Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt€¦ · 0. INTRODUCCIÓ Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt Pàgina 7 0.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL, I NATURALESA

Ajuntament d'Arenys de Munt

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt Document de proposta Redacció ADEMÀ CANELA COMELLA ARQUITECTES ASSOCIATS, S.L.P. Oriol Ademà i Alcover Alfons Canela i Mercadé Javier Comella i Gutiérrez Arquitectes Joan Angelet Cladellas Economista Assumpta Jané Renau Ciències socials

GestióAnna García Macià

Oficina d’Activitats i Urbanisme (GSHUA)

Setembre 2010

PLA LOCAL DE L’HABITATGE D’ARENYS DE MUNT 2010-2015 0. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 5

0.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL, I NATURALESA DEL PLH ...................................................... 7 0.2 PROCÉS DE REDACCIÓ, TRAMITACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL PLH .................. 8 0.3 OBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA ...................................................................................... 9 0.4 VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL PLH ................................................................................................. 10

1. ANÀLISI ..........................................................................................................................................11

1.1 ESTRUCTURA RESIDENCIAL ................................................................................................... 13 1.1.1 Situació i estructura territorial del municipi ....................................................................... 13 1.1.2 Estructura urbana residencial del nucli o nuclis urbans ................................................... 14

1.2 PARC D’HABITATGES EXISTENT ............................................................................................ 18 1.2.1 Característiques físiques i detecció de situacions d’infrahabitatge .................................. 18 1.2.1.1 Anàlisi de les característiques físiques ............................................................................. 18 1.2.1.2 Detecció de situacions d’infrahabitatge o utilització anòmala .......................................... 24 1.2.2 Característiques de tinença .............................................................................................. 25 1.2.2.1 Règim de tinença .............................................................................................................. 25 1.2.2.2 Habitatges buits ................................................................................................................ 26

1.3 POBLACIÓ .................................................................................................................................. 27 1.3.1 Anàlisi demogràfica. .......................................................................................................... 27 1.3.2 Projeccions de població i llars ........................................................................................... 32 1.3.3 Sense llar i altres col·lectius en situació de risc d’exclusió social .................................... 34

1.4 DEMANDA D’HABITATGE ......................................................................................................... 36 1.4.1 Demanda latent ................................................................................................................. 36 1.4.2 Perfils socio-demogràfics de la demanda ......................................................................... 38 1.4.3 Tipologia de l’allotjament desitjat ...................................................................................... 40 1.4.4 Xifres bàsiques i síntesi de característiques de la demanda local d’habitatge ................ 42

1.5 OFERTA D’HABITATGE ............................................................................................................. 42 1.5.1 Evolució del sector de l’ habitatge al municipi. ................................................................. 42 1.5.2 L’oferta de mercat ............................................................................................................. 43 1.5.3 L’ oferta d’ habitatge de protecció oficial o d’ iniciativa pública. ....................................... 44

1.6 PLANEJAMENT .......................................................................................................................... 45 1.6.1 Planejament territorial i urbanístic supramunicipal ........................................................... 45 1.6.1.1 Planejament territorial ....................................................................................................... 45 1.6.2 Planejament urbanístic municipal ..................................................................................... 46 1.6.2.1 Característiques generals ................................................................................................. 46 1.6.2.2 Sòl urbà consolidat residencial ......................................................................................... 48 1.6.2.3 Sòl urbà no consolidat i urbanitzable residencial .............................................................. 49 1.6.2.4 Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics ........................................................ 53 1.6.2.5 Potencial total d’habitatges protegits i socials .................................................................. 53 1.6.3 Altres plans i projectes amb incidència en l’habitatge ...................................................... 54

1.7 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA D’HABITATGE ............................ 54 1.7.1 Recursos i organització dedicada a polítiques d’habitatge ............................................... 54 1.7.2 Patrimoni municipal de sòl i habitatge .............................................................................. 59 1.7.3 Actuacions públiques desenvolupades en matèria d’habitatge ........................................ 60

2. DIAGNOSI ...................................................................................................................................... 61

2.1 PROBLEMÀTICA D’ACCÉS A L’HABITATGE I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS D’HABITATGES .......................................................................................................................... 63

2.1.1 Accés a l’habitatge. La demanda exclosa ........................................................................ 63 2.1.1.1 La demanda exclosa latent a l’any 2009 .......................................................................... 63 2.1.1.2 Necessitats d’habitatges ................................................................................................... 65

2.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ .................................. 65 2.3 COHERÈNCIA ENTRE PLANEJAMENT URBANÍSTIC I NECESSITATS D’HABITATGE ........ 66 2.4 COHERÈNCIA ENTRE RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS I NECESSITATS

D’HABITATGE ............................................................................................................................. 67

3. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES....................................................................................................... 69 3.0 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................... 71 3.1 OBJECTIUS DEL PLA LOCAL D’HABITATGE. ......................................................................... 71 3.2 ESTRATÈGIES DEL PLA LOCAL D’HABITATGE. .................................................................... 72

4. PROGRAMA D’ACTUACIÓ .......................................................................................................... 75

4.1 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ........................................................................................................ 77 4.2 CALENDARI ................................................................................................................................ 82 4.3 AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA ................................................................................ 83 4.4 ACTUACIONS FORA DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ ............................................................ 83

5. EXECUCIÓ DEL PLA .................................................................................................................... 85

5.1 GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH ............................................................................................... 87 5.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESPLEGAMENT I SEGUIMENT DEL PLH .................. 89 5.3 CONCERTACIÓ DEL PLH .......................................................................................................... 90

ANNEXES ............................................................................................................................................. 95

ANNEX 1. QUADRES-RESUM ......................................................................................................... 97 ANNEX 2. FITXES DE LES ACTUACIONS ...................................................................................... 99 ANNEX 3. PLÀNOLS ....................................................................................................................... 165 ANNEX 4. MEMÒRIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ................................................................ 189 ANNEX 5. PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES ............................................................................ 203 ANNEX 6. CONSUM DOMÈSTIC D’AIGUA 2008 I ESTIMACIÓ RENDA FAMILIAR .................... 235 ANNEX 7. ENQUESTA ALS SOL·LICITANTS D’HABITATGE A ARENYS DE MUNT .................. 237 ANNEX 8. LLISTAT DE PREUS DE VENDA I DE LLOGUER DE PISOS I CASES ARENYS DE

MUNT ........................................................................................................................................ 329

0. INTRODUCCIÓ 0.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL, I NATURALESA DEL PLH 0.2 PROCÉS DE REDACCIÓ, TRAMITACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL PLH 0.3 OBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA 0.4 VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL PLH

0. INTRODUCCIÓ Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 7

0.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL, I NATURALESA DEL PLH

Antecedents

El present Pla Local d’Habitatge (PLH) es formula per l’Ajuntament d’Arenys de Munt, en aplicació de l’acord de la junta de govern local de data 20-10-08, d’aprovar el document de desenvolupament del conveni marc que inclou les condicions d’execució i programa de treball per redactar el Pla Local d’Habitatge del municipi i sol·licitar a la Diputació de Barcelona assistència tècnica per a la seva redacció.

D’acord amb això, amb data 31 de març de 2009 la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA) de la Diputació es va fer càrrec de desenvolupar l’assistència sol·licitada. A aquest fi, va contractar la redacció del PLH a l’empresa ADEMÀ CANELA COMELLA ARQUITECTES ASSOCIATS, S.L.P., sota la direcció del tècnic gestor de l’Oficina de Planificació de la GSHUA Anna García Masià.

Marc legal

El Pla Local d’Habitatge es redacta dins del marc del desenvolupament de les competències que la Constitució, l’Estatut de Catalunya i la legislació de règim local atorguen als Ajuntaments per a dissenyar i desenvolupar polítiques i actuacions en matèria d’habitatge; i de la definició d’aquest instrument que es conté en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge de Catalunya i, de manera complementària, en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el seu Reglament.

En efecte, l’article 84 de l’Estatut de Catalunya estableix que els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, la programació i la gestió de l’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.

Pel que fa a la Llei del Dret a l’Habitatge, en el seu article 11 inclou els Plans Locals d’Habitatge, entre els instruments de planificació i programació d’habitatge; i en el seu article 14 els defineix com els instruments que determinen les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i constitueixen la proposta marc per a concertar polítiques d’habitatge amb l’administració de la Generalitat.

També el Reglament de la Llei d’urbanisme, en l’article 69.4, equipara el Pla Local d’Habitatge a la Memòria Social dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, sempre que continguin tots els aspectes relacionats en l’esmentat article.

Naturalesa del PLH

El present Pla té una doble naturalesa. D’una part, constitueix l'instrument de planificació i programació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge, en aplicació de les competències pròpies de l’Ajuntament.

D’altra part, constitueix també un instrument de planificació i programació en desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de determinar les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i constituir la proposta marc per a concertar aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, tal com ve definit en els articles 10 i 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge.

Complementàriament, el PLH pot servir per a substituir la Memòria Social del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, en els seus continguts relatius a habitatge.

Contingut i determinacions

El Pla Local d’Habitatge (PLH) és un document tècnic que té com a finalitats, d’una part, definir les polítiques locals d’habitatge i, de l’altra, possibilitar la concertació d’aquestes polítiques entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments.

El contingut del pla local d’habitatge s’ajusta, d’una part a la metodologia desenvolupada per la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona en les seves funcions d’assistència tècnica als municipis en matèria d’habitatge, i de l’altra part, al contingut definit

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt 0. INTRODUCCIÓ

Pàgina 8

per als PLH en l’article 14 de la Llei 18/2007, i inclou una triple perspectiva: analítica, estratègica i programàtica.

El contingut analític del PLH comprèn l’estudi de la demografia i la demanda actual d’habitatge al municipi i la seva projecció futura a curt-mig termini (6 anys); la descripció de l’estructura urbana residencial i del parc d’habitatges existent detectant els dèficits i les necessitats de rehabilitació; l’estudi de l’oferta del mercat d’habitatge local i la comparació amb la demanda per tal d’avaluar la part de la demanda que queda exclosa d’aquest mercat; el diagnòstic de les persones i llars que precisaran d’habitatge protegit o social o d’ajuts en matèria d’habitatge en el període estudiat; i finalment, l’avaluació de les possibilitats que ofereixen el planejament urbanístic, el patrimoni municipal de sòl i habitatge i els recursos materials i organitzatius de l’ajuntament per a fer front a aquestes necessitats.

El contingut estratègic se centra en la definició dels objectius i estratègies de l’ajuntament en matèria d’habitatge, tenint en compte la diagnosi efectuada, els objectius generals definits en la legislació i normativa catalana i estatal en matèria d’urbanisme i habitatge, i la pròpia capacitat dels instruments disponibles des de l’ajuntament.

Finalment, el contingut programàtic del PLH consisteix en la definició del programa d’actuació municipal en matèria d’habitatge en els sis anys següents a la seva aprovació i, si escau, de les actuacions d’aquest programa que requeriran un concert amb l’administració de la Generalitat. Com a tal programa, el PLH conté la identificació i descripció detallada de les actuacions que l’integren, la seva avaluació econòmica, la identificació de l’agent gestor i de les fonts de finançament de cadascuna d’elles, la seva programació temporal, les modalitats i instruments de gestió a implementar, els resultats perseguits i els indicadors que permetran avaluar el grau d’assoliment d’aquests resultats.

El contingut del PLH d’Arenys de Munt es concreta en la present Memòria i els seus annexos de quadres, fitxes i plànols.

0.2 PROCÉS DE REDACCIÓ, TRAMITACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL PLH

El procés de redacció del PLH s’inicia al mes d’abril de 2009 amb l’elaboració del Pla de Treball. A petició de l’Ajuntament d’Arenys de Munt i per encàrrec de la GSHUA, l’equip pluridisciplinari signant desenvoluparà les tasques d’anàlisi, diagnosi i proposta d’objectius que han de configurar el present Pla Local d’Habitatge.

El procés de participació ciutadana es realitzarà d’acord amb l’Opció Bàsica, un cop acabat l’Avanç del PLH, i d’acord amb les següents actuacions:

1. Reunió de l’Ajuntament amb els portaveus municipals.

2. Sessió informativa als mitjans de comunicació locals, butlletí municipal, i convocatòria personalitzada als membres de la Comissió de Participació.

3. Sessió informativa a la ciutadania en un local habilitat per l’Ajuntament per exposar, en resum, l’Avanç del Pla mitjançant la realització de plafons i projecció en PowerPoint.

4. Recull de propostes i aportacions al llarg del procés d’elaboració del PLH, via web a través de la bústia, via Oficina d’Atenció Ciutadana a través d’un qüestionari als agents socials i entitats que es consideri.

Es fixarà un termini de tancament del procés de recollida d’aportacions.

5. Realització d’un recull de les aportacions i realització del corresponent informe.

6. Realització de les esmenes al document d’Avanç a partir de les propostes que s’hagin considerat.

7. Realització d’Audiència pública al final del procés d’elaboració del PLH.

0. INTRODUCCIÓ Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 9

0.3 OBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA

D’acord amb el que estableix l'Art.73, Llei de la Generalitat 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, el municipi d’Arenys de Munt haurà de complir l’objectiu de solidaritat urbana, consistent en que en un període de 20 anys, un mínim del 15% del seu parc d’habitatges principals existents haurà d’estar destinat a polítiques socials. En el 2006, el seu parc total d'habitatges era d'unes 3.704 unitats, dels quals 2.726 eren habitatges d’ús principal (1). El dèficit, o el parc d’habitatges socials pendent del municipi en el 2006, s’estimava en 352 unitats; xifra que és el resultat de restar en el 15% d’habitatges principals o, el que és el mateix, 409 unitats, els 57 habitatges socials – parc social de lloguer - que tenia el municipi en aquest any.

A mitjans del 2009, en el PLH s’ha estimat que el total parc d’habitatges d’Arenys de Munt es situa a l’entorn de les 3.900 unitats - 3.872 habitatges segons les darreres dades del pre-padró del cadastre del 2009 – i que, d’aquest total, uns 2.990 habitatges són d’ús principal. El 15% d’habitatges socials que correspon als 2.990 habitatges principals suma 449 unitats. Aplicant una reducció de l’1% anual als 57 habitatges socials de lloguer existents en el 2006, per tractar-se de lloguers anteriors al 1985, el dèficit net d’habitatges socials en el 2009 suma 394 unitats que és el resultat de restar a les 449 unitats totals, els 55 habitatges socials de lloguer.

Durant els sis anys de vigència del PLH –del 2010 al 2015 – es preveu que es generarà una demanda de 321 noves llars, en termes nets. Per tant, s’ha de preveure també que els 2.990 habitatges principals del 2009, passin a ser com a mínim la suma d’aquestos més les 321 noves llars; o sigui, 3.311 habitatges principals. (1 ) Generalitat de Catalunya , Pacte nacional per a l’habitatge, 2007-2016 , Annex 4, pàgina 193

LLIURAMENT AVANÇ PLH

CONVOCATÒRIA de reunió informativa. Es dóna publicitat als mitjans de comunicació que l’Ajuntament determina

SESSIÓ INFORMATIVA A LA CIUTADANIA Es realitzarà en un local habilitat per l’Ajuntament

Documentació provisional consultable a l’Ajuntament durant 1 setmana

RECULL DE PROPOSTES I APORTACIONS Elaboració del corresponent informe amb les propostes considerades.

LLIURAMENT PROPOSTA PLH Document final amb totes les esmenes aprovades.

AUDIÈNCIA PÚBLICA.

APROVACIÓ DEFINITIVA

REUNIÓ de l’Ajuntament amb els portaveus municipals

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt 0. INTRODUCCIÓ

Pàgina 10

El parc social del 15% que correspondrà a 3.311 habitatges principals en el 2015 serà, per tant, de 497 unitats. Amb el PLH es preveu que durant els sis anys del seu període de vigència, 276 habitatges del parc d’habitatges principals d’Arenys de Munt hauran de tenir algun tipus de protecció pública als efectes d’atendre la demanda local d’allotjament, que s’estima exclosa de l’oferta d’habitatges en el mercat lliure. El dèficit d’habitatges socials en el 2015, per assolir les 497 unitats, s’estima en 171 habitatges; xifra, aquesta última, que resulta de restar a les 497 unitats estimades com a parc social total - o 15% dels habitatges principals en el 2015 -, la suma dels 50 habitatges socials de lloguer anterior al 1985 – desprès d’aplicar la reducció de l’1% anual als 57 existents en el 2006 - més els 276 habitatges amb algun tipus de protecció, previstos amb el PLH. A destacar, que la xifra de 276 habitatges de protecció pública a obtenir durant els sis anys de vigència del PLH és bastant superior a les 117 unitats o el 30% - 6/20 - del dèficit històric de 392 unitats en el 2009 i que, en termes proporcionals, és la xifra que correspon a la seva absorció en 20 anys, tal com prescriu la llei.

0.4 VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL PLH

El Pla Local d’Habitatge d’Arenys de Munt tindrà un període de vigència de sis anys a partir de la data de la seva aprovació. A partir de la finalització de la seva vigència, l’Ajuntament haurà de procedir a la seva revisió.

Es consideraran motius per a la seva revisió anticipada abans d’haver transcorregut la totalitat del període de vigència, els següents:

• Que s’aprovin lleis, normatives, disposicions o plans de rang superior que així ho disposin o que afectin aspectes substancials del PLH.

• Que s’aprovi un nou planejament urbanístic municipal, o bé que s’aprovin modificacions o plans derivats que afectin substancialment les determinacions del PLH.

• Que, un cop transcorregut un mínim de tres anys d’aplicació, es produeixi una desviació manifesta entre les previsions demogràfiques i de necessitats d’habitatge realitzades i la realitat.

• Que, un cop transcorregut com a mínim el mateix període, es produeixi un incompliment manifest dels terminis i previsions d’execució de les actuacions programades.

• Que l’Ajuntament consideri, de manera motivada, que el PLH ha deixat de ser un instrument adequat per a determinar les propostes i compromisos municipals en matèria d’habitatge.

1. ANÀLISI 1.1 ESTRUCTURA RESIDENCIAL 1.1.1 Situació i estructura territorial del municipi 1.1.2 Estructura urbana residencial del nucli o nuclis urbans 1.2 PARC D’HABITATGES EXISTENT. 1.2.1 Característiques físiques i detecció de situacions d’infrahabitatge 1.2.1.1 Anàlisi de les característiques físiques 1.2.1.2 Detecció de situacions d’infrahabitatge o utilització anòmala

1.2.2 Característiques de tinença 1.2.2.1 Règim de tinença 1.2.2.2 Habitatges buits 1.3 POBLACIÓ 1.3.1 Anàlisi demogràfica 1.3.2 Projeccions de població i llars 1.3.3 Sense llar i altres col·lectius en situació d’exclusió social 1.4 DEMANDA D’HABITATGE 1.4.1 Demanda latent 1.4.2 Perfils socio-demogràfics de la demanda 1.4.3 Tipologia de l’allotjament desitjat 1.4.4 Xifres bàsiques i síntesi de característiques de la demanda local d’habitatge 1.5 OFERTA D’HABITATGE 1.5.1 Evolució del sector de l’habitatge al municipi 1.5.2 L’oferta de mercat 1.5.3 L’oferta d’habitatge de protecció oficial o d’iniciativa pública 1.6 PLANEJAMENT 1.6.1 Planejament territorial i urbanístic supramunicipal 1.6.1.1 Planejament territorial i director urbanístic 1.6.2 Planejament urbanístic municipal 1.6.2.1 Característiques generals 1.6.2.2 Sòl urbà consolidat residencial 1.6.2.3 Sòl urbà no consolidat i urbanitzable residencial 1.6.2.4 Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics 1.6.2.5 Potencial total d’habitatges protegits i socials 1.6.3 Altres plans i projectes amb incidència en l’habitatge 1.7 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA D’HABITATGE 1.7.1 Organització i recursos dedicats a polítiques d’habitatge 1.7.2 Patrimoni municipal de sòl i habitatge 1.7.3 Actuacions públiques desenvolupades en matèria d’habitatge

1. ANÀLISI Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 13

1.1 ESTRUCTURA RESIDENCIAL

1.1.1 Situació i estructura territorial del municipi

El Maresme és una comarca de 397km² de superfície definida per una franja estreta de 50km de llargada i per una amplada entre 5 i 15 km. La seva orografia es caracteritza per la presència de la Serralada Litoral paral·lela al perfil de la costa. La proximitat a la línia de mar i l’alçada que s’aconsegueix en aquesta curta distància fa que el terreny tingui forts pendents i que el sòl apte per ser urbanitzat o per activitats agràries sigui reduïda. Aquest fet ha condicionat el procés urbanitzador de la comarca. Hidrogràficament, la comarca es caracteritza per l’estructura de rials que en sentit nord sud creuen la serralada i la plana agrícola i atorguen la qualitat agrària aquest territori.

Històricament les concentracions urbanes s’han situat a les planes formades per les rieres procedents de la Serralada Litoral, generant una doble estructura lineal entre els municipis, de dalt i de mar, units entre si per rieres i camins entre serralada i costa. Aquest és el cas de la Riera d’Alella (Alella- El Masnou), Riera de Vilassar (Vilassar de Dalt – Vilassar de Mar), Riera de Cabrils (Cabrils- Vilassar de Mar), Riera d’Argentona (Argentona-Dosrius-Mataró) o la Riera d’Arenys (Arenys de Munt i de Mar). L’eix de connectivitat longitudinal és la carretera N-II i la línia del ferrocarril, situades a la part planera propera a la costa.

La proximitat amb Barcelona exerceix una forta pressió urbanitzadora sobre la comarca, sobre tot sobre els municipis del sud. El creixement del municipis centrals s’ha vist potenciada a partir de l’any 1996 per la creació de la C-32 (Autopista del Maresme).

El municipi d’Arenys de Munt té una superfície de 20,80km² i està situat al vessant sud de la serralada litoral, entre les serres del Corredor i el Montnegre. L’extensió és substancialment més gran que la dels municipis veïns, però es redueix molt quan s’elimina la superfície amb pendents superiors al 20%, el que limita el seu potencial urbanístic.

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt 1. ANÀLISI

Pàgina 14

El terme municipal limita amb Arenys de Mar pel sud, amb Canet de Mar pel sud-est, amb Sant Iscle de Vallata per l’est, amb Vallgorguina al nord, amb Dosrius per l’oest, i amb Sant Vicenç de Montalt pel sud-oest. Les zones planes són força escasses i queden limitades a les parts baixes properes a la riera i trams finals dels rials.

El terme queda comunicat amb la carretera comarcal C-61 d'Arenys de Mar a Sant Celoni, amb la BV-5031 de Cornellà a Fogars de Tordera i amb la C-32 en el límit meridional del municipi.

El paisatge del municipi es defineix per les masses boscoses, els espais agrícoles en les valls i turons, i pels nuclis urbans: el poble d’Arenys de Munt, i les urbanitzacions, que de forma desvinculada del nucli, s’han situat en diferents punts del municipi. Aquest poblament es completa amb un conjunt de masies disperses per tot el terme i els agregats rurals de Torrentbó i Sobirans.

1.1.2 Estructura urbana residencial del nucli o nuclis urbans

Anàlisi històrica i del creixement urbà

Les primeres referències sobre Arenys de Munt es situen al 878, i es deuen a l’església de Sant Martí, lloc on s’origina la població. El municipi d’Arenys de Munt arribava fins el mar, ja que comprenia el territori actual del municipi d’Arenys de Mar (Santa Maria d’Arenys), inicialment barri marítim d’Arenys de Munt (Sant Martí d’Arenys). L’increment d’activitats marineres comercials i de construcció d’embarcacions al llarg de s. XVI origina el procés de separació en dos termes municipals l’any 1599.

Des de final de l’Edat Mitjana s’anà creant un petit nucli urbà que, ja a finals del segle XV, havia cristal·litzat en els carrers Nou, Vell i de l’Olivera.


Pàgina 15

Durant els segles XVI i XVII s’operaren a Sant Martí d’Arenys dues transformacions cabdals que encetaren el camí cap al poble modern. D’una banda, la formació d’una estructura urbana força simple que, al llarg dels segles, s’aniria ampliant i densificant fins a crear el poble actual. De l’altra, els canvis en el paisatge agrari que reflectien un creixement de les feines del camp i, en conseqüència, una disminució de la massa forestal.

Durant el segle XVIII el poble va créixer i va consolidar la trama urbana entorn de la Riera com a eix vertebrador. El poble mostrava ja els carrers més importants de la població perfectament conformats: Panagall, Sant Antoni, Olivera, carrer Nou, i carrer Vell. Dos nous carrers que es crearen durant aquell segle foren: el de Sant Josep i el de Barracà. La Riera s’urbanitzà plenament, tant per la banda inferior, l’anomenat Camp de Plaça, com per la part superior, que a finals de segle seria el carrer de Sant Ramon.

L’any 1888 es varen plantar els plàtans des del carrer Sant Ramon fins la Plaça de l’Església, donant caràcter i singularitat al poble.

L’estructura urbana del poble no mostrà cap variació important al llarg dels 30 primers anys del segle XX. El poble s’anà densificant mitjançant la construcció de cases en diferents espais buits que havien estat destinats a horts i camps de conreu.

L’any 1912 s’enderrocà la paret que separava el carrer Sant Martí del llit de la Riera dignificant en gran manera el que era un dels carrers més importants del poble. La transformació urbanística més important del període es donà, a partir de 1933, com a resultat de la construcció del nou Grup escolar i la urbanització de tota la zona adjacent a l’edifici.

El nucli urbà

El creixement d’Arenys de Munt ha anat històricament lligat a l’eix vertebrador del poble: la Riera d’Arenys. L’estructura urbana actual del nucli urbà és producte, no solament de la riera, sinó que aquest creixement urbà s’ha estès als rials i torrents i s’han incorporat dins de l’entramat de fluxos que conflueixen a la riera. D’aquesta manera la forma del poble està constituïda per un eix principal, la Riera, del qual pengen un seguit de “dits”, que constitueixen els creixements des dels anys cinquanta, anant-se incorporant a l’estructura urbana.

La difícil orografia del terme municipal ha comportat l’ocupació de les planes i parts altes de les petites valls, així com la urbanització de les lleres dels rials o torrents: la riera de Paragall en el cas del barri de l’Aranyó, el rial Pasqual en el cas del barri de Sant Carles, el torrent d’en Puig en el cas de la zona industrial, o bé el rial de Béllsolell en el cas de la zona industrial d’en Béllsolell. Aquests sistemes naturals (torrents, rials, etc) s’han urbanitzat com vials, amb materials i seccions per desaiguar en els moments de pluja.

Per tant l’espai públic del nucli urbà d’Arenys de Munt es caracteritza, degut a la superposició d’usos i activitats pròpies d’un poble (espai de lleure i passeig, comerç, tràfic de vianants i cotxes, etc) amb la funció del sistema natural, per ésser un espai públic amb dinàmiques molt complexes.

Definim com nucli urbà d’Arenys de Munt l’àrea que conforma un continu urbà des del Torrent d’en Puig a l’oest de la riera, i des del rial de l’Horteta a l’est de la riera, pel sud del nucli; fins Ca l’Aranyó i l’àmbit d’equipaments, pel nord del nucli; i pel barri de Can Cosme, al nord-est.

Pertany a aquest nucli urbà el teixit format a partir de segle XIX i els creixements, producte del planejament urbanístic, que formen barris definits:

• Sant Carles, a l’entorn del rial Pasqual, situat al sud-est del nucli.

• Ca l’Aranyó a l’entorn del rial d’en Terra, situat al nord del nucli.

• Can Cosme, situat en la riera Sobirans, en terrenys de l’antic camp de futbol.


Pàgina 16

El nucli urbà té actualment 6.771 habitants, el 86,80% de la població d’Arenys de Munt.

Les urbanitzacions

Les urbanitzacions són àrees urbanes producte dels creixements residencials dels anys 70, principalment de segona residència, en diversos punts del municipi, i generalment, desvinculats del poble i per tant amb dificultats per integrar la població a la dinàmica urbana i social del poble.

Són àrees residencials poc denses i que ocupen una important superfície del terme municipal.

Les més properes al poble són l’Ajup (1980), Aiguaviva (1971) i Can Sagrera (1982), situades al sud i a banda i banda de la carretera amb Arenys de Mar. Això afavoreix, conjuntament amb el sector recentment desenvolupat de Can Jalpí, la formació d’un continu urbà entre les dues poblacions.

La Creueta es troba situada al nord del poble i forma un continu urbà amb els creixements realitzats darrerament (Ca l’Aranyó).

Les urbanitzacions Collsacreu, Mas Gabana i Tres Turons es troben molt separades de la població, situant-se en punts alts de l’orografia del terme municipal.


Pàgina 17

La urbanització Collsacreu (1975) està situada a la carena de la Serralada Litoral, cota 417, penja de la carretera a Sant Celoni, i s’estén dins del municipi de Vallgorguina.

Mas Gabana (1974) i Tres Turons (1975) estan situats a l’oest del poble, a la vessant sud de l’àmbit anomenat “Tres Turons”, connectant-se amb el nucli urbà d’Arenys de Munt amb la carretera de Llavaneres. Per la seva situació, en la capçalera de la riera de Caldetes, l’accés des de la N-II, o bé l’autopista C-32, es produeix més fàcilment des de Sant Vicenç De Montalt.

Zones industrials

Arenys de Munt té tres zones industrials, independentment de la petita indústria ubicada en el nucli urbà:

• Rial Béllsolell: està formada bàsicament per un vial, el rial, poc urbanitzat i amb edificació industrial de poca qualitat.

• La Grobél i Fontbona: aquestes dues indústries estan situades a banda i banda de la carretera de Sant Celoni.

• Torrent d’en Puig i Cal Moro: s’estén al llarg del torrent d’en Puig, incorporant les zones de Can Victorino i Cal Moro.

Els agregats rurals

A la capçalera de la riera de Caldetes hi ha l’agregat rural de Torrentbó, format per masies escampades. Aquest agregat forma un conjunt urbà amb les urbanitzacions Mas Gabana i Tres Turons.

A la vall de la riera de Sobirans hi ha l’agregat de Sobirans format per masies. També en aquest indret trobem la zona recreativa de Nostra Senyora de Lourdes.

Xarxa viària

Pel terme municipal d’Arenys de Munt discorren tres carreteres:

• Autopista del Maresme (C-32). Discorre pel sud del terme municipal i constitueix, de fet, el límit entre els municipis d’Arenys de Munt i Arenys de Mar.

• Carretera C-61. Uneix Arenys de Mar (Maresme) amb Sant Celoni (Vallès Oriental) travessant la Serralada litoral pel Coll Sacreu. És el viari que creua el nucli en direcció sud-nord i constitueix, juntament amb la riera, el principal eix de desenvolupament urbà.

• Carretera BV-5031/BV-5111/VBV-5128. Uneix Mataró amb Sant Pol de Mar per l’interior i tot i que és una via sense gaire trànsit té una gran importància com a eix viari de distribució comarcal, ja que és l’única alternativa a la carretera N-2 i a l’autopista C-32.

El sistema d’equipaments

Els equipaments comunitaris es classifiquen en set tipus en funció de l’ús global al qual van destinats: docent (clau E1); sanitari (clau E2); religiós (clau E3); sociocultural (clau E4); administratiu (clau E5); cementiri (clau E6); esportiu (clau E7).

EQUIPAMENTS m² Casc antic 28.881Can Sagrera 1.030L'Ajup - Aiguaviva 0Collsacreu 6.600Mas Gabana - Torrentbó 2.910

Total existents 39.421Obtenció del les UA 13.330

Obtenció del sòl urbanitzable 64.040TOTAL EQUIPAMENTS 116.791


Pàgina 18

El sistema de parcs i jardins urbans

El sistema de parcs i jardins urbans diferència les places, de caràcter urbà, dels parcs per la seva localització, gran dimensió i ús. D’aquesta manera les unitats d’actuació plantejades aporten espais lliures de caire local (Can Có, Rambla de l’Eixample, Can Mollfulleda,...), mentre que en els sectors de sòl urbanitzable s’han fet importants reserves d’espai públic (Can Zariquey, Can Jalpí, Riera de Sobirans).

ESPAIS LLIURES m²

Casc antic 52.379Can Sagrera 2.490L'Ajup - Aiguaviva 15.570Collsacreu 88.848Mas Gabana - Torrentbó 103.140

Total existents 262.427Obtenció del les UA 28.278

Obtenció del sòl urbanitzable 238.302TOTAL ESPAIS LLIURES 529.007

1.2 PARC D’HABITATGES EXISTENT

A principis del 2001, el nombre total d’habitatges a Arenys de Munt es situava en unes 3.201 unitats, d’acord amb les xifres del darrer cens. A 1 de gener del 2006, aquest nombre era de 3.704 unitats segons l’Annex IV del Pacte nacional per l’habitatge 2007-2016 – Generalitat de Catalunya, 8 d’octubre 2007 -. A finals del 2009, o principi del 2010, el parc total d’ habitatges del municipi s’estima que es pot situar a l’entorn de les 4.200 unitats si a les 3.704 unitats del principi del 2007 si sumen els 490 habitatges acabats durant el període 2006-2009, segons xifres de les estadístiques que per cadascun d’aquesta anys té publicades el Departament de Medi Ambient i Habitatge – www.mediambient.gencat.net -.

El dinamisme, quan a creixement del parc d’habitatges d’Arenys de Munt en els darrers anys (principis del 2001 – final del 2009), ha estat força important amb una taxa mitjana de creixement anual acumulatiu del 3,05% superior en un 17% a la taxa mitjana de creixement anual acumulatiu de la població que durant el mateix període ha estat del 2,61%. En conclusió, durant el període que va dels inicis del 2001 fins a finals del 2009 o principi del 2010, el nombre total d’habitatges del municipi ha augmentat a l‘entorn d’unes mil unitats en xifres absolutes i en més del 31% en termes relatius.

1.2.1 Característiques físiques i detecció de situacions d’infrahabitatge

1.2.1.1 Anàlisi de les característiques físiques

A. Tipologia dels edificis

Les darreres dades que es disposen sobre la tipologia dels edificis d’habitatges i que corresponen al cens del 2001, mostraven que prop del 47% de les llars d’Arenys de Munt ocupaven edificis d’un sòl habitatge o, el que és el mateix, eren edificis d’habitatges unifamiliars. Aquest percentatge assolia fins el 51% si es contempla l‘Àrea Bàsica Territorial d’Arenys de Munt establerta pel Pla General Territorial de Catalunya –ABT en endavant - que junt amb aquest municipi incorpora Sant Iscle de Vallalta (2). El 50% de les llars d’Arenys de Munt ocupaven edificis amb varis habitatges o plurifamiliars i sols un 3% de les llars es trobaven en edificis que al mateix temps també estaven ocupats, no de forma predominant, per locals.

La distribució dels habitatges familiars per tipus d’edifici varia significativament en el cas de Vilassar de Dalt, municipi utilitzat com a referent per aquesta anàlisi, on el percentatge de les llars amb edificis

(2) Es tracta d’una àrea de planificació de referència indicativa establerta pel Pla General Territorial. Vegi’s Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Pla Territorial General de Catalunya,1995, pàgines M75 i M 158.


Pàgina 19

amb sols un habitatge familiar era superior al 56%, mentre les llars que ocupaven edificis amb varis habitatges familiars era del 45,6%, quelcom inferior al 50,2% d’Arenys de Munt. En termes relatius de percentatge de població resident en edificis amb un sol habitatge familiar, tant pel que respecte a aquest darrer municipi – 49,4% - com per l’ABT - 53,9% - i per Vilassar de Dalt - 59,6% -, les xifres són superiors als percentatges corresponents al nombre de llars - 46,5%, 51,2 i 56,7% respectivament -. D’una altra banda, els corresponents percentatges de població són inferiors als percentatges de llars en els edificis amb varis habitatges familiars. – Vegi’s taula H1 –. Això comporta, lògicament, que la mitjana de persones residents per llar sigui més elevada en els habitatges unifamiliars que en els plurifamiliars. Pel cas concret d’Arenys de Munt, el nombre mig de persones és de 2,98 en els habitatges unifamiliars i de 2,64 en els habitatges d’edificis plurifamiliars; aquestes xifres resulten de dividir el nombre de població pel nombre de llars : 3.259 habitants per 1.095 habitatges, en el cas dels edificis amb un habitatge familiar i 3.119 habitants per 1.183 habitatges, en el cas d’edificis amb varis habitatges familiars.

Taula H1.Ddistribució dels habitatges familiars segons tipologia edificis.2001.

Total

Arenys de Munt 2.356% Arenys de Munt 100,0ABT 2.709%ABT 100,0Vilassar de Dalt 2.619% Vilassar de Dalt 100,0Arenys de Munt 6.602% Arenys de Munt 100,0ABT 7.546%ABT 100,0Vilassar de Dalt 7.735% Vilassar de Dalt 100,0Total estrangers 233%estrangers(1) 100,0

Nota (1) = Estrangers censats a Arenys de MFont: Web der l'INE. Consulta interactiva

57 157 19 024,5 67,4 8,2 0,0

53,9 42,8 3,2 0,023

59,6 26,2 13,9 0,3

349,4 47,2 3,3 0,0

3

pobl

ació

3.259 3.119 221

4.065 3.233 245

4.610 2.024 1.078

51,2 45,6 3,2 0,08

56,7 28,2 14,8 0,3

146,5 50,2 3,3 0,0

1

llars

1.095 1.183 77

1.387 1.234 87

1.486 738 387

Edifici habitatge familiar habitatges familiarsEdifici sòl amb un Edifici sòl amb varis Edificis amb habit.

familiars i locals de locals

Contemplant la distribució de la tipologia dels edificis en relació a la població estrangera immigrant resident a Arenys de Munt, es pot observar que aquesta, en la seva majoria – 67,4% -, ocupava habitatges en edificis plurifamiliars, i que sols una quarta part – 24,5% o quasi la meitat del 49,4% que corresponia, com s’ha vist, al conjunt de tota la població resident - residia en habitatges unifamiliars. –Vegi’s també gràfic H1 -.

Gràfic H1 Distribució de la població resident en habitatges segons tipus d’edifici (en%). 2001

010203040506070

Tota la població

Població estrangera

Tota la població

Arenys de Munt

Arenys de Munt

Vilassar de Dalt

Un habitatge

Varis habitatges

Principalment habitatges

Font: Taula H1


Pàgina 20

B. Grandària

D’acord amb les darreres xifres censals, la meitat dels habitatges d’Arenys de Munt tenien una superfície útil entre 80 i 120 m2 i lleugerament per sobre la quarta part – 26,4% - presentaven una superfície útil superior als 120 m2.- Veure taula H2-. De la distribució dels habitatges segons grandària d’Arenys de Munt, en comparació a la que s’observa en els sis municipis de l’entorn i pel conjunt del Maresme, destaca:

• Una major proporció d’habitatges de més de 120 m2 de superfície útil, junt amb Dosrius i Sant Iscle de Vallalta que, entre els sis municipis del seu entorn, són també els de menor densitat de població resident.

• Un relatiu menor percentatge d’habitatges amb superfície útil inferior als 60 m2 -3,8% -, al igual com també succeeix amb els municipis anteriors de Dosrius i Sant Iscle de Vallalta - de 3 i 2,5% respectivament -, bastant per sota del percentatge que s’observa pel conjunt del Maresme – 6% -.

Taula H2.Distribució dels habitatges principals segons superfície útil. 2001.

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)Habitatges Habitatges principals segons superfície útil % Habitatges principals segons superfície útil

MUNICIPIS principals Menys de Entre Entre Mès de Menys de Entre Entre Mès de60 m2 60 i 80 m2 80 i 120 m2 120 m2 60 m2 60 i 80 m2 80 i 120 m2 120 m2

(2)*100/(1) (3)*100/(1) (4)*100/(1) (5)*100/(1)Arenys de Mar 4.600 343 1.157 2.320 780 7,5 25,2 50,4 17,0Canet de Mar 3.907 170 1.033 1.900 804 4,4 26,4 48,6 20,6Dosrius 1.043 31 115 468 429 3,0 11,0 44,9 41,1Sant Cebrià de Vallalta 763 43 113 419 188 5,6 14,8 54,9 24,6Sant Iscle de Vallalta 353 9 49 179 116 2,5 13,9 50,7 32,9Vilasar de Dalt 6.160 309 1.484 2.954 1.413 5,0 24,1 48,0 22,9

Arenys de Munt 2.356 89 469 1.177 621 3,8 19,9 50,0 26,4

Maresme 125.611 7.505 32.285 59.554 26.267 6,0 25,7 47,4 20,9

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i comarques. Consulta interactiva

Considerant la distribució de les llars segons nombre de persones en el 2001, s’observa que els majors percentatges - entre el 38 i el 45% - estan formades per 3 o 4 persones, mentre que les llars formades per més de 4 persones presenta un relatiu baix percentatge: per sota del 10% en tots els cassos , excepte Dosrius amb el 11,8%. Les llars unipersonals se situen a l’entorn del 20% en els sis municipis i també molt a prop d’aquest percentatge en el conjunt del Maresme – Veure taula H3 -.

Comparant l’evolució dels percentatges de llars segons nombre de persones amb l’evolució dels percentatges d’habitatges segons grandària, d’acord amb les xifres dels dos darrers censos, pel cas específic d’Arenys de Munt, es pot observar – Gràfic H2 – que :

• L’important creixement de les llars unipersonals, passant de ser a l’entorn del 13,1% en el 1991 a ser quasi el 20% de la població resident en el 2001, no s’ha vist correspost amb un creixement en la mateixa proporció dels habitatges de menor superfície útil – menys de 60 m2- que han passat de ser el 3,3% del parc d’habitatges d’ús principal en el 1991, a ser sols el 3,8% en el 2001.

• Les llars formades per 4 persones o més han passat de ser el 16% al 10%, mentre que els habitatges principals de superfície útil de més de 120 m2 han augmentat del 16% al 26,4%.

• Els altres dos trams que queden entremig en el Gràfic H2, quan a nombre de persones i grandària dels habitatges, han tingut una evolució que tendeix a l’equilibri.


Pàgina 21

Taula H3. Distribució del nombre de persones per llar. 2001

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)Nombre Llars segon nombre de persones % Llars segons nombre de persones

MUNICIPIS de llars Entre Mès de Entre Mès de1 2 3 i 4 4 1 Dos 3 i 4 4

persona persones persones persones persona persones persones personesArenys de Mar 4.591 980 1.263 1.941 407 21,3 27,5 42,3 8,9Canet de Mar 3.908 816 1.131 1.633 328 20,9 28,9 41,8 8,4Dosrius 1.043 178 261 481 123 17,1 25,0 46,1 11,8Sant Cebrià de Vallalta 763 174 252 289 48 22,8 33,0 37,9 6,3Sant Iscle de Vallalta 353 73 108 140 32 20,7 30,6 39,7 9,1Vilasar de Dalt 6.160 1.111 1.691 2.781 577 18,0 27,5 45,1 9,4

Arenys de Munt 2.356 452 639 1.030 235 19,2 27,1 43,7 10,0

Maresme 125.622 23.334 34.244 55.905 12.139 18,6 27,3 44,5 9,7

Font: Web de l' "Instituto Nacional de Estadística.. Consulta interactiva

Gràfic H2. Encaix entre la grandària dels habitatges principals i el nombre de persones per llar:1991 -2001 (en%)

< 60

m2

Dos Dos

De 60

a 8

0 m

2

De 60

a 8

0 m

2

De 3

a 4

De 80

a 1

20 m

2

De 80

a 1

20 m

2

Més

de 4

Més

de 4

Mès

de 12

0 m

2

Mès

de 12

0 m

2

Una

Una

< 60

m2

De 3

a 4

0

10

20

30

40

50

60

1991 2001 Font: Taules H2 i H3 i les respectives xifres del cens del 1991

En el 2009, d’acord amb les dades del padró municipal d’habitants d’Arenys de Munt, el percentatge de nombre de llars unipersonals ha continuat augmentant, situant-se en l’ordre del 21,7% del total, al mateix temps que les llars de més de quatre persones ha continuat reduint –assolint el 8,3% del total, mentre que les llars de dos persones assolien el 26,8%, i el 43,2% les llars de 3 o 4 persones (3). A efectes comparatius les xifres que es disposen sobre la distribució dels habitatges segons la seva grandària en el 2009, corresponen a les dades cadastrals on les dimensions es troben referides a tots els habitatges i venen expressades en m2 construïts, mentre que les dades censals prèviament utilitzades estaven referides sols als habitatges principals i venen expressades en m2 de superfície útil. Sobre un total de 3.872 habitatges segons el pre-padró cadastral d’Arenys de Munt pel 2009, el nombre d’habitatges de menys de 60 m2 construïts és de 167 unitats o el 4,3%, 456 unitats o el 11,8% entre 60 i 79 m2, 1.098 unitats o el 28,4% entre 80 i 120 m2 i 2.151 unitats o el 55,6% els habitatges de 120m2 o més de superfície construïda. Per tant, en el 2009 -vegi’s gràfic H3- augmenten els desajustos observats en el 2001 –gràfic H2- entre la distribució de les llars segons nombre de persones i la seva grandària en superfície. Això és degut, especialment, a l’important augment en la proporció d’habitatges de 120 m2 en el total d’habitatges, ja que es troben incorporats en les dades cadastrals els habitatges d’ús secundari que són els que acostumen a tenir una major superfície construïda.

(3 ) Aquest percentatge pot estar quelcom sobre estimat per raons de que en els municipis amb nombre important d’habitatges de segona residència, com és el cas d’Arenys de Munt, pot ser que un membre d’una llar formada amb més d’una persona estigui empadronat com a llar unipersonal en un habitatge que el seu ús de fet sigui de segona residència. De totes maneres això també es podia produir amb les dades del 2001 i, per tant, l’esbiaixada comparativa seria menor.


Pàgina 22

Gràfic H3. Encaix entre la grandària dels habitatges principals i el nombre de persones per llar: 2009 (en%)

Una

Una

< 60

m2

< 60

m2

Dos

Dos

De

60 a

80

m2

De

60 a

80

m2

De

3 a

4

De

3 a

4

De

80 a

120

m2 D

e 80

a 1

20 m

2

Més

de

4

Més

de

4

Mès

de

120

m2

Mès

de

120

m2

0

10

20

30

40

50

60

Tots els habitatges Propietat horitzontal Si la comparació de la distribució de les llars segons nombre de persones del padró municipal del 2009 es fa sols amb les dades cadastrals corresponents a la superfície dels habitatges de propietat horitzontal del mateix any que sumen 2.201 unitats, - 160 o el 7,3% de menys de 60 m2 construïts, 439 unitats o el 19,9% entre 60 i 80 m2, 993 unitats o 45,1% entre 80 i 120 m2 i 609 unitats o 27,7% de més de 120 m2 - aleshores les diferències d’encaix respecte del 2001 disminueixen quelcom pels tres primers trams, mentre que augmenta lleugerament en el quart tram de més de 120 m2. - Veure comparativament les columnes de la part dreta dels gràfic H2 i H3 –.

En conclusió, el major desencaixament observat en la distribució de la grandària dels habitatges respecte al nombre de persones per llar que es produïa en el parc d’habitatges principals d’Arenys de Munt amb les dades del cens del 2001 i que, bàsicament, corresponia a la diferència, en més,entre els percentatges de llars unipersonals i habitatges de superfície útil inferior a 60 m2 i, en menys, entre els percentatges de llars formades per més de quatre persones i habitatges amb superfície superior a 120 m2 de superfície útil, sembla que és molt probable que hagi disminuït quelcom en els darrers anys, com semblen apuntar les dades del 2009. Així, si bé no es tracta de xifres homogènies, ja que no es disposa de les corresponents xifres sobre la distribució dels habitatges principals segons grandària pel 2009, la seva variació respecte al 2001 és molt probable que hagi comportat un menor augment relatiu dels habitatges de major superfície degut, entre altres, a l’important encariment dels preus dels habitatges experimentat durant aquest període.

C. Antiguitat, estat de conservació i patologies constructives

En el 2001, un 43% dels habitatges principals d’Arenys de Munt tenien una antiguitat inferior als 20 anys i era dels més elevats per comparació als respectius dels municipis del seu entorn, excepte en el cas dels municipis amb menor nombre d’habitatges – veure taula H4 -. El percentatge del 43% en el 2001 amb molta probabilitat pot haver augmentat substancialment en el 2009, atès que sols en el període 2001-2008 s’han acabat 859 nous habitatges, segons dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat que publica anualment; o sigui sobre la xifra total del parc d’habitatges del 2001 que era de 3.201 unitats l’augment de 859 nous habitatges ve a ser de quasi el 27%.

En termes d’habitatges principals el seu nombre a començaments del 2010 és situa lleugerament per sobre de les 3 mil unitats, tenint en compte que pel període del 2001 fins a finals del 2009 s’ ha estimat que el parc total ha tingut un augment d’unes 1.000 unitats i desprès d’aplicar en aquest nombre de mil nous habitatges acabats en el període, el mateix percentatge –74% - que representaven sobre el parc total de 3.201 habitatges del 2001, els 2.355 d’habitatges principals, segons les xifres del cens. Partint d’aquestes xifres, el nombre d’habitatges principals construïts en els darrers 30 anys sumaria en total unes 1.752 unitats – 1.012 dels darrers vint anys que presenta el cens del 2001( taula H4) més les 740 unitats estimades del 2001 a dinals del 2009 – i, el seu percentatge sobre el parc d’habitatges principals del municipi a principis del 2010 es situa per sobre e del 55%; o sigui, més de la meitat del total.


Pàgina 23

Taula H4. Distribució dels habitatges segons any de construcció 2001.

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)Habitatges Habitatges principals segons any construcció % Habitatges principals segons any construcció

MUNICIPIS principals Més de Entre Entre Menys de Més de Entre Entre Menys de(*) 60 anys 40 i 60 anys20 i 40 anys 20 anys 60 anys 40 i 60 anys20 i 40 anys 20 anys

(2)*100/(1) (3)*100/(1) (4)*100/(1) (5)*100/(1)Arenys de Mar 4.571 523 498 2.250 1.300 11,4 10,9 49,2 28,4Canet de Mar 3.896 641 326 1.843 1.086 16,5 8,4 47,3 27,9Dosrius 1.043 46 16 340 641 4,4 1,5 32,6 61,5Sant Cebrià de Vallalta 763 38 32 269 424 5,0 4,2 35,3 55,6Sant Iscle de Vallalta 353 58 13 87 195 16,4 3,7 24,6 55,2Vilasar de Dalt 2.614 765 149 748 952 29,3 5,7 28,6 36,4

Arenys de Munt 2.355 340 299 704 1.012 14,4 12,7 29,9 43,0

Nota: (*) = Sols els habitatges en que ha estat possible applicar-ho.Font: Web de l' "Instituto Nacional de Estadística.. Consulta interactiva

Un percentatge molt elevat– 94,2% - dels habitatges familiars d’Arenys de Munt i a l’entorn d’un 95,9% de la població en el 2001, ocupaven edificis en bon estat de conservació. Els habitatges i la població en edificis en estat ruïnós no superaven el 0,3%, lleugerament per sota del 5% dels habitatges pertanyien a edificis en un estat de conservació dolent i lleugerament per sota del 4% la població resident en els mateixos. Aquesta distribució dels habitatges i de la població resident segons l’estat de conservació del parc d’habitatges d’Arenys de Munt és lleugerament superior a la que s’observa en termes relatius pel cas de Vilassar de Dalt. – Vegi’s Taula H5 -.

Taula H5. Distribució dels habitatges segons estat de conservació dels edificis.2001. Ruinòs Dolent Deficient Bò No aplica. Total

Arenys de Munt 9 21 156 3.014 1 3.201% Arenys de Munt 0,3 0,7 4,9 94,2 0,0 100,0ABT 12 21 169 3.487 1 3.690%ABT 0,3 0,6 4,6 94,5 0,0 100,0Vilassar de Dalt 16 16 111 3.148 10 3.301% Vilassar de Dalt 0,5 0,5 3,4 95,4 0,3 100,0Arenys de Munt 3 9 256 6.331 3 6.602% Arenys de Munt 0,0 0,1 3,9 95,9 0,0 100,0ABT 7 9 276 7.251 3 7.546%ABT 0,1 0,1 3,7 96,1 0,0 100,0Vilassar de Dalt 23 10 173 7.511 24 7.741% Vilassar de Dalt 0,3 0,1 2,2 97,0 0,3 100,0Total estrangers 0 2 35 196 0 233%estrangers(1) 0,0 0,9 15,0 84,1 0,0 100,0

Nota (1) = Estrangers censats a Arenys de MuntFont: Web de l'INE, Consulta interactiva

llars

poblac

ió

Aspecte a destacar de la distribució dels habitatges ocupats segons l’estat de conservació dels edificis a Arenys de Munt és que, si bé, un 15% de la població immigrant estrangera que en el 2001 es trobava censada en el municipi residia en habitatges d’edificis en estat deficient - o sigui quasi quatre vegades més que el promig de tota la població -, un 84% residia en edificis en bon estat de conservació.

D. Adequació de les instal·lacions

La quasi totalitat dels habitatges familiars d’Arenys de Munt en el 2001, disposaven d’aigua corrent, de sistema d’evacuació d’aigües residuals i de serveis o dutxa. Les mancances d’aquest tipus d’instal·lacions en cap cas superaven l’1% dels habitatges, de la població resident i de la població resident estrangera del municipi – Vegi’s taula H6 -. Un similar nivell reduït de mancances, inferior a l’1% dels habitatges i de la població resident, es produïa també a l’ABT i a Vilassar de Dalt.


Pàgina 24

Taula H6. Mancances en instal·lacions dels edificis i habitatges. 2001. Aigua Sistema Aigua Calefacció Ascensor Accessib. Refrigera. Servei Total

corrent evacuació calenta o dutxaArenys de Munt 3 11 297 890 1.924 1.905 2.229 21 2.356% Arenys de Munt 0,1 0,5 12,6 37,8 81,7 80,9 94,6 0,9ABT 3 13 350 1.035 2.275 2.100 2.556 24 2.709%ABT 0,1 0,5 12,9 38,2 84,0 77,5 94,4 0,9Vilassar de Dalt 2 5 755 835 2.364 2.300 2.332 23 2.622% Vilassar de Dalt 0,1 0,2 28,8 31,8 90,2 87,7 88,9 0,9Arenys de Munt 6 24 542 2.369 5.456 5.349 6.237 56 6.602% Arenys de Munt 0,1 0,4 8,2 35,9 82,6 81,0 94,5 0,8ABT 6 28 619 2.728 6.397 5.802 7.114 64 7.546%ABT 0,1 0,4 8,2 36,2 84,8 76,9 94,3 0,8Vilassar de Dalt 3 14 1.613 2.294 7.060 6.718 6.854 52 7.741% Vilassar de Dalt 0,0 0,2 20,8 29,6 91,2 86,8 88,5 0,7Total estrangers 0 0 37 122 184 214 212 2 233%estrangers(1) 0,0 0,0 15,9 52,4 79,0 91,8 91,0 0,9

Nota (1) = Estrangers censats a Arenys de MuntFont: Web der l'INE. Consulta interactiva

llars

pobl

ació

Les mancances d’instal·lacions més significatives que presentaven els habitatges familiars d’Arenys de Munt, atenent el seu nombre absolut i relatiu per ordre d’importància, eren les següents:

1. Un 94% dels habitatges i de la població resident no disposaven de sistema central de refrigeració.

2. A l’entorn del 82% dels habitatges i de la població resident no disposaven d’ascensor. Aquest percentatge es situava a l’entorn del 50% dels habitatges en edificis de quatre o més plantes. D’acord amb les dades del darrer cens, sobre un total de 718 habitatges familiars en edificis de quatre o més plantes, 356 no tenien ascensor.

3. A l’entorn del 81% dels habitatges i de la població resident no disposaven de sistemes d’accessibilitat externa per gent amb dificultats de mobilitat.

4. Un 38% dels habitatges i un 36% de la població no disposaven de sistema de calefacció; percentatge que s’eleva al 52% en el cas de la població estrangera resident.

5. Quasi un 13% dels habitatges i un 8% de la població no disposava de sistema central d’aigua calenta.

1.2.1.2 Detecció de situacions d’infrahabitatge o utilització anòmala

Com s’ha posat de relleu en l’apartat anterior, els habitatges i la població resident en edificis en estat ruïnós a Arenys de Munt en el 2001, no superaven el 0,3%. I els habitatges en edificis en un estat de conservació dolent assolien una xifra lleugerament per sota del 5%, i per sota del 4% la població resident en els mateixos. Aspecte destacable era que un 15% de la població immigrant estrangera censada en el municipi residia en habitatges amb edificis en estat deficient: o sigui, en termes relatius, el seu percentatge era quasi quatre vegades superior al del promig de la població considerada amb el seu conjunt. Es desconeix com pot haver variat aquesta situació en els darrers anys. En termes relatius és molt probable que els percentatges observats no hagin augmentat sinó que inclús hagin disminuït degut, entre altres, a l’important nombre de nous habitatges construïts en el municipi – 869 des del 2001. L’Ajuntament no té determinada una zona o barri específic, on es detectin problemes d’aquesta mena, ni té constància de l’existència de situacions d’infrahabitatge en que hi hagin immobles que es destinin a habitatge sense tenir cèdula d’habitabilitat, o de que no compleixin les condicions per obtenir-la.

Quan a les situacions d’utilització anòmala del parc d’habitatges d’Arenys de Munt , a més del fet ja exposat en l’apartat 1.2.1.1. B, sobre el relativament reduït nombre de vivendes amb superfície inferior als 60 m2 en relació al nombre creixent de llars unipersonals, s’ha pogut observar mitjançant una mostra d’habitatges sobre el total d’habitatges ocupats per sis o més persones (4) empadronades a principis del 2009, que un elevat percentatge -de l’ordre del 76% o 29 unitats- disposaven de menys

(4) La mostra de 38 habitatges sobre el total de 78 del padró municipal, ha estat determinada pel creuament de les dades d’aquest amb les cadastrals, ja que les adreces del primer no sempre es corresponen amb les de la referència cadastral de l’habitatge.


Pàgina 25

de 20 m2 construïts per habitant. El percentatge es redueix al -24% o 9 unitats- pels casos en que la dotació és inferior als 10 m2 de superfície construïda per habitant. Prenent la darrera xifra dels 10 m2 de superfície construïda per habitant com a límit mínim per determinar els habitatges en que es produeix una sobre ocupació, es pot concloure que aquesta afecta a uns 9 habitatges i de l’ordre d’unes 62 persones empadronades. Aquestes darreres xifres representen uns percentatges, respectivament, del 0,3% sobre un parc d’habitatges principals estimat pel 2008 de l’ordre de les 2.990 unitats i del 0,8% sobre la població total empadronada en el mateix any que era de 8.023 habitants. Aquests reduïts percentatges de situació anòmala per sobre ocupació s’han de considerar amb caràcter de mínims ja que amb les xifres obtingudes no es contemplen els possibles casos que es poden produir derivats de població no empadronada.

Uns altres casos d’utilització anòmala detectats pels Serveis Socials de l’Ajuntament corresponen a algunes cases unifamiliars o masies ubicades en urbanitzacions com La Creueta que a efectes d’allotjament estan subdividides en diferents habitatges o llars i en el padró municipal consten com un sol habitatge. De totes formes, en conjunt, es considera que el municipi no presenta problemes greus d’infrahabitatge.

1.2.2 Característiques de tinença

1.2.2.1 Règim de tinença

No es disposen de xifres oficials actualitzades sobre la distribució de tinença i usos del parc d’habitatges d’Arenys de Munt posteriors a 2001. La distribució dels habitatges del municipi, segons règim de tinença al llarg dels darrers anys, mostra una tendència a l’alça en el cas dels habitatges de compra i a la baixa en el cas dels habitatges de lloguer. En el darrer període intercensal els habitatges en propietat han passat del 77,8 al 82,7% i els habitatges de lloguer del 14,4 al 10,4% sobre el total del parc d’habitatges principals. Es tracta d’una evolució similar a l’observada pel conjunt de municipis de Catalunya on, aquests percentatges respectivament i pel mateix període, han passat del 73 al 79% quan als habitatges en propietat i del 24 al 17% pel que respecta als habitatges de lloguer.

Taula H7. Habitatges segons règim de tinença.2001

Lloguer Cedida Otra TotalPropietat Pagada Pendent Herència forma

pagamentso donacióArenys de Munt 1.948 835 876 237 246 54 108 2.356% Arenys de Munt 82,7 35,4 37,2 10,1 10,4 2,3 4,6 100,0Vilassar de Dalt 2.166 1.099 873 194 313 47 96 2.622% Vilassar de Dalt 82,6 41,9 33,3 7,4 11,9 1,8 3,7 100,0Arenys de Munt 5.515 2.285 2.583 647 665 135 287 6.602% Arenys de Munt 83,5 34,6 39,1 9,8 10,1 2,0 4,3 100,0Estrangers 78 28,0 45,0 5,0 136,0 14,0 5,0 233,0%Estrangers 33,5 12,0 19,3 2,1 58,4 6,0 2,1 100,015 a 34 anys 970 148 803 19 209 28 66 1.27335 a 64 anys 3.657 1.516 1.716 425 378 91 194 4.320més de 64 anys 888 621 64 203 78 16 27 1.00920 a 34 anys 76,2 11,6 63,1 1,5 16,4 2,2 5,2 100,035 a 64 anys 84,7 35,1 39,7 9,8 8,8 2,1 4,5 100,0més de 64 anys 88,0 61,5 6,3 20,1 7,7 1,6 2,7 100,0

Font: Web de l'INE, Consulta interactiva

edat

cap

lla

r(%

)lla

rspo

blac

ió

La distribució del nombre de població resident en els habitatges principals d’Arenys de Munt segons règim de tinença en el 2001 – 83,5% de propietat i 10,1% de lloguer - era pràcticament igual a la dels habitatges – 82,7% de propietat i 10,4% de lloguer - si bé varien substancialment quan es considera sols la població estrangera resident en el municipi, ja que en aquest cas el percentatge de població en habitatges en propietat és sols del 33,5% mentre que la població en habitatges de lloguer és majoritària i passa a ser del 58,4% - Veure taula H7 -.Pel 2008, si bé no es disposen de xifres actualitzades sobre la distribució dels habitatges del municipi segons règim de tinença, es considera


Pàgina 26

que els habitatges en règim de lloguer difícilment superen el 10% del total del parc. Aquest percentatge és, d’altra banda, al mateix percentatge que s’observa amb la mostra representativa que es disposa sobre oferta d’allotjament en el municipi de principis de novembre del 2008 on, sobre un total de 234 habitatges oferts, 23 ho eren en règim de lloguer i la resta en règim de compra venda. De totes formes aquesta situació pot canviar de forma significativa en els propers anys si continua la conjuntura econòmica actual del sector com l’observada en els darrers mesos de manca de facilitats creditícies per la compra d’habitatges i manteniment d’uns preus de venda relativament elevats.

1.2.2.2 Habitatges buits

En base a una anàlisi realitzada a partir de les xifres de consum domèstic d’aigua, facilitades per l’empresa subministradora SOREA, que cobrien els quatre trimestres del 2008 i considerant com buits tots els habitatges que van presentar un consum domèstic d’aigua igual a zero o inferior a 6 m3/any, -o sigui, amb un consum inferior a 20 litres/dia - el nombre d’habitatges buits en el municipi que es trobaven acabats i amb cèdula d’habitabilitat anterior al primer trimestre del 2008, es situava a l’entorn de les 204 unitats. Si en aquesta xifra s’hi sumen els 220 habitatges que en el 2008 no varen estar donats d’alta de consum domèstic d’aigua durant cap dels quatre trimestres i que, en el cas d’estar donat d’alta en el quart trimestre, el consum va ser de zero m3, aleshores el total d’habitatges buits assoleix la xifra de 424 unitats. Per tant, el percentatge d’habitatges buits d’Arenys de Munt a principis del 2009, es situava a l’entorn de l’11% del total, atès que d’acord a les dades cadastrals de l’inici del 2009, el parc total d’habitatges del municipi en aquestes dates era de 3.864 unitats (5). Es tracta, per tant, d’un percentatge d’habitatges buits relativament elevat, superior al 4 o 5% que normalment s’atribueix com a necessari per ajustar les transaccions d’oferta i demanda, si bé és bastant inferior al 18,7% que presentava el parc local d’habitatges segons les dades del darrer cens del 2001.

L’esquema següent mostra la localització dels habitatges buits d’acord a l’anàlisi realitzada. En el plànol P5 Anàlisi de les problemàtiques del parc d’habitatges, es pot consultar aquesta informació amb més detall.

(5) A tenir en compte que en aquesta xifra no s’ inclouen els habitatges nous en venda.


Pàgina 27

1.3 POBLACIÓ

1.3.1 Anàlisi demogràfica.

El conjunt de municipis del Maresme ha conformat un territori d’atracció relativament significativa de la localització residencial a Catalunya, amb una taxa anual mitjana de creixement durant el període 1991 -2008 del 2,15%, superior en un 87% del conjunt de Catalunya que va tenir una mitjana d’augment del 1,15%. El major creixement relatiu de la població del Maresme durant els darrers disset anys es va produir principalment en el període intercensal del 1991 al 2001, ja que en el període 2001-2008, la seva taxa anual mitjana d’augment de la població - 2,39% - va ser sols un 11% superior a la del conjunt de Catalunya en el mateix període-2,15% -.

Taula P1. Evolució de la població resident. anys 1991 -2008 (1) (2) (3) (4) (5) (6) (6) (7) (8) (9)

Superf. Població Població Població Densitat Taxa anyal Taxa anyal Taxa anyal Nombre NombreMUNICIPIS km 2 1991 2001 2008 hab.per km2 creixement creixement creixement de llars persones

(4)/(1) 1991-2001 1991-2008 2001-2008 2001 per llar. 2001Arenys de Mar 6,5 11.039 12.835 14.449 2.223 1,52 1,60 1,71 4.591 2,8Canet de Mar 6,2 8.858 10.778 13.381 2.158 1,98 2,46 3,14 3.908 2,8Dosrius 40,8 1.211 3.098 4.869 119 9,85 8,53 6,67 1.043 3,0Sant Cebrià de Vallalta 15,8 876 1.951 3.208 203 8,34 7,93 7,36 763 2,6Sant Iscle de Vallalta 17,7 513 944 1.235 70 6,29 5,30 3,91 353 2,7Vilassar de Dalt 9,1 6.791 7.904 8.621 947 1,53 1,41 1,25 2.623 3,0Arenys de Munt 20,8 4.733 6.665 8.023 386 3,48 3,15 2,68 2.356 2,8

Maresme 396,9 293.103 356.545 420.521 1.060 1,98 2,15 2,39 125.622 2,8

Catalunya 31.895 6.059.494 6.343.110 7.364.078 231 0,46 1,15 2,15 2.315.856 2,7

Fonts (1) i (2) Institut d'Estadística de Catalunya, (1994) Estadística Comarcal i Municipal, Barcelona, pàgina 388(3), (4) i (8) Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Consulta interactiva per Internet

El creixement de la població resident d’Arenys de Munt del 1991 al 2008, en termes relatius, -3,15% anual -, al mateix temps, també ha estat superior al del conjunt del Maresme, - un 46,5% més -, havent experimentat una certa desacceleració en els darrers set anys amb una taxa mitjana d’augment anual menor - 2,7% -, lleugerament diferent del que ha succeït en el conjunt del Maresme i a Catalunya, on les seves respectives taxes anuals per aquest període – 2,4 i 2,2% - han estat superiors a les del període 1991-2008. Tot i això, el creixement de la població d’Arenys de Munt en aquest darrer període de set anys ha estat superior al de municipis de l’entorn com Arenys de Mar – taxa anual del 1,7%-, o Vilassar de Dalt – 1,3%-, però inferior als de Canet de Mar – 3,1%-, Dosrius – 6,7%-, Sant Cebrià de Vallalta -7,4%-, i Sant Iscle de Vallalta – 3,9% -Vegi’s taula P1 i gràfic P1-.

Gràfic P1. Taxes mitjanes de creixement anual de la població resident (en %)

0

2

4

6

8

10

12

Are

nys de

Mar

Can

et de

Mar

Dos

rius

San

t Ceb

rià

de V

alla

lta

San

t Isc

le

de V

alla

lta

Vila

ssar

de

Dal

t

Are

nys de

Mun

t

Mar

esme

Cat

alun

ya

1991-20011991-20082001-2008

Font: Taula P1

Segons el lloc d’origen, la població resident d’Arenys de Munt en el 2008, majoritàriament –un 80,5%- era nascuda a Catalunya: 51,7% a la pròpia comarca del Maresme i 28,8% a la resta de Catalunya. La població estrangera amb 559 habitants, assolia un 7% del total de la població del municipi. Aquest


Pàgina 28

percentatge es pot considerar relativament reduït per comparació amb els percentatges que presenten els municipis costaners del seu entorn -13,9% Arenys de Mar i 10,9% en el de Canet de Mar -, i és quasi la meitat respecte al 13% que presenta el conjunt del Maresme i més de la meitat respecte al 16,4% del conjunt de Catalunya. – Veure gràfic P2 i taula P2 -.

Gràfic P2. Percentatges de població resident segons lloc de naixement. 2008

0

10

20

30

40

50

Areny

s de

Mar

Can

et de

Mar

Dos

rius

San

t Ceb

rià

de V

allalta

San

t Isc

le de

Vallalta

Vila

ssar de

Dalt

Areny

s de

Mun

t

Mares

me

Catalun

ya

Comarca Catalunya Resta Estat Estranger

Font: Taula P2

Taula P2. Població resident segons lloc de naixement

1991 PercentatgesMateixa Resta Resta Mateixa Resta Resta

MUNICIPIS Comarca Catalunya Estat Estranger Total Comarca Catalunya Estat EstrangerArenys de Mar 5.573 2.426 2.764 276 11.039 50,5 22,0 25,0 2,5Canet de Mar 4.793 1.833 2.040 192 8.858 54,1 20,7 23,0 2,2Dosrius 587 368 237 19 1.211 48,5 30,4 19,6 1,6Sant Cebrià de Vallalta 449 263 119 45 876 51,3 30,0 13,6 5,1Sant Iscle de Vallalta 341 108 45 19 513 66,5 21,1 8,8 3,7Vilassar de Dalt 2.902 2.098 1.666 125 6.791 42,7 30,9 24,5 1,8Arenys de Munt 2.974 802 858 99 4.733 62,8 16,9 18,1 2,1

Maresme 121.994 76.235 87.806 7.068 293.103 41,6 26,0 30,0 2,4

Catalunya 3.080.393 1.009.317 1.867.758 102.026 6.059.494 50,8 16,7 30,8 1,7

Arenys de Mar 5.912 4.132 2.510 1.895 14.449 40,9 28,6 17,4 13,1Canet de Mar 5.650 3.849 2.424 1.458 13.381 42,2 28,8 18,1 10,9Dosrius 1.668 2.004 892 305 4.869 34,3 41,2 18,3 6,3Sant Cebrià de Vallalta 990 1.387 517 314 3.208 30,9 43,2 16,1 9,8Sant Iscle de Vallalta 589 422 136 88 1.235 47,7 34,2 11,0 7,1Vilassar de Dalt 3.384 3.133 1.532 572 8.621 39,3 36,3 17,8 6,6Arenys de Munt 4.147 2.308 1.009 559 8.023 51,7 28,8 12,6 7,0

Maresme 151.307 129.608 85.245 54.361 420.521 36,0 30,8 20,3 12,9

Catalunya 3.215.325 1.406.006 1.538.036 1.204.711 7.364.078 43,7 19,1 20,9 16,4

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Consulta interactiva per Internet

2008

Analitzant les taxes de creixement anual dels darrers disset anys de la població resident segons lloc de naixement es pot observar que la nascuda a l’estranger i a la resta de Catalunya han estat les poblacions que més han contribuït a l’augment del nombre d’habitants d’Arenys de Munt durant aquest període, al igual com ha succeït en els altres municipis dels seu entorn, en el conjunt del Maresme i de Catalunya, tal com mostra el gràfic P3 i les xifres de la taula P3.


Pàgina 29

Taula P3. Taxes anuals de creixement de la població segons lloc de naixement: 1991- 2008 (%) MUNICIPIS Mateixa Resta Resta

Comarca Catalunya Estat Estranger TotalArenys de Mar 0,3 3,2 -0,6 12,0 1,6Canet de Mar 1,0 4,5 1,0 12,7 2,5Dosrius 6,3 10,5 8,1 17,7 8,5Sant Cebrià de Vallalta 4,8 10,3 9,0 12,1 7,9Sant Iscle de Vallalta 3,3 8,3 6,7 9,4 5,3Vilassar de Dalt 0,9 2,4 -0,5 9,4 1,4Arenys de Munt 2,0 6,4 1,0 10,7 3,2

Maresme 1,3 3,2 -0,2 12,8 2,1

Catalunya 0,3 2,0 -1,1 15,6 1,2Font: Taula P2

Gràfic P3. Taxes anuals de creixement de la població segons lloc de naixement (en%)

-2

3

8

13

18

Areny

s de

Mar

Can

et de Mar

Dos

rius

San

t Ceb

rià

de Vallalta

San

t Isc

le de

Vallalta

Vila

ssar de

Dalt

Areny

s de

Mun

t

Mares

me

Catalun

ya

Comarca Catalunya Resta Estat Estranger Total

Font: Taula P3

La població resident a Arenys de Munt, atenent a la seva distribució per grans grups d’edat, es troba majoritàriament en edat activa – 68,5% entre 15 i 64 anys -, seguida per la població jove i en edat infantil – 17,4% de 0 a 14 anys -. La proporció o quocient entre la població de 65 i més anys i la inferior a 15 anys, també denominat índex d’envelliment ne el 2008 era inferior a 1 – 0,8 – degut al major nombre d’habitants en aquest segon grup, sobre el nombre pertanyent al primer grup. – Vegi’s taula P4 -.

Taula P4. Distribució i evolució de la població per grans grups d’edat: 1991 -2008

1991 2008 Index envelliment(*) DinàmicaMUNICIPIS De 0 a 14 De 15 a 64 De més de De 0 a 14 De 15 a 64 De més de 1991 2008 envelliment

anys anys 64 anys anys anys 64 anys (a) (b) (b)/(a)Arenys de Mar 1.952 7.243 1.844 2.073 9.751 2.625 0,9 1,3 1,3Canet de Mar 1.612 5.826 1.420 1.977 9.104 2.300 0,9 1,2 1,3Dosrius 246 828 137 893 3.526 450 0,6 0,5 0,9Sant Cebrià de Vallalta 184 619 73 552 2.345 311 0,4 0,6 1,4Sant Iscle de Vallalta 74 347 92 229 832 174 1,2 0,8 0,6Vilassar de Dalt 1.234 4.605 952 1.321 5.975 1.325 0,8 1,0 1,3Arenys de Munt 840 3.050 843 1.393 5.494 1.136 1,0 0,8 0,8

Maresme 58.332 198.673 36.098 66.829 292.914 60.778 0,6 0,9 1,5

Catalunya 1.076.278 4.115.905 867.311 1.083.951 5.084.172 1.195.955 0,8 1,1 1,41991 2008 Taxa anyal de creixement 1991-2008

MUNICIPIS De 0 a 14 De 15 a 64 De més de De 0 a 14 De 15 a 64 De més de De 0 a 14 De 15 a 64 De més deanys anys 64 anys anys anys 64 anys anys anys 64 anys

Arenys de Mar 17,7 65,6 16,7 14,3 67,5 18,2 0,4 1,8 2,1Canet de Mar 18,2 65,8 16,0 14,8 68,0 17,2 1,2 2,7 2,9Dosrius 20,3 68,4 11,3 18,3 72,4 9,2 7,9 8,9 7,2Sant Cebrià de Vallalta 21,0 70,7 8,3 17,2 73,1 9,7 6,7 8,2 8,9Sant Iscle de Vallalta 14,4 67,6 17,9 18,5 67,4 14,1 6,9 5,3 3,8Vilassar de Dalt 18,2 67,8 14,0 15,3 69,3 15,4 0,4 1,5 2,0Arenys de Munt 17,7 64,4 17,8 17,4 68,5 14,2 3,0 3,5 1,8

Maresme 19,9 67,8 12,3 15,9 69,7 14,5 0,8 2,3 3,1

Catalunya 17,8 67,9 14,3 14,7 69,0 16,2 0,0 1,3 1,9

Nota '(*) = Relació entre la població de 65 i més anys i la població menor de 15 anysFont: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Consulta interactiva per Internet


Pàgina 30

Per comparació amb els altres sis municipis de l’entorn i amb el conjunt del Maresme i de Catalunya, Arenys de Munt, en termes generals té una proporció relativament més elevada de població jove i infantil, i més reduïda de població de més 65 anys. Un altre aspecte significatiu de l’actual distribució de la població resident d’Arenys de Munt és que s’ha assolit desprès que en els darrers disset anys, tant la població entre 15 i 64 anys com la de 0 a 14 anys, experimentessin unes taxes anuals de creixement- 3,5 i 3% respectivament - força superiors a la mitjana del Maresme - 0,8 i 2,3% - i de Catalunya – 0 i 1,3% -.Vegi’s gràfic P4 -.

Gràfic P4. Taxes anuals de creixement per grups d’edat (en%): 1991 -2008)

0

2

4

6

8

10

Are

nys de

Mar

Can

et d

e

Mar

Dos

rius

Sant

Ceb

rià

de V

allalta

Sant

Iscle

de V

allalta

Vilass

ar d

e

Dalt

Are

nys de

Mun

t

Mar

esm

e

Cat

alun

ya

De 0 a 14 De 15 a 64 Més de 64

Font: Taula P4

Contemplant amb major detall l’evolució de la població resident d’Arenys de Munt per grups d’edat compresos de cinc en cinc anys i amb distinció de gènere, es pot observar que en els darrers disset anys la piràmide d’edats s’ha anat ampliant en la base – població de 0 a 9 anys - i també a partir dels 25 fins els 59 anys. En canvi, en termes relatius s’ha reduït significativament en els trams de 10 fins als 24 anys, formant en el 2008 una figura similar a un arbre amb una certa amplia base i unes branques segons gènere quasi simètriques, on les de més amplada corresponen als trams de 30 a 34 i de 35 a 39 anys, a diferència del que succeïa amb la piràmide d’edats del 1991 on els trams de 10 a 14 anys i de 15 a 19 anys eren els que tenien més amplada. – Vegi’s Gràfics P5 i P6 -.

Gràfic P5. Arenys de Munt Estructura de la població per edats i sexe en l’any 1991.

-250 -200 -150 -100 -50 0 50 100 150 200

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més

Eda

ts

Homes Dones Font: Web de l’INDESCAT


Pàgina 31

Aspectes a destacar de l’evolució de la piràmide d’edats entre el 1991 i el 2008 són:

1. El major creixement relatiu en termes totals, del nombre d’homes en relació al nombre de dones, amb augments respectius del 76% i del 63%.

2. Per ordre d’importància el tram amb major augment relatiu de l’ordre del 159% correspon al d’edat infantil de 0 a 4 anys, seguit del de 35 a 39 anys amb un augment relatiu del 146%. Desprès per ordre decreixent segueixen els trams de 30 a 34, 45 a 49, 40 a 44, 50 a 54 , 5 a 9 i de 55 a 59 anys; tots ells amb augments relatius superiors al del conjunt de la població.

3. Els menors creixements relatius per ordre d’importància s’han produït en els trams d’edat compresos entre 10 i 24 anys i a partir dels 60 anys en endavant. Tots ells amb augments relatius inferiors a la mitjana d’augment de la població total del municipi. A destacar que la disminució relativa de la població de 85 i més anys ha estat molt inferior a la resta dels altres trams.

Gràfic P6. Arenys de Munt. Estructura de la població per edats i sexe en l’any 2008.

-500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més

Edat

s

Homes Dones Font: Web de l’IDESCAT

En conclusió, la població resident a Arenys de Munt durant el període analitzat ha experimentat uns augments més que proporcionals i força significatius en els trams d’edat infantil – de 0 a 9 anys – i d’edat activa de 25 a 59 anys, que cal atribuir que van lligats al fenomen prèviament observat sobre els majors creixements en la població immigrant nascuda a la resta de Catalunya i a l’estranger.

En termes d’ocupació del territori, quasi el 83% de la població del municipi resideix en el centre i la resta es dispersa en 16 urbanitzacions o barris, essent “Arenys residencial” i “La Creueta” els nuclis més poblats amb un 3,1 i un 3% del total. D’altra banda els nuclis amb major creixement relatiu de la població en els darrers vuit anys, tal com mostra la taula P5, són, per ordre d’importància: El “Torrent d’en Puig”, “Aigua Viva” i “Collsacreu”.

Taula P5. Arenys de Munt: Distribució de la població per nuclis. 2001-2008. Taxa anual

NUCLI DE POBLACIÓ 2001 2009 2009 (%) creixement2001 - 2009

AIGUAVIVA 26 52 0,6 9,1ARENYS DE MUNT (CENTRE) 5.672 6.771 82,5 2,2ARENYS RESIDENCIAL 160 257 3,1 6,1BARRI DEL MIGDIA (EL) 55 53 0,6 -0,5BARRI NORD 29 24 0,3 -2,3BARRI ORIENT 25 39 0,5 5,7BARRI PONENT 28 21 0,3 -3,5CAN JALPÍ 184 2,2CAN SAGRERA 16 22 0,3 4,1COLLSACREU 76 153 1,9 9,1CREUETA (LA) 186 250 3,0 3,8SANTA ROSA DELS PINS 42 74 0,9 7,3SUBIRANS 35 34 0,4 -0,4TORRENT D'EN PUIG 9 59 0,7 26,5TORRENTBO 27 43 0,5 6,0TRES TURONS (ELS) 129 160 2,0 2,7VALLVIDRERA 10 7 0,1 -4,4TOTAL ARENYS DE MUNT 6.525 8.203 100,0 2,9

Font: Ajuntament d’Arenys de Munt. Padrons municipals d’habitants a 1 de gener.


Pàgina 32

La població ocupada resident a Arenys de Munt durant la darrera dècada va augmentar en 1.253 habitants, mentre que el nombre de llocs de treball en el municipi va augmentar sols en 658 unitats. Això va comportar, lògicament, que el nombre de població ocupada resident amb lloc de treball dins del municipi augmentés menys que proporcionalment i fos sols de 147 habitants. En el 2001 prop del 60% de la població ocupada resident tenia lloc de treball fora del municipi, front al 38% que ho assolia en el 1991 i, conseqüentment, això va comportar un augment significatiu de la mobilitat inter-municipal per motius de treball: per sobre dels 1.100 viatges d’anada i 600 viatges de tornada per dia de treball.

Des del desembre del 2001 al desembre del 2008, el nombre de treballadors afiliats al règim general i al d’autònoms de la Seguretat Social corresponent al municipi va augmentar en 960 persones, passant de 2.034 a 2.994 afiliats (6) – o sigui, amb una taxa anual mitjana de creixement de l’ordre del 5%, que és força superior a la taxa de creixement de la població resident en aquest període que va ser del 2,68%. Aquesta xifra de 2.994 afiliats ve a representar prop del 55% sobre la població resident de 15 a 64 anys, que en el mateix any 2008 era de 5.494 habitants. Es desconeix com ha pogut incidir aquesta evolució de la població ocupada resident en el municipi en la dinàmica observada de la residència- treball del 2001, per no disposar de dades oficials de mobilitat per motius de treball amb posterioritat a aquest any.

D’acord amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social de desembre del 2008, un 81% o la major part, estaven adscrits a activitats de serveis, mentre que un 21% estaven adscrits a activitats manufactureres i industrials, i un 12% a la construcció Les activitats agrícoles, de ramaderia i d’extracció amb sols un 1% del total de treballadors afiliats – tots en règim d’autònoms - tenen un caràcter quasi testimonial dins del conjunt de les activitats productives que es desenvolupen en el municipi.

1.3.2 Projeccions de població i llars

Qualsevol projecció sobre la futura població resident en el municipi com a base per determinar la nova demanda local d’habitatges, a més de tenir en compte la evolució per components d’edat de la població actual, requereix necessàriament també que es formulin i avaluïn algunes hipòtesis sobre la evolució del moviment migratori, com a un dels principals factors del creixement de la població en aquests darrers anys. Per aquests efectes s’han tingut en compte els quatre escenaris de projecció de demanda residencial màxim, intermedi, moderat i endogen -, establerts en l’Estudi que ha portat a terme el Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (7), on es consideren tres hipòtesis sobre l’evolució dels moviments migratoris – alta, baixa i sense moviment migratori - i tres hipòtesis – alta, moderada i constant - sobre l’evolució del nombre de llars pel període 2010 – 2019 –. Les xifres de l’escenari màxim, com s’assenyala en l’Estudi, corresponen a les hipòtesi d’alta immigració i alta formació de llars i representen el màxim de la demanda previsible. L’escenari intermedi “ proposa una situació mixta en què continua el flux immigratori segons la hipòtesi optimista, però on el progrés en la formació de llars adopta la hipòtesi moderada”. L’escenari moderat “ indica una moderació de les tendències actuals d’immigració i llars” amb una hipòtesi baixa d’immigracions i moderada en la formació de llars. I l’escenari endogen “representa l’escenari mínim de demanda previsible, amb estancament de la formació de llars i absència d’intercanvis migratoris, i ens informa de la demanda interna generada per la població actual del municipi en les condicions presents”.

Les principals xifres que es deriven de l’Estudi, són:

1) La població resident d’Arenys de Munt pot assolir la xifra de 9.162 habitants el 2015, segons l’escenari màxim, i de 9.067 habitants, segons l’escenari moderat. La xifra de l’escenari intermedi és la mateixa que la del escenari màxim. L’escenari endogen preveu un cert increment de la població actual fins a 8.392 persones en el 2015. – Vegi’s Taula P6 -.

(6) Veure dades sobre afiliats a la Seguretat Social, pàgina web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (7) Veure Annex I. Estudi de projeccions demogràfiques del Centre d’Estudis Demogràfics. Projecció de població i llars del municipi d’Arenys de Munt (2009 -2019). Universitat Autònoma de Barcelona, juny 2009.


Pàgina 33

Taula P6. Projecció de la població d’Arenys de Munt a 1 de gener

Any Màxim Intermedi Moderat Endogen 2008 Padró municipal = 8.023 2009 8.203 8.203 8.203 8.203 2010 8.377 8.377 8.377 8.241 2011 8.547 8.547 8.545 8.276 2012 8.711 8.711 8.702 8.309 2013 8.869 8.869 8.842 8.340 2014 9.019 9.019 8.964 8.367 2015 9.162 9.162 9.067 8.392 2016 9.296 9.296 9.151 8.415 2017 9.423 9.423 9.217 8.434 2018 9.545 9.545 9.270 8.451 2019 9.663 9.663 9.314 8.465

Font: Centre d’Estudis Demogràfics. Projecció de població i llars del municipi d’Arenys de Munt (2009 -2019), Universitat Autònoma de Barcelona, juny 2009. Annex I.

2) El nombre de persones principals projectat continuarà augmentant durant els propers anys en tots quatre escenaris. La xifra passarà de 3.023 el 2009 a 3.564 en el 2015, en l’escenari màxim, 3.452 en l’escenari intermedi, 3.420 en l’escenari moderat i 3.160 en l’escenari endogen. – Vegi’s taula P 7 -.

Taula P7. Projecció de persones principals.

Any Màxim Intermedi Moderat Endogen 2001 2.356 (xifra del cens) 2009 3.023 (xifra estimada) 2010 3.117 3.099 3.099 3.051 2011 3.210 3.175 3.174 3.078 2012 3.304 3.249 3.246 3.103 2013 3.392 3.319 3.310 3.122 2014 3.478 3.386 3.368 3.141 2015 3.564 3.452 3.420 3.160 2016 3.649 3.517 3.468 3.179 2017 3.733 3.581 3.511 3.199 2018 3.814 3.641 3.547 3.215 2019 3.893 3.698 3.579 3.229


3) El nombre de persones per llar seguirà reduint-se al llarg del temps , seguint la tendència observada en els darrers anys i cap el 2015 s’estima que assolirà una xifra mitjana entre 2,57 persones per llar en l’escenari màxim i 2,66 en l’escenari endogen.- Vegi’s taula P8 -.

4) El creixement del nombre de llars és fruit de dos fluxos oposats: creació de llars pels joves i destrucció de llars per mortalitat o abandó dels seus membres de major edat. Pel període 2009 -2019. L’Estudi preveu la formació de 1.050 llars per gent jove i madura i que desapareixeran 170 llars de persones de més edat, amb un saldo net de 870 noves llars, en el cas de l’escenari màxim. En l’escenari intermedi pel mateix període es preveu la formació de 885 noves llars i es destruiran 210 amb un saldo net final de 670 llars. Aquestes xifres pel mateix període de temps i respectivament, són: 780, 230 i 556 en l’escenari moderat i 500, 300 i 200 en l’escenari endogen.

5) L’augment net previst en el nombre de llars o demanda total d’habitatges, durant el període 2010 –2015 és de 447 unitats en l’escenari màxim, 353 en l’intermedi, 321 en el moderat i 109 en l’endogen.


Pàgina 34

Taula P8. Projecció de nombre de persones per llar.

Any Màxim Intermedi Moderat Endogen 2001 2,83 (0bservat) 2009 2,71(Estimat) 2010 2,69 2,70 2,70 2,70 2011 2,66 2,69 2,69 2,69 2012 2,64 2,68 2,68 2,68 2013 2,61 2,67 2,67 2,67 2014 2,59 2,66 2,66 2,66 2015 2,57 2,65 2,65 2,66 2016 2,55 2,64 2,64 2,65 2017 2,52 2,63 2,63 2,64 2018 2,50 2,62 2,61 2,63 2019 2,48 2,61 2,60 2,62


L’escenari escollit per projectar la demanda local d’habitatges d’Arenys de Munt que es generarà al llarg dels propers sis anys – 2010 a 2015 – que contempla el PLH, és l’escenari moderat que preveu una demanda de 321 unitats. L’elecció d’aquest escenari moderat de projecció s’ha basat principalment en la situació de la conjuntura econòmica que, entre altres, presenta una forta contracció de la demanda d’habitatge que es preveu que pot continuar a mig termini i també perquè així es va considerar adient per part dels representants municipals.

A finals del 2009, d’ acord amb les xifres del Padró municipal, Arenys de Munt tenia 3.203 llars amb una població resident de 8.203 habitants, amb una mitjana de 2,56 per llar. Les llars formades per dos persones són les de major nombre seguit de les llars formades per tres persones i les llars formades per una sola persona. Aquestes últimes venen a ser quasi el 22 % del total si bé, en termes, de població respecte a la total població del municipi assoleixen sols el 8%. Les llars amb major nombre de població són les formades per quatre persones i que venen a sumar quasi el 29% respecte a la població total del municipi. El nombre de persones que viuen soles segons gènere és lleugerament superior en el cas dels homes – 334 – al de les dones -321 -

Taula P9 . Distribució de lles llars segons nombre i segons total de persones

Persones per llar Nombre de llars % Nombre de persones % 1 655 21,7 655 8,02 811 26,8 1622 19,83 714 23,6 2142 26,14 592 19,6 2368 28,95 173 5,7 865 10,56 53 1,8 318 3,97 17 0,6 119 1,58 4 0,1 32 0,49 2 0,1 18 0,21 1 0,0 23 0,31 1 0,0 41 0,5

Total 3.023 100,0 8.203 100,0

Font: Ajuntament d’ Arenys de Munt. Padró municipal, 2009

1.3.3 Sense llar i altres col·lectius en situació de risc d’exclusió social

La situació del col·lectiu de sense llar i altres col·lectius en situació o risc d’exclusió social a Arenys de Munt s’ha estudiat en col·laboració amb Serveis Socials de l’Ajuntament, obtenint-se les dades que es resumeixen en la taula P10.


Pàgina 35

Taula P10.Col·lectius en risc o vulnerables a l’exclusió social. Col.lectiu Definició/ métode de càlcul Font Nombre Indicador

(1)

Sense sostre Que vieun a l' espai obert (2) Serveis Socials 3 0,04%

Sense llar Que viuen en centres de serveis socials (3) Serveis Socials 0 0,00%

En habitatges En habitatges sense cèdula o amb notificació Serveis Socials 22 0,14%insegurs de desnonament o sota violencia

25

Joves Amb problemes socials Serveis Socials 479 5,97%

Dones Dones en llars monoparentals IDESCAT 2008 321 10,68%

Gent gran Llars unipersonals de persones de més de 75 anys IDESCAT 2009 144 4,76%

Sense ingressos Serveis Socials 107 1,33%

Amb problemes de drogodepèndència o altres Serveis Socials 16 0,20%

Amb reconeixement de discapacitat IDESCAT 2008 359 4,47%

Immigrants no comunitaris sense permis de treball Serveis Socials 11 0,14%

En presó o expressos Serveis Socials 0

1.437

Notes: (1) Percentatge entre la població o llars afectades i la població o les llars totals, respectivament, del municipi(2) Es tracte d' una mitja anual i correspon a persones transeünts que no resideixen habitualmenten el municipi(3)Són adreçats a centres de servesi socials de municipis de l' entorn

TOTAL VULNERABLES

Adul

ts

TOTAL EXCLUSIÓ RESIDENCIAL

A - Sense llar i altres persones en situació d' exclusió social

B - Col.lectius vulnerables o amb risc d' exclusió social.

Com es pot observar a Arenys de Munt no es detecta pràcticament l’existència de persones sense sostre o sense llar, i sí hi ha un petit percentatge – 0,14% de la població - que resideix en habitatges insegurs per violència de gènere i, en especial, per desnonaments ja que es tracta d’una situació creixent en el municipi degut a la crisis econòmica que afecta a compradors d’habitatge que no poden fer front a les despeses que els hi genera el préstec hipotecari.

Entre els col·lectius vulnerables o amb risc d’exclusió social, destaquen que :

1) Quasi un 6% de la població resident està formada per joves amb problemes socials (8)

2) Quasi un 11% de les llars corresponen a dones que viuen soles i quasi un 5% a persones de més de 75 anys que també viuen soles.

3) Un grup relativament reduït - un 1,33% de la població resident -són adults sense ingressos.

4) Un 4% de la població té algun tipus de discapacitat reconeguda.

En síntesi es considera que per fer front al risc d’exclusió social s’haurà de preveure un mínim d’uns 25 habitatges de protecció pública de caràcter dotacional per la població subjecte a desnonaments o per raons de violència de gènere.

(8) Aquest percentatge s’ha de considerar amb caràcter de mínim ja que fa referència sols als que han requerit ajuts als Serveis Socials de l’Ajuntament


Pàgina 36

1.4 DEMANDA D’HABITATGE

La demanda local d’habitatges durant un període de temps determinat, està formada per la existent en el seu inici més la que s’estima que es podrà generar al llarg de la seva duració. Com s’ha exposat en l’apartat anterior, la demanda local d’habitatges d’Arenys de Munt que es preveu que es generarà al llarg dels propers sis anys que contempla el PLH -2010 a 2015-, s’estima que assolirà unes 321 unitats, utilitzant les projeccions demogràfiques de l’escenari moderat; escenari que es considera recomanable aplicar, atesa l’actual conjuntura amb important contracció de l’economia.

1.4.1 Demanda latent

La demanda d’habitatges inicial o latent en el 2009 a Arenys de Munt, que és la no satisfeta per l’oferta existent, es pot estimar a partir de la generada en els darrers anys menys el nombre d’habitatges nous i de segona mà que han pogut ser ocupats durant el mateix període de temps, o bé, estimant la proporció de les noves llars que s’han pogut generar els darrers anys amb ingressos familiars per sota dels necessaris per accedir a la compra d’un habitatge amb els preus i condicions financeres que s’ofereixen en el mercat.

a) Nombre de llars generades i habitatges ocupats.

Utilitzant les xifres de l’Estudi demogràfic, el nombre de llars a Arenys de Munt, a principis del 2009, es situa en 3.023 unitats i representa un augment de 667 unitats respecte a les llars existents en el 2001, que era de 2.356 unitats d’acord amb les dades del darrer cens. La població resident en el municipi durant el mateix període, del 2001 al 2009, ha augmentat en 1.538 habitants, igual a la diferència entre els 8.203 habitants a principis del 2009 del Padró municipal i els 6.665 habitants del darrer cens de principis del 2001. Partint d’una mitjana actual de 2,7 persones per llar, les 667 llars d’augment del període 2001 al 2009, donen un augment de població de 1.800 habitants; o sigui 262 més que l’augment real de població que s’ha produït en aquests vuit anys. D’aquí que es pugui considerar que aquesta teòrica diferència en menys de 262 habitants, o de les corresponents 97 llars, és una xifra aproximada de la possible demanda latent d’habitatges no satisfeta en el municipi a principis del 2009.

b) Proporció de llars amb ingressos familiars per sota dels que es requereixen pel finançament de la compra d’un habitatge.

Es parteix de l’hipòtesis de que en l’actual conjuntura, tot i la fase recessiva en que es troba el mercat local de l’habitatge d’Arenys de Munt i, especialment, durant els darrers cinc anys, difícilment s’ha pogut trobar un habitatge per un preu inferior als 160 mil euros. Els ingressos familiars anuals que com a mínim es requereixen per finançar la compra d’un habitatge d’aquest preu, -mitjançant préstec hipotecari per import del 100% del preu de venda, a trenta anys i a un tipus d’interès del 4,5%, de forma que la seva càrrega financera, amortització més interessos, no superi el 40% dels primers -, es situen lleugerament per sobre dels 24 mil euros/any.

A Catalunya, no es disposen de xifres o percentatges sobre la distribució dels ingressos per llars a nivell municipal i, per tant, tampoc, per Arenys de Munt. Utilitzant les darreres xifres publicades, que corresponen al conjunt de les comarques de l’Àmbit Metropolità de Barcelona per l’any 2006, el nombre de famílies amb ingressos inferiors als 24 mil euros/any, es situaven, com a mitja, en un 37,9% dins del conjunt d’aquest àmbit. Aquest percentatge augmenta a l’entorn del 54% si a l’anterior percentatge s’incorpora, o es pondera de forma proporcional en els diferents trams, el 29,7% dels “no consta”. En un estudi basat en el consum domèstic d’aigua per càpita durant l’any 2008 en el municipi d’Arenys de Munt, realitzat sobre la base de més de 2 mil casos amb dades creuades per adreces del Padró municipal, i desprès de considerar la seva possible relació amb els diferents nivells d’ingressos familiars – Vegi’s Annex 6 sobre consums d’aigua -, el percentatge de llars del municipi amb ingressos familiars anuals inferiors als 24 mil euros es situa lleugerament per sobre del 51%. Tenint en compte que en el període 2001-2009 s’ha estimat que s’han format 667 llars i que per tant, per simple proporcionalitat en els darrers cinc anys l’hi correspondrien


Pàgina 37

unes 416 unitats, es pot considerar que com a mínim un 50% de les mateixes, o unes 213 unitats, tenien ingressos inferiors als 24 mil euros/any i, per tant, podrien constituir la demanda inicial latent d’habitatges d’Arenys de Munt, a principis del 2009.

Taula D1. Distribució dels ingressos familiars

Interval anual (en euros) % % % Número % %ponderat acumulat Habitatges acumulat

MENYS DE 6.000 2,1 2,99 2,99 93 4,57 4,57DE 6. 001 A 12.000 9,5 13,51 16,50 258 12,68 17,25DE 12.001 A 18.000 13 18,49 34,99 319 15,68 32,92DE18.001 A 24.000 13,3 18,92 53,91 376 18,48 51,40DE 24.001 A 30.000 9,7 13,80 67,71 345 16,95 68,35DE 30.001 A 36.000 6,9 9,82 77,52 239 11,74 80,10DE 36.001 A 42.000 5,2 7,40 84,92 148 7,27 87,37DE 42.001 A 48.000 10,6 15,08 100,00 94 4,62 91,99DE 48.001 A 54.000 52 2,56 94,55MÉS DE 54.000 111 5,45 100,00TOTAL 70,3 100 2.035 100,00

No consta 29,7

Fonts: (1) IDESCAT, 2007, Enquesta de condicions de vida i habits de la població 2006, pàgina 59.(2) Estimació indirecta basada en les dades de consums domèstics d' aigua del 2008, vegis Annex II

ÀMBIT METROPOLITÀ (1) ARENYS DE MUNT(2)

Els Serveis Socials de l’Ajuntament disposen d’una relació de 171 sol·licitants d’allotjament. Per quantificar i conèixer amb detall les condicions socio-demogràfiques, així com les característiques i perfils de les necessitats de la demanda actual d’habitatge que es troba latent en el municipi, el juliol del 2009, mitjançant la col·laboració d’un servei extern a l’equip redactor del PLH, es va realitzar una enquesta telefònica considerant dues bases de població a enquestar: una, formada pels sol·licitants que constaven en el llistat de l’Ajuntament i que tota ella es podia considerar com a demanda latent d’habitatge que es trobava exclosa del mercat, i una altra, formada per la resta de població del municipi que es podia contactar via llistin telefònic i que, si es trobava en situació de demanda d’habitatge no satisfeta, es podia considerar també part de la demanda latent d’habitatge de caràcter general del municipi. Dels 171 sol·licitants del llistat de l’Ajuntament, que a priori es consideren demanda latent exclosa del mercat, finalment sols es van poder enquestar 69 d’un total de 108 contactats, corresponent la resta als sol·licitants no localitzats per telèfon equivocat i altres; per tant el percentatge dels sol·licitants efectivament enquestats va ser de l’ordre del 64% sobre el total dels 108 contactats. Quan a la resta de la població del municipi contactada telefònicament, 104 enquestes es van poder realitzar correctament sobre un total de persones contactades de 1.696, de les quals 1.592 no tenien necessitat de nou allotjament; per tant, el percentatge dels efectivament enquestats sobre el total de 1.696 va ser de l’ordre del 6%.

Els 69 sol·licitants enquestats de la llista de l’Ajuntament, més els 104 amb demanda d’habitatge no satisfeta del conjunt de població contactada, sumen en total una demanda latent en el municipi, detectada per l’enquesta, de l’ordre de 173 unitats. Aquesta xifra, si bé és força superior a les 93 unitats prèviament estimades mitjançant el càlcul de la diferència entre nombre de llars generades i habitatges ocupats en els darrers vuit anys, és inferior a les 213 unitats també prèviament estimades via la proporció de llars amb ingressos inferiors als que actualment es requereixen per l’adquisició d’un habitatge en el mercat local d’Arenys de Munt. D’acord amb aquestes xifres es considera prudent situar de forma orientativa la demanda inicial latent d’habitatges a inicis del 2009 a l’entorn de les 200 unitats. Aquesta xifra resulta també no massa llunyana de les 181 unitats que s’obtindrien cas d’extrapolar el percentatge obtingut de demandants d’habitatge en l’enquesta a la població en general – 6%- utilitzant el total de 3.023 llars estimades existents en el padró municipal a principis del 2009.


Pàgina 38

1.4.2 Perfils socio-demogràfics de la demanda

D’acord amb les dades de l’enquesta, la major part dels 69 sol·licitants d’habitatge enquestats -un 65%- , que pertanyien al llistat facilitat pels Serveis Socials de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, i que a efectes d’anàlisi de resultats s’identifica com a “demanda exclosa”, són gent jove que es troba dins del tram de 18 a 34 anys d’edat. La resta -un 35%- pertany a gent madura i correspon al tram de 35 a 64 anys. Dins d’aquest grup de demanda de la llista de l’Ajuntament no es va detectar cap sol·licitant de la tercera edat. La distribució dels percentatges de demandants per grups d’edat varia substancialment quan es consideren els resultats obtinguts via enquesta realitzada al conjunt de la població segons llista telefònica. En aquest cas, la meitat dels demandants d’habitatge -un 50%- es troben dins del grup de gent en edat madura -de 35 a 64 anys -, seguit de la gent jove -amb un 35% -. A la gent de 65 i més anys l’hi correspon una demanda del 15%. – Vegi’s gràfic D 1 –.

Gràfic D1. Distribució de la demanda d’habitatge per grans trams d’edat i segons grup de població enquestada (en% )

0

10

20

30

40

50

60

70

Ll. Ajuntament Llista Telefònica

De 18 a 34De 35 a 64de 65 i més

Font: Dades obtingudes de l’Enquesta telefònica. Vegi’s Annex 7

La major part de les llars actuals dels demandants d’habitatge corresponen a parelles amb fills. Això és aplicable, tant en el cas del grup de la demanda exclosa -amb un 35% del total de llars -, com en el grup de la demanda en general,o llista telefònica -amb un 45% del total -. Per ordre decreixent segueixen en ambdós grups, les llars formades per parelles sense fills -amb un 23 i un 19% respectivament -, les llars de persones soles -amb un 18 i un 13%-, els demandants que viuen amb els pares -amb un 12 i un 13%-, i les de persones soles amb fills –amb un 10 i un 7%-. Les llars formades per amics i altres no superen el 4% del total de demandants en cap de cadascun dels dos grups de població enquestada. Com es pot observar, encara que els percentatges de les llars familiars varien quelcom entre un i altre grup segons la seva composició, la distribució per tipologia segueix un perfil bastant similar. Vegi’s gràfic D2 -.

Gràfic D2. Distribució dels demandants d’habitatge segons composició actual de les seves llars i grup de població enquestada (%)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Viu sol Sol ambfills

Ambparella

sense fills

Ambparella amb

fills

Amb elspares

Amb amics Altres

Ll. AjuntamentLlista telefònica

Font: Dades obtingudes de l’Enquesta telefònica. Vegi’s Annex 7


Pàgina 39

Pel que respecta a les respostes obtingudes amb l’enquesta sobre els ingressos familiars dels demandants d’habitatge, quasi un 70% del grup de la demanda de la llista de l’Ajuntament tenien ingressos inferiors als 21.600 euros anuals o, el que és el mateix, als 1.800 euros mensuals. Aquest percentatge es redueix a quasi el 59% en el cas del grup que representa la demanda general d’habitatge del municipi -Llista telefònica -; ambdós percentatges són superiors al de quasi el 44% que s’obté de l’estimació indirecta sobre la distribució dels ingressos familiars realitzada per tot el municipi en base el consum domèstic d’aigua -Veure taula D2, gràfic D3 i Annex 7 -. A destacar, que:

1. Quasi un 22% de la demanda exclosa i un 18% de la demanda general d’habitatge, tenia ingressos familiars inferiors als 900 euros/mes o als 10.800 euros/any. Pel conjunt de la població del municipi -demandants i no demandants d’habitatge -, el percentatge estimat dins d’aquest nivell d’ingressos familiars és del 14,3%.

Taula D2. Distribució dels ingressos anuals familiars (en% )

Ingressos familiars(euros) % Acumulat % Acumulat % Acumulat

Menys de 6.000 7,3 7,3 9,6 9,6 4,6 4,6De 6.000 a 10.799 14,5 21,7 8,7 18,3 9,7 14,3De 10.800 a 14.399 20,3 42,0 18,3 36,5 8,5 22,7De 14.400 a 17.999 20,3 62,3 13,5 50,0 10,2 32,9De 18.000 a 21.599 7,3 69,6 8,7 58,7 10,8 43,7De 21.600 a 26.399 11,6 81,2 11,5 70,2 15,3 59,0De 26.400 a 28.799 7,3 88,4 6,7 76,9 6,4 65,4De 28.800 a 35.999 5,8 94,2 15,4 92,3 14,7 80,1De 36.000 a 47.999 5,8 100,0 6,7 99,0 11,9 92,0De 48.000 i més 0,0 100,0 1,0 100,0 8,0 100,0Fonts : (1) = Enquesta

(2) = Estimació indirecta en base a les dades de consum dòmestic d' aigua del 2008.

Llista Ajuntament(1) Llista telefònica(1) Municipi(2)

2. Els demandants amb ingressos superiors als 2.400 euros mensuals, o 28.800 euros anuals, es situen prop del 12% en el grup de la demanda exclosa, i a l’entorn del 23% en el grup de demandants en general, assolint quasi el 35% les llars quan es considera tot el municipi.

3. En el grup de la demanda exclosa no hi cap llar amb ingressos familiars mensuals iguals o superiors als 4 mil euros/mes, o 48 mil euros/any, essent de l’ordre de l’1% en el cas dels demandants d’habitatge en general, i del 8% el de les llars del conjunt del municipi.

Gràfic D3.Distribució dels ingressos familiars anuals (en%)

0

5

10

15

20

25

Men

ys d

e6.

000

De

6.00

0 a

10.7

99

De

10.8

00a

14.3

99

De

14.4

00a

17.9

99

De

18.0

00a

21.5

99

De

21.6

00a

26.3

99

De

26.4

00a

28.7

99

De

28.8

80a

35.9

99

De

36.0

00a

47.9

99

De

48.0

00 i

més

LL. AjuntamentLlista telefònicaMunicipi

Font: Taula D2.

En quan al lloc de naixement dels demandants d’habitatge considerats en el seu conjunt -llista de l’Ajuntament i llista telefònica- té una important rellevància la població immigrant que constitueix quasi el 25% de tota la demanda mentre que el seu percentatge com a població resident empadronada en el municipi en el 2008 era sols de quasi el 7%. Pel contrari, la població nascuda a la mateixa comarca


Pàgina 40

si bé era majoritària amb el 33% de la demanda total d’habitatge, aquest percentatge era bastant inferior al 52% que l’hi correspon com a població empadronada en el 2008. – Vegi’s Gràfic D4 -.

Gràfic D4. Distribució de la demanda latent d’habitatge segons lloc de naixement (%)

0

10

20

30

40

50

60

Mateixa comarca Resta Catalunya Resta Espanya Estranger

Demanda habitatgePoblació municipi

Font: Dades obtingudes de l’Enquesta telefònica. Annex 7.

Altres perfils socio-demogràfics dels dos grups de població enquestada són:

1. L’existència d’un cert equilibri entre els enquestats per raons de gènere amb una lleugera majoria de dones, de l’ordre del 51% en cadascun dels dos grups.

2. Que en conjunt la major part, amb un quasi un 60% del total, tenia treball, quasi un 19% es trobava en atur, un 12% era pensionista, un 5% estudiava i treballava i un 2% sols estudiava.

Com a complement dels resultats de l’Enquesta sobre les característiques socio-demogràfiques dels demandants d’habitatges a Arenys de Munt a mitjans del 2009, via entrevista personal amb els representants de les tres agències immobiliàries locals -Finques Framis, C&R, Grup Immobiliari i Immobiliària Sant Martí -, i gràcies a la seva col·laboració, es van obtenir els principals perfils que es resumeixen a continuació::

1. Del 0 al 10% són de menys de 25 anys, entre un 60 i un 70% de 25 a 34 anys i entre 0 i un 10% de 65 anys o més.

2. Del 0 al 15% són persones soles, entre un 15 i un 20% persones amb fills, del 25 al 50% parella sense fills i del 45 al 50% parella amb fills.

3. Del 10 al 20% amb ingressos inferiors als 1.500 euros mensuals, un 60 a 80% amb ingressos entre 1.500 i 1.800 euros mensuals i d’un 10 al 20% entre 1.800 i 2.200 euros mensuals.

1.4.3 Tipologia de l’allotjament desitjat

Tots els enquestats del grup de la llista de l’Ajuntament -el 100%- desitgen habitatges de fins a 90 m2 de grandària: un 57% de 60 a 90 m2, un 33% fins a 60 m2 i quasi un 10% fins a 40 m2. La distribució dels enquestats del grup del llistat telefònic -demanda latent en general- és quelcom diferent: un 3% fins a 40 m2, un 19% fins a 60 m2, un 46,2% entre 60 i 90 m2, un 19% de 80 a 120 m2, un 4,8% de més de 120 m2 i quasi un 8% desitja un habitatge unifamiliar. -Veure gràfic D5-.

Gràfic D5. Distribució dels habitatges desitjats segons grandària ( en%)

0

10

20

30

40

50

60

Fins a 40 m2 Fins a 60 m2 De 60 a 89m2

De 90 a 120m2

Més de 120m2

Unifamiliar

Ll. AjuntamentLlista TelefònicaTotal



Pàgina 41

Quan al règim de tinença desitjat, una lleugera majoria -57%- de tots els enquestats -llista de l’Ajuntament i llista telefònica- prefereix l’habitatge en propietat i un 43% de lloguer. La major preferència per la propietat es presenta en tots els casos on els demandants corresponen a llars amb fills, mentre que disminueix en el cas de les persones que viuen soles, tot i que dins d’aquest grup els que desitgen habitatge en propietat són encara lleugerament majoritaris, mentre que en el grup dels que viuen amb els pares són majoritaris els que desitgen lloguer. -Vegi’s gràfic D6-.

Altres característiques sobre l’allotjament desitjat són que:

1. El preu màxim de compra estigui entre els 60 i els 90 mil euros per un 24% del total enquestat, entre 90 i 120 mil euros per un 20%, entre 120 i 180 mil euros per un 26%, entre 180 i 240 mil euros per un 16% i més de 240 mil euros per un 6%.

2. El preu màxim de lloguer mensual sigui inferior als 300 euros per un 26% del total, entre 300 i 450 euros per un 54% i entre 450 i 600 euros pel restant 20%. No existeix demanda per lloguers superiors als 600 euros.

Gràfic D6. Distribució de la demanda d’habitatges segons règim de tinença (en%)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Viu sol Sol amb fills Amb parellasense fills

Amb parellaamb fills

Amb elspares

Amb amics Altres

PropietatLloguer


3. La compra sigui finançada amb hipoteca per un 73% del grup de gent jove, per un 61% del grup de gent madura i per un 20% dels demandants amb 65 o més anys. Una majoria de la gent gran -un 57%- desitja finançar la compra de l’habitatge mitjançant la venda del pis que tenen en propietat.

4. L’habitatge sigui nou per un 47%, indiferent per un 32%, usat semi- nou per un 20% i usat per reformar per un 2%; o sigui, no existeix pràcticament demanda per aquest darrer tipus d’habitatge.

5. El grup d’edat jove -18 a 34 anys- majoritàriament pretén viure en parella -33%-, o en parella amb fills -32%-, seguit dels que viuran sols -23%- i sols preveuen viure amb amics o amb altres un 4% cadascun. El grup de gent madura -35 a 64 anys- en la seva majoria, preveu viure amb parella o amb parella sense fills -49 i 21% respectivament -. Finalment el grup de la gent gran -65 i més anys- preveu, majoritàriament, viure amb parella sense fills -38%-, seguit dels que viuran amb parella i fills -19%-, o sols i sols amb fills –un 13% cadascun -. -Vegi’s gràfic D7-.

Gràfic D7. Distribució dels demandants d’habitatge segons composició familiar i grup d’edat

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

18 a 34 35 a 64 65 i més total

SolSol amb fillsAmb parella sense fillsAmb parella amb fillsAmb els paresAmb amicsAltres

Font : Dades obtingudes de l’Enquesta telefònica


Pàgina 42

Quan als principals resultats obtinguts via entrevista als API’s locals sobre les característiques dels habitatges desitjats per la demanda existent, són:

1. La majoria demana pisos entre 60 i 90 m2 de superfície, un 15% de menys de 60 m2 i un 10 a un 20% cases unifamiliars o de més de 120 m2.

2. La major part -entre un 50 i un 70%- desitgen un preu de compra entre 120 i 180 mil euros, d’un 10 a un 20% entre 180 i 240 mil euros i d’un 5 a un 30% entre 90 i 120 mil euros. Quan els preus de lloguer, d’un 60 a un 80% entre 450 i 600 euros/mes i d’un 15 a un 20% de 600 a 1.200 euros/mes. La demanda exclosa del mercat consideren que com a mínim és de l’ordre del 40%.

3. Actualment no hi ha pràcticament demanda d’habitatge per compra. La major part de la demanda existent -un 90%- és per habitatge de lloguer.

1.4.4 Xifres bàsiques i síntesi de característiques de la demanda local d’habitatge

La demanda actual d’habitatge en el municipi d’Arenys de Munt que es troba latent o no satisfeta per l’oferta existent, es situa a l’entorn de les 200 unitats; xifra avalada per les estimacions realitzades i recolzada en el nombre de 173 demandants detectats amb les enquestes de camp realitzades: 69 del llistat de l’Ajuntament i 104 de la llista telefònica. La nova demanda d’habitatges prevista pels propers sis anys -2010 a 2015- que cobreix el PLH és de 321 unitats, d’acord amb l’escenari moderat, que s’ha escollit com més adequat entre els diferents escenaris estimats amb les projeccions demogràfiques. La demanda total d’habitatges és de 521 unitats; xifra que inclou la demanda actual existent, més la prevista que es generarà en els propers sis anys de duració del PLH.

Per establir els perfils socio-demogràfics i la tipologia dels habitatges que conformen tota la demanda, es parteix dels resultats obtinguts amb l’enquesta realitzada sobre la llista telefònica per ser de major abast en quan a nombre i tipus població i, per tant, més representativa que l’enquesta basada sols amb la llista de l’Ajuntament -demanda que s’ha denominat exclosa a efectes d’exposició -, i també que l’enquesta realitzada en els tres API’s locals. Per tant, els perfils dels demandants i la tipologia dels habitatges de la demanda local d’Arenys de Munt, a grans trets es poden sintetitzar en:

1. Un 32% són gent jove -18 a 34 anys -, 52% del grup en edat madura -35 a 64 anys -, i 16% del grup de gent gran -65 i més anys -.

2. En conjunt, la major part -un 54%- són demandants amb parella i fills -29%- o amb parella sense fills -25%-, 21% viuen sols, 12% són famílies monoparentals amb fills i 11% viuen amb els pares. El percentatge restant que no arriba al 3%, són gent que viu amb amics o altres.

3. El 50% tenen ingressos familiars anuals inferiors als 18 mil euros, quasi un 10% tenen ingressos inferiors als 6 mil euros anuals i els que no superen els 26.400 euros anuals assoleixen el 70% dels demandants.

4. En conjunt, un 62,5% desitja un habitatge de compra i un 37,5% de lloguer. Aquests percentatges varien segons composició familiar, essent els que viuen amb els pares o amb amics i altres, els que tenen percentatges més elevats de lloguer.

5. El 22% desitja habitatges de grandària fins a 60 m2, el 46% de 60 a 90 m2, 19% de 90 a 120 m2, 5% de més de 120 m2 i quasi el 8% prefereixen cases unifamiliars.

1.5 OFERTA D’HABITATGE

1.5.1 Evolució del sector de l’ habitatge al municipi.

A l’ analitzar el parc local de l’ habitatge apartat 1.2, s’ ha posat de relleu el fort dinamisme que ha tingut el sector en els darrers deu anys, amb un creixement relatiu superior al experimentat per la població resident, i un augment de l’ entorn de mil unitats que ve a suposar un escreix de més del 30 % en termes relatius respecte del parc existent a principis del 2001, que assolia ja 3.201 unitats segons xifres del darrer cens.


Pàgina 43

1.5.2 L’oferta de mercat

L’oferta d’habitatges en venda a Arenys de Munt supera amb llarguesa el nombre de les 300 unitats. A mitjans de juny del 2009, sols l’oferta de tres importants operadors immobiliaris, via internet, sumava ja 298 unitats: “habitaclia.com” -180-, “fotocasa.es” -76-, i “portae.com” -42- (9). En conjunt, el preu promig de venda es situava a l’entorn dels 360 mil euros/habitatge -pis o casa inclosos- i un preu per m2 construït prop dels 3mil euros. Aquesta oferta d’habitatges compren pisos -194- i cases -104-, essent l’oferta d’aquestes últimes de l’ordre del 35% del total.

Quan a les característiques més destacables de l’oferta de pisos s’ha de destacar que:

1. El preu mig es situa en els 235 mil euros per habitatge, essent la seva grandària de 82 m2 construïts i 2.958 euros el preu per m2. El preu per habitatge que més es repeteix -moda estadística- és de 210 mil euros amb una superfície construïda de 70 m2 i un preu per m2 de 2.400 euros (10).

2. Tal i com es dedueix del Gràfic O1, el major nombre de pisos oferts es situen en el tram de 211 a 250 mil euros -25%-, seguit del tram de 251 a 300 mil euros -20%-, i del tram de 181 a 210 mil euros -15%-. En total aquests trams comprenen el 60% de l’oferta.

Gràfic O1. Distribució de l’oferta de pisos a Arenys de Munt segons preu. Juny 2009

12%

11%

15%

25%

20%

12%5%

De 109 a 150 mil €De 151 a 180 mil €De 181 a 210 mil €De 211 a 250 mil €De 251 a 300 mil €De 301 a 350 mil €Més de 351 mil €

Font: Annex 8. Llistats d’oferta de pisos i cases.

3. Un 34% dels pisos tenen una superfície de 61 a 80 m2, seguit d’un 27% amb una superfície de 81 a 100 m2 i un 17% de 51 a 60 m2. Destaca que els pisos de més de 121 m2 assoleixen sols un 6% de l’oferta igual com succeeix amb els pisos de menys de 50 m2. -Vegi’s gràfic O2-.

Gràfic O2. Distribució de l’oferta de pisos a Arenys de Munt, segons superfície. Juny 2009

6%17%

34%

27%

10%6%

De 40 a 50 m2De 51 a 60 m2De 61 a 80 m2De 81 a 100 m2De 101 a 120 m2Més de 121m2

Font: Annex 8. Llistats d’oferta de pisos i cases

Pel que respecta a l’oferta de cases, els aspectes més destacables són:

1. El preu mig és de l’ordre dels 579 mil euros per casa, amb una superfície construïda de 234 m2 i un preu per m2 de 2.688 euros. El preu per casa que més es repeteix és de 360 mil euros i la superfície construïda de 250 m2 amb un preu per m2 de 2.520.

(9) A mitjans de setembre del 2009 sumaven ja 351 unitats: 153 “habitaclia.com”, 110 “fotocas.es” i 88 “portae.com”. (10) Aquests preus mitjos es mantenen pràcticament similars al setembre del 2009: 232 mil euros i 3.008 euros/m2


Pàgina 44

2. El tram de preus amb major nombre d’ofertes -27%- es situa entre 400 i 500 mil euros, seguit del tram de 280 a 400 mil euros -24%-, i del tram de 600 a 900 mil euros -22%-. –Vegi’s gràfic O3-.

Gràfic O3. Distribució de l’oferta de cases a Arenys de Munt, segons preu. Juny 2009

24%

19%

22%

8%

27%

De 280 a 400 mil €De 401 a 500 mil €De 501 a 600 mil €De 600 a 900 mil €Més de 900 mil €


3. Quan a la superfície construïda de les cases, el tram més ofert es situa entre 151 i 200 m2 amb un 26% del total, seguit del tram de 201 a 250 m2, amb un 20%, amb un 13% cadascun els trams de 301 a 400 m2 i de 80 a 100m2 i amb un 12% el tram de 101 a 150 m2.- Veure gràfic O4 -.

Gràfic O4. Distribució de l’oferta de cases a Arenys de Munt, segons superfície. Juny 2009

13%

12%

26%20%

8%

13%8%

De 80 a 100 m2De 101 a 150 m2De 151 a 200 m2De 201 a 250 m2De 251 a 300 m2De 301 a 400 m2Más de 400 m2


El mercat local de pisos i cases de lloguer és molt reduït. En total, els tres operadors immobiliaris abans enumerats, en el mateix mes de juny del 2009, sols tenien en oferta per llogar 18 pisos i 4 cases; és a dir, poc més del 7% del nombre de pisos i cases que tenien en oferta -298 unitats -. A destacar que:

1. La superfície mitja dels pisos de lloguer en oferta es situa en els 83 m2 i el preu de lloguer en 677 euros/mes o, el que és el mateix, en 8,3 euros/mes/m2. Sols hi han dos ofertes de lloguer amb preu inferior als 600 euros/ mes -un de 500 i l’altre de 550-, i el preu màxim està entre 850 i 900 euros/mes. Quan a superfície sols hi ha una oferta inferior als 65 m2 -de 50 m2- i tres de 100 a 120 m2.

2. L’oferta de cases de lloguer, tot i ser molt reduïda, varia àmpliament: La superfície va de 150 a 650 m2 i els preus de 1.400 a 4.000 euros/mes, però no directament relacionats amb les primeres. Així, els preus de lloguer mensual per m2 oscil·len entre els 6 i els 9,3 euros. -Vegi’s Annex 8. Llistats d’ofertes de pisos i cases -.

1.5.3 L’ oferta d’ habitatge de protecció oficial o d’ iniciativa pública.

Tal com mostren les xifres publicades amb el Pacte nacional per l’ habitatge 2007-2016 – Generalitat de Catalunya op. cit. pàgina 193 – a principis del 2006, Arenys de Munt tenia un habitatge de protecció oficial acabat en el període 1992-2006 i 57 habitatges de lloguer anterior a 1985 que es consideraven com habitatges que formaven el parc social existent en aqueixa data. Durant el període


Pàgina 45

2006 -2009, en el municipi no s’ han acabat habitatges de protecció oficial segons es deriva de les estadístiques anuals publicades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.. En l’ actualitat l’ empresa municipal de Gestió Urbanística i Serveis d’ Arenys de Munt, S.A. té en marxa un avantprojecte per la construcció de dos blocs d’ habitatge d’ HPO a la Cooperativa i a Can Xicoi i està en tràmits per promoure altres actuacions d’ HPO via convenis amb l’ INCASÔL i els Serveis d’ Urbanisme de la Diputació.

1.6 PLANEJAMENT

1.6.1 Planejament territorial i urbanístic supramunicipal

1.6.1.1 Planejament territorial

El 20 d’abril de 2010 es va aprovar definitivament el Pla Territorial Metropolità de Barcelona que abasta un total de 164 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Arenys de Munt forma part del sistema urbà d’Arenys integrat pels municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.

Els objectius d’aquest Pla s’estructuren en tres sistemes d’ordenació: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat. Les propostes del Pla amb incidència a Arenys de Munt són:

- Es desenvoluparà la continuïtat entre els espais naturals existents: Conreria, Sant Mateu, Céllecs i Montnegre, Corredor, amb les operacions d’ordenació, fixació de projectes i normes concretes per tal de fer possible una gestió unificada d’aquests espais.


Pàgina 46

- Els assentaments localitzats a la muntanya, on la continuïtat dels espais oberts adquireix una importància especial, s’estableixen estratègies de nucli, bàsicament de creixement de re equilibri.

- Millora dels traçats de les carreteres d’Alella a Vilanova del Vallès i d’Arenys de Mar a Sant Celoni, amb variants a Arenys de Munt i Vallgorguina.

-

Actualment, i dins el marc dels plans directors de les ARE’s (Àrees residencial estratègiques), s’han tramitat a Pineda, Malgrat de Mar, Tordera i Argentona, dintre del marc del Pla Director Urbanístic del Maresme; aprovat definitivament el 13 de març de 2009, generarà 3.152 habitatges nous en una superfície de 49,83 Ha, dels quals 1.665 seran protegits.

1.6.2 Planejament urbanístic municipal

1.6.2.1 Característiques generals

Actualment el municipi disposa del Pla General d’Ordenació Municipal d’Arenys de Munt, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 7 de maig de 2003, que regula el planejament del municipi.

De les 2.080 Ha d’extensió del terme municipal d’Arenys de Munt, 230,44 Ha està classificat pel PGO com sòl urbà, 1.761,36 Ha queda classificat com sòl no urbanitzable i per últim, 88,20 Ha queda classificat com sòl urbanitzable apte per la implantació dels nous creixements.


Pàgina 47

Les unitats d’actuació executades o en procés d’executar en sòl urbà tenen un potencial de 296 habitatges, tal i com queda especificat a les taules del punt 1.6.2.2.

Les unitats d’actuació a desenvolupar en sòl urbà no consolidat tenen un potencial de 679 habitatges, tal i com queda especificat a la taula del punt 1.6.2.3.

El sòl urbanitzable destinat a creixement residencial és de 15,59 Ha i es desenvoluparà a través de tres sectors: Riera de Sobirans, Can Xicoi i Can Zariquey.

D’acord amb els punts desenvolupats a continuació, aquests sectors tenen un potencial de creixement de 462 habitatges, 91 dels quals destinats a HPO. També es preveu que en el sector de Riera de Sobirans es destini una parcel·la a equipament dotacional, que generarà la construcció de 8 habitatges.

Classificació de sòl en Arenys de Munt:

Sòl urbà Sòl urbanitzable Sòl no urbanitzable


Pàgina 48

1.6.2.2 Sòl urbà consolidat residencial

El Pla general delimita com a sòl urbà aquell que, tant pel grau de consolidació de l’edificació i de la urbanització com pel grau de compliment de les obligacions establertes en la legislació urbanística respecte als sòls urbanitzables, mereix aquella classificació.

El Pla estableix la regulació del sòl urbà per mitjà de 10 zones:

• Clau A1: Nucli Antic

Correspon el nucli origen del poble d’Arenys i l’objectiu és mantenir les condicions ambientals d’aquest a partir de la conservació de l’estructura parcel·lària i tipologia de façana

• Clau A2: Edificació en fronts de vial

Correspon a les edificacions entre mitgeres del creixement del nucli antic.

• Clau A3: Unifamiliar agrupades

Correspon a les cases unifamiliars entre mitgeres, o bé adossats dues a dues.

• Clau A4: Unifamiliar amb jardí

Aquesta zonificació engloba tots els àmbits de ciutat jardí existent i recull tota la diversitat de parcel·lacions i situacions que hi ha a Arenys de Munt.

• Clau A5: Construccions singulars

Correspon a les edificacions existents que cal mantenir.

• Clau A6: Edificis aïllats

Correspon a les zones amb edificacions plurifamiliars aïllades amb zona verda privada comunitària.

• Clau A7: Ordenació volumètrica

Correspon els sectors de sòl urbà consolidat, producte d’anteriors planejaments, o de llicències atorgades anteriors al PGO vigent.

• Clau A8: Indústria en filera

Correspon al sòl industrial amb edificació entre mitgeres

• Clau A9: Indústria aïllada

Comprèn les zones industrials amb indústria mitjana.

• Clau A10: Dotacions i serveis privats

Comprèn el sòl de titularitat privada que es destina a activitats col·lectives i serveis.

La delimitació d’unitats d’actuació de sòl urbà té com a finalitat l’obtenció de sòl públic per a zona viària, zones verdes i equipaments, amb l’objectiu de re equilibri urbanístic del teixit consolidat, millorant la connexió viària, la creació de nou espai públic i d’obtenció de sòl per equipaments.

Les unitats d’actuació UA-2, UA-7 i UA-21 estan executades o en procés d’execució, i per tant són sectors en sòl urbà consolidat. Les dades d’aquestes unitats d’actuació són les següents:

ESTAT EXECUCIÓ

m² m² m²s / m²st m² unitats m² unif. plurif.

UA - 2 Camí de Can Barbeta 6.870,32 3.988,74 0,35 2.404,61 30 A6.1(80)Executat

urbanització.0 1 Escola bressol

UA - 7 Rial de la Rectora 1 5.222,00 3.095,00 1,07 5.587,54 70 A6.1(80) Executat ‐ ‐UA - 21 Carretera de Lourdes 16.787,00 3.952,00 0,22 3.693,14 30 Executat ‐ ‐ CEIP

28.879,32 11.035,74 0,55 11.685,29 130 0 1

UNITATS D'ACTUACIÓ SÒL URBÀ CONSOLIDAT

SUPERFICIE TOTAL SÒL PRIVAT EDIFIC.

BRUTASOSTRE

EDIFICABLEMÀXIM

HABITATGERÀTIO

HABITATGES 10% CESSIÓ

APROFITAMENT ÚS SÒL

EQUIPAMENT

TOTALS


Pàgina 49

Les unitats d’actuació UA-6 i UA-10 tenen el projecte de reparcel·lació i projecte d’urbanització aprovats definitivament, i per aquest motiu són sectors en sòl urbà consolidat.

ESTAT EXECUCIÓ

m² m² m²s / m²st m² unitats m² unif. plurif.

UA - 6 Can Có-2 18.094,45 7.925,92 0,61 11.037,61 116 No executat 0 12

UA - 10 Rambla de l'Eixample 5.468,08 1.813,77 0,80 4.374,46 50 A2(90) A6.1(80) No executat 0 5 Biblioteca

23.562,53 9.739,69 0,47 15.412,08 166 0 17

MÀXIM HABITATGE

RÀTIO HABITATGES

10% CESSIÓ APROFITAMENT

ÚS SÒL EQUIPAMENT

UNITATS D'ACTUACIÓ SÒL URBÀ CONSOLIDAT

SUPERFICIE TOTAL SÒL PRIVAT EDIFIC.

BRUTASOSTRE

EDIFICABLE

TOTALS Es delimiten 6 unitats d’actuació en sòl urbà consolidat en les urbanitzacions (UA-22 a UA-27) , amb l’objectiu de materialitzar les cessions previstes en el planejament, i que no han estat cedides, i per executar les obres d’urbanització i de serveis necessàries per ser rebudes per l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

1.6.2.3 Sòl urbà no consolidat i urbanitzable residencial

Les unitats d’actuació amb la tramitació no iniciada o no aprovada definitivament, i per tant, en sòl urbà no consolidat, tenen les següents característiques:


Pàgina 50

El patrimoni municipal es veurà augmentat amb el 10% de la cessió d’aprofitament de les unitats d’actuació pendents d’executar en 14 habitatges unifamiliars i 47 habitatges en tipologies plurifamiliars que l’Ajuntament podrà dedicar a polítiques socials o finançar-les.

Pel que fa al sòl urbanitzable, hi ha 7 plans parcials, dels quals seguidament es resumeixen les seves característiques generals.

• Residencial: B1- Riera Sobirans PP aprovat definitivament

ESTA

T

TRAM

ITAC

IÓ

m²

m²

m²s

/ m

²st

m²

tota

lsm

²un

if.pl

urif.

UA

-1

Mon

tfulle

da8.

842,

006.

038,

000,

605.

305,

2040

No

tram

itat

4

UA

-3

Car

rer P

ons

1.68

7,00

762,

000,

851.

433,

9516

A1.2

(90)

En tr

àmit

--

UA

-4

Car

rer E

nrric

Mor

era

7.21

3,00

4.28

9,00

0,94

6.78

0,22

54N

o tra

mita

t*5

Can

Có-

1 A

(Can

Có)

6.98

9,00

1.81

6,00

4.30

6,00

46

Can

Có-

1 B

(Can

Mor

o)3.

400,

001.

408,

000

UA

-8

Ria

l de

la R

ecto

ra 2

6.96

6,00

4.33

2,00

0,37

2.57

7,42

9N

o tra

mita

t*1

UA

-9

Illa

del C

entre

7.72

4,00

3.74

6,00

1,20

9.26

8,80

103

A.2

(90)

No

tram

itat

10

UA

-11

Can

Ros

sell

1.45

4,00

683,

000,

961.

395,

8416

A.2

(90)

No

tram

itat

2

UA

-12

Gro

bel

7.94

3,00

4.42

8,00

1,20

9.53

1,60

112

85 =

A2(

90)

A6(8

0)N

o tra

mita

t11

Rec

uper

ació

na

u

UA

-13

Cal

Mor

o13

.190

,00

8.64

2,00

0,38

5.01

2,20

29N

o tra

mita

t2

UA

-14

Ria

l Bel

lsol

ell-1

6.86

4,00

3.13

1,00

0,90

6.17

7,60

70A2

(90)

A6(

80)

En tr

àmit

2

UA

-15

Ria

l Bel

lsol

ell-2

5.55

1,00

2.20

3,00

1,00

4.47

2,00

46En

tràm

it5

Mer

cat

UA

-16

Rie

ra d

e So

bira

ns9.

535,

006.

514,

000,

706.

674,

5078

A2 /

A3 /

A5 /

A6N

o tra

mita

t8

UA

-17

Ria

l Pan

agal

l2.

046,

001.

068,

000,

801.

636,

8012

No

tram

itat

1

UA

-18

Aigu

aviv

a10

.933

,00

6.91

1,00

0,38

4.15

4,54

17PA

RC

EL·L

A M

ÍN 4

00m

²N

o tra

mita

t1

UA

-19

Viny

a d'

en P

ica

18.4

47,0

012

.815

,00

0,47

8.67

0,09

6N

o tra

mita

t1

UA

-20

Can

Cat

à12

.500

,00

8.62

5,00

0,43

5.37

5,00

25N

o tra

mita

t3

131.

284,

0076

.003

,00

0,56

84.1

79,7

667

914

47

Nº

Nº

Hab

itatg

es to

tals

est

able

rts a

la n

orm

ativ

a PG

O

No

tram

itat*

UA-

4 i U

A-8:

Ten

en a

prov

ació

def

initi

va e

n PE

via

litat

con

junt

a am

b al

tres

UA

Hab

itatg

es c

alcu

lats

a p

artir

de

parà

met

res

esta

bler

ts a

l PG

O (e

dific

abilit

at b

ruta

, sos

tre m

àxim

, mòd

ul p

er h

abita

tge,

par

cel·l

a m

ínim

a…)

UN

ITAT

S D

'AC

TUAC

IÓ S

ÒL

UR

BÀ N

O C

ON

SOLI

DAT

SUPE

RFI

CIE

TO

TAL

SÒL

PRIV

ATED

IFIC

. BR

UTA

0,55

RÀT

IO

HAB

ITAT

GES

TOTA

LS

-5

UA

En tr

àmit

ÚS

SÒL

EQU

IPAM

ENT

Rec

uper

ació

na

u5

10%

CES

SIÓ

AP

RO

FITA

MEN

T AP

RO

X.

HAB

ITA

TGES

SOST

RE

EDIF

ICAB

LE


Pàgina 51

B2- Can Xicoi PP aprovat definitivament

B3- Can Zariquey Mod. PGO nº7 aprovat definitivament

B4- Can Catà No tramitat.

• Industrial: B5 - Riera Ruals PP aprovat definitivament

B6 - Torrent d'en Puig Mod. PGO nº6 aprovat definitivament

• Amb planejament aprovat: B7 - Can Jalpí Executat

Sector B1- Riera Sobirans

El Pla Parcial Urbanístic del sector B1-Riera de Sobirans s’aprova definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 15 de novembre de 2007 amb el següent quadre de característiques:

m² % m² % m² %ZONES Total 30.009,00 36,42%

A3.3a 11.034,00 13,39%A4.1c 1.271,00 1,54%A6.3 5.631,00 6,83%A6.4 9.429,00 11,44%

A6.4 HPO 2.644,00 3,21%SISTEMES Total 52.392,00 63,58%

ESPAIS LLIURES 13.900,00 16,87% 13.900,00 16,87% 13.900,00 16,87%EQUIPAMENTS 11.434,00 13,88% 11.434,00 13,88%

SERVEIS TÈCNICS 9.944,00 12,07% 9.944,00 12,07%HIDROLÒGIC 865,00 1,05% 865,00 1,05% 865,00 1,05%

VIARI 16.249,00 19,72% 16.249,00 19,72% 16.249,00 19,72%

TOTAL 82.401,00 100,00% 52.392,00 63,58% 31.014,00 37,64%

0,3024,5

24.385199

2.300800

32480

84 unifamiliars

15 plurifamiliars

TOTAL HABITATGES: habitatges

SOSTRE HABITATGE DOTACIONAL: m² sostreTOTAL HABITATGES DOTACIONAL: habitatges10% APROFITAMENT URBANÍSTIC:

m² sostre residencial (9,43% sostre total)SOSTRE HABITATGE PROTEGIT:m² altres usos

TOTAL HABITATGES PROTEGITS: habitatges

ÍNDEX D'EDIFICABILITAT BRUTA: m² sostre/m²sòl DENSITAT MÀXIMA D'HABITATGES: habitatges/ Ha

SOSTRE MÀXIM: m² sostre

SUPERFÍCIE SUP. DE CESSIÓ SUP. A URBANITZARQUALIFICACIÓ URBANÍSITICA

El sector Riera Sobirans té un sostre total de 24.385m² i 199 habitatges.

El Pla Parcial defineix una parcel·la de 2.644m² amb clau A6.4 HPO, que tindrà com a destí habitatges de protecció oficial, amb edificacions en bloc plurifamiliar de PB+2p i PB+2p+sota coberta. El sostre màxim d’aquesta parcel·la és de 3.200m², 2.300m² (9,43% del sostre total del sector) destinats per 32 habitatges HPO i 800m² per altres usos preferiblement en PB.

El Pla Parcial qualifica una parcel·la de 2.675m² com a equipament urbanístic dotacional (ED) possibilitant l’edificació d’habitatge protegit de lloguer. Les condicions d’edificació d’aquesta parcel·la estan definides a la Modificació Puntual del PGO d’Arenys de Munt relativa a la creació del sistema urbanístic dotacional d’habitatge públic que s’aprova definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 14 de desembre de 2006, i permeten 8 habitatges dotacionals amb un sostre màxim de 480m² en edificació aïllada de PB+2P.


Pàgina 52

Sector B2- Can Xicoi

El Pla Parcial Urbanístic del sector B2-Can Xicoi s’aprova definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 15 de novembre de 2007 amb el següent quadre de característiques:

m² % m² % m² %ZONES Total 10.893,00 45,97%

A6.3 8.295,00 35,01%A6.3 HPO 2.598,00 10,96%

SISTEMES Total 12.802,00 54,03%ESPAIS LLIURES 3.172,00 13,39% 3.172,00 13,39% 3.172,00 13,39%

EQUIPAMENTS 1.948,00 8,22% 1.948,00 8,22%SERVEIS TÈCNICS

HIDROLÒGIC 505,00 2,13%VIARI 7.177,00 30,29% 7.177,00 30,29% 7.177,00 30,29%

TOTAL 23.695,00 100,00% 12.297,00 51,90% 10.349,00 43,68%

0,300,08

398.714,40

891.752

326,40230 unifamiliars9 plurifamiliars

ÍNDEX D'EDIF. COMPLEMENTÀRIA BRUTA: m² sostre/m²sòl

m² sostre residencial (20,1% sostre total)m² altres usos

TOTAL HABITATGES PROTEGITS: habitatges

ÍNDEX D'EDIFICABILITAT BRUTA: m² sostre/m²sòl

DENSITAT MÀXIMA D'HABITATGES: habitatges/ HaSOSTRE MÀXIM: m² sostre

TOTAL HABITATGES: habitatgesSOSTRE HABITATGE PROTEGIT:

QUALIFICACIÓ URBANÍSITICA

SUPERFÍCIE SUP. DE CESSIÓ SUP. A URBANITZAR

10% APROFITAMENT URBANÍSTIC:

El sector Can Xicoi té un sostre total de 8.714,40m² i 89 habitatges.

El Pla Parcial defineix dues parcel·la de 975m² i 1.623m² amb clau A6.3p, que tindrà com a destí habitatges de protecció oficial, amb edificacions en bloc plurifamiliar de PB+2P. El sostre màxim d’aquestes parcel·les és de 2.078,40m², 1.752m² (20,10% del sostre total del sector) destinats per 23 habitatges HPO i 326,40m² per altres usos.

Sector B3- Can Zariquey

Relatiu al Sector B3-Can Zariquey s’ha redactat la Modificació Puntual del PGO d’Arenys de Munt Sector B3 Can Zariquey, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 29 de gener de 2009 amb el següent quadre de característiques:

El sector Can Zariquey té un sostre total de 16.905,65m² i 174 habitatges.

La Modificació Puntual defineix 3.500m² de sostre (20% del sostre total del sector) amb clau A6, que tindrà com a destí 36 habitatges de protecció oficial, amb edificacions en bloc plurifamiliar de PB+2P i/o PB+3P depenent de la ubicació que es definirà el Pla Parcial.


Pàgina 53

m² % m² % m² %ZONES Total 19.423,03 39,06%

A5 7.278,97 14,64%A6 12.144,06 24,42%

SISTEMES Total 30.299,47 60,94%ESPAIS LLIURES 7.515,20 15,11% 7.515,20 15,11% 7.515,20 15,11%

EQUIPAMENTS 11.092,12 22,31% 11.092,12 22,31%SERVEIS TÈCNICS

HIDROLÒGIC 306,15 0,62% 306,15 0,62% 306,15 0,62%VIARI 11.386,00 22,90% 11.386,00 22,90% 11.386,00 22,90%

TOTAL 49.722,50 100,00% 30.299,47 60,94% 19.207,35 38,63%

0,34235

16.905,65174

3.500

360 unifamiliars

17 plurifamiliars

habitatges10% APROFITAMENT URBANÍSTIC:

ÍNDEX D'EDIFICABILITAT BRUTA: m² sostre/m²sòl

SUP. DE CESSIÓ

DENSITAT MÀXIMA D'HABITATGES: habitatges/ HaSOSTRE MÀXIM: m² sostre

TOTAL HABITATGES: habitatges

QUALIFICACIÓ URBANÍSITICA

SUPERFÍCIE

SOSTRE HABITATGE PROTEGIT: m² sostre residencial (20,7% sostre total)m² altres usos

TOTAL HABITATGES PROTEGITS:

SUP. A URBANITZAR

El patrimoni municipal es veurà augmentat amb el 10% de la cessió d’aprofitament dels sectors en sòl urbanitzable en 4 habitatges unifamiliars i 41 habitatges en tipologies plurifamiliars que l’Ajuntament podrà dedicar a polítiques socials o finançar-les.

1.6.2.4 Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics

La modificació número 4 del Pla General d'Ordenació relativa a la creació d'equipaments dotacionals d'habitatge públic aprovada definitivament per CTUB el 14 de desembre del 2006, té com objectius:

- Crear el Sistema Dotacional d’Habitatge Públic, identificat amb la clau D, dins el marc jurídic del Pla General d’Ordenació d’Arenys de Munt.

- Determinar una localització concreta pel Sistema, en substitució, en part, de la reserva per Equipament comunitari dins del sector de sòl urbanitzable Riera de Sobirans.

- Compatibilitzar amb el sistema D els usos associatius, educatius, culturals i administratius en planta baixa, propis de Sistema d’equipaments.

El Pla Parcial B1- Riera Sobirans qualifica una parcel·la de 2.675m² com a equipament urbanístic dotacional (ED) possibilitant l’edificació d’habitatge protegit de lloguer. Les condicions d’edificació d’aquesta parcel·la estan definides a la Modificació Puntual del PGO d’Arenys de Munt relativa a la creació del sistema urbanístic dotacional d’habitatge públic que s’aprova definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 14 de desembre de 2006, i permeten 8 habitatges dotacionals amb un sostre màxim de 480m² en edificació aïllada de PB+2P.

1.6.2.5 Potencial total d’habitatges protegits i socials

El Pla General d’Ordenació Municipal d’Arenys de Munt, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 7 de maig de 2003, és anterior a l’entrada en vigor de la Llei d’urbanisme i no està adaptat a les seves disposicions. Donat que el municipi té menys de deu mil habitants i no és capital de comarca, el planejament derivat residencial que es desenvolupi sota les prescripcions del PGO no han de fer reserva d’habitatge protegit. Malgrat tot i segons la Disposició transitòria segona, les reserves mínimes que estableix l’article 57.3 s’han d’aplicar, preceptivament i immediatament, quan el desenvolupament d’un sector urbanitzable residencial implica una modificació del planejament municipal, sempre que la modificació no estigui aprovada inicialment en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, com és el cas dels sectors en sòl urbanitzable B1 Riera de Sobirans i B3 Can Zariquey:


Pàgina 54

- Modificació PGOUM Sector B1 Riera de Sobirans data d’aprovació inicial 5 d’abril 2005.

- Modificació PGOUM Sector B3 Can Zariquey data d’aprovació inicial 6 de juny 2004.

El Sector B2 Can Xicoi, tot i no modificar les disposicions del PGO d’Arenys de Munt, també fa una reserva per habitatge protegit, independentment del sòl corresponen al 10% de l’aprofitament urbanístic.

Així el potencial total d’habitatges protegits i socials a Arenys de Munt, en sòl reservat per aquesta finalitat, és el següent:

Sector sòl urbanitzable B1 32 habitatges HPO (70 m² ) 2.300 m² sostre

8 habitatges dotacionals (60m²) 480 m² sostre



Total: 99 habitatges 8.032 m² sostre

A més, 106 habitatges en edificis plurifamiliars, que provenen del 10% de la cessió d’aprofitament urbanístic, -65 habitatges de les unitats d’actuació i 41 dels sectors en sòl urbanitzable -, es poden reconvertir en habitatge protegit.

1.6.3 Altres plans i projectes amb incidència en l’habitatge

En l’actualitat i segons fonts municipals no hi ha constància de la redacció de cap altre pla o projecte amb incidència en matèria d’habitatge.

1.7 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA D’HABITATGE

1.7.1 Recursos i organització dedicada a polítiques d’habitatge

Els ingressos i despeses corrents de l’Ajuntament d’Arenys de Munt en els darrers tres exercicis amb pressupostos liquidats -anys 2006 al 2008-, se situen entre els 6,8 i els 7,3 milions d’euros els primers, i entre els 5,7 i els 7,1 milions d’euros els segons, tal com mostren les dades que es detallen a la Taula E1. La xifra de 7,3 milions d’euros d’ingressos corrents liquidats en el 2008 ve a representar uns 911 euros per habitant; xifra propera als 934,7 euros per càpita que presenta com a mitjana el grup 7 de municipis de la província de Barcelona al que pertany Arenys de Munt. La diferència entre els ingressos i les despeses corrents municipals (descomptat el capítol 3 d’interessos) ha donat lloc, anualment, a un estalvi brut positiu en els tres darrers exercicis amb pressupostos liquidats. L’estalvi net, que és igual a l’estalvi brut menys el capítol 3 – interessos- i el capítol 9 – amortitzacions financeres – de despeses, ha estat sols positiu en el 2006 i en el 2007, i el 2008 es poden considerar positius, tenint en compte els imports positius dels romanents de tresoreria aplicables a despeses generals que sols en el 2008 sumaven 515 mil euros; xifra superior als 389 mil euros negatius de l’estalvi net obtingut inicialment, atenent sols a les diferències entre ingressos i despeses corrents.

Tenint en compte la evolució de les xifres que presenta la hisenda municipal durant tot el període 2006- 2008 es pot observar que:

1. Durant aquest període, els ingressos corrents han crescut a una taxa anual acumulativa del 3,5% i les despeses corrents, a una taxa anual acumulativa superior del 10,8%. -Vegi’s columna 9, taula E1-.

2. Les majors taxes anuals mitjanes de creixement per tot el període 2006-2008 per la banda dels ingressos, en termes relatius, corresponen als capítols d’“Ingressos patrimonials”-21,1%- i a les “Transferències corrents” -7,1%-. Per la banda de les despeses, els majors creixements corresponen als capítols d’“Interessos” -41,6%-, i de “Transferències corrents” -19,7%-. -Vegi’s també columna 9, taula E1-.

3. La inversió municipal pel conjunt dels tres anys considerats suma uns 6,7 milions d’euros; o sigui, d’una mitjana d’uns 2,2 milions d’euros/any i que, en termes per càpita -utilitzant una


Pàgina 55

xifra mitjana de població resident en aquests anys de 7.850 habitants -, ve a resultar d’uns 280 euros/any; xifra igual a la mitjana dels municipis del seu grup de població que, en la província de Barcelona i en el 2006, va ser també d’uns 280 euros/habitant. -Vegi’s Diputació de Barcelona, 2008, op.cit. pàgina 103-.

4. El deute viu de la hisenda municipal a 31 de desembre del 2008 sumava uns 6,08 milions d’euros i es situava en l’entorn del 89% dels ingressos corrents liquidats a l’exercici anterior del 2007 -6,8 milions d’euros- i, per tant, inferior al 110% que s’estableix com a límit pels Ajuntaments per poder concertar operacions de crèdit a llarg termini sense autorització del Ministeri d’Economia o del Govern de la Comunitat autònoma corresponent si té atribuïda aquesta competència, segons l’article 53 del Real Decret 2/2004 de 5 de març pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

La política d’habitatge al ser competència del Govern de la Generalitat no ha comportat una assignació significativa de recursos econòmics i financers per part de l’Ajuntament d’Arenys de Munt en aquest sector, com també succeït en la majoria de municipis de Catalunya. En la seva organització funcional actual, l’Ajuntament, en conseqüència, no disposa de departament específic destinat en exclusiva a la política local de l’habitatge. Aquesta política ve implementada pel següent personal de l’Ajuntament relacionat amb temes d’urbanisme, sòl i habitatge:

- Departament de Serveis Tècnics:

Disposa d’una auxiliar administrativa, un tècnic administració general, dos arquitectes tècnics (obra pública i obra privada), 2 arquitectes superiors (obra pública i privada i planejament), un tècnic de medi ambient, un enginyer i un delineant.

- Departament de Secretaria:

Disposa d’una auxiliar administrava, un tècnic administració general i el Secretari de l’Ajuntament.

No hi ha departaments de l’Ajuntament que gestionin polítiques d’habitatge. L’empresa municipal GUSAM (Gestió Urbanística i Serveis Arenys de Munt) porta el registre de les persones interessades en habitatge protegit i el Departament de Serveis Socials, atén, entre altres, a les persones amb problemes d’allotjament derivats de desnonaments, manca d’ingressos i població en situacions de vulnerabilitat social o de risc d’exclusió.

- Oficina d’habitatge

La col·laboració entre L’Ajuntament d’Arenys de Munt i el Consell Comarcal del Maresme permet gaudir de les prestacions dels serveis de la Borsa de Lloguer Social i Jove de l’Oficina Comarcal d’Habitatge. L'horari d'atenció és divendres de 9h a 13h als Serveis Socials situats a l'Edifici Cotxeria, al carrer Sant Pau, 2. El conveni comprèn diferents prestacions i compromisos entre els que destaquen:

• L’atenció a la població del municipi d´ Arenys de Munt en matèria d’habitatge.

• L'atenció per part del personal tècnic del Consell Comarcal i/o Departament de Medi Ambient i Habitatge de les consultes que no es poden atendre des del municipi.

• La realització de tasques de captació d’habitatges buits del municipi d’Arenys de Munt per a integrar-los dins de la borsa de lloguer.

• L'oferiment de formació, assessorament i eines de gestió necessàries en matèria d’habitatge a altres professionals de l’Ajuntament d'Arenys de Munt.

Pel que respecta als recursos econòmics que l‘Ajuntament d’Arenys de Munt podrà disposar per ser destinats a inversió en habitatges, cal assenyalar, el que abans ja s’ha esmentat de que els pressupostos de la hisenda municipal, encara presenten marge significatiu per accedir al finançament extern via crèdits a llarg termini sense necessitat d’autorització prèvia i és d’esperar que aquesta via de finançament es mantingui oberta en el futur immediat.


Pàgina 56

Taula E1. Liquidació dels pressupostos municipals dels tres últims exercicis i pressupost del 2009. AJUNTAMENT D' ARENYS DE MUNT

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10)-------------- ------------------------------------------------------------------------ -------------- ---------- ------------ -------------------------------------- -------------------------CAPITOLS 2006 (%) 2007 (%) 2008 (%) 2009 (%) tax.06-08 tax 07-08-------------- ------------------------------------------------------------------------ -------------- ----------------------- ---------- -------------- ------------ -------------------------

1 IMPOSTOS DIRECTES 3.033,1 44 2.957,4 43 3.171,6 43 3.396,8 47 2,3 14,92 IMPOSTOS INDIRECTES 496,1 7 417,0 6 459,0 6 291,5 4 -3,8 -30,13 TAXES 1.186,6 17 1.221,0 18 1.190,4 16 1.109,8 15 0,2 -9,14 TRANSFER.CORRENTS 1.871,7 27 1.913,9 28 2.145,7 29 2.088,0 29 7,1 9,15 INGRESSOS PATRIMONIALS 232,2 3 292,4 4 340,6 5 310,0 4 21,1 6,0

-------------- ----------------------------------------------------------- ------------ -------------- ---------- ------------ ---------- -------------- ------------ -------------------------INGRESSOS CORRENTS 6.819,7 100 6.801,7 100 7.307,3 100 7.196,1 100 3,5 5,8======= ================================= ======= ======== ====== ======= ====== ======== ======= ==============+ CONTRIBUC. ESPECIALS I QUOTES UR 333,8 -2,0 89,6======= ================================= ======= ======== ====== ======= ====== ======== ======= ==============INGRESSOS ORDINARIS 7.153,5 6.799,7 7.307,3 7.285,7 1,1 7,1======= ================================= ======= ======== ====== ======= ====== ======== ======= ==============

6 VENDA DE BENS REALS 0,0 0 0,0 0 100,3 2 130,0 427 TRANSFERENCIES DE CAPITA 179,5 37 490,2 34 644,2 15 28,9 9 89,4 -94,18 VARIACIO ACTIUS FINANCERS 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 09 VARIACIO PASSIU FINANCERS 306,5 63 950,5 66 3.600,0 83 150,0 49 242,7 -84,2

-------------- ----------------------------------------------------------- ------------ -------------- ---------- ------------ ---------- -------------- ------------ -------------------------INGRESSOS DE CAPITAL 486,0 100 1.440,7 100 4.344,5 100 308,9 100 199,0 -78,6-------------- ----------------------------------------------------------- ------------ -------------- ---------- ------------ ---------- -------------- ------------ -------------------------TOTAL INGRESSOS 7.639,5 8.240,4 11.651,8 7.594,6 23,5 -7,8======= ================================= ======= ======== ====== ======= ====== ======== ======= ==============CAPITOLS-------------- ----------------------------------------------------------- ------------ -------------- ----------------------- ---------- -------------- ------------ -------------------------

1 PERSONAL 2.284,8 40 2.361,0 38 2.925,8 41 2.821,9 44 13,2 19,52 BENS I SERVEIS 3.056,4 53 3.374,0 54 3.496,0 50 2.858,4 44 6,9 -15,33 INTERESSOS 94,1 2 130,7 2 188,7 3 256,7 4 41,6 96,44 TRANSFERENCIES CORRENTS 310,1 5 388,0 6 444,6 6 494,2 8 19,7 27,4

-------------- ----------------------------------------------------------- ------------ -------------- ---------- ------------ ---------- -------------- ------------ -------------------------DESPESES CORRENTS 5.745,4 100 6.253,7 100 7.055,1 100 6.431,2 100,0 10,8 2,8-------------- ----------------------------------------------------------- --------------------------- ---------- ------------ ---------- -------------- ------------ -------------------------

6 INVERSIONS REALS 1.277,9 70 1.802,6 75 3.665,3 83 421,6 36 69,4 -76,67 TRANSFERENCIES CAPITAL 0,0 0 50,9 2 94,3 2 5,5 08 VARIACIO ACTIUS FINANCERS 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 09 VARIACIO PASSIUS FINANCER 537,4 30 564,1 23 641,3 15 736,3 63 9,2 30,5

-------------- ----------------------------------------------------------- ------------ -------------- ---------- ------------ ---------- -------------- ------------ -------------------------DESPESES DE CAPITAL 1.815,3 100 2.417,6 100 4.400,9 100 1.163,4 100 55,7 -51,9-------------- ------------------------------------------------------------------------ -------------- ---------- ------------ ---------- -------------- ------------ -------------------------TOTAL DESPESES 7.560,7 8.671,3 11.456,0 7.594,6 23,1 -12,4======= ========================================= ======== ====== ======= ====================== ==============ESTALVI BRUT(*) 1.168,4 678,7 440,9 1.021,6 -38,6 50,5======= ========================================= ======== ====== ======= =====================================ESTALVI NET(**) 536,9 -16,1 -389,1 28,6======= ========================================= ======== ====== ======= =====================================Notes:Columnes : (1) , (3) , (5) i (7) = Valors liquidats(*) = Diferència entre el total dels ingressos corrents i el total de les despeses corrents menys els interessos (**) = Diferència entre el total dels ingressos corrents i el total de les despeses corrents - inclòs els interessos - més les despeses d'amortitzacióFont: Ajuntament d' Arenys de Munt

PRESSUPOSTOS MUNICIPALS (en milers d'euros)

Organigrama de l’Ajuntament d’Arenys de Munt

• Alcaldia

- Registre Civil

- Secretaria Municipal

• Àrea de Serveis Generals

- Economia

- Noves Tecnologies

- Comunicacions

- Promoció Econòmica

- Promoció del Poble, Comerç i Turisme

- Coordinació i Recursos Humans


Pàgina 57

• Àrea de Serveis Personals

- Gent Gran

- Benestar Social

- Sanitat

- Educació

- Cultura

- Esports

- Participació Ciutadana

- Joventut

- Cooperació

- Festes

- Igualtat de Gènere

• Àrea de Serveis Tècnics

- Sostenibilitat

- Planificació Urbanística i Urbanitzacions

- Urbanisme

- Governació i Mobilitat

- Qualitat Urbana

- Medi Ambient

- Obres i Serveis

• Jutjat de Pau d'Arenys de Munt

• Síndic de la Vila

• GUSAM Empresa Municipal Gestió Urbanística i Serveis Arenys de Munt

La junta general és el màxim òrgan rector de la societat municipal i està integrada pels regidors de l'ajuntament d'Arenys de Munt.

El Consell d'administració ha estat designat per la Junta General i actualment està format per:

- President: Alfons Molons i Antius

- Vicepresident 1: Carles Móra i Tuxans

- Vicepresidenta 2: Montserrat Carreras i Cort

- Vocals:

o Jordi Vila i Roura

o Jordi Quilez i López

o Carme Riera i Roura

- Secretari: Miquel Àngel Pigem de las Heras

- Gerent: Lluís Muns i Terrats


Pàgina 58

Estat de previsió dels comptes d’explotació de l’exercici 2010

Pressup. DESPESES 2010

CAP 1 Personal 104.690,15 Sous i salaris 82.416,00

640 SOUS I SALARIS 82.416,00Càrregues socials

642 S.S. A CÀRREC DE L'EMPRESA 21.898,15 643 APORTACIÓ PLA DE PENSIONS 376,00 649 ALTRES DESPESES (Formació i reserva per productivitat) 0,00

CAP 2 Despeses en bens corrents i serveis 56.200,00Reparacions i conservacions 3.100,00

622 REPARACIONS I CONSERVACIONS 3.100,00

Secretraria del Consell d'Administració 2.700,00

Serveis jurídics (inclou previsió per contenciosos) 7.000,00

Assessoria (fiscal, laboral, comptable i tributària) 2.620,00

Registre, notaria i altres 3.000,00

Auditoria de comptes 5.500,00

Taxacions 3.000,00

Altres despeses d'assessoria comptable (comptes anuals, llibres...) 900,00

623 SERVEIS PROFESSIONALS INDEPENDENTS 24.720,00

Assegurances (responsabilitat civil, Nau Can Victoriano, directius i consellers) 5.500,00

625 PRIMES D'ASSEGURANCES 5.500,00

Publicitat i relacions públiques 1.500,00

627 PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES 1.500,00

Quotes associacions (AVS) 1.100,00

Material oficina 1.200,00Despeses de representació (dietes i desplaçaments) 1.500,00 629 ALTRES SERVEIS 3.800,00

Tributs i IS 6.500,00 63 TRIBUTS 6.500,00

Amortizacions 11.080,00 68 DOTACIONS AMORTITZACIONS D'IMMOBILITZAT 11.080,00

CAP 3 Despeses financeres 6.700,00

Interessos pòlissa de crèdit 6.000,00Serveis bancaris diversos 700,00 66 DESPESES FINANCERES 6.700,00

DESPESES 167.590,15 Pressup. INGRESSOS 2010

CAP 4 Subvenció Ajuntament 130.081,84

Subvenció per explotació 130.081,84 740 SUBVENCIONS 130.081,84

CAP 5 Ingressos patrimonials 37.508,31

Rendes de bens immobles (Nau Industrial CanVictoriano) 36.508,31 752 INGRESSOS PER ARRENDAMENTS 36.508,31Interessos comptes bancaris 1.000,00

769 ALTRES INGRESSOS FINANCERS 1.000,00I N G R E S S O S 167.590,15

RESULTAT (INGRESSOS - DESPESES) 0,00


Pàgina 59

Estat de previsió del pressupost capital de l’exercici 2010.

Pressup. ACTIU 2010CAP 6 Inversions immobilitzat material en curs 21.299,00

Projecte B5 RualsRevisió de l'estudi hidràulic del sector s/conveni 11.269,00Revisió projecte urbanització s/conveni 10.030,00

TOTAL INVERSIÓ B5 RUALS 21.299,00DESPESES 21.299,00

PASSIU 2010

CAP 7 Finançament inversions: Aportacions Ajuntament 21.299,00Subvenció per inversions immobilitzats materials en curs 21.299,00

INGRESSOS 21.299,00

1.7.2 Patrimoni municipal de sòl i habitatge

Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, la majoria dels terrenys municipals estan destinats a espais lliures, equipaments i viari.

El Ple municipal del 6 de febrer del 2007 va constituir el Patrimoni públic de sòl i habitatge d’aquest Ajuntament, com a patrimoni separat de la resta de béns municipals i que, actualment té assignats béns provinents de:

- Aprofitaments urbanístics de cessió obligatòria i gratuïta en sòl urbà i urbanitzable.

- Expropiacions forçoses per constitució o ampliació del PPSH.

- Ingressos de sancions urbanístiques.

- Ingressos obtinguts d’alienacions i gestió del patrimoni.

- Aprofitaments urbanístics de cessió obligatòria materialitzats totalment o parcialment en diners.

Del patrimoni en el que es preveu algun tipus d’aprofitament cal destacar:

• Parcel·la edificable nº110, inclosa dins UASU “Ca l’Aranyó”, (terrenys 94,05m²).

Valoració 5.409,11€





• Parcel·la edificable nº110, ubicada urbanització Collsacreu, (terrenys 1.273,00m²).

Valoració 765,09€

• Parcel·la edificable nº448, ubicada urbanització Collsacreu, (terrenys 1.886,63m²).


• Parcel·la edificable nº438, ubicada urbanització Collsacreu, (terrenys 779,22m²).


• Parcel·la edificable nº437, ubicada urbanització Collsacreu, (terrenys 748,15m²).


• Habitatge carrer de les Flors, 16


Pàgina 60

Valoració 10.866,30€ (25/02/1954)

A part d’aquests, l’Ajuntament no disposa d’altres propietats municipals amb usos que no siguin qualificats pel PGO com a sistemes.

1.7.3 Actuacions públiques desenvolupades en matèria d’habitatge

Actualment no hi ha realitzada, ni s’està realitzant, cap actuació, privada o pública, per la construcció d’habitatge protegit. L’obtenció de sòl necessari per fer front a les necessitats detectades es preveu del desenvolupament de les figures urbanístiques previstes al PGO vigent en sòl urbà i en sòl urbanitzable.

2. DIAGNOSI 2.1 PROBLEMÀTICA D’ACCÉS A L’HABITATGE I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS

D’HABITATGES 2.1.1 Accés a l’habitatge. La demanda exclosa 2.1.1.1 La demanda exclosa latent a l’any 2009 2.1.1.2 Necessitats d’habitatge 2.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ 2.3 COHERÈNCIA ENTRE PLANEJAMENT URBANÍSTIC I NECESSITATS D’HABITATGE 2.4 COHERÈNCIA ENTRE RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS I NECESSITATS

D’HABITATGE

2. DIAGNOSI Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 63

2.1 PROBLEMÀTICA D’ACCÉS A L’HABITATGE I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS D’HABITATGES

2.1.1 Accés a l’habitatge. La demanda exclosa

La demanda exclosa és la part de la demanda total d’habitatges que degut a les condicions socio-econòmiques dels demandants i als nivells de preus dels habitatges, en venda o de lloguer, en el mercat lliure local no pot ser satisfeta per l’oferta, tant l’existent en l’actualitat, com per l’oferta que es podrà generar en el període de duració del PLH ,si no varien molt, i a la baixa, els preus d’oferta del mercat lliure.

L’important diferencial entre la evolució dels preus dels habitatges i els ingressos de les llars que ha anat augmentant de forma progressiva al llarg dels darrers anys ha comportat, lògicament, que hagi augmentat també de forma progressiva el nombre de persones i de llars amb demanda d’allotjament que es troben fora de les possibilitats que ofereix el mercat de l’habitatge. Aquesta ha estat una evolució que s’ha experimentat d’una forma generalitzada en la major part de municipis de Catalunya i que, si bé aquesta tendència ha canviat quelcom al llarg del 2008, el diferencial entre els augments dels preus dels habitatges i els dels ingressos familiars, avui en dia encara es manté força important.

2.1.1.1 La demanda exclosa latent a l’any 2009

A efectes de concretar la demanda d’habitatges que hagi pogut quedar exclosa de l’oferta existent a Arenys de Munt i que, per tant, la seva satisfacció requereix algun tipus de protecció o ajuda pública, en el moment del inici del Pla local de l’habitatge -mitjans del 2009- s’ha considerat, per una banda, les característiques que presenta l’oferta existent i la seva probable evolució en un futur més o menys immediat i, per una altra banda, les característiques que es dedueixen de la demanda latent, en l’actualitat, tant respecte al seu perfil d’ingressos, com respecte a la seva composició familiar.

Com s’ha vist a l’analitzar l’oferta d’habitatges a Arenys de Munt, els preus de venda dels pisos es situen majoritàriament entre els 211 mil i 250 mil euros -25%-, seguit del tram entre 251 mil i 300 mil euros -20%-, i del tram entre 181 i 210 mil -15%-. En el tram de preus inferior, de 109 mil a 150 mil euros, l’oferta és sols un 12% del total i com a promig tenen una superfície construïda inferior als 60 m2 i un preu de l’entorn dels 130 mil euros. Per poder accedir a la seva compra finançada via préstec bancari, normalment es considera que els costos financers -amortització més interessos- no han d’excedir el 40% dels ingressos familiars. Amb les condicions actuals dels mercats del diner, el cost anual per un préstec de 130.000 euros d’una duració de 25 anys i a un tipus d’interès del 4% es situa en uns 8.322 euros, els ingressos familiars nets anuals que es requereixen per tal de que aquesta càrrega financera no excedeixi el 40% dels mateixos, superen els 20.800 euros. Si el préstec fos de 150 mil euros, per la mateixa durada i amb el mateix tipus d’interès, la carrega financera seria de 9.602 euros i els ingressos familiars anuals per fer n’hi front de l’ordre dels 24 mil euros per tal de que la primera xifra no superi el 40% de la segona. Pel que respecte als demandants d’habitatge de lloguer, considerant el preu actual mínim de 600 euros/mes, els ingressos familiars mensuals requerits es situen en els 1.500 euros o en els 18 mil anuals, per tal de que el cost del lloguer no superi el 40% dels respectius ingressos.

La demanda latent d’habitatges, o no satisfeta per l’oferta local actual, s’ha xifrat en un total de 200 untats. Tenint en compte, com s’ha observat, que el 62,5% dels demandants d’habitatge desitgen la seva compra i un 37,5% el lloguer, aleshores, unes 125 unitats d’aquesta demanda latent corresponen a habitatges de compra-venda i 75 unitats a habitatges de lloguer. Els perfils d’ingressos de les llars d’Arenys de Munt sintetitzats amb anterioritat a l’analitzar la demanda local de l’habitatge –apartat 1.4.4-, mostren que, en el cas més favorable, dels obtinguts amb les dues enquestes -llista telefònica -, el 50% tenen ingressos familiars anuals inferiors als 18 mil euros, quasi un 10% tenen ingressos inferiors als 6 mil euros anuals i els que no superen els 26.400 euros anuals assoleixen el 70% dels demandants. Per tant, en el cas dels habitatges de compra, la demanda exclosa per l’oferta existent en el mercat, fàcilment, es pot situar en l’ordre del 60% de les 125 unitats estimades de demanda latent per la compra, atès els nivells d’ingressos familiars i dels preus d’oferta dels pisos en venda ; o sigui, de l’ordre de les 75 unitats. En el cas dels habitatges de lloguer, la demanda exclosa es pot situar com a mínim en el 50% de la demanda latent per lloguer, estimada en 75 unitats, si bé,

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt 2. DIAGNOSI

Pàgina 64

degut a la reduïda oferta existent en el mercat lliure -sols 18 unitats, com s’ha vist- es proposa que a l’entorn d’un 80%, o unes 60 unitats, s’estimin com a demanda exclosa del mercat de lloguer. Per tant, la demanda latent d’habitatges que es considera exclosa de l’oferta existent en el mercat local d’Arenys de Munt , amb caràcter de mínim, suma uns 135 unitats: 75 de compra i 60 de lloguer. Quan a la composició d’aquesta demanda segons nivells d’ingressos, composició familiar i grandària s’han tingut en compte els resultats de les enquestes realitzades i comentades i que, a grans trets, s’han resumit i sintetitzat en l’apartat 1.4.4. i que es donen per reproduïts aquí. Excepte pel cas de la grandària dels pisos en que, per referir-se a la demanda exclosa, s’han considerat com més idonis els resultats de la llista de l’Ajuntament, on el 10% dels pisos desitjats tenien una superfície de fins a 40 m2, un 33% entre 40 i 60 m2 i un 57% entre 60 i 90 m2. Respecte a la demanda exclosa d’habitatges segons tipus de protecció pública s’han tingut en compte també els nivells d’ingressos que corresponen a la població que conforma la llista de l’Ajuntament i, orientativament, es proposa per tant la distribució que s’ofereix a la taula N1, desprès de considerar els preus màxims de lloguer i de compra dels diferents tipus d’habitatge de protecció pública que avui en dia corresponen al municipi d’Arenys de Munt i que es detallen en la taula N2.

Taula N1 : Proposta de distribució de la demanda exclosa latent segons tipus d’habitatge de protecció oficial i règim de tinença.

Tipus d’HPO Lloguer Compra Total

10 anys 25 anys Dotacional 15(*) 15Règim especial 8 23 31Règim general 28 14 32 74Preu concertat 15 15Total 15 28 22 70 135 Nota(*) = En aquesta xifra es troben incorporades 5 unitats que encara que pertanyen a la part de la població amb voluntat de compra, degut a formar part també de la part de la població amb ingressos més baixos no podrien accedir-hi. Font: Xifres obtingudes desprès de considerar:1) La distribució d’ingressos familiars per llar de la demanda exclosa – llista de l’Ajuntament - ;2) la distribució dels habitatges desitjats segons grandària – llista de l’Ajuntament – i, 3) Els preus màxims de la taula N2.

Taula N2. Preus màxims dels Habitatges de Protecció Oficial Zona A vigents el 2009 (en euros)

De lloguer útil construït 40 50 60 70 80 90HP Règim especial 25 anys 4,26 3,70 148,17 185,22 222,26 259,30 296,35 333,39

HP Règim general 10 anys 8,89 7,73 309,22 386,52 463,83 541,13 618,43 695,74

HP Règim general 25 anys 5,66 4,92 196,87 246,09 295,30 344,52 393,74 442,96

Habitatge lliure 9,55 8,30 332,00 415,00 498,00 581,00 664,00 747,00

De compraHP Règim especial 1.705,50 1.483,04 59.321,74 74.152,17 88.982,61 103.813,04 118.643,48 133.473,91

HP Règim general 1.940,48 1.687,37 67.494,96 84.368,70 101.242,43 118.116,17 134.989,91 151.863,65

HP Preu concertat 2.728,80 2.372,87 94.914,78 118.643,48 142.372,17 166.100,87 189.829,57 213.558,26

HP Preu concertat català 3.200,00 2.782,61 111.304,35 139.130,43 166.956,52 194.782,61 222.608,70 250.434,78

Habitatge lliure 3.000,00 1.840,00 73.600,00 92.000,00 110.400,00 128.800,00 147.200,00 165.600,00

Preu M2 Superfície construïda (en m2)

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Consulta interactiva per internet.


Pàgina 65

2.1.1.2 Necessitats d’habitatges

Per determinar la demanda exclosa total, a les 135 unitats estimada com part de la demanda latent en el 2009 del mercat local, s’ha de sumar la part de la demanda exclosa que s’estima que es podrà generar, amb la demanda total de 321 noves llars, estimada com a xifra neta pel període 2010 -2015 d’acord amb la hipòtesis de projecció demogràfica escollida de l’escenari moderat. Aplicant en aquest cas la distribució dels ingressos familiars calculats pel conjunt de la població de tot el municipi, i no l’obtinguda via enquesta com s’ha fet a l’estimar la demanda exclosa latent en l’actualitat, ja que la primera reflecteix de forma més amplia que la segona, la possible composició de la demanda futura del municipi, un cop satisfeta la demanda latent, s’estima a l’entorn del 44% de la nova demanda, i podrà quedar exclosa de l’oferta del mercat lliure ja que presenta uns ingressos familiars anuals inferiors als 21.600 euros; o sigui, que en el període 2010-2015 unes 141 unitats o, el que és el mateix un 44% de les 321 noves llars, correspondran a la nova demanda exclosa. Del total d’aquest 44%, els demandants amb ingressos inferiors a 6 mil euros anuals sumen quasi el 5%, entre 6 mil i 10.800 euros el 10%, entre 10.800 i 14.400 el 9%, entre 14.400 i 18 mil el 10% i un 11% entre 18 mil i 21.600 euros/any. Creuant aquestes dades amb els preus màxims vigents dels diferents tipus d’HPO i aplicant els corresponents percentatges de demanda d’habitatge de lloguer i de compra obtinguts de forma global amb les enquestes realitzades -62,5 i 37,5%, respectivament -, orientativament s’obté la següent distribució que es detalla en al taula N3.

Taula N3 : Proposta de distribució de la demanda exclosa futura (2010 -2015), segons tipus d’habitatge de protecció oficial i règim de tinença.

Tipus d’HPO Lloguer Compra Total 10 anys 25 anys

Dotacional 20(*) 20Règim especial 11 16 27Règim general 37 24 22 83Preu concertat 11 11Total 20 37 35 49 141

Nota(*) = En aquesta xifra es troben incorporades 4 unitats que encara que pertanyen a la part de la població amb voluntat de compra, degut a formar part també de la part de la població amb ingressos més baixos no podrien accedir –hi. Font: Xifres obtingudes desprès de considerar:1) La distribució d’ingressos familiars per llar de la demanda exclosa – llista de l’Ajuntament - ;2) la distribució dels habitatges desitjats segons grandària – llista de l’Ajuntament – i, 3) Els preus màxims de la taula N2.

En síntesi, el nombre d’habitatges amb algun tipus de protecció pública que en el període 2010-2015 s’ha previst que s’hauran de disposar en el mercat local d’Arenys de Munt per satisfer la demanda exclosa del mercat de l’habitatge lliure suma 276 unitats, de les quals 135 corresponen a la demanda latent detectada en el 2009, i 141 a la que s’ha estimat que es podrà generar en els propers sis anys. Per tipus de protecció pública, d’acord amb la informació obtinguda i exposada, es proposa orientativament, que s’hauria de disposar de 35 habitatges dotacionals per satisfer les necessitats temporals d’allotjament de col·lectius amb requeriments d’acolliment, assistència o d’emancipació, -xifra que supera amb escreix les 25 unitats estimades pels col·lectius amb risc d’exclusió social -taula P9-, 58 habitatges de protecció oficial de règim especial, 157 habitatges de protecció oficial de règim general i 26 habitatges de protecció oficial de preu concertat. Els tipus d’habitatges de protecció oficial a de preu concertat català no s’inclouen a efectes de satisfer la demanda exclosa degut a que els seus preus màxims vigents són molt similars als mitjans del mercat lliure local.

2.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ

Tal i com s’ha descrit en el punt 1.2.1 Característiques físiques i detecció de situacions d’infrahabitatge, s’estima que el 55% del parc d’habitatge principal d’Arenys de Munt té una antiguitat inferior a 30 anys. Els habitatges en edificis en estat ruïnós en el 2001, no superaven el 0,3%, i els habitatges en edificis en un estat de conservació dolent assolien una xifra lleugerament per sota del 5%. En termes relatius és molt probable que aquests percentatges no hagin augmentat en els últims anys, sinó que inclús hagin disminuït degut, entre altres, a l’important nombre de nous habitatges construïts en el municipi -869 des del 2001-. L’Ajuntament no té determinada una zona o barri específic on es detectin problemes d’aquesta mena, ni té constància de l’existència de situacions

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt 2. DIAGNOSI

Pàgina 66

d’infrahabitatge en que hi hagin immobles que sense tenir cèdula d’habitabilitat, o de que no compleixin les condicions per obtenir-la.

La tendència de la política municipal ha estat més aviat la de substitució que no pas de rehabilitació, atès que en el PGO es van introduir les àrees més degradades dins d’unitats d’actuació de remodelació urbana, el desenvolupament de les quals es realitzarà per mitjà de plans especials, estudis de detall, projectes de reparcel·lació o compensació, o bé projectes d’urbanització. Tot i així, es va definir en el PGO la clau A5 Construccions singulars, que comprèn les zones urbanes amb edificacions existents que, degut al seu valor històric, paisatgístic o arquitectònic, cal mantenir amb les seves característiques arquitectòniques i valors d’entorn urbà, possibilitant l’ús plurifamiliar per afavorir el manteniment i la rehabilitació de l’edificació.

2.3 COHERÈNCIA ENTRE PLANEJAMENT URBANÍSTIC I NECESSITATS D’HABITATGE

Les previsions en matèria d’habitatge protegit del Pla General d’Ordenació Municipal d’Arenys de Munt, s’inclouen en tres Sectors de sòl urbanitzable, B1 Riera de Sobirans, B2 Can Xicoi i B3 Can Zariquey, no executats.

El potencial d’habitatge protegit entre els tres sectors és de 99 habitatges, repartits (tal i com s’ha detallat en l’apartat 1.6.2.5) de la següent forma:

Per tant la demanda exclosa obtinguda a partir de les dades dels apartats anteriors (1.2) i la diagnosi (2.1), es pot xifrar en 276 habitatges dels quals 135 es considera existent en el 2009 i 141 s’estima que es generarà entre el 2010 i el 2015.

La proposta de distribució en les diferents modalitats de protecció per la demanda exclosa total de 276 unitats, és la següent:

LLOGUER COMPRA TOTAL

10 anys 25 anys unitats %

Dotacional 35 35 12,7 %

HPO règim especial 19 39 58 21,0 %

HPO règim general 65 38 54 157 56,9 %

Preu concertat 26 26 9,4 %

TOTAL 157 119 276 100,0%

Tenint en compte que la previsió del planejament actual d’habitatges protegits és de 99 habitatges, la diferència entre les necessitats i el potencial d’HPO del planejament és de 177 habitatges.

ACTUAL : OFERTA FUTURA DEMANDA EXCLOSA DIFERÈNCIA

B1 B2 B3

Dotacional 8 0 0

HPO 32 23 36

40 23 36 276 177


Pàgina 67

2.4 COHERÈNCIA ENTRE RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS I NECESSITATS D’HABITATGE

Per tal d’implementar i gestionar les propostes d’actuació en matèria de política local d’habitatge i la seva coordinació amb altres institucions i administracions implicades que es derivin del PLH, caldrà que es dimensionin també les noves necessitats municipals en matèria organitzativa i de dotació de recursos per assolir els objectius que en aquest respecte es persegueixin. Pel que respecta al tema específic dels recursos econòmics que l‘Ajuntament d’Arenys de Munt podrà disposar per ser destinats a inversió en habitatges, cal assenyalar que l‘estructura actual dels pressupostos de la hisenda municipal, encara presenten marge significatiu per accedir al finançament extern via crèdits a llarg termini sense necessitat d’autorització prèvia i és d’esperar que aquesta via de finançament es mantingui oberta en el futur immediat.

3. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES 3.0 INTRODUCCIÓ 3.1 OBJECTIUS DEL PLA LOCAL D’HABITATGE. 3.2 ESTRATÈGIES DEL PLA LOCAL D’HABITATGE.

3. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 71

3.0 INTRODUCCIÓ

Com s’ ha posat de relleu al llarg dels anàlisis realitzats sobre les característiques socio-econòmiques de la població resident i del mercat local de l’habitatge d’Arenys de Munt, en la conjuntura econòmica actual s’observa, una important demanda latent d’habitatge que no pot ser satisfeta per la sobre oferta d’habitatges lliures en venda, tant de segona mà, com de nova construcció, existent en el municipi.

Aquesta situació a curt termini i durant els propers sis anys de duració que contempla el PLH no es preveu que pugui canviar gaire, tot i la conjuntura econòmica de caràcter baixista del mercat immobiliari, si no s’emprenen mesures efectives en favor de l’augment de l’oferta d’habitatges socials, no sols per la venda, sinó també de lloguer pels sectors de la població amb menors ingressos com aquí s’ha plantejat. En aquest sentit, hi ha que remarcar que el municipi d’Arenys de Munt parteix, d’una dotació d’habitatges socials molt reduïda respecte al parc total d’habitatges – inferior al 2% en el 2006 - i és objectiu del PLH que el municipi al final dels seus sis anys de vigència pugui disposar d’un nombre d’habitatges socials amb algun tipus de protecció pública que es situi a l’entorn del 8% del total d’ habitatges d’ús principal i, en la línea del que s’estableix en la llei del dret a l’habitatge; és a dir, que es pugui portar a terme un canvi molt important i significatiu en l’oferta local d’habitatges en favor de la població amb menors ingressos i que en 20 anys els municipis de més de 5 mil habitants com es el cas d’ Arenys de Munt, un mínim del 15 % dels seus habitatges principals es pugui destinar a polítiques socials. Amb aquesta finalitat, els objectius i estratègies que s’ exposen a continuació tracten de posar de relleu , no sols les possibilitats i potencialitats que presenta el parc actual d’habitatges i el planejament urbanístic, sinó també el detall i el calendari de les mesures que caldrà adoptar per assolir-ho, així com la relació d’ ajuts, subvencions i altres incentius que d’una forma generalitzada ofereix la legislació vigent per la transformació dels habitatges lliures en habitatges socials

3.1 OBJECTIUS DEL PLA LOCAL D’HABITATGE.

A. Fer efectiu l’accés dels ciutadans a un habitatge digne i adequat a les seves necessitats, en unes condicions econòmiques proporcionals als ingressos de la llar.

• La creació per al període 2010-2015 de 276 habitatges de protecció oficial, per a satisfer les necessitats de la població que no pot accedir a l’oferta del mercat lliure o demanda exclosa.

D’aquests 276 habitatges, es considera que 135 habitatges són la demanda existent o latent i 141 habitatges seran els que s’estima que caldrà generar al llarg dels propers sis anys.

• Aquest habitatges s’aconseguiran a partir del desenvolupament dels sectors SUP B1 “Riera de Sobirans”, SUP B2 “Can Xicoi” i SUP B3 “Can Zariquey” que tenen un potencial de 91 habitatges de protecció oficial i 8 habitatges dotacionals, amb un total de 99 habitatges.

• La resta, de 177 habitatges de protecció oficial s’aconseguirà a partir de la conversió en habitatge protegit de part de l’estoc d’habitatges lliures no venuts o de la reconversió en habitatges protegits dels procedents per cessió del 10% a l’Ajuntament de les unitats d’actuació desenvolupades, o bé mitjançant les borses de lloguer, xarxa de mediació o borsa de lloguer jove. Aquestes actuacions es detallen a l’apartat 4.

B. Impulsar la construcció de 8 habitatges dotacionals al sector B1 “Riera de Sobirans” i localitzar emplaçaments de sòl dotacional per poder satisfer la demanda en els proper sis anys estimada en 35 habitatges.

C. Incrementar el nombre d’habitatges protegits de lloguer fins al 56% del total de l’oferta d’habitatges de protecció oficial.

D. Impulsar la conservació i rehabilitació dels habitatges en el municipi en general i en particular en les zones més degradades.

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt 3. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES

Pàgina 72

3.2 ESTRATÈGIES DEL PLA LOCAL D’HABITATGE.

A. Estratègies en relació amb el planejament i gestió urbanística:

• Possibles canvis del planejament urbanístic, tant de les seves determinacions d’ordenació com de les de gestió i programació, per tal d’adequar-lo a la problemàtica d’habitatge detectada.

• Qualificacions i reserves de sostre per a habitatge de protecció publica, assequible i dotacional al planejament urbanístic, proposant-ne la concreció (règim de protecció, venda o lloguer, localització, etc.).

• Mesures per tal d’assegurar que el desenvolupament, gestió i execució de les actuacions urbanístiques d’iniciativa privada i l’edificació dels solars destinats a habitatge protegit que corresponguin als propietaris es faran en els terminis previstos.

B. Estratègies en relació amb el patrimoni municipal de sòl i habitatge i la gestió de sòl:

• Gestió del patrimoni municipal de sòl i habitatge, actual o derivat de les cessions dels sectors residencials en desenvolupament i estratègies per a la posada d’aquest terrenys als agents públics i privats que hagin d’assumir la promoció dels habitatges protegits.

• Obtenció de finançament per a les polítiques públiques d’habitatge protegit.

C. Estratègies en relació amb la promoció d’habitatge:

• Realització de les promocions d’habitatges de protecció oficial de nova construcció (en qualsevol de les seves modalitats) a partir dels sectors de planejament B1 Riera de Sobirans, B2 Can Xicoi i B3 Can Zariquey.

• Realització de les gestions necessàries amb altres promotors amb l’objectiu de qualificar com habitatges de protecció oficial, part de l’estoc d’habitatges de renda lliure de recent construcció que no han estat venuts.

• Realització de la promoció de 8 habitatges dotacionals del sectors B1 Riera de Sobirans.

• Realització i/o ampliació de promocions d’habitatges dotacionals modificant el planejament per tal d’obtenir sòl per Sistema de Dotació d’habitatge públic (D) sense perjudicar les reserves de sòl destinat per equipaments comunitaris i garantint que no es produeixi un desequilibri de reserves d’equipament de ciutat (terrenys del sindicat i terrenys actual geriàtric).

D. Estratègies en relació amb el foment de la rehabilitació i l’ús adequat dels habitatges:

• Divulgació i utilització en el municipi dels ajuts a la rehabilitació i millora de la qualitat del parc construït existent, previstos en el Pla de rehabilitació de Catalunya, vigent, a través del Punt d’Informació de l’habitatge a través del Consell Comarcal.

• S’acorda establir una partida oberta d’ajuts municipals per al foment de la conservació i rehabilitació dels habitatges. La dotació d’aquesta partida es preveu de 30.000€, a desenvolupar a partir del 2012, ampliable i a càrrec de l’Ajuntament.

E. Estratègies en relació amb serveis d’habitatge:

• Abast i modalitats de la prestació dels serveis als ciutadans que facilitin la informació l’accés a la normativa, ajuts, programes i polítiques de l’Ajuntament, Generalitat i altres administracions públiques en matèria d’habitatge, i la mediació entre els propietaris i la població demandant d’habitatge de cara a fomentar el lloguer social.

F. Estratègies en relació amb recursos, organització i coneixement:

• Estratègies pel que fa a l’organització municipal per a la gestió del PLH i de les polítiques d’habitatge, incloent-hi la el manteniment del punt d’informació de l’habitatge vinculat al Consell Comarcal del Maresme.

3. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 73

• Estratègies pel que fa al finançament del PLH, a l’aportació de recursos per part de l’Ajuntament i a la possible concertació amb altres organismes públics o privats; específicament, estratègies de concertació amb l’administració de la Generalitat.

• Estratègies pel que fa al seguiment del Pla, a l’avaluació del seu desplegament i a la creació de sistemes per a aprofundir en el coneixement de la problemàtica de l’habitatge al municipi.

4. PROGRAMA D’ACTUACIÓ 4.1 ACTUACIONS I PROGRAMES 4.2 CALENDARI 4.3 AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA 4.4 ACTUACIONS FORA DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ

4. PROGRAMA D’ACTUACIONS Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 77

4.1 PROGRAMA D’ACTUACIÓ

El Pla Local d’Habitatge proposa i planteja actuacions per satisfer la necessitat d’habitatge resultat del càlcul de la demanda exclosa, actual i futura, xifrada en 276 habitatges. Es proposa desenvolupar iniciatives privades mitjançant promoció de nou habitatge protegit o dotacional i la ocupació i mobilització del parc lliure privat mitjançant borses de lloguer, o bé, informant i gestionant la requalificació a habitatge protegit. També es plantegen actuacions destinades a la millora de l’estat i optimització de l’ús del parc existent amb el foment i gestió dels ajuts a la rehabilitació i d’accés a l’habitatge.

En l'execució de les diferents accions derivades de les propostes del present pla, s’originarien 232 habitatges de protecció pública de nova construcció i s'incorporarien 44 habitatges de l’estoc lliure existent en el municipi.

Actuacions previstes al PGO d’Arenys de Munt (99 habitatges)

El potencial previst en el Pla General d’Ordenació d’Arenys de Munt en matèria d’habitatge protegit prové del desenvolupament dels tres plans parcials residencials en sòl urbanitzable d’Arenys de Munt, que preveuen una reserva de sòl per la construcció de 91 habitatges protegits i 8 habitatges dotacionals, independentment del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament mig.

Actuacions programades al PLH per obtenir sòl dotacional (27 habitatges)

Amb l’objectiu d’obtenir sòl per la construcció d’habitatge dotacional, es proposa modificar el planejament municipal per qualificar terrenys amb destí al sistema urbanístic d’habitatges dotacionals compartint el volum edificable amb altres tipus d’instal·lació assistencial, cultural, sanitària o d’altres que puguin ser compatibles amb els habitatges. Amb aquest objectiu s’han localitzat dos emplaçaments amb una capacitat per 27 habitatges dotacionals.

Actuacions sobre el PMSH (106 habitatges)

Donada l'actual situació del mercat immobiliari no es preveu la necessitat de produir nou sòl edificable, per tant, per a l'obtenció del sòl necessari per a la construcció de HPO de lloguer en règim general i especial es proposa pactar cessions anticipades del 10% d'aprofitament urbanístic, que estiguin situades en punts de fàcil accessibilitat i connectivitat amb les xarxes existents, i això per tal d'urbanitzar les parcel·les necessàries i construir aquests habitatges sense haver d'executar la resta del sector. El propietari o propietaris del sector a canvi d’aquesta cessió avançada, s’aprofitarien de la consolidació d’un sector i de l’inici d’activitat residencial a la zona. Per a això serà necessari redactar i aprovar el planejament derivat i realitzar el projecte de reparcel·lació. Posteriorment delimitar i desenvolupar el projecte per polígons d’actuació, fent a continuació la urbanització dels carrers necessaris per a edificar les parcel·les destinades a l'habitatge econòmic i finalment construir-les. S’estima que es poden obtenir 106 habitatges en blocs plurifamiliars de les cessions d’aprofitament lucratiu provinents de totes actuacions previstes en el planejament municipal vigent.

Unitats d’actuació amb planejament finalitzat:

ÀMBIT Nombre màxim d'habitatges

10% aprofit (plurifamiliar)

UA 2 Camí de la Barbeta 30 1 UA 6 Can Có-2 116 12 UA 10 Rambla de l'Eixample 50 5

TOTAL 196 18

Unitats d’actuació amb planejament en tràmit:



UA 5 Can Có-1 A (Can Có) 50 5 UA 14 Rial Bellsolell-1 70 2 UA 15 Rial Bellsolell-2 46 5

TOTAL 166 12

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt ANNEXES

Pàgina 78

Unitats d’actuació amb planejament no iniciat:



UA 4 Carrer Enric Morera 54 5 UA 9 Illa del Centre 85 10 UA 12 Grobel 112 11 UA 16 Riera de Sobirans 78 8 UA 17 Rial Panagall 12 1

TOTAL 341 35

Sectors en sòl urbanitzable:



B1 Riera de Sobirans 199 15 B2 Can Xicoi 89 9 B3 Zariquey 174 17

TOTAL 462 41

A més dels 106 habitatges en blocs plurifamiliars que es podrien destinar a lloguer social, el 10% de l'aprofitament lucratiu d'ús residencial implicaria incrementar el patrimoni municipal de sòl i habitatge en 18 habitatges unifamiliars, la venda dels quals s’ha de destinar a finançar politiques socials en matèria d’habitatge.

Actuacions sobre l’estoc d’habitatges lliures (44 habitatges)

En el municipi d’Arenys de Munt, des de l’any 2005 fins gener 2009 s’han donat llicències d’obres per 27 promocions d’habitatges plurifamiliars, són aquestes promocions les que hem estudiat amb per determinar quines estan acabades recentment i buides.

Aquestes promocions tenen un potencial total de 262 habitatges i d’aquests, 203 són susceptibles de transformar-se en habitatges protegits, els 59 restants tenen una superfície superior o inferior a la desitjada. Dels 203, 123 estan pendents de construir i 80 compleixen les següents característiques:

− La llicència d’obres és recent.

− Són habitatges en promocions acabades o finalitzades.

− Estan situades en edificis plurifamiliars.

− Tenen una superfície 50 > S < 100 m².

En comparar el preu de mercat lliure actual amb el preu dels habitatges concertats (quasi equivalents), hem arribat a la conclusió que les promocions d’habitatges lliures, actualment en estoc, podrien servir per cobrir les necessitats d’habitatge protegit de la demanda latent del municipi, adaptant-los al règim d’HPO o mobilitzar-los mitjançant les Borses Social i Jove de la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social.

Per poder transformar aquests habitatges lliures en protegits, es crearà dins de l’estructura de l’Ajuntament la figura de “Gestor d’habitatge protegit”. Les seves funcions seran les següents:

• Informar als promotors privats que tinguin habitatge susceptible de qualificar-se d’HPO, dels concursos públics d’adquisició d’habitatges lliures per transformar-los en protegits.

• Informar i gestionar entre els promotors que es trobin a la llista o registre creada a l’efecte, dels procediments legals existents per la qualificació a HPO dels habitatges lliures del llistat. Aquests mecanismes, entre altres, podrien ser els següents:

- Constitució de societats de lloguers d’habitatges, amb les avantatges fiscals regulades en al pressupost de societats (Art. 53 – 54 del RDL 4/2004).

- Gestionar la possible creació de fons d’inversió immobiliària o la oferta a fons constituïts per l’adquisició dels habitatges de l’estoc.


Pàgina 79

- Aplicació de les mesures contemplades en el D. 50/2009 (Art. 3), per fer front a la conjuntura econòmica del sector immobiliari.

• Facilitar els tràmits administratius per a la qualificació d’aquests habitatges.

• Gestionar davant les entitats financeres el recolzament a les mesures a adoptar per la qualificació d’aquests habitatges.

Per tal de promoure la construcció d’habitatge protegit en sòl urbà i donat que el potencial d’habitatges adequats a la proposta i pendents de construir és de 123 unitats, es recomana realitzar un assessorament sobre la requalificació a habitatge protegit als promotors privats de promocions pendents d’executar, a fi d'obtenir ajuts i crèdits preferents per a la construcció d’aquests tipus d’habitatge, amb el que es podria cobrir part de la demanda exclosa futura del municipi.

Les actuacions proposades per aquest Pla Local d’Habitatge es poden agrupar en els següents camps d’actuació:

PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA

En aquest camp es proposen actuacions amb el principal objectiu d’obtenir sòl apte per a la promoció d’habitatge protegit:

1. Modificacions del planejament municipal per qualificar terrenys amb destí al sistema urbanístic d’habitatges dotacionals, entesos com els destinats a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’acollida, d’assistència residencial, o d’emancipació.

Amb aquesta finalitat s’han localitzat dos emplaçaments de titularitat municipal:

Terrenys de l’edifici sindicat, carrer Rial Pasqual 44

Els terrenys de 240m² de titularitat municipal en sòl urbà estan qualificats amb la clau E4 d’equipament sociocultural. Es preveu la qualificació dels terrenys com equipament dotacional d’habitatge públic (D) i la construcció d’un edifici de pb+2+sotacoberta on la planta baixa es destinarà a local social i les plantes superiors, uns 600m², a 11 habitatges dotacionals.

Terrenys de l’actual geriàtric municipal, carrer Rasa 8

Els terrenys de 436m² de titularitat municipal en sòl urbà (clau A1.2 Nucli antic. Conservació de l’estructura urbana), actualment estan ocupats pel geriàtric municipal que té previst ser traslladar a un nou emplaçament dintre del sector B2 Can Xicoi. Un cop traslladat, es preveu la qualificació dels terrenys com equipament dotacional d’habitatge públic (D) i la construcció d’un edifici de pb+3 on la planta baixa es destini a equipament complementari i les plantes superiors, uns 800m², a 16 habitatges dotacionals.

2. Intervenir en el desenvolupament del planejament dels sectors residencials en sòl urbanitzable per l'obtenció de sòl o el posterior desenvolupament de promocions per habitatges protegits de venda.

Amb aquesta finalitat s’han localitzat tres sectors:

SUP B1 “Riera de Sobirans”

Sòl urbanitzable programat definit en el PGOU situat al nord-oest del nucli urbà al llarg de la carretera de Lourdes.

El sector té un potencial de 199 nous habitatges, dels quals 32 seran de protecció oficial de compra en règim general i especial, a més hi ha una reserva de 8 habitatges dotacionals.

El Pla parcial va ser aprovat definitivament en data 15 de novembre de 2007. Cal desenvolupar la gestió urbanística del sector (en modalitat de cooperació), mitjançant el corresponent projecte de reparcel·lació, i redactar, tramitar i executar el projecte d’urbanització.

SUP B2 “ Can Xicoi”

Sòl urbanitzable programat definit en el PGOU situat al sud-est del nucli urbà.

El sector té un potencial de 89 nous habitatges, dels quals 23 seran de protecció oficial de compra en règim general i especial.

El Pla parcial va ser aprovat definitivament en data 15 de febrer del 2009. El projecte de reparcel·lació, en modalitat de cooperació, està aprovat inicialment en data 20 de juliol del 2009 i el projecte de urbanització definitivament en data 25 de desembre de 2009.


Pàgina 80

SUP B3 “Can Zariquey”

Sòl urbanitzable programat definit en el PGOU situat al sud-est del nucli urbà.

El sector té un potencial de 174 nous habitatges, dels quals 36 seran de protecció oficial de compra en règim general i especial.

De promoció privada, té la Modificació puntual 7 del Pla General d’Ordenació corresponent al sector B3 – Can Zariquey aprovat definitivament en data 29 de gener de 2009. Cal redactar el pla parcial, desenvolupar la gestió urbanística i redactar, tramitar i executar el projecte d’urbanització.

PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA DELS SECTORS EN SÒL URBANITZABLE

Sector Planejament Gestió Projecte urbanització

Obres urbanització

Sector B1 “Riera de Sobirans”

Aprovació definitiva Pla parcial Riera de Sobirans

15/11/07 Pendent de redacció Pendent de redacció Pendent

Sector B2 “Can Xicoi”

Aprovació definitiva del Text refós del Pla parcial

Can Xicoi 15/02/09

Aprovació inicial projecte reparcel·lació

20/07/09

Aprovació definitiva projecte urbanització

25/12/09 Pendent

Sector B3 “Can Zariquey” Pendent de redacció Pendent de redacció Pendent de redacció Pendent

3. Es proposa fer el seguiment del compliment dels terminis establerts per tal d’assegurar que el desenvolupament, gestió i execució de les actuacions urbanístiques d’iniciativa privada i l’edificació dels solars destinats a habitatge protegit que correspongui als propietaris es faran en els terminis previstos.

PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL

Es planteja promoure habitatges dotacionals en dos parcel·les de sòl municipal en el nucli urbà: l’edifici del sindicat i actual geriàtric municipal. També es pot destinar a fer les funcions d’habitatge protegit de lloguer el pis del carrer de les Flors 16 de propietat municipal.

Per a la gestió del sòl inclòs al PMSH es proposa:

1. Constitució i funcionament del registre de solars sense edificar per evitar la retenció especulativa de solars i incentivar l’edificació i la realització d’obres de manteniment.

2. La concessió administrativa del sòl per al sistema d’habitatge dotacional públic per fer viable la promoció i construcció d’habitatges donat que l’Ajuntament no té capacitat per fer front les tasques de gestió que comporta.

3. Gestió del sòl patrimonial per fer possible la promoció i construcció d’habitatges dotacionals donat que l’Ajuntament no té prou sòl procedent del PMSH.

4. La Constitució de dret de superfície sobre béns del PMSH. En aquest cas el que es transfereix de la finca és el seu dret de superfície, retornant-se al propietari un cop exhaurit el temps establert. Aquesta podria ser una bona fórmula per a la realització d’habitatges de lloguer per un període de 25 o 30 anys.

PROMOCIÓ D’HABITATGES

1. Promoure nous habitatges de protecció oficial de venda en règim general i especial, dels sectors en sòl urbanitzable.


HPO compra règim general

(58%)

HPO compra règim especial

(42%) TOTAL HPO

B1 Riera de Sobirans 199 19 13 32

B2 Can Xicoi 89 13 10 23

B3 Zariquey 174 21 15 36

TOTAL 462 53 38 91


Pàgina 81

2. Promoure habitatges dotacionals per a col·lectius amb risc d’exclusió social, gent gran i persones amb diversitat funcional.

ÀMBIT Sòl dotacional Sostre dotacional

Nombre habitatges dotacional

B1 Riera de Sobirans 2.675 480 8

Edifici sindicat 240 600 11

Edifici geriàtric 436 800 16

TOTAL 3.351 1.880 35

3. Es proposa fer el seguiment del compliment dels terminis establerts per tal d’assegurar que l’efectiva promoció i construcció dels habitatges protegits que correspongui als propietaris es faran en els terminis previstos.

REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES

La tendència de la política municipal ha estat més aviat la de substitució que no pas de rehabilitació, atès que en el PGO es van introduir les àrees més degradades dins d’unitats d’actuació de remodelació urbana, el desenvolupament de les quals es realitzarà per mitjà de plans especials, estudis de detall, projectes de reparcel·lació o compensació, o bé projectes d’urbanització. Tot i així, es va definir en el PGO la clau A5 Construccions singulars, que comprèn les zones urbanes amb edificacions existents que, degut al seu valor històric, paisatgístic o arquitectònic, cal mantenir amb les seves característiques arquitectòniques i valors d’entorn urbà, possibilitant l’ús plurifamiliar per afavorir el manteniment i la rehabilitació de l’edificació.

Com a mesura complementària i amb la finalitat de mantenir i posar al dia els habitatges existents, caldrà desenvolupar una sèrie d’actuacions destinades per exemple, a millorar l’accessibilitat d’alguns blocs residencials proveint-los d’ascensors, així com adoptar mesures de bonificació o exempció de taxes o impostos per a la realització d’obres de rehabilitació, complementàries als ajuts establerts per la Generalitat. També s’acorda que a càrrec de l’Ajuntament s’establirà una partida oberta d’ajuts per al foment de la conservació i rehabilitació dels habitatges. La dotació d’aquesta partida es preveu de 30.000€ ampliable, i a desenvolupar a partir del 2012.

Les polítiques de foment de la rehabilitació d’edificis i la supressió de barreres arquitectòniques, adequant els habitatges existents a les necessitats de les noves llars, fan que els habitatges es destinin a cobrir directament necessitats de llars mal allotjades que d’altra manera incrementarien les llistes de demandants d’habitatge protegit.

En aquest sentit, es proposen diferents línies d’actuació, com serien:

1. Declaració de conjunt d’especial interès

2. Dinamització de les mesures d’intervenció administrativa per incompliment dels deures de conservació i rehabilitació

3. Ajuts de la Generalitat a la rehabilitació: gestió i tramitació dels ajuts.

4. Elaboració d’ordenances i establiment d’ajuts municipals per al foment de la conservació i la rehabilitació dels edificis i habitatges.

5. Detecció d’àrees susceptibles de delimitació per a la redacció d’un projecte d’intervenció integral per participar en el Fons de Millora de Barris.

ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES

Amb aquestes mesures es pretén proporcionar als demandats d’habitatges protegits i als propietaris o promotors d’habitatges del municipi, la informació i assessorament necessàries sobre habitatges de protecció pública i tramitació dels ajuts per tal de fomentar l’accés assequible a l’habitatge, dinamitzar el mercat de lloguer i optimitzar l’ocupació del parc vacant.


Pàgina 82

1. Gestió i tramitació d’ajuts a l’accés a l’habitatge

2. Gestió de la Borsa Social adscrita a la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social

3. Gestió de la Borsa Jove adscrita a la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social

4. Gestió del registre municipal de sol·licitants d’habitatge protegit

5. Gestió per promoure la qualificació de l’estoc d’habitatge lliure, de recent construcció i no ocupat, com habitatges amb protecció oficial

RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT

1. Punt d’Informació d’Habitatge (PIH)

Punt d'informació del Consell Comarcal del Maresme: aquest model és el que existeix actualment al municipi. Consisteix en unes finestres que el personal del Consell Comarcal obre periòdicament, un cop a la setmana, per tramitar ajuts i donar informació.

S’implementaran les actuacions d’informació i tramitació actuals del PIH amb la creació de la figura del Gestor d’habitatge protegit. Les seves funcions principals són les d’informar i gestionar els tràmits per poder dur a terme la transformació d’habitatges lliures en protegits.

4.2 CALENDARI

Les actuacions previstes i detallades a l’apartat anterior es resumeixen en l’Annex 1 en forma de calendari d’execució de les propostes.

En el quadre Q3- Resum de la programació de les actuacions s’han llistat el conjunt de totes les actuacions previstes pel PLH, agrupades per camps.

Pel que fa planejament i gestió urbanística s’han indicat tots els sectors residencials pendents de tramitar i definits en el PGO d’Arenys de Munt. També es planteja modificar el planejament municipal vigent per destinar parcel·les, actualment ocupades per equipaments, a habitatge dotacional. Aquests àmbits són els que s’han contemplat com a actuacions concretes del PLH i es detallen a la corresponent fitxa d’actuació. (Annex 2)

Pel que fa a Promoció d’habitatges, s’ha llistat el conjunt de promocions derivades del desenvolupament dels àmbits descrits en el primer camp. En aquest cas només es contemplen com a actuacions concretes del PLH aquelles en les que ja es disposa del sòl o aquelles que, tot i tenir pendent el desenvolupament urbanístic, es poden programar perquè són d’iniciativa municipal o l’Ajuntament és part de la propietat.

Aquest quadre dóna una visió global del procés que ha de seguir un sector des de la redacció i tramitació del planejament derivat, passant per la posterior gestió urbanística i projecte i obres d’urbanització abans de la construcció dels habitatges i permet fer una estimació dels terminis mínims que han de transcórrer abans no surtin al mercat aquests habitatges.

A partir d’aquest desplegament temporal s’ha distribuït els habitatges creats per cadascuna de les diferents tipologies (lliures, de preu concertat, règim general i especial, dotacionals i lloguer en diverses tipologies) i per cadascun dels sis anys del PLH (Quadre Q4- Programació d’habitatges). Es poden quantificar els habitatges obtinguts a través del desenvolupament dels sectors de planejament derivat i els obtinguts a través de borses de cessió i mediació per al lloguer social.

És evident que aquest quadre no mostra l’oferta total del municipi, ja que cal comptar també amb els habitatges iniciats i no finalitzats i els acabats pendents de vendre, a part del mercat de segona mà.

Durant els primers anys del PLH es preveu actuar sobre el parc existent intentant transformar part de l’estoc lliure existent en habitatge protegit i mobilitzant el parc vacant mitjançant borses de mediació per al lloguer social. Al mateix temps, durant aquests anys es preveu desenvolupar les modificacions del planejament per obtenir habitatges dotacionals en sòl urbà, i la gestió urbanística i urbanització dels sectors en sòl urbanitzable.

En una segona fase, es preveu construir i promoure els habitatges protegits i dotacionals fruit del planejament.


Pàgina 83

Respecte dels accions de rehabilitació i millora del parc d'habitatges, es proposa l’elaboració d’ordenances per fomentar la conservació i la rehabilitació del parc d’habitatges existent. També es gestionaran les ajudes de la Generalitat regulades pel decret 455/2004 i les seves posteriors modificacions. Aquestes funcions es desenvoluparan durant el període de vigència del PLH.

Les activitats de gestió i tramitació d'ajudes a l'accés a l'habitatge, la gestió de la borsa social de lloguer, les ajudes al lloguer i el registre municipal de sol·licitants es vénen realitzant en l'actualitat per la GUSAM i el PIH, i se seguiran ocupant durant el període de vigència del PLH.

4.3 AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

Les promocions d’habitatges de protecció pública i d’habitatges dotacionals que s’han de desenvolupar en sòl de propietat municipal i que es troben descrites en el Programa d’Actuació del PLH es preveu que, en cap cas, hauran de ser finançades per l’Ajuntament, sinó per operadors privats o institucionals, via la construcció i cobrament del lloguer dels habitatges que corresponguin a cada sector amb terrenys municipals obtinguts per l’aplicació del 10% d’ aprofitament urbanístic o d’altres, mitjançant la corresponent concessió administrativa o de drets de superfície per la seva explotació durant un període de temps determinat. L’Ajuntament al seu torn podrà potencialment obtenir ingressos dels cànons corresponents que s’acordin en cada concessió. L’import d’aquests canons o ingressos és impossible de determinar a priori ja que dependrà en cada cas de la situació del mercat immobiliari local i del període que es fitxi per la duració de la concessió. Per tant, dins d’aquest apartat d’avaluació econòmica i financera no s’han avançat ni determinat possibles imports d’ingressos municipals derivats de la promoció d’ habitatges socials desenvolupats en terrenys de propietat de l’Ajuntament i tampoc despeses municipals ja que no es troben previstes amb el plantejament adoptat . D’altra banda, s’ha d’assenyalar que aquest plantejament econòmic i financer adoptat es plenament coherent amb: 1) La conjuntura econòmica actual de dèficit fiscal en que d’una forma generalitzada es troba l’Administració pública de l’Estat i també una bona part de les hisendes municipals, tant en el conjunt de l’Estat, com de Catalunya; 2) Les limitacions que de cara a l’immediat futur tindran les hisendes municipals en relació a obtenir recursos financers via endeutament a mig i llarg termini; situació, que resulta lògic preveure que tampoc serà aliena a la hisenda municipal d’Arenys de Munt.

Les altres despeses municipals que es preveu que es poden derivar del Programa d’ Actuació del Pla Local de l’Habitatge durant el seu període de vigència es resumeixen en el Quadre 5.1 i corresponen bàsicament a honoraris professionals per modificacions del planejament per la promoció d’habitatges dotacionals en terrenys de propietat pública i la disposició d’una partida pressupostària amb caràcter de mínima per portar a terme polítiques de rehabilitació d’habitatges En total aquestes despeses sumen uns 57 mil euros que hauran de materialitzar-se en el 2012. No es preveuen ingressos específics derivats d’aquestes actuacions.

En el Quadre 5.2 es resumeixen els ingressos i despeses que de forma equilibrada, GUSAM haurà de recaptar i assignar com Administració actuant pel desenvolupament del planejament urbanístic dels sectors: Riera de Sobirans, Can Zariquey i Can Xicoi. D’aquest flux d’ingressos i despeses en cap cas se n’hauran de derivar aportacions netes de recursos financers municipals.

4.4 ACTUACIONS FORA DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ

Les actuacions proposades dins del Pla Local d’Habitatge tindran continuïtat més enllà del seu període de vigència.

Dins del camp de planejament i gestió urbanística és de preveure que totes les actuacions proposades es podran desenvolupar dins del termini del PLH, fins i tot les que estan totalment per iniciar, que s’ha programat pels primers anys, ja que es consideren prioritàries perquè han de proveir l’Ajuntament de sòl apte per edificar habitatge públic.

Totes les actuacions derivades d’aquest camp tindran continuïtat en el camp de la promoció d’habitatges, ja que aquest és l’objectiu final, però moltes és de preveure que no es completaran fins més enllà del període de vigència del PLH: tal i com s’ha comentat en capítols anteriors el mercat de l’habitatge lliure disposa d’oferta que caldrà que la demanda creixent vagi absorbint i, per tant, moltes promocions privades o d’habitatge lliure derivades de les actuacions de planejament no es desenvoluparan fins que s’hagi reajustat el mercat o s’hagi superat el canvi de cicle econòmic actual.

Pàgina 85

5. EXECUCIÓ DEL PLA 5.1 GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH 5.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESPLEGAMENT I SEGUIMENT DEL PLH 5.3 CONCERTACIÓ DEL PLH

5.EXECUCIÓ DEL PLA Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 87

5.1 GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH

El Programa d’Actuació (actuacions i programes, calendari i avaluació econòmic -financera) inclòs en el document del Pla Local d’Habitatge és la proposta-guia que ha conduir l’actuació municipal en matèria d’habitatge al llarg del període de vigència de l’esmentat Pla.

L’execució eficaç de les propostes recollides en el PLH requereix, més enllà del compromís del govern municipal, l’establiment i posada en marxa dels mecanismes de gestió i avaluació necessaris, que permetin passar del document del PLH aprovat pel Ple municipal, a la programació anual de les actuacions, a la gestió efectiva d’allò programat, a l’avaluació de l’execució realitzada i, si s’escau, a la re-programació corresponent (sense entrar en els eventuals supòsits de revisió del Pla).

Per fer possible aquesta seqüència, cal definir les estructures, persones, funcions i mecanismes de gestió i avaluació del Pla.

Identificació del agents responsables de la gestió del PLH

Pel que fa a l’àmbit públic, els agents responsables de la gestió del PLH són l’Ajuntament d’Arenys de Munt i el Punt d’informació d’habitatge, amb la col·laboració de l’empresa municipal GUSAM, que cercaran la màxima col·laboració amb altres promotors públics, cooperatius i del sector privat, pel que fa a l’execució del conjunt del PLH de la ciutat. El gestor d’habitatge protegit serà l’agent responsable de la transformació de l’habitatge lliure en protegit.

Una vegada aprovat el PLH caldrà definir al Director del PLH (màxim responsable de la seva gestió executiva) i les seves funcions concretes, així com en cada moment els agents responsables de les diferents actuacions definides en el PLH identificats a la fitxa de cada actuació, així com aquells altres col·laboradors en aquestes actuacions amb funcions de caràcter sectorial (serveis socials, joventut, etc.) o transversal (secretaria, intervenció, participació, etc.).

Identificació del òrgans municipals directament implicats en la gestió del PLH

Els òrgans de l’ajuntament que s’encarregaran de fer el seguiment del desplegament i l’execució de les actuacions del PLH i, si s’escau, de la seva reformulació o re programació són els següents:

Nivell de direcció i supervisió política del projecte amb la capacitat de prendre decisions per garantir que les diferents actuacions programades al PLH s’executen tal i com estan planificades, i acordar les re-programacions necessàries per a la correcta implantació del PLH.

L’Òrgan de Direcció Política estaria compost per: Alcalde, Regidor/a d’Urbanisme, Regidor/a Serveis Socials, Regidor/a Participació Ciutadana i Director PLH.

Nivell de gestió i seguiment tècnic del projecte amb les finalitats de fer el seguiment del grau d’execució i compliment de les actuacions del pla, i de proporcionar al nivell de direcció i seguiment polític els informes i proposes necessàries per al correcte desenvolupament de les seves funcions. A efectes operatius caldria constituir un òrgan de caire tècnic gestor del PLH encapçalat per el Director de l’àrea d’urbanisme i on hi podrien tenir cabuda altres membres de l’Àrea de Serveis Tècnics de l’Ajuntament, així com d’altres àrees o serveis com la de serveis personals (participació ciutadana, benestar social, joventut, igualtat de gènere,...) i quantes es puguin determinar convenients. L’Òrgan de Supervisió Tècnica podria estar compost per: Director PLH, Cap d’Urbanisme, Cap de Serveis Personals, Tècnic de Participació Ciutadana, tècnics concrets de PIH i d’altres de l’àrea de serveis tècnics o serveis personals o quan es consideri necessari.

Eines de seguiment i avaluació del PLH

Una vegada constituïda la Comissió de Seguiment del PLH i nomenat el Director d’aquest i l’òrgan gestor corresponent s’hauran de desenvolupar les necessàries eines de seguiment i avaluació del pla (calendari de reunions dels diferents òrgans, informes i fitxes de programació periòdics, concreció del circuits per al seguiment i avaluació del PLH, etc.) que facilitin al nivell de direcció i supervisió polític, al nivell de gestió i seguiment tècnic, i al Director del PLH el desenvolupament de les seves funcions. Es recomana realitzar reunions de seguiment de l’òrgan de supervisió amb caràcter trimestral, i de l’òrgan de direcció polític amb caràcter semestral.


Pàgina 88

Definició del sistema d’indicadors per a l’avaluació del PLH

L’apartat 8.b de l’article 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge estableix que els Plans Locals d’Habitatge hauran d’establir els mecanismes de seguiment i avaluació del desplegament del Pla i els indicadors de qualitat de la gestió.

En general, es defineixen dos tipus d’indicadors: els de gestió, procés o activitat, que serviran per a avaluar el nivell de compliment de la programació temporal; i els de resultat o impacte, que mesuraran el nivell d’acompliment dels objectius establerts.

La validesa dels indicadors depèn del fet que reuneixin determinades qualitats en relació amb aspectes tals com:

a) Rellevància: la informació aportada ha de ser imprescindible per informar, controlar, avaluar i prendre decisions.

b) Pertinença: el concepte que expressa l’indicador ha de ser clar i es manté en el temps.

c) Objectivitat: el càlcul a partir de les magnituds observades no és ambigu.

d) Inequívoc: l’indicador no permet interpretacions contraposades.

e) Accessibilitat:la seva obtenció té un cost acceptable i és fàcil de calcular i interpretar.

Els objectius de les diferents actuacions proposades en el PLH en ajuden a realitzar una primera proposta de indicadors clau per a realitzar el seguiment i avaluació del PLH que en tot cas hauria de ser complementat posteriorment.

a) Mobilització del parc d’habitatges existent:

1. Programa de rehabilitació, accessibilitat i col·locació d’ascensors. Indicadors:

- nombre d’actuacions per tipologia.

- Percentatge que representa l’acumulat d’actuacions executades des de l’inici del PLH respecte les previstes en el PLH.

2. Servei de mediació i cessió d’habitatges de particulars. Indicadors:

- nombre d’habitatges en lloguer per aquest procediment.

- Percentatge que representa l’acumulat d’habitatges des de l’inici del PLH respecte els previstos en el PLH.

3. Obtenció d’habitatges del mercat lliure per posar a lloguer. Indicadors:

- nombre d’habitatges en procés de lloguer per aquest procediment.


4. Quantificació d’habitatges buits o sense ús. Indicadors:

- cens municipal

- consums d’aigua i/o altres (respectant les normatives vigents sobre privacitat de dades)

b) Promoció de sòl i nous habitatges protegits. Indicadors:

- Nombre d’habitatges protegits venuts o llogats.


- Nombre de m2 de sostre d’habitatge protegit venut o llogat.


Pàgina 89

- Percentatge que representa l’acumulat de m2 de sostre des de l’inici del PLH respecte els previstos en el PLH.

- Nombre de m2 de sostre d’habitatge protegit susceptible de llicència per a construcció.

- Percentatge que representa l’acumulat de m2 de sostre des de l’inici del PLH respecte els previstos en el PLH.

Aquests indicadors, tal i com ja s’ha esmentat anteriorment, s’haurien de complementar amb altres que haurien d’anar lligats a les programacions anuals o plurianuals de les diferents actuacions, i que no només avaluessin l’assoliment dels objectius previstos en nombre d’habitatges o m2 de sostre (indicadors de eficàcia i/o efectivitat), sinó també en criteris de economia i eficiència o d’evolució sostenible (mantenir els beneficis assolits en el desenvolupament del PLH).

5.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESPLEGAMENT I SEGUIMENT DEL PLH

L’Ajuntament d’Arenys de Munt, amb el suport de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA) de la Diputació de Barcelona, va endegar un procés participatiu coincidint amb la fase de redacció del document d’Avanç del PLH, incorporant la participació ciutadana al projecte, tal i com s’incorpora en l’Annex 4. Memòria de participació ciutadana.

La participació ciutadana s’implementarà a través de la creació i funcionament d’un òrgan específic, denominat Comissió de Participació Ciutadana, que serà interlocutor dels òrgans executius del Pla (Director/a, òrgan supervisor polític i òrgan coordinador tècnic); i de la realització de processos i espais de participació coordinats amb els processos de gestió i seguiment del Pla pròpiament dits.

La composició de la Comissió de Participació Ciutadana es formularà des de l’àrea de participació de l’ajuntament i es discutirà en l’òrgan de coordinació tècnica.

Un cop consensuada a nivell tècnic, la proposta serà validada en l’espai de supervisió política i es presentarà i discutirà a la Comissió de Participació Ciutadana.

Es proposa que la composició de la Comissió de Participació Ciutadana encarregada del seguiment de l’execució del Pla sigui la següent:

- L’alcalde

- Regidor/a d’urbanisme i responsable del Punt d’Informació d’Habitatge.

- Els diferents grups polítics amb representació al municipi.

- Representants dels promotors d’habitatge i immobiliàries.

- Representants dels diversos grups socials, especialment aquells amb més problemàtiques en relació amb l’habitatge (joves, gent gran, famílies monoparentals i població immigrada).

- Organitzacions d’acció social.

- Entitats mediambientals. Etc.

La Comissió de Participació Ciutadana tindrà com a principal funció la de configurar-se com un espai d’informació i debat que fa les funcions de seguiment públic del procés d’execució del PLH.

També serà el marc per a consensuar l’orientació i definició dels processos de participació que es generin a l’entorn de les actuacions previstes en el PLH i per a fer-ne el seguiment i supervisió. La Comissió de Participació haurà d’esdevenir, doncs, l’espai d’impuls i seguiment de processos específics de participació que es realitzin en l’execució del PLH.

Un cop iniciat el procés d’execució, els òrgans de coordinació tècnica i política s’ocuparan de formular una proposta de desenvolupament del Pla que acabi de concretar, definir i programar aquests processos (objectius, metodologia, temporalització, convocatòria, format, paper de la Comissió de Participació en el procés, etc.). Aquesta proposta es discutirà i validarà en el marc de la Comissió de Participació Ciutadana.


Pàgina 90

Pel que fa al règim de convocatòries, la comissió s’haurà de reunir com a mínim un cop a l’any, amb motiu de la reunió anual de l’òrgan de seguiment polític de Pla, per a aportar la visió de la ciutadania a l’informe anual sobre el grau d’execució –i si s’escau reprogramació- de les actuacions previstes i les accions previstes per a l’any següent. En cas que es prevegin processos participatius vinculats a actuacions concretes del PLH, caldrà que la Comissió de Participació Ciutadana es reuneixi, com a mínim, en els moments d’obertura i tancament de cada procés.

També haurà de participar en les dues avaluacions globals de Pla (avaluació intermèdia als tres anys, i avaluació final als sis anys) que es faran amb la finalitat de comprovar si s’han produït desviacions importants respecte als objectius, estratègies o programa d’actuació del Pla que obliguin al seu replantejament o modificació, i si un cop finalitzat cal donar-li continuïtat en un nou PLH.

A banda de la Comissió de Participació Ciutadana i atesa la llarga durada del Pla, es poden crear altres espais informatius i de seguiment del PLH al llarg de tot el seu procés d’execució. Els òrgans de participació existents (consells sectorials, comissions, etc.) haurien d’estar informats del procés i dels seus avanços. De la mateixa manera, es poden crear canals o espais oberts a tota la ciutadania que permetin comunicar les actuacions que s’han fet i les que es preveu fer més en el curt termini.

Determinació de les actuacions del Pla que hauran de comptar amb un procés específic de participació ciutadana.

El PLH pot generar actuacions que es consideri oportú i convenient d’acompanyar amb processos participatius específics. En principi, el Pla de Participació assenyalarà quines seran aquestes actuacions, en funció de la seva importància en el context general del Pla o de la seva incidència en aspectes amb especial sensibilitat per a la ciutadania.

Tanmateix, un cop iniciat el procés d’execució, en el marc de la proposta general de desenvolupament del Pla, es podran assenyalar noves actuacions a desenvolupar de manera participativa o excloure’n d’altres, en funció de noves circumstàncies que puguin aparèixer amb el pas del temps. Aquestes propostes podran partir tant dels òrgans generals de seguiment del Pla com de la Comissió de Participació, però hauran de ser validades finalment per aquesta Comissió.

Per al desenvolupament d’aquests processos, els espais i mecanismes seran els adequats a la singularitat de cada actuació, podent prendre’s com a model en principi els definits per a la redacció del PLH, i atenent a la població especialment afectada per l’actuació.

5.3 CONCERTACIÓ DEL PLH

El finançament públic necessari per a l’execució del Pla Local de l’Habitatge d’Arenys de Munt està composat per finançament municipal i finançament d’altres administracions, principalment, de la Generalitat de Catalunya. El PLH serveix com eina per a la concertació d’ajuts i en determinats casos és un document previ i necessari per la seva sol·licitud. La legislació sobre els ajuts i subvencions que la Generalitat és molt amplia i complexa amb bastants canvis en els darrers anys. El propi – Departament de Medi Ambient i Habitatge en la seva pàgina web - http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/habitatge/index_ajuts.jsp - ofereix una amplia i actualitzada informació sobre els diferents ajuts i subvencions que es poden obtenir per la promoció dels diferents tipus d’ habitatge de protecció pública junt amb les condicions tècniques i de terminis que s’ han de complir per obtenir -les.

En el detall de les actuacions que s’especifiquen a les fixes de promoció d’ habitatges s’ indiquen els conceptes a finançar per part de la Generalitat i es fa una estimació de l’ import dels mateixos. Es tracta, principalment, del finançament dels serveis i ajuts propis de la Generalitat de Catalunya que l’Ajuntament pot ajudar a tramitar des del Punt d’Informació de l’habitatge com són: els ajuts al lloguer, ajuts a la rehabilitació, tramitació de TEDI i Informes de Idoneïtat , Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, etc.

Entre els ajuts i subvencions que es poden obtenir a continuació se’n destaquen els següents.:

1. Ajuts a la promoció d'habitatges amb protecció oficial de règim general destinats a l'arrendament a 10 anys amb opció de compra


Pàgina 91

Es pot sol·licitar un préstec convingut i subvencions.

A. Préstec convingut

Els Serveis competents de la Secretaria d'Habitatge, mitjançant l'atorgament de la cèdula de qualificació provisional d'habitatges amb protecció oficial, reconeix al promotor el dret a poder sol·licitar un préstec convingut. Aquest tipus de préstec, el concedeixen les entitats de crèdit en l'àmbit dels convenis subscrits amb el Ministeri d’Habitatge amb les següents condicions:

Quantia: 80% del preu màxim de venda de l'habitatge i els annexos vinculats, aquesta quantia és, per m2 útil d'habitatge i garatge/traster vinculat/s:

Habitatge Garatge i/o traster vinculats/s

Zona A 1.552,38 € 931,43 €

Amortització: mínim 10 anys amb 4 anys de carència ampliable a 10 amb autorització del Servei competent de la Secretaria d'Habitatge i l' acord de l'entitat de crèdit.

Subsidiació : per cada 10.000 € de préstec 250 €/ any durant tot el període de carència i 10 anys d'amortització.

Tipus interès l'any 2009: pot ser fix o variable.

Comissions: exempt

B. Subvencions

1. Fins al 31 de desembre de 2009 la quantia de la subvenció, per m2 útil d' habitatge qualificat, és de:

- En cas d'obtenir el préstec convingut amb el vistiplau del Ministeri d'Habitatge durant l'any 2009, independentment de la data de la llicència d'obres:

Zona A 312 €

1. Viabilitat econòmica

- 5.000 € per habitatge qualificat construït en sòl lliure no destinat a habitatge protegit, ni procedent de cessions obligatòries corresponents a l’aprofitament mitjà.

2. Sostenibilitat i ecoeficiència

- 1.500 € per habitatge qualificat, si compleixen les condicions establertes a l’article 25 del Decret 244/2005, de 8 de novembre.

3. Mobilitat interior

- 1.000 € per habitatge, si tots els habitatges disposen d’un itinerari practicable que uneix la via pública amb l’entrada de cada habitatge, d’acord amb les condicions establertes a l’article 26 del Decret 244/2005, de 8 de novembre.

Totes aquestes subvencions són compatibles entre sí.

2. Ajuts a la promoció d'habitatges amb protecció oficial de règim especial destinats a l'arrendament a 25 anys.



Els Serveis competents de la Secretaria d'Habitatge, mitjançant l'atorgament de la cèdula de qualificació provisional d'habitatges amb protecció oficial, reconeix al promotor el dret a poder sol·licitar un préstec convingut.

Aquest tipus de préstec, el concedeixen les entitats de crèdit en l'àmbit dels convenis subscrits amb el Ministeri d’Habitatge amb les següents condicions:


Pàgina 92

Quantia: 80% del preu màxim de venda dels habitatges qualificats per a destinar a venda de règim especial. Aquesta quantia és, per m2 útil d'habitatge i garatge/traster vinculat/s, de:


Zona A 1.364,40 € 818,64 €

Per calcular el preu de lloguer del garatge i/o traster vinculat/s a l'habitatge, tant registralment com en el projecte es tindrà en compte, com a màxim, 25 m2 de garatge i 8 m2 de traster, encara que la superfície real sigui superior.




B. Subvencions

2. A partir de l'1 de gener de 2010, els promotors que hagin formalitzat el préstec convingut podran gaudir d'una subvenció . La quantia d'aquesta subvenció és, per m2 útil d'habitatge qualificat de:

Zona A 410 €

La superfície màxima computable als efectes del càlcul d'aquesta subvenció és de 70 m2 útils, amb independència que la superfície útil real de l'habitatge sigui superior.

Per habitatge qualificat, la quantia és de:

1. Cohesió social

Zones Ai B: 10.000 €


Sòls en propietat

Zona A 2.000 €

Sòl en dret de superfície

Zona A 2.500 €


- 1.500 € per habitatge qualificat, si compleixen les condicions establertes a l'article 25 del Decret 244/2005, de 8 de novembre.


- 1.000 € per habitatge, si tots els habitatges disposen d'un itinerari practicable que uneix la via pública amb l'entrada de cada habitatge, d'acord amb les condicions establertes a l'article 26 del Decret 244/2005, de 8 de novembre.

3. Ajuts a la promoció d'habitatges amb protecció oficial de règim general destinats a l'arrendament a 25 anys.



Els Serveis competents de la Secretaria d'Habitatge, mitjançant l'atorgament de la cèdula de qualificació provisional d'habitatges amb protecció oficial, reconeix al promotor el dret a poder sol·licitar un préstec convingut.

Aquest tipus de préstec, el concedeixen les entitats de crèdit en l'àmbit dels convenis subscrits amb el Ministeri d’Habitatge amb les següents condicions:


Pàgina 93

Quantia: 80% del preu màxim de venda dels habitatges qualificats per a destinar a venda de règim especial. Aquesta quantia és, per m2 útil d'habitatge i garatge/traster vinculat/s, de:


Zona A 1.552,38 € 931,43 €

Per calcular el preu de lloguer del garatge i/o traster vinculat/s a l'habitatge, tant registralment com en el projecte es tindrà en compte, com a màxim, 25 m2 de garatge i 8 m2 de traster, encara que la superfície real sigui superior.




B. Subvencions

2. A partir de l'1 de gener de 2010, els promotors que hagin formalitzat el préstec convingut podran gaudir d'una subvenció . La quantia d'aquesta subvenció és, per m2 útil d'habitatge qualificat de:

Zona A 310 €

La superfície màxima computable als efectes del càlcul d'aquesta subvenció és de 70 m2 útils, amb independència que la superfície útil real de l'habitatge sigui superior.

Per habitatge qualificat, la quantia és de:


Sòls en propietat

Zona A 2.000 €

Sòl en dret de superfície

Zona A 2.500 €


- 1.500 € per habitatge qualificat, si compleixen les condicions establertes a l'article 25 del Decret 244/2005, de 8 de novembre.


- 1.000 € per habitatge, si tots els habitatges disposen d'un itinerari practicable que uneix la via pública amb l'entrada de cada habitatge, d'acord amb les condicions establertes a l'article 26 del Decret 244/2005, de 8 de novembre.


Pàgina 94

ANNEXES ANNEX 1. QUADRES-RESUM ANNEX 2. FITXES DE LES ACTUACIONS ANNEX 3. PLÀNOLS ANNEX 4. MEMÒRIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

ANNEX 5. PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES

ANNEX 6. CONSUM DOMÈSTIC D’AIGUA 2008 I ESTIMACIÓ RENDA FAMILIAR

ANNEX 7. ENQUESTA ALS SOL·LICITANTS D’HABITATGE A ARENYS DE MUNT

ANNEX 8. LLISTAT DE PREUS DE VENDA I DE LLOGUER DE PISOS I CASES A ARENYS DE MUNT

ANNEXES Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt

Pàgina 97

ANNEX 1. QUADRES-RESUM

Q.1 Potencial d’habitatges del planejament urbanístic Q.2 Necessitats d’habitatge de protecció oficial o altres tipus d’habitatge social Q.3 Programació d’actuacions Q.4 Programació d’habitatges Q.5 Resum econòmic-financer


Pàgina 99

ANNEX 2. FITXES DE LES ACTUACIONS

U1. Qualificació o establiment de reserves de terrenys per al sistema urbanístic d’habitatges dotacionals.

U1.1 Modificacions de planejament necessàries per qualificar els terrenys de l’edifici del sindicat, actualment equipament sociocultural (E4) en sistema dotacional d’habitatge públic (D)

U1.2 Modificacions de planejament necessàries per qualificar els terrenys ocupats actualment pel geriàtric municipal en sistema dotacional d’habitatge públic (D)

U2. Redacció i tramitació del planejament derivat d’un sector residencial.

U2.1 Redacció i tramitació del pla parcial del sector B3 Can Zariquey U3. Desenvolupament de la gestió urbanística d’un polígon d’actuació residencial.

U3.1 Projecte de reparcel·lació del sector B1 Riera de Sobirans U3.2 Aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació del Sector B2 Can Xicoi U3.3 Projecte de reparcel·lació del Sector B3 Can Zariquey

U4. Redacció, tramitació i execució d’un projecte d’urbanització.

U4.1 Redacció, tramitació i execució del projecte d’urbanització del Sector B1 Riera de Sobirans

U4.2 Execució del projecte d’urbanització del Sector B2 Can Xicoi U4.3 Redacció, tramitació i execució del projecte d’urbanització del Sector B3 Can Zariquey

U5. Seguiment del compliment dels terminis establerts al planejament per a la redacció del planejament derivat i execució dels polígons d’actuació d’iniciativa privada; i, si s’escau, adopció de mesures sancionadores per incompliment d’aquests terminis.

P1. Constitució i funcionament del registre de solars sense edificar P2. Concessió administrativa del sòl procedent del sistema d’habitatge dotacional públic P3. Gestió de sòl patrimonial P4. Constitució de dret de superfície sobre béns del PMSH P5. Patrimoni municipal de sòl i habitatge derivat del 10% d’aprofitament urbanístic

H1. Promoció d’habitatges de protecció oficial de venda

H1.1 Promoció d’habitatges de protecció oficial de venda en el sector B1 Riera de Sobirans H1.2 Promoció d’habitatges de protecció oficial de venda del Sector B2 Can Xicoi H1.3 Promoció d’habitatges de protecció oficial de venda del Sector B3 Can Zariquey

H2. Promoció d’habitatges dotacionals públics

H2.1 Promoció d’habitatges dotacionals públics del Sector B1 Riera de Sobirans H2.2 Promoció d’habitatges dotacionals públics de l’edifici del sindicat H2.3 Promoció d’habitatges dotacionals públics de l’edifici del geriàtric

H3. Seguiment del compliment dels terminis establerts a la Llei o al planejament per a la construcció dels habitatges de protecció oficial d’iniciativa privada; i si s’escau, aplicació de mesures sancionadores per incompliment d’aquests terminis.

U. PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA

P. PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL

H. PROMOCIÓ D’HABITATGES


Pàgina 100

R1. Declaració de conjunt d’especial interès R2. Dinamització de les mesures d’intervenció administrativa per incompliment dels deures de conservació i rehabilitació R3. Ajuts de la Generalitat a la rehabilitació: gestió i tramitació dels ajuts. R4. Elaboració d’ordenances i establiment d’ajuts municipals per al foment de la conservació i la rehabilitació dels edificis i habitatges. R5. Detecció d’àrees susceptibles de delimitació per a la redacció d’un projecte d’intervenció integral per participar en el Fons de Millora de Barris.

A1. Gestió i tramitació d’ajuts a l’accés a l’habitatge A2. Gestió de la Borsa Social adscrita a la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social A3. Gestió de la Borsa Jove adscrita a la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social A4. Gestió del registre municipal de sol·licitants d’habitatge protegit A5. Gestió per promoure la qualificació de l’estoc d’habitatge lliure, de recent construcció i no ocupat, com habitatges amb protecció oficial

O1. Manteniment i reforç Punt d’Informació d’Habitatge (PIH) del Consell Comarcal del Maresme

R. REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES

A. ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES

O. RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT


Pàgina 165

ANNEX 3. PLÀNOLS

Llista de plànols

Escala din A3

P.1 Situació del municipi e.1/40.000

P.2 Estructura del territori municipal e.1/20.000

P.3 Descripció del nucli urbà i identificació de les trames residencials e.1/10.000

P.5 Anàlisi de les problemàtiques del parc d’habitatges. Habitatges buits. e.1/10.000

P.6 Anàlisi del planejament. Estructura general i classificació del sòl e.1/20.000

P7.1 Anàlisi del planejament. Sectors al sòl urbà no consolidat i urbanitzable e.1/20.000

P7.2 Anàlisi del planejament. Sectors al sòl urbanitzable e.1/20.000

P7.3 Anàlisi del planejament. Sectors al sòl urbà e.1/20.000



P9 Patrimoni municipal de sòl i habitatge e.1/20.000

P10 Proposta d’actuacions e.1/10.000


Pàgina 189

ANNEX 4. MEMÒRIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Introducció

Des de l’Ajuntament d’Arenys de Munt s’han anat obrint espais i instruments de participació ciutadana implementant un seguit de polítiques orientades a fomentar la corresponent responsabilització de la ciutadania en la construcció compartida de l’esfera pública.

El Pla Local de Convivència i Civisme o el Reglament de Participació Ciutadans són exemples de processos que han comptat amb la implicació de la ciutadania en el disseny del futur Arenys de Munt i revela el compromís de l'Ajuntament davant els ciutadans i ciutadanes per a fomentar la participació democràtica i la transparència en els assumptes públics locals, d'acord amb l'ordenament constitucional i conforme als principis que inspiren la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

En aquest context, el municipi d’Arenys de Munt es troba en procés de redacció del Pla Local d’Habitatge (PLH) 2010-2015, un document de caràcter estratègic que defineix els objectius i concreta les actuacions a promoure des del govern local amb l’objecte de fomentar l’assoliment del dret de la ciutadania a gaudir d’un habitatge digne en condicions assequibles.

Així doncs, l’Ajuntament d’Arenys de Munt, amb el suport de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA) de la Diputació de Barcelona, va endegar un procés participatiu coincidint amb la fase de redacció del document d’Avanç del PLH, incorporant la participació ciutadana al projecte.

El procés de participació ciutadana ha previst diversos moments i espais participatius per tal d’incorporar la veu de la ciutadania al Pla Local d’Habitatge. Es va dissenyar i implementar el procés a partir de tres moments participatius: una sessió informativa per a presentar el procés de redacció del PLH, el recull de propostes i la realització d’una audiència pública final.

Cal entendre que, la sessió informativa celebrada -la presentació de la qual consta incorporada al present document com a annex-, és el tràmit de participació ciutadana, definit per la legislació per a figures urbanístiques, si bé, en tot cas, una vegada aprovat el Pla Local d’Habitatge inicialment per l’Ajuntament, caldrà acomplir amb el tràmit d’audiència pública, pel termini d’un mes, que preveu l’art. 14.3 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del Dret a l’habitatge, d’acord amb el que preveu la disposició transitòria vuitena del mateix text legal.

En el moment de l’entrega definitiva del PLH ja s’ha dut a terme una part del procés de participació ciutadana programat, concretament la sessió de presentació es va celebrar el 20 de gener del 2010. A partir d’aquest moment es va obrir el període per realitzar suggeriments i propostes que va finalitzar el 19 de febrer del 2010.

Per tant queda pendent de la audiència pública final oberta a tota la ciutadania.

Objectius

Al llarg del procés de participació ciutadana del PLH s’han tingut presents els següents objectius:

1. Generals

− Consensuar, mitjançant la participació ciutadana, el Pla Local de l’Habitatge

− Introduir metodologies participatives en el disseny del Pla Local de l’Habitatge

− Estimular la reflexió a l’entorn de les polítiques municipals d’habitatge

2. Específics

− Contrastar la diagnosi de l’avanç de PLH amb la ciutadania

− Definir els objectius del PLH i les actuacions a seguir per assolir aquests objectius

− Establir mecanismes d’avaluació i seguiment del PLH amb participació ciutadana


Pàgina 190

Memòria

L’Il·lm. Sr. Carles Móra i Tuxans Alcalde de l’Ajuntament d’Arenys de Munt va sol·licitar als redactors del Pla Local d’Habitatge d’Arenys de Munt, l’assistència a un acte públic que es va celebrar en data 20 de gener a la sala d’actes de Can Borrell (Avinguda del Verge del Remei, 6), amb la compareixença del 1er Tinent alcalde, d’Urbanisme i Participació Ciutadana el Sr. Alfons Molons i Antius, amb l’objectiu de posar en coneixement dels ciutadans i donar la màxima publicitat als objectius i el contingut del Pla Local d’Habitatge que s’ha elaborat.

L’acte es va iniciar per l’Il.lm. Sr. Alcalde amb una introducció i presentació dels membres de la taula a tots els assistents i a continuació va cedir la paraula al 1er Tinent alcalde. Seguidament va continuar el representant de l’equip redactor Oriol Ademà que va fer una exposició del contingut del treball realitzat exposant els motius i objectius del PHL., la problemàtica de l’habitatge, la diagnosi actual, els recursos municipals per fer front a la problemàtica i l’avanç de propostes i actuacions (s’adjunta document resum).

Posteriorment el públic va poder intervenir, es varen fer blocs de preguntes, que es van contestar, també en bloc, finalment el Sr. Alcalde va agrair la presencia de tots els politics, redactors i públic per la seva participació fent palesa la preocupació de tots els grups politics amb presencia a l’Ajuntament per l’actual dèficit d’habitatge protegit a Arenys de Munt i confiant en que l’estudi i posterior desenvolupament d’aquest document serveixi per resoldre aquesta qüestió reiterant el compromís perquè això sigui així.

Imatges sessió informativa 20 de gener 2010


Pàgina 191

Difusió i comunicació

L’Ajuntament d’Arenys de Munt va publicar l’Avanç del PLH a la seva pàgina web on convidava als ciutadans i ciutadanes a assistir a la sessió informativa i a realitzar els suggeriments que poguessin trobar oportuns. Aquests es podien fer arribar a través de una butlleta repartida el mateix dia de la presentació i disponible a la pàgina web municipal o mitjançant el correu electrònic de la persona del la Diputació de Barcelona responsable del Pla.

També es van penjar cartells a dependències municipals per informar de l’acte.


Pàgina 192

Aquest imprès es va entregar el dia de la presentació juntament amb el full on es podien fer les propostes dels assistents a l’acte.


Pàgina 193

Butlleta per enviar suggeriments


Pàgina 194

Document sessió informativa

Aquesta és la presentació pública (PowerPoint) que es va presentar als ciutadans d’Arenys de Munt el 20 de gener del 2010.


Pàgina 195


Pàgina 196


Pàgina 197


Pàgina 198


Pàgina 199


Pàgina 200


Pàgina 201


Pàgina 202

Aportacions i suggeriments

El període per fer participar a la ciutadania amb les seves propostes de la redacció del PLH, es va tancar el 19 de febrer del 2010 sense rebre cap aportació.


Pàgina 203

ANNEX 5. PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES


Pàgina 235

ANNEX 6. CONSUM DOMÈSTIC D’AIGUA 2008 I ESTIMACIÓ RENDA FAMILIAR


Pàgina 237

ANNEX 7. ENQUESTA ALS SOL·LICITANTS D’HABITATGE A ARENYS DE MUNT


Pàgina 329

ANNEX 8. LLISTAT DE PREUS DE VENDA I DE LLOGUER DE PISOS I CASES ARENYS DE MUNT

A J U N T A M E N T

d'ARENYS DE MUNT

Equip redactor

ADEMÀ CANELA COMELLA ARQUITECTES ASSOCIATS, S.L.P.

Oriol Ademà i Alcover / Alfons Canela i Mercadé / Javier Comella i Gutiérrez

Arquitectes

·

Joan Angelet Cladellas

Economista

·

Assumpta Jané Renau

Ciències socials

·

Setembre de 2010

Documents

Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt€¦ · 0. INTRODUCCIÓ Pla Local de l’Habitatge 2010-2015 d’Arenys de Munt Pàgina 7 0.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL, I NATURALESA