Upload
others
View
3
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
PLA EDUCATIU D’ARTÉS – CREIXEM
2016-2023
Informe encarregat pel Servei de Suport Municipal de la Gerència de
Serveis d’Educació de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la
Diputació de Barcelona i elaborat pel Col·lectiu d’Analistes Socials
(D-CAS) per a l’Ajuntament d’Artés
Barcelona, juny de 2017
Direcció tècnica
Núria Palau Verdejo
Secció de Suport Municipal
Gerència de Serveis d’Educació
Àrea de Cultura, Educació i Esports
Diputació de Barcelona
Ajuntament d’Artés
Elisabet Carracedo (Regidoria d’Educació)
Gemma Bigas (Educadora social)
Nereida Berruezo (Tècnica de Cultura i Joventut)
Consultoria
Sarai Samper Sierra
Cristina Olmos Aranda
D-CAS, SL
Col·lectiu d’Analistes Socials
Juny de 2017
2Pla Educatiu d'Artés
3
Continguts
1. Presentació... 4
2. Introducció... 5
3. Marc conceptual: la promoció de l’educació des del món local... 7
4. Objectius del Pla Educatiu d'Artés… 9
5. Fases i metodologia... 11
6. Diagnosi: L’estat de l’educació a Artés... 15
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés...16
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés... 50
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa... 67
7. Conclusions de la diagnosi i proposta de línies d’actuació estratègiques... 80
7.1. Conclusions: principals necessitats detectades a la diagnosi...81
7.2. Proposta de línies d’actuació estratègiques... 83
8. Proposta del Pla d’Acció de Creixem – Pla Educatiu d'Artés... 87
8.1. Presentació i procés d’elaboració...88
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions...89
9. Proposta organitzativa... 115
10. Conclusions finals... 121
11. Annex... 126
Pla Educatiu d'Artés
4
Benvolguts,
Fa un any que vam començar a treballar el Pla educatiu juntament amb Diputació de
Barcelona i amb la participació d’entitats, centres educatius, Ampas, agents educatius
diversos i grups polítics.
El Pla Educatiu d’Artés, Creixem, és una proposta educativa que vol donar resposta a les
necessitats de la nostra societat. Una societat de canvis constants, amb grans
transformacions en l’àmbit professional, el familiar i el relacional. Una societat on les
exigències del coneixement cada cop són més evidents. Una societat amb grans
desequilibris però alhora amb grans oportunitats. Per això, aquesta societat necessita
persones capaces de construir conjuntament nous espais de ciutadania i afrontar, amb
creativitat i responsabilitat, els reptes del futur immediat.
Per tot això aquest pla vol aconseguir una acció educativa conjunta i complementària entre la
tasca familiar, els centres educatius, les entitats del municipi i tots els agents educatius, a
partir d’uns objectius compartits i una actitud basada en el compromís, la participació, el
treball i l’aprenentatge en xarxa.
El treball conjunt ens permetrà aconseguir els objectius proposats i definir Artés com un poble
amb un ideari clar en l’àmbit de l’educació, social i cultural.
Agrair a totes i cadascuna de les persones que han fet possible el desenvolupament d’aquest
Pla i encoratjar a tota la ciutadania a participar-hi.
Creixem junts per construir plegats un món millor.
Salutacions,
Elisabet Carracedo i Manyosa
Regidora d’Educació
Ajuntament d’Artés
Presentació1
Pla Educatiu d'Artés
5
2. Introducció
Pla Educatiu d'Artés
6
L‘Ajuntament d’Artés es proposa iniciar l'elaboració d'un pla educatiu local com a eina de
planificació, dirigit a definir els objectius de la política educativa del municipi durant el període
2016-2023. Al mateix temps, aquest exercici de planificació ha de servir per identificar tots els
recursos d'entorn i de currículum local del municipi, posant-los en valor i en relació amb la
política educativa.
Prèviament a la redacció d’aquest Pla, l’Ajuntament d’Artés, conjuntament amb diverses
entitats del municipi, ha realitzat activitats en matèria educativa tals com les xerrades de
suport a la funció educativa, els tallers d’educació per a la salut, el Projecte de Millora de l’Èxit
Escolar, l’oferta d’obres de teatre en anglès, els cursos de català per adults, l’organització de
casals municipals de lleure, etc. El present document guiarà i endreçarà la planificació
educativa del municipi els pròxims anys.
Aquest pla anomenat ‘Creixem – Pla Educatiu d’Artés’ ha estat impulsat per la Regidoria
d’Educació de l’Ajuntament d’Artés i ha comptat amb l’assistència tècnica de la Gerència de
Servies Educatius de la Diputació de Barcelona. El resultat és aquest document que exposa el
seu procés d’elaboració i presenta una proposta de treball en l’àmbit educatiu sorgida de la
participació conjunta de la comunitat educativa d’Artés.
Introducció2
Pla Educatiu d'Artés
7
3. Marc conceptual: la promoció de l’educació des del món local
Pla Educatiu d'Artés
8
‘Creixem’ – Pla Educatiu d'Artés parteix de cinc grans premisses, presents en tot el seu
contingut. Aquestes premisses són:
• Entendre l’educació en un sentit ampli, “a l’ample de la vida”, de manera que contempli
totes les dimensions de la persona: la comunicativa, la laboral, l’emocional, la d’identitat, la
física, la social, la funcional... Són totes elles dimensions de l’ésser humà que volem
desenvolupar i potenciar a través de l’aprenentatge.
• Contribuir a l’èxit educatiu de tothom, entenent l’educació com un camí “al llarg de la
vida”, de forma que contempli totes les etapes de la vida de les persones. Doncs en totes
les etapes de la vida hi ha desig i necessitat d’aprenentatge. :
• Ser un projecte d’acció consensuat: el procés de definició del Pla ha tingut en compte
els diferents punts de vista dels agents educatius, identificant els punts de convergència
entre tots els actors. S’ha tingut en compte el màxim nombre d’agents educatius possible:
a més dels propis de l’ administració local, han participat en el disseny del Pla persones
que formen part de les AMPA, consells, escoles, entitats, equipaments del municipi i la
Xarxa Socioeducativa d’Artés (formada pels municipis d’Artés, Avinyó, Calders, Monistrol
de Calders i Santa Maria d'Oló). La participació d’aquests actors és fonamental, ja que es
vol que el Pla s’ajusti al màxim a les necessitats i demandes sentides i expressades per la
població i els agents educatius del municipi i perquè no és possible una política educativa
si no és des del treball en xarxa i l’establiment d’aliances.
• Lligat a l’anterior, aquest pla té com a objectiu impulsar el treball en xarxa dels diferents
agents educatius i socials, per construir una comunitat més cohesionada i compromesa.
Les accions que contempla el Pla no només impliquen a la regidoria d’Educació, sinó
també a molts altres departaments, serveis, equipaments i entitats que directament o
indirectament fan acció educativa.
• Fer un Pla d’educació sota els anteriors requisits significa apostar per maximitzar les
competències educatives dels governs locals: tant les de caràcter obligatori, com les
delegades per conveni amb altres administracions com les voluntàries. Aquesta seria la
darrera premissa del Pla: la creença de què les polítiques educatives han de fer-se des de
la proximitat a la ciutadania.
Marc conceptual: la promoció de l’educació des del món local3
Pròxim al
ciutadà
Pla Educatiu d'Artés
9
4. Objectius del Pla Educatiu d'Artés
Pla Educatiu d'Artés
10
Objectius del Pla Educatiu d'Artés4
Objectius del Pla Educatiu d'Artés
Mobilitzar, posar en valor i
coordinar la xarxa de recursos
educatius existent
per impulsar les línies d’acció
previstes al Pla.
De manera especial, impulsar la
Xarxa socioeducativa existent.
Identificar
la xarxa de recursos i agents que
intervenen en educació a Artés.
Dissenyar línies d’acció
dirigides a millorar i fer més equitatives
les oportunitats educatives al municipi,
cobrint especialment els principals
dèficits i prioritats identificats.
Aconseguir un consens ciutadà i
polític elevat entorn al Pla
de manera que en resultin polítiques
educatives de llarg termini, capaces
d‘arribar a donar fruits avaluables.
Conèixer
les necessitats, demandes i
prioritats de la població entorn
a l’educació.
Pla Educatiu d'Artés
11
5. Fases i metodologia
Pla Educatiu d'Artés
12
El procés de definició del ‘Creixem’ – Pla Educatiu d'Artés passa per diferents etapes amb
objectius i metodologies específiques. Expliquem a continuació aquestes etapes:
1. Preparatius previs: Validació de la proposta i acord sobre la metodologia i
organització
Aquesta primera etapa té com a objectiu definir i consensuar què esperem del Pla, de quines
premisses partim (marc conceptual) i l’operativa de treball a seguir. En aquest sentit, ha calgut
preveure la metodologia de treball i els mecanismes de coordinació i treball en equip dels
diferents professionals implicats en el procés.
2. Diagnosi
Un cop enllestits els preparatius previs i definits els objectius i el marc conceptual, s’inicià
l’elaboració de la Diagnosi sobre l’estat de l’educació a Artés.
La diagnosi ha permès obtenir un coneixement extens de la realitat educativa del municipi,
detectant les necessitats i demandes educatives existents, i els serveis, programes i
equipaments que actualment estan en marxa. El contrast entre necessitats i demandes per
una banda, i recursos i serveis per un altra, ha permès fer una estimació del grau i tipus de
cobertura educativa que actualment té el municipi.
La diagnosi s’estructura en tres grans apartats:
1. Mapa sociodemogràfic i de recursos escolars
2. Mapa de recursos socioeducatius
3. Mapa de visions dels agents educatius sobre l’educació al municipi
Fases i metodologia5
Pla Educatiu d'Artés
13
Per elaborar aquests apartats, la diagnosi ha contemplat diferents metodologies:
Per a l’elaboració del Mapa sociodemogràfic i del Mapa Escolar: Explotació estadística de
fonts de dades que aporten informació rellevant sobre l‘educació al municipi i la situació
social, econòmica i demogràfica de la seva població.
Per a l’elaboració del Mapa de recursos socioeducatius: Recull d’una mateixa informació
sobre les entitats i agents que treballen al municipi i que ofereixen activitats o serveis
educatius.
Per a l’elaboració del Mapa de visions sobre l’educació al municipi: Dinàmiques grupals de
consulta per construir una valoració qualitativa dels punts forts i febles de l’estat de l’educació
a Artés i consensuar línies prioritàries de millora. Aquestes dinàmiques de consulta han
aprofitat el teixit de comissions existents al municipi. En les dinàmiques han participat tant
professionals de l‘Ajuntament, com dels equipaments, dels centres educatius, persones
referents d’entitats o de l’educació en general al municipi. Concretament, s’han realitzat 6
tallers de diagnosi amb:
• Tècnics municipals
• Membres del Consell Escolar Municipal
• Membres del món associatiu
• Membres del Consell d’Infants
• Membres de la Xarxa Socioeducativa d’Artés.
Un cop confeccionats els mapes mencionats, es van redactar les conclusions obtingudes i les
línies de millora prioritàries.
Fases i metodologia5
Pla Educatiu d'Artés
14
3. Identificació de les línies i actuacions estratègiques
Amb els resultats de la diagnosi s’han definit les prioritats de millorar educativa que es marca
el municipi i que configuraran el contingut per a les polítiques educatives dels propers anys de
vigència del Pla.
Per a la identificació de les línies i actuacions estratègiques s’ha realitzat un treball intern
entre els membres de l’equip impulsor (Ajuntament, Diputació de Barcelona i empresa
consultora), conformant l’estructura de línies d’acció estratègiques donant-les de contingut.
Aquest treball ha anat precedit per sessions participatives de treball amb representants de la
comunitat educativa, per validar la diagnosi prèvia realitzada i per extreure una primera sèrie
de propostes d’acció per a cada línia estratègica del Pla Educatiu.
El disseny del Pla d’Acció ha contemplat la definició dels objectius i les seves accions
concretes destinades a cobrir les necessitats detectades en la direcció marcada per las
4. Redacció de l’informe final
Un cop validada la diagnosi, i posteriorment definides i consensuades les línies estratègiques,
els objectius marcats i les accions a realitzar, s’ha elaborat aquest document final, on queda
recollit tot el material elaborat del Pla Educatiu.
5. Presentació del Pla
El dia 12 de juny de 2017 es presentarà públicament ‘Creixem - Pla Educatiu d’Artés’ a la
comunitat educativa. Serà un acte obert a tota la ciutadania i comptarà amb la presència de
Josep Candàliga i Freixa, alcalde de l’Ajuntament d’Artés, i de Rafael Homet i Ventajol, diputat
delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona.
Fases i metodologia5
Pla Educatiu d'Artés
15
6. Diagnosi: L’estat de l’educació a Artés
Pla Educatiu d'Artés
16
Diagnosi: L’estat de l’educació a Artés6
Aquest capítol exposa els resultats de la diagnosi realitzada sobre l’estat de l’educació a
Artés. La diagnosi queda estructurada en tres apartats:
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés:
6.1.0. Introducció a Artés. Terme i territori
6.1.1. Situació sociodemogràfica d’Artés
6.1.2. Situació escolar d’Artés
6.1.3. Conclusions del Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa
Pla Educatiu d'Artés
17
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’ArtésIniciem la diagnosi de l’estat de l’educació a Artés amb un recull i anàlisi de les dades
sociodemogràfiques i dels recursos escolars del municipi. Aquestes dades ens ofereixen una
primera aproximació quantitativa sobre aspectes contextuals tan rellevants per la gestió de
l’educació com:
• Evolució de la població i la seva estructura d’edats, posant especial atenció en les edats
infantils i adolescents. Sobre aquesta estructura d’edats, fem una projecció probable de
com pot evolucionar l’actual piràmide d’edats en un futur pròxim.
• El recanvi poblacional, a nivell de naixements, defuncions i migracions. En relació a les
migracions, fem una anàlisi específica sobre la població escolar d’origen estranger a
Artés.
• El nivell d’estudis de la població adulta, comparant-lo amb el context de la comarca i
posant especial atenció al nivell d’estudi de la població amb fills en edat d’escolarització.
• Situació econòmica de la població, a nivell de renda, ingressos, categoria professional, atur
i prestacions socials.
• Recursos escolars a Artés: a més de les escoles bressol, escoles de primària i secundària,
s’indiquen altres recursos educatius complementaris del municipi. També s’indica la
capacitat d'alumnat dels recursos escolars existents.
• Matriculació al municipi de la població infantil i adolescent i fluxos d’intercanvi d’alumnat
entre municipis.
Les dades exposades han estat recollides per la Gerència de Serveis d'Educació de la
Diputació de Barcelona i provenen de fonts estadístiques oficials, com l’Idescat (Institut
Nacional d’Estadística), l’INE (Instituto Nacional de Estadística), el Censo 2011 de Población y
Vivienda, el Programa Hermes de la Diputació de Barcelona (que a partir de dades oficials
elabora indicadors propis) i dades pròpies aportades per l’Ajuntament d’Artés. Addicionalment,
l’Ajuntament d’Artés ha recollit dades pròpies com: nivell d’estudis de la població segons el
Padró Municipal d’Habitants, beques de suport a l’escolarització, alumnat amb necessitats
educatives especials, matrícula viva i resultats de les proves de competències bàsiques dels
centres de primària i secundària.
Pla Educatiu d'Artés
18
6.1.0. Introducció a Artés
Municipis comarca Bages Municipi d’Artés
Panoràmica Campanar de Santa Maria
Artés és un municipi situat a l’extrem oriental de la plana del Bages, entre les conques de les
rieres Gavarresa i Malrubí. El terme municipal limita amb Avinyó, Sallent, Navarcles i Calders.
El municipi té quatre vies locals que el comuniquen amb els pobles del voltant i connecta amb
les vies principals a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
Dades bàsiques d’Artés
• Població: 5.665 habitants a 1 de gener de 2015
• Superfície: 17,9 km2; Altitud: 316 metres
• Densitat de població: 316,48 hab / Km2
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
80 60 40 20 20 40 60 80
De 0 anys
De 10 anys
De 20 anys
De 30 anys
De 40 anys
De 50 anys
De 60 anys
De 70 anys
De 80 anys
De 90 anys
De 100 anys i més
19
6.1.1. Demografia d’Artés
Població d’Artés
Aquest apartat presenta les principals dades demogràfiques de la població d’Artés. Expliquem
en primer lloc l’estructura d’edats actual del municipi, fent especial atenció als trams d’edat
que corresponen amb l’escolarització reglada. Els indicadors resum sobre l’estructura d’edats
i la comparació amb el context de la comarca i de la província són elements addicionals
utilitzats per la interpretació de les dades d’Artés. A més a més, es fa una projecció de
població per als pròxims cinc anys (fins 2020), basada en la projecció de la natalitat i les
defuncions, i assumint nivells de migració similars als actuals.
Seguidament, comentem l’evolució de la població total i la incidència que en aquesta evolució
han tingut els fluxos migratoris (immigració i emigració) i naturals (natalitat i defuncions) dels
darrers anys. Així mateix, analitzem la diversitat actual de la població d’Artés segons el lloc de
naixement i la nacionalitat. Per últim, veurem l’estructura de les llars del municipi, centrant-nos
especialment en aquelles on viuen infants, adolescents i joves. Totes les xifres provenen del
Padró Municipal d’Habitants i del Cens de població de 2011, en les versions publicades per
l’INE, l’Idescat i Hermes.
Estructura d’edats
A 1 de gener de l’any 2015 i segons es pot veure en la piràmide d’edats del Gràfic 1,
l’estructura d’edats d’Artés és relativament jove, amb predomini de persones entre 30 i 50
anys, però també amb una base important de menors de 20 anys. La població en la tercera
edat és de moment poc abundant, però anirà augmentat a mesura que les generacions més
joves vagin envellint. L’estructura d’edats és similar entre homes i dones.
Gràfic 1. Estructura d’edats d’Artés a 2015
Font: Idescat > Població
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
20
De 0 anys
De 10 anys
De 20 anys
De 30 anys
De 40 anys
De 50 anys
De 60 anys
De 70 anys
De 80 anys
De 90 anys
De 100 anys i més
% homes Bages % dones Bages
% homes Artés % dones Artés
Font: Idescat > Població
Gràfic 2. Comparació d’estructures d’edat d’Artés i el Bages 2015
Si comparem l’estructura d’edats d’Artés amb la del conjunt de la comarca del Bages (veure
Gràfic 2), podem constatar que a grans trets les dues piràmides d’edat segueixen una pauta
similar, de manera que es pot afirmar que Artés s’adequa a la ‘mitjana’ demogràfica de la
comarca.
Si ho comparem de manera més concreta, observem que hi ha una proporció major de
persones de més de 70 anys a la comarca, sobretot dones.
Malgrat no podem considerar envellida la població actual d’Artés, l’estructura d’edats ens fa
preveure un procés d’envelliment progressiu en els propers anys. Aquest envelliment es pot
explicar per diversos factors. En primer lloc, per la davallada continuada de la natalitat (que es
preveu que seguirà baixant en els pròxims deu anys –sempre i quan les migracions es
mantinguin en nivells similars a l’actual). En segon, per l’abundant població propera a la
jubilació. I, en tercer lloc, per l’insuficient recanvi generacional de la població que actualment
està entre els 30 i els 45 anys, ja que el grup de joves de 20 a 30 anys és molt inferior i són
els que estan prenen el relleu a nivell de fecunditat.
Aquesta escassetat de joves i adolescents pot tenir efectes també en el mercat laboral, on les
jubilacions superaran les incorporacions de gent jove. La gent gran tendirà a augmentar
lentament, i de manera accelerada a partir de 2030.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
21
Taula 1.
Indicadors
d'estructura
d'edats. Any
2015
Edat mitjana
% Població
menor de 16
anys
% Població
major de 64
anys
Taxa bruta de
natalitat
(x1.000
habitants) Any
2014
Taxa bruta de
mortalitat
(x1.000
habitants) Any
2014
Índex de
potencialitat*
Índex
d’envelliment
**
Artés 41,6 17,3% 16,7% 9,7 7,1 75,8 96,7
Bages 42,3 17,0% 19,5% 9,2 9,0 69,1 114,8
Província de
Barcelona42,2 16,5% 18,3% 9,5 8,1 70,7 110,6
Taula 1. Indicadors d'estructura d'edats. Any 2015
Font: Programa Hermes de Diputació de Barcelona (secció indicadors)
*Índex de potencialitat = (dones entre 35 i 49 anys) / (dones entre 20 i 34 anys)*100
** índex d’envelliment = (població de més de 64 anys) / (població de menys de 16 anys)*100
Nota: Per consultar la definició i càlcul de cada indicador, es pot consultar el glossari del Programa
Hermes: http://www.diba.cat/hg2/glossariLlista.asp
La Taula 1 mostra els indicadors resum d’estructura d’edats d’Artés i els compara amb els de
la comarca i la província. En general, observem tendències molt similars entre els tres
territoris:
• Una mitjana d’edat que supera ja els 40 anys (41,6 en el cas d’Artés).
• Un percentatge de població gran (majors de 64 anys) pràcticament equivalent al
percentatge de població infantil (menors de 16 anys). Tot i això, Artés té un percentatge
superior de població infantil (17,3%) que de majors de 64 anys (16,7%), fet que diferencia
el municipi de la resta de territoris on les xifres s’inverteixen (amb més població gran que
no pas infantil).
• Una taxa de natalitat pràcticament idèntica entre els territoris. La taxa de mortalitat, en
canvi, és inferior al municipi, fet que va lligat a tenir una menor proporció de població major
de 65 anys.
• Uns índexs de potencialitat per sota de 100 (entre 70 i 75), la qual cosa evidencia que les
dones que estan en els últims anys de la seva edat fèrtil tenen poc relleu generacional per
part de dones més joves i que, per tant, és molt probable una davallada progressiva de la
natalitat durant la propera dècada.
• Per últim, uns índexs d’envelliment amb tendència a l’alça, superant el 100 en la comarca i
la província, de manera que la població gran tendiria a esdevenir més abundant que la
població jove (tendència a una piràmide invertida).
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
22
Evolució probable de la població escolar
L’estructura demogràfica actual i la seva evolució recent (últims cinc anys) podem fer una
projecció de l’evolució probable de la població escolar en els propers cinc anys (2015-2020).
Aquesta hipòtesi es basa en el supòsit que les taxes de fecunditat es mantindran bastant
estables (no canviarà substancialment el nombre mig de fills per dona), que l’esperança de
vida es mantindrà en nivells similars als actuals, i que les migracions d’entrada i sortida,
interiors i exteriors, es mantindran també sense grans canvis d’aquí a principis de 2020.
Per tant, el principal factor de canvi provindrà de la inèrcia de canvi pre-determinada per
l’estructura actual d’edats actual i el pas del temps.
Segons aquesta projecció, és esperable:
- Població 0-2 (escola bressol): una lleugera davallada dels infants menors de 3 anys,
d’aproximadament -15% en els propers 5 anys.
- Població 3-11 (primària): estabilitat en el nombre d’infants en edat d’educació primària (hi
hauria un lleuger descens del -5%) de la població total 3-11.
- Població 12-15 (secundària obligatòria): augment progressiu de la població en edat de
cursar ESO, aproximadament un +30% de 2016 a 2020.
- Població 16-19 (secundària post-obligatòria): estabilitat en aquest tram d’edat, amb
només un +2% acumulat en els propers 4 anys.
Pel que fa a la resta d’edats, el gruix de la població passarà d’estar concentrat entre els 30-60
anys per estar-ho entre els 35-65 anys.
L’augment de la tercera i quarta edat no es notarà gaire en els propers 5 anys, ja que el seu
augment accelerat es produirà a partir del 2021 en endavant.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
23
Els gràfics 3 i 4 i la Taula 2 ens mostren les afirmacions anteriors en detall per a diferents
anys i trams d’edat:
Gràfic 3. Evolució probable de la població de
Artés (prospecció pròpia)
Gràfic 4. Evolució passada i futura de la
població escolar de Artés (prospecció pròpia)
Taula 2. Previsió d’edats escolars a Artés (prospecció pròpia)
20 40 60 80 100 120
0 anys
10 anys
20 anys
30 anys
40 anys
50 anys
60 anys
70 anys
80 anys
90 anys2020 (previsió)
2015 (actual)
194
529
213
215
192
573
213
209
164
544
274
214
0 250 500 750
0-2 anys
3 a 11anys
12 a 15anys
16 a 19anys
2020(previsió)
2015
2011
Població
entre 0 i 19
anys
Cicle educatiu 20152016
(previsió)
2017
(previsió)
2018
(previsió)
2019
(previsió)
2020
(previsió)Evolució
0 anys 54 51 59 55 54 55
1 any 71 54 52 59 55 55
2 anys 67 69 53 51 57 54
3 anys 51 66 68 52 50 57
4 anys 74 51 67 69 53 50
5 anys 57 72 50 66 68 52
6 anys 57 59 74 50 67 69
7 anys 62 57 59 75 51 68
8 anys 54 64 58 60 77 52
9 anys 87 53 63 57 59 75
10 anys 63 90 55 65 59 61
11 anys 68 64 91 56 65 60
12 anys 46 66 62 88 54 63
13 anys 56 48 69 64 92 56
14 anys 51 56 48 69 64 92
15 anys 60 50 55 47 67 63
16 anys 50 60 50 54 47 67
17 anys 57 49 59 49 52 46
18 anys 52 57 49 59 49 53
19 anys 50 53 58 49 59 49
Secundària
Obligatòria
Secundària Post-
Obligatòria
Primer cicle infantil
Segon cicle infantil
Cicle inicial primària
Cicle mitjà primària
Cicle superior
primària
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
24
4.368
4.949
5.515 5.665
Font: Idescat > Població.
Gràfic 5. Evolució de la població d’Artés
Evolució de la població
Artés ha augmentat la seva població en els darrers anys de manera continuada, passant de
4.368 habitants l’any 2000 a 5.665 a 2015. L’increment més elevat es va produir entre 2001 i
2009, amb 1.065 persones més. A partir de 2010 el volum de població s’ha mantingut força
estable. El Gràfic 5 ens mostra aquesta evolució recent de la població.
Fluxos de població
Artés presenta un creixement poblacional positiu, però molt baix (+9 al 2014) la qual cosa
implica un creixement gairebé nul. L’actual creixement ve donat per canvis de tendència en
els diferents fluxos de població. En primer lloc, el creixement natural (naixements i defuncions)
ha anat oscil·lant en els darrers anys tot i que en termes generals s’ha mantingut força
estable, amb una mica més naixements que defuncions, (Taula 3, a la següent pàgina). A
2014 el saldo del creixement natural s’ha situat en +15 habitants, dos punts per sobre que a
2008. Caldrà observar si en els propers anys segueix estable o si disminueix (com a 2011
amb -11), el què suposaria tenir més defuncions que naixements.
L’Indicador conjuntural de fecunditat, que expressa el nombre de fills que tindrà
previsiblement una dona al final de la seva vida fecunda, se situa en 1,48 fills per dona l’any
2014 a Artés (1,38 a Catalunya), molt per sota del 2,1, que és la taxa que garanteix el
reemplaçament generacional i el sosteniment de la població a llarg termini.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
25
52
36
230
185
40
44
Sortides a l'estranger
Entrades des de l'estranger
Emigració interna
Immigració interna
Defuncions
Naixements
Mig
racio
ns
estr
an
ge
res
Mig
racio
ns
inte
rne
sC
reix
em
en
tn
atu
ral
RIP
Saldo natural:
+4
Saldo migratori:
-45
Saldo migratori:
-16
Gràfic 6. Moviment demogràfic a Artés. Any 2014 i 2015
Font: Idescat > Població.
Taula 3. Evolució dels diferents fluxos de població a Artés
Font: Idescat > Població.
Fluxos de població 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Evolució
Immigració interna 277 244 290 258 275 220 255 263 207 185
Emigració interna 207 172 202 207 237 193 224 217 228 230
Immigració exterior 72 81 72 50 53 44 35 37 44 36
Emigració exterior 17 16 38 43 31 45 39 38 29 52
Naixements 42 58 58 63 72 53 70 69 55 59
Defuncions 40 68 46 42 56 64 51 57 40 ND
Saldo anual 127 127 134 79 76 15 46 57 9 ND
El creixement de la població també depèn dels fluxos migratoris, tant interiors (dins de l’Estat
espanyol) com exteriors (països estrangers). En els darrers anys, les persones que arriben
cada any des de l’estranger o des d’altres territoris de l’Estat va disminuir, a la vegada que ha
anat augmentant el nombre de persones de marxa del municipi. Actualment es calcula que 82
persones del municipi resideixen a l’estranger (dades del programa Hermes, Diputació de
Barcelona). Però la dada més rellevant és que al 2015 ha marxat més gent del municipi que
no pas ha arribat. Així, durant 2015 el saldo de migracions interiors va ser de -45 habitants i el
de migracions exteriors -16 (veure Taula 3 i Gràfic 6).
A la vista dels resultats del creixement natural de la població i dels fluxos migratoris, podem
preveure una disminució lenta de la població d’Artés en els propers anys.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
Lloc de naixement de la població
El 77,5% de la població d’Artés ha nascut a Catalunya: el 56,7% ha nascut a la comarca del
Bages i el 20,8% en alguna altra comarca de Catalunya. Un 12,6% de la població ha nascut a
d’altres municipis de la geografia espanyola, fora de Catalunya. Finalment, només un 10% de
la població ha nascut a fora de l’Estat espanyol (veure Gràfic 7).
Com hem assenyalat anteriorment, la població del municipi va augmentar gradualment des de
2001 fins 2009. Aquest augment de població es va donar principalment per l’arribada de
població nascuda a països estrangers, tal com s’observa al Gràfic 8. Al 2015 s’ha reduït la
població nascuda a la mateixa comarca i ha augmentat la nascuda a altres comarques de
Catalunya.
26
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
Mateixa comarca Resta Catalunya Resta Estat espanyol Països estrangers
Gràfic 8. Evolució del lloc de naixement de la població d’Artés
Font: Idescat > Població.
Mateixa comarca: Bages 56,7%
Resta Catalunya20,8%
Resta Estat espanyol 12,6%
Països estrangers10,0%
Font: Idescat > Població.
Gràfic 7. Lloc de naixement de la població d’Artés. Any 2015
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
27
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
18%
Província de Barcelona 12,4%
Bages 10,3%
Artés 9,2%
Catalunya 13,7%
Font: Idescat > Població.
Gràfic 9. Evolució del percentatge de població estrangera
La població estrangera
No totes les persones nascudes fora d’Espanya són estrangeres, ja que poden haver
aconseguit la nacionalitat. La població amb nacionalitat estrangera d’Artés se situa a 2015 en
un 9,2% de població (524 individus), percentatge una mica més baix que el de població
nascuda a l’estranger, que és del 10%, tal com hem observat en l’anterior apartat. Es tracta
d’un percentatge d’estrangers inferior que el del conjunt de la comarca del Bages (amb un
10,3%), de la província de Barcelona (12,4%) i el de Catalunya (13,7%), tal com s’observa en
el Gràfic 9.
Malgrat aquestes diferències, la tendència evolutiva dels darrers anys ha estat similar. La
població estrangera va créixer de manera considerable des de 2000 fins 2009 i, mentre que a
Artés s’ha mantingut força estable des de llavors, a la resta de territoris va comença a
disminuir a partir de 2013, fet que ha escurçat la distància entre el percentatge del municipi i
la resta de territoris.
En termes generals, hi ha diversos factors que expliquen la disminució de la població
estrangera en pràcticament tots els territoris. D’una banda, la frenada brusca de noves
entrades d’estrangers, tal com s’ha vist en els saldos migratoris. D’una altra, els moviments
de retorn als països d’origen, sobretot degut a la crisi econòmica. Finalment, els processos de
nacionalització de la població estrangera establerta.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
28
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
18%
20%
Mitjanapoblacióestrangera9,2%
Gràfic 10. Percentatge de població estrangera per franges d’edats a Artés. Any 2015
Font: Idescat > Població.
A Artés la població estrangera es concentra, d’una banda, en les edats entre 20 i 44 anys, i de
l’altra, entre infants de 0 a 4 anys. Si la mitjana de població estrangera és del 9,2%, en
aquestes franges d’edat supera el 14% (el 17% en la població de 30 a 34 anys) tal com
s’observa en el Gràfic 10. Aquests dos grups d’edat estan relacionats, ja que els adults entre
25 i 45 anys són els que acostumen a tenir fills petits. De fet, l’edat mitjana a la maternitat de
mares estrangeres a Catalunya és de 29,8 anys (32,4 anys per les autòctones). A més a més,
l’indicador conjuntural de fecunditat és també superior en les mares estrangeres: 1,53 fills per
dona enfront l’1,28 de mares espanyoles (dades d’Idescat, 2014).
Entre les generacions de més de 60 anys, en canvi, el percentatge de població estrangera és
molt reduït (menys del 3% del total de la població d’aquesta edat) i gairebé nul a partir dels 65
anys (menys de l’1%). Amb aquesta estructura d’edats, l’edat mitjana de la població
estrangera a Artés és de 30,9 anys, onze anys més jove que la mitjana de la població total
(dades d’Hermes, Diputació de Barcelona). Aquestes dades ens indiquen que la població
estrangera resident al municipi és jove i, per tant, estan ajudant a frenar o almenys enrederir
el procés d’envelliment del municipi.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
29
68 (13,0%)
10 (1,9%)
10 (1,9%)
10 (1,9%)
10 (1,9%)
11 (2,1%)
13 (2,5%)
14 (2,7%)
39 (7,4%)
55 (10,5%)
284 (54,2%)
0 50 100 150 200 250 300
Altres Nacionalitats
Francesa
Salvadorenya
Índia
Polonesa
Senegalesa
Maliana
Xinesa
Boliviana
Romanesa
Marroquina
Gràfic 11. Nacionalitats de la població estrangera d’Artés. Any 2015
Font: Diputació de Barcelona > Hermes.
El 7,1% de la població d’Artés que ha nascut a l’estranger té la nacionalitat espanyola. Dels
estrangers, el 60,9% té la nacionalitat d’algun país de l’Àfrica, el 17,9% de la resta d’Europa i
el 9,9% d’Amèrica del Sud. Al Gràfic 11 es poden veure les principals nacionalitats de la
població estrangera del municipi, on destaca la marroquina: el 54,2% de la població
estrangera prové del Marroc. Segueixen, a molta distància, la població estrangera amb
nacionalitat romanesa (10,5%) i boliviana (7,4%).
En resum, la població estrangera a Artés és més reduïda que a la resta de territoris. Es tracta
d’una població jove i amb infants, fet que beneficia el rejoveniment de la població en general.
Per últim, els orígens són diversos, tot i que destaca de manera molt accentuada la
nacionalitat marroquina.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
30
Estructura de la llar Artés
Província de
Barcelona
Dona sola menor de 65 anys 1,3% 2,5%
Home sol menor de 65 anys 2,0% 2,9%
Dona sola de 65 anys o més 3,1% 3,0%
Home sol de 65 anys o més 0,5% 0,9%
Pare o mare amb algun fill menor de 25 anys 5,7% 5,0%
Pare o mare amb fills de 25 anys o més 0,6% 3,6%
Parella sense fills 19,1% 17,9%
Parella amb algun fill menor de 25 anys 42,9% 40,0%
Parella amb fills de 25 anys o més 6,9% 7,5%
Parella o pare/mare que viu amb algun fill menor de 25 anys i altres persones 11,2% 9,0%
Altres tipus de llar 6,7% 7,7%
Total 100% 100%
Taula 4. Estructura de les llars. Any 2011
Pare o mare amb fills 9,6%
Parella amb fills71,7%
Parella o mare/pare amb fills
i altres persones18,7%
Font: INE > Cens de població 2011.
Gràfic 12. Estructura de les llars d’Artés en les que viuen fills
menors de 25 anys. Any 2011
Font: INE > Cens de població 2011.
Estructura de les llars
Segons les dades del Cens de població de 2011, a més de la meitat de les llars d’Artés
(59,9%) hi ha fills menors de 25 anys. El 19,1% són llars amb una parella sense fills i el 6,8%
són llars unipersonals (homes i dones que viuen sols). Si ho mirem amb més detall, veiem
que el tipus de llar més comú és el d’una parella amb algun (un o més) fill/s menor/s de 25
anys, que representa el 42,9%, tal com s’observa a la Taula 4. Les xifres són força similars a
la mitjana de la província de Barcelona, tot i que a Artés hi ha un percentatge una mica
superior de llars amb menors de 25 anys.
Si posem el focus en les llars amb fills menors de 25 anys (Gràfic 12), veiem que la majoria
són llars on conviu una parella amb els seus fills (71,7%), el 9,6% són llars on viu la mare o el
pare amb els seus fills, el que es coneix com a famílies monoparentals. El 18,7% són famílies
extenses on hi viuen altres persones (normalment els avis) a més dels pares (mare i pare o
només un d’ells).
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
31
Taula 5. Nivell d’instrucció de la població de 20 anys o més, any 2016
Font: Padró Municipal d’Habitants 13/10/2016.
Situació socioeconòmica de la població d’Artés
Aquest apartat es deté en analitzar, en primer lloc, un aspecte central per aquest projecte: el
nivell d’estudis de la població adulta. Aquesta dada és important perquè està directament
relacionada amb les necessitats educatives que pot tenir la població adulta. D’altra banda,
està demostrat que el nivell d’estudis dels progenitors influeix en el rendiment escolar dels
infants i adolescents.
En segon lloc, el nivell d’estudis de la població guarda relació amb la situació professional i
laboral i, per tant, amb el nivell de renda familiar, un aspecte que es relaciona amb el
rendiment educatiu i el procés d’aprenentatge dels infants. Tots aquestes aspectes els
analitzarem a continuació.
Les dades utilitzades en aquest apartat provenen del Cens de Població i Habitatge realitzat a
2011 en les versions de l’INE i l’Idescat, i del Padró Municipal d’Habitants d’Artés.
Nivell d’estudis de la població
Segons dades del Padró Municipal d’Habitants de 2016, el 39% de la població major de 20
anys no ha completat els estudis obligatoris. El 24,9% té estudis obligatoris complets, un
22,9% té estudis secundaris post-obligatoris complets i un 14% té estudis superiors
(universitaris).
A nivell comparatiu, el Cens de 2011 (per a població de 16 i més anys), indica que Artés té en
conjunt un nivell d’estudis similar al de la comarca del Bages però en comparació amb la
província destacaria un volum de població amb estudis primaris o inferiors una mica més
elevat a Artés i a l’hora també un major percentatge de població llicenciada..
Població de 20 i més anys Homes Dones
Percentatge sobre total
població de 20 o més
anys
No sap llegir ni escriure 8 17 0,6%
Sense estudis o primària
imcompleta775 834 39,0%
Estudis obligatoris complets 562 467 24,9%
Estudis secundaris post-
obligatoris494 449 22,9%
Estudis superiors 224 296 12,6%
Total 2.063 2.063 100,0%
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
32
Taula 6. Relació amb l’activitat de la població. Any 2011
Font: Idescat > Cens de població 2011.
Situació professional de la població
Segons les dades del Cens de 2011, el 42% de la població d’Artés està ocupada (un 36,4% a
temps complet i un 5,7% a temps parcial) i un 12,3% està a l’atur (Taula 6). El 40,8% de la
població és inactiva: el 20% són persones jubilades, prejubilades o pensionistes, el 19%
estudiants i l’1,9% té alguna invalidesa permanent. Les dades són força similars a les mitjanes
de la comarca i la província.
Tal com hem vist anteriorment, les prediccions indiquen que en els propers anys el
percentatge de jubilats (majors de 64 anys) augmentarà, a la vegada que es reduirà no només
el nombre d'infants i joves, sinó també el grup de població activa, és a dir, en edat de treballar.
Relació amb l'activitat Artés Bages
Província
de
Barcelona
Ocupat/da a temps complet 36,4% 32,9% 34,5%
Ocupat/da a temps parcial 5,7% 6,3% 6,5%
Aturat/da que ha treballat abans 10,0% 11,9% 12,0%
Aturat/da que busca la primera ocupació 2,3% 1,9% 1,9%
Persona amb invalidesa permanent 1,9% 2,2% 1,5%
Jubilat/da, prejubilat/da o pensionista 20,0% 21,2% 18,9%
Estudiant 19,0% 17,9% 18,4%
Altres situacions 4,9% 5,7% 6,4%
Total 100% 100% 100%
Entre les persones ocupades, trobem una majoria d’assalariats amb contracte indefinit, el
64,6% (Taula 7, a la següent pàgina). El 20,2% són treballadors amb contracte temporal o
eventual, el 8,6% empresaris/àries sense treballadors, coneguts normalment com autònoms, i
el 6% empresaris amb treballadors.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
33
Situació professional Artés
Província de
Barcelona
Empresari/a amb treballadors 6,0% 5,6%
Empresari/a sense treballadors 8,6% 8,1%
Treballador/a indefinit o fix 64,6% 63,4%
Treballador/a eventual o temporal 20,2% 21,7%
Membre de cooperativa 0,0% 0,9%
Ajut familiar 0,7% 0,4%
Total 100% 100%
Taula 7. Situació professional de la població ocupada. Any 2011
Font: INE > Cens de població 2011.
Taula 8. Percentatge d’ocupats (assalariats i autònoms) en cadascun dels sectors
econòmics. Segon trimestre de 2016
Font: Diputació de Barcelona > Hermes.
El tipus d’ocupació (i desocupació), així com el nivell d’instrucció de la població d’un territori
depèn, en part, del sector econòmic que predomina en aquella zona. A la Taula 8 podem
veure els sectors econòmics que sustenten Artés, la comarca del Bages i la província de
Barcelona. La diferència entre els territoris és clara. Al municipi d’Artés destaquen el sector
industrial i el sector serveis gairebé per igual (un 45,8% i un 46,3% dels ocupats hi treballen,
respectivament). Al Bages, en canvi, predomina el sector serveis (64,8%), de la mateixa
manera que a la província, amb el 79,5% dels ocupats.
Territori Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
Artés 2,0% 46,3% 5,9% 45,8% 100%
Bages 1,3% 27,3% 6,6% 64,8% 100%
Província de
Barcelona0,4% 14,7% 5,3% 79,6% 100%
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
34
Tipus d'ocupació Artés Bages
Província de
Barcelona
Ocupacions militars 0,2% ND 0,1%
Directors i gerents 0,7% 3,8% 5,9%
Tècnics, professionals científics i intel·lectuals 16,3% 15,6% 17,9%
Tècnics i professionals de recolzament 15,1% 13,0% 14,8%
Empleats comptables, administratius i altres
empleats d'oficina 16,3% 12,8% 15,1%
Treballadors de serveis de restauració,
personals, protecció i venedors 18,3% 19,0% 18,3%
Treballadors qualificats del sector agrícola,
ramader, forestal o pesquer 0,7% 1,5% 0,8%
Artesans i treballadors qualificats de les
indústries manufactureres i construcció 15,3% 15,8% 10,7%
Operadors d'instal·lacions, maquinària i
muntadors 9,5% 10,3% 7,2%
Ocupacions elementals 8,0% 8,2% 9,3%
Total 100% 100% 100%
Taula 9. Tipus d’ocupació (CNO11) de les persones que treballen. Any 2011
Font: Idescat > Cens de població 2011.
Les dades d’ocupacions concretes completen l’anàlisi de la realitat professional del municipi.
El tipus d’ocupacions de la població d’Artés són similars als de la comarca. Destaca un major
percentatge de treballadors de serveis, però molt a prop d’altres ocupacions com tècnics i
professionals intel·lectuals, administratius i artesans i treballadors qualificats de les indústries
manufactureres (Taula 9). A la província, en canvi, hi ha menys ocupacions relacionades amb
la indústria, degut a la menor importància relativa del sector.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
35
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Artés 11,9%
Bages 14,9%
Província de Barcelona 14,2%
Gràfic 13. Taxa d’atur registrat, 1r trimestre de cada any
Font: Diputació de Barcelona > Hermes (càlculs propis de
taxa d’atur, en funció del nombre d’aturats registrats i la
población activa estimada. Les dades segons aquest càlcul
donen sistemàticament xifres inferiors a les que dóna
l’Enquesta de Población Activa (EPA), que té en compte
tant els aturats registrats com els no registrats.
Nivell d’atur
Artés té una taxa d’atur registrat a 2016 de l’11,9%, inferior a la taxa d’atur de la comarca
(14,9%) i de la província (14,2%). L’inici de la crisi econòmica al 2008 va portar a un augment
brusc de la taxa d’atur a gairebé tots els territoris. Les dades indiquen, però, que a partir de
2013 Artés ha vist una millora, reduint la taxa d’atur 3 punts per sota de la taxa comarcal
(Gràfic 13).
D’altra banda, cal assenyalar que el 57,9% dels aturats d’Artés cobren algun tipus de
prestació contributiva, una xifra superior a la mitjana del Bages (cobren prestació el 50,4%
dels aturats) i de la província de Barcelona (53,8%) (dades referents al primer trimestre de
2016, del programa Hermes de la Diputació de Barcelona).
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
36
17,1%
8,0%
6,1%
9,8%
15,5%
11,6%
13,9%
11,2%
13,4%
30,1%
De 16 a 24anys
De 25 a 34anys
De 35 a 44anys
De 45 a 54anys
De 55 a 64anys
Homes Dones
Mitjana dones 15,5%
Mitjana homes 9,7%
Gràfic 14. Taxa d’atur registrat a Artés segons edat i sexe, 1r trimestre 2016
Font: Diputació de Barcelona > Hermes.
La taxa d’atur registrat a Artés és superior en les dones: 15,5% enfront el 9,7% dels homes.
La franja d’edat amb menor taxa d’atur, tant en homes com en dones, és la dels 35 als 44
anys. La que més, en canvi, varia en funció del sexe. La franja d’edat que acumula una major
taxa d’atur femení és la dels 55 als 64 anys (Gràfic 14), doblant la taxa d’atur masculí
d’aquestes edats (30,1% en dones i 15,5% en homes). Entre els homes, en canvi, les edats
amb major atur són les de 16 a 24 anys (17,1% enfront el 11,6% de les dones en aquestes
edats). És possible que aquest major nivell d’atur entre els homes joves vagi relacionat a un
major abandonament prematur dels estudis.
Nivell de renda de la població
La població d’Artés té un nivell de renda molt similar al del conjunt de la comarca i de la
província. A 2015, el nivell de renda bruta disponible per habitant era de 15.336 euros anuals
(Gràfic 15 a la següent pàgina). Si tenim en compte només la població major de 16 anys, el
nivell de renda s’incrementa fins a 18.535 euros anuals per habitant, tal com s’observa en el
Gràfic 16. Al Gràfic 17 veiem com en els darrers anys s’ha mantingut aquesta similitud de
renda entre el municipi i la comarca, solapant-se les línies. A partir de 2008, amb l’arribada de
la crisi econòmica s’observa com el nivell de renda d’habitants majors de 16 anys va disminuir
tant a Artés com al Bages, situant-se per sota de la mitjana de la província de Barcelona des
d’aleshores.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
37
15.336 € 15.459 €16.366 €
0 €
5.000 €
10.000 €
15.000 €
20.000 €
25.000 €
Artés Bages Província deBarcelona
18.535 € 18.619 €19.610 €
0 €
5.000 €
10.000 €
15.000 €
20.000 €
25.000 €
Artés Bages Província deBarcelona
Gràfic 15. Renda bruta disponible per
habitant, any 2015
Gràfic 16. Renda bruta disponible per habitant
de 16 anys o més, any 2015
Font: Diputació de Barcelona > Hermes. Font: Diputació de Barcelona > Hermes.
15.000 €
15.500 €
16.000 €
16.500 €
17.000 €
17.500 €
18.000 €
18.500 €
19.000 €
19.500 €
20.000 €
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Artés Bages Província de Barcelona
Gràfic 17. Evolució de la renda bruta disponible per habitant major de 16 anys
Font: Diputació de Barcelona > Hermes.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
38
2015; 4.818.758 €
0 €
1.000.000 €
2.000.000 €
3.000.000 €
4.000.000 €
5.000.000 €
6.000.000 €
7.000.000 €
8.000.000 €
9.000.000 €
10.000.000 €
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Diputació de Barcelona > Hermes.
Gràfic 18. Evolució dels pressupostos municipals d’Artés: Ingressos
Pressupostos municipals: ingressos
Els pressupostos municipals d’Artés també s’han vist afectats per la crisi i la baixada
d’ingressos dels seus habitants i la reducció de transferències de la resta d’administracions.
Els ingressos municipals s’han reduït a la meitat respecte el 2008. Així, mentre a 2008 els
ingressos municipals eren de 8.649.556 euros, al 2015 van ser de 4.818.758 euros. Tal com
s’observa en el Gràfic 18, va haver una davallada important entre 2008 i 2009. Els ingressos
municipals es van recuperar una mica el 2010, però van tornar a baixar el 2011 mantenint-se
estables des d’aleshores.
En síntesi, la majoria de població d’Artés té estudis obligatoris (complets o incomplets), està
ocupada i té contracte indefinit. L’economia del municipi es basa en el sector industrial i de
serveis a parts iguals, fet que el diferencia del conjunt de la comarca i, sobretot, de la
província, on destaca el sector serveis. Probablement el seu teixit econòmic és el que fa que
els indicadors laborals de la població s’hagin mantingut relativament més estables i millors
que a la resta de territoris.
Malgrat això, la mitjana de renda familiar és similar a la del conjunt de la comarca i fins i tot
una mica inferior a la de la província de Barcelona. Els pressupostos municipals, en canvi,
s’han reduït molt des de la crisi, afectant les opcions de fer despesa pública.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
39
Taula 10. Centres escolars d’Artés segons cicle educatiu, titularitat i alumnat matriculat
Font: Generalitat de Catalunya > Estadístiques del Departament d’Ensenyament.
Etapa educativa Centres Titularitat
Total alumnat
curs 2014-2015
Total alumnat
curs 2015-2016
Escola Bressol Moixaines Municipal 96 82
Educació infantil i primària
Escola Doctor
FerrerPública 381 395
Vedruna-ArtésPrivada
concertada186 168
Educació secundària obligatòria
Institut Miquel
Bosch i JoverPública 334 319
Vedruna-ArtésPrivada
concertada95 104
Educació secundària postobligatòriaInstitut Miquel
Bosch i JoverPública 94a 108a
a: Batxillerat.
6.1.2. Situació escolar d’Artés
Aquest apartat mostra el mapa escolar actual d’Artés. En primer lloc, es presenten i ubiquen
els diferents centres escolars del municipi, incloent l’escola bressol, els centres de primària i
secundària i alguns altres punts educatius centrals per al municipi, com la biblioteca o l’escola
de música. En segon lloc, es presenten dades sobre el volum d'alumnat dels centres
d'educació reglada i els alumnes amb necessitats educatives específiques. En tercer lloc,
presentem les dades sobre la procedència de l’alumnat matriculat al municipi i la matrícula
viva. En quart lloc presentem les dades d’avaluació dels estudiants de primària i quart d’ESO
del municipi. En cinquè lloc, el nombre de beques i ajudes socials destinades a l’àmbit
educatiu. Finalment, les dades de l’alumnat de l’Escola Municipal de Música d’Artés. Les
dades provenen de les estadístiques del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya, de la gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona i de
l’Ajuntament i centres educatius d’Artés.
Centres educatius d’Artés
El mapa escolar d’Artés per al curs 2015-2016 (Taula 10) consta d’ :
• Una escola bressol pública, que escolaritza el 42,7% dels infants de 0-2 anys del municipi.
• Una escola de segon cicle d’infantil i primària pública amb 395 alumnes.
• Una escola concertada que ofereix segon cicle d’infantil, primària i secundària obligatòria
(ESO), amb 272 alumnes.
• Un Institut públic amb ESO i batxillerat amb 427 estudiants.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
40
Escola Vedruna
Institut Miquel Bosch i Jover
Escola Doctor Ferrer
Biblioteca
Escola Bressol
Moixaines
Escola de
música
Mapa 1. Centres escolars i educatius d’Artés
Font: Generalitat de Catalunya > Estadístiques del Departament d’Ensenyament.
A continuació observem la localització dels diferents centres educatius presentats a l’anterior
Taula 10. Completen el mapa escolar altres serveis, com la biblioteca municipal i l’escola de
música municipal.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
41
Mapa 2. Alumnat i localització dels centres educatius d’Artés, curs 2015-2016
Escola Bressol
Moixaina
Biblioteca municipal
Escola de Música Municipal
Escola Vedruna
Institut Miquel Bosch i Jover
Escola Doctor Ferrer82
395
272
427
Font: Generalitat de Catalunya > Estadístiques del Departament d’Ensenyament.
El Mapa 2 ens permet veure el volum d’alumnat de cadascun dels centres educatius d’Artés,
on destaca l’únic institut del municipi, l’Institut Miquel Bosch i Jover, que imparteix l’ESO i
Batxillerat amb 427 alumnes el curs 2015-2016, procedents tant d’Artés com de municipis dels
voltants. L’escola pública Doctor Ferrer és el segon centre que té més alumnat: 395.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
42
Escola Municipal de Música d’Artés
A més dels centres educatius mencionats, Artés també compta amb una escola municipal de
música oberta a tota la ciutadania. Actualment, té un total de 312 alumnes, del quals 186 són
d’Artés i la resta procedeixen d’altres poblacions. L’escola també té 43 alumnes que fan la
simultaneïtat d’estudis amb el seu institut, 3 alumnes que cursen estudis musicals posteriors
en un conservatori. D’altra banda, no pot donar cobertura a tota la demanda del curs 2017 i
tenen llista d’espera de 8 persones en els serveis o cursos de: foniatria (3), sensibilització (3) i
nadons (2).
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Taula 11. Alumnat de l’Escola de Música d’Artés al
curs 2017, per franja d’edat
Font: Ajuntament d’Artés.
Franges d’edat Alumnes
De 0 a 2 anys 23
De 3 a 11 anys 154
De 12 a 17 anys 89
De 18 anys o més 46
Taula 12. Alumnat de l’Escola de Música d’Artés al
curs 2017, per procedència
Font: Ajuntament d’Artés.
Població Alumnes
Artés 186
Calders 38
Avinyó 22
Monistrol de Calders 17
Santa Maria d’Oló 3
Altres poblacions 45
Pla Educatiu d'Artés
43
Taula 13. Alumnat amb necessitats educatives específiques a
Artés, curs 2016-2017
Font: Centres educatius d’Artés.
Necessitats educatives específiques
Tradicionalment, s'entén per alumnat amb necessitats educatives específiques aquell que, per
algun motiu, té dificultats per seguir els aprenentatges escolars o per adaptar-se a la vida
escolar. Hi ha tres tipus de necessitats educatives específiques. El tipus A inclou alumnes
amb Necessitats Educatives Especials (NEE), que es refereix a alumnes amb algun tipus de
discapacitat física, psíquica o sensorials, alumnes amb greus trastorns de personalitat o de
conducta, i aquells que tenen malalties degeneratives greus. El tipus B es refereix a alumnes
amb una situació socioeconòmica o sociocultural desfavorable i el tipus C són alumnes
nouvinguts que requereixen una atenció especial per la seva competència lingüística o pel seu
nivell de coneixements bàsics. En els centres que no disposen d’aules d’acollida, les
necessitats de tipus C poden quedar agrupades en les de tipus B.
El curs 2016-2017, els tres centres educatius d’Artés tenen entre un 3 i un 4 % d’alumnes amb
NEE (tipus A), tal com s'observa a la Taula en la Taula 11. Pel que fa a alumnes amb
necessitats específiques relacionades amb la seva situació socioeconòmica o sociocultural
(tipus B) l’escola Vedruna és la que té un percentatge superior (16,5%), doblant el percentatge
de l’escola Doctor Ferrer. L’Institut només té un 2% d’alumnes amb necessitats específiques
de tipus B.
Centres educatius
Tipus A: Necessitats
Educatives Especials
(NEE)
Tipus B: Situació
social desfavorable
Escola Doctor Ferrer 3,2% 8,2%
Escola Vedruna 4,0% 16,5%
INS Miquel Bosch i Jover 3,0% 2,1%
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
44
Gràfic 19. Municipi d’empadronament de l’alumnat d’Artés segons
cicle educatiu, curs 2015-2016
90,9%
9,1%
94,2%
5,8%
47,3%
52,7% 54,3%
45,7%
2n cicle d’infantil Primària
ESO Batxillerat
Font: Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona.
Procedència de l’alumnat escolaritzat a Artés
La majoria d’alumnat escolaritzat a Artés viu al mateix municipi, però hi ha certes diferències
segons el cicle educatiu. Al segon cicle d’educació infantil i primària gairebé tot l’alumnat és
del municipi, només un 9,1% del segon cicle d’infantil i un 5,8% de primària provenen d’altres
municipis, tal com s’observa en el Gràfic 19. A l’ESO, en canvi, hi ha més alumnat resident a
altres municipis: el 52,7% està empadronat a altres municipis del voltant d’Artés. A la
secundària post-obligatòria, el 45,7% prové d’altres municipis.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
45
95,5%
4,5%
93,0%
7,0%
93,1%
6,9%
38,3%
61,7%
2n cicle d’infantil Primària
ESO Batxillerat i CFGM
Font: Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona.
Gràfic 20. Municipi on estan escolaritzats els infants d’Artés
segons cicle educatiu, curs 2015-2016
Municipi on està escolaritzat l’alumnat resident a Artés
Des d’una altra perspectiva, una altra dada interessant és saber on estudien els infants i
adolescents en edat escolar empadronats a Artés. Així, sabem que el 95,5% dels infants de
segon cicle d’infantil residents a Artés estan escolaritzats a centres del mateix municipi i un
4,5% a altres municipis del voltant. A primària, el 93% dels infants residents al municipi estan
escolaritzats a centres del mateix lloc. I a nivell d’ESO, el 93,1% estan matriculats a l’institut
del municipi. A l’educació secundària post-obligatòria, si bé vèiem en el gràfic anterior (Gràfic
19) que gairebé la meitat d’alumnes que estudien batxillerat a l’institut provenia de fora del
municipi, quan ens fixem on estan estudiant els adolescents (16-17 anys) d’Artés, veiem que
el 61,7% ho fa fora del municipi (Gràfic 20). Aquestes xifres es deuen a la manca d’oferta en
cicles formatius a Artés. L’Institut del municipi només imparteix ESO i batxillerat. Per tant,
aquells que volen cursar CFGM o CFGS han de marxar a altres municipis.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
46
Taula 14. Mobilitat d’alumnat (matrícula viva)
en els diferents centres d’Artés
Font: Centres educatius d’Artés.
Matrícula viva
El 2,1% dels estudiants de l’escola Doctor Ferrer i l’1,1% de l’escola Vedruna han realitzat
algun canvi de centre en el darrer curs, tal com s’observa en la Taula 12. Aquesta mobilitat és
el que es coneix com a matrícula viva, que es dóna quan un estudiant canvia de centre
escolar un cop iniciat el curs).
Centres educatius
Mobilitat de
l'alumnat
(matrícula viva)
Escola Doctor Ferrer 2,1%
Escola Vedruna 1,1%
Institut Miquel Bosch i Jover ND
Resultats de les proves de competències bàsiques a primària
Els resultats de les proves de competències bàsiques del darrer curs per a 6è de primària
posen de manifest que els centres d’Artés obtenen uns resultats equivalents als de la mitjana
dels centres de Catalunya en general, i a la mitjana dels centres considerats de complexitat
normal. Tant l’escola Vedruna com l’escola Dr. Ferrer són considerades per part del
Departament d’Ensenyament com de complexitat normal (calculada en base a una sèrie
d’indicadors socioeconòmics relatius a l’alumnat).
L’avaluació de les competències classifica els resultats en:
- Baix
- Mitjà-baix
- Mitjà-alt
- Alt
D’aquestes resultats s’obté una classificació mitjana global, que com veiem en la taula
següent, se situa gairebé sempre en el nivell mitjà-alt.
Centres de primària
Curs 2015-16
Llengua
catalana
Llengua
castellana
Llangua
anglesa Matemàtica
Escola Doctor Ferrer Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà Alt
Escola Vedruna (primària) Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà
MItjana centres de complexitat
mitjanaMitjà Alt Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà Alt
Mitjana centres de Catalunya Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà Alt
Taula 15. Resultats de les proves de competències bàsiques de primària. Curs 2015-16
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
47
Beques i ajudes educatives
Per finalitzar, a continuació indiquem el nombre d’ajuts per activitats educatives a infants i
joves d’Artés. El 7% de l’alumnat de segon cicle d’infantil i de primària ha rebut beca de
menjador. Un 3,3% de l’alumnat, incloent els alumnes de secundària, han rebut ajuts per a
sortides i per material escolar i llibres (veure Taula 13).
Taula 16. Beques dirigides a infants i joves d’Artés, any 2016
Font: Ajuntament d’Artés.
Centre educatiu
Ajut
menjador
Ajut
sortides
Ajut material
i llibres
Escola Dr. Ferrer 6,8% 5,1% 5,1%
Escola Vedruna 7,4% 2,9% 2,9%
INS Miquel Bosch i Jover - 1,9% 1,9%
Total 7,0% 3,3% 3,3%
75,2%
18,1%
1,9% 4,8%
Artés
Promo/Graduasense pendentsjuny
Promo/Graduasense pendentssetembre
Repeteixen75,5%
15,9%
3,3% 5,3%
BagesPromo/Gradua sensependents juny
Promo/Gradua sensependents setembre
Repeteixen
Certificats sense graduar
Gràfic 21. Avaluació de l’alumnat de 4t d’ESO d’Artés i el Bages, curs 2015-2016
Font: Generalitat de Catalunya > Departament d’Ensenyament.
Avaluació de l’alumnat de 4t d’ESO
Les dades disponibles sobre avaluació d’estudiants d’Artés ens indiquen que el 93,3% de
l’alumnat de 4t d’ESO es va graduar el curs 2015-2016 (un 75,2% al juny i un 18,1% al
setembre). El 4,8 va obtenir el certificat sense graduar-se i només un 1,9% va repetir, un
percentatge inferior al del conjunt de la comarca amb un 3,3% d’alumnes que han de repetir,
tal com s’observa al Gràfic 21.
La taxa de graduació a 4t d’ESO és del 94,5% al centre públic i de 88,5% al centre concertat.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
48
6.1.3. Síntesi del mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés• La majoria de població d’Artés es concentra en el tram d’edats dels 30 als 50 anys, però
també hi ha al municipi una base important de menors de 20 anys. La mitjana d’edat actual
de la població és de 41,6 anys, una mica inferior a la del Bages i la província..
• L’índex de potencialitat del municipi és més alt que el del conjunt de la comarca i de la
província. Malgrat això, l'indicador conjuntural de fecunditat és d’1,48, una xifra per sota del
2,1 que estipula la taxa de reemplaçament. L’anterior pronostica una davallada progressiva
de la natalitat i, per tant un increment de l’envelliment en el futur.
• En els propers cinc anys es preveu una lleugera reducció de la població de 0-2 anys
(primera infància); estabilitat en el conjunt d’edats de primària (3-11 anys); un augment
considerable dels adolescents en edat d’ESO (12-15 anys) i un lleuger augment dels joves
en edat de batxillerat o cicles (16-19 anys). El volum total de població es mantindrà estable
o amb un lleugeríssim augment. L’efecte envelliment farà pujar aproximadament un punt
l’edat mitjana de la població.
• A 2015 Artés té 5.665 habitants. Des de 2010 el volum de població es manté constant. El
saldo anual de població és gairebé nul, només de 9 persones en 2014. El creixement
natural de la població (naixements i defuncions) segueix sent positiu, tot i que molt baix. El
saldo migratori, en canvi, és actualment negatiu: marxa més gent que no pas n’arriba.
• El 9,2% de la població és estrangera, un percentatge inferior que el del conjunt de la
comarca i la resta de territoris. Els estrangers són majoritàriament marroquins, seguits a
distància per romanesos i bolivians. La població estrangera és més jove que l’autòctona (la
mitjana d’edat de la població estrangera és de 30,9 anys) i té en major proporció fills en
edat escolar: el 14% dels infants de 0-4 anys són estrangers.
• En el 60% de les llars del municipi hi viuen fills menors de 25 anys. En la majoria de casos
són parelles amb els seus fills (71,2%).
• La majoria de la població d’Artés té només estudis obligatoris, en molts casos incomplets.
Al mateix temps, hi ha un percentatge relativament elevat (14%) de persones amb estudis
superiors. En conjunt, el nivell d’estudis de la població és similar al del conjunt de la
comarca i una mica inferior al de la província.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
49
• Un 42% de la població està ocupada, un 12,3% està a l’atur i un 40,8% és inactiva: el 20%
són persones jubilades, prejubilades o pensionistes i el 19% estudiants.
• Artés té una taxa d’atur registrat a 2016 de 11,9%, per sota de la taxa d’atur registrada de
la comarca i la província. L’atur es concentra més en les dones i en les franges de 55 anys
i més. Entre els homes destaca una taxa d’atur elevada dels joves entre 16 i 24 anys.
• El 57,9% dels aturats del municipi estan cobrant algun tipus de prestació, una xifra superior
a la del conjunt del Bages, situada al 50,4%. L’anterior, juntament amb el relatiu baix nivell
d’atur, posa de manifest una nivell de protecció econòmica relativament millor a Artés que
al conjunt del Bages.
• A 2015, el nivell de renda bruta mitja per habitant és de 15.336 € i de 18.535 € si tenim en
compte només la població major de 16 anys. Aquestes xifres són gairebé idèntiques a les
del conjunt de la comarca i similars a les de la província.
• El mapa escolar d’Artés per al curs 2015-2016 consta d’una escola bressol pública, una
escola de segon cicle d’infantil i primària pública, una escola concertada que ofereix segon
cicle d’infantil, primària i secundària obligatòria (ESO), i un Institut públic d’ESO i
batxillerat.
• La majoria d’infants i adolescents d’Artés estan escolaritzats al mateix municipi, però quan
arriben a la secundària post-obligatòria més de la meitat marxa a estudiar a centres de fora
del municipi, probablement on imparteixen cicles formatius.
• D’altra banda, els centres d’Artés escolaritzen alumnat d’altres municipis, sobretot a l’ESO i
a la secundària post-obligatòria (batxillerat), on gairebé la meitat de l’alumnat és de fora del
municipi.
• Els resultats de les proves de competències bàsiques a primària durant el curs 2015-16
revelen un nivell estàndard en les escoles del municipi, situant-se en línia amb la mitjana
de les escoles de Catalunya i dels centres de complexitat normal.
• La gran majoria d’alumnat de 4t d’ESO d’Artés va aconseguir el graduat el curs passat (el
93,3%), una xifra similar a la de la comarca. A Artés només l’1,9% dels estudiants de 4t
d’ESO van acabar repetint (3,3% a la comarca). Els programes d’adaptació curricular
faciliten aquest baix nivell de no graduació.
• El 7% dels estudiants del segon cicle d'educació infantil i primària han rebut beques
menjador. D’altra banda, el 3,3% dels estudiants d’infantil, primària i secundària del
municipi han tingut ajudes per les sortides i per material i llibres.
6.1. Mapa sociodemogràfic i escolar d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
50
6.2. Mapa de polítiques i
recursos educatius d’ArtésTots els municipis disposen de serveis, recursos i activitats que poden aportar un valor afegit a
l'experiència educativa i vital dels estudiants i de la ciutadania en general, aportant-los nous
coneixements i experiències que facilitin els seus aprenentatges i una major vinculació a l’entorn
en què viuen. A més dels centres escolars i les activitats extraescolars, aquesta oferta ampliada
comprèn també aquelles activitats educatives organitzades per serveis, institucions o entitats del
territori que poden esdevenir educatives, malgrat que la seva funció principal no ho sigui
pròpiament.
El Mapa de recursos que presentem en aquesta segona part de la diagnosi recull el conjunt de
l’oferta educativa (formal i no formal) d’Artés. L’elaboració d’aquest mapa ha permès identificar
els actors educatius significatius del territori i la caracterització de les activitats i programes
educatius que ofereixen.
Per abordar els recursos i agents educatius d’Artés, seguirem les tres dimensions representades
en el quadre a continuació, que diferencien entre l’educació al llarg de la vida –la petita infància,
l’etapa infantil, l’etapa d’escolarització obligatòria i post-obligatòria, i la formació permanent– i
l’educació a l’ample de la vida –serveis per a tota la ciutadania i recursos transversals–. Els
recursos es classifiquen en funció de les àrees o regidories de l’Ajuntament que principalment
intervenen en la seva gestió. No s’inclouen en el quadre les iniciatives privades amb una finalitat
econòmica.
El quadre de la pàgina següent presenta els diferents recursos classificats segons aquest
quadre. A continuació s‘explica breument cada recurs.
Agents i recursos educatius d’Artés
ÀmbitsPetita infància i escolarització
infantil. Primària i secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria, programes
de retorn al sistema
educatiu, i formació
permanent i de gent
gran
Serveis per a tota la
ciutadania i recursos
transversals
Educació
Serveis Socials
Cultura
Joventut
Altres àmbits o agents
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
51
Índex d’agents i recursos educatius d’Artés
Àmbits
Petita infància i escolarització
infantil. Primària i secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria, programes de
retorn al sistema educatiu, i
formació permanent i de
gent gran
Serveis per a tota la
ciutadania i recursos
transversals
Educació
• EB Moxaines
• Escola Dr. Ferrer
• Institut Miquel Bosch i
Jover
• Escola Vedruna
• Projecte Brúixola: Aula
Oberta de l’Institut Miquel
Bosch i Jover
• AMPA de l’Escola Bressol
• AMPA de l’escola Dr.
Ferrer
• AMPA de l’Escola
Vedruna
• AMPA de l’institut Miquel
Bosch i Jover
• AMPA de l’Escola de
Música
• Assoleix: Banc de
mestres voluntaris
• Consell d’Infants
• Cursos de Català del
Consell Comarcal del
Bages
• Escola Municipal de
Música d’Artés
• Projecte de Millora de
l'Èxit Escolar (PMEE).
Xarxa Artés
• Consell Escolar Municipal
Serveis Socials• Aula socioeducativa • Programa ‘Activem-nos i
respirem’
Cultura
• Biblioteca d’Artés
• Museu de la Història
d’Artés
• Programació escènica
• Entitats culturals
d’Artés
Joventut
• Casal de Joves ‘el Kanal’
• PIDCES
• Consell d’Adolescents i Joves
Altres àmbits o
agents
• Esplai CEP • Joves en pràctiques.
Programa de Garantia
Juvenil.
• Plans d’inserció laboral
• Esplai Artesenc de
l’Amistat
• Pavelló Municipal
d’Esports
• Entitats esportives i
socials d’Artés
• Casal d’Estiu d’Artés; Casal de Setembre i Juliol Jove
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
52
Educació
Petita infància i
escolarització infantil.
Primària i secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria, programes de
retorn al sistema
educatiu, i formació
permanent i de gent gran
Serveis per a tota la
ciutadania i recursos
transversals
Escola Bressol
Moxaines
Ajuntament d’Artés
amb subvenció del a
Generalitat i co-
pagament de les
famílies.
Escola per a infants
de 0 a 3 anys. Té un
projecte educatiu i de
cura d’infants.
Actualment hi
assisteixen 86
infants.
A l’inici del curs
escolar no hi havia
demanda per a l’aula
de lactants que
roman tancada amb
previsió d’obrir-la de
nou en el 2017.
Escola Dr. Ferrer
Departament
d’Ensenyament de la
Generalitat
Escola pública
d’educació infantil i
primària.
El seu objectiu és
impartir el currículum
de matèries i
competències
determinat per la
Generalitat.
Actualment hi
estudien 386 alumnes
d’Artés i municipis
dels voltants.
Institut Miquel
Bosch i Jover
Departament
d’Ensenyament de la
Generalitat
Institut públic d’educació secundària
obligatòria (ESO) i Batxillerat.
El seu objectiu és impartir el currículum de
matèries i competències determinat per la
Generalitat.
Actualment hi estudien 439 alumnes d’Artés i
municipis dels voltants.
A l’Institut es desenvolupen alguns projectes
per alumnat de 3é i 4t d’ESO amb risc de
fracàs escolar:
• Projecte Aula Oberta
• Projecte Brúixola
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
53
Educació
Petita infància i escolarització
infantil. Primària i secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria,
programes de
retorn al sistema
educatiu, i formació
permanent i de
gent gran
Serveis per a tota la
ciutadania i
recursos
transversals
Vedruna Artés
Fundació Privada
Educativa Vedruna
Barcelona
Escola concertada d’educació
infantil, primària i secundària
obligatòria.
El seu objectiu és impartir el
currículum de matèries i
competències determinat per la
Generalitat, a més de
desenvolupar el projecte
educatiu propi de la Fundació.
Actualment hi estudien 260
alumnes d’Artés i municipis
dels voltants.
Projecte Brúixola:
Aula Oberta de
l’Institut Miquel
Bosch i Jover
Adreçat a alumnes de 4t d’ESO
desmotivats o amb dificultats
per seguir els continguts de
l’aula ordinària.
El seu objectiu és motivar-los
per tal d’obtenir el graduat
d’ESO i orientar-los cap a algun
CFGM o cap a la inserció en el
món laboral.
El projecte ofereix:
• 18 h setmanals de formació
al centre amb l’equip docent
• 12 h setmanals de formació
externa tutelada amb un
conveni de col·laboració
trimestral, amb empreses
del municipi.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
54
EducacióPetita infància i escolarització infantil.
Primària i secundària obligatòria
Escolarització post-
obligatòria, programes
de retorn al sistema
educatiu, i formació
permanent i de gent
gran
Serveis per a tota la
ciutadania i recursos
transversals
Ampa de
l’Escola
Bressol
AMPA de
l’escola Dr.
Ferrer
Ampa de
l’Escola
Vedruna
Ampa de
l’institut Miquel
Boch i Jover
AMPA de
l’Escola de
Música
Les AMPA s’adrecen a les
famílies d’alumnes dels seus
respectius centres educatius.
El seu objectiu és representar
els interessos i la implicació de
les famílies en l’escola.
Algunes de les activitats que
realitzen són:
• Serveis d’acollida/ludoteca
en horari no lectiu.
• Extraescolars (variables
cada any en funció de la
demanda). Xerrades i tallers
adreçats a les famílies.
• Organització de les festes de
Nadal i fi de curs de l’escola.
• Compra de mobiliari i
equipaments per l’escola.
• Ajuts econòmics per
excursions o colònies a
alumnes que no necessiten.
• Projectes singulars educatius
com: auxiliars de conversa
(Vedruna); participació en
Crossos (Dr. Ferrer)...
Assoleix: Banc
de mestres
voluntaris
Assoleix, Ateneu
i Ajuntament
Classes de suport escolar als
alumnes que ho necessiten per
problemes socioeconòmics.
El suport es dóna durant 1 hora
a la setmana i el realitzen
persones voluntàries.
Actualment s’estan atenent 9
alumnes de l’Escola Vedruna, 9
de l’Institut i 12 de l’Escola Dr.
Ferrer
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
55
EducacióPetita infància i escolarització infantil.
Primària i secundària obligatòria
Escolarització post-
obligatòria, programes de
retorn al sistema educatiu,
i formació permanent i de
gent gran
Serveis per a tota
la ciutadania i
recursos
transversals
Consell
d’Infants
Serveis Socials
de l’Ajuntament
El Consell d’Infants està format
per 10 nens i nenes de les
Escoles Dr. Ferrer i Vedruna
d’Artés de 5è i 6è de primària i
que han estat escollits
democràticament pels seus
companys de classe. El consell
d’infants pretén ser un espai on
els infants poden opinar,
proposar i fer suggereixes que
són importants per a ells. Els
membres del consell, com a
representants de la resta de
nens d’Artés recullen peticions,
demandes opinions i les
exposen al Consell d’Infants
perquè es traslladin a l’alcalde
i/o regidors.
Consell Escolar
Municipal
Ajuntament
d’Artés
Consell format per professorat, membres d’AMPA i partits
polítics on es debat i es decideixen principalment
qüestions relatives a l’organització de l’educació reglada
al municipi, tot i que s’hi poden abordar altres temàtiques
educatives.
Cursos de
Català
Consell
Comarcal del
Bages
Cursos dirigits a
persones adultes per a
assolir coneixements
bàsics de llengua
catalana. És una
activitat continuada i
gratuïta.
Actualment hi ha 43
persones fent aquests
cursos.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
56
Educació
Petita infància i
escolarització
infantil. Primària i
secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria,
programes de retorn
al sistema educatiu, i
formació permanent
i de gent gran
Serveis per a tota la ciutadania i recursos
transversals
Escola
Municipal de
Música d’Artés
Ajuntament
d’Artés
L’objectiu de l’Escola de Música és
ajudar a aprendre i gaudir de la música.
Compta amb un gran projecte educatiu
al municipi amb diferents activitats:
sensibilització per a infants, llenguatge
musical, música per a nadons i família,
harmonia moderna i improvisació, cors,
instruments, banda i orquestra, etc.
També imparteix classes de Batxillerat
musical a 43 alumnes de l’IES Miquel
Bosch, l’Escola Paidos i l’IES Moianès, i
ofereix serveis de banc d’aliments,
foniatria, aules d’estudi del piano i
reutilització de llibres de text.
Les activitats van dirigides des de a
nadons fins a persones adultes, tant
d’Artés com d’altres municipis.
A les persones adultes els donen
facilitats per accedir i gaudir de la
música però s’exigeix l’obligatorietat de
fer llenguatge per a fer instrument o
acreditar coneixement de llenguatge.
L’escola municipal de música d’Artés es
troba situada al complex de Cal Sitges,
i compta amb les següents
instal·lacions: auditori, 4 aules de
llenguatge musical, 2 aules de
sensibilització, 7 aules d’instrument i
aparcament.
Actualment l’escola té 312 alumnes. Es
preveu una planificació del seu projecte
educatiu perquè hi ha un creixement de
la demanda i tenen llista d’espera de 8
persones per accedir a les seves
activitats.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
57
Educació
Petita infància i
escolarització
infantil. Primària i
secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria,
programes de retorn
al sistema educatiu, i
formació permanent i
de gent gran
Serveis per a tota la ciutadania i recursos
transversals
Xarxa
socioeducativa
d’Artés i
Projecte de
Millora de l'Èxit
Escolar (PMEE)
Ajuntaments
d'Artés, Avinyó,
Calders,
Monistrol de
Calders i Santa
Maria d'Oló
Xarxa que formen els municipis
d'Artés, Avinyó, Calders, Monistrol de
Calders i Santa Maria d'Oló. Neix de la
necessitat de coordinar les actuacions
educatives realitzades des de cada
municipi i crear nous espais i recursos
per a tots els agents educatius del
territori.
Els darrers cursos escolars, el projecte
ha consistit en la implementació d'un
servei de reforç escolar pels alumnes
d'ESO a l'Institut Miquel Bosch i Jover i
a l'Escola Vedruna. Els alumnes que
presenten dificultats d'aprenentatge i/o
mancances en alguna àrea, poden
assistir a l'aula de reforç per tal de
treballar hàbits, tècniques d'estudi i
habilitats social.
Des del curs passat s'han incorporat
noves línies d'actuació, destinades a
enfortir la coordinació entre els
membres de la xarxa, fer activitats
dirigides a les famílies i activitats de
promoció de la salut.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
58
Serveis Socials
Petita infància i escolarització
infantil. Primària i secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria, programes
de retorn al sistema
educatiu, i formació
permanent i de gent
gran
Serveis per a tota la
ciutadania i recursos
transversals
Aula
Socioeducativa
Serveis Socials
de l’Ajuntament
d’Artés
Projecte que té com a
objectiu donar una
atenció integral als
infants en situació de risc
social. S’hi fan activitats
de lleure, reforç escolar,
educació per la salut i
esport.
L’Aula va dirigida a
infants entre 4 i 12 anys.
Actualment hi ha 20
infants a l’Aula.
L’Aula obre quatre dies a
la setmana.
Programa
‘Activem-nos i
respirem’
Serveis Socials
de l’Ajuntament
Programa d’activitats
per a la gent gran
que inclou activitats
físiques, socials,
estimulatives i
lúdiques
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
59
Cultura
Petita infància i
escolarització
infantil.
Primària i
secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria,
programes de
retorn al sistema
educatiu, i formació
permanent i de gent
gran
Serveis per a tota la ciutadania i recursos
transversals
Biblioteca
d’Artés
Ajuntament
d’Artés en
conveni amb la
Diputació de
Barcelona
La Biblioteca està oberta a tots els
públics i forma part de la Xarxa de
Biblioteques Municipals de la Diputació
de Barcelona.
Els seus objectius són:
• Fomentar la lectura en tots els
àmbits i per a totes les edats.
• Facilitar el lliure accés al
coneixement.
• Donar respostes a les necessitats
d’informació dels usuaris.
• Esdevenir un centre de formació i
lleure.
Activitats que s’hi realitzen són:
• Hora del Conte.
• Hora Creativa. Tallers de manualitats
per a infants.
• Club de lectura de novel·la.
• Artés Book Club. Club de lectura en
anglès.
• Xerrades en anglès.
• Presentacions de llibres i xerrades.
• Projectes: Biblioteques amb DO,...
La Biblioteca disposa de 65 punts de
lectura.
Museu de la
Història d’Artés
Ajuntament
d’Artés
Museu que recull la memòria històrica
d’Artés. Obre un cop al mes i fa
activitats dinamitzades per a tots els
públics.
Programació
escènica
Àrea de Cultura
de l’Ajuntament
Les activitats d’aquest programa van
dirigides a tots els públics.
Les activitats consisteixen en
espectables i tallers diversos.
L’objectiu és promoure la cultura
escènica al municipi i el foment de la
participació.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
60
Cultura
Petita infància i
escolarització
infantil.
Primària i
secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria,
programes de
retorn al sistema
educatiu, i formació
permanent i de gent
gran
Serveis per a tota la ciutadania i recursos
transversals
Entitats
culturals
d’Artés
Esbart dansaire i bastoners d'Artés:
dedicat al ball de bastos.
Colla Castellera Picapolls: dedicat a la
participació en diades castelleres,
assajos i tallers itinerants per a totes les
edats.
Graellers d’Artés: dedicat a la promoció
de la gralla i la cultura popular en
cercaviles, sortides amb gegants i
xaranga.
Raïm de poesia: organització de
vetllades poètiques per gent jove,
adulta i gran.
Correllengua d’Artés: activitat anual per
a la promoció de la llengua catalana.
Amics del Ball en línia: associació que
organitza trobades per ballar amb
diferents ritmes.
NEI Teatre: grup de teatre que fa
diferents representacions l'any,
coincidint amb festivitats del poble.
Ateneu Popular La Falç: activitats per al
foment de la cultura crítica i oci
alternatiu per a un públic
intergeneracional.
Amics de la sardana: ball de sardanes i
activitats al Sarau Artesenc, la
castanyada, audicions i l’Àplec de la
Sardana.
Enramades del Raval: activitats a la
Revetlla del Raval.
Revista Artesenc: recerca i difusió de la
història escrita d'Artés
Cor Artesenc: cants de coral i concerts.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
61
Joventut
Petita infància i
escolarització infantil.
Primària i secundària
obligatòria
Escolarització post-obligatòria,
programes de retorn al sistema educatiu,
i formació permanent i de gent gran
Serveis per a
tota la
ciutadania i
recursos
transversals
PIDCES (Punts
d’Informació i
Dinamització
als Centres de
Secundària)
L’objectiu del projecte és fer arribar informació d’interès a
tots/es els adolescents i joves del municipi. Objectius
concrets són que coneguin l’espai del Kanal i estableixin
relació amb els dinamitzadors juvenils.
A l’hora del pati es fan accions vinculades al calendari
mundial d’actes (dia sense tabac, dia SIDA, dia en contra
de la violència de gènere..)
També es fan tutories, activitats centrades en necessitats
concretes en funció dels cursos, coordinat amb
professors/tutors.
PIDCES es fa a l’Institut Miquel Bosch i Jover i a l’Escola
Vedruna. Va dirigit a infants entre 12 i 18 anys.
Consell de
Joves i Consell
d’Adolescents
(s’iniciarà el
2017)
Àrea de Joventut
del l‘Ajuntament
El Consell d’Adolescents va dirigit a persones d’entre 12 i
16 anys i el de joves a persones de més de 16 anys.
L’objectiu és fomentar la participació i implicació dels joves
en la planificació, creació, desenvolupament i avaluació
d’actes per a joves i adolescents.
Casal de Joves
el Kanal
Departament de
Joventut de
l’Ajuntament
El Kanal integra:
• El Casal de Joves: espai d’intercanvi, punt de trobada i
referència pel jovent del municipi
• SIOAJ (Servei d’informació, orientació, assessorament
juvenil)
El seu objectiu és:
• Esdevenir un espai de referència pels joves del
municipi.
• Vehicular l’oci i el lleure conjuntament amb els joves.
• Dinamitzar l’espai amb propostes lúdiques i culturals.
• Informar, orientar i assessorar
El Kanal va dirigit a persones d’entre 12 i 30 anys.
Actualment atén unes 50-60 persones al dia.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
62
Altres àmbits
o agentsPetita infància i escolarització infantil.
Primària i secundària obligatòria
Escolarització post-
obligatòria,
programes de retorn
al sistema educatiu, i
formació permanent i
de gent gran
Serveis per a
tota la
ciutadania i
recursos
transversals
Esplai el CEP
L’Esplai CEP està dirigit a infants de
primària i secundària (fins batxillerat) i
desenvolupa els següents projectes:
Esplai de dissabtes de 17h a 19h de la
tarda: té com a objectiu l’educació en el
lleure. A través d’activitats lúdiques, es
fomenten els valors i el
desenvolupament personal dels nens i
joves.
Colònies de Setmana Santa i Colònies
d’Hivern: Són sortides de 3 i 2 dies
respectivament. Es duen a terme
activitats pròpies de l’esplai però més
extenses i entrellaçades a través d’un
eix temàtic. Els objectius són ensenyar a
respectar la natura, fomentar els valors
de convivència i de compartir.
Campaments d’estiu: Són nou dies on
els nens conviuen amb la natura i
desconnecten d’un món saturat de
tecnologia. Els objectius són ensenyar a
respectar la natura, fomentar els valors
de convivència i de compartir.
Gimcana de la Verema, Baixada
d’Andròmines, Gimcana Juliol Jove,
Holy Fest de Festa major i Gimcana
Marrana: activitats obertes a tots els
públics, que se celebren en dies
assenyalats del poble com són la
verema, la fira i la festa major. L’objectiu
és donar a conèixer la tasca de l’esplai i
oferir unes activitats diferents i divertides
a un públic infantil i juvenil.
Casal d’Estiu
d’Artés; Casal
de Setembre i
Juliol Jove
Ajuntament
d’Artés
Casals d’activitats lúdiques adreçades a nens, nenes i
joves durant les èpoques de vacances.
L’organització va a càrrec de l’Ajuntament d’Artés, amb el
suport del Consell Esportiu del Bages i del casal de joves
El Kanal.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
63
Altres àmbits o
agents
Petita infància i
escolarització
infantil. Primària i
secundària
obligatòria
Escolarització post-obligatòria,
programes de retorn al sistema educatiu,
i formació permanent i de gent gran
Serveis per a tota la
ciutadania i recursos
transversals
‘Joves en
pràctiques’
Programa de
Garantia Juvenil,
del Servei Públic
d'Ocupació de
Catalunya: Joves
en pràctiques.
‘Joves en pràctiques’ és un recurs
inclòs dins el Programa de
Garantia Juvenil del SOC i
gestionat per l’àrea de Promoció
Econòmica d’Artés. El seu objectiu
és incentivar la contractació en
pràctiques de joves i millorar la
seva ocupabilitat amb l'adquisició
de les aptituds i les competències
derivades de la pràctica laboral.
Durant el novembre de 2016 va
estar oberta a Artés una
convocatòria per participar en
aquest projecte.
Plans d’inserció
laboral
Projecte que permet contractar
durant 6 mesos a persones en atur
del municipi. La contractació
s’acompanya d’un procés formatiu.
El projecte està subvencionat pel
SOC, de la Generalitat de
Catalunya.
Esplai Artesenc
de l’Amistat
Les activitats van dirigides a
persones de més de 60 anys.
L’objectiu de l’entitat és el benestar
de les persones grans i la millora
de les seves facultats. L’Esplai
organitza activitats com teatre,
cant, caminades, jocs, formació,
pintura, ball, etc.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
64
Altres àmbits o
agents
Petita infància i
escolarització
infantil. Primària i
secundària
obligatòria
Escolarització post-
obligatòria, programes
de retorn al sistema
educatiu, i formació
permanent i de gent gran
Serveis per a tota la ciutadania i
recursos transversals
Pavelló
Municipal
d’Esports
Ajuntament
d’Artés
Equipament que integra sales i
material per a una pràctica
esportiva diversa i per a totes les
edats.
Entitats
esportives i
socials d’Artés
Club de Bàsquet d’Artés: escola de
bàsquet per a infants de 3 a 18
anys.
Futbol Club d’Artés: club destinat a
la pràctica esportiva, amb equips
infantils, juvenils i veterans.
Centre excursionista d’Artés:
caminades per l’entorn natural per
a totes les edats; Travessa
nocturna per a majors de 18 anys.
Club esportiu Amics de la cursa
d’Artés: dedicat a activitats
d’atletisme i ciclisme per totes les
edats.
Tennis: escola de tennis per a
infants i adults.
Càritas: entitat vinculada a la
Parròquia d’Artés que dóna suport
econòmic i acompanyament a
persones necessitades. Gestiona
el banc d’aliments d’Artés.
Agermanament sense fronteres:
cooperació en projectes de
desenvolupament econòmic i
social al Cameroun.
Club Natació Artés: cursets i
escola de natació, activitats
aquàtiques i lúdiques.
Club Petanca Artés: lliga federada
i tornegi intercomarcal.
Descripció dels agents i recursos educatius d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
65
6.2.1. Síntesi del mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés
El mapa de recursos i polítiques educatives d’Artés es caracteritza pels següents trets:
Pel que fa als infants i adolescents:
• Una bona cobertura de places, amb una Escola Bressol, un centre públic de primària, un
institut públic i un centre concertat de segon cicle infantil, primària i ESO.
• Una xarxa d’AMPAs vinculada als centres educatius, que organitzen activitats
complementàries al projecte educatiu de centre.
• Tres projectes rellevants i valorats que atenen les situacions de risc escolar dirigides
especialment a alumant amb en situació socioeconòmica precària:
o L’Aula Socioeducativa per alumnat de primària.
o El projecte de Millora de l'Èxit Escolar (PMEE) - Xarxa Artés, per a alumnat d’ESO.
o El projecte ‘Assoleix’, que mitjançant voluntariat dóna suport a alumnat de primària i
secundària.
• Consells participatius de creació recent on estan representats els infants i adolescents:
o Consell Escolar Municipal
o Consell d’Infants
o Consell d’adolescents i joves
• A nivell d’educació en el lleure:
o Esplai CEP
o Casal d’Estiu d’Artés; Casal de Setembre i Juliol Jove
Pel que fa als joves, adults i gent gran:
• Artés no té recursos propis destinats a la formació per a la inserció o millora laboral, ni
programes de retorn al sistema educatiu o d’educació de persones adultes.
• L’Ajuntament s’adhereix, tanmateix, a programes d’altres administracions dels que poden
beneficiar-se persones del municipi, com el projecte ‘Joves en practiques’ del programa de
Garantia Juvenil, o els Plans d’Ocupació del SOC.
• Alguns joves amb fracàs escolar són derivats a la Fundació AMPANS, a Santepedor, que
té itineraris d’orientació, formació i inserció per a joves amb dificultats de diferents tipus.
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
66
• Les persones adultes que es volen formar, sigui a nivell de cicles formatius, formació
ocupacional o assoliment d’un major nivell d’estudis, són derivades als recursos de
Manresa i altres municipis propers. Això suposa dificultats de transport, especialment per
als més joves i per a les persones amb menys recursos econòmics o amb menys motivació
per formar-se.
• Equipament municipal per als joves amb oferta de serveis i activitats: Casal de Joves el
Kanal.
• Espai de participació dels joves en el Consell d’adolescents i joves. No hi ha consell de
persones adultes ni de gent gran.
• El Casal d’Estiu d’Artés i el Casal de Setembre i Juliol Jove també ofereixen activitats de
lleure per als joves.
• La gent gran disposa d’un ampli ventall d’activitats socioculturals gràcies a l’Esplai
Artesenc de l’Amistat i el programa ‘Activem-nos i respirem’ que a més ofereix activitats
físiques i estimulatives.
Pel que fa als serveis per a tota la ciutadania i recursos transversals:
• Xarxa d’equipaments municipals que aporta una oferta d’activitats atractiva i dirigida a un
públic divers:
o Biblioteca d’Artés
o Escola Municipal de Música d’Artés
o Pavelló Municipal d’Esports
• Quant a l’Escola Municipal de Música d’Artés, es subratlla el creixement del nombre de
l’alumnat durant els darrers anys i la llista d’espera per accedir a algunes de les seves
activitats per aquest motiu. S’estudia la possibilitat d’ampliar el seu projecte i serveis
educatius i oferir en un futur alguna altra activitat relacionada amb altres àrees com poden
ser el teatre musical, la dansa, etc.
• Diverses entitats esportives i socioculturals amb activitats per a públic infantil, juvenil i
adult. A nivell esportiu destaquen sobre tot els clubs de futbol i bàsquet. Finalment, el
municipi compta amb vàries entitats de cultura popular.
• Activitats socioculturals programades per l’Ajuntament i que es desenvolupen en alguns
casos amb la cooperació de les entitats:
o Programació escènica
o Museu de la Història d’Artés
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
67
Per últim, destaquem la Xarxa socioeducativa d’Artés com a recurs educatiu transversal per
a tota la ciutadania. Està formada pels municipis d'Artés, Avinyó, Calders, Monistrol de
Calders i Santa Maria d'Oló:
• Els seus principals objectius són coordinar les actuacions educatives realitzades des de
cada municipi i crear nous espais i recursos per a tots els agents educatius del territori.
• També ha incorporat noves línies d'actuació per enfortir la coordinació entre els membres
de la xarxa, fer activitats dirigides a les famílies i activitats de promoció de la salut.
• Pels alumnes de secundària ha impulsat el Projecte de Millora de l’Èxit Escolar (PMEE).
6.2. Mapa de polítiques i recursos educatius d’Artés6
Pla Educatiu d'Artés
68
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa
L’última fase del procés de diagnosi correspon a una aproximació qualitativa de les
necessitats educatives d’Artés, realitzada a partir de les percepcions sobre el municipi que té
la ciutadania vinculada a l’educació.
S’ha seguit una metodologia participativa per conèixer aquestes múltiples percepcions
individuals per després construir-ne una de col·lectiva.
Amb aquest objectiu, durant el mes de novembre de 2016 es va organitzar una agenda de
sessions de treball a les quals van ser convocades unes 40 persones vinculades al món
educatiu d’Artés.
Durant les sessions es va debatre conjuntament la situació actual del municipi pel que fa a
l’educació al llarg i ample de la vida d’una persona –punts forts i punts febles de les diferents
etapes que hi ha des de la primera infància fins la vellesa–, així com les necessitats
educatives observades en cadascuna d’aquestes etapes.
Posteriorment, les persones participants proposaven i consensuaven quins haurien de ser els
objectius de millora prioritaris del Pla Educatiu d'Artés.
A continuació, presentem les visions extretes de les 6 sessions grupals realitzades, enfocant
aquest apartat en els punts de convergència obtinguts i els objectius prioritaris consensuats.
Els tallers realitzats han estat els següents:
• Taller amb tècnics municipals
• 2 tallers amb membres del Consell Escolar Municipal
• Taller amb membres del món associatiu
• Taller amb membres del Consell d’Infants
• Taller amb membres de la Xarxa Socioeducativa d’Artés.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
69
Primera infància (0-3)
SituacióPrioritats de millora
detectades
Tot i que Artés és un poble ubicat enmig d’un entorn natural,
es percep que el traçat urbà del poble presenta forces
deficiències a nivell urbanístic que afecten les possibilitats
d’esbarjo dels més petits: hi ha pocs parcs i els que hi ha
resulten poc variats (la tipologia de jocs infantils en els pocs
parcs que hi ha és molt repetitiva, resulta un tant avorrida i no
fomenta la interacció entre infants). Alguns espais vers estan
poc cuidats i bruts. El poble també presenta problemes de
mobilitat per passejar amb cotxets degut als carrers estrets i
les barreres estretes. Hi ha moltes barreres arquitectòniques
que dificulten el passeig.
L’Escola Bressol està ben valorada, compta actualment amb
un bon emplaçament, amb un projecte educatiu fort i
vivencial, disposa actualment de suficients places i està
coordinada amb altres serveis com el CDIAP i serveis
socials. Presenta problemes de ventilació i climatització en
les seves instal·lacions a l’estiu (temperatures molt elevades)
que cal solucionar.
En l’etapa 0-3 hi ha poques activitats extraescolars i poques
entitats que ofereixin activitats per als nadons. Les úniques
activitats d’aquest tipus serien ‘Música per a nadons’ que
realitza l’Escola de Música realitza i l’Hora del conte’, de la
biblioteca municipal.
La biblioteca té una àrea infantil on les famílies poden estar
amb els seus fills més petits. Aquest espai, tanmateix, no
compta amb una separació adequada de la resta d’espais
d’estudi i sovint es produeixen molèsties per soroll. A banda
de la biblioteca, no hi ha altres espais tancats per a les
famílies amb fills petits, necessaris sobre tot a l’hivern.
Per a les famílies, es realitzen alguns tallers i xerrades
puntuals de la Diputació a l’Escola Bressol, però hi ha
dificultat per atreure més públic: La participació és molt baixa
i sempre hi participen els mateixos.
L’Escola Bressol té AMPA i organitza sortides i tallers molt
puntuals. El dinamisme de l’AMPA de l’escola bressol és molt
dispar en funció de l’any i de la junta que entoma el projecte.
Des dels serveis socials es fa un seguiment de les famílies
que presenten un major risc social, tot i que no es disposa de
cap programa específic per a elles.
Prioritats
• Crear espais verds amplis i
oberts, que siguin educacionals i
fomentin el joc lliure entre una
varietat àmplia d’edats.
• Crear espais per a les famílies
amb fills petits, on puguin
compartir i reforçar habilitats
parentals. Es tractaria d’un espai
socioeducatiu, obert a qualsevol
família i adequat per a l’hivern.
• Realitzar més xerrades i tallers
per als pares, tenint en compte
les seves necessitats i interessos
(possibilitat de vincular aquestes
activitats a l’espai familiar del
punt anterior).
Altres necessitats i demandes:
• Millorar la climatització de
l’Escola Bressol. També es pot
millorar el seu pati, enriquint
aquest espai de joc lliure, i
l’itinerari urbà per arribar a la EB.
• Ampliar més l’horari de l’Escola
Bressol per atendre les
necessitats d’algunes les famílies
(tot i que el Projecte Educatiu de
l’escola està emmarcat al matí).
• Augmentar els recursos humans
a l’Escola Bressol per
desenvolupar millor la seva tasca
educativa i l’atenció als infants.
• Separar adequadament la zona
infantil de la biblioteca de la resta
de l’espai, per evitar molèsties.
• Crear un grup de suport per a les
famílies que des de serveis
socials es consideri que més ho
necessiten.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
70
Infància i adolescència
Situació Prioritats de millora detectades
Tot i ser un poble petit, es considera que els
itineraris escolars no són del tots segurs i no
faciliten l’autonomia dels infants per desplaçar-se.
Ajuda a millorar la situació el fet que els centres
educatius i els equipaments estiguin cèntrics i
propers entre sí.
Hi ha alguns espais per jugar (cistelles de
bàsquet, pista oberta de futbol, places, skate
park, tirolina, patis oberts...) però alguns tenen un
manteniment deficient (ex. Plaça Catalunya), són
poc atractius o no permeten activitats com jugar
lliurement a la pilota.
Els centres educatius de primària estan ben
valorats en general, especialment per la seva
predisposició a donar una educació propera i
oberta a la innovació, al treball per projectes, a la
integració de la diversitat i a la cooperació. Es
valoren molt positivament tots aquells projectes
que promouen la connexió amb la comunitat, amb
altres entorns i la participació i co-
responsabilització dels infants: així, projectes com
Comenius, auxiliars de conversa (Vedruna),
Euronet 50x50, el Consell d’Infants, Cantània, són
projectes molt valorats. A nivell d’edificis, es
critica que els patis són petits (Vedruna) i estan
poc equipats (Dr. Ferrer).
Es considera que caldria millorar el treball conjunt
entre els dos centres escolars. D’altra banda, el
fet que l’horari de tarda de les dues escoles sigui
diferent, dificulta als equipaments l’organització
d’activitats extraescolars per als infants de
primària.
Es perceben dificultats en la transició de primària
a secundària tot i que es realitza una jornada de
visita a l’institut per als estudiants de sisè.
• Millorar els itineraris escolars (camins
escolars) entre els centres educatius i els
equipaments, així com el trànsit, la circulació
en bicicleta i l’educació vial.
• Ampliar i millorar l’espai al voltant de l’Escola
Bressol on s’ubica el skate park i la tirolina
(hi ha un projecte per fer un espai obert per a
tots els públics).
• Millorar la conciliació de la vida
laboral/familiar amb la vida educativa a
través de la jornada escolar intensiva,
complementada amb un projecte de qualitat i
coordinada d’activitats extra-escolars de
tarda.
• Unificar els horaris dels centres escolars per
tal d’unificar també les activitats
extraescolars i afavorir la realització de
projectes comuns amb l’Ajuntament. També
per tenir les tardes més lliures.
• Reforçar el projecte ‘Assoleix’ i donar més
suport i orientació al seu voluntariat.
Potenciar el treball de suport educatiu amb
voluntaris.
• Fomentar el treball conjunt entre les AMPA,
de manera que puguin sumar esforços i
compartir recursos a l’hora d’organitzar
activitats extraescolars, conferències, etc.
• Donar més suport a les famílies amb infants
a primària per treballar les seves
problemàtiques. En aquest sentit, es poden
realitzar tallers d’assessorament per als
pares, o conferències sobre temes d’interès.
En qualsevol cas, cal una estratègia de
comunicació d’aquestes activitats per
aconseguir que hi vaig un públic ampli i variat
de pares.
• Educar en valors, en el civisme i en el
respecte. Part de la població, tant infantil com
adulta, sembla haver perdut o desconèixer
aquests valors.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
71
Infància i adolescència
SituacióPrioritats de millora
detectades
Sobre l’institut, es valora molt positivament el fet que sigui un
punt de coneixença i trobada entre adolescents de diferents
municipis. Tanmateix, quant a l’estil pedagògic que
segueixen, algunes persones critiquen que hi ha poca
predisposició a la innovació pedagògica, una sobrecàrrega de
deures i que no es deixa espai al tractament de les emocions
i l’autoconeixement dels adolescents. A més de l’anterior,
l’alumnat de batxillerat està ubicat en cargoleres amb espai
insuficient.
Pel que fa a l’oferta educativa extraescolar, es valora la
diversitat d’activitats organitzades per les AMPA
(especialment ben valorada ha estat l’activitat de teatre
musical de l’escola Vedruna), els clubs esportius (sobre tot de
futbol i bàsquet), l’esplai dels dissabtes (el CEP), els casals
de vacances, els sopars a la Plaça Vella i les diferents festes
populars que es celebren durant l’any. També hi ha oferta
privada d’idiomes i acadèmies de repàs.
L’Aula socioeducativa és un recurs de serveis socials que, a
mode de centre obert, atén a infants durant les tardes, amb
un projecte d’atenció socioeducativa. És un projecte molt ben
valorat i necessari.
A banda de l’anterior, sobresurten la biblioteca com a espai
d’estudi per a molts infants i adolescents i l’escola de música,
amb una àmplia oferta per a totes les edats. Els adolescents
també fan actualment molt ús del Kanal.
Es valora positivament la interrelació de diferents alumnes
que es dóna en les activitats extraescolar, però no tots els
infants i adolescents hi participen per igual: és a dir, l’accés a
aquestes activitats és molt desigual. Des de serveis socials
s’està preparant una convocatòria per becar les activitats
extraescolars als infants que ho necessitin.
Tot i l’oferta d’extraescolars comentada, es considera que hi
ha poques opcions d’activitats artístiques (tipus manualitats,
pintura, teatre) i de disciplines esportives que no siguin futbol
i bàsquet.
No hi ha consens en la necessitat de més equipaments,
excepte d’una piscina coberta.
• Enriquir els patis de les escoles.
• Crear un equipament per als
infants com l’espai Kanal que
tenen els joves (un Minicanal).
• Oferir activitats d’altres
disciplines esportives (per
exemple a través de les AMPA) i
tenir una piscina coberta a
l’hivern. També recuperar
activitats socials com el teatre i el
cinema a l’aire fresc.
• Generar algun programa entre
institut i equipaments per donar
altres alternatives educatives als
alumnes expulsats, de manera
no es quedin sense fer res a
casa o al carrer durant el temps
d’expulsió.
• Millorar la rapidesa d’actuació en
els casos d’absentisme escolar:
sovint, la necessitat de
coordinació que implica el
protocol d’absentisme i el ritme
de les reunions de la comissió
socioeducativa suposa endarrerir
molt les decisions i entremig els
casos d'absentisme es tornen
irrecuperables.
• Oferir més orientació i suport a
aquells adolescents més
desmotivats o amb més
dificultats.
• Ampliar els recursos per agilitzar
les decisions de l’EAP, ja que
cada vegada h i ha més alumnes
amb problemes psicològics i la
demora en l’atenció fa que el
problema s’agreugi molt.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
72
Infància i adolescència
SituacióPrioritats de millora
detectades
La participació de les famílies és un punt feble en
aquesta etapa. Tot i que s’organitzen algunes xerrades
o tallers, sempre participen el mateix segment de pares i
mares i en canvi hi ha i dificultats per treballar amb
algunes famílies les problemàtiques dels seus fills.
Aquesta manca de participació i motivació dels pares
també és present a les AMPA. Les que funcionen millor
són les de primària però manca comunicació i treball en
xarxa entre elles.
A nivell d’estudiants, existeix Consell d’Infants i el
Consell de joves i hi ha una trobada de delegats de
secundària a nivell comarcal.
Es fa evident la falta de recursos per atendre l’alumnat
amb risc de fracàs escolar i l’alumnat amb necessitats
educatives especials.
Per atendre el risc de fracàs escolar a l’ESO, l’institut
compta amb l’Aula Oberta del projecte Bruixola. Però
preocupen els alumnes que abandonen l’ESO i deixen
de tenir cap seguiment per part dels professionals dels
centres educatius. Cal en aquests casos establir alguna
cooperació amb els equipaments, per tal que facin un
seguiment i intentin vehicular els joves a iniciatives de
formació o inserció.
Altres necessitats i demandes:
• Realitzar alguna actuació amb els
grups de joves que es troben al voltant
del Kanal i que tenen comportaments
que intimiden als infants.
• Facilitar més la transició de primària a
secundària.
• Oferir un servei de monitoratge per als
infants perquè les famílies puguin
assistir a les xerrades ofertes per les
AMPA i l’Ajuntament.
• Mirar recursos disponibles a les
universitats per treballar
l’assessorament i el suport escolar.
• Ampliar els recursos per poder
atendre més alumnes a l’aula
socioeducativa de serveis socials.
• Consolidar les beques d’ajut per als
llibres i les sortides escolars.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
73
Joventut
SituacióPrioritats de millora
detectades
Artés ofereix pocs espais de trobada i de lleure per als
joves. Els més utilitzats són les places i alguns espais
més infantils originant brutícia i alguns conflictes (ex.
Plaça Catalunya i entorn del Kanal).
Un dels majors problemes detectats és la manca de
formació i programes alternatius per als joves que
abandonen els estudis prematurament. La manca de
compromís i motivació d’alguns d’aquests joves
dificulta crear dinàmiques i activitats amb continuïtat
per a ells. Inclús els programes d’inserció laboral (ex.
programes de garantia social amb el Consell
Comarcal) estan tenint poca resposta per part de joves
que se’n podrien beneficiar. Sembla que les activitats
amb més acceptació són les esportives. Aquestes
activitats podrien ser un canal per encetar un treball
d’acompanyament social i laboral amb aquests joves,
prevenint conductes de risc que es donen entre ells.
El Kanal és l’equipament de referència i avui en dia té
un bon funcionament, una bona dinamització i
aconsegueix atraure una àmplia diversitat de joves del
poble. Està treballant aspectes emocionals amb el
jovent a través de taller que tenen molt bona rebuda.
També estan cercant de treballar amb les famílies,
afavorint la comunicació entre pares i fills.
A banda del Kanal, existeix poca oferta d’oci per a
joves, sobre tot els caps de setmana. Alguns joves
reclamen més espais de relació per als joves. També
es demana algun espai d’estudis oberta al vespre, al
menys durant les èpoques d’exàmens.
Algunes famílies traslladen a serveis socials les seves
dificultats per afrontar problemes d’actitud i
comportament dels seus fills. Són poques les
alternatives que es poden oferir a aquestes famílies.
A l’igual que entre la oblació adulta, entre els joves
també es manifesta una manca d’implicació i
participació, i es percep que són sempre els mateixos
joves els que hi participen.
Existeix un Consell de Joves que està poc consolidat.
• Dinamitzar les activitats de lleure
cultural per a joves.
• Educar en el civisme i en el respecte a
través de projectes d’escola i d’entorn.
• Donar oportunitats de formació als
adolescents, especialment aquells que
decideixen sortir dels itineraris
d‘educació reglada. Cal evitar que es
desvinculin de la xarxa de professionals
que poden acompanyar-los.
• Oferir formació alternativa com cicles
formatius. Es podrien utilitzar les
instal·lacions de l’institut a les tardes per
realitzar altres cursos També oferir més
formació per a aquells joves més
desmotivats i que abandonen l’ESO.
• Treballar amb els joves la formació en
salut i l’oci saludable.
• Ampliar l’horari d’obertura del Kanal els
caps de setmana.
• Crear més espais de trobada per als
joves més enllà del Kanal. També crear
més oferta d’oci per als joves i ampliar
aquesta oferta a la nit a través
d’activitats esportives, per exemple.
Altres necessitats i demandes:
• Potenciar/incentivar els Clubs de
Lectura de la biblioteca amb públic
juvenil.
• Ampliar l’horari de l’aula d’estudis en
època d’exàmens o els vespres.
• Crear un grup de suport per als pares
amb fills adolescents.
• Aconseguir ampliar el nombre de joves
que participen en les associacions i
consells del poble.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
74
Adults
Situació Prioritats de millora detectades
A Artés no existeix una escola d’adults i no hi
ha per tant una oferta educativa estable i
estructurada per a les persones adultes.
L’oferta actual es limita a classes d’idiomes,
l’oferta privada d’algunes acadèmies, les
activitats de l’Escola de Música dirigides a
persones adultes, les activitats de la biblioteca
(Club de lectura i xerrades en anglès), i
activitats del centre cívic com ioga. Des de
l’Ajuntament s’ofereixen també cursos de
català, majoritàriament de nivell bàsic, per a
gent gran i població nouvinguda.
Per a la gent gran hi ha més varietat
d’activitats a través del Centre Cívic i de les
seves associacions.
Addicionalment, els clubs esportius tenen
seccions adultes que permeten practicar
esport al llarg de la vida.
Es detecta una buit d’activitats socials i
artístiques, sobre tot per als adults entre 30 i
60 anys, que en principi no poden accedir a
les activitats dirigides a joves ni a les dirigides
a gent gran. Tampoc troben gaires
oportunitats les persones aturades, ja que el
municipi no compta amb un centre de
formació homologat on poder impartir cursos
ocupacionals.
Com a la resta d’etapes de la vida, la manca
de participació és un dels problemes perquè
són sempre les mateixes persones
implicades. Es percep que la gent del poble és
tancada i conforma xarxes de relació força
endogàmiques que no faciliten la integració de
la població que va arribant nova al municipi.
• Recuperar els cursos d’informàtica i d’altres
idiomes, i potenciar l’intercanvi de parelles de
conversa en l’aprenentatge d’anglès
• Oferir més activitats de formació i ocupació per a
persones adultes en situació d’atur. Crear també
una oferta de formació continua per a les
persones en actiu.
• Oferir beques per a transport, a aquelles
persones que es volen formar i han d’anar a
altres municipis.
• Dinamitzar activitats de lleure cultural, social i
artístic per a adults.
• Atraure nous públics a les activitats que
s’organitzen, per eixamplar els cercles de
participació.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
75
Prioritats de millora detectades
• Enfortir la comunitat educativa d’Artés, possibilitant una millor comunicació i un millor treball en
xarxa.
• Compartir més espais de trobada per al món associatiu i realitzar més activitats mixtes entre
entitats, forjat una xarxa real de treball col·laboratiu.
• Ampliar la base participativa de les entitats, per tal de dotar-les de més recursos humans i
possibilitats de portar endavant els seus projectes.
• Fer un recull conjunt de tota l’oferta lúdica i educativa, tant pública com privada, i publicar-la en un
mateix espai, sigui en format digital o en paper.
• Disposar d’un/a tècnic/a d’educació per tirar endavant el Pla Educatiu d'Artés
• Crear una comissió de treball mixta, amb la participació de diferents àmbits i sectors de la societat,
que acompanyi el desplegament del Pla.
• Sensibilitzar i inculcar més cultura de civisme i respecte en general.
• Desbloquejar la Comissió d’espais exteriors municipals que actualment no està en funcionament.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Altres aspectes generals o transversals
Pla Educatiu d'Artés
76
Situació Prioritats de millora detectades
• La Xarxa socioeducativa d’Artés la conformen
els municipis d'Artés, Avinyó, Calders,
Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló. Neix
de la necessitat de coordinar les actuacions
educatives realitzades des de cada municipi i
crear nous espais i recursos per a tots els
agents educatius del territori.
• Els darrers cursos escolars, el projecte ha
consistit en la implementació del Projecte de
Millora de l’Èxit Escolar (PMEE), que és un
servei de reforç escolar pels alumnes d'ESO
a l'Institut Miquel Bosch i Jover i a l'Escola
Vedruna. Els alumnes que presenten
dificultats d'aprenentatge i/o mancances en
alguna àrea, poden assistir a l'aula de reforç
per tal de treballar hàbits, tècniques d'estudi i
habilitats social.
• Tanmateix, hi ha limitacions de recursos
humans, de manera que són pocs i amb poca
dedicació al a setmana els adolescents que
es poden atendre des del PMEE (el suport és
d’una hora a la setmana o cada quinze dies).
• Des del curs passat s'han incorporat noves
línies d'actuació, destinades a enfortir la
coordinació entre els membres de la xarxa,
fer activitats dirigides a les famílies i activitats
de promoció de la salut.
• Abans es disposava d’una persona amb 20
hores per dinamitzar la xarxa. Actualment no
disposen d’aquesta dinamització i això està
dificultant el treball conjunt i la comunicació
entre els diferents membres.
• Agilitzar la coordinació i comunicació de la
Xarxa socioeducativa d’Artés treballant més
en xarxa i utilitzant més els medis digitals
(comunicació online): cal aconseguir més
participació de tots els municipis en les
convocatòries.
• Fer més difusió de la xarxa i dels recursos i
projectes que aporta al municipi.
• Aconseguir més participació de les famílies
en les activitats que la Xarxa que organitza
per a elles.
• Comptar de nou amb una dinamització de la
xarxa.
• Reforçar el PMEE, oferint més disponibilitat
de temps per atendre més adolescents o bé
per poder fer grups més petits i homogenis
quant a necessitats de suport educatiu.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Xarxa socioeducativa d’Artés: Projecte de Millora de
l'Èxit Escolar (PMEE)
Pla Educatiu d'Artés
77
6.3.1. Síntesi de necessitats educatives: una aproximació qualitativaLa valoració qualitativa de l’estat de l’educació a Artés, copsada a través de les visions dels
diferents agents educatius del municipi, posa de manifest els aspectes més i menys valorats
d’Artés a nivell educatiu. En aquesta síntesi destacarem les principals demandes de millora
de la ciutadania vinculada a l’educació:
Primera infància (0-3)
L’estat urbanístic del poble presenta deficiències: hi ha poca diversitat i poca qualitat de parcs
infantils. Alguns espais vers estan poc cuidats. Hi ha moltes barreres arquitectòniques que
dificulten el passeig amb nens petits. Es considera que al municipi manca algun espais verd
amplis i oberts, que sigui educacionals i fomenti el joc lliure entre una varietat àmplia d’edats.
L’Escola Bressol està ben valorada, compta amb un bon emplaçament, un projecte educatiu
sòlid i actualment no hi ha manca de places. Es considera tanmateix que cal millorar la
climatització (massa calor a l’estiu), millorar la zona de pati de l’EB, enriquint aquest espai de
joc lliure, i fer un itinerari urbà segur per arribar a la EB.
Fora de l’escola bressol, les úniques activitats dirigides a infants de 0 a 3 anys són ‘Música
per a nadons’, de l’Escola de Música, i l’Hora del conte’, de la biblioteca municipal. Podria ser
interessant habilitar algun espai per a les famílies amb fills petits, on puguin compartir i
reforçar habilitats parentals. Es tractaria d’un espai socioeducatiu, obert a qualsevol família i
adequat per a l’hivern.
Infància i adolescència
De nou, es ressalten dèficits a nivell urbà: itineraris escolars poc segurs, manca d’espais
verds, dificultats per anar en bicicleta.... Es demanda per tant una millora dels camins escolars
i habilitar algun espai verd que doni àmplies possibilitats de joc lliure per als infants i
adolescents. També es proposa equipar millor els patis escolars per tal que no resultin tan
àrids).
Els centres educatius de primària estan ben valorats en general. Es valoren sobre tot els
projectes que promouen la connexió amb altres entorns, la participació i co-responsabilització
dels infants.
Hi ha la proposta d’optar per un model de jornada escolar intensiva, que es complementi amb
un projecte de qualitat i coordinat d’activitats extra-escolars a tarda.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
78
A nivell de reforç escolar, es considera que cal donar continuïtat i reforçar els projectes
actualment existents: aula socioeducativa, xarxa Artés i especialment el projecte ‘Assoleix’.
Pel que fa a l’oferta educativa extraescolar, es considera que hi ha poques opcions d’activitats
artístiques (ex. teatre, pintura) i d’esports que no siguin futbol i bàsquet. La coordinació entre
AMPAs podria crear aquesta oferta.
En relació a l’institut, es reclama una menor càrrega de deures i una major obertura a
incorporar projectes educatius vinculats amb l’entorn.
El professorat de secundària demanda assolir més rapidesa d’actuació en els casos de risc
educatiu: absentisme escolar, necessitats educatives especials, trastorns psicològics,
desmotivació, abandonament prematur dels estudis... Igualment, demanen algun programa
entre institut i equipaments per donar altres alternatives educatives als alumnes expulsats.
De manera especial preocupen els alumnes que abandonen l’ESO i deixen de tenir cap
seguiment per part dels professionals dels centres educatius. Cal en aquests casos establir
alguna cooperació amb els equipaments, per tal que facin un seguiment i els intentin vehicular
a iniciatives de formació o inserció.
Joventut
Un dels majors problemes detectats és la manca de programes alternatius per als joves que
abandonen els estudis prematurament. La manca de motivació d’alguns d’aquests joves
dificulta crear activitats amb continuïtat per a ells. Es considera prioritari donar oportunitats de
formació als adolescents que surten dels itineraris d‘educació reglada, evitant que es
desvinculin de la xarxa de professionals que poden fer un treball d’acompanyament social i
laboral amb aquests joves, prevenint conductes de risc que es donen entre ells.
Algunes famílies traslladen a serveis socials les seves dificultats per afrontar problemes
d’actitud i comportament dels seus fills. Són poques les alternatives que es poden oferir
actualment a aquestes famílies.
Artés ofereix pocs espais de trobada i de lleure per als joves. A banda del Kanal, existeix poca
oferta d’oci per a joves, sobre tot els caps de setmana. Es reclamen més espais de relació,
algun espai d’estudis oberta al vespre i dinamitzar activitats de lleure cultural per a joves (ex.
Clubs de Lectura juvenil) i esportiu.
Es detecten alguns problemes de civisme relacionats amb grups de joves que es reuneixen
en determinats llocs (Plaça Catalunya i entorn del Kanal), sobre els que caldria intervenir.
També es considera important ampliar el nombre de joves que participen en les associacions i
consells del poble.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
79
Adults
A Artés no existeix una escola d’adults i no hi ha una oferta educativa estable i estructurada
per a les persones adultes. Tampoc troben gaires oportunitats les persones aturades, ja que
el municipi no compta amb un centre de formació homologat on poder impartir cursos
ocupacionals.
Es reclamen per tant més opcions d’educació formal i ocupacional per a les persones adultes,
al menys en informàtica i idiomes. Per accedir a l’oferta educativa d’altres municipis, es
podrien donar beques de transport.
Es detecta una buit d’activitats socials i artístiques, sobre tot per als adults entre 30 i 60 anys,
que en principi no poden accedir a les activitats dirigides a joves ni a les dirigides a gent gran.
Per això, seria interessant dinamitzar activitats de lleure cultural, social i artístic per a adults.
Altres aspectes generals o transversals. Es destaca:
• La importància d’educar en valors, en el civisme i en el respecte. Part de la població, tant
infantil com adulta, sembla haver perdut o desconèixer aquests valors, en pro d’actituds
cada cop més individualistes que dificulten una convivència més comunitària.
• La necessitat d’ampliar la base participativa de les entitats i aconseguir arribar a públics
més amplis en les activitats que s’organitzen per a la gent del poble. Hi ha la sensació que
és una minoria molt activa la que sempre participa i que en canvi no aconsegueix
arrossegar a una majoria que roman passiva o aliena a la vida comunitària del poble.
• Fer un recull conjunt de tota l’oferta lúdica i educativa, tant pública com privada, i fer-la
accessible a tota la població en un mateix espai, sigui en format digital o en paper.
• Degut a l’increment de la demanda d’accés a l’Escola Municipal de Música d’Artés, cal
millorar o ampliar les seves instal·lacions per poder fer front a les necessitats de l’escola:
adequació de l’aula nº8 (antiga aula de les dones), aula insonoritzada i professor per
impartir percussió, replantejament de l’espai d’aparcament de l’escola per motius de
seguretat, així com l’endreça del material ubicat a la part posterior de l’escolar.
Prioritats vinculades al desplegament del Pla Educatiu d’Artés
• Enfortir la comunitat educativa d’Artés, possibilitant una millor comunicació i un millor
treball en xarxa. Compartir més espais de trobada i realitzar més activitats mixtes entre
entitats, forjat una xarxa real de treball col·laboratiu.
• Disposar d’un/a tècnic/a d’educació per tirar endavant el Pla Educatiu d'Artés
• Crear una comissió de treball mixta, amb la participació de diferents àmbits i sectors de la
societat, que acompanyi el desplegament del Pla.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
80
Xarxa socioeducativa d’Artés
Es considera necessari agilitzar la coordinació i comunicació de la Xarxa socioeducativa
d’Artés treballant més en xarxa i utilitzant més els medis digitals (comunicació online).
Existeix poca participació de les famílies en les activitats que organitza per a elles, i per tant
cal millorar la difusió dels projectes i activitats de la Xarxa.
Per a aquestes i altres millores, es considera important recuperar la figura de la persona
dinamitzadora de la Xarxa.
En relació amb el Projecte de Millora de l'Èxit Escolar (PMEE), es reclama més disponibilitat
de temps per atendre més adolescents o bé per poder fer grups més petits i homogenis quant
a necessitats de suport educatiu.
6.3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació qualitativa6
Pla Educatiu d'Artés
81
7. Conclusions de la diagnosi i proposta de línies d’actuació estratègiques
Pla Educatiu d'Artés
82
7.1. Conclusions: principals necessitats detectades a la diagnosiMapa socioeducatiu i
escolar
Mapa de polítiques i
recursos educatius
Mapa de visions
qualitatives
• En els propers cinc anys es
preveu una lleugera reducció
de la població de 0-2 anys
(primera infància); estabilitat
en el conjunt d’edats de
primària (3-11 anys); un
augment considerable dels
adolescents en edat d’ESO
(12-15 anys) i un lleuger
augment dels joves en edat
de batxillerat o cicles (16-19
anys).
• La majoria de la població
d’Artés té només estudis
obligatoris, en molts casos
incomplets. Al mateix temps,
hi ha un percentatge
relativament elevat (14%) de
persones amb estudis
superiors.
• Artés té una taxa d’atur
registrat a 2016 de 11,9%.
L’atur es concentra més en
les dones i en les franges de
55 anys i més. Entre els
homes destaca una taxa
d’atur elevada dels joves
entre 16 i 24 anys.
• La majoria d’infants i
adolescents d’Artés estan
escolaritzats al mateix
municipi, però quan arriben a
la secundària post-obligatòria
més de la meitat marxa a
estudiar a centres de fora del
municipi, on s’imparteixen
cicles formatius.
Educació reglada:
• Bona cobertura de places,
amb una Escola Bressol, un
centre públic de primària, un
institut públic i un centre
concertat de segon cicle
infantil, primària i ESO.
• Destaquen tres projectes
rellevants i valorats que
atenen les situacions de risc
escolar dirigides
especialment a alumant amb
en situació socioeconòmica
precària: Aula
Socioeducativa; El projecte
de Millora de l'Èxit Escolar
(PMEE) - Xarxa Artés; el
projecte ‘Assoleix’.
Escolarització post-obligatòria:
• Artés no té recursos propis
destinats a la formació per a
la inserció o millora laboral, ni
programes de retorn al
sistema educatiu o
d’educació de persones
adultes.
Educació transversal:
• Hi ha una xarxa
d’equipaments municipals
que aporta una oferta
d’activitats atractiva i dirigida
a un públic divers.
• Deficiències urbanístiques a
nivell de: zones verdes i de
joc lliure, itineraris segurs cap
a les escoles i equipaments,
equipament dels patis
escolars.
• Manca d’activitats i espais
(coberts) per a famílies amb
infants petits (0-3).
• Cal preveure l’aprofitament
d’ús de les aules tancades
temporalment de l’Escola
Bressol per la reducció de
lactants i nadons.
• Es valoren sobre tot els
projectes que promouen la
connexió amb l’entorn, la
participació i co-
responsabilització dels
infants. Caldria potenciar
aquestes línies de treball.
• En cas d’avançar cap a un
model de jornada escolar
intensiva, cal estructurar una
oferta d’activitats extra-
escolars a tarda que sigui de
qualitat, variada i que
possibiliti un accés equitatiu.
• A nivell de reforç escolar, es
considera que cal donar
continuïtat i reforçar els
projectes actualment
existents: aula
socioeducativa, Xarxa
socioeducativa d’Artés i el
projecte ‘Assoleix’.
• L’oferta esportiva i artística
d’extraescolars és poc
variada.
7.1. Conclusions: principals necessitats detectades a la diagnosi7
Pla Educatiu d'Artés
83
Mapa socioeducatiu i
escolar
Mapa de polítiques i
recursos educatiusMapa de visions qualitatives
• Els resultats de les
proves de competències
bàsiques a primària
durant el curs 2015-16
revelen un nivell
estàndard en les escoles
del municipi, en línia amb
la mitjana de les escoles
de Catalunya i dels
centres de complexitat
normal.
• A Artés només l’1,9%
dels estudiants de 4t
d’ESO van acabar
repetint (3,3% a la
comarca). Els programes
d’adaptació curricular
faciliten aquest baix
nivell de no graduació.
• El projecte educatiu de
l’Escola Municipal de
Música d’Artés és ben
valorat per la població i
l’administració. Hi ha una
significativa demana, té
llista d’espera i es vol
ampliar els seus serveis,
per tant es considera
necessari la millora i
ampliació de les seves
instal·lacions.
• Hi ha tres Consells
participatius de creació
recent on estan
representats els infants,
adolescents i joves.
• Artés compta amb
diverses entitats
esportives i
socioculturals amb
activitats per a públic
infantil, juvenil i adult.
• Addicionalment, hi ha
algunes activitats
socioculturals
programades per
l’Ajuntament i que es
desenvolupen en alguns
casos amb la cooperació
de les entitats.
• La Xarxa socioeducativa
d’Artés, que desenvolupa
el PMEE, han incorporat
noves línies d'actuació
destinades a enfortir la
coordinació entre els
membres de la xarxa, fer
activitats dirigides a les
famílies i activitats de
promoció de la salut.
• En relació a l’institut, es reclama una menor
càrrega de deures i una major obertura a
incorporar projectes educatius vinculats
amb l’entorn.
• Són necessaris circuits d’acció més ràpids
en els casos de risc educatiu.
• No s’està garantint un acompanyament als
joves que abandonen l’ESO, per tal de
vehicular-los a oportunitats de formació o
inserció, i prevenir conductes de risc.
• Algunes famílies traslladen a serveis socials
les seves dificultats per afrontar problemes
d’actitud i comportament dels seus fills. Són
poques les alternatives que es poden oferir
actualment a aquestes famílies.
• A banda del Kanal, existeix poca oferta de
lleure educatiu per a joves.
• A Artés no existeix una escola d’adults i no
hi ha una oferta educativa estable i
estructurada per a les persones adultes.
Tampoc troben gaires oportunitats les
persones aturades, ja que el municipi no
compta amb un centre de formació
homologat on poder impartir cursos
ocupacionals.
• Es detecta una buit d’activitats socials i
artístiques, sobre tot per als adults entre 30 i
60 anys.
• A nivell general de tota la ciutadania, es
destaca la importància d’educar en valors,
en el civisme i en el respecte. Part de la
població, tant infantil com adulta, sembla
haver perdut o desconèixer aquests valors,
en pro d’actituds cada cop més
individualistes que dificulten una
convivència més comunitària.
• Cal ampliar la base participativa de les
entitats i aconseguir arribar a públics més
amplis en les activitats que s’organitzen per
a la gent del poble. Hi ha la sensació que
és una minoria molt activa la que sempre
participa i que en canvi no aconsegueix
arrossegar a una majoria que roman
passiva o aliena a la vida comunitària del
poble.
• Cal reforçar el el Projecte de Millora de l'Èxit
Escolar (PMEE) de la Xarxa socioeducativa
d’Artés per poder atendre a més estudiants i
millor. També millorar el seu treball en
xarxa, la difusió i la dinamització de la
pròpia xarxa.
7.1. Conclusions: principals necessitats detectades a la diagnosi7
Pla Educatiu d'Artés
84
7.2. Proposta de línies d’actuació estratègiques
Presentem en aquest apartat les línies d’actuació que emergeixen de la diagnosi i l’anàlisi
dels tres mapes treballats –sociodemogràfic i de recursos escolars, de recursos
socioeducatius i de visions dels agents educatius sobre l’educació al municipi–, en funció dels
objectius de millora detectats.
Línies d’actuació transversals a tota la ciutadania
• Entorn: millora dels espais verds, itineraris escolars i patis de les escoles
• Foment de valors: fomentar valors com el civisme, el respecte i els valors comunitaris.
• Treball en xarxa i participació: enfortir el treball cooperatiu entre els agents educatius i
ampliar la base participativa de les entitats i de les activitats que s’organitzen. També fer
difusió de tota l’oferta de serveis i recursos educatius al municipi.
• Equipaments: anàlisi dels equipaments municipals. proposta d’aprofitament dels seus
usos, i ampliació del projecte i instal·lacions de l’Escola de Música Municipal d’Artés.
Línies d’actuació específiques (segons grups d’edat):
• Petita infància 0-3 anys: Oferta socioeducatius per a nadons i llurs famílies
• Habilitar un espai familiar tancat de tipus socioeducatiu, on les famílies puguin
reunir-se i compartir temps de lleure educatiu amb els seus fills petits. Possibilitat
d’aprofitar els espais de l’Escola Bressol o d’altres equipaments.
• Oferta d’activitats socioeducatives per als nadons i les seves famílies.
7.2. Proposta de línies d’actuació estratègiques7
Pla Educatiu d'Artés
85
• Infants i adolescents: Millora de l’acompanyament i el suport educatiu
• Afavorir que els centres educatius desenvolupin projectes d’obertura a l’entorn i
implicació comunitària.
• Potenciar els recursos de suport escolar actualment existents, per tal de poder
arribar a més infants i donar-los un millor suport.
• Estructurar una oferta d’activitats extraescolar de tardes diversa, de qualitat i
equitativa.
• Joves: Formació alternativa i activitats socioeducatives
• Oferir formació alternativa a l’existent al municipi.
• Crear projectes de ‘segona oportunitat’ per als joves que abandonen
prematurament els estudis o que no tenen un projecte d’inserció.
• Crear més espais de trobada i activitats socioeducatives.
• Formació permanent al llarg de la vida
• Garantir una oferta estable de formació continuada.
• Ampliar la formació en competències bàsiques com la informàtica i els idiomes.
• Ampliació de l’oferta socioeducativa per a la població de 30 a 60 anys.
Línia d’actuació de la Xarxa Socioeducativa d’Artés:
• Reforçar el treball en xarxa i la relació entre els diferents membres.
• Reforçar el Projecte de Millora de l'Èxit Escolar (PMEE).
• Treballar més amb famílies i aconseguir més participació.
• Conèixer tota l’oferta d’activitats extraescolars dels municipis de la xarxa.
• Impulsar o crear nous serveis d’activitats escolars.
7.2. Proposta de línies d’actuació estratègiques7
Pla Educatiu d'Artés
86
Infants i
adolescents
Joves AdultsPetita infància 0-3
anys
Pla Educat iu d’ArtésLínies d’actuació estratègiques
5. Entorn
6. Foment de valors
8. Treball en xarxa i participació
7. Equipaments:
aprofitament i usos
9. Xarxa Socioeducativa d’Artés
1. Oferta socioeducatius
per a nadons i llurs
famílies
2. Millora de
l’acompanyament i el
suport educatiu
4. Formació permanent
al llarg de la vida
3. Formació alternativa
i activitats
socioeducatives
7.2. Proposta de línies d’actuació estratègiques7
Pla Educatiu d'Artés
87
8. Proposta del Pla d’Acció de Creixem – Pla Educatiu d'Artés
Pla Educatiu d'Artés
88
8.1. Presentació i procés d’elaboració
En aquest apartat desglossem les línies d’actuació estratègiques del pla en objectius
específics i accions concretes, diferenciant entre:
• Accions que ja existeixen i es vol donar continuïtat sense canvis
• Accions que ja s’estan impulsant i a les que es vol donar continuïtat incorporant millores o
canvis que s’endegarien a partir del 2017.
• Accions noves a impulsar a partir de la posada en marxa del primer pla d’acció.
• Accions noves a endegar en anys posteriors al primer pla d’acció.
Les accions del Pla han estat discutides i consensuades en diferents espais de reflexió entre
febrer i maig del 2017, a través de:
• Dinàmiques participatives realitzades durant la Sessió de presentació de la diagnosi i de
les línies d’actuació preferents del Pla Educatiu, celebrada el dia 28/02/2017 a
l’Ajuntament. A les dinàmiques varen participar les persones consultades durant el procés
de diagnosi i que representen el món escolar, associatiu i administratiu d’Artés.
• Treball intern de la Regidoria d’Educació, amb la participació de professionals de la
Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, que donen suport i
assessorament al disseny del Pla.
• Sessió de treball amb el Grup Motor (veure l’apartat 9 que explica la ‘Proposta
Organitzativa’) que, a mode de grup motor-assessor, acompanyarà el desplegament del
Pla.
A continuació es presenta, per tant, el resultat d’aquest procés de deliberació i consens dels
objectius i accions concretes que defineixen el Pla:
8.1. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions del pla8
Pla Educatiu d'Artés
89
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Línia 1. Petita infància: Oferta socioeducativa per a nadons i
llurs famílies
OBJECTIU GENERAL: Oferir a la petita infància de 0 a 3 anys espais i activitats
socioeducatives per als nadons i llurs famílies.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 1.1. Crear espais per a la petita infància i les seves famílies:
• Acció 1.1.1. Habilitar un aula de l'EB o un altre equipament per a ús de les famílies
amb infants de 0-3 anys.
• Acció 1.1.2. Dinamitzar amb un professional els nous espais habilitats per a ús de
les famílies amb infants de 0-3 anys.
• Objectiu específic 1.2. Oferir activitats socioeducatives per a la petita infància i les
seves famílies:
• Acció 1.2.1. Incrementar activitats a espais actuals com la biblioteca o l’escola de
música adreçades a infants de 0-3 anys.
• Acció 1.2.2. Obrir les activitats per als pares de l’Escola Bressol a totes les famílies
del municipi.
Pla Educatiu d'Artés
90
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
1.1. Crear
espais per a
la petita
infància i les
seves
famílies
Donar
continuïtat a
l’Escola Bressol
i el seu projecte
educatiu.
Acció 1.1.1:
Habilitar un aula
de l'EB o un
altre
equipament per
a ús de les
famílies amb
infants de 0-3
anys.
Acció 1.1.2:
Dinamitzar amb
un professional
els nous espais
habilitats per a
ús de les
famílies amb
infants de 0-3
anys.
1.2. Oferir
activitats
socioeducati
ves per a la
petita
infància i les
seves
famílies
Acció 1.2.1:
Incrementar
activitats a
espais actuals
com la
biblioteca o
l’escola de
música
adreçades a
infants de 0-3
anys.
.
Acció 1.2.2:
Obrir les
activitats per als
pares de
l’Escola Bressol
a totes les
famílies del
municipi.
Línia 1. Petita infància: Oferta socioeducativa per a nadons i
llurs famílies
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
91
Línia 2. Millora de l’acompanyament i el suport educatiu
d’infants i adolescents
OBJECTIU GENERAL: Millorar l’acompanyament i el suport educatiu d’infants i
adolescents per potenciar el seu èxit educatiu.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 2.1. Obrir els centres educatius a l’entorn i a la comunitat:
• Acció 2.1.1. Donar suport als projectes dels centres educatius que treballin el
coneixement de l’entorn i les relacions amb la comunitat.
• Acció 2.1.2. Habilitar una plataforma per al coneixement de l’entorn.
• Objectiu específic 2.2. Potenciar els recursos de suport escolar actualment
existents:
• Acció 2.2.1. Fomentar més la lectura des de la biblioteca: crear clubs de lectura
(juvenil) i projectes tipus Lècxit.
• Objectiu específic 2.3. Estructurar i coordinar una oferta d’activitats extraescolars:
• Acció 2.3.1. Realitzar una mapa d’activitats extraescolars existents:
• Acció 2.3.2. Fer un estudi sobre la demanda d’activitats i preferències de les
famílies.
• Acció 2.3.3. Potenciar la diversificació esportiva.
• Acció 2.3.4. Incorporar activitats artístiques a l’oferta extraescolar actual.
• Acció 2.3.5. Ampliar els casals de vacances a 1er i 2n d’ESO.
• Acció 2.3.6. Fer un catàleg integral d’activitats escolars per evitar duplicitats i
solapaments.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
92
Línia 2. Millora de l’acompanyament i el suport educatiu
d’infants i adolescents
• Objectiu específic 2.5. Acompanyar l’atenció a la infància i adolescència, i llurs
famílies:
• Acció 2.5.1. Acció 2.5.1: Promoure un espai de coordinació per tractar diferents
problemàtiques educatives i socials.
• Acció 2.5.2. Potenciar amb recursos els serveis: Millora de l’Èxit Escolar (PMEE),
Assoleix i Aula Socioeducativa.
• Objectiu específic 2.6. Fomentar metodologies i/o projectes innovadors:
• Acció 2.6.1. Realitzar projectes creatius per fomentar els treballs de recerca i l’ús
de noves tecnologies.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
93
Línia 2. Millora de l’acompanyament i el suport educatiu
d’infants i adolescents
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
2.1. Obrir els
centres
educatius a
l’entorn i a la
comunitat
Acció 2.1.1:
Donar suport
als projectes
dels centres
educatius que
treballin el
coneixement de
l’entorn i les
relacions amb
la comunitat.
Acció 2.1.:
Habilitar una
plataforma per al
coneixement de
l’entorn.
2.2. Potenciar
els recursos
de suport
escolar
actualment
existents
Acció 2.2.1:
Fomentar més
la lectura des
de la biblioteca:
crear clubs de
lectura (juvenil)
i projectes tipus
Lècxit.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
94
Línia 2. Millora de l’acompanyament i el suport educatiu
d’infants i adolescents
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
2.3.
Estructurar
una oferta
d’activitats
extraescolars
Els ‘Campus’ de
bàsquet i futbol
d’estiu.
Les comissions
de treball: FM,
casals, patis,
etc.
Casal d’Estiu
d’Artés.
Casal de
Setembre i
Juliol Jove,
conjunts amb
l’Escola
Vedruna.
Esplai CEP
Les festes i fires
del poble.
Acció 2.3.1:
Realitzar una
mapa
d’activitats
extraescolars
existents.
Acció 2.3.2:
Fer un estudi
sobre la
demanda
d’activitats i
preferències de
les famílies.
Acció 2.3.3:
Potenciar la
diversificació
esportiva.
Acció 2.3.4:
Incorporar
activitats
artístiques a
l’oferta
extraescolar
actual.
Acció 2.3.5:
Ampliar els
casals de
vacances a 1er
i 2n d’ESO.
Acció 2.3.6:
Fer un catàleg
integral
d’activitats
escolars per
evitar duplicitats
i solapaments.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
95
Línia 2. Millora de l’acompanyament i el suport educatiu
d’infants i adolescents
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
2.5.
Acompanyar
l’atenció a la
infància i
adolescència,
i llurs
famílies
PIDCES.
Acció 2.5.1:
Promoure un
espai de
coordinació per
tractar diferents
problemàtiques
educatives i
socials.
Acció 2.5.2:
Potenciar amb
recursos els
serveis: Millora
de l’Èxit Escolar
(PMEE),
Assoleix i Aula
Socioeducativa.
2.6. Fomentar
metodologies
i/o projectes
innovadors
Acció 2.6.1:
Realitzar
projectes
creatius per
fomentar els
treballs de
recerca i l’ús de
noves
tecnologies.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
96
Línia 3. Formació alternativa i activitats socioeducatives per a
joves
OBJECTIU GENERAL: Oferir a la població juvenil formació professional i ocupacional
alternativa dins el municipi per millorar les seves possibilitats d’accés o inserció al
món laboral.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 3.1. Potenciar i ampliar la formació professional i ocupacional:
• Acció 3.1.1. Habilitar un espai per poder impartir formació ocupacional
homologada:
• Acció 3.1.2. Treballar des de l’administració per atraure cicles de formació
professional al municipi:
• Acció 3.1.3. Fer una prospecció d’empreses i oportunitats d’ocupació i pràctiques
per afavorir la inserció en empreses del municipi:
• Objectiu específic 3.2. Crear projectes de segona oportunitat:
• Acció 3.2.1. Afavorir la realització i seguiment de projectes formatius ‘online’ amb
suport de professionals i/o voluntaris:
• Objectiu específic 3.3. Ampliar els espais i les activitats socioculturals juvenils:
Acció 3.3.1. Vinculació amb el Pla de Joventut.
*Es fan algunes propostes en relació a l’oci juvenil, possiblement a liderar des del Pla
de Joventut:
• Ampliar l’oferta d’activitats juvenils
• Obrir El Kanal els caps de setmana
• Oferir espais i activitats d’oci nocturn...
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
97
Línia 3. Formació alternativa i activitats socioeducatives per a
joves
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
3.1. Potenciar
i ampliar la
formació
professional i
ocupacional
Acció 3.1.1:
Habilitar un
espai per poder
impartir formació
ocupacional
homologada.
Acció 3.1.2::
Treballar des de
l’administració
per atraure
cicles de
formació
professional al
municipi.
Joves en
pràctiques.
Programa de
Garantia
Juvenil.
Plans d’inserció
laboral.
Acció 3.1.3:
Fer una
prospecció
d’empreses i
oportunitats
d’ocupació i
pràctiques per
afavorir la
inserció en
empreses del
municipi.
3.2. Crear
projectes de
segona
oportunitat
Acció 3.2.1:
Afavorir la
realització i
seguiment de
projectes
formatius
‘online’ amb
suport de
professionals i/o
voluntaris.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
98
Línia 3. Formació alternativa i activitats socioeducatives per a
joves
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
3.3. Ampliar
els espais i
les activitats
sociocultural
s juvenils
Casal de Joves
‘el Kanal’.
Acció 3,3,1:
Vinculació amb
el Pla de
Joventut
*Es fan algunes
propostes en
relació a l’oci
juvenil,
possiblement a
liderar des del
Pla de Joventut:
Ampliar l’oferta
d’activitats
juvenils, obrir El
Kanal els caps
de setmana,
oferir espais i
activitats d’oci
nocturn...
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
99
Línia 4. Formació permanent al llarg de la vida
OBJECTIU GENERAL: Reforçar les oportunitats de formació al llarg de la vida ampliant
i diversificant l’oferta socioeducativa per a tota la ciutadania.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 4.1. Oferir una oferta educativa en competències bàsiques:
• Acció 4.1.1. Crear un projecte estable d’aprenentatge de la llengua i alfabetització
per a persones adultes.
• Objectiu específic 4.2. Ampliar i millorar l’educació musical de forma transversal:
• Acció 4.2.1. Impulsar projectes innovadors a l’Escola de Música (teatre musical).
• Acció 4.2.2. Vincular l’Escola de Música a l’Escola Bressol amb projectes conjunts:
• Acció 4.2.3. Millorar l’equipament de l’Escola de Música i buscar fórmules per
poder donar servei a més públic i donar resposta a les demandes relacionades
amb l’educació musical.
• Objectiu específic 4.3. Tenir una oferta sociocultural diversa per a la població adulta:
• Acció 4.3.1. Dinamitzar una oferta d’activitats socioeducatives i culturals diversa
per a un públic adult de diferents edats.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
100
Línia 4. Formació permanent al llarg de la vida
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
4.1. Oferir
una oferta
educativa en
competèncie
s bàsiques
Cursos de
Català del
Consell
Comarcal del
Bages.
Acció 4.1.1:
Crear un
projecte estable
d’aprenentatge
de la llengua i
alfabetització
per a persones
adultes.
4.2. Ampliar i
millorar
l’educació
musical de
forma
transversal
Acció 4.2.1:
Impulsar
projectes
innovadors a
l’Escola de
Música (teatre
musical).
Acció 4.2.2:
Vincular
l’Escola de
Música a
l’Escola Bressol
amb projectes
conjunts.
Acció 4.2.3:
Millorar
l’equipament de
l’Escola de
Música i buscar
fórmules per
poder donar
servei a més
públic i donar
resposta a les
demandes
relacionades
amb l’educació
musical.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
101
Línia 4. Formació permanent al llarg de la vida
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
4.3. Tenir una
oferta
sociocultural
diversa per a
la població
adulta
Projecte
‘Respira i
Activem-nos’.
Esplai Artesenc
de l’Amistat
Programació
escènica.
Museu de la
Història d’Artés.
Acció 4.3.1:
Dinamitzar una
oferta
d’activitats
socioeducatives
i culturals
diversa per a un
públic adult de
diferents edats.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
102
Línia 5. Entorn: espais verds, camins escolars i patis
OBJECTIU GENERAL: Millorar l’entorn i els espais adreçats a tota la població per
adaptar-los a les necessitats de les diferents franges d’edat.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 5.1. Adaptar els espais verds i equipaments a les diferents franges
d’edat:
• Acció 5.1.1. Adaptar els continguts dels parcs infantils i equipaments esportius a
diferents edats i convertir-los en espais de qualitat. (Ex. cistelles, piràmides de
cordes, escalada, tirolina més alta, etc.).
• Acció 5.1.2.. Adaptar i crear espais verds i rutes a l’aire lliure per posar de manifest
i conèixer el patrimoni del poble: que siguin espais adequats per a tota la població
aplicant metodologies d’aprenentatge i servei.
• Acció 5.1.3. Projecte de millora de la senyalització, informació, manteniment I
l’accessibilitat de la ruta dels corriols.
• Objectiu específic 5.2. Crear itineraris escolars segurs i fomentar el seu ús:
• Acció 5.2.1. Fomentar l’escola a peu amb la creació de rutes segures cap les
escoles i altres serveis (escola de música, biblioteca, zones esportives, etc.).
• Acció 5.2.2. Fer carrer bicis que permetin el desplaçament cap els equipaments
educatius.
• Objectiu específic 5.3. Millorar els patis escolars:
• Acció 5.3.1. Resoldre les deficiències dels patis escolars dotant-los de més
elements per enriquir-los.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
103
Línia 5. Entorn: espais verds, camins escolars i patis
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
5.1. Adaptar
els espais
verds i
equipaments
a les
diferents
franges
d’edat
Acció 5.1.1:
Adaptar els
continguts dels
parcs infantils i
equipaments
esportius a
diferents edats i
convertir-los en
espais de
qualitat. (Ex.
cistelles,
piràmides de
cordes,
escalada,
tirolina més
alta, etc.).
5.1.3: Projecte
de millora de la
senyalització,
informació,
manteniment I
l’accessibilitat
de la ruta dels
corriols.
Acció 5.1.2:
Adaptar i crear
espais verds i
rutes a l’aire
lliure per posar
de manifest i
conèixer el
patrimoni del
poble: que
siguin espais
adequats per a
tota la població
aplicant
metodologies
d’aprenentatge i
servei.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
104
Línia 5. Entorn: espais verds, camins escolars i patis
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
5.2. Crear
itineraris
escolars
segurs i
fomentar el
seu ús
Acció 5.2.1:
Fomentar
l’escola a peu
amb la creació
de rutes
segures cap les
escoles i altres
serveis (escola
de música,
biblioteca,
zones
esportives,
etc.).
Acció 5.2.2:
Fer carrer bicis
que permetin el
desplaçament
cap els
equipaments
educatius.
5.3. Millorar
els patis
escolars
Acció 5.3.1:
Resoldre les
deficiències
dels patis
escolars dotant-
los de més
elements per
enriquir-los.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
105
Línia 6. Millora de l’aprofitament i usos d’equipaments
municipals
OBJECTIU GENERAL: Potenciar l’ús polivalent dels equipaments municipals, analitzant
prèviament el seu estat i aprofitament per tal d’acollir nous serveis i/o activitats
educatives.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 6.1. Estudiar el potencial d’usos dels equipaments municipals:
• Acció 6.1.1. Fer un estudi dels usos i aprofitament actual dels equipaments per fer
propostes de millora (nous usos i millor aprofitament).
• Acció 6.1.2. Facilitar la coordinació en la cessió d'espais a entitats.
• Objectiu específic 6.2. Renovar els equipaments municipals per millorar el seu
funcionament i poder tenir més diversitat de serveis i usos i admetre més usuaris:
• Acció 6.2.1. Fer una proposta d’adequació del funcionament i usos del Kanal i la
Cruïlla d’entitats
• Acció 6.2.2. Modernitzar les instal·lacions de l’Escola de Música per admetre més
diversitat i quantitat d'usos.
• Acció 6.2.3. Adequar l’espai exterior de l’Escola de Música per evitar riscos i
fomentar l’accés a peu.
• Acció 6.2.4. Modernitzar la Biblioteca als estàndards actuals.
• Objectiu específic 6.3. Elaborar una agenda i crear una plataforma virtual dels
equipaments municipals:
• Acció 6.3.1. Elaborar una agenda i crear una plataforma virtual d’espais i
equipaments municipals per conèixer els seus usos i disponibilitat.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
106
Línia 6. Millora de l’aprofitament i usos d’equipaments
municipals
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
6.1. Estudiar
el potencial
d’usos dels
equipaments
municipals
Acció 6.1.2:
Facilitar la
coordinació en
la cessió
d'espais a
entitats.
Acció 6.1.1:
Fer un estudi
dels usos i
aprofitament
actual dels
equipaments
per fer
propostes de
millora (nous
usos i millor
aprofitament).
6.2. Renovar
els
equipaments
municipals
Acció 6.2.1:
Fer una proposta
d’adequació del
funcionament del
Kanal i la Cruïlla
d’entitats.
Acció 6.2.2:
Modernitzar les
instal·lacions de
l’Escola de
Música per
admetre més
diversitat i
quantitat d'usos.
Acció 6.2.3:
Adequar l’espai
exterior de
l’Escola de
Música per
evitar riscos i
fomentar
l’accés a peu .
Acció 6.2.4:
Modernitzar la
Biblioteca als
estàndards
actuals.
6.3. Elaborar
una agenda i
crear una
plataforma
virtual dels
equipaments
municipals
Acció 6.3.1:
Elaborar una
agenda i crear
una plataforma
virtual d’espais i
equipaments
municipals per
conèixer els
seus usos i
disponibilitat.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
107
Línia 7. Foment de valors: civisme, respecte, comunitat
OBJECTIU GENERAL: Fomentar entre la ciutadania valors comunitaris, cívics,
educatius i de respecte per afavorir la cohesió social.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 7.1. Fomentar el valor del civisme i el respecte entre la població:
• Acció 7.1.1. Fer un reglament de civisme de manera participativa.
• Acció 7.1.2. Donar educació civil i viària als estudiants.
• Acció 7.1.3. Crear un projecte d’educació en valors fora de l'àmbit escolar (entitats
esportives i altres).
• Objectiu específic 7.2. Potenciar projectes i activitats per treballar els valors
comunitaris:
• Acció 7.2.1. Dissenyar i oferir projectes als centres educatius vinculades al treball
comunitari. També a través de les AMPA.
• Objectiu específic 7.3. Sensibilitzar sobre el valor de l’educació:
• Acció 7.3.1. Aprofitar l’Escola Bressol i un espai socioeducatiu familiar per realitzar
activitats de sensibilització sobre els valors educatius.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
108
Línia 7. Foment de valors: civisme, respecte, comunitat
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
7.1 Fomentar
el valor del
civisme i el
respecte
entre la
població
Acció 7.1.1:
Fer un reglament
de civisme de
manera
participativa.
Acció 7.1.2:
Donar educació
civil i viària als
estudiants.
Acció 7.1.3:
Crear un
projecte
d’educació en
valors fora de
l'àmbit escolar
(entitats
esportives i
altres).
7.2. Potenciar
projectes i
activitats per
treballar els
valors
comunitaris
Acció 7.2.1:
Dissenyar i oferir
projectes als
centres
educatius
vinculades al
treball
comunitari.
També a través
de les AMPA.
7.3.
Sensibilitzar
sobre el valor
de l’educació
Acció 7.3.1:
Aprofitar
l’Escola Bressol
i un espai
socioeducatiu
familiar per
realitzar
activitats de
sensibilització
sobre els valors
educatius.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
109
Línia 8. Treball en xarxa i participació
OBJECTIU GENERAL: Enfortir el treball cooperatiu i en xarxa entre els agents
educatius, així com millorar la comunicació amb la ciutadania.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 8.1. Enfortir el treball cooperatiu i en xarxa entre els diferents
agents educatius:
• Acció 8.1.1. Crear un consell d’entitats o altres fórmules per crear un treball en
xarxa entre entitats:
• Acció 8.1.2. Potenciar un treball més interdisciplinar entre regidories:
• Acció 8.1.3. Disposar d’un/a tècnic/a d’educació:
• Objectiu específic 8.2. Augmentar la coordinació entre els centres educatius:
• Acció 8.2.1. Organitzar activitats interescolars: tornejos, sortides familiars, etc.:
• Acció 8.2.2. Organitzar un Edcamp o fòrum anual: trobada de mestres i/o
professionals educatius per fomentar les relacions i el treball entre la comunitat
educativa:
• Objectiu específic 8.3. Fer una difusió més eficaç de l’oferta de serveis i recursos
educatius al municipi:
• Acció 8.3.1. Crear xarxes d'informació més personalitzades i directes, transcendint
el format cartell:
• Objectiu específic 8.4. Garantir vies de comunicació bidireccional amb la ciutadania:
• Acció 8.4.1. Fer difusió i fomentar l’ús de la nova App de l’Ajuntament ‘Artés App’:
• Objectiu específic 8.5. Fomentar i potenciar més la participació de la població:
*Propostes possiblement vinculades a un pla de participació:
• Apostar per processos de participació vinculants, no només consultius.
• Propostes vinculades al Pla de participació. Potenciar la participació de les
persones en la millora de parcs, carrers, accessos.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
110
Línia 8. Treball en xarxa i participació
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
8.1. Enfortir
el treball
cooperatiu i
en xarxa
entre els
diferents
agents
educatius
Consell Escolar
Municipal
Acció 8.1.1:
Crear un consell
d’entitats o altres
fórmules per
crear un treball
en xarxa entre
entitats.
Acció 8.1.2:
Potenciar un
treball més
interdisciplinar
entre regidories.
Acció 8.1.3:
Disposar d’un/a
tècnic/a
d’educació.
8.2.
Augmentar la
coordinació
entre els
centres
educatius
Acció 8.2.1:
Organitzar
activitats
interescolars:
tornejos,
sortides
familiars, etc.
Acció 8.2.2:
Organitzar un
Edcamp o
fòrum anual:
trobada de
mestres i/o
professionals
educatius per
fomentar les
relacions i el
treball entre la
comunitat
educativa
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
111
Línia 8. Treball en xarxa i participació
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
8.3. Fer una
difusió més
eficaç de
l’oferta de
serveis i
recursos
educatius al
municipi
Acció 8.3.1:
Crear xarxes
d'informació
més
personalitzades
i directes,
transcendint el
format cartell
8.4. Garantir
vies de
comunicació
bidireccional
amb la
ciutadania
Acció 8.4.1:
Fer difusió i
fomentar l’ús de
la nova App de
l’Ajuntament
‘Artés App’.
8.5. Fomentar
i potenciar
més la
participació
de la
població
Consell
d’Infants.
Consell
d’Adolescents i
Joves.
*Propostes
vinculades al Pla
de participació.
Potenciar la
participació de les
persones en la
millora de parcs,
carrers,
accessos...
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
112
Línia 9. Xarxa Socioeducativa d’Artés
OBJECTIU GENERAL: Dinamitzar el treball de la xarxa i millorar les accions educatives
conjuntes entre els municipis que la conformen.
Objectius específics i accions:
• Objectiu específic 9.1. Reforçar el Projecte de Millora de l’Èxit Escolar (PMEE):
• Acció 9.1.1. Ampliar el servei de reforç escolar del PMEE per oferir més hores i
poder atendre més alumnat.
• Objectiu específic 9.2. Recollir tota l’oferta d’activitats extraescolars dels municipis
de la xarxa:
• Acció 9.2.1. Realitzar un mapa d’activitats extraescolars conjunt de tots els
municipis de la xarxa.
• Objectiu específic 9.3. Impulsar o crear nous serveis d’activitats escolars:
• Acció 9.3.1. Incloure en l’oferta el nou projecte extraescolar de l’Institut Miquel
Bosch i Jover d’Artés.
• Objectiu específic 9.4. Reforçar el treball en xarxa i la relació entre els diferents
membres:
• Acció 9.4.1. Fer reunions de la xarxa amb tots els seus agents polítics i tècnics al
menys dos cops a l’any.
• Objectiu específic 9.5. Promoure el treball amb les famílies per involucrar-les en
l’aprenentatge dels seus fills:
• Acció 9.5.1. Creació d'espais de trobada i de debat entre famílies i escoles.
• Acció 9.5.2. Organitzar activitats per pares i mares per ajudar a les tasques diàries
dels centres educatius.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
113
Línia 9. Xarxa Socioeducativa d’Artés
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
9.1. Reforçar
el Projecte de
Millora de
l’Èxit Escolar
(PMEE)
Acció 9.1.1:
Ampliar el
servei de reforç
escolar del
PMEE per oferir
més hores i
poder atendre
més alumnat.
9.2. Recollir
tota l’oferta
d’activitats
extraescolars
dels
municipis de
la xarxa
Acció 9.2.1:
Realitzar un
mapa
d’activitats
extraescolars
conjunt de tots
els municipis de
la xarxa.
9.3. Impulsar
o crear nous
serveis
d’activitats
escolars
Acció 9.3.1:
Incloure en
l’oferta el nou
projecte
extraescolar de
l’Institut Miquel
Bosch i Jover
d’Artés.
9.4 Reforçar
el treball en
xarxa i la
relació entre
els diferents
membres
Acció 9.4.1:
Fer reunions de
la xarxa amb
tots els seus
agents polítics i
tècnics al
menys dos cops
a l’any.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
114
Línia 9. Xarxa Socioeducativa d’Artés
Objectius
específics
Accions
existents
sense canvis
Accions
existents
amb millores
al 2017
Accions
noves a
impulsar al
primer pla
d’acció
Accions
noves a
endegar
posteriorment
9.5. Realitzar
més treball
amb les
famílies per
involucrar-les
en
l’aprenentatg
e dels seus
fills
Acció 9.5.1:
Creació
d'espais de
trobada i de
debat entre
famílies i
escoles.
Acció 9.5.2:
Organitzar
activitats per
pares i mares
per ajudar a les
tasques diàries
dels centres
educatius.
8.2. Línies estratègiques, objectius i ordenació d’accions8
Pla Educatiu d'Artés
115
9. Proposta organitzativa
Pla Educatiu d'Artés
116
L’estructura organitzativa que acompanyarà l’execució de Creixem – Pla Educatiu d’Artés
planteja, per una banda, l’aprofitament i potenciació dels espais organitzatius i de participació
ja existents (tant a nivell tècnic com polític). D’altra banda, es planteja la creació d’alguna
nova comissió temàtica específica, per al desenvolupament d’alguns eixos d’acció específics
del Pla i l’organització d’espais de participació i treball.
L’esquema següent mostra els diferents espais de participació que acompanyaran la
implementació del Pla. A continuació, passem a explicar breument el funcionament de
cadascun d’aquests espais.
Proposta organitzativa9
Pla Educatiu d'Artés
ConsistoriRegidoria
d’Educació
Grup Motor
Comissions de
treball
Consell Escolar
Municipal
Espai polític
Espai politico-tècnic
Espai tècnic
117
Espai polític
Junta de Govern i Ple Municipal
El màxim òrgan de decisió política, general per a tota la ciutat i de totes les polítiques, és la
Junta de Govern i el Ple Municipal. És un òrgan escollit democràticament per tota la
ciutadania i d’ell depèn l’aprovació inicial del Pla i del pressupost que l’acompanyi. Així mateix,
pot ser l’òrgan de deliberació i aprovació de futures renovacions del Pla o d’aquells aspectes
que per la seva major transcendència, al llarg del funcionament, es decideixen sotmetre a
l’avaluació i aprovació formal de la Junta de Govern o, si es vol un consens més ampli, de tot
el Ple.
Cal matisar que el funcionament i desplegament ordinari del Pla no recaurà en aquest nivell
polític. Tanmateix, en tant que el Pla es proposa que tingui una durada de 7 anys i que
gaudeixi d’un compromís polític fort de totes les forces polítiques per mantenir-lo durant la
vigent legislatura i la posterior, és necessari que aquest consens de fons i de principis del Pla
es mantingui viu en aquest nivell polític. És important, per tant, que tant la Regidoria
d’Educació com l’Alcaldia portin el Pla Educatiu en determinats moments a la Junta de Govern
i al Ple Municipal.
Proposta organitzativa9
Pla Educatiu d'Artés
118
Espai politico-tècnic
Anomenem espai ‘politico-tècnic’ als òrgans de participació que estan integrants per agents
educatius tant polítics com tècnics, amb una funció més específica de marcar directrius
concretes sobre les accions del Pla i d’avaluar i supervisar la seva execució.
Regidoria d’Educació
La Regidoria d’Educació està integrada principalment pel Regidor o Regidora i el/la tècnic/a
d’Educació. Sobre la Regidoria d’Educació recau el lideratge i coordinació efectiva de
Creixem – Pla Educatiu d’Artés. De fet, la convocatòria i dinamització dels grups, consells i
comissions recau principalment en la Regidoria d’Educació, malgrat la resta de membres
d’aquests grups puguin també proposar convocatòries i ordres del dia.
Cal apuntar que l’actual estructura de la Regidoria d’Educació només compta amb la figura de
la regidora i no disposa de cap personal tècnic d’educació, però compta amb el suport de
dues tècniques d’altres serveis municipals que, durant el desenvolupament del Pla, ha
assumit el treball tècnic de la Regidoria d’Educació.
Grup Motor
El Grup Motor és un òrgan de decisió i deliberació creat específicament per impulsar i
acompanyar Pla Educatiu d’Artés. Es tracta d’una mena de Consell Assessor, del qual es dota
la Regidoria d’Educació. Està format per un conjunt de professionals de l’àmbit educatiu del
municipi, considerats especialment qualificats per assessorar en matèria educativa a nivell del
poble. També pot comptar amb representants de l’oposició del govern assegurant el consens
polític per al desplegament del Pla.
El Grup Motor no té un nombre fix de membres, en tant que aquests poden anar rotant i
poden sumar un nombre variable de membres. Tanmateix, s’espera que sigui un grup reduït
(5-7 persones), format per persones amb vinculació a aspectes troncals de l’educació a Artés:
la petita infància, l’educació infantil, primària i secundària, l’educació post-obligatòria,
l’associacionisme educatiu, els equipaments educatius complementaris del municipi, i les
comissions educatives sobre temàtiques específiques que es formin.
La rotació o ampliació de membres pot sortir a proposta dels propis membres del Grup Motor
o, inclús, per iniciativa de persones que en vulguin formar part.
La freqüència de trobades del grup pot ser variable, en funció del moment de
desenvolupament del Pla. Tot i així, s’espera que durant la fase inicial del Pla (primer any i
inici d’accions) comporti un treball més intensiu d’assessorament i configuració final de
propostes. Un cop les accions estiguin en marxa, el Grup Motor passarà a tenir una funció
menys intensiva, destinada a avaluar i renova periòdicament el Pla o a contribuir a trobar
solucions a totes aquelles incidències o imprevistos que puguin sorgir durant l’execució del
Pla.
Proposta organitzativa9
Pla Educatiu d'Artés
119
Consell Escolar Municipal
Artés disposa des de fa temps d’un Consell Escolar Municipal format per representants del
professorat, les AMPA i els partits polítics. És un òrgan on es debaten i es decideixen
principalment qüestions relatives a l’organització de l’educació reglada al municipi, tot i que
s’hi poden abordar altres temàtiques educatives.
Pel que fa al Pla Educatiu, no s’espera que el Consell Escolar Municipal assumeixi una funció
de deliberació o seguiment directe del Pla, però es considera que poden haver accions o
moments, que per la seva estreta vinculació amb l’educació reglada o per la seva
transcendència, requereixin comptar amb l’aprovació d’aquest òrgan.
Per tant, el Consell Escolar Municipal podria intervenir en alguns moments concrets del Pla,
ratificant determinades propostes de la Regidoria i el Grup Motor per als quals sigui necessari
un ampli consens de la Comunitat Educativa. Igualment, es preveu informar periòdicament al
Consell Escolar Municipal de l’avanç del Pla.
Proposta organitzativa9
Pla Educatiu d'Artés
120
Espai tècnic
Les comissions temàtiques són un instrument que permet abordar a fons eixos d’acció més
específics del Pla Educatiu.
El nombre de comissions no és fix i es crearan segons les necessitats de desplegament de
les línies estratègiques d’acció del Pla, amb la possibilitat de reestructurar-les i combinar-les
entre sí.
Les comissions estan formades especialment per persones amb una vinculació directe amb
l’educació al municipi, tant des de l’àmbit professional com associatiu. També hi pot haver
representació d’altres regidories amb serveis socioeducatius clarament complementaris o
necessaris per desplegar una línia estratègica d’acció.
És important que persones de les diferents comissions temàtiques estiguin integrades en el
Grup Motor, assegurant un millor treball en xarxa entre els diferents òrgans de participació.
El funcionament ordinari de les comissions temàtiques té en la Regidoria d’Educació el seu
principal suport.
Els membres del Consell Escolar Municipal que formin part d’alguna comissió temàtica seran
els informants claus del Consell Escolar Municipal en la matèria que es treballi en aquell grup
de treball específic.
Proposta organitzativa9
Pla Educatiu d'Artés
121
10. Conclusions finals
Pla Educatiu d'Artés
122
Per què un Pla Educatiu?
El Pla Educatiu d’Artés ‘Creixem’ és el fruit de l’esforç conjunt de reflexió sobre l’estat de
l’educació a Artés, sobre els valors educatius que compartim i sobre la direcció cap a on
volem orientar la millora educativa del municipi.
El Pla ha simbolitzat un espai de trobada summament productiu, en tant que ha permès crear
una major consciència col·lectiva sobre el que entre tots estem fent en matèria educativa i
alhora generar un major sentiment de comunitat entre la comunitat educativa. Gràcies a
aquest procés, s’ha arribat a consensuar unes prioritats de treball per als pròxims anys, és a
dir, unes línies estratègiques capaces d’aglutinar una elevada adhesió social i política.
Així mateix, s’ha aconseguit avaluar el treball realitzat fins ara, consensuant les iniciatives que
cal continuar impulsant i desplegant, i s’han proposat noves accions concretes, a endegar
entre el 2017 i el 2023.
A continuació, exposem un llistat dels resultats concrets del Pla Educatiu d’Artés ‘Creixem’, a
partir de les nou línies estratègiques que s’han establert:
Oferta socioeducativa per a la petita infància
Tot i la bona valoració de l’Escola Bressol Municipal s’aposta per crear espais adreçats a
nadons entre 0 i 3 anys i llurs famílies que volen altres models de criança i que no utilitzen
l’escola bressol del municipi. Aquests nous espais de criança –que serveixen per compartir
experiències i coneixements entre famílies – poden ser ubicats en un espai sense ús d’algun
equipament municipal. Tant els espais actuals com els de nova creació han d’oferir una
programació d’activitats per a les famílies que van amb els seus fills, dinamitzades per un
professional i obertes a tota a ciutadania.
Potenciar l’èxit educatiu d’infants i adolescents
A través de la millora de l’acompanyament i el suport educatiu a tots els estudiants en les
etapes d’escolarització obligatòria, donant continuïtat i reforçant els projectes existents i
creant de nous. Per assolir aquest gran objectiu es proposen acciones encaminades a obrir
els centres educatius a l’entorn i la comunitat, fomentar més la lectura i les metodologies
innovadores, i estructurar i coordinar una oferta d’activitats extraescolars. Mitjançant un
estudi d’aquesta oferta extraescolar es vol ampliar i diversificar la programació per evitar
duplicitats i solapaments, i així com ampliar també l’oferta d’estiu. D’altra banda, també és
important donar suport i atenció a les famílies, sobre tot aquelles amb més problemes, perquè
puguin fer un millor acompanyament als seus fills durant el procés d’aprenentatge.
Conclusions finals10
Pla Educatiu d'Artés
123
Formació i activitats socioeducatives alternatives per als joves
Es buscarà i oferirà una formació professional i ocupacional alternativa a la joventut per tenir
més opcions i oportunitats en la seva transició al món laboral i per poder tenir més
possibilitats d’èxit a l’hora d’aconseguir una feina, sense que es vegin forçats a sortir del
municipi per poder estudiar. Per aquells joves que han abandonat els seus estudis
prematurament es proposa crear algun projecte de segona oportunitat com alguna formació
‘online’ amb el suport i acompanyament de professionals educatius.
D’altra banda, han sorgit propostes d’accions relacionades amb la millora de l’oci juvenil. S’ha
d’estudiar la possibilitat d’incloure aquestes accions d’ampliació d’espais i activitats
socioculturals per a joves dins d’un espai de treball liderat des del Pla de Joventut
Educació permanent al llarg de la vida
La formació contínua en l’etapa adulta ha d’estar garantida i així com la formació més
transversal per a tota la ciutadania. Per això es vol ampliar i diversificar l’oferta socioeducativa
per a tota la població del municipi. Es proposen accions adreçades a oferir un programa
estable d’aprenentatge de les competències més bàsiques per a la gent adulta –com la
llengua i l’alfabetització–, així com tenir un ventall d’activitats socioculturals divers per a totes
les franges d’edat de l’adultesa.
També es vol apostar per l’educació musical ampliant i millorant l’oferta actual d’una manera
transversal i amb la col·laboració d’altres serveis, per donar resposta a la demanda creixent
que hi ha al municipi degut a la bona valoració i èxit del projecte actual.
Millora de l’entorn
Hi ha consens en que l’entorn natural i urbanístic d’Artés s’ha de cuidar perquè també són
espais que són educatius o amb potencial de poder ser-ho per fomentar altres tipus
d’activitats educatives a l’aire lliure. Respecte a les millores, trobem l’adaptació d’espais i
equipaments segons les necessitats de les diferents franges d’edat garantint la seva
seguretat, sobre tot parlem de la millora del pati de l’Escola Bressol i dels parcs infantils i
d’equipaments esportius, i d’altres com la ruta dels corriols. També de la creació d’espais
verds i rutes a l’aire lliure en vinculació amb el patrimoni local.
Aquestes millores de l’entorn també serveixen d’impuls per aconseguir un municipi més
agradable i segur per als ciutadans. Pensant especialment en els infants i joves es proposa la
creació de rutes a peu i carrils bici a les escoles i altres equipaments municipals, que també
contribuiran al foment de l’activitat física i d’hàbits més saludables.
Conclusions finals10
Pla Educatiu d'Artés
124
Millora de l’aprofitament i usos d’equipaments municipals
Aquesta línia de treball planteja un millor aprofitament dels equipaments socioeducatius del
municipi per potenciar un ús polivalent. Es partirà d’un anàlisi previ del estat dels equipaments
municipals i les possibilitats de millores i nous usos, que es complementarà amb l’elaboració
d’una agenda i la creació d’una plataforma virtual per conèixer els seus usos i disponibilitat.
D’altra banda, altres accions serviran per modernitzar i adequar les instal·lacions de l’Escola
de Música i la Biblioteca, així com millorar el funcionament i usos d’espais com el Kanal i la
Cruïlla d’entitats.
Foment de valors
Cada dia més, a les nostres societats ens preocupa l’absència o canvi de valors entre els més
petits i joves, però en general del conjunt de la ciutadania dominada més per valors
individualistes i competitius per sobre dels valors comunitaris. La importància de l’educació en
el respecte, el civisme, la comunitat i la convivència són valors essencials per afavorir la
cohesió social, i es volen recuperar a través de diferents accions que fomentin i treballin els
valors comunitaris, cívics i de respecte entre la població. L’educació ha de servir d’eina per
potenciar aquests valors i no seran assolibles si tampoc es reconeix el valor de l’educació en
si mateixa. És per això que, de la mateixa manera, són necessàries actuacions de
sensibilització de la importància de l’educació entre les famílies per posar-los en valor en
l’acompanyament del seus fills.
Participació i treball en xarxa
Per dur a terme amb èxit aquest pla i la tasca del dia a dia de tots els agents educatius és de
vital importància avançar cap a un model de treball més cooperatiu i en xarxa, així com
fomentar i ampliar la participació de tota la comunitat educativa, famílies i els propis alumnes.
En aquest sentit, s’aposta per la creació d’un consell d’entitats, potenciar un treball més
transversal entre regidories i tenir d’un/a tècnic/a d’educació amb dedicació i disponibilitat per
assumir el treball tècnic de la regidoria i del desenvolupament del pla.. També augmentar el
treball col·laboratiu entre centres educatius amb l’organització d’activitats conjuntes i una
trobada anual de tota la comunitat educativa. Per últim, millorar la comunicació entre
Ajuntament i ciutadania, i la difusió de l’oferta de serveis i recursos educatius al municipi.
Quant a la participació han sorgit algunes propostes que es recomanen estudiar i vincular a un
possible pla de participació.
Conclusions finals10
Pla Educatiu d'Artés
125
Xarxa Socioeducativa d’Artés
Artés lidera aquesta xarxa socioeducativa formada conjuntament amb els municipis d’Avinyó,
Calders, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló. Per dinamitzar el seu treball en xarxa es
proposa reforçar la relació i reunions dels seus membres. Pel que fa a la millora dels seus
projectes existents es reforçarà el Projecte de Millora de l’Èxit Escolar (PMEE) i s’impulsarà
altres activitats serveis o nous. Altres accions que es volen endegar des de la xarxa són la
realització d’un mapa d’activitats extraescolars de tots els municipis de la xarxa i crear espais
de trobada per a les famílies i organitzar activitats vinculades als centres educatius.
Aquestes seran les nou línies estratègiques en matèria d’educació –algunes
formulades en etapes al llarg de la vida i altres de forma transversal– que marcaran el
camí a seguir del Pla Educatiu d’Artés ‘Creixem’. Amb una proposta d’accions
concreta, a l’abast però ambiciosa, i que requerirà del treball en xarxa i col·laboratiu de
tots els agents implicats, així com d’un suport tècnic i lideratge eficaç i constructiu.
Conclusions finals10
Pla Educatiu d'Artés
126
11. Annex
Pla Educatiu d'Artés
127
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
Tallers realitzats
• Taller amb tècnics municipals
• 2 tallers amb membres del Consell Escolar Municipal
• Taller amb membres del món associatiu
• Taller amb membres del Consell d’Infants
• Taller amb membres de la Xarxa Socioeducativa d’Artés.
Les següents imatges mostren la dinàmica que es va realitzar durant els
tallers amb els diferents grups:
128
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
129
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
130
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
131
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
132
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
133
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
134
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
135
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
Fotografies d’alguns tallers
Mapa 3. Detecció de necessitats educatives: una aproximació
qualitativa
136
Presentació dels resultats de la diagnosi i tallers proposta
d’accions
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
Tallers realitzats
• Taller amb tècnics municipals
• Taller amb membres del Consell Escolar Municipal
• Taller amb membres del món associatiu
• Taller amb membres de la Xarxa Socioeducativa d’Artés.
Les següents imatges mostren la dinàmica que es va realitzar durant els
tallers amb els diferents grups:
137
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
Presentació dels resultats de la diagnosi i tallers proposta
d’accions
138
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
Presentació dels resultats de la diagnosi i tallers proposta
d’accions
139
Annex11
Pla Educatiu d'Artés
Presentació dels resultats de la diagnosi i tallers proposta
d’accions