent, tals com: L’obtenció de nous equipaments necessaris en el municipi, sobretot en el Nucli Antic.

L’obtenció de noves zones verdes deficients també sobretot en el Nucli Antic.

Minimitzar els riscos d’inundabilitat del riu Llobregat en el seu pas pel nucli d’Olesa de

Montserrat, proposant una ordenació adequada en les àrees inundables.

Caldrà planificar una millora en la connexió als nuclis aïllats i fomentar una mobilitat sostenible.

La creació d’una zona de protecció paisatgística a la riba de les zones fluvials, amb especial

èmfasis al seu pas prop del nucli urbà. Elaboració d’un catàleg de masies i cases rurals.

Pel que fa a l’alternativa 2, presenta els dèficits infraestructurals i d’urbanització dels nuclis de Ribes Blaves i Oasis, que estan classificats de sòl urbà no consolidat pel planejament vigent i en que manca el projecte d’urbanització i de reparcel·lació, per aquests motius no s’aconsella aquesta alternativa. Es conclou d’acord amb els objectius i criteris ambientals proposats, i l’avaluació de les diverses alternatives, que l’alternativa 1 assoleix amb major èxit els objectius ambientals fixats i la realitat territorial d’Olesa de Montserrat.

Resultat de l’anàlisi i diagnosi de la realitat municipal, tant des del planejament com del perfil ambiental d’Olesa, l’equip redactor del POUM considera com a imprescindibles que el nou POUM inclogui les següents actuacions: Solució dels desajustos entre els diferents planejaments vigents.

El traspàs total de la documentació a format digital i l’elaboració del plànol refós de planejament han permès detectar algunes contradiccions que caldrà resoldre.

Millores en les connexions viàries i ferroviàries principals.

Introduir el nou traçat de la C-55:

i. Variant de la C-55 des d’Abrera fins al polígon Catex Molí, ii. Incorporació de la nova rotonda al polígon Can Singla, que connecta la nova C-55 amb la

carretera BV-1201 i amb el polígon. iii. Incorporació de les noves rotondes de Catex Molí i de la Flora i dels vials laterals entre

elles, que han de permetre una millor connexió dels polígons industrials. Introduir una reserva de sòl per infraestructures viàries que permeti la connexió de la nova rotonda de Can Singla amb la carretera de Terrassa, a l’entrada del barri del Collet de Sant Joan. Aquesta via permetria donar continuïtat a la via rodada perimetral del nucli que es planteja entre el Collet de Sant Joan i les Planas, relligant els barris i creant vies de passeig interrelacionades. Millorar la connexió dels polígons industrials ubicats al nord del terme municipal, amb la carretera C-55. Millorar la connexió dels nuclis aïllats/urbanitzacions amb el nucli d’Olesa.

Estudiar la possibilitat d’introduir una reserva per carril barri i espai per vianants en la carretera de Terrassa, que connecta els nuclis de Torrent de Reganer, Camí de Sant Pere, Llumbreres i Ribes Blaves i Oasis amb Olesa, així com en la carretera de la Puda que connecta Olesa amb els nuclis de Mas de les Aigües i casa Blanca. Millorar la connexió d’Olesa amb els nuclis de Ribes Blaves i Oasis, que són els més poblats, a través del camí rural de les Pujades que surt de Cal Vicentó, al barri del Poble Sec. Donar continuïtat a la xarxa viària urbana.

Cal mantenir la previsió de connexió viària entre el barri del Collet de Sant Joan i el barri de les Planes, passant pel perímetre nord del casc antic, que ha de solucionar els problemes de trànsit d’aquests barris i relligar la trama urbana. Aquest viari es preveu com un passeig que ha d’incorporar carril bici i voreres amples i que ha de permetre la connexió amb la llera del riu Llobregat, a l’oest del terme municipal. Incorporació d’eixos paisatgístics amb criteris ambientals.

Potenciar l’eix fluvial del riu Llobregat com a parc fluvial periurbà del municipi, incorporant les propostes realitzades en el Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat i delimitant i protegint les unitats d’interès que detecta dins del terme municipal:

La Puda (1 Ha) Colònia Sedó (23,3 Ha) Canal industrial d’Olesa (6,47 Ha)

POUM OLESA DE



Potenciar la connexió del riu amb la zona residencial per augmentar-ne el seu ús com a zona d’esbarjo, oci i passeig. Es plantegen tres possibles espais on poder connectar la trama urbana residencial amb els arenys i l’espai del riu:

Des del carrer camí de la Flora, passant per la part nord del polígon, Des del carrer Arquebisbe Ramon i Torrella, passant pel torrent de la riera d’Oromir o

torrent de Can Llimona. Des del CEIP Josep Ferrer Esteva, passant per Catex Molí i accedint a l’areny del Molí.

Es planteja la possibilitat d’ampliar l’antic sector SUPr 3, al nord del barri del Collet de Sant Joan, per tal de crear un gran parc lineal al costat nord del nou passeig projectat, cal estudiar-ne la viabilitat i els límits. S’estudiarà la millora de la façana que ofereix el municipi al riu Llobregat, mitjançant la incorporació de normatives específiques per a les façanes i les tanques (color, materials, acabats...) Crear connexions entre el sòl urbà/urbanitzable i el sòl no urbanitzable.

Potenciar la connexió dels camins rurals amb el sòl urbà, millorant la funció d’aquests i del sòl no urbanitzable com a espai de passeig, potenciant la relació amb la falda del Parc Natural de Montserrat. Es preveu conservar i millorar la xarxa de camins rurals per a vianants, facilitant l’accés a peu als diferents punts dels nuclis urbans. Canvi en la normativa del sòl no urbanitzable per assegurar-ne la preservació.

Protegir les zones forestals i agrícoles per poder mantenir el seu ús actual. Elaboració del Catàleg de masies i cases rurals. Potenciar usos a les masies.

L’Ajuntament està redactant un inventari de les edificacions existents en el sòl urbanitzable. Caldrà estudiar quines d’aquestes edificacions són masies o cases rurals, en base al document “Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals” elaborat per la Generalitat de Catalunya, per tal d’introduir-les en el Catàleg de masies i de cases rurals, que és un dels documents que incorpora el POUM si el municipi no en disposa. Caldrà, així mateix, veure quins usos es poden donar a cadascuna de les masies d’acord amb la llei d’urbanisme, i justificar-ne la seva preservació. Suggerir la incorporació de nous elements al Pla Especial de patrimoni arquitectònic,

natural i cultural a protegir i repassar les existents. Cal revisar que edificacions que estan catalogades i analitzar si altres elements mereixen ser introduïts al Pla Especial, incorporant no només altres edificacions urbanes sinó també elements naturals (fonts, pinedes, arbres...), edificacions rurals (masies, coberts, estables...), esglésies i ermites, ponts i passeres... Protecció zones amb risc d’esllavissament.

Algunes zones urbanes properes al Llobregat tenen un risc elevat d’esllavissament, caldrà resoldre’n la seva protecció.

Estudi del risc químic de l’empresa KAO.

Caldrà estudiar el risc químic de la KAO, ja que aquest implica restriccions en els usos dels sòls urbanitzables propers a les empreses que els desenvolupen. Les restriccions són majors o menors en funció del grau de perillositat. Adequació del casc urbà.

El casc urbà està molt consolidat, malgrat en molts casos els solars no han esgotat l’edificabilitat que els hi permet el planejament vigent. En aquests sòls caldrà:

Realitzar un estudi de les profunditats edificables i de les alineacions, sempre tenint en compte la salubritat de les edificacions que es permeti realitzar.

Potenciar els centres de barri: dotar de caràcter diferenciador els “centres de barri”, entesos com aquells espais que aglutinen la vida social del barri. Acostumen a ser els carrers o places on s’hi localitzen major concentració de comerços i activitats econòmiques, els entorns de les escoles...Caldrà estudiar quina espai funciona com a centre en cada barri i afavorir-ne la seva consolidació.

Els sòls d’equipaments i zones verdes no es troben distribuïts equitativament en el municipi, caldrà estudiar la possible ubicació de sòls per aquests sistemes en els barris en que es detecten mancances.

S’ha realitzat un anàlisi de la situació del barri de la Flora, a l’oest del municipi; caldrà estudiar les possibles actuacions que es poden dur a terme per millorar la situació.

El casc antic.

El casc antic, degut a la seva posició excèntrica al casc urbà, no realitza una funció de centre important. La ubicació de l’Ajuntament fora del casc antic ha fet que el centre del municipi es desplaci cap a l’entorn del parc municipal i a la zona de l’eixample, on es concentra l’activitat comercial i econòmica. El casc antic presenta dèficit de serveis i equipaments. La manca de vies que permetin donar la volta al centre amb cotxe, principalment pel nord, i la manca d’àrees d’aparcament, dificulten l’accés al barri. Caldrà estudiar la introducció de serveis i equipaments, la creació d’àrees d’aparcament a l’entorn del casc antic i la creació del passeig nord, la implantació de comerç i activitat econòmica i la creació d’àrees per a vianants per tal de potenciar la seva centralitat i evitar-ne la degradació. Així mateix la introducció de paràmetres estètics per a les edificacions actuals i futures hauria d’ajudar a la creació d’un entorn amb valors propis i diferenciadors que el fessin atractiu. S’introduiran les actuacions que planteja el projecte d’intervenció integral, redactat en el marc del pla de barris. Com tractar els nuclis aïllats/urbanitzacions?

Els nuclis aïllats acostumen a generar problemes de mobilitat degut a la distància al nucli principal i a la manca de població suficient que permeti dotar-los de transport públic eficient. La major part de les urbanitzacions van sorgir als anys 60 i 70, quan la legislació urbanística era escassa, i la majoria no han realitzat la cessió dels sòls d’equipaments, zones verdes i vials, motiu pel qual es fa difícil poder dotar-les de serveis ja que l’Ajuntament no disposa de sòls



públics on ubicar-los. Així mateix tenen problemes en les xarxes d’evacuació i de subministrament, que acostumen a ser deficitàries. És per aquests motius que l’Avanç de Pla es planteja contenir el perímetre de les urbanitzacions, així com estudiar-ne la possible reducció adaptant els límits a les propietats i als límits físics existents. És l’objectiu del POUM, també, l’estudi dels nuclis per incorporar-hi serveis, comerços... Els nous creixements residencials.

El planejament vigent classifica com a sòl urbanitzable residencial el sòl al nord de les Planas (SUNPr7), el sòl al nord del Collet de Sant Joan (SUPr3) i el sòl a l’est del Poble Sec (SUPr9). També són sòl urbanitzable residencial amb planejament derivat aprovat el sòl entre el nucli antic i les Planas (SUPr4 “cal Candi”) i el sòl al sud de la Central (SUPr1-SUPr8, SUPs1 “ARE”). Caldrà estudiar els sòls que el planejament vigent classifica d’urbanitzable, sobretot aquells que no tenen planejament derivat aprovat, revisant la seva idoneïtat com a sòl urbanitzables, els seus límits, l’ordenació bàsica i les cessions per sistemes. Caldrà mirar quines tipologies edificatòries són les més adequades i introduir les reserves de sòl per ubicar-hi el sostre per habitatge de protecció oficial. Les àrees industrials existents.

Els polígons industrials estan ocupats majoritàriament per indústries aïllades de gran mida, mode de colònies, que es van ubicar prop del riu per aprofitar-ne l’energia. Un cop aquestes empreses van tancar, les instal·lacions es van anar fraccionat en naus entre mitgeres que acullen diverses empreses. Aquests sòls no disposen de vialitat interna pública, sinó que és una gran pastilla industrial que disposa de vialitat privada interna.

S’estudiarà la possibilitat de fraccionar aquestes grans illes industrials, sobretot en aquells casos en que no han desenvolupat la unitat d’actuació que descriu el planejament vigent, per permetre una millora en l’accés als terrenys i al passeig fluvial des de les zones residencials. Les noves àrees industrials.

El planejament vigent planteja com a àrea de sòl urbanitzable industrial els sòls compresos entre el barri de Sant Bernat i l’empresa KAO (SUPi3). Caldrà estudiar si aquests sòls són els més adequats per a ubicar-hi aquests usos, tenint en compte el risc químic de la KAO, i estudiar-ne els límits. L’Avanç de Pla planteja la ubicació, en la part dels sòls del SUPi3 més propers al barri de Sant Bernat, d’una franja de zona verda que funcioni com a corredor verd entre el sòl agrícoles del nord i el riu Llobregat i que separi els usos industrials dels residencials. Les noves àrees de serveis.

El planejament vigent planteja com a àrees de sòl urbanitzable de serveis els sòls compresos entre Catex Molí i el polígon carretera d’Esparreguera (SUNPs3) i els compresos entre la C-55, el ferrocarril i l’accés sud al municipi des de la C-55 (SUPs2).

L’Avanç de Pla troba la ubicació de sòls de serveis en aquest àmbit plantejant unir els dos sectors per tal d’obtenir les cessions de zones verdes concentrades en l’entorn de la C-55, creant un parc urbà que millori la façana d’accés al municipi. Caldrà estudiar la connexió d’aquesta zona verda amb l’eixample, evitant el tall físic que suposa la línia del ferrocarril i possibilitar i afavorir la implantació d’activitats de valor afegit, modificant els usos admesos en aquests sòls.

Noves àrees d’aparcament.

El Pla de Mobilitat, que està en procés de redacció, detecta dèficits importants d’aparcament en l’eixample d’Olesa, concretament en els barris de Rambla- Eixample i de la Central. Caldrà estudiar la manera de col·locar noves zones d’aparcament. Estudi dels equipaments necessaris per al municipi.

Un cop inventariat els existents, cal preveure en el futur creixement del municipi, quins seran els equipaments necessaris per dotar al municipi. Cal preveure les noves necessitats de la societat actual i futura: residències per a la gent gran, centres de dia, habitatges assistencials lligats a aquests equipaments, centres de rehabilitació, llars d’infants, equipaments culturals i per les associacions... Caldrà estudiar la possible ampliació de les àrees d’equipaments esportius del nord, al barri de les Planas, així com la necessitat de creixement del cementiri, contemplant-se una possible ampliació per la banda nord-oest. Potenciar les activitats comercials i econòmiques.

Potenciar la localització d’usos comercials en planta baixa i potenciar els eixos viaris de caràcter marcadament comercial.

Diversificació de les tipologies edificatòries: creació d’habitatges de protecció oficial

i habitatges dotacionals. Amb el nou marc de situacions familiars en que es troba la societat actual, cal una diversificació de les tipologies edificatòries que permetin l’accés de tothom a l’habitatge, introduint la reserva de sòl per habitatge de protecció oficial segons les determinacions de la Llei d’Urbanisme. La Llei d’urbanisme contempla també la qualificació de sòl per habitatge dotacional, tipologia destinada a satisfer les necessitats temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. A Olesa es troben dues actuacions amb aquesta tipologia d’habitatge en marxa, una per gent jove i l’altre per gent gran.

POUM OLESA DE



Manresa, octubre 2010 Director de l’ISAP Coordinadora de l’ISAP

Josep Illa i Antich Eva Luján i Feliu Biòleg Ambientòloga Col∙legiat núm. 11883‐C Col∙legiada núm. 889 International Water Association (IWA) Màster en Sistemes d’Aigües, UPC Specialist Group Use of Macrophytes in Water Pollution Control

Tècnica de l’ISAP Tècnica de l’ISAP Mireia Fargas i Carbonés Maria Carme Soler i Roset Ambientòloga Ambientòloga Col∙legiada núm. 752 Col∙legiada núm. 1208 Postgrau en Avaluació Ambiental del Enginyera Tècnica Agrícola Planejament Urbanístic, UPC

Àngel Guimerà, 47, 1er - 08241 Manresa - Tel. 938752184 Fax. 938752185 – www.phragmites.com

USUARI

CBC11883C

USUARI

COAMB00889

USUARI

COAMB00752

USUARI

COAMB01208

Documents

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL OLESA DE … · Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de