BRILLANT ESTEL

Poetes

romàntics

Brillant estel! Com tu, qui pogués ser immutable!No que vulgui espitllar, suspès damunt la nit,sol, i observar amb ulls fixos –així com l’incansable,desvetllat. Eremita de l’espai infinit-

les aigües que caminen com practicant un rited’ablució a la terra de ribatges humans,o contemplar la màscara de neu que es diposita,nova i blanca, damunt els pujols i els pantans.

No! Així i tot amb constància tothora inalterada,el jove pit del meu amor fent de coixí,sentir sempre el seu tendre baixar i pujar d’onada,restar despert en dolç desfici sense fi,

escoltar un cop i un altre l’alè que torna, bla,i així viure per sempre –o defallir i finar.

     (Trad. Marià Villangómez)

John Keats

14

Si m’estimes, que no sigui per ressinó per pura amor. No diguis mai:“L’estimo pel somriure, la mirada o el dolç parlar… per l’opinió que expressaque s’adiu amb la meva, i em procurauna gran sensació de benestar…”perquè tot això, estimat, pot canviar,canviar per tu, i l’amor així forjatfàcilment pot desfer-se. No m’estimistampoc per eixugar les meves llàgrimes…Estant amb tu podria oblidar els plorsi perdre tanmateix el teu amor!Estima’m per amor i així podràsestimar-me sens fi eternament.

32

Quan va sortir el sol després que juressisque m’estimaves, vaig mirar la llunapensant que potser desfaria els llaçoslligats massa de pressa per durar.Qui estima ràpid, també oblida ràpic;i quan jo em veia em semblava indignade l’amor d’un home així, més aviatem veia com viola desafinada,que el cantant agafa sense pensar-hii abandona al primer so discordant.No m’equivocava amb mi, però sí amb tu.Perquè d’uns instruments dolents tocatsamb mans mestres sortiran melodies,com sortirà l’amor d’una gran ànima.

Elisabeth Barrett Browning

II

Jo no puc donar allò que hom diu amor;

mes, ¿no acceptaries l'anhelque eleva el cor, una adoracióque no rebutja mai el cel,el desig que sent l'arna per l'estrella,el que la nit sent pel matí,el culte cap a alguna cosa bellalluny de l'esfera del patir?

    (Trad. Marià Villangómez)

Percy Bysshe Shelley

DE LEOPARDI A ELL MATEIX

Reposaràs per semprecor meu lassat, L'engany darrer moria,que perennal creguí. Ja és mort. I sentola il.lusió enganyosasense esperança amb el desig marcir-se.Reposa. Prou, fins ara,has bategat. Ni poc ni molt no valenels teus dalers ni de sospirs és dignala terra. Enuig i penesés la vida; res més. I el món fangueres.Quiet! Tu desespera'tuna vegada i prou. El fat no ens dónasinó morir. Ara, plegats, menysprea,amb la natura, el míser poder ocult que el nostre dany governai la infinita vanitat de tot.

    (Trad. Josep M. López-Picó, 1928)

A LA LLUNA

Oh lluna graciosa, jo em recordoque, ara fa un any, a dalt d’aquest turó,venia ple d’angoixa a contemplar-te:tu penjaves, llavors, sobre aquells boscostal com fas ara, que tots els il.lumines.Però velat i tremolós, pel plorque dels ulls em brollava, davant meuel teu rostre sorgia, que era durala meva vida: i ho és, no ha canviat,lluna estimada. M’ajuda, però, la recordança i el recompte del tempsdel meu dolor. Oh, que n’és d’agradableals dies juvenils, quan l’esperançaté llarg el curs i el té breu la memòria,rememorar les coses ja passades,encar que tristes i que en duri l’ànsia!

     (Trad. Narcís Comadira)

L’INFINIT

Sempre em fou car aquest eixorc turói aquesta barda que de tanta partde l’últim horitzó l’esguard em priva.Mes, assegut i contemplant, immensosespais més enllà d’ella i sobrehumanssilencis i una quietud fondíssimajo al pensament fingeixo. Tant que, per poc,el cor no se m’espanta. I com que el ventsento mormolejar entre les bardisses,el silenci infinit a aquesta veuvaig comparant: i allò etern em revéi les èpoques mortes i la d’ara vivent, i el so que fa. Així en aquesta immensitat se’m nega el pensament:i naufragar m’és dolç en aquest mar.

          (Trad. Narcís Comadira)

Giacomo Leopardi

CANÇÓ

     Vés, rosa bella.Digues-li que perd son temps.     Ha sabut suara ella,quan us comparava ensems,com és dolça i com és bella.

     Digues-li sa joventut,ella que serva sa gràcia escondida,     que si tu fossis eixidaen desert on cap home és nascutningú diria ta gràcia exquisida.

     Poc valimentté la bellesa a la llum amagada;prega-li sia a l'esguard amatenti no refusi el desig, altramenttanta rubor no don l'ésser lloada.

     Llavores mor; isi ella ta lleu existència compara,     en tu pot llegirel Fat comú de tota cosa rarameravellosa i subtil i dolça i clara.

    (Trad. Joaquim Folguera)

William Wordsworth

QUAN JO ERA UN NOI...

Quan jo era un noiUn déu em salvà sovintDe la fressa i la vara dels homes.Llavors jo jugavaConfiat i boAmb les flors del boscatgeI els oratjols del celJugaven amb mi.

I tal com tu el corDe les plantes alegres,Quan elles cap a tuEls dolços braços estenen,Tu has alegrat el meu cor.Pare Sol!, i com EndimióJo era el teu predilecte,Càndida Lluna!

Oh tots vosaltres, déusFidels i amorosos!Si sabéssiuCom us ha estimat la meva ànima!

Poc llavors us cridavaJo encara pel nom, tampocVosaltres m'anomenàveuMai, com els altres homes entre ells s'anomenen,Com si es coneguessin.

Però us coneixiaMillor que no pas els homesJo hagi mai conegut!Jo entenia el silenci de l'èter,El mot de l'home no l'he entès mai.

M'ha criat l'harmoniaDel murmuriós boscatge,I he après d'estimarEntre les flors.En braços dels déus m'he fet gran.

Johann Christian Friedrich Hölderlin

El dissortat

Som el Tenebrós, -el Viudo, - el Desconsolat,el Príncep d'Aquitània de la Torre abolida:la meva única Estrella és morta, -el meu llaüt constel.latporta el Sol negre de la Melancolia.

Dins la nit de la Tomba, Tu que m'has consolat,torna'm el Posíl.lip i la mar d'Itàlia,La flor que agradava tant al meu cor desolat,i la parra on el Pàmpol amb la Rosa s'alia.

Som Amor o Febus?... Lusignan o Biron?El meu front encara és vermell del bes de la Reina;he somiat dins la Cova on neda la Sirena...

I he dos pics vencedor travessat l'Aqueront:Modulant a la lira d'Orfeu, ara els uns ara els altres,els sospirs de la Santa i els crits de la Fada.

     1853 (Trad. Jaume Galmés)

Gérard de Nerval

CANÇÓ DELS PIRATES 

Cent hòmens en esclavatgeportem i tots cristians;dels monestirs prop de platjaproveïm per los sultans.¡A l'aigua! ¡Ardits caçadors!Anem de Fes a Catlània...Dins la galera - la capitanaÉrem vuitanta - los bogadors.

¡Un convent! A la voreraormegem sense ferir:dessota d'una palmerahi ha una flor del monestir.Prop del mar, i a sos remorssorda, dorm... verge galana!Dins...

-La donzella, és bo l'oratge;calleu doncs, que heu de seguir:mudareu sols de paratge,l'harem és un monestir.Lo Sultà ama els primors,vos farem mahometana.Dins...

Ella fuig vers la capella,plorant comença a cridar:-¡Gosau tocar una donzella?-Prou!... respon lo capità.I sense escoltar sos plorsla fiquen dins la tartana.Dins...

Molt més bella en sa tristesaeren sos ulls talismans:venuda fou a sa Altesa.¡Bé valia mil tomans!I enc que defallís llavorsla ahir monja és hui sultana.Dins...

     (Traducció de Ramon Picó i Campamar)