PLA ESTRATÈGICe-Menorc@

Redactors: Carme Garcia Querol, Joan Sánchez Tuomala i Ana PetrusPons

Data: Març 2003

1

El Pla estratègic que presentam a continuació i que anomenam e-Menorc@parteix de la necessitat d’establir mecanismes de programació que ens ajudin adeterminar les actuacions bàsiques, imprescindibles i fins i tot necessàries, quehem de dur a terme en alguna matèria. En aquest cas es tracta de definir elpaper que volem donar al desenvolupament de l’administració electrònica icom això pot tenir un factor de motor de desenvolupament econòmic i social.

Des del començament de legislatura no hem perdut un moment. En aquestsentit, el primer dia ja ens vam posar a treballar per desenvolupar, en primerlloc, el que havia de ser la nostra sortida com a institució a la xarxa, la nostraweb: www.cime.es. Aquest instrument, realitzat des de la senzillesa i lamesura, volia ser sobretot una eina honesta, transparent i útil des del primerdia.

Després han continuat en el mateix sentit un seguit d’actuacions, totes ellesencaminades en la mateixa direcció: el disseny d’una estratègia demodernització de l’administració, la Intranet corporativa, la revisió delsprocediments, el conveni amb l’IBIT per l’elaboració de la pàgina turísticawww.e-menorca.org, la formació continua de forma generalitzada en ofimàtica,demanar com a requisit d’entrada uns coneixements mínims d’informàtica pertreballar a l’administració, introduir mòduls de treball a la xarxa en tots elscursos de formació ocupacional, la redacció d’un pla d’iniciatives aldesenvolupament local i de generació d’ocupació en noves tecnologies, lapresentació de dos grans projectes europeus: e-local i infoempleo, i un seguitde petites actuacions relacionades i amb un gran objectiu comú: impulsar unnou concepte d’implantació de les tecnologies de la informació i comunicació.

Donada la gran quantitat d’iniciatives que duim a terme, i atès que totes ellestenien un objectiu comú estratègic, fa aproximadament un any ens vamplantejar la tasca de concretar de forma explícita tots aquestes líniesestratègiques en un document únic de programació que ens ajudi a emmarcar ienfocar la feina política, per una banda; i també a obrir un procés departicipació i consens que ens permeti a tots treballar en la mateixa direcció imultiplicar els possibles efectes d’aquesta feina. Això ha suposat un granesforç de recerca, estudi i concreció que es materialitza en aquest document.

Ja han passat els temps que n’hi havia prou de comprar un gran ordinador o unprograma informàtic extraordinari. Afrontam un nou concepte de societat de laqual l’administració no només no pot quedar al marge, sinó que n’had’esdevenir impulsora i garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom, tambéen aquest cas.

Per tant, presentam un document caut, que intenta posar damunt la taula dedebat tots els referents i la informació necessària, però amb una gran ambiciód’arribar a ser un instrument vàlid per a totes les administracions de Menorca i

2

per a aquelles entitats i aquells agents econòmics i socials que es vulguinincorporar al debat i a la participació que proposam.

El mateix Pla estableix una proposta de mecanismes de participació, però si hiha un avantatge en el que significa la societat del coneixement són lespossibilitats que ofereix la xarxa de participació directa de tots els ciutadans;per tant, iniciam també una experiència de democràcia participativa iintentarem convidar tots aquells que ho vulguin a un procés de participaciódirecta en la configuració del document definitiu. Per això, el document estaràpenjat a la nostra pàgina web i obrirem fòrums virtuals de participació interna iexterna, absolutament transparents, per tal de configurar l’objectiu d’obtenir undocument amb el màxim de consens. Volem obrir un espai virtual amb vocacióde plaça pública, de miratge d’un espai social físic que permeti i provoqui laparticipació directa.

Esperam que s’incorporin a aquest procés el màxim de persones possibles, a laxarxa no es pot aturar el valor de posar en comú els coneixements que tots icada un de nosaltres tenim i també totes aquelles idees que es conformin ambuna vocació de interès general per a Menorca. Menorca, gener de 2003

Carme Garcia QuerolVicepresidenta del Consell Insular de Menorca

1 ELS ANTECEDENTS MÉS RECENTS.................................................................................................................42 EL PERQUÈ D’UN PLA A MENORCA EN EL MARC DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT..............73 EL CONTEXT DEL PLA........................................................................................................................................9

3.1 L’estratègia de la Unió Europea e-Europa: ..................................................................93.2 El Pla estatal InfoXXI: ...................................................................................... 113.3 Libro blanco para la mejora de los Servicios Públicos - Una nueva administración al servicio de losciudadanos153.4 L’experiència de LOCALRET i el necessari consens i pacte polític ..................................... 183.5 INNOBA: I Pla de recerca i desenvolupament tecnològic de les IB (2001-2004) ....................... 213.6 Projecte SOL (Sistemes en línia) del Govern de les Illes Balears ........................................ 243.7 Els referents dels plans directors de les TIC dels ajuntaments de Terrassa i Gavà...................... 243.8 Les xarxes ciutadanes com a elements dinamitzadors de la xarxa Internet a la societat................. 273.9 El programari de codi lliure: GNU/LINUX................................................................ 28

4 DIAGNOSI: LES TIC A MENORCA ..................................................................................................................324.1 L’enquesta bàsica de percepció ciutadana del Consell Insular de Menorca i el grau de penetració de lesTIC a Menorca ........................................................................................................... 324.2 La concessió del cable a Menorca .......................................................................... 334.3 Els altres subministradors de banda ampla a Menorca .................................................... 344.4 Els indicadors per a l'avaluació comparativa de la situació de les TIC a Menorca ...................... 34

5 EL CONTEXT ORGANITZATIU DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA PER A UNA ESTRATÈGIAD’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA ..........................................................................................................................37

5.1 El Pla de comunicació....................................................................................... 375.2 El Pla de modernització i millora continuada de l’organització .......................................... 395.3 La formació continuada en l’ús de les TIC a l’Administració local de Menorca ........................ 415.4 Cap a una marc de consens polític i institucional en relació amb el Pla estratègic ...................... 435.5 El lideratge institucional del Consell Insular de Menorca................................................. 43

6 LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PLA........................................................................................................456.1 ÀMBIT ESTRATÈGIC: INSTITUCIONAL .............................................................. 456.2 ÀMBIT ESTRATÈGIC: CIUTADÀ ....................................................................... 476.3 ÀMBIT ESTRATÈGIC: INFRAESTRUCTURES........................................................ 49

3

6.4 ÀMBIT ESTRATÈGIC: TEIXIT ECONÒMIC ........................................................... 507 L’ESTRATÈGIA PRÒPIA DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA EN RELACIÓ AMB LES TIC.......52

7.1 La Intranet corporativa del Consell: una passa més en el treball en xarxa i per a la gestió delconeixement .............................................................................................................. 527.2 El Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) del Consell ........................................................ 54

7.2.1 Atenció telemàtica: el portal institucional ......................................................... 547.2.2 Atenció presencial................................................................................... 557.2.3 Atenció telefònica: cap a un telèfon d’atenció i informació integral 010 ........................ 567.2.4 Descentralització cap als ajuntaments ............................................................. 56

7.3 Fer xarxa amb els ajuntaments: cap a una Extranet municipal a Menorca ............................... 578. ELS WEBS MUNICIPALS...................................................................................................................................58

8.1 Cap a una integració dels serveis de les administracions locals a través de les TIC ............................. 608.2 Planificar la modernització i la millora continuada de l’Administració local.................................... 618.3 Les necessitat de formació continuada dels treballadors de l’Administració local ........................... 628.4 Els municipis en xarxa: de la competència a la cooperació....................................................... 628.5 Els cercles de qualitat o grups de millora com a instruments per impulsar i gestionar el canvi. ............... 63

9 UNA ORGANITZACIÓ DEL PLA ENTORN DEL CONSENS POLÍTIC, INSTITUCIONAL I DE LAPARTICIPACIÓ CIUTADANA .......................................................................................................................................65

9.1 El consens institucional i polític ................................................................................... 659.2 Els consens econòmic i social ................................................................................... 67

9.2.1 Consens amb el sector de proveïdors de les TIC a Menorca ............................................... 679.2.2 Un pacte social entorn de la utilització dels dominis a Internet ........................................... 679.2.3 Un pacte per treballar impulsant el programari de codi lliure: GNU/LINUX ............................ 68

9.3 L’organització del Pla ............................................................................................. 689.3.1 Comissionat per a la Societat del Coneixement a Menorca................................................ 699.3.2 Gabinet Assessor ............................................................................................ 699.3.3 Unitats de participació ....................................................................................... 70

9.4 El mètode i procediment estratègic del Pla ....................................................................... 709.5 El benchmarking com a element metodològic essencial ......................................................... 729.6 Les bones pràctiques en l’ús de les TIC........................................................................... 73

8 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ........................................................................................................................75

4

1 ELS ANTECEDENTS MÉS RECENTS

A finals de la dècada dels anys cinquanta, el Departament de Defensa delsEstats Units d'Amèrica creà l'Agència de Projectes d'Investigació Avançada(ARPA) per tal d'investigar en ciència i tecnologia militar. L'objectiu delprojecte era plantejar una xarxa de comunicacions que tingués la màximaresistència davant qualsevol atac de l'enemic, ja que se suposava que una xarxade comunicacions no era fiable ja que part d'ella podia ser destruïda durant unatac bèl·lic. L’any 1968 el Laboratori Físic Nacional d'Anglaterra establí laprimera xarxa de prova basada en aquest principi: tots els nodes de la xarxatenien la mateixa importància per garantir que no hi hagués cap punt crític quepogués ser destruït i la deixés inactiva. Aquesta primera xarxa fou presentada aARPA i va rebre el nom d'ARPANET. Era l’origen del que avui coneixem comINTERNET.

En els inicis de la dècada dels anys setanta ARPANET havia crescut fins a 15nodes amb 23 ordinadors centrals (els anomenats ‘hosts’). Durant aquestadècada es va popularitzar el correu electrònic per sobre de les xarxesd’emmagatzematge i enviament, i la xarxa va créixer fins a més de 100 nodesconnectats. El 1974, Vinton Cerf i Bob Kahn crearen el Transmission ControlProtocol (TCP) que es va anar desenvolupant fins que es convertí en elTransmission Control Protocol/Internet Protocol (TCP/IP), que és la base del'actual Internet.

A Espanya, la CTNE (Compañía Telefónica Nacional de España), sota lademanda de diferents entitats bancàries, el 1969 va desplegar un projecte detransmissió de dades d'àmbit nacional que va finalitzar el 1972 amb la creacióde la xarxa RSAN. Una experiència pionera, ja que fins al 1974 Anglaterra,França i el Canadà no van anunciar la implantació de futurs serveis detransmissió de dades.

En els inicis de la dècada dels anys vuitanta, el nombre de servidors connectatsa la xarxa superava ja el miler, mentre que la tecnologia TCP/IP era de dominipúblic i la tecnologia bàsica d'Internet (com ja es començava a anomenar laxarxa) era bastant anàrquica. L’any 1986, la National Science Foundation(NSF) dels Estats Units va iniciar el desenvolupament de NSFNET que es vadissenyar per ser connectada a cinc súperordinadors la qual cosa requeria uneslínies de molta alta velocitat. Això va permetre el desenvolupament d'Internet i,per tant, va brindar als usuaris millors infraestructures en telecomunicacions.

De forma paral·lela, el CERN (Centre Europeu d'Investigació Nuclear) vadesplegar un projecte de desenvolupament d'un sistema d'informació quepermetés l'accés a informació no estructurada, és a dir, documents de text,gràfics, taules de dades, fotografies, etc. A més, aquest sistema havia de

5

permetre l'accés a la informació des de qualsevol plataforma informàtica. Per ala realització del projecte, el CERN va triar un llenguatge per a la definició decontinguts i va desenvolupar un protocol per a l'intercanvi d'informació entreun ordinador servidor i un ordinador client, així com un programa per a l'accésa la informació. El resultat final d'aquest projecte va ser el desenvolupament deles primeres versions del llenguatge Hiper Text Mark Language, més conegutcom a HTML; del protocol Hiper Text Transport Protocol, més conegut com aHTTP, i d'un navegador que va rebre el nom d'Arena. Acabava de néixer laWEB.

A Espanya, durant aquest període, destaquen diverses iniciatives de l'entornuniversitari, i concretament d'investigació, que fan referència a la xarxaFAENEN -xarxa europea de centres d'investigació de física d'altes energies - ila xarxa EARN - xarxa europea d'universitats i de centres d'investigació. El1984 es va implantar una iniciativa nacional per al desenvolupament de laxarxa de dades d'universitats i de centres d'investigació espanyols mitjançant elPrograma Electrónico e Informático Nacional (PEIN). Aquesta iniciativa,inicialment coneguda amb el nom de "programa IRIS", va produir la xarxa Iris,més coneguda com a REDIRIS i que és l'origen de la xarxa Internet a Espanya.

A finals de la dècada dels vuitanta es va inaugurar la primera connexió d'unsistema de correu electrònic comercial a Internet (MCI i Compuserve). Unanova època era a punt de començar, la de l'explotació comercial d'Internet.D'aquesta manera, a principis dels anys noranta ARPANET, com a entitat, esva extingir; però els usuaris de la xarxa no ho van notar, ja que les sevesfuncions no només van continuar sinó que van millorar a través de nous òrgansrepresentatius de la utilització actual de la xarxa. També a l'inici de la dècada,les xarxes de diversos països com Espanya, Argentina, Austràlia, Brasil, Xile,Irlanda, Suïssa i Corea del Sud es van connectar a NSFNET, al mateix tempsque la NFS retirava les restriccions comercials d'Internet

L’any 1992, el nombre de servidors connectats a Internet sobrepassava la xifrad'un milió, i aquest mateix any es fundava la Societat d’Internet (ISOC) ambl'objectiu de fomentar l'intercanvi global d'informació.

Cap a la meitat de la dècada comencen a aparèixer les primeres botigues a laxarxa, juntament amb les primeres emissores de ràdio en línia. Al mateixtemps, la base de NSFNET començava a ser substituïda per proveïdorscomercials interconnectats. El conflicte potencial entre els internautestradicionals i els nous usuaris es va manifestar en l'enrenou que va provocar ungabinet legal americà quan va introduir publicitat a Internet. Per contra,actualment, es pensa que alguna cosa falla si no apareix publicitat en unapàgina web.

Avui dia, Internet està formada no solament per les restes de l’ARPANEToriginal, sinó que també inclou xarxes com l'Acadèmia Australiana

6

d'Investigació de xarxes (AARNET), la NASA Science Internet (NSI), laXarxa Acadèmica d'Investigació Suïssa (SWITCH) i milers de xarxes demajors o menors dimensions de tipus educatiu i d'investigació.

Són els governs els que, d'una manera clara i decidida, potencien ara eldesenvolupament d'Internet i, d'aquesta manera, lideren una revoluciócomparable només al que va representar la revolució industrial a principis delsegle XIX, La revolució de la Societat de la Informació i el Coneixement. Tantl'informe del secretari dels Estats Units (presentat l'any 1993) com l'informeBangeman de la Comunitat Europea, conegut com Europa i la societat globalde la informació. Recomanacions al Consell Europeu, de maig de 1994, hanestat els desencadenants, a ambdues bandes de l'Atlàntic, d'aquesta novarevolució que, a hores d'ara, només es troba en els inicis. És per això quediferents institucions públiques comencen a incloure els recursos necessaris iles estructures de personal idònies per estendre el coneixement i l'ús de lesnoves tecnologies entre la població. Els mateixos ajuntaments són ara elsprimers difusors actius de les noves tecnologies. A Catalunya, la penetració deles tecnologies de la informació i comunicació a partir de 1998 ha sofert unaràpida evolució ascendent i la influència de les administracions públiques aaquest efecte ha estat (i és) clau. S'estima que, actualment, són més de 800 elsajuntaments de Catalunya que tenen pàgina web, cosa que demostra la novaconcepció que es té sobre la xarxa: el món Internet s'entén ara com un tot, ambun univers d'accions possibles que poden afectar tots els col·lectius econòmics isocials de les ciutats i que poden esdevenir clau per millorar el benestar i laprojecció de les persones.

7

2 EL PERQUÈ D’UN PLA A MENORCA EN EL MARC DE LASOCIETAT DEL CONEIXEMENT

Volem en aquest espai de reflexió primera que tinguem la possibilitat, vista lahistòria més recent que ha sofert la tecnologia de la informació, d’exposaralguns dels perquè de posar-nos a fer feina en un document com aquest.Segurament que les justificacions no són totes les que haurien de ser; però són,com a mínim, les que consideram més evidents.

L’evolució de la tecnologia informàtica ha estat espectacular des de tots elspunts de vista. Avui dia, per exemple, és difícil inventariar els equipamentsinformàtics ja que tots resten amortitzats tecnològicament abans dels períodesfiscals i legals establerts. Qualsevol organització, pública o privada, que vol serpuntera en la utilització de la tecnologia en el seu àmbit d’acció hauràd’invertir més i més ràpid del que ho fa habitualment en la resta del seuimmobilitzat.

Com ja hem vist en el punt anterior, ens trobam en un moment en el qualesdevé tant important la pròpia tecnologia de la informació i la comunicaciócom la nova concepció social que implica la seva utilització intensiva en elsdiferents àmbits culturals, socials i econòmics.

Parlem, per tant, de tecnologies de la informació i la comunicació (en endavantTIC), però també d’una autèntica ‘Nova Societat de la Informació’ (enendavant NSI). No només ens interessen els canvis tecnològics, sinó elsprocessos de canvi i transformació de la realitat socioeconòmica que suposenl’aplicació de la gestió del coneixement sobre la cultura, la salut, el lleure,l’economia, el treball, etc. Les administracions no podem quedar al marged’aquesta nova concepció de la realitat. Hem d’enfocar també aquesta novamanera de veure el món i liderar els canvis per evitar que Menorca com aterritori quedi al marge d’aquesta transformació.

Des de l’administració pública volem liderar i impulsar que Menorca no siguinovament una illa en aquests processos de transformació que suposen les TIC ila NSI. A la NSI els territoris es dilueixen. A la xarxa tenim l’oportunitat detrencar amb els efectes adversos de l'aïllament, en potenciar que les limitacionsterritorials i en les comunicacions físiques (transports) no siguin unimpediment o un handicap al desenvolupament social i econòmic de Menorca.

8

Un dels àmbits de més impacte de l’aplicació de les TIC és l’organitzatiu. Lesorganitzacions públiques i privades, i més aquelles dedicades al sector serveis,tenen un gran potencial de millora en l’aplicació de noves fórmules de gestiódel coneixement. Aquestes van lligades a una nova concepció de l’organitzaciói a l’impuls de les estratègies de qualitat dins les organitzacions prestadores deserveis, siguin aquests públics o privats.

A les organitzacions públiques s’obre necessàriament un nou concepteorganitzatiu que potencia la transparència informativa per a qualsevol emissoro receptor d’aquelles. Una nova estratègia tecnològica ajuda també a organitzari sistematitzar, primer la informació, després la seva comunicació, i finalmentel retorn dels efectes d’aquesta sobre els usuaris darrers dels serveis.

Per si mateixa, l’aplicació de les TIC s’ha de percebre com una políticatransversal, sigui aquesta en la pròpia administració com en els àmbits social oeconòmic. Sigui la inversió en diners, en temps, en desenvolupament, etc.sempre tindrà un efecte “taca d’oli” i, per tant, multiplicador quant als resultatsesperats.

Entenem, i volem demostrar, que els elements tecnològics són només uninstrument de fer política; per tant, en si mateixos no tenen intencionalitatideològica, o bé color polític, de manera que és necessari fer un plantejamentestratègic per desenvolupar-los dins un ambient polític que propiciï el consens il’acord.

Les TIC poden aportar també al concepte de sostenibilitat, orientant la sevaaplicació als camps mediambientals (control i gestió mediambiental) o aldesenvolupament de sistemes d’informació geogràfics, sistemes de transportintel·ligent, prestació telemàtica de serveis sense necessitat de desplaçaments,etc.

Tot i que no sigui la darrera raó, volem posar èmfasi en el fet que les TIC sóntambé un filó d’ocupació per si mateixes. De forma vertical com a sectoreconòmic independent, però també transversalment, atès que serveix deprestador de serveis als altres sectors econòmics. Sigui quina sigui lanaturalesa, transversal o vertical, de les possibilitats d’ocupació i generació derendes del sector de les TIC el seu incipient nivell de desenvolupament ofereixunes grans i noves expectatives de creació de llocs de feina1.

1 Iniciatives de desenvolupament local i de generació d’ocupació realitzat dins el PLAENLLAÇ 2000-2001, pel Consell Insular de Menorca

9

3 EL CONTEXT DEL PLA

Abans de definir pròpiament el Pla estratègic cal observar el context on s’had’incloure. Cal conèixer quines són les orientacions que prenen les diferentsiniciatives que envolten Menorca en matèria de noves TIC; és a dir, calconèixer quines són les prioritats de les administracions locals, autonòmica,nacional i europea pel que fa a la NSI per tal d’elaborar un Pla estratègic ensintonia amb la nostra realitat.

És per això que tot seguit es detallen les orientacions dels diferents programes,iniciatives i documents entorn de la implantació de les TIC a l’àmbit del’administració pública, que, d’una manera o altra, afecten el territori deMenorca.

3.1 L’estratègia de la Unió Europea e-Europa:

e-Europa és una iniciativa de la Comissió Europea que constitueix un marcd’actuació destinat a agrupar distintes accions i plans encaminats a estimular lasocietat de la informació als països de la Unió Europea. El seu objectiuprincipal és convertir Europa en l’economia més competitiva i dinàmica delmón a través de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies de lainformació i comunicació.

e-Europa s’ha dividit, fins ara moment, en dos plans d’accions: e-Europa 2002i e-Europe 2005: una societat de la informació per a tothom. Mentre el primerse centrava en l’ampliació de la connexió d’Internet a tot Europa, el segonpretén impulsar una major productivitat econòmica i uns serveis millors i mésaccessibles per a tots els ciutadans europeus a partir de la implantació de labanda ampla.

El Pla d’acció e-Europa 2002 s’estructurava entorn de tres objectiusfonamentals:

1. Internet més ràpida, barata i segura

Accés a Internet més ràpid i barat. Internet més ràpida per a investigadors i estudiants Xarxes segures i targetes intel·ligents

2. Invertir en les persones i en la formació

Accés de la joventut europea a l’era digital Treballar en una economia basada en el coneixement

10

Participació de tots en aquesta economia basada en elconeixement

3. Estimular l’ús d’Internet.

Accelerar el comerç electrònic L’administració en línia: oferir accés electrònic als serveis

públics La sanitat en línia Continguts digitals europeus per a les xarxes mundials Sistemes de transport intel·ligent.

El Pla d’acció e-Europa 2005: una societat de la informació per a tothom, perla seva banda, consta de dos conjunts d’accions. El primer se centra en elsserveis, les aplicacions i els continguts i cobreix tant els serveis públics en líniacom el comerç electrònic. El segon se centra en qüestions relatives ainfraestructures i seguretat de la banda ampla. L’any 2005, Europa hauria decomptar amb:

1. Serveis públics en línia moderns; concretament, una administració,una formació i una sanitat electròniques.

2. Un entorn dinàmic de comerç electrònic.3. Disponibilitat general d’accés a la banda ampla a preus

competitius4. Una infraestructura d’informació segura.

El Pla d'acció inclou quatre instruments independents, però que es relacionenentre si, que són els següents:

1. Mesures polítiques que pretenen revisar i adaptar la legislació en els àmbitsestatal i europeu, garantir que la legislació no obstaculitzi innecessàriament elsnous serveis, reforçar la competència i la interoperabilitat, millorar l'accés a lesxarxes.

Així mateix, e-Europa 2005 enumera les àrees en què la política pública potaportar un valor afegit i, per això, se centra en un conjunt limitat d'accions a lesàrees prioritàries. Entre els objectius clau figuren:

Connexió de banda ampla de les administracions públiques, elscentres escolars i els centres de salut.

Serveis públics interactius, accessibles a tots i que s'ofereixin através de múltiples plataformes.

Prestació de serveis sanitaris en línia. Supressió dels obstacles que s'oposen a la instal·lació de la banda

ampla. Revisió de la legislació que afecta als negocis electrònics.

11

Creació d'un grup operatiu de sobre ciberseguretat.

2. Bones pràctiques i projectes de demostració. S'executaran projectesencaminats a accelerar la instal·lació d'aplicacions i infraestructuresd’avantguarda.

Avaluació comparativa de les mesures polítiques per extreure elsprogressos assolits en el compliment dels objectius i de les polítiques alservei dels mencionats objectius.

Coordinació general de les polítiques existents. Un grup de direcciós'encarregarà de facilitar una panoràmica de l'evolució de la política igarantir un bon intercanvi d'informació entre els responsables nacionals ieuropeus i el sector privat.

El FINANÇAMENT previst per la Comissió Europea per materialitzar elsobjectius previstos és la utilització, i reorientació quan sigui el cas, deprogrames ja existents2. D'aquesta manera, per finançar projectes i accionsd’àmbit europeu, la Comissió aprofitarà els fons dels programes e-TEN i IDA.

La Comissió preveu utilitzar també, quan sigui possible, els fons disponiblesdel programa e-Content, programa successor de PROMISE, del programaplurianual a favor de l'empresa i de l'esperit empresarial, així com de les líniespressupostàries de normalització, mercat interior i competitivitat industrial.

Es preveu també que el programa e-Learning, encara en fase de configuració,recolzi activitats relacionades amb e-Europa.

Finalment, els projectes finançats per IST guarden relació directa amb el plad'acció e-Europa 2002, i la nova prioritat IST del sisè programa marc esproposa seguir finançant projectes d'investigació i demostració referits aaquests àmbits; d'aquesta manera contribuirà (de forma indirecta) als objectiusd'e-Europa.

En definitiva, el Pla d'acció e-Europa suposa una proposta per tal que els estatsmembres assumeixin alguns compromisos en relació amb la NSI. Suposa,també, una invitació al sector privat per tal que col·labori amb la Comissió i elsestats membres en la consecució dels objectius del Pla. Considerat globalment,el Pla assenta les bases d'un enfocament coordinat de la política europea enrelació amb la societat de la informació.

3.2 El Pla estatal InfoXXI:

2 Per consultar els diferents programes que es mencionen, vegeu http://europa.eu.int. Elprograma IST (Tecnologies de la Societat de la Informació) es pot trobar a www.cordis.lu/ist .

12

El Pla d'acció Info XXI (2001-2003) comprèn un conjunt d'iniciatives (més detres-centes accions i projectes) per al desenvolupament de la Societat de laInformació a Espanya, seguint els objectius que s'estableixen a la iniciativa e-Europa.

Per una banda, es presenten les accions i els compromisos que assumeix cadaun dels ministeris, amb els seus propis pressupostos. Per una altra, es posen enfuncionament els projectes que impliquen diversos departaments oadministracions del sector públic i/o que impliquen també el sector privat.D'aquesta manera, el Pla d'acció Info XXI s'articula entorn de tres grans líniesd'acció:

1. Impuls del sector de les telecomunicacions i les tecnologies de lainformació a través de la liberalització i afavorint la competència.2. Potenciació de l'administració electrònica3. Accés de tothom a la societat de la informació (accions destinadestant als ciutadans com a les empreses).

Els objectius bàsics que pretén assolir el Pla d'acció Info XXI són:

Simplificar procediments administratius. Instaurar la finestra única. Permetre l'accés a través de les xarxes.

Les accions i els projectes emblemàtics que promou el Pla Info XXI són:

1. Els ciutadans i les empreses en la Societat de la Informació:

Internet a l'ensenyament. Red Iris 2: la nova Internet per a investigació. Punts d'accés públic a Internet. Accessibilitat i alfabetització digital. Formació de professionals TIC. PIME i comerç electrònic.

2. L'administració electrònica:

Portal únic de les administracions. El DNI electrònic: la identitat digital (PREVIST PER AL

2003). Seguretat electrònica: el projecte CERES. Declaracions i pagaments d'impostos a través d'Internet. La Seguretat Social a través de la xarxa. Registre civil electrònic. Dret de petició per Internet. Pla director de sistemes d'informació de defensa.

13

Salut a la xarxa. Identificació i control del ramat.

3. Espanya en la xarxa de continguts digitals:

L'espanyol a la xarxa. Patrimoni històric a la xarxa. El medi ambient a la xarxa. Portal del turisme espanyol. Creativitat espanyola a la xarxa.

L'execució de cadascuna de les accions que formen part del Pla d'acció seràcoordinada pel departament ministerial competent en la matèria i comptaràamb la col·laboració d'altres departaments interessats, de les comunitatsautònomes i de les corporacions locals, en els seus respectius àmbits decompetència. Així mateix, es potenciarà la col·laboració entre el sector públic iel sector privat per promoure i difondre les accions corresponents queconformen aquest Pla. Quan sigui necessària la coordinació amb les comunitatsautònomes, es farà a través de la corresponent conferència sectorial.

Després d'una primera fase d'àmbit interministerial, s’adequaran aquellesaccions que requereixin la col·laboració de l'Administració autonòmica i local,d'una banda, i del sector privat, per una altra. En aquest sentit, es defineixen elsmodels de col·laboració amb les administracions territorials i es concretenfórmules de participació amb noves entitats privades a través de la creació dequatre grups de treball especialitzats segons les matèries i els sectors de què estracti. El seus objectius són donar suport a la Comissió Interministerial de laSocietat de la Informació, col·laborar amb els departaments responsables decada acció en l'execució i revisió mitjançant assessorament tècnic, i facilitar lacol·laboració amb el sector privat. Els grups de treball comptaran amb expertsprocedents de diferents organismes de l'Administració i del sector privat. Sónels següents:

1. Grup de Treball ADMINISTRACIÓ. Actuacions adreçades tant adesenvolupar una administració electrònica com a millorar els serveis que elsorganismes públics ofereixen als ciutadans a través de les TIC.

2. Grup de Treball FORMACIÓ. Actuacions adreçades a promoure l'úsd'Internet i de les TIC en el sistema educatiu per assegurar una cultura digitalsuficient. També, impulsar la formació de professionals per tal d'eliminar eldèficit existent en els nous perfils que demana la societat de la informació.Finalment, promoure que els usuaris de les noves tecnologies (tant treballadorsactius com aturats) comptin amb la formació necessària.

3. Grup de Treball SERVEIS. Actuacions adreçades a afavorir eldesenvolupament de noves aplicacions dirigides a l'activitat empresarial

14

(negoci electrònic, creació de mercats electrònics, mitjans de pagament a travésde la xarxa, teletreball, etc.). També pretén impulsar la confiança de lesempreses, consumidors i ciutadans en general en els nous serveis donant suportals sistemes de resolució extrajudicial de conflictes i l'elaboració de codis deconducta dels prestadors de serveis així com promovent l'ús segur d'Internet.

4. Grup de Treball CONTINGUTS. Actuacions adreçades a promourela creació i difusió de continguts espanyols en la xarxa:

- La presència de la cultura espanyola a la xarxa.- L'ús de la llengua castellana a Internet- El coneixement d'Espanya en el món a través d'Internet, incloent

tant la seva realitat geogràfica com natural (ecosistemes,biodiversitat), els seus valors i modes de vida, l’activitat econòmica,etc.

- Cooperació amb Iberoamèrica.

El FINANÇAMENT del Pla d'acció Info XXI es preveia a càrrec del'Administració de l'Estat, amb un pressupost estimat de 3.606 milions d'euros(600.000 milions de pessetes) per al període 2001-2003, dels quals 1.682milions d'euros (280.000 milions de pessetes) s'havien de destinar a inversions.Es definien projectes i accions prioritàries pels quals es preveia una dotació de757 milions d'euros (126.000 milions de pessetes) a banda del finançamentaddicional que s'havia previst per part de la col·laboració de les comunitatsautònomes, les corporacions locals i el sector privat.

D’altra banda, s'havien previst unes partides específiques de part del Ministeride Ciència i Tecnologia que es concretaven en 1.352 milions d'euros (225.000milions de pessetes) i que anaven destinades a activitats de promoció de lestelecomunicacions i de la SI. En total, doncs, es va fer una previsió d'unadotació econòmica del Pla d'acció Info XXI per valor de 4.958 milions d'euros(825.000 milions de pessetes).

Les activitats de promoció es concretaven en els programes següents:

Gestió del Programa PROFIT per potenciar la investigació, eldesenvolupament i la innovació en els àmbits de les tecnologies de lainformació i les comunicacions, i de la SI (empreses del sector TIC,sistemes intel·ligents per al transport, innovació en l'àmbit del comerçelectrònic i els serveis públics avançats, continguts digitals, etc.).

Continuació del programa ARTE-PIME per a la promoció de l'ús delsserveis avançats de telecomunicacions i del comerç electrònic en les PIME.

Promoció i identificació de serveis de telecomunicacions avançats(Programa PISTA), especialment orientat a nous desenvolupaments enl'àmbit dels serveis públics.

15

Inversions materials i immaterials per a la gestió de programes i difusió dela societat de la informació.

Fons per als nous programes d'extensió de la societat de la informació, enespecial els serveis públics.

Fons existents per a la gestió de programes de formació en l'ús de novestecnologies cofinançats amb el Fons Social Europeu.

3.3 Libro blanco para la mejora de los Servicios Públicos - Una nuevaadministración al servicio de los ciudadanos

El Libro Blanco para la mejora de los servicios públicos és un document emèspel Ministeri de l'Administració Pública de l'Estat en col·laboració amb elsdiferents agents implicats en la prestació dels serveis públics (sindicats,associacions professionals, comunitats autònomes, ajuntaments, catedràticsd'universitats, etc.).

El seu objectiu és reflexionar i oferir un marc de partida per a lestransformacions que, necessàriament, han de patir l'Administració Pública en lasocietat actual. Entre els agents causants d'aquesta profunda transformació caldestacar el paper de les noves tecnologies de la informació i comunicació.

D'aquesta manera, el Libro Blanco para la mejora de los servicios públicosparteix d'una anàlisi sobre els desafiaments als quals s'ha d'enfrontarl'Administració pública en les pròximes dècades. Seguidament, s’assenyalenles polítiques i estratègies de millora dels serveis públics tot situant el ciutadàal centre mateix de les decisions de l'Administració i considerant que aquestaha de ser senzilla, àgil, eficaç i eficient i, sobretot, que ha d'aprofitar elsavantatges que suposen les noves tecnologies de la informació i comunicació.Finalment, s'enumeren més de setanta accions que s'han de dur a terme per tald'aconseguir els objectius que es proposen.

Les polítiques i estratègies que s'assenyalen entorn de l'aplicació de les TIC al'administració pública ("Integrar las Administraciones públicas en la Sociedadde la Información y del Conocimiento") són les següents:

Cooperar amb la iniciativa privada en el desenvolupament de la SI.En la construcció de la SI, les administracions tindran laresponsabilitat d'establir marcs clars de funcionament, desistematitzar l'acció dels òrgans i organismes públics, demillorar contínuament la regulació, d’estimular la utilització deles TIC en les PIME i de liberalitzar el sector de lestelecomunicacions. Correspondrà a la iniciativa privada estar al’avantguarda d'aquest procés, protagonitzar els avenços enmatèria d'innovació, adaptar-se a la seva evolució i oferir als

16

seus clients serveis de qualitat, competitius i amb costosajustats.

Promoure la incorporació de tots els ciutadans a la SI. Mesuresbàsiques:

Implicar les administracions educatives en la incorporació delsciutadans a la SI.

Afavorir la dotació d'equipaments.Adequar les infraestructures tecnològiques de les administracions

públiques a la SI. Mesures bàsiques: Incrementar i modernitzar els equips informàtics a les unitats

administratives. Crear una xarxa multiservei (infraestructura comuna i oberta que

farà factible compartir la informació per mitjans telemàtics demanera fàcil i fiable. (...) Les altres administracions, en funcióde les seves dimensions i de la ubicació territorial dels seusserveis, propiciaran, en tot cas, la creació de les seves pròpiesxarxes i la seva connexió a Internet o a les xarxes de les altresadministracions públiques.

Promoure la gestió del coneixement a les administracions públiques.Mesures bàsiques.

Estimular la captació i la generació interna de coneixement. Sistematitzar el contingut bàsic del coneixement administratiu. Facilitar les transferències tant internes com externes del

coneixement. Gestionar coherentment les persones i el coneixement.

Explotar els beneficis de la SI.Promoure l'intercanvi fiable i segur de la informació. Mesures

bàsiques: Establir procediments per a la circulació de la informació a la

xarxa. Garantir la seguretat en la circulació d'informació.

Avançament normatiu: Acord del Consell de Ministres de 9 d'abril pel qual es promou la

iniciativa estratègica del Govern per al desenvolupament de la SI aEspanya.

Reial decret 1289/1999, de 23 de juliol, pel qual es crea la ComissióInterministerial de la SI i les Noves Tecnologies a Espanya.

Reial decret-llei 14/1999, que regula l'ús de la firma electrònica. Reial decret 1290/1999, que regula la prestació al públic de serveis

de certificació per a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

Utilitzar la formació dels assalariats públics com a via d'integracióen la SI. Mesures bàsiques:

Establir un pla específic de formació.

17

Assegurar, a través de les noves tecnologies, un nivell mínim ihomogeni de coneixements sobre la natura i els objectius deltreball de cada unitat.

Capacitar tots els assalariats per a l'ús bàsic de les einesrelacionades amb les noves tecnologies.

Experimentar formes de teletreball a l'Administració pública.Avaluar l'ús i la funcionalitat de les eines tecnològiques.

Dintre dels compromisos, s'assenyalen les següents accions i actuacions3 enrelació amb l'aplicació de les TIC a l'Administració pública ("Unaadministración para la Sociedad de la Información y del Conocimiento"):

A. Integrar l'administració en la SI:

1. Avaluació periòdica del grau d'evolució de les mesures previstesa la Iniciativa Eetratègica per al desenvolupament de la SI iinformació al Consell de Ministres. Òrgan responsable:Comissió Interministerial per a la Societat de la Informació i deles Noves Tecnologies.

2. Es crearà una xarxa multiservei de l'Administració a Internetamb recursos de veu, dades i gestió, per a la relació delsciutadans amb l'Administració i d'aquesta amb les altresadministracions territorials i supranacionals. Previst per al junydel 2004 a càrrec de la Secretaria General de Comunicacions i laDirecció General d'Organització Administrativa.

3. Instal·lació de punts d'atenció als ciutadans, de gestióautomàtica, en llocs estratègics i de fàcil accés per als ciutadans,connectats a la xarxa multiservei, amb l'objectiu que tothompugui efectuar els seus tràmits en igualtats de condicions.Previst per al juny de 2004 a càrrec de la Direcció Generald'Inspecció, Simplificació i Qualitat dels Serveis i de la DireccióGeneral d'Organització Administrativa.

4. S'estendrà l'ús de la firma electrònica i els sistemes de seguretaten les transaccions que els ciutadans efectuïn per aquestsmitjans amb l'objectiu de garantir la seva privacitat i autenticitat.Previst per al juny de 2004 a càrrec de la Secretaria General deComunicacions i de la Direcció General d'OrganitzacióAdministrativa.

5. Es potenciarà l'ús de tots els avenços tecnològics: fax, telèfon,televisió, etc. per afavorir les relacions dels ciutadans ambl'Administració (agilització i simplificació). A càrrec de laDirecció General d'Inspecció, Simplificació i Qualitat delsServeis i de la Direcció General d'Organització Administrativa.

3 S'han obviat algunes actuacions perquè el seu termini d’execució ja ha finalitzat.

18

B. Promoure el desenvolupament de la gestió del coneixement al'Administració pública

En definitiva, el Libro Blanco para la mejora de los servicios públicosconstitueix un marc orientador que atorga coherència a aquelles actuacionsque, en sintonia amb els principals corrents internacionals de modernització deles administracions públiques, ja s'han iniciat, tothora que facilita també ladefinició d'altres de noves. Es tracta, doncs, d'un instrument per a la visió i pera l'acció pel que fa a la modernització de l'Administració pública i, en tant quemarc de referència per al disseny i la implementació de polítiques públiques,s'orienta a mitjan termini.

3.4 L’experiència de LOCALRET i el necessari consens i pacte polític

LOCALRET és el Consorci Local per al Desenvolupament de les Xarxes deTelecomunicacions i de les Noves Tecnologies format, en aquests moments,per 784 ajuntaments de tot el territori català, que agrupen el 99% de la poblacióde Catalunya, així com per les dues entitats municipalistes catalanes:l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis deCatalunya.

LOCALRET té la funció de fer sentir la veu dels municipis en aquells àmbitspolítics i econòmics on es prenen decisions que afecten la legislació il'ordenació de les telecomunicacions. Específicament, LOCALRET representaels interessos dels municipis davant les administracions de la Unió Europea,l'Estat i la Generalitat de Catalunya en els processos d'aprovació de normativasobre telecomunicacions que afectin les competències municipals en matèriaurbanística, en la gestió dels espais públics o en l'àmbit fiscal, entre d'altres.

Cal destacar el paper de LOCALRET com a interlocutor davant els operadorsde telecomunicacions, en tot allò que afecta els municipis consorciats, pel quefa al desenvolupament de les xarxes i dels serveis de telecomunicacions. Enaquest sentit, la III Assemblea General de LOCALRET, en la sessió tingudal'any 1999, va adoptar l'acord de crear una nova eina de gestió en l'àmbit de laplanificació i de la construcció de les noves infraestructures detelecomunicacions: LOCALRET, SOCIETAT ANÒNIMA; un ens que esconstitueix com l'interlocutor dels ajuntaments pel que fa a la implantació deles noves xarxes davant el conjunt d'operadors que estenen infraestructuresarreu del territori.

Cal destacar, també, la participació de LOCALRET en el projecteCONSENSUS que, juntament amb la Fundació Jaume Bofill i l'Institut Catalàde Tecnologia, pretén definir com s'implementen les polítiques de participacióciutadana amb un ús intensiu de les tecnologies de la informació i lacomunicació.

19

El resultat és una guia metodològica i una plataforma tecnològica per millorarla qualitat dels processos de participació ciutadana. Actualment hi participen els ajuntaments de Terrassa, Sabadell (prova pilot:AGENDA 21 LOCAL), Sant Cugat del Vallès, Rubí (prova pilot:PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS), Vic (prova pilot: AGENDA 21LOCAL), Manresa (prova pilot: PLA DE CULTURA), Mataró, Cardedeu,Granollers i Sant Feliu de Llobregat.

Finalment, però no per això menys important, cal destacar el projecteAdministració Oberta de Catalunya (AOC) que despleguen conjuntamentLOCALRET i la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és la modernitzaciói digitalització de l'administració pública catalana (certificació i signaturaelectrònica, integració i prestació de serveis públics a través d'Internet -portalcompartit de les administracions públiques catalanes-, xarxa pública d'accés aInternet, pla de formació per als treballadors de l'Administració, observatoriTIC a l'Administració local). El projecte accentua especialment aspectesd'integració dels processos interadministratius i el disseny de la prestació deserveis públics mitjançant tots els canals possibles (presencial, telèfon,Internet) com a respostes completes a necessitats del ciutadà articulades alvoltant de "fets vitals" successius (per exemple: tenir un fill, inscriure'l en elregistre, donar-li accés a la sanitat i a l'educació, etc.).

El projecte compta amb un ampli suport polític que es va concretar amb lasignatura del Pacte per a la promoció i el desenvolupament de la Societat de laInformació a les administracions públiques catalanes, signat per LOCALRET,el Govern català i tots els grups parlamentaris el 23 de juliol de 2001. Incloem,a continuació, un resum dels acords que reflecteix el pacte:

1. ACORDS PRINCIPALS

A) Projecte AOC/AX: a. Certificació i signatura electrònica

b. Integració i prestació de serveis públics a través d'Internet. Portalcompartit de les administracions públiques catalanes.

B) Observatori TIC al món local .C) Xarxa pública d'accés a Internet .D) Pla de formació per als treballadors de l'Administració.

2. ESTRUCTURES:

A) Consorci AOEC (Consorci per a l'Administració Oberta Electrònica deCatalunya): Màxim òrgan polític/institucional de decisió, format per un60% de representació de la Generalitat de Catalunya i un 40% de

20

representació de les administracions locals. El Consorci es dota de dosinstruments de gestió:

a. L'Agencia Catalana de Certificació: Entitat que té per objectegestionar certificats digitals i prestar serveis relacionats amb lasignatura electrònica i amb els processos d'identificació necessarisen l'àmbit d'actuació de les administracions públiques catalanes.

b. Serveis Públics Electrònics, SA (PuntCat): Societat que té perobjecte gestionar el portal compartit de les administracionspúbliques catalanes, així com la plataforma tecnològicad'integració dels tràmits interadministratius. És a dir, la connexiódels sistemes d'informació de les administracions locals,autonòmica i estatal amb la finalitat de donar respostes completesa un servei reclamat pel ciutadà amb independència de quina ésl'administració competent.

B) Agència Catalana de Protecció de Dades: Entitat que té per objecte garantirals ciutadans el bon ús de la informació tant per part de l'administraciócom de les empreses, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/99,de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

3. RECURSOS:

El projecte AOC compta amb els recursos següents: Despeses pròpies de la Generalitat (en el pressupost ordinari). Despeses dels ens locals: recursos propis de més de 6 milions d'euros

(1.000 milions de pessetes) aportats per la Generalitat. Organismes conjunts: aportacions segons la participació. Xarxa d'accés i formació dels ciutadans: 6 milions d'euros (1.000 milions

de pessetes) aportats per la Generalitat, més recursos propis iinfraestructures aportades per les diferents administracions locals (perexemple, xarxes de biblioteques de les diputacions, centres cívicsmunicipals, etc.).

Finalment, el projecte d'Administració Oberta de Catalunya es concreta amb lacreació del portal CAT365, una autèntica acció pionera pel que fa al'administració electrònica. CAT365 es presenta com el portal unificat des d'onels ciutadans poden gestionar els serveis de totes les administracions públiquesde Catalunya. Amb CAT365 es pretén crear un nou marc de relació en què elciutadà esdevengui el centre dels processos de l'Administració i tengui a l'abastels serveis que necessita per portar a terme qualsevol gestió administrativa.CAT365 és, en definitiva, un canalitzador i distribuïdor dels serveis del'Administració que té com a objectiu principal contribuir a la millora de lesrelacions i interaccions existents entre l'administració pública, els ciutadans iles empreses de Catalunya.

La tasca de CAT365 se centra en quatre punts bàsics:

21

1. Simplificar les relacions del ciutadà amb l'administració.2. Orientar l'oferta de serveis a les necessitats i peticions dels ciutadans3. Integrar una presència diferencial a Internet amb una administració

pública més eficient.4. Actualitzar el model d'Administració pública dins d'un nou entorn

econòmic, social i tecnològic, millorant les eines amb què comptenels empleats públics per desenvolupar la seva feina i impulsant laseva formació

Atenent el seu objectiu principal, el portal CAT365 ofereix la possibilitat deveure informació d'interès per al ciutadà, fer consultes sobre temes d'interès, fertramitacions per Internet per a qualsevol administració de Catalunya,subscriure's per rebre informació i, finalment, participar i col·laborar ambl'administració pública a través de fòrums, xats, enquestes o sondeigs d'opinió.

3.5 INNOBA: I Pla de recerca i desenvolupament tecnològic de les IB (2001-2004)

Pla del Govern de les Illes Balears que, juntament amb el I Pla d'innovació deles Illes Balears, pretén sistematitzar, promoure i planificar el sistemaCIÈNCIA/TECNOLOGIA/EMPRESES de les ILLES BALEARS.

L'objectiu de l'Administració autonòmica és augmentar el nombre i lesinversions en activitats de R+D a la comunitat autònoma de les Illes Balears, jaque els esforços de la regió en aquestes activitats és sensiblement inferior a laresta de l'Estat espanyol a causa, primer, de la reduïda dimensió del territori i,segon, del fort pes del sector serveis en l'economia.

Els objectius generals del Pla es poden resumir com segueix:

1. Consolidació d'una estructura investigadora d'excel·lència amb elgrau adequat d'interdisciplinarietat que permeti, en el futur, afrontar reptescanviants i de difícil previsió als quals s'haurà d'enfrontar la nostra societat.

2. Foment de la ciència i de la transferència de tecnologia en tots elscamps.

3. Avenç de la innovació i del desenvolupament tecnològic i lasubsegüent incidència en la capacitat competitiva dels sectors productius,especialment en els terrenys claus de l'economia balear.

4. Millora de la interrelació de l'àmbit científic i investigador amb lesnecessitats latents en la societat, que sistematitzi un mecanisme d'ajudes perpropiciar-la.

5. Investigació en els terrenys de l'oci, el turisme, el teletreball il'oferta complementària, usant les noves tecnologies, entre altresmecanismes.

22

6. Atenció especial a la introducció de nous sistemes operatius en lesadministracions públiques que millorin l'eficàcia i racionalitzin lesrelacions amb els ciutadans.

7. Millora de la qualitat de vida, tant en allò relatiu al benestar socialcom a la salut i a l'accés a la cultura.

8. Participació de les empreses i de les institucions en el foment de latecnologia multimèdia o de qualsevol altre sistema avançat.

9. Aplicació de la tecnologia per a la defensa i la conservació del medinatural i, en especial, de l'aire, l'aigua, la flora, la fauna, el sòl, el clima i lescostes, entre d'altres.

10. Estalvi energètic en els processos productius, aprofitament integralde les matèries primeres i de les compostes, la seva reutilització, el fomentde les tecnologies netes, del disseny i de la creativitat tecnològica.

11. Conservació, defensa i promoció del patrimoni històric, cultural ilingüístic de les Balears.

12. Adequació de la societat balear als canvis que comporten eldesenvolupament científic i les noves tecnologies.

Aquests objectius que marca el Pla sorgeixen de l'Acord programàtic de l'actualGovern de les Illes Balears, la constitució del qual prové de les eleccions del 13de juny de 1999. Aquest Acord programàtic conté les línies mestres que s'hande seguir en matèria de recerca i desenvolupament a les illes Balears:

1. Promoure la inversió de fons públics i privats en activitats de R+D,per tal d'assolir el percentatge mitjà d'inversió en R+D de l'Estat.

2. Revisar la Llei de recerca i el desenvolupament tecnològic de lesilles Balears i tots els seus mecanismes d'aplicació.

3. Promoure i impulsar la ubicació a les illes Balears de centres deR+D, especialment el Consell Superior d'InvestigacionsCientífiques.

4. Promoure la participació de les illes Balears en el Pla nacional deR+D per mitjà de l'aprovació, per part de la ComissióInterministerial de Ciència i Tecnologia, de programes i accionsespecífiques.

5. Promoure activitats de R+D a la UIB, per mitjà d'accionsespecífiques com ara la millora de la seva infraestructura científica,la consolidació de grups de recerca científica de la UIB i eldesenvolupament d'instituts universitaris d'investigació.

6. Elaborar i aprovar una llei d'innovació tecnològica que ordeni iracionalitzi totes les activitats d'aquestes característiques per part deles empreses de les illes Balears.

Per una altra banda, el Pla descriu els PROGRAMES, els MECANISMESOPERATIUS, i els INSTRUMENTS FINANCERS que s'utilitzaran en la sevaaplicació i desplegament.

23

Es descriuen tres tipus de PROGRAMES:

1. Programes estructurals (tenen com a objectiu modificar el SIIB-Sistema d'Innovació de les illes Balears- incidint en les quatrecaracterístiques d'aquest sistema: recursos disponibles, estructura,capacitat d'absorció i articulació. Són programes horitzontals iadreçats al conjunt de les entitats del SIIB).

2. Programes mobilitzadors (tenen com a objectiu potenciar icoordinar la investigació sobre temes d'especial interès científic iprojecció social, econòmica i cultural i que, en l'actualitat, no estansuficientment desenvolupats a les illes Balears). Dintre d'aquests caldestacar el Programa de la Societat de la Informació i elConeixement, que posa especial èmfasi en la modernització iagilització de la gestió pública.

3. Programes temàtics (tenen com a objectiu conjugar la generació denous coneixements amb la seva aplicació a la satisfacció de lesnecessitats socioeconòmiques de major interès per a la comunitatautònoma de les Illes Balears).

Els MECANISMES OPERATIUS previstos en el Pla són els següents:

1. Promoció de la R+D2. Creació d'infraestructura cientificotècnica3. Potenciació de recursos humans4. Dinamització i increment de la relació dels actors de l'entorn

científic5. Difusió de la cultura científica

Finalment, els INSTRUMENTS FINANCERS que s'utilitzaran en l'execuciódel Pla són els següents:

1. SUBVENCIÓ (instrument que cobreix totalment o parcialmentl'activitat que es dugui a terme en un mecanisme, ja sigui amb unpercentatge dels costos totals o marginals - costos addicionals per ala realització de l'activitat).

2. BECA (ajuda pública el beneficiari de la qual és totalment oparcialment una persona física, la formació de la qual constitueixl'objecte de l'instrument)

3. CONTRACTRE PROGRAMA (acords entre les parts amb objectiusquantificables i compromís de cofinançament i coresponsabilitat)

4. CONTRACTE SERVEI (instrument que satisfà una contraprestacióeconòmica per la realització d'un determinat treball les condicionsdel qual han estat acordades entre les parts).

La Llei de recerca i desenvolupament tecnològic, en l'article 7, estableix que elPla balear d'investigació i desenvolupament tecnològic es finançarà a càrrec als

24

pressupostos generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb fonscomunitaris i estatals i amb les aportacions d'altres entitats públiques oprivades que participin o tenguin interès a impulsar els diferents projectesd'investigació científica i tècnica.

3.6 Projecte SOL (Sistemes en línia) del Govern de les Illes Balears

Projecte liderat pel Govern de les Illes Balear amb la participació de Còrsega(Collectivité territoriale de Corse) i de Sardenya (Regione Autonoma dellaSardegna), i amb el cofinançament de la Unió Europea (Fons Europeu deDesenvolupament Regional - Iniciativa Comunitària INTERREC II C).

El seu objectiu principal consisteix a dissenyar un model tècnic i unametodologia que permeti:

Facilitar al ciutadà, i a l'empresa en particular, accedir a la informació del'administració mitjançant una plataforma de gestió d'àmbit transnacional,nacional, regional i local.

Disposar d'informació fiable del territori a través dels sistemes d'informaciógeogràfica (Estudi de viabilitat de la implantació d'un sistema informatiugeoreferencial territorial).

Ampliar el sistema de les telecomunicacions a través d'un sistema d'accésalternatiu (xarxa hertziana d'un d'alt rendiment connectada a un operadorsatèl·lit que permeti oferir a aquelles zones amb comunicacions terrestresdeficients una alternativa de comunicació molt efectiva).

Els resultats que es preveuen assolir són els següents:

1. Constitució d'un sistema per a la col·laboració pública transnacional(l'intercanvi d'experiències, metodologies, procediments entre elsparticipants permetrà rendibilitzar al màxim cada una de les accions que esduran a terme a cada regió amb el menor temps possible).

2. Transparència de les actuacions administratives.3. Modernització de les administracions públiques.4. Sistema flexible i fàcil d'evolucionar5. Investigació en plataformes de comunicació no convencionals6. Eliminació de les barreres físiques naturals gràcies a les noves tecnologies.

Disminució dels desavantatges de la insularitat.7. Apropament territorial mitjançant el coneixement mutu.

3.7 Els referents dels plans directors de les TIC dels ajuntaments deTerrassa i Gavà

Les ciutats catalanes de Terrassa i Gavà són dos exemples capdavanters en elprocés d’implantació de les noves tecnologies de la informació a

25

l’Administració local. És per l’elevat grau de desenvolupament dels seusprojectes d’e-government i e-democràcia que els citam aquí com a punts dereferència importants a tenir en compte en el procés de redacció del Plaestratègic per a Menorca.

El Pla per a la societat de laiInformació a Terrassa – Terrassapuntxarxa –s’estructura entorn de quatre grans eixos estratègics: LESINFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS, LA CIUTAT ENFORMACIÓ PERMANENT, LES NOVES TECNOLOGIES I ELDESENVOLUPAMENT LOCAL, UNA XARXA CIUTADANA PER ATOTHOM. Cada un d’ells es vincula a una línia estratègica dintre de la qual esdefineixen diversos objectius amb les accions que es requereixen per al seuassoliment.

A. LES INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS. Líniaestratègica: fer de Terrassa una ciutat on les xarxes detelecomunicacions siguin considerades un servei bàsic i el seudesplegament arribi de la forma més ràpida i amb el menor impacteambiental possible a totes les persones que viuen i/o treballen a laciutat.

B. LA CIUTAT EN FORMACIÓ PERMANENT. Línia estratègica:potenciar l’ús de noves tecnologies en el marc de la formacióreglada.

C. LES NOVES TECNOLOGIES I EL DESENVOLUPAMENTLOCAL. Línia estratègica: fer que Terrassa sigui una ciutatcapdavantera en la implantació integral de les noves tecnologies dela informació i la comunicació en tots els àmbits de gestió iproducció de béns i serveis, projectant així la imatge de la ciutat pertal d’atraure noves inversions.

D. UNA XARXA CIUTADANA PER A TOTHOM. Línia estratègica:fer que Terrassa sigui una ciutat on tothom pugui participar delsavantatges que les tecnologies de la informació i la comunicacióreporten i potenciar la comunicació i l’intercanvi d’informació entreels ciutadans i les institucions.

Amb l’objectiu de gestionar i avaluar l’execució del Pla per a la societat de lainformació es va crear el CONSELL DE LA SOCIETAT DE LAINFORMACIÓ A TERRASSA. Les seves funcions concretes són: fer l’anàlisi,el seguiment, l’estudi i la realització de propostes de desenvolupament del Plaestratègic

El Pla director per a la societat del coneixement – Gavà en lini@ - per la sevabanda, s’estructura entorn de tres grans eixos estratègics: LA CIUTAT,

26

L’AJUNTAMENT I EL TEIXIT ECONÒMIC. Aquests se subdivideixen,alhora, en grans grups temàtics o àmbits estratègics dintre dels quals esdeterminen les directrius i els objectius que han de permetre eldesenvolupament de la societat de la informació a la ciutat. Finalment, el Pladirector recull el conjunt d’accions que es podrien portar a terme a curt, mitjani llarg termini per tal de situar Gavà entre les ciutats capdavanteres en l’ús deles noves tecnologies sobre Internet.

Els grans grups temàtics que conformen els tres eixos estratègics sobre elsquals es vertebra el Pla director de Gavà són els següents:

1. Eix CIUTAT. CIUTAT DIGITAL.

Xarxa d’escoles. Associacions cíviques i culturals. Serveis al ciutadà. Infraestructures TIC per a la xarxa ciutadana.

2. Eix AJUNTAMENT. ADMINISTRACIÓ OBERTA.

Tramitació electrònica. Apropar l’Ajuntament mitjançant la xarxa. Pla de formació. Desenvolupament d’infraestructures TIC. Promoció i comunicació.

3. Eix TEIXIT ECONÒMIC. NEGOCIS EN XARXA.

Potenciar-ne la presència a Internet. Potenciar-ne l’ús de les TIC. Pla de formació. Infraestructures TIC pel teixit econòmic.

El Pla de desenvolupament i ús de les noves tecnologies de la informació aGavà s’organitza entorn del COMISSIONAT PER A LA SOCIETAT DELCONEIXEMENT. Aquest Comissionat és l’encarregat de dissenyar el Pladirector i executar les tasques de dinamització, assessoria, coordinació iseguiment de les accions que s’implementin. El Comissionat està compost per:

1. CONSELL TÈCNIC ASSESSOR: és l’òrgan encarregat d’analitzar,seguir, estudiar, proposar i promoure accions per al desenvolupament dela societat del coneixement a Gavà, així com d’establir l’estratègiaadequada per impulsar el conjunt del projecte que aprovi el ConsellGeneral i els criteris per a l’obtenció de recursos.

27

2. EQUIPS DE MILLORA TECNOLÒGICA: són comissions sectorialsespecialitzades que estudien, analitzen, prioritzen i impulsen els treballs afer. Són un total de set:

Educació. Entitats i associacions cíviques, culturals i esportives. Teixit econòmic. Xarxa ciutadana. Administració oberta. Infraestructures de telecomunicacions. Formació.

3.8 Les xarxes ciutadanes com a elements dinamitzadors de la xarxa Interneta la societat

Una xarxa ciutadana és un ambient telemàtic que es proposa promoure iafavorir la comunicació, la cooperació, els intercanvis, l'organització i l'accés ales noves tecnologies de la informació a tots els ciutadans i ciutadanes iassociacions que constitueixen una comunitat local i, alhora, obrir aquestacomunitat local a la comunicació via xarxa amb la resta del món.

La xarxa ciutadana parteix de la base del dret de la ciutadania telemàtica ipretén fomentar la e-democràcia. Es caracteritza pels següents elements:

Continguts creats pels adherits. Comunicació bidireccional entre tots els actors que en formen part. Facilitat d'ús i/o iniciatives de suport i formació per garantir accés

efectiu a tothom. Accés, utilització i material necessaris econòmics. Caràcter no anònim. Ple reconeixement dels actors participants.

D'aquesta manera, dintre de les actuacions concretes que s'estan desenvolupantactualment a diverses xxarxes ciutadanes de Catalunya (Lamalla.net, Bcnet,Ravalnet, Cornella.net, Nou Barris net, Xarxa 3, Gracia net), cal destacar:

Posar a disposició de totes les associacions i entitats la possibilitatde gaudir d'una pàgina web.

Creació i dinamització de fòrums virtuals sobre temes d'interès per ala societat.

Creació i dinamització de xats sobre temes d'interès per a la societat. Facilitar correu electrònic a tots els ciutadans. Possibilitat de personalitzar els continguts del web de la xarxa

ciutadana. Els ciutadans, demanar el tipus d'informació preferencialque esperen trobar a la pàgina.

28

Potenciar la col·laboració amb els mitjans de comunicació locals pertal de desenvolupar projectes de: premsa digital, televisió digital,ràdio digital.

Cal destacar, en l'àmbit de Catalunya, el projecte CONSENSUS, una iniciativade LOCALRET, la Fundació Jaume Bofill i l'Institut Català de Tecnologia quepromou el desenvolupament d'una eina interactiva per a la informació,participació i consulta ciutadana amb l'objectiu de potenciar experiències departicipació ciutadana en l'àmbit de l'Administració local.

L'objectiu principal del projecte és el desenvolupament d'un quit de consultaciutadana a través d'Internet integrat per:

1) Una eina de consulta estàndard2) Una metodologia per a l'organització de la consulta, de fàcil implantació i

ús a qualsevol municipi i amb un cost assumible pel propi municipi.

Altres objectius del projecte es poden detallar com segueix:

Facilitar i promoure la transmissió de coneixement cap elsresponsables de la presa de decisions.

Estimular la realització d'experiències de participació i consultaciutadana a través d'Internet gràcies a una simplificació i agilitzaciódel procés d'organització i execució, i a un abaratiment dels costos.

Millorar la comunicació entre ajuntaments i ciutadans.

A través d'aquest projecte ja s'han executat diverses proves pilot, entre les qualsdestaquen els pressupostos participatius de Rubí. Actualment hi participen elsajuntaments de Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Vic, Manresa,Mataró, Cardedeu, Granollers i Sant Feliu de Llobregat.

3.9 El programari de codi lliure: GNU/LINUX

Abans dels anys 80 els llenguatges de programació i també els gransordinadors o computadores no permetien ‘ocultar’ les fonts de programació.Així, la intenció de tots els programadors era millorar el sistema i, per tant,estaven disposats en general a compartir les fonts de programació per tal quealtres el milloressin, el canviessin, o senzillament fessin un programa nou.

Aquesta situació va canviar quan les grans computadores de llavors (que vanser les primeres de ser instal·lades a les institucions) són substituïdes per altresque tenen els seus propis sistemes operatius, cap d’ells amb codi lliure, i sesignen els primers acords per no ‘revelar’ el codi. S’imposa el sistema deprogramari propietari, que no permet compartir o canviar-lo.

29

Evidentment, el terme lliure no vol reflectir necessàriament que hagi de sergratuït, sinó més aviat que es tengui llibertat d’executar el programa per al quehom vulgui, que es pugui modificar segons les necessitats, disposar del codifont, redistribuir còpies, tenir dret a distribuir còpies modificades i, per tant,compartir les millores.

Alguns països, animats principalment per la seguretat informàtica i també pelque representa controlar les fons dels seus sistemes operatius i dels seusprogrames, han començat un procés de migració cap a aquests sistemes. Laimportància del desenvolupament del programari lliure també s’ha tractat enuna comissió específica del Senat espanyol. Volem plantejar que la filosofia del programari propietari és una filosofia deno-cooperació entre persones, empreses, institucions, etc. i que les TICrepresenten precisament tot el contrari: la idea i realitat d’una NSI, d’unsistema social virtual implantat amb el principi de la cooperació a través d’unaxarxa sense fronteres ni límits.

El Govern d'Extremadura, a Espanya, és el primer que ha adoptat (i adaptat) elsistema LINUX a un sistema públic a tot Europa. Concretament, el mencionatGovern ha adoptat la versió al sistema públic d'educació de la comunitatautònoma. Fins al moment, ha produït 80.000 CD amb la distribució DEBIANdel sistema operatiu LINUX a banda d'un ampli espectre de programes (el mésimportant: el navegador d'Internet LINEX) que seran distribuïts en els 670col·legis de la comunitataAutònoma i a través de la premsa local.

Dintre de l'àmbit català cal destacar la tasca que duu a terme SofCatalà, unaorganització sense finalitat de lucre l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'úsdel català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. A més,l'organització defensa fermament la utilització de programari lliure per part deles administracions públiques, com reflecteix el Manifest sobre l'ús deprogramari lliure a l'administració pública4, signat el 24 d'abril de 2002. En ell,SofCatalà insta les administracions públiques catalanes a dur a terme unapolítica d'ús d'aplicacions de programari lliure en les tecnologies de lainformació i la comunicació.

En aquest sentit, SoftCatalà recomana una sèrie de criteris fonamentals per a laselecció de programari a l'administració pública. Tot seguit els detallam:

1. Universalitat i accessibilitat. En aquelles categories de programari d'ús moltampli, i més notablement en el cas del programari de base i l'ofimàtic, cal que:

El programari sigui d'àmplia difusió i tengui un preu assequible.

4 Per consultar el Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'administració pública vegeu:www.softcatala.org/admpub/

30

El programari inclogui la possibilitat d'executar-se sobre màquines ambrecursos limitats. Cal que tots els centres d'educació, biblioteques ialtres equipaments socials i culturals puguin disposar d'aquestprogramari amb un cost mínim i sense requerir ordinadors de gammaalta i que, per tant, no calgui fer una inversió excessiva en actualitzacióde maquinari.

Es garanteixi l'accessibilitat en qualsevol plataforma tecnològica. Ésnecessari garantir que els usuaris podran accedir a la informació quegeneri el programari des de qualsevol ordinador personal i sotaqualsevol plataforma que tengui un mínim de capacitat de procés. Hemde garantir, especialment, l'accés de la informació des de qualsevolnavegador.

Es garanteixi l'accessibilitat a persones amb discapacitats.

2. Dependència tecnològica. Protocols i formats d'intercanvi de dades.Extensibilitat i adaptabilitat:

Cal que el programari usi protocols i formats estàndard, si el que volemés poder accedir lliurement a les dades que intercanviam amb el Govern(formularis, informes, butlletins oficials) . L'ús de formats obertsgaranteix el lliure intercanvi d'informació entre el Govern i elsciutadans.

Cal que el programari sigui extensible i adaptable, utilitzant interfíciesobertes i públiques. Si volem que el programari pugui ser millorat en elfutur per nosaltres o per terceres persones és imprescindible l'úsd'interfícies públiques i obertes.

3. Llengua: Cal que el programa compti amb una versió en la nostra llengua,

totalment traduïda, inclosos els missatges d'error, la documentació i elspossibles diccionaris. La versió adaptada a la nostra llengua no pot sermés cara que la versió en altres llengües.

Cal que es garanteixi el servei tècnic sobre la versió traduïda i el seumanteniment continuat en les noves versions del programa en lesmateixes condicions que la versió en altres llengües.

Lliure traducció i adaptació. Si en una categoria de programari no hi hacap programa disponible en la nostra llengua, cal que el proveïdor deprogramari ofereixi un mecanisme que permeti la traducció delprograma per part de terceres persones. Cal que aquest mecanismetengui suport oficial del proveïdor i que possibiliti la traducció total delprograma, així com de la documentació. Cal que el proveïdor escomprometi legalment a mantenir el suport per a aquest mecanisme ennoves versions durant el temps que duri la llicència adquirida perl'administració.

4. Seguretat i privacitat. Si el codi font dels programes no es pot auditar,verificar ni modificar es poden donar els riscos següents:

31

Risc de filtració. Totes les dades confidencials han de ser tractades detal manera que només les persones i institucions autoritzades hi puguinaccedir.

Risc d'impossibilitat d'accés. Les dades han d'estar emmagatzemades detal manera que el seu accés per part de las persones i institucionsautoritzades estigui garantit durant tota la vida útil de la informació.

Risc de manipulació. La modificació de les dades ha d'estar restringida,un altra volta, a las persones i institucions autoritzades.

5. Suport tècnic i serveis. Cal que el programari compti amb una comunitat deproveïdors de suport tècnic i serveis que puguin resoldre els problemes quepuguin sorgir i que cap proveïdor no es trobi en una posició d'exclusivitat

Hi ha tota una sèrie d'entitats que donen suport al Manifest sobre l'ús deprogramari lliure a l'administració pública5. Cal mencionar, també dintre del'àmbit català, la Proposició de llei de programari lliure en el marc del'administració pública de Catalunya de part del grup polític EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC), amb data de 28 d'abril de 2002, en la quals'insta l'Administració autonòmica a fomentar la coordinació i la cooperacióentre institucions o entre estats, en matèria de programari lliure en català perassegurar-ne, amb les mesures adequades, la producció, la promoció, i l'úsconjunt, amb respecte per totes les variants.

En l'àmbit espanyol, el grup polític Esquerra Republicana de Catalunya vapresentar també, a través del Grup Parlamentari Mixt, la mateixa Proposició dellei, que fou rebutjada pel Congrés de Diputats el 30 de setembre de 2002.

El Consell Insular de Menorca, per la seva banda, desitja que, des d'unaperspectiva pública, es plantegi i s'acceptin les potencialitats d'un programariobert i lliure com Linux, sobretot pel que fa als avantatges (control dels fluxosinformatius, estalvi de fons públics, seguretat a la xarxa, etc.) i, també, alsinconvenients (no es pot comprar i, per tant, no hi ha garantia d'ús).

5 Arenys.org, Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya, Asociación de Internautas, Asociación de usuariosde Internet, Asociación para la promoción del software Libre en la Administración pública (APSLAP), Bulma(Bergantells Usuaris Linux de Mallorca i Afegitons), Polinux (Associació d'Usuaris de Software Lliure de la UPV),Cat-linux.com, Centre d'Aplicacions d'Internet-CANET-UPC, Col•legi Oficial d'Enginyeria informàtica de Catalunya,Col•legi Oficila d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya, en.red.ando, HispaLinux, Indymedia, Infonomia,GràciaNET (Xarxa Ciutadana de la Vila de Gràcia, Grupo de LinUxuarios, Grups d'usuaris de Linux de Lleida,Kriptópolis, SPS (Sindicats de Professors de Secundària), Pangea, Telecentre SBG, Vilaweb.

32

4 DIAGNOSI: LES TIC A MENORCA

Abans d'executar el Pla estratègic, cal analitzar quina és la situació de lestecnologies de la informació i comunicació (TIC) a l'illa de Menorca perefectuar una diagnosi que ens serveixi com a punt de referència i inici deltreball que s'ha de dur a terme.

4.1 L’enquesta bàsica de percepció ciutadana del Consell Insular deMenorca i el grau de penetració de les TIC a Menorca

El Consell Insular de Menorca s’ha fixat l’objectiu de fer participar elsciutadans periòdicament a través d’un instrument: l’enquesta bàsica depercepció ciutadana. L’objectiu primordial d’aquesta enquesta és percebre lavaloració que els ciutadans fan de la institució, de la seva aportació a la societatmenorquina i de la seva responsabilitat en els principals problemes que afecteni perceben els ciutadans i les ciutadanes de Menorca. Aquesta enquesta serveix,també, per a fer una valoració dels diferents serveis públics que ofereix elConsell Insular de Menorca.

D’altra banda, l'enquesta permet realitzar al Consell Insular de Menorca unatipificació dels diferents perfils sociològics dels menorquins i menorquinesatenent criteris d’edat, sexe, nombre d'habitants per habitatge, nivell d'estudis,situació laboral, tendència política, etc.

Per a l’edició de 2002 s’introdueixen per primera vegada preguntes sobre elgrau de penetració de les TIC en la societat menorquina, amb l’objectiu desuplir la mancança de dades que tenim en aquest sentit i de dilucidar el graud'alfabetisme tecnològic en funció dels diferents perfils sociològics ques'estableixen en la mateixa enquesta.

La penetració de les TIC s’avalua des de les preguntes següents:

1.Té vostè ordinador personal?

a. A casab. A la feinac. A tots dos llocsd. No tenc ordinador

2.Té vostè accés a la xarxa Internet? (tan sols per a aquelles persones quetenen ordinador)

a. A casab. A la feina

33

c. A tots dos llocs

4.2 La concessió del cable a Menorca

El procés de concessió de llicències referents a les telecomunicacions per cablea Espanya va concloure el 1998 amb la delimitació de 43 demarcacionsterritorials en les quals s'havien d'iniciar les obres de cablejament en un períodeno superior a 24 mesos, segons establia la llei. D'aquestes 43 demarcacionsterritorials, 36 havien de ser operades per dos operadors de cable (el guanyadordel concurs de la llicència corresponent i l'empresa Telefònica Cable SA), i enla resta (un total de set) només Telefònica Cable SA s'havia d'encarregar delcablatge atès que els corresponents concursos havien quedat deserts. El territoride Menorca pertanyia a aquest últim grup.

D'aquesta manera, el procés d'implantació del cable a l'illa de Menorca haviade ser executat únicament i exclusiva part de la companyia Telefònica CableSA. No obstant això, a finals de l'any 2000, Telefònica Cable SA anuncia laseva retirada del negoci del cable i, tot i haver anunciat unes inversions de mésde 3.000 milions d'euros (mig bilió de pessetes). La seva intenció és invertir entecnologies succedànies, com l'ADSL o el VDSL, totes elles molt més barates iràpides de desplegar que el cable tradicional. Aquesta decisió va aixecar unagran polèmica en el sector, ja que les altres operadores de cable se sentienamenaçades i impotents davant els compromisos contrets amb el govern en elmoment de les concessions. És per això que el Ministeri de Ciència iTecnologia, a principis de l'any 2001, decideix alliberar aquests compromisos ipermetre a tots els operadors de cable la utilització de qualsevol tecnologia enla prestació del servei al qual estaven obligats: transmissió de televisió, Interneta alta velocitat i telefonia. D'aquesta manera, els operadors de cable podiencontractar, per exemple, els serveis d'una empresa de LMDS, que arriba a casadels abonats via ràdio, o també podien emprar tecnologies del tipus DSL que esrecolzen sobre xarxa de telefonia bàsica.

L'última regulació de les activitats dels operadors de cable s'ha disposat a laLlei 34/2002, d’11 de juliol, que regula els serveis de la societat de lainformació i del comerç electrònic. En ella s'afegeixen a la Llei general detelecomunicacions (Llei 11/1998, de 24 d'abril, i la més important pel que fa ala regulació de les telecomunicacions a Espanya) les noves obligacions a lesquals estan subjectes els operadors en el desplegament de la prestació delsserveis telefònics i de connexió a Internet.

En un termini màxim de cinc mesos; és a dir, fins a mitjans de desembre de2002, els operadors estan obligats a presentar al Ministeri de Ciència iTecnologia un pla d'actuació detallat que haurà de ser aprovat en un terminimàxim d'un mes pel propi Ministeri i amb l’informe previ de la Comissió delMercat de les Telecomunicacions. Així mateix, s'estableix que el desplegamentdel mencionat Pla haurà d'incloure solucions tecnològiques eficients

34

disponibles en el mercat que garanteixin la provisió del servei i que prevegin laseva evolució cap a velocitats de banda ampla a mitjan termini. Es preveu queaquesta implantació assolirà el 50% dels abonats al servei telefònic disponibleal públic, en cada una de les comunitats autònomes, abans del 31 de desembrede 2003, i el 100% abans del 31 de desembre de 2004.

4.3 Els altres subministradors de banda ampla a Menorca

Són poques les fonts informatives sobre aquest tema i moltes les tecnologiesque es poden considerar de banda ampla.

En aquest sentit, el present treball proposa l’elaboració d’un informe tècnic(telecomunicacions) que ataqui les qüestions següents:

a) estat de les infraestructures de telecomunicacionsb) inventari de tecnologies de banda ampla amb informació

sobre la seva aplicació a Menorcac) catàleg d’empreses operadores al nostre territori.

4.4 Els indicadors per a l'avaluació comparativa de la situació de les TIC aMenorca

L'1 de desembre de 2000, el Consell de la Comissió Europea va adoptar unallista de 23 INDICADORS de benchmarking elaborada basant-se en laproposta e-Europa 2002.

De moment, encara es roman a l'espera que es revisin i es proposin els nousindicadors per a e-Europa 20056. També es preveu que s'elaborin indicadorsregionals. Mentrestant, els 23 indicadors inicials ens poden servir d'orientacióper fer una diagnosi del nivell de penetració de les TIC a l'illa de Menorca ambl'objectiu d'executar una avaluació comparativa sempre dintre del marceuropeu7. Els INDICADORS són els següents:

Percentatge de població que utilitza regularment Internet. Percentatge d'habitatges amb accés a Internet. Cost d'accés a Internet. Velocitat d'interconnexió i dels serveis disponibles en les xarxes nacionals

d'investigació i d'educació a la Unió Europea i per tot el món. Percentatge de servidors segurs. Percentatge d'usuaris d'Internet que han tingut problemes de seguretat.

6 Abans de finalitzar l'any 2002, i sobre la base d'una proposta de la Comissió Europea, elConsell de la Comissió adoptarà una llista d'indicadors i una metodologia per a l'exercici del'avaluació comparativa.7 Dintre del projecte "e-Local: Projecte d’e-Administració i Foment de la NSI a Menorca" sesubratlla la voluntat del Consell Insular de Menorca de desplegar el mencionat projecte atenentsempre, com a principi rector de totes les accions i els objectius, l'estratègia europea e-Europa.

35

Nombre d'ordinadors per 100 alumnes (als centres d'ensenyament primari,secundari i superior).

Nombre d'ordinadors connectats a Internet per 100 alumnes als centresd'ensenyament primari, secundari i superior.

Nombre d'ordinadors amb connexions d'alta velocitat a Internet per 100alumnes (als centres d'ensenyament primari, secundari i superior).

Percentatge de professors que utilitzen regularment Internet enl'ensenyament, fora dels d'Informàtica.

Percentatge de treballadors que hagin rebut, com a mínim, una formació debase en TIC.

Nombre de places disponibles i de títols en especialitats relacionades ambles TIC.

Percentatge de teletreballadors. Nombre de punts d'accés públic a Internet (PIAC) per 1.000 habitants. Percentatge de webs dels governs centrals que s'ajusten a les orientacions

definides a la WAI (WebAccesibility Initiative). Percentatge de companyies que compren i venen a través d'Internet. Percentatge de serveis públics de base accessible a través d'Internet. Ús dels serveis públics, accessibles a través de la xarxa, per a l'accés a la

informació o l'enviament de formularis. Percentatge de les compres públiques que es poden realitzar a través

d'Internet. Percentatge de professionals de salut amb accés a Internet. Ús pels professionals de la sanitat dels continguts de les diverses categories

de pàgines web. Percentatge de webs de la Unió Europea que figuren entre els 50 webs

nacionals més visitats. Percentatge de xarxes d'autopistes, en relació amb el total de la xarxa,

equipades amb sistemes d'informació i gestió de tràfic.

Per una altra banda, el Consell de la Comissió Europea va desenvolupar dosindicadors per avaluar el desenvolupament de l'e-Government:

Percentatge de serveis públics disponibles en línia. Ús dels serveis públics en línia pel públic per obtenir informació o

formularis.

El Consell de la Comissió europea estableix també un model per mesurar elgrau de desenvolupament dels serveis públics en línia, que s'articula en quatrefases:

Nivell 1 d'Informació: informació en línia sobre serveis públics. Nivell 2 d'Interacció: descàrrega de formularis. Nivell 3 d'Interacció 2, ambdues direccions: procés de formularis, inclou

l'autenticació.

36

Nivell 4 de Transacció: recollida de petició, gestió del tràmit (pagament) iresposta.

37

5 EL CONTEXT ORGANITZATIU DEL CONSELL INSULAR DEMENORCA PER A UNA ESTRATÈGIA D’ADMINISTRACIÓELECTRÒNICA

5.1 El Pla de comunicació

El Consell Insular de Menorca ha desenvolupat (2001-2002) un treballd’anàlisi de la seva imatge interna i externa amb l’objectiu primordiald’elaborar un manual d’imatge corporativa, desplegant alhora els instrumentsde comunicació que permetin una efectiva comunicació interna i externa.

Aquest treball ha resultat en un manual d’imatge corporativa i un Pla decomunicació que estableixen la necessitat de fer un ús intensiu de les TIC coma nou canal de comunicació interna i externa.

Es proposa, doncs, la plasmació de la imatge corporativa en el portal webwww.cime.es; però també el desplegament d’un nou instrument de gestió delconeixement dins la nostra institució: la INTRANET CORPORATIVA.

En aquest sentit el Pla de comunicació recomana alguns aspectes a tenir encompte durant el disseny i la implantació de la INTRANET:

• Utilitat. És imprescindible que la Intranet es presenti com una einapràctica i útil per als usuaris, i que ho sigui en el dia a dia. Aixòpassa per estudiar, abans de la implantació, quines són aquestesnecessitats i cercar les respostes adequades en l’entorn Intranet.

• Usabilitat. A més d’útil, la Intranet ha de ser fàcil d’utilitzar.L’usuari no tindrà gaire temps per a l’Intranet si l’inverteix més asaber com funciona que a treure-li partit.

• Rapidesa. La Intranet ha de ser un mitjà ràpid, competitiu amb elsseus competidors, el primer dels quals és el telèfon.

• Actualitat. És necessari que la informació que ofereix la Intranetsigui permanentment actualitzada, fins que esdevengui unareferència de la informació de qualitat a l’organització.

• Atractiu. La Intranet no té per què ser un entorn avorrit i inhòspit.Unes dosis d’imaginació i humor poden contribuir a fer-la mésamigable i atractiva per a aquelles persones més poc donades atreballar en entorns virtuals i, en general, per a tots els usuaris.

Per intentar evitar un baix grau d’ús de la Intranet, algunes bones pràctiquesrecomanables per dur a terme durant el seu desplegament són:

• Realitzar-ne proves pilot amb alguns departaments o conselleries.

38

• Implicar de bon començament alguns àmbits que puguin aportarvalor significatiu amb la seva participació (per exemple, recursoshumans)

• Fer-hi participar diversos àmbits, i no només un.• Dissenyar una política específica per a la promoció interna de la

nova eina i d’estimulació de la seva utilització.• Dotar-se dels recursos necessaris per al seu bon funcionament, tant

en el terreny material (infraestructura informàtica) com en l’humà(persones responsables i tècnics).

Pel que fa al disseny i la implantació de la web institucional, el Pla decomunicació recomana tenir en compte, a banda dels ja esmentats principisbàsics de transparència, utilitat, usabilitat, rapidesa, actualitat i atractiu, elspreceptes següents:

• Orientar-se als diferents públics externs que poden necessitarl’accés a la web, o fins i tot que hi arriben navegant per Internet, ino tan sols a les necessitats de la pròpia entitat.

• Estructurar l’oferta d’informació i serveis en línia d’acord ambaquests públics, que cal segmentar adequadament.

• Tenir sempre present l’accessibilitat, la qual cosa implica comptaren el disseny formal amb possibles limitacions d’usuarisdiscapacitats, o de les línies d’accés (fugir, per exemple, depresentacions molt feixugues que penalitzen i desincentiven lespersones que hi accedeixen amb connexions més lentes).

• Equilibrar correctament la unitat en la imatge corporativa que s’hade projectar des de la web, amb la capacitat de les àrees de gestionarespais propis i introduir-hi els seus continguts, que alhora han depoder quedar referenciats en els espais comuns per no perdre’s enun mar de pàgines desorganitzades.

Finalment, el Pla de comunicació recomana les principals dades que, en sentitgeneral, s’haurien d’incloure al web corporatiu:

1. Informació

a) Activitats dels òrgans de govern: actes, acords, anuncis,licitacions, convocatòries públiques, etc.

b) Serveis: cartes de serveis i informació sobre requerimentsper a l’accés per part de particulars i entitats.

c) Activitat de l’organització: pressupostos, memòries,documents, indicadors, projectes, plans, etc.

d) Directoris: centres oberts al públic, equipaments, telèfons iadreces d’interès, etc.

2. Comunicació

39

a) Bústies electròniques obertes a la ciutadaniab) Taulers d’anuncisc) Butlletins electrònicsd) Sistema de queixes i suggerimentse) Àrees de participació ciutadana:

• Fòrums i debats virtuals sobre temes d’interès iactualitat.

• Consultes ciutadanes

3. Prestació de serveis

a) Realització de tràmits en línia, en especial des del momenten què sigui possible comptar amb sistemes d’identificaciósegurs de les persones que hi accedeixin.

b) Consulta de dades de la ciutadania que estan en poder delConsell.

5.2 El Pla de modernització i millora continuada de l’organització

El Consell Insular de Menorca repensa (2000-2001) la seva estructuraorganitzativa amb l’objectiu de promoure una modernització, una actualitzaciói una millora de les seves estructures organitzatives.

Aquesta tasca s’afronta des de l’anàlisi i la consulta interna dels diferentsactors implicats (polítics, directius i treballadors) en la institució seguint lametodologia i filosofia del model de qualitat (adaptat per a les administracionspúbliques) que proposa la European Foundation of Quality Management(EFQM).

R e c u r s o s H u m a n s

P o lí t ic a i E s t r a tè g ia

A lia n c e s i R e c u r s o s M a te r ia ls

A g e n t s f a c i l i t a d o r s R e s u l t a t s

In n o v a c ió i a p r e n e n t a t g e

Res

ulta

ts c

lau

de

l'org

anitz

ació

E n e l C iu ta d à i e l C lie n t in te r n

E n la S o c ie ta t

Proc

esso

s

E n e ls R e c u r s o s H u m a n s

Lide

rat

40

La proposta principal resultant és caminar des d’un Consell amb unaorganització més tradicional i burocràtica, cap a un model d’organització detipus RELACIONAL.

Component dedisseny Model burocràtic Model “de gestió” Model relacional

• Hegemonia del principide legalitat i compliment de lanorma

• Hegemonia delprincipi d’eficàcia

• Hegemonia del principide qualitat total

• Ignorància conscient del’opinió dels ciutadans(administrats)

• Interès per l’opiniódels ciutadans (clients)

• Foment de laparticipació dels ciutadans(comunitat, individus)

• Inducció delconformisme, la indiferència i larutina

• Inducció delcompromís, lacompetència il’acompliment

• Inducció de laimplicació, la cooperació i lainnovació

• Indiferència o sanciódavant de la iniciativa:submissió

• Valoració de lainiciativa

• Incentivació de lainiciativa

Valors i cultura

• Ignorància conscient delcost i rendiment dels serveis

• Importància delcost i del rendiment del’activitat

• Importància del cost idel rendiment del servei dequalitat

• Alta, jerarquitzada • Alta, jeràrquica,funcional

• Plana, liderada, flexibleEstructura

• Departamentsburocràtics (negociats)

• Departamentsfuncionals (seccions iunitats)

• Organització perprocessos i projectes

• Especialitzades • Altamentespecialitzades

• PolivalentsPersones

• Individualisme • Treball en grup • Treball en equip• Centralitzat • Delegat • Dispers• Tancat • Tancat • Obert

Sistema dedecisions

• Sistema de comunicacióformal, escrit i descendent

• Sistema decomunicació diversificat,ascendent i descendent

• Sistema de comunicaciódiversificat, obert imultidireccional

• Selecció estàndard • Selecciódiversificada

• Selecció personalitzada

• Absència de formació • Formació rutinària • Formació contínua• Retribució segons el

lloc• Retribució segons

el treball• Retribució segons els

resultats• Treball repetitiu • Treball sistemàtic • Treball enriquit i

autoregulat

Sistema derecursos humans

• Valoració patrimonial irendista dels llocs

• Valoracióempresarial dels llocs

• Valoració de serveipúblic dels llocs

Aquesta transició (no immediata) s’ha de produir al Consell Insular deMenorca segons un programa d’accions de millora explicitats en una propostade reforma del SISTEMA DE GOVERN i del SISTEMA D’ACTIVITATS.

41

5.3 La formació continuada en l’ús de les TIC a l’Administració local deMenorca

El Consell Insular de Menorca duu a terme una tasca de formació continuadadel seu personal i del personal de l’Administració local de Menorca ambl’objectiu de millorar la utilització del programari i el maquinari informàticexistent.

SILME és l’empresa informàtica de capital 100% de l’Administració local deMenorca. Aquest ens desenvolupa les aplicacions de gestió ‘a mida’ querequereixen també una formació específica per a la seva utilització.

El Consell Insular complementa aquesta formació específica amb la d’altresaplicacions d'ofimàtica (WORD, EXCEL, ACCES, OUTLOOK) i utilitzaciódel sistema WINDOWS, com a eines bàsiques de desenvolupament del’activitat administrativa del Consell i dels ajuntaments de Menorca. S’hacomplementat també la formació en eines i instruments de navegació per laxarxa Internet i de correu electrònic. En aquest sentit, el Consell de Menorca,conjuntament amb SILME, ha impulsat l’adquisició d’un servidor de correupropi a fi d’estendre l’accés a Internet i el correu electrònic a tots elstreballadors de la institució.

Els resultats d'aquestes accions formatives per a l’exercici 2001 reflecteixenuna immillorable acollida de la iniciativa del Consell, amb una acceptació queno va poder ser suficientment absorbida pel total de places que oferien elscursos. D'un total de 474 persones inscrites a la totalitat dels cursos, tan sols217 van poder tenir plaça, cosa que suposa que un total de 257 persones vaquedar sense (un 54,22% de persones no va poder assistir al curs a què s'haviainscrit). Aquest resultats deixen de manifest l'èxit del Pla de formació alhoraque apunten les seves mancances i, per tant, de quina manera s'han d'enfocarels cursos per a nous exercicis.

Per una altra banda, el percentatge de persones aptes en el seguiment delscursos és del 66,36%, la qual cosa reflecteix un nivell d'aprofitament òptimdels mencionats cursos. Més de la meitat de les persones admeses (144 sobreun total de 217 persones admeses) van adquirir els coneixements mínimsestipulats en els cursos.

Davant d'aquests resultats, el Consell Insular ha fet una Proposta de Plad'actualització d'ofimàtica que pretén polir les mancances detectades enl'exercici 2001 i, al mateix temps, recollir nous requeriments o demandes queafectin l'àmbit de la formació ofimàtica. Tot això amb l'objectiu últim decapacitar el personal de l'Administració pública local en l'ús de les diversesaplicacions ofimàtiques. El més destacat d’aquest Pla d'actualitzaciód'ofimàtica és la confecció d'una base de dades de tot el personal actiu del'Administració pública local de Menorca que determini el seu nivell de

42

coneixements en les diferents aplicacions informàtiques així com el nivell deconeixements que requereixen en funció del seu lloc de treball. A partir d'aquí,s'informarie al personal de les mancances que té i de les diverses opcions a lesquals es podria acollir per solucionar-les (assistir als cursos de formació,accedir a proves lliures per obtenir el certificat corresponent o convalidaraquest certificat a persones que acreditin haver fet un curs similar al que se lirequereix).

El Consell Insular de Menorca va acordar els principis bàsics de la formaciócontinuada a la institució (acta de la reunió de la Comissió de Personal delConsell Insular de Menorca de 6 de febrer de 2002), que són:

a) Cooperació local; és a dir, que la formació continuada s’ha de plantejar desde la globalitat d’una política de recursos humans adreçada a total’Administració local de Menorca. Les dimensions de Menorca ho exigeixenper raons d’economies d’escala i aprofitament dels recursos públics.b) L’esforç i la inversió que suposa la formació continuada ha de ser compartitentre les institucions i els treballadors, atesos els beneficis mutus quecomporta.c) En els processos selectius, s’ha d’arribar a un acord per afegir valor alscursos que es fan des de les institucions per contra dels que organitzen altresentitats (per l’aprofitament i millora de la carrera professional).d) Establir prioritats segons la utilitat i el valor afegit per al lloc de feina o lespossibilitats de promoció professional.e) La formació continuada ha d’estar integrada dins la política general derecursos humans de les institucions.

Pel que fa a la proposta d’acord, s’hauria d’arribar als compromisos següents:

- Formació obligatòria o de reciclatge, en horari laboral o mitjançantcompensació horària, que inclouria la informàtica, la legislaciónecessària per a determinats col·lectius i la prevenció de riscoslaborals. En aquest apartat s’afegiria també el català, tema querequerirà, però, un acord a part arran del compromís establert en elCatàleg de llocs de treball del CIMe.

- Proposta de redacció d’un pla de formació continuada per al període2003-2007 i per a l’àmbit de tota l’Administració local de Menorca.

- Aquella formació continuada a realitzar en altres entitats iinstitucions (FELIB, FEMP, MAP, etc.).

- Elaboració d’un document sobre les condicions per aldesenvolupament de les accions formatives per al treballador (horesi indemnitzacions).

Finalment, i per acabar, comenta que s’haurien de respectar els pactessegüents:

43

- Estudi del que s’ha fet i presentació de propostes a la reunió de laComissió de Presidents de les Corporacions Locals de Menorca.

- Acord de la Comissió de Personal.- Acord amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF.

S’estableix també la necessitat de reunir una comissió paritària per elaborar unpla de formació del CIM i veure després si els ajuntaments estarien disposats acol·laborar-hi econòmicament.

La Junta General d’Accionistes de SILME va aprovar d’assumir, també des del’empresa, la redacció i aplicació del Pla per tota l’Administració Local deMenorca.

5.4 Cap a una marc de consens polític i institucional en relació amb el Plaestratègic

L’elaboració, redacció i posada en funcionament del mateix Pla, fins i tot per aaquelles parts que afecten la diagnosi, requereix d’un tractament institucionald’aquest mateix Pla; és a dir, d’un reconeixement de l’instrument com a tal i dela necessitat de la seva implantació. De fet, les TIC són un instrument que ja hapenetrat socialment i econòmicament i, per tant, toca a les institucionsdesenvolupar el marc que faci també possible la implantació d’aquestes deforma àmplia a l’Administració.

En un marc de consens social també ens hem de proposar un entorn de consensinstitucional i polític. Som poques institucions locals a Menorca, i cal que totestreballem en el mateix sentit unint esforços i amb una expressió de cooperacióal màxim nivell, fins a l’última persona que treballa a l’Administració. Peraixò, també proposam un procés de reflexió política que permeti definir uncamí comú, una estratègia única, un esforç multiplicat per la unitat en l’acció.

Indubtablement, el Consell vol assumir aquest paper impulsor i, des d’unaperspectiva de mancomunicació, també en aquest cas permetre un sol projecteper Menorca dut a terme des de totes les “terminals” més pròximes al ciutadà(els ajuntaments) i economitzada i impulsada des del CIMe.

5.5 El lideratge institucional del Consell Insular de Menorca

Es proposa també en aquest Pla un lideratge institucional del Consell fruit detres raons primordials:

i. el Consell és la referència institucional insular (territorial) ii. el Consell, en el seu vessant de cooperació local, comparteix amb els

ajuntaments una mateixa vocació i plataforma tecnològica (SILME)

44

iii. el Consell és interlocutor amb el Govern de les Illes Balears en defensadels serveis i les polítiques que la comunitat autònoma defensa aMenorca.

45

6 LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PLA

El Pla proposa cinc àmbits d’actuació estratègica dintre dels qualss’emmarquen les diferents línies estratègiques sobre les quals el Consell Insularde Menorca i els actors implicats han de vehicular les accions concretes através dels objectius que fixa el Pla.

Aquests àmbits estratègic delimiten els sectors sobre els quals s’ha d’actuar,que són els següents: ÀMBIT INSTITUCIONAL, ÀMBIT CIUTADÀ,ÀMBIT D’INFRAESTRUCTURES, ÀMBIT ECONÒMIC I ÀMBITTURÍSTIC.

Les línies estratègiques, per la seva banda, concreten l’orientació dels objectiusque es pretenen assolir amb el Pla estratègic. Tot seguit passam a detallar-les.

6.1 ÀMBIT ESTRATÈGIC: INSTITUCIONAL

LÍNIA ESTRATÈGICA 1.1. Desenvolupar una estratègiad’administració electrònica (adaptació de l’administració a les novestecnologies) dins d’una estratègia de millora continua de l’aAministraciópública local de Menorca (qualitat).

ACCIONS:

• Dotar l'Administració local d'un servidor Internet propi• Crear una base de dades amb tota la informació d'interès del CIMe i

facilitar-ne l'accés a la població • Elaborar el Catàleg de serveis al ciutadà i posar-lo al seu abast (SAC)• Crear el servei de directori d'entitats insulars (SAC)• Identificar els processos i tràmits susceptibles de ser realitzats a través

de la xarxa• Millorar l'eficàcia de l'administració amb la incorporació de les TIC.

Facilitar al màxim les gestions amb l'Administració local (tràmits,certificats, pagaments,...) a través de la xarxa. Utilitzar un tràmit"popular" per a la promoció, com per exemple: el certificat de residentdigital.

• Crear la Finestra Multicanal Integrada • Tenir en compte els tres possibles perfils dels usuaris: usuari de serveis,

ciutadà i contribuent.• Introduir la signatura electrònica. Promoure l'autoritat de certificació de

l'illa de Menorca. Implantar la targeta electrònica del ciutadà

46

• Participar en els projectes de tramitació electrònica impulsats per altresaministracions (autonòmica, estatal, europea)

• Elaborar un pla de formació TIC específic per als càrrecs polítics i peral personal de l'administració pública.

LÍNIA ESTRATÈGICA 1.2. Impulsar el canvi des de l’Administració:demostrar els efectes positius i els avantatges en productivitat de l’aplicació deles TIC en les administracions públiques locals.

ACCIONS:

• Dur a terme una campanya de comunicació a l'illa de Menorca per talde donar a conèixer les noves xarxes, les seves potencialitats i l'impactedel seu desplegament.

• Elaborar un pla d'informació de les iniciatives TIC en els mitjans decomunicació de Menorca.

• Implantar un telèfon d'informació i consulta sobre les TIC.• Realitzar jornades divulgatives sobre les TIC.• Crear fòrums virtuals d'opinió a diferents nivells sobre l'ús i l’aplicació

de les TIC.• Introduir i crear eines de treball en grup i fluxos de treball. Promoure un

programa pilot d'administració oberta.• Identificar processos clau per tal d'elaborar un projecte pilot en l'àmbit

del ciutadà.• Identificar els processos clau per tal d'elaborar un projecte pilot en

l'àmbit del teixit econòmic.• Introduir el comerç electrònic a l'ajuntament. Central de compres• Constituir una comissió de seguiment i coordinació de la implantació

de la SI a Menorca: el Comissionat per a la Societat del Coneixement aMenorca.

LÍNIA ESTRATÈGICA 1.3. Desenvolupar un concepte de municipisen xarxa a través del treball conjunt i la coordinació administrativa de lesadministracions local i autonòmica

ACCIONS:

• Crear un portal insular de totes les administracions locals.• Potenciar la incorporació de les TIC en la relació entre administracions

per tal que això repercuteixi en un clar benefici al ciutadà• Crear l'Extranet municipal (portal administratiu comú).

47

LÍNIA ESTRATÈGICA 1.4. Impulsar el requeriment davant del ciutadàd’una transparència informativa a través dels nous mitjans de comunicació queofereix Internet (webs i telefonia mòbil)

ACCIONS:

• Millorar la transparència de l'Administració incorporant a la xarxa totala informació de caràcter públic que es genera a l'illa de Menorca.

• Incorporar a la web insular enllaços a temes concrets i rellevants quesiguin d'interès per als ciutadans

• Mantenir des de l'Administració un anell de tots aquells webs que fanreferència a l'illa de Menorca.

6.2 ÀMBIT ESTRATÈGIC: CIUTADÀ

LÍNIA ESTRATÈGICA 2.1. Coordinar una política de dinamització delteixit social amb la promoció social de les TIC i de la NSI.

ACCIONS:

• Estimular i afavorir la participació d'institucions, grups, centres iciutadans en projectes col·laboradors en l'àmbit local.

• Desplegar un projecte interactiu multimèdia que tengui com a objecteprincipal l'illa de Menorca.

• Fer possible la connexió a la xarxa de totes les entitats ciutadanes senseànim de lucre.

• Crear una xarxa de punts d'accés públic i gratuït a Internet distribuïtsper tot el territori de l'illa de Menorca. Crear i potenciar la figura deldinamitzador d'aquests espais.

• Realitzar accions divulgatives i/o formatives per tal d'evitar que lamanca d'uns mínims coneixements tècnics dificulti o impedeixi l'accésa la xarxa a tothom.

• Ubicar en algun espai emblemàtic (sala multifuncional de formació oCentre de Formació Integrat) un centre de demostració dels nousaprenentatges.

• Arribar a acords amb les empreses de formació sobre informàtica deMenorca per obtenir condicions preferents per als ciutadans amb menysrecursos.

• Desplegar programes de foctorat i cursos de postgrau per formar elsnous tècnics que la SI requerirà, a través de l'extensió universitària de laUniversitat de les Illes Balears (UIB) a Menorca o a través de laUniversitat Oberta de Catalunya.

• Desplegar projectes de formació a distància mitjançant les TIC i através de la UNED o de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

48

• Desplegar un programa de formació específica per a dinamitzadors decentres cívics i biblioteques (utilització de l'ordinador, Internet, etc.).

• Desplegar un programa de formació específica en noves TIC i en altresmatèries pròpies de la SI per a formadors (noves eines, noves matèries,nous valors).

• Promoure l’emissió de programes i concursos de TV sobre Internet.• Promoure l’emissió de programes i concursos radiofònics sobre

Internet.• Impulsar la digitalització dels diaris locals i la subscripció digital.

LÍNIA ESTRATÈGICA 2.2. Garantir una presència a Internet que siguirepresentativa del teixit social, cultural i econòmic de l’illa.

ACCIONS:

• Crear i promoure el domini Menorc@.net com a identificació de l'illa ala xarxa.

• Crear la figura del col·laborador digital de Menorca: aquell que posa elseu web sota el domini Menorc@.net i s'identifica mitjançant algunaicona de l'illa

• Proporcionar un espai web a Internet per tal que tothom (associacions,entitats sense ànim de lucre, ciutadans, etc.) puguin difondre els seuscontinguts

• Promoure diversos portals temàtics d'interès per a l'illa de Menorca• Desplegar projectes on la xarxa sigui l'eina indispensable per

possibilitar la comunicació en determinats col·lectius: teleassistència,Internet als hospitals, etc.

• Potenciar la xarxa com a oportunitat d'intercanvi d'experiències ambaltres comunitats educatives i/o cultures diferents.

• Impulsar accions formatives per tal de posar a l'abast de tothom laincorporació de continguts a la xarxa.

• Potenciar les capacitats de les TIC per integrar els diferents col·lectiusamb dificultats específiques (persones amb minusvalideses, treballadorsen atur, etc.).

• Realitzar accions formatives adreçades a col·lectius infrarepresentats.• Proporcionar una adreça i una bústia de correu electrònic a tothom.• Crear el Premi Anual d'Utilització de la Xarxa.• Crear una biblioteca virtual.• Potenciar una revista virtual per a joves com a element de relació del

món jove a través de la xarxa.

LÍNIA ESTRATÈGICA 2.3. Avançar en mecanismes de democràciaparticipativa i participació ciutadana a través de la xarxa Internet i les TIC.

49

ACCIONS:

• Crear el portal de la XARXA CIUTADANA (web de participació i e-Democràcia) per als ciutadans i les associacions (menorc@.net)

• Dotar amb l'equipament necessari (ordinadors i programari) lesassociacions cíviques i culturals.

• Crear el servei de directori de les associacions per a la XarxaCiutadana.

• Realització d'enquestes sobre temes d'interès per a Menorca (XarxaCiutadana – e-Democràcia)

• Impulsar des de l'Administració la creació d'un espai de news perfomentar la participació sobre qüestions d'interès per a l'illa de Menorca

• Realitzar experiències concretes de consultes públiques sobre temesimportants per a l'illa de Menorca, crear espais de participació directa.

• Realitzar xats en línia amb els representants polítics.• Realitzar proves pilot de votació electrònica.• Possibilitar la participació del ciutadà en el Ple del Consell Insular de

Menorca.• Crear el Diari Digital per a la Xarxa Ciutadana.

6.3 ÀMBIT ESTRATÈGIC: INFRAESTRUCTURES

LÍNIA ESTRATÈGICA 3.1. Garantir un desplegament eficient i globalde les TIC a Menorca que garanteixi a la vegada un accés universal i gratuït detots els menorquins i menorquines.

ACCIONS:

• Efectuar una diagnosi de les infraestructures de telecomunicacionsexistents a l'illa de Menorca.

• Elaborar un pla de desenvolupament que asseguri el subministramentde banda ampla a tots els edificis públics de Menorca.

• Crear polígons tecnològics als polígons industrials de l'illa.• Garantir que les noves infraestructures de les xarxes de telecomunicació

arribin a totes les empreses, zones comercials i polígons industrials .• Fer arribar la xarxa pública de telecomunicacions a tots els centres

educatius de l'illa de Menorca• Arribar a acords preferents amb les operadores de telecomunicacions

per facilitar la connexió a Internet de les associacions. • Desenvolupar models de gestió compartida entre administració i

iniciativa privada que permetin fer arribar el cable a aquells llocs on,per manca de rendibilitat econòmica, els operadors no preveuen arribar(polígons industrials, zones residencials, etc.).

50

• Impulsar la creació d'un punt neutre d'interconnexió de tràfic Internet aMenorca que podria ubicar-se a l’extensió de la UIB a Alaior o alPOIMA (4a fase).

• Aprofitar les infraestructures existents per a la instal·lació de xarxes detelecomunicacions. Establir i regular una normativa d'ocupació delsubsòl, de les façanes i els vols aeris per a xarxes de telecomunicacions.Definir zones i espais amb impossibilitat d'implantar novesinfraestructures subterrànies i façanes per a xarxes detelecomunicacions.

• Establir l'obligatorietat d'incorporar un projecte global detelecomunicacions com a servei necessari en les noves urbanitzacions ipolígons industrials, sota criteris mínims determinats pels ajuntaments.

• Preveure infraestructures de telecomunicacions en els nous projectesd'urbanització dins el nucli urbà consolidat, tenint en compte lesnecessitats d'espai dels actuals operadors de telecomunicacions aixícom les previsions de futur.

6.4 ÀMBIT ESTRATÈGIC: TEIXIT ECONÒMIC

LÍNIA ESTRATÈGICA 4.1. Aprofitar l’aplicació de les TIC com aelement de competitivitat i productivitat econòmica del territori de Menorca

ACCIONS: • Potenciar la reenginyeria dels processos de producció per tal d'adaptar-

los a la SI a través de l'assessorament especialitzat.• Impulsar ajudes institucionals a la compra de tecnologia.• Creació de vivers d'empreses especialitzades en les TIC.• Crear el directori de comerços i empreses de l'illa de Menorca.

LÍNIA ESTRATÈGICA 4.2. Fer ús de les TIC com a element demillora de la qualitat en el treball

ACCIONS:

• Facilitar l'accés a la base de dades del SOIB (Servei d'Ocupació de lesIlles Balears) tant pel que fa a la borsa de treball com pel que fa a lesestadístiques d'ocupació.

• FORMACIÓ OCUPACIONAL DIRECTA (es tractaria d'incloure unmòdul obligatori a totes les accions formatives del Consell Insular deMenorca, segons el tipus de curs i activitat de forma més o menysintensa, a fi d’establir uns mínims de continguts sobre la xarxa, ús deles TIC i utilitat professional d’aquestes. Seria considerat al mateixnivell que el mòdul obligatori de salut laboral) .

51

• FORMACIÓ OCUPACIONAL INDIRECTA (establir també aquestcompromís amb totes les entitats que tenen concessions dedescentralització de la formació com és el cas de l’Escola d’Adults, Capde Llevant, etc.).

LÍNIA ESTRATÈGICA 4.3. Obrir noves fórmules de promocióeconòmica exterior dels productes de Menorca

ACCIONS:

• Crear el portal turístic de l'illa de Menorca, Web Turístic (e-menorca.org.menorca.info).

• Crear una fira anual de les TIC.• Crear una fira virtual permanent de la indústria i el comerç local

(directori, productes, possibilitats de compra).• Crear un portal d'informació per a la creació i la instal·lació

(possibilitats territorials, ordenances, lleis,..) de noves activitatseconòmiques.

• Promoure acords entre proveïdors de maquinari, proveïdors d'Internet,entitats financeres, etc., per tal de posar a l'abast de tothom la comprad'ordinadors

• Crear el mercat d'ordinadors de segona mà. Arribar a acords amb lesempreses de manteniment i reparació d'ordinadors de l'illa, per obtenircondicions preferents per als ciutadans amb menys recursos.

• Arribar a acords preferents amb les operadores de telecomunicacionsper facilitar la connexió a Internet

• Impulsar la creació de centres pilot de teletreball.• Disposar d'instal·lacions públiques o privades amb tecnologia avançada

que permetin reunions per videoconferència, xarxa de banda ampla i tottipus de comunicacions per donar suport a possibles empreses deteletreball.

• Promoure la creació del portal de cadascun dels comerços i de les àreescomercials. Proporcionar adreces de correu electrònic als comerços.Posar a l'abast del comerciant espais de debat específics. Crear lagaleria comercial virtual de l'illa de Menorca

• Promoure el comerç electrònic a través de la informació a les empresesi de la divulgació a la població en general dels avantatges d'utilitzaraquesta nova forma d'intercanvi.

LÍNIA ESTRATÈGICA 4.4. Incorporar a tots els teixits productors lesTIC

• Sector primari• Indústria

52

7 L’ESTRATÈGIA PRÒPIA DEL CONSELL INSULAR DE MENORCAEN RELACIÓ AMB LES TIC

7.1 La Intranet corporativa del Consell: una passa més en el treball enxarxa i per a la gestió del coneixement

Des d’una perspectiva organitzativa la Intranet corporativa del Consell deMenorca es cera l’any 2002 per tal de donar resposta a diferents reptes:

• Ser un referent per a la comunicació interna entre els treballadors delConsell. En aquest sentit suposa un element de gestió del coneixementintern de la nostra organització.

• Oferir un canal de comunicació directa entre els serveis generals(jurídics, econòmics, recursos humans, informàtics, arxiu, manteniment,lingüístic, d’atenció al públic, etc.) i les diferents àrees de gestió iserveis del Consell de Menorca.

• Esdevenir un portal dels treballadors; és a dir, un instrument derelacions laborals entre la institució i els seus treballadors.

• Potenciar les relacions telemàtiques, racionalitzant per tant el consumintern de paper.

La Intranet corporativa del Consell ha de ser la principal eina de gestió de lainformació i de la comunicació interna, donats els avantatges que comportaquant a potència i economia.

Seguin el Pla de gestió de la imatge i la comunicació del Consell, hauriad'incloure els següents continguts i utilitats:

1) Recollir, organitzar i difondre informació d'interès per al'organització, tenint en compte un doble sentit:

a) Informació captada a l'entorn de l'organització i distribuïda al'interior d'aquesta. En aquest terreny, alguns elements quepoden integrar-se a l'Intranet són:

Eines de recerca a Internet, a través de formularis imotors de cerca que permeten enllaçar amb llocsparticulars (en aquests casos caldrà tenir en compte lesnecessàries precaucions de seguretat)

Publicacions electròniques, entre les quals podendestacar les d'informació general i altresd’especialitzades, segons els usuaris.

Enllaços a directoris i portals, segons les temàtiques Estudis d'interès professional per al personal, editats a

Internet

53

Enllaços a fonts d'informació estadística Enllaços a llocs web especialitzats en la legislació i

normativa vigent

b) Informació generada a l'interior de la pròpia entitat i que caldifondre per les diferents conselleries. Podem destacar:

Biblioteques de normativa interna Cercadors d'informació a la pròpia Intranet Documentació i eines vinculades a la gestió de la

qualitat i l'organització Directoris de dades interns (telèfons, adreces, correus

electrònics, etc.) Informació corporativa, per exemple, l'organigrama, la

relació de llocs de treball, etc. Documentació i altres eines per a la formació interna i

l'autoformació del personal Informació d'activitat de les diferents conselleries (per

exemple, memòries d'activitat, quadres decomandament, etc.)

Calendaris d'esdeveniments i agendes d'actes i activitatsprevistes

Fòrums moderats i oberts de discussió i debat sobretemes d'interès professional i no professional

Repositoris de notícies d'interès per al personal sobrel'organització

Interfícies d'accés a servidors de dades corporatives.

2) Servir de mitjà de comunicació entre el personal i les unitatsorgàniques, implantant bona part dels instruments de comunicacióinterna. Alguns dels mecanismes que poden integrar-se en l'entornde la Intranet per a la comunicació interna són: correu electrònic,llistes de distribució, fòrums, agendes compartides, eines de treballen grup, butlletins electrònics, taulers d'anuncis.

3) Subministrar al personal eines pràctiques per al desenvolupamentdel seu treball quotidià. Aquest vessant pot ser d'especial interès peral personal responsable del manteniment informàtic a la xarxa, jaque a través de la Intranet podria prestar serveis com la configuraciód'equips, la instal·lació i el manteniment d'aplicacions, osenzillament una línia permanent (hot line) virtual d'assistènciainformàtica. Els usuaris també es podrien instal·lar les aplicacionscorporatives i les seves actualitzacions des del servidor.

4) Suportar determinades aplicacions de gestió, que poden adaptar-seper al seu ús des de la Intranet, i que poden agrupar-se en dos blocs:

54

a) Aplicacions de servei intern: comandes de material d'oficinai informàtic, tràmits relatius a la gestió de personal, reservad'espais de treball, serveis de correcció lingüística, serveis dedisseny d'imatge per a l'elaboració de documentació, bústiainterna de queixes i suggeriments, etc.

b) Aplicacions de tramitació administrativa: seguimentd'expedients, sistemes d'informació geogràfica i els seusderivats, aplicacions per a actes i decrets, gestió de ladespesa corrent, tràmits de recursos humans, aplicació dequeixes i suggeriments, etc.

7.2 El Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) del Consell

El Servei d'Atenció Ciutadana del Consell Insular de Menorca té com aobjectiu facilitar l'accés dels ciutadans i ciutadanes a l'organització, de maneraque puguin resoldre les seves demandes de forma eficient, eficaç, amb un tractede qualitat, amb els mínims desplaçaments i amb la màxima rapidesa possibles.Amb aquest objectiu, el Consell Insular de Menorca crea el Servei d'AtencióCiutadana (SAC), que constitueix una veritable Finestra Multicanal Integradaja que utilitza quatre possibles vies d'accés al seu propi servei: atenciótelemàtica, atenció presencial, atenció telefònica i, finalment, descentralitzaciódel servei als diversos ajuntaments de l'illa. Tot seguit s'ofereix una informaciódetallada de les mencionades vies d'accés.

7.2.1 Atenció telemàtica: el portal institucional

La primera passa del Consell Insular de Menorca va ser garantir la presènciainstitucional a Internet a través del portal institucional www.cime.es

Aquest portal es va desenvolupar amb els recursos (humans i materials) propisdel Consell amb la intencionalitat de controlar més de prop el procésd’implantació i el seu posterior manteniment.

És un portal que neix amb vocació de ser dinàmic, d’aportar contínuamentalgun valor al visitant. És un element de comunicació i de transparència per ala publicació immediata de continguts de govern i acció administrativa.

El web www.cime.es suposa una portada que reflecteix un treball internd’organització de la informació, de formació del personal i d’habilitació delsinstruments informàtics per a la seva publicació.

En aquest sentit el futur passa per incorporar i potenciar els elements detramitació i atenció al ciutadà del portal: informació sobre el catàleg de serveis

55

del SAC, sobre el tipus de documentació que s’ha de presentar, formularis enlínia, punts d’atenció, etc.

El Consell Insular de Menorca fa feina en la implantació d’un nou programaride seguiment d’expedients que permetrà potenciar encara més els elements detramitació i consulta electrònica dels serveis per als nostres ciutadans des delportal del Consell.

7.2.2 Atenció presencial.

El Consell Insular de Menorca ha creat l'oficina d'atenció presencial del SAC aMaó i a Ciutadella, que han de tenir una sèrie de característiques bàsiques perassegurar l'assoliment dels objectius que s'han definit per al propi Servei.Aquestes característiques es detallen a continuació:

Que sigui un punt de referència per a tots els menorquins i menorquines demanera que en un sol punt s'informi i es gestionin totes les demandes ambl'objectiu de maximitzar el nivell de demandes resoltes a l'instant.

Que l'accessibilitat espacial i temporal sigui aquella que s'adeqüi a lesnecessitats dels ciutadans i ciutadanes.

Que ofereixi informació transparent sobre la situació de la tramitaciód'aquells expedients sol·licitats.

Que la informació sigui facilitada puntualment i sigui fiable.

Que l'usuari del servei sigui tractat en un clima adequat, on se senti atès,valorat i respectat, actuant amb rapidesa i eficàcia.

Que l'aparença de les instal·lacions físiques i els equips, és a dir, de l'entornfísic en el qual es presta el servei, siguin adequats i acollidors.

Per tal que el servei pugui assolir aquests objectius, un dels elements que convédissenyar adequadament és la seva organització interna, el disseny funcionaldels llocs de treball que hi seran adscrits, i el perfil de competències que han detenir les persones que ocupin els diferents llocs de treball, especialmentaquelles que duran el pes de l'atenció al ciutadà8.

A grans trets, el Servei d'Informació Ciutadana estaria adscrit orgànicament al'Àrea de Règim Interior del Consell Insular de Menorca donat que, si bé estracta d'un servei de caràcter finalista orientat als ciutadans i ciutadanes deMenorca, la seva eficàcia com a servei depèn en bona mesura de la capacitat 8 Per a les orientacions bàsiques sobre aquest procés de disseny, vegeu D'ALEPH. "Notatècnica sobre l'organització bàsica, dissenys funcionals i competències necessàries per al Serveid'Atenció Ciutadana del Consell Insular de Menorca".

56

d'interlocució i coordinació amb la resta d'àrees del Consell en la mesura quehan de proporcionar informació permanentment actualitzada a l'esmentatservei. Es tracta, doncs, d'un servei dotat d'una important transversalitat dinsl'estructura organitzativa del Consell.

Aquest servei estaria dirigit tècnicament per un tècnic d'organització quetindria un caràcter de directiu en el si de l'Àrea de Règim Intern i dependria delcap de l'Àrea. Una de les funcions d'aquest lloc seria el comandament tècnicdel Servei d'Atenció Ciutadana i tota la tasca de coordinació amb la restad'àrees per a l'anàlisi i el redisseny de procediments necessaris per dotar elservei de les informacions i els tràmits que gestionarà en el futur.

El servei comptaria amb dos llocs de treball més: un lloc d'administratiud'atenció ciutadana i un d'auxiliar administratiu d'atenció ciutadana queportarien el pes de l'atenció ciutadana, si bé l'administratiu s'encarregaria dedur a terme les tasques de més complexitat i faria funcions de supervisióoperativa respecte el conjunt d'auxiliars administratius del servei.

7.2.3 Atenció telefònica: cap a un telèfon d’atenció i informació integral 010

De forma idèntica a com s'organitza l'atenció presencial del Servei d'AtencióCiutadana, el Consell Insular de Menorca crearà el servei d'atenció telefònica010 a través del qual s'ofereixen els mateixos serveis. D'aquesta manera,l'atenció telefònica es caracteritza també per la transversalitat dintre del'estructura del Consell de la qual depèn el bon funcionament del servei. Lainterlocució i coordinació entre les diferents àrees del Consell és, doncs,primordial per tal d'assegurar la permanent actualització de la informació queha d'oferir el servei.

El Consell redactarà el protocol d'atenció telefònica amb l'objectiud'estandarditzar el servei telefònic al ciutadà. A més, dotarà els treballadorsd'una eina que els permetrà respondre davant de situacions diverses així comd'un sistema d'informació necessari per assegurar la qualitat de la mencionadaatenció telefònica.

7.2.4 Descentralització cap als ajuntaments

Finalment, el Consell Insular de Menorca preveu la necessària descentralitzaciódel Servei d'Atenció Ciutadana als diferents ajuntaments de l'illa de Menorcaamb l'objectiu d'aconseguir una vertadera Finestra Única Insular que permetiuna major facilitat als ciutadans a l'hora de fer qualsevol tràmit local i insular.L'objectiu final que es persegueix és la creació d'una xarxa territorialmentdescentralitzada d'oficines d'atenció al ciutadà, en aquest cas presencials,integrades i interconnectades, que prestin serveis d'informació i tramitació tantdel Consell Insular com dels municipis.

57

7.3 Fer xarxa amb els ajuntaments: cap a una Extranet municipal aMenorca

El tercer eix de servei el constitueix la pròpia funció de cooperació local delConsell Insular de Menorca cap als ajuntaments de l’illa. En aquest sentit espretén dissenyar un portal que vehiculi les relacions entre les diferentsadministracions locals implicades.

Suposa una passa més en el desenvolupament de les comunicacionstelemàtiques entre els ajuntaments i el Consell, que fins al moments’estructuren en una xarxa informàtica comuna que gestiona SILME.

Fent una analogia amb el cas de la Intranet del Consell, aquest projecte suposaun element de gestió del coneixement que permeti:

• Compartir informació d’interès per a totes les corporacions: plans decooperació municipal, documents de gestió (bases de selecció delpersonal, plecs de contractació, ordenances municipals, reglaments deserveis, legislació local, bases pressupostària, resolucions de les juntesde batles, etc.).

• Vehicular les tramitacions internes i les relacions administratives entreel Consell i els ajuntaments: sol·licituds de cooperació i assistènciatècnica, participació en els plans de cooperació financera, formaciócontínua agrupada, etc.

L’Extranet és una xarxa privada, segura i controlad,a per a l’ús restringit delsactors del Consell i dels ajuntaments de Menorca.

58

8. ELS WEBS MUNICIPALS

Seguint la metodologia proposada per RETEVISIÓN en l'informe sobre lasituació i el desenvolupament de la Societat de la Informació a Espanya9 per al'anàlisi de webs de les administracions públiques, s'ha procedit a l'anàlisi delsdiferents webs de les administracions locals de Menorca amb l'objectiu dedilucidar el seu grau de desenvolupament dintre del marc de la SI.

La metodologia proposada distingeix cinc àmbits diferents d'anàlisi,progressius entre ells, que donen compte de la fase de desenvolupament en quèes troba el web en relació amb la Societat de la Informació. Aquests àmbits sónels següents:

A. Àmbit d’informacióB. Àmbit de navegacióC. Àmbit de participació ciutadanaD. Àmbit interactiu i de transaccióE. Àmbit de fidelització

Els webs que s'han analitzat són: Consell Insular de Menorca, Ajuntament deMaó, Ajuntament de Ciutadella, Ajuntament d'Alaior i Ajuntament desMercadal. Els Ajuntaments des Migjorn i de Sant Lluís posseeixen webs quees troben encara en fase de construcció. Els ajuntaments des Castell i Ferreriesactualment no tenen web.

Els resultats globals de l'anàlisi mostren que els webs de les administracionslocals de Menorca es troben en una fase encara primitiva de desenvolupament.El seu àmbit d'actuació es redueix a l'àmbit informatiu i a l'àmbit de navegació,mentre que els àmbits de participació ciutadana, d'interacció i transacció, i defidelització es troben en una situació marginal. No obstant això, cal destacar,dintre de l'àmbit de participació ciutadana, la implantació a tots els websanalitzats del correu electrònic a electes (en el cas de l'Ajuntament de Maónomés als partits polítics i, en el cas de l'Ajuntament des Mercadal, només al'alcalde de la població). Cal destacar també, dintre de l'àmbit de fidelització, laprestació de serveis de consulta telemàtica (trànsit, temps) per part del'Ajuntament de Maó i l'Ajuntament des Mercadal, que suposen dues iniciativesaïllades dintre de la tendència general.

Dintre de l'àmbit d'informació, cal destacar l'oferta d'informació institucionalper la pràctica totalitat de les administracions (a única excepció del'Ajuntament d'Alaior) i l'oferta d'informació històrica i geogràfica de lapoblació pertinent en cada cas (com a única excepció lògica, la del ConsellInsular de Menorca). Finalment, pel que fa a la informació al ciutadà, hem de 9 E-España 2001 Informe anual sobre el desarrollo de la Sociedad de la Información enEspaña.

59

destacar l'oferta d'informació administrativa per part de tots els webs delsajuntaments de l'illa analitzats. El Consell Insular de Menorca no disposad'informació administrativa al ciutadà.

Dintre de l'àmbit de navegació, el nivell de desenvolupament és desigual entreles diferents administracions analitzades. El correu electrònic d'informació ésl'única prestació que comparteixen tant ajuntaments com Consell Insular deMenorca mentre que el servei FAQ (Frequently Asked Questions - preguntesmés freqüents -) no es pot trobar en cap dles webs analitzats. Cal destacar lesversions trilingües de les pàgines dels ajuntaments (català, castellà i anglès)mentre que la pàgina de l'òrgan insular és només bilingüe (català i castellà). Elcomptador de visites només es troba als webs de l'Ajuntament de Maó i desMercadal i el servei de recerca es pot trobar a l'Ajuntament de la capital i alConsell Insular de Menorca, mentre que el servei d'ajuda només es troba enaquest últim. Finalment, mencionar que als webs dels ajuntaments d'Alaior ides Mercadal hi ha mostres publicitàries.

ANÀLISI WEBS LOCALS

Consell Insular de Menorca Ajuntament de Maó Ajuntament de Ciutadella Ajuntament d'Alaior Ajuntament de Es

MercadalInformació institucional SI SI SI NO SIInformació històrica i

geogràfica de la ciutat NO SI SI SI SI

Informació al ciutadà NO (directa) Informació administrativa Informació administrativa Informació administrativa Informació administrativaFAQ NO NO NO NO NO

Publicitat NO NO NO SI SIMulti-idioma Català/castellà Català/castellà/anglès Català/castellà/anglès Català/castellà/anglès Català/castellà/anglès

Comptador de visites NO SI NO NO SIRecerca SI (interior i exterior) SI NO NO NO

Ajuda SI NO NO NO NOCorreu electrònic

d'informació SI SI SI SI SI

Correu electrònic a electes (alcalde, etc)

SI (departaments i càrrecs electes) Només a partits polítics SI SI Només a batle

Xarxes ciutadanes (fòrums) NO NO NO NO NO

Experiència en participació a través

d'internet per a l'elaboració de plans

estratègics

NO NO NO NO NO

Xats NO NO NO NO NOEnquestes NO NO NO NO NO

Tràmits al servei del ciutadà NO NO NO NO NO

Gestió de tributs NO NO NO NO NOGestió de llicències NO NO NO NO NO

Gestió de permisos d'ús de la via pública NO NO NO NO NO

Gestió de subvencions NO NO NO NO NOGestió del padró NO NO NO NO NO

Gestions vinculades promoció econòmica NO NO NO NO NO

Gestió vinculada a matrícula escolar NO NO NO NO NO

Gestions vinculades a l'ús d'instal·lacions

esportives, culturals, etc.NO NO NO NO NO

Admissió de reclamacions NO NO NO NO NO

Emissió de certificats NO NO NO NO NOConsulta telemàtica

(tràfic, temps) NO SI (temps,cartellera,telf) NO NO SI

Correu electrònic per a ciutadans NO NO NO NO NO

*Categories RETEVISIÓN.*Possibilitat impressió

model d'instància*Possibilitat impressió

model d'instància*Possibilitat impressió

model d'instància*Ajuntament de Ferreries i de Es Castell NO tenen pàgina web. Ajuntament de Es Migjorn i de Sant Lluís, pàgines en construccció.

ADMINISTRACIONS

CA

TEG

OR

IES

D'A

NÀ

LISI

Àmbi

t in

form

ació

Àmbi

t nav

egac

ióÀm

bit p

artic

ipac

ió c

iuta

dana

Àmbi

t int

erac

tiu i

de tr

ansa

cció

Àmbi

t fid

elitz

aci

ó

60

Malgrat tot, es pot observar una temptativa que s'orienta cap a laimplementació de l'àmbit interactiu i de transacció i que suposa el primer pasper avançar cap a la utilització total de les TIC en l'àmbit de l'administraciópública. Es tracta de la possibilitat que ofereixen els webs dels ajuntaments deCiutadella, Alaior i es Mercadal de descarregar i imprimir un model d'instànciaper als tràmits administratius locals. No obstant això, es tracta, com es veu,d'una iniciativa encara molt marginal.

En resum, manca encara la implementació de les fases que corresponen al'àmbit de participació ciutadana (xarxes ciutadanes, xats, enquestes), a l'àmbitinteractiu i de transacció, sobretot (tràmits al servei del ciutadà) i, finalment, al'àmbit de la fidelització (consulta telemàtica, correu electrònic per alsciutadans) per poder parlar d'un veritable desplegament de l'ús de les TIC enl'Administració pública local de Menorca. En definitiva, el nivell dedesenvolupament de la SI a Menorca es troba en la segona de les fases (d'untotal de cinc) que correspon a una implementació mitjana de l'àmbit denavegació i una implementació total de l'àmbit informatiu, la qual cosasignifica que actualment els webs de les administracions locals de Menorcatenen una voluntat estrictament divulgativa/informativa.

8.1 Cap a una integració dels serveis de les administracions locals a través deles TIC

El principi de cooperació local pel qual es regeix el Consell Insular de Menorcacondueix la institució a un doble vessant de les actuacions estratègiques que lainstitució duu a terme en relació amb les TIC. D'una banda, aquestes afecten lapròpia entitat, el Consell, i d'una altra, tenen la voluntat de traslladar-se alconjunt de municipis de l'illa de Menorca.

És per això que de la creació del Servei d'Atenció Ciutadana (SAC), ques'instaura amb l'objectiu d'implantar la Finestra Única Insular, es pretén crearuna xarxa territorialment descentralitzada del mencionat servei als diferentsmunicipis de l'illa de Menorca.

Aquesta xarxa d'oficines prestarien serveis d'informació i tramitació tant delConsell Insular de Menorca com dels municipis. D'aquesta manera, el projecterequereix la revisió i el redisseny dels procediments municipals per tald'obtenir un manual que es pugui afegir als procediments del Consell.

L’objectiu a curt i mitjan termini és atendre de forma prioritària els serveispúblics locals que des d’e-Europa es consideren "bàsics" per ser inclosos en elcatàleg de serveis en línia.

61

Aquests serveis són un total de vint, dels quals dotze van adreçats als ciutadansi vuit a empreses. Són els següents:

A) CIUTADANS:

1. Pagament d'impostos (locals)2. Serveis de cerca de treball (local i autonòmic)3. Serveis de protecció social (locals i insulars)

Prestació per desocupació Ajudes a la infantesa Despesa mèdica Subvencions per estudis

4. Documentació personal (passaport i llicències de conducció)5. Registre de vehicles6. Llicències de construcció (locals i insulars)7. Denúncies a la policia8. Biblioteques (accés a catàlegs)9. Certificats (naixement i convivència)10. Matriculació a estudis superiors (universitat)11. Trasllats domiciliats12. Serveis sanitaris (cita per als serveis)

B) EMPRESES

1. Contribucions socials dels treballadors (seguretat social)2. Impostos empresarials: declaració i notificació3. IVA: declaració i notificació.4. Registre de noves societats5. Tramesa d'informació a oficines estadístiques6. Declaració de consumidors7. Permisos mediambientals8. Defensa legal pública

8.2 Planificar la modernització i la millora continuada de l’Administraciólocal

El Consell Insular de Menorca pretén impulsar la reforma de les estructuresorganitzatives de les institucions municipals de l'illa de Menorca a través delPla de modernització local i en sintonia amb la pròpia reforma que efectua elConsell.

Aquesta reforma s'aplicarà en relació amb la metodologia pròpia de laimplantació de sistemes de qualitat en l'administració pública local; això és,d'una banda, orientant les estructures cap als ciutadans amb l'objectiu desatisfer les seves necessitats i expectatives pel que fa als serveis públics que les

62

administracions presten, i, per una altra banda, revisant els procediments defeina per adaptar-los a un entorn de treball en xarxa. Aquest sistema de qualitaten l'organització estarà basat en els criteris del model de gestió de la EFQM(European Foundation for Quality Management).

8.3 Les necessitat de formació continuada dels treballadors del’Administració local

El Consell Insular de Menorca desenvolupa una tasca de formació contínuadels treballadors de l'Administració pública tant de l'entitat insular com delsajuntaments dels diversos municipis de l'illa. L'objectiu del Pla agrupat deformació contínua és el reciclatge permanent i l'adaptació constant delstreballadors de l'administració a l'entorn voluble i canviant de les novestecnologies de la informació i la comunicació. En definitiva, el que es pretén ésmillorar la utilització, per part dels treballadors, de la utilització de programarii maquinari informàtic existent.

Altrament, durant el procés d'implantació de la Finestra Única Insular caldranaccions formatives addicionals per assegurar la bona adaptació del personal,insular i municipal, als canvis d’organització que aquesta implantaciócomporta. D'una banda, caldrà formació per al personal municipal d'atenció alpúblic i per als directius i tècnics municipals del Consell entorn de les oficinesd'atenció al ciutadà. Per una altra banda, caldrà formació sobre la qualitat delservei a l'Administració local per a directius municipals i directius del Consellamb l'objectiu de garantir la correcta transició de les diverses organitzacionscap als nous criteris en termes de qualitat (EFQM).

8.4 Els municipis en xarxa: de la competència a la cooperació

El concepte de treball en xarxa neix de la iniciativa de la Diputació deBarcelona10 que, com a òrgan supramunicipal, pretén impulsar el treball enequip més que no pas el treball dirigit. Això significa que totes lesadministracions implicades amb la Diputació de Barcelona formen un equipque, malgrat la seva distribució en el territori, treballen interconnectades icomparteixen objectius. Es beneficien, per tant, les unes de les altres. ElConsell Insular de Menorca, com a òrgan supramunicipal de l'illa de Menorca,vol beneficiar-se d'aquest tipus d'organització territorial tot impulsant elconcepte de treball en xarxa a tots els ajuntaments de l'illa.

Les principals característiques que defineixen el treball en xarxa són lessegüents:

10 Per a més informació vegeu www.diba.es

63

Està format per membres interdepenents que es necessiten els unsals altres per aconseguir els seus objectius.

Té continuïtat en el temps i, en conseqüència, genera models derelació més o menys estables i institucionalitzats.

És dinàmic i flexible perquè es va definint progressivamentmitjançant l'intercanvi d'aportacions dels seus membres.

Es basa en la negociació, en conseqüència, els resultats sóndialogats i concertats.

Actuar en xarxa permet, doncs, sumar esforços i rendibilitzar els recursos. Eltreball en xarxa també ofereix la possibilitat de formar part d'un sistema derelacions on els participants podran compartir informació, experiències irecursos. En resum, el treball en xarxa pot millorar la qualitat i l'eficiència delsserveis i dels equipaments locals.

La praxis del treball en xarxa es pot formular de la manera següent:

1. S'han de conèixer les necessitats i voluntats municipals de definir l'accióconjunta. Com? A través de les sol·licituds dels ajuntaments d'incloureaccions en la xarxa i a través de les sol·licituds dels ajuntaments de suportper realitzar obres i serveis.

2. L'ens supramunicipal - el Consell Insular de Menorca - ha de promoure laxarxa aportant mitjans econòmics, tècnics i financers. Aquests mitjanspoden materialitzar-se a través de diferents instruments:

Convenis entre l'ens supramunicipal i els ajuntaments Actuacions diverses de l'ens supramunicipal: realització d'obres,

adquisicions, gestió de serveis, etc. Crèdits Subvencions Redacció de projectes per part de l'ens supramunicipal Actuacions mitjançant consorcis

8.5 Els cercles de qualitat o grups de millora com a instruments per impulsari gestionar el canvi.

El Consell Insular de Menorca, basant-se en l'estratègia d'implantació d'unsistema de qualitat basat en el model proposat per la EFQM (EuropeanFoundation for Quality Management), proposaria la constitució de grups demillora, un a cada ajuntament de l'illa i d’àmbit insular, que suposarien l'einaindispensable per a l'autoavaluació en el procés d'implantació de les TIC a lesadministracions públiques de Menorca i en la necessària remodelació imodernització de les seves estructures que aquesta implantació requereix.

64

En definitiva, el que aportaria el model EFQM són les eines per tal quel'administració pugui identificar les àrees que requereixen una activitat demillora dintre del procés descrit.

El model EFQM és un marc no prescriptiu que reconeix la varietat de vies perassolir un nivell de qualitat sostenible en els organismes on s'aplica elmencionat model. Malgrat això, els sistemes de qualitat basats en l'EFQM esvertebren a partir de certs conceptes fonamentals que es defineixen acontinuació:

Orientació als resultats. És imprescindible satisfer i compensar lesnecessitats de tots els actors implicats en l'administració. És per això quecal orientar els resultats en aquesta direcció.

Focalització en el client. El ciutadà-client és l'agent final sobre el qual esvertebra l'actuació de l'administració. És, per tant, qui valora el nivell dequalitat de l'administració.

Lideratge i objectius constants. Direcció basada en fets. Cal millorar en relació amb les percepcions dels

agents implicats en l'administració i, per tant, en el procés de millora. Desenvolupament i compromís. Aprenentatge, innovació i millora continus. Desenvolupament a través dels beneficis del partenariatge. Responsabilitat pública.

Per una altra banda, el model EFQM disposa d'un model d'avaluació anomenatRADAR, la lògica del qual es pot exposar de la forma següent:

Results (resultats)Approach (proposta)Deployment (desplegament)Assessment (avaluació)Review (revisió)

Aquesta lògica pren com a eix central la retroacció (o feedback) amb elciutadà-client per tal de reconèixer les deficiències de les actuacions del'administració. Això permet identificar les àrees de millora sempre en relacióamb la percepció del ciutadà-client, vertader agent a qui van adareçades lesmencionades accions. Es tracta, doncs, d'un model efectiu en tant que pren enmàxima consideració, en el cas que ens ocupa, la qualitat dels serveis quel'administració ofereix als ciutadans.

65

9 UNA ORGANITZACIÓ DEL PLA ENTORN DEL CONSENS POLÍTIC,INSTITUCIONAL I DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Des del Consell Insular de Menorca pensam que el Pla ha de complir unafunció bàsica de divulgació i dinamització social respecte a la necessitat de noquedar-nos enrere en una matèria com la de les TIC i la NSI.

Són per tant fonaments indispensables:1) Estructurar un consens polític, social i institucional entorn de la proposta

d’actuació que descriu el Pla.2) Obrir a la participació ciutadana les propostes que fa el Pla a fi de repensar-

les entre tots, d’establir-ne de noves, de prioritzar-les de manera diferent,etc.

Es plantegen idò tres punts essencials d’organització del debat i posteriordesenvolupament del pla:

9.1 El consens institucional i polític

Per tal de permetre fer explícit el consens institucional es proposa l’aprovaciódel següent acord per part dels plens de totes les institucions de Menorca:

PACTE PER A LA PROMOCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DE LANOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ A MENORCA

Al Consell Insular de Menorca,

Sota la presidència de l’Honorable Senyora Joana Barceló Martí, presidenta delConsell Insular Menorca,

REUNITS:

En representació del Consell Insular Menorca

Vicepresidenta i consellera de Hisenda,...Portaveu del grup PopularPortaveu del grup Socialista Portaveu del grup d’Esquerra de MenorcaPortaveu del grup Nacionalista

En representació dels ajuntaments de Menorca els alcaldes de:

MaóCiutadella

66

FerreriesEs MercadalEs MigjornAlaiorEs CastellSant Lluís

Les parts signants expressam la seva voluntat de signar un pacte per a lapromoció i el desenvolupament de la societat de la informació a lesadministracions locals de Menorca, i

MANIFESTAM:

Al començament del segle XXI ens trobam amb una nova societat que, com aconseqüència del desenvolupament de les tecnologies de la informació i lacomunicació, ha obert noves perspectives mundials i canvis estructurals socialsi econòmics que conformen el que anomenam la Nova Societat de laInformació.

Menorca és des del punt de vista territorial una illa, però històricament haestat sempre oberta a tots els nous reptes. Fins ara, aquests anaven lligats ainfraestructures territorials: un port, un aeroport, etc. Hem intentat estar semprependents d’aquestes necessitats d’infraestructura, a fi d’impedir un majoraïllament, i establir mecanismes que permetessin el desenvolupamenteconòmic de Menorca i, per tant, una societat cohesionada i equilibrada.

Ara Menorca es troba davant un nou repte de seguir avançant, d’emmirallar-nos amb altres regions o comunitats que han sabut percebre amb promptitudquines necessitats d’infraestructura es requerien per començar a encapçalar elfutur; i des de la situació estratègica de Menorca i des del convenciment queaquest futur no ens ha de deixar novament aïllats, hem d’afrontar un novasocietat que ha de permetre intervenir de forma diferent en l’activitateconòmica i en la creació d’ocupació.

El agents econòmics i les empreses ja han apostat per aquest canvi a tot el món,i un cop més l’Administració ha de ser el motor de transformació començantper adaptar les pròpies estructures, millorar les seves relacions amb elsciutadans, permetre avanços en la competitivitat de les empreses i, a més,permetre la integració de tots els vessants socials dedicant més atenció aaquells que per si mateixos einguin més dificultats.

És, doncs, el moment de posar-nos d’acord en aquells objectius als quals caldonar suport de forma pública i que es recullen en el Pla estratègic e-Menorc@, amb el fi comú d’unificar les voluntats per tal de fer factible elprocés de canvi necessari que permeti prendre decisions estratègiques enrelació amb les tecnologies de la informació i la comunicació, promoure la

67

universalització d’aquestes de forma cohesionada i aplicar la màximadescentralització possible envers aquells ens organitzatius més propers alsciutadans.

Tots els grups polítics i les institucions signants d’aquest Acord enscomprometem a impulsar en les institucions públiques de Menorca les mesuresque tendeixin a la consecució dels objectius i a la consignació del recursosnecessaris recollits en el Pla estratègic e-Menorca@ com la millor manera dedonar suport a la societat menorquina perquè pugui aprofitar les oportunitatsque presenta la societat del coneixement. El Comissionat per la Societat del Coneixement a Menorca serà l’organismeencarregat de fer el seguiment d’aquest acord, i tant el Consell Insular com totsels ajuntaments de Menorca assumirem el compromís d’informar un cop al’any de l’evolució i incidències en la seva aplicació.

I en prova de conformitat signan aquest document en el lloc i en la dataindicats en l’encapçalament.

9.2 Els consens econòmic i social

9.2.1 Consens amb el sector de proveïdors de les TIC a Menorca

En el mateix sentint que el consens polític, i també igualment important, esrequereix l’adopció d’acords que impliquin els agents econòmics directamentimplicats o els que per transversalitat de les polítiques es puguin veure afectats.

En aquest sentit volem que el sector de les TIC a Menorca estigui directamentimplicat en la verificació de les iniciatives i propostes del Pla al igual que en elseu procés de participació i, per tant, que el mateix comprometi que l’objectiuprincipal del Pla és estendre a tots els nivells (econòmic, administratiu, social,etc.) l’ús de les TIC i per tant ampliar les perspectives econòmiques del sectorcom a tal.

L’Administració es reserva la possibilitat de promoure aquelles iniciatives que,des del seu punt de vista, siguin imprescindibles a fi d’impedir la fracturadigital que significa que alguns sectors de població quedin exclosos delsavantatges de les TIC.

En totes les altres iniciatives pretenem que es pugui arribar a un acord respected’aquelles que es recullen en aquest Pla i que vagin encaminades a garantirnivells europeus d’utilització de les TIC.

9.2.2 Un pacte social entorn de la utilització dels dominis a Internet

68

Des del començament de l’ús d’Internet ha succeït que la desreglamentaciód’aquest sector ha fet avançar el mercat per davant de la legislació. Així,algunes grans empreses van veure com les seves sigles ja estaven registradescom a dominis privats.

Aquesta situació s’agreuja quan les denominacions són patrimoni de tots; perexemple, amb els noms del topònims del territoris o els de les administracions,s’ha de plantejar que existeixen avui dubtes legals davant la utilització dedeterminades denominacions amb ús privat; per això hem d’intentar que espugui arribar a un acord d’utilització dels topònims del territoris només amb unús públic sense necessitat d’acudir a altres termes per defensar un patrimonicultural i històric que és de tots.

9.2.3 Un pacte per treballar impulsant el programari de codi lliure:GNU/LINUX11

L’objectiu és sensibilitzar les administracions públiques i el conjunt de lasocietat sobre la importància i els efectes positius que pot tenir dur a terme unapolítica d’us d’aplicacions de programari lliure en les tecnologies de lainformació.

Es tracte d’aquell programari que atorga als seus usuaris la llibertat d’executar,copiar, distribuir, estudiar (inclòs el codi font), millorar, publicar i fer lesmodificacions que es trobin pertinents, de tal manera que tothom se’n puguibeneficiar.

Aquest és l’esperit del programari lliure, que tothom pugui contribuir a millorarel seu contingut sense haver de pagar ni demanar permís, i que les millores esposin a disposició de tothom.

En aquest sentit, des de l’administració de Menorca hem d’afrontar un procésque permeti afavorir la implantació del programari lliure com un instrumentque garanteix:

La universalitat i accessibilitat, la independència tecnològica, la llibertatd’adaptació a qualsevol llengua i la seguretat i privacitat.

9.3 L’organització del Pla

11 El Proyecto GNU por Richard Stallman www.gnu.org/gnu/thegnuproject.es.htlm

69

Proposam també un mètode de treball basat a potenciar la participació de totala societat menorquina, treballant en l’objectiu de coeducar a tots i totes en elmateix procés de debat i definició del Pla.

L’organització tindria una estructura com la que es descriu a continuació:

9.3.1 Comissionat per a la Societat del Coneixement a Menorca

Presidit per un membre del Consell Insular de Menorca i amb la participaciód’un membre dels organismes següents:

Conselleria d’Innovació Tecnològica del Govern de les Illes Balears SILME Junta de Batles Empreses de les TIC Partits amb representació institucional

Les seves funcions serien: aprovar la proposta definitiva de pla, fer elseguiment de la seva execució, i iniciar, en acabar, el procés d’avaluació iredefinició d’objectius.

Atès que el Consell Insular vol liderar el desenvolupament d’aquesta iniciativaposarà a disposició del projecte el seu personal del Servei d’Organització iQualitat per impulsar-la i fer-ne el seguiment, i perquè actuïn com a secretariat.

Fruit de la situació de Menorca serà del tot imprescindible donar suport aaquestes funcions sobre empreses consultores especialitzades, que permetin elComissionat i el Gabinet Assessor desenvolupar les seves funcions.

9.3.2 Gabinet Assessor

Dirigit per a la presidència del Comissionat i integrat per personal expert itècnic en matèria de noves tecnologies:

Comissionat per a la Societat del Coneixement

a Menorca

Unitat de participació. Àmbit estratègic: INSTITUCIONAL

Unitat de participació. Àmbit estratègic:

CIUTADÀ

Unitat de participació. Àmbit estratègic:

INFRASTRUCTURES

Unitat de participació. Àmbit estratègic:

TEIXIT ECONÒMIC

Gabinet Assessor

Comissionat per a la Societat del Coneixement

a Menorca

Unitat de participació. Àmbit estratègic: INSTITUCIONAL

Unitat de participació. Àmbit estratègic:

CIUTADÀ

Unitat de participació. Àmbit estratègic:

INFRASTRUCTURES

Unitat de participació. Àmbit estratègic:

TEIXIT ECONÒMIC

Gabinet Assessor

70

Un tècnic de SILME Un representant de les empreses proveïdores de serveis TIC a Menorca Un representant dels proveïdors de telecomunicacions a Menorca Dos tècnics d’altres administracions Experts menorquins que treballen en universitats Un usuari de Linux

Les seves funcions serien: prestar assessorament en el procés de definició idesenvolupament del Pla; fer-ne una anàlisi crítica dels resultats per tal defonamentar-ne la redefinició; definir els indicadors de benchmarking i la sevaavaluació anual; i fer una anàlisi crítica d’altres experiències dins el banc debones pràctiques.

9.3.3 Unitats de participació

S’estableixen quatre unitats, d’acord amb l’esquema dels àmbits estratègicsdefinits al Pla:

Institucional Ciutadà Infraestructures Teixit econòmic

Cada unitat estarà composta per un membre del Gabinet Assessor (a fi demantenir una coordinació dels processos de debat i decisió entre les unitats i enrelació amb el Comissionat), les entitats i associacions que lliurement s’hivulguin adherir i una mostra de 10 ciutadans (per unitat) aleatòriament irepresentativa (sociològicament) de la població de Menorca.

La participació es vehicularà també a partir d’altres mecanismes i instrumentscom són:

Enquesta bàsica de percepció ciutadana del CIMe, amb l’objectiu decaptar anualment si les actuacions previstes en el Pla són o no valoradespositivament per als ciutadans i les ciutadanes.

Enquestes sobre formació ocupacional, introduint alguns elementsd’utilització de les TIC.

Enquestes a treballadors de l’Administració pública local de Menorcasobre la penetració de l’ús de les TIC dins aquest àmbit.

Les seves funcions serien: debatre i definir les aportacions que fa el Pla enrelació amb la diagnosi dels problemes i la proposta (i priorització) de lesactuacions correctores que proposa; i dinamitzar i educar la societatmenorquina entorn de les TIC i la NSI.

9.4 El mètode i procediment estratègic del Pla

71

El mètode que es planteja i es proposa per al Pla pretén complir algunsobjectius, inherents a qualsevol procés modern de política pública:

Potenciar la participació ciutadana. Aprofitar els recursos tècnics i de coneixement del territori. Coresponsabilitzar els actors implicats en el procés. Afegir valor públic a l’actuació des de les institucions. Pensar estratègicament: diagnosticar, fixar problemes a resoldre, marcar

objectius i accions correctores, fixar uns resultats esperats i avaluar-nel’assoliment, redefinir la diagnosi i el pla d’actuació, etc.

Aquesta és la pretensió de l’esquema ‘circular’ d’actuació de les fases detreball del Pla:

1) Comunicació de la proposta de Pla: el Consell Insular de Menorcaredacta l’actual text, el considera una proposta de treball i la comunicaa la societat, a les institucions i a les forces polítiques de Menorca.Gener 2003.

2) Debat, participació i consens: constitució de les comissions i les unitatsde participació corresponents; negociació del pacte amb les forcespolítiques de Menorca; i treball de debat sobre les propostes que fa elPla proposat en la fase anterior. Abril 2003.

3) Aprovació definitiva del Pla: maig 2003.4) Execució del Pla: execució de les accions proposades, depenent de les

prioritats i els calendaris establerts en la fase 2. L’inici previst és el junyde 2003.

5) Avaluació dels resultats: considerant una vigència mínima de tres anysper al Pla, aquesta fase s’iniciaria el juny de 2006, a partir de lesavaluacions parcials fetes per al Comissionat i el Gabinet Assessor.

6) Redefinició del Pla: a partir de l’avaluació feta s’inicia novament elprocés de definició estratègica.

72

1. Comunicacióde la

propostade pla

5. Avaluaciódels

resultats

4. Execuciódel pla

2. Debat ,participació

i consens

3. Aprovaciódel pladefinitiu

6. Redefiniciódel pla

1. Comunicacióde la

propostade Pla

5. Avaluaciódels

resultats

4. Execuciódel Pla

2. Debat ,participació

i consens

3. Aprovaciódel pladefinitiu

6. Redefiniciódel Pla

Es proposa també com a part de l’estructura organitzativa del Pla celebrar unaconferència o un fòrum anual sobre les TIC a Menorca que compleixi la funcióde reunir els membres que participen en el Pla i que permeti oferir una visióanual sobre el desenvolupament del Pla al Comissionat.

9.5 El benchmarking com a element metodològic essencial

Volem fer referència especial a aquest element, el benchmarking, ja que suposauna eina indispensable per a l’avaluació i el seguiment del procés d’execuciódel Pla estratègic.

Basant-se en l’estadística comparativa, consisteix a obtenir conclusions sobrela bona implantació del projecte a través dels resultats estadístics de certs

73

indicadors que s’han definit prèviament. Aquests indicadors donen compte deles prioritats marcades en el Pla estratègic.

El procés d’anàlisi estadística s’aplica no només al territori o la regió ons’executa el projecte, sinó que també s’aplica a altres territoris de dimensions icaracterístiques similars on s’executen plans estratègics de la mateixanaturalesa. L’objectiu és comparar les dades estadístiques de tots ells per poderavaluar els resultats que s’obtenen amb l’execució del Pla. En definitiva, el quees pretén és comptar amb una eina que doni compte de la bona marxa delprojecte en relació amb altres territoris que es troben immersos en un projectede les mateixes característiques.

Altrament, el benchmarking també s’utilitza quan un mateix projecte afectadiferents zones, regions o països que s’han d’encarregar d’executar-lo seguintles línies generals que aquell defineix; és a dir, quan hi ha un marc general quemarca els objectius a assolir per un grup divers i heterogeni de zones, regions opaïsos.

És el cas del programa e-Europa, que basa la seva avaluació en estratègies debenchmarking. Un primer informe sobre els resultats del benchmarking aplicatal programa e-Europa 200212 mostra l’evolució dels diferents països de la UnióEuropea en la consecució dels objectius marcats pel propi programa. Aixímateix, aquests resultats han servit per orientar les noves línies estratègiquesdel programa e-Europa 2005.

9.6 Les bones pràctiques en l’ús de les TIC

Com a segon element metodològic que consideram imprescindible, volemimpulsar que el procés de planificació i d’avaluació aprofiti el capital deconeixement acumulat per altres territoris que ens duen avantatge en aquestsentit.

Dins aquest tipus de societat sotmesa a canvis ràpidament, l’estalvi de temps id’energies que prové del fet de copiar és imprescindible quan parlam de novestecnologies. És per això que cal un contacte permanent amb aquellesadministracions públiques, de regions similars a la nostra, que duguin a termeprojectes estratègics de la mateixa naturalesa que el que aquí es proposa.D’aquest contacte, se n’han d’extreure aquelles accions i pràctiques que hancontribuït a l’èxit dels objectius marcats en els mencionats plans estratègics. Almateix temps, s’han de donar per descartades aquelles accions i pràctiques quehan fracassat en l’assoliment dels objectius prèviament definits.

12 Per consultar els resultats de l’informe: www.europa.eu.int/information_society/eeurope

74

Es tractaria de crear un banc de bones pràctiques a l’estil del que proposa, perexemple, la Xarxa Ciutadana de la Ciutat de Barcelona (BCNET)13 en relacióamb l’àrea d’educació. El seu objectiu és promoure sistemes flexibles deformació adaptades a les característiques particulars dels diferents teixitssocials existents als barris de Barcelona, amb insistència en l'autoaprenentatge iel treball dels tutors, més que dels mestres, i basat en la presencialitat en elslocals de les pròpies xarxes ciutadanes. El banc de bones pràctiques hauria derecollir, per tant, aquelles pràctiques que contribuïssin al desenvolupamentd’aquest nou tipus d’educació, propi de les xarxes ciutadanes.

D’altra banda, també resulta profitós recórrer als esdeveniments europeus enaquesta matèria ja que, malgrat que parlam a escala estatal i europea, elsresultats de les iniciatives dels països membres es poden adequar, en algunscasos, a l’estratègia que es pretén impulsar des del Consell Insular de Menorca.En aquest sentit, cal destacar l’última de les conferències a escala europea enmatèria de bones pràctiques que es va dur a terme a Cagliari (Sardenya-Itàlia)el passat mes de maig de 2002 (European Information Society Conference-EISCO)14. En ella es van presentar nombrosos casos sobre les millorspràctiques en projectes d’e-government i, dintre d’aquests, en àrees com l’ús deles noves tecnologies per promocionar l’economia local i les identitatsregionals o la recerca territorial en noves tecnologies a Europa.

13 Vegeu www.xarxabcn.net

14 Per a més informació vegeu www.eisco2002.org

75

8 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

• AJUNTAMENT DE GAVÀ:

- Pla director per a la societat del coneixement: Gavà, en lini@!- Pla director per a la societat del coneixement - Conclusions dels equips

de millora tecnològica.- Pla d'aplicació per al període 2002-2003 del Pla director per a la

societat del coneixement (Consell General-desembre 2001)- www.gavaciutat.net

• AJUNTAMENT DE MATARÓ:

- Pla director per a la societat de la informació a Mataró (1999)- www.ajmataro.es

• AJUNTAMENT DE RUBÍ:

- Plan director de la sociedad de la información

• AJUNTAMENT DE TERRASSA:

- Terrassa punt Xarxa - Pla per a la societat de la informació a Terrassa(maig de 1999)

- Terrassa.Internet - La societat de la informació a l'abast de tothom -Presentació de la candidatura de la ciutat de Terrassa als Premis SI-LOCAL '2000 de la Generalitat de Catalunya (versions: setembre de2000 i setembre 2001)

- Retorn a l'aula - Una experiència intergeneracional en la divulgació dela societat de la informació per part dels joves - Presentació de lacandidatura de la ciutat de Terrassa als Premis SI-LOCAL '2001 de laGeneralitat de Catalunya (octubre de 2001)

- Terrassa punt Xarxa - Conclusions del Pla per a la societat de lainformació a Terrassa (maig de 2002)

- Informe de la reunió del Servei de Sistemes d'Informació - Ajuntamentde Terrassa (maig de 2002)

- www.terrassa.org- Terrassa a la societat de la informació: www.terrassa.net

• SENAT ESPANYOL: www.senado.es

• DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE JAÉN:

76

- Proyecto de Administración electrónica para el desarrollo de laSociedad de la Información a nivel provincial - Las nuevas tecnologíaspuestas al servicio de los ciudadanos a través de los ayuntamientos -.

- www.promojaen.es

• GOBIERNO DE LA RIOJA:

- Plan Estratégico para la Sociedad del Conocimiento de La Rioja- Plan Estratégico para la Calidad en el Gobierno de La Rioja- www.larioja.org

• GENERALITAT DE CATALUNYA: www.gencat.es

• PARLAMENT DE CATALUNYA: www.parlament-cat.es

• DIPUTACIÓ DE BARCELONA:

- Guia de continguts de webs municipals- www.diba.es- Espai digital de comunicació i serveis en català de la Diputació de

Barcelona: www.lamalla.net

• DIPUTACIÓ DE SARAGOSSA:

- CD-ROM: Las redes de telecomunicaciones en la España rural.Saragossa 24 i 25 de juny de 2002. (en col·laboració amb la FederaciónEspañola de Municipios y Provincias i en el marc de Acuerdo deFormación continua en las Administraciones públicas).

• GOVERN DE LES ILLES BALEARS:

- Conselleria d’Innovació i Energia – PLA BIT SEGLE XXI – Estratègiad’innovació i transferència de tecnologia de les Illes Balears.

- Conselleria d’Innovació i Energia – Direcció General de Recerca,Desenvolupament Tecnològic i Innovació – INNOBA: I Pla de recerca idesenvolupament tecnològic de les Illes Balears (2001-2004) –Desembre 2001.

- Projecte EMPLOINNOVA (Empleo y Formación), emmarcat dintre delPla d’innovació de les Illes Balears, 2001-2004. Projecte presentat aEuropa i no aprovat.

- Projecte SOL (Sistemas online). Projecte cofinançat per la UnióEuropea (Fondo Europeo de Desarrollo Regional. Iniciativacomunitaria INTERREC II C). Altres socis del projecte: Collectivité

77

Territoriale de Corse (Còrsega) i Regione Autonoma della Sardegna(Sardenya). (www.caib.es/govern/so/index.html)

- www.caib.es

• CONSELL INSULAR DE MENORCA:

- E-LOCAL: Projecte d’e-Administració pel foment de la nova societatde la informació (NSI) a Menorca (Consell Insular de Menorca: CIME).

- Estudi d’ALEPH: Iniciatives de desenvolupament local i de generaciód’ocupació a l’illa de Menorca (Pla sectorial de novestTecnologies),2002.

- Projecte ADMITRON: Administración electrònica, presentat a lainiciativa comunitària INTERREG IIIB SUDOE. Socis del projecte:Diputació Provincial de Jaén (cap de files del projecte), Departamentode Comercio, Industria y Telecomunicaciones del Gobierno deGibraltar (Reino Unido), Cámara Municipal de Mortagua (Portugal(,ARMINES-LGI2P Centre de Recherche Commun ARMINES-Écoledes Mines d’Álés, Gard, Languedoc-Roussillon (França), InstitutoPEDRO NUNES Associaçao para a Inovaçao e Desenvolvimento emCiência e Tecnologia, Universitat de Coimbra (Portugal). Resolució delprojecte: desembre de 2002.

- Iniciatives de desenvolupament local i de generació d’ocupació deMenorca, realitzat pel Consell Insular de Menorca l’any 2002, en elmarc de l’objectiu 3 de l’FSE.

- Informe compromisos principals de millora organitzativa sobre el Plade modernització i millora de l'organització del Consell Insular deMenorca (2000-2001).

- Manual de gestió de la imatge i la comunicació del Consell Insular deMenorca (2001-2002).

- D'ALEPH. Nota tècnica sobre l'organització bàsica, dissenys funcionalsi competències necessàries per al Servei d'Atenció Ciutadana delConsell Insular de Menorca.

- Informe sobre la formació contínua del Consell Insular de Menorca -Àrea de Formació del CIM, gener 2002.

- Propuesta: Plan de actualización ofimática (Plan de acciones formativaspara la actualización del personal al servicio de la administraciónpública local de Menorca), 2002.

- www.cime.es

• PLA D’ACCIÓ INFO XXI (2001-2003) – Societat de la informació aEspanya:

- www.infoxxi.es

78

• LIBRO BLANCO PARA LA MEJORA DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS(UNA NUEVA ADMINISTRACIÓN AL SERVICIO DE LOSCIUDADANOS)

- www.map.es

• INFORME DEL CONSEJO ASESSOR DE LASTELECOMUNICACIONES 1996-2000 (Administración, PartidosPolíticos, Organizaciones Sindicales, Asociación de Consumidores).

• LÓPEZ CAMPS, Jordi; LEAL FERNÁNDEZ, Isaura; e-Gobierno.Gobernar en la sociedad del conocimiento. Instituto Vasco deAdministración pública, 2002.

• Informe de Retevisión per als indicadors.

• FUNDACIÓ INDÚSTRIES DE LA INFORMACIÓ -Àrea d'Innovació- Lanova administració local. El context de les TI en les administracions locals(DOC-1). Sabadell, febrer 2002.

• STE CONSULTING – “La nueva revolución. El ciudadano y laadministración pública en la sociedad de la información y elconocimiento.” - Ponencia presentada por D. Josep Lluís Argemí Valle enlas jornadas Internet en la administración pública (març 2001).

• STE CONSULTING - STE Consulting i la administración pública (març2001).

• UNIÓ EUROPEA: http://europa.eu.int

• COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES – e-Europe 2002.Impacto y prioridades (Comunicación al Consejo Europeo de primavera deEstocolmo del 23 al 24 de marzo de 2001) -

• COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES – e-Europe 2002.Informe de evaluación comparativa de la acción e-Europe (Comunicaciónde la Comisión al Consejo, al Parlamento europeo, al Comité económico ysocial y al Comité de las Regiones) - febrero de 2002.

• COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES – Summary Report onthe Web-based Survey on Electronic Public Services within the frameworkof eEurope 2002 (Results of the second measurement: April 2002).

• COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES – e-Europe 2005: Unasociedad de la información para todos (Plan de Acción que se presentarácon vistas al Consejo Europeo de Sevilla, 21-22 de junio de 2002)

79

• COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES - Informe relatiu a laConferència sobre benchmarking de les polítiques nacionals i regionalsque donen suport a l’e-Business per a les PIME (aplicació de les NovesTecnologies de la Informació i de la Comunicació a les PIME- programaeuropeu Go Digital). 20 de juny de 2002.

• Documentació base relativa al Seminari sobre la Societat de la Informació iles Regions organitzat per l’Oficina de Representació del Principatd’Astúries a l’edifici del Parlament Europeu de Brussel·les (24 de maig de2002).

• MUÑOZ CAÑAVATE, Antonio. La cooperación en el contexto de lasunidades de información de la administración central española.Universidad de Extremadura-Badajoz-España.

• INFONOMIA! Com – Informe sobre Servicios de colaboración online.Reuniones virtuales, gestión online de proyectos e intranets documentales(diciembre de 2000): www.infonomia.com

• PAPELES DE INFONOMIA (para entender la empresa en la red) –números 3 (junio 2002) y 4 (julio-agosto 2002).

• CUADERNOS DE ADMINISTRACIÓN LOCAL (boletín de informacióntécnica de la FEMP) – números 69 (mayo de 2002) y 71 (julio de 2002).

• BERBEL, Genís; CAPILLAS, Ramón. Gestió de la relació amb lespersones a la web: VRM i CRM – Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

• Conferencia EISCO 2002 (European Information Society Conference):www.eisco2002.org

• European Foundation For Quality Management (EFQM), www.efqm.org

• Organisation for economic co-operation and development (OECD):www.oecd.org

• LOCALRET: www.localret.es

• ADMINISTRACIÓ OBERTA DE CATALUNYA (AOC):www.cat365.net

• Xarxa Ciutadana Barcelona (BCNET): www.xarxabcn.net

• Xarxa Ciutadana RAVALNET, www.ravalnet.org

80

• Xarxa Ciutadana CORNELLÀ, www.cornella.net

• Projecte CONSENSUS (Localret, Fundació Jaume Bofill i Institut Catalàde Tecnologia), http://terrabit.icnet.es/consensus

• ORGANISMOS.INFO (Weblog sobre gestión pública y administraciónelectrónica)

• WWW.LAEMPRESA.NET

• CYBERLAW: www.ucm.es/info/cyberlaw/

• SOFTCATALA: www.softcatala.org

• LINUX: http://linux.softcatala.org

• WWW.LINEX.ORG (Portal Linux de Extremadura-conjunto deaplicaciones de software libre)

• HISTÒRIA D'INTERNET:

- INTERNET SOCIETY (ISOC): www.isoc.org- www.abity.com

• SILME: www.silme.es

• CERCADOR DE MENORCA: www.idomenorca.com

• AJUNTAMENT DE MAÓ: www.ajmao.org

• AJUNTAMENT DE CIUTADELLA: www.ciutadella.org

• AJUNTAMENT D’ALAIOR: www.alaior.org

• AJUNTAMENT DES MERCADAL: www.aj-esmercadal.org

• CONFEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS EMPRESARIALS DEBALEARS (CAEB): www.caeb.es

• CONSELL INSULAR DE MALLORCA: www.conselldemallorca.net

• CONSELL INSULAR D’EIVISSA I FORMENTERA: www.cief.es

• AJUNTAMENT DE PALMA DE MALLORCA: www.a-palma.es

81