Embed Size (px)
Citation preview
Pla de serveis icontinguts
2005-2008
Comitè de direcció del Pla:
President: Oriol Ferran i Riera
Coordinador: Antoni Ferron
Membres: Ramon Barlam (DURSI), David Basora (DURSI), Jordi Bosch (CTTI), Alfons
Cornella (Infonomia), Jordi Graells (Dep. de Justícia), Narcís Mir (DGIOA), Albert Pàmies
(Diamond&Cluster), Vicent Partal (Vilaweb), Núria Quintana (DURSI), Josué Sallent
(CTTI), Carles Salvadó (DURSI), Llorenç Valverde (FOBSIC), Sara Vidal (DURSI), Pere
Vila (CCRTV).
Volem agrair la participació i col·laboració de:
Lluís Anglada, Assumpta Bailac, Ramon Bellavista, Lorenzo Campos, Marta Continente,
Ricard Faura, Luis Angel Fernández Hermana, Vicenç Gasulla, Carlos González, Joan
Ignasi Grau, Dolors Lamarca, Oriol Lloret, Josep Manyac, Jordi Martí, Joan Mayans,
Jaume Miranda, Ana Negra, Eugeni Tarré, Joan Torrent.
I també:
L'equip de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
L'equip de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya.
A les persones responsables de noves tecnologies dels Departaments de la Generalitat
de Catalunya i dels organismes que en depenen.
A totes les persones que de forma desinteressada han participat als tallers de treball
del Pla, a les reunions de presentació i debat, i les que participen actualment en la
dinamització del Pla mitjançant els grups de treball.
Generalitat de Catalunya. Alguns drets reservats. Aquesta obra està publicada amb una llicènciaReconeixement-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons. Per a veure una còpiad'aquesta llicència, visiti http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es/deed.ca o enviï unacarta a Creative Commons, 559 Nathan Abbott Way, Stanford, California 94305, USA.
Les xarxes de comunicacions electròniques, més enllà del seu component tecnològic,
esdevenen espais de relació i desenvolupament de les economies i les societats, i per
tant, de les persones.
L�ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d�accés a les
xarxes és ja un fet quotidià per bona part dels ciutadans, però queda encara un
important camí per recórrer, per garantir que la societat del coneixement sigui una
realitat integradora al nostre país.
La implicació de la universitat, la recerca i el sector de les noves tecnologies, -
precisament els tres pilars de l'anomenada estratègia de Lisboa-, amb el suport i
l'impuls decidit de l'Administració, són clausper construir a Catalunya una societat
basada en el coneixement que sigui capdavantera i referent en l'àmbit europeu.
Tenim al davant una tasca de llarg recorregut, amb fruits importants a mig i llarg
termini. Una tasca, però, que ens motiva a treballar dia a dia per construir un país
fonamentat en el coneixement, les idees, la innovació i les tecnologies basades en
programari i estàndards oberts. Tots aquests aquests factors contribuiran a aconseguir
una Catalunya amb un major desenvolupament social, econòmic i polític que faran del
nostre país un lloc més just i digitalment més lliure.
Carles Solà Ferrando
Conseller d�Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Barcelona, 23 de març de 2006
INDEX
1. Introducció ..................................................................................................................1
2. Linies estratègiques del PSiC ................................................................................6
3. Objectius del PSiC ..................................................................................................10
3.1 Impulsar l�atractiu de l�oferta ...................................................................................11
3.2 Dinamitzar la demanda i utilització de la xarxa ......................................................12
3.3 Generar coneixement i valor afegit .........................................................................14
4. Àmbits estratègics d�actuació ............................................................................15
4.1 Àmbits preferents d�actuació .......................................................16
4.1.1 e-formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16
4.1.2 Administració digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16
4.1.3 e-Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17
4.1.4 e-Justicia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19
4.1.5 e-Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19
4.1.6 Catalunya digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20
4.1.7 PIME Digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21
4.1.8 e-Innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22
4.2 Àmbits transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24
4.2.1 La interoperabilitat i els estàndards oberts.........................................24
4.2.2 Cohesió digital ....................................................................................24
4.2.3 Multicanalitat i mobilitat .......................................................................25
4.2.4 Llengua .................................................................................................25
4.2.5 Seguretat ..............................................................................................26
4.2.6 Ordenació .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27
5. Model de gestió ...................................................................................28
6. Finançament del PSiC .....................................................................................31
7. Conclusions ...................................................................................................32
La societat del coneixement és el nou sistema d�organització social i econòmica
que aprofita les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals per millorar la qualitat
de vida i la productivitat. Les noves xarxes de comunicacions electròniques són
decisives per al desenvolupament de nous serveis, empreses i mitjans de comunicació
i transformen els sistemes productius clàssics. Les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) són elements clau per afavorir la competitivitat de l�economia i la
generació d�ocupació. Aquesta relació directa amb el desenvolupament econòmic es
fa evident en aquells països que d�una manera decidida han impulsat polítiques de
foment de la inversió en recerca, la innovació i la promoció, la formació i l�ús de les
TIC.
La proposta i2010-Una societat de la informació europea per al creixement i
l�ocupació, elaborada arran de la voluntat del Consell Europeu de reactivar l'Estratègia
de Lisboa, esdevé un punt de referència per planificar les estratègies d�avançar en la
societat de la informació i el coneixement. La iniciativa proposa una actuació integrada
de les polítiques de societat de la informació i mitjans audiovisuals de la UE a partir
de tres prioritats:
g la construcció de l�espai únic europeu de la informació.
g el reforç i l�impuls de la innovació i la inversió en recerca sobre les TIC.
g la construcció d�una societat europea de la informació basada en la inclusió.
D�acord amb aquestes línies d�impuls de les TIC i amb l�objectiu de fomentar el
creixement i la creació de més llocs de treball i de més qualitat s�expressa l�Acord
estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l�ocupació i la competitivitat
1
Introducció
1
de l�economia catalana, signat el febrer de 2005 pels agents socials i econòmics i
l�Administració, que identifica la necessitat de definir una estratègia per impulsar la
societat del coneixement a Catalunya.
És en aquest context que s�ha elaborat el Pla de serveis i continguts (PSiC) de la
Generalitat de Catalunya, amb la missió específica de dinamitzar el canvi cultural i
organitzatiu imprescindible per aconseguir l�adopció de les TIC a Catalunya. Per fer-
ho, es proposa vetllar per la cohesió i la potenciació de les iniciatives de serveis i
continguts, tant de l�Administració com de la resta d�agents, fent especial atenció a
l�impuls dels mecanismes de col·laboració i del partenariat públic - privat i potenciant
la recerca i la innovació a les TIC a Catalunya, generant valor afegit i promovent la
creació de coneixement especialitzat al sector.
El PSiC forma part d�una estratègia més àmplia del Departament d�Universitats,
Recerca i Societat de la Informació (DURSI) sobre la societat del coneixement definida
com �Estratègia per a la societat de la informació� (ESI), que també inclou el Pla
director d�infraestructures de telecomunicacions (PDIT), el Pla de recerca i innovació
(PRI) 2005-08 i l'Oficina de l'Espai Europeu del Coneixement en relació amb les
universitats.
Els principals objectius del PSiC són:
g Contribuir al procés de desenvolupament de l'economia del coneixement
a Catalunya.
g Elevar la visibilitat global de Catalunya, així com la seva cohesió digital,
virtualitzant i posant en valor les seves activitats, les seves obres, les seves
relacions internes i externes, els seus pobles i ciutats, la seva història i la
seva cultura. Per aconseguir-ho és necessari:
4 fomentar la cohesió social per garantir un increment coherent de
noves àrees d'intercanvi i transacció.
4 integrar el territori a partir de serveis i continguts digitals de caràcter
local i d�una proximitat més gran als ciutadans.
g Garantir l�ús de la Xarxa per a tothom i donar suport a les accions del PDIT.
2
g Preparar i formar les generacions presents i futures per actuar en un món
digital.
g Activar el mercat laboral local en la perspectiva del mercat global.
g Estimular la demanda i l�oferta en l�espai virtual, facilitant la creació de nou
coneixement i la projecció dels individus, els col·lectius civils i professionals,
les empreses i les institucions en el marc global.
g Promoure línies d'investigació i d'innovació, tant en el sector públic com
en el privat, per al desenvolupament d�aplicacions que permetin generar
noves línies de serveis i continguts.
g Incentivar els usos de les TIC que afavoreixin el desenvolupament d�un
sector estratègic de l�economia del coneixement, i que posicioni Catalunya
en el mercat global.
g Rescatar i aprofitar la breu però rica història de les iniciatives i projectes
fets fins ara en la perspectiva de la societat del coneixement.
g Propiciar l�ús del català a la Xarxa.
g Desenvolupar models innovadors de generació i gestió de serveis i continguts
digitals.
El PSiC vol anar més enllà d�actuacions similars que s�han dut a terme a Catalunya
en els darrers anys. Té la vocació de desplegar-se i actuar per mitjà d�un model de
gestió específic, en què es valora la participació directa dels sectors involucrats, la
transparència de les actuacions i un funcionament a partir de grups de treball que
potenciïn el mateix desenvolupament de la societat del coneixement, i tracta de superar
les dificultats burocràtiques en què han quedat encallats molts d�aquests plans.
El PSiC ha fet l'esforç de detectar i proposar entitats i organismes, de la mateixa
Generalitat de Catalunya i externs a ella, que ja tenen o han de tenir un paper específic
per promoure el desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement
(SIC) a Catalunya. Aquest treball d'identificar i situar responsabilitats ha anat acompanyat
d'un pas previ de definició dels àmbits d'actuació de cadascú, sigui en l'àmbit estratègic,
funcional o executiu i tecnològic i, sobretot, per buscar un compromís de treball en
xarxa.
3
Entre aquests organismes destaca el paper de la Comissió de Coordinació
Interdepartamental de Gestió de Tecnologies de la Informació i la Comunicació
(CCIGTIC) de la Generalitat de Catalunya. Aquesta comissió ha d'exercir un lideratge
estratègic absolut, assegurant el consens en la presa de decisions, la priorització de
les iniciatives i les assignacions pressupostàries necessàries. El Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) és una peça important
d'aquesta acció, atès que és l'organisme que garanteix la coherència d�aquestes
iniciatives, assegurant-ne la qualitat tecnològica.
Mentre que queden definits molt clarament els actors de l'àmbit públic, la identificació
dels actors del sector privat queda més oberta. La creació de la Unitat Dinamitzadora
del PSiC (UD-PSiC), encarregada de dinamitzar i impulsar el pla, i de gestionar els
grups de treball sectorial, és l'eina que es proposa per arribar al sector privat, contribuint
a la cohesió de les seves accions i afavorint els contactes i aliances entre sector públic
i privat. Aquesta unitat treballarà d�acord amb les polítiques i estratègies definides per
la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat
de Catalunya.
En el procés de redacció del Pla s'ha reflexionat repetidament per proposar les
millors fórmules de gestió i impuls de la SIC i sobre quins han de ser els nous
organismes que puguin treballar de la manera més eficient, d'acord amb aquestes
noves realitats. En aquesta mateixa línia hi ha la possibilitat de la reorganització
d'entitats existents, que poden reorientar el seu treball en la línia marcada pels objectius
del PSiC. Aquest haurà de ser un dels temes que es tractin i treballin a fons als grups
de treball sectorials del Pla.
La història recent de Catalunya està marcada per l�existència d�un ampli ventall
d�organitzacions i associacions que treballen i s�han esforçat per impulsar i desenvolupar
la societat de la informació. La realitat actual presenta un sector de les TIC molt
atomitzat i sense un pes propi que l�identifiqui clarament com a sector econòmic. Els
mecanismes de col·laboració i coordinació són encara deficients, fet que condiciona
negativament les possibilitats d�èxit de moltes iniciatives, i comporta la duplicitat de
moltes actuacions, relegant a l�anonimat un important nombre de projectes.
Malgrat uns inicis prometedors a finals dels anys noranta, Catalunya es troba encara
per sota de la mitjana europea en la majoria d�indicadors referits a la SIC. Es fa
4
necessari, per tant, amplificar els esforços i assegurar el lideratge necessari en l�impuls
de polítiques i estratègies que permetin recuperar terreny en el desplegament de les
xarxes i, en la mateixa mesura, incrementar les accions per disposar dels serveis i els
continguts que han de fonamentar l�estructura informacional del país.
Com hem vist en els darrers anys, cada vegada amb més freqüència, la societat
del coneixement proporciona els mecanismes i les eines orientades al desenvolupament
de nous serveis i continguts, i és voluntat de la Generalitat de Catalunya potenciar
aquesta tendència i propiciar el marc idoni per aprofitar-la i impulsar l�economia basada
en la generació, gestió i difusió d'informació i coneixement.
Un sector TIC potent i capdavanter, correctament identificat i amb capacitat
transversal, ha de ser garantia de serveis de qualitat, de riquesa i disponibilitat de
continguts i de recursos. Aquests elements han de permetre l�evolució i ampliació dels
mercats i el posicionament de les empreses catalanes en un context mundial.
Des d�aquest punt de vista, l�anomenada fractura digital és una realitat preocupant
que ha de merèixer una atenció especial. L�evolució dels continguts i els serveis TIC
no és garantia del seu aprofitament exhaustiu per part de la ciutadania. S�ha de capgirar
aquesta situació per avançar cap a la cohesió digital i difondre els beneficis que les
TIC poden aportar a la qualitat de vida de les persones i a l�activitat empresarial. Les
TIC són un nou recurs que pot contribuir al reequilibri territorial i, per tant, s�ha
d�assegurar que arreu del país hi arribin els millors serveis de comunicacions
electròniques en igualtat de condicions, de qualitat i de preu.
Cal intensificar els esforços per garantir la cohesió digital i donar tot el suport a
iniciatives a favor de la integració de les persones amb discapacitats, fent especial
atenció a les seves necessitats específiques de formació i d�accés a les TIC. De la
mateixa manera, es potenciaran les actuacions adreçades als col·lectius més desfavorits
de la SIC (gent gran, dones, persones amb rendes baixes, ...).
5
2
Línies estratègiques delPla de serveis i continguts
El Pla té la missió específica de promoure el canvi cultural i organitzatiu necessari
per afavorir l�adopció efectiva de les TIC i la seva integració en la vida quotidiana de
la ciutadania. Aquesta política també incideix en la transformació de les administracions
públiques i les seves capacitats i models de prestació de serveis. També s�ha d�estendre
a l�entorn empresarial i s�ha de traduir en un increment de l�ús que el públic en general,
i les empreses en particular, fan de les TIC, descobrint-los el potencial que ofereixen
per augmentar l�eficiència, la productivitat i la seva capacitat per generar innovació.
El procés descrit fins ara implica una nova forma de pensar i de concebre les
relacions socials i econòmiques, un canvi cultural d'ampli abast que necessita fets
concrets per esdevenir una realitat. Per aquest motiu, el Pla proposa �virtualitzar� les
relacions entre institucions, empreses i usuaris mitjançant la digitalització de les seves
activitats amb nous serveis i continguts digitals. Aquesta manera de fer s�ha de concretar
en fons documentals oberts, transparents, consultables, accessibles i exportables.
El PSiC va més enllà de l�accés físic a les comunicacions electròniques, aspectes
que es tracten i desenvolupen en el Pla director d�infraestructures de telecomunicacions.
El Pla tracta de manera preferent els aspectes relacionats amb la formació i la divulgació,
amb la incorporació dels serveis habituals que el ciutadà utilitza i l�afecten (salut,
educació, justícia, relacions amb l�Administració, etc.) i la incorporació del món
empresarial a la societat del coneixement.
Els treballs d�elaboració del PSiC parteixen d�una anàlisi a fons de la situació de
la societat de la informació a Catalunya i també d�aquells països capdavanters en
l�adopció de les TIC. L�aportació principal d�aquesta anàlisi ha estat seleccionar i definir
uns objectius estratègics i dissenyar un model de gestió per poder-los dur a terme.
6
El model d�actuació que proposa el PSiC es basa en dues àrees d�actuació:
g L'Administració, amb l�objectiu de desenvolupar els serveis i continguts
digitals que potenciïn la interacció amb els ciutadans, i que garanteixin una
eficiència i seguretat més elevades de les transaccions amb la societat.
g La societat en general, tant en les relacions dels sectors empresarials com
les relacions entre els ciutadans de forma individual o col·lectiva.
El paper de l�Administració com a motor del procés d�adopció de la SIC constitueix
un primer entorn de reflexió i d�acció a considerar. Hi ha un seguit d'actuacions que
s�han d�impulsar des de les administracions públiques, bé perquè són la seva competència
directa o perquè la seva participació és necessària per garantir-ne l�arrencada inicial.
Aquest paper pioner i els elements afegits d�arrossegament han estat clau en la
definició i impuls en els principals models de societat del coneixement que s�estan
consolidant arreu del món.
La relació entre els ciutadans i les administracions publiques s�ha convertit en un
dels principals motors de la societat del coneixement. La millora dels serveis públics
i de la seva capacitat de resposta davant dels requeriments dels ciutadans en la seva
relació amb les estructures de govern ha trobat un terreny natural per al desplegament
de les TIC. Però no es tracta només de digitalitzar els processos i transaccions
tradicionals, sinó d�avançar cap a nous serveis i continguts que possibilitin un grau
7
mes alt de cohesió digital i que obrin nous camps de relació entre l�Administració i els
ciutadans. Queda per explorar un ampli territori relacionat amb el concepte de ciutats
i territoris digitals, els portals ciutadans i la incorporació de tecnologies més dinàmiques
que afavoreixin la creació i la interactivitat de les persones, com els �blocs� o els nous
mitjans de comunicació, a l�àmbit d'intervenció local. Per aquest motiu, aquest primer
esglaó d�actuació involucra plenament les administracions públiques.
Un segon entorn d�actuació està directament relacionat amb el sector privat i el
mercat, com a requisit imprescindible per garantir el proveïment i autonomia del país
en matèria de serveis i continguts digitals. Les actuacions que es facin per incrementar
l�augment de sistemes d'informació en xarxa repercutiran directament en l�augment
del nombre d�usuaris i, per tant, de la demanda, fet que ha de facilitar la consolidació
i estructuració de la nova economia del coneixement.
L�Administració té, com a entitat promotora de la SIC, una especial responsabilitat
per fer que els diferents agents del mercat esdevinguin els motors de desenvolupament
del sector. L�estímul públic:
g Ha d�afavorir projectes privats no consolidats que suposen un gran impacte
per al desenvolupament del mercat, especialment pel que fa a l�àrea de les
transaccions a través de la Xarxa.
g Ha d�establir fórmules per donar suport a projectes que poden ser socialment
importants malgrat no disposar de models de rendibilitat immediata, com ho
són aquells que promouen l�accessibilitat sectorial (persones grans, alfabetització
digital...) o a recursos específics (materials educatius, culturals, urbans,
territorials).
g Ha de donar continuïtat a projectes realitzats en els darrers anys que tinguin
una projecció estratègica per al desenvolupament de l�economia del
coneixement a Catalunya.
g Ha de promoure línies i nous models d�investigació i innovació que permetin
desenvolupar aplicacions per a la generació de nous serveis i continguts
digitals.
El �partenariat� públic-privat, que tan bons resultats ha donat en altres països,
8
9
constitueix un factor clau, tant per assolir aquests objectius com per generar nous
recursos financers destinats a promoure la recerca i la innovació a l�entorn de les TIC,
generant valor afegit i potenciant la creació de coneixement especialitzat al sector. El
PSiC reconeix, des d�aquest punt de vista, que en la SIC el model d'innovació no està
delimitat només per l�activitat que desenvolupen en aquest sentit les empreses i els
centres públics d�R+D+I, sinó que abasta des del ciutadà fins a les institucions superiors
del sistema acadèmic i investigador, passant per un ric mosaic de petites i mitjanes
empreses. Per tant, cal dissenyar una política de partenariat amb la societat que ajudi
a trobar nous models de innovació, que superin els que han regit a la societat industrial.
Aquesta visió implica, entre d'altres aspectes, la creació de noves línies d'investigació
referides específicament al complex àmbit d'actuacions, serveis i productes de la
societat del coneixement.
3
Objectius del PSiC
El PSiC fa una distinció dels seus objectius d�acord amb dues àrees d�actuació,
la de l�Administració i la que es correspon amb el sector privat (identificats com a punt
A i B en l�apartat següent), i tres línies estratègiques que engloben les línies d�actuació
del Pla i els seus projectes associats. Fins ara, en plans previs de la SIC a Catalunya,
ha existit un cert grau de confusió i superposició en totes aquestes àrees, fet que ha
repercutit en polítiques voluntaristes que han primat aspectes conjunturals per damunt
de les previsions a mitjà i llarg termini. L�aclariment d�aquest aspecte en el PSiC arriba
al punt de convertir-ho en una eina de gestió i, per tant, en una garantia de continuïtat,
delimitant clarament els entorns d�activitat, els protagonistes i els espais de contacte
on s�han d�afavorir les relacions de cooperació i les aliances estratègiques entre el
sector públic i el privat.
El PSiC es desplega, per tant, a par tir de tres eixos estratègics:
aImpulsar l�atractiu de l�oferta.
aDinamitzar la demanda i la utilització de la Xarxa.
aGenerar coneixement i valor afegit al sector.
10
3.1 Impulsar l�atractiu de l�oferta
A. Disposar dels millors serveis per part de l�Administració pública
g Completar l�oferta en línia de les diferents administracions públiques catalanes,
facilitant l�execució dels tràmits mitjançant comunicacions electròniques. Així mateix,
s�ha de garantir que totes les dades i continguts de l�Administració estiguin digitalitzats,
posant a disposició dels ciutadans tota la informació pública i donant accés als
arxius d'informació personal de cadascú (informes mèdics, incidències administratives,
etc.).
g Contribuir a promoure el desenvolupament del �territori virtual� de l�educació i
la formació, un espai on s�experimenti, es simuli, s�investiguin i s�assagin noves
metodologies pedagògiques, es comparteixin continguts entre centres docents, es
desenvolupin aplicacions específiques per generar mètodes i continguts educatius,
i es puguin integrar tots els actors del sistema docent (pares, pedagogs, generadors
de continguts, etc.). D�aquesta manera, estendre el procés d�aprenentatge en un
continu entre l�espai físic i el virtual, entre escoles i centres de diferent condició,
independentment de la seva localització territorial o de l�abundància o manca dels
seus recursos. Aquesta política requerirà acords entre el sector privat, les institucions
acadèmiques i d'investigació i les organitzacions socials involucrades en el sistema
educatiu.
g La finalitat que es persegueix és desenvolupar el currículum personal d�acord
amb la societat del coneixement en el sistema educatiu, i formar les generacions
en edat escolar perquè aprenguin a fer un ús profitós i responsable de les eines i
possibilitats de les TIC. Implica que els continguts pedagògics en línia estiguin
organitzats de tal manera que siguin accessibles al conjunt del sistema educatiu.
En aquest context, s�afavoriran les iniciatives que integrin les TIC en el procés
d�aprenentatge, creant espais virtuals on es sistematitzin aquestes iniciatives per
difondre-les en el teixit educatiu.
g En l�àmbit de la salut, potenciar l�oferta de serveis i continguts per contribuir a
garantir i millorar una assistència sanitària de qualitat. Al mateix temps, promoure
acords per desenvolupar espais virtuals on es trobin les demandes dels diferents
11
actors del sistema de salut �des dels pacients i les organitzacions assistencials
fins als diferents professionals i institucions implicades- amb la finalitat de disposar
d'informació de qualitat que permeti millorar els serveis.
g En l'àmbit de la justícia, implantar les comunicacions electròniques que permetin
un grau més elevat d�eficiència i agilitat als processos judicials, i establir els
mecanismes de consulta digital que permetin als ciutadans, a les organitzacions
civils, a les empreses i a les entitats, disposar d�informació puntual sobre els
processos digitals que els afectin i sobre els quals tinguin una reclamació legítima.
B. Assegurar que els agents privats desenvolupen les millors
ofertes en serveis i continguts per a la ciutadania
g Fomentar el desenvolupament d�una oferta àmplia de serveis i continguts digitals
per part dels agents privats, potenciant els agents locals que estan desenvolupant
aplicacions i generant negoci en aquest sector.
g L�adopció i recomanació d�estàndards oberts com a via per potenciar l�increment
de l�oferta d�aplicacions i continguts digitals.
g La digitalització dels continguts públics, i la disponibilitat d'aquests per part de
la ciutadania i l�àmbit privat.
3.2 Dinamitzar la demanda i utilització de la Xarxa
El PSiC pretén inclinar la balança cap als sistemes d'interrogació, de generació de
demanda i, per tant, de creació de serveis i continguts que donin resposta a les
necessitats dels ciutadans, empreses, organitzacions i col·lectius civils o professionals.
L'oferta augmentarà i s�estendrà a mesura que la demanda trobi espais a la
Xarxa i augmenti el nombre de ciutadans connectats o que aquests puguin promoure
la generació dels continguts que necessiten.
12
A. Formar efectivament la ciutadania perquè faci un ús exhaustiu
i eficaç de les TIC
g Proveir i reforçar les accions formatives que permetin a la ciutadania adquirir
les habilitats necessàries per incorporar les TIC en les seves activitats, potenciant
l�aprenentatge del treball en xarxa.
g Garantir la formació necessària per introduir les associacions, empreses i
l�Administració pública a les TIC, per tal que en facin un ús efectiu i les incorporin
en els seus processos de relació i comunicació, amb la finalitat que descobreixin
el valor estratègic que tenen per a la seva activitat, el benefici del treball en xarxa
i la importància decisiva del treball col·laboratiu.
B. Impulsar l�ús de les TIC per part dels agents del mercat
g Impulsar l�ús de sistemes virtuals de transacció per a activitats quotidianes (com
l�oci, el turisme o el comerç), integrant les noves tecnologies a la vida quotidiana
de la gent. El Pla incideix en el comerç electrònic, eines digitals com l'e-factura i
el teletreball com a opció per afavorir la integració de diferents col·lectius a les TIC
(dones, habitants de zones rurals, etc.).
g Fomentar l�ús de les TIC a les empreses com a mesura per incrementar la
competitivitat i eficiència agilitzant els seus processos. Existeixen nivells d'informació
que són estratègics per a determinats sectors d�activitat econòmica i que, ara per
ara, com que no disposen de sistemes de coneixement en xarxa, no poden ser
aprofitats i incorporats a les seves activitats en el mercat global.
g Afavorir el desenvolupament de serveis i continguts digitals que estimulin l�ús
d�aplicacions multicanal, incidint en els dispositius mòbils, ja que aquests darrers
estan molt més integrats a la nostra vida diària i són un dels principals punts
d'interacció de les persones i les organitzacions amb la tecnologia.
13
3.3 Generar coneixement i valor afegit al sector
A. Disposar dels recursos per impulsar la innovació tecnològica
g Des de la darrera dècada del segle XX, resulta cada cop mes evident el pes de
les TIC en l�augment de la productivitat i, per tant, de la competitivitat, tant d'empreses,
en particular, com de l'economia, en general. El PSiC es proposa augmentar el pes
del sector TIC a Catalunya amb la finalitat de millorar la productivitat de les empreses
i la competitivitat de l�economia catalana.
g Incrementar la inversió del sector públic en R+D+I, donant un impuls a la indústria
TIC per tal que creixi i es desenvolupi. El sector públic ha de desenvolupar aplicacions
per generar serveis i continguts digitals molt específics, en un marc que afavoreixi
la seva transferència cap al sector privat i també el sector públic. El PSiC contribuirà
a revertir la situació actual, caracteritzada per una manca de línies d�R+D+I en TIC.
g La SIC promou una democratització del procés d'innovació, entenent que aquesta
pot sorgir �des de sota�, a partir d'iniciatives ciutadanes, d'entitats civils, d�empreses
o d�organitzacions que no estan formalment enquadrades en el que entenem com
a sector R+D+I. El Pla tindrà cura de detectar aquests processos d'innovació,
promovent-ne el coneixement i la difusió social i ajudant a orientar, al mateix temps,
el sector públic de l�R+D+I sobre els nous sectors emergents a l�entorn de la creació
de serveis i continguts digitals.
B. Fomentar la inversió del sector privat al sector TIC de serveis i
continguts
g Potenciar i propiciar les iniciatives privades, amb especial atenció a aquelles que
tinguin per objectiu el desenvolupament de serveis i continguts digitals adreçats als
sectors més crítics i estratègics per al futur de l�economia catalana.
g Incentivar les empreses del país a incrementar els seus nivells d�inversió en
R+D+I en l�àmbit de serveis i continguts digitals.
14
4
Àmbits estratègics d�actuació
15
El PSiC identifica un total de vuit àmbits prioritaris d�actuació que interactuen en
diferent mesura amb les línies estratègiques del Pla. Aquest conjunt d�àmbits d�actuació
es complementen amb sis àmbits transversals que afecten la globalitat del Pla i les
línies d�actuació i iniciatives que s�hi proposen.
16
4.1 Àmbits preferents d�actuació
4.1.1 e-Formació
Garantir l�èxit del procés d�adopció de les TIC implica assegurar que la ciutadania
disposa de la formació adequada per fer-ne un ús efectiu i poder gaudir dels seus
avantatges. Cal atendre també les necessitats formatives de tots aquells que per un
o altre motiu no hi tenen un accés directe o fàcil.
Fer arribar aquesta formació a tothom implica disposar de formadors especialitzats,
d�espais adequats arreu del territori, de continguts digitals docents específics i d�un
formatiu de qualitat a l�entorn de les TIC. Aquests continguts han d�estar disponibles
a l�espai virtual de la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), i constituir la base per
desplegar l�activitat dels seus formadors/dinamitzadors, especialment preparats per
capacitar nuclis i col·lectius de població mitjançant programes impulsats en col·laboració
amb els ajuntaments i les associacions locals.
Les actuacions en aquest àmbit tenen com a destinatari la ciutadania en general,
però es prioritzen aquelles adreçades als col·lectius amb una dificultat més gran
d�accés a les TIC (dones, gent gran, aturats, persones amb discapacitats), als col·lectius
de treballadors a partir de la col·laboració amb empreses, organitzacions i associacions
laborals, i amb especial interès, al col·lectiu de treballadors que desenvolupen la seva
activitat professional a les administracions públiques catalanes.
El Pla d�alfabetització i formació digitals (PAiFD), presentat el gener de 2005, ha
detallat moltes d�aquestes línies de treball i, entre d�altres actuacions, ha proposat
definir una acreditació en coneixements TIC.
4.1.2 Administració digital
El procés d�adopció de les TIC comporta de forma irrevocable l�evolució de
17
l�Administració cap a l�e-Govern. Cal, per tant, millorar els sistemes de base per
augmentar l�eficàcia dels serveis oferts per l�Administració. Cal redefinir els processos
i els models de prestació dels serveis propis de l�Administració, assegurant la
interconnexió de bases de dades i sistemes d�informació i augmentant la qualitat dels
serveis i de les aplicacions que els han de suportar.
S�han fet importants esforços en la digitalització i informatització interna de
l�Administració i hi ha reconegudes iniciatives a nivell municipal, amb alts nivells de
serveis de relació amb el ciutadà. Hi ha diverses línies de treball que cal impulsar per
assolir la màxima eficiència administrativa. No és només un procés tecnològic, sinó
que passa en gran mesura per una reflexió a fons dels processos i estructures
organitzatives vigents. Avançar en el treball corporatiu a través de sistemes d'informació
i establir mecanismes per garantir la formació contínua dels treballadors de l'Administració
són exemples que cal generalitzar a totes les administracions.
Malgrat els bons nivells d'interactivitat dels sistemes d�informació de les administracions
catalanes, cal un salt endavant en els serveis en línia que permeti la realització íntegra
dels tràmits, incloent-hi la possibilitat de pagament en línia i la presa de decisions en
temps real. La redefinició que s�ha fet de l'AOC (Administració Oberta de Catalunya)
va orientada en aquest sentit i, concretament, el projecte TRAM és una fórmula per
avançar en la digitalització de tràmits i un exemple reeixit d�interoperabilitat i col·laboració
interadministrativa. S'ha d�aprofitar aquest procés per impulsar la creació d�aplicacions
que exigeixin la certificació digital per afavorir l'ús de la signatura i la identitat electrònica.
El treball conjunt de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals és un
element destacat d� aquesta iniciativa.
Tant en l�àmbit de l�Administració local com a la Generalitat de Catalunya cal impulsar
mecanismes que afavoreixin la participació en línia i que ens acostin a la possibilitat
d�exercir el �dret de resposta� per part de la ciutadania. En aquesta mateixa línia és
important que augmenti el nombre de càrrecs electes amb bústia electrònica accessible
per a la població.
4.1.3 e-Educació
Les TIC en el sistema educatiu reglat és un dels àmbits que cal afrontar amb una
cura i atenció especials. Com serà aquesta nova SIC a Catalunya depèn en gran
18
mesura de com es plantegi la seva incorporació en tot el procés formatiu, des de
l�escola a la universitat. Cal virtualitzar el sistema educatiu assegurant les habilitats i
els coneixements dels formadors i del personal no docent, que permeti integrar-les
als processos d�aprenentatge i als models pedagògics.
L�objectiu estratègic consisteix a generar un territori virtual de l�educació, que superi
les fronteres físiques entre col·legis, barris i nivells de consum de recursos (escales
socials determinades pels ingressos per càpita), per crear continguts i processos de
formació que puguin ser emprats pel sistema educatiu en la seva globalitat. Això
implica la generació de registres de l�activitat escolar a l�espai virtual que esdevinguin
arxius oberts, modificables, consultables, transmissibles i convertibles en productes
i serveis pedagògics d�alt valor afegit.
La formació dels docents i el desenvolupament de dipòsits de continguts digitals
de qualitat que permetin complementar l�activitat docent són accions que s�han de
reforçar. És molt important tota la feina que ha fet la xarxa edu365 i, per aquest motiu,
cal dedicar-hi més recursos i emfatitzar els continguts audiovisuals i multimèdia. La
plataforma digital escolar vol exemplificar aquest repte i, per fer-ho possible, cal
desenvolupar eines corporatives que facilitin la col·laboració entre els docents i
l�intercanvi de coneixements a la comunitat educativa.
La implantació de l'espai europeu d'educació superior obliga a fer una atenció
preferent al món universitari. La implantació i el desenvolupament de les TIC han de
facilitar el desenvolupament de sistemes d'informació i gestió del coneixement en
xarxa que facilitin la cooperació, comunicació i col·laboració entre equips d'investigació
i docència de les universitats. El contacte entre comunitats científiques universitàries
s�ha de traduir en espais virtuals que facin visibles globalment les universitats catalanes
i mostrin clarament les seves àrees d�especialització en la producció de coneixement.
D�acord amb aquests objectius, el programa Universitat Digital té, entre les seves
prioritats, promoure la col·laboració interuniversitària en el desenvolupament d�aplicacions
i serveis comuns i en accions de promoció i adopció de les TIC. També preveu impulsar
accions de divulgació i foment de la ciència i la tecnologia, l�actualitat i la informació
de l�activitat universitària. Iniciatives que ja són en marxa com el projecte Campus són
exemple i referent d�aquesta voluntat col·laborativa i d�afavorir el treball en xarxa.
19
4.1.4 e-Justícia
La penetració de les TIC a la justícia és clau per la influència que exerceix aquest
àmbit sobre els usuaris i les organitzacions que s'hi relacionen. Les possibilitats de
millora del desplegament de les TIC són enormes, tant des de la perspectiva de la
ciutadania com del conjunt de professionals implicats, la qual cosa suposa més
proximitat amb la ciutadania, eliminació de barreres d'espai i temps i personalització
de continguts.
En primer lloc, cal treballar perquè es pugui presentar i tramitar electrònicament
�de manera multicanal i ubiqua� la documentació, així com la consulta de l�estat de
la tramitació. L�objectiu ha de ser la conformació de l�expedient digital des del moment
del registre i durant tota la vida processal, amb elements d'identificació electrònica,
com els codis de barres o la signatura digital, i també amb la integració dels corresponents
recursos multimèdia. El sistema ha d�actuar com a guia i tutor, és a dir, donant lloc a
l'impuls processal dins la tramitació. Totes aquestes actuacions han de facilitar la
transparència de la informació digitalitzada.
En un àmbit amb participació de tantes persones, professionals i organismes, es
tracta de garantir una comunicació integrada amb la resta d�agents del món de la
justícia (registres, centres penitenciaris, Centre de Documentació Judicial del Consell
General del Poder Judicial (CENDOJ), cossos de seguretat, entitats jurídiques, etc.)
i dels operadors jurídics (advocats, registradors, procuradors, etc.) i de tenir un accés
immediat al coneixement per a la presa de decisions adequada. Per això, serà bàsic
assegurar la interoperabilitat de les aplicacions i sistemes d�informació, mitjançant
estàndards i models, en l'ús dels serveis informàtics i la difusió de continguts.
4.1.5 e-Salut
El desplegament de les TIC a la sanitat és una prioritat en tant que els seus beneficis
afecten de forma directa tota la població. En el camp de l�assistència sanitària, les TIC
i el seu desplegament intensiu ofereixen un ampli ventall de possibilitats de millora en
la prestació dels serveis assistencials i en la disponibilitat d�informació per part dels
professionals i dels pacients.
20
La virtualització del sistema de salut té dos aspectes diferents però complementaris.
D�una banda, la provisió de les eines, procediments i metodologies que afecten
directament la gestió de la salut des del punt de vista de l�eficiència, l�estalvi de despesa
i la productivitat. D�una altra, el desenvolupament de sistemes d�informació en xarxa,
de serveis i continguts digitals, que permetin als pacients, als seus familiars i a les
organitzacions de suport disposar d�un flux de comunicació que faciliti les seves
relacions amb el sector professional de la salut i amb la mateixa institució.
En primer lloc cal afrontar els projectes de base que són crítics per al desenvolupament
futur. La identificació i registre dels pacients que permetrà la targeta sanitària i la
informació cartogràfica, lligada a dades georeferenciades per millorar la gestió sanitària
damunt del territori, en són un exemple.
S�incrementarà la creació d�aplicacions lligades a la teleassistència i la telemedicina,
i s�iniciaran processos de recerca lligats als tractaments de la imatge i l�ús de la
videoconferència en els àmbits de gestió assistencial, o a les solucions multicanal per
a la interrelació d�aquests i la mobilitat dels professionals.
En l�àmbit dels continguts, el nou Portal de la Salut, vinculat a espais virtuals
d�intercanvi de coneixement i l�ús de xarxes socials, permetrà fomentar la col·laboració
entre els diferents sectors professionals de la salut i millorar la informació que reben
els ciutadans.
4.1.6 Catalunya Digital
La societat del coneixement té la virtut de convertir tot allò que és local en global,
i a la inversa. Per tant, Catalunya ha d�aprofitar al màxim la possibilitat de projectar-
se no només cap al mercat global, sinó de mirar també cap al seu propi territori i la
seva cultura i descobrir les oportunitats que crea l�economia del coneixement per
generar nous serveis i continguts digitals. Aquesta és una tasca de tots, de la societat
civil, de les empreses, dels centres de investigació, de les administracions públiques
i de les institucions de la cultura. Catalunya ha de ser visible a la Xarxa no només com
un catàleg de cartells multimèdia, sinó com l�expressió d�una societat viva i dinàmica,
amb un ric passat històric i amb capacitat de generar i gestionar els béns essencials
de la Xarxa: informació de qualitat i coneixement col·lectiu.
21
El PSiC planteja el fet que aquesta tasca ha de ser fruit d�un esforç col·lectiu, que
abasti des de l�usuari individual fins al corporatiu, des de la mateixa Generalitat de
Catalunya fins el sector privat i les institucions publiques d�R+D+I. D�acord amb aquesta
línia, la concessió recent del domini.cat és un recurs excel·lent per articular accions
de promoció de la llengua i la cultura catalanes, i per tant per als serveis i continguts
de la SIC.
L�objectiu principal en aquest àmbit és el d'elaborar el mapa del sistema informacional
català, en el qual hem de situar nous serveis i noves demandes, i integrar-los amb els
existents en l�espai virtual. Hi ha iniciatives puntuals, algunes de molt recents que
encara no han evolucionat i han de consolidar-se i créixer. Cal una actuació enèrgica
que abasti des de fons documentals ja existents a noves biblioteques i sistemes
audiovisuals i multimèdia en xarxa, fonamentats en institucions de tota mena: museus,
centres de documentació, organitzacions de la societat civil, etc. Per confeccionar
aquest mapa és necessària una veritable aliança digital que de manera coordinada
potenciï les iniciatives existents i n�impulsi de noves, planificant i establint els estàndards
i mètodes d�indexació comuns que permetin la seva interconnexió.
D�altra banda, la constant evolució de la Xarxa i els seus sistemes d'informació i
comunicació han de ser incorporats al més ràpidament possible a aquest esforç de
digitalitzar Catalunya. L�exemple més pròxim és la imminent explosió de la TV per
canals digitals (TDT, IP), que pot generar un considerable impacte en la comunicació
audiovisual digital, i la seva difusió en noves aplicacions i dispositius receptors i
emissors d'informació (mòbils, PDA, miniordinadors, etc.).
En aquest esforç de digitalització ha de tenir un paper destacat la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), que actualment està desenvolupant sistemes
d�arxiu audiovisual potents i innovadors i que, amb una política decidida per obrir-los
a la ciutadania, han de ser un estímul important per a l�accés a l�ús de les TIC i les
xarxes.
4.1.7 PIME Digital
Les PIME constitueixen l�eix de l�economia de Catalunya, amb el que aquest fet
comporta d�alt grau de dispersió i distribució pel seu teixit econòmic. Aquesta realitat
pot semblar contradictòria amb la seva integració en el món de les TIC. Però les PIME
22
encara han de descobrir que, més enllà de la competència i les estrictes regles del
mercat global, existeixen àrees sectorials d'informació i coneixement que resulten
fonamentals per actuar en aquest mercat. Això implica realitzar un ús específic i
avançat de la Xarxa, no només a l�empresa com a unitat bàsica, sinó de manera
transversal en els sectors econòmics que les agrupen.
Aquest fet comporta la necessitat d�una aposta ferma per l�evolució dels models
d�organització de les PIME, des dels aspectes de gestió fins a la innovació, passant
per la distribució i la prestació de serveis. En aquest punt les TIC són un factor
determinant que els ha de permetre el treball i l'organització en xarxa.
És necessari estimular i establir aliances estratègiques a nivell sectorial per assegurar
la canalització de serveis i continguts, pensats per les PIME i per a les PIME, que els
permetin obrir-se a un mercat global.
Ajudar les PIME en aquest procés de transformació comporta la necessitat de
disposar de personal especialitzat i de proveïdors amb capacitat de posar al mercat
els serveis necessaris per integrar els seus interessos sectorials. Per a aquesta tasca
és de cabdal importància la participació de les entitats que agrupen aquestes empreses,
per facilitar el canvi cultural necessari per aprofitar el potencial de les TIC.
La divulgació de bones pràctiques a l�entorn de les TIC, la formació especifica per
a sectors d�activitat econòmica, i la disponibilitat d�eines i aplicacions que facilitin el
treball en xarxa com a model d�organització de les empreses, són imprescindibles per
assegurar aquests objectius.
4.1.8 e-Innovació
El sector de les TIC ha contribuït de forma notable al creixement de l�economia i
l�ocupació a nivell europeu i totes les previsions l�identifiquen com un sector fonamental
per a la competitivitat de l�economia i la productivitat de les empreses. Es tracta d�un
sector en permanent evolució que requereix un notable esforç d�innovació.
Les empreses del sector TIC tenen taxes d'inversió en R+D+I molt superiors a la
mitjana. Es tracta de petites i mitjanes empreses, amb una alta capacitat per generar
coneixement i aplicar-lo als serveis i continguts digitals. Sovint, aquest esforç no va
23
acompanyat de polítiques que permetin reforçar aquesta tendència i expandir-la cap
a la resta del teixit econòmic. Per aquest motiu, la inversió que Catalunya realitza en
aquest àmbit està encara molt per sota de la mitjana europea. Al mateix temps, Europa,
en el seu conjunt, està per sota de les principals economies mundials i fa una crida
mitjançant la iniciativa i2010 per arribar a l�objectiu de situar la inversió en R+D+I en
un 3% del PIB.
Per garantir l�aprofitament de la inversió i la seva translació en aplicacions i continguts
útils a la ciutadania, cal establir mecanismes sòlids i estables de col·laboració entre
el sector empresarial, la recerca universitària i la mateixa Administració. Al mateix
temps, és necessari contribuir a estructurar un sector fins ara inconnex i fomentar la
cultura de la col·laboració entre empreses en matèria d�I+D.
L'impuls de clústers tecnològics a l�entorn de l�audiovisual i el multilingüisme són
algunes d�aquestes propostes per consolidar un sector ampli i intensiu en TIC.
Fundacions (i2Cat, BCNMedia-UPF, BcnDigital...) que promouen el treball conjunt del
sector públic, a través d�universitats i administracions, i el sector privat són iniciatives
que cal seguir impulsant. En aquesta mateixa línia ha de jugar un paper important el
Centre Tecnològic TIC que lidera el CIDEM, i que neix amb la voluntat d�orientar-se
cap a les PIME.
Les administracions públiques han de ser el motor de la implantació del programari
lliure, implicant-hi i arrossegant-hi les empreses. Aquest procés cal consolidar-lo amb
un espai comú on treballin universitats, empreses, administracions, col·lectius i
associacions que han estat impulsores del programari lliure. El compromís que la
Generalitat de Catalunya ha pres en relació a l'impuls del programari lliure és una
oportunitat i una elecció estratègica i coherent amb la iniciativa de la Tecnoregió.
24
4.2 Àmbits transversals
4.2.1 La interoperabilitat i els estàndards oberts
Assegurar la interoperabilitat de les aplicacions i sistemes d�informació és un repte
immediat per assegurar-ne la qualitat i les possibilitats de creixement sostingut. La
manca d�interoperabilitat ha estat fins ara un escull per a la millora de les possibilitats
de desenvolupament de nous serveis i implica que la percepció d�utilitat de les TIC
per part dels ciutadans es mantingui en cotes molt baixes.
En conseqüència, cal assegurar l�establiment d�estàndards i models per facilitar la
interoperabilitat en l�ús dels serveis informàtics i la difusió dels continguts. En especial,
és bàsic que des de les administracions públiques catalanes es garanteixi la
interoperabilitat dels sistemes i l'ús d�estàndards oberts i lliures de royalties. Aquestes
mesures també han d�arribar al sector privat, cercant la seva complicitat per millorar
l'eficàcia en la compartició de dades i coneixement.
4.2.2 Cohesió digital
El camí cap a la societat del coneixement comporta el perill evident de l�anomenada
fractura digital. La ràpida evolució de les comunicacions electròniques no ha fet que
la seva implantació fos homogènia i ha comportat l�aparició de desigualtats en el
procés d�adopció de les TIC. S�han d�ampliar els esforços per promoure la cohesió
digital, tenint especial cura pels aspectes socials i territorials que han provocat aquest
trencament.
És un objectiu prioritari garantir l�accés a la informació i a la formació de tota la
ciutadania, fent una atenció especial a aquells col·lectius que, per diverses raons,
poden estar més discriminats. La distribució demogràfica del país ha comportat altres
condicionants de fractura digital que cal combatre, no tan sols facilitant l�accés físic
a les comunicacions electròniques arreu de Catalunya, sinó garantint la disponibilitat
de serveis i continguts de caire més local i proper als ciutadans.
4.2.3 Multicanalitat i mobilitat
Els darrers avenços tecnològics a l�entorn de les comunicacions electròniques han
comportat l�aparició de nous dispositius d�accés a la xarxa i als continguts digitals.
L�ordinador ja no és l�única forma d�accedir a la informació i la penetració de nous
dispositius i noves tecnologies com les sense fil obren tot un ventall d�oportunitats de
recerca i innovació.
El desplegament de la TDT és el primer repte que tenim al davant. En aquest sentit,
el desenvolupament de serveis relacionats amb la T-Administració representaran una
contribució important a la cohesió digital del país, en ser la televisió una de les interfícies
més a l�abast de la població.
Tenim propera la irrupció de la televisió a la Xarxa (TV/IP), que canviarà el mapa
audiovisual que hem conegut fins ara, de la mateixa manera en què la Xarxa va
transformar el model de comunicació consagrat a la Revolució Industrial. La TV/IP és
una oportunitat per explicar la ciència, els negocis, l�oci, el turisme i la cultura d�una
altra manera, on la interactivitat serà un dels eixos del desenvolupament de nous
formats de serveis i continguts digitals. Caldrà impulsar projectes que explotin aquesta
possibilitat d�interacció de la TV, i preveure com hauran de ser i evolucionar els
continguts d'aquesta plataforma, innovant en formats més interactius i multimèdia. El
paper pioner de la Televisió de Catalunya és un valor afegit que s�ha d�aprofitar i
amplificar cercant sinergies amb el sector en el marc del clúster de l�audiovisual.
Com a element de treball transversal s�ha d�impulsar l�adaptació de continguts per
al seu ús en dispositius mòbils i de petit format i en la disponibilitat de dades
georeferenciades per al desenvolupament de tota mena de serveis. La millora i evolució
de les comunicacions sense fils dibuixa un nou escenari en la prestació de serveis i
de millora dels processos de producció i gestió, que tenen com a principal característica
la mobilitat.
4.2.4 Llengua
La societat en xarxa és per definició global, multicultural i multilingüe. En aquest
entorn cal incrementar i assegurar la presència de serveis i continguts en català.
L�esforç realitzat per part de les administracions catalanes no ha tingut el reflex desitjat
25
26
al món de l'empresa.
L'experiència que ha generat Catalunya en l'àmbit del tractament de la llengua és
un aspecte que cal saber explotar i desenvolupar. Les TIC permeten convertir el
multilingüisme en un valor i cal avançar en els serveis de traducció i altres eines i les
seves possibles aplicacions. La creació d'un clúster a l'entorn del multilingüisme és
un àmbit que s'ha de desenvolupar en la línia d'impuls que promou la iniciativa de la
Tecnoregió.
Caldrà vetllar, des de l'àmbit normatiu i legislatiu, per la presència i ús del català
en els serveis i els continguts. L'Administració ha d'utilitzar la seva capacitat de compra
per exigir en els seus contractes clàusules lingüístiques i aconseguir que les empreses
utilitzin i promoguin el català amb normalitat.
Les administracions públiques i el sistema educatiu han de continuar impulsant la
presència de continguts i serveis en català, facilitant l'accés obert a tots aquells fons
digitals dels quals disposen. L'ús i adopció de les llicències lliures, com Creative
Commons, ha d�ajudar a dur a terme aquestes accions.
4.2.5 Seguretat
La percepció d�inseguretat de les comunicacions electròniques és un dels motius
que frenen l�adopció de les TIC i que afecten l�evolució de serveis on aquest factor és
crític, com és el cas del comerç electrònic. Educar i sensibilitzar els usuaris és una
mesura per augmentar la seva confiança en les aplicacions i les possibilitats que
ofereix la SIC. Cal un treball específic adreçat a les empreses per impulsar el
desenvolupament i adopció de sistemes i entorns de seguretat.
Al mateix temps, la privadesa de les dades personals és un dret que cal assegurar.
S�han d�adoptar les mesures necessàries per garantir el grau màxim de seguretat
possible, no només des de la tecnologia, també des d�accions legislatives i des del
foment de comportaments i conductes per part de la ciutadania i les empreses, que
respectin i treballin d�acord amb aquests principis.
Cal aprofitar l�experiència i la feina que ha fet l'Agència Catalana de Certificació
(CATCert) per impulsar de manera decidida la identitat electrònica personal. Les
universitats i la seva comunitat són un espai excel·lent per impulsar els certificats
27
digitals i l'expedició d'identitats electròniques i poder-hi fer les primeres proves de gran
abast.
4.2.6 Ordenació
Les discordances entre les possibilitats d'una societat analògica enfront d'una
societat en procés de digitalització s'evidencien a mesura que aquest procés avança.
Si bé calen accions directes en aquest procés de digitalització, prèviament és necessari
establir polítiques de continguts precises que necessàriament s'han de traduir a l'àmbit
legislatiu.
Els drets d'autor en el món digital requereixen nous models que prevegin la difusió
a través de les comunicacions electròniques. Catalunya necessita lleis pròpies que
ens permetin gestionar la difusió dels nostres continguts. Al mateix temps cal preveure
els mecanismes per implementar les polítiques, i els ens que han d'assumir aquesta
responsabilitat.
L'Administració té l'obligació d'exigir en l'execució de les seves actuacions el
compliment d'aquelles normatives que s'ajustin als objectius estratègics que planteja
a la societat. Cal que els continguts generats des de l'Administració es puguin oferir
i difondre en obert a tota la ciutadania i que les aplicacions tecnològiques desenvolupades
amb diner públic permetin adquirir i compartir coneixement a tot el sector.
Una de les principals innovacions del PSiC resideix en el seu model de gestió. S�ha
plantejat, sobretot, la necessitat de disposar d�un model que permeti assegurar l'impuls
i la dinamització del Pla, el monitoratge de l�evolució de les iniciatives i projectes que
es recullen i la disponibilitat d�indicadors que ajudin a configurar un quadre de
comandament per fer-ne un seguiment precís.
Aquest model es fonamenta en el pragmatisme i pren com a base les estructures
organitzatives al voltant de les quals orbiten el organismes públics i privats que treballen
en l'ampli i complex àmbit de la SIC.
g El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI),
per mitjà de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació
(STSI), té un paper cabdal en aquest model, i és dipositari dels objectius de
l�Estratègia per a la societat de la informació i dinamitzador del plans que
l�articulen. L'STSI fonamentarà l'impuls del PSiC a partir de dos entorns de
gestió que s�estructuren d�acord amb els projectes interns a l�Administració
i aquells que van més enllà d�aquesta i tenen com a objectiu final el país.
g A l'hora d'impulsar les accions i projectes intradministratius de la Generalitat
de Catalunya, pren una especial importància la Comissió de Coordinació
Interdepartamental de Gestió de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació (CCIGTIC). El caire transversal d�aquesta comissió assegura
el consens en la presa de decisions, la priorització de les iniciatives i les
assignacions pressupostàries necessàries. Per a l�execució dels projectes,
la CCIGTIC es basarà en la mateixa acció dels departaments de la Generalitat
de Catalunya, que hauran d�assumir els projectes que volen impulsar i garantir-
ne el lideratge funcional, i en l�acció del Centre de Telecomunicacions i
5
Model de gestió
28
Tecnologies de la Informació, com a organisme transversal que assegura el
seu lideratge tecnològic.
g Per cohesionar i estimular els projectes i actuacions que van mes enllà de
l�Administració, es crearà la Unitat Dinamitzadora del PSiC, encarregada del
seguiment de les accions i àmbits estratègics que van mes enllà de la mateixa
Administració, i l�execució dels quals correspon al sector privat, o bé a les
aliances d'aquest amb el sector públic. Aquesta oficina haurà de vetllar en
primera instància per l�evolució del Pla, actuant com a dinamitzadora i impulsora
de les accions, identificant i donant suport als organismes o actors responsables
de liderar i executar els projectes i iniciatives.
29
PAiFD*
La unitat funcionarà com una entitat de la societat del coneixement. Impulsarà la
creació de comunitats virtuals temàtiques a l�entorn de grups de treball on participaran
les universitats, el sector privat i els departaments de la Generalitat i altres administracions
implicades en aquesta qüestió.
L�objectiu d�aquests grups de treball sectorial és el d�afavorir la col·laboració entre
els diferents actors participants en el desplegament de les TIC, fomentant l�aparició
de sinergies, l�orientació dels esforços individuals en benefici d�estratègies comunes
i l�intercanvi de coneixements i experiències.
L�STSI té la responsabilitat d�activar la Unitat Dinamitzadora del PSiC. La seva
funció principal és l�aportació de dades unificades i estables que permetin el coneixement
exhaustiu del procés d�adopció de la societat del coneixement. Aquestes dades seran
un referent de valor per al sector a l�hora d�ajustar les seves decisions i estratègies, i
la base per adoptar mesures correctores en aquells aspectes que no tinguin una
evolució d�acord amb els objectius establerts.
30
L'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat
de l'economia catalana anuncia i compromet el Govern a una inversió de 38,8 M
d�euros en el marc del Pla de serveis i continguts, fins al 2008. Aquesta quantitat és
l�aportació bàsica del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació
al PSiC, per cobrir les actuacions motores del Pla com la nova UD-PSiC o actuacions
preferents encapçalades per l'STSI, com és l'impuls de la Xarxa de Telecentres de
Catalunya (XTC).
En el transcurs del procés d'elaboració del PSiC s�ha xifrat en uns 800 milions
d�euros el total de la inversió compromesa, anunciada o prevista fins a 2008 des dels
departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya. És una estimació oberta
que pot oscil·lar en funció de l�evolució dels projectes destinataris d�aquestes inversions
i també de com es reorientin i plantegin les polítiques tecnològiques.
D�acord amb l�orientació del PsiC, hi ha d�haver una voluntat expressa de treballar
i prioritzar el finançament d�iniciatives que fomentin el treball conjunt dels sectors públic
i privat, i d�impulsar projectes transversals d�àmplia repercussió. Aquestes actuacions
necessitaran complicitats expresses i un tractament preferent.
6
Finançament del PSiC
31
La societat del coneixement a Catalunya serà tal com la construïm. Els reptes són
evidents per a tothom: allà on no actuem, altres ho faran per nosaltres i dependrem
dels seus productes i serveis. Serem el seu mercat. Tal com estan experimentant molts
països, arribats a una determinada cota de creixement, res continua creixent i
diversificant-se per inèrcia. Tenint en compte, però, la complexitat de la societat del
coneixement que involucra, d�una o altra manera, tota la societat, no hi ha decisions
simples, però sí que n�hi ha de fatals: les que no es prenen.
Essent conscients de l�ambivalència associada a la lectura de les dades estadístiques,
els darrers indicadors ens fan ser optimistes respecte al procés de consolidació de
la societat de la informació i el coneixement a Catalunya. A mitjan 2005, pràcticament
la meitat (49,2%) de les llars catalanes ja estan connectades a Internet, nou punts
més que l'any anterior. La meitat dels catalans i catalanes ja es reconeixen com a
usuaris habituals d�Internet i sis de cada deu llars (57,9%) ja disposen d�ordinador.
Les mateixes enquestes indiquen que l'increment no és només quantitatiu sinó qualitatiu,
d�acord amb el temps i usos d�utilització de les comunicacions electròniques.
Catalunya ha de continuar treballant i cal amplificar els esforços per donar solidesa
a aquest nou país on volem que les TIC tinguin un paper cabdal. Els objectius plantejats
són ambiciosos i exigeixen un compromís decidit de tots els agents implicats per dur-
los a terme.
El PSiC proposa iniciatives que són crítiques per al país i marca unes prioritats.
En alguns casos són actuacions que repetidament s�han anunciat com a crítiques
però que encara no s�han fet. La manca d�aquestes accions de base és un fre per al
desenvolupament social i econòmic del país. Encara estem per sota de les principals
societats, economies i mercats que operen en el nostre entorn més proper. Hem de
7
Conclusions
32
transmetre a tota la ciutadania que cal la seva implicació i participació en aquest
objectiu comú.
L�Administració te l�obligació d�assegurar el lideratge de tota aquesta acció i actuar
com a motor i impulsor del procés. Aquest lideratge estratègic i polític s�ha de transformar
en recursos econòmics, humans i organitzatius, per assegurar igualment el lideratge
funcional i tecnològic.
El PSiC representa la voluntat decidida del Govern de la Generalitat d�assumir
aquest lideratge que es concreta en l'Estratègia per a la societat de la informació,
impulsada pel Departament d�Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i que
l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l�ocupació i la competitivitat
de l 'economia catalana recull i identif ica amb un pressupost propi.
El Pla considera que la seva principal aportació és la d'haver plantejat uns objectius
estratègics però, sobretot, definir mecanismes que connectin tots els seus plantejaments
amb la societat i amb les estructures organitzades del país, per identificar i donar
suport als agents que han d�executar i materialitzar aquests objectius. Ho fa definint
un model de gestió específic fidel a un principi: el treball col·laboratiu i en xarxa com
a base de consens i transversalitat.
En darrera instància, el Pla es concreta en un conjunt d�iniciatives i projectes que
han de permetre a la societat percebre directament els beneficis de les TIC, entenent
que aquesta percepció positiva és la clau per augmentar el nombre de ciutadans que
fan ús d�aquestes tecnologies i que, per extensió, participen activament en la societat
del coneixement.
El Pla de serveis i continguts fa un especial reconeixement a totes les persones,
institucions i empreses que durant aquesta darrera dècada han estat treballant per
impulsar la SIC a Catalunya. Un esforç que no ha estat prou valorat i que no ha tingut
el reconeixement i suport que es mereixia des del sector públic. Identificar, impulsar
i interconnectar les xarxes de persones, universitats i centres de recerca, empreses
i institucions que ja estan treballant amb aprofitament és una forma d�aconseguir
aquest compromís col·lectiu.
33
