PPoollss ddee ll’’eessqquueerrrraa

iinnddeeppeennddeennttiissttaaaa ll’’AAuuddiièènncciiaa

NNaacciioonnaall

Jutg

e de

l’Au

dièn

cia

Nac

iona

l Fer

nand

o Gr

ande

-Mar

lask

aEs

tudi

ants

de

la U

B se

solid

aritz

en a

mb

els i

mpu

tats

// F

OTO

:SEP

C

www.laccent.cat

02 SUPLEMENT ANTIMONÀRQUIC L’ACCENT 115DEL 2 AL 15 D’OCTUBRE DE 2007

1133 DDEE SSEETTEEMMBBRREEDavant la visita rei Joan Carles de Borbó a la ciutat de Girona,convidat pel rectorat de laUniversitat de Girona, l’Esquerra Independentista gironina,encapçalada per l'organitzacióestudiantil SEPC,convoca una jornada de lluita i reivindicació.Les accions de rebuig sónuna manifestació al matí i una concentració a la tarda.En aquest darrer acte,dos encaput-xats cremen una fotografia on apareixen tant el rei com la reina.El moment és captat perles cameres de televisió i recollit per mitjans d’arreu de l’Estat.

1144 DDEE SSEETTEEMMBBRREEComença l’enrenou mediàtic i judicial.La fiscalia general de l’Estat demana una investiga-ció sobre els fets enmig d’un clima tens marcat per les declaracions dels diferents líderspolítics, tant espanyols com catalans.

1155 DDEE SSEETTEEMMBBRREEEl conjunt de l'Esquerra Independentista gironina (CUP,El Forn,JAG,Endavant,Maulets,MDT,COS,PSAN i SEPC) es manifesta contra la decisió de la Fiscalia de l'Audiència Nacionald'obrir diligències per la crema de la fotografia.La ciutat viu un fort setge policial tot i l’èxitde la convocatòria.

1188 DDEE SSEETTEEMMBBRREEEs presenta a Girona la campanya ‘Jo també soc antimonàrquic/a’en solidaritat amb elspossibles encausats.Comencen a arribar centenars d’adhesions de col·lectius i personesindividuals

1199 DDEE SSEETTEEMMBBRREEJaume Roura,veí de Banyoles i militant d’Endavant (OSAN) és citat a declarar dos dies des-prés a l’Audiència Nacional de Madrid

2211 DDEE SSEETTEEMMBBRREEAcompanyat per un autocar organitzat per Alerta Solidària,Roura declara al tribunalespanyol mentre a la plaça Colon madrilenya l’esperen una cinquantena de persones vin-gudes des de diferents punts dels Països Catalans per donar el seu suport.Roura reconeixhaver cremat el retrat reial i el jutge el deixa en llibertat sense fiança però manté l’acusaciód’injúries a la corona.

Dos joves militants de l’assemblea de Maulets de Figueres són retinguts per la policia localacusats de realitzar pintades en suport a Roura i la campanya.

2222 ii 2233 DDEE SSEETTEEMMBBRREEEs realitzen actes i concentracions de suport arreu del territori:Sabadell,Molins de Rei,Tarragona,Vic,Ripoll,Reus,Vilafranca del Penedès o Girona.A altres indrets com València,Vilanova i la Geltrú o Sant Andreu del Palomar (Barcelona) s’hi fan diferents accions.

2244 DDEE SSEETTEEMMBBRREEEl jutge de l’Audiència Nacional espanyola Fernando Grande-Marlaska demana la identifi-cació de les persones que han cremat retrats reials durant el cap de setmana per tot elPrincipat.Mentrestant, l’organització antirepressiva Alerta Solidària anuncia que lesautoinculpacions ja arriben a les 2.500.

2266 DDEE SSEETTEEMMBBRREEEnric Stern,veí de Girona i militant de Maulets i el SEPC,és citat a declarar a l’AudiènciaNacional com a segon imputat per la crema de fotografies Així mateix el fotògraf gironíJordi Ribot,és citat pel mateix òrgan per tal que entregui les fotografies que va fer aquellmateix dia a Girona després que es negués a donar el material als Mossos d’Esquadra.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Col·legi de Periodistes de Catalunya emeten doscomunicats donant suport a Ribot.

2277 DDEE SSEETTEEMMBBRREELes Candidatures d’Unitat Popular (CUP) realitzen una roda premsa a Barcelona on mos-tren el seu suport a tots els inculpats en la campanya ‘Jo també soc antimonarquic/a’.Alho-ra, fan públic un manifest signat per 22 regidors on demanen la fi de les hostilitats judicialsi fan una defensa de la llibertat d’expressió.

2288 DDEE SSEETTEEMMBBRREEEnric Stern declara a l’Audiència Nacional on reconeix els fets en tot moment com un actelegítim de desobediència a l’Estat i a la imposició d’un monarca espanyol.El jove queda enllibertat amb càrrecs,sense mesures cautelars,per ordre del jutge Santiago Pedraz.De nou,un autocar amb una cinquantena solidaris acompanya el gironí a Madrid.

El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska cita a declara 9 persones méscom a imputats per la crema de fotografies que es van realitzar a les concentracions delcap de setmana del 22 i 23 de setembre.

El nucli del SEPC de la UB organitza una concentració de suport a Stern a la seva facultat, lade física del campus Diagonal de Barcelona.Durant aquest acte cremen un dibuix gegantdel rei.Aquest acte torna a aparèixer a tots els mitjans d’àmbit estatal.

2288 DDEE SSEETTEEMMBBRREEA Manresa i Lleida desenes de persones cremen més fotografies del rei espanyol.

CCRROOLLOONNOOGGIIAA AANNTTIIBBOORRBBÒÒNNIICCAA

REDACCIÓ BARCELONA

La darrera notícia al moment del tancamentd’aquest suplement especial que hem fet L’AC-CENT és que les nou persones imputades perdeclarar dijous 4 d’octubre a l’Audiència Nacio-nal espanyola són de les comarques gironines.Aquest ha estat el darrer episodi del pols quedes del dia 13 de setmbre manté l’esquerraindependentista amb la Justícia espanyola.

Hores abans, Alerta Solidària denun-ciava que “la Guardia Civil ha reclamatinformació sobre les persones que vanllogar les furgonetes per anar a l'Au-diència Nacional” el dia en que hi decla-rava Enric Stern per solidaritzar-s’hi.Sembla que l’empresa que les va llogarva rebre dues visites del cos policial perreclamar-li informació sobre la personaque havia donat el nom per llogar-les.

Davant d’aquests fets i de l’escaladarepressiva que es viu des del dia 13, Aler-ta Solidària denúncia “la manca de lli-bertat política a la qual ens sotmet l'Es-tat espanyol i el propi Departament d'In-terior, de la mà de Joan Saura, suposaun perillós precedent pel que fa a la cons-tant retallada dels drets més elemen-tals”.

La resposta de les organitzacions del’esquerra independentista a les cita-cions que ha fet l’Audiència Nacional aalgunes de les persones que han cremat

retrats del rei ha sorprès bona part delsmitjans de comunicació i de la classepolítica, tant catalana com espanyola.Des del primer dia que es va conèixer laimputació de Jaume Roure, la solidari-tat s’ha escampat arreu dels Països Cata-lans, i ja són desenes les persones quetambé han cremat fotografies del monar-ca espanyol a cara descoberta.

La campanya de solidaritat l’ha impul-sada l’organització antirepressiva Aler-ta Solidària, amb el suport unitari detotes les organitzacions de l’esquerraindependentista catalana (Endavant,Maulets, CAJEI, CUP, MDT, SEPC...).

Resposta institucional catalanaEl ressò mediàtic de les citacions judi-cials i de les mobilitzacions de respostaha agafat una volada tan gran que finsi tot al Parlament de Catalunya ha arri-bat el debat generat. Així, el divendres28 de setembre la cambra principatinaaprovava amb els vots de CiU, PSC, ERCi ICV una moció que demana el “respectepels símbols de les institucions de l’Es-tat”, alhora que recomanava una res-posta judicial, policial i mediàtica pro-porcionada.

L’endemà, el dissabte 29, el consellnacional d’ERC aprovava un text soli-daritzant-se amb els inculpats.

Lluís Sales, portaveu d’Alerta Soli-dària, considera que posicions com la

del consell nacional d’ERC responen ala voluntat de la direcció “de salvar lapapereta davant la militància”, ja queaquest partit forma part de la Generali-tat que compleix escrupulosament ambel que dicta l’Audiència Nacional deMadrid.

Mobilitzacions previstesTotes les previsions apuntent que el pro-cés judicial no s’ha tancat. D’una ban-da, s’espera la compareixença a Madriddels nou gironins citats. Però, tenint encompte l’actitud que ha tingut de momentaquest organ, no sorprendria que per-sones d’altres poblacions que també hancremat retrats haguessin de comparèi-xer a l’Audència.

De la banda del carrer, les previsionstambé indiquen que no es refredarà laguspira, ja que hi ha convocatòries endiverses poblacions. I per al dia 12 d’oc-tubre està convocada una manifestacióa Lleida coincidint amb els 300 anys d’o-cupació borbònica de la ciutat, que tam-bé es farà ressò de la solidaritat anti-monàrquica.

Conscients de totes aquestes convo-catòries i del procés judicial obert,somconscients que quan alguns lectors el lle-giu aquest suplement especial ja hi hau-rà nous fets que no haurem pogut reco-llir en aquest suplement. Els trobareu,doncs, a L’ACCENT 116.

Suplement eespecial dde LL’ACCENT

Pols jjudicial dde ll’esquerraindependentista aamb ll’Estat

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

La solidaritat amb els imputats per injúries a lacorona també ha arribat dels càrrecs electes deles CUP (Candidatures d’Unitat Popular).

El dijous 27, en roda de premsa, van pre-sentar un manifest que recollia l’adhe-sió dels 27 regidors de les CUP amb eltítol: “Nosaltres també som antimonàr-quics”.

En el document, els regidors exigei-xen no només la retirada dels càrrecsoberts contra els encausats, sinó que tam-bé demanen la dimissió dels responsa-bles polítics del Departament d’Interior,Joan Saura i Joan Boada, i l’aturada dela persecució policial i política dels mili-tants de l’Esquerra Independentista quelliure i obertament estan qüestionant laMonarquiaespanyola”.

Roda de premsa de les CUP el dijous 27 al Col·legi de Periodistes de Barcelona // FOTO:L’ACCENT

EEllss 2277 rreeggiiddoorrss ddee llaa CCUUPP sseessuummeenn aall rreebbuuiigg aa llaa mmoonnaarrqquuiiaa

SUPLEMENT ANTIMONÀRQUIC 03L’ACCENT 115 DEL 2 AL 15 D’OCTUBRE DE 2007

debat pre·electoral, handecidit prémer fort con-tra les expressions inde-pendentistes al carrer.Van fer un càlcul ràpidi el PSOE devia veureun possible rèdit enaquest tema”.

El punt fort de la campanya sónles 400 persones que s’han autoin-culpat. I també les més de 5.000 lespersones i 380 col·lectius que hanmostrat la seva solidaritat a travésde la web amb els encausats des ded’arreu dels Països Catalans, cosaque ha sorprès als propis organitza-dors. Per Sales, les mostres de suportsón indispensables: “Ningú sap si elnivell de tensió serà el mateix d'a-quí a quinze dies.

Però el que sabem segur és que hihaurà una bona pila d'encausats quehauran d'anar a declarar davant enGrande-Marlaska o algun altre jutgede l'Audiència Nacional. I un procésa l'Audiència no és poca cosa; senseuna xarxa de solidaritat ben estesaaquests processos encara podrien sermés durs del què ja són”.

era obligada. Les estratègies repres-sives cada cop són més subtils i notenim temps per asajar-ne els efec-tes. No ens queda altre remei que ofe-rir respostes immediates i organit-zar una resposta política de llarg ter-mini”.

Concentracions i més encausatsPocs dies desprès de la primera decla-ració d’un dels imputats, Jaume Rou-ra, les concentracions i accions desuport s’han repetit arreu del terri-tori. Cosa que ha portat a que fins adeu persones més hagin de viatjar ala capital de l’Estat Espanyol davantel jutge de l’Audiència Nacional, Fer-nando Grande-Marlaska. En aquestsentit, Alerta Solidària considera queno és un fet casual ja que, “l'Estat ila fiscalia, en un moment propici de

JORDI GARRIGÓSBARCELONA

D’ençà de la manifesta-ció contra la presènciadel rei espanyol, cele-brada a Girona el passat13 de setembre, s’ha des-pertat un fort sentimentde solidaritat des de diferents àmbitsde la societat catalana.

La crema de la ja famosa fotogra-fia va despertar a l’aparell mediàtici judicial espanyol, que ràpidamentva posar en marxa diverses mesurescriminalitzadores i repressives. Toti això l’Esquerra Independentistagironina va reaccionar ràpid amb l’i-nici de la campanya “Jo també socantimonàrquic” que va coincidir ambl’anunci de la Fiscalia General del’Estat d’investigar els fets ocorre-guts durant la protesta.

Aquesta ràpida reacció va ser clauen l’organització de l’autocar que vaacompanyar als dos encausats aMadrid. Segons afirma Lluís Sales,portaveu de l’organització antire-pressiva Alerta Solidària: “La res-posta de l'esquerra independentista

55..000000 aabbrraaççaaddeess ddee ssoolliiddaarriittaatt

BBRREEUUSS

Autocars eescorcollatsEls solidaris amb en Jaume Roura i amb l’Enric Stern també van patir larepressió espanyola. L’autocar que va viatjar fins a Madrid el passat diven-dres 21 va estar retingut durant trenta minuts a l’entrada de la ciutat cas-tellana. La Policia Nacional espanyola va fer baixar tots els catalans de l’au-tobus per identificar-los i escorcollar-los. A més, tot l’equipatge que hi haviadins del vehicle va ser regirat i vigilat en tot moment. En Jaume va estarseparat de tothom, envoltat de policies. Una setmana després, es repetia lahistòria. Tres furgonetes camí de Madrid van ser aturades per la PoliciaNacional espanyola, possiblement reconegudes prèviament pels Mossos d’Es-quadra. Una de les furgonetes va ser interceptada per un cotxe no policialple d’agents de paisà encaputxats, que van desviar el vehicle fins a una àreade servei. Allà, els solidaris catalans van ser identificats i escorcollats denou. Després d’una tensa espera, la furgoneta va poder seguir el seu viatgeescortada per tres furgons policials.

Figuerencs aacusats dd’injúriesDos joves independentistes de Figueres (un dels quals és menor) van serretinguts la nit del divendres 21 de setembre per la policia local a causa d’u-nes pintades on apareixien lemes contra el rei. Els dos joves, militants deMaulets, van ser retinguts al voltant d’unes quatre hores i se’ls va citar adeclarar l’endemà al matí, acusats de malmetre mobiliari urbà i d’injúriesa la Corona. Davant aquest fet, Alerta Solidària va convocar mobilitzacionsde protesta al llarg de tot el dia. El proper dia 11 d'octubre, la fiscalia de menors de Girona farà una vista perdecideix s'hi tira endavant el cas o s'inhibeix a favor de l'Audiència Nacio-nal espanyola.

Retirada lla ffotografia ddel rrei dde l’Ajuntament dde BBergaPocs dies abans de la primera crema de fotografies a Girona, el ple de l’A-juntament de Berga va aprovar una moció que van presentar els dos regi-dors de la CUP per retirar la imatge del rei espanyol de la sala de plens. Lamoció es va aprovar amb els vots de la mateixa CUP, d’ERC i de CiU; el PSCes va abstenir i el PP hi votar en contra.

FRANCESC MIRALLES PEDREGUER

Emmarcada dins la campanya “300anys d'ocupació, 300 anys de resis-tència”, la vila de Pedreguer (Mari-na Alta) ha centrat part de l’aten-ció mediàtica durant l’ultima set-mana per l’autorització del consis-tori local a realitzar un mural onapareixien Felip V i Juan Carlos Ide Borbó cap per avall. Els antece-dents ens porten al passat 25 d'a-bril on dins la programació de ladiada estava previst fer-lo. Tot icomptar amb l'autorització regla-mentària per part de l'Ajuntament,activistes de la campanya van serinterromputs un cop havien comen-çat el mural per agents de la Poli-cia Municipal que el van prohibir

continuar. Davant d'aquest fet, elsjoves independentistes van optarretirar-se de moment.

L’assemblea comarcal de Mauletsva optar per fer partíceps als grups del'oposició de Pedreguer, PSPV-PSOE,Bloc i Aixa (que conjuntament sumen7 regidors front als 6 del PP) desprésdels fets produïts, i demanar-los quepresentaren una moció per poder aca-bar el mural. També és demanà suportexplécit a la mateixa campanya. L'e-xecutiva del PSPV-PSOE va obligar elsseus regidors a esmenar la moció per-què el mural “s'ajustara a la legalitatvigent” i no poguera aprovar-se sen-se un informe jurídic previ.

El vot afirmatiu va arribar el pas-sat dijous 27 de setembre, amb l’úni-ca oposició del Partit Popular.

PPeeddrreegguueerr aapprroovvaa uunnmmuurraall ccoonnttrraa eell rreeii

Conc

entra

ció so

lidàr

ia a

Mol

ins d

e Re

i // F

OTO:

CUP

Fotògrafs pressionats pperl’AN ii eels MMossosARNAU URGELL RIPOLL

El fotògraf free lance Jordi Ribot haestat interpel·lat pels Mossos d'Esqua-dra per tal que lliurés fotografies deles concentracions antimonàrquiquesde Girona.

Després de negar-s'hi -els Mossosafirmaven que tenien ordre judicial,fet que no era cert- el jutge de l'Au-diència Nacional espanyola Grande-Marlaska el va citar com a testimoni.Ribot va decidir entregar les imatgesper evitar que l’acusessin de desobe-diència a l’autoritat.

Les reaccions de suport s'han succeït:la Universitat de Vic -Ribot és professord'aquest centre- ha recordat que “elsperiodistes no són policies”; també elCol·legi de Periodistes i el Grup de Perio-distes Ramon Barnils han criticat moltdurament l'actuació judicial i policíacai han afirmat que “el lliurament de mate-rial no publicat pot suposar una formade vulneració del secret professional”.El Grup Barnils anava més lluny i subrat-llava que “a ningú se li escapa el rere-fons polític que hi ha darrere aquestrequeriment i les especials característi-ques de qui el fa en última instància: untribunal excepcional de justícia heredatdirectament del franquisme”.

Una setantena de periodistes es vanmanifestar en solidaritat amb Ribot aGirona minuts abans de la concentra-ció de suport a Enric Stern.

04 SUPLEMENT ANTIMONÀRQUIC DEL 2 AL 15 D’OCTUBRE DE 2007 L’ACCENT 115

>>> l’inici de tot plegat: mobilitzacions a Girona contrala presència del rei espanyol el dia 13 de setembre

>>> compareixença de Jaume Roure a l’Audiència NNacional eespanyola perdeclarar davant del jutge Santiago Pedraz el divendres 21 de setembre. Unasetmana després també hi declarava Enric Stern. En totes dues ocasions, unadelegació solidària els va acompanyar.

SUPLEMENT ANTIMONÀRQUIC 05L’ACCENT 115 DEL 2 AL 15 D’OCTUBRE DE 2007

>>> la solidaritat amb els encausats i el rebuig a la monar-quia es fa sentir arreu de les comarques. Fotografies d’Elx,Vilafranca ddel PPenedès, Molins dde RRei i Reus.

>>> els estudiants també protesten el divendres 21 a laUniversitat dde BBarcelona convocats per la SEPC en soli-daritat amb el seu company Enric, un dels encausats.

06 SUPLEMENT ANTIMONÀRQUIC DEL 2 AL 15 D’OCTUBRE DE 2007 L’ACCENT 115

Girona és una ciutat, com a mínim,especial. L’encant dels carrers delBarri Vell, els parcs, els racons... Totforma part de la ciutat que bull i viuintensament els dies, un rere un

altre. Però ja fa unes quantes setmanes que l’o-lla bull amb més força que mai. La visita a laciutat del rei d’un estat que no ens és propi vamarcar inexorablement el destí de la ciutat, idels seus habitants.

Fins i tot de la comarca, i de les comarquesveïnes. Girona sempre ha estat una ciutat ambuna forta tradició republicana i això es fa evi-dent en moments com aquest. Òbviament, lesreaccions no es van fer esperar. El mateix dia alvespre els i les gironines es concentraven a laPlaça del vi, envoltant una fotografia dels reisque va ser cremada en una clara mostra derebuig a la visita del criminal en cap espanyol.La burocràcia espanyola es va posar en marxa iva fer investigar els autors de la crema, i aixòencara va mobilitzar més a la gent.

I la reacció popular va ser extraordinària. Lamanifestació del dissabte següent en què, amb

la força de la raó, Girona va trencar un cordópolicial tant exagerat com espectacular deixantenrere les pors d’un passat tèrbol i amb lavalentia de saber que estàvem fent el méscorrecte. Fins i tot més d’un no va poder repri-mir les llàgrimes. Ho estàvem aconseguint,vèiem que no estàvem sols en aquell afer i quela reacció popular era immediata i solidària.

Just una setmana més tard, una nova con-centració espectacular tornava a sacsejar l’ac-tualitat del país. Vora un centenar de fotogra-

fies reials tornaven a ser cremades al mateixlloc on va començar tot, en un acte clar de des-obediència contra la repressió. La imatge de laplaça del vi plena de petites flames tornava aser realment emotiva. Girona estava al nostrecostat.

Les mobilitzacions no s’han aturat, i ara perara, tampoc sembla clar que s’hagin d’acabar enun termini curt de temps. Dos encausats per undelicte que no ho és (malgrat diguin el quediguin les lleis espanyoles) no és una broma, il’independentisme combatiu segueix responentels atacs d’aquells que desitjarien silenciar-nos.L’estat espanyol i els partits polítics convencio-nals han seguit jugant al joc de sempre, la pro-vocació prèvia i el victimisme posterior, peròaquesta vegada la maduresa del moviment i lacapacitat organitzativa han aturat aquest espi-ral. Tots els col·lectius de l’Esquerra Indepen-dentista gironina han donat una resposta exem-plar en els moments més complicats i, empen-tats pel suport popular, tot ha estat més senzill.

Entre la gent implicada en l’organització deles mobilitzacions, els sentiments són estranys,i les sensacions contradictòries. Per una parttothom està orgullós de l’eficient capacitat res-posta que s’està tenint, però per l’altra es temque serveixi de poc. Cansats, però contents de lafeina ben feta, i amb la dignitat d’aquell que téla força de la raó seguirem treballant des d’a-quest racó de país per la llibertat, 300 anys des-prés. La por a hores d’ara ja no hi és. L’orgull ila dignitat planen sobre tots nosaltres.

Dani Xavier, Alerta Solidària

IInnjjúúrriieess aa llaa ccoorroonnaa

AAnnaaccrroonniiss--mmee ii aattaacc aallaa lllliibbeerrttaattdd’’eexxpprreessssiióó

La ràtzia jurídico-policial contra l’in-dependentisme català d’aquestesdarreres setmanes es duu a termesota el pretext de la crema de foto-grafies del rei espanyol, que els jut-

ges de l’Audiència Nacional, òrgan competenten aquests casos, consideren un delicte d’in-júries a la corona.

El codi penal espanyol tipifica com injú-ries al rei tota acció o expressió que lesioni ladignitat del monarca i li associa una pena depresó de 6 mesos a 2 anys si considera la injú-ria greu i si és lleu una multa de 6 a 12 mesos.

El jutge encarregat del cas, SantiagoPedraz, considera que la crema de fotografiestenien com a únic objectiu deshonrar i menys-prear al monarca espanyol i determina queaquesta acció simbòlica no està protegida peldret a la llibertat d’expressió, ja que asseguraque l’acció era innecessària i desproporciona-da per mostrar el rebuig a la monarquia.

Paral·lelament al procés iniciat contra enJaume i l’Enric, el jutge Grande-Marlaska hadecidit atacar les mostres de solidaritat, i acu-sa a diversos independentistes d’un delicted’injúries a la corona.

També va citar a un periodista, que s’havianegat a entregar als Mossos d’Esquadra unesfotografies on es podien identificar els autorsde la crema d’imatges del monarca. Grande-Marlaska va amenaçar al periodista d’acusar-lo de desobediència greu a l’autoritat judicial,delicte castigat amb un pena de presó de 6mesos a un any, si no entregava les fotogra-fies. Aquesta actuació judicial suposa un atacdirecte al secret professional, dret necessariper preservar la llibertat d’informació de totperiodista.

En poques setmanes, les investigacionssobre aquests delictes es donaran per finalit-zades, i es celebrarà el judici oral, on es dicta-rà sentència. En cas que siguin condemnatspel delicte d’injúries greus a la corona, el jut-ge podrà, si els acusats no tenen antecedentspenals, no decretar l’ingrés a presó dels inde-pendentistes.

Arnau Mallol, Barcelona

LLAA CCRRÒÒNNIICCAA

Estàvem espe-rant l’auto-bús quevenia deGirona

petant la xerrada. Enspreguntàvem:”els Mos-sos ens aturaran aLleida? En quin puntens esperarà la PoliciaNacional?”.

Acompanyàvem al primer dels citats adeclarar a l’Audiència Nacional pels fets deGirona i comptàvem que passaria just el queva succeir. Al cap d’unes hores de viatge, al’interior de l’autobús, a les fosques, s’hipodia observar una estampa prou típica delsviatges amb aquest mitjàde transport: una munióde caps i extremitatssobresortint per dalt ipels costats dels seientsd’un grup de joves quedormien dolça i plàcida-ment. Si una càmera d’ungran mitjà de comunica-ció hagués captat aquestmoment i després haguéssortit per la televisió,fugint de la típica imatgeque es dóna de qualsevolmoviment polític i socialdissident, qui ho diriaque aquests jovenets són

uns brètols, vàndals,etc.? La quietud d’a-quest moment es va acabar quan un cotxe dela policia secreta va ordenar als conductorsque es dirigissin cap a una àrea de servei.

És obvi que van localitzar el vehicle grà-cies a la col·laboració dels Mossos. No hihavia ni un sol client. Ens esperaven sis

furgones i una munió d’a-gents d’uniforme. Ens vanfer baixar un per un, mot-xilla inclosa, i ens vanescorcollar de dalt a baix.Després dues furgonetesens van escortar fins a laPlaza Colón, davant de LosJardines del Descubrimien-to on hi ha la bandera de290 metres quadrats. Uncordó policial impedia elpas a tota aquella personaque per estètica podia sem-blar simpatitzar amb l’en-causat. Al cap d’unsmoments aparagueren una

trentena de perso-nes pertanyents acol·lectius caste-llans a donar-nossuport. Un momentmolt emocionant.Intercanvi d’aplau-diments. Tots juntsvam cridar cànticssense parar, i quan

semblava que la intensitat d’aquests aflui-xava, aleshores d’entre la multitud de via-nants que sí que podien accedir al carrerGènova en sortia algun atrevit que ambactituds desafiants (això sí, sabent que encas d’incidents serien protegits per la poli-cia) enèrgicament deixava anar un “arribaEspaña! Viva Franco!” i instantàniament elscrits es revifaven proporcionalment al graude provocació del transeünt.

La ironia alhora de relatar fets comaquests fa que la història en si mateixaadopti un aire de superficialitat, amb laperillositat que això comporta a l’hora d’a-favorir la normalització de la pressió poli-cial sobre les persones que dia rere dia vancontracorrent. Un cop es té en compteaixò, la ironia esdevé una eina útil d’úshabitual per tal de no perdre els nervis, laserenitat i la constància que requereix elfet de militar en alguna organització ocol·lectiu.

Nícola Duran, Barcelona

Crònica del viatge a Madrid per acompanyar en Jaume Roura

Ironia per no perdre la serenitat

Contra la por, la força de la raó

El ju

tge

Sant

iago

Ped

raz

SUPLEMENT ANTIMONÀRQUIC 07L’ACCENT 115 DEL 2 AL 15 D’OCTUBRE DE 2007

La dinastia dels Borbons s’implantà a l’Es-tat espanyol després de la Guerra de Suc-cessió. Amb les victòries del 1707, del 1714 idel 1715, el monarca Felip V s’imposàsobre la coalició europea que donava

suport al candidat de la casa dels Habsburg, en Car-les VI.

La victòria dels Borbons suposà, mitjançant elsdecrets de Nova Planta, la implantació del centra-lisme francès al conjunt de la monarquia hispàni-ca. Desaparegueren les institucions dels regnes del’antiga Corona d’Aragó, el català fou prohibit coma llengua d’àmbit públic, amb l’establiment de lescapitanies generals es procedí a l’ocupació militarde facto del territori català i es trasplantà el siste-ma administratiu i fiscal castellà amb la introduc-ció de figures com els corregidors, els regidors i els

intendents.El poble català assistia a

l’establiment del’inte-

grisme centralista espanyol, la persecució de qual-sevol manifestació particularista i l’aparició afinals del segle XVIII, sota el regnat del reformistaCarles III, dels símbols nacionals espanyols queavui encara perduren, l’himne i la bandera.

Aquesta progressiva nacionalització continuàdurant el segle XIX després de l’anomenada revolu-ció liberal. Els monarques borbons, tant FerranVII, com la regent Maria Cristina o la reina IsabelII donaren suport als governs liberals de tall mésreaccionari.

La identificació en aquesta època de la monar-quia amb l’església i amb els grans latifundistescastellans i andalusos fou gairebé total, únicamentel moviment carlista, de signe encara més tradicio-nalista, produí alguna distorsió en aquests suports;disputa que no deixava de ser un enfrontament decriteris en els mateixos sectors socials, així comuna lluita intrafamiliar per obtenir el tron.

Mentre tot açò ocorria, el procés d’espanyolitza-ció continuava, els governs liberals moderats, ambel patrocini dels monarques Borbons, continuavenla seua política premeditada d’homogeneïtzació ianiquilació de les nacions sense estat existents a lamonarquia espanyola. D’aquest període daten l’ac-tual divisió provincial de l’Estat, que incloïacomarques castellanes a València i Alacant, i lasupressió definitiva de l’antic règim foral basc.

Però l’alineament quasi total de la monarquiaborbònica amb els latifundistes castellans i anda-lusos i la classe política més decididament reaccio-nària, perjudicava econòmicament les emergentsburgesies basca i catalana, les quals impulsarentímidament el reviscolament cultural dels seusterritori.

Ràpidament, les reivindicacions regionalistesde la burgesia foren rebassades per les d’unes clas-ses populars que no havien abandonat les seueslluites socials durant tots aquests anys i que ararebien una empenta amb la progressiva implanta-ció del moviment obrer.

En entrar el segle XX es perfilava una situaciópotencialment conflictiva, per una banda teníemla monarquia borbònica alineada obertament ambla reacció ultramontana castellana; per l’altra,unes burgesies catalana i basca que qüestionaven

el model econòmic i polític de l’Estat, però ques’emparaven en ell per tal de reprimir a les classespopulars. Per últim trobem el seu conjunt, cadacop més organitzat al voltant de partits republi-cans i les organitzacions del moviment obrer.

El paper de la monarquia durant aquest períodeva ser determinant, Alfons XIII no va dubtar en elseu recolzament als sectors dretans més reacciona-ris, alineats ideològicament amb la jerarquia del’església catòlica. Això per exemple es va traduiren el seu suport a la dictadura que el general de l’e-xèrcit Primo de Rivera va exercir, ajudat per unajunta militar entre els anys 1923 i 1930.

Durant el convuls període de la II República noens ha de resultar estrany veure com les forces dre-tanes encapçalades per la CEDA es declaren parti-dàries de la reimplantació de la monarquia, repre-sentant de tots aquells valors reaccionaris quedefensaven.

És per això que amb el sagnant triomf a la gue-rra del General Franco, defineix el seu règim mili-tar com a una ‘regència’, manté la legitimitat delsborbons i prepart el seu futur retorn.

Aquest retorn es produirà en la figura de l’ac-tual monarca Joan Carles I, símbol inequívoc dequin va ser el signe polític del procés de reformapolítica que encetà l’Estat espanyol a partir del’any 1975 amb l’objectiu d’homologar-se política-ment i econòmica amb la resta de països occiden-tals.

La monarquia borbònica és el símbol més evi-dent de l’espanyolisme més ranci, de l’opressiónacional de totes les nacions sense estat i del sot-metement de les classes populars.

Sota la cobertura d’un règim parlamentari derepresentació delegada i una descentralitzacióadministrativa parcial, se’ns pretén presentar l’ac-tual estat reformat com a democràtic, però ens tro-bem amb la mateixa Espanya de sempre, l’Espanyadels Borbons, l’Espanya dels Decrets de Nova Plan-ta, l’Espanya de l’incendi de Xàtiva, l’Espanya deFranco i Primo de Rivera, l’Espanya de Felipe Gon-zález i el GAL, en definitiva l’Espanya de Joan Car-les I de Borbó.

Rafa Escobar, Manises (l’Horta)

Memòria històrica

Els borbons: símbol derepressió i centralisme

Felip

V //

FOTO

:Wiki

pedi

a

PPAASSSSEEJJAANNTT PPEERR LLAABBLLOOCCSSFFEERRAA

Reproduïm els fragments de missatges quehem trobat en alguns blocs d’Internet quereflexionen sobre la crema del retrat del reii les conseqüències que ha portat:

Jaume RRoure ccom aa eexemplehttp://blocs.mesvilaweb.com/abelcAbel Caldera (Berga)“Moltes vegades he sentit històries deltipus "era un radical, però quan vaacabar la carrera es va aposentar imira on ha arribat!" I no parlo de latransició. Parlo de fa molts pocs anysi d'històries explicades per gent queva militar a l'independentisme a prin-cipis dels noranta. Mira, aquest tal (iper tal enten director general o bé capde redacció) era de l’MDT. I és clar,acabes pensant: els de la meva gene-ració acabarem igual?Doncs no, no hem acabat igual. Desdel 1996 pocs, molt pocs, han acabatals partits parlamentaris. I no nomésaixò, sinó que amb la nostra conduc-ta hem rearmat moralment la lluitaindependentista. Per a la nostra gene-ració s'han acabat les mitges tintes.Segurament molts dirigents d'ERCdeuen estar sorpresos pel rebot gene-ral, especialment entre els joves, ambles seves polítiques pactistes. Pensa-ven encara que la societat no estavaprou avançada, que encara s'havia d'a-plicar la tàctica pujolista de l'anarfent, però s'ha confirmat que no.En tot aquest moment històric queens ha tocat viure crec que tenim unpaper molt especial els joves inde-pendentistes que vam començar lamilitància a Maulets o la PUA (des-prés Endavant) a finals dels anys 90.Mantenint-nos insubornables per prin-cipis i recelant radicalment de capgradualisme adormidor hem acabatfent forat a la societat.Avui, en Jaume ha ensenyat senseembuts la declaració de principis del'esquerra independentista al poblecatalà.”

Vilafranca oocupada pper lla guàrdia ccivilhttp://blocs.mesvilaweb.com/belzaballaBel Zaballa (Vilafranca del Penedès)“Vergonyós i patètic. Aquesta tarda laguàrdia civil ha envaït Vilafranca. Asant de què? Demaneu-ho al delegatdel govern i al regidor de governació.A les vuit del vespre hi havia convo-cada una concentració (en què hi hanparticipat un centenar de persones)en suport a Jaume Roura i Enric Sterni en contra de la monarquia espanyola.Una concentració com les desenes quees fan al llarg de l'any i en què no haviade passar ni ha passat res de dolent.Però ja els teniu, furgones i secretesper tots els racons del centre de la vila.Com a mínim una desena de cotxes, ide secretes ni t'explico!”

08 SUPLEMENT ANTIMONÀRQUIC DEL 2 AL 15 D’OCTUBRE DE 2007

Aquesta frase va ser el lema amb el qual es va manifestar l'es-querra independentista del Baix Llobregat a Molins de Rei,tanmateix, és el sentiment de milers de persones que perdiverses vies s'han solidaritzat amb en Jaume Roure, especial-ment aquelles que s'han autoinculpat.

En el moment de tancar edició, Lluís Sales, portaveu d'Alerta Solidà-ria, ha declarat que s'han superat les quatre-centes però que al llarg de lapropera setmana s'incrementarà la campanya i s'anunciaran les de diver-ses personalitats amb rellevància pública. En aquest sentit fins almoment, el filòsof i professor de la Universitat de Girona (UdG) JosepMaria Terricabras; David Castillo, escriptor i responsable de cultura deldiari Avui i el subdirector d'aquest mitjà, Salvador Cot, han volgut mani-festar que "també són antimonàrquics i que reclamen ser processats peljutge de l'Audiència Nacional espanyola". Per Sales, autoinculpar-se ésun "acte de significació pública i solidaritat". D'aquesta manera treuimportància al fet que l'Audiència hagi considerat que no tenen trans-cendència penal. Aquest pronunciament -innecessari segons Sales- el varealitzar el tribunal d'excepció espanyol després que el diputat d'Esque-rra Uriel Bertran i el mediàtic sobiranista Hèctor López Bofill s'autoin-culpessin obviant la campanya d'Alerta Solidària i del conjunt de l'esque-rra independentista. Per Lluís Sales es tracta "d'una actuació oportunis-ta" (Ernest Benach va titllar-ho d'operació de màrqueting) i que en partevidencia "l'esquizofrènia dels militants de base i alguns quadres delspartits progressistes". Precisament, Sales ha volgut destacar que diversesseccions locals d'Esquerra i les seves joventuts s'han adherit a la campan-ya. A banda de l'Ajuntament de Cardedeu, els propers dies el ple de Ban-yoles debatrà el suport -fins al moment- als tretze encausats en els dife-rents processos relacionats amb la crema de retrats reials.

Roura es desvincula de l'oportunisme de BertranDies després de fer-se pública l'autoinculpació d'Uriel Bertran i HèctorLópez Bofill, el militant independentista de Banyoles Jaume Roura vaescriure una carta oberta per desvincular-s'hi. Roura, militant de l'orga-nització Endavant-OSAN critica una "acció hipòcrita, oportunista i elec-toralista"

Així mateix es pregunta: "I que no tenen vergonya els dirigentsd'ERC? Formen part d'un govern que envia els Mossos d'Esquadra a repri-mir l'independentisme i els moviments populars, i ara, per altra banda,se solidaritza?".

Cal recordar, que Bertran i López Bofill són els promotors d'un correntintern al partit republicà suposadament crític amb el conjunt de la direc-ció i que ben aviat hauran de presentar-se davant els òrgans de represen-tació de la formació.

Arnau Urgell, Ripoll

L’ACCENT 115

La qüestió de la crema de retrats s’ha convertiten un dels temes de moda per la premsa esta-tal des que el passat 15 de setembre sortia a lallum pública l’actuació de l’Audiència Nacio-nal contra els encaputxats que cremaren

retrats dels reis espanyols.Tot aquest afer ha estat una nova manifestació del

grau de vinculació dels mitjans de comunicació espa-nyols amb un sistema jurídic i polític que des de fatemps es troba en situació d’involució democràtica. Vis-ta la posterior repercussió mediàtica dels fets, ¿com espot entendre, doncs, que els fets que estan a l’origen detot plegat no fossin notícia el mateix dia que tinguerenlloc sinó dos dies més tard, quan el PP va llençar la sevacampanya agitativa i l’Audiència Nacional va iniciar laseva actuació repressiva?

Atac al rei, atac a la ConstitucióLa defensa de la institució monàrquica i la deslegitima-ció dels protagonistes de les accions antimonàrquiqueshan estat els principals elements de cohesió per tota lapremsa d’abast estatal. Dins d’aquest marc interpreta-tiu, diaris progovernamentals com El País o El Periódicohan promogut la visió que tota la polèmica dels retratsha estat magnificada per un sector de la dreta amb l’ob-jectiu de debilitar el PSOE i, indirectament, la mateixacorona.

Però els més fervents monàrquics han sorgit, com nopodia ser d’una altra manera, de l’ABC i de La Vanguar-dia. El primer ha dedicat més d’un editorial a la qüestiódurant les darreres setmanes, però potser la més signi-ficativa la publicaven l’últim diumenge de setembre, ontitllaven la crema de retrats i bona part de les reaccionssuscitades com una “escomesa contra el rei i contra lacorona” protagonitzada per “extremistes, fanàtics iseparatistes”, concloent que cal interpretar qualsevolatac a la corona com un atac a la Constitució i la integri-tat d’Espanya.

La campanya electoral, de fonsCal dir que diaris com Le Monde han contextualitzat elsfets en el marc de la campanya electoral que durarà fins

la propera primavera. En el rotatiu francès es destacavala deriva espanyolista de Zapatero, amb el seu projectede rearticular l’Estat i desactivar les tensions naciona-listes. Segons Le Monde, el cas de Jaume Roura és unexemple dels “incidents” que arreu de l’Estat, però espe-cialment a Catalunya i al País Basc, qüestionen aquestprojecte.

El rerefons electoral de la qüestió es veu reflectit enun editorial de La Vanguardia titulat “Eso no es catala-nismo” en el qual es denunciava una suposada viscera-lització del catalanisme i la suposada “relació ambigua,amable o acomplexada” per part del Govern català, del“nacionalisme moderat a l’oposició” i de determinatsmitjans de comunicació respecte l’esquerra independen-tista, actitud que, diuen, “pagaran cara”.

L’esquerra independentista a la premsaDes de la perspectiva independentista s’ha destacat l’a-bisme existent entre el silenci mediàtic després de lesmobilitzacions de l’Onze de Setembre i el reguitzelld’informacions que ha generat la crema d’uns retratsdurant la manifestació de Girona del 13 de setembre.

Des d’un punt de vista estrictament periodístic, nohi ha motius que expliquin perquè no van ser mereixe-dores d’una sola notícia (tampoc a l’Avui o a El Punt) lesmés de 10.000 persones que les CUP, Endavant, Mauletsi la CAJEI entre d’altres foren capaces de mobilitzararreu de la Catalunya central amb motiu de la Diada.

Això contrasta clarament amb com s’ha caracteritzatdes de la premsa els protagonistes dels actes antimonàr-quics de les darreres setmanes des d’aquesta mateixapremsa.

Davant d’això, un portantveu d’una organitzacióindependentista, ha afirmat que “ja sabem que nomésens fan sortir als diaris quan passen coses que encaixenamb la imatge criminalitzadora i infantilista que ensvolen atribuir”. Però un altre es pregunta si, sensevoler-ho, “no ens hauran fet un favor, perquè resultaque el engreído treintañero incendiario de què parlavena La Vanguardia ha caigut molt bé a molta gent”.

Joan Teran, Barcelona

Una campanya d’agit-prop a càrrec de l’Estat i dels mitjans del sistema

L’agenda mediàtica, marcada per un “incendiari cregut”

"Si cremar unafoto del rei ésdelicte, tots somdelinqüents"