D'un grill

De tan clara, la nit és gairebé de plata.Un grill canta amorós la seva serenata,mirant-se fit el cel, car pensa, meravella!Que són, les dolces notes, frisances d'una estrella...Humil, el grill no sap que és seva la cantata...De tan clara, la nit és gairebé de plata.

J.M.López-Picó

El cargol–Tinc banyes que no fereixen,menjo tant de verd com puc

i, com un joia viva,porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes i peus feixucs o ferratsque sabrien esclafar-me

damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criaturesque a la voreta o de lluny

canten un: –Cargol, treu banya!–mig em moro de puc.

Josep Carner

El pregadéu

Mirau quin cas me va seguir:sense vetlar, sense dormir,en terra estès i al braça la testa,tal com me plau jo feia en pauma sesta.

I verdejant dins el sembrat,dins un redol d'ordi granatgoig de l'ocell i la formiga,ferí l'ull meu un pregadéu d'espiga.

I jo vaig dir-li: -Animaló,m'han dit que Déu en galardódel teu pregar, que no en reposes,la gràcia et fad'endevinar les coses.

Oh! digue'm doncs, pobre petit,si la que estim ha ben dormit,digue'm què pensa en aquesta hora,o bé què diu;digue'm si riuo plora.-

El pregadéu es va estremiri tremolant damunt el britot fent lluir ses pobres gales,ell eixemplài bellugà les ales.[...]

Frederic Mistral

L'aranya

L'aranya fa mitjadamunt una florla tela que filaés com si fos d'or.

Les mosques beneitesla miren badant;no saben que un diapotser hi moriran!

L'aranya, molt llesta,segueix fent ganxet,estira les potesi canta baixet.

F. Bofill, A.Puig i F. Serrat.

Les formigues

Les formiguestrafegueres,bellugosesi feineres,

que caminen en fileres,

arrepleguena l'estiu

les llavorsescadusseres

que han pispatde les garberes;

les traginenper dreceresi les guarden dintre el niu.

A.Garriga

Les petites formiguetes a l'estiu,quan el blat està segat,dins el sac i apilonat,surten arrengleradetes del seu niu,fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta del camí,amb l'amiga s'han trobat,a l'orella s'han parlat,i s'han dit moltes cosetes fent així:ps, ps, ps... ps, ps, ps...Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta poc a poc,amb el seu granet de blat,ai amiga, que és pesat!el duré a les espatlletes, sembla un roc!poc a poc, poc a poc,Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Anem totes plegadetes perquè es diu,que allà baix hi ha un escarabat,mort d'avui i encarcarat,el durem amb les dentetes cap al niu,fent l'ull viu, fent l'ull viu...Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Ja estan plenes les cambretes per tot l'any;tot aquell qui ha treballat,la videta s'ha guanyat,quan vindran les glaçadetes d'aquest any,d'aquest guany, d'aquest guany,Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Les petites formiguetes

La mosqueta

La mosqueta ha fet un bot,i ha caigut d'esquena,una pota s'ha trencat,Déu meu quina pena!

El cargol que és bon doctor,li ha vist la poteta,

diu que haurà de descansar,en un llit d'herbeta.

Moltes mosques li han portattortells i coqueta,

que els fa pena veure al llitseva amigueta.

Entremig dels requisitsli han dut medicines

i la mosca ha caminatsense fer tintines.