Pla Municipal de Serveis Socials d’Andratx 6 - 2.- Es desenvolupen des de centres de serveis socials polivalents, mitjançant equips multidisciplinaris, integrats pel personal professionals

- 0 -

Pla Municipal de Serveis Socials

d’Andratx

Avinguda De la Cúria, 1. 07150 – Andratx

971 628000

- 1 -

- 2 -

INDEX PLA MUNICIPAL

1.- Marc normatiu i competencial.

2.- Finalitat.

3.- Àmbit territorial

- Territori i demografia - Situació geogràfica i història.

4.- Estudi soci -demogràfic del municipi

- Població total i població per nuclis - Evolució de la població total - Creixement relatiu - Piràmide de població i índex demogràfic d’Andratx - Estructura en grans grups de població - Distribució de la població per lloc de naixement - Distribució de la població per CCAA i per país de nacionalitat. - Saldo Migratori. Immigracions 2007 - Saldo Migratori. Emigracions 2007

5.- Dades Soci econòmiques Municipals – Indicadors Laborals

- Població afiliada per regim laboral (mitjana anual) - Nombre d’empreses en alta en el regim laboral (mitjana anual) - Població demandants actius escrits - Població aturada. 6.- Dades educatives

7.- Context

- L’Ajuntament - Recursos econòmics - Els Serveis socials dins l’Ajuntament d’Andratx.

• Composició de l’equip de professionals • Espai de coordinació • Resum de les intervencions dels serveis socials

8.- Recursos, programes e infraestructures dels serveis socials de

l’Ajuntament. Propostes.

9.- DAFO realitzat per l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament.

10.- Pla operatiu dels Serveis Socials per l’any 2010.

- 3 -

MARC NORMATIU I COMPETENCIAL

La Constitució Espanyola

quan proclama a Espanya com un Estat Social i Democràtic de Dret,

inicia la transformació dels serveis socials. Se partia de la coexistència de

beneficència, assistència social i serveis socials, i una dispersió en

matèria organitzativa, legislativa, administrativa i financera.

Drets i deures fonamentals

Art. 9.2.-“Correspon als poders públics promoure les condicions per que

la llibertat i la igualtat del individu i dels grups en que s’integra siguin

reals i efectives”.

Art. 10.1.-“La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són

inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la Llei i als drets dels demés són fonament de l’ordre polític i de la pau

social”.

Art. 14.- “Els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaler

discriminació per raó de naixement, sexe, raça, religió, opinió o

qualsevol altre condició circumstància personal o social”.

Principis rectors de la política social i econòmica:

Art. 39.- Els poders públics asseguraran la protecció social , econòmica i

jurídica a la família. Els menors gaudiran a més, de la protecció prevista

en els acords internacionals. i infància.

Art. 41.- “Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat

Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas

d’atur”.

- 4 -

JOVENTUT

Art. 47.- Dret dels ciutadans a un habitatge digne i adequat.

Art. 49.- Prevenció, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts

físics,sensorials i psíquics.

Art. 50.- Els poders públics garantiran pensions econòmiques suficients

per la tercera edat, i promouran un sistema de serveis socials , que atendran els seus problemes específics de salut, habitatge, cultura i

lleure.

La llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local

Art 36.- Són competències pròpies dels consells insulars :

1. La coordinació dels serveis municipals entre sí per tal de garantir-ne la prestació integral i adequada a la totalitat del territori insular, tot assegurant l’accés de la població de l’illa, al conjunt de serveis

mínims de competència municipal.

2. L’assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als de menor capacitat econòmica i de

gestió.

3. La prestació de serveis públics de caràcter supra municipal.

- 5 -

Competències dels municipis

Art.25.2.- Són competències dels municipis la prestació de Serveis socials

i de promoció i reinserció social .

Art .26.-

1c. Els municipis per si sols associats, amb població superior a 20.000

habitants , tenen l’obligació de prestar Serveis Socials.

3.- Llei 4/2009, d’11 de juny de serveis socials de les Illes Balears

Art. 1.- Objecte

1.- L’objecte d’aquesta llei és regular i ordenar el sistema de serveis socials de les Illes Balears per tal de promoure-hi i garantir-hi

l’accés universal, i contribuir al benestar i a la cohesió social.

2.- També és objecte d’aquesta llei configurar un sistema de serveis socials que doni resposta a les necessitats de les persones,

tot potenciant-ne l’autonomia i la qualitat de vida.

Art. 12.- Els serveis socials comunitaris

2.- Els serveis socials comunitaris han de donar respostes preferentment en l’àmbit propi de la convivència i la relació de les

persones destinatàries dels serveis.

Art. 13.- Els serveis socials comunitaris bàsics.

1.- Els serveis socials comunitaris bàsic tenen un caràcter universal, obert i polivalent, constitueixen el canal normal d’accés al sistema de serveis socials i garanteixen la universalitat del sistema i la seva

proximitat a les persones usuàries i als àmbits familiar i social.

- 6 -

2.- Es desenvolupen des de centres de serveis socials polivalents, mitjançant equips multidisciplinaris, integrats pel personal professionals necessari per complir les seves funcions, amb l’estructura directiva i de suport tècnic i administratiu que

s’estableixen per reglament.

3.- Quan un sol municipi no pugui garantir els requeriments tècnics i humans dels serveis socials comunitaris, establerts reglamentàriament, els serveis socials municipals es podran gestionar mancomunadament o mitjançant qualsevol altra fórmula de cooperació inter administrativa, per poder disposar així de les condicions tècniques que assegurin la qualitat de la

intervenció.

Els consells insulars han de donar suport a aquest procés de

coordinació de recursos.

Art. 24.- La cartera de serveis socials

2.- Cada administració competent ha de redactar la seva cartera de serveis socials en el marc de la distribució de competències vigent, les quals s’han de coordinar en el marc de la Conferència

Sectorial.

3.- La cartera de serveis socials ha de definir cada tipus de prestació, la població a la qual va destinada, l’establiment o l’equip professional que l’ha de gestionar, els perfils i les ràtios del

personal professional de l’equip i els estàndards de qualitat.

En tots els casos, ha de garantir l’accés a les prestacions amb el suport de l’administració, tenint en compte criteris de

progressivitat en la renda i les necessitats de les persones usuàries.

- 7 -

4.- Les prestacions garantides són exigibles com a dret subjectiu d’acord amb el que estableix la cartera de serveis socials, que ha d’incloure, almenys, la necessitat d’una valoració professional

prèvia i d’una prova objectiva que n’acrediti la necessitat.

Art. 27.- Carteres de serveis socials d’àmbit insular i local

2.- Les entitats locals poden establir les seves carteres de serveis, el contingut de les quals ha de ser complementari i addicional del contingut de les que aprovin el Govern de les Illes Balears i els

consells insulars.

Art. 34.- Responsabilitats públiques.

1.- Correspon a l’Administració autonòmica, als consells insulars i als municipis exercir les competències en matèria de serveis socials

(...).

Art. 37.- Competències del Consells insulars

e) Facilitar assistència tècnica i assessorament al ajuntaments i les

mancomunitats de municipis, (...)

g) Donar suport tècnic i professional als serveis socials comunitaris i

col�laborar-hi en la implantació de les prestacions bàsiques.

Art. 38.- Competències dels municipis

a) Crear, organitzar i gestionar els serveis socials que considerin necessaris dins el seu municipi, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la cartera de serveis socials i

- 8 -

el pla estratègic corresponent, i els plans estratègics autonòmic i

insular.

b) Estudiar i detectar les necessitats dins el seu àmbit territorial.

c) Establir centres i serveis que constitueixin l’àmbit propi dels serveis

socials comunitaris.

d) Aprovar la cartera de serveis municipals.

e) Definir les zones bàsiques i les àrees en el seu àmbit municipal.

f) Col�laborar amb el Govern de les Illes Balears i el consell insular corresponent en l’elaboració d’estadístiques i mapes de serveis

socials en el seu àmbit territorial.

g) Col�laborar amb el Govern de les Illes Balears i el consell insular corresponent en la coordinació, el control i la inspecció de les activitats en matèria de serveis socials, dins el seu àmbit territorial,

en les condicions que es determinin reglamentàriament.

h) Concertar la gestió de serveis socials, en el seu àmbit territorial, amb entitats públiques o privades d’acord amb la normativa

vigent i les disposicions que la despleguin.

i) Fomentar la coordinació i la integració, en el seu àmbit territorial,

dels serveis socials amb altres sistemes de protecció social.

j) Exercir les funcions que els deleguin el Govern de les Illes Balears o el consell insular corresponent en les condicions que s’acordin en

un conveni amb aquesta finalitat.

k) Mantenir actualitzat el sistema informatiu de les persones usuàries

de serveis socials comunitaris.

l) Aplicar els protocols d’actuació que resultin dels plans sectorials.

m) Fomentar la participació de la ciutadania, el teixit associatiu i el

voluntariat social en la prevenció i la resolució dels problemes en

matèria de serveis socials.

n) Facilitar la promoció i la creació dels centres i serveis que constitueixen l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats, en

- 9 -

coordinació amb el consell insular corresponent, d’acord amb la

cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponents.

o) Participar en l’elaboració dels plans i programes dels consells insulars i de l’Administració autonòmica, i en l’aprovació de plans

estratègics de serveis socials i plans sectorials d’àmbit municipal.

p) Organitzar la formació en l’àmbit de serveis socials.

Art. 41.- Les unitats de treball social.

1.- Les unitats de treball social són les responsables de l’atenció social

directa, polivalent i comunitària als residents de la zona bàsica.

4.- A cada municipi de les Illes Balears han de prestar servei una o més UTS, que s’han de coordinar amb els serveis socials comunitaris

específics.

5.- La funció principal de les UTS és facilitar l’accés de tota la població a

les carteres de serveis socials.

Art.62.- Cobertura de necessitats.

2.- Les valoracions del personal professional de serveis socials són vinculants pel que fa a l’assignació dels recursos públics disponibles, en els termes que s’estableixin per reglament. Així mateix, s’ha de garantir la intervenció professional necessària per fer el seguiment de l’evolució de la situació personal o familiar

objecte de l’atenció social.

Art. 68.- Finançament de les prestacions.

Els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, els pressuposts del consells insulars i els pressuposts de les

- 10 -

entitats locals han de preveure anualment els crèdits necessaris per finançar les prestacions garantides incloses en la cartera de serveis socials respectiva, a fi d’assegurar els drets subjectius de la

ciutadania.

En el cas que aquests crèdits siguin insuficients per finançar les

prestacions garantides, s’han d’ampliar.

Decret 66/1999, de 4 de juny, pel qual s’aprova el Reglament regulador del Sistema Balear de Serveis Socials, i el 24-06-1999 una correcció d’errades en la publicació del Decret.(BOCAIB 15-06-1999).

Diu textualment: “Els serveis socials generals o d’atenció primària constitueixen el punt d’accés immediat al Sistema Balear de Serveis Socials, el primer nivell d’aquest i el més proper a l’usuari i als àmbits

familiar i social. (...)

(...) duen a terme funcions d’informació, orientació i assessorament, ajuda a domicili i suports a persones, famílies i grups, allotjament alternatiu, prevenció i inserció social i foment de la solidaritat i de la cooperació social. Així mateix, formulen propostes de derivació als serveis socials especialitzats i d’altres que li puguin ésser encomanats per

al millor compliment de les seves funcions.

Ordre de la consellera de Benestar Social per la qual es regula el servei d’ajuda a domicili (BOIB de 14-10-2000).

En el seu article 9 diu textualment: ”La prestació del SAD és

competència de les corporacions locals de la C.A.I.B. (...)”

Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes

Balears.(BOIB n.186 ext. Del 27-12-2006)

- 11 -

L’Article 29, p. 2 enumera les competències pròpies dels municipis: Regulació i prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària, i foment de les polítiques d’acollida

a les persones immigrants.

Art.32.- Les mancomunitats en l’exercici de les seves competències

poden exercir funcions de planificació i de desenvolupament per a la

millora de les condicions de vida en el seu àmbit territorial.

Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma del Estatut de Autonomia de las Illes Balears.(BOIB n.32 ext. Del 1-3-2007).

Art. 70.- Són competències pròpies dels consells insulars :

• Serveis Socials i assistència social. Desenvolupament comunitari i

integració.

• Voluntariat social. Complements de la seguretat social no

contributiva.

• Polítiques d’atenció a persones dependents. Polítiques d’atenció a les persones i las col�lectius en situació de pobresa o necessitat

social.

• Tutela, acolliment i adopció de menors.

• Polítiques de gènere. Conciliació de la vida familiar i laboral.

Dona

Art.75.- Els ajuntaments de les illes en la seva qualitat d’institucions de

govern dels municipis podran assumir dins el seu àmbit territorial la funció executiva i la gestió de les competències pròpies dels consells insulars o

d’aquelles que els hagin estat prèviament transferides.

- 12 -

Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per exercir les seves competències i per omplir tasques d’interès comú. A Aquests efectes tenen capacitats per

construir mancomunitats, consorcis i associacions.

Llei 12/1993, de 20 de desembre, d’atribució de competències als

consells insulars en matèria de serveis socials i assistència social.

Llei 14/2001 , de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells

insulars en matèria de serveis socials i de seguretat social.

Llei orgànica 15/99 de protecció de dades de caràcter personal.

Normativa reguladora de matèries concretes.

a) Menors: (...)

Llei 17/2006 integral de l’atenció i dels drets de la infància i de l’adolescència a les Illes Balears.(BOIB N.163 DEL 18-11-2006). A l’article 15 defineix les competències dels consells insulars i a l’ article

18 les dels ajuntaments.

b) Dona:

Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva entre homes i dones.

Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la

Violència de Gènere.

El seu Títol II, Capítol I està dedicat al Dret a la informació, assistència

integral i a l’assistència jurídica gratuïta.

Llei de la CAIB 12/2006, per a la dona(BOIB n.135 del 26-9-2006).

- 13 -

Entre d’altres cal tenir en compte l’article 20.2, l’article 31, el 40 i 46.

Llei 39/1999 promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les

persones.

c) Joves:

Llei10/2006 integral de la joventut(BOIB n.109 del 3-8-2006). Art. 9 I 10 competències dels consells insulars I dels ajuntaments,

respectivament.

d) Persones en situació de dependència:

Llei 39/2006de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a las

persones en situació de dependència.

e) Persones immigrants:

Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i

la seva integració social.

Modificada per la Llei Orgànica 14/2003.

Real Decret 239/2000 procediment per a la regularització d’estrangers (...) i Ordre de 10 de març de 2000 por la que se agilita

la presentació de sol�licituds de regularització (...).

Real Decreto 2393/2004 : Reglamento de la Llei Orgànica 4/2000(...).

Real Decreto 1019/2006 (...) se modifica el article 13 del

Reglamento(...).

Orde TAS /3698/2006 per la que es regula la inscripció de treballadors estrangers no comunitaris en els Serveis Públics d’Ocupació i en les

Agencies de Col�locació.

- 14 -

f) Drogodependències :

Llei 4/2005 sobre drogodependències i altres addiccions a les Illes Balears.( BOIB n.71 del 10/5/2005 ). Article 44 competències dels consells insulars i el 45 competències dels municipis i Disposició

addicional segona.

g) Discapacitats :

Llei 51/2003 d’igualtat d’oportunitats , no discriminació i accessibilitats universal de les persones amb discapacitat ( BOE N. 289 DEL 3-12-

2003)

Llei 3/1993 millora de l’accessibilitat i eliminació de les barreres

arquitectòniques.

h) Família.

Llei 18/2006 de mediació familiar (BOIB n.170 del 30-11-2006).

i) Exclusió.

Decret 36/1995 constitució del suport transitori comunitari.

Llei 3/1998 del voluntariat de les Illes Balears.

Normativa IMAS

Al Consell de Mallorca i concretament a IMAS (òrgan que depèn del seu departament de Benestar Social), li correspon entre d’altres la competència i responsabilitat de l’exercici de la funció de planificació dels Sistema de Serveis Socials a Mallorca. Per la qual cosa, d’acord a la seva missió de “vetllar perquè els ciutadans i ciutadanes de Mallorca gaudeixin d’uns serveis socials professionals i solidaris, a la mida de les seves necessitats i expectatives” , en compliment d’una de les seves iniciatives prioritàries per aquesta legislatura i també del text de la Llei

4/2009, d’11 de juny de Serveis Socials de les Illes Balears.

- 15 -

FINALITAT

Als municipis de Mallorca, des de fa anys, s’ha detectat un augment de

la població i conseqüentment, un augment de la problemàtica social.

En contradicció no s’ha produït el respectiu increment en recursos

econòmics i personals.

No s’ha generalitzat un procés de planificació dels serveis socials

necessaris arran de la nostra illa.

Els diferents ajuntaments venen gestionant els programes i serveis que corresponen a l’atenció primària dels serveis socials, i que es financen fonamentalment mitjançant el PPB i l’aportació econòmica del mateix ajuntament, com també la dotació i el manteniment de centres de serveis socials i equipaments complementaris, albergs o centres

d’acolliment o residències.

El PPB (Pla de Prestacions Socials Bàsiques) és un conveni de col�laboració entre les administracions públiques central, autonòmica i local, que permet el cofinançament de les prestacions socials bàsiques d’informació i orientació, serveis d’ajuda a domicili, programes

d’inserció social, voluntariat, etc.

L’any 1988 es varen iniciar les subvencions del Pla de Prestacions Bàsiques , i s’ha renovat anualment amb cada un dels ajuntaments de

Mallorca.

Ara, després de la publicació de diferents plans i decrets sectorials que afecten als serveis socials (renda mínima inserció, matèria immigrants, ajudes a col�lectius específics, ..), però sobretot per la publicació de la nova llei de dependència, que afecta a tots els nivells de l’administració, i actualitza molt favorablement els drets de les persones necessitades, és urgent una revisió en matèria d’anàlisi de necessitats i

objectius de tots els programes i serveis.

- 16 -

L’ Institut Mallorquí de Serveis Socials (l’IMAS) de forma directa o concertada amb entitats privades desenvolupa en el territori insular, un conjunt de programes específics de serveis socials (drogues,

discapacitats, inserció, immigrants, menors, ..).

Gestiona centres residencials d’atenció a diferents col�lectius de

problemàtica.

A més dins les competències que li son pròpies, dona suport als ajuntaments més petits, per que l’atenció als usuaris dels serveis socials

compleixi els requisits mínims en tot el territori insular.

Per tot això, L’Ajuntament d’Andratx ha detectat la necessitat d’elaborar el PLA DE SERVEIS SOCIALS , per tal de detectar i analitzar les noves necessitats i proposar els recursos necessaris per tal de poder abordar-

les.

• Crear i millorar els equipaments per a la prestació de serveis per a

persones usuàries de serveis socials.

• Coordinar les actuacions que en matèria de serveis socials i

menors que li corresponen.

• Fomentar la gestió descentralitzada, quan sigui convenient, de les prestacions o subvencions que actualment gestionen altres

administracions.

• Col�laborar, mitjançant la signatura de convenis i projectes, amb

altres administracions públiques i privades.

- 17 -

AMBIT TERRITORIAL

Estat Espanya

C. A. - Illa: Illes Balears - Mallorca

Comarca: Serra de Tramuntana

Batllessa: Isabel Alemany (juny 2009)

- 18 -

Capital: Andratx

Coordenades:

- Latitud: - Longitud:

39° 34' 15" N 2° 25' 17" E

Superfície: 81,46 km²

Altitud:

- Cota màxima:

101 m (Andratx)

927 m (Moleta de s'Esclop)

Distancia:

28 km a Palma

Població:

11.348 habitants (2008)

Gentilici:

(ca: andritxol, -a)

Codi Postal:

07150

Nuclis de població i disseminats

• Andratx

• Port d’Andratx

- 19 -

SITUACIÓ GEOGRÀFICA I HISTÒRIA

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

El terme municipal d'Andratx està situat a la part més occidental de l'illa de Mallorca, a l'extrem sud-oest de la serra de Tramuntana, on les

muntanyes presenten una menor alçada.

És un municipi costaner, amb petites cales, grans penya-segats i quatre illots, dels quals en destaca l'illa de sa Dragonera, declarada Parc

Natural l'any 1995.

Andratx té una extensió de 82,55 km2 amb una altitud mitjana de 101 m. Limita amb Estellencs al nord-est i amb Calvià a l'est, mentre que la resta

limita amb la mar. La distància amb Palma és de 27 km.

Els més de 11.000 habitants del municipi es reparteixen en sis nuclis de població. A l'interior s'assenten els pobles d'Andratx, s'Arracó i sa Coma;

a la costa, es localitzen el Port d'Andratx, Sant Elm i es Camp de Mar.

Actualment la població autòctona es mescla amb altres ciutadans estrangers principalment alemanys i britànics, que han escollit aquest tranquil indret com a lloc de residència. Es calcula que el nombre de residents estrangers és d'uns 4.000 habitants. La xifra augmenta

considerablement durant l'estiu a causa del turisme.

HISTÒRIA

1- ELS PRIMERS POBLADORS

L'origen etimològic del nom Andratx és incert ja que existeixen diferents teories, la celta, l'àrab i la llatina. Aquesta darrera és la més acceptada,

segons la qual el topònim Andratx prové del mot antra que vol dir coves.

ELS PRIMERS POBLADORS

La informació sobre els primers pobladors d'Andratx és poc coneguda a causa de la manca d'excavacions sistemàtiques, però l'ocupació de

- 20 -

diferents coves a l'Edat del Bronze és constatada. En són exemples les coves de Son Bosc i de Son Fortuny, entre d' altres. Més tard, arriba la cultura Pretalaiòtica amb les famoses navetes, les úniques restes s'han trobat a ses Basses. Ja devers els anys 1300-1000 aC ens trobem amb la cultura Talaiòtica, caracteritzada per grans construccions ciclòpies, muralles, habitatges i torres (talaiots). Podem destacar el talaiot de Biniorella, el de Son Fortuny i el des Castellàs a

s'Arracó.

A partir del segle VI aC va començar la decadència de la cultura Talaiòtica i l'arribada de nous pobles a les nostres contrades, com els grecs i els púnics, principalment pel comerç i la formació de tropes amb

foners. D'aquest intercanvi hi ha L'Andratx Islàmic

restes arqueològiques als jaciments en forma de vaixells, àncores i

ceràmica.

La dominació romana, l'alta edat mitjana i Andratx islàmic

La Dominació Romana

Tot aquest món va patir un canvi amb la conquesta per part dels romans el 123 aC, la fundació de colònies pels soldats i la centuriació del terreny. D'aquesta època s'han trobat vestigis com camins, viles (Son Mas), vaixells, un mil�liari, etc.; els quals indiquen que hi hagué una forta

transformació del nostre terme.

L'Alta Edat Mitjana

Després arribaren els vàndals i els bizantins (segles IV-IX dC). La presència d'aquestes civilitzacions es pot constatar gràcies a les restes ceràmiques de Son Mas i es Camp de Mar, entre d'altres. No serà fins a la conquesta musulmana de l'illa, el 902 de la nostra era, quan es torni a donar un

canvi a la nostra fisonomia.

A Andratx, que va formar part del juz d'Al-Ahwaz, hi havia, amb molta probabilitat, un petit nucli de cases i una mesquita, als voltants del carrer de l'Estrella. Però la resta estava estructurat en alqueries per tot el terme, com Buendar, Ator, Biniorella, Tor, Salmanoir i altres. D'aquesta època ens queden molts de testimonis: sínies, molins d'aigua, qanats, aljubs,

etc.

- 21 -

3- LA CONQUESTA CATALANA:LA BARONÍA

La conquesta catalana: la Baronia

El 1229, les tropes dirigides per Jaume I varen conquerir l'illa i una vegada acabada l'ocupació es va produir el repartiment entre els grans senyors que havien acompanyat el rei. El bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, es va convertir en el primer senyor cristià dels territoris d'Andratx, Calvià, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, el pla de Sant Jordi i la parròquia de Santa Creu de Palma. Aquesta possessió feudal va arribar fins el 1811, quan varen ser abolits els senyorius i altres institucions de l'antic règim. Però abans, l'any 1323, es va fer un nou tractat anomenat del Pariatge, segons el qual el rei i el bisbe de Barcelona

compartien la jurisdicció de tot aquest territori.

L'any 1248, apareix institucionalitzada la parròquia de Sta. Maria d'Andratx. En aquell temps, a la costa, també es va crear un nucli de població al Pantaleu, en el qual, a principis del segle XIV, Jaume II va

fundar un hospital amb oratori sota l'advocació de Sant Elm.

Ja entrat el segle XIV, arriben les primeres incursions corsàries i per això es va projectar, el 1406, la fortificació del poble, la qual mai fou acabada.

4- L'EDAT MODERNA

Tot el segle XVI i part del XVII, es va caracteritzar per dos fets molt importants. Un és la revolta de les Germanies, moviment de caràcter social contra les classes governants ocorregut el 1521, marcat per grans crims, com els dels membres de la família Despuig de Son Fortuny a mans dels agermanats, i la defensa de la torre de Son Mas en nom del rei. L'altre fet són les incursions corsàries a la nostra terra per part de turcs i àrabs, on destaquen les dates del 24 d'agost de 1553, el 2 d'agost de

1578 i el 9 de juny de 1643.

Els segles XVI i XVII són dos segles marcats per les fams, les penúries, el decliu demogràfic i l'emigració cap a Ciutat, encara que es va

formalitzar la creació de dos barris a Andratx, el Pantaleu i el Pou Amunt.

El segle XVIII serà una època de recuperació, del creixement de la fesomia actual que té el poble, de la creació de nuclis petits com sa Coma i s'Arracó; i del desenvolupament de l'activitat pesquera i agrària. Però també de certes penúries i avalots populars, a més de les

- 22 -

transformacions polítiques i institucionals, a causa del Decret de Nova Planta de Felip V, a partir del qual s'inaugurà un nou sistema centralitzat

d'organització territorial.

5- ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

En el segle XIX es va produir la gran expansió del poble, amb un creixement i modernització de la vida econòmica i industrial, amb la manufactura sabonera i de fusta, fins arribar a l'existència de 16 fàbriques de sabó i vàries fàbriques de fusta. Però, a finals de segle, amb el decliu industrial i el gran nombre de població que existia al municipi, va començar un fenomen migratori molt fort. L'emigració d'andritxols cap a Cuba, o dels arraconers cap a França, va caracteritzar les últimes

dècades del segle XIX i principis del XX.

En el segle XX es diferencien dues etapes. La primera, fins als anys seixanta, on el decliu comercial és molt acusat per l'emigració, les dictadures, la guerra civil i el contraban. La segona etapa ve marcada pel canvi econòmic i productiu, motivat per l'explotació turística, la construcció i el sector serveis, amb un fort creixement demogràfic i urbanístic dels pobles. Destaca l'augment del nucli residencial del Port d'Andratx, la creació d'un nucli resident ampli as Camp de Mar i a Sant

Elm i la unificació de sa Coma a la vila, per convertir-se en una barriada.

Actualment, els andritxols es dediquen al turisme, la construcció i als

serveis.

- 23 -

ESTUDI SOCI DEMOGRAFIC DEL MUNICIPI

POBLACIÓ TOTAL I POBLACIÓ PER NUCLIS

Andratx Conegut per la població autòctona com la vila, amb quasi 7.000 habitants, segons el cens de 2007, és el centre administratiu i cultural del municipi. Tranquil i tradicional, el poble d'Andratx és pas obligat per

aquells que volen conèixer la serra de Tramuntana.

Comerços, establiments de restauració, oferta cultural, infraestructura sanitària i instal�lacions esportives són alguns dels serveis que es poden

trobar a Andratx.

El centre urbà del poble concentra tot l'atractiu des del punt de vista històric i patrimonial. L'antiga possessió de Son Mas, actual seu de l'Ajuntament andritxol, des del 1998, és un dels edificis més emblemàtics

de la contrada i és de visita obligada per aquells que vénen a la vila.

Un altre punt d'interès és l'església de Santa Maria d'Andratx, erigida com a parròquia l'any 1248, a l'interior de la qual es conserva un important patrimoni artístic com són els retaules barrocs dedicats a la Mare de Déu del Roser, a la Verge Maria i a Sant Sebastià; així com el Quadre dels Moros, que representa el desembarco turc de 2 d'agost de

1578, a Andratx.

També es pot fer un recorregut pel passat i la història de la vila al llarg dels carrers de l'antic barri des Pantaleu, on es localitzen els Molins de sa Planeta, l'edifici de la Cúria ,antic Ajuntament i actual Biblioteca

Municipal, i la torre de So na Gaiana.

El millor dia per visitar Andratx és el dimecres, dia de mercat a la vila, quan els carrers s'omplen de parades que permeten adquirir infinitat de productes, fent una agradable passejada.

- 24 -

Camp de Mar

Es Camp de Mar és un petit nucli turístic de la costa andritxola, que compta amb el privilegi de tenir una de les platges més belles de Mallorca, per la transparència de les seves aigües i per la blancor de la

seva arena.

El nucli urbà des Camp de Mar es va desenvolupar, cap els anys vuitanta, al costat d'una de les possessions més grans del terme, Biniorella, i per aquest motiu es va donar aquest nom a la urbanització. Seguidament, se'n varen edificar d'altres, com la des Salinar i la del Cap Andritxol. El primer hotel, construït l'any 1932, va ser El Gran Hotel, d'estil colonial; el qual va ser reemplaçat per un altre, durant els anys vuitanta. Devers els anys noranta, el poble va créixer amb la construcció de

noves vivendes plurifamiliars, apartaments i hotels.

Per aquesta petita població, d'uns 200 habitants, la història també n'ha deixat petjada. La torre des cap Andritxol, és un bon exemple de fortificació per defensar l'illa dels atacs pirates i corsaris. Aquesta mostra del passat contrasta amb la modernitat d'una de les millors i més modernes instal�lacions per a la pràctica del golf que es pot trobar a Mallorca, el camp de Golf d'Andratx, inaugurat el desembre de 1999. Aquest camp de golf, amb 18 forats, pot ser recomanat com un vertader repte per els jugadors d'aquest esport. Finalment, s'Illeta, un illot natural, al qual es pot accedir a través d'un pont de fusta, és una

simpàtica curiositat per als visitants.

Encara que as Camp de Mar no hi ha erigida cap església parroquial, existeix una petita capella dedicada a Sant Joaquim i a Santa Aina, on,

els mesos d'estiu, es fan misses a la fresca.

L'esport també està garantit as Camp de Mar, ja que es pot trobar una variada oferta relacionada amb l'oci estival i les activitats aquàtiques, així com diferents excursions a peu, com la que condueix a la torre des cap Andritxol. Els aficionats i professionals del golf poden gaudir

d'aquest esport tot l'any.

Es Camp de Mar compta amb una important oferta hotelera, principalment de platja i, als nombrosos restaurants de la zona, es pot gaudir de la més variada cuina nacional i internacional, juntament amb

delicioses postres i excel�lents vins.

- 25 -

Es Camp de Mar té molts al�licients que l'han convertit en un dels principals complexos turístics d'Andratx i un dels llocs més sol�licitats de

Mallorca per passar unes agradables vacances.

Port d’Andratx

El Port d'Andratx és un dels millors i més espectaculars ports naturals de les Balears, rodejat de belles cales d'aigües transparents com cala Llamp, cala Moragues i cala d'Egos. Aquesta moderna localitat portuària, de gairebé 3.000 habitants, ha passat de ser un antic refugi de pescadors a ser un dels centres turístics més importants i visitats de Mallorca, gràcies a la seva activitat nàutica, cosa que propicia un

turisme residencial més exclusiu.

El Port és un lloc cosmopolita i alegre, on es mesclen nombroses cultures i es combinen compres, sol i oci nocturn. També ofereix una infinitat d'activitats relacionades amb la mar. No obstant, compta amb un dels ports esportius millor dotat de les Illes, el Club de Vela d'Andratx, amb uns 500 amaraments ocupat per embarcacions esportives i d'esplai. La màxima animació es concentra al passeig marítim i al moll, on es situa l'edifici de la Llotja, testimoni de la vigència de l'activitat pesquera i on es poden comprar les captures de peix fresc dels pescadors, els horabaixes. Tendes i restaurants amb agradables terrasses mirant la mar omplen el passeig marítim, que condueix al far i al Club de Vela,

passant pel petit torrent des Saluet.

Al Port s'hi ubiquen elements patrimonials de gran interès històric i arquitectònic. Per una banda, les torres de defensa, testimonis de l'amenaça corsària que va existir a la zona, com la de Sant Carles, a sa Mola; o la del núm. 9 del carrer Rodríguez Acosta, convertida en una vivenda privada. Per altra banda, l'arquitectura religiosa ve

representada per l'església de Nostra Senyora del Carme.

El Port d'Andratx disposa d'una selecta infraestructura hotelera i també acull alguns dels establiments de més renom de l'oferta gastronòmica de l'illa. Al vespre, es converteix en una de les zones més animades del municipi.

- 26 -

Des del port es possible arribar fins a sa Mola, des d'on es pot gaudir d'una esplèndida posta de sol i de la mar oberta amb l'illa de sa

Dragonera a l'infinit.

S’Arracó

S'Arracó és un poble petit i entranyable, on la quietud i l'hospitalitat que es respira als seus carrers atreuen tot el que visita aquest llogaret de

menys de 1.000 habitants.

S'Arracó conserva l'encant de les cases típiques dels pobles de l'interior, baixes i tradicionals amb un petit hort o jardí, encara que també llueix mostres de l'arquitectura senyorial, com són les diverses cases d'estil modernista, construïdes amb els diners que els emigrants arraconers enviaven des de França a les seves famílies, la majoria de les quals es

situen al carrer de França, el carrer principal.

També són remarcables l'edifici de ca ses Monges, l'escola antiga, actual casa de cultura, i tres tradicionals cafès que són el punt de trobada de la gent del poble. Però l'edifici principal de s'Arracó és l'església del Sant Crist, edificada l'any 1704 per Antoni Ferrandell Verí, considerat el fundador del poble. Al seu interior, hi destaquen el retaule barroc dedicat al Sant Crist i el de la Mare de Déu de la Trapa, imatge que procedeix del desaparegut monestir trapenc. També es poden trobar alguns testimonis de l'economia rural, com són les antigues possessions de Son Guillem, Son Joan, Son Castell i Son Nadal, a l'igual

que els molins o les sínies que recorden un passat agrícola.

Pel que fa els esports, el poble compta amb una moderna instal�lació esportiva, el camp d'esports de sa Vinya, dotat de gespa artificial i preparat per a la pràctica d'esports com el futbol o el rugbi. Però fer excursions és la millor opció de lleure a s'Arracó. El paisatge de muntanya dóna l'oportunitat de fer interessants excursions a peu i gaudir de meravellosos paratges i immillorables vistes. Una de les rutes més

populars és la pujada al monestir de la Trapa.

Un petit hotel d'ambient familiar i un parell de restaurants per provar els suculents plats de la més variada cuina internacional, també formen

part dels atractius de s'Arracó.

- 27 -

Sant Elm

Sant Elm és un antic poble de pescadors que s'ha convertit en un petit centre turístic, tranquil i acollidor, format per cases d'estiueig i residencials, on es pot trobar una variada oferta de restaurants, bars i

una petita àrea comercial.

Aquest nucli costaner, antigament, es deia la Palomera, on les tropes del rei Jaume I fondejaren abans de desembarcar a Santa Ponça, l'any 1229. Fins a principis del segle XX, Sant Elm vivia de la pesca i de la salaó de peix. Actualment, aquesta petita localitat, habitada per unes 300

persones, viu del turisme.

Aquesta zona té una herència patrimonial històrica molt important i valuosa. Per un costat, el record del rei Jaume II a l'antic hospital de mariners i oratori, avui conegut com la Torre de Sant Elm. Per un altre, La Trapa, on una comunitat de monjos construïren un monestir cap el 1810. Finalment, les torres de defensa de cala en Basset i la de Llebeig, a sa Dragonera, com a vestigis de les fortificacions defensives per prevenir els

atacs de corsaris i pirates.

Un altre al�licient de Sant Elm són les platges d'arena fina, sa Gran o sa Petita; o les de còdols com cala es Conills o cala en Basset, que són

esplèndides per refrescar-se i prendre el sol.

Sant Elm disposa d'una petita i òptima oferta d'allotjament i de restauració. El migdia i el vespre són excel�lents moments per tastar les delícies de la seva cuina als diversos restaurants, i gaudir d'immillorables

vistes de la mar i sa Dragonera.

Espais Naturals, rutes a peu, patrimoni històric, platges de gran bellesa i facilitats per a la pràctica d'esports nàutics són alguns dels atractius que Sant Elm ofereix als seus visitants. Ideal per al turisme familiar i per gaudir de la naturalesa, Sant Elm té el privilegi de comptar amb dos indrets d'excepcional interès: el Parc Natural de sa Dragonera i la Reserva

Natural de la Trapa.

- 28 -

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ TOTAL

A la gràfica que és mostra a continuació s’observa l’evolució de la

població, en xifres absolutes, al municipi, durant el període de 2008.

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Total 9034 9454 9841 9404 9906 10410 10939 11348

Homes 4547 4770 4937 4697 6963 5251 5520 5740

Dones 4487 4684 4904 4707 4943 5159 5419 5608

- 29 -

CREIXEMENT RELATIU DE POBLACIÓ

Índex Creixement relatiu de la població

2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008

Andratx 4,38 4,65 4,09 - 4,44 5,34 5,09 5,08 3,74

Mallorca 3,71 4,08 3,12 0,7 2,5 1,66 2,97 3,92

- 30 -

Com s’observa a la taula, el municipi ha experimentat una variació important en el creixement de la seva població que oscil�la en xifres relatives, entre un – 4,44% de l’any 2003/2004 i un 5,34% de l’any 2004/2005 (exactament un any mes tard) on es produeix el creixement

més elevat de població.

L’últim any 2007/2008 la població va augmentar un 3,74% pràcticament

igual que a la resta de Mallorca.

Si compara’m el creixement d’Andratx amb el relatiu a Mallorca, El municipi ha augmentat mes la seva població menys l’any 2003/2004 on

es produeix un increment significatiu.

A la resta dels anys, la diferencia més notable en diferenciació a la resta

de Mallorca es d’un 3,43% a l’any 2005/2006.

El municipi d’Andratx a 1 de gener de 2008 tenia 11.348 habitants, el 1,057% total de la població de les Illes Balears i el 1,34% del total de la

població de Mallorca.

MUNICIPI

2008

Habitants % en relació a la població total de les Illes

Andratx 11.348 1,057%

Mallorca 846.210 1,34%

Illes Balears 1.072.844 100%

- 31 -

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ I ÍNDEX DEMOGRÀFIC D’ANDRATX

Les següents dades ens permetran conèixer com es distribueix la població al municipi, padró del 2008, considerant per una banda la població menor del 15 anys en relació a la població total i per l’altre, la

població de més de 64 anys.

ESTRUCTURA EN GRANDS GRUPS DE POBLACIÓ

GRUPS DE POBLACIÓ 2008 HOMES DONES % TOTAL

< 16 anys 841 837 14,79% 1678

16 a 64 anys 4111 3839 70,06% 7950

més de 65 anys 788 932 15,16% 1720

total població 5740 5608 100% 11348

- 32 -

- 33 -

ANDRATX PMH 2001

PMH 2002

PMH 2003

PMH 2004

PMH 2005

PMH 2006

PMH 2007

PMH 2008

total població (valors absoluts) 9034 9454 9841 9404 9906 10410 10939 11348

proporció de joves (pob. 0-14 anys/pob. Total)*100

15,07 15,01 15,03 15,16 15,08 15,04 15,04 15,01

Proporció de gent gran (pob 65 i més anys/pob. Total)*100

15,06 14,74 14,52 14,33 14,16 14,29 14,13 14,03

Índex d'envelliment (pob. 65 i més anys/pob. 0-14)*100

99,96 98,21 96,65 94,47 93,88 94,98 94 93,42

Índex de dependència global

43,12 42,34 41,95 41,82 41,32 41,5 41,18 40,92

Índex de Dependència juvenil

21,56 21,36 21,33 21,51 21,31 21,29 21,23 21,16

Índex de dependència senil 21,55 20,98 20,62 20,32 20,01 20,22 19,95 19,76

Índex de recanvi població en edats actives

71,8 72,56 76 81,68 89,19 90,31 93,69 97,73

La població de gent gran disminueix, com podem observar, pràcticament cada any, passant d’un 15,06% en l’any 2001a un 14,03 al

2008.

El que ha incrementat considerablement es l’índex de recanvi de

població en edats actives, passant d’un 71,8 en 2001 al 97,73 al 2008.

L’índex d’envelliment també a disminuït d’un 99,95% en 2001 (Mallorca: 99,96%) passant al 93,42% en 2008 (Mallorca 93,42%); tants per cent

pràcticament idèntics als generals de Mallorca.

També podem destacar el descens de l’índex de dependència Senil, passant d’un 21,55% en 2001 al 19,76 en 2008; el mateix que passa amb la dependència global passant d’un 43,12% al 40,92%, un 2,2% de

descens.

- 34 -

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT

Observen en la taula de dades, que a Andratx, la població es majorment nascuda a les Illes e igualats en lloc de naixements quasi al 50%, els grup nascuts a altres comunitats autònomes i el grup de

deferents països estrangers.

Dites dades son similars en quant a la resta de Mallorca o al conjunt de les Illes; sense deixa de crida l’atenció el fet de ser Andratx una localitat

costera i con una immigració elevada.

TOTAL A BALEARS ALTRA CCAA A L'ESTRANGER 2004 2006 2008 2004 2006 2008 2004 2006 2008 2004 2006 2008

BALEARS 955045 1001062 1072844 557400 567761 579868 246104 245528 247534 151541 187773 245442

MALLORCA 758822 790763 846210 452379 460397 469788 187904 185227 184710 118539 145139 191712

ANDRATX 9404 10410 11348 4586 4753 4887 2404 2334 2367 2414 3323 4094

- 35 -

La població d’Andratx a crescut a una proporció de 1000 habitants cada dues anys, amb un augment moderat als nascuts en les Illes Balears, una disminució del nascuts a altres comunitats autònomes i un augment quantitatiu dels nascuts al estranger, els quals han passat de

2414 a l’any 2004 a 4094 al 2008; un increment del 42’39%.

- 36 -

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER CA I PER PAÍS DE NACIONALITAT

De les cinc comunitats con major percentatge de població, significativament, al contrari que amb altres municipis de costa, la població majoritària es Balear amb una diferencia significativa a la

població estrangera o la peninsular.

Observa’n que el percentatge es clarament superior en tots els anys de referència (2004 / 2006 / 2008) de la població Baleàrica, amb valors que

quasi son del 40% en comparació a la població estrangera.

- 37 -

També podem comprovar com la diferencia de població nascuda a Andalusia en referència a la següent comunitat autònoma ( Castella –

la manxa), es molt substancial, sent la diferencia d’un 1/3.

Dins el grup d’Espanya, sa englobat les Illes, es per això que la diferencia en quant als països estrangers es tan grossa, ja que los nascuts a comunitats autònomes de la península, es menys nombres que el total

del nascuts a països estrangers tant comunitaris com extracomunitaris.

En el quadre anterior, no mes estan reflectits els 5 països on la població es majoritària a Andratx, el total dels mateixos es pot comparar al la

taula d’informació següent.

- 38 -

Total Homes Dones

2004 2006 2008 2004 2006 2008 2004 2006 2008

Per CA de naixement

Total 9.404 10.410 11.348 4.697 5.251 5.740 4.707 5.159 5.608

Andalusia 1.009 950 948 523 490 491 486 460 457

Aragó 28 26 24 11 12 10 17 14 14

Astúries 21 20 19 15 13 11 6 7 8

Balears 4.586 4.753 4.887 2.279 2.390 2.463 2.307 2.363 2.424

Canàries 11 13 14 5 6 8 6 7 6

Cantàbria 19 18 14 13 13 10 6 5 4

Castella-Lleó 89 96 98 48 48 52 41 48 46

Castella-la Manxa 452 436 412 245 231 218 207 205 194

Catalunya 221 222 245 121 119 133 100 103 112

Comunitat Valenciana 69 71 76 33 36 38 36 35 38

Extremadura 104 102 113 55 52 55 49 50 58

Galícia 89 90 92 52 48 49 37 42 43

Madrid 126 135 144 60 69 75 66 66 69

Múrcia 118 110 114 51 48 50 67 62 64

Navarra 8 6 7 2 1 2 6 5 5

País Basc 35 35 43 17 17 24 18 18 19

Rioja 1 1 1 - - - 1 1 1

Ceuta 2 2 2 2 2 2 - - -

Melilla 2 1 1 2 1 1 - - -

Estranger 2.414 3.323 4.094 1.163 1.655 2.048 1.251 1.668 2.046

- 39 -

PER PAÍS DE NACIONALITAT

Total 9.404 10.410 11.348 4.697 5.251 5.740 4.707 5.159 5.608

Bulgària 6 12 33 3 6 15 3 6 18

Espanya 7.217 7.329 7.499 3.624 3.694 3.793 3.593 3.635 3.706

França 192 253 270 89 118 125 103 135 145

Itàlia 77 121 168 48 81 111 29 40 57

Regne Unit 263 388 532 128 193 269 135 195 263

Alemanya 886 1.241 1.524 438 621 775 448 620 749

Romania 8 30 69 6 19 35 2 11 34

Marroc 50 72 88 37 53 63 13 19 25

Argentina 51 73 66 23 42 38 28 31 28

Colòmbia 52 64 77 26 31 31 26 33 46

Equador 148 152 138 72 75 67 76 77 71

Resta 454 675 884 203 318 418 251 357 466

SALDO MIGRATORI – IMMIGRACIONS 2007

2007 TOTAL 0/4 anys 5/9 anys 10/14 anys 15/19 anys 20/24 anys 25/29 anys

Mallorca

42907 1937 1632 1533 2588 6381 8034

Andratx 619 23 25 14 33 51 70

30/34 anys

35/39 anys

40/44 anys

45/49 anys 50/54 anys 55/59 anys 60/64 anys 65 i més

Mallorca

5999 4033 2877 2231 1068 1287 1022 1745

Andratx 76 62 49 42 38 39 49 48

- 40 -

Les edats con major nombre de immigrants oscil�la dins el 25 als 34 anys. Significatiu també el nombre de població immigrant que va dels 60 a

més de 65.

A las resta de Mallorca la població majoritària de immigracions esta

compresa dins les edats relatives entre 20 i 29 anys.

Al contrari d’Andratx, la població entre 60 i mes de 65 anys es dels

barems mes baixos de tots els grups d’edats.

SALDO MIGRATORI – EMIGRACIONS 2007

2007 0/4 anys

5/9 anys

10/14 anys

15/19 anys

20/24 anys

25/29 anys

30/34 anys

Andratx 6 12 10 10 20 20 28 Mallorca 1040 907 728 909 2058 3845 3697 35/39

anys 40/44 anys

45/49 anys

50/54 anys

55/59 anys

60/64 anys

65 i més

Andratx 22 14 11 7 8 7 16 Mallorca 2592 1682 1140 818 667 544 1032

- 41 -

El índex més elevat de emigració en l’any 2007 en Andratx va ser el relatiu a la franja d’edat entre 30 i 34 anys, trobam-se el menor en la

franja relativa als 0-4 anys.

A la resta de Mallorca, la franja més elevada se troba entre les edats compreses entre els 25 i 34 anys, i la menor es troba entre els 60 i 64

anys.

Com podem observar, las franges de edat mínima som entre Andratx i la resta de Mallorca totalment contraries, m’entres en Andratx es troba en els infants menors de 4 anys, en la resta de Mallorca es troba en els

majors de 60.

- 42 -

INDICADORS LABORALS

POBLACIÓ AFILIADA PER RÈGIM LABORALS (MITJANA ANUAL)

Règims 2005 2006 2007 2008

JULIO 2009

General 3865 4098 4164 4078

3840

Autònom 1412 1491 1568 1616

1592

De la Llar 145 169 158 163

158

Agrari 13 11 10 8 8

Del Mar 73 79 76 80 75

TOTAL 5507 5847 5976 5946 5673

- 43 -

El règim general es el majoritari seguint al Autònom, majoritàriament en

el sector serveis i empreses de serveis (jardineria, fontaners, mecànics...).

Al ser un municipi de costa, el règim del Mar es superior al agrari d’una

forma considerable.

Els barems son similars al de la resta de l’illa en quant al règim general i

autònom.

L'oferta hotelera i de restauració és de gran qualitat i una de les millors de Mallorca. Hotels, hostals, i agroturisme són les distintes opcions que es

poden triar a Andratx.

També són molts els restaurants, tant a la costa com a l'interior.

El patrimoni cultural, natural i etnològic és important i valuós.

Són molts els testimonis arreu del municipi, les esglésies i ermites, les possessions i cases senyorials, les torres de defensa i vigilància, els fars... Però, el Parc Natural de sa Dragonera i la Reserva Natural de la Trapa

són els principals atractius de caire mediambiental del municipi.

- 44 -

NOMBRE D’EMPRESES EN ALTA EN EL RÉGIM LABORAL (MITJANA ANUAL).

2005 2006 2007 2008 Juliol 2009

728 758 793 725

743

POBLACIÓ DEMANDANTS ACTIUS INSCRITS.

2005 2006 2007 2008 Juliol 2009

482 524 561 667

889

- 45 -

POBLACIÓ ATURADA

Aturats registrats segons col·lectius i municipi de residència comparativa agost 2008 // 2009

HOMES/DONES 2008 2009 TOTAL

ANDRATX

ESPANYOLS

< 25 29 48 77

25/44 133 179 312

>= 45 82 98 180

- 46 -

ANDRATX

ESTRANGERS

HOMES/DONES 2008 2009 TOTAL

< 25 14 35 49

25/44 81 159 240

>= 45 44 75 119

U.E. 41 73 114

NO U.E. 48 83 131

- 47 -

El nombre de parats amb discapacitat, ha passat del l’any 2008 en el

que no mes hi havia 1a 6 en el 2009.

El tant per cent de estrangers es elevat (amb 269 parats) en comparativa als parats espanyols (325 persones) si tenim en compta que la població de nacionalitat Espanyola en el municipi es el doble de

la població estrangera.

El total de persones parades en el municipi ha augmentat considerablement en l’any 2009, ja que passem de 383 parats en agost

de 2008 a 594 en agost de 2009, sent la diferencia del 64,64%.

PER SECTORS ECONÒMICS

2008 2009 TOTAL

Agricultura 10 7 17

Industria 6 12 18

Construcció 155 167 322

Hosteleria 62 180 242

Comerç 41 73 114

Altres 102 137 239

- 48 -

El sector mes ressentit per l’atur en l’any 2009, ha estat el referent a Hosteleria con un increment aquest any del 294%, passant de 62 aturats

a 180.

El sector de la construcció també ha augmentat,encara que en l’any

2008 ja era elevat; hem passat de 155 a 167 persones aturades.

El segon sector mes perjudicat es el del comerç, passant de 41 aturats a

73, ha augmentat un 56,16%.

El sector d’indústria a augmentat exactament un 50% d’aturats del any

2008 al any 2009.

D’aquesta manera podem demostrar que la crisis a perjudicat a moltes famílies del municipi las quals obtenien els seus ingressos gracies al sector

serveis, el qual a estat el mes perjudicat.

Per aquest motiu, hem incrementat els usuaris en el departament de serveis socials, ja que ha hagut moltes famílies que s’han trobat sin un

sou que dur a casa seva, con tot lo que suposa això.

- 49 -

DADES EDUCATIVES

HOMES DONES TOTAL NO SAP LLETJIR

316 295 611

PRIMARIA INCOMPLETA

648 664 1312

TITOL INF. GRADUAT 120 77 197

SIN ESTUDIS 806 887 1693 ENSENYANSA PRIM. INCOMPLET CERT.

322 300 622

GRADUAT ESCOLAR

640 562 1202

GRADUAT ESCOLAR/EGB/ES

1669 1553 3222

FP1 146 152 298 BUP 175 166 341 FP2 211 188 399 BATXILLER SUPERIOR 552 529 1081

ALTRES TITOLS MEDIS

30 59 89

DIPLOMA ESCOLA 211 313 524 ARQUITECTE O INGENYER 31 13 44

LLICENCIAT UNIVERSITARI

292 246 538

TITOL ESTUDIS SUPERIORS

1 3 4

DOCTORATS 11 8 19 DESCONEGUTS 0 1 1

Les dades analitzades fan referència al cens de l’any 2008. El 28% la població te el graduat Escolar o graduat en ESO, El 14% no te estudis, un 9% a cursat batxiller superior i no mes un 4% / 5% son diplomats universitaris. La tassa d’analfabetisme està a menys del1%, però es elevat el nombre de persones sense cap tipus d’estudis. També trobem que els titulats en batxiller superior es elevat (un 9%), encara que es superior els que tenen els estudis de primària incomplets (un 11%).

- 50 -

- 51 -

CONTEXT

Per població, l’ajuntament d’Andratx des de l’any 2007, consta de 17

regidors, i entre ells, el batlle ó batllessa.

Actualment, la distribució dels partits politics representats en aquet

ajuntament es el següent:

Partit Popular • 7 Regidors

PSIB - PSOE • 5 Regidors

Unió Mallorquina • 3 Regidors

PSM – Entesa • 2 Regidors

El equip de govern actualment, esta format per:

5 regidors del PSIB-PSOE, 3 regidors d’Unió Mallorquina i 2 regidors del PSM –

Entesa.

- 52 -

RECURSOS HUMANS

El departament de serveis socials consta en la actualitat amb els següents

professionals:

→ Una treballadora social

→ Una auxiliar administrativa

→ Una Psicòloga

→ 4 treballadors familiars (en la actualitat hi ha dues mes de

recolzament)

→ Una Educadora Social

No mes la auxiliar administrativa te mitja jornada, els altres treballadors

tenen jornada completa.

Únicament la Treballadora Social i la auxiliar administrativa son funcionaries

de carrera, la resta de la plantilla son personal interí.

El Servei de drogodependències consta de:

→ Un Psicòleg

→ Un Metge

Ambos son contracta externa eventual per part del departament.

- 53 -

RECURSOS ECONÓMICS

2005 Import Total Import serv. Soc.

15.521.895,36 330.086,42 Asistencia social 49.330,17 Projectes socials 89.093,65 Centre de salut

3,0184% 468.510,24


17.368.571,03 1.038.495,52 Asistencia social 56.787,65 Projectes socials 108.488,28 Centre de salut

6,9307% 1.203.771,45



5,4878% 1.044.862,52



4,0215% 825.138,16



3,6206% 865.497,70

- 54 -

Com observem en els quadres, el pressupost de serveis socials ha estat mes reduït en els últims anys, ja que el pressupost de l’any 2009, es mes

proper al del l’any 2005.

També se pot observar l’augment que es produeix en els projectes socials, ja que passa de tenir un pressupost de 49.330,17 en 2005 a 145.628,90 en 2008. El gran salt en el pressupost passa del 2007 al 2008 on

els projectes socials augmenten un 225% aproximadament.

ELS SERVEIS SOCIALS DINS L’AJUNTAMENT D’ANDRATX.

Composició de l’equip de professionals

L’Equip de Serveis Socials està compost per:

Professionals Hores de dedicació

1 Treballador Social 35 h setmanals

4 Treballadors Familiars 35 h setmanals

1 Educadora social 35 h setmanals

1 Psicòloga 35 h setmanals

1 Auxiliar administratiu 23,33 h setmanals

A més, enguany em contat amb tres treballadores familiars més. Una va cobrir una baixa laboral, la segona per cobrir el període de vacances i

una tercera per necessitats dels serveis.

Tenim també contractats un metge i un psicòleg per l’equip de toxicomanies que du en davant l’Ajuntament d’Andratx, amb la finalitat de facilitar el tractament de reinserció i recolzament a les famílies del municipi que es troben amb situació de risc d’exclusió social pel motiu

d’aquesta problemàtica, sense tenir que desplaçar-se.

- 55 -

Espais de Coordinació.

Amb els EOEP i l’equip de suport de les escoles, tant primari com

secundari, es manté una reunió mensual com a mínim.

Amb altres serveis i recursos es fan les coordinacions en funció de la

necessitat.

- 56 -

RESUM INTERVENCIOS DELS SERVEIS

SECTOR ATÈS 2005

1 Població general 174 34,18%

4 Joventut 1 0,20%

5 Dona 7 1,38%

6 Persones majors 99 19,45%

7 Persones amb discapacitat 48 9,43%

11 Toxicòmans 33 6,48%

15 Malalts psiquiàtrics no institucionalitzats 12 2,36%

16 Malalts terminals 3 0,59%

17 Altres grups en situació de necessitat 15 2,95%

18 Immigrants 117 22,99%

- 57 -

SECTOR ATÈS 2006

1 Població general 142 27,31% 2 Família 21 4,04% 3 Infància 3 0,58% 4 Joventut 1 0,19% 5 Dona 8 1,54% 6 Persones majors 127 24,42% 7 Persones amb discapacitat 53 10,19% 10 Marginats (transeünts...) 1 0,19% 11 Toxicòmans 19 3,65% 15 Malalts psiquiàtrics no institucionalitzats 12 2,31% 16 Malalts terminals 3 0,58% 17 Altres grups en situació de necessitat 20 3,85% 18 Immigrants 110 21,15%

- 58 -

SECTOR ATÈS 2007

1 Població general 17 3,00% 2 Família 116 20,46% 3 Infància 4 0,71% 4 Joventut 1 0,18% 5 Dona 5 0,88% 6 Persones majors 157 27,69% 7 Persones amb discapacitat 80 14,11% 8 Presos i ex reclusos 2 0,35% 11 Toxicòmans 14 2,47% 15 Malalts psiquiàtrics no institucionalitzats 29 5,11% 16 Malalts terminals 1 0,18% 17 Altres grups en situació de necessitat 16 2,82% 18 Immigrants 125 22,05%

- 59 -

SECTOR ATÈS 2008

1 Població general 9 1,32% 2 Familia 149 21,82% 3 Infància 49 7,17% 4 Joventut 21 3,07% 6 Persones majors 119 17,42% 7 Persones amb discapacitat 74 10,83% 8 Presos i exreclusos 1 0,15% 10 Marginats (transeünts...) 4 0,59% 11 Toxicòmans 25 3,66% 14 Col.lectius/catàstrofer 1 0,15% 15 Malalts psiquiàtrics no institucionalitzats 33 4,83% 16 Malalts terminals 3 0,44% 17 Altres grups en situació de necessitat 6 0,88% 18 Immigrants 189 27,67%

- 60 -

- 61 -

NOMBRE D’INTERVENCIONS PER PROJECTE

PPB Nº %

100 Informació i orientació 241 47,35%

200 Servei d'ajuda a domicili 47 9,23%

300 Allotjament i convivència 6 1,18%

400 Prevenció i inserció 50 9,82%

500 Cooperació social 2 0,39%

600 Altres 163 32,02%

PPB Nº %






600 Altres 6 1,15%

PPB Nº %





600 Altres 13 2,29%

- 62 -

PPB Nº %

0 No consta 1 0,15%






600 Altres 58 8,49%

El Servei d’Informació i orientació és el servei més demandat. Aquest fet ens constata que els serveis socials d’atenció primària són la porta d’entrada als mateixos. Són serveis pròxims als ciutadans, amb un

caràcter universal i polivalent.

- 63 -

NOMBRE D’INTERVENCIONS PER DEMANDA

2005

1000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ 195

GESTIÓ, VALORACIÓ I MOBILITZACIÓ DE RECURSOS.

1100 Informació sobre prestacions i actuacions de SS 37

De reagrupament familiar 21

De família nombrosa 16

1200 Informació general i no específica 12

1300 Tramitacions de recursos no SS 122

Pensions i ajudes INSS 3

Prestacions sanitàries 2

Altres 65

Tràmits de caràcter jurídic 1

Emissió d'informes 51

1400 Informació/derivació a altres serveis 19


Altres 4

Tràmits de caràcter jurídic 2


1500 Derivació a recursos i serveis interns del sistema de SS.SS 5

Servei d'Atenció a les Drogodependències 5

2000 PRESTACIONS I ACTUACIONS DE SUPORT A LA UNITAT 50

DE CONVIVÈNCIA I AJUT A DOMICILI.

2100 Prestacions d'ajut a domicili 29

Serveis i cura d'atenció personal 26

Altres prestacions d'ajut a domicili 1

Servei de menjar a domicili 2

2200 Prestacions d'ajuts tècnics 17

Teleassistència i telealarma 15

Altres ajuts tècnics 2

- 64 -

2300 Altres suports a la unitat de convivència 2

2400 Suport de caràcter personal fora del domicili 1

2500 Actuacions específiques de suport a la unitat de convivència 1

3000 Prestacions i Actuacions d’Allotjament Alternatiu 10

3100 Residències i internats 10

Centre públic de persones major 7

Centre públic per a dones 1

Altres centres públics 2

4000 PRESTACIÓ I ACTUACIÓ DE PREVENCIÓ I INSERCIÓ SOCIAL 36

4100 Centres, programes i actuacions d'inserció social 5

4300 Centres, programes i activitats de relació social, oci i temps 1

Lliure.

4400 Programes i actuacions de prevenció i promoció social 30

Actuacions de normalització laboral 1

Actuacions de normalització escolar (escolarització) 3

Actuacions per a l'adaptació i ús normalitzat de l'habitatge

i el seu entorn 1

Inclusió borsa de treball 1

Sol�licitud certificat reconeixement minusvalidesa 15

Dictamen sobre problemes de mobilitat 9

5000 RECURSOS COMPLEMENTARIS PER A LA COBERTURA 218

DE NECESSITATS DE SUBSISTÈNCIA.

5100 Pensions 6

5200 Ajuts econòmics públics periòdics 114

Renda mínima d'inserció 4

Subvencions per a mobilitat i despeses de transport 12

Altres prestacions econòmiques periòdiques 96

Ajuts a programes i/o prestacions IBAS 2


Ajut d'emergència o urgent 1

Ajut econòmic públic individual 7

- 65 -

Ajuts econòmics a recursos educatius (llibres, alfabetització) 5

Ajuda econ. Rebuts lloguer 3

Ajuda econ. Farmaciola 4

5400 Atencions que impliquen aliments 3

5500 Altres ajuts per a situacions urgents 75

Ajuts en espècie vinculats a situacions de necessitat 75

2006












Exempcions i bonificacions municipals 106

Altres 36




Servei de Família i Menors 3

Altres serveis 4






- 66 -





2400 Suport de caràcter personal fora del domicili 2


3000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'ALLOTJAMENT ALTERNATIU 10



4100 Centres, programes i actuacions d'inserció social 2


lliure.






5100 Pensions 10




Altres prestacions econòmiques periòdiques 4

Ajuts a programes i/o prestacions IBAS 6









- 67 -

2007




Altres 4

Tràmits d'estrangeria 4







Altres 8



Exempcions i bonificacions municipals 121

Altres 39





Altres serveis 35

Servei de Persones Discapacitades 1

Centre de valoració de Minusvalideses 2

Servei de la dona 2

Servei de prestacions 18







- 68 -







3300 Centres d'acollida 1



lliure.






5100 Pensions 1












- 69 -

2008




Tràmits d'estrangeria 26






Altres 24



Exempcions i bonificació municipals 161

Altres 18





Altres serveis 35

Servei de prestacions 3










Suport social i educatiu 16

- 70 -

Suport a l'estructura i dinàmica relacional 9

Altres suports a la unitat de convivència 16


Actuacions específiques de suport a la unitat de convivència 10

Procés d'incapacitació legal 1







Programes i actuacions de prevenció i promoció social 7

Actuació de normalització escolar (escolarització) 7



5100 Pensions 4











- 71 -

En l’apartat de prestacions i actuacions d’informació, orientació, gestió,

valoració i mobilització de recursos podem observar un augment considerable

durant els anys 2007 i 2008, això es degut a les sol�licituds d’informes per la

realització dels tràmits d’estrangeria i de reagrupament familiar.

L’augment dins altres suports a la unitat de convivència del 2008 es per

que inclouen les actuacions realitzades per la psicòloga i l’educadora social, la

qual comença a fer feina amb nosaltres a mitjans d’any.

En l’apartat de recursos complementaris per a la cobertura de

necessitats de subsistència, es contempla que cada any es més la demanda

de ajuts en espècie, que son els aliments que reben de Càritas, això es degut

al augment de població immigrant que no tenen l’oportunitat d’accedir a un

lloc de feina per manca de permís de treball. Al trobar-se en situació il�legal

subsisteixen fent feines esporàdiques, amb una manca de ingressos suficient

per cobrir les necessitats bàsiques.

- 72 -

NUMERO DE INTERVENCIONS PER VALORACIÓN

2005

1000 NECESSITAT D'INFORMACIÓ SOBRE L'ACCÉS A RECURSOS 162

1200 Informació sobre altres recursos de protecció social 162

Informació sobre altres recursos 147

Informació sobre reagrupament familiar 15

2000 NECESSITAT D'ADEQUADA CONVIVÈNCIA PERSONAL/FAMILIAR 53

2100 Desajusts en la convivència 11

Dificultats de membres de la família 2

Deteriorament de les relacions familiars 5

Problemàtica relacional de la parella 1

Expedient obert a Protecció de Menors. 3

2300 Maltractaments 6

Maltractaments físics d'adults 3

Tracte vexatori/maltractament psíquics 3

2400 Limitació de l'autonomia personal 25

2500 Soledat/aïllament 11

3000 INTEGRACIÓ SOCIAL ADEQUADA 106

3100 Dificultats d'inserció laboral 3

3200 Dificultat d'inserció escolar 6

No escolarització 3

Inadaptació social 2

Integració de persones amb discapacitat (específic) 1

3300 Dificultats d'inserció social 97

Discapacitats (físics, psíquics i sensorials) 26

Addició a substàncies tòxiques 11

Malalt psiquiàtric no residencial 1

Malalts terminals 2

- 73 -

Altres grups en situació de necessitat 2

Dificultats pròpies de gent gran 10

Malalt amb patologia degenerativa per l'edat 4

Malalties orgàniques invalidants 10

Problemes associats al procés d'envelliment 5

Problemes de familiars que tenen cura de persones majors 5

Immigrants en situació regular 19

Immigrants en situació irregular 2

4000 MANCA DE MITJANS DE SUBSISTÈNCIA 216

4100 Manca de mitjans de subsistència 212

Manca d'aliments 73

Manca de recursos per a despeses d'apotecaria 4

Desnonament i deutes de lloguer 2

Manca d’ingressos en general 12

Manca de mitjans de transport 1

Ingressos insuficients 120

4200 Situacions de necessitat provocades per emergències 4

socials.

2006







Dificultats de membres de la família 2




- 74 -

Hospitalització 1

Cronicitat i dependència de la SS 2

Problemes amb la justícia 2




Maltractaments físics a menors 1

Maltractaments psíquics o emocionals a menors 3






Endarreriment escolar 4





Adició a substàncies tòxiques 18


Malalts terminals 1











Manca d'aliments 79

- 75 -




Manca de mitjans de transport 3



socials.

2007


1100 Informació sobre prestacions de serveis socials 6


Informació sobre pensions 12


Informació sobre tràmits d'estrangeria 4




Distribució inadequada del pressupost 1




Separació/divorci 1

Cronicitat i dependència de la SS 3


Situació de privació de llibertat 4

Familia multiproblemàtica 2

2200 Abandonament de la casa 1




- 76 -

Abandonament físic o negligència a menors 1


Dificultats de mobilitat 62

Dificultat per a la realització de tasques quotidianes 39

Discapacitats (físiques, sensorial, psíquica) 25


Malalts terminals 1





Problemes de familiars cuidadors de persones majors 4





Absentisme escolar 1




Adicció a substàncies tòxiques 13












- 77 -

Manca d'aliments 86


Manca d'allotjament 2


Condicions d'habitabilitat inadequada 3




socials.

2008


1100 Informació sobre prestacions de serveis socials 2


Informació sobre pensions 11


Informació sobre tràmits d'estrangeria 25




Desajusts en la convivència 7


Problemàtica relacional individual 2


Separació/divorci 12

Dificultats membres de la família 4


Incompliment d'obligacions econòmiques 1

Família multi problemàtica 6



- 78 -

Maltractament físics a menors 2

Abandonament físic o negligència a menors 1


Dificultats de mobilitat 30

Dificultat per a la realització de tasques quotidianes 3

Discapacitats (físiques, sensorial, psíquica) 29


Malalts terminals 5









Dificultats d'inserció escolar 2

Absentisme escolar 6

No escolarització 1

Greus desajusts relacionats amb el centre escolar 3


Endarreriment escolar 6



Adició a substàncies tòxiques 12


Dificultats d'inserció social 2






Presos i exreclusos 1

- 79 -



Manca d'aliments 171


Manca de vestits 5

Condicions d'habitabilitat inadequada 1



La valoració que fem les professionals té a veure amb una necessitat

d’informació d’accés als recursos (ja siguin dels serveis socials o d’altres

sectors).

La manca de mitjans de subsistència es la problemàtica que mes ens hem

trobat. Per un costat per la manca d’aliments motivat per la situació del

immigrants que ja es reflexa a la valoració de les demandes i per l’altra

manca d’ingressos suficients de famílies que han venut a demanar la

bonificació d’escoleta del infants, que hem tramitat en aquest departament

fins el mes d’octubre del 2009, a partir de novembre del 2009 passa a ser

competència del departament d’educació.

Les necessitats d’adequada convivència personal/familiar ocupa el segon lloc

essent la limitació de l’autonomia personal de la gent gran la problemàtica

que mes augmenta aquesta valoració.

Les dades analitzades s’han extret del programa informàtic SIAP, que és el

programa que utilitzem des dels serveis socials per anar registrant les

intervencions que es duen a terme.

Tot i això cal dir que s’intenta registrar la majoria d’intervencions, però molts de

pics queden sense registra a cap lloc les petites demandes puntuals que ens

fan (moltes de vegades per telèfon) i que al no dur implícit una tramitació

documental no ens queda constància.

- 80 -

També cal destacar que l’equip de toxicomanies no te el despatx dins

l’ajuntament i que el seu horari de consultes es d’horabaixa. Això no facilita la

coordinació del servei amb l’àrea administrativa de serveis socials

encarregada de dur el registre, lo que fa que les demandes d’aquest servei la

majoria de vegades tampoc quedin anotades.

- 81 -

RECURSOS, PROGRAMES I INFRAESTRUCTURES DEL

SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT.

SERVEI D’INFORMACIÓN I ORIENTACIÓN.

Els ciutadans poden rebre informació i orientació de gestions de

prestacions i recursos socials, tant de l’Ajuntament com d’altres

administracions:

• Bonus Infància

• Llibre de família nombrosa

• Prestacions fills a càrrec

• Pensions de l’Institut Nacional de la Seguretat Social:

- Viudesa y Orfandat

- Jubilació

- Invalidesa.

• Sol�licitud de residència

• Viatges IMSERSO

• Pensions no contributives (Invalidesa o Jubilació)

• Sol�licitud grau de minusvalia

• Dictamen greus problemes de mobilitat

• Sol�licitud advocat d’ofici.

En moltes ocasions també hem de facilitar informació de recursos no

socials i fem gestions amb altres departaments del propi Ajuntament,

perquè quan el ciutadà es troba perdut i no sap on anar o no els

entenen, tots acudeixen a Serveis Socials.

- 82 -

ATENCIÓ SOCIOEDUCATIVA EN MEDI OBERT.

Programa d’educació social.

La relació amb l'equip educatiu escolar és constant i coordinada. Així

mateix, es disposa de la informació personal i familiar de l'entorn amb

l'objectiu de facilitar la intervenció socioeducativa de manera conjunta,

escola, família i educadora social.

Projectes Específics:

� Absentisme Escolar: Seguiment i control de l'absentisme escolar en el

municipi.

� Mediació Escolar: La conciliació mediadora que fa l'educadora social

en el context de l'escola és diversa i rep demandes molt heterogènies:

- Facilita la comunicació entre les parts.

- Contextualitzar els fets entre les parts implicades.

- Ofereix un ventall de possibilitats per a abordar les dificultats.

Arran de la diversitat de problemàtiques que poden seguir, es treballa

en equip interdisciplinari, i en coordinació amb professors / as, pares,

mares, tutors, monitors/as de menjador personal d'administració i auxiliar,

psicòlegs i pedagogs.

Gestió i tramitacions:

L'educadora social de serveis socials d'atenció primària intervenen

en l'àmbit escolar durant el període de preinscripció acadèmica,

principalment a l'inici de l'escolaritat i al final de l'etapa de primària en

- 83 -

coordinació amb els centres i els equips psicopedagògics dels mateixos.

El contacte directe amb les famílies, entre altres funcions, ens permet

realitzar valoracions de la situació i detecció de necessitats educatives

especials, derivades de situacions socials desfavorables (no

exclusivament econòmiques), la qual cosa es fa constar en les

preinscripcions i permet la coordinació amb l'escola i amb els equips

especialitzats. Durant el primer trimestre escolar es realitzen nombroses

gestions orientades a facilitar que tots els alumnes tinguin les mateixes

oportunitats durant la seva integració en el marc escolar i durant la seva

permanència:

� Informació i ajuda per a la tramitació de beques per a la

compra de llibres, per a menjador, transport i guarderies.

� Tramitació d'ajudes municipals especials per a casos

excepcionals.

La intervenció educativa respecte a gestió, sovint queda condicionada

a situacions, com canvis de residència, famílies emigrants que arriben al

municipi una vegada iniciat el curs escolar, problemàtiques familiars,

que fa necessària la intervenció de l'educadora social i de recursos

especialitzats durant el curs escolar.

Comissions socials o d'atenció a la diversitat en els centres escolars.

S'estableixen circuits que asseguren l'atenció amb infància,

adolescència i joventut en risc, i que ordena la intervenció professional

en els centres d'educació primària, instituts, educació compensatòria,

equips de serveis socials i psicopedagògics, tots ells equips que treballen

i manté la col�laboració i coordinació. L'objectiu és donar resposta a la

problemàtica social en els centres escolars.

- 84 -

1 . Treball directe amb nens / as i adolescents, intervenint en casos

d'absentisme escolar, risc, processos d'inserció i assignació

d'ajudes (beques o bonificacions).

2 . Assessorament social i detecció de situacions de risc, i derivació

als serveis d'atenció especialitzada.

3 . Promoció per a la utilització de recursos.

4 . Ser referent dels equips d'atenció primària en els centres

escolars, intervenint en tot els casos en els quals es treballa amb

famílies des de serveis socials.

5 . Participació en les propostes i avaluacions de casos per a

afavorir processos de socialització i promoció social.

TASQUES REALITZADES PER L'EDUCADORA SOCIAL.

� Treball directe amb els centres educatius de primària i secundària.

� Tallers de HHSS i inserció soci laboral en programa TREPITGI

(programa d'inserció socioeducativa).

� Adolescents (problemes de conducta, dificultats vàries...)

� Absentisme escolar

� Seguiment en els casos derivats a menors en coordinació dels

professionals que duen el cas.

� Treball amb famílies des estructurades o amb dificultats

(maltractaments, manques econòmiques...) .

� Realització d'informes

� Facilitar ajuda a l'hora que les famílies amb les quals treball tinguin

facilitats a l'hora de demanar subvencions, beques...

� Acompanyament a menors en temes de matriculació en centres

educatius, escolarització, famílies a centres sanitaris....

- 85 -

� Coordinació amb professional responsable de mesures judicials

menors i seguiment dels casos

� Contacte amb projecte home en casos que realitzi algun

programa algun jove del municipi

� Relació directa amb equip orientació IES

� Reunió amb tutors nens/as absentistes o amb dificultats

� Reunió amb famílies joves -nens/as absentistes o mesures judicials.

� Reunions amb altres professionals, Conselleries i Govern para

realitzar diferents accions.

� Reunions equip i treball directe amb treballadora social i Psicòloga

serveis socials.

- 86 -

ESCOLA DE PARES

Oferir a famílies amb fills/es adolescents el “Grup d’entrenament en

Habilitats parentals”.

Presentació i oferta del Grup d’Entrenament en Habilitats Parentals, als

pares i mares potencialment candidats a participar-hi, mitjançant una

petita entrevista ja sigui amb caire formal i/o informal. (També és

contempla la possibilitat de oferir-lo telefònicament).

Durant els mesos de gener, febrer , març i abril de 2009 es realitzaran

quinzenalment sessions de 1,30h de duració dirigides a pares i mares

amb fills/es adolescents (edats compreses entre 12 i 18 anys).

*Es té previst fe 8 sessions amb una metodologia participativa i que

tingui en compte les necessitats dels assistents però dins un marc de

continguts mínimament prefixats i contemplats en la majoria dels

programes de Prevenció de Drogues dirigits a famílies amb fills

adolescents.

Els temes que es proposaran als pares són els següents :

a) Família i adolescència.

b) Relacions familiars i estrès.

c) Comunicació positiva.

d) Normes i límits.

e) La família davant el consum de drogues i altres conductes de risc.

f) Recursos de suport a les famílies.

g) Supervisió i vinculació familiar.

h) Sessió de seguiment.

- 87 -

Què es pretén amb la creació d’aquest grup?

a) Cercar solucions a les dificultats de cada dia en relació a la cura i

educació dels fills/es .

b)Compartir amb altres pares i mares situacions similars , intentant així

sortir de la nostra soledat davant la relació amb els fills/es.

c) Aportar eines d’educació i de relació per respondre a les

necessitats d’aquí i ara, però sobretot per evitar que el

desenvolupament dels fills/es empitjori.

d) Oferir un espai i temps el més agradable possible pensant que per

poder educar i tenir cura dels fills/es primer hem de tenir cura de

nosaltres com a persones.

Per què es fa una preselecció de pares i mares ?.

Perquè tant sol es farà un Grup d’Entrenament al municipi i per tant es

seleccionen aquelles famílies que és mostren preocupades per algun

aspecte derivat de les seves funcions parentals i per altra banda els

seus fills/es presenten algun tipus de dificultat en el seu

desenvolupament ja sigui a nivell escolar, social i/o familiar.

També es té en compta si és tracta de pares i/o mares que per la seva

situació personal i/o laboral (famílies monoparentals, cura de malalts,

horari laboral incompatible amb la vida familiar, etc) tenen poc temps

i/o disponibilitat per estar amb els seus fills/es i necessiten espais

organitzats per aturar-se , reflexionar, cercar, decidir i actuar per

millorar l’educació i relació amb els seus fills.

El Grup d’Entrenament en Habilitats Parentals pretén fer la vida familiar

més fàcil i gratificant i no ésser un factor més d’estrès al participar-hi .

- 88 -

Partim de la idea de que vostè com a pare o com a mare s’esforça

cada dia per que els seus fill/filles es desenvolupin bé , però a vegades

s’agafen camins que no són els adequats i empitjoren la situació i/o són

els més llargs ..... el Grup d’Entrenament pretén cercar el camí que

encara que no sigui el més fàcil sigui el que ens dugui a una millor

qualitat de vida i sobretot a una millor qualitat en la educació i relació

amb els nostres fills /es.

- 89 -

SERVEIS DIRIGITS A DONA

ATENCIÓ SOCIAL A LA DONA.

El programa d’atenció social a la dona gestiona els següents serveis :

� Servei d'assessorament i atenció psicosocial i jurídica en els casos de

violència familiar.

� Prestacions econòmiques de suport a la cobertura de necessitats

bàsiques per a dones amb greus dificultats soci econòmiques i menors a

càrrec per a alimentació, habitatge, menjador, llibres escolars, escoles

infantils...

Teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere.

L’alarma social que ha causat l’ increment de la violència domestica, fa

necessari una resposta global i coordinada per part de les

administracions publiques, que conjumini tant les mesures cautelars

penals sobre l’agressor, això es, aquelles orientades a impedir la

realització de nous actes violents, com les mesures protectores d’índole

civil i social que evitin el desemparament de les víctimes de la violència

domestica i donin resposta a la seva situació d’especial vulnerabilitat.

Amb caràcter previ a la tramitació del Projecte de Llei Orgànica de

mesures de protecció integral contra la violència de genero, el Consell

de ministres aprovà, el 7 de mai de 2004, un pla de mesures urgent per

la prevenció d’aquest tipus de violència.

Una de les mesures incloses en aquest pla ha estat encomanar a la

Secretaria de l’estat de serveis socials, famílies i discapacitats que

assumeixi, a través de l’IMSERSO, la cobertura del servei de

teleasistència a les víctimes de la violència de genero que contin amb

ordre de protecció, ampliant, per proporcionar aquesta cobertura, el

- 90 -

conveni de teleasistència firmat amb la Federació Espanyola de

Municipis i províncies (FEMP), del que es deriva al centre d’atenció a

dones víctimes de violència, que serà finançat íntegrament per

l’IMSERSO.

Per complir aquest encàrrec, l’IMSERSO i la FEMP han partir de les

ensenyances de més d’una dècada de prestacions del servei de

teleasistència, i han tingut en conta, a mes, les valuoses experiències

que diferents organització públiques i privades, venen desenvolupant en

el camp específic de la teleasistència mòbil per dones maltractades, en

les que s’està utilitzant diferents dispositius de comunicació i localització,

dirigits fundamentalment a preveure agressors, fomentar la confiança

de les víctimes en si mateixes i afavorir una vida lo mes normal possible

de totes aquelles persones que estan sofrint maltracta o poden sofrir-lo

en un futur.

DESCRIPCIÓ DEL SERVEI.

El servei de teleassistència mòbil per víctimes de la violència de genero

es una modalitat de servei que, amb la tecnologia adequada, ofereix a

les víctimes que conten amb orde de protecció una atenció immediata

i a distancia, assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que les

puguin sobrevenir, les 24 hores del dia, les 265 dies de l’any i fos quin fos

el lloc on es trobin.

Per altre banda, aquest servei es basa en l’ utilització de tecnologies de

comunicació Telefónica mòbil i de telelocalització. Permeti que les

dones en risc de sofrir violència de genero pugin estar en contacte,

davant situacions d’emergència, amb un centre atesos per personal

específicament preparat per donar resposta a la crisis plantejada, be

per si mateixos o mobilitzant altres recursos humans i materials, propis de

- 91 -

l’usuari o existents en la comunitat. El contacte amb el Centre d’Atenció

pot establir-se en tot moment i des de qualsevol lloc, tan sols pitjant un

botó i amb la modalitat de “mans lliures”.

Aquesta forma d’atenció no es limita a les demandes ocasionals que

pugin plantejar les víctimes usuàries del mateix a través dels

ajuntaments, diputacions provincials, cabildos i consells adherits al

programa, sinó que també contempla actuacions programades de

caràcter preventiu. Per això, des de el centre d’atenció poden

contactar periòdicament amb les usuàries del servei per fer un

seguiment permanent i actuar segons les circumstancies.

OBJECTIUS DEL SERVEI.

- Garantir una atenció immediata i adequada davant situacions

d’emergència, a traves de persones especialitzades,

proporcionant seguretat a l’usuari i mobilitzant els recursos

oportuns en funció del tipus d’emergència que s’haguí produït.

- Proporcionar seguretat i tranquil�litat a les usuàries del servei i

als familiars que depenen directament d’elles, oferint

recolzament, informació i assessorament, i gramatitzant la

comunicació interpersonal davant qualsevol necessitat les 24

hores del dia.

- Potenciar l’autoestima i la qualitat de vida de les usuàries del

servei, contribuent a crear una ret social de recolzament en el

seu entorn habitual i animant-les a que mantinguin, amb plena

seguretat, contacte amb l’entorn familiar i social no agressor.

- Ajudar a disminuir la sobrecarrega que suporta una usuària

d’aquestes característiques, proporcionant tranquil�litat de

sabre que hi ha un equip humà i tècnic per recolzar i resoldre

les incidències que puguin sobrevenir.

- 92 -

REQUISITS D’ACCES.

Poden ser usuàries del servei les víctimes de la violència de genero que

compleixin el següents requisits:

- No conviure amb la persona o persones que les han sotmès a

maltracta.

- Que contin amb ordre de protecció, sempre que el jutge que

la va emetre no consideri contraproduent aquest servei per la

seguretat de l’usuari.

DURACIÓ DEL SERVEI.

El servei cessarà:

- Quan deixi de complir-se algun dels requisits d’accés.

- Quan l’usuari ho sol�liciti.

Es important destacar que la vigència temporal de les mesures

d’assistència i protecció social associades a l’ordre de protecció, entre

les que es troba el servei, no estan vinculades a la vigència de les

mesures cautelars d’ordre civil o penal que haguessin estat dictades.

L’Ajuntament d’Andratx es va adherir a aquest programa, amb

aprovació de la junta de govern en data 2 de setembre de 2005.

Des de l’inici del servei hem atès els següents usuaris:

ANY ALTES BAIXES TOTAL ATESOS

2006 3 1 3

2007 1 1 3

2008 1 3 3

- 93 -

SERVEIS DIRIGITS A GENT GRAN.

Servei d’Ajuda a domicili.

El SAD es un servei que consisteix en oferir ajudes a les persones majors o

amb necessitats de recolzament per la realització de les activitats de la

vida quotidiana, a més de donar suport a famílies desestructurades.

La finalitat d’aquest servei es el recolzament familiar i en la majoria del

casos evitar l’institucionalització en residències.

Persones Beneficiaries: Persones amb problemes de mobilitat, falta de

relació social (soledat, aïllament), persones amb malalties terminals o

permanents.

Serveis que ofereix:

• Higiene personal

• Control de medicació

• Acompanyament personal

SERVEI PÚBLIC D’AJUDA A DOMICILIO 2006

Població >65 anys 1.643

USUARIS i SOLICITANTS

Nº Total d’usuaris atesos 51

Nº de usuaris dependents 29

Nº Usuaris >80 anys 31

Nº Usuaris Dones 31

Nº Usuaris Dones> 80 anys 18

Edat medi de l’usuari 79

- 94 -

SERVEI PÚBLIC D’AJUDA A DOMICILI 2007

Població >65 anys en el municipi 1.735

USUARIS I SOLICITANTS


Nº d’usuaris dependents 35

Nº Usuaris > 80 anys 37


Nº Usuaris Dones > 80 anys 25

Edat mitja de l’usuari 75

SERVEI D’AJUDA A DOMICILI 2008

Població >65 anys (1-01-2008) 1735

USUARIS I SOLICITATS

Total sol�licitants 21

Total usuaris atesos 61

Usuaris dependents 34

Índex de cobertura((Usuaris/Pob.>65)*100) 3,52

Usuaris >majors 65 anys que viuen sols 16,00

Usuaris >80 anys 38

Usuàries Dones 34

Usuàries Dones > 80 anys 20


93

TELEASSITÈNCIA

La teleassistència es un servei que consisteix en oferir a les persones

majors o discapacitats la possibilitat de mantenir la seva independència,

atenent les seves necessitats en caso d’emergència i així se lis permet

mantenir la relació amb el seu entorn habitual.

Son atesos per un equip professional que mobilitza els recursos necessaris les 24 hores del dia.

Poden sol�licitar el servei:

• Persones empadronades a Andratx majors de 60 anys. • Persones empadronades a Andratx amb una minusvalìa superior

al 33%.

SERVEI PUBLIC DE TELEASISTENCIA 2006

Població >65 anys (01-01-2007) 1.643

USUARIS I SOL� LICITANTS


Nº d’usuaris dependents 10

Nº Usuaris > 80 anys 27

Nº Usuàries Dones 36

Nº Usuàries Dones > 80 anys 20


SERVEI PUBLIC DE TELEASISTENCIA 2007


USUARIS I SOL�LICITANTS


Nº d’usuaris dependentes 4

N usuaris > 80 anys 36


Nº Usuàries Dones > 80 anys 36


94

SERVEI PÚBLIC DE TELEASSITÈNCIA 2008

Població >65 anys (1-01-2008) 1735

USUARIS I SOL�LICITANTS

Total sol�licitants 24


Usuaris dependentes 14

Índex de cobertura (Usuaris/Pob.>65)*100) 5,07

Usuaris > 65 anys que viuen sols 25,00

Usuaris > 80 anys 55

Usuàries Dones 64

Usuàries Dones >80 anys 43


Repartiment de menjar a Domicili

Aquest servei es troba inclòs dins el Servei d’ajuda a domicili.

ALTRES SERVEIS D’ATENCIÓ A DOMICILI 2006

Població >65 anys (1-01-2006) 1.643

SERVEI PRIVAT DE MENJARS A DOMICILI


Usuaris defenents 0

Entitats prestatàries 1

95

Altres serveis d’atenció a domicili 2008

Població >65 anys (1-01-2008)

Servei privat de menjars a domicili


Usuaris defenents


Tramitació: reconeixement de la situació de dependència, PNC, IMSERSO (viatges), tarja de greus problemes de mobilitat, subvencions

IMAS (ajudes), estades temporals a residències, ajudes de transport.

Altres serveis d’atenció a domicili 2007


Servei privat de menjars a domicili


Usuaris defenents 0


96

UOM

Cada any es signa un conveni de col�laboració entre l’ajuntament i la

UIB que permeti desenvolupar el programa.

L’objectiu principal de la UOM és oferir conferències de temes d’interès general. El cicle consta de sis conferències, que es fan una vegada per

setmana; el professorat de la UIB és especialista de l’àrea que tracta.

L’aportació de UIB és la següent:

- Dissenyar el projecte i posar-nos en contacte amb el professorat

de la UIB.

- Enviar els currículums dels ponents a la persona encarregada del

tema a cada poble.

- Programar les conferències (temàtiques, hora i dia).

- Enviar la informació sobre el lloc i calendari de participació a

cada ponent.

- Fer la publicitat global amb la informació completa de totes les

conferències que s’impartiran.

- Pagar als ponents.

- Preparar els diplomes d’assistència dels alumnes.

Les tasques que hem de dur a terme des de Serveis Socials com a

responsables del projecte són:

- Distribució de la publicitat elaborada per la UIB a totes les institucions i els centres d’interès (associacions de gent gran, residències, escoles d’adults, biblioteques, centres de dia, oficines amb punts d’informació), així com als mitjans més adequats per accedir a la població major de 55 anys (televisió, pàgines dels diaris dedicats a la Part Forana, revistes…). També és convenient, mentre es dugui a terme el cicle de conferències, mantenir un plafó dedicat exclusivament a la publicitat del cicle al lloc on

s’impartiran.

97

- Realitzar la inscripció dels alumnes assistents (la fitxa d’inscripció

la proporcionarà la UIB).

- Disposar d’una persona que s’encarregui d’atendre els ponents i de proporcionar-los el material necessari, amb el

compromís de tenir un altre responsable en segon lloc

- En cas que feu inauguració, us heu de fer càrrec de les

despeses.

- Controlar l’assistència dels alumnes, amb la finalitat de preparar els diplomes dels que hagin assistit a totes les conferències. Quan les conferències es fan a dos llocs diferents els

alumnes han d’assistir a cinc conferències com a mínim.

- Dur a terme els lliuraments dels diplomes i la clausura del cicle

(les despeses aniran a càrrec dels ajuntaments).

CONFERENCIES OFERIDES UNIVERSITAT OBERTA PER A MAJORS 2009 A ANDRATX

LA UOM ALS POBLES

Dimecres, 22 d’abril de 2009

L’ADN del pa amb oli

Jeroni Galmés Galmés, professor del Departament de Biologia

Dimecres, 29 d’abril de 2009

El pensament crític: com podem verificar una informació

Antoni Jaume Capó, professor del Departament de Ciències

Matemàtiques i Informàtica

Dimecres, 6 de maig de 2009

Incompliments i responsabilitats a l’àmbit turístic

Antonia Paniza Fullana, professora del Departament de Dret Privat

98


El sedentarisme: la malaltia del segle XXI

Xavier Ponseti Verdaguer, professor del Departament de Pedagogia i

Didàctiques Específiques


IT Coaching. Com puc fer servir les noves tecnologies per gestionar la

meva vida.

Carlos Guerrero Tomé, professor del Departament de Ciències

Matemàtiques i Informàtica


L’obesitat: un problema genètic o d’estil de vida

Catalina Picó Segura, professora del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.

DATA CONFERENCIA Nº ASISTENTS

Dimecres, 22 d’abril de 2009 38

Dimecres, 29 d’abril de 2009 32

Dimecres, 6 de maig de 2009 45




99

COBERTURA DE NECESSITATS BÀSIQUES: ALIMENTACIÓ, HABITATGE, FARMÀCIA, LLIBRES, SUBVENCIONS ESCOLA D’ESTIU...

Durant el 2009 degut a la situació de crisis generalitzada, el consistori va signar un conveni de col�laboració amb la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració per a la concessió d’ajuts econòmics d’urgència social; amb la mateixa, s’ha ajudat a 10 famílies que han vist reduït els seus ingressos econòmics a conseqüència de la crisis, i per tant, han entrat en una situació de vulnerabilitat i de dificultats per cobrir les seves

necessitats bàsiques.

Principalment, han estat dirigides a alimentació, allotjament i despeses

generals (llibres de text, roba pels infants...)

Ajudes a famílies amb menors en situació de risc i a persones en situació de greu i urgent necessitat

ANY QUANTITAL FAMILIES AJUDADES

2006 2.561,58 14

2007 1.406,36 7

2008 2.053,86 11

2009 5.081,64 16

100

En general, les ajudes han servit per cobrir la despesa de llibres de test, menjadors escolars, medicacions, aliments basics, despeses de transport

per tractament terapèutics.

En el departament de serveis socials, els menors son la prioritat, per tot això, la quantia en temes d’ajudes ha augmentat considerablement del any 2006 fins al 2009, sent la diferencia de mes de 50% d’increment en

tan sol 3 anys.

101

SERVEIS DIRIGITS ALS IMMIGRANTS.

Els Serveis Socials municipals ofereixen:

• Informació d’accés a prestacions tècniques y econòmiques en funció de la situació de dificultat que presenta cada persona o

família.

• Informació sobre l’Oficina d’ Informació als Immigrants.

• Emissió d’informe social, necessari per la tramitació de

reagrupació familiar o arrelament.

Informes arrelament i reagrupació familiar.

ANY REAGRUPACIONS ARRELAMENTS

2005 16

2006 34

2007 45 6

2008 24 28

JUNY 2009 15 26

Els anys 2005/2006 la sol�licituds per reagrupació i arrelaments era la

mateixa, a partir del any 2007, se va fer per separat las diferents gestions.

A mida que van passant els anys, es va compensant las peticions de las

dues demandes.

102

Pla d’acollida i integració dels immigrants al municipi d’Andratx.

La finalitat última d’aquest Pla és la plena integració de l’immigrant a la societat d’acollida. Per això, l’Ajuntament, decideix la posada en marxa del mateix, donant-li un nou caràcter integral a la política d’immigració.

Els principis que deuen inspirar el Pla són:

• Integració: el Pla ha de contenir aspectes de prevenció, atenció i promoció, i ha de contemplar integrament les diferents àrees d’actuació, perquè sols així es garanteix la no fragmentació del subjecte destinatari del mateix, que és l’ésser humà, immigrant o

no.

• Igualtat: la incorporació de les persones d’origen estranger a la societat ha de produir-se en condicions d’equiparació amb les nacionals de dret, obligacions i oportunitat. El contrari suposaria renunciar a l’objectiu últim de la integració social plena. Dins aquest sentit, s’atendrà de manera explícita el dret de les dones immigrants a incorporar-se a la nostra societat en condicions d’igualtat amb els homes, ja que majoritàriament les famílies

immigrants nouvingudes tenen una tradició molt masclista

103

• Coordinació: té que basar-se en la coordinació de tots els organismes de l’administració i entitats que intervenen al fenomen

de la immigració.

• Interculturalitat: la pluralitat cultural que el fenomen de la immigració porta sol pot contribuir a un procés real i dinàmic d’integració, si es té en compte la interacció entre la societat d’acollida i la població immigrant, tot això enquadrat dins el marc del Drets Humans. Oferir una interpretació positiva de la diversitat

com singularitat, no com desigualtat.

• Participació: la implicació i intervenció activa de les organitzacions socials, professionals, civils i culturals de tot tipus, en l’elaboració i desenvolupament del Pla és imprescindible per a que les mesures i actuacions derivades del mateix siguin assumides pel conjunt de la societat, i especialment pels col�

lectius afectats.

• Normalització: les actuacions i mesures que el Pla contempli no poden ser excepcionals i/o distintes a les que desenvolupen els poders públics ordinàriament: no es tracta de crear una xarxa paral�lela per a la prestació dels serveis o la dotació d’equipaments, sinó de dotar a aquestes xarxes de mitjans i estratègies adequades per a respondre al fenomen de la

immigració.

• Socialització: l’obligació dels poders públics d’impulsar la integració plena dels immigrants no només és perfectament compatible sinó que requereix la participació i col�laboració

activa de la iniciativa social.

La decisió de posar en marxa un pla integral d’acollida és perquè

l’Ajuntament mancava de:

• Marc teòric que contemplés uns principis rectors i objectius

generals des d’una perspectiva

• Integral.

• Instrument de planificació que establís uns objectius específics.

104

• Pressupost vinculat als objectius específics.

• Indicadors que permetessin el seguiment i avaluació de les

actuacions existents.

• Adaptació permanent dels recursos i serveis públics a les

necessitats.

Objectius generals i operatius.

Objectius generals

→ Millorar l’autonomia i qualitat de vida dels immigrants amb problemes d’inserció social, garantint la seva no discriminació a

l’accés a les prestacions socials generals, al treball o a la vivenda.

→ Prevenir conflictes culturals derivats de la convivència dels

immigrants en la societat d’acollida.

Objectius específics

� Informar sobre els seus drets i obligacions i sobre els recursos bàsics i/o específics de protecció social del seu entorn que garanteixin la seva inserció soci laboral en igualtat de condicions que la resta de

la població.

� Oferir les tècniques i mitjans necessaris per a facilitar l’accés a la

formació i el treball.

� Informar i assessorar per a garantir l’accés a una vivenda o

allotjament digne.

� Intervenir en aquelles situacions que suposen una barrera

lingüística, cultura, social i laboral.

Necessitat de modificacions normatives o organitzatives.

Actualment, l’Ajuntament d’Andratx porta a terme una atenció social

als immigrants, oferint:

105

� Informació sobre l’accés a prestacions tècniques i econòmiques en funció de la situació de la dificultat que presenta cada

persona o família.

� Informació sobre l’Oficina d’Informació a l’Immigrant de s’ Institut

de Serveis Socials i Esportius del Consell de Mallorca.

� Emissió de l’informe social necessari per a la tramitació de la reagrupació familiar o arrelament. Per lo tant, per a executar aquest projecte correctament, l’Ajuntament farà un esforç organitzatiu per tal de implicar als agents municipals amb el

fenomen migratori del municipi.

ACTUACIONS

1.- Curs de cultura balear (20 hores)

2.- Curs de català a la carta (30 hores)

3.- Sensibilització en igualtat d’oportunitats (9 hores)

4.- Reforçament de l’autoestima (9 hores)

5.- Curs de mediació intercultural (15 hores)

TALLER D’EDUCACIÓ INTERCULTURAL

Dirigit principalment a joves, que té com a objectiu l’apropament entre

cultures.

L’objectiu principal del taller és el de fomentar el coneixement entre cultures com eina per a la millora de la convivència i la integració de les

persones immigrants a la nostra societat.

Per aconseguir aquests objectius es proposa una metodologia de caràcter lúdic que permeti la participació i faciliti la comunicació entre

els participants.

OBJECTIUS:

• Sensibilitzar a l’alumnat de la importància de la interacció social

positiva entre persones de diferents cultures.

106

• Apropar la realitat canviant del fenomen de la immigració a la

nostra comunitat.

• Dotar d’estratègies d’anàlisi i resolució de conflictes interculturals.

• Integrar a les persones que ho desitgin com voluntaris al projecte

d’acollida a persones immigrants.

CURS DE CULTURA BALEAR

OBJECTIU:

L’objectiu general es obtenir un coneixement i ús de la realitat social i cultural de les Illes Balears per aconseguir una integració ràpida en la cultura balear i conèixer els mecanismes que posa a disposició dels

immigrants l’administració autonòmica i local.

CURS DE CATALÀ A LA CARTA

OBJECTIUS:

� Adquirir coneixements bàsics .

� Conèixer el idioma.

� Crear mecanismes necessaris per a facilitar la participació social

d’aquest col5lectiu a mig terme.

SENSIBILITZACIÓ EN IGUALTAT D’OPORTUNITATS

→ Sessió 1. Conceptes per a contribuir la igualtat d’oportunitats entre

dones i homes (3 hores).

→ Sessió 2. Accions per a promoure la igualtat d’oportunitats entre

dones i homes des dels organismes internacionals (3 hores).

→ Sessió 3. Polítiques per a la igualtat d’oportunitats entre dones i

homes al nostre país (3 hores).

107

REFORÇAMENT DE L’AUTOESTIMA

OBJECTIUS:

� Transmetre la importància d’una autoestima positiva al

desenvolupament personal.

� Fomentar la valoració personal i del grup.

� Treballar conceptes i tècniques que reforcin l’autoestima i els

comportaments positius.

� Reforçar les qualitats i capacitats personals.

� Millorar la confiança i seguretat d’ells/elles per a fomentar la seva

participació a tots els àmbits: social, cultural i laboral.

→ Sessió 1. Autoestima i auto concepte (3 hores)

→ Sessió 2. Tècniques per a reforçar l’autoestima (3 hores).

→ Sessió 3. Canvis als comportaments (3 hores).

CURS DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL

OBJECTIUS:

• Atendre les necessitats formatives dels professionals que faciliten la integració de la persona immigrant mitjançant una formació

continua i diversificada.

• Donar a conèixer les noves realitats de la immigració, així com els

reptes i tendències en matèria de Mediació Intercultural.

• Proporcionar eines per a poder recopilar, organitzar i sistematitzar les

accions que li permetran traduir-les en propostes.

• Potenciar i sistematitzar les accions de sensibilització intercultural convertint-la en una eina eficaç de convivència entre la població

autòctona i immigrant.

• Desenvolupar actituds per a que es transformin tots els problemes en oportunitats per a que s’arribi a un bon enteniment entre les

parts.

108

SERVEI DIRIGIT A L’ INFÀNCIA.

Psicòloga infantil.

Proyectos Específicos psicóloga

El servei va destinat a menors empadronats en el municipi d'Andratx

amb edat inferior als 14 anys.

Els casos seran derivats des del Departament de Serveis Socials previ informe de la pediatra o si escau mitjançant informe emès per l'Equip d'Orientació Psicopedagògica dels centres. S'haurà de presentar la sol�licitud del servei mitjançant el SAC (Servei d'atenció al ciutadà) per registre d’entrada. Una vegada sigui avaluat, es procedirà a marcar

data i hora per a la visita.

Les situacions que s'atendran des del servei són:

� Donar la possibilitat d’una atenció multidisciplinar per tal de poder detectar qualsevol tipus d’anomalia al seu desenvolupament.

� Oferir un psicodiagnòstic i un tractament en el propi municipi sempre que sigui possible.

� Ajudar els pares a conèixer millor el creixement i desenvolupament del seu fill.

� Ajudar a reconèixer les necessitats de l’Infant i donar-li el suport que li permeti desenvolupar les seves capacitats i pal�liar les dificultats d’integració.

� Orientar cap els serveis mèdics, psicològics, pedagògics i socials, especialitzats, disponibles i adients a les necessitats del nin i dels seus pares.

Només es realitzaran informes si hi ha demanda judicial. En cas

necessari es realitzarà derivació al recurs corresponent.

En ambdós casos (tant per a treballs realitzats per la Psicòloga com per

als realitzats per l'Educadora Social), haurà de tenir-se en compte:

109

� Aquesta accions seran realitzades únicament en cas que el menor o la família siguin residents en el municipi d'Andratx i una vegada valorat per l'equip multidisciplinar de serveis socials, els quals

determinaran la urgència del cas.

� Les reunions amb els diferents centres educatius del municipi es realitzaran com a mínim, una vegada al mes. Serà determinat pel

departament el nombre de tècnics assistents a les mateixes.

� Des del departament de serveis socials es realitzaran per escrit els acords pactats en les reunions, els quals han d'anar signats per les

diferents parts implicades.

� Es tindrà prioritat en els casos de Serveis socials (els derivats des de

fiscalia de menors o les famílies amb el risc d'exclusió social).

� No s'atendran des del departament de serveis socials temes

merament educatius o d'indisciplina dintre dels diferents centres.

� Cadascun dels centres educatius o en el seu cas, el servei de pediatria del centre de salut realitzarà els protocols d'actuació oportuns per a la derivació a fiscalia de menors si detecten algun tipus de maltractament o abús, informant al departament de

serveis socials perquè aquest tingui constància dels mateixos.

Les situacions que s'atenen són:

- Problemes de comportament, violència, conductes agressives.

- Trastorns del somni, malsons, terrors nocturns...

- Enuresis, encopresis.

110

- - Fracàs escolar (ajuda a establir un horari per a realitzar tasques, tant d'estudi com d'oci o activitats extraescolars), orientació per a

organitzar-se les activitats.

- Adolescència (problemes d'autoestima, falta d'habilitats socials,...)

- Problemàtica que sorgeixi a arrels de separació de pares, (tancar-se en si mateix, rebel�lia, aparició de problemes en el rendiment

acadèmic, ... ) tant a pares com a menors.

- Informar a pares del desenvolupament psicològic i emocional dels

nens, segons l'etapa evolutiva en la qual es troba el menor.

- Dotar de pautes i assessorament a pares davant problemes que es

plantegen en la família. Marcar límits, ensenyar habilitats...

- Problemes de bulling, com actuar, pautes, a qui comunicar-lo...

- Fòbies (escolar, social, animals....)

- Problemes d'adaptació motivats per defunció d'algun familiar o

amistat.

- Problemàtica derivada per abusos sexuals.

- Derivació a altres professionals.

COORDINACIÓ.

- Reunió mensual amb els centres escolars del municipi, amb els

departaments d'orientació i amb l'equip directiu.

- Realització d'informes davant demanda judicial pel seguiment

d'algun cas. -Acudir a judicis per citació judicial.

- Realització d'escoles de pares.

111

ANY NOMBRE CASOS

2005 50

2006 67

2007 73

2008 75

Juny 2009 41

Dins les dades dels nombres que apareixen dins la graella, corresponen a nombre de casos nous així com els acumulats d’altres anys. Cal dir que el nombre de casos nous ha augmentat cada any de manera considerable, però també durant l’ any es segueixen vent usuaris i usuàries que no han acabat el tractament i continuen acudint, d’altres

es necessari que continuïn acudint a la consulta per fer seguiment.

Es va acordar que a la primera visita acudeixi tant el pare i la mare del menor (sempre que es pugui), per que expliquin la problemàtica existent

per poder preparar la intervenció mes adient.

Alguns casos son atesos amb una periodicitat d’una o dues vegades a la setmana, d’altres cada quinze dies, cada setmana... depenent de la

situació en la que es troba el cas.

112

En un principi, el servei de la Psicòloga per hores, però degut a la gran demanda de casos derivats tan per la pediatra com per els centres escolars, com per el departament propi de serveis socials, es va passar

de una mitja jornada a jornada completa.

Com es pot apreciar en la graella, hi ha un salt significatiu dels casos de

2005 a 2007, passant a tenir un 10% mes de cassos.

113

TRANSPORT DE DISCAPACITATS A CENTRES D’EDUCACIÓ ESPECIAL.

Aquest servei ofereix a les famílies que tenen al seu càrrec un discapacitat per facilitar el trasllat diari que suposa el desplaçament de les persones amb necessitat especial a diferents centres especialitzats

en Palma.

El transport l’utilitzen una mitjana de 9 usuaris, el l’any 2009 ha hagut

dues baixes per ingressos en centres.

PROGRAMA DE DROGUES.

El programa d’atenció a toxicòmans va dirigit a persones amb problemes de drogodependències, alcoholisme i ludopaties. S’atén a la

persona i al seu entorn (família, feina, salut...)

El programa es du a terme per un equip multidisciplinari compost per

psicòleg, metge i esta coordinat al departament de serveis socials.

Serveis que ofereix:

• Prevenció de consum de drogues

• Prescripció y dispensació de metadona

• Treball individual integral

• Derivació a altres institucions (hospitals, centres, etc...)

La atenció es fa des de el PAC, ja que els mitjans son mes adients en

dita ubicació.

El personal adscrit a dit serveis es eventual i realitzen cites marcades per

agenda, 2 dies per setmana.

Degut a la multitud de persones amb problemes de toxicomanies al

municipi, es va prendre la decisió de posar en marxa el servei des de

l’ajuntament, de un centre d’atenció a la drogodependència.

114

PROPOSTES

El departament de Serveis socials de l’ajuntament d’Andratx te moltes carències per poder realitzar de forma mes satisfactòria el treball que realitza i per poder, a la vegada, ampliar els projectes i serveis que d’ells depenen, ja que el pressupost es insuficient per poder realitzar

totes aquestes tasques.

La carència principal del departament es de manca de espai físic per realitzar el treball de manera adient, cercant un espai descentrat

del consistori per una major confidencialitat per els usuaris del servei.

Això suposa una quantia molt elevada del pressupost per la compra

de material, tant de mobiliari com de material informàtic y administratiu.

La voluntat política de poder amplià les ajudes i serveis als usuaris del departament, es total i absoluta; però la manca de pressupost es notable i dita descentralització es per el moment pràcticament

impossible.

En principi, s’ha incorporat dit canvi d’ubicació en el nou PAC

d’Andratx, projectada la seva finalització per l’any 2011.

Per a la realització del treball dels/les treballadors/es familiars fa falta

el següent material basic:

→ Vehicles de propietat municipal per poder desplaçar-se sin ningú impediment als domicilis del usuaris del SAD (Servei d’ajuda a

domicili).

→ Material individual de cada treballador per tal de poder realitzar de forma mes qualificada els serveis que dispensen (lava caps,

curta ungles, llimes...).

→ Un espai per poder tenir tot el material necessari.

→ Ampliació dels professionals per poder atendre a mes persones que necessiten el servei, ja que la població del municipi es en un 15% de la població total (1.715 persones majors de 65 anys)

potencials usuaris d’aquest servei.

115

Les necessitats bàsiques del serveis, principalment son de tema

econòmic per poder amplià serveis:

� Per comunitats immigrants, tant de formació (ampliació del programa realitzat aquest any (PAI) com d’ajudes puntuals

a l’hora de l’ integració.

� Per joves, se te l’ intenció de realitzar treballs específics amb els joves de conscienciació tant a nivell de projectes d’igualtat com a la integració dels nous models culturals

que viuen en el municipi.

� Ampliació integral d’ajudes formatives i de conscienciació a las famílies, per que siguin mes independents del serveis

socials.

� Serveis específics d’ajudes puntuals a les famílies que consten no mes de la renda mínima per càpita(amb possibilitat de la exclusió social), per que constin amb les

necessitats bàsiques que han de rebre per llei.

� Ajuda a menors de forma mes intensiva en temes:

o Escolars (llibres, material...)

o Mediques

o Necessitats bàsiques: Roba, menjar...

o ...

� Ampliació del suport a les dones con problemàtiques adherides a la violència o als problemes derivats de l’atur de llarga durada, el qual es mínim degut als recursos limitats

del servei.

� Ampliació de les ajudes a les persones amb discapacitat ja que aquest col�lectiu nomes reben ajuda de transport per

acudir als centres.

� No es disposa de ninguna ajuda específica per persones sin vivenda o lloc per viure (per aquest col�lectiu no mes se

disposa de l’ajuda de menjar de Càritas).

� Formació específica per persones amb problemes derivats

de les drogues.

116

� Poder aportar ajudes a cuidadors de persones dependents tant en temes formatius per un millor cuidat de la persona al seu càrrec i poder oferir espais de descans als grans

cuidadors.

� Subvencions per la finançament del Programa "Punt de trobada familiar"; per a supervisar els règims de visites, comunicació i estada dels menors amb els seus progenitors

d’acord amb l’establert en una resolució judicial.

La intenció del departament de serveis socials de l’ajuntament d’Andratx es la de oferir als usuaris del servei una amplia varietat de ajudes tant familiars com individuals per la seva autonomia; es cerca con totes aquestes millores, augmentar la qualitat de vida dels

ciutadans del municipi.

A continuació aporten el DAFO del departament per valorar les seves

condicions.

Documents

Pla Municipal de Serveis Socials d’Andratx 6 - 2.- Es desenvolupen des de centres de serveis socials polivalents, mitjançant equips multidisciplinaris, integrats pel personal professionals