Fa molta pena quan un es troba la sala buida per partici-par en un curset o alguna activitat que, suposadament, seràdivertida o potser formativa. Si posar-hi un monitor i el co-rresponent material ha costat sous i aquests són de tots, amés de trist també fa ràbia.

Aquesta espècie de juguesca que fan els responsables

municipals de joventut amb els programes d’activitats quepreparen podria resultar una mica estúpid, havent unapossibilitat tan òbvia com preguntar a l’interessat. Siguipel que sigui, és una cosa que no es fa gaire sovint peròque, d’ara endavant, a Vila diuen que ho volen aplicar comuna religió: la de la fòrmula per aconseguir usuaris con-

tents i participatius; sous públics ben invertits i, qui sap,potser futurs ciutadans més implicats. Els resultats d’a-questa nova política es veuen ja al calendari de tallers delscasals de jóvens del municipi, que comencen aquest mesamb un curs percussió brasilera i un altre dedicat al jinshin jyutsu.

MolaDIARIO de IBIZA DIMECRES, 22 DE SETEMBRE DE 2010

�Un reportatge d’Alberto FerrerAmb fotos de Lorena Portero

Aquest any són els usuaris dels casals de jóvens de l’Ajuntament de Vila qui trien quines activitats es faranfins a l’estiu. Farts de pensar coses que no sempre resulten un èxit i, normalment, costen sous de tots, a la re-gidoria de Joventut han optat per deixar el programa en mans de qui ha de gaudir.

PODER PELS JÓVENS

ELS PAPERS DE SALAMANCA 4 | EL SOROLL DE LES COSES PETITES 4 | MIRA QUE ET VEIG 5

REPORTATGE

Mestres del patíUn grup de sis ‘skaters’ professionals visitaEivissa i ofereix els seus consells als jovesaficionats que estan començant.

6 ENTREVISTA

Jaume Marí, escultor«Una rotonda no és el millor lloc per exposar una obra d’art»

8

PASSA A LES PÀGINES 2 I 3 >

Amb la col·laboració del

REPORTATGE |

Casal de jovesa la carta

D’aquí tres setmanes, el 19 d’octubre, co-mençarà la primera activitat del Casal de Jo-ves de la Marina d’aquest curs: un taller depercussió brasilera. També es farà, a partird’un dia més tard, un de jin shin jyutsu, quepredica l’art de conèixer-se un mateix a tra-vés de l’energia. Potser sembla una cosa es-tranya, però és el que han triat els usuaris ha-bituals d’aquestes instal·lacions. L’Ajunta-ment, fart que alguna vegada l’aula els hagiquedat buida per falta d’inscripcions, ha op-tat aquest any per fer un programa basat enel que li ha demanat la gent. I això s’aplica-rà també al centre Es Fornàs i durant el pro-grama d’oci alternatiu que es fa a l’hivern,l’Eivissa Underground, a l’antiga escola deSa Graduada.

La regidora de Joventut, Irantzu Fernán-dez, explica que durant un temps, a princi-pis d’any, es va demanar als usuaris que sug-gerissin el que els agradaria fer o que esco-

llissin entre distintes propostes que se’ls ofe-riren. L’Ajuntament «es comprometia» a ferel que li demanassin, sempre i quan l’activi-tat aconseguís un mínim de vuit persones in-teressades a fer-la en la següent programació.A més, els monitors d’algun camp o qualse-vol persona apta per fer un curset el podiaproposar també, per a veure si a la gent li in-teressava el que tenguessin per ensenyar.

Fernández explica que optaren per provaraquesta fòrmula després que altres anys estrobassin que les previsions no s’acabavend’ajustar. «Fins i tot en tallers on s’hi va apun-tar tanta gent que molta va quedar fora, entornar-los a organitzar passats dos mesospensant en ells i ens trobàvem que no hi ve-nia gairebé ningú», comenta. I vist que no hiha massa maneres més d’encertar, Vila va op-tar per donar veu als jóvens.

«Treim alguns cursos que pensàvem quetendrien èxit i llavors punxaven i a l’inrevés,altres que et sorprenia quanta gent hi estava

interessada», afegeix Mari Carmen Nogue-ra, la responsable dels casals. Aquest any potpresumir d’un programa «mes específica-ment adaptat als gustos de la gent».

«No vol dir que no facem alguna cosa foradel que ens han demanat», com per exem-ple, un túnel del terror per Halloween o qual-sevol altra «oportunitat de fer alguna cosainteressant» que pugui sorgir amb la pro-gramació ja en marxa.

I què és el que han demanat els usuaris?Noguera contesta que «sobretot, classes demassatge, que sempre han funcionat moltbé» –a qui no li agrada que l’acaronin?– itambé «tot el que té a veure amb el món dela música». De fet, Fernández explica quel’any passat va tenir molt èxit fins i tot unacosa ben exòtica com són «les classes de did-geridoo, la peculiar trompa de fusta dels abo-rígens australians. «I això que sembla la tí-pica cosa que et compres en un rampell i maimés la fas servir», afegeix.

Noguera opina que hi ha «gustos ben di-ferenciats» entre els usuaris més jóvens delCasal de la Marina i els que tenen «més devint i algun any», que són els que opten pelmón del massatge, el ioga o les qüestions vin-culades a les energies, com el contact dancei altres per l’estil.

Els més jóvens són els que omplen a to-thora l’espai d’assaig per a bandes del centrei els que omplen tot el que tengui a veure ambinstruments, «percussions, sobre tot» i dis-ciplines artístiques com el grafit. De fet, l’anypassat ompliren els cursos de percussió afri-cana i ball.

En funció de l’activitat hi ha unes necessi-tats d’espai que en limiten els participants.Per exemple, als tallers de massatge s’adme-ten fins a 25 persones, mentre que als de per-cussió es va posar un màxim de 15, perquèfa falta més lloc per posar-se. Val a dir que«cada tarda passen pel casal entre 40 i 45 per-sones», comenta Noguera.

EIVISSA | ALBERTO FERRER

Al Casal de Joves de la Marina s’ho han buscat. Si alguna cosa del que han preparat per aquest trimestre els responsables delcentre no els agrada, serà culpa seua, perquè ells han triat el que s’hi farà. També ho han fet al centre juvenil Es Fornàs i unacosa semblant es vol aplicar a l’Eivissa Underground, encara sense data d’inici aquest any.

El local d’assaig té molta demanda VICENT MARÍ

El teatre té també el seu espai V. M.

El centre es troba al final de la Marina V. M.

2 ||| MOLADIMECRES, 22 DE SETEMBRE DE 2010 | DIARIO de IBIZA

Curs de ‘contact dance’ que es va fer fa uns mesos al casal DIARIO DE IBIZA

La regidora considera un cas apart de laprogramació d’Es Fornàs, que l’Ajuntamentha decidit compartir amb el club d’escacs(amb més de 200 membres i una activitatconstant al llarg de tota la tarda) i el que s’hifa també és una mica diferent, més orientatals petits que no agafen encara l’autobús perbaixar al centre.

Fernández afegeix que, tot i la crisi, es man-té el nombre d’activitats: «Potser ens ho pen-sam si per fer algun taller s’ha d’encarregarsegons quin material que resulti car». En ge-neral, s’ha respectat el pressupost per dina-mitzar l’oci juvenil d’altres anys.

Noguera explica que els cursos i tallers ques’ofereixen són «a un preus mínims», que vandes dels 10 euros i no passen mai dels 20 i,així, no costen gaire de pagar a persones ambuns recursos limitats.

Aquestes activitats es faran al casal de laMarina a les tardes entre setmana. Més en-davant, tot i que encara no hi ha una data fi-xada per l’Ajuntament, els jóvens es podranreenganxar al programa d’oci alternatiu Ei-vissa Underground, que es desenvolupa al’antiga escola de Sa Graduada, o el que enqueda d’ella. «Per dins està tot decorat ambgrafits que han fet els usuaris», descriu la re-gidora. S’ha mirat que hi hagués una míni-ma qualitat en els dissenys dels ‘escriptors deparets’ i algun que no lluïa massa «s’ha ta-pat amb un millor».

Participació undergroundPel programa d’oci alternatiu també es téen compte el que demanen els jóvens, peròes fa d’una manera més passiva: «Quan s’a-punten a sa Graduada se’ls fa un carnet i,al final de cada sessió, omplen un qüestio-nari on opinen sobre el que els ha agradatmés, les activitats que voldrien fer i si li fafalta alguna cosa a l’espai», explica Fer-nández. Així, diu que el que demanen enaquests qüestionaris són «coses fàcils d’a-conseguir», com més futbolins, «per no ha-ver d’esperar tant» o algun billar. Pel quefa a les activitats, amb més d’un centenard’usuaris cada dissabte, Fernández explicaque s’ha assolit la millor xifra d’afluènciades que es van posar en marxa a Vila aques-ta mena d’iniciatives per als jóvens. De fet,no han parat de créixer des que s’ins-tal·laren a Sa Graduada, després d’anys enquè es feien activitats a diferents ubicacionscada dia, el que «creava confussió» entreels jóvens. Després es va provar de fer-hotot al mateix centre, però canviant el lloccada setmana, però el que millor funcionaés mantenir-se sempre al mateix indret, con-clou.

Les activitats que més demanen són «elsconcerts, tallers de grafit, jocs en línia i po-der-se connectar a Internet», comenta la re-gidora de Joventut de Vila. També tenen moltèxit les ‘baralles de galls’, enfrontaments ons’improvisen versos de hip hop, i que, asse-gura Fernández, a Vila tenen «molt bon ni-vell». Destaca que per molts músics i bandesde Vila, Eivissa Underground és una prime-ra oportunitat per a actuar i aprenen a ferservir l’equip de so, de fet, l’Ajuntament posasempre un tècnic que els ensenya.

MOLA ||| 3DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 22 DE SETEMBRE DE 2010

Dos jóvens pintant una paret a sa Graduada J.A. RIERA

Taller de percussió amb el cos fet l’any passat DIARIO DE IBIZAEls ordinadors van molt buscats VICENT MARÍ

Amengual, Matias Bauzà, JordiRosselló, Manolo Huete i Josep MariaBauzà han muntat el wakeboardindoor que fan servir a Mallorca ibusquen patrocinadors per repetir-ho

Comença el curs a Salamanca, la ciu-tat petrificada on el català és la llenguadels amors prohibits. Ja arriben els nos-tres metges del futur, els advocats queencara no ens han cobrat –ja aprendranja–, elsfutursprofes-sors delfillsque en-cara nohannas-cut… Ila ciu-tat sen-cera vibra un instant amb un sentimentque s’assembla a l’esperança. Expecta-ció? Por? Els joves de 18 surten al ca-rrer per conquistar-ho tot. La febre dedilluns nit com deia el titular del primerreportatge del ‘Mola’ és una realitatpalpable. I és per aquesta època quanem paralitza una emoció injustificable,quasi paternal, d’eivissenc exiliat, i vol-dria ser jove amb el món, que deia elmestre Villangómez, i voldria aprofitartot el temps que queda. Després tornoa casa, llegeixo la premsa, consulto lesxifres amargades que m’ofereix el meubanc per Internet. La vida passa, i totjust comença tot, i ara mateix comen-ça el final. Sort. Des de la nau, bona nitHouston. Over and out.

«És el llibre que més m’ha fet pensar. El quemillor aconsegueix extrapolar les sensacions. Etfa sentir nàusees amb la descripció dels mercatsque fan olor de peix, desig en les escenes eròti-ques, olores la lavanda dels camps de França…»explica la periodista. ‘El perfum’ va ser per ellaun regal de la seua gurú de la lectura, una veïnai amiga sis anys major que va ser també qui li re-galà ‘Donetes’ o ‘El metge’ de Noah Gordon.Montse diu que sempre li han agradat molt lesolors i que té l’olfacte molt fi. Per això la seuaamiga li va demanar com podia ser que encarano hagués llegit ‘El perfum’ i se’l va regalar. «Ésun llibre que després jo he regalat a molta gent»,confessa.

Assegura que la pel·lícula, dirigida per TomTykwer en 2006, no és una mala adaptació dela història, tot i que ella es considera una de-tractora de la literatura portada al cinema. Des-prés d’haver descobert Süskind amb la seua pri-mera novel·la va voler llegir més d’aquest autori optà per ‘El colom’: «Era una mica Baudelai-re, com els escriptors francesos que et fan sentiranimadversió per les coses que escriuen perquèacostumen a ser bastant negatius. El colom ésun animal que ara, després d’haver llegit aquell

llibre, odio. Record que el dia que el vaig aca-bar un colom va aparèixer a la meua finestra».

Montse té un munt de perfums. Canvia segonssigui de dia o de nit, segons l’estació de l’any, se-gons el seu estat d’ànim…Associa les personesamb les seues olors, diu que és capaç d’endevi-nar qui ha entrat en una habitació sense girar-se i no vol que ningú faci la mateixa olor queella. «Ja de petita esbrinava el que havia fet lameua mare per dinar des del portal. Tinc sis diòp-tries, algun sentit havia de tenir més afinat», bro-meja. La seua passió per les olors l’ha fet afi-cionada també al món dels vins i dels tastos, en-cara que en aquesta afició alguna cosa té a veu-re també la seua procedència, ja que va nèixer aAranda del Duero.

«Sóc capaç de trobar en un vi un poc dewhisky, pebre, fruites del bosc… exposa comexemple aquesta jove a qui l’olfacte li sembla unsentit molt important. «Els psicòlegs diuen queés el que major nivell de record té, recordamolors de quan teníem dos anys. S’hauria de do-nar més importància a l’olfacte», assegura. Perella l’olor d’Eivissa no és la del mar sinó la deles savines i les figueres, tan mediterrània comel perfum que ara porta.

Per Ben Clark

EM VA MARCAR...

DE SALAMANCA

Per Raquel Sánchez

Les sensacions que transmet ‘El perfum’DESPRÉS D’HAVER LLEGIT ‘DONETES’ AMB SET ANYS I D’HAVER DECIDIT LLAVORS QUE VOLIA ESCRIURE I SER PERIODISTA COM JO MARCH, MONTSEMONSALVE VA CONTINUAR AMB LA SEUA PASSIÓ PER LA LITERATURA. HA LLEGIT MOLT PERÒ EL LLIBRE QUE MÉS L’HA IMPRESSIONAT HA ESTAT ‘EL PERFUM’,DE PATRICK SÜSKIND, QUE LI VA REGALAR UNA AMIGA I VEÏNA QUAN ESTUDIAVEN SEGON A LA UNIVERSITAT.

4 ||| MOLADIMECRES, 22 DE SETEMBRE DE 2010 | DIARIO de IBIZA

PERIODISTA

Té un olfacte privile-giat. És una apassio-nada de l’enologia, laliteratura i dels per-fums. Moltes de lesseues predileccionscomparteixen línies a‘El perfum’, la novel·lade Süskind que sem-pre recomana i regalaals seus amics.

D. I.

MONTSE MONSALVE,31 ANYS

J. S.

Tota la tarda voltant per comprar uns regals d’aniversari, regatejant a les botigues per aconseguir un petit descompte. Posam sousentre uns quants amics i quant més puguem estirar més coses podrem regalar. És divertit pensar en la persona que fa anys i pensar

què li pot agradar, què li pot fer il·lusió, i a més ser original, però a vegades noés fàcil i es perd la tarda voltant. La vida és prou complicada que quan es potcelebrar alguna cosa millor aprofitar aquest moments de felicitat, però la but-xaca se’n ressent. Pots encadenar un casament del teu millor amic, i unes set-manes després el d’un cosí d’aquells que ja ni coneixes, però has d’anar-hi per

obligació familiar. Després sempre pot caure alguna comunió, sí, encara se'n fan, i totsels aniversaris dels amics i familiars. L’altre dia una mare em va dir que ja tremolava perquè començaven els aniversaris dels com-panys de classe del seu fill petit, i ha trobat una solució per no perdre temps: va un dia en rebaixes i compra tots els regals de cop.Són massa coses a celebrar, amb una bona reunió de gent al voltant d’una taula ja hauria de ser suficient, no cal comprar coses sen-se gaire sentit. Cal buscar un altre sistema, a la pròxima celebració duré un caixó de melons de l’hort de casa i llestos.

EL SOROLL DE LES COSES PETITES Per Jordi Salewski

Embolicat i amb un llaçS’acumulen les celebracions i s’esgoten les idees

La Nau

«I és per aquesta època quan emparalitza una emoció injustificable,quasi paternal, d’eivissenc exiliat, i voldria ser jove amb el món, quedeia el mestre Villangómez, i voldriaaprofitar tot el temps que queda»

Regal: Cosa plaent que hom ofereix a algú,especialment en ocasió d’una festa, d’unesdeveniment feliç. [dlc.iec.cat]

ELS PAPERS

La plana web del Festival Posidònia del pri-mer cap de setmana d’octubre a la Pitiüsa delSud conté el programa i els horaris de l’esdeve-niment. També es poden vore les imatges (fo-tos i videos) i les activitats de les edicions ante-riors, 2008 i 2009. L’internauta també pot es-devenir un posidoni i gaudir dels avantatges isumar-se a la causa: «una oportunitat per al des-envolupament sostenible, cultural i turístic deFormentera, a més d’una experiència única perals convidats internacionals». Pretenen tambéafavorir la construcció d’una xarxa de profes-sionals de l’art, l’ecologia i el turisme interessats en l’illa i el seu desenvolupament sosteni-ble i de qualitat. En definitiva, «vol ser un laboratori de solucions sostenibles per a la in-dústria turística iun àmbit d’experimentació, reflexió i promoció d’aquestes iniciatives».

FORMENTERA | REDACCIÓ

Canvi d’hàbits a FormenteraEL PROJECTE NASCUT EL 2004 CELEBRA ENGUANY UNA NOVA EDICIÓ. ELSIMPULSORS TENEN LA INTENCIÓ DE CANVIAR EL MODE QUE TENIM DE VOREL’ILLA: PROTEGIR-LA COM UN TRESOR, I NO COM LA GALLINA DELS OUS D’OR

ENGANXATS.COM

www.posidoniafestival.comla plana a Internet del projecte formenterer

MOLA | El nou far de Sant AntoniEl nou Centre d’Interpretació de la Mar de ses Coves Blanques jaés una realitat. Un espai en el que programar cursos relacionatsamb el medi marí i exposicions que esperam serveixin per con-sienciar vesins i turistes dels valors ecològics de la Mediterrània.

NO MOLA | Menys sous per a educacióEl ministre Ángel Gabilondo va haver de demanar a les CCAAque no rebaixin les partides destinades a Ensenyament. Però queno es volia «canviar el model econòmic espanyol»? I com es pen-sa fer, si no és invertint molt més en educació?

AMUNT I AVALL

Exhibició lumínica al parc Victòria deHong Kong. Els visitants poden passe-jar davant les llanternes gegants de laLantern Wonderland. La festa marca lameitat del festival de tardor.

Passeig oníric pels parcs de Hong Kong

Els fotoperiodistes esperen la sortidadel transbordador espacial ‘Discovery’,en el Kennedy Space Center, al Cap Can-yaveral, a l’estat nord-americà de Florida.

Preparat el ‘Discovery’ al Cap Canyaveral

No és que els escocesos hagin volgutrompre la pau amb la vesina Anglaterra:són actors que anuncien la recreació dela batalla de Prestonpans(1745) entre lesdues nacions. És aquest cap de setmana.

Els escocesos celebren la seuadiferència amb Anglaterra

MIRA QUE ET VEIG

Per Enric Fernández

In-ter-mi-tentsCada vegada hi ha més rotondes a les

Pitiüses. A Eivissa ara mateix n’hi ha unfart, i de ben segur que n’arribaran més,per exemple des de Vila a Santa Eulària.No estaria malament per consegüent quela Direcció General de Trànsit (DGT), unòrgan que inverteix tants de milions d’eu-ros en espectaculars campanyes de segu-retat, destinés uns pocs sous més de res arepartir futllets informatius sobre la ma-nera correcta de circular per una rotonda.Segons vaig estudiar (sis vegades, per avo-rriment, al 1998) a la junta d’incorporar-se a la cruïlla hi tenen preferència els queja estan a dins. I una volta a dins, hi tenenprioritat els vehicles que circulen pel carrilexterior, és a dir, els de més a la dreta. Unatercera dada teòrica: per sortir i assenya-lar qualsevol maniobra, s’ha de posar obli-gatòriament l’intermitent. Però realment,en la pràctica, pareix que bona part delsmilions de desplaçaments que es fan encotxe, moto, taxi i camió a les nostres Illessón inintermitents. «Ara no els posc, aratampoc», deuen pensar. El que vull dir ésque a Eivissa hi ha tot una munió de con-ductors que pensen que els intermitentssón opcionals. No tenen en compte que elseu petit gest pot facilitar la conducció dela resta de vehicles i vianants. De vegadespareix que tan sols hi ha mitjans per fercontrols de trànsit contra el consum d’al-cohol i drogues. Però bona part dels acci-dents registrats són debuts a l’absència to-tal de senyalització per part dels conduc-tors. I per culpa d’aquestes cruïlles rodo-nes, tan segures si es tracen bé i tan pro-blemàtiques si s’afronten sense escrúpols.PD. Que també són prescindibles a Ei-vissa els llums de posició dels cotxes i mo-tos en clarejar el dia o arribar el solpost?

MÓN INSÒLIT

[Ho trobam a l’Enciclopèdia] El Porcel més pitiúsLA VEU DEL GRAN ESCRIPTOR MALLORQUÍ, QUE VA MORIR L’1 DE JULIOL DE 2009 A BARCELONA, ENCARA NO HA ESTAT ACTUALITZADA DEL TOT

Porcel i Pujol, Baltasar (Andratx, Mallorca 1937) LIT Escriptor. Després de deixar els estudis de comerç començà acol·laborar a periòdics de l’illa i a freqüentar els literats consagrats de Mallorca; va passar a viure a Barcelona, on va treba-llar a publicacions periòdiques del Principat: [...]. Porcel té una llarga producció literària, en què destaquen la producció te-atral, la literatura de viatges, la crítica literària, l’assaig, el gènere biogràfic, etc., però on excel·leix per damunt de tots els gè-neres, és en la narrativa. Ambientada a les Pitiüses té alguna obra com Els argonautes (1968), on fa una magnífica descrip-ció de la costa pitiüsa, que havia recorregut en una excursió marítima acompanyat de Marià Villangómez; [...] Els dedicatsa l’illa d’Eivissa, amb el títol ‘D’una illa de llum’, són: ‘Visió a l’alba’, ‘Els camins que van i tornen’, ‘Sota els déus púnics’ i

‘Conquistadors, corsaris i turistes’. Sota el títol Del geni de la raça: ‘Don Isidor’, ‘Daguerreotip de donya Victorina’, ‘Un papillon local’ i‘L’espectre des Francès’. Dedica a Formentera les següents narracions: ‘Els Freus, a trenc d’ona’, ‘L’última illa, al sud’, ‘El viatge hippy’ i‘Fascinació i contracció’. Porcel és [era] president de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis. [FCC]

«En la pràctica, pareix que bonapart dels milions de desplaçamentsque es fan en cotxe, moto, taxi icamió a les nostres Illes sóninintermitents. ‘Ara no els posc,ara tampoc’, deuen pensar»

TYRONE SIU / REUTERS

SCOTT AUDETTE / REUTERS

DAVID MOIR / REUTERS

MOLA ||| 5DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 22 DE SETEMBRE DE 2010

REPORTATGE

‘Skaters’ amb moltes taules

Un grup de sis patinadors professionals va a viatjar a Eivissa el darrer cap de setmana per impartir un curs d’skate i oferir unaexhibició. Troben que a l’illa hi ha molt potencial, però pocs espais preparats per practicar l’skateboarding. Recomanen alsprincipiants posar els cinc sentits al que fan i gaudir, perquè aquesta és la base per aprendre.

A Eivissa hi ha molta afició a l’skate, cadavegada més. Més d’un centenar de jovespractiquen aquest esport habitualment tot ique no hi ha massa llocs habilitats per fer-ho. Aquest cap de setmana han tingut un cir-cuit muntat especialment per ells al RecinteFiral amb motiu de la celebració del festivalEl Hostal Talamanca. Per aquest esdeveni-ment, Ezk8 i Doctown van convidar pati-nadors professionals de diferents regions quevaren oferir els seus consells i trucs als ska-ters eivissencs.

Sergio Jeffrey Luque, de Còrdova, acon-sella als més joves que gaudeixin d’un esporttan sa com l’skate i, sobretot, que procurindivertir-se, «aquesta és la base per aprendrebé». El malagueny Álvaro Rodríguez recor-da que patinar és molt millor que passar totel dia al carrer fent disbauxes i destaca la lli-bertat que hi ha en aquesta activitat i que ésel que més li atrau com a patinador.

Cristian Sánchez, de Barcelona, és un delsmés joves dels professionals convidats aaquest festival (23 anys), però és ja la terce-ra vegada que participa a un campionat aEivissa. «Aquí es veuen molts boixos. És unesport diferent dels típics que cal potenciar.Es bo que els nens estiguin patinant en unesbones pistes i cal donar-lis una oportunitat»,explica moments abans de començar un dels

cursos de Doctown, l’escola amb la quecol·labora. Assegura que des de la darreravegada que va estar a l’illa, ara fa tres anys,ha crescut moltíssim el volum de gent quepractica l’skate. «Les pistes que hi ha a Ei-vissa no estan en bones condicions, la veri-tat. A veure si, poc a poc, s’aconsegueix unbon lloc per practicar on els boixos no mo-lestin ningú i ningú els molesti a ells», sug-

gereix mentre reconeix que a Barcelona lasituació no és gaire millor en quant a in-fraestructures i que darrerament ha empit-jorat pel risc que pateixen els skaters de sermultats amb 1.200 euros per incivisme si elsenganxen patinant al carrer. «L’skate és unesport diferent, creatiu. Sembla una mica in-dividualista, però la realitat és que necessi-tes els amics, patinar amb algú, per divertir-te, provar trucs… té un component d’acti-vitat social», defensa.

Un altre que visita Eivissa per tercera ve-gada és José Luis Negrín Pali, de Tenerifeperò fincat a Barcelona des de fa deu anys,precisament perquè aquesta ciutat és l’epi-centre «europeu i mundial» de l’skateboar-ding. També ell denuncia que l’únic parc boper patinar a Eivissa hagi quedat obsolet:«Jo he patinat allà des de 1996 i estam en2010». Mentre parla els seus ulls enfoquenconstantment la pista on els boixos fan trucsi piruetes: «Té molt perill, encara que el cir-cuit d’avui està bé per ells, per aprendre».Recomana «patinar amb passió i provarsempre més i més» i no confiar-se mai da-munt el patí «perquè les caigudes més ton-tes són les que tenen pitjors conseqüències».«És com conduir un cotxe, cal tenir sempreels cinc sentits posats al que s’està fent. Quanet confies, te la pegues», adverteix ‘Pali’.

Víctor Zamora Vitoko també és canari i

també es va traslladar a Barcelona. Es mos-tra sorprès per l’afició que ha trobat a Ei-vissa durant la seua primera visita i dema-na que l’skate sigui com el bàsquet o el fut-bol: «Cada municipi hauria de tenir una pis-ta. L’skate és salut i et desconnecta de les co-ses dolentes». Demana als patinadors queestudiïn. «Si només patines acabes avorrit,has de tenir el cap en més coses i així agafesel patí amb més ganes. I ho dic perquè he es-tat un estudiant dolent i ara m’agradaria ha-ver aprofitat més el temps», afirma aquestskater de 34 anys que porta més de 20 pati-nant, però que no viu d’aquest esport.

Tots aquests professionals del patí arri-ben a Eivissa de la mà d’Héctor García, mè-dic esportiu que treballa per les federacionsnacionals de bàsquet i taekwondo i que, amés, és un gran aficionat a l’skate des de fadeu anys i ha obert la seua pròpia escola depatinadors, Doctown, que des de fa quatreanys ensenya aquest esport a boixos de totaEspanya gràcies a un programa itinerant.Assenyala que sempre s’ha donat més aju-da als professionals que a la base, una ten-dència que volen invertir a la seua escola.Doc, com el coneixen els companys explicaque la seua relació amb Eivissa ve de lluny ique els 2.000 euros de matrícula del darrerany a la universitat se’ls va pagar gràcies aun campionat que va guanyar a l’illa.

EIVISSA | RAQUEL SÁNCHEZ

«Les pistes de l’illa no estan en bonescondicions. S’ha d’aconseguir un llocon els boixos no molestin ningú i ningúels molesti a ells», explica el patinadorprofessional Cristian Sánchez

Els professionals de Doctown imparteixen un curs al circuit instal·lat al Recinte Firal d’Eivissa MOISÉS COPA

Héctor García mostra el seu talent M. C.

6 ||| MOLADIMECRES, 22 DE SETEMBRE DE 2010 | DIARIO de IBIZA

REPORTATGE | TURISME

Una ullada a l’Eivissa pirata

Cartoon Networks, la revista infantil del canal televisiu de dibuixos animats, dedica aquest mes un ampli espai a l’illa d’Eivissacom a destinació turística per a infants. Tot i que els bucaners són en realitat els aventurers d’origen europeu establerts a lesAntilles en els segles XVI i XVII,el reportatge relaciona la Pitiüsa del Nord amb les aventures de pirates.

‘Eivissa, una illa per a bucaners’ és el tí-tol del reportatge de quatre pàgines quela revista infantil Cartoon Network hadedicat a Eivissa aquest setembre. Des-envolupat en col·laboració amb la Fun-dació de Turisme d’Eivissa, el reportatgela mostra com una illa farcida de “plat-ges d’aigüa turquesa, fires medievals,aquàriums i, sobretot, d’una història lli-gada als pirates”, segons informawww.ibiza.travel.

Il·lustrat amb fotografies d’Òscar Elí-as preses a indrets tan polits com DaltVila, es Vedrà o sa Caleta, el reportatgeinclou diverses possibilitats d’entreteni-ment per als més petits. Cartoon Networkdescobreix als seus jóvens lectors refugiscom la Cova de Can Marçà i l’aquàriumde Cap Blanc, a sa Cova de ses Llagostes.Visitar la torre des Savinar i atracar-se finsels canons dels baluards de Sant Pere iSant Joan, a Dalt Vila, són altres sugge-rències enumerades.

La intenció de la publicació és la detransmetre la part de la història més apas-sionant de l’illa, almenys des de l’òpticainfantil captivada per les aventures de pi-rates i bucaners. David Revelles destacaen to didàctic «el viatge en el temps» quepuposa també la celebració de la Fira Me-

dieval de Vila o la possibilitat de visitarels mercadets artesanals de l’illa.

Network Cartoons és un canal televi-siu que emet sèries de dibuixos animats.Alguns de més moderns, com ‘Dexter’sLaboratory’, ‘Ben 10’ o ‘The Clone Wars(StarWars)’, i d’altres de generacions pas-sades: ‘Scooby Doo’, ‘Tom i Jerry’ i ‘Shin-xan’.

La repercussió publicitària d’aquest ar-ticle ha estat calculada en 10.100 euros,però tot i aquest punt positiu caldrà re-cordar una dada històrica. De pirates icorsaris, potser. Però de bucaners mai non’hi ha hagut, a les Pitiüses.

En realitat aquests aventurers d’origeneuropeu ocupaven les illes de Santo Do-mingo i San Cristóbal, a les Antilles, d’on

varen ser expulsats el 1630 per Fadriquede Toledo. Segons l’Enciclopèdia Catala-na, des de llavors «es concentraren a l’i-lla de la Tortuga i actuaren contra les co-lònies castellanes».

Pirates sí, bucaners no«Aliats amb els filibusters, prenguerenpart en la presa de Panamà, comandatsper Henri Morgan (1671). El tractat d’U-trecht (1713) significà pràcticament llurdesaparició». De fet, a l’Enciclopèdiad’Eivissa i Formentera, el terme bucanerni tan sols hi apareix. Una pista sens dub-te definitiva!

Se suposa que la intenció, però, és elque compta. I en definitiva, Cartoon Net-works tan sols vol difondre Eivissa coma una destinació «on sempre es pensa enels més petits, que són molt ben rebuts iacollits». De fet, la idea d’atraure’ls perla via pirata és prou bona. Des de que esva publicar ‘L’illa del tresor’, els pirateshan format part de la imagineria infantili adolescent. A quina festa de disfressesno hi ha hagut almenys un pirata? A lapàgina web www.ibiza.travel, que depénde la Fundació del Turisme, depenent delConsell Insular d’Eivissa, s’hi pot trobari descarregar tot el reportatge, en formatd’arxiu pdf.

EIVISSA | E. F. M.

Reproducció de l’article de setembre de Cartoon Networks DIARIO DE IBIZA

Cartoon Network descobreix als seusjóvens lectors refugis de l’illa comper exemple la Cova de Can Marçà i l’aquàrium de Cap Blanc, a sa Covade ses Llagostes, Sant Antoni

Aspecte de la portada de Cartoon Networks DI

Visitar la torre des Savinar i atracar-se fins els canons dels baluards deSant Pere i Sant Joan, a Dalt Vila,són altres de les suggerènciesenumerades per la revista infantil

Imatges sobre la Fira Medieval DI

MOLA ||| 7DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 22 DE SETEMBRE DE 2010

8 ||| MOLADIMECRES, 22 DE SETEMBRE DE 2010 | DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

JAUME MARÍESCULTOR

—A la Mostra de Creativitat has empratcartró batut. És una altra possibilitat?—Sí. Arrel d’això un s’ha de posar a in-vestigar línies noves de treball i m’ha sem-blat interessant. Treballava exclusiva-ment amb ferro i una cosa com aquestaet fa buscar i obrir-te camins.—Va ser un repte complicat?—Sí que vaig haver de pensar com treba-llar el cartró d’una manera que em sentíscòmode. No volia fer qualsevol cosa, unparxe per poder entrar a la mostra. Sí queha tingut la seua dificultat buscar una ma-nera d’emprar-lo que m’agradàs i que foscoherent amb la mostra.—Com se’t va acudir?—De primer no sabia com fer-ho, però sísabia que havia de trobar una manera defer una pasta que solidificàs bé i que emdonàs garanties. Vaig començar a rom-pre el cartró, però no em donava una pas-ta que després em permetés treballar. Vaigarribar a la conclusió de què si el cartróes trencava com si fos menjar, si el posa-va a la batidora, aconseguiria una pastaprou desfeta com per posar la cola blan-ca. —I la batedora ha sobreviscut?—Sí. No podré fer més sucs però es que-da com a ferramenta del taller.—Sempre fa animals. El camp marca?—Sí. Si hagués nascut a una ciutat treba-llaria altres temes. Quan fas animals nonomés parles dels animals, sinó d’altresaspectes de la vida relacionats amb la te-rra i el medi en què vivim.—No has pensat fer altres coses?—No. Vull canviar de temàtica i provaraltres maneres i parlar d’altres coses, peròara per ara no. En el futur.—Com neixen les escultures?

—Decidesc l’animal que vull fer i busc fo-tos. Si les puc fer jo, millor, però si no, In-ternet és una bona eina. Busc diferentsperspectives. Com més fotos, millor. Des-prés faig un esbós, més tard la postura ia partir d’aquí començ a tirar ferros. Pri-mer la base amb vares i després els vo-lums.—Porta més feina pensar-les que fer-les?—Sí, el més complicat és saber com ho fa-ràs. Després només és feina.—I trobar on exposar-les?—Per sort costa més fer-les que exposar-les. Si un té piles i obra troba on exposar.—I gent que les compri?—Per sort, per ara, també l’he anat tro-bant.—Es pot viure de l’escultura?—No em faig d’or, però puc anar men-

jant i continuar dedicant-me al que m’a-grada sense tenir una altra feina. És bas-tant.—Sempre vas voler ser escultor?—Tenia 14 o 15 anys quan ja tenia clarque volia estudiar arts i després fer un ci-cle formatiu d’escultura. No vaig voler ferBelles Arts perquè sé que et fan passar pertotes les disciplines abans de quedar-teamb la que vols. Vaig pensar que seria unadistracció pel meu camí fonamental iprioritari que era l’escultura. De petit, jafeia, fletxes i jugarois de fusta. La voca-ció sempre l’he tengut. També tenc ante-cedents familiars. Els meus tios són pin-tors i la meua àvia feia figuretes de fang.—La plastilina a l’escola se’t devia donarbé.—Home, de petit tampoc és que tingués

tanta traça. No hi veia diferències amb elscompanys. Supós que no tenia la vocació,potser sí el gust de treballar amb les mans. —En què pensa quan treballa?—Hi ha moments que puc abstreure’mde tot i estar concentrat en el martell i elferro. Però hi ha moviments que podenser un poc mecànics i llavors la ment co-mença a divagar. —Aquest taller no sembla el d’un escultortranquil que fa feina amb les mans.—És bastant físic. He d’estar de peu total’estona i fent constantment molta força.És molta feina de martell, aixecar ferros…Hi ha moments en què estàs dibuixantperò normalment és acció.—Què en pensa de les escultures que hi haa les rotondes de l’illa?—Amb tots els respectes, n’hi ha algunesque no em diuen massa. Sobretot aquellade les banyes, a Can Sifre, no se l’entenia.Aquesta nova a la rotonda de Pachá, lade la mà amb els cans, temàticament técoses bones i els animals m’agraden, peròla base, la mà, no l’entenc, no sé si acabade funcionar. Formal i visualment no m’a-treu. Una que és senzilla i crec que té in-terès és la de sa Carroca, la dels pardals,m’agrada el joc que fa l’artista perquè undia n’hi ha un i altres quatre o cinc. Hitreballa constantment i m’agrada.—Una rotonda és el millor lloc per expo-sar?—No. No tens temps ni és el lloc per dis-frutar d’una obra d’art.—Hi ha cap animal que se li hagi resistit?—No. El resultat me pot agradar més omenys, però sempre trec un resultat.—I té un favorit?—No. Tenc moments que m’agrada mésuna i altres que m’agrada més una altra.Totes tenen el seu punt. No puc triar.

SANT JOSEP | MARTA TORRES

Jaume Marí al seu taller del camí de Benimussa amb algunes de les obres que està preparant LORENA PORTERO

Jaume Marí (Sant Josep, 1981) tenia clar que volia ser escultor. Peraixò va centrar-se en els seus estudis (Escola d’Arts, Escola de La

Llotja de Barcelona i un cicle superior d’escultura a l’escola Masanade la capital catalana) abans de tornar a Eivissa, on s’ha establert de

nou decidit a viure de la seua passió.

«Amb els movimentsmecànics del martell

la ment divaga»