POBLE VIU

Entrevista aDani Cornellà

Butlletí Informatiu de la Candidatura d’Unitat Popular de Celrà · Núm. 12 · II Època · Juliol 2013

POBLE VIU

Dos anys intensosde govern municipal

El nou grup municipalde la CUP

Porta a porta:per un futur millor

Des del mes de maig Júlia Palomer forma part del grup municipal de la CUP, junta-ment amb Dani Cornellà i Pitu Bartis, i encapçala les regidories de Joventut i Co-municació.

Porta a porta:per un futur millor

POBLE VIU2

Dos anysintensos

Ara fa dos anys vam sig-nar un pacte de govern amb iCelrà basat en l’eficiència, la participació, la transparència i el treball col·laboratiu. En virtut d’aquest pacte, Dani Cornellà (CUP) va ser elegit alcalde del municipi per a la primera meitat de la legislatu-ra. Passats dos anys, ha pres el relleu de l’alcaldia Gerard Fernàndez (iCelrà).

En uns moments tan com-plicats, on gestionar un con-sistori és una lluita constant, l’equip de govern amb l’alcal-de al capdavant ha treballat per mantenir i millorar tots els serveis municipals i fins i tot crear-ne de nous. Han estat dos anys intensos en què ens hem esforçat per obrir les portes de l’Ajuntament a la ciutadania.

Celrà torna a ser un referent en molts àmbits: cultura, medi ambient, joventut, defensa del dret a l’habitatge, dels drets socials i nacionals... Però això no seria possible sense les entitats i les persones del poble que han dedicat també hores d’esforç i constància a treballar per un poble més co-hesionat, vertebrat, viu i per a tothom.

Durant els propers dos anys continuarem treballant i defensant el projecte pel qual vam assumir el govern, i esperem continuar comptant amb la vostra comprensió i amb les vostres aportacions i crítiques. Gràcies a tots i totes.

COL·LABORA AMB LA CUP: www.celra.cup.cat · celra@cup.cat

Recollida porta a porta: per un futur millor

Els anys 2011 i 2012 el municipi de Celrà va generar més de 1.430 tones/any de deixalles (2.860.000 quilos de residus). La brossa que produïm va a parar a la planta de Solius, on és tractada i posteriorment enterrada en un gran dipòsit que en pocs anys ja haurà quedat ple. Quan Solius sigui clausurat, per evitar la contaminació de les aigües i el sòl caldrà un procés ambiental de depuració de 25 anys; a més, s’haurà de buscar una nova ubicació on dipositar les deixalles i un altre municipi haurà d’acollir, de grat o per força, la implantació d’un nou abocador o incineradora.

Ignorar la problemàtica dels resi-dus no fa que desaparegui. Per això a Celrà vam decidir abordar un can-vi de model. El 2013, amb el porta a porta, Celrà ha saltat a la primera posició de la comarca en matèria de reciclatge: hem passat del 21% al 81% d’un dia per l’altre. Amb aques-tes dades a la mà, passaríem d’en-terrar 1.430 tones l’any a unes 200 tones; per tant, com que cada tona ens costa 57,19 euros, passaríem de pagar més de 80.000 euros anuals a poc més d’11.000 euros, amb un

estalvi de prop de 69.000 euros. A més, estem multiplicant la recollida d’orgànica, plàstic/envasos, paper i vidre, la qual cosa suposarà més ingressos. Tot això servirà, de cara a l’any vinent, per congelar la taxa d’escombraries i aplicar bonificaci-ons a les persones compromeses amb el nou model.

Som conscients de les dificultats que en menor o major grau pot supo-sar la implantació d’aquest model per a les famílies, tant per a les que no reciclaven com per a les que sí que ho feien, i en la mesura del possible busquem solucions per als problemes que se’ns plantegen. El porta a porta el practiquen ja més de 120 municipis a Catalunya i molts més de l’Estat i d’Europa, en alguns casos des de fa molts anys i amb total normalitat. Amb tot, sabem que el sistema no és per-fecte, però de perfecte no n’hi ha cap. Que funcioni o no, depèn de les per-sones. Per això agraïm l’esforç que estem fent entre tots i totes i pensem que podem exhibir amb orgull el fet de pertànyer a un municipi que pensa en les generacions futures per sobre de la comoditat i l’individualisme.

POBLE VIU 3

Dos mesos de Jornades d’Economia Solidària

De l’activitat de la CUP al marge de l’Ajuntament cal destacar enguany l’èxit de les Jornades d’Economia Solidària, un cicle de xerrades-debat i cinema que durant més de dos me-sos ha intentat d’una banda ajudar a entendre l’actual crisi sistèmica, el seu origen i la seva possible evo-lució, i de l’altra presentar i divulgar iniciatives i pràctiques solidàries per fer-hi front, com el cooperativisme, les finances ètiques, el consum res-

ponsable, els bancs del temps o les monedes socials.

Des del 26 de gener, en què va te-nir lloc la jornada inaugural a càrrec de l’economista Arcadi Oliveres, es van programar fins a 10 xerrades, unes més concorregudes que altres però amb un públic mitjà de cap a 60 persones, i 4 projeccions de ci-nema. Al llarg d’aquestes sessions van passar per l’Ateneu, a banda del mateix Oliveres, destacats experts,

investigadors i activistes com Jordi Garcia Jané, Xavier Garcia (del Se-minari Taifa), Antonio Turiel i Esther Vivas, i representants de coopera-tives i entitats d’economia solidària com Coop57, Fiare, Som Energia, La Manduca, Ecoxarxa Girona o el Banc del Temps Pla de Palau, entre altres. El diputat de la CUP David Fernàndez va tancar les jornades davant una audiència de gairebé 180 persones.

La filmació de totes les xerra-des està disponible a la xarxa i s’hi pot accedir des del web de la CUP (http://celra.cup.cat/videos). També s’està preparant un recull de les Jor-nades que s’editarà en DVD.

D’altra banda, d’acord amb els objectius inicials de les Jornades, hem iniciat un seguit d’accions per promoure la creació d’iniciatives d’economia social al poble, buscant la complicitat de persones i entitats del poble i de tota la zona de la Lle-ra. Properament convocarem una trobada oberta per presentar alguns d’aquests projectes i recollir i deba-tre altres idees i iniciatives.

Ara, segueix-nos també al Twitter @CUPCelra: twitter.com/CUPCelra i al Facebook

POBLE VIU4

En el pacte de govern municipal entre Independents per Celrà (iCelrà) i la Can-didatura d’Unitat Popular (CUP) que va donar lloc a l’actual equip de govern, es va acordar un sistema d’alcaldia com-partida pel qual cada cap de llista dels dos partits ostentaria el càrrec d’alcalde durant la meitat de la legislatura. El pri-mer torn, que va correspondre a Dani Cornellà (CUP), es va esgotar aquest mes de juny, i el candidat d’iCelrà, Gerard Fernàndez, ha pres possessió del càrrec per a la resta del mandat. Amb la perspectiva d’aquests dos anys al capdavant del govern municipal en-trevistem l’actual primer tinent d’alcalde entorn de l’experiència i els reptes que ha hagut d’afrontar.

–Què va suposar, per a una for-mació jove i sense experiència de govern, assumir de cop bona part de la responsabilitat de govern

i l’alcaldia del municipi?–Ens va suposar moltes hores de

dedicació per conèixer el funcionament i fer una anàlisi acurada de la situació real de totes les àrees de l’Ajuntament. El bagatge dels últims quatre anys a l’oposició ens va facilitar molt la feina. I també la nostra manera de treballar, el fet de crear comissions i obrir el debat a moltes més persones a part dels càr-recs electes, ens ha permès avançar com a govern i estar assessorats per professionals de diferents àmbits i ciu-tadans i ciutadanes que coneixen molt bé la realitat del municipi.

–Una de les crítiques que més es

van sentir durant els primers mesos de govern va ser que a Celrà hi havia «dos alcaldes», i per tant dos sous d’alcalde...

–Com ja hem explicat repetidament, a Celrà no hi ha dos alcaldes: tenim un

govern format per un alcalde i un primer tinent d’alcalde, que tenen dedicacions exclusives, més quatre regidors i regi-dores. Els sous dels dos càrrecs elec-tes són molt inferiors als que cobraven les dues persones amb dedicació ex-clusiva de l’anterior govern de l’Entesa i CiU. De fet, no només vam reduir el sou de l’alcalde sinó també el de tots els regidors i regidores de l’Ajuntament, i vam aconseguir un estalvi de més d’un 15% sobre el que es cobrava en l’anterior mandat. També cal recordar que som dels pocs polítics que vam renunciar a la paga extra de Nadal del 2012, i això va incrementar encara més l’estalvi en sous.

–Què destacaries de l’herència re-buda de l’anterior equip de govern? Com ha condicionat la tasca de l’ajuntament?

–El primer any de govern va ser complicat, ja que ens van arribar unes quantes sentències urbanístiques con-tràries a actuacions d’anteriors governs de Celrà. La nostra tasca ha permès aturar processos judicials adversos a l’Ajuntament que haurien pogut supo-sar un cost molt elevat per al municipi.

D’altra banda, el deute de l’Ajuntament era elevat, tenint en compte que els ingressos han disminuït molt aquests darrers anys per la situació econòmica

«El fet de crear comissions i obrir el debat a moltes més persones a part dels càrrecs electes ens ha permès avançar

com a govern»

Dani Cornellà: «La ciutadania ens ha ajudat a millorar i a rectificar quan ens hem equivocat»

L’ENTREVISTA

POBLE VIU

general i que a més, com altres muni-cipis, hem hagut de retornar diners a l’Estat que l’Ajuntament havia cobrat i gastat en legislatures passades.

–Els acords de govern entre els dos partits insistien en la voluntat de transparència i de foment de la par-ticipació ciutadana com a eixos de totes les polítiques municipals. En quines mesures s’ha traduït aquesta voluntat i quina ha estat la resposta de la ciutadania?

–Hem obert les portes de l’Ajunta-ment creant estructures que permeten la participació de tots els veïns i veïnes. Totes les mocions que presenten parti-culars o entitats s’incorporen a l’ordre del dia dels plens municipals. Però ens queda molta feina a fer en aquest ter-reny, perquè la implicació de la ciutada-nia en els pressupostos o les ordenan-ces encara és escassa: després d’anys de no participar no hi ha una conscièn-cia participativa prou estesa. Pel que fa a la transparència, és absoluta en tots els àmbits: hem publicat el que cobra cadascú, els números de l’Ajuntament, les actuacions urbanístiques, les sub-vencions a les entitats...

–La corresponsabilització de la ciutadania en els afers municipals ha resultat decisiva en actuacions com les reformes a L’Aulet i altres millores de l’espai públic. Es tracta d’accions molt puntuals o es preveu que tinguin continuïtat?

–Algunes de les propostes que s’han executat gràcies a les brigades ciuta-danes han arribat de la mateixa ciuta-dania, i esperem que en vagin arribant més al llarg del mandat per continuar organitzant-les. S’ha d’agrair la feina feta per aquestes persones del muni-cipi, que amb el seu esforç i dedicació han permès millorar espais públics i abaratir el cost de les actuacions.

–Una de les promeses estrella del pacte de govern era l’aprovació d’un reglament orgànic municipal (ROM) que permetés, entre altres, la parti-

cipació de la ciutadania en els plens municipals. Quan es preveu que s’aprovi i entri en funcionament?

–El ROM va ser debatut en unes jor-nades obertes i es va obrir un període de recollida de propostes de millora. Un cop finalitzat aquest procés, l’Ajuntament està treballant per aprovar el Reglament en breu per ple. Realment el dia a dia de l’Ajuntament alenteix molt la tramita-ció d’algunes mesures importants per al municipi; per això vam decidir que men-tre no s’aprovés el ROM acceptaríem totes les propostes que arribessin d’en-titats per ser debatudes al ple municipal, i així ha estat fins a dia d’avui.

–En el pacte de govern s’establia també la formació de comissions mixtes per treballar en cada àrea de govern i la creació o reestructuració de consells municipals amb poder de decisió. S’han posat en marxa els òrgans previstos? Com valores el seu funcionament?

–Cada regidor i regidora té un equip de persones que l’assessoren i amb les quals treballa i pren decisions. En aquests dos anys s’ha creat un nou consell municipal. També es recullen les aportacions de les entitats i les persones que fan propostes o volen treballar pel municipi. En algunes àre-es funcionen millor que en altres, però senzillament perquè són més atractives a l’hora d’implicar-s’hi. De totes mane-res, la proximitat entre les regidories i les entitats (esportives, culturals, juve-nils, de gent gran, de lleure...) facilita la coordinació i millora la comunicació per al dia a dia; en els consells es tracten temes més genèrics.

–La crisi econòmica ha marcat profundament la política municipal dels darrers anys. Fins a quin punt han pesat la disminució d’ingressos i les retallades dels governs estatal i autonòmic en els projectes i en el dia a dia de la gestió municipal? Quines àrees en resulten més afectades i com s’intenta afrontar la situació?

–Totes les àrees han patit les reta-llades de la Generalitat i l’Estat, però potser cal remarcar les partides de l’Àrea d’Educació. Les retallades de subvencions a les escoles bressol o a l’Escola de Dansa han estat impor-tantíssimes, però sempre hem intentat repercutir-les al menys possible sobre les famílies. Els ingressos en concepte de noves construccions, per les quals anys enrere s’havien arribat a recap-tar fins a 500.000 euros, també s’han reduït dràsticament. Però malgrat les retallades generalitzades que patim, els serveis del municipi no han minvat ni empitjorat; al contrari, hem renegoci-at contractes i hem aconseguint preus més ajustats que ens han permès mi-llorar serveis, com el de neteja, crear-ne de nous, com el servei Respir o el de mediació comunitària, o augmentar l’oferta cultural...

–Amb un pressupost tan minvat, és inevitable haver de renunciar a determinats projectes i prioritzar unes accions davant d’unes altres. Amb quins criteris es realitza aques-ta priorització i com es té en compte l’opinió de la ciutadania?

–El que tothom té clar a hores d’ara és que és inviable plantejar-se projec-tes com una piscina coberta, perquè xoquen amb dos obstacles evidents: la inversió inicial per construir i el mante-niment posterior. Alguns projectes no es poden realitzar per falta de pres-supost, i haurem d’esperar uns anys a fer-los realitat; ara toca millorar en qualitat i eficiència, en això treballem i ho estem aconseguint. La ciutadania és plenament conscient de la realitat: durant la recollida de propostes per al pressupost, ningú no va proposar actu-

5

«Hem obert les portes de l’Ajuntament

creant estructures que permeten la

participació de tots els veïns i veïnes»

L’ENTREVISTA

POBLE VIU

L’AJUNTAMENT

6666

acions desorbitades o fora de lloc. Les reunions periòdiques amb els veïns i veïnes i amb les comunitats ens servei-xen per conèixer de prop les demandes ciutadanes i trobar-hi, en la majoria de casos, solucions ràpides.

–La recollida d’escombraries porta a porta (PaP) ha estat potser l’aposta més important del govern en aquests dos anys de govern, i també potser la més polèmica.

–Tinc clar que ha generat molt de debat perquè afecta el cent per cent de la ciutadania, però també s’han dit moltes falsedats. Com a govern muni-cipal, primer de tot vam consultar-ho amb l’oposició i no hi vam trobar una posició contrària; sí alguns condicio-nants, que ens vam comprometre a complir. Seguidament vam obrir el pro-cés als veïns i veïnes, i va participar-hi tothom que ho va desitjar: hem calculat que unes set-centes persones en total van acudir a les desenes de trobades i xerrades realitzades durant molts me-sos. Sí que vam copsar certs dubtes i pors inicials, però ningú va manifestar la seva oposició al projecte; per tant vam continuar el procés per implantar el nou model, incorporant-hi moltes de les propostes rebudes. Amb el porta a porta s’han creat nous llocs de treball i nous serveis, com el de la recollida de

mobles, i hem aconseguit uns resultats excel·lents: gràcies als veïns i veïnes que separen correctament els residus hem assolit més d’un 80% de reciclatge (veníem del 21%). Això no només su-posarà congelar la taxa d’escombrari-es, com aquest any, sinó que permetrà reduir l’impost, evidentment només a les famílies compromeses amb el nou model.

–L’oposició sovint acusa l’equip de govern actual d’improvisació i manca de planificació a mitjà i llarg termini. Com afronteu la resta de la legislatura i quins reptes us mar-queu com a prioritaris?

–Són acusacions infundades des del primer dia: el que cal és una oposició que controli, critiqui i proposi, i no que ataqui sistemàticament quasi totes les decisions que es prenen. En el que queda de legislatura hem d’executar les obres de millora planificades al cemen-tiri i al Centre Cultural, i, si arriben les subvencions demanades, continuar les reformes i millores de l’escola L’Aulet, la lluminària del municipi, el carril bici, les grades del camp de futbol, els pa-viments d’alguns carrers... En la resta d’àrees, mantenir i continuar millorant els serveis actuals. A l’Àrea de Gent Gran, per exemple, estem treballant per comprar una furgoneta adaptada

per facilitar la mobilitat dins el municipi. De feina per fer en tenim molta i plani-ficada; ara hem de trobar els recursos per dur-la a terme.

–El de Celrà va ser el primer ajun-tament català denunciat per la dele-gada del Govern espanyol per de-clarar-se territori lliure i sobirà. Les reaccions de suport van ser remar-cables: 4.500 signatures en quinze dies i l’Ateneu ple de gom a gom en un acte de suport. Finalment el recurs ha estat desestimat. Què ha significat aquest fet per a l’Ajunta-ment i per a tu com a alcalde?

–El ple municipal va decidir declarar Celrà municipi lliure i sobirà per deu vots a favor, una abstenció i cap vot en contra a proposta d’una entitat del mu-nicipi. Va ser dur veure com la delega-da del Govern espanyol judicialitzava una decisió presa amb gran consens, però els suports rebuts al llarg d’aquell mes ens van fer créixer i ens van do-nar forces per batallar i defensar els acords presos. Finalment la justícia ens ha donat la raó. Ha estat una victòria compartida amb tota la ciutadania, les entitats i la resta de municipis que pos-teriorment també van ser portats als jut-jats. A nivell personal? Els primers dies, nervis; després, alegria de veure que el poble català ja no s’amaga de res i està disposat a defensar la seva llibertat.

–Coneixent els plans del govern del PP i en concret l’Avantprojecte de llei de racionalització i sostenibili-

«Les retallades de subvencions en

educació han estat importantíssimes, però sempre hem

intentat repercutir-les al menys possible sobre les famílies»

POBLE VIU

L’activitat municipal des del novembreUs oferim un resum dels punts que considerem més rellevants del des-envolupament dels plens celebrats des de novembre de 2012. Recordeu que les actes dels plens estan disponibles al web municipal www.celra.cat.

NovembreEl ple va aprovar per unanimitat di-

ferents acords en defensa dels serveis i els treballadors públics: complemen-tar les prestacions a percebre en si-tuacions d’incapacitat temporal pels treballadors i treballadores municipals amb el màxim permès; denunciar les retallades laborals adoptades per l’exe-cutiu central i la supressió de la paga extraordinària de desembre, i donar suport a les entitats, com Dempeus per la Salut o la PARS, que treballen per defensar el sistema públic de salut. També es van aprovar les ordenances fiscals per al 2013, en què es congelen la major part de tributs, es regularitza el de l’aigua amb una pujada de l’1,85% i s’augmenta la quota de les escoles bressol, després de consensuar-ho amb les famílies, en 10 euros mensu-als. Amb l’única abstenció de CiU, es va aprovar una nova moció en defensa del Ter i contra la privatització d’Aigües Ter Llobregat, impulsada per la Plata-forma Aigua és Vida. Finalment, es va aprovar i llegir el manifest institucional del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

DesembreAl ple de desembre es va aprovar

el pressupost per al 2013, després de tancar un any difícil en què malgrat les retallades es va eixugar part del deute heretat sense demanar cap crèdit ban-cari. Es tracta d’un pressupost de mí-nims, d’un total de 4.046.025 euros (un 1,67% inferior a l’anterior), dedicat bà-sicament a mantenir personal i serveis, que es va aprovar amb els vots favo-rables de l’equip de govern, l’abstenció de CiU i el vot negatiu de l’Entesa. La moció de rebuig a l’avantprojecte de llei de millora de la qualitat educativa del

ministre Wert va rebre el vot unànime de tots els regidors i regidores. També es va aprovar el Pla d’acció d’energia sostenible (PAES) de Celrà, després de celebrar un taller participatiu per re-collir propostes.

FebrerEn el ple de febrer l’Ajuntament de

Celrà va fer un pas més per donar su-port a les famílies que pateixen proces-sos d’execució hipotecària, en aprovar per unanimitat una modificació de les ordenances fiscals en virtut de la qual les famílies desnonades acollides a la dació en pagament no hauran de satis-fer aquest impost, sinó que ho haurà de fer l’entitat bancària que adquireixi l’ha-bitatge. Els vots de l’equip de govern van permetre aprovar els convenis amb Ecoembes i Ecovidrio pels quals serà l’Ajuntament, i no el Consell Comarcal –com passava fins ara–, qui cobrarà di-rectament per la venda de paper, vidre i envasos procedents de la recollida se-lectiva. El plenari també va declarar el municipi lliure de fracking i va donar su-port a la Declaració de sobirania apro-vada pel Parlament. Finalment, un regi-dor de l’Entesa per Celrà va presentar la seva renúncia al càrrec.

MarçEn aquest ple va prendre possessió

el nou representant de l’Entesa des-près de la renúncia del número 2 i de la número 4 de la seva llista. L’equip de govern va aprovar l’adjudicació del contracte de recollida selectiva al cen-tre especial de treball Tirgi, establert al municipi. Seguidament es van aprovar les bases per concedir ajuts a les fa-mílies de Celrà en situacions desfavori-des i amb fills/es en algun dels centres educatius del poble per a la realització

L’AJUNTAMENT

7

tat de l’administració local, ¿quin futur immediat augures al món municipal?

–El que s’ha anat filtrant d’aques-ta llei suposa una vegada més la intromissió del Govern espanyol als ajuntaments. Sense debatre res ni analitzar la realitat dels municipis, volen aprovar una llei globalitzadora que de ben segur anirà en contra de la ciutadania. Per exemple, podrien obligar-nos a tancar alguns serveis perquè com a municipi de 5.000 habitants no ens tocaria per llei. Els mateixos partits que han permès la corrupció política a tots els nivells, ara parlen de racionalització, però no volen racionalitzar res: el que re-alment pretenen és controlar, impo-sar i continuar retallant drets.

–Molts celranencs i celranen-ques es deuen preguntar què comportarà el relleu a l’alcaldia. Quins canvis ha de suposar?

–Cap ni un. Som un govern, no dos. L’endemà de la meva renúncia no va canviar res de res al municipi: el pacte era per a quatre anys, i ara en queden dos.

–Finalment, ¿què més t’agrada-ria destacar de la teva tasca a l’al-caldia durant aquests dos anys i quina valoració fas de l’experièn-cia viscuda?

–Crec que cal destacar el paper de la ciutadania en general: les se-ves ganes, empenta, consells i cri-tiques ens han ajudat a millorar i a rectificar quan ens hem equivocat. M’ha agradat molt conèixer la reali-tat del municipi des d’una altra pers-pectiva, escoltar a tothom i treballar hores i hores per millorar la qualitat de vida del poble. És una experièn-cia molt interessant, amb moments increïbles i moments difícils i com-plicats. En faig una valoració molt positiva. Tot i els errors, sempre he treballat per fer-ho el millor possi-ble, per a tothom i amb tothom que ha volgut.

POBLE VIU

de colònies i sortides escolars. També es van aprovar els projectes d’obra de millores d’estalvi energètic a La Fàbrica i d’ampliació del cementiri.

AbrilEl ple va començar amb l’aprovació

provisional d’algunes modificacions en diferents ordenances fiscals per tal d’es-tablir a totes les àrees els mateixos cri-teris. Es va ratificar el decret d’alcaldia pel qual es va presentar un requeriment previ contra la delimitació entre Celrà i Girona; l’Ajuntament continua lluitant perquè es reconegui que el castell de Sant Miquel pertany al nostre poble. ACAPS va presentar una moció de su-port als presos polítics sahrauís que va ser aprovada per unanimitat. També es va aprovar, amb l’abstenció de CiU, l’ad-hesió del municipi de Celrà a la causa d’abolició del trànsit continu de camions per la N-II. Finalment, la regidora de Jo-ventut, Medi Ambient i Mobilitat va pre-sentar la seva renúncia després de ser mare de bessons. Agraïm la seva tasca al capdavant de les dues àrees.

MaigJúlia Palomer va prendre possessió del

càrrec de regidora de la CUP en substi-tució de Txell Martín. La nova regidora assumeix les àrees de Comunicació i Joventut, i Dani Cornellà la de Medi Am-bient i Mobilitat. Amb els vots de l’equip de govern i CiU i l’abstenció de l’Entesa, el ple va aprovar la concessió d’ajudes a empreses per contractar joves de 16 a 29 anys i persones aturades majors de 45 anys o de llarga durada. L’alcalde va donar compte de la interlocutòria en què es desestima el recurs de la delegada del govern contra l’acord de ple en virtut del qual es va declarar el municipi de Celrà territori català lliure i sobirà. També es va aprovar per unanimitat la moció de rebuig de l’Avantprojecte de llei de racionalitza-ció i sostenibilitat de l’Administració local.

JunyEn el ple ordinari del dia 11 es va apro-

var el projecte d’implantació del servei públic municipal de l’activitat esportiva de pàdel, amb els vots de l’equip de go-vern i l’abstenció de l’oposició. Per una-

nimitat es va aprovar noves mesures relatives a les prestacions a percebre en situacions d’incapacitat temporal per part dels empleats i empleades públics de l’Ajuntament que evitaran haver de retallar sous en els casos de malalti-es comunes sense baixa (fins a 3 dies l’any) i baixes relacionades amb l’emba-ràs. El consistori va donar suport en bloc a la Iniciativa Legislativa Popular per a la Renda Garantida Ciutadana; l’Ajunta-ment divulgarà la campanya i facilitarà la recollida de signatures. A instància de l’entitat Celrà per la Independència i amb l’única abstenció del portaveu de CiU, es va aprovar declarar persona non grata al municipi i reclamar la dimissió de la delegada del Govern espanyol. Fi-nalment, Dani Cornellà va presentar la renúncia a la condició d’alcalde, un cop transcorreguts dos anys de legislatura i d’acord amb allò establert en el pacte de govern entre iCelrà i la CUP. El dia 20 es va celebrar el ple extraordinari en què Gerard Fernàndez va prendre pos-sessió del càrrec d’alcalde per a la resta del mandat.

L’AJUNTAMENT