Poemes i textos místics i espiritualsdialeg.claret.cat/wp-content/uploads/2016/04/poemes-mistics-2015-cat.pdf · Pàg. 6_Del “Llibre d’Amic e Amat ” Pàg. 8_Existència humana

1Poemes i textos místics i espirituals, Vic, desembre de 2015

Poemes i textosmístics i espirituals

Vic, desembre de 2015

2 Poemes i textos místics i espirituals, Vic, desembre de 2015

Pàg. 3_PresentacióPàg. 4_Sempre el mateixPàg. 5_Versos del DiwanPàg. 6_Del “Llibre d’Amic e Amat”Pàg. 8_Existència humanaPàg. 10_Càntic EspiritualPàg- 12_Ell està ocult - Ell es revelaPàg. 13_VersosPàg. 14_PoemaPàg. 15_VersosPàg. 16_Fragment “Cántico Espiritual”Pàg. 17_Els amants de DéuPàg. 19_PoemaPàg. 21_Textos de dues dones místiques

SumariPàg. 22_De “L’Himne de l’Univers”Pàg. 23_Dins la casa del meu corPàg. 24_Breu fragmentPàg. 25_Fragment del “Càntic dels Càntics”Pàg. 27_Bhagavadgita, “El Cant del Senyor”Pàg. 29_ Lliure i relaxat: un cant vajra espontaniPàg. 30_La Paraula del Gurú habita la meva ànimaPàg. 31_Últims cantsPàg. 32_ Breus indicacions sobre els/les autors/es dels textos i poemes


El Grup de Diàleg Intereligiós de Vic – format per amigues i amics budistes, cristians, hindús, musulmans i sikhs – fa ja uns anys que va fent un camí molt senzill de trobades, de compartir, de petites reflexions, d’algunes pregàries conjuntes i d’altres accions en el dia a dia i en el contacte i l’amistat comuns.Dissortadament no hi ha massa gent interessada en aquest diàleg en les nostres tradicions religioses i els nostres àmbits culturals. I la nostra “cultura col.lectiva del diàleg interreligiós i intercultural” és molt feble o, simplement, nul.la.

Ens ha semblat bo d’oferir-vos novament, sense perdre l’àmbit de senzillesa que ens caracteritza i sense cap pretensió, aquest recull de textos místics i espirituals de les nostres tradicions. Creiem que el conèixer aquests i altres materials de contingut espiritual, ens enriqueix a tots/es, i ens alimenta de les deus de sa-viesa espiritual-humana de les diverses tradicions. Ens sentim agraïts que a la nostra llar comuna, la Terra, estiguem alimentats/des de tanta saviesa d’aquestes – i moltes altres – tradicions espirituals i de saviesa.En aquest llibret hi teniu els poemes que recitarem i una breu presentació de llurs autores i autors. A més hem traduït al català tots els textos, excepte el de St. Joan de la Creu. Pot ser un bon material que ens convidi a apropar-nos al Centre Profund i a respectar-nos més.

Que l’Esperit Universal aleni en totes i tots nosaltres i ens faci dones i homes de Pau i de Bé.

Grup de Diàleg Interreligiós de Vic. Desembre del 2015.

Presentació


Sempre el mateix esperit Encara són bonics la lluna i els estels en nits clares.Encara està verd el salze,encara plenes de gràcia les tuies gronxades per la brisa.Tot i que sentim I’enyor del nostre país de naixença,els pruners florits del turóencara ens ofereixen la seva hospitalitat.L’exuberant vegetació dóna més vitalitat als turonsi més força a la lluna.Les carabasses han començat a floriri els nens juguen al sol,en el jardí, davant de casa.Encara que vivim en senzillesa,cada dia de la nostra vida és una festa.Les notícies del nostre país no són gens bones.Els temples no tenen permís per fer sonar les seves cam-panes.Molts nens han quedat sense pares.Moltes persones es troben en camps de reeducació.Molts boat-people, entre ells nens,moren en el golf de Siam.L’amor, amb prou feines intenta expressar-se.Què podem fer?Les nostres mans estan disponibles.

Estem a punt.Què podem fer?La resposta vindrà sens dubte,si sabem mantenir la fe i la calmaenmig de I’agitació.La llum del sol segueix portant la nostra atenció cap al cim del turó.Els cirerers florits, segueixen meravellosos,i la lluna i els estels, bonics en nits clares,els salzes encara verdsi la tuia encara es gronxa amb gràcia davant nostre.

Traducció: Carme Peruga

Thich Nhat Hanh, monjo zen vietnamita (s.XX)


551.Tinc un estimat que visito en la soledat dels meus re-cessos; sempre hi és, bé que invisible a les mirades.2.Però mai no em veureu parar l’orella per sentir les pa-raules que murmura;3.Paraules mudes, sense forma ni cap so, que no s’assemblen gens a la melodia de les veus.4.Diríeu que en sóc l’interlocutor, quan em duu a la meva essència a través de la meva essència. 5.És present i absent; llunyà i proper; cap descripció no pot abastar-lo.6.És més a prop de la consciència que la imaginació i més íntim que l’esclat de la inspiració.

541.He vist l’estimat amb l’ull del cor. “¿Qui ets?”, li he pre-guntat; i ell m’ha respost: “¡Tu!”2.Davant teu no hi ha espai per a cap on, perquè l’on no existeix tractant-se de tu.3.I el magí no pot forjar-se cap imatge teva, però prou que intueix on ets.4.Tu que comprens tots els llocs, i és per això que no existeix cap on, ¿on ets, tu, aleshores?

5.Em buido de mi i de la pròpia buidor; i en la buidor del meu ésser et trobo i et veig.6.Un cop esborrat el meu nom i la silueta del cos em preguntes per mi, i jo et responc: “¡Tu!”7.Tant t’ha assenyalat el meu ésser més pregon que s’ha anihilat per complert; tu, en canvi, sempre romans.8.Ets la meva vida, l’arcà del meu cor, i en tot moment et fas present allà on sóc.9.Amb la teva coneixença abraces tot el món. Ets tu tot el que veig.10.Oh Déu meu, regala’m el teu perdó, que el meu cor no desitja altra cosa tret de tu.

121. Tu, que tot ho veus, ¿què pot fer l’home si el destí fa el seu camí impertorbable a cada instant?2. Lligat de mans, fou llançat al bell mig de l’oceà, i llavors li digueren: “¡Compte que no et mullis!”

Al-Hal·laj

Versos del Diwan


67. Deia I’Amic al seu Amat:-Tu ets tot i per tot i en tot; i amb tot tu vull tot per tal que tingui i sigui tot meu.Respongué l’Amat:—No em pots haver tot sencer, sense que tu no siguis meu. I digué I’Amic:-Tingues-me tot i que jo et tingui tot.Respongué l’Amat:— Què tindria llavors el teu fill, el teu germà, el teu pare? Digué I’Amic:-Tot tu ets tal que pots ésser plenament tot tu de cadascú que es dóna tot ell a tu.

96. Demanaren a I’Amic de qui era.Respongué:- D’amor.- De qui ets?- D’amor.— Qui t’ha engendrat?- Amor.- On nasqueres?- En amor.- Qui t’ha nodrit?

- Amor.- De què vius?- D’amor.- Quin nom tens?- Amor.- D’on véns?- D’amor.- On vas?- A amor.- On estàs?- En amor.- Tens altra cosa més que no sigui amor?Respongué:-Sí, culpes i torts contra el meu Amat.— Hi ha en el teu Amat perdó?Digué I’Amic que en el seu Amat hi havia misericòrdia i justícia, i per això la seva estança.

111. Anava I’Amic per una terra estrangera, on imaginava trobar el seu Amat, i en el camí l’assaltaren dos lleons. Tingué por de la mort I’Amic, per tal com desitjava viure per a servir el seu Amat, i tramete el seu record al seu Amat, per tal que l’amor fos present en el seu traspàs,

Ramon Llull (s. XIII)

Del “llibre d’Amic e Amat”


amb el qual amor millor pogués sostenir la mort. Mentre I’Amic recordava l’Amat, els lleons vingueren humilment a I’Amic, a qui lleparen les llàgrimes dels seus ulls que ploraven, i les mans i els peus li besaren. I I’Amic anà en pau a cercar el seu Amat.

176. -Digues, foll, tens diners?Respongué:-Tinc Amat.— Tens viles i castells i ciutats, comtats i ducats?Respongué:-Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llangui-ments, que són millors que imperis i regnats.


Aquesta existència humanano retorna una vegada i una altra.Què devia ser que va fruitaren el do d’ aquest preciós cos humà.Creix a poc a poci s’escurça amb cada nova alenada.Quan ha marxat,ja no torna.La mar del món és feréstegai les seves ones són despietades.Vés fins l’altra ribaen el vaixell del Coneixement.En la juguesca del món,fins i tot la victòria és un fracàs.Tots els sants han dit que la vidaés un regal que dura poc.Només Déu ens pertanyen aquest ample món,només Déu ens pertany, ningú més.He cercat per tot arreui ningú més és nostre de veritat.He perdut els meus aferraments,la família i els amics,

Mirabai, poetessa i mística hindú

L’existència humana he (deixat anar) (amollat) el nom i les riqueses,Frueixo de la companyia dels sants.Quan esguardo un cercador sincerem sento enlairada.Aquest món només m’estiracap avall.El rei em va enviar una copa amb verí,jo me la vaig beure i vaig dançar.Per què m’havia d’amoinar ?Si allò que ha de ser, será.Sense Déu, tan sols hi ha tristesa.Sense Déu el cor no sent altra cosaque angoixa i tristesa.Aquest món és un munt d’escombraries,no té gust per la veritat.Critica la recerca de Déui està embolcallat d’estupidesa.

Sense el Mestremai s’experimenta la claretat.Hom resta entrampaten puges-i-baixes.Uneix-te a la companyia santa,


no malmenis la vida.Quan Mira va trobar el seu Mestre,va descubrir l’alegria.El meu estimat.O rei! Jo no frueixoDe la teva compañía.En el teu palau no hi ha sants,tota la teva gent està buida.De les joies no en faig res,ni de la moda, visc amb senzillesa.No vull el maquillatge, ni el llapis dels ulls,ja no resta cap més llaç entre nosaltres.Estic enamorada del Senyor de la Vida,he trobat el meu estimat.


Quan em mires sóc més, creixo, existeixo més rotunda-mentque no pas quan, esvaint-me, em retires Ta mirada:sigues, doncs, clement:mira’m, crida’m, fes-me ser en la Teva mentuna plenitud en el Teu amor salvada. Si em deixes de mirar sóc una estranya opacitat,esdevinc objecte sense dret ni fonament;si algú em fereix, la seva crueltatno crida a defensar-me, no moc a pietat,i els drets escrits són lletra morta i indiferent.Però si em mires, la meva sang s’aixeca,i clama al cel i es torna audaç i acusadora,i pesa sobre el crim i persegueix, i corsecael criminal i el còmplice, el neutral a qui no recala fam o la tortura o la injustícia envilidora. Quan no em mires sóc cada vegada menys:devastadorament mortal, naturalesa pura,química només els meus fervors, els meus desdenys,atzar els meus orígens, i els meus dolors, ferrenys,no són sinó un defecte en una fràgil estructura.

Però si Tu em mires, aquest cos meu s’exalta,desborda de sentit, exulta, es transfigura,encara més real en la realitat més altadel Teu mirar secret, sense que faci falta,per a ser tant, negar l’ordre de la natura. T’oblido, de vegades, i la meva ment, subjectaal treball de cada dia, es dispersa, atrafegada:la pressa l’arrossega o l’excita algun projecte,el fracàs la deprimeix o la rendeix l’afecte,i no sent anhel de Tu ni de Tu se sent mancada.Però quan Tu em mires, tot queda en qüestió:s’esberla el meu recer, el meu món tancat esclatai s’obre, permeable, a una intempèrie de dolor:de cop esdevinc molts, m’assedega l’horitzó,i la meva confortable rutina es malbarata. I em mires, de vegades, i no ho sé: m’estàs mirantdes d’uns altres ulls que els Teus i Tu, immens vertigen,t’ocultes en un rostre proper i interpel•lant,en l’infinit de l’Altre, imperatiu i suplicant,com per posar-me a prova i amagar-me el Teu origen.I de vegades penso que m’estàs mirant encara

David Jou

Càntic Espiritual


i encara visc l’eufòria de sentir-me ric de Tu,quan tot d’una descobreixo que no hi ets, i em desemparasobtadament aquella benignitat tan clarai la teva absència em deixa angoixat i malsegur. Quan em mires sóc més, creixo, floreixo, sé que sóc,existeixo més rotundament,limito amb Tu i no m’acabo enlloc,trepitjo terra ferma i em multiplico amb foc,perquè en ser Teu del tot sóc Jo tan plenament.¿Sóc, però, si Tu no em mires, si em retires Ta mirada,si distretament t’oblides o no vols saber de mi?Què em queda de real, realitat no contemplada?Seré per sempre més si em mires sols una vegada?Tingue’m, Déu, en Ta mirada en la meva hora de morir.


Ell neix de l’ou, de l’úter, de la suor i de la terra; Ell és els continents i tots els mons. Ell és el fil i Ell és tots els grans; mitjançant el seu Omnipotent Poder, Ell ha entrellaçat els móns. Ell sosté el fil, i quan Ell retira el fil, els grans s’escampen a pilots.

1.O la meva ment, no hi ha ningú més que el Senyor per a mi. El tresor del Naam Estimat està dins del veritable Gurú; en la Seva Misericòrdia, ell entra a cor què vols com el Nèctar Ambrosial a la meva boca. L’Estimat, Ell està en tots els oceans i terres; tot allò que Déu indica s’esdevé.L’Estimat porta nutrició a tots; no n’hi ha cap com Ell. Ell, l’Estimat, Ell obra i tot el que Ell fa, esdevé real.

2. L’Estimat, només Ell, és immaculat i pur. L’Estimat, Ell de-termina el valor de tots, qualsevol cosa que Ell fa, s’esdevé. L’Estimat, Ell passa inadvertit, Ell no pot ser vist, Ell fa que veiem.

3. L’Estimat, Ell és profund i insondable; no n’hi ha cap altre tan gran com Ell. L’Estimat, Ell frueix de cada cor; Ell es conté dins de cada dona i de cada home. Oh Nanak,

Del llibre sagrat Gurú Grant Sahib

Ell està ocult – Ell es revela

l’Estimat tot ho omple a vessar, però Ell està ocult; mi-tjançant el Gurú Ell es revela.

(Samvat 540 Nanakshahi)


Ilàihi!!!as-áluka bi-a‘áççi man nâÿâka Et demano pel més preuat de tots els qui han intimat amb tuwa áfdali man da‘âka El millor de tots els qui t’han invocat,an túmtira ‘ala qálbi sha-âbiba ‘átfika Que deixis caure sobre el meu cor el plugim del teu afectewa sahâ-iba ridâka I els núvols de la teva complaençawa túlqia fîhi halâwata dzíkrika I dipositis en ell la dolçor del teu record wa tuyáqqizahu min ghafalâtihi Fent-lo desvetllar dels seus somnishatta lâ yushâhida siwâka

Fins que deixi de veure tot allò que no siguis Tu,...He fet el vel de la creacióCom una pantalla per a la Veritat,I en la creació hi haSecrets que, de cop, brollen com fonts.

*(vocatiu amb què es reclama l’atenció d’Allah)

Ahmad Al ‘Alawi

Versos


. . .Acumuleu riqueses com les abelles acumulen la mel,però vindran circumstàncies com les gelades sobre les flors.Entreneu-vos en tot moment a una perfecta atenció.Protegiu la vostra bellesa com es protegeix la seda,però el temps la marcirà, fugaç, com un arc de Sant Martí.Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.Les famílies es reagrupen com a ramats d’antílops,pero el temps del caçador arribarà.Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.Vigileu els vostres fills amb tanta cura com es cuiden preciosos i fràgils ous. Però les circumstàncies col locaran pedres en el camí.Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.Sembreu precioses flors,però les gelades no faltaran.Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.Us aprecieu entre amics com a mare i fill,però us sentireu oposats davant certes circumstàncies,concebeu llavors compassió per totes les criatures, sense excepció.A tots els agrada d’escalfar-se al sol de la Felicitat,però la desgràcia arriba com el vent d’una tempesta,conreeu regularment la caritat amb els més necessitats.

Jetsun Milarepa

Poema


A nosaltres que, sense copa ni vi,Estem contents.A nosaltres que, menyspreats i lloats,Estem contents.A nosaltres ens pregunten: “en què us convertireu?”A nosaltres que, sense convertir-nos en res,Estem contents.

Queda molt per dir,Però serà Ell el qui t’ho dirà,Perquè ho entenguis, i no jo.

La vall és diferent,Per sobre de religions i cultes.Aquí, en silenci, abaixa el cap.Endinsa’t en la meravella de Déu.Aquí no hi ha lloc per a religions ni cultes.

Amb presses vaig prendre una rosa.Vaig tenir por del jardiner.Llavors vaig sentir la Seva veu suau:“Quant val una rosa?El dono tot el jardí”.

Jalal Ad.Din Rumí

Versos


Esposa: Ay, quién podrá sanarme!Acaba de entregarte ya de vero;no quieras enviarme de hoy más ya mensajero,que no saben decirme lo que quiero. Y todos cuantos vagan,de ti me van mil gracias refiriendo.Y todos más me llagan,y déjame muriendoun no sé qué que quedan balbuciendo. Mas cómo perseveras,oh vida, no viviendo donde vives,y haciendo, porque mueras,las flechas que recibes,de lo que del amado en ti concibes? ¿Por qué, pues has llagado aqueste corazón, no le sa-naste?Y pues me lo has robado,por qué así lo dejaste,y no tomas el robo que robaste? Apaga mis enojos,pues que ninguno basta a deshacellos,y véante mis ojos,

St Joan de la Creu

pues eres lumbre dellos,y sólo para tí quiero tenellos. Descubre tu presenciaY máteme tu vista y hermosura.Mira que la dolenciade amor que no se curasino con la presencia y la figura Oh cristalina fuente,si en esos tus semblantes plateados,formases de repente los ojos deseados,que tengo en mis entrañas dibujados! ¡Apártalos, amado, que voy de vuelo!

Fragment del “Cántico Espiritual”


1. Per no tenir fred, utilitza la roba necessària.Per esmorteir la fama, menja just el necessari.Quant a la teva ment, deixa-la treballar i que reconegui qui ets tu i qui l’Absolut, i com aquest cos es convertirà en aliment dels corbs del bosc.

2. Els que tenen l’habilitat de caminar pels aires,Els que poden refredar el foc,aturar un rierolo obtener llet d’una vaca de fusta, són nomésmalabaristes de carrer, no res més.

3. Arrossego un bot sobre el marAmb una soga ferma.Escoltarà Déu?Em portarà fins a la fi del camí?Com l’aigua en copes de terrissa sense coure degotejo lentamenti m’asseco.La meva ànima gira i s’arrombolla. Marejada.Deixa’m descubrir la meva llar.

Poema-Text Hindú de Lalla

4. L’ànima, com la lluna,és nova, i sempre nova altre cop.I he vist com l’oceàcrea contínuament.D’ençà que he purificat la meva ànimaI el meu cos, jo també, Lalla,Sóc nova, nova a cada momento.El meu mestre em va ensenyar una cosa:“Viu a l’ànima”.Quan em va pasar això,Vaig començar a caminar nua,I a ballar.

5. Aprendre les escriptures és fácil,Viure-les, difícil.La recerca d’allò RealNo és un tema simple.En el profund de la meva recerca,S’esvaïren les darreres paraules.Fou joiós i silenciós,El desvetllament que llavors em sobrevingué.

Els amants de Déu


6. Al terme d’una nit de lluna-esbojarradaVa brollar l’amor de Déu.Jo vaig dir: “Sóc jo, Lalla”.El Benamat es desvetllà. Ens convertirem en Això,I el llac és transparent com el cristall.

7. He arribat a aquest univers de naixement i renaixement i he trobat la llum amb llum pròpia.Si algú mor, no és res per a mi,I si jo moro no sóc res per a ningú.És bo morir,I és bo viure molt de temps.

8. El sol, el més baix xakra d’acció, va desaparèixer.I al mateix temps, a dalt de tot, la lluna.Absorbida en l’infinit, la meva ment es disolgué.On han anat ara la terra i el cel?Resten amagats en el no-resCom els amics en una caminada?

9. Lalla, has vagarejat per tants llocsCercant de trobar el teu marit!I ara, finalment, dins dels mursD’aquesta casa-cos, a l’altar-del-corVas descobrint on viu Ell.

10. La fama és aiguaTransportada en un cistell.

Tanca el vent dins del teu puny,O ferma un elefantAmb un sol cabell.Aquests són assolimentsQue et faran famós.

11. Deixa’ls que llencin injúries.Si a dins meu estic connectadaAmb allò que és veritat, la meva ànimaEs manté tranquil.la i clara.Et penses que Xiva se’n dolD’allò que diu la gent !Si cau una mica de cendra sobre el mirall,Fes-la servir per pulir-lo.

12. Jo estava apassionada,Curulla de nostàlgia,Cercava a tort i a dret.Però el diaQue el VertaderEm va trobar,Vaig restar a casa.


La pluja ha parat, els núvols s’han esvaït,el cel és serè,Quan el cor és pur, totes les coses de I’univers són pures.Confiant el meu cos al curs dels esdeveniments, he renunciat al mon amb la finalitat de ser lliure.Amb la lluna nova i les flors passaré la resta de la meva vida.Peònies salvatges ara al seu zenit,magnífica i plena floració:massa precioses per collir-les,massa precioses per a no collir-les.De vegades em sento transparent,escoltant el sode les fulles que cauen.És veritablement pacíficala vida d’un monjoallunyat dels assumptes mundans.Aleshores, per quèem cauen les llàgrimes?Sóc tan conscient que tot és irreal.Una a una, les cosesd’aquest mon fugisser passen,però, per què se’m trenca el cor encara?

Poema

El temps passa,no hi ha manera d’aturar-lo.Aleshores, per què persisteixen els pensamentsquan totes les altres coses han marxat?Pluges de primavera, xàfecs d’estiu, tardor seca:que la natura ens somriguii amb ella en compartirem tal generositat.Si us plau, no em confonguisamb un ocellquan aterri al teu jardíper menjar pomes vermelles.Hi vaig per demanar arròs,però I’herbei florit del trèvolentre les pedresem fa oblidar la raó.Seguint el riu arribo a la granja.La frescor de la nit desapareix amb I’escalfor del sol que es lleva.Al bosc s’apleguen els pardals i el seu cant se sent per tot arreu.Em trobo el vell pagès al camí de casa seva.Em ve a rebre com un vell amic.La seva dona escalfa el sake mentre discutim tot menjant

Ryokan Taigu. Monjo i poeta zen Japonès (s.XVIII-XIX)


verdures.Tots dos gloriosament borratxos, oblidem el sentit de la dissort.Quan penso en el sofriment de les persones d’aquest món,la seva tristesa és la meva.

Tant de bo el meu hàbit de monjo fos suficientment ample per aixoplugar tots els éssers que pateixen en aquest món incert.

Traducció: Natàlia Barenys


O Déu meu! Tots els bénsQue em tens reservats en aquest mónDóna’ls als teus enemics,I tot el que em tens reservat a l’altre mónDóna-ho als teus amics.Perquè, amb Tu, jo ja en tinc prou.O Déu meu !Si t’adoro per por de l’infern, fes que hi cremi.Si t’adoro per l’esperança del paradís,Exclou-me’n.Però si t’adoro només per Tu mateix,No allunyis de mi la teva Eterna Bellesa.O Déu meu!La meva única ocupació,El meu únic desig en aquest món,Entre totes les coses creades,És el record de Tu.I a l’altre món,De tot el que hi hagi a l’altre món,Només anhelo l’encontre amb Tu.Tot això, així és des de mi.Però Tu, Tu fes segons la teva voluntat.

O Senyor meu!Per què m’has concedit en aquest món,Aquesta fama buida?Era tan pobre el meu fervorQue m’has exclòs de les files dels sants anònims?Jo vaig demanar de ser extranya per a tothom, excepte per a Tu,Però ara molta gent em coneix.

Rabí’ah al- ‘adawiyya i Tohfah

Textos de dues musulmanes místiques


Si el Foc ha baixat al cor del Món és finalment per prendre’m i per absorbir-me. Per tant, no n´hi ha prou que jo el contempli, i que per una fe mantinguda, inten-sifiqui cada vegada més al voltant meu el seu ardor. Cal que, després d’haver cooperat amb totes les meves forces, a la Consagració que el fa brollar, jo consenti per fi a la Comunió que li donarà, en la meva persona, l’aliment que finalment ha vingut a cercar.

Em prosterno, Déu meu, davant la vostra Presència dins l’Univers esdevingut ardent i, en els trets de tot el que trobaré, de tot el que em succeirà i de tot el que realitzaré durant el dia, us desitjo i us espero.

Vull, Déu meu, que per un trastorn de les forces de les quals solament Vós podeu ser autor, l’esfereïment que s’apodera de mi davant les alteracions que es preparen a renovar el meu ésser, es mudi en una joia desbordant d’ésser transformat en Vós.

Teilhard de Chardin

De “L’Himne de l’Univers”


Medita sobre el Senyor, i troba la pau i el goig. Com Gur-mukh, obtindràs les recompenses generoses del Senyor. Com Gurmukh obtindràs els fuits del Senyor, i meditaràs sobre el nom del Senyor; i els dolors incomptables desa-pareixeran. Sóc una ofrena/sacrifici al meu Gurú, que ha organitzat i resolt tots els meus assumptes. El Senyor Déu atorgarà la seva Gràcia, si tu medites en Ell; tu, servent humil del Senyor, obtindràs el fruit de la pau. Diu Nanak, o germà humil del destí: medita sobre el Senyor, i troba la pau i el goig.

1 Tot escoltant les lloances glorioses del Senyor, estic intuïtivament amarat del seu amor. Dirigit per la instrucció del Guru, medito sobre el Naam intuïtivament. Aquells que ja tenen aquest destí predestinat, coneixen el Gurú, i llurs pors del part i de la mort els deixen. El qui elimina el pensament negatiu i la dualitat des de dins d’ell mateix i que humilia l’existència amb amor, és el qui enfoca la seva ment en el Senyor. Aquells sobre els quals el meu Senyor i Mestre vessa la seva Gràcia canten les lloances glorioses del Senyor nit i dia. Escoltant les lloances glorioses del Senyor, em vaig amarant intuïtivament amb el seu amor.


Dins la casa del meu cor

2 En aquesta era, l’emancipació ve només del Nom del Senyor. La meditació rumiant sobre la Paraula del Shabad emana del Gurú. Considerant el Shabad del Gurú hom ve a adorar el Nom del Senyor; ho obté només aquell de qui el Senyor es compadeix. En la pau i seguretat impertorbable, canta les lloances del Senyor dia i nit. I totes les restes dels seus pecats són erradicades. Tots som teus i Tu pertanys a tots. Sóc teu i Tu ets meu. En aquesta era, l’emancipació ve només del nom del Senyor.

3 El Senyor, el meu Amic ha vingut a viure dins de la casa del meu cor; cantant les lloances glorioses del Senyor, hom resta sadollat i realitzat. Cantant les lloances glo-rioses del Senyor per sempre, mai més tindrà fam. Aquest servent humil del Senyor que medita sobre el nom del Senyor, Har, Har, és venerat en les deu instruccions. O Na-nak, Ell mateix s’associa i es separa; no n’hi ha cap com el Senyor. El Senyor, el meu Amic, ha vingut a viure dins de la casa del meu cor.


Breu fragment

Quan el coneixement t’haurà arribatsabràs que has conegut Al·lah per Al·lahi no per tu mateix.Perquè el que coneix i allò conegut són idèntics.. . .El moviment que dóna lloc a l’existència de l’universÉs el moviment de l’amor.

Ibn Arabi


Fragment del “Càntic dels Càntics”ELLA Com un pomer entre els arbres del bosc és el meu estimat entre els donzells. Glateixo per seure a la seva ombra, el seu fruit m’és dolç al paladar. M’ha fet entrar al celler i enarbora sobre mi la senyera de l’amor. Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d’amor. Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça. Filles de Jerusalem, us conjuro per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui. Una veu! El meu estimat! Mireu, ve trescant per les muntanyes, saltant per les collades. El meu estimat és semblant a una gasela o a un cervatell. Mireu-lo! És darrere la nostra tanca, aguaitant per la finestra, espiant per les gelosies. El meu estimat parla i em diu:

ELL Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine! Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat. Les flors despunten a la terra, ja arriba el temps d’esbrotar, se sent la tórtora pels nostres camps. Despunta el fruit verd de la figuera, les vinyes florides escampen perfum. Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine! Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, perquè la teva veu és suau, i la teva cara, bonica. Caceu-nos els xacals, els xacals menudets, que destrossen les vinyes, les nostres vinyes en flor.

ELLA El meu estimat és tot meu,


i jo sóc tota seva, ell que pastura el ramat entre els lliris. Abans que bufi la marinada i s’allarguin les ombres, retorna, estimat meu, semblant a la gasela, al cervatell, per les muntanyes de Bèter. En el meu llit, en plena fosca, he cercat l’amor de la meva ànima. L’he cercat i no l’he trobat. M’he llevat a fer un tomb per la vila: pels carrers i per les places cercaré l’amor de la meva ànima. L’he cercat i no l’he trobat. M’han trobat els guardes que fan la ronda de la vila: «¿No heu vist l’amor de la meva ànima?» Tot just m’havia apartat d’ells, trobo l’amor de la meva ànima. L’he agafat i no el deixava, fins que l’he dut a casa de la meva mare, a la cambra de la qui m’ha concebut. Filles de Jerusalem, us conjuro per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui.


CANT XI: La Visió de la forma de l’universARJUNA:1. La teva gràcia m’ha revelat el secret suprem de I’Adhiatman, el teu esperit en tots els éssers: passada es la meva decepció.2. Tu m’has parlat, oh Déu d’ulls tranquils de lotus, del venir i departir-se de les coses, i també de la teva majestat eterna.3. Ara voldria, oh Déu suprem, contemplar la forma glo-riosa de la teva grandesa. Oh Tu, el primer dels éssers.4. Si Tu creus, Oh Senyor meu, que jo puc contemplar-lo, mostra’m el teu Jo etern, Oh Déu de la unió mística.

EL SENYOR:5. A cents i també a mils contempla, oh Arjuna, les meves vàries figures divines, d’incomptables formes i colors.6. Aquí hi ha els déus del sol i els del foc i de la Llum, els de les tempestes i dels llamps, i els dos cotxers llumino-sos del cel. Contempla, oh descendent del gran Bharata , meravelles mai vistes abans.7. Mira en mon cos I’univers, amb ses coses mòbils i immò-bils, i tot el que més anhelis veure.

Fragments del cant XI

Bhagavadgita, “El Cant del Senyor”

8. Però de veres no podries percebre la Divinitat amb aqueixos teus ulls mortals. Jo et donaré la visió divina: contempla la meva glòria.

SAMJAIA:9. Quan Hari, el gran Senyor del ioga, així hagué parlat, oh rei, llavors va mostrar a Partha la seva suprema forma divina10. Arjuna va veure ulls d’innombrables cares i infinites visions de meravelles, nombrosos ornaments celestials i nombroses armes de déus.11. I vestidures i collarets de flors del cel, i formes perfu-mades de perfums divins. La Divinitat infinita esguardava veient-ho tot, i comprenent en Ella totes les meravelles.12. Si la resplendor de mil sols de sobte omplís el cel, es podria comparar a la del Déu infinit.13. I en aquella resplendor el fill de Pandu veié tot I’univers amb la seva infinita varietat, reunit en vasta unitat en el cos del Déu dels déus.14. Tremolant d’admiració, Dhanamjaia, el conqueridor de riqueses, s’inclinà davant del déu i devotament ajuntant les mans en adoració exclamà.


ARJUNA:15. En ton cos, oh Déu suprem, contemplo els déus; tots els éssers amb llurs infinites varietats; Brahma reposant sobre son tron de lotus; tots els poetes i les sàvies ser-pents del cel.16. Contemplo la teva forma immensa on hi ha infinites formes, i veig llurs pits i llurs braços i llurs rostres amb llurs ulls. Ni començament ni mig ni fi de Tu no hi ha. Contemplo, oh Senyor suprem, la teva forma infinita.17. Tu, tan difícil de veure, t’esguardo al meu entorn, im-mens, amb corona, ceptre i disc, i en la glòria resplendent del sol i del foc brillant.18. Tu ets I’lndestructible, I’objecte suprem de la conei-xença, el suport suprem de tot I’univers; Tu ets l’inalterable protector de la Llei eterna. Jo medito sobre Tu com Esperit Primer.19. Jo et veig sense començament ni mig ni fi. Infinita és la força dels teus braços innombrables, i els teus ulls són la lluna i el sol. La teva cara resplendeix com el foc del sacrifici, i amb la teva resplendor. Tu escalfes tots els mons.20. Tu omples I’espai entre els cels i la terra i tots els vents de I’horitzó. En veure la teva forma meravellosa i terrible, tremolen els tres mons, oh Esperit suprem.21. Les hosts dels déus van vers Tu i ajunten llurs mans amb paor. «Glòria», exclamen els poetes de terra i cel i t’exalten amb càntics ressonants.. . .

38. Tu ets el Déu del començament, el primer Esperit, el suprem Palau que tot ho conté. Tu el qui coneix i la cosa coneguda. Tot l’univers està penetrat per Tu, oh Déu d’infinites formes!. . .EL SENYOR:43. Aquesta forma que tu has contemplat és molt difícil de veure. Fins els déus anhelen contemplar aquesta forma.44. Ni amb Vedes, ni amb austeritats, ni amb presents, ni amb sacrificis puc jo ésser esguardat com tu has pogut fer ho.45. Solament per amor, oh Arjuna, puc jo ésser vist així, i conegut en la meva essència, i solament amb amor puc ésser penetrat.46. El qui fa obres per a Mi, el qui fa de Mi el seu fí, el qui per a Mi té amor, lliure de llaços humans i sense malvolença a cap ésser, aquell ve a Mi, Oh fill de Pandu!


La felicitat no s’aconsegueixamb grans sacrificis i força de voluntat,ja és present en la relaxació oberta i en el deixar anar.No t’esforcis,no hi ha res a fer o a desfer.Tot allò que apareix momentàniament en el cos mentno té cap importància;sigui el que sigui té poca realitat.Per què identificar-nos-hi i després aferrar-nos-hi?Per què emetre judicis sobre això i després sobre nosaltres mateixos?És molt millor deixarsimplement que tot el joc succeeixi per ell mateix,sorgint i replegant-se com les onades -sense alterar ni manipular res- i observar com tot s’esvaeix i reapareix magicament, una i altra vegada, eternament.És la nostra cerca de felicitatL’única cosa que ens impedeix de veure-ho.És com perseguir un arc de Sant Martí de colors viusque no aconseguiràs mai,com un gos que intenta atrapar la seva pròpia cua.Tot i que la pau i la felicitat no existeixen com una cosa o un lloc reals,

estan sempre disponiblesi t’acompanyen a cada instant.No creguis en la realitatde les experiències bones i dolentes,puig són tan efímeres com el bon temps i el mal tempscom els arcs de Sant Martí al cel.Desitjant aferrar I’inaferrable,t’esgotes en va.En I’instant en què obres i relaxes el puny de I’aferrament,allí hi ha I’espai infinit, obert i seductor i confortable.Fes ús d’aquesta espaiositat, d’aquesta llibertat i tran-quilitat naturals.No busquis més.No t’endinsis en la inextricable selva seguint el rastre del gran elefant despert,perquè ja es troba a casa descansant plàcidament davant la teva pròpia llar.Res a fer o a desfer,res a forgar,res a desitjar,no falta res.E-ma-ho! Meravellós!Tot succeeix per si mateix. Traducció: Pepa Forn

Lama Guendum Rimpoche (s.XX)

Lliure i relaxat: un cant vajra espontani


Recordant, recordant, recordant-lo en meditació, trobo la pau; amb cada respiració ben sencera pensó molt en Ell. En aquest món, i en el món del més enllà, està amb mi, com el meu ajut i el meu suport; vagi on vagi, ell em protegeix.La Paraula del Gurú habita la meva ànima. No s’enfonsa en les aigues; els lladres no poden robar-la, i el foc no pot cremar-la. És com la riquesa per als pobres, o un bastó per als cecs, o com la llet de la mare per al nounat. Enmig de l’oceà del món, he trobat la barca del Senyor; el Senyor misericor-diós ha atorgat la seva pietat a Nanak.


La Paraula del Gurú habita la meva ànima


Últims cants

Soc un iogui que vaga pel pais,un captaire que viatja sol,un pobre que no té res.He abandonat la meva regió d’origen,he deixat enrere la meva preciosa casa,i he regalat els meus camps fèrtils.He sojornat en refugis de muntanyes aillades,he practicat en coves envoltades de neu,i he trobat el menjar tal com fan els ocells;així ha estat fins ara.No puc saber el dia de la meva mort,pero tinc un propòsit abans de morir.Així és !a meva història de iogui;i ara, us donaré alguns consells:Intentant controlar els esdeveniments d’aquesta vida,intentant incansablement ser el més Intel.ligent,elaborant plans per manipular el vostre món,lligats a relacions socials repetitives,perduts en aquests projectes de futur,inconscients arribeu als darrers anys de la vostra vida,sense adonar-vos que el vostre front està solcat d’arrugues,sense reconèixer que els vostres cabells s’han tornat blancs,

sense veure que les vostres parpelles cauen,sense admetre que la vostra boca i el nas s’encloten.Tot i que els emissaris de la mort us persegueixen,seguiu cantant i gaudint dels plaers.sense saber si sereu vius al matí segiient,seguiu planificant el futur.Sense saber on tindrà lloc el proper naixement,seguiu sentint-vos satisfets de vosaltres mateixos.Ha arribat el moment de preparar-vos per morir.És el meu consell sincer per a vosaltres:si la seva importància us colpeix, comenceu a practicar.

Traducció: Pepa Forn

Milarepa. monjo tibetà (s.XI-XII)


El Bhagavad Gita (“Cant del Benaurat”) és un poema èpic que forma part del Mahabharata (capítol 23:40), un dels textos més importants de l’hinduisme. Comprèn 700 versos (shloka) escrits en sànscrit, dividits en divuit capítols i es pensa que va ser escrit entre els segles V i II aC. Es tracta d’un text fo-namental en la filosofia i la mística hindú, representant la culminació dels pensaments vèdic, del ioga, del vedanta i del tantrisme. Convida, mitjançant els diàlegs amb Krishna del protagonista i el cor, a l’arrelament en els camins que porten a la unió i la fusió amb la divinitat, amb Brahman.

El Càntic dels Càntics està format per una col·lecció de poe-mes d’amor. El títol significa ‘el més bell, el millor dels càntics’ i es llegeix durant la gran festa de Pesah. Probablement cal datar-lo entre els segles V i III aC. Exaltació de l’amor humà autèntic, i expressió de l’amor diví a la humanitat, les tradi-cions jueves en diuen, per exemple: «El Càntic dels Càntics … sol podria guiar la humanitat.» O bé: «Per culpa dels pecats dels homes, la presència de Déu s’havia anat allunyant del món, però amb el Càntic dels Càntics ha tornat a la terra.»

El “Gurú Grant Sahib” és el nom que rep el llibre sagrat de la Tradició Sikh. Els deixebles del Gurú Nanak, iniciador del

camí sikh l’anomenaven 2l seu “gurú” (mestre). Diversos suc-cessors “gurús” anomenats pel mestre anterior van continuar el lideratge de Nanak, fins al desè Gurú Gobing Singh (mort el 1708) que institueix la identitat de la tradició sikh com a plenament diferenciada d’altres tradicions el 1699. Amb la “nova comunitat plenament instituïda” el llibre sagrat es constitueix en l’onzè Gurú per sempre.Aquest llibre sagrat és iniciat pel cinquè Gurú, el Gurú Arjan l’any 1604, recollint tradicions i textos inspirats transmesos des de Gurú Nanak, amb textos en diverses llengües, i el continuaran escrivint els altres cinc gurús que estará n al front de la comunitat. El llibre “Gurú Grant Sahib” original es guarda al Temple Daurat a Amritsar. I a cada temple n´hi ha una còpia que es llegeix, es proclama i es venera com una sagrada realitat vivent de la qual es té cura dia a dia i nit a nit.

David Jou i Mirabent va néixer a Sitges el 1953. És poeta i físic. Deixant a part la seva ampla obra científica, en la seva poesia ha explorat especialment les temàtiques científica, religiosa i mediterrània, i noves formes poètiques amb un fort component visual, inspirades en formes de la natura. El seu coneixement i la seva autoritat com a científic, donen una especial força a la seva recerca poética-espiritual, on

Breus indicacions sobre els/les autors/es dels textos i poemes


ens porta a descobrir com tota la seva esplèndida capacitat científica troba el seu ressò més profund en l’expressió de la seva experiència espiritual.

El Shaik Sidi Ahmad Al‘Alawi: nascut a Algèria l’any 1.869 i mort el 1.934 és un dels màxims representats de l’espiritualitat musulmana del segle XX amb una extensa obra que dona fe del seu nivell espiritual. Fou fundador de la Via ‘Alawi en la més pura tradició islàmica. I és un dels grans representants de la, encara desconeguda, tradició sufí dels països nord-africans. Aquí oferim alguns versos que es canten en les reunions dels seguidors de la seva Via. Val la pena llegir la seva biografia escrita per Martin Lings, traduïda al castellà, “Un santo sufí del siglo XX”. Ell afirma que no es va obrir a la comprensió fonda, fins que es va interessar per la doctrina del Poble (nom donat a les doctrines sufís).

Husayn ibn Mansur al-Hal.lag: nascut al 858 al sud-oest de l’Iran, viatger i pelegrí per terres d’Orient. Encarna com cap altre espiritual musulmà un camí de saviesa que, al mateix temps que en fa l’autor més notable del període de formació del sufisme, transcendeix els límits del sufisme mateix. És l’autor de la cèlebre locució teopàtica “Anā al-haqq”, “Jo sóc la veritat”, que li costà la condemna a mort. Executat pel seu ensenyament espiritual al 922 es considera, a l’Islam, el màr-tir per excel·lència de l’amor místic. Oferim uns versos del seu Diwan, traduïts per Halil Bárcena i editats per Fragmenta.

Ibn ‘Arabi, místic andalusí, nascut a Múrcia el 1165 i mort a Damasc el 1240, té més de tres-centes obres i és conegut com al-Shaik al-Akbar (el més gran dels mestres) i també com el Sultan al-‘Arifin (Soldà dels gnòstics).Viatger a la re-cerca de savieses i de fonts d’espiritualitat, morí a Damasc el 1240. És capaç d’establir sòlides relacions de pensament filosòfic, metafísica, cosmologia i aproximació teològico-mística amb els grans postulats de la revelació alcorànica. Amb ell el sufisme obté la màxima expressió teòrica i és un pont formidable amb aspectes de la teologia alcorànica més “normal”, sense perdre mai de vista les arrels sufís de l’amor pur i únic vers el Déu únic, Al·là.

Jetsun Milarepa, (1052-1135) és considerat un dels més fa-mosos ioguis i poetes del Tíbet, va ser un estudiant de Marpa i una de les grans figures o, dit d’una altra manera dels grans Pares-Mestres de l’escola Kagyu del Budisme Tibetà. Milare-pa, a partir de la seva vida complexa i de la seva experència profunda que el va portant a l’alliberament interior total, és famós pels diversos poemes i cançons, en els quals expressa la seva lluita i la lluita de tot “caminant” fins a la profunditat de la seva realització del Dharma amb extraordinària claretat i bellesa.

Joan de la Creu (1542 – 1591), va ser un frare carmelita, prevere i místic que l’any 1568, pels consells de Teresa de Jesús, va emprendre la reforma entre els germans de l’orde carmelitana, fundant la branca dels Carmelites Descalços. La


seva obra escrita, especialment la poètica, és considerada un dels cims de la literatura en llengua castellana i un dels cims de la literatura mística universal; els seus escrits van tenir un pes decisiu en l’espiritualitat moderna.

Lalla: Aquesta curiosa dona va viure al Caixmir al segle XIV. Els seus cants i dites els va escriure en un dialecte antic, el Kashmiri, es varen traduir al sànscrit i al hindi i varen recitar-se de boca en boca per hindús i per musulmans. Va recórrer milers de quilòmetres, a la ïndia, nua, vestida amb la seva llarga cabellera, presa de l’amor de la realitat divina. El seu camí, la seva dança la seva paraula poética, apropaven i apropen a l’amor únic i total, des dels camins més diversos i la llibertat viscuda en el radical respecte amorós al Tot.

Lama Guendum Rinponche (1918-1997) va néixer al Tibet oriental, a la regió del Kham. Sobre els 7 anys va començar l’aprenentatge de la vida monástica; és un dels més grans ioguis i lames tibetans. Va viure més de vint anys en retir solitari en coves de l’Himalaia, va crear i dirigir el centre de retirs per la formació de lames occidentals en el centre Dhagpo Kagyu Ling de França, per petició expressa del XVI Karmapa. Lama Guendum va dir: “No tinc història personal de vida, he begut te i he menjat tsampa”.

Maulana Yalal Al.Din Rumí: (1207-1273) músic, poeta i místic persa, que es va instal·lar a Turquia. Als vint-i-alguns anys, a Konia, creix en l’aproximació a la tradició sufí. I ja llavors

i cada vegada més, amb els seus escrits poètics-místics, provoca que més i més persones se sentin atretes pel seu ensenyament i pel camí interior que convida a fer, que va arribant a una primera plenitud cap al 1240. Enmig d’escrits, ensenyaments, treball d’atenció als més necessitats, esdevé l‘inspirador de l’escola sufí “mevleví” dels dervitxos giròvags. És un dels místics musulmans més coneguts actualment a Occident.

Mirabai Meera: (1498-1547) Fou una princesa i poetessa mística hindú molt popular a la Índia. La poesia de Mirabai tracta de l’amor per Krishna. Va escollir a Krishna com a espòs, amant, senyor i amo. La característica única de la poesia de Mirabai es la utilització del seu lliurament complet al seu amor per Krishna. Els seus escrits són espirituals i molt pie-tosos. Las cançons de Mirabai retraten un univers personal, on es troba l’única existència de Krishna, el seu únic objecte de desig.

Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955), teòleg, paleontòleg i filòsof francès, ha estat internacionalment reconegut pels seus esforços conciliadors entre la ciència i la teologia. La seva obra, centrada en l’estudi de les etapes del desenvo-lupament de l’home, formula un evolucionisme optimista centrat en la cosmogènesi, la biogènesi i la noogènesi. Teil-hard de Chardin va observar en l’evolució una progressiva espiritualització de la matèria, el principi fonamental de la qual és l’home. Té una mena de visió místico-profètica de


l’evolució de la consciència humano-còsmico-divina cap a la plenitud d’aquesta terra i del cosmos.

Rabi’ah al-‘adawiyya: (S.VIII) Filla d’una família pobra. Venuda com esclava, després del dur treball passava la nit pregant. Deixada lliure quan hom descobreix la seva profunda espi-ritualitat, es retira al desert. Hom l’anomena 2la reina de les dones santes”. És una intèrpret excepcional del difícil equi-libri entre l’ascesi, el desig ardent i la distància en la relació amb Déu. La seva introducció del terme Hubb, Amor Diví, suposa una fita en el camí espiritual d’arrels en la revelació corànica. Morí amb 80 anys fets, ben arrelada en la certesa de la constant presència de l’Estimat.

Ramon Llull, mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic, ha estat considerat el cappare de la gran tradició ibérica. Pioner en el diàleg amb l’Islam i amb la visió cientí-fica del seu temps, d’una enorme cultura, apropa els lectors a una profunda experiencia espiritual.

Ryokan (良寛, Ryōkan), també era conegut com Taigu Ryōkan. Va ser un monjo budista Zen, cal.liígraf i poeta que va viure a Niigata (Japó) del 1758 al 1831. Descendent d’ una família acomodada, el seu pare poeta de cert renom exercia de cap

del poble; el jove Eizo va passar la seva joventud dedicat a l’ estudi. Als divuit anys va decidir entrar en un monestir zen. Allà la seva vida va fer un tomb. Va estudiar amb el famòs mestre Kokusen de l’ escola Sotô. El monjo budista Ryōkan va composar molts wakas (poemes) en un estil naïf evadint intencionadament les regles complexes i l’ estil tradicional del waka.

Thich Nhat Hanh: Va nèixer l’ 11 d’octubre de 1926, a Thua Thien, al Vietnam. És un monjo budista vietnamita activista per la pau. D’ençà que al 1972 va passar a França com a refugiat polític, sempre ha continuat el seu pacífic combat per la Pau. Ja el 1967 Luther King l’havia presentat com a candidat el Nobel de la Pau per ser “un apòstol de la Pau i la No-Vilència. Des de la seva comunitat del “Casal dels Pruners” (“Plum Village”) a França, s’ha convertit en un dels més coneguts promotors del budisme zen a Occident i del que hom anomena el “mindfulness”. Thich Nhat Hanh és un Mestre Espiritual respectat a tot el món, un escriptor, un poeta, un erudit i un home de pau. És considerat per alguns la segona autoritat del budisme al món després del Dalai Lama.

Tohfah: (m.857) Esclava joglar que va ser alliberada d’un ma-nicomi pel Shaij Seri Saqati que es va adonar que no estava boja sinó inspirada, la va treure, va pagar la seva llibertat al seu amo i li va fer de mestre.


organitza:

Grup de diàleg intereligiós de Vic

col·labora:

http://dialeginterreligiosvic.blogspot.com.es/

[email protected]

Documents

Poemes i textos místics i espiritualsdialeg.claret.cat/wp-content/uploads/2016/04/poemes-mistics-2015-cat.pdf · Pàg. 6_Del “Llibre d’Amic e Amat ” Pàg. 8_Existència humana