Embed Size (px)
Citation preview
Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)
Ferran Sabaté i Casellas
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
POLÍTICA SANITARIA I SOCIAL DE LA MANCOMÚNITAT DE CATALUNYA
( 1 9 1 4 - 1 9 2 4 )
AUTOR: FERRAN SABATE I CABELLAS
TESI PER ASPIRAR AL GRAU DE DOCTOR
PRESENTADA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
6.1.3.1. ANNEX
Mejoras que pueden real izarse en los establecimientos de beneficencia que dependen de las Diputaciones de Gerona,
Lérida y Tarragona (*)
Exmo. Sr. Presidente de la Mancomunidad de Cataluña.
Honorable señor:
El encargo que el consejo de vuesta digna Presidencia me
confió ha sido llevado a término.
El acuerdo que tomó fue encomendarme un estudio de los
establecimientos de Beneficencia que dependen de las
Diputaciones de Gerona, Lérida y Tarragona y de las mejoras
que, a mi juicio, puedan rea 1 izarse en los mencionados
establecimientos.
Aun cuando este trabajo, por su complejidad, tal vez habría
tendió que confiarse a un arqui tecto, a un médico y a un
pedagogo, puesto que en las inst ituciones a visitar
indudab¡emente habían de encontrarse deficiencias en sus
edificios, en la higiene y sanidad de los mismos y en las
enseñanzas que en ellos se den, fuéme muy grato que el
Consejo creyera que yo sólo podía dar cumplimiento a dicho
encargo, no sólo por mis estudios y campañas consagradas a
¡a misma, sino, también, por mi experiencia adquirida con
mi intervención activa en inst i tuciones tan importante como
el Hospital Clínico, las Casas provinciales de Caridad y de
Maternidad y Expósitos, la Junta de Protección a la
Infancia y Represión de la mendicidad, la Comisión de
Asilos Municipales, la Casa de Misericordia, la de Infantes
Huérfanos, el Plato de pobres vergonzantes, etc.
Agradecido por la designación, y aceptado el encargo, he
procedido a la visita de aquellos establecimientos, para lo
cual me han sido dadas toda clase de facilidades por parte
de los señores Presidentes de las Diputaciones, altos
empleados de las mismas y Directores y Administradores de
todas las Casas benéficas.
(*) Informe redactado por encargo de la Mancomunidad de
Cataluña (1920)
168
Mi tarea empezó por la provincia de:
GERONA
De carácter provincia 1 tiene Gerona el Manicomio de Salt,
del que no hablaré porque hace algún tiempo, el servicio de
dementes fue traspasado a la Mancomunidad. Ello no
obstante, he recogido una serie de datos que conservo en mi
poder por si en alguna ocasión pueden ser de alguna
utilidad. Tiene, además, las siguientes instituciones:
Hospicio provincial y Expós i tos y Hospital provincial.
Hospicio provincial y Expósitos
Esta casa tiene por objeto albergar hijos de padres
desconocidos, hijos de padres pobres y viejos
imposibi1itados para el trabajo y valetudinarios
(hombres y mujeres). Depende únicamente de la Diputación
y se rige por un Reglamento algo anticuado, completado
con disposiciones dictadas con posterioridad a su
publicación y como consecuencia de deficiencias podidas
observar en la práctica. El servicio facultativo de esta
casa lo prestan un médico externo y un pract i cante que
también vive fuera de aquélla. El servicio pedagógico va
a cargo de un maestro y de un ayudante para los niños;
¡as Hermanas que cuidan del régimen interior de la casa
enseñan a las niñas. Además hay un profesor de solfeo;
éste, el maestro y el ayudante son externos.
El presupuesto de gastos de la casa es de 343.742
pesetas, y como ingresos cuenta con 22,400 pesetas
procedentes de láminas intransferibles de Renta perpetua
al 4 por 100, y de esta cantidad hasta 46.582 pesetas
son eventuales.
No obstante su antigüedad no existe fundación benéfica
alguna que representa ingreso, y como único donativo
durante el año cuenta con 75 ptas. que entrega el señor
Obispo de la diócesis. La deuda resultante la satisface
la diputación provincial.
La población asilada en la casa es de quinientos
individuos, y tienen derecho a estancia en la misma los
hijos de la provincia en ella avecindados y los que sin
ser naturales de ella estén avecindados en la misma.
169
Los hombres que son aptos para el trabajo están ocupados
en labores de la casa y además, particularmente los
jóvenes, trabajan como impresores, sastres,
aIpargateros, zapateros y carpinteros en los talleres
instalados dentro de la propia casa. La duración de la
residencia en este establecimiento no está limitada para
los viejos; los adultos pueden permanecer en el mismo
hasta la mayoría de edad si son aptos para el trabajo.
En caso contrario, pueden continuar viviendo en la casa.
Cuidan del régimen interior de la misma Hermanas de la
Caridad de San Vicente de Paúl, orden española, ayudadas
por niñas asiladas. Los niños están cuidados y vigilados
por cinco celadores, estudiantes del Seminario.
El edificio fue construido el año 1673, ampliado el año
1771 y añadido al mismo la Casa de Expósitos el año
1803.
Reformas y mejoras.- El edificio de que se trata es de
una gran capacidad y de una gran solidez. Construido
exprofeso, reúne grandes condiciones para poder sacar
del mismo un gran partido a beneficio y provecho de los
desgraciados que en él tienen que albergarse. Además de
la parte construida, de dimensiones suficientes para
contener diferentes servicios, tiene grandes espacios de
terreno en los que se podrían levantar diversos
pabelIones o bien ponerlos en condiciones para el mayor
esparcimiento y comodidad de los asi lados.
El edificio y anexos podrían const i t u i r una gran casa
benéfica con toda clase de comodidades, empezando por
instalar un buen sistema de calefacción, que actualmente
se obtiene por medio de braseros con
carbón,constituyendo un peligro permanente; e
instalando, también, el alumbrado eléctrico, pues hoy la
luz a r t i f i c i a l se produce por medio de quinqués de
petróleo, de intensidad insuficiente, habida cuenta de
las grandes dimensiones de los locales, y que, a la vez,
manchan el pavimento y despiden mal olor.
170
Atendida la grandiosidad de la casa y la multiplicidad
de Servicios y necesidades, convendría instalar en ella
la telefonía interior o privada, y, como cosa
indispensable, proceder a la construcción de nuevos
retretes y lavaderos mecánicos, con sus correspondientes
máquinas de desinfección, de secar, estirar y planchar
la ropa. Una casa que contiene población tan numerosa no
puede prescindir de tener muy bien montado un servicio
tan necesario que reporta higiene, economía y mayor
rapidez en las operaciones.
Sería, también, conveniente suprimir los jergones de las
camas de la enfermería, no indi candóse lo mismo, por lo
que respecta a las demás camas, por demostrar la
práctica que es mejor el jergón que el colchón por
diversas razones, la principal la 1 impieza.
Pract i cando las obras necesarias, aprovechando los
terrenos anexos de que he hablado antes, podría
establecerse la debida separación entre los asi lados. No
conviene la mezcla de viejos y niños y viejas y niñas
como actualmente existe. Es, a la vez, sensible que los
niños mandados allí gubernativamente, por regla general
"trinxeraires", tengan de convivir con la parte sana del
Asilo, como, también, que los viejos que gozan de buena
salud tengan de estar en contacto con individuos
delicados, epilépticos, imbéciles, idiotas,
degenerados,etc.
Las Escuelas habrían de ser objeto de una renovación de
acuerdo con las modernas corrientes pedagógicas, y como
complemento, y con el objeto de que la enseñanza de
oficios resultase más eficaz, sería menester proceder a
la adquisición de algunas máquinas y artefactos,
especialmente en la sección de imprenta, cuyo material
resulta insuficiente y anticuado.
Como quiera que esta sección produce ingresos, en
indudable que cuanto mejor montada estuviese, a más del
cuant ioso beneficio que reportaría a los que en la
misma trabajan, vendría a resultar una fuente de mayores
rendimientos.
171
Hospital provincial
El objeto de esta inst itución es albergar enfermos
pobres. Como la casa anteriormente descrita depende,
pura y simplemente de la Diputación provincial.
En el mismo edificio existe un anexo que sirve de "Casa
de Convalecencia", regida y administrada por un
Patronato particular que disfruta de rentas propias.
Funciona de acuerdo con el Hospital, a semejanza de la
Casa de Convalecencia de Barcelona unida al Hospital de
la Santa Cruz.
El Hospital de Gerona se rige por un Reglamento que
resulta bastante anticuado. El servicio facultativo está
encomendado a tres médicos numerarios, tres agregados y
un farmacéutico, todos externos. Además, hay un médico
oculi sta.
La casa gasta, según presupuesto, 290.957 ptas. cantidad
insuficiente para los servicios que se ve obligada a
prestar, y mayormente en la actualidad por el aumento
del precio de subsistencias y medicamentos.
Como ingreso cuenta con 33.222 pesetas procedentes de
estancias de algún enfermo distinguido; intereses de
láminas intransferibles del 4 al 100, y del importe de
los medicamentos y efectos de curación que la farmacia
suministra a la Cárcel y al Manicomio de Salt. Recibe,
de vez en cuando, algún donativo de escasa importancia
y en cuanto a fundaciones no cuenta con ninguna. El
promedio de individuos en el mismo albergados es el de
doscientos cuarenta, entre ellos treinta y cuatro
mujeres dementes que no tienen cabida en el Manicomio de
Salt. Tienen derecho a entrada en esta santa casa
cuantos se presentan solicitando cama o asistencia
facultativa justificando su estado de pobreza. El número
de asistidos resulta bastante crecido, debido a ser el
Hospital más próximo a la frontera y, por tanto, el más
cast igado por el ingreso de inmigrantes pobres, y,
además, el contingente que proporciona el presidio de
Figueras. El coste por estancia viene a resultar,
aproximadamente, de unas 3 ptas., comprendidas
alimentación, ropas, medicamentos, material de curación,
sueldos y demás gastos generales.
172
Cuidan de la casa las beneméri tas Hermanas de la Caridad
de San Vicente de Pául, orden española, auxi1iadas por
enfermeros y enfermeras laicos.
Además del servicio de hospi talización de enfermos sirve
este establecimiento de Casa de Maternidad, en
departamentos rigurosamente separados. Del servicio está
encargada una Hermana, auxiliada por una comadrona. Las
mujeres, después del parto, pasan al Hospital
anteriormente descrito a criar voluntariamente. Cuando
el número de nodrizas es insuficiente, la lactancia es
a r t i f i c i a l , cuyo sistema se aplica, como es de suponer,
a las criaturas que sufren enfermedades contagiosas. La
Diputación sostiene fuera de la casa un centenar de
amas, incluyéndose las que ya no crian y cuidan de
alguna criatura. Por este servicio se paga, durante un
año, 30 ptas. cada mes, y de un año a cinco, 15 ptas.
mensuales. A un año se destetan las criaturas.
El edificio fue fundado en el año 1666.
Reformas y mejoras.- Como el establecimiento
anteriormente historiado, el Hospi tal está insta lado en
apropiado edificio y sol idamente construido. Es de gran
capacidad y, por lo tanto, suficiente para el objeto a
que está destinado.
Sería de alta conveniencia construir una Casa de
Maternidad separada del Hospital, y, tal vez, seria
lugar a propósito los terrenos de que disfruta el
Hospicio; y me permito indicarlos porque, a mi juicio,
teniendo en cuenta el movimiento de maternidad,
relativamente pequeño, según estadísticas, podría
levantarse un establecimiento modelo en cuanto a
dimensiones y con todos los adelantos' preconizados por
la moderna obstetricia y ginecología.
Resultaría un Hospital muy apreciable empezando por
instalar en el mismo un buen sistema de calefacción,
alumbrado eléctrico, telefonía privada y lavaderos
mecánicos. Estas mejoras son casi indispensables
teniendo en cuenta el carácter, objeto y grandiosidad
de la casa. Se impone, como medida altamente higiénica,
la supresión de los jergones y de las mesitas de madera
173
y secretas individuales correspondientes a cada cama de
enfermo. Las mes i tas y secretas habrían de ser
substituidas por otras más prácticas y más modernas,
fáciles de limpiar y de desinfectar. Como modelo puedo
citar las que se utilizan en el Hospital Clínico de
Barcelona, que han dado y dan buenos resultados.
El asfalto del pavimento y el estucado en las paredes
sería una buena reforma; resultaría más fácil la
desinfección y, a la vez, quedarían suprimidos los
actuales arrimaderos de azulejos de Valencia y, como es
cons iguiente, las Junturas de las mismas, terreno
abonado para toda clase de microbios.
La cocina de la casa no reúne buenas condiciones de
instalación. Convendría montarla en un nuevo local, y,
a poder ser, en un pabellón aislado construido ai
efecto.
Creo que los médicos podrían formular una porción de
indicaciones para el mejor funcionamiento del Hospital.
Yo, sin ser competente en la materia, he encontrado a
faltar algunas cosas; desde luego, una buena sala de
operaciones. En la actualidad se está reformando la
exis tente; mas, mi impresión es de que es insuficiente
y deficientes. Hay falta de buen instrumental
quirúrgico, y, al propio tiempo, tratándose de un
Hospital, no estaría de más una buena instalación de
hidroterapia, de fisioterapia y otras especialidades que
reclaman y exigen las modernas api i caciones de la
medicina y de cirurgía.
Con estas mejoras y el arreglo del piso superior del
edificio, donde hay habitaciones para enfermos que pagan
la estancia, y otros servicios, quedaría el Hospital en
muy buenas condiciones y con la debida capacidad una vez
separado del mismo el servicio de maternidad,y
separadas, en definitiva, las pobres mujeres locas que
por falta de s i t i o en el Manicomio de Salt tienen de
convivir con las enfermas de la casa, ocupando
habi tacíones que son necesarias para otras serví dos
hospitalarios.
Sí se llevan a cabo las reformas indicadas para le mejor
funcionamiento de las dos casas que acabo de describir,
Gerona contará con un grupo benéfico muy recomendable.
174
TARRAGONA
En materia de servicios benéf i cos sostenidos por la Diputación, Tarragona, únicamente tiene la llamada.
Casa P r o v i n c i a l de Beneficencia
Esta situación cumple diferentes finalidades; hace las
veces de Casa de Misericordia o Caridad y de casa de
Maternidad y Expósitos. En el primer concepto recoge y
ampara huérfanos (niños y niñas), menores de diez años,
y viejos (hombres y mujeres), mayores de sesenta años.
Depende de la Diputación provincial,pero está
administrada, por delegación de ésta, por una Junta de
Gobierno compuesta de tres diputados provinciales y seis
vecinos.
El reglamento por el cual se rige data del año 1872 y
está 1igeramente modificado.
El servicio facultativo lo prestan cinco médicos,
externos encargados de las cinco secciones en que está
dividida la casa. El servicio pedagógico corre a cargo
de un profesor para los niños; las niñas reciben la
instrucción de las Hermanas de la Caridad que cuidan del
estableeimiento. Además hay un profesor de dibujo y otro
de música y para los ciegos.
El presupuesto de gastos es de 193.111 ptas. y como
ingresos cuenta con unas 1.250 ptas. eventuales y unas
500 ptas anuales en concepto de donativos. No existe
fundación de ninguna clase.
La población asilada es la siguiente: cuarenta y cuatro
expósitos y doscientos diez y nueve individuos, entre
hombres y mujeres.
Tienen derecho al ingreso los hijos de la provincia o
con diez años de residencia en la misma, ellos o sus
progenitores.
En cuanto a ocupación, los menores reciben la
instrucción y educación necesarias. Los mayores no
aprenden absolutamente nada; únicamente se utilizan los
aptos para servicios domésticos.
175
A la edad de diez y ocho años causan baja, excepto los
anormales o inútiles para el trabajo.
Del régimen interno de la casa cuidan las Hermanas de la
Caridad de San Vicente de Paúl, orden española.
La Maternidad funciona con arreglo a la Ley del año 1847
y R.D. de 1849. De las mujeres que han librado, la
mayoría quedan de nodrizas en la casa durante el mayor
tiempo posible. Por la lactancia externa se paga a las
nodrizas 30 pts mensuales, durante el primer año; el
segundo, 15, y si la criatura continua al cuidado del
ama, se le pagan 6,50 pesetas cada mes, hasta los cinco
años. El número de criaturas entradas por el torno
resulta de un promedio de cuatro al año.
La fundación del establecimiento data del año 1847 y
está insta lado en un antiguo convento de mercedarios.
Reformas y mejoras.- Debido a la insuficiencia económica
faltan determinados servicios de gran conveniencia en
casas como ésta. Desde luego es menester la habi1 itación
de un local propio para enfermería, pues ahora resulta
que sanos y enfermos han de convivir juntos. No existe
un departamento para aislar enfermos infecciosos, siendo
conveniente que no falte al objeto de evitar un peligro
epidémico.
Es del todo indispensable montar talleres de varios
oficios manuales, como zapatería, alpargatería,
carpintería, imprenta, etc. por el estilo de los que
funcionan en la mayoría de los grandes Asilos, toda vez
que resulta inhumano y de una imprevisión censurable que
los asilados aptos para el trabajo sean echados a la
calle a la edad de diez y ocho años sin que la casa se
haya preocupado de proporcionarles los medios necesarios
para que puedan defenderse en la lucha por la vida.
El servicio pedagógico es muy rudimentario e incompleto.
Se impone la Escuela graduada y la elemental Montessori
para los párvulos.
176
Falta un buen sistema de calefacción, telefonía interna
o privada, lavaderos mecánicos con las correspondientes
estufas de desinfección; esto último en pabellón aislado.
Conviene cambiar de sitio, para su mejor funcionamiento,
el horno para la elaboración del pan, actualmente
instalado en una construcción separada de la casa.
Es urgente suprimir los actuales comedores, situados en
los sótanos de la casa, sin luz, húmedos y dispuestos de
manera que causan el efecto de un establo para animales.
Hay s i t i o para construirlos de nuevo, bien aireados y
todo el día bañados por el sol.
Como servio ios sanitarios faltan bañeras para las
personas mayores y para los niños y un buen juego de
duchas. Además, falta un patio cubierto para que puedan
jugar los niños en los días fríos y 1luviosos.
El edificio es viejo y bastante ruinoso. Como no fue
construido exprofeso para asilo, se puede notar una
serie de construcciones añadidas, e incluso algunas
profanaciones arqui tectónicas, debido a la necesidad de
establecer servicios y dependencias indispensables. Así
y todo, el local resulta insuficiente, en términos que
los viejos asilados no pueden dormir en él; únicamente
comen y al terminar la jornada van a pasar la noche a
una casa próxima, de malísimas condiciones higiénicas,
ruinosa y sucia. Esta forzosa combinación resulta en
detrimento del orden y de la disciplina, pues viene a
ser como un régimen de puerta abierta, con todas sus
deficiencias, consecuencias y peíigros.
Si ha de subsistir la casa actual, con las reformas
indicadas podrá i r tirando y prestar mejor servicio que
hasta ahora; mas, como sea que no puede continuar la
convivencia de expósitos, niños, viejos y anormales en
un edificio de tan malas condiciones, aun cuando la
medida sea excesivamente radical, yo me atrevo a
proponer su derribo.
Tarragona tiene a su disposición todos los elementos
para crear una verdadera y moderna urbe benéfica. El
terreno que ocupa la actual Casa de Beneficencia no
177
puede tener mejor emplazamiento: en s i t i o elevado,
vent i lado por todos lados, y de cara al mar,
const i tuyendo uno de los más espléndidos miradores de la
costa catalana. Tiene a su alrededor terrenos que son
propiedad de la casa y, al mismo tiempo, hay otros
anexos, fáciles de adquirir, mediante, en último
término, una expropiación forzosa.
En estos terrenos, que en conjunto suman un considerable
número de metros cuadrados, podría construirse una serie
de pabe1 Iones aislados con destino a las diferentes
necesidades de la Beneficencia, a talleres para los
oficios de los que antes he hablado y para las escuelas
que convendría organizar.
Si el edificio actual no se quiere derribar podría, tal
vez, habilitarse para Hospital provincial, del que está
faltada Tarragona, a base de aprovechar para Hospital de
infecciosos un edificio situado a 200m de la casa,
llamado "Casa Blanca", que, según noticias, es propiedad
de la Diputación y sirve actualmente de lazareto.
Sea lo que quiera la solución que se le dé, precisa
hacer constar que todo cuanto se haga dentro de los
expresados terrenos, por su situación topográfica, clima
y demás circunstancias, tendrá inmejorables condiciones.
Pocas poblaciones tendrán instalados en un medio tan
favorable sus servicios benéficos y hospitalarios.
Como he dicho antes, Tarragona no tiene Hospital
provincial. La Diputación, a falta de un Hospital, según
previene la Ley, utiliza como tal el Hospital de San
Pablo y Santa Tecla, de fundación particular y ajeno al
Municipio y a la Provincia. Se limita a pagar las
estancias de los enfermos que al mismo manda y que,
según estadísticas, no pasan de veinticinco al año.
Es un servicio que, prestado en esta forma, a la
Diputación le resulta económico; y si el número de
enfermos es reducido se debe a la existencia de
Hospitales de cierta importancia que funcionan en
diferentes poblaciones de la provincia,
descongestionadores, todos ellos, del de la capital.
Según datos recogidos, los enfermos que asiste
Tarragona, provincia, son casi todos transeúntes, muy
pocos son hijos del país.
178
LÉRIDA
De carácter provincial tiene Lérida tres establecimientos: La Casa de Misericordia, la Casa de Maternidad (Inclusa) y el Hospital.
Casa de Misericordia
La Casa de Misericordia tiene por misión recoger
expósi tos de trece años en adelante, huérfanos en
general y viejos y viejas inútiles para el trabajo. Con
carácter provisional alberga dementes hasta que ingresan
en el manicomio.
Depende única y exclusivamente de la Diputación
provincial y se rige por un Reglamento del año 1905 que
cont iene algunas modificaciones hechas con
poster ioridad.
La casa tiene un médico externo que cobra, y además,
prestan servicios, sin percibir honorarios, los médicos
especial i stas que son menester.
El servicio pedagógico para los niños va a cargo de un
maestro de instrucción primaria; es el del Estado, pues
la Escuela se considera como nacional. La enseñanza de
las niñas corre a cargo de las Hermanas de la Caridad.
Hay, también. Escuela de música y de gimnasia, con dos
profesores. La Escuela de dibujo, que asimismo la hay,
no funciona por falta de maestro.
El presupuesto de gastos de la casa asciende a 167.578
pesetas, y no cuenta con ningún ingreso, donativo ni
fundación que pueda aligerar los esfuerzos que tiene que
hacer la Diputación para sostenerla.
La población asilada consta de trescientos individuos,
entre personas mayores y niños, jóvenes y viejos,
hombres y mujeres. Pueden ingresar en la casa los hijos
de la provincia y los que, sin serlo, estén en ella
avecindados, con diez años de residencia.
Los niños aptos para el trabajo prestan servicio en el
horno de pan y en los talleres de carpintería,
zapatería, sastrería e imprenta, dirigidos por personal
competente extraño a la casa. Ayudan también, al pintor
179
y al albañíl, y algunos niños y hombres, capaces para
ello, desempeñan el papel de ordenanzas en las
diferentes dependencias de la Diputación.
En cuanto al tiempo de residencia únicamente está
limitado para los niños que son aptos para el trabajo;
la edad máxima es la de los diez y ocho años.
El cuidado de la casa está confiado a las hermanas de la
Caridad de San Vicente de Paúl, orden española.
Reformas y mejoras.- El edificio que sirve de Casa de
Beneficencia es de grandes dimensiones y aparenta estar
bien construido. Era un antiguo convento, el cual, para
ser habilitado como Asilo, ha tendido que sufrir una
porción de reformas y modificaciones para poder
adaptarle los diferentes servicios de Beneficencia. Como
que la capacidad es extraordinaria, está en condiciones
de poderse reglamentar de modo distinto como funciona en
la actualidad. Hay grandes patios que podrían ut ilizarse
para levantar en ellos construcciones complementarias y,
así y todo, aun quedaría espacio suficiente para el
esparcimiento de la familia asilada que hoy disfruta del
mismo en locales poco a propósito y hasta faltados de la
higiene más elemental. Sacrificando cuatro coles y otras
tantas 1echugas, que seguramente resultarían más baratas
compradas en el mercado, se podría lograr un
mejoramiento en los servicios benéfi cos y, a la vez, un
gran provecho para la salud de los pobres albergados en
la santa casa.
Falta, al igual que en todas las casas descritas, un
buen sistema de calefacción, lavaderos mecánicos,
bañeras y telefonía privada. Como quiera que hay camas
sin somnier ni colchón, convendría practicar una
revisión detenida de las mismas al objeto de
completarlas y uniformarlas.
Faltan también, lavabos para los niños, así como algunas
obras de carácter urgente, entre ellas un patio
semicubierto, uti1izable los días de lluvia, y una
escalera interior para poder separar debidamente las
mujeres de las niñas.
180
La cocina es pasable; mas si pudiera instalarse en un
pabellón aislado, estaría mucho mejor. La escuela es
muy rudimentaria; tal vez convendría mejorarla y
graduarla.
Casa de Maternidad (Inclusa)
Sirve para recoger criaturas hasta la edad de trece
años, tanto de padres conocidos como desconocidos.
Depende de la Diputación y se rige por en Reglamento del
año 1905.
Del servicio facultat ivo de la casa está encargado un
médico que cobra, y los de especialidades visitan y
curan gratuitamente. La enseñanza, tanto de niños como
de niñas, corre a cargo de las Hermanas de la Caridad.
La casa gasta, según presupuesto, 119,516 ptas al año,
y como ingresos no tiene más que una fundación que
consiste en un inmueble situado dentro de la ciudad de
Lérida, que administra la Diputación. Donat ivos no
recibe ninguno durante el año.
El número de individuos que constituye la población de
esta casa es de doscientos, entre niños y niñas. Tienen
derecho a estar en ella los que son hijos de la
provincia o son vecinos, con diez años de residencia en
la misma.
Los niños pueden permanecer en la casa hasta la edad de
trece años y las niñas indefinidamente. El régimen
interno está al cuidado de las hermanas de la Caridad de
San Vicente de Paúl, orden española, las cuales tienen
rentas propias destinadas a su sostejjimiento.
Las mujeres que han de librar entran a los seis meses de
su embarazo y disfrutan de un régimen absoluto de
libertad. Para la lactancia interna hay nodrizas, o sea
las mujeres que quieren quedarse en la casa después de
haber librado, y para los casos de insuficiencia de
leche materna y de enfermedades contagiosas se emplean
biberones.
181
Las nodrizas externas cobran 25 ptas. mensuales hasta
los diez y ocho meses, y desde esta edad hasta los
cuatro años, 10 pesetas.
Además, la Diputación, por lo que se refiere a este
aspecto de la Beneficencia, a las criaturas huérfanas de
padre o madre pobres les concede una pensión de
lactancia a razón de 15 ptas. mensuales durante un ano.
A los padres que tengan mellizos se les auxilia
pagándoles, durante un año, 15 ptas. al mes, por una de
las criaturas. Los huérfanos de padre y madre cobran
igual que los expósitos, o sea, 25 pesetas hasta los
diez y ocho meses.
El promedio de entradas es de treinta y ocho individuos
al año.
El edificio en que está instalada la casa de que
hablamos es relat ivamente moderno y construido
exprofeso. Es de buenas dimensiones y se puede mejorar
con las reformas que en él se lleven a cabo. La Madre
superiora de la casa, por amor a la institución, la va
mejorando poco a poco, gastando el sobrante de las
rentas de la comunidad y el importe de algún donativo
particular. Comparando lo antiguo con lo modernizado,
precisa convenir que lo último da una nota alegre, de
limpieza y de higiene, muy superior a lo que aun resta
para mejorar. Sin perjuicio de las reformas que podrían
real izarse, quizá sería un buen acuerdo el de poner a la
disposición de esta buena Superiora un albañíl y un
peón; dirigidos por ella seguiría el embellecimiento de
la casa y no faltarían los materiales a invertir.
Como en las casas precedentes, falta la debida
calefacción, lavaderos mecánicos y, sobre todo,
secadores, absolutamente indispensables en una
ciudad como Lérida, por lo regular húmeda y en la que
domina la niebla, y telefonía interior. Además, sería
mejora de gran conveniencia convertir el cuarto de baños
en una gran piscina.
La única cosa que no puede continuar en la forma como
actualmente está montada es la sección de maternidad
secreta; no reúne ninguna buena condición. Tal vez
podría construirse, al mencionado objeto, un pabellón
182
aislado aprovechando un magnífico patio que tiene la casa, o bien uno de los de la Casa de Beneficencia que lindan con la primera.
Sería una buena disposición que los niños y niñas que
tienen derecho a permanecer en la casa hasta los trece
años, a los cinco pasaran a la Casa de Beneficencia. De
esta manera se faci1itarían los servicios y no quedaría
desnatural izada la finalidad primordial de la
inst itución
Hospital provincial
No obstante haberlo visitado con detención, me abstengo
de ocuparme del mismo en virtud de existir el acuerdo de
suprimirlo, construyéndolo de nueva planta, según
proyecto ya aprobado, del cual son autores los
arquitectos señores Porqueres y Mestres. Está
presupuesto en 1.500.000 pesetas, con un emprést ito
especial.
***
Si hubiese querido limitarme estrictamente a la letra de
vuestro acuerdo, daría por terminada mi tarea; pero me ha
parecido que tenía obligación de interpretar su espíritu y
de continuar en esta memoria mis impresiones y pensamientos
referentes al magno problema de la Benef icencia en
Cataluña.
Es probable que coincida, en algunos puntos, con el
criterio que acerca de los aspectos y modalidades de la
Beneficencia, dignos de ser atendidos, tienen formado los
señores del Consejo de la Mancomunidad, y, aun cuando no
ignoro cuáles son las funciones que la Ley encomienda a los
organismos provinciales, me permitiré indicar algunas cosas
a hacer, de una manera imperiosa y absoluta, por si la
Mancomunidad quiere recogerlas y, cuando lo permita su
situación económica, pueda darles forma y vida.
183
Desde el momento que Cataluña es un organismo y la
Mancomunidad su gobierno, ésta ha de preocuparse de la
Sanidad, de los elementos que la integran y de su
funcionamiento, pues le conviene que todos den el máximo
rendimiento en favor de la grandeza y prosperidad de la
tierra catalana.
Con las reformas y mejoras que acabo de proponer quedarían,
tal vez, debidamente atendidos una porción de servicios
benéficos. El único que no lo estará es el de la
hospitalización de enfermos, pues sabido es que los
actuales hospi tales son insuficientes para poder atender
esta necesidad. En Barcelona tan sólo, está plenamente
comprobado que faltan dos mil camas hospitalarias; por lo
tanto, es de creer que en el resto de Cataluña no deben
estar mejor en cuanto a hospitalización. Esto irá
remediándose poco a poco, a medida que se vayan
construyendo hospitales debidos a la munificencia de la
caridad privada y protegiendo, en una forma u otra, los
hospi ta les de las poblaciones más importantes de Cataluña
que arrastran una existencia pobre por falta de medios
económicos. Es un punto éste que conviene no dejar
abandonado, ya que puede ser la base para resolver el
problema hospitalario en nuestra tierra. La creación de
hospitales de especialidades ha de contribuir, también,
poderosamente a esta solución.
A medida que uno va adentrándose en el mar inmenso de la
Benef i cencia se ven las grandes necesidades que hay que
atender y se ve, asimismo, el gran partido que puede
sacarse de las grandes inst i tuciones benéficas, si éstas,
merced a una buena organización, pueden articularse.
Esto puede hacerlo perfectamente la Mancomunidad, según sea
la organización que la misma dé a la Beneficencia en
Cataluña.
Una buena organización permitiría una serie de
combinaciones que harían mucho más eficaz el beneficio
asilar y hospitalario. No obstante, habrían de tenerse en
cuenta las condiciones topográficas y climatológicas y, a
la vez, las tradiciones existentes en materia de enseñanza
y demás procedimientos encaminados al mejor
perfeccionamiento de una función benéfica.
184
Se tendría que i r directamente a la especialización,
agrupando en cada inst i tución los individuos asistidos por
la Beneficencia de Cataluña que sufriesen enfermedades
curables y a todos aquellos que necesitan recibir una
enseñanza difícil o costosa de dar en todas las casas
benéficas, por falta de personal idóneo o por falta,
también, de elementos pedagógicos. En estas dos materias,
las concentraciones serían altamente beneficiosas para los
individuos que deberían integrarlas y para el mejor éxito
de las finalidades que las habrían inspirado.
He dicho enfermos curables, porque he creído siempre que
los pobres enfermos crónicos o incurables, entre los que
hay que contar los epilépt icos, no conviene alejarlos
demasiado del medio en que han vivido. No deja de ser un
consuelo para un desgraciado de esta naturaleza poder ver
con frecuencia caras amigas y seres queridos; poder
contemplar alrededor de su casa, individuos de su familia
que con su compañía y conversación, le hacen un poco más
1 levadora su tristisima existencia.
Mas todo esto podria hacerse y funcionar de manera casi
perfecta yendo a la creación de lo que falta, para que la
Beneficencia de nuestra tierra nada tenga que envidiar a
los pueblos del mundo civi1 izado que la pract ican
integraImente.
Una de las cosas a crear es:
El preventorio
para niños y niñas escrofulosos y pretuberculosos. Es
indudable que las casas de Beneficencia cuentan por
docenas, dentro de su población, individuos que se
encuentran en un manifiesto estado de miseria orgánica,
y, por tanto, candidatos a la tuberculosis.
No he de invadir atribuciones de los hombres que se
dedican al cultivo de la ciencia médica, que son los que
pueden designar el punto al que habrían de ser
dest inados tales individuos; pero no creo que fuese
ningún desacierto cient i f i c o destinarlos a Tarragona,
aprovechando las inmejorables condiciones de su clima y
la espléndida situación, ya descrita, de los terrenos en
los que podria emplazarse la gran urbe benéfica
tarraconense.
185
otra de las instítuciones que habrían de crearse es:
El Gran Sanatorio Marítimo de Cataluña
Aprovechándose de las ventajas que ofrece nuestra
hermosa costa, sería una obra altamente social y humana
la creación de este Sanatorio,con lo cual daría
cumplimiento a lo que ha sido aspiración unánime
manifestada en todos los Congresos de Medicina
celebrados en nuestro país. En el decimocuarto Congreso
Internacional, de 1903, el voto de la Sección de
Pediatría fue el siguiente: "La Sección expresa
unánimamente el deseo de que se multipliquen en las
costas los sanatorios marítimos en vista de los efectos
profi lácticos y curativos de la talasoterapia, en
beneficio de la infancia". En el Congreso de Médicos de
lengua catalana, que tuvo lugar en el año 1913, la
conclusión votada para el tema "Sanatorios" fue el que
sigue: "Que el Congreso se dirija a las corporaciones de
carácter popular, benéfico y social para que si creen
útil la creación de sanatorios marítimos, estudien los
medios de llevarlos a la práctica."
Este Sanatorio, dest inado a la curación de las
tubérculos i s óseas, ósteoart iculares y ganglionarias,
haría un gran bien social y llenaría un vacío observado
en la Beneficencia pública. Creo que no habrían de
despreciarse las grandes condiciones climatológicas de
nuestra costa (Garraf podría ser un s i t i o adecuado) y
que se habría de atender preferentemente esta necesidad.
Están plenamente demostrados los grandes éxitos de este
procedimiento curativo; poseo datos, de los diferentes
sanatorios españoles, demostrativos de la bondad del
sistema. Tanto en el Sanatorio de Oza y de Pedresa, como
en el Gran Sanatorio marítimo helioterápico de Gorlitz,
debido a la iniciat iva de la Diputación de Vizcaya, y
capaz para doscientos niños, se registran curaciones
admirables.
Vendría el Sanatorio de la Mancomunidad a aumentar el
número, escaso, por cierto, de establecimientos de ésta
clase existentes en España; y si pudiese ser de
gran capacidad, mejor, ya que, según estadísticas.
186
solamente en Barcelona se cuentan más de quince mil
niños a los cuales convendría aplicar semejante sistema curat ivo.
En Italia y en Francia, países mucho más adelantados que
el nuestro en todos los órdenes, han llegado ya al
máximo de lo que puede hacerse en esta materia. Francia
en su Sanatorio de Berk, fundado en 1857, llega a
hospedar, en ciertas ocasiones del año, unos diez mil
enfermos, y el Sanatorio de Arcachón también un número
considerable. Gracias a M. Armaingaud, el gran apóstol
y propagandista del sistema, se han fundado en Francia
más de veinte sanatorios, constituyendo, como dice muy
bien un célebre médico francés una "milicia
ant ituberculosa" de primer orden, como no puede
presentarla ningún otro país del mundo.
El Sanatorio de la Mancomunidad podría, a la vez,
producir algunos ingresos, pues que, según fuese su
organización, permitiría tener plazas de pago, ya que
son en gran número las familias que cuentan con
individuos en aquellas condiciones que pagarían
agradecidas la estancia de los mismos, ante la seguridad
de un buen tratamiento y, como es consiguiente, de la
esperanza de una curación.
Otro de los medios para regularizar la campaña
higiénicosani taria en nuestra tierra sería la creación de
un
Sanatorio de montaña (Altura)
Cataluña cuenta, para tal objeto, con montañas de
grandes condiciones climatológicas; las sierras de los
Pirineos, por ejemplo, y las que podríamos denominar
comarcas o regiones gerundenses, que, por sus altitudes
y proximidad con el mar, serían de un beneficio
incalculable, no sólo por la vida a pleno aire que se
podría establecer, sino por las cercanas vegetaciones y
las riquezas hidromineralógicas que atesoran.
Para niños, para viejos, para incurables, para los
aquejados de determinadas enfermedades ya existe, y se
187
han indicado, sitios de curación o prevención; pero,
para la curación y previsión de los "atacados del pecho"
no tiene aún nuestra tierra un s i t i o como los muchos que
la iniciat iva particular pretende organizar, con más o
menos dificultades de lugar o de medio, como privada y
oficialmente ya tienen organizados los pueblos que son
avanzada en estos progresos higienicosociales,
A la Mancomunidad de Cataluña no puede serle indiferente
este magno problema, ya que el pueblo lo siente y lo
admira cuando lo ve funcionar en otras tierras,
principalmente del centro y del norte de Europa.
Lo que he dicho respecto del Sanatorio marítimo puedo
añadirlo aquí también: que bien organizado produciría
algunos ingresos, toda vez que son muchas las familias
que no saben dónde mandar a sus atacados de
tuberculosis, y que si el "Sanatorio de montaña"
existieses, pagarían con gusto lo necesario a cambio de
un buen tratamiento. En la actualidad ni pagando pueden
encontrar lo que más convendría a la salud de los pobres
enfermos, ya que los Sanatorios de Olost y Tarrasa son
insuficientes, por desgracia, para contener el número
cons iderable y cada día creciente de individuos
pretuberculosos y tuberculosos en todos sus grados.
Se habría de crear, también, una
Granja-Escuela Agrícola
destinada a la enseñanza de las prácticas agrícolas a
niños procedentes de los diferentes Asilos de la
Mancomunidad, Entre el gran número de niños asilados es
fácil hacer una clasificación entre niños de ciudad y
niños de campo. No todos han de aprender ios oficios que
comúnmente se enseñan en los talleres de los Asilos; hay
muchos procedentes de pueblos agrícolas que podrían, con
su concurso, ser útilísimos a la agricultura, cada día
más necesitada de brazos. Estos niños, además de la
enseñanza moral y religiosa, y recibir lecciones de
teoría y práctica agrícola, de forma y de manera que al
llegar a la edad de su emancipación pudiesen colocarse
de mozos, de capataces y basta de colonos de casa de
labranza o en explotaciones agrícolas.
188
Esta tarea la realiza, aun cuando de una manera modesta,
la benemérita Junta provincial de Protección a la
Infancia de Barcelona, utilizando para tal objeto una
finca agrícola situada en Plegamans del Valles, en la
cual, constantemente, reciben la debida instrucción de
veinticinco a treinta niños. Desde que funciona esta
institución, denominada "Bon retorn", se han redimido,
por medio del trabajo, una porción de niños, la mayoría
"trinxeraires" y libertos, y son ya algunos los que han
encontrado ocupación en masías o casas de campo, ganando
un sueldo bastante regular.
Tal vez resultaría acertado montar esta Granja Agrícola
en la provincia de Lérida, y, quizá, por las condiciones
del edificio y de las tierras de cultivo, en el conocido
santuario llamado del "Miracle" (entre Solsona y
Cardona), propiedad precisamente, de la Diputación
provincial de Lérida, hoy arrendado a una comunidad de
monjes benedictinos, y que, antiguamente, la Diputación
tenía habilitado para Manicomio provincial.
***
Además de estas inst i tuciones de Beneficencia que la
Mancomunidad podría crear o establecer, para redondear
mejor su obra, convendría gestionar de los Poderes públicos
el traspaso a la misma de todos los servicios que por Ley
están encomendados a las Juntas de Protección a la
Infancia. La mayoría, por no decir todos, los pract ican
paralelamente las Diputaciones provinciales; muchos de
ellos son servicios asignados por la Ley a estas
Corporaciones, y, por su naturaleza y evitar una duplicidad
de actuación, sería de gran eficacia una dirección única.
La Mancomunidad podría organizar, de acuerdo con todos los
Ayuntamientos de Cataluña, el más perfecto funcionamiento
de las Juntas y que las recaudaciones a las que tienen
derecho fuesen lo más copiosas posible, todo ello
encaminado al mejor y más exacto cumplimiento de las
finalidades que les están señaladas.
En el caso de que esta delegación conviniese a la
Mancomunidad, podría hacerse un estudio detenido de todo lo
que se refiere a las mencionadas Juntas, y teniendo a la
189
vista datos, estadíst icas, estados de recaudación,
servicios organizados, etc. se vendría en conocimiento de
su importancia como obra social y benéfica y, como tal,
digna de ser adicionada a la gran obra de la Beneficencia
de Cataluña. Yo sólo me limito a apuntarlo.
***
Toda vez que el encargo que se me confió habla de que
indique las reformas que, a mi juicio, podrían real izarse
en las casas benéficas, entiendo que pueden en ellas ser
comprendidas las de orden administrativo, las que puedan
i n f l u i r en el más perfecto funcionamiento de las mismas.
Respecto de este extremo he de manifestar que soy un
entusiasta convencido de la separación de la Beneficencia
de todo cuidado o administración oficial. La Beneficencia,
y ésta es la tendencia moderna, ha de ser social; tiene que
practicarla quien sienta cariño a la misma, los abnegados,
los hombres de sent imientos generosos y delicados, los
saturados de amor al prójimo. Está demostrado hasta la
saciedad que las corporaciones son unos malos técnicos o
profesionales de la Beneficencia; ésta resulta rígida y
puramente fría y mecánica, y por las trabas reglamentarias
y legislat ivas se ven muchas veces imposibi1itadas de
atender incluso a lo más primordial.
Más que Benef icéncia ha de ser caridad lo que se practique.
Recordemos aquellas palabras de la gran pensadora doña
Concepción Arenal: "La Beneficencia manda una cama al
enfermo, la filantropía se acerca a él, la caridad le da la
mano". A tantos y tantos desgraciados como pueblan las
grandes casas de Benef icéncia, cuanto más consolador ha de
serles estar regidos y administrados por personas que estén
en frecuente contacto con ellos, sabiendo que de una manera
amorosa y paternal se preocupan de su bien moral y material
y de que todas sus necesidades pueden quedar debidamente
atend idas.
Una de las cosas que, como Concejal de Barcelona durante el
cuatrienio de 1914 a 1917, con más afán procuré fue quitar
la Beneficencia municipal de manos del Ayuntamiento.
190
Después de muchos esfuerzos pude lograr que se aprobase,
por unanimidad, un proyecto que no se ha implantado aún,
sin que la omisión haya podido ser sat isfactoriamente
explicada, creando la Junta autónoma de la Beneficencia
municipal a semejanza del Comité de Asistencia pública que
funciona en París con gran éxito y a sat isfacción de todo
el mundo.
Esta Junta tenía que funcionar completamente desligada del
Ayuntamiento; el único lazo era la participación que en la
misma tenía un número determinado de concejales que
juntamente con otro determinado número de vecinos tenían de
dar buena apiicación a todas las cantidades que por el
concepto "Beneficencia" figurasen en el presupuesto
municipal.
Funcionando con toda independencia y por delegación del
Ayuntamiento no sólo habría administrado el dinero que el
erario municipal hubiese puesto a su disposición, sino el
producto de funciones benéficas, los arbitrios que las
leyes hubiesen autorizado, los donativos de autoridades y
part iculares, las colectas o subscripciones permanentes
entre el vecindario, legados, fundaciones, etc.
Este nuevo organismo se habría puesto en relación con todas
las instituciones de Beneficencia de la ciudad; y con una
verdadera articulación con las mismas, se hubiera asegurado
el pleno cumplimiento del deber oficial y vigorizado la
cooperación de todos los elementos benéficos urbanos en tal
forma, que ninguno de ellos, en ningún caso, podía sentirse
cohibido ni trabado en la espontaneidad de sus loables y
generosas iniciat ivas.
Dentro del mismo Ayuntamiento existe una Junta autónoma de
carácter mixto, la que cuida de la administración del Asilo
de Pobres del Parque. Gracias a su honrada gestión, nunca
ha faltado lo más indispensable a los pobres desgraciados
que allí se albergan, lo cual, no habría sucedido si el
Ayuntamiento lo hubiese tenido directamente a su cargo como
cualquier otro sevicio municipal.
Otro ejemplo que citar de la bondad del sistema. El de la
Junta administrativa del Hospital Clínico de la Facultad de
191
Medicina de Barcelona, de cuya Junta me honro en formar
parte, con el cargo de Secretario, desde su inaguración
(año 1906). La actuación de la mencionada es ejemplar, pues
administra con rigurosísima escrupulosidad, en provecho y
beneficio de los pobres hospital izados, las cantidades que
el Estado, la Provincia y el Municipio le entregan para sus
sostenimiento. Puede testimoniar lo que afirmo la
Diputación provincial, que tiene un delegado en la Junta,
el cual tiene manera de comprobar cómo se invierte la
subvención que anualmente concede para que el Clínico le
haga las veces ds Hospital provincial. Un déficit de
pesetas 150.000, gracias al prestigio de los individuos que
componen la Junta, haciendo un 1lamamiento a la caridad
privada, fue cubierto con exceso a los pocos meses de
iniciado.
La Mancomunidad sabe, también, las ventajas que ofrece esta
forma administrativa comprobando la gestión de la Junta de
las Casas de Caridad y de Maternidad, compuesta de
Diputados y vocales vecinos, que con tanto celo y buena
voluntad cuida amorosamente de las dos grandes casas
benéficas honra de Barcelona.
En Tarragona también la Beneficencia provincial está
administrada por una Junta semejante; y, a pesar del poco
tiempo que lleva funcionando, se ha demostrado, por manera
bien visible, las excelencias del sistema, toda vez que se
han hecho más reformas y mejoras en pocos meses que durante
muchos años de administración directa.
Acertada sería, pues, la implantación en cada provincia de
un régimen de Patronato o Junta mixta, compuesta de
Diputados y vecinos prestigiosos, que cuidase de todas las
instituciones benéficas existentes y que en lo sucesivo
pudiesen crearse; siente, también, misión de la misma el
ponerse en relación con todas las casas y fundaciones de
Benef i cencia de la provincia, con el objeto de que pudiera
sacarse el mejor partido posible del funcionamiento de los
Asilos y Hospitales. Convendría dar a estas Juntas la
personalidad necesaria para administrar con completa
independencia y el mayor prestigio, para que inspirasen
confianza a los ciudadanos que quisiesen abrir su mano
generosa en favor de las casas por ellas regidas y
administradas.
192
Es indudable que lo que no han podido lograr las
Diputaciones por su carácter oficial, lo conseguirían, sin
esfuerzo, esas Juntas, por poco que demostrasen su
capacidad administrativa y su amor a la cosa puesta a su
cuidado.
Debería servir de enlace a esas Juntas otra Junta superior
o Concejo residente en Barcelona, presidida por el
Presidente de la Mancomunidad y compuesta de dos individuos
de cada Junta provincial, que se reuniría cuando las
circunstancias lo exigiesen y cuya misión de iniciativas
encaminadas al mejor servicio de la Beneficencia en
Cataluña.
Habría de figurar en la propia Junta un Vocal no Diputado,
con voz y voto, como los demás, sin sueldo, que tuviese el
cargo de Visitador de toda la Beneficencia de la
Mancomunidad y que, a la vez, tuviese la misión de estudiar
servicios, mejoras de los mismos, implantación de nuevos,
etc, etc., y proponer todas aquellas iniciat ivas fruto de
sus investigaciones y observaciones.
Expuesto en este Informe mi pensamiento acerca de la
materia objeto del encargo que me confió el Concejo de la
Mancomunidad lo someto a su consideración, deseando que, si
no todas, algunas ideas de las emitidas puedan algún día
ser llevadas a la práctica."
193
6.1.3.2. ANNEX 2
BASES per a la constitució i funcionament de les Juntes
de Govern creades per a la Direcció i administració deis
Establiments de Beneficencia de Girona i LLeida
I- La Direcció i administració deis Establiments
Benéfics de la Mancomunitat de Girona i Lleida, es
confiada a cada lloc a una Junta de Govern composta
de 9 individus nomenats 1liurement peí Consell
Permanent de la Mancomunitat, entre els quals la
mateixa Junta eligirá un president i un
vicepresident.
De les esmentades Juntes en formaran part tres
senyors Diputats de la Mancomuni tat.
El nomenament de President recaurá sempre en un
Diputat de la Mancomunitat.
Sempre que el President del Consell permanent o el
Conseller Ponent de Beneficencia assisteixin a una
reunió de la Junta de Govern, ja hagi estat convocada
per un deis esmentats senyors, ja peí President
elegít per la propia Junta, el President del Consell
i el Conseller Ponent de Beneficencia presidirán la
sessió, amb tots els atributs assignats a la
Presidencia.
II- Els carrees de President, Vice-president i vocals,
duraran quatre anys, renovant-se per meitat
bienalment dintre del mateix mes que tingui lloc la
renovació ordinaria del Consell de la Mancomunitat o
dintre de! mes següent. La primera renovació, que
compondrá cinc individus será feta per sorteig dintre
del mateix mes de la primera renovació ordinaria del
Consell o dintre del mes següent.
194
Nomenats els individus que han de formar la Junta de
Govern, convocats peí Consellers Ponent de
Beneficencia i presidida per aquest o per qui en
tingui la delegado, es constituirá interinament la
Junta i procedí rá, en votado secreta, a la elecció
deis esmentats carrees de President i Vice-president.
Verificat aixd, quedará la Junta definitivament
constituida, intervenint en les seves funcions un
Secretari sense vot.
La Junta de Govern, en una de les primeres sessions,
proced irá al nomenament de Comissions especiáis,
compostes deis individus que cregui convenient per a
que tinguin a llur carree la inspecció i estudi de
les dependéncies deis Establiments, a fi de proposar
els mitj'ans convenients al foment i millora deis
respect i US servéis.
Son atribucions exclusives de les Juntes de Govern:
a) Adoptar totes les mesures i pract icar totes
aquelles gestions oficiáis o extraoficials que
siguin necessáries o convenients per al Govern
deis Establiments, llur defensa i la protecció
deis asilats
b) Nomenar i separar l1iurement el personal
eventual, podent també suspendre els altres
empleats, donant-ne compte immediatament al
Consell Permanent.
c) Posar en coneixement del Consell les vacants que
vagin produint-se en carrees la provisió deis
quals sigui de competencia del Consell.
d) Proposar al Consell, per mentre aquest no hagi
fet el nomenament definitiu, el nomenament interí
deis empleats ais quals fa referencia el paragraf
anterior.
195
e) Complir els acords de la Mancomunitat en els assumptes que siguin de la seva incumbencia i l i siguin comunicáis.
f) Formar, en les époques oportunes, els estats de
despeses i d'ingressos, per a trametre'ls al
Consell, a f i de formar els pressupostos i rendir
comptes.
g) Imposar al personal, tant si és de planti1 la com
no, les sancions marcades peí vigent Reglament
d'Oficines de la Mancomunitat, participant-ho al
Consell Permanent dintre el termini de 15 dies de
la seva adopció, quan s'apiiquin a empleáis
nomenats per la Mancomunitat. Si la sanció que
corespongués imposar ais dits empleáis fos la
separació, la Junta podrá deixar en suspens de
sou i exercici del carree 1'empleat a qui es
refereixi, fins que el Consell hagi adoptat acord
definitiu.
h) Acordar i real itzar les obres de reparado de
carácter urgent, sempre que llur cost no sigui
superior a 2.000 pessetes.
i) Proveir els Establiments de tots els efectes i
articles necessaris.
j) Imposar correccions adequades ais asiláis.
k) Formular i proposar a 1'aprovació del Consell els
reglaments especiáis deis Establiments.
I) Disposar i executar tot alió que éssent en profit
deis Establiments o deis asiláis no sigui limitat
per i l e i s generáis, reglaments especiáis o acords
del Consell.
II) Acceptar heréncies a benefici d*inventari i
heréncies llegats o donacions que no
const i iueixin gravamen per ais Establiments,
donant-ne compte al Consell.
196
VI- La Junta podrá delegar part de les seves facultats
ais individus de les delegacions i seccions, fent-ho
constar així en l'acte de la sessió en la qual es
prenguí tal acord.
VII- Caldrá 1'autorització expresa de la Mancomunitat:
a) Per a real itzar obres de reforma i les de
reparado el cost de les quals sigui superior a
2.000 pessetes.
b) Per a adquirir bens immobles en enfiteusis, per
compra o per qualsevol títol onerós,
c) Per a acceptar heréncies sense benefici, i
heréncies, llegats o donacions amb condicions que
suposin un gravamen permanent per ais
Establiments.
d) Per a celebrar contractes, obligant els
interesaos deis Establiments, exceptuant la
compra de efectes o d'articles necessaris per al
seu funcionament dins el pressupost que vigeixi.
VIII- El President de la Junta de Govern té la considerado
de Director o cap deis Establiments i amb aquest
carácter i com a representant de la Junta li
corresponen les següents atribucions:
a) Dirigir l'ordre interior deis Establiments,
adoptant les mesures necessáries mentre no
estiguin reservades a la Junta ni contradiguín el
que es disposa en els reglaments especiáis deis
Establiments.
b) Adoptar en casos greus i urgents les mesures
reservades a la Junta, segons les lletres a) e)
g) i j) de la Base V, convocant-la immediatament
per a exposar-1í les resolucions preses.
c) Decretar 1'admissió o no admissió deis que
s o l . l i c i t i n ingressar en els Establiments.
197
d) Expedir ¡licencia temporal o absoluta ais
asilats,
e) Suspendre de sou i empleo per causa motivada ais
funcionar i s, comunicant~ho a la Junta,
f) Autoritzar, amb ¡'Interventor, els documents
necessaris per a la percepció i pagament de
quantitats.
g) Ordenar la compra deis articles necessaris per al
servei deis Establiments,
h) Imposar ais asilats ¡es correccions marcades en
els Reglaments especiáis.
i ) Convocar i presidir les sessions de ¡a Junta i
firmar, amb ei Secretari, les actes i les
comunicacions.
j) Instruir els expedients d'aillament deis asilats,
portant-los a la Junta per a que aquesta els
informi.
k) Cobrar, en nom de la Junta, les quant itats
procedents d'heréncies, llegats, donatius, etc.
Quan les mesures que s'esmenten en el paragraf a) de
la base anterior, es refereixin a algún departament
per al cual existixi comissió especial, el President
procurará abans d'adoptar les di tes mesures, posar-se
d'acord amb la dita Comissió, si no ho impedís la
gravetat o urgencia del cas.
El Vice-president substitueix el President, amb totes
les seves facultats, en els casos d'abséncia o
malaltia d'aquest. En casos iguals, el Vice-president
será substituit peí Vocal de nomenament mes antic.
Entre els Vocals mes antics, tindrá preferencia el de
mes edat.
198
XI- Els Vocals de la Junta de Govern, a part de les que els confereixen els Reglaments especiáis, tindran les següents atribucions:
a) Demanar la reunió extraordonária de la Junta,
quan hagin de fer alguna proposició o donar
compte d'un fet important.
b) Inspeccionar totes les dependencies deis
Establiments. El personal encarregat d'aquests
Establiments está obligat a facilitar ais Vocals
llur tasca, mit jangant 1 'exposició de totes
aquelles noticies i aclaracions que siguin
convenients.
c) Corregir les faltes reglamantáries fetes en sa
presencia.
d) Proposar les reformes necessáries per al millor
funcionament deis Establiments, aixi com tota
altra iniciat iva.
XII- Els vocals venen obligats a visitar amb frequéncia
els Establiments, donant compte a la Junta de les
seves observacions.
XIII- Els enseyaments que es donguin en els Establ iments
s 'ajustaran a les instruccions que dicti el Consell
de Pedagogía, el qual podrá inspeccionar-los sempre
que ho tingui per convenient.
XIV- Es de I'exclusiva competencia del Consell permanent:
a) Nomenar i separar 1liurement els individus de la
Junta de Govern.
b) Seguir a nom de la Junta, quan ho s o l . l i c i t i o no
ho faci per si mateixa, els l i t i g i s que s'hagin
de promoure o continuar, com a actor o demandat
per a la defensa deis seus drets.
199
c) Aprovar els pressupostos del Establ iments.
d) Girar guantes visites d'inspecció judiqui
convenient s.
e) Resoldre, previ informe de la Junta, les
reclamacions i recursos que es refereixin a la
gestió de 1 'esmentada Junta,
f) Resoldre en definitiva, els expedients
d'afi 1lament d*expósits,
g) Aprovar els reglaments especiáis deis
Establiment s i dictar regles per al normal
funcionament de la Junta de Govern.
h) Exercir, sense cap 1imi tació, les altres
atribucions no cont ingudes en les presents Bases,
i que per acords adopta ts en el successiu no
hagin estat delegados especialment a la Junta de
Govern.
BASE TRANSITORIA- Fins a 1 'aprovació deis nous
reglaments especiáis que per a regir els Establiments
redacti i proposi el Consell, a la major brevetat, la
Junta de Govern, la dita Junta aplicará els avui
vigents, procurant adoptar-los al contingut de les
presents Bases,
Sessió de 29 d'abril de 1920.
200
6.1.4. NOTES.
(1) Pía i Armengol, R.: C a t a l u n y a c i u t a t . B a r c e l o n a ,
A n n a l s de l'A i L.C.M. de C. , 1918, v o l X I I ,
pág.5 7.
(2) Docusentos r e f e r e n t e s a l Sefvi<:io de Dementes
pobres de l a P r o v i n c i a . B a f c e l o n a , D i p u t a c i ó n
P r o v i n c i a l , 1911.
(3) E s t a t u t Mancomunitat de C a t a l u M » * B a r c e l o n a , 1914.
(4) P r o j e c t e s d'acord p r e s e n t á i s » Ja P r i g i e r a r e unió
o r d i n a r i a de l ' A s s e n b l e a de d i p u t a t s de l a
Mancomunitat de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Mancomunitat
de C a t a l u n y a , 1914, m a i g .
(5) P r a t de l a R i b a , E n r i c : La N a c i o A a l i t a t C a t a l a n a .
B a r c e l o n a , A n t o n i o L ó p e z , E d i t o r , 1906.
(6) C a s t e l l s i V a l l e s p í , C : Histoí-ift de l a L e g i s l a c i ó n
S a n i t a r i a E spañola desde l o 5 tíeBipos p r i m i t i v o s
h a s t a l a p r o m u l g a c i ó n de l a LeV d& Sanidad de 28 de
Enero de 1855. L é r i d a , Imprenta i L i b r e r í a S o l y
Be n e t , 1897.
(7) F u s t e r . J . : L ' a s s i s t é n c i a p s i q u i ^ t r i c a a C a t a l u n y a .
B a r c e l o n a , M e c a n o g r a f i a t i n é d i t , 1960.
Vegeu també: B e r n a r d o Arí-oyíJ, M. i Casas
E s t e v e , R.: H i s t o r i a de l a Psi<)üi»tri» a C a t a l u n y a .
P u b l i c a c i o n s i E d i c i o n s de l a U n i v e r s i t a t de
B a r c e l o n a , 1983.
(8) Busquets T e i x i d ó , T o m á s . : L ' ^ s s i s t é n c i a d e i s
a l i e n á i s a C a t a l u n y a . A c t e s d e l IV Congrés de
Metges de L l e n g u a C a t a l a n a , 1931, I I , p . 395-402.
(9) Busquets T e i x i d ó , T. : Análisis d e l p r o y e c t o de
or g a n i z a c i ó n de l o s s e r v i c i o s t)&r0 p s i c ó p a t a s de l a
Mancomunidad de C a t a l u ñ a . Conferencia en l a
S o c i e d a d de P s i q u i a t r í a y N e u r o l o g í a de B a r c e l o n a ,
8 - I I - 1 9 2 4 .
201
(10) R e p o r t s d e l C P . a l ' A s s e a b l e a de l a
Mancomunitat. Annex 27. B a r c e l o n a , Mancomunitat
de C a t a l u n y a , 1917, maig.
(11) P a r e l l a d a i F e i i u , D i d a c : E l D r . T o m á s B u s q u e t s
i T e i x i d o r , fundador de l a C l í n i c a mental de l a
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a i de l a
G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a . ( A c t e s d e l I I I Congrés
d'História de l a M e d i c i n a C a t a l a n a . L l e i d a 1981).
B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1984, I I , 1-7.
(12) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1915.:
L l i g a l l NQ 2782.
(13) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1915.:
L l i g a l l NO 2781.
(14) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1915.:
L l i g a l l NQ 2968. R e p o r t s d e l C P . a l ' A s s e m b l e a .
Anexe nQ 30, maig 1916. R e p o r t s d e l C P . a
l ' A s s e m b l e a . Anexe nQ24, novembre 1916.
(15) Report s o b r e e l Manicomi de S a l t , que e l e v a a l
C o n s e l l Permanent de l a Mancomunitat de C a t a l u n y a
e l D i r e c t o r f a c u l t a t i u d e l r e f e r i t C e n t r e D r .
S a l v a d o r V i v e s (setembre 1916).Reports d e l
C o n s e l l Permanent a l'Assemblea de l a
Mancomunitat de C a t a l u n y a . Anex NQ 25. B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1916.
Veure t a m b é : A n a l s de l'Académia i L a b o r a t o r i de
C i é n c i e s Mediques de C a t a l u n y a . 1917, X I I : 57-64.
(16) P r e s u p o s t e s p e c i a l de despeses Manicomi de S a l t
p e r a l ' a n y 1917. P r o j e c t e s d'Acord p r e s e n t á i s a
l a VI R e u n i ó o r d i n a r i a de l ' A s s e m b l e a , novembre
1916.
Vegeu t a m b é : l o p l a n t a c i ó de m i l l o r e s en e l
Manicomi de S a l t . R e p o r t s d e l C P . a l ' A s s e m b l e a .
Anex NQ 26, maig 1917. B a r c e l o n a , Mancomunitat de
C a t a l u n y a , 1917.
(17) R e p o r t s d e l C P . a l ' A s s e m b l e a . Anex NQ 3 2 . Maig
1916, B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1916.
202
(18) V i v e s i C a s a j o a n a , S.: A n n a l s de 1'Academia i
L a b o r a t o r i de Ci é n c i e s Mediques de C a t a l u n y a . V o l
X I I I , 1918, C r ó n i c a , p á g . 205.
(19) R e p o r t s d e l C P . a l ' A s s e m b l e a , B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , maig 1918. A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . Any 1918. L l i g a l l
NQ 2791.
(20) í d e m .
(21) í d e m .
(22) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1920.:
L l i g a l l NQ 2798.
(23) B u s q u e t s i T e i x i d o r , T o m á s . : Memoria a n u a l
p r e s e n t a d a p e r 1 ' i n s p e c t o r f a c u l t a t i u d e l S e r v e i
de Denents pobres de l a D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de
B a r c e l o n a . C.O.M., 1921, V o l . I I , p á g . 243-248.
C.O.N., 1923, V o l IV, p á g . 56-60.
(24) C.O.M., 1923, V o l IV, p á g . 290-291.
(25) C.O.M., 1922, V o 1 . I I I , p á g . 60-61, 105-109, 179-
185, 281-283, 349-355.
(26) G i r o n a , Imprenta E l A u t o n o m i s t a , 1923.
(27) C.O.M., 1922. V o l . I I I , p á g . 399-402 i 427-428.
(28) A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1922.:
L l i g a l l NQ 2804.
(29) A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1922.:
L l i g a l l NQ 1746.
(30) A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1924.:
L l i g a l l NQ 2810.
(31) L'Obra a f e r . B a r c e l o n a , Mancomunitat de
C a t a l u n y a , 1920, p á g . 199.
(32) L*Obra r e a l i t z a d a , 1914-1919. B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1920, p á g . 251.
203
(33) Busquet i T e i x i d o r , T.: L ' A s s i s t é n c i a d e i s
A l i e n a t s a C a t a l u n y a . A c t e s d e l IV Congrés de
Metges de L l e n g u a C a t a l a n a , G i r o n a , 1921. V o l .
I I , p á g . 395-399.
Busquet i T e i x i d o r , T.: A n á l i s i s d e l p r o y e c t o de
o r g a n i z a c i ó n de l o s s e r v i c i o s p a r a p s i c ó p a t a s de
l a Mancomunidad de C a t a l u ñ a . C o n f e r e n c i a dada en
l a S o c i e d a d de P s i q u i a t r í a y N e u r o l o g í a de
B a r c e l o n a , e l 8 - I I - 1 9 2 4 . B a r c e l o n a , 1924.
Busquet i T e i x i d o r , T.: Memoria: O r g a n i z a c i ó n
T é c n i c a de l o s S e r v i c i o s P r o v i n c i a l e s de
Dementes. D i p u t a c i ó n P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1925.
Busquet i T e i x i d o r , T. : M e a o r i a sobre l a
a s i s t e n c i a a l o s p s i c ó p a t a s en S u i z a , A l e m a n i a
y F r a n c i a . P l a n de o r g a n i z a c i ó n de e s t o s
s e r v i c i o s en l a p r o v i n c i a de B a r c e l o n a .
D i p u t a c i ó n P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1927.
Busquet i T e i x i d o r , T.: M e m o r á n d u m de c o s e s
v i s c u d e s d u r a nt e l s v i n t - i - d o s anys de s e r v e i a
l'Inspecció O f i c i a l d ' a l i e n a t s de l a P r o v i n c i a de
B a r c e l o n a i de C a t a l u n y a .
Document i n é d i t , c i t a t peí D r . D i d a c P e r e l l a d a a l
1 l i b r e : Bases H i s t ó r i c a s de l a P s i q u i a t r í a
C a t a l a n a Moderna. B a r c e l o n a , P.P.V., 1987, p.
373 .
(34) C.O.M., 1922, V o l . I I I , p á g . 355-358.
Veure t a m b é : L * O r g a n i t z a c i ó de 1 *Assisténcia
p ú b l i c a d e i s p s i c ó p a t e s a C a t a l u n y a . R e e d i c i ó de
l a F u n d a c i ó S a l v a d o r V i v e s i C a s a j o a n a ,
B a r c e l o n a , 1979.
(35) V i v e s i C a s a j o a n a , S a l v a d o r : L ' a l c o h o l i s a e a l a
p r o v i n c i a de G i r o n a , 1919 - P s i c o p a t i e s i
a l c o h o l i s a e a l e s comarques de G i r o n a . A c t e s d e l
I I I C o n g r é s de Metges de L l e n g u a C a t a l a n a ,
T a r r a g o n a , 1919, p á g . 261-269.
204
(36) V i v e s i C a s a j o a n a , S a l v a d o r : u i t a c o n t r a l e s s a l a l t i e s s e n t á i s i l a c o n v e n i e n c i a de c r e a r a C a t a l u n y a servéis d ' H i g i e n e i p r o f i l a x i a e n t a l . C.O.M., 1923, V o l . IV, p á g . 399-402 i 427-428.
(37) Pedro i Pons, A g u s t i : De l a s a n t i g u a s F a c u l t a d e s
de M e d i c i n a a l H o s p i t a l C l í n i c o de B a r c e l o n a .
B a r c e l o n a , M e d i c i n a e H i s t o r i a , NS I - I I , 1964.
(38) Aragó M i t j a n s , I . : E l C o n t r a t o de T r a b a j o e n t r e
una Comunidad R e l i g i o s a y e l H o s p i t a l . B a r c e l o n a ,
R e v i s t a E s t u d i o s sobre H o s p i t a l e s , 1971, NQ 46,
p. 53-55.
(39) Aragó M i t j a n s , I . : La I n t e g r a d o H o s p i t a l a r i a i
S a n i t a r i a . B a r c e l o n a , A r i e l , 1969.
(40) A r a g ó M i t j a n s , I . : E l s H o s p i t a l s a C a t a l u n y a d i n s
e l s e g l e p a s s a t . D i n s : L ' A c a d é m i a i l a B a r c e l o n a
de f a cent a n y s . B a r c e l o n a , Academia de C i é n c i e s
Mediques de C a t a l u n y a i de B a l e a r s , 1972, p á g .
54-85.
(41) P u i g i A l f o n s o , F.: La meva a c t u a d o com a V o c a l
i P r e s i d e n t de l a J u n t a A d m i n i s t r a t i v a de
l ' H o s p i t a l C l í n i c de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a .
B a r c e l o n a , 1933.
(42) R i b e s i R i b e s , E.: Urgent n e c e s s i t a t de l a
c r e a c i ó de s a n a t o r i s m a r í t i m s a C a t a l u n y a peí
t r a c t a m e n t de l e s t u b e r c u l o s i s q u i r ú r g i q u e s . P á g .
889-898.
S i c a r t i S o l e r , H. : L a H o s p i t a l ització a
B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , L l i b r e d'Actes I C o n g r é s
Metges L l e n g u a C a t a l a n a , 1913, p á g . 899-912.
(43) Bosch i Monegal, E.: L ' H o s p i t a l d e l Mar en l a
h i s t o r i a de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a . I n s t i t u t
M u n i c i p a l d ' A s s i s t é n c i a S a n i t a r i a , 1986.
(44) J o r n a d a s conmemorativas d e l C i n c u e n t e n a r i o d e l
H o s p i t a l C l í n i c o y p r o v i n c i a l 1907-1957.
B a r c e l o n a , E d i t o r i a l R o c a , 1959.
205
(45) P o n e n c i a formada p e l s D r s . : P u i g i S a i s , R i b a s i
R i b a s , T r i a s i P u j o l , S i c a r t , M e s t r e , P r o u b a s t a
i G i r o n a . P r o j e c t e d ' o r g a n i t z a c i ó h o s p i t a l a r i a
c i u t a d a n a , p r o v i n c i a l , r e g i o n a l o n a c i o n a l .
B a r c e l o n a , B u t l l e t í d e l S i n d i c a t de Metges de
C a t a l u n y a , 1921, V o l . I I , NQ 17.
C a r r e r a s V e r d a g u e r , F.: O r g a n i t z a c i ó h o s p i t a l a r i a
a C a t a l u n y a . M a t e r n i t a t . B a r c e l o n a , A c t e s V
Congrés de Metges de L l e n g u a C a t a l a n a , 1923,
V o l . I , 449-464.
Goday i C a s á i s , S.: L ' H o s p i t a l i t z a c i ó de nens de
p i t a C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , A c t e s V Congrés de
Metges de L l e n g u a C a t a l a n a , 1923, V o l . I , 465-
469.
(46) La "Lucha c o n t r a l a m o r t a l i d a d i n f a n t i l de
B a r c e l o n a " s o l i c i t a un premio p a r a e l c o n c u r s o de
bebés o r g a n i z a d o por d i c h o C e n t r o . A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , 1921.: L l i g a l l
NQ 266.
(47) P r o j e c t e s d ' a c o r d , p r e s e n t á i s a l a IX reunió de
l'Assemblea de d i p u t a t s de l a Mancomunitat de
C a t a l u n y a , B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a ,
maig 1918, p. 147.
(48) R e v e n i o s , J a c i n t : Pía de Regiona1 ització
S a n i t a r i a (1917) C i t a l p e r : Josep C o r n u d e l l a a La
Pneumologia a C a t a l u n y a i e l s seus homes.
B a r c e l o n a , A r i e l , 1975.
C o n v e r s a amb e l D r . J a c i n t R e v e n i o s , f i l l .
(49) Normes per a l a c o n c e s s i ó de s u b v e n c i o n s a i s
e s t a b l i m e n t s p a r t i c u l a r s de B e n e f i c e n c i a . ( 1 9 2 1 ) .
A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ
2801.
(50) P r o j e c t e s d ' a c o r d p r e s e n t á i s a l a XIX reunió
o r d i n a r i a de l'Assemblea de d i p u t a t s de l a
Mancomunitat de C a t a l u n y a , a g o s t , 1923. A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ
2742.
206
(51) M o c i ó d e l C o n s e l l e r de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t e n c a a i n a d a a l a f o r s a c i ó d ' H o s p i t a l s C o m a r c á i s .
( 1 9 2 2 ) . A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a .
L l i g a l l NQ 2804.
(52) A d q u i s i c i ó de l ' H o s p i t a l de S a n t a M a r í a de L l e i d a
( 1 9 2 2 ) . A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a .
L l i g a l l NO 2804.
Vegeu t a m b é : P r o j e c t e s d ' a c o r d p r e s e n t a t s a l a IV
reunió o r d i n a r i a de l'Assemblea de d i p u t a t s de l a
Mancomunitat de C a t a l u n y a , novembre 1915.
B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1915.
(53) Memoria que e l C o n s e j o Permanente de l a misma
r e m i t e a l I l t r e . S r . D i r e c t o r G e n e r a l de
A d m i n i s t r a c i ó n . B a r c e l o n a , Mancomunidad de
C a t a l u ñ a , 1925.
(54) C.O.M., 1922, V o l . I I I , p á g . 392.
(55) P e r s o n a l d e l H o s p i t a l de A r e n y s de Mar ( 1 9 2 4 ) .
A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ
2807 .
(56) O f e r i m e n t de l a C a i x a de P e n s i o n s a l a
Mancomunitat, d e i s s e r v é i s de R e h a b i 1 i t a c i ó de
m u t i l a t s , recentment i n a u g u r a l ( 1 9 2 2 ) . A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , L l i g a l l NQ 2804.
(57) J u n t a de Govern de l e s Cases de C a r i t a t i de
M a t e r n i t a t i E x p ó s i t s de B a r c e l o n a . L e s c a s e s
p r o v i n c i a l s de C a r i t a t i de M a t e r n i t a t i E x p ó s i t s
de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de
B a r c e l o n a , 1917.
(58) B r o g g i V a l l e s , M.: F a r g a s , su é p o c a y su
i n f l u e n c i a . B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a y
C i r u g í a , 1969, XLV, p. 443-453.
207
(59) Memoria r e d a c t a d a p e i D r . R i c a r d Z a r i q u i e y , metge
D i r e c t o r d e l Cos f a c u l t a t i u de l a Casa p r o v i n c i a l
de M a t e r n i t a t i E x p ó s i t s , amb m o t i u d e l v i a t g e
r e a l i t z a t j u n t amb 1 ' a r q u i t e c t e p r o v i n c i a l Don
Josep B o r i i Gensana per v i s i t a r e l s a s i l s
s i m i l a r s de S u i s s a i Alemanya, p u b l i c a d a per
a c o r d de l'esmentada J u n t a de 3 de f e b r e r de
1917. B a r c e l o n a , J u n t a de Govern de l e s Cases
p r o v i n c i a l s de C a r i t a t i de M a t e r n i t a t i
E x p ó s i t s , 1917.
(60) A l o n s o Duat, J.C.: M i g u e l A. F a r g a s , v i d a y o b r a .
B a r c e l o n a , T e s i s D o c t o r a l , 1968.
(61) L'Obra f e t a . I . B e n e f i c e n c i a . B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1923.
(62) Goday, S a l v a d o r : A Joan C a s a s a y a s . B a r c e l o n a ,
P u b l i c a d o de l a S o c i e t a t C a t a l a n a de P e d i a t r í a ,
1932.
(63) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . : L l i g a l l NQ
2778. 1914.
(64) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . : L l i g a i l NQ
2779. 1914.
(65) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . : L l i g a l l NQ
2794. 1919.
(66) P u i g i A l f o n s o , F.: B e n e f i c e n c i a , a r t í c u l o s .
B a r c e l o n a , 1927, p á g . 251-281.
(67) A l b o , R a m ó n : B a r c e l o n a b e n é f i c a . B a r c e l o n a , 1917.
(68) I n s t a n c i a d e l C o l . l e g i de P r a c t i c a n t s en M e d i c i n a
i C i r u g í a ( 1 9 2 0 ) . A r x i u de l a D i p u t a c i ó
p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2797.
C o m u n i c a c i ó de 1'Academia de C i é n c i e s mediques de
C a t a l u n y a ( 1 9 2 0 ) . A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de
B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2797.
Pe t i c i ó de 1'Academia i L a b o r a t o r i de C i é n c i e s
Mediques ( 1 9 2 0 ) . A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de
B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2668.
208
C o m u n i c a c i ó tramesa p e i P r e s i d e n t d e l C o l . l e g i de
Metges de B a r c e l o n a , o f e r i n t l ' a j u t de l a seva
corporació a l a M ancomunitat. C.O.M., 1922, V o l .
I I I , 217.
(69) Informe en e l d i c t a m e n de l a C o a i s i ó n de H a c i e n d a
r e l a t i v o a l t r a s p a s o a l a Mancomunidad de
C a t a l u ñ a de l o s s e r v i c i o s de B e n e f i c e n c i a ,
C u l t u r a y Deuda. ( 1 9 2 0 ) . A r x i u D i p u t a c i ó
P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2668.
(70) A c o r d d e l C o n s e l l Permanent a t r i b u i n t a l a
P o n e n c i a de B e n e f i c e n c i a , l ' o f i c i n a d e l S e r v e i
d ' E s t u d i s S a n i t a r i s ( 1 9 2 0 ) . A r x i u D i p u t a c i ó
P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2797.
(71) C r e a c i ó i funcionament de l e s J u n t e s de Govern
d e i s Servéis de B e n e f i c e n c i a de l e s p r o v i n c i e s de
B a r c e l o n a , T a r r a g o n a , L l e i d a i G i r o n a . ( 1 9 2 0 ) .
A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ
2798.
(72) P r o p o s i c i ó de r e o r g a n i t z a c i ó t o t a l d e i s S e r v é i s
de B e n e f i c e n c i a de l a Mancomunitat ( 1 9 2 1 ) . A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2800.
(73) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a . : L l i g a l l
NQ 2802.
(74) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . : L l i g a l l NQ
2804.
(75) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . : L l i g a l l NQ
2803.
(76) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . : L l i g a l l NQ
2805.
(77) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , : L l i g a l l NQ
2805.
209
(78) Asuntos de B e n e f i c e n c i a y S a n i d a d que han pasado a informe de o t r o s s e r v i c i o s de l a Mancoaunidad.
( 1 9 2 4 ) . A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a .
L l i g a l l NQ 2809.
E s t u d i o encomendado a l C o n s e j e r o S r . B a r ó n de
V i v e r , r e s p e c t o a l o s organismos de l a
Mancomunidad que pueden s u p r i m i r s e ( 1 9 2 4 ) . A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2809.
(79) Comisión m i x t a de d i p u t a d o s de l a Mancomunidad y
C o n c e j a l e s d e l A y u n t a m i e n t o de B a r c e l o n a , que han
de entender l o s a s u n t o s de B e n e f i c e n c i a a f i n de
e v i t a r l a s i m u l t á n e a p e r s i s t e n c i a de
i n s t i t u c i o n e s de d i c h o c a r á c t e r . ( 1 9 2 4 ) . A r x i u
D i putació P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2810.
210
6.2. SANITAT L ' o b r a s a n i t a r i a de l a Mancomunitat és o b r a de
p r e p a r a c i ó peí d i a en qué un nou e s t a t p o i í t i c
ens p e r m e t i t r e b a l l a r amb a t r i b u c i o n s i m i t j a n s
a d e q u a t s " .
( D i s c u r s d e l Dr. L l u í s S a y é , en l a i n a u g u r a d o
o f i c i a l d e i s d i s p e n s a r i d e l S e r v e i d ' a s s i t é n c i a
s o c i a l a i s t u b e r c u l o s o s , 1921)
211
A l'any 1914, en e l moment de formació de l a Mancomunitat de
C a t a l u n y a , l e s D i p u t a c i o n s p r o v i n c i a l s no t e n i e n , segons l a
l e g i s l a d o v i g e n t , cap r e s p o n s a b i 1 i t a t en e l camp de l a S a n i t a t
p rópiament d i t a . És per aixó que l a r e c e n t c o n s t i t u i d a
Mancomunitat no rebé cap a t r i b u c i ó en a q u e s t a área e s p e c í f i c a .
La l l e i de 1904 "Institución G e n e r a l de S a n i d a d P ú b l i c a " , que
c r e a l e s " J u n t a s de Sanidad" i dona l a r e g l a m e n t a c i ó d e l "Cuerpo
de M é d i c o s T i t u l a r e s " , no atribuí cap protagonisme a l e s
D i p u t a c i o n s p r o v i n c i a l s en m a t e r i a de S a n i t a t P ú b l i c a .
No o b s t a n t a i x ó , l'ánim d e l C o n s e l l Permanent i d e i s s e n y o r s
D i p u t a t s p r o v i n c i a l s en l a sessió c o n s t i t u e n t de l a Mancomunitat,
e l maig de 1914 i en l a de novembre d e l m a t e i x any, e s t a v a e l
propósit i l a decisió d ' e i x a m p l a r l e s seves a t r i b u c i o n s i
competéncies en e l ram s a n i t a r i . I , a i x í , en l a demanda de
t r a s p a s s o s de servéis de l ' E s t a t , que d i r i g e i x e n a i Govern de
M a d r i d , h i trobem: "La B e n e f i c e n c i a , l a H i g i e n e Pública y l a
Sanidad i n t e r i o r " ( 1 ) . És a d i r , c o m p e téncies p l e n e s en e l camp
b e n é f i c - s a n i t a r i , e x c e p t u a n t l a S a n i t a t E x t e r i o r .
Malauradaraent, a causa de l e s r e t i c é n c i e s en a l g u n a s e s f e r e s de
i a p o l í t i c a e s p a n y o l a i d e l Govern de M a d r i d , l a Mancomunitat no
rebé cap competencia de l ' E s t a t i només de l e s D i p u t a c i o n s
p r o v i n c i a l s l'any 1920.
Pero l a f a l t a de c o m p e t é n c i e s no s i g n i f i c a v a pas f a l t a de v i s i ó
o manca de s e n s i b i l i t a t e n vers l e s n e c e s s i t a t s sanitáries de
C a t a l u n y a . La u t i l i t z a c i ó de v i e s a d m i n i s t r a t i v a s a l t e r n a t i v e s
ens ho demostra p a l e s a m e n t .
L ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , a través de l a Secció de C i é n c i e s ,
fou l ' i n s t r u m e n t e s c o l l i t per i n i c i a r l ' e s t u d i s e r i o s i
sistemátic d e i s problemes de S a l u t P ú b l i c a a C a t a l u n y a , i endegar
l e s p r i m e r e s carapanyes de p r o f i l a x i c o l . l e c t i v a i e d u c a d o
s a n i t a r i a de l a p o b l a c i ó .
212
6-2.1. O R G A N I T Z A C I Ó DEL SERVEI
Com en l a m a t e i x a v i d a de l a Mancomunitat, en l a h i s t o r i a
d e l S e r v e i de S a n i t a t , h i podem d i s t i n g i r clarament dues
e t a p a s . La p r i m e r a compren e l s anys que van de 1914 a 1919.
Es un període d ' o r g a n i t z a c i ó , de r e c o p i l a d o d' i n f o r m a d o ,
de selecció i f o r m a d o d e i s quadres t é c n i c s .
La migradesa d e i s medis e c o n ó m i c s i l a f a l t a de metges
e n t r e n a t s en e l camp de l a S a l u t P ú b l i c a , f a que
s ' e s c o 1 1 e i x i n p r o j e c t e s puntuáis ( P a l u d i s m e , T u b e r c u l o s i ) ,
que s e r v e i x e n de banc de p r o v e s de l a c a p a c i t a t d e i s
técnics i d e i s p o l í t i c s , de c a r a a f u t u r e s r e a l i t z a c i o n s .
Es v o l i a e v i t a r que l a f a l l i d a d'un p r o j e c t e c o n c r e t pogués
r e p e r c u t i r negativament en l a c r e d i b i l i t a t de l'Obra de l a
Mancomunitat. T a m b é , s'ha de teñir en compte que, l a S a l u t
Pública no fou assumida plenament p e l s governs europeus,
d o n a n t - ! i un v a l o r económic p r i m o r d i a l , f i n s d e s prés de l a
P r i m e r a Gran G u e r r a ; abans d e l 1919, e r a m a t e r i a de d e f e n s a
r e s e r v a d a a i s metges de s a n i t a t m i l i t a r . E l s e n t r e b a n c s
jurídics i t a l vegada, l'oposició política o l a f a l t a de
co1.laboració d e i s p r o f e s s i o n a l s . f e r e n mes agosarada
aquesta e x p e r i e n c i a . Pero a i x ó , m a n i f e s t a també l a v o l u n t a t
d e c i d i d a d'en P r a t de l a R i b a , de prendre e l camí d e l
progrés i l a m o d e r n i t a t , també en e l camp de l a S a n i t a t .
La segona e t a p a , e n t r e 1920 i 1924, es c a r a c t e r i t z a per l a
i n s t i t u c i o n a 1 ització de l a S a n i t a t i per una f l o r i d a de
p r o j e c t e s i n n o v a d o r s , t a n t p e l s o b j e c t i u s com p e l s medis
d ' asso 1 i r-1 os . Per p r i m e r cop a Espa n y a , es f a p l a n i f i c a d o
s a n i t a r i a (que és d i f e r e n t de L e g i s l a c i ó s a n i t a r i a ) ,
s ' u t i l i t z e n b r i g a d e s s a n i t á r i e s m ó b i l s , es f a formació
c o n t i n u a d a per a i s p r o f e s s i o n a l s s a n i t a r i s , s ' o r g a n i t z e n
l e s p r i m e r e s campanyes de " I l u i t a " , a p a r e i x e n l e s p r i m e r e s
" v i s i t a d o r e s s a n i t á r i e s " i , f i n a l m e n t , 1'assisténcia
s a n i t a r i a pren un s e n t i t " s o c i a l " . M o l t e s i n n o v a c i o n s , molt
t r a n s c e n d e n t s i en pocs a n y s .
La p r i m e r a e s t r u c t u r a que es c r e a l'any 1914 f o u e l S e r v e i
T é c n i c d e l P a l u d i s m e , en e l s i de l a Secció de Ciénci e s de
l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a i a n s , amb e l propósit d ' e s t u d i a r
l e s p o s s i b i 1 i t a t s de sanejament de l e s comarques c a t a l a n e s
a f e c t a d e s peí P a l u d i s m e .
213
A f a l t a d'una legislació adequada en qué enquadrar a q u e s t a
a c t i v i t a t , s'optá peí s i s t e m a de c r e a r u n i t a t s o p e r a t i v o s
a l v o l t a n t de l ' e s t r u c t u r a de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s
C a t a l a n s . Així dones, a q u e s t s organismes de carácter
c i e n t í f i c - t é c n i c - a d m i n i s t r a t i u , d e p e n i e n de l a Mancomunitat
que e l s t u t e l a v a , a través de l ' e s t r u c t u r a a d m i n i s t r a t i v a
i l e g a l de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s . La fórmula
f u n c i o n a c o r r e c t a m e n t i e l s r e s u l t a t s d'aquests Servéis
t é c n i c o - c i e n t í f i c s - a d m i n i s t r a t i u s f o r e n molt s a t i s f a c t o r i s .
L'home e n c a r r e g a t de l a direcció d e l S e r v e i T é c n i c d e l
Paludi s m e f o u e l D r . Gustau P i t t a l u g a , eminent p a r a s i t ó l e g
i h i g i e n i s t a , c a t e d rátic a l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de
M a d r i d , que j a h a v i a f e t e s t u d i s p r e l i r a i n a r s sobre e l s
f o g a r s p a i ú d i c s a d i f e r e n t s i n d r e t s de C a t a l u n y a i Espanya.
Home d'i d e a s s o c i a l s p r o g r e s s i s t e s , de sólida formació
científica i reconeguda c a p a c i t a t en e l camp de l a h i g i e n e
p ú b l i c a , sabe c a p t a r i c o n e c t a r amb l ' e s p e r i t i e l s
o b j e c t i u s de l a Mancomunitat, f i n s a l punt que en f o u e l
cap técnic de l a s a n i t a t durant e l s deu anys de sa
v i g e n c i a . Aixó ens posa de m a n i f e s t que l ' o r i g e n o
l'adscripció política no f o r e n m o t i u s e x c i o e n t s en l a
selecció de c o l . l a b o r a d o r s per p o r t a r a terme l ' o b r a de l a
Mancomunitat. E l s c r i t e r i s u t i l i t z a t s f o r e n : l a competencia
p r o f e s s i o n a l i l'acceptació d'uns pocs p r i n c i p i s b á s i c s .
Aquest p r i m e r s anys f o r e n esmer?ats en l a selecció i
c a p a c i t a d o d e i s co 1. l a b o r a d o r s , p r o c e d e n t s , l a m a j o r i a ,
d e i s c e r c l e s d ' e s t u d i o s o s i i n v e s t i g a d o r s de l a Cátedra de
Fi s i o l o g í a i d e l L a b o r a t o r i M u n i c i p a l d e l P a r e . En aixó
i n f l u i r e n , t a n t e l f e t que August P i Sunyer i en Ramón
T u r r ó e r e n membres de l ' I n s t i t u t de C i é n c i e s , cora e i f e t
d'ésser amics p e r s o n á i s d'en P i t t a l u g a , de c o m p a r t i r
a f i n i t a t s p o l í t i q u e s i de d i r i g i r dos n u c l i s c i e n t í f i c s
molt a c t i u s i o b e r t s , f r eqüentats per j o v e s amb i n q u i e t u d s
i n v e s t i g a d o r e s .
E l p r i m e r t r e b a l l d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e f o u l a
re a l i t z a c i ó d'un e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c , e n t r e e l s metges i
e l s m u n i c i p i s de t o t C a t a l u n y a , p e r e s t u d i a r no solament l a
i n c i d e n c i a d e l p a l u d i s m e per comarques, sino també per
conéixer e l s p r i n c i p á i s f l a g e l l s s a n i t á r i s a C a t a l u n y a .
F r u i t d ' a q u esta p r i m e r a p r o s p e c c i ó e p i d e m i o l ó g i c a , f o u
1 ' e l a b o r a d o d'un mapa, i n c o m p i e r t pero a p r o x i m a t , de l a
m o r b i d i t a t i m o r t a l i t a t a l e s comarques c a t a l a n e s .
214
E l 30 d'agost de 1917 -mort j a en P r a t de l a R i b a - e l D r .
P i t t a l u g a va e x p o s a r a l C o n s e l l Permanent l a c o n v e n i e n c i a
d ' a m p l i a r e l s t r e b a l l s d ' o r g a n i t z a c i ó s a n i t a r i a de l a
Mancomunitat a a l t r e s árees a m á s d e l paludisme ( 2 ) .
Amb d a t a de l ' l d ' o c t u b r e , e l D r . P i t t a l u g a a d r e g á a l a
Secció de Ciéncies de l ' I . E . C . una p r o p o s t a per a
l'ampliació d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e . En e i seu
informe p r e s e n t a v a e l s m o t i u s , l e s o r i e n t a c i o n s i l a
d i s t r i b u c i ó de tasques en e l nou o r g a n i s m o . Aquest
documentat r e p o r t , p r o p o s a v a t r e s t asques a eraprendre per
m i l l o r a r l a s a l u t d e l n o s t r e p o b l é :
a) l a I l u i t a c o n t r a e l p a l u d i s m e
b) l a I l u i t a c o n t r a l a t u b é r c u l o s ! , i
c) l ' e s t u d i de 1'epidemiología g e n e r a l de C a t a l u n y a , com
a base d'una p r o f i l a x i raonada c o n t r a l e s grans
i n f e c c i o n s que de forma e n d é m i c a o epidémica p a t e i x e l
n o s t r e país (3) .
E l 10 d ' o c t u b r e de 1917, e l D r . Josep E s t a d e l l a , C o n s e l l e r
de l a Mancomunitat, p r e s e n t a v a a l C o n s e l l Permanent un
informe exposant l a n e c e s s i t a t de c r e a r un S e r v e i d ' E s t u d i s
S a n i t a r i s de l a Mancomunitat de C a t a l u n y a , r e f o n e n t en
aquest organismo e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e que j a
v e n i a f u n c i o n a n t ( 4 ) .
Amb e l d i c t a m e n f a v o r a b l e de l a Secció de C i é n c i e s i
1 'aprovació per p a r t d e l C o n s e l l Permanent, aque1 l a modesta
o r g a n i t z a c i ó i n i c i a l va t r a n s f o r m a r - s o l'any 1918 en una
o f i c i n a técnica de majors a s s o l i m e n t s , amb e l nom de S e r v e i
d ' E s t u d i s S a n i t a r i s . Fou o r g a n i t z a t en t r o s branques
t é c n i q u e s o S e c c i o n s : p a l u d i s m e , t u b e r c u l o s i i m a l a l t i e s
i n f e c c i o s o s , que f o r e n o n c a r r e g a d e s a i s D r s . P i t t a l u g a ,
Sayé i Dalmau, r e s p e c t ivament. E l pía de t r e b a l l de cada
una d'aquestes s e c c i o n s e r a e l que e l D r . P i t t a l u g a ,
D i r e c t o r d e l nou S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t a r i s , h a v i a j a
p r o p o s a t en l a memoria adregada l ' a n y 1917 a l a S e c c i ó de
C i é n c i e s de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s . Les
r o a l i t z a c i o n s de cada una d'aquestes S e c c i o n s , son
e s t u d i a d o s mes endavant per s e p a r a t i en d e t a l l .
Aquest segon p e r í o d e (1918-1920) es pot c o n s i d e r a r
d ' e x p a n s i ó en l ' a b a s t d e i s o b j e c t i u s d ' e s t u d i .
215
Tot mantenint e l s I l i g a m s a d m i n i s t r a t i u s amb l ' I n s t i t u t de
C i é n c i e s , es d e c i d e i x i n c l o u r e l a t u b e r c u l o s i i l e s
m a l a l t i e s i n f e c t o - c o n t a g i o s e s e n d e m o - e p i d é m i q u e s , que
c o n s t i t u i e n un f l a g e l l s a n i t a r i g r e u , amb conseqüéncies
económiques i s o c i a l s molt m a n i f e s t e s .
S i l a s a l u t pública e r a e l s e g l e X V I I I un a f e r m i l i t a r de
carácter d e f e n s i u , a l s e g l e XIX un a f e r c i v i l de
t r a s c e n d e n c i a e c o n ó m i c a , a l s e g l e XX en un a f e r p o l í t i c de
r e p e r c u s s i o n s s o c i a l s . La S a l u t P ú b l i c a s'ha t r a n s f o r m a t
d'una p r e o c u p a d o d e f e n s i v a , en una n e c e s s i t a t o f e n s i v a . De
l a p a s s i v i t a t a 1 ' i n t e r v e n c i o n i s m e . De l a p r o t e c c i ó a l a
p r o m o c i ó . De l e s mesures p a l i a t i v a s , a l e s mesures
p r o f i l á c t i q u e s . De l a improvisació a l a p l a n i f i c a c i ó ,
passant peí coneixement de l e s dades e p i d e m i o i ó g i q u e s . La
Mancomunitat, amb e l seu d e s i g de m o d e r n i t a t i progrés no
v o l i a p e r d r e e l t r e n d ' a q uesta t r a n s f o r m a c i ó de l a H i g i e n e
en S a n i t a t i l a B e n e f i c e n c i a en A c c i ó S o c i a l .
La campanya política en f a v o r de l ' E s t a t u t d'Autonomia per
a C a t a l u n y a , l'acabament de l a G u e r r a Gran i l a formació
de i a S o c i e t a t de N a c i o n s a G i n e b r a , f e i e n a l b i r a r
e s p e r a n c e s d'una p r o p e r a i mes a m p l i a p o s s i b i l i t a t
d 'autogovern per a C a t a l u n y a a fináis de l a segona década
d e l s e g l e . L ' e s t r u c t u r a p o l í t i c o - a d m i n i s t r a t i v a de l a
Mancomunitat, e r a s e n t i d a - á d h u c p e l s m a t e i x o s técnics que
h i t r e b a l l a v e n - com una s i tuació p r o v i s i o n a l , com una
fórmula de transició cap a una I l i b e r t a t p l e n a . Aixó ho
e x p r e s s a v a e l Dr. L l u i s S a y é , S u b d i r e c t o r d e l S e r v e i de
S a n i t a t , en l a inauguració d e l p r i m e r C e n t r e d ' A s s i s t é n c i a
S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s , l'any 1921:
"L'obra sanitaria de la Mancomunitat és obra de
preparado peí dia en que un nou estat polític ens
permeti treballar amb atribucions i mitjans adequats"
(5).
A p r i n c i p i s de l'any 1920 es p r o d u i r e n e l s t r a s p a s s o s de
c o m p e t é n c i e s de l e s D i p u t a c i o n s p r o v i n c i a l s a l a
Mancomunitat, e n t r e e l l s l a B e n e f i c e n c i a . Per l a seva
relació amb l a S a n i t a t , e l d e s i g d ' e v i t a r d u p l i c a c i o n s i
c o o r d i n a r e s f o r g o s en assumptes t a n r e i a c i o n a t s
f u n c i o n a l m e n t , es decidí de c r e a r una p o n e n c i a c o n j u n t a de
servéis b e n é f i c o - s a n i t a r i s ( 6 ) .
216
E l 29 d ' a b r i l de 1920, en reunió d e l C o n s e l l Permanent, es
c r e a l a Comissió de S a n i t a t i e l S e r v e i de S a n i t a t .
"Havent e s t a t i n c o r p o r a d e s a l a Mancomunitat l e s
f u n c i o n s que per d e l e g a d o de l ' I n s t i t u t de Ciénci e s
vingué desempenyant f i n s a p r i m e r d ' a b r i l e l S e r v e i
d ' E s t u d i s S a n i t a r i s , i a l ' o b j e c t e de p r o c e d i r a
o r g a n i t z a r a q u e s t a nova s e c c i ó , en s e n t i t d'adequar l a
d i v e r s i t a t i a m p l i t u d de l e s seves f u n c i o n s i l a
dist r i b u c i ó de p e r s o n a l d ' a c o r d amb e l que de t e r m i n e n
e l p r e s s u p o s t o r d i n a r i v i g e n t i l e s p o s s i b i 1 i t a t s de
1 ' e x t r a o r d i n a r i , e l C o n s e l l , de c o n f o r m i t a t amb l a
p r o p o s t a d e l C o n s e 1 l e r - p o n e n t de B e n e f i c e n c i a , D.
Agustí R i e r a , r e s o l g u é :
1) Es c r e a l a C o m i s s i ó de S a n i t a t p e r o r d e n a r l e s
f u t u r e s tasques d e l S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t a r i s que
prendrá e l nom de S e r v e i de S a n i t a t a c a r r e e de l a
Mancomunitat de C a t a l u n y a , a s s i s t i n t - l e s amb e i seu
c o n s e l l i v i g i l a n c i a " ( 7 ) .
La d i t a C omissió queda formada a i x í :
1. P r e s i d e n t : S r . P r e s i d e n t de l a Mancomunitat de
2. V i c e p r e s i d e n t : D. A g u s t í R i e r a , metge, d i p u t a t ,
C o n s e 1 l e r - p o n e n t de B e n e f i c e n c i a de l a
Mancomunitat.
C a t a l u n y a .
3. V o c a l : D. Josep E s t a d e l l a , metge, d i p u t a t .
4. tt D. Ramón T u r r ó , membre de l ' I n s t i t u t de
C i é n c i e s .
5. V o c a l : D. August P i i S u n y e r , metge, membre de
l ' I n s t i t u t de C i é n c i e s .
6. ti D. Pere N u b i o l a , metge, de l a R e i a l
Academia de M e d i c i n a .
7. It D. A n t o n i S a l v a t , c a t e d r á t i c d ' H i g i e n e
de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a .
217
8. D. Bernat O l i v e r Rodes, de 1'Academia i L a b o r a t o r i de Ciénci e s Mediques de C a t a l u n y a .
9. " D. Gustau P i t t a l u g a , D i r e c t o r d e l
S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t á r i s .
10. " D. Lluís S a y é , S e c r e t a r i (permanent)
amb veu i v o t , S o t s - d i r e c t o r d e l S e r v e i
d ' E s t u d i s S a n i t á r i s .
Amb d a t a d e l 29 d ' a b r i l de 1920, f o u nomenat peí C o n s e l l
Permanent de l a Mancomunitat, e l D r . Gustau P i t t a l u g a com
a D i r e c t o r d e l S e r v e i de S a n i t a t ( 8 ) . I en e l C o n s e l l d e l
d i a 5 de maig d e l m a t e i x any, sortí e l nomenament d e l D r .
Lluís Sayé com a S u b d i r e c t o r ( 9 ) .
Com podem v e u r e , s'obtá per l a c o n t i n u i t a t i l'eficácia. La
Mancomunitat e r a enemiga de f e r s a l t s en e l b u i t . Dos homes
de reconeguda s o l v e n c i a c i e n t í f i c o - p r o f e s s i o n a i i gran
c a p a c i t a t de t r e b a l l eren c o n f i r m a t s a l f r o n t de l a nova
o r g a n i t z a c i ó e n c a r r e g a d a de v e t l l a r per l a s a l u t p ú b l i c a de
C a t a l u n y a . I . una vegada mes, amb pocs medís a l seu a b a s t ,
c o n s e g u i r e n v e s t i r una obr a m e r i t o r i a i d u r a d o r a , s e n t a n t
l e s bases teóriques i p r a c t i q u e s per f u t u r e s r e a 1 i t z a c i o n s
d urant t o t e i s e g l e XX.
En a q u e s t a segona etapa de 1'Obra S a n i t a r i a de l a
Mancomunitat (1920-1925), e l s t r e b a l l s d uts a terme
s ' o r g a n i t z a r e n en S e r v é i s , que prengueren e i nom gen é r i c de
" L l u i t a " amb e i cognom que e s p e c i f i c a v a i a n a t u r a d e l
S e r v e i . Així es formaren e l s :
- S e r v e i de L l u i t a c o n t r a e l P a l u d i s m e , c o n t i n u a c i ó d e l
p r i m i t i u S e r v e i T é c n i c de P a l u d i s m e .
- S e r v e i de L l u i t a c o n t r a l a Pebre T i f o i d e a i M a l a l t i e s
i n f e c c i o s e s .
- S e r v e i de L l u i t a c o n t r a l a M o r t a l i t a t I n f a n t i l .
- S e r v e i de L l u i t a c o n t r a e l G o l l endemia i e l c r e t i n i s m e
218
Junt amb e l
- S e r v e i d * A s s i s t d n c i a S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s de
C a t a l u n y a t c o m p l e t a r e n aquest quadre:
- S e r v e i d ' E s t a d í s t i c a S a n i t a r i a i D e a o g r a f i a .
- S e r v e i de C u r s o s Ambulants i de L a b o r a t o r i , i l e s
- B r i g a d e s S a n i t á r i e s .
E l concepte de " L l u i t a " d i n s de l*ámbit s a n i t a r i , o mes
concretament de l a S a l u t P ú b l i c a , p r o c e d e i x d e i s
h i g i e n i s t e s aiemanys i f r a n c e s o s d ' e n t r e s e g l e s , que
t r e b a l l a r e n a i s servéis s a n i t a r i s c o i o n i a l s d'ambdós
p a í s o s . L ' e x i s t é n c i a de m a l a l t i e s e n d é m i q u e s , p o b l a c i ó
d i s p e r s a i pocs r e c u r s o s técnics i humans, f e i a n e c e s s a r i a
una a p r o x i m a c i ó a i s problemes s a n i t a r i s c o i o n i a l s , d i f e r e n t
de l a t r a d i c i o n a l basada en l a r e l a c i ó p e r s o n a l metge-
m a l a l t i e l t r a c t a r a e n t de c a s o s i n d i v i d u á i s . Es f e i a
e v i d e n t l a n e c e s s i t a t de t r a c t a m e n t g l o b a l s i de r e a l i t z a r
algún t i p u s de p r e v e n c i ó i p r o f i l a x i .
L'alemany Robert Kock, t r e b a U a n t a l ' A f r i c a de l ' E s t (Dar-
e s - S a l a m ) , cap a l'any 1890, amb e i P a l u d i s m e com a
p r o b l e m a , p r e c o n i t z á 1' e s t a b l i m e n t de servéis de L l u i t a
c o n t r a l e s grans endémies que h i predominaven; amb uns
servéis t é c n i c o - a d m i n i s t r a t i u s c e n t r á i s i uns destacaments
s a n i t a r i s f í x e s . Cada endemia t i n d r i a e l seu p r o p i e q u i p i
o r g a n i t z a c i ó de L l u i t a . A q u e s t a e s t r u c t u r a s a n i t a r i a es
basava en e l s següents p o s t u l a t s :
1 - P r e s s u p o s t d'unes causes morboses i d e n t i f i c a b l e s i
t r a c t a b l e s .
2 - I n t e r v e n c i ó a c t i v a i d e c i d i d a c o n t r a e l s agents
morbosos.
3 - C o n e i x e n g a e p i d e m i o l ó g i c a i de l a cadena de
t r a n s m i s s i ó
4 - E x i s t e n c i a de r e c u r s o s humans i m a t e r i a l s s u f i c i e n t s
i a d i e n t s .
5 - E l a b o r a c i ó d'un pía d ' i n t e r v e n c i ó o e s t r a t e g i a
e s p e c í f i c a p e r cada endemia.
6 - I m p o r t a n c i a d e i s m i t j a n s p r o f i l á c t i c s .
La c r e a c i ó d e i s p r i m e r s servéis de L l u i t a e s p e c í f i c s ,
s i g n i f i c a un avan? o r g a n i t z a t i u i una n i l l o r a s a n i t a r i a ;
pero e n c a r a e r a i n s u f i c i e n t .
219
A p r i n c i p i s de s e g l e , Jamot, metge m i l i t a r francés a l ' A f r i c a O c c i d e n t a l , t r e b a l l a n t a l ' I n s t i t u t P a s t e u r de B r a g a v i l l e , c o n t r a l a T r i p a n o s o m i a s i , propugna l a creació d'equips m ó b i l s , amb l a intenció d'anar a b u s c a r , de s o r t i r
a 1'encontré o a v a n ? a r - s e a l e s e p i d é m i e s . V o l i a r e a l i t z a r :
- una p r o s p e c c i ó i descobriment d e i s m a l a l t s a l l l o c on es
t r o b e n .
- un d i a g n ó s t i c sobre e l t e r r e n y
- t r a c t a r - l o s sobre e l t e r r e n y
- supervisió i seguiment
- p r o f i l a x i
Amb l a seva e x p e r i e n c i a e n u n c i a uns P o s t u l a t s :
"1. En els llocs on la densitat médica es feble, les
distancies considerables, la població dispersa i o
amb endémies mort i feres, hom no pot esperar cap
resultat apreciable d'una medicina estática.
2. Cap informació precisa sobre les taxes d'endemicitat
o prevalenga de les malalties es podran deduir de
l'examen de les not i f icacions de les formacions
sanitáries fixes. Solament les enquestes fetes en
grups sencers de població, son susceptibles
d 'aportar-nos informació epidemiológica d'utilitat.
3. Una condició necessária per l'éxit d'aquestes
enquestes és fer un cens complert i la possibili tat
d 'obtenir mitjangant la persuasió o per forga, un
percentatge de presencia elevat a les visites de
prospecció.
4. Una de les primeres tasques a real itzar és la de
decidir, d'entre els problemes a combatre, per quin
comengar, amb el ben entes que el propósit no és pas
fer investigado pura de gavinet, ans de trebal lar en
una tasca urgent i salvar les persones de morir!
5. D'entre els possibles mitjans de Lluita
(esteri l i tzació deis portadors de virus, erradicado
deis vectors, protecció deis individus sans) variable
segons 1'endemia que volem combatre, hom escullirá
aquells que la seva eficacia n'és comprobada i que
permet la seva apiicació en gran escala.
220
6. Els resultats obtinguts serán avaluats mitjangant
índex establerts amb el máxim de rigor.
7. L'instrument de la Lluita será un servei
especialitzat que permeti de realitzar en el medi
rural amb l'ajut d'equips mdbils, una profilaxi de
mases de les majors endémies.
8. Aquest servei té que respondre a les carácterístiques
següents:
autonomía presupostária, administrativa i técnica
unitat de direcció
franquicia deis límits administratius
especialització del personal
existencia d'un esperit d'equipque afavoreixi la
dedicado i el rendiment." (10)
Sobre a q u e s t a s bases teóriques i amb l e s n e c e s s á r i e s
a d a p t a c i o n s a l e s n e c e s s i t a t s p e c u l i a r s de C a t a l u n y a ,
s ' o r g a n i t z a r e n i e s d i f e r e n t s s e c c i o n s de L l u i t a i l e s
B r i g a d e s S a n i t á r i e s de l a Mancomunitat, que t o t s e g u i t
passarem a e s t u d i a r , t e n i n t en compte un o r d r e c r o n o l ó g i c .
221
t SEera D'ESTUDIS SilTARIS DE u nmitiinT DE mmi
davant de l'epidemia de grip actual creu necessaU asse-nyaiar les mesures mea importants per a evitar •a difusió i gravetat.
l iMi ^ l ü M « vtBt « t M « M B r * * « ' * a u r M « • ) Mil. Miarolki M « M « t « « ' U i a Í M m * M o r nlfl
f * * v i * t « » . ^ « « a a a l * l o c a « • « r a » * r a t t a i m a . CUD» «tatA. invroaia , «MtinaA, < • • . g w — I . ata. Ma A w c s n i B t * b t u n a a i « a «MüAra i*a aiaauraa « a o r t a aaa fMr • « T i i a r ftaa i t ^ f • i a r > » 4 a M t t kaB iav i f BWUft, a i r a i « t a t aaaauonam aAa llwaa «ttBltaak i r a « a t r a l a»*a • f a a a a a r » imm n i a M o M 4>a mméim m ^ ywMa <luM (a« aB * « iMu * i a * a la • « r « i « t Bttmm aaots atmaitaa. M a a « a a aapaoAAJaw mmmmimm mmm'imm
• V M a t la « » l a o a » * « * l i a ^ k M . «e l i a « t T i « t i i - a M a t M a n í a m b < » a a^^iaa» « a gMrtUAa A u r a » » mmmmu
Vi • • ! I - T I r 1 r T a « b « * t m a « a a i pptwanutata. y a < a » i m f a o « f mmmttmm mmi
mtMmmm kk feaa l M t a r ^ ^ U A U C r C l I f t A C O N T R A C 4 H A L A L T I A mHk D S R C r C R l i l A L X S « C S O m S S « l O t C m O Ü C I I I R D l V l O t l A U l . A M O r C f l P e i t t L l ^ » E L M A L A L T 1 A L A P R O T E C C S O D K LJUI P C n f t O H B S O n S C L COIDIM
affsttrmsa xiounn«xnts mrrniirauL-**^» n a s t r a i a a r u » a M « t « « t t M P * .
Maiwaat * • i « bao*, aaa I enana Maa q u * m « i «talAr* u a a a J t m a a i a m » a a a a v m o * t r a « a , r * « u i a r ^ l a « » « w a * ta taauaata i « m u r «AI «al q u « a l t a n laa «at««i««a ««Baraka. T O T R E m C D A T . T O T A A N O I I I A , T O T M A L C S T A R A C O M P A N T A T O MO O C r C B R C H A D C C O N S I D E R * H B E C O M O I U P A L 1 S R A D B A L L S T A R I : L P A C 1 E I I T . E l t r a c M a a t M C O I C « « a q a a t « ' M f i i M i M í l a r m a s t i f t « l « M a « • M la iwaMw M BBÍa«Baa>t a r a — r w a f «a taa eoaaauoBsiaaa « a r « « a a a « t e a tima «4 a a a v « t « r 9 r a f a « « u o * * a pnmmr «ur«p« ^ B^waai u a u a « • m s l i i t al» ^oa M a * « i ( taaa l « laivoeitt.
•O.rta raUl.SXS s t . H A U A L T . - ' ^ * ' * ' « l o r o b t mmU M I r a a M t «Bt • }« U u M « a l a * l » « l « •pa«|u«a*k al s a i a i i a « a a « a *> O M B I »n u i a Bvattaoto a«<*ai<>*«, aaaBiai íaala i « • la ni v a a i U a c a ó ta i a * ka raa * M a*t. C l s a t B l t C H C Í i P | Í « A f tCMi rn t : A L 'CüCt l P I O O R A . an la q a a i aa p o M r * U a t X « • « a ^ vtva: M A I K S C U P I R A A L H U C A O O l i , aartí la « i « r aba • « b l h « « a a r a M o o a « i B i o r o b l v í a M a r o l a » a a . Tawa U « a t a v i a * r aba « ' aa m*i »<ciaBi aa r « t M t a d * » « « « « r a a * « a t p r a a la 4a aaa* . Cat r * « « « r ia b»Ba Matal t ai m^mw %rm^ m a a al «t > a m n aiQu « n i « « a a t f a • • o l u e i f t U a i l a < l a . 1 A L ' H %MITA-a O O C L P A C I C N T nOL% P O l l H A C N T A A H H I O U I t L V.VtOl
L A raSOBA • t r C CTIX>A U « K A L A I I T • -•« itB«r« s a « <;ua « a t a laa « « a u r a * t'ttt^mm» In-4 i%»«ual )• a » * a B * a i * 4 » * . i b «u - a * « o o a « t »a r * r - a a « « « a ( a1»otaAa « i U q u t l a a v o i a t a a r a a i » aa ta r ra l 4a B -a . #u a « a r v a a t a , h A B H I I ^ U H A O Cs»! A H E M H L t A C I O A M B C O L L E C T I V I T A T » ( C O l f V C I Í T » .
CaAaa » a t * i t t «
r A N I L I L I » N U H B H O I I E A . i « a a i r u i r a |Mr»oaaiBi«Bt i««a «aoraa iaBa « a l | M a | a « t .
I A * t«t toi Bl q i ia But «> pai- B aVtlBr ta I B I * Jeto » a r q a « . « « M r * q u a i a Miaiorta Aa^va^aAaaUl
toMk^M. «•« tBiact.k ' iau » « t t a r » a a a » « i . i i w i o t u B • o b l a i « « B a r l a a a a a B « a « r B u t « 8 a f a p a r
• la ta(< > i * a * « |a ta « a a l a l t l a , U • a « o t t « laa « a a u r B a a b « » a <
I N S T I T U T D C S T U D I S C A T A t « A N 8 - 1 1 o o i u l m tOtS.
6.2.2. LLUITA A N T I P A L Ú D I C A
Com hem v i s t en e l capítol precedent , e l pa l u d i s m e va ésser
e l p r i m e r o b j e c t i u e s c o l l i t per en P r a t de l a R i b a per
i n i c i a r l a t a s c a d ' e s t u d i i solució d e i s p r i n c i p á i s
problemes sanitáris de l e s t e r r e s c a t a l a n e s . D i n s e l seu
programa de mo d e r n i t z a c i ó i desenvolupament e c o n ó m i c , e l
pal u d i s m e n'era un f r e . E l p a l u d i s m e e r a -com veurem
p o s t e r i o r m e n t - un problema e n d é m i c en a l g u n e s comarques de
C a t a l u n y a , que r e b r o t a v a p e r i d d i c a m e n t amb mes v i o l e n c i a .
A p r i n c i p i s de s e g l e , amb m o t i u de l'extensió i c u l t i u
i n t e n s i u de l'arrós - p e r qü e s t i o n s económiques i
d e m o g r á f i q u e s - , es produí una r e v i f a l l a d'alguns f o c u s
e n d é m i e s de p a l u d i s m e , amb e l cons e g ü e n t problema e c o n ó m i c
i s a n i t a r i , que o b l i g a v a e l s poders públics a i n t e r v e n i r -
h i . Com que l ' E s t a t no f e i a r e s práct i cament, a p a r t de
prendre a l g u n a f e b l e mesura l e g i s l a t i v a , P r a t de l a R i b a
decidí comentar amb a i x ó .
Pero a q u e s t a decisió no f o u a r b i t r a r i a n i p e r s o n a l . Fou
a c o n s e l l a t per t r e s técnics de c o n f i a n g a i p r e s t i g i : E l D r .
Miq u e l A. F a r g a s , C a t e d r á t i c de G i n e c o l o g í a a l a
U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a ; e l Dr. August P i i Suny e r ,
p r o f e s s o r de Fis i o l o g í a a l a F a c u l t a d de M e d i c i n a , i e l D r .
Gustavo P i t t a l u g a , p r o f e s s o r de P a r a s i t o l o g í a a l a
U n i v e r s i t a t de M a d r i d . Aquests t r e s elements de c o n f i a n g a
f o r e n e l s c o n s e l l e r s i i n s p i r a d o r s iniciáis de l a p o l í t i c a
i l e s rea 1 i t zac i o n s de P r a t en e l nou camp de l a S a l u t
P ú b l i c a . E l p r i m e r era amic íntim i c o r r e 1 i g i o n a r i p o l í t i c
des d ' e i s temps de l a seva m i l i t á n c i a i c o i n c i d e n c i a a l a
Unió C a t a l a n i s t a . E l segon e r a , a mes d'amic i metge
p e r s o n a l , un d e s t a c a t home de c i e n c i a . E l t e r c e r f o u
e s c o l l i t i e s c o l t a t p e l s seus coneixements i t r e b a l l s en e l
camp c o n c r e t d e l p a l u d i s m e . T o t s eren v a l u o s o s
p r o f e s s i o n a l s , amb p r e s t i g i c i e n t í f i c i s o c i a l .
Un, p r o v i n e n t de l a m e d i c i n a c l í n i c a , l ' a l t r e de l e s
cié n c i e s mediques b á s i q u e s i e l t e r c e r amb sólids c r i t e r i s
en S a l u t P ú b l i c a , com ho c o n f i r m a e l que anys mes t a r d f o u
nomenat " C o n s u l t o r " s a n i t a r i de l a L l i g a de N a c i o n s a
G i n e b r a .
S'ha d i t , i es c e r t , que P r a t t e n i a m o l t a c u r a a l e s c o l l i r
l a gent per a i s c a r r e e s que s ' h a v i e n de nomenar, j a f o s s i n
t é c n i c s , a d m i n i s t r a t i u s o p o l í t i c s . Un home p e r a cada l l o c
222
i un l l o c per a cada home! Pero no és menys c e r t que e l s e c r e t d e l seu e n c e r t en m o l t e s d e c i s i o n s p o l í t i q u e s , a d m i n i s t r a t i v e s o técniques consistía també en e l seu f i o l f a c t e per s a b e r e s c o l l i r o r o d e j a r - s e de l e s persones i
c o m i s s i o n s que l i p o g u e s s i n donar en cada moment i sobre
cada tema, e l c o n s e l l mes e n c e r t a t .
Un a l t r e m o t i u per e l qual s'escollí e l P a l u d i s m e com a
p r i m e r a obra de l a Mancomunitat, fou e l f e t que en e l s
últims anys d e l s e g l e XIX t o t un s e g u i t d ' e s t u d i s i
d e s c o b r i m e n t s , per p a r t de científics de l e s p o t e n c i e s
c o i o n i a l s , h a v i e n posat de m a n i f e s t l ' e t i o i o g i a , e l v e c t o r
i e l r e s e r v o r i de i a m a l a l t i a . T o t s a q u e s t s r e c e n t s avanzos
medies, junt amb í'experiencia d ' a i t r e s p a i s o s m e d i t e r r a n i s
-com I t a l i a - en L l u i t a c o n t r a e l P a l u d i s m e , f e i e n p l a u s i b l e
d ' o b t e n i r r e s u l t a t s p o s i t i u s també aquí a C a t a l u n y a .
La t e r c e r a r a o , t a l vegada s i g u i e i f e t que, uns anys abans
( e n t r e 1900-1903), j a s ' h a v i e n p o r t a t a terme, e s p e r o n a t s
per l e s companyies ferroviáries i i'Ajuntaraent de
B a r c e l o n a , amb l a c o 1 . l a b o r a c i ó de 1'Academia d ' H i g i e n e de
C a t a l u n y a , e s t u d i s e p i d e m i o l ó g i c s i proves terapéutiques i
p r o f i i á c t i q u e s i i m i t a d e s a l d e l t a d e l L l o b r e g a t , amb
r e s u l t a t s e s perangadors (11).Es a d i r , n o es partía de z e r o .
Resumint, e l s f a c t o r s que es t i n g u e r e n en compte, per
e s c o l l i r l a l l u i t a a n t i p a l ú d i c a com a p r i m e r a t e c l a
s a n i t a r i a a t o c a r per l a Mancomunitat, f o r e n de t r e s t i p u s :
a) S a n i t a r i , en s e r a q u e s t a una endemia que en major o
menor mida a f e c t a v a comarques de l e s q u a t r e p r o v í n c i e s
que formaven l a Mancomunitat. Peí nombre de persones
a f e c t a d e s i l a p o s s i b i l i t a t d'extensió de l'endémia. Peí
d e b i l i t a m e n t g e n e r a l que p r o d u e i x en l e s d e f e n s e s de
l'organisme i que e l f a raes s u s c e p t i b l e a a l t r e s
m a l a l t í e s .
b) Econdmic, s i t e n i m era compte l e s despeses de t r a c t a r a e n t
d e i s m a l a l t s i l a d i s m i n u c i ó d e l rendiraent o p é r d u a de
d i e s de t r e b a l l , amb repercussió sobre l'economía
f a m i l i a r i s o c i a l . T a mbé c o n s i t u i a un h a n d i c a p a
l'explotació a g r í c o l a o turística de c e r t e s zones de
C a t a l u n y a a 1 ' o b e r t u r a de noves v i e s de c o m u n i c a c i o n s o
a i s assentaments humans, amb l a seva n e g a t i v a
r e p e r c u s s i ó e c o n ó m i c a .
223
c) C i e n t í f i c , j a que en conéixer l ' e t i o l o g i a i e l
t r a c t a m e n t així com l a p r o f i l a x i , j u n t amb l ' e x p e r i e n c i a
d ' a l t r e s p a i s o s , f e i a p r e v e u r e l'éxit d e l p r o j e c t e .
Aixó ens mostra que no s ' i m p r o v i s a v a i que es p r o c u r a v a de
caminar sobre s e g u r , i que es buscava d ' a s s o l i r r e s u l t a t s .
En emprendre a q u e s t a t a s c a d ' o r d r e s a n i t a r i , per p a r t de l a
Mancomunitat, c a l s e n y a l a r l a manca de:
- competéncies legáis
- e s t r u c t u r e s a d m i n i s t r a t i v a s
- t r a n s f e r e n c i a de r e c u r s o s e c o n ó m i c s .
Com en a l t r e s tasques de l a Mancomunitat, es nota una
funció de:
- s u p l e n c i a de servéis que c o r r e s p o n d r i a d o n a r - l o s a
l ' E s t a t
- u t i l i t z a n t l ' e s t r u c t u r a a d m i n i s t r a t i v a - l e g a l de l ' I . E . C .
- amb r e c u r s o s molt minsos de l a Mancomunitat i d e i s
p a r t i c u l a r s .
A n t e c e d e n t s h i s t o r i e s
La d e s c r i p c i ó mes a n t i g a que trobem de P a l u d i s m e a
C a t a l u n y a d a t a de l'any 1285, a s s e n y a l a n t un f o c u s a
l'Empordá de " f e b r e s e n d é m i q u e s " . Es t r o b a en e l l l i b r e de
Ch. P a u l i . " C l i m a t s et endemies", e d i t a t per Masson a París
e l 1876. P a r l a de l'existéncia de l e s " f e b r e s p e r n i c i o s a "
que a t a c a a l r e i P h i l i p de H a r d i i e l seu exércit en e l
setge de G i r o n a , l'any 1283, en que s o f r i r e n una gran
d e s f e t a per a q u e s t a causa ( p a g i n e s 449-524).
"Ce basin de l'Ampurdan, si riche est loing d'étre sain:
La fiévre endemique y régne tous les ans, plus ou moins
gravement, quelque fois d'une maniere cruele. En 1285,
Phillipe le Hardi, roi de France, en guerre avec D.
Pedro d 'Aragón, francbit avec un armée le col de Pertus,
assiégea et prit Gerone au comencement de Septembre et
vit son armée á peu prés détruite par la fiévre
pernicieuse; lui méme, atteint du mal, vint mourir le 6
octobre, á Perpignan".
224
Un a l t r e document important és e l m a n u s c r i t e x i s t e n t a l a
R e i a l Academia de M e d i c i n a de B a r c e l o n a , d e l Dr. A r r ó .
" E s t u d i o topográfico-médico de l a v i l l a de C a l d a s de
M a l a v e l l a " , B a r c e l o n a , 1876. Tot f e n t una h i s t o r i a g e n e r a l
de l e s "Pebres i n t e r m i t e n t s " a C a t a l u n y a , p a r l a de l e s
p r o h i b i c i o n s d e l c u l t i u de l'arrós peí r e i En Pere IV e l
1386, i e l r e i En Martí e l 1403, per ésser p e r j u d i c i a l per
a l a S a l u t P ú b l i c a . Fa també l a h i s t o r i a d e l conreu de
l'arrós a C a t a l u n y a .
A n t e r i o r m e n t , e l s e g l e X I I I , j a Arnau de V i l a n o v a , en l a
seva "Opera Omnia" h a v i a p a r l a t i d e s c r i t l e s f e b r e s
m a l i g n e s i p ú t r i d e s .
R e f e r i n t - s e a i s e g l e XIV, e l D r . Gustau P i t t a l u g a , en e l
seu 1 l i b r e " I n v e s t i g a c i o n e s y e s t u d i o s sobre e l paludismo
en E s p a ñ a " , a l a p l a n a 72, e s c r i u :
"Un hecho epidemiológico que tiene cierto interés porque
está relacionado con las recientes demostraciones, es la
importación palúdica que sin duda alguna realizaron en
España las tropas aragonesas y cata lanas, al regresar de
las guerras de S i c i l i a y Cerdeña."
Hi ha epidémies de paludisme r e g i s t r a d e s a C a t a l u n y a a i s
anys:
Des de 1738 h i ha m a n u s c r i t s i p u b l i c a c i o n s n o s t r e s
d e s c r i v i n t f o c u s endémies o e p i d é m i e s de p a l u d i s m e ( 1 2 ) :
1413
1483
1649-50
1683
1709-18
Guerres de N á p o l s i S i c i l i a
G u e r r a de S u e c e s s i ó
1738
1755-60
1768-69
T o r t o s a
L ' E s c a l a
C e r v e r a i Sant F e l i u de G u í x o l s
Manresa
Agramunt i V i l a g r a s s a , V e r d ú i B a l a g u e r
E p i d e m i a d e s c r i t a p e r J . M a s d e v a l i a l Camp
de T a r r a g o n a , l a S e g a r r a , L l e i d a , e l Pía
d ' U r g e l l , S o l s o n a , l a Seu d ' U r g e l l ,
I g u a l a d a , M a r t o r e l 1 i V i l a f r a n e a d e l P e n e d é s .
1777
1781
1783
225
1812-20 B a i x i A l t E m p o r d á
1832 T o r t o s a , Amposta, S t . C a r i e s de l a R á p i t a
1833 S a l o u 1835 T o r r u e l a de M o n t g r í , F i g u e r e s , H o s t a l r i c ,
l ' E s c a l a , País
1840 La B i s b a l
1850 Un informe d e l Cos de S a n i t a t M i l i t a r ,
trobá paludisme a i s h o s p i t a l s m i l i t a r s de:
B a r c e l o n a , L l e i d a , T a r r a g o n a , T o r t o s a ,
F i g u e r e s , l a Seu d ' U r g e l l , e t c .
1858 Pía de L l o b r e g a t
1865 Inauguració Canal de l a d r e t a de l ' E b r e
1868 Reus
1870 B a r c e l o n a
1881 G i r o n a
1902 L l e i d a , Pía d ' U r g e l l , B a i x L l o b r e g a t
1905 T o r r o e i l a de M o n t g r í
1911 C o n s t r u c c i ó Canal e s q u e r r a de l ' E b r e
1913 B a i x Ebre
1914 Creació d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e
1915 L'u de mar? e l S e r v e i i n i c i a una e n q u e s t a
e p i d e m i o l ó g i c a a t o t C a t a l u n y a .
E l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e
"La Mancomunitat de Catalunya va comengar la seva obra
sanitaria fa ja sis anys, quan En Prat de la Riba,
escoltant les suggestions d'En Pi i Sunyer, d'En Fargas
i d'En Pittaluga, va fundar el Servei Técnic del
Paludisme sota els auspicis de l'Institut de Ciéncies.
Aquest organisme tenia una missió precisa, invest igar la
significació de 1'endemia palúdica i de les mesures mes
convenients per a combatre-la".
( D i s c u r s d e l D r . L l u i s Sayé en l a inauguració o f i c i a l
d e l p r i m e r S e r v e i D ' A s s i s t é n c i a S o c i a l d e i s
T u b e r c u l o s o s . COM, 1921, p á g . 88)
E l d i a 7 de maig de 1914, e l C o n s e l l Permanent de l a
Mancomunitat, e s t u d i a l a Memoria r e d a c t a d a peí D r .
P i t t a l u g a r e f e r e n t a i s medis de sanejament d'algunes
comarques c a t a l a n e s i n f e c t a d a s de p a l u d i s m e . A q u e l l m a t e i x
d i a , e l C o n s e l l a c o r d á p a s s a r a q u e s t a Memoria a i n f o r m e d e l
I n s t i t u t de C i é n c i e s .
226
E l d i a 2 de j u l i o l de 1914, l a Secció de Ciéncies de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a i a n s , emeté e l següent informe f a v o r a b l e :
"ConclUS ions:
l'^ - La l l u i t a contra el paludisme és possible,
necessaria i d'alta conveniencia a Catalunya. Els
resultats aquí se poden preveure molt beneficiosos com
ho han estat en altres nacions, on s'ha combatut el
mateix flagell, amb organi tzació análoga a la proposada
peí Dr. Pittaluga, l'eminent concepte científ ic i
personal del qual se complau l'Institut en reconéixer.
- El primer pas d 'aquesta l l u i t a deu ésser 1'estudi
científie del paludisme al nostre país i 1 'establiment
d ' es tadíst iques, en vista a la delimitació i declarado
de zones pa1üdiques.
- L'Institut de Ciéncies s'ofereix a acullir i
insertar dins les seves publicacions aquests estudis i
a ostatjar ¡'oficina que hagi de dur-los a terme.
4^^^ - L ' Inst i tut senyala a la Mancomunitat la importancia
que enciouen els problemes d'organi tzació administrat iva
i social susci tats per aquest projecte de l l u i t a contra
el paludisme i s'atreveix a senyalar ia conveniencia que
1'estudi d'aquesta organització i inspecció de ¡a
campanya sien encomanats a un órgan especial per a la
formació del qual l'Institut ofereix aquells deis seus
membres especiaIment competents en aquests problemes,
i a on, donat el carácter educatiu d'aquella l l u i t a ,
també podrien entrar membres de l'Institut d'Educació
General, creat ara de fa poc per la Mancomunitat de
Catalunya.
Ens resta, senyor, fecicitar-vos i fe 1icitar aquest
Consell, per haver acollit amb interés tan patriótica i
filantrópica iniciativa.
Deu vos guardi molts anys. Barcelona, 2 de juliol de
1914. President: Miquel A. Fargas, Secretari: Eug.
D 'ors.
227
D'aquest informe podem d e s t a c a r e l s a s p e c t e s s e g ü e n t s :
a) Que e l terme " l l u i t a " a p l i c a t a l ' e s f o r ? s a n i t a r i p e r
combatre un problema de S a l u t P ú b l i c a és u t i l i t z a t a
C a t a l u n y a per l a Mancomunitat, des de l'any 1914, com a
métode o e s t r a t e g i a c o n s c i e n t per a e l i m i n a r o c o n t r o l a r
una determinada endemia. Aquest avangat concepte és
p r o p i de l a moderna H i g i e n e P ú b l i c a .
b) La l l u i t a c o n t r a e l p a l u d i s m e és p o s s i b l e i n e c e s s á r i a
a C a t a l u n y a .
c) N e c e s s i t a t de comengar per un e s t u d i epideraiológic d e l
prob 1 ema.
d) C o n v e n i e n c i a d'una e s t r u c t u r a a d m i n i s t r a t i v a a u t ó n o m a
per a l a realització d'aquesta t a s c a .
e) Carácter e d u c a t i u o p e d a g ó g i c intrínsec a q u a l s e v o l
acció s a n i t a r i a .
f ) Interés i p a r t i c i p a c i ó d e l poders públics en l a
resolució d e i s problemes s a n i t a r i s de l a c o m u n i t a t .
T o t s a q u e s t s a s p e c t e s de c a i r e i n n o v a d o r f o r e n t r e t s
c a r acterístics de l a p l a n i f i c a c i ó i l e s r e a l i t z a c i o n s de l a
Mancomunitat en t o t s e l s t e r r e n y s de l a seva e s f e r a de
g o v e r n , que s i t u a t s en e l c o n t e x t de l a seva época i d e l
seu e n t o r n , ens f a n e v i d e n c i a r l a seva v a l ú a .
E l 30 de j u l i o l de 1914, a l a v i s t a de l ' i n f o r m e f a v o r a b l e ,
s'acorda encomanar a l r e f e r i t I n s t i t u t de C i é n c i e s ,
l ' E s t u d i científic d e l paludisme a C a t a l u n y a , com a trámit
p r e v i de l'acció s a n i t a r i a a emprendre per combatre'1.
En l a m a t e i x a r e u n i ó , es d e s t i n a a l e s d e s p e s é s que aquest
e s t u d i o c a s i o n e s , l a q u a n t i t a t modesta de 2.500 p e s s e t e s ,
amb c a r r e e a l a p a r t i d a d ' i m p r e v i s t o s d e l p r e s s u p o s t
v i g e n t .
A v i a t s'adonaren que h a v i e n f e t c u r t e c o n ó m i c a m e n t , i e l 4
d'agost s ' a c o r d a c a r r e g a r a l a p a r t i d a 54 d e l P r e s s u p o s t
d ' a q u e l l any (Capítol IV - S a n i t a t , a r t i c l e ú n i c ) , l e s
despeses que o c a s i o n e s l ' e s t u d i d e i s medis de sanejament de
l e s comarques c a t a l a n e s i n f e c t a d a s de p a l u d i s m e , e n c a r r e g a t
a l ' I n s t i t u t de C i é n c i e s .
228
Des de bon p r i n c i p i , e l D r . P i t t a l u g a f o u e l D i r e c t o r de l ' o b r a s a n i t a r i a , que l a Mancomunitat endegá i sostingué durant e i s seus deu anys de v i d a . P r i m e r com a S e r v e i
Técnic d e l P a l u d i s m e , després com a S e r v e i d ' E s t u d i s , i
f i n a l m e n t com a S e r v e i de S a n i t a t própiaraent d i t . A l l l a r g
d e l temps, i s o t a l a direcció política de d i f e r e n t s
P r e s i d e n t s i C o n s e 1 1 e r s - p o n e n t s , gaudí de l a c o n f i a n g a i
l ' e s t i m a de t o t s e l l s . Fou un técnic competent que encaixá
p e r f e c t a m e n t d i n s l ' e s p e r i t i l a filosofía que v o l i a
e n c a r n a r l a Mancomunitat de C a t a l u n y a .
En e l seu próleg a l I l i b r e " T r e b a l l s d e l S e r v e i Técnic d e l
P a l u d i s m e (1915-1916) ens dona l a seva versió sobre l a
creació d'aquest S e r v e i :
"El propósit de crear aquest "Servei" va sorgir a
l'ensemps en l'esperit de D. August Pi Sunyer i en el
meu, o millor dit, va sorgir abans el pensament, el
desitg imprecís de que Catalunya, a l'obra de conjunt
que la intensa activitat regional coordinada i dirigida
per la Mancomunitat representa, s'hi afegís un Centre
d 'estudis sanitáris, espec iaIment dirigit al comengar,
a la resolució del problema del paludisme.
Práct icament a Catalunya, el seu plantejament és encara
una qüestió sani tária important per les quatre
províncies (si be amb diferencies marcades per la
diferent intens i tat deis seus fogars paiúdics de
Tortosa, Salou, Pía de Llobregat, Pía d'Urgell, Conca
del Ter, etc.). Personalment els meus treballs anteriors
sobre l'assumpte em donaven certa autor i tat o al menys
l'apoi d'una preparado suf icient per oferir la meva
cooperado al Institut de Ciéncies amb la plena
conciencia de portar a cap una obra útil.
Mostra obra no hauria pogut portar-se a efectivítat amb
tot i la extrema modestia, sense la col. laborado
d'alguns joves estudiosos que en gran part pertanyen a
l'escola que ha sapigut fer a Barcelona D. August Pi
Sunyer, qui ens ha,prestat sempre el seu consell i fins
la seva directa i personal acció sempre que l i hem
demanada i que ha sigut a l'Institut de Ciéncies el
portaveu del Servei i son representatn espiritual".
229
E l s p r i m e r s en formar p a r t d e l p e r s o n a l d e l S e r v e i T é c n i c
d e l P a l u d i s m e f o r e n :
D r . Lluís S a y é , P r o f e s s o r a u x i l i a r de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a , S e c r e t a r i .
- D r . R. C a r r a s c o i F o r m i g u e r a .
- D r . P. A g u s t i .
- D r . Manuel Dalmau { p e n s i o n a t per l a J u n t a d'Ampliació
d ' E s t u d i s ) .
E n t r e e l s metges de t o t C a t a l u n y a que h i a j u d a r e n mes
d i r e c t a m e n t , c a l mencionar:
D r . Massot Amposta
- D r . M. V i l a T o r t o s a
D r s . Sabaté T o r t o s a
D r . Josep P a s c u a l G i r o n a
- D r . Josep E s t a d e l l a L l e i d a
D r . A. F r i a s Reus
D r . Andreu V i l a . s e c a
"Amb motiu de les enquestes demográfiques que han
comengat ja a fer-se de les dades que hem demanat
referents a 1'endemia palúdica i mes recentment
d' epidemiología general i espec iaIment de tifus, febre
de Malta, tuberculosi, etc., de tot Catalunya hem rebut
respostes, aigunes d'elles d'alta valúa científica, de
senyalada u t i l i t a t práctica les altres i sempre d'un
encoratjament alentador per 1 'obra a que es dedica el
Servei".
"Han passat tres anys des de la fundació del Servei
sense que haguem publicat una sola ratlla que fes
referencia a ses tasques. Mes ha arribat l'hora de donar
compte d 'aquests treballs i així ho fem, proposant-nos
des d'aquest moment establir una constant comunicació
amb el públic mi t jangant el 'Butlletí del Servei
d'Estudis Sanitaris' que apareixerá cada dos mesos".
"Me permeto remarcar novament la finalitat molt
limitada, molt modesta, i excusi el llegidor aquesta
repetida afirmado de nostras tasca. No's tracta d'una
l imi tació deis mitjans económics posats a nostra
disposició, i devem apresurar-nos a declarar que la
230
Mancomunitat ha sigut amb nosaltres extremadament generosa si es teñen en compte els mitjans generáis de qué disposa, i donat el carácter d'assaig que hem volgut
donar nosaltres mateixos a aquest intent d'organi tzació
parcial de la Sanitat pública, reduint-lo a problemes
especiáis, el paludisme per ara, la tuberculosi molt
aviat i altres, com a preparació d'esforgos mes amplis
i trascendents, que per res poden oposar-se a l'acció
sanitaria de 1'Estat, que faran mes complerta al
orientar-la segons les costums, tradicions, cultura i
aspiracions locáis. G. Pittaluga, Juliol 1918".
Les enquestes e p i d e m i o l ó g i q u e s sobre l'endémia palúdica
comengaren l'any 1915. D i r i g i d e s a i s metges t i t u l a r s de
cada p o b l é , es p r e t e n i a r e c o l l i r dades d'interés clínic i
s a n i t a r i de t o t C a t a l u n y a sobre e l p a l u d i s m e , per conéixer
l a seva i n t e n s i t a t i e x t e n s i ó . Es r e c o l l i r e n també dades
históriques sobre l'endémia, t e r m i n o l o g í a p o p u l a r , formes
clíniques l o c á i s , m i t j a n s d i a g n o s t i c s , m o r b i l i t a t ,
m o r t a l i t a t , així com també dades de t i p u s t o p o g r á f i c ,
c l i m á t i c , h i d r o l ó g i c , a g r í c o l a i ramader. Aquesta
e x h a u s t i v i t a t i a m p l i t u d en i a r e c o l l i d a d'informació és
lógica s i pensem que es v o l i a f e r un t r e b a l l s e r i o s i que
no e x i s t i a cap banc de dades s a n i t á r i e s , económiques o
s o c i a i s a i'Espanya de comen?ament d e l s e g l e XX. Unicament
e l cens de població i a l g u n s e s t u d i s m o n o g r á f i c s de
topografía m é d i c a p o d i e n ésser d'alguna u t i l i t a t .
La t a s c a i n i c i a l , dones, d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e
fou e i posar en marxa i e l a b o r a r un s i s t e m a de r e c o l l i d a de
dades d'interés s a n i t a r i b a s t a n t c o m p l e r t , p r e v i a
q u a l s e v o l a c t u a c i ó s a n i t a r i a i que p e r m e t é s teñir una v i s i ó
de l a r e a l i t a t s a n i t a r i a mes a c u r a d a que l e s poc f i a b l e s
e s t a d í s t i q u e s e s p a n y o l e s d e l cens de p o b l a c i ó , certificáis
de d e f u n c i ó i m a l a l t i e s de d e c l a r a c i ó o b l i g a d a .
Per a j u d a r a o m p l i r l e s e n q u e s t e s i c e r c i o r a r - s e de l a seva
v e r a c i t a t , e l s membres d e l S e r v e i es despla<;aren
personalment a i s p o b l e s i comarques de t o t C a t a l u n y a . Fou
un t r e b a l l p r e l i m i n a r s e r i o s , que a s s e n t á l e s bases
m e t o d o l ó g i q u e s per a f u t u r s e s t u d i s s a n i t a r i s , i que f i n s
a v u i d i a , no han e s t a t s u p e r a t s en quant a m e t i c u i o s i t a t i
d e t a l l .
231
Aquest p r i m e r " s u r v e y " j a posa de m a n i f e s t que e x i s t i e n
també a C a t a l u n y a a l t r e s e n d é m i e s o e p i d é m i e s que p e r i a seva i m p o r t a n c i a i t r a s c e n d e n c i a e c o n ó m i c a i s a n i t a r i a ,
r e q u e r i r i e n un e s t u d i i t r a c t a m e n t i n d i v i d u a 1 i t z a t . E r e n
e l s m a t e i x o s metges que ho demanaven. A i x í , a l e s enquestes
següents d e i s anys 1916 i 1917, es r e c o i l i r e n dades i
informació sobre a l t r e s problemes s a n i t a r i s g r e u s , a mes
d e l p a l u d i s m e . L ' o b j e c t i v a c i ó d ' a q u e s t s problemes e s t i g u é
en l a base de l a petició que f e u e l D r . P i t t a l u g a d ' a m p l i a r
e l S e r v e i , per o c u p a r - s e també de l a t u b e r c u l o s i i de l e s
m a l a l t i e s de transmissió h í d r i c a .
C a l s e n y a l a r l a bona p r e d i spos i c ió de l a m a j o r i a d e i s
metges a c o l . l a b o r a r en l a t a s c a s a n i t a r i a empresa per l a
Mancomuni t a t .
P e r raons que desconeixem, e l "Butlletí d e l S e r v e i
d ' E s t u d i s S a n i t a r i s " que P i t t a l u g a a n u n c i a v a l'any 1918, no
a r r i b a mai a p u b l i c a r - s e . I és una pena, perqué a ben segur
hagués r e c o l l i t e l s r e s u l t a t s de t o t e s a q ü e s t e s e n q u e s t e s
sanitáries r e a l i t z a d e s des de 1915, i que a v u i n o m é s
coneixem p a r c i a l m e n t a través d ' a l t r e s p u b l i c a c i o n s
d i s p e r s e s . A q u e s t a r e v i s t a e s t a v a d e s t i n a d a a ésser e l
p o r t a v e u d e l S e r v e i de S a n i t a t , i e l p r i m e r p e r i o d i c
o f i c i a l de s a l u t pública a E s p a n y a .
E l problema d e l P a l u d i s m e
E l P a l u d i s m e és una de l e s m a l a l t i e s e n d é m i q u e s mes
a n t i g ü e s , que j a c o n e i x i e n e l s n o s t r e s a v a n t p a s s a t s , perqué
n ' e x p e r i m e n t a r e n e l f l a g e l l , i que a v u i , s o r t o s a r o e n t , ha
d e s a p a r e g u t de l a n o s t r a g e o g r a f í a . D e s i t g e m que a q u e s t a
d e s a p a r i c i ó s i g u i per sempre, a causa d e i s g r e u s problemes
s a n i t a r i s i e c o n ó m i c s que p r o d u e i x en l e s r e g i o n s
a f e c t a d e s . Pero no podem o b l i d a r que e l p a l u d i s m e e n c a r a
e x i s t e i x en forma e n d é m i c a en a l g u n e s r e g i o n s d e l m ó n
( Á f r i c a , A s i a , A m é r i c a ) , i p o d r i a é s s e r r e - i n t r o d u i t a
C a t a l u n y a ben fácilment a través d e i s t u r i s t e s o d e i s
immigrants contagiáis p r o c e d e n t s de l e s zones comentades,
s i no es r e f o r c e n l e s mides de v i g i l a n c i a e p i d e m i o l ó g i c a (o
p o l i c í a s a n i t a r i a ) per e v i t a r - h o .
232
E l p a l u d i s m e és una m a l a l t i a p a r a s i t a r i a , r e s u l t a t de l a colonització d e l f e t g e i d e i s g i óbuis v e r m e l l s de l a s a n g ,
per p a r t d e l p r o t o z o u P l a s u r o d i u m en a l g u n e s de l e s seves
q u a t r e v a r i e t a t s : o v a l , v i v a x . m a l a r i a e i f a l c i p a r u m .
Aquest parásit té com a h o s t e i n t e r m e d i a r i i v e h i c i e de
transmissió ( v e c t o r ) e n t r e l ' i n d i v i d u a f e c t a t i e l s a , un
mosquit hematófag ( x u c l a d o r de sang) de l a f a m i l i a
Anophe i i n a e .
E l problema d e l p a l u d i s m e ha p r e o c u p a t en gran manera t o t s
e i s p o b l e s que han s o f e r t aquest f l a g e l l i , com és n a t u r a l ,
l e s s o l u c i o n s que s'han p r o p o s a t han e s t a t sempre en
relació amb e l s coneixements i l e s i d e e s r e g n a n t s a cada
l l o c i a cada época sobre l a causa i e l s medis de
transmissió d e l p a l u d i s m e .
Les " f e b r e s i n t e r m i t e n t s " e r e n ben conegudes d e i s a n t i c s
metges g r e c s i l l a t i n s , i en a l g u n e s obres d'aquestes
époques es t r o b e n s i n g u l a r s i n t u i c i o n s sobre 1'etiología i
l a p a t o g e n i a d e l p a l u d i s m e .
E l s romans l'anomenaven "mal a i r e " d'on ha d e r i v a t l a
p a r a u l a " M a l a r i a " . En a q u e l I s temps i c i r c u m s t á n c i e s , va
néixer l a t e o r i a d e i s miasmes i de 1 ' o r i g e n m i a s m á t i c d e l
p a l u d i s m e , que ha p e r s i s t i t f i n s a l a segona m e i t a t d e l
s e g l e X I X , i en e l l a s'han i n s p i r a t t o t e s l e s mides
p r o f i l á c t i q u e s p r e c o n i t z a d e s i adoptades durant t o t aquest
temps. L ' o b s e r v a c i ó , g u i a d a peí bon s e n t i t , va p o r t a r a i s
que d'una manera absolutament e m p í r i c a s'ocuparen d'aquest
p r o b l e m a , adonar-se compte de l e s r e l a c i o n s e x i s t e n t s e n t r e
1'epidemiología d e l p a l u d i s m e i d e t e r m i n a d o s c i r c u m s t á n c i e s
topográfiques i e l i m a t o l ó g i q u e s de l e s comarques
c a s t i g a d o s , i e l s e s f o r ? o s p r o f i l á c t i e s , a l g u n e s vegades
c o r o n a t s per l'éxit, eren o r i e n t á i s peí f e t d'aquestes
r e l a c i o n s i d i r i g i t s a c o r r e g i r l e s c i r c u m s t á n c i e s
esmentades. Son f o r ? a i n t e r e s s a n t s en aquest s e n t i t
nombrosos t r e b a l l s p u b l i c a t s d u r a n t e l s s e g l e s X V I I I i XIX
a t o t a E u r o p a . L a n e i s i , a Roma, l'a n y 1917, e s t a b l e i x amb
a d m i r a b l e c l a r i v i d e n c i a , l e s r e l a c i o n s e n t r e l'ambient
p a i ú d i c i e l desenvolupament de l e s f e b r e s i n t e r m i t e n t s ;
suposa que e l s m o s q u i t s poden i n t e r v e n i r en i a d i f u s i ó d e l
germen i examina detingudament l e s c o n d i c i o n s de v i d a
233
d'aquests i n s e c t e s . P e r o , j u n t amb l e s i d e e s de s e n t i t
c o m ú , fundades en 1'observació ben c o n d u l d a i d e d u i d e s amb
lógica c o r r e c t a , es p r o p a l e n i s o s t e n e n una p i l a d ' i d e e s
mes o menys fantástiques i es p r o p o s e n com a n a t u r a l
c onsequéncia l e s mides p r o f i l á c t i q u e s mes i m p r o c e d e n t s i
e q u i v o c a d a s . A comen^ament d e l s e g l e X I X , 1 ' e s c o l a de
B r o u s s a i s va t o c a r , amb e r r a d e s i n t e r p r e t a c i o n s , e l
c r i t e r i , abans b a s t a n t o r i e n t a t , de l a m a j o r i a d e i s metges,
donant l l o c a una g r a n c o n f u s i ó que f e i a p o s s i b l e que a
E s p a n y a , en comengar l a segona m e i t a t d e l s e g l e X I X ,
c o e x i s t i s s i n j u n t amb l e s s e n s a t a s i d e e s d'en C h i n c h i l l a ,
un munt de fantasías i descabe 1Iades p r o p o s i c i o n s
p r o f i l á c t i q u e s i t e r a p é u t i q u e s .
Amb e l naixeraent de i a b a c t e r i o l o g i a i l a u t i l i t z a c i ó
médica d e l m i c r o s c o p i , a r r i b e m a l'any 1880 quan en
L a v e r a n , metge m i l i t a r francés d e s t i n a t a A l g e r i a , va
reconéixer a l a sang d e i s m a l a l t s de f e b r e s p a l ú d i q u e s uns
p r o t o z o u s p a r á s i t s i e l s va d e s c r i u r e sense d e f i n i r , pero
exactament l a seva n a t u r a l e s a . Aquest d e s c o b r i m e n t d e l
parásit marca una f i t a t r a n s c e n d e n t a l j a que e l problema
d e l p a l u d i s m e e n t r a en un t e r r e n y c i e n t í f i c .
D e s p r é s d'alguns anys de d i s c u s i o n s i c o n f u s i ó , C a m i l e
G o l g i i e i s seus d e i x e b l e s (1886-1890) en M a r c h i a f a v a , en
C e l l i i en M a n n a n t e i g , v a r e n demostrar i e s r e l a c i o n s
e x i s t e n t s e n t r e l e s formes h e m á t i q u e s d e l parásit i e l s
t i p u s f e b r i i s de l a infeccxó p a l ú d i c a .
En 1898, G r a s s i , Bignarai i B o s t i a n e l l i v a r e n d e s c o b r i r i
d e m o s t r a r que p a r t d e l c i c l e e v o l u t i u d e l parásit d e l
p a l u d i s m e t e n i a l l o c en un mosquit de l a s u b f a m i l i a
A n o p h e l i n a e . A q u e s t s a u t o r s v a r e n donar a Roma l a
d e m o s t r a c i ó e x p e r i m e n t a l de l a inoculació d e l parásit d e l
p a l u d i s m e a l'home per l a p i c a d u r a d e l mosquit Anophe l e s ;
en 1900, Manson c o n f i r m a v a d e f i n i t i v a m e n t a q u e s t f e t a
L o n d r e s , i l ' e x p e r i m e n t c o l . l e c t i u de Sambon a O s t i a , a l
1900, no deixá cap mes d u b t e .
Amb a q ü e s t e s a d q u i s i c i o n s es t e n i e n j a t o t s e l s elements
per a p l a n t e j a r d'una manera c i e n t í f i c a e l problema de l a
p r o f i l a x i d e l p a l u d i s m e .
234
La práctica de l a p r o f i l a x i a n t i p a l ú d i c a ; o r i e n t a c i o n s
actuáis
Es p r e s e n t e n d'una manera lógica i r e c o l z a d a en
1 ' e x p e r i e n c i a d ' a i t r e s p a i s o s , e l s s i s t e m e s de l l u i t a
a n t i p a l ú d i c a que e l s coneixements i e l s medis a l ' a b a s t
perraetien p r a c t i c a r en a q u e l l s moments.
"Del coneixement de la biología del paras i t i de ses
condicions de difusió es desprén que la propagado de la
malaltia es fa de I'home portador de gámets al mosquit
que els di fon, i a l'home que el rep. Així, dones,
aquest sistema de propagado forma un cercle tancat que
pot t rencar-se en qualsevol deis seus elements o
anorreant la font primitiva del paludisme o impedint que
l'anofeles transmeti 1 'hematozoo a l'home, o fent l'home
refractar! al parásit.
Fins aquí el problema ve plantejat d'una manera
irrefutable. La solució practica del mateix ofereix
dificultats variadíssimes que anem a estudiar" (pág.
29) .
Son p r o p o s a t s i e s t u d i a t s en l e s seves a v a n t a t g e s i
i n c o n v e n i e n t s e l s métodes de l l u i t a en cada una de l e s t r e s
a n e l l e s e p i d e m i o l o g i q u e s d e l p a l u d i s m e .
1. E v i t a r que l'home s i g u i p o r t a d o r de p a r á s i t s .
" S u p r i m i n t l'home i n f e c t a t , e i problema d e l p a l u d i s m e es
r e s o l t " .
A q u e s t a i d e a de l a "desinfecció de l'home" f o u s o s t i n g u d a
e s p e c i a l m e n t per Kock, i l a p o s a r e n en p r á c t i c a e l s seus
d e i x e b l e s . N o t a b l e s r e s u l t a t s f o r e n o b t i n g u t s a l e s
p o s s e s s i o n s aiemanyes d ' A f r i c a , e s p e c i a l m e n t a Dar-es-
Salaam, amb una p o b l a c i ó de 15000 h a b i t a n t s on 1'índex de
p a r a s i t é m i a e r a d e l 77% i s'aconseguí r e d u i r - l o a l 22% en
un c u r t p e r í o d e de temps. N e g r i a c o n s e g u í també e x c e l . i e n t s
r e s u l t a t s a Lombardia amb aquest m é t o d e .
La d i f i c u l t a t d'aquesta técnica és poder t r a c t a r t o t s e l s
p o r t a d o r s de g é r m e n s , que en masses de p o b l a c i ó molt grans
o f e r e i x e n o b s t a c l e s q u a s i i n s a l v a b l e s .
235
2. E v i t a r que i ' a n o f e l e s a r r i b i a l'home
La l l u i t a c o n t r a 1 ' a n o f e l e s es pot f e r en l a f a s e l a r v a r i a
i en l a f a s e a d u l t a .
En l a f a s e l a r v a r i a :
. p e i x o s que s ' a l i m e n t i n amb l a r v e s a i s e s t a n y s i
embassaments
. p e t r o l i o s u b s t a n c i e s o l i o s e s a i a s u p e r f i c i e de l ' a i g u a
a f a v o r i n t l a c o r r e n t de l ' a i g u a i e l s d e s g u a s s o s .
En l a f a s e a d u l t a :
. f u m i g a c i o n s (amb s o f r e , p i r e t r e , f o r m a l i n a )
. p r o t e g i n t m e c á nicament o r e c o b r i n t d ' o l i t o t e s l e s
s u p e r f i c i e s d ' a i g u a p e t i t e s o grans
. r e p o b l a d o f o r e s t a l amb e u c a l i p t u s
. d r e n a t g e i d e s e c a s i ó de t e r r e n y s p a n t a n o s o s .
3. E v i t a r que l ' a n o f e l e s p u n x i l'home
. R e p e I . l e n t s
. protecció mecánica d e i s h a b i t a t g e s .
4. Fer l'home r e f r a c t a r i a l p a l u d i s m e
Q u i m i c o p r o f i l a x i amb c o m p r i m i t s de s u i f a t o c l o r h i d r a t
de q u i n i n a .
A causa d e l c o s t económic i a l e s d i f i c u l t a t s logístiques
i legáis per a c o n s e g u i r e l b l a n q u e i g de t o t s e l s p o r t a d o r s
que c o n d u i r i a a 1' e r r a d i c a d o d e l P a l u d i s m e , e l S e r v e i
T é c n i c es d e c a n t a per i n t e r v e n c i o n s mes p u n t u á i s en e l
segon i t e r c e r esglaó e p i d e m i o l ó g i c .
En l a c o l . l a b o r a d o amb e l Departament d'Obres
h i d r á u 1 i q u e s , es p r o p o s a r a n una s e r i e de mesures
d ' e n g i n y e r i a s a n i t a r i a com desguassos en e l s camps d ' a r r ó s ,
assecament de marismes, p l a n t a r e u c a l i p t u s o p e t r o l e j a r l a
s u p e r f i c i e d ' a i g u e s e s t a n c a d o s , per t a l d ' i m p e d i r l a v i d a
i r e p r o d ú c e l o d e i s m o s q u i t s v e c t o r s .
P e r a l t r a p a r t , es p o s a r e n en marxa campanyes de
q u i m i o p r o f i l a x i amb q u i n i n a i p r o t e c c i ó m e c á n i c a d e i s
h a b i t a t g e s , p e r t a l d ' e v i t a r o f e r r e f r a c t a r i s e l s
i n d i v i d u s e x p o s a t s a l c o n t a g i .
236
F i n a l m e n t , es donava t r a c t a m e n t de f r a n c a i s i n d i v i d u s
p a r a s i t a t s .
E l problema d e l P a l u d i s m e a l a Valí de l ' E b r e
De t o t e s l e s comarques c a t a l a n e s a f e c t a d e s p e i p a l u d i s m e ,
l a Valí de l ' E b r e e r a l a mes c a s t i g a d a i per aquest m o t i u ,
fou l a p r i m e r a en ésser e s t u d i a d a .
L'any 1915, e l D r . Manuel V i l á , de T o r t o s a , i e l s membres
de l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e , e l a b o r e n un e x h a u s t i u
e s t u d i de l a z o n a , que com p r e n i a : una descripció
g e o g r á f i c a , g e o l ó g i c a , h i d r o l ó g i c a , c l i m á t i c a , cens de
població i unes t a u l e s molt acurades de l e s o b s e r v a c i o n s
m e t e o r o l ó g i q u e s f e t e s a 1 ' O b s e r v a t o r i de l ' E b r e , d e i s
últims 15 anys ( d e l 1900 e n g á ) que i n c i o i e n s e r i e s de
pressió a t m o s f é r i c a , t e m p e r a t u r a , d i r e c c i ó i freqüéncia
d e i s v e n t s , humitat i p l u g e s .
A t o t a a q u e s t a a c u m u l a d o de dades, s ' a j u n t a r e n l e s
r e f e r e n t s a l'evolució de l a infecció p a l ú d i c a a l a Valí de
l ' E b r e , m i t j a n ? a n t l e s enquestes a i s metges de l a comarca
i a i s pocs r e g i s t r e s de m o r b i l i t a t i m o r t a l i t a t . Tot aquest
m a t e r i a l posa de m a n i f e s t :
- E l nombre d ' a t a c a t s per poblé i e l p e r c e n t a t g e sobre l a
po b l a c i ó t o t a l .
- L ' i n c r e m e n t d e l nombre de casos i l'extensió t e r r i t o r i a l
de l a infecció p a l ú d i c a d e s p r é s de 1911.
- E l gran nombre de t r e b a l l a d o r s t emperáis i n f e c t a t s ,
p r o c e d e n t s de zones d'endéraia p a l ú d i c a ( C a s t e l l ó ,
V a l e n c i a ) .
- La f a l t a de p r o t e c c i ó a l e s v i v e n d e s c o n t r a e l s m o s q u i t s .
- Increment i e x t e n s i ó d e l c u l t i u de l'arrós, a r e s u l t e s de
l a c o n s t r u c c i ó d e l c a n a l de 1'esquerra de l ' E b r e , l'any
1911.
- "Una de les causes principáis de la recrudescencia del
paludisme a la Valí de l'Ebre, és 1'embassament de les
aigües al delta esquerra, en especial en els terrenys
compresos en el pía de regadiu; que aquest embassament es
degut a un defecte de desguassos".
237
- Amb tots aquests cálculs (jomáis de treball perduts +
cost del tractament) mes aviat moderats, es comprendrá
que les pérdues que causa el paludisme a la Valí de
l'Ebre no baixen d'un mi lió de pessetes, sense comptar el
que perd el valor home, sino que el que perd sense profit
de ningú" (13).
Les c o n c l u s i o n s d'aquest e s t u d i e r e n c l a r e s :
a) E x i s t i a un augment p r o g r e s s i u d e l p a l u d i s m e a l a
comarca.
b) R e l a c i o n a t amb I'extensió de l a i r r i g a d o i d e l conreu
de 1 ' a r r o s .
c) Que p r o d u i a unes pérdues e c o n ó m i q u e s i humanes v a l o r a d e s
en mes d'un milió de p e s s e t e s .
L'enquesta c l í n i c o - e p i d e m i o l ó g i c a adreqada a t o t s e l s
metges de l a comarca s ' i n t e r e s s a v a p e r :
- Nombre de palúdics v i s t o s en e l s d a r r e r s 15 anys
- Formes clíniques
- M o r t a l i t a t
- T i p u s de m a l a r i a observáis
- C o n d i c i o n s locáis que i n f l u e i x e n en l'epidémia.
La g r a v e t a t i a m p l i t u d d e l problema d e t e c t a t , féu que e l
mateix any 1915, s ' i n i c i e s s i n e l s p r i m e r s a s s a i g s
p r o f i l á c t i c s f e t s p e i S e r v e i a p e t i t a e s c a l a . S ' e s c o l l i r e n
e l s p o b l e s de Camarles i l a C a v a , d e l marge e s q u e r r e de
l ' E b r e . Es r e a l i t z a un a s s a i g s i m p l e de q u i n i n i t z a c i ó i
pr o t e c c i ó m e c á n i c a d e i s h a b i t a t g e s a La Cava, i de s i m p l e
q u i n i n i t z a c i ó d e i s t r e b a l l a d o r s a g r í c o l e s de l e s f i n q u e s
"La G r a n a d a l l a " i "La A g r í c o l a " de C a m a r l e s , durant e l
temps de r e c o l l i d a o sega de l'arrós. E l s r e s u l t a t s f o r e n
molt e n c o r a t j a d o r s , en c o m p a r a r - l o s amb l e s x i f r e s de
m o r b i l i t a t p a l u s t r e r e c o i l i d e s d u r a n t l ' e n q u e s t a .
La Cava: q u i n i n i t z a c i ó + p r o t e c c i ó m e c á n i c a de 6 cases
35 p e r s o n e s i només 3 infectáis
C a m a r l e s : q u i n i n i t z a c i ó "La G r a n a d e l l a " i "La A g r í c o l a "
221 persones i 21 c a s o s de p a l u d i s m e
238
Aquests bons r e s u l t a t s o b t i n g u t s amb l a q u i n i n i t z a c i ó
profiláctica es r e p e t i r e n l'any s e g ü e n t , e l 1916, amb un
a s s a i g mes rigorós de casos i c o n t r o l s a 1'Aldea i
Camar i e s .
L ' A l d e a : q u i n i n i t z a c i ó "Fábrica C e r v e r a "
30 t r e b a l l a d o r s 2 i n f e c t a t s
Grupo c o n t r o l
100 t r e b a l l a d o r s 63 i n f e c t a t s
E l s r e s u l t a t s f o r e n t a n a c l a p a r a d o r s i l e s e v i d e n c i e s t a n
c l a r e s d e i s a v a n t a t g e s d ' o r d r e economic i s a n i t a r i que
comportava l a q u i n i n i t z a c i ó p r o f i l á c t i c a d e i s t r e b a l l a d o r s
a d u l t s , que e l S e r v e i T é c n i c i l a Mancomunitat, d e c i d i r e n
f e r e x t e n s i u s a q u e s t s b e n e f i c i s a t o t a l a població de l a
comarca d e l B a i x E b r e , m i t j a n g a n t l ' o b e r t u r a d'un
d i s p e n s a r i f i x e i g r a t u i t , on es realitzés e i d e s p i s t a t g e
i t ractaraent d e i s i n f e c t a t s i l a q u i n i n i t z a c i ó profiláctica
v o l u n t a r i a de l a p o b l a c i ó .
"L'any 1917 el Servei amb la finalitat que la seva obra
fou mes coneguda i a la vegada enfocar la qaestió de la
Lluita antipalúdica des del punt de vista del tractament
de la infecció per mitjá de dispensaris, a f i de poder
valorar ¡'eficacia d'aquests i deduir~ne consequentment
el lloc que havien d'ocupar en un pía total de
sanejament, va orientar les seves possibi1itats
Iimitades, vers la finalitat del funcionament d'un
dispensari antipalúdic gratuit".
Fou e s c o l i i d a l'estació d'Amposta, l l o c s i t u a t en e l
c e n t r e d'una zona intensament p a l ú d i c a i que p e r m e t i a
e x t e n d r e l a seva a c c i ó p o s i t i v a en un r a d i d'uns 10 km p e i
v o l t a n t .
Per donar a conéixer a l a p o b l a c i ó l ' o b r a a f e r i l e s
f i n a i i t a t s d e l d i s p e n s a r i , va r e p a r t i r - s e l a següent n o t a :
239
"LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, i en son nom el "Servei
Técnic del Paludisme", conscient sempre del perill que
representa aquesta malaltia a Tortosa i la seva comarca,
aquest any ha creat un CONSULTORI ESPECIAL PER MALALTS
DE PALUDISME que funcionará durant els mesos de setembre
i octubre, del modo següent:
- Tots els dimarts i divendres de 3 a 5 de la tarda, i
a la Abadia, a 1'estado d'Amposta, els Drs. Manuel
Vilá i Josep Montserrat de Tortosa, practicaran la
visita i administraran gratuitament els medicaments a
malalts pobres de paludisme.
- Serán visitats en aquest CONSULTORI tots els pobres i
treballadors malalts de paludisme amb ses families,
sia quin sia son domicili i origen, sempre que el
jornal que guanyin sia inferior a 3 pessetes i no
tínguin altres mitjans económics coneguts: aqüestes
condicions personáis hauran d'ésser justificades quan
els doctors esmentats ho judiquín opportú, bastant per
aquest fi un certifícat de 1'Alcalde o Capellá del
poblé on visquin.
- Els Drs. Vilá i Montserrat prestaran els seus servéis
dintre del Consu1tori i solament a les persones que ho
estimín convenient, no tenint cap obligació de fer
visites a domicili deis malalts tractats al mateix.
- El CONSULTORI atendrá especialment les demandes deis
propietaris o agricultors que desítgín empreñare peí
seu compte. treballs profiláctícs a les seves finques
aquest any o l'any próxim, i els hi faran pressupostos
detallats deis gastos necessaris segons sia el mitjá
mes convenient a utilitzar.
- El CONSULTORI funcionará sota la inspecció del
Director del Servei del Paludisme, Dr. Pittaluga i del
personal del mateix.
- Els resu1tats que s 'obtinguin aquest any 1917 serán un
element orientador per l'ampliació a altres punts de
la Comarca d'instruccions semblants en anys próxims.
Lluís Sayé
Secretari del Servei de Paludisme
Barcelona, 11 de setembre de 1917."
240
L'any 1918, es mantingué e l D i s p e n s a r i d'Amposta.
L'any 1919 es r e a l i t z a r e n nous a s s a i g s p r o f i l á c t i c s per
q u i n i n i t z a c i ó a I l l a de Mar (terme de l a C a v a ) , e n t r e e l s
t r e b a l l a d o r s d'una f i n c a agrícola d e d i c a d a a l conreu de
l'arrós, i també a l ' E n v e j a . R e s u l t a t s :
I l l a de Mar 25 t r e b a l l a d o r s 3 i n f e c t a t s
L ' E n v e j a 31 i n d i v i d u s O i n f e c t a t s
L'any 1920 s'obrí un nou D i s p e n s a r i a T o r t o s a , l a c a p i t a l
de l a comarca, a i s b a i x o s de 1'Ajuntament, p o r t a t p e l s
m a t e i x o s metges D r s . Viiá i M o n t s e r r a t . F o r e n v i s t o s 89
i n d i v i d u s .
Es c o n t i n u a r e n e l s a s s a i g s p r o f i l á c t i c s per q u i n i n i t z a c i ó
a:
l i l a de Mar 33 s u b j e c t e s O i n f e c t a t s
L 'Ampolla 19 " 4 "
Camarles 29 " O
C a m p - r e d ó 17 " O "
Amb 1 ' e x p e r i e n c i a práctica acumulada durant e l p r i m e r
q u i n q u e n n i (1915-1919) de L l u i t a a n t i p a l ú d i c a a i B a i x E b r e ,
j a e r a p o s s i b l e de f e r un p r i m e r b a l a n ? de l ' o b r a
r e a i i t z a d a , que peroetés o r i e n t a r m i l l o r e l s t r e b a l l s d e l
S e r v e i durant e l nou q u i n q u e n n i 1920-1924. Peí desembre de
1920, e i D r . Manuel Vilá p r e s e n t a un e x t e n s informe a l
S e r v e i on e n t r e a l t r e s coses e s c r i u :
"Deiem que una de les principáis causes de la
recrudescencia gravíssima del paludisme a la Valí de
l'Ebre és 1' embassament de les aigues del delta
esquerra, especialment en els terrenys compresos en el
pía de regadiusf i que aquest embassament és degut a un
defecte de desguassos. L'ocorregut en el delta esquerra
confirma la nostra hipótesi, puix que el conreu de
l'arrós en el delta comenga l'any 1913 i en tres anys es
va extendre de tal forma que va comprendre 20.000
jornalSf és a dir, la quasi total i tat de la zona
241
naturalment adaptable; i com que precisament ocorregué
en uns anys en que era molt remunerada i, el que volia
tothom era fer arrós, sense preocupar-se gens de la
forma en qué aixó es portava a cap, i tots els
cult ivadors feien tants treballs com caJia perqué
l'aigua arribes ais quadres, pero sense fixar-se en la
manera de fer els desguassos, llavors es produí aquella
terrible recrudescencia deis anys 1915 i 1916".
I d e n t i f i c a , dones, 1'increment d e i s casos de p a l u d i s m e a l
B a i x E b r e , amb l a construcció d e l c a n a l d e l marge e s q u e r r a
d e l r i u , que p e r m e t i a l a i r r i g a d o de nous t e r r e n y s , i l a
demanda d'arrós produxda per l a G u e r r a G r a n , que m o b i l i t z á
e l s p r o p i e t a r i s a u t i l i t z a r camps sense e l s desguassos
n e c e s s a r i s , amb l a c o n s e q u é n c i a que l e s a i g u e s e s t a n c a d e s
f a c i l i t a v e n e l c u l t i u d e i s m o squits v e c t o r s d e l p a l u d i s m e .
Un b e n e f i c i economic es t o r n a v a en un p e r j u d i c i s a n i t a r i .
D e i a :
"Un mitjá radical per a fer desapareixer el flagell fora
practicar una veritable i racional dessecació de tots
els del tes i tota altra térra baixa de la conca de
l'Ebre".
Pero ho c o n s i d e r a i m p r a c t i c a b l e p e r raons d ' o r d r e
a) economic: costaría m i l s de m i l i o n s
b) s o c i a l : impediría e l c u l t i u de l'arrós i s e r i a l a
r u i n a de l a comarca.
"De manera que, havent d'acceptar el conreu de l'arrós
com una cosa imprescindible, el que s'imposa és fer-ho
de la manera menys per i 1 losa possible, i aquesta manera,
indubtablement, consisteix a fer els desguassos intensos
i extensos sota la direcció de técnics coneixedors del
pía general i de les particulari tats locáis".
Es t r a c t a v a dones, de r e d u i r e l nombre de v e c t o r s a l a zona
( m o s q u i t s A n o f e l e s ) , que c o n s t i t u i e n l ' a n e l l a i n t e r m e d i a de
l a cadena e p i d e m i o l ó g i c a . P e r a i x ó , també es n e c e s s i t a v e n
d i n e r s i una legislació c o m p u l s i v a ; dos a s p e c t e s que
u l t r a p a s s a r e n l e s p o s s i b i 1 i t a t s e c o n ó m i q u e s i a t r i b u c i o n s
l e g i s l a t i v e s de l a Mancomunitat.
242
"La forma mes útil i práctica, en el nostre entendre,
d' emprendre una campanya antipalúdica en el moment
actual, és I'extensió i difusió deis consultoris. Les
condicions necessáries per a obteni r-ne els majors
resultats son:
1- Dotar-los de técnics especialitzats.
2- Faci1 i tar el material necessari per a fer-hi un
perfecte diagnóstic.
3- Que llurs beneficis arribin a tothom sense fer
distinció de situacions económiques.
4- Situar-los en punts estratégies del fogar palúdic".
S'obtava dones, per l a q u i m i o p r o f i l a x i i e l d e s p i s t a t g e
(diagnóstic p r e c o ? ) i t r a c t a m e n t d e i s i n f e c t á i s . E r a e l
métode mes adequat a l e s c o n d i c i o n s d e l medi en que h a v i a
d'operar l a Mancomunitat. L ' i n s t r u m e n t de L l u i t a eren l e s
s a i s de q u i n i n a . I 1 ' e s t r a t e g i a d e l S e r v e i passava per l e s
campanyes pr o f i l á c t i q u e s a i s d i s p e n s a r i s i a i s l l o c s de
t r e b a l 1 .
L'any 1921, s ' o b r i r e n e l s d i s p e n s a r i s de Camp-redó i
V i n a l l o p , que s ' a f e g i r e n a i s a n t e r i o r s . T e n i e n l a
característica d'ésser t e m p e r á i s , és a d i r , o b e r t s durant
ía t a r d o r , a i temps de l a s e g a , que constituía 1'época de
mes casos durant l ' a n y .
En e l s anys s e g ü e n t s , c o n t i n u a r e n e l s e x p e r i m e n t s p u n t u á i s
de p r o f i l a x i q u í m i c a i m e c á n i c a , que p r o g r e s s i v a m e n t
d e i x a r e n c i a r que e l t i p u s de l l u i t a a n t i p a l ú d i c a a
C a t a l u n y a s ' h a v i a de b a s a r en e l d i s p e n s a r i permanent on
e l s m a l a l t s eren a t e s o s , d i a g n o s t i c a t s i r e g i s t r á i s , a mes
de t r a e t a t s g r a t u i t a m e n t i educáis en l e s normes sanitáries
a s e g u i r p e r e v i t a r l e s r e c a i g u d e s o r e i n f e c c i o n s . Aixó no
e x e l o i a l e s obres h i d r á u l i q u e s i de sanejament de i e s
comarques a g r í c o l e s , que r e q u i r i a un t r a c t a m e n t e c o n ó m i c o -
l e g a l a mig t e r m i n i ( 1 4 ) .
L'any 1924, e l d i s p e n s a r i d'Amposta-1'Aldea atengué un
t o t a l de 1553 p a c i e n t s , d e i s q u a l s 1158 f o r e n
p r i m o i n f e c c i o n s , i 395 e r e n r e c i d i v e s . La p r o c e d e n c i a d e i s
m a l a l t s ens dona una i d e a de I'extensió d e l problema a:
A l d e a , C a m a r l e s , C a m p - r e d ó , Amposta, Jesús i M a r i a ,
T o r t o s a , l a C a v a , E n v e j a ; S t . C a r i e s de l a R á p i t a ,
1'Ampolla, A l c a n a r , e l P e r e l l ó , Masdenverge, Sant Jaume,
243
s t a . B a r b a r a , l a G a l e r a , F r e g i n a i s , A l a c a n t , S o l d e v i l a ,
V i n a l l o p , l ' A m e t l l a , S t . L l a t z e r , La G a r r o b a , Regnés i
Roquetes. La m e d i c a c i ó u t i l i t z a d a f o u :
55.000 c o m p r i m i t s de s u i f a t de q u i n i n a de 25 centígraras
80.000 píndoles de q u i n i n a , a r s e n i s i f e r r o
10.000 s o b r e s d ' e n q u i n i n a de 20 c e n t í g r a m s
500 i n j e c c i o n s de q u i n i n a i u r e t a .
D i n t r e de l a m a t e i x a p r o v i n c i a de T a r r a g o n a , e x i s t i a un
a l t r e f o c u s de p a l u d i s m e ; e r a e l de S a l o u - V i l a s e c a . A q u e s t a
zona sembla, p e l s r e p o r t s h i s t o r i e s , que esdevingué
palúdica en époques r e l a t i v a m e n t r e c e n t s . Les causes
principáis eren l'existéncia d'una s e r i e d ' e s t a n y s i
marismes prop d e l mar, sense s o r t i d a , per una b a r r e r a de
s o r r a , així com també l a p r e s e n c i a d'una séquia c e n t r a l o
"Major" i váries co 1. 1 a t e r a 1 s , sense bon d e s g u á s . Tot aixó
c r e a v a un microambient f a v o r a b l e a l a p r o l i f e r a c i ó d e i s
mosquits v e c t o r s d e l p a l u d i s m e .
Les p o s s i b i 1 i t a t s t urístiques i e c o n ó m i q u e s de l a z o n a ,
així com l a p r o x i m i t a t a c e n t r e s urbans com Reus i
T a r r a g o n a , o b l i g a v a a f e r quelcom. L'any 1916, l e s f o r j e s
s o c i a l s de l a comarca c r e a r e n l a " J u n t a l o c a l per a
l ' e s t u d i d e l P a l u d i s m e a S a l o u " , que f e u p l a n s i e s t u d i s
per s a n e j a r l a zona i promoure e l t u r i s m e .
E l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e , comencá a t r e b a l l a r q u a s i
a l m a t e i x temps, r e a l i t z a n t e l s p e r t i n e n t s e s t u d i s
e p i d e m i o l ó g i c s i s a n i t a r i s . I a i x í , e l m a t e i x any, es
realitzá e l p r i m e r a s s a i g p r o f i l á c t i c a S a l o u , u t i l i t z a n t
medis químics i m e c á n i c s , s e g u i n t l e s m a t e i x e s pautes que
a l a Cava, amb e l s r e s u l t a t s s e g ü e n t s :
- p r o t e c c i ó m e c á n i c a 39 p e r s o n e s ( c a s o s prop de l a s é q u i a )
1 i n f e c t a t
- p r o t e c c i ó q u í m i c a 228 p e r s o n e s " " "
12 i n f e c t a t s
E l s e n c a r r e g a t s d e i s a s s a i g s e r e n e l s D r s . F r i a s i Andreu
de Reus i V i l a s e c a .
- L'any 1918, l ' a s s a i g q u i m i o p r o f i l á c t i c amb 43 p e r s o n e s :
5 i n f e c t a t s
- L'any 1919, l ' a s s a i g q u i m i o p r o f i l á c t i c amb 35 p e r s o n e s :
4 i n f e c t a t s
244
S i bé l a q u i m i o p r o f i l a x i es mostrá f o r g a e f e c t i v a en
a q u e s t a comarca, e l f e t que no existís o p o s i c i ó , t o t a l
c o n t r a r i , un f o r t interés p e r p a r t d e i s p r o p i e t a r i s , a l sanejament i n t e g r a l m i t j a n g a n t i a d e s s e c a c i ó de i e s
l l a c u n e s i séquies e x i s t e n t s , i m p u l s a a l S e r v e i T é c n i c a
p r e p a r a r un p r o j e c t e d'aquest t i p u s , que per aquest cas e r a
l a solució i d e a l i d e f i n i t i v a .
A c o l l i n t - s e a l a L l e i d'eixugament de l l a c u n e s , marismes i
t e r r e n y s p a n t a n o s o s , promulgada per l ' E s t a t e l 17 de j u l i o l
de 1918, que preveía a j u t s e conómics per e s t i m u l a r l a
realització d'aquest t i p u s d'obres h i d r á u l i q u e s que
a p o r t a v e n un b e n e f i c i a g r í c o l a o una m i l l o r a s a n i t a r i a , e l
S e r v e i Técnic d e l P a l u d i s m e realitzá un e s t u d i a c u r t
t e r m i n i on es d e f i n i e n i e s línies a s e g u i r en a q u e s t a
comarca. Es proposava e l s e g ü e n t :
"/. Continuar amb intensi tat durant un mínim de tres anys
encara, la profilaxi amb quinina (tractament intensiu
de tots els atacats i tractament preventiu de tots
els habi tants de cases, masos i propietats situades
a la zona palúdica.
2. Fer la protecció mecánica de totes les cases,
habi tacions, etc. situades a la mateixa zona i
establir un servei permanent de vigilancia,
substitució i conservado de xarxes meta 1. 1 iques,
perqué la protecció mecánica sigui efectiva i
constant.
3. Establir un sistema de desguassos i drenatge de totes
les séquies adhuc les mes petites de la zona de
cultiu de 1'horta i especialment donar sortida a 1'
anomenada Séquia Major, i en general a tots els
embassaments que permetin un drenatge fácil,
establint un servei de metge de les di tes séquies i
de manutenció deis treballs de desguás.
4. Terraplenar els grans estanys i embassaments i
transformar-los mitjangant cultiu apropiat i
canalització de les aigues, en terrenys agrícoles.
5. Coordinar per al conjunt d'aqüestes obres i en un
temps prudencial, les act ivitats de tots els
propietaris de terrenys que formin part del cens de
Vi laseca.
245
6, Valorar degudament, en una serie de projectes
successius les modif icacions i transformacions
d'aqueixa propietat, tenint en compte 1'eficacia i
els resultats deis treballs de sanejament que es
portin a terme.
7. Continuar i perfeccionar en el successiu aquests
result ats sanitaris, econdmic s, agrícoles,
industriáis i sociais de l'obra de sanejament, fins
arribar, amb la base d'aquests resultats, a que
s'emprengui l'obra d'urbanització de Salou, i a que
siguin coneguts els seus avantatges excepcionals.
Dr. G. Pittaluga
Barcelona, 24 juliol 1918" (15)
Les c o n c l u s i o n s anaven acompanyades d'un:
" P r o j e c t e de despeses per a i Sanejament de S a l o u 1918-1919
1. P e r s o n a l técnic s a n i t a r i 15.000 p t s .
s u b a l t e r n 4.000 p t s .
2. Despeses g e n e r á i s d e l " S i n d i c a t per a l
sanejament de S a l o u " 5.000 p t s .
3. Q u i n i n a : 10 k g . a 400 p t s . 4.000 p t s .
4. Medicaments especiáis per casos greus
( q u i n i n a i n j e c t a b l e , a r s e n i c a l s , f e r r o , e t . ) 2.000 p t s .
5. Xarxes m e t á i i q u e s per a l a p r o t e c c i ó
de 20 cases 15.000 p t s .
6. R e n o v a d o de l e s i n s t a l . l a c i o n s j a f e t e s . 5 .000 p t s .
7. P e t r o l i per a i s embassaments
i s é q u i e s , 10.000 l i t r e s 15.000 p t s .
8. N e t e j a de l e s s é q u i e s , d r e n a t g e
i mk d'obra 6.000 p t s .
9. T e r r a p l e n a m e n t d'embassaments 10.000 p t s .
10. I n d e m n i t z a c i o n s , e x p r o p i a c i o n s ,
g r a t i f i c a c i o n s , e s c r i p t u r e s , e t c 30.000 p t s .
T o t a l 111.000 p t s .
A q u e s t a f o u l ' a c t u a d o mes c o m p l e t a i s a t i s f a c t o r i a d e l
S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e , j a que permeté l'eradicació
c o m p l e t a i l a p r o m o c i ó d'una zona t u r í s t i c a i m m i i l o r a b l e ,
e l s r e s u l t a t s de l a q u a l , e n c a r a es g a u d e i x e n a c t u a l m e n t .
246
L'any 1924, c o n c l u i r e n e l s e s t u d i s i t r e b a l l s técnico-
legáis de l a Secció d'Obres h i d r á u l i q u e s , per a l sanejament
de 115 hectárees d e l terme m u n i c i p a l de S a l o u - V i l a s e c a . Les
obres s ' i n i c i a r e n l'any s e g ü e n t .
Les pautes d'actuació proposades peí D r . P i t t a l u g a
c o n s t i t u e i x e n un model de t r e b a l l en que l ' a s p e c t e
s a n i t a r i , i l a h i g i e n e p ú b l i c a , es t r o b e n i n s e r t a t s com a
p a r t i n t e g r a n t d'un p r o j e c t e de desenvolupament g l o b a l que
contempla l e s n e c e s s i t a t s e c o n ó m i q u e s , a g r í c o l e s ,
industriáis i s o c i a l s de l ' o b r a de sanejament. Proposa
també l a n e c e s s i t a t o c o n v e n i e n c i a d'una reevaluació
d'aquests p r o j e c t e s c o n s i d e r a n t e l s r e s u l t a t s p a r c i a l s que
es v a g i n o b t e n i n t .
Com a D i r e c t o r d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e i d e l S e r v e i
de S a n i t a t , e l D r . Gustau P i t t a l u g a , ana mes l l u n y de l a
s i m p l e t a s c a académica o r e c e r c a de l a b o r a t o r i . J a abans es
d e s t a c a p e l s seus t r e b a l l s de camp sobre e l P a l u d i s m e i
d ' a l t r e s p a r a s i t o s i s . A ra d e s t a c a cora a p l a n i f i c a d o r i
e x e c u t o r s a n i t a r i , d i n s e l c o n t e x t d'una a d m i n i s t r a c i ó
púbI i ca n a i x e n t .
E l p a l u d i s m e a l a p r o v i n c i a de G i r o n a
Ja hem esmentat a l a p a r t h i s t ó r i c a , que e l P a l u d i s m e a l e s
comarques g i r o n i n e s h i és documentat des d e l s e g l e X I I ,
degut o mantingut a i s a i g u a m o l l s de l'Empordá.
De l ' e n q u e s t a que va f e r e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e , en
e l mes d'agost de 1917, prop de t o t s e l s metges de i e s
t e r r e s s i t u a d e s a l e s v o r e s d e l T e r , i de l a v i s i t a
d ' i n s p e c c i ó que va f e r e l p e r s o n a l d e l m a t e i x S e r v e i , se'n
d e d u e i x que s o i s r e s t e n a l g u n s p o q u í s s i m s casos de
p a l u d i s m e en a q u e s t a z o n a . A i x ó excusa de f e r q u a l s e v o l
t r e b a l l p r o f i l á c t i c .
La s i t u a c i ó a i s a i g u a m o l l s de l'Empordá e r a bona a
p r i n c i p i s de s e g l e ; pero e m p i t j o r á en a l g u n a s c o n t r a d e s a
r e s u l t e s de l a r e i n t r o d u c c i ó d e l c u l t i u de l'arrós, d u r a n t
i d e s p r é s de l a G u e r r a G r a n , per m o t i u s d'interés e c o n ó m i c .
No o b s t a n t a i x ó , mai o b t i n g u é g r a n s n i g r e u s p r o p o r c i o n s de
p e r i l l s a n i t a r i , L ' a b a n d ó d e l c u l t i u de l'arrós i e l
c o n v e n i e n t d r e n a t g e d e i s a i g u a m o l l s , f o r e n l e s mides
recomanades p e l s técnics d e l S e r v e i .
247
E l p aludisme a l a p r o v i n c i a de L l e i d a
Les t e r r e s de L l e i d a , sembla que f o r e n i n f e c t a d o s
modernament peí p a l u d i s m e , a r r a n de l a c o n s t r u c c i ó d e l
f e r r o c a r r i l d e l Nord (1859) i l a c a r r e t e r a de L l e i d a a
Osea. La r e p a t r i a d o de s o l d a t s de l e s g u e r r e s de. Cuba i
F i l i p i n e s l'any 1899, c o n s t i t u i r e n e l s f o c u s d'infecció
d e i s m o squits a l a zona d ' A l m a c e l l e s , que será P ú n i c a de
l e s t e r r e s i n t e r i o r s d u r a n t e l s e g l e X I X . E l t e r c e r f a c t o r
c o a d j u v a n t , f o u l a c o n s t r u c c i ó d e l c a n a l d'Aragó i
C a t a l u n y a , acabat l'any 1910, que p e r m e t i a l a i r r i g a d o i
roturació de t e r r e s abans s e q u e s .
Aquests t r e s f a e t o r s : h i d r o g r á f i c , s o c i a l i c o m u n i c a c i o n s ,
j u n t amb a l t r e s de t i p u s c l i m á t i c , g e o l ó g i c , d e m o g r á f i c ,
e t c . f e r e n p o s s i b l e l a p r e s e n c i a d'una endemia palúdica a
l a zona d'AImace11 es .
Les dades e p i d e m i o l o g i q u e s acurades d e i s anys 1914 a 1921,
ens mostren un augment p r o g r e s s i u d e l nombre de casos a l a
zona, a causa de 1'embassement d' a i g u a per a l c u l t i u de
l ' a l f a i s .
L ' a b r i l d e l 1919, una comissió d e l S e r v e i , formada p e l s
d o c t o r s P i t t a l u g a i F. S e r r a R o b e r t , f e u una v i s i t a
d 'inspecció a l a zona i l'any següent es p o s a r e n en marxa
e l s a s s a i g s p r o f i l á c t í c s a A l m a c e l l e s .
1920, a s s a i g p r o f i l á c t i c amb q u i n i n a e n t r e e l s h a b i t a n t s de
massos r u r a l s d i s p e r s o s : 42 persones amb 16 i n f e c t a t s .
L'any 1921 es r e p e t i r e n e l s a s s a i g s p r o f i l á c t í c s amb
m i l l o r s r e s u l t a t s degut a l m i l l o r entrenament i major
a c c e p t a c i ó per p a r t de l a p o b l a c i ó :
- p r o f i l a x i m e c á n i c a a l a " P a p e r e r a R a i m a t " , on de 13
persones h i hagueren 4 i n f e c t a t s , mentres que l'any
a n t e r i o r , l a t o t a l i t a t d e i s empleats h a v i e n p a t i t a t a c s
de p a l u d i s m e .
- p r o f i l a x i q u í m i c a a l a c o l o n i a a g r í c o l a de "Mas L l e ó " ,
demostrava l a s u p e r i o r i t a t d ' a q u e s t a , on de 36 p e r s o n e s
i n d o s e s a l ' a s s a i g , cap p r e s e n t a c l í n i c a de p a l u d i s m e .
248
Durant e l s anys 1923 y 1924, e l S e r v e i de S a n i t a t
conjuntament amb e l S e r v e i d'Obres h i d r á u l i q u e s de l a
Mancomunitat, r e a l i t z a r e n i r e c o p i l a r e n e s t u d i s i
o b s e r v a c i o n s r e f e r e n t s a l ' i m p a c t e e c o l ó g i c en e l l i i n d a r
de l e s p r o v í n c i e s de L l e i d a i Osea, a l a zona d e l Canal
d'Aragó i C a t a l u n y a , a causa de l a i n s u f i c i e n c i a d e i s
desguassos i I'embassement de l ' a i g u a en e l s t e r r e n y s de
c u l t i u que es van c o n v e r t i n t en un f o c u s de paludisme cada
cop mes i m p o r t a n t i e x t e n s . Fou r e d a c t a d a una e x t e n s a
Memoria que r e c u l l i p r e s e n t a e l s r e s u l t a t s de l e s
o b s e r v a c i o n s r e a l i t z a d e s . Es recomanava i a plantació
d ' e u c a l i p t u s per e i x u g a r e l s t e r r e n y s i com a font
a l t e r n a t i v a d ' i n g r e s s o s e c o n ó m i c s , en u t i l i t z a r e l s a r b r e s
per a l a fabricació de p a p e r .
E l P a l u d i s m e a l P r a t de L l o b r e g a t ( p r o v i n c i a de B a r c e l o n a )
D ' a n t i c e r a coneguda 1 ' e x i s t e n c i a de p e t i t s f ocus de
paludisme en a l g u n s p o b l e s d e l B a i x L l o b r e g a t , q u a s i
e x t i n g i t s durant e l s ú l t i m s 20 a n y s . No o b s t a n t , es produí
un augment c o n s i d e r a b l e de casos a l P r a t de L l o b r e g a t l'any
1919-1920.
R e c o l l i d a de dades peí Dr. López Buera i D r . S e i x d e l
S e r v e i de S a n i t a t .
1921, Carapanya a n t i p a l ú d i c a o r g a n i t z a d a peí S e r v e i de
S a n i t a t , amb l a c o o p e r a d o de l a "Comisión E j e c u t i v a p a r a
e l Saneamiento de Comarcas P a l ú d i c a s , de l a Inspección
G e n e r a l de S a n i d a d " , i d'una a p o r t a c i ó económica d e i s
c o n r e a d o r s de l'arrós d e l terme d e l P r a t .
- D i r e c c i ó : D r . Sadí de Buen
- A u x i l i a r : D r . P. Domingo
- S e c r e t a r i : D r . S e r r a R o b e r t , s e c r e t a r i d e l S e r v e i de
S a n i t a t .
249
Apunts h i s t o r i e s
E l D r . Ramón Rouge pensá que e l p a l u d i s m e va f e r l a seva
p r i m e r a aparició en aqüestes c o n t r a d e s p e l s anys 1450-1500.
1480 P r i m e r e s t r i b u s n ó m a d e s
1556 Roma a c e e d e i x a 1'organitzaeió d'una p a r r o q u i a a
Mn. P e l l i e e r i v e i n s d e l P r a t , independent de l e s
de Sant B o i , S a n t a E u l a l i a i 1 ' H o s p i t a l e t .
1560 E l s prohoms de l a p o b l a e i ó i e l r e e t o r , r e u n i t s
en Capítol en e l s c l a u s t r e s de l a Seu de
B a r c e l o n a , a c o r d a r e n , en v i s t a de l e s m o l t e s
m a l a l t i e s que es p a t i e n ( s o b r e t o t una que "els
que la teñen es tornen molt inflats de ventre i
el color de la cara és groe com de safra, patint
moltes hores d'un fred que no poden escalfar-se
ni amb el foc ni al l l i t " ) a d v o c a r e n l a p r o t e c c i ó
d e i s s a n t s metges Cosme i D a m i á , i n s t i t u i n t l a
f e s t a v o t i v a en l l u r honor i p r e n e n t - l o s com a
c o p a t r o n s de l a p a r r o q u i a .
1855 C o n s t r u c c i ó d e l c a n a l de l a d r e t a d e l r i u
L l o b r e g a t , amb l a f o rmació de séquies i e s t a n y s
o embassaments termináis
1886 E l p a l u d i s m e , c o i n c i d i n t amb unes p l a n t a c i o n s
d ' a r r ó s , augmenta f i n s l'any 1889. N e t e j a d e i s
c a n a l s , d e s c o b r i m e n t d ' a i g u a de beguda d'un pou
a r t e s s á , d e s g u a s s o s , t e r r a p l e n a m e n t , minvá
l ' e p i d e m i a .
1890 -1900 No p a l u d i s m e
1901 -1902 Casos a l a c a s e r n a d e i s C a r r a b i n e r s
1919 -1920 R e i n t r o d u c c i ó c u l t i u s de l'arrós: r e v i f a l l a
p a l u d i s m e
E l P a l u d i s m e a P r a t de L l o b r e g a t (Report d e l D r . S a d i de
Buen)
E s t u d i de l e s c a u s e s : A r r i b a d a de t r e b a l l a d o r s i m m i g r a n t s
Conreu de l'arrós
Focus e n d é m i e d e i s C a r r a b i n e r s
250
E s t u d i g e o g r á f i c , g e o l ó g i c , h i d r o l ó g i c , climátic
E s t u d i entomoiógic
I n v e s t i g a c i o n s h e m a t o l ó g i q u e s d e i s s o s p i t o s o s ,
l a b o r a t o r i i n s t a l . l a t a l'Ajuntament d e l P r a t .
E s t u d i clínic
E s t u d i e p i d e m i o l ó g i c
Tractament i P r o f i l a x i
Informe amb recomanacions: Q u i n i t z a c i ó
D e s s e c a c i ó d ' a i g u a m o l l s o
p e t r o l i t z a c i ó
Protecció mecánica
D i s p o s i c i o n s legáis
L'epidémia d e l P r a t durant l'any 1921 ( D r . Domingo)
. V i g i l a n c i a e p i d e m i o l ó g i c a ( g o t a e s p e s s a )
. V i g i l a n c i a e n t o m o l ó g i c a
. V i g i l a n c i a c l i m a t o l ó g i c a ( t e m p e r a t u r a )
. V i g i l a n c i a m i g r a t o r i a (de t r e b a l l a d o r s )
. V a l u o s o s g r a f i o s , mapes, t a u l e s .
E s t u d i clínic de l'epidémia - 1921 ( D r . P. Domingo)
E l s f a c t o r s de p a l u d i s m e a l P r a t de L l o b r e g a t
. E l s e s t a n y s
. E l s v e d a t s de caga
. Les Maresmes
. Les p l u v i a l s i r e c s
. La c a s e t a de C a r r a b i n e r s
. C o n c l u s i o n s
E l c onreu de l'arrós com a f a c t o r de p a l u d i s m e
251
Actuació de l a "Comissió M i x t a E x e c u t i v a per a l a L l u i t a a n t í p a i ú d i c a en e l B a i x L l o b r e g a t " . des de desembre 1921 a novembre 1922
P r e s i d e n t : D r . Josep E s t a d e l l a , C o n s e l l e r de B e n e f i c e n c i a
i S a n i t a t de l a Mancomunitat.
T r e s o r e r : S r . Pere M. C a r d o n a , D i r e c t o r de 1 ' E s c o l a
d ' A e r o n á u r i c a N a v a l .
Ordenador de Pagaments: S r . S a l v a d o r A n g i a d a , R e g i d o r
Ajuntament de B a r c e l o n a .
V o c a l s : S r . Lluís Bosch L a b r u s ,
S r . I g n a s i Naves
S r . Jaume S a l l e s , A l c a l d e d e l P r a t de L l o b r e g a t
S r . B ernat V i l a , A l c a l d e de V i l a d e c a n s
S r . Joaquim de B o l o s , R e p r e s e n t a n t de l'Associacíó
de P r o p i e t a r i s de l a Comarca de P r a t de L l o b r e g a t
D r . P i t t a l u g a , D i r e c t o r d e l S e r v e i S a n i t a t de l a
Mancomuni t a t
D r . Lluís S a y é , S o t s - d i r e c t o r
D r . Pere Domingo, Cap d e l S e r v e i T é c n i c A n t i p a l ú d i c
de l a C o m i s s i ó
S e c r e t a r i T é c n i c : D r . F. S e r r a i R o b e r t .
"Aquesta 'Comissió ' fou l a c r e a d a a r e s u l t e s de
i'assemblea que va teñir l l o c a l a D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l
de B a r c e l o n a , amb p a r t i c í p a c i ó de i e s p a r t s a f e c t a d o s ,
e l d i a 19 de desembre 1921, m o t i v a d a per un e s t a t de
j u s t i f i c a d a a l a r m a d e i s h a b i t a t s de l a zona d e l B a i x
L l o b r e g a t , a r e s u l t e s d'una v e r i t a b l e e p i d e m i a de
p a l u d i s m e , d e s e n r o t 1 l a d a p r i n c i p a l m e n t a l terme
m u n i c i p a l de P r a t d e l L l o b r e g a t " (pág.7)
A u t o r i t z a c i o n s de " c o t o s " a r r o s e r s = p r o t e s t a p o p u l a r
Ajuntament d e l P r a t de L l o b r e g a t , C o r n e l i a , l ' H o s p i t a l e t de
L l o b r e g a t , S t . B o i de L l o b r e g a t , V i l a d e c a n s , Gaste 1 I d e f e l s ,
252
Gavá + Ajuntaraent de B a r c e l o n a + Mancomunitat + Comisión
P r o v i n c i a l E j e c u t i v a para e l Saneamiento de comarcas
palúdicas + P o r t f r a n c de B a r c e l o n a + D i p u t a t s a C o r t s +
A s s o c i a c i ó de P r o p i e t a r i s + S i n d i c a t d e l Canal de l a d r e t a
d e l L l o b r e g a t + E s c o l a A e r o n á u t i c a N a v a l , e t c .
R e s o l u c i o n s de l'Assemblea: 10 punts d'actuació
Creació de l a Comissió M i x t a E x e c u t i v a ; a l a sessió
c e l e b r a d a e l 22-XII-21 f o r e n marcadas l e s línies
d'actuació:
1 - A c o n s e g u i r l a supressió l e g a l d e l c u l t i u de l'arrós.
2 - O b t e n i r m i t j a n s económics per a l programa de
sanejament.
C o n c l u s i o n s de l a J u n t a P r o v i n c i a l de S a n i d a d de B a r c e l o n a ,
p u b l i c a d e s a l BOE e l 13-IV-1922
R e s u l t a t s :
- No s'aconsegui l a p r o h i b i c i ó l e g a l d e l c u l t i u de l'arrós.
- C r e a c i ó d'un "Carnet de S a n i t a t " , o b l i g a t o r i per a t o t s
e l s t r e b a l l a d o r s f o r a s t e r s i que o b l i g a v a a un
reconeixement f a c u l t a t i u i a unes r e v i s i o n s p e r i ó d i q u e s ,
amb examen de s a n g . E l s p o r t a d o r s de germens eren
o b l i g a t s a un t r a c t a m e n t i n t e n s i a abandonar l a
p o b l a c i ó . E l s Mossos d'Esquadra c u r a v e n d ' e x i g i r e l
c a r n e t i de f e r l a d e n u n c i a d e i s c o n t r a v e n t o r s . E l s amos
que no denunciaven l l u r s t r e b a l l a d o r s que e m m a l a l t i e n de
f e b r e s , e r e n m u l t a t s .
- La l l u i t a c o n t r a e l mosquit es f e u m i t j a n ? a n t :
p e t r o 1 i t z a c i o n s , d e s t r u c c i ó de m o s q u i t s a d u l t s a l b e r g a t s
en e s t a b l e s , c o r t s , c o n i l l e r e s , h a b i t a c i o n s , e t c . N e t e j a
de l e s p l u v i a l s , d e s g u á s d e i s e s t a n y s pre-1 i t o r a 1s , t a p a r
b a s s e s , c o n s t r u i r p o n t s , d r e n a t g e s .
R e s u l t a t s a f a l a g a d o r s : 1921 - i n f e c t a t s m a l a l t s : 450
1922 - " " 111
253
E s t a t de Comptes de l a C o m i s s i ó M i x t a E x e c u t i v a
I n g r e s s o s :
Mancomunitat de C a t a l u n y a 9.880 p t s .
Ajuntament de B a r c e l o n a 49.395 "
E s c o l a d ' A e r o n á u t i c a Naval 9.875 " Ajuntament de P r a t de L l o b r e g a t 2.000 "
Ajuntament de V i l a d e c a n s 2.000 "
Ajuntament de G a v á 1 .500 "
S r a . P i l a r de P o n s i c h i de S a n r i e r a 1.200 "
T o t a l 75.850 p t s .
Despeses:
Pagament nS l a l 17 45 .885 "
E x i s t e n c i a en C a i x a 29.965 "
V i s t i Conforme
E l P r e s i d e n t E l T e s o r e r
Josep E s t a d e l l a Pere Cardona
B a r c e l o n a , 30 de novembre de 1922
(pág.34)
Ja l 'any a n t e r i o r i després de nombrosos e x p e r i m e n t s
r e a l i t z a t s , s ' h a v i a a d o p t a ! e l d i s p e n s a r i permanent per a
l a L l u i t a a n t i p a l ú d i c a a C a t a l u n y a , en que eren v i s i t a t s
e l s m a l a l t s i s o s p i t o s o s . S e ' l s r e a l i t z a v a una f i t x a
c l ínica c o m p l e t a , acompanyada d e i s a n á l i s i s de sang
c o r r e s p o n e n t s i s e ' l s h i a d m i n i s t r a v a q u i n i n a g r a t i s , per
un període de s i s a v u i t d i e s . P a s s a t aquest p e r í o d e ,
t o r n a v e n a l a c o n s u l t a m é d i c a i així durant uns dos mesos,
f i n s o b t e n i r l a n e g a t i v i t z a c i ó de i a g o t a e s p e s s a en t r e s
a n á l i s i s c o n s e c u t i u s . A r n é s , s e ' l s h i i n c u l c a v e n l e s normes
p r o f i l á c t i q u e s i d'educació s a n i t a r i a .
Durant l'any 1924, f u n c i o n a r e n t o t l'any dos d i s p e n s a r i s ,
un a Amposta i l ' a l t r e a l P r a t . E l d i s p e n s a r i d'Amposta-
l ' A l d e a , s e r v i a a t o t s e i s p a i ú d i c s d e l d e l t a de l ' E b r e , en
un r a d i d ' i n f l u e n c i a de 20 q u i l ó m e t r e s . O b r i a d u r a n t 4
hores a l d i a d u r a n t t o t l ' a n y . A c a u s a d e l g r a n nombre de
m a l a l t s , f e i a una t a s c a c l í n i c a majorment. E l nombre t o t a l
de m a l a l t s t r a c t a t s durant 1' any 1924 f o u de 1553.
A l d e l t a d e l L l o b r e g a t , h i h a v i a un d i s p e n s a r i permanent a l
P r a t de L l o b r e g a t . En a q u e s t a comarca, a causa de l e s
m i i l o r s c o n d i c i o n s técniques i a l a menor e x t e n s i ó
254
geográfica de l'endémia, s'organitzá un pía a n t i p a l ú d i c
i n t e g r a l , que contemplava a c t u a c i o n s en l e s t r e s a n e l l e s
e p i d e m i o l ó g i q u e s ( m a l a l t s : t r a c t a m e n t ; v e c t o r s : d estrucció
d e i s m o s q u i t s a d u l t s i l a r v e s amb f u m i g a c i o n s , d e s g u a s s o s ,
p e t r o l i t z a c i o n s i t e r r a p l e n a m e n t de l l a c u n e s ; p o r t a d o r s i
i n d i v i d u s s a n s : m e d i c a c i ó p r o f i l á c t i c a i c a r n e t s a n i t a r i ) .
L ' o b j e c t i u e r a combatre aquest f o c u s amb t o t s e l s m i t j a n s
a l ' a b a s t per e v i t a r l a seva p r o p a g a d o a i a c i u t a t de
B a r c e l o n a , amb t o t e s l e s seves c o n s e q u é n c i e s (16).
La t a s c a r e a l i t z a d a peí d i s p e n s a r i a n t i p a l ú d i c d e l P r a t
durant l'any 1924:
- V i s i t e s r e a l i t z a d e s 1.118
- M a l a l t s v i s t o s 554
- F r o t i s examinats 596
- Metres q u a d r a t s de r e c s p l u v i a l s n e t e j a t s 42.668
- Metres q u a d r a t s de r e c s p l u v i a l s p e t r o 1 i t z a t s . . . 35.000
- Metres cúbics d ' e s t a b l e s d e s i n f e c t a t s 674
- Metres cúbics 518
- Metres cúbics d ' h a b i t a t g e s humans d e s i n f e c t a t s . 386
- Píndoles de q u i n i n a d i s t r i b u i d a com a
q u i m i o p r o f i l a x i (mesos juny a o c t u b r e )
C a r r a b i n e r s d e l P r a t 1.058
Gavá 85 0
M u r t r a 520
C a s t e l I d e f e l s 524
Casa L l u c h 700
Casa Arana . 300
- Tractament c u r a t i u amb p í n d o l e s de q u i n i n a 2.832
Par a 1.lelament a l a t a s c a d e l D i s p e n s a r i , e l S e r v e i d'Obres
h i d r á u l i q u e s , conjuntament amb e i S e r v e i de S a n i t a t , f e r e n
l ' e s t u d i d e l p r o j e c t e d ' e n g i n y e r i a s a n i t a r i a per a l
sanejament de l a zona de C a s t e i I d e f e 1 s - G a v á - V i l a d e c a n s , que
r e p r e s e n t a una e x t e n s i ó de 4.300 h e c t á r e a s . E l
desmante1lament de l a Mancomunitat l'any 1925 impedí l a
r e a l i t z a c i ó d'aquesta o b r a .
C a l r e s a l t a r a q u í , e l f e t que l a "Dirección G e n e r a l de
S a n i d a d " c r e a d a a r r a n de 1 ' e s t a b l i m e n t de l a D i c t a d u r a
m i l i t a r , s o l . l i c i t a e l c o n c u r s d e l S e r v e i de S a n i t a t de l a
Mancomunitat, per a s s e s s o r a r l a campanya a n t i p a l ú d i c a que
a n i v e l l g e n e r a l v o l i a endegar i a "Comisión C e n t r a l p a r a l a
l u c h a c o n t r a e l p a l u d i s m o " o r g a n i t z a d a a l e s h o r e s ,
a p r o f i t a n t 1 ' e x p e r i e n c i a i s e g u i n t e l model de l a
Mancomunitat de C a t a l u n y a .
255
6.2.3. PATRONAT D'ASSISTENCIA SOCIAL ALS TUBERCULOSOS
A n t e c e d e n t s h i s t o r i e s
Des de 1 ' i n i c i de l a R e v o l u c i ó I n d u s t r i a l en a i g u n e s
r e g i o n s d'Europa i f i n s ben e n t r a t e l s e g l e XX, l a
T u b e r c u l o s i constituí un f l a g e l l s a n i t a r i e n d é m i c de
p r i m e r a magnitud, que p e r t o r b a v a l a s a l u t i e l b e n e s t a r
sócio-económie que l a in d u s t r i a l i t z a c i ó v o l i a c o n t r i b u i r
a d o n a r . La T u b e r c u l o s i a s s o l í l a pr i m a c í a e n t r e l e s causes
de m o r t a l i t a t a l ' E u r o p a d e l s e g l e XIX. Les causes
d'aquesta r e v i f a l l a i ex t e n s i ó de l a T u b e r c u l o s i ens son
conegudes: e m i g r a d o d e l camp cap a l e s c i u t a t s ,
a g l o m e r a d o a l e s cases i f a b r i q u e s , males c o n d i c i o n s
higiéniques de l e s ca s e s i f a b r i q u e s , m a l n u t r i e i ó ,
s o b r e e s f o r ? l a b o r a l , e t c .
A l s e g l e X I X , a l g u n s metges s a n i t a r i s t e s a i x e c a r e n l a seva
veu per a l e r t a r de l e s males c o n d i c i o n s de v i d a i de s a l u t
de l e s p o b l a c i o n s p r o l e t á r i e s . A l g u n s governs liberáis
entengueren l a repe r e u s i ó e c o n ó m i c a n e g a t i v a que aquest
e s t a t de s a l u t o h i g i e n e p o d i a teñir sobre l a pr o d u c c i ó
i n d u s t r i a l , i es comengaren a e s t u d i a r i a l e g i s l a r mides
d ' h i g i e n e , t e n d e n t s a m i l l o r a r l e s c o n d i c i o n s de v i d a i
t r e b a l l d e l p r o l e t a r i a t .
Una abundosa l i t e r a t u r a , t a n t c i e n t í f i c a com de d i v u l g a d o ,
sobre l a h i g i e n e i l a p r o f i l a x i de l e s m a l a l t i e s
p r e d o m i n a n t s , es produí d u r a n t e l s e g l e p a s s a t , i en
p a r t i c u l a r d e s t a c a l a r e f e r e n t a l a T u b e r c u l o s i . F i n s a l
descobriment d e l b a c i l p e r Robert Kock, no es t e n i e n i d e e s
c l a r e s sobre l ' e t i o l o g i a , i p e r t a n t tampoc es c o n e i x i e n
l a p r o f i l a x i o e l t r a c t a m e n t . F o r e n e s c r i t e s m o i t e s
e r r a d e s , pero també a l g ú n e n c e r t , e s p e c i a l m e n t en e l
r e f e r e n t a l e s mides h i g i é n i q u e s t a n t i n dividuáis com
c o l . l e c t i v e s . F r u i t , d o n e s , de l a pr é d i c a h i g i e n i s t a d e i s
metges s o c i a l s i d e i s s a n i t a r i s t e s d e l s e g l e p a s s a t , j u n t
amb l e s m i l l o r e s de l ' h a b i t a t g e , u r b a n i s m e , a l i m e n t a c i ó i
l e g i s l a d o d e i s p o l í t i c s , f o u l a p a u l a t i n a minva d e l nombre
de casos de T u b e r c u l o s i d u r a n t e l s e g l e XX, inclús abans
d e l d e s c o b r i m e n t i a p l i c a c i ó d e i s e f e c t i u s fftrmacs
ant i t u b e r c u l o s o s .
256
A C a t a l u n y a , l a h i s t o r i a de l a T u b e r c u l o s i es l a m a t e i x a
que a i s a l t r e s p a i s o s i n d u s t r i a l i t z a t s d'Europa. Fixarera
dones l a n o s t r a a t enció en a l g u n s p r e e e d e n t s que ens s e r v e i x i n de f i l c o n d u c t o r per entendre l'Obra a n t i t u b e r c u l o s a de l a Mancomunitat.
L'any 1888, c o i n c i d i n t amb l'Exposició U n i v e r s a l , c e l e b r a d a
a B a r c e l o n a , tingué l l o c també un C o n g r é s medie i una
exposició de l e s p u b l i c a c i o n s p r o f e s s i o n a l s . En a q u e s t a
e x p o s i c i ó f o u p r e s e n t a t e l l l i b r e d e l D r . A g u s t í B a s s o l s i
P r i m , t i t u l a t : " C l i m a t o t e r a p i a e s p a ñ o l a en l a t u b e r c u l o s i s
pulmonar" ( 1 7 ) .
Un any abans, es funda o f i c i a l m e n t 1'Academia d ' H i g i e n e de
C a t a l u n y a , on s ' a p l e g a r e n un grup de metges amb i n q u i e t u d s
h i g i e n i s t e s per e s t u d i a r , d i s c u t i r i d i v u l g a r l e s n o v e t a t s
i e l s r e c e n t s d e s c o b r i m e n t s en e l camp de l e s ciéncies
mediques i de l a h i g i e n e , i en p a r t i c u l a r de l a
t u b e r c u l o s i , f o r a d e l mare e s t r e t i i m m o b i l i s t a de l e s
i n s t i t u c i o n s oficiáis e x i s t e n t s . Fou e l e g i t com a p r i m e r
P r e s i d e n t en Lluís Comenge i F e r r e r , un home que c o l . l a b o r a
amb l a t a s c a d e l L a b o r a t o r i M i c r o b i o l ó g i c M u n i c i p a l de
B a r c e l o n a , i p o s t e r i o r m e n t f o u també e l p r i m e r D i r e c t o r de
l ' I n s t i t u t d ' H i g i e n e Urbana d e l m a t e i x A j u n t a m e n t .
L'any 1894, un grup d'aquests i n q u i e t s a c a d é m i c s ,
s o l . I i c i t a r e n d e l B a t l l e de B a r c e l o n a , a u t o r i t z a c i ó per f e r
uns exámens de s a l u t a i s alumnes de l e s e s c o l e s m u n i c i p a l s ,
amb e l propósit d ' a c o n s e g u i r dades f i a b l e s p e r p r e p a r a r un
t r e b a l l e p i d e m i o l ó g i c sobre l a t u b e r c u l o s i i n f a n t i l , a
p r e s e n t a r en un congrés d ' h i g i e n e a M a d r i d . Eren e l s D r s .
G o n z á l e z , P i n o l , Padua i S o l e y . A p a r t i r d ' a q u í , l'Acadéraia
i n i c i a una campanya de s e n s i b i 1 i t z a c i ó i e d u c a c i ó , t a n t a
n i v e l l p o p u l a r com p r o f e s s i o n a l c o n t r a l a t u b e r c u l o s i .
S e g u i n t a q u e s t a m a t e i x a línia de s e n s i b i l i t z a c i ó i ed u c a c i ó
s a n i t á r i e s , l'any 1903, e l D r . B a s s o l s i n i c i a l a pu b l i c a c i ó
de l a r e v i s t a " C o n t r a l a t i s i " {1903-05, 1910-12), que va
teñir f o r g a impaete e n t r e t o t e s l e s c l a s e s s o c i a i s , ádhuc
e n t r e e l s metges.
L'any 1903, 1'Academia d ' H i g i e n e de C a t a l u n y a , e n c a r r e g á a l
Dr . V í c t o r S o l e y i G e l y l a p r e p a r a c i ó d'una p o n e n c i a sobre
l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a , que pot ésser c o n s i d e r a d a com e l
p r i m e r Pía g l o b a l i ra o n a t de l l u i t a c o n t r a l a T u b e r c u l o s i
a C a t a l u n y a i a Esp a n y a .
257
De r e s u l t e s d'aquesta memoria, l'any s e g ü e n t , e l 1904, e l s D r s . F u s t e r , Mer, Moragas, Pía i Armengol, P r e s t a , S e g a l á , S o l e y i X a l a b a r d e r , c r e a r e n e l " P a t r o n a t de C a t a l u n y a per a l a L l u i t a c o n t r a l a T u b e r c u l o s i " , amb l'ánim de p o r t a r a
l a p r á c t i c a l e s o r i e n t a c i o n s i recomanacions c o n t i n g u d e s en
r i n f o r m e d e l D r . S o l e y .
E l p r i m e r f r u i t d'aquest i m p u l s i n i c i a l , f o u l a i n a u g u r a d o
e l d i a 26 de novembre d e l m a t e i x any, d e l p r i m e r D i s p e n s a r i
p ú b l i c a n t i t u b e r c u l ó s d e l P a t r o n a t , a l P a s s e i g de Sant
J o a n . La " C a r t i l l a p o p u l a r a n t i t u b e r c u l o s a " d e l D r . Rodua,
així com l'Auca de l a t i s i d e l D r . Corominas i P r a t s , f o r e n
ámpliament d i s t r i b u i d e s , c o n t r i b u i n t en g r a n manera a l a
p r e v e n c i ó i l'educació s a n i t a r i a de l a p o b l a c i ó .
E l " P a t r o n a t " obrí un a l t r e d i s p e n s a r i a G r a c i a , l'any
1908, i e l 1911 s ' i n a u g u r a e l Sanatorí de T o r r e b o n i c a a
T a r r a s s a , que f o u e l p r i m e r d'Espanya. Tot aixó f o u
a c o n s e g u i t sense a j u t o f i c i a l de cap mena.
L'any 1909, amb l a creació d e l "Real P a t r o n a t o C e n t r a l p a r a
l a l u c h a c o n t r a l a T u b e r c u l o s i s " , e l P r a t o n a t C á t a l a f o u
t r a n s f o r m a t per R.O. en " J u n t a P r o v i n c i a l " . L'any següent
tingué l l o c a B a r c e l o n a e l "Congreso Español I n t e r n a c i o n a l
de l a T u b e r c u l o s i s " , que d e s p e r t á m o l t a p o l é m i c a i
a p a s s i o n a m e n t , peí r e b u i g que e l comité o r g a n i t z a d o r -
p r e s i d i t peí D r . R o d r í g u e z M é n d e z , C a t e d r á t i c d ' H i g i e n e a
l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de B a r c e l o n a - féu a l'ús de l a
l l e n g u a c a t a l a n a . La c l a s s e m é d i c a es dividí e n t r e e l s
f a v o r a b l e s i e l s o p o s a t s a l'ús d e l cátala d i n s e l programa
ci e n t í f i c d e l Congrés f i n s a l punt que l a p o l é m i c a
trascendí a l e s p a g i n e s de l a premsa d i a r i a com: La Veu de
C a t a l u n y a , E l P r o g r e s o , E l Poblé C á t a l a , e t d ( 1 8 ) .
A causa de l a p e n u r i a e c o n ó m i c a i d e l d e s i n t e r é s d e l "Real
P a t r o n a t o C e n t r a l " , l a J u n t a P r o v i n c i a l es t r a n s f o r m a l ' a n y
1922, en l'Obra A n t i t u b e r c u l o s a de l a C a i x a de P e n s i o n s ,
que s o t a l a d i r e c c i ó c i e n t í f i c a d e l D r . X a l a b a r d e r , féu una
o b r a m o l t a m p l i a i m e r i t o r i a , c r e a n t d i s p e n s a r i s , s o s t e n i n t
e l S a n a t o r í de T o r r e b o n i c a , formant una b i b l i o t e c a
e s p e c i a l i t z a d a i promovent l'educació s a n i t a r i a p o p u l a r ,
l e s r e v i s i o n s e s c o l a r s i l a f o r m a c i ó e s p e c i a l i t z a d a d e i s
metges.
258
Aquest mateix any 1910, fou o b e r t a una s a l a per a homes, i
e l 1912 una per dones t u b e r c u l o s e s a 1 ' h o s p i t a l Clínic de
B a r c e l o n a . Com a mesura p r o f i l á c t i c a , 1'Ajuntament de
B a r c e l o n a c r e a e l 1910, i fou i n a u g u r a d a e l 1914, l e s
E s c o l e s d e l Bosc a M o n t j u i c ; i e l 1920 l ' E s c o l a d e l Mar a
l a p l a t j a de l a B a r c e l o n e t a ; amb i n t e n c i o n a l i t a t de
p r o f i l a x i , per a nens débils o p r o c e d e n t s de famílies amb
casos de t u b e r c u l o s i pulmonar o d s s i e s . Amb l a f i n a l i t a t
d ' o f e r i r t r a c t a m e n t climátic i e s c o l a r i t z a c i ó a i s nens
t u b e r c u l o s o s , 1'Ajuntament de B a r c e l o n a posa en marxa l a
C o l o n i a de Can P u i g , a l a s e r r a de C o l l s e r o l a .
D i n s e l camp teóric o de 1' i n v e s t i g a c i ó , que deraostra l a
n o s t r a preocupació científica per e s b r i n a r l ' o r i g e n de l a
T u b e r c u l o s i i p o s a r - h i r e m e i , c a l r e c o r d a r l a comunicació
p r e s e n t a d a peí Dr. Jaume F e r r a n a l'"Academie des S c i e n c e s "
de P a r i s , sobre e l ple o m o r f i s r a e d e l b a c i l de Kock, en i e s
formes a , J3 , y , A , e; que tingué un c e r t predicament
i n t e r n a c i o n a l . F e r r a n realitzá e s f o r g o s per a l'obtenció
d'una vacuna a n t i t u b e r c u l o s a e f i c a g i s e g u r a , amb r e s u l t a t s
molt a l e a t o r i s .
P o s t e r i o r m e n t , e l s D r s . R a v e t l l a t i P í a , e n u n c i a r e n una
d o c t r i n a que p a r l a v a d e l p o l i m o r f i s m e d e l germen causant de
l a T u b e r c u l o s i , per e x p l i c a r l'existéncia de l e s d i s t i n t e s
formes clíniques de l a m a l a l t i a .
S ecció de T u b e r c u l o s i , d i n s e l S e r v e i d ' E s t u d i s Sanitáris
L'any 1918, en a m p l i a r - s e i t r a n s f o r m a r - s e e l S e r v e i T é c n i c
d e l P a l u d i s m e en S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t á r i s , e n c a r a d i n s e l
marc i l a t u t e l a de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s ,
s'organitzá l a Secció de T u b e r c u l o s i , a causa de l a
i m p o r t a n c i a s a n i t a r i a i e c o n ó m i c a d ' a q u e s t a m a l a l t i a a
p r i n c i p i s de s e g l e . E l D r . Gustau P i t t a l u g a , D i r e c t o r d e l
S e r v e i , en l a Memoria d i r i g i d a a l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s
C a t a l a n s , proposá d'una manera r a o n a d a , l a c r e a c i ó
d'aquesta S e c c i ó , i n ' e x p o s á e l programa de t r e b a l l .
259
Un cop aprovada l a p r o p o s t a per l ' I . E . C . i peí C o n s e l l
Permanent de l a Mancomunitat, l a Secció de T u b e r c u l o s i
comengá a t r e b a l l a r t o t s e g u i t , amb dos elements j o v e s pero
e n t u s i a s t e s , e l D r . Lluís Sayé i e l D r . Tomas S e i x , e l
p r i m e r com a D i r e c t o r i e l segon com a A u x i l i a r .
Com a punt de p a r t i d a , es p r e n g u é e l t r e b a l l que, per a l a
p r e p a r a c i ó de l a seva T e s i d o c t o r a l , h a v i a f e l e l D r . T o m á s
S e i x sobre " M o r t a l i d a d t u b e r c u l o s a en C a t a l u ñ a y
e s p e c i a l m e n t e en B a r c e l o n a " .
Aquest t r e b a l l m e r i t o r i , e r a l'únic modern e x i s t e n t ,
r e a l i t z a t amb c r i t e r i s e p i d e m i o l ó g i c s i que reunía dades
sobre l e s t a x e s de m o r t a l i t a t p e r t u b e r c u l o s i de l a m a j o r i a
d e i s i n d r e t s de C a t a l u n y a , t a n t r u r a l s com u r b a n s .
La p r i m e r a t a s c a de l a Secció fou l a " R e c o l l i d a de dades
e p i d e m i o l o g i q u e s e s p e c i f i q u e s de B a r c e l o n a c i u t a t " . E l s
r e s u l t a t s d'aquest e s t u d i , f o r e n p r e s e n t a t s i p u b l i c a t s
l'any 1919, a l T e r c e r C o n g r é s de Metges de L l e n g u a
C a t a l a n a , en qué constituíren una P o n e n c i a d i f e r e n c i a d a
( 1 9 ) . Aquest e x h a u s t i u e s t u d i posava de m a n i f e s t l a
d i s p e r s i ó g e n e r a l de l a T u b e r c u l o s i e n t r e t o t e s l e s e d a t s ,
sexes i c l a s s e s s o c i a i s de B a r c e l o n a , pero amb un p r e d o m i n i
mes marcat a i s D i s t r i c t e s mes pobres i i n s a l u b r e s de l a
c i u t a t , e l V i e l V I I . A l m a t e i x temps, l a Secció anava
r e c o l l i n t l a b i b l i o g r a f í a i depurant l e s e s t a d í s t i q u e s
r e f e r e n t s a l problema de l a t u b e r c u l o s i a C a t a l u n y a i a l
m ó n .
Les c o n c l u s i o n s d'aquests dos p r i m e r s anys d ' e s t u d i de l a
Secció f o r e n que:
"El principal causant de la tuberculosi és 1'home
tubérculos f (no hi han vectors artropods com en el
Paludisme, ni vehicles de transmissió hídrica com en la
Febre tifoidea), que escup o elimina bacils viruients.
El principal fogar de la tubérculos i en un poblé
determinat, son els barris mes pobres i poblats de les
grans ciutats, on viuen en condicions inversemblants de
miseria i de brutícia milers de tuberculosos amb les
seves famílies. Aquest és l'enemic principal a combatre
(les condicions socio-económiques).
260
Si fos possible intervenir contra 1'endemia tuberculosa
d'una manera executiva i rápida com es fa
centre les epidémies d'altre origen i combatre per tots
els mitjans possibles, aquest fet i n f l u i r l a decisivament
i rápidament en la mortal i tat per tuberculosi, allá on
es fes d'experiencia", (20).
A q u e s t a e v i d e n c i a e p i d e m i o l ó g i c a , mogué a Sayé a
s o l . l i c i t a r de l a Mancomunitat, l a creació d'un d i s p e n s a r i
o c e n t r e per a l d e s p i s t a t g e d e i s i n d i v i d u s t u b e r c u l o s o s i
e l s seus c o n t a c t e s . La t a s c a de b u s c a r e l l o c a l i d o t a r - l o ,
fou encomanada a Tomás S e i x .
Aquel 1 m ateix any, 1919, Sayé funda l a r e v i s t a " A r c h i v o s
Españoles de T i s i o l o g í a " .
S e r v e i de L l u i t a A n t i t u b e r c u l o s a
L'any 1920, en t r a n s f o r m a r - s e e l S e r v e i d ' E s t u d i s Sanitáris
en S e r v e i de S a n i t a t de l a Mancomunitat, l a Secció de
T u b e r c u l o s i es convertí en un S e r v e i de L l u i t a
A n t i t u b e r c u l o s a , amb c a r a c t e r í s t i q u e s e x e c u t i v e s , t a l com
s ' h a v i a deraanat a n t e r i o r m e n t . E l D i r e c t o r de l a L l u i t a
A n t i t u b e r c u l o s a i a l b o r a S o t s - d i r e c t o r de S a n i t a t , ho
c o n t i n u a v a sent e l Dr. S a y é .
A p a r t i r d ' a r a , veurem d e s p l e g a r - s e t o t a l ' e x t r a o r d i n a r i a
c a p a c i t a t c i e n t í f i c a , o r g a n i t z a t i v a , p e d a g ó g i c a i s o c i a l
d e l D r . S a y é , a l s e r v e i d'una causa que 1'havia c o l p i t
f a m i 1 i a r m e n t . Amb v i s i ó p o l í t i c a i de f u t u r planejá l a
L l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a a C a t a l u n y a , f e n t una p l a n i f i c a c i ó
per c i n c anys (de t i p u s q u i n q u e n n a l , amb un s e n t i t g l o b a l -
i n t e g r a l - i s o c i a l . Entén p e r f e c t a m e n t l a i m p o r t a n c i a que
e l s f a c t o r s s ó c i o - e c o n ó m i c s teñen en e l manteniment de
1'endemia t u b e r c u l o s a , i l a i n f l u e n c i a de l e s mesures
p o l í t i c o - l e g a I s en l a L l u i t a . Dona émfasi i a t r i b u e i x un
gran v a l o r a l e s mesures p r o f i l á c t i q u e s , per t r e n c a r l a
cadena e p i d e m i o l ó g i c a i r e d u i r l a m o r b i - m o r t a i i t a t
t u b e r c u l o s a .
261
E l D r . Josep C o r n u d e l l a , en e l seu e s t u d i b i o g r a f i é sobre
e l P r o f e s s o r Sayé i després de 1 ' e s t u d i doeumental d e i s
seus p a p e r s , donats a l a R e i a l A e a d é m i a de M e d i c i n a de
B a r c e l o n a , ens p r e s e n t a e l s seus p o s t u l a t s c ientífics (21)
"a) La freqüent curabi1itat espontánia de la
tuberculosi pulmonar. Quan la majoria deis
professionals ho consideraven una utopia.
b) L'evolució i resultat de la malaltia depén del
diagnostic i tractament precog.
c) La fundó dispensarial convé orientar-la mes en el
sentit d'una acció protectora cap ais familiars
deis pacients baci 1 i fers, tant o mes que ais
factors terapéut ics.
d) A partir de 1924. any de la difusió del BCG cregué
fermament que la vacunado antituberculosa
confereix un grau d'immuni tat ais nadons. Aquest
últim postulat, constituí la seva pasió i l'obra
principal de la seva vida."
Sayé d e i a a l r e s p e c t e :
"Avui sabem que la primera víctima de 1 'home tubérculos
son els infants en contacte immediat amb ell, per no
teñir el nen una disposició defensiva prou forta per
resistir a les repetides infeccions que la convivencia
amb els malalts tuberculosos determina".
L'any 1920, mentre e l D r . S e i x está muntant e l p r i m e r
D i s p e n s a r i de l a L l u i t a a l b a r r i d e l P o b l é Sec de
B a r c e l o n a , e l D r . Sayé r e a l i t z a un v i a t g e a G i r o n a ,
v i s i t a n t l ' h o s p i t a l p r o v i n c i a l , a f i d ' e s t u d i a r e l l l o c on
s'ha d ' i n s t a l . l a r l e s s a l e s d ' i s o l a m e n t de t u b e r c u l o s o s
g r e u s .
A l m a t e i x temps, Sayé r e a l i t z a un v i a t g e a P a r í s , com a
r e p r e s e n t a n t de l a Mancomunitat, per t a l d ' a s s i s t i r a l a
reunió de c o n s t i t u c i ó d'una A s s o e i a c i ó I n t e r n a c i o n a l de
L l u i t a c o n t r a l a T u b e r c u l o s i .
262
E l mes d i r e c t e c o l . l a b o r a d o r de Sayé en l a t a s c a
a n t i t u b e r c u l o s a p r o p i c i a d a per l a Mancomunitat, e l D r .
S e i x , d i u {22):
"Sayé ha de ser considerat com el veritable artifex de
1'organització integral de la l l u i t a contra la
tuberculosi a Espanya, a nivell oficial, si be ja havien
existit previament d'altres professionals amb intents i
fins organitzacions profiláctiques en alguns llocs de la
ciutat de Barcelona, pero amb carácter semiparticular o
extraoficial. Sayé, inquiet i emprenedor, es proposá
inst i t u i r la l l u i t a antituberculosa en tota la seva
amplitud i dimensions.
"Pero en planejar el programa de l l u i t a ant i tuberculosa
es troba que no existia al país cap organització amb
aquella orientado, i tingué que comengar des de cero
per posar en marxa 1'esquema d'Edimburg, de Sir Robert
Phyllips, amb la máxima precisió possible. En primer
lloc era indispensable saber el nombre de malalts que
existien a Catalunya; com vivien i com mor i en. Sobre la
marxa, seguí l'ordre següent:
- Primer: Fer un estudi estadíst ic de la mortal i tat
general comparada amb la mortal i tat
específica.
- Segon: Conéixer, fins on fos possible la morbi1itat
- Tercer: Organitzar la profilaxi amb els medis
disponibles precaris, pero ut i 1itzables.
"El primer punt es porta a terme mitjangant un estudi
estadíst ic de la mortalitat a Catalunya, perprovíncies;
a Barcelona ciutat per districtes municipals, des de
comengaments de segle. Fou el primer treball d'aquesta
classe real i tzat al país. Alió representava la pedra de
toe de tota 1'organització de la l l u i t a que s'anava a
construir posteriorment.
"El segon punt, un cop coneguda la taxa de mortal i tat,
era estudiar la taxa de morbi1 i tat, la qual es
desconeixia totalment. Amb gran intuido, Sayé orienté
l'estudi, no cap el nombre total de malalts tísics, sino
intentant descobrir els possibles focus de contagi".
El tercer punt, era la creació de la xarxa de
dispensaris.
263
S e r v e i d'Assisténcia S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s
E l d i a 23 d ' a b r i l ( D i a d a de Sant J o r d i ) de 1921, f o u
i n a u g u r a t e l D i s p e n s a r i a n t i t u b e r c u l o s d e l c a r r e r de Radas
a B a r c e l o n a . E r a e l p r i m e r element m a t e r i a l d'una x a r x a que
es pensava c r e a r i que a b a s t a r l a t o t C a t a l u n y a . E r a un
l o c a l p e t i t amb i n s t r u m e n t a l modest, pero s u f i c i e n t . P e r
comengar es d i s p o s a v a de s a l e s de r e u n i ó , r e c o n e i x e m e n t ,
l a b o r a t o r i i r a i g X. S i t u a t en e l b a r r i de major índex de
p r e v a l é n c i a .
La inauguració constituí una f i t a i m p o r t a n t , h i s t ó r i c a , amb
l a p r e s e n c i a d e l P r e s i d e n t de l a Mancomunitat, e l C o n s e l l e r
de S a n i t a t - amb un b r e u parlament f e n t r e s a l t a r l'atenció
que a q u e s t a p r e s t a a l e s coses que fan r e f e r e n c i a a l a
s a l u t d e l p o b l é - i m o i t e s p e r s o n a l i t a t s c i e n t í f i q u e s de
d i n t r e i f o r a de C a t a l u n y a , com e l P r o f e s s o r León B e r n a r d ,
C a t e d r á t i c d ' H i g i e n e de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de P a r í s ,
que p r o n u n c i a l a c o n f e r e n c i a i n a u g u r a l d e l S e r v e i .
A c o n t i n u a c i ó , e l D r . S a y é , D i r e c t o r d e l s e r v e i i S o t s -
d i r e c t o r de S a n i t a t f e u un d i s c u r s r e s s a l t a n t l e s línies
d'actuació p r e s e n t s i f u t u r e s . Per l a seva i m p o r t a n c i a ,
queda r e c o l l i t a l'Annex.
Es proposava o r i e n t a r l a l l u i t a v e r s una d o b l e f i n a l i t a t .
a) F e r - l a c o m p l e t a , a b a r c a n t t o t e s l e s f o r m e s , e d a t s ,
sexes i etapes de l a m a l a l t i a
b) F e r - l a p r o p o r c i o n a d a a l e s n e c e s s i t a t s i
p e c u l i a r i t a t s de C a t a l u n y a
E l m a t e i x D r . Sayé ens ho e x p l i c a ; programes i
r e a l i t z a c i o n s , a i s " T r e b a l l s de l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a
1919-1922":
"El Servei d'Assiténcia social ais Tuberculosos de
Catalunya, es fundar amb el propósit de fer técnics per
la l l u i t a , d' estudiar d'aprop els problemes de tot
ordre: clínic, profiláctic, social que un gran nombre de
malalts ofereix, d * establir les relacions prévies amb
corporacions i organismes d'ordre divers, per iniciar la
coordinació de mesures en profit de l'obra
ant i tuberculosa i d'anar creant institucions
complementarles modestes, pero el mes perfecte possible
i que siguin el model per obres mes vastes en
l'esdevenidor".
264
En aqüestes p a r a u l e s es copsa clarament l a i d e a que e l
propósit de c r e a r e l S e r v e i d'Assisténcia S o c i a l a i s
T u b e r c u l o s o s , no e r a l a de b a s t i r una complexa e s t r u c t u r a
d ' i n s t i t u c i o n s a n t i t u b e r c u l o s o s de d i v e r s o s n i v e l l s , per
a b s o r v i r l a major p a r t de 1'assisténcia de m a l a l t s
t u b e r c u l o s o s ; ans a l c o n t r a r i , r e s p e c t a n t l a i d e a de
I l i b e r t a t c o o p e r a d o i a u t o n o m í a , t r a c t a r d ' o m p i i r e l s
b u i t s e x i s t e n t s en e l camp de l a formació de
t é c n i c s ( d o c é n d a ) , c o o r d i n a r l e s a c t i v i t a t s i i n s t i t u c i o n s
e x i s t e n t s en aquest camp i p o t e n c i a r e l s e s f o r g o s en f a v o r
de l a p r o f i l a x i , t o t s e r v i n t d'exemple o model a l'actuació
p r i v a d a c o n c o m i t a n t . També en a q u e s t a e s f e r a , l a
Mancomunitat v o l i a e x e r c i r l e s f u n c i o n s d'estíraui i
direcció de l ' o b r a a n t i t u b e r c u l o s a , que l i e r e n própies en
r e p r e s e n t a d o d e i s poders p ú b l i c s , i només s u p l i r l e s
mancances en a q u e l l s a s p e c t e s que no e s t a v e n c o b e r t s
degudament, t o t c o n s t i t u i n t un medi prá c t i c d'educació
s a n i t a r i a de l a població i d e i s p r o f e s s i o n a l s s a n i t a r i s .
Segons S a y é , una org a n i t z a i ó a n t i t u b e r c u l o s a completa ha de
d i s p o s a r de:
- N i v e l ! P r i m a r i , contenció
Aquests d i s p e n s a r i s teñen l a f i n a l i t a t de d e s c o b r i r e l s
casos de m a l a l t i a i g n o r a d a , per mitjá d'enquestes
d o m i c i 1 i á r i e s .
R e c o n é i x e r s i s t e m á t i c a m e n t l e s famílies d e i s m a l a l t s
R e v i s a r a l e s grans c o l . i e c t i v i t a t s ( e s c o l e s ,
f a b r i q u e s , c a s e r n e s ) e l s i n d i v i d u s a f e c t a t s
C e n t r e s de d i a g n ó s t i c i p r o f i l a x i
~ N i v e l l S e c u n d a r i , t r a c t a m e n t
S a l e s d ' i s o l a m e n t a i s h o s p i t a l s , per casos greus
S a n a t o r i s per casos de m i t j a n a i n t e n s i t a t
P r e v e n t o r i s per a l e s formes a t e n u a d e s , en e s p e c i a l a
l a i n f a n c i a ( e s c o l e s - s a n a t o r i , e s c o l e s de s o l ,
colónies t e m p o r a l s , o b r a G r a n c h e r , e t c . )
S a l e s d ' i s o l a m e n t a l e s m a t e r n i t a t s per a nens
t u b e r c u l o s o s f i n s a dos anys
C o l ó n i e s i n d u s t r i á i s , i a g r í c o l e s per a t u b e r c u l o s o s
c o n v a l e s c e n t s .
265
A q ü e s t e s i n s t i t u c i o n s , a c t u a n t c o n j u n t a m e n t , r e p r e s e n t e n
l'armament per a I l u i t a r c o n t r a l a m a l a l t i a e s t a b l e r t a i
m a n i f e s t a .
~ N i v e l l T e r c i a r i , p r e v e n c i ó
Mides l e g i s l a t i v e s
D e c l a r a d o o b l i g a t o r i a de t o t cas de m a l a l t i a , f e n t l a
d e s i n f e c c i ó s i s t e m á t i c a d e i s l l o c s que han h a b i t a t e l s
m a l a l t s .
Donant o f i c i a l i t a t a l e s i n s t i t u c i o n s a n t i t u b e r c u l o s o s
i o b l i g a n t a una c o n t r i b u c i ó e c o n ó m i c a a l e s d i f e r e n t s
c o r p o r a c i o n s ( M u n i c i p i , E s t a t , e t c . )
I m p u l s a r l a r e f o r m a de l'habitació a i s b a r r i s pobres
de l e s grans c i u t a t s i d e l camp
Inspecció e s c o l a r
Drenatge d e l subsól
E d u c a c i ó higiénica g e n e r a l
A q ü e s t e s mides actúen i n d i r e c t a m e n t s o b r e l a m o r t a l i t a t per
t u b e r c u l o s i i c o n t r i b u e i x e n a l descens de l a m o r b i i i t a t ,
que és t a n t mes rápid quant mes c o m p l e t e s s i g u i n .
D e i s t r e s n i v e l l s de l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a esmentats
a n t e r i o r m e n t , i sense menyspreuar-ne c a p , Sayé f e i a é n f a s i
i h i posava una gran d o s i de c o n f i a n z a i e n t u s i a s m e , en e i
P r i m a r i . Aquests d i s p e n s a r i s o c e n t r e s de d i a g n ó s t i c i
p r o f i l a x i , en nombre i d i s t r i b u c i ó adequada, e s t a v e n en l a
base de q u a l s e v o l programa i n t e g r a l a n t i t u b e r c u 1 ó s .
C o n s t i t u i e n l a c l a u que p e r m e t r i a e l d e s p i s t a t g e d e i s
i n d i v i d u s a f e c t a t s d i n t r e de l a c o m u n i t a t , que ,són e l f o c u s
de nous c o n t a g i s , de l a p r o p a g a d o de l a m a l a l t i a i d e l
manteniment de 1'endemia t u b e r c u l o s a . A i x ó f e i a n e c e s s a r i
e l reconeixement s i s t e m á t i c de l e s famílies d e i s a f e c t a t s
i d e i s c o n t a c t e s e s c o l a r s , l a b o r á i s , e t c .
Aquesta t a s c a , anomenada de " c o n t e n c i ó " , no es p o d i a f e r
solament des d e l D i s p e n s a r i . E r a n e c e s s a r i d'anar a l l l o c
on v i v i a , e s t u d i a v a o t r e b a l l a v a l ' i n d i v i d u que h a v i a e s t a t
d i a g n o s t i c a t com a t u b é r c u l o s , p e r t a l de d e s c o b r i r s i a l g ú
mes en a q u e l 1 media h a v i a e s t a t a f e c t a t per l a t u b e r c u l o s i
i c o n s t i t u í a , a l a seva v e g a d a , un f o c u s d ' i n f e c c i ó per a
l a r e s t a de l a c o 1 , 1 e c t i v i t a t , p e r p e t u a n t així l ' e n d é m i a .
266
s i per a l d i a g n ó s t i c , e l d i s p e n s a r i e r a e l l l o c i d e a l , amb
e l seu p e t i t l a b o r a t o r i i a p a r e l l de r a i g X, per a l a
p r o f i l a x i e r a n e c e s s a r i s o r t i r a l c a r r e r i anar a l medi
ambient d'on p r o v e n i e n e l s t u b e r c u l o s o s , amb l a f i n a l i t a t
de v e u r e " i n s i t u " , e s t u d i a r i a c o n s e l l a r l e s mesures
profiláctiques mes a d i e n t s . No es p o d i e n conformar amb
d e s c o b r i r nous casos a l D i s p e n s a r i , es f e i a n e c e s s a r i anar-
lo s a b u s c a r allá on es t r o b a v e n , per t a l de t a l l a r l a
cadena e p i d e m i o l ó g i c a i d e s t r u i r 1'endemia t u b e r c u l o s a . Amb
aquest o b j e c t i u es c r e a e l S e r v e i d ' i n f e r m e r e s v i s i t a d o r e s .
A q ü e s t e s i n f e r m e r e s d i p l o m a d e s , de l ' E s c o l a d ' I n f e r m e r e s
A u x i l i a r s de M e d i c i n a de l a Mancomunitat, després d'un b r e u
entrenament peí mateix S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a S o c i a l a i s
T u b e r c u l o s o s , t e n i e n l a funció de v i s i t a r e l s d o r a i c i l i s
d e i s a f e c t a t s , per o m p l i r unes f i t x e s on es r e g i s t r a v a l e s
c o n d i c i o n s de l ' h a b i t a t g e , s u p e r f i c i e , v e n t i l a c i ó , l l u m ,
h i g i e n e , a i g u a , s a n i t a r i s , e t c . i c o n d i c i o n s s o c i a l s , medis
e c o n ó m i c s , h á b i t s , costums, a l i m e n t a c i ó , e t c . Es f e i a un
p e t i t p l a n e l l de l ' h a b i t a t g e i de l ' e n t o r n . Aqüestes
enquestes posaven de m a n i f e s t l a p r o m i s c u i t a t e x i s t e n t
e n t r e persones sanes i e l m a l a l t , e n t r e a d u l t s i n e n s , l a
f a l t a de c o n d i c i o n s h i g i é n i q u e s i s a n i t á r i e s , e l
desconeixement o d e s i n f o r m a c i ó sobre l a m a l a l t i a , t o t e l
q u a l augmentava e l r i s c de c o n t a g i a n i v e l l s e s c a n d a l o s o s .
No en v a , Sayé a s s e n y a l a v a que e l s elements n e c e s s a r i s per
a 1 ' e f i c i e n c i a de l a L l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a e r e n : (23)
1 - Teñir técnics e s p e c i a 1 i t z a t s s u f i c i e n t s (metges,
i n f e r m e r e s )
2 - D i s p o s a r de medis eco n ó m i c s a p r o p i a t s
3 - Comptar amb un e s t a t d'opinió f a v o r a b l e .
I 1'orientació a s e g u i r també f o u inspiració i o b r a de
"la gran vocacio epidemiológica de Sayé que, amb idees
molt clares, les dugué a la práctica a mesura que els
medis al seu abast li ho permetien" (24),
e s t a b l i n t t r e s f a s e s o e s g l a o n s :
A) L ' e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c : m o r t a l i t a t , p r e v a l é n c i a i
i n c i d e n c i a
B) E l d e s p i s t a t g e
C) La v a c u n a c i ó amb B.C.G.
267
L ' e s t u d i e p i d e m i o i ó g i c fou i n i c i a t l'any 1918, a l S e r v e i
d ' E s t u d i s S a n i t a r i s ; e l d e s p i s t a t g e l'any 1921, a l
D i s p e n s a r i d e l c a r r e r Rades i p e l s d o m i c i l i s d e i s a f e c t a t s ;
i f i n a l m e n t , l a v a c u n a d o amb e l b a c i 1 de C a l m e t t e i
G u e r i n , l'any 1924, en campanyes m a s s i v e s per t o t
C a t a l u n y a . T r es f a s e s , i n i c i a d e s a i n t e r v a l s de t r e s a n y s ,
que, de c o n t i n u a r sense cap i n t e r r u p c i ó , probablement
h a u r i e n a c o n s e g u i t e l i m i n a r e l f l a g e l l de l a t u b e r c u l o s i a
c a s a n o s t r a en r e l a t i v a m e n t pocs a n y s .
A r r a n de l ' o b e r t u r a d e l d i s p e n s a r i d e l c a r r e r de Rades,
l'any 1921, s'iniciá l ' e s t u d i de l a infecció t u b e r c u l o s a a
B a r c e l o n a ( 2 5 ) , u t i l i t z a n t l a r e a c c i ó t u b e r c u l i n a . Les
r e a c c i o n s a l . l é r g i q u e s a l m i c r o b i de l a t u b e r c u l o s i e n t r e
e l s c o n t a g i a t s , eren r e l a t i v a m e n t f r e q u e n t s , i conegudes
des de f e i a temps. No o b s t a n t a i x ó , cap metge a Espanya l i
donava e l v a l o r n i l a s i g n i f i c a d o c l í n i c o - e p i d e m i o l ó g i c a
que t e n i a . Es c o n s i d e r a v a com una mes de l e s m a n í f e s t a c i o n s
de la t u b e r c u l o s i s i m plement.
Sayé i n t u í , d e s c o b r í , p e r f e c c i o n a i s i s t e m a t i t z á , e l v a l o r
de l a reacció al.lérgica de l ' o r g a n i s m e en c o n t a c t e amb e l
b a c i 1 de Kock i l e s seves f r a c c i o n s . E l mérit de Sayé rau
en e l f e t de d o n a r - l i v a l o r e p i d e m i o i ó g i c i p r e d i c t i u a l a
reacció t u b e r c u l i n a , així com també u t i l i t a t c l í n i c a .
P a r l a n t d ' a i x ó , e l seu co 1 . l a b o r a d o r a l D i s p e n s a r i d e l
S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s , Dr. Pere de
March, d i u :
"La clau mestra del control evolutiu de la infecció
fímica continúa essent la reacció tuberculínica (R.T.),
ja que la mortalitat manca de significat epidemiométric,
i la morbi 1 itat, a part de la seva complexitat, no
permet encara una conceptuado de futur com proporciona
la reacció tuberculínica. No és possible concebre una
erradicado de la tuberculosi sino a través de l'estudi
de l'evolució de la infecció tuberculosa fins a obtenir-
ne l'abséncia completa. Mentre no es programi una l l u i t a
basada essencialment en 1'ext inció de les fonts
d'infecció, res eficag no podrá ésser realitzat per tal
d'imprimir una major rapidesa al lent decliví espontaní
que tendeix a l'autoeliminació de la tuberculosi".
268
"Gracias a aquestas reaccions tuberculíniques es poden
reconstruir histories c1íniques que ens revelen tota la
patocronia de la malaltia tuberculosa, des de la
infecció fins a la t i s i , des del bresol fins a la
tomba ".
"Prova que actualment representa encara el punt básic de
tota 1'epidemiología moderna i l l u i t a contra la
tuberculosi ".
I afegeix:
"Si Espanya ha tingut exce.lents fisiólegs, Sayé ha
estat el primer i fins ara l'únic epidemióleg de la
tuberculosi en la nostra comunitat".
La seva e s t a n d a r d i t z a c i ó de i a reacció ai.iérgica a l a
t u b e r c u l i n a , fou un gran avan? en permetre l a v a l o r a c i ó de
l ' e s t a t d'un s u b j e c t e en relació a l b a c i l de Kock, i e l seu
grau de r e a c t i v i t a t o a u t o d e f e n s a .
Sayé comen9á u t i l i t z a n t l a a n t i r e a c c i ó de Von P i r q u e t
( d e s c r i t a l'any 1907), d e s p r é s l a i n t r a d e r m o r r e a c c i ó
d e s c r i t a per Mantoux i f i n a l m e n t , l a p r o t e í n a p u r i f i c a d a
P.P.D.
E l s m a g n i f i c s d i b u i x o s , esquemes, e s c a l e s i v a l o r a c i o n s de
t o t e s aqüestes p r o v e s , amb e l seu s i g n i f i c a t clínic i
e p i d e m i o l ó g i c donen prova de l a c a p a c i t a t de S a y é , i de l a
valúa c i e n t í f i c a d e l t r e b a l l r e a l i t z a t a l D i s p e n s a r i de l a
L l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a , que f o r e n coneguts i r e c o n e g u t s
i n t e r n a c i o n a I m e n t .
L'organigrama d e l S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a S o c i a l a i s
T u b e r c u l o s o s , r e s p e c t e a l e s a c t i v i t a t s i l e s f u n c i o n s , e r a
e l s e g ü e n t :
a) D o c t r i n a l : F o r m a c i ó d'una b i b l i o t e c a clássica i
moderna de t i s i o l o g i a .
269
Formació d'una c o l e c c i ó de peces
d'anatomia p a t o l ó g i c a , macro i
m i c r o s c ó p i c a de l a
t u b e r c u l o s i i a l t r e s m a l a l t i e s
r e s p i r a t o r i a s .
b) D'ensenyament: Cursos m o n o g r a f i e s i complets p e r a
metges i e s t u d i a n t s
De d i a g n ó s t i c
De t r a c t a m e n t de l e s formes a m b u l a t o r i a s
A l s e r v e i , m i t j a n g a n t r e c o n é i x e m e n t s
s i s t e m á t i c s a t o t a l a f a m i l i a de t o t s e l s
i n d i v i d u s t u b e r c u l o s o s .
A d o m i c i l i : m i t j a n g a n t i n f e r m e r e s
v i s i t a d o r e s
M i t j a n g a n t c o n f e r e n c i e s , a r t i c l e l s ,
f u l l e t o n s , c a r t e l l s , e t c .
e) D ' o r g a n i t z a c i ó de l a l l u i t a : E s t a b l i r una r e l a c i ó
e f e c t i v a amb a l t r e s i n s t i t u c i o n s i
organismes de C a t a l u n y a , e s p e c i a l i t z a t s o no
per t a l d ' a c o n s e g u i r una acció c o o r d i n a d a de
l ' o b r a a n t i t u b e r c u l o s a .
c) C l í n i c :
d) P r o f i l á c t i c :
Per t a l de d e s e n v o l u p a r aquest a m p l i programa, e l S e r v e i
d i s p o s a v a d e l p e r s o n a l s e g ü e n t :
. D i r e c t o r
. Cap clínic i S e c r e t a r i
d e l S e r v e i
. A u x i l i a r de L l u i t a
ant i t u b e r c u l o s a
. A u x i l i a r de t u b e r c u l o s i
óssia i a r t i c u l a r
. A u x i l i a r de l a b o r a t o r i
. A u x i l i a r de r a i g s X
. I n f e r m e r e s f i x e s
. I n f e r m e r e s v i s i t a d o r e s
. C o n s e r g e - m a q u i n i s t a
D r . Lluís Sayé i Sempere
Dr . Tomas S e i x
D r . Pere de March
D r . E u s e b i B a l a s c h
D r . Josep Ros
S r . Josep C o s t a
5
4
1
270
O r g a n i t z a c i ó i sistemática d e l t r e b a l l a l d i s p e n s a r i
. S c r e e n i n g de m a l a l t s i r e c o l l i d a d ' a n t e c e d e n t s patoiógics i s o c i a l s , així com mesures antroporaétriques, per l e s i n f e r m e r e s .
. H i s t o r i a a c t u a l i exament físic per un metge.
. Examen r a d i o s c o p i o d e l p i t , per un a l t r e metge.
. S i és n e c e s s a r i , análisi d ' e s p u t s , o r i n a o sa n g .
. R e a c c i ó intracutánia de t u b e r c u l i n a amb 2/10 de solució
a l 1 per 5.000 de t u b e r c u l i n a a n t i g a de Kock ( e x c e p t e e l s
c o g n e c t i c s o h e m o r r á g í e s ) .
. R e a c c i ó de Wasserman a t o t s e l s homes a d u l t s e n t r e 20-50
a n y s , a t o t e s l e s dones c a s a d e s , a t o t s e l s nens de
f a m i l i a amb gran m o r t a l i t a t i n f a n t i l .
. Examen d'esputs a t o t s e l s t u b e r c u l o s o s .
. Quan no es t r o b a e l germen per e l s medis u s u a l s , i e i cas
ho r e q u e r e i x , es f a 1'examen amb h o m o g e n i t z a c i ó i ,
eventuaIment, inoculació a l c o b a i a .
. Es f a l a ra d i o g r a f í a de p i t : quan h i ha d i s p a r i t a t e n t r e
1'examen físic i l a r a d i o s c o p i a , quan 1'imatge té
e s p e c i a l i n t e r é s , i quan s'ha de d e c i d i r un t r a c t a m e n t
amb c o l a p s o t e r á p i a .
. Es f a 1'examen d e i s s i s t e m e s iirafátics d e l c o l l , a t o t s
e l s nens f i n s a 12 a n y s .
. T o t s e l s m a l a l t s o b s e r v a t s i r e c o n e g u t s no t u b e r c u l o s o s ,
son e n v i a t s , s i és n e c e s s a r i , a a l t r e s d i s p e n s a r i s
g r a t u x t s .
. E l s t u b e r c u l o s o s son de t r e s c l a s s e s : e l s que p r e s e n t e n
m a n i f e s t a c i o n s d i s c r e t e s , e l s de m i t j a n a g r a v e t a t , i e l s
casos g r e u s . E l s p r i m e r s son t r a c t a t s amb t u b e r c u l i n a a l
D i s p e n s a r i , e l s segons son e n v i a t s a clí n i q u e s p e r
p r a c t i c a r e l neumotorax a r t i f i c i a l o a i s s a n a t o r i s ; amb
e l t e r c e r grup es f a t o t e l p o s s i b l e p e r q u é i n g r e s s i n en
un h o s p i t a l .
271
Considerem com a norma p r o f i l á c t i c a p r i m o r d i a l e l p r i n c i p i
s e g ü e n t : " t o t tubérculos c o n f i r m a t és e l t e s t i m o n i d'un
ambient i n f e c t a t , f i n s que no es d e m o s t r i e l c o n t r a r i " , i
per t a n t , es f a n e c e s s a r i examinar l e s persones que
c o n v i u e n amb e l m a l a l t , e s p e c i a l m e n t e l s nens. Es p r e g a a l
m a l a l t que f a c i v e n i r l a f a m i l i a i s ' e n v i a l ' i n f e r m e r a
v i s i t a d o r a per i n v e s t i g a r l'ambient s o c i o - s a n i t a r i .
Les mides a s e g u i r son:
A) P e r p a r t d e l m a l a l t
I s o l a m e n t a b s o i u t , en un h o s p i t a l o s a n a t o r i
I s olament r e l a t i u , a c a s a s e v a , amb separació d e i s
o b j e c t e s d'ús p e r s o n a l , dormint en h a b i t a d o
s e p a r a d a , ús de s o l u c i o n s d e s i n f e c t a n t s , e t c .
B) P e r p a r t de l a f a m i l i a
Nens f i n s a 12 a n y s , t u b e r c u l i n a
A d u l t s , examens periódics cada 3, 6, 9 mesos.
L'any 1923, e l S e r v e i j a e s t a v a en p i e funcionament a l a
seva seu a B a r c e l o n a . L ' a f l u é n c i a de p ú b l i c , l a q u a n t i t a t
de t r e b a l l , l'éxit de l a b i b l i o t e c a i d e i s c u r s e t s c l í n i c s ,
f e r e n que e l D i s p e n s a r i d e l c a r r e r de Rades r e s u l t e s
i n s u f i c i e n t i p e t i t peí volum de t r e b a l l . A i x ó , j u n t amb e l
propósit de donar l a m á x i m a a m p l i t u d a l a l l u i t a i n t e g r a l
c o n t r a l a t u b e r c u l o s i , mogueren a Sayé i l a Mancomunitat a
i n i c i a r l e s g e s t i o n s per a l a c o n s t r u c c i ó d'un l o c a l
a p r o p i a t , com a c e n t r e i model de l a l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a
a C a t a l u n y a . La t e n a c i t a t de S a y é ana superant t o t s e l s
e n t r e b a n c s p o l í t i c s que a n a r e n s o r g i n t després de l a
c a i g u d a de l a Mancomunitat, i l a seva d i s t i n c i ó i
r e f i n a m e n t c u l t u r a l e l f e r e n c o n t a c t a r amb e l s a r q u i t e c t e s
mes a v a n t g u a r d i s t e s d e l moment (G.A.T.P.A.C.), que b a s t i r á n
un e d i f i c i s a n i t a r i m o d é l i c , e l p r i m e r d ' e s t i l r a c i o n a l i s t a
a E s p a n y a .
Pero e l s e s f o r g o s no es l i m i t a v e n a B a r c e l o n a . E x i s t i a l a
v o l u n t a t que abans de c o m p l e t a r e l p r i m e r q u i n q u e n n i , e l
S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s de C a t a l u n y a ,
272
t i n g u e s d i s p e n s a r i s muntats i en f u n c i o n a m e n t , a l menys a l e s 4 p r o v í n c i e s . Aixó es posa de m a n i f e s t en r e p a s s a r e l s p r e s s u p o s t o s d ' a q u e l l any i t r o b a r l e s següents p a r t i d e s :
NS 100 S a l a r i s d e l p e r s o n a l d e l S e r v e i
d'Assisténcia S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s
a Reus, G i r o n a , L l e i d a i B a r c e l o n a .. 52.300 P t s .
NQ 102 M a t e r i a l o equipament peí S e r v e i
d'Assisténcia S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s
a Reus, G i r o n a i L l e i d a 30.000 P t s .
NQ 104 I n s t a l . l a c i o d e l Servéis
d'Assisténcia S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s
a Reus, G i r o n a i L l e i d a 8.000 P t s .
Com a prova de 1'interés d e s p e r t a t per l'Obra
a n t i t u b e r c u l o s a a C a t a l u n y a i d e l crédit científic de Sayé
i e l s seus c o 1 . 1 a b o r a d o r s , és e l f e t que e l C l a u s t r e de l a
F a c u l t a t de M e d i c i n a de M a d r i d , i n v i t a a l D i r e c t o r d e l
S e r v e i , a p r o f e s s a r en l ' e d i f i c i de San C a r l o s de l a Real
Academia de M e d i c i n a , una s e r i e de c o n f e r e n c i e s que
v e r s a r e n sobre e l s "Fonaments a n a t ó m i c o - p a t o l d g i c s per a l a
interpretació clínica i r a d i o g r á f i c a de l a t u b e r c u l o s i d e l
p u l m ó " . Així cora t a m b é , m o l t s d e i s tisiólegs e s p a n y o l s
d'abans de l a G u e r r a d'Espanya, es formaren o p a s s a r e n p e l s
c u r s o s i d i s p e n s a r i d e l c a r r e r de Radas.
L'any 1924, amb l a Mancomunitat g o v e r n a t i v a , e l S e r v e i
d'Assisténcia S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s es m a n t i n g u é , pero
amb r e t a l I s de p r e s s u p o s t i de p e r s o n a l . A causa de que e r a
un s e r v e i de t a n t p r e s t i g i i u t i l i t a t p ú b l i c a , e l s nous
g o v e r n a n t s de l a Mancomunitat, no s ' a t r e v i r e n a s u p r i m i r
l o , e n c a r a que h i h a v i a gent que e l s e r a "non g r a t a " . E l s
nous c r i t e r i s e c o n o m i s t e s , que s e r v i e n de p a n t a l l a a i s
c r i t e r i s i d e o l o g i c s mes f o r t s , o f e g a r e n l a x a r x a de
d i s p e n s a r i s a p r o v í n c i e s i n o m é s es m a n t i n g u é e l de
B a r c e l o n a , per raons de p r e s t i g i i n s t i t u c i o n a l d e i s
p o l í t i c s d e l moment.
273
a) Activitat docent i doctrinal
Continuado de la biblioteca de 1' especial i t a t , la publicació deis "Archivos Españoles de Tisiología" i la realització d'un curset de tuberculosi per metges i estudiants.
El Director i el Cap clínic del Dispensari assistiren a la "Conferencia nacional de médicos de Instituciones Antituberculosas" celebrat a Madrid, aportant amplíes dades sobre el treball realitzat al Servei i donant orientacions per a la l l u i t a antituberculosa, que foren acceptades per unanimitat. També acudiren al Congrés de Ciéncies Mediques a S e v i l l a , contribuint amb quatre
comunicacions científiques, fruit de les tasques
realitzades al dispensari.
b) Dades elínico-epidemioldgiques
Nombre total de malalts a s s i s t i t s : 993 Homes 492 Dones 501
Distribució per edats:
. De O anys a 1 any 23
. De 1 " 2 " 28
. De 2 " 5 " 56 • De " 10 " 190
. De 10 " 20 " 274
. De 20 " 30 " 185
. De 30 " 40 " 180
. De 40 " 50 " 76
. De 50 " 60 " 41
.Mes de 60 anys 12
Distribució segons l'origen:
. Barcelona 535
. Resta de la provincia 32
. Lleida 27
. Tarragona 38
. Girona 19
. Resta d'Espanya 330
. Estrangers 12
274
E s t a d í s t i q u e s s e n s i b i l i t a t a l a
t u b e r c u l i n a (Mantoux) 521
. R a d i o s c o p i e s 781
. Radiografíes 146
. Examen l a r i n g e 223
. Examen c i r u r g i a 24
. Examen esput 212
. Examen sang 170
. Examen o r i n a 30
. Examen a l t r e s p r o d u c t e s p a t o i ó g i c s 7
. V i s i t e s d o m i c i l i a r l e s 66
. M a l a l t s t r a c t a t s amb t u b e r c u l i n a 74
. Tractaments d i a g n ó s t i c s 4
. Tractaments simpomátics 67
. Tractaments p r o f i l á c t i c s 1
. M a l a l t s h o s p i t a l i t z a t s 80
. A i l l a m e n t d e l f o c u s infecciós 12
. Neumotorax 3
. Cura higiénica f o r a de B a r c e l o n a 60
. Cures de s o l 6
. F a m í l i e s t o t a l m e n t i n t e r v i n g u d e s 90
. V i s i t e s c o n s e c u t i v e s 1,443
L'any 1924, des d e l punt de v i s t a p r o f i l á c t i c , marca també
l ' i n i c i de l a v a c u n a c i ó amb e l b a c i l de C a l m e t t e i G u e r i n
o B.C.G. a C a t a l u n y a . Des de f e i a un p a r e l l o t r e s d'anys,
Sayé e s t a v a en c o n t a c t e p e r s o n a l amb e l s i n v e s t i g a d o r s de
l ' I n s t i t u t P a s t e u r de P a r í s , a r e s u l t e s d'una informació
rebuda a través d e l D r . Domingo, de que allá s ' e s t a v a
t r e b a l l a n t i e x p e r i m e n t a n t en i a p r e p a r a d o d'una vacuna.
F i n s a l e s h o r e s , l'únic t r a c t a m e n t e f e c t i u en a l g u n s casos
e r a l a c o l . l a p s o t e r a p i a o neumotorax a r t i f i c i a l . S a y é ,
sempre en l a c r e s t a de l'onada d ' i n n o v a c i ó científica pero
amb un bon c r i t e r i étic i f i l o s o f í a p r o f i l á c t i c a , així que
es t i n g u e r e n e l s p r i m e r s r e s u l t a t s p o s i t i u s , p o r t a un l o t
de vacunes BCG i i n i c i a l a campanya m a s s i v a amb molt é x i t .
A j u d a t peí b a c t e r i ó l e g d e l S e r v e i de S a n i t a t , D r . Domingo,
que a p a r t i r de soques p o r t a d e s de P a r í s , r e a l i t z a v a l a
p r e p a r a d o de l a vacuna a B a r c e l o n a , sense cap problema
técnic ; i d e l p e d i a t r e D r . M i r a l b e l l , i m m u n i t z a r e n p r i m e r
e l s nens de l e s e s c o l e s a B a r c e l o n a , per e x t e n d r e ' s
p o s t e r i o r m e n t a i s p o b l e s de C a t a l u n y a . E l S e r v e i
d ' A s s i s t é n c i a S o c i a l a i s t u b e r c u l o s o s f o u dones
1'institució peonera en l a u t i l i t z a c i ó de l a p r i m e r a arma
p r o f i l á c t i c a realment e f e c t i v a .
275
Durant l'any 1924 continuaren els estudis per a la construcció del Preventori i Sanatori marítim per a la tuberculosi quirúrgica a la platja de Tarragona, així com 1'adaptació de 1'Hospital d'Arenys de Mar, com un altra institució análoga pels nens de les provincies de Lleida i Girona.
També es realitzá un contráete entre la Mancomunitat i l'Ajuntament de Reus per a la creació del Dispensari anti tubérculos i la fundació d'una sala d'aillament capa? per a 20 H i t s a 1'Hospital C i v i l de la mateixa ciutat. Aquesta pauta de c o l . laborado entre els organismes públics mancomunáis i municipals, fou l'escollida durant la breu etapa de la Mancomunitat governativa.
Fent un balan? de l'obra del Servei d'Assisténcia Social ais Tuberculosos de Catalunya, pensó que podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que aquest es pot considerar el Servei de l'área benéfico-sanitária mes éxitos i ben acceptat peí públic, de tots els iniciats per la Mancomunitat. Les raons son de dos tipus: Constituía una necessitat sentida per tota la població, de protegir-se d'aquell flagell que afectava a totes les famílies; haver adoptat un acostament global a la malaltia, pero amb un émfasi especial a la profilaxi deis contagis. Fou dones, l'únic Servei que travessá tota la dictadura Primoriverista.
L'artífex principal d'aquest éxit fou el Dr. Sayé. Encara
que format en les f i l e s de la medicina clínica, no es
l i m i t a ni es tanca a la seva sala de l'Hospital Clínic i
provincial de Barcelona. La seva inquietud científica, el
porta a realitzar el primer Neumotorax a r t i f i c i a l (junt amb
Jacint Raventós) l'any 1911, un després d'haver acabat la
Llicenciatura en Medicina. L'any 1913 es doctora a Madrid
amb la Tesi "El Neumotorax en la terapéutica tuberculosa",
presentant la primera serie estadística del País. Al mateix
any guanyá la pla?a de Professor Auxiliar de Clínica
propedéutica de la Universitat de Valladolid. I l'any
següent, el 1914, és becat per la "Junta para la Ampliación
de Estudios en el Extranjero" a Alemanya, a la c l i n i c a del
Professor Braner de Hamburgo.
276
Des de 1918, cora a Cap de l a Secció de T u b e r c u l o s i d e l
S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t a r i s de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s
C a t a l a n s , i n i c i a l a seva t r a j e c t d r i a com a h i g i e n i s t a
p ú b l i c , amb una e s p e c i a l intuició i p r e d i l e c c i ó peí
problema de l a t u b e r c u l o s i . E n c a r a que no abandona i
comp a t i b i 1 i t z á l e s r e s p o n s a b i 1 i t a t s c l í n i q u e s , cada cop más
s'incliná i e n t u s i a s m a per l'assisténcia i n t e g r a l , i
s o b r e t o t , per l a p r e v e n c i ó a l a i n f a n c i a i e n t r e e l j o v e n t .
E l seu pensament queda f i n a l m e n t r e f l e c t i t en un l l i b r e que
p u b l i c a uns anys després a A r g e n t i n a t i t u l a t " D o c t r i n a y
práctica de l a p r o f i l a x i s de l a T u b e r c u l o s i s " on
dese n v o l u p a l e s seves i d e e s i exposa l a seva e x p e r i e n c i a a
Europa i A m é r i c a . Ens d i u :
"El dispensario tiene una función concreta y siempre
profiláctica: pasiva, cuando sirve para el control,
efectos del contagio familiar del enfermo, y activa como
instrumento directo de vacunación. El dispensario no ha
de ser nunca un laboratorio terapéut ico"
"Es necesaria la creación de un hospital central de la
tuberculosis médico-quirúrgico para la centralización
terapéut ica y para cumplir la triple función
asistencial, docente y de investigación clínica".
"La lucha ant ituberculosa ha de ser concebida como un
servicio social que incumbe al Estado".
"La lucha ant i tuberculosa ha de entrar en acción
sinérgi ca con la acción sanitaria infant i 1".
Aquest l l i b r e c o n s t i t u e i x e l seu " t e s t a m e n t c i e n t í f i c "
r e s p e c t e a l a L l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a , a v u i d i s s o r t a d a m e n t
o b l i d a d a pero e n c a r a i n a c a b a d a .
277
6.2.3.1. ANNEX
DISCURS DEL DR. D. LLUIS SAYE
En la inauguració oficial del
Primer Servei d'Assisténcia Social deis Tuberculosos
"La Mancomuni tat de Catalunya va comengar la seva obra
sanitaria ja fa sis anys, quan en Prat de la Riba,
escoltant les sugestions d'en Pi Sufíer, d'en Fargas i d'en
Pittaluga, va fundar el Servei Técnic del Paludisme, sota
els auspicis de l'Institut de Ciéncies. Aquest organisme
tenia una missió precisa: invest igar la significació de
1 'endemia palúdica i de les mesures mes convenients per a
combatre-la. Es comengava aixi a recollir una informació
sobre ¡'epidemiología general a Catalunya, i ¡'explorado
que anava fent el Servei sobre els diferents problemes de
la nostra Higiene pública va convencer al Dr. Pittaluga que
era necessari estendre l'acció del Servei a la previsió de
les grans endémies que sofrim a Catalunya. En proporció
inadequada a les ma¡a¡ties d'origen hidric per ¡a tifoidea
i a¡tres i a ¡a tubercuiosi. L'Institut de Ciéncies va
aprovar aquesta proposició que e¡ Dr. Estade¡¡a, a¡eshores
Ponent de Beneficencia i Sanitat va fer seva. Alesliores, en
1918, se'm va encarregar el problema de la tuberculosi a
Catalunya. Un any després, en 1919, vaig comunicar al
Tercer Congrés de Metges de la Llengua Catalana el seu
resultat i com a conclusió vaig proposar a l'Institut de
Ciéncies i després a la Comissió de Sanitat, un projecte de
l l u i t a ant i tuberculosa a desarrotllar en cinc anys i quin
primer element era el Servei que avui inaugurem.
Durant aquests anys l'ajuda que ¡le merescui deis Drs.
Pittaluga, Pi Suñer, Bofill i Pitxot i deis membres de la
Comissió de Sanitat Drs. Nubiola, Turró, Salvat i
Estadella, i d'una manera principalissima del Conseller-
ponent de Beneficencia i Sanitat Dr. Agusti Riera, i del
Sr. Puig i Cadafalch, que en totes les ocasions ha tingut
per mi la paraula mes encorat jadora i plena de real itat,
m'ha fet sentir mes gran encara la responsabi1itat del meu
intent i m'ha sostingut en el mateix, malgrat comprendre
que sobrepassava a les meves forces. Permeteu-me que els hi
adreci en aquest moment 1 'expressió de la mes profunda
gratitud.
278
Els elements que he cregut que havien d'ésser la base de 1'
orientado a seguir, son:
Iñ. Les dades epidemiologiques.
2§. Els mitjans económics de que disposávem,
3§. L'estat d'esperit de l'opinió pública envers aqüestes
qüest ions.
Í 5 . Les dades epidemiologiques.- Avui la profilaxi contra
la tuberculos i té una base rigorosament cient ífica
d'apiicació social amb normes cada vegada mes precises
i segures: ho heu sentit molts de vosaltres en
escoltar la paraula de l ' i l . l u s t r e Professor que ens
acompanya. Avui sabem que el principa 1 causant de la
tuberculosi es l'home tubérculos que escup o elimina
bacils viruients, sabem que el tubérculos és tant o
mes perillos per la col.lectivitat, quant mes dolantes
son les condicions económiques en que vivim. En
considerar la questió en un sentit general, resulta
que fogar de la tuberculosi en un poblé determinat son
els barris mes pobres i poblats de les grans ciutats,
on viuen en condicions inversemblants de miseria i de
brutícia milers de tuberculosos amb les seves
famílies. Aquest és l'enemic principal a combatre, Al
costat d'aquest totes les altres condicions que
determinen o afavoreixen ia malaltia teñen una
significado re lat iva. Si fos possible intervenir
contra l'endémia tuberculosa d'una manera executiva i
rápida com es fa contra les epidémies d'altre origen
i combatre per tots els mitjans possibles, aquest fet
influiría decisiva i rápidament en la mortal i tat per
tuberculosi allá on es fes 1 'experiencia. Avui sabem
que la primera víctima de 1'home tuberculos son els
infants en contacte immediat amb ell, per no teñir el
nen una disposició def ens iva prou forta per resistir
a les repet ides infeccions que la convivencia amb els
malalts tuberculosos determina. Mes la tuberculosi no
es localítza a les grans ciutats, s'estén per les
diferents poblacions amb intensitat tant mes gran
quant mes dolentes siguin les condicions económiques
i les d'habitació. Aqüestes regles generáis les hem
vistes confirmades a Catalunya, i així nosal tres, a
mes de teñir una xifra de mortalitat mes gran de la
que ens correspondria peí tipus dominant de la nostra
279
industria, que no és ni de molt especialment
tuberculitzant, i per la relativa sobrietat deis
nostres costums, oferim exemples evidents del valor de
l'agombolament i de 1 *organisme com a factor esencial
de tuberculosi. A Barcelona tenim xifres que varíen
des del 12 per 10.000 en el districte mes ric a un 37
en el mes pobre; i a la ciutat on hem vist les
habitacions mes dolentes i l'Higiene general mes
descuidada, Girona és la que ens ofereix una xifra de
mortal itat tan alta, que per si sola justif icaria tota
la campanya. El mal tubérculos no afecta sois a la
ciutat, a les relaciona comerciáis i altres es deu el
fet de que al voltant seu el camp sofreix tant mes com
mes infecta está la ciutat próxima i aixi el camp de
Girona té doble mortalitat que el de Tarragona, Lleyda
i Barcelona. Aqüestes dades ens assenyalen com tenim
el mal i com 1 'hem de combatre.
2ñ. Els mitjans económics de que hem disposat han estat
forgosament limitats. L'obra sanitaria de la
Mancomún i tat és obra de preparado peí dia en que un
nou estat polític ens permeti treballar amb
atribucions i mitjans adequats. Una obra
ant i tuberculosa completa necessitaria almenys un
capital inicial de 10 milions de pessetes per fer les
instal.lacions necessaries,sense teñir era compte
el que aixó vol dir d'entreteniment; mes, ádhuc en el
cas que haguéssim pogut disposar de moment aqüestes
quantitas, no hauriem cregut oportú plante jar ara de
sobte, sense un estat previ de preparado de l'esperit
públic, una obra total. Tampoc hauriem demanat a la
Mancomuni tat aquesta xifra, perqué les despeses que
representi en el seu dia una obra completa deuen ésser
sufragados proporcionaIment per l'Estat, les
corporacions populars i peí públic. Els cabals que hem
tingut son suficients per l'obra que inicialment havem
de fer, que ha de dirigir atenció principal a crear un
estat d'opinió disposat a col.laborar en l'obra
antituberculosa. Aquest no existeix encara, i no ens
hem d'avergonyir en confessar-ho. Sembla com si els
pobles, en civi1itzacions mes antigües, oferissin la
mateixa resistencia a aquests nous esforgos que els
homes ja vells a canviar de costums. Aixi la relativa
280
indiferencia que l'esperit públic té envers les
campanyes d'higiene práctica no es tan sois a la
Iberia, fins fa pocs anys, fins el 1914, la tenien
també la Franga i la Italia; davant d'aquest estat de
coses, hem cregut que devíem fer una obra parcial, de
defensa a les ciutats i un treball de divulagació per
tots els mitjans possibles. Per a aconseguir-ho hem
creat el Servei d'Assisténcia Social, centre de
treballs amb la diversitat de funcions que el carácter
especial de la campanya exigeix. Les funcions del
Servei serán les següents:
D'organització de la l l u i t a a Barcelona i arreu de
Catalunya, atenent el principi general de qué
organitzar la l l u i t a vol dir anar creant les
i ns t i tuc ions i organismes necessari s per assistir ais
tuberculosos i a la seva familia en les mes variades
si tuacions plantejades per la malaltia. Per portar a
terme aquest treball perseguirem la coordinado en les
tasques amb les inst i tucions amb f inalitats análogues,
per anar fent així una obra conjunta amb la major
unitat d 'orientado possible. L'éxit def ini t iu de tota
campanya antituberculosa dependrá sempre de que hi
hagi la deguda proporció entre el mal a combatre i les
institucions per prevenir. Aquesta proporció té un
minim inexcusable que representa l' assisténcia al
tubérculos pobre, prop deis altres, intervenció vol
dir divulgado i consell. El principi que dirigirá el
treball medie i poli técnic del Servei será el següent:
Tot tuberculos greu que viu en condicions higiéniques
dolentes s'ha de considerar com el testimoni d'un
ambient infectat. El que avui podem fer per un malalt
greu en algún cas és molt, en altres es tan sois
ajudar-lo en el seu penós camí, el que es pot arribar
a fer prop deis que hi conviuen, i que han de sofrir
les conseqüéncies del seu mal, és i 1.1imitat, i és per
aixó que la l l u i t a ha d'organitzar-se per disposar
cada dia de mes sales d'isolament de tuberculosos
greus, d'escoles sanatoris, d'escoles de sol, per a
tractament i profilaxis de les manifestacions de la
malaltia a la infancia,de sales a les Materni tats per
l'alletament de f i l i s de mares tuberculoses,
281
d'inst itucions on la dona tuberculosa sigui
especialment tractada quan va ésser mare, de sanatoris
per al tractament d'adultes, de colónies de treball
per ais convalescents. El treball medie está completat
per una enquesta económica i social recollida per
infermeres visitadores en el propi domicili deis
malalts. Aquest treball té una doble finalitat: per
una part permet comprendre exactament les condicions
veritables deis malalts, i per tant, l'orientado
profiláctica i terapéut ica és mes fonamentada. Demés
permet recollir documents inapreciables per l'estudi
de 1 'habitado com a factor de tuberculosi. Tenim la
convicció que a mesura que anem divulgant la
s ignificació d'aquest factor guanyarem moltes
voluntats per l'obra profiláctica. El Servei fará el
tractament d'aquelIs casos que puguin ésser mi 1lorats
o guarits,peró partirá sempre del principi que el
nostre fi primordial és no fer perillos el tuberculos
greu, i solant-lo en un hospital i instituint a casa
seva les mesures prof iláct iques a prendre. El Servei
fará cursos per metges i estudiants sobre diagnost ic
terapéut ic i profilaxis de la tuberculosi, amb el fi
d'anar preparant el personal per les futures
institucions antituberculoses de la Mancomunitat i per
millorar els coneixements del metge general. Aquesta
tasca és primordial. Fins que tota l'obra de
divulgado hagi arrelat fondament i canviín les idees
usuals sobre la tubérculos i, el metge será sempre qui
haurá de resoldre les mes variades qüest ions
prof i láct iques, i al metge no se l i ensenya prou sobre
la malalt ia. La Tisiología s'ha establert
definitivament com a especialitat aquests últims anys;
té avui una forta doctrina i práctica per ésser
fonament d'un ensenyament universi tari que si
1 'interés purament clínic no justifiques, la
s ignif icació de la malaltia exigiría. La Tis iologia és
avui tota una especial itat, pero de la mateixa en
resulten coneixements basáis prou precisos que el
metge general no pot ignorar. Precisa, dones, aquesta
obra d'altíssima divulgado, la mes fecunda i per
arribar-hi no limitarem la nostra cátedra al personal
fixe del Servei, sino que per ella farem desfilar les
figures mes representatives nostres i d'aitres
282
centres cient íf ies. Demés d'aquest ensenyament, un
altre d 'essencial mereixerá la nostra atenció
sostinguda, el de l'infermera que ha d'assistir al
tubérculos, el de la visitadora que ha d'ésser
intermediaria entre el metge i el malalt, completant
l'estudi del clínic i de quina actuació en derivaran
les indicacions precises per la profilaxis.
El Servei d'Assisténcia té una secció dedicada
exclusivament a informació, oberta al públic per a
respondre a totes les qiiest ions que, re lacionades amb
la malaltia se li facin en qualsevol deis seus
aspectes, i altra dedicada a la divulgado i
propaganda, que ut i 1 i tzará tots els mitjans que la
práctica ha demostrat com a mes eficients: cartelIs,
conferencies, opúsoles, publicacions periódiques,
follets per ais malalts amb consells práctics, amb
regles d 'higiene infantil, etc. etc.
Establirem altres servéis análegs a Girona, Tarragona
i Lleyda. Farem en cada una d 'aqüestes ciutats escoles
de sol i sales d'i solament per tuberculosos greus.
Aquest és el projecte de l l u i t a immediat: obra de cinc
anys obra inicial. Aquesta obra no fracasará, i
m'atreveixo a dir-ho perqué hi ha empreses que el seu
interés social está per sobre deis homes que les
agiten. No fracassará perqué no podrá ésser mai l'obra
d'un home, i és el meu desig mes fervent perqué
quantes voluntats se sentin impulsades per aquest fins
es reuneixin en un esdevenidor molt próxim, en una
associació catalana per la l l u i t a contra la
tuberculosi, on tingui la deguda representació, a mes
deis técnics els elements mes diversos deis diferents
estaments socials; que per combatre mals col,lectius
son necessaris esforgos col.lectius. Tal vegada es
pugui creure que tot aquest projecte és concebut amb
optimisme excessiu, que representa massa renovació;
pero pensem que Catalunya és térra d'entusiasmes, que
a Catalunya hi ha energies insospitades pels que viuen
sempre a les grans ciutats; pensem que mai s'ha
valorat la salut deis seus f i l i s com es devia, i mai
s'ha fet d'aquestes qüestions, qüestions de
patriot isme en el seu sentit mes enlairat.
283
La l l u i t a antituberculosa la fa i 1'organitza una generado, el fruit el recull sempre un altra; tan
sois moguts per un ideal així expliquem els esforgos
admirables que han fet pobles semblants al nostre,
Franga i Italia, Fins a la guerra, la sanitat pública
era en part defensa i en part luxe d'Estat jove o
fort. La guerra li ha donat un valor económic
primordial, i fins l'Occident ha sortit del seu
"laisser faire" i ha reaccionat vivament, i com ho ha
fet? Ho ha fet com fan les coses els llatins quan
volen, quan les sentem amb un rigor crític, agut, amb
un concepte exacte de la realitat, Així ho ha fet de
manera principal la Franga; en cinc anys s'ha posat al
costat de les nacions mes avangades en quant a
orientado i comprensió del problema. Ha recollit de
cada escola profiláctica el millor, i ho ha adaptat
segons les condicions especials de cada cas. Va
resoldre el problema plantejat en les pitjors
condicions d'urgencia peí soldat tubérculos; es varen
crear sanatoris, sales d'isolament per greus,
hospitals-sanatoris. Es varen multiplicar el nombre de
dispensaris, la campanya de divulgado fou
intensíssima i fecunda;es va combatir la tuberculosi
de guerra, mes ha vingut la pau i amb ella l'atenció
deguda a la poblado c i v i l , i avui els sanatoris
populars, ¡es obres de previsió de la infancia i el
Servei d'Higiene Social son cada vegada mes nombrosos.
He citat aquest exemple per dues raons: en primer lloc
per demostrar que també es pot improvisar una ¡¡uita
antitubercu¡osa i en segon Hoc per comprendre ¡a
magnitud de ¡'obra en ¡a que ha tingut part
principa¡í ss ima e i Professor eminent que ens
acompanya".
284
6.2.4. SERVEI DE DEÜIOGRAFIA I E S T A D Í S T I C A
La p r i m e r a r e f e r e n c i a explícita i e s p e c í f i c a d'un s e r v e i
d'aquesta n a t u r a l e s a , es t r o b a a l a memoria que e l D r .
P i t t a l u g a , D i r e c t o r d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e , adrega
a l a secció de C i é n c i e s de 1* I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s ,
l ' u d ' o c t u b r e de 1917, proposant r a m p l i a c i ó d'aquest
S e r v e i en dues s e c c i o n s mes: t u b e r c u l o s i i m a l a l t i e s
i n f e c c i o s e s . Es d e i a :
"Per l'estudi exacte de la difusió d'aquestes malalties
entre nosaltres, ens proposem establir un servei
demográfic i estadístic per a obtenir dades rápidos i
precises referents a elles".
T e n i a per o b j e c t e l ' e s t u d i de l e s e p i d é m i e s , l a p u b l i c a d o
de m o n o g r a f i e s r e s p e c t e a l e s i n f e c c i o n s mes e s t e s e s i l a
utilització de m i t j a n s de propaganda per e v i t a r l a
p r o p a g a d o de l a m a l a l t i a en e l s p o b l e s a t a c a t s .
E l p r i m e r r e s p o n s a b l e d'aquesta secció f o u e l D r . M.
Dalmau. E l seu traspás f o u una s e n s i b l e p é r d u a p e l s p l a n s
d e l S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t a r i s .
La t a s c a de r e c o l l i d a d ' i n f o r m a d o no d e u r i a c o n t a r amb e l
s u p o r t de t o t e s l e s a u t o r i t a t s s a n i t á r i e s i c i v i l s , per
f a l t a de costum de r e a l i t z a r t a i s f u n c i o n s , de manera que
e l 17-4-1918, e l D i r e c t o r d e l S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t a r i s
enviá una c o m u n i c a c i ó demanant que:
" l a Mancomunitat interposés l a s e v a a u t o r i t a t i p r e s t i g i
per a c o n s e g u i r l a i m p l a n t a d o d ' a l g u n e s mesures que
f a c i l i t i n l a implantació d e l cens de m o r b i l i t a t a
C a t a l u n y a , n e c e s s a r i per a p l a n t e j a r d'una manera
s e r i o s a q u a l s e v o l problema s a n i t a r i " . (26)
Les dades de m o r t a l i t a t j a e r e n r e c o i l i d e s a través d e i s
c e r tificáis de d e f u n c i ó .
A l'any 1920, a q u e s t a secció d * e p i d e a i i o I o g i a de l e s
m a l a l t i e s i n f e c c i o s e s f o u a d s c r i t a a l n u c l i de L l u i t a
c o n t r a l a f e b r e t i f o i d e a , f i n s que l*any 1922, e l D r .
S a n t i a g o P i i Sunyer f o u nomenat A u x i l i a r de D e m o g r a f í a i
E s t a d í s t i c a ( 2 7 ) , i s'organitzá com una Secció
d i f e r e n c i a d a , d i n s e l Departament de S a n i t a t .
285
M A N C O M U N I T A T D S C A T A I . U N E S T A B L I M E N T S IDE B E M E F I C B N C I A O E . .fJ!é¡¿-¿C^CK,
RESUM del mn /.ííL^.&<i^^z^'. dd ;;¡ov:inci:t de tiialahs aco!U:s en if
_ÍZci-Í..s...s..a^.¿.:f.CLrér. ¡ ddí empleáis i dcpcndoits interns.
COXCEPTES
M n h h s .
D e n i e n t s .
P a r : e r t : s .
G e r m a n e s
S e r v : n t s .
T O T A L
DE í t S
Bomet Cgiies i
...í.i.
Cnaet | Doc?s 1 TOIAl
.15. a.
A L T E S
m CTRiCIÍ
B03?s I Heces
E31//Z L
. . . . / a . .
..it....¡-... .#1....
Hanit ¡ Dooei TOTIL
cu I 411
DE Mn
£1.
T E a r s J : E . > O ? . : - Í T E Í E S S I J É S C U
i l e > i ¡ < . i : « t | c! 1 cfS Uit ir .» J s n ; ; i=is:: j=íS05'0=et:s J = -:-:
:;^.^|_iL„ál;^..JL:..¿.
....*l..._...^f jr#.,..L... I
E s t a d e s c a u s a d e s
L ' A D M ! X ! S T B . \ D O R ,
P e r m a l a l t s , d e m e n t s i p a r t e r e s C _ , . r r r - r r ~
P e r e m p l e á i s i d e p e n d e n t s i n t e r n s ¿ T ,
TOTAL l/í^c...caii'7-..yt . C-I/.^<*--^
:K..de ^^.^r7C.._ di i<ji*J EL METGE,
Mcxl. IS
•' - -'lííSfi-J - .•3>----
S E R V E ! DE BENÍ^?!C1BNCIA DE ;
Maísmitat ds
ScCClO DE PARTS
í íombrs do dones i n -Teííndo? er; el irancurs
Solteros
í Nombre
Nombre c e part3 pre-maturs . . . .
Nombro ds p a i t s a terme.
A.b puerperi p
\ aialógie. .
I .'ib pu¿-rp2ii
toiógtc, . •
\
' Que i i j n r u c L ; n :
Nórmala.. .
DIctóüics
t
i!.;)"o l i ' ; cs?;i.-íe3 q i . 'hnr . -n' .crt ii'< 3t:¡ t • i r o : b'so? prcr is de la gcstac ió , 5 que no " í h li a i ! !Y. ,t ;. i p j i ( . . r
lAKCOMUNíTÁT. DE CATALUNYA -
Any .
' Abciirnció .
\ Ah df funció.
a- ,' A b íetíifl v i u s , . . . / N o r m a l .
Ab putrper i
. , . . - „ • A b fc iu r inerte.
Ab fetus vi:.s . ,
A b íetus njor Is. ,
/ Ab niüre Y=V; Í du ' a i i t ei
\ t reva ! ! tío! p:n t .
j Ab rtKjre mrr ta en e l
Patolégic.
A b ft-!U3 v i t is
Abfelt.s mnrtP.
Ab fura ció .
v Ab U fu t i t ió .
Nortina*.
j Ab puerperi . |
Pütoiógic.
' Ab defuneió
Á b c i i r a t i ó .
i<-8 c p e r a t i é n s obste-
(in. :
El. Car r n , feRRVEf,
de
fe BENEFICENCIA DE L
Matemitst de
SEGaOíD'AtiETAMÉÑT'
¿i- pxemaiura, V, . J_.
^ J n terna
^ir(Nascuta & la Casa) ...
• ' Externa
.'^(Naacatafoi-a da la Casa)
[:igr?sjat» enr la S?cció
i'allefcsaiaBt .ZwS-
""•PrSéeSent» de psrtai
á torme. . . .
>• Interna
|- (Nascuta a la Caaa)
Externa
— ' Nalurnla
'(NascutaforadelaCasa) — \ Naíurals.
Ea la Casa. . .-
tal»."
Fora. 1» Caaa.
Eii 1>* Casa..
/--Ab lactancia natural. . .
Ab lactancia mixta. . . .
UAb lactancia aniñcial. . .
* F j i * ds la Caw
A p r i n c i p i s de s e g l e , e l s m u n i c i p i s r u r a l s , a causa de l a
seva p r e c a r i a situació e c o n ó m i c a , i l a c i u t a t de B a r c e l o n a ,
a causa de l a rápida creixen<?a per e f e c t e s de l'emigració,
t e n i e n greus d e f i c i é n c i e s en e l s u b m i n i s t r a m e n t d*aigües
p o t a b l e s i l'eliminació d'aigues r e s i d u a l s . La r e a l i t a t és
que es l e g i s i a v a , p e r d no es f a c i l i t a v e n e l s medis per a l
compliment de l a l e g i s l a c i ó .
A l a c i u t a t de B a r c e l o n a , per l a seva condició de
c a p i t a l i t a t e c o n ó m i c a i p o l í t i c a , com a c a i x a de
ressonáncia de l a situació s a n i t a r i a i m p e r a n t , cada
e p i d e m i a hídrica d e s p e r t a v a f o r t e s p o l é m i q u e s e n t r e t o t e s
l e s capes de l a s o c i e t a t , que t r a s p a s s a v e n e l s c e r c l e s
p r o f e s s i o n a l s i p o l í t i c s , per s a l t a r l a d i s c u s s i ó a l e s
p l a n e s d e i s d i a r i s i r e v i s t e s de l'época. La raorbi-
m o r t a l i t a t p e r m a l a l t i e s de t r a n s m i s s i ó hídrica a
B a r c e l o n a , a p r i n c i p i s de s e g l e , e r a s u p e r i o r a l a d ' a l t r e s
c a p i t a l s e u r o p e e s , i aixó es c o n s i d e r a v a i n t o l e r a b l e , i es
t r a c t a v a de b u s c a r i d e p u r a r l e s r e s p o n s a b i 1 i t a t s . En
b a r r e j a r - s e e l s problemes técnics amb e l s p o l í t i c s
implicáis en l a resoiució d'aquest p r o b l e m a , e n c e n i a l e s
p a s s i o n s i d i f i c u l t a v a l a seva s o l u c i ó . Per p a r t de
l ' E s t a t , es l e g i s i a v a a " c o n s e q u é n c i a de" i no en "previsió
de", amb l a q u a l c o s a , en l l o c de p r e v e u r e i a v a n ^ a r - s e a l
p r o b l e m a , e l que es f e i a e r a p o s a r - h i r e m é i s .
A r r a n d'uns casos de f e b r e t i f o i d e a a i l l a t s , en a l g u n e s
zones de B a r c e l o n a , e l Dr. T u r r ó , nomenat l'any a n t e r i o r
com a D i r e c t o r d e l L a b o r a t o r i M u n i c i p a l d e l P a r e , e l a b o r a
i p r e s e n t a a l C o n s i s t o r i una Memoria d e n u n c i a n t que l e s
aigües d e l r i u L l o b r e g a t t e n i e n una c o n t a m i n a c i ó peí b a c i l
de E b e r t h i e l b a c i l C o l i s u p e r i o r a i s límits c o n s i d e r a t s
" p o t a b l e s " . A l m a t e i x temps, d e c l a r a v a a q ü e s t e s a i g ü e s
" a l t a m e n t p e r i l l o s e s per a l a s a l u t p ú b l i c a " i recomanava
a l'Ajuntament de c l a u s u r a r temporalment e l s pous
c o n t a m i n a t s . Pero r e s d'aixó es f e u , i e l b r o t t i f i e ana
donant casos e s p e r a d l e s pero g r e u s .
E l 22 de desembre de l'any 1908, e l Govern promulga un
R e i a l D e c r e t sobre e l " C r i t e r i o de p o t a b i 1 i z a c i ó n
b a c t e r i o l ó g i c a de l a s a guas", com a p r i m e r a legislació en
aquest camp, c o r r e c t a p e r o i n e f i c a g p e r f a l t a de
compliment.
287
L'any 1911, B a r c e l o n a patí una gran e p i d e m i a de C ó l e r a morbo, que posa novament de m a n i f e s t l e s d e f i c i é n c i e s sanitáries de 1'aigua de beguda de l a c i u t a t i r e a v i v a l a
polémica a l ' e n t o r n d'aquest p r o b l e m a . Per e s t u d i a r - l o i
p r o p o s a r s o l u c i o n s , es c r e a e l m a t e i x any, l a "Comisión
para e l A b a s t e c i m i e n t o de Aguas de B a r c e l o n a " , formada per
técnics i polítics de l e s c o r p o r a c i o n s mediques i
científiques de l a c i u t a t . A q u e s t a C o m i s s i ó , obrí un
"Concurso de p r o p u e s t a s " amb l a f i n a l i t a t de r e c o l l i r e l
major nombre de p r o p o s t e s a l t e r n a t i v e s .
L'any 1912, aparegué una "Real Orden" d e l M i n i s t e r i de
G o v e r n a c i ó sobre "La e s t e r i l i z a c i ó n de l a s aguas p o t a b l e s "
e l a b o r a d a p e l s membres d e l "Real C o n s e j o de S a n i d a d " , amb
d i s p o s i c i o n s mes e s t r i c t e s .
La R e i a l Academia de M e d i c i n a i C i r u r g i a de B a r c e l o n a ,
c e l e b r a sessió per d i s c u t i r i e l a b o r a r p r o p o s t e s adregades
a l a "Comisión para e l A b a s t e c i m i e n t o de Aguas de
B a r c e l o n a " . Fou p r e s i d i d a peí Dr. M i q u e l Ángel F a r g a s , que
t e n i a e l c r i t e r i que f i n a l m e n t f o u a c c e p t a t per l a
" C o m i s i ó n " , de l a municipa1 i t z a c i ó d e l s e r v e i de c a p t a c i ó ,
p o t a b i 1 ització i d i s t r i b u c i ó de l e s a i g ü e s de beguda, per
raons e c o n ó m i q u e s i de s a l u t p ú b l i c a ; en c o n t r a d e i s que
v o l i e n l a p r i v a t i t z a c i ó i i n d e p e n d e n c i a d e l s e r v e i
d'a i gües .
Per d e f e n s a r o e x p l i c a r l e s seves p o s i c i o n s obertament en
p ú b l i c , l'any 1913, e l D r . F a r g a s dona a l ' A t e n e u
B a r c e l o n é s , una c o n f e r e n c i a s o b r e l ' A b a s t i m e n t d'Aigua a
B a r c e l o n a , o n, amb arguments técnics i e c o n ó m i c s , m a n i f e s t á
que e l seu c r i t e r i i n d e p e n d e n t , no f o u g u i a t per raons
p a r t i d i s t a s o e g o i s t e s .
P e r o , l ' e s t i u de l'any 1914, una nova e p i d e m i a de f e b r e
T i f o i d e a a f e c t a B a r c e l o n a . La seva m a g n i t u d , j u n t amb l a
inoperáncia de l a l e g i s l a d o i de l e s recomanacions d e i s
t é c n i c s , a i x e c a r e n una f o r t a p o l é m i c a que a r r i b a a l e s
p l a n e s de l a premsa d i a r i a . La Veu de C a t a l u n y a , Las
N o t i c i a s , E l D i l u v i o , La N a c i ó , e t c . s e r v i r e n de p l a t a f o r m a
a f o r t e s c o n f r o n t a c i o n s p o l í t i q u e s i p r o f e s s i o n a l s . E l
m a t e i x D r . F a r g a s , féu un d i s c u r s a l Senat de M a d r i d sobre
"La e p i d e m i a de f i e b r e t i f o i d e a en B a r c e l o n a " . I l'Académia
288
d ' H i g i e n e de C a t a l u n y a , e l m a t e i x any, e l a b o r a una p o n e n c i a
amb e l s D r s . G. L ó p e z , A. P r e s t a i R. Pía i Armengol,
t i t u l a d a "Les aigües de B a r c e l o n a des d e l punt de v i s t a
h i g i é n i c " , a s s e n y a l a n t f a l l e s e x i s t e n t s i que e n c a r a no
h a v i e n e s t a t c o r r e g i d o s degudament per e r a d i c a r t o t a l m e n t
i per sempre l'epidémia t í f i c a .
Pero n i e l rebombori n i e l s casos e s t a v e n e s g o t a t s . E l 30
de j u l i o l de 1915, e l C o l . l e g i de Metges de l a p r o v i n c i a
de B a r c e l o n a , enviá una c a r t a o i n f o r m e a l M i n i s t r e de l a
G o v e r n a c i ó , r e l a c i o n a d a amb e l tema. I l'any 1917,
l'Académia i L a b o r a t o r i de C i é n c i e s Mediques e l a b o r a un nou
i n f o r m e , pero es m a n t i n g u é l a polémica f i n s a fináis de l a
d é c a d a . (28)
Mancomún i t a t
Una de i e s p r i m e r e s tasques d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e
fou l a r e c o l l i d a de dades e p i d e m i o l ó g i q u e s i e s t a d í s t i q u e s ,
no solament en relació a l p a l u d i s m e , s i n o de t o t e s l e s
m a l a l t i e s i n f e c t o - c o n t a g i o s e s que a f e c t a v e n a t o t o p a r t
d e l t e r r i t o r i de C a t a l u n y a . A i x o f o u o b r a i n s p i r a d a peí D r .
Gustau P i t t a l u g a , d i r e c t o r d e l S e r v e i , i que demostra l a
seva a m p l i t u d de m i r e s , en no c o n s i d e r a r e l p a l u d i s m e
a i 1 ladament, ans a l c o n t r a r i , en e l c o n t e x t de i a S a l u t
Pública g l o b a l . E r a un e s p e c i a l i s t a en p a r a s i t o l o g í a , amb
una c o n c e p c i ó molt moderna de i a S a n i t a t .
Des d e i s p r i m e r s moments en qué s'anaven r e c o p i l a n l l e s
dades e p i d e m i o l ó g i q u e s , es c o n s t a t a que existíen a
C a t a l u n y a una s e r i e d'endémies i e p i d é m i e s , que eren un
períll per a l a s a l u t c o m u n i t a r i a , no solament a B a r c e l o n a ,
i que es f e i a n e c e s s a r i un e s t u d i d e t a l l a t í una a c t u a c í ó
d e c i d i d a .
E n t r e a q ü e s t e s e n d e m o - e p i d é m i e s d e s t a c a v e n l e s d ' o r i g e n
h í d r í c , i en p a r t i c u l a r l a Febre T i f o i d e a , que e s t a v a
e x t e s a per t o t e l P r i n c i p a t . A i x ó m o g u é a l D r . P i t t a l u g a ,
l'any 1917, a s o l . l i c i t a r a l a S e c c i ó de C i é n c i e s de
l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , l'ampliació d e l S e r v e i en
dos S e c c i o n s mes, una per a l a T u b e r c u l o s i i 1 ' a l t r a p e r a
l e s m a l a l t i e s i n f e c c i o s e s .
289
Aprovada l a p r o p o s t a per l a Secció de C i é n c i e s i peí
C o n s e l l Permanent de l a Mancomunitat, a instáncies d e l Dr.
E s t a d e l l a , a l'ensems Conse11er-ponent de B e n e f i c e n c i a , l a Secció de M a l a l t i e s i n f e c c i o s e s comenga e l seu t r e b a l l
e s p e c í f i c , d i n t r e d e l S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t á r i s , e l gener
de l'any I 9 I 8 .
Fou e n c a r r e g a t d'aquesta Secció e l D r . Manuel Dalmau, un
j o v e i n v e s t i g a d o r , format a l L a b o r a t o r i M u n i c i p a l d e l P a r e ,
s o t a e l g u i a t g e d e l Dr. T u r r ó , i que f e i a poc h a v i a t o r n a t
d'una ampl i a c i ó d ' e s t u d i s a Alemanya, amb A b d e l h a v e n , sobre
e l s ferments i l a i m m u n i t a t .
Degut a l a pandemia de G r i p que a f e c t a t o t Europa i també
Espanya aquel 1 any i e l s e g ü e n t , l a p r i m e r a t a s c a de l a
Secció de M a l a l t i e s i n f e c c i o s e s f o u l ' e s t u d i i l'estratégia
de l l u i t a c o n t r a l a G r i p . D i s s o r t a d a m e n t , e l D r . M. Dalmau,
en fou una de l e s moltes v i c t i m e s m o r t a l s d'aquesta greu
pandemia, i l a Secció queda órfa per un temps.
L'any 1918, s'organitzá e l c u r s de m o r b i i i t a t i m o r t a l i t a t
per a m a l a l t i e s i n f e c c i o s e s , base d e l coneixement per a
f u t u r e s a c t u a c i c n s . També es va a s s e n y a l a r l a p r e s e n c i a a
T o r t o s a i en l e s r a t e s de c l a v e g u e r a a B a r c e l o n a , de l a
Febre í c t e r o - h e m o n á g i c a , amb i s o l a m e n t d e l germen.
L'any 1919 fou r e a i i t z a d a una enquesta e n t r e t o t s e l s
metges c a t a l a n s , per r e c o l l i r dades e p i d e m i o I ó g i q u e s i
clíniques sobre l'epidémia de g r i p . E l D r . Leandre C e r v e r a ,
metge i v e t e r i n a r i , f o u e n c a r r e g a t de l'elaboració d'una
Memoria sobre l e s mesures p r o f i l á c t i q u e s c o n t r a l a g r i p . La
Secció p r e p a r a un c a r t e l l d ' educació s a n i t a r i a sobre
1 ' h i g i e n e i n d i v i d u a l i c o l . l e c t i v a e n f r o n t de l a g r i p .
L'any 1920, en t r a n s f o r m a r - s e e l S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t á r i s
de l ' I . E . C . en S e r v e i de S a n i t a t de l a Mancomunitat, l a
Secció de M a l a l t i e s i n f e c c i o s e s prengué l ' e s t r u c t u r a i e l
funcionament d'un S e r v e i de L l u i t a c o n t r a l a Febre T i f o i d e a
i a l t r e s m a l a l t i e s i n f e c c i o s e s . Es p r e t e n i a que t i n g u e s un
c a i r e mes o p e r a c i o n a l i i n t e r v e n c i o n i s t a ; és a d i r , un
paper a c t i u en l a p r e v e n c i ó i c o n t r o l d e i s b r o t s e p i d é m i e s
de q u a l s e v o l t i p u s , pero en e s p e c i a l de l a Febre T i f o i d e a .
E l Dr. Jaume Gras i T a r r é fou nomenat A u x i l i a r f a c ü l t a t i u
per a l a l l u i t a a n t i t í f i c a .
290
Les a c t u a c i o n s d e l S e r v e i durant l'any 1920 f o r e n l e s
següent s:
1) V a c u n a c i o n s antitífiques p r o f i 1áctiques a: Sant C l i m e n t
de L l o b r e g a t , Santa Eugenia de T e r , e l Pont de V i l o m a r a ,
L l e i d a , Canet de Mar, e l P r a t d e l L l o b r e g a t , S a l t ,
Talamanca, N a v a r c l e s , B e s a l ú , M o l l e t d e l V a l l e s ,
T a r a d e l l , S t a . E u l a l i a de R i u p r i m e r , Sant P r i v a t d'en
B a s , i e l s a s i i a t s a i s e s t a b l i m e n t s benéfics de l a
Mancomunitat a B a r c e l o n a , G i r o n a , L l e i d a i T a r r a g o n a .
2) Intervenció en e l c o n t r o l de l'epidémia T i f o i d e a a:
C o l l e l l , S a l t , S a b a d e l l , Talamanca, T a r r a d e l l , e l Pont
de V i l o m a r a , Santa E u l a l i a de R i u p r i m e r .
L'any 1921, fou e n v i a d a una e n q u e s t a a t o t s e l s a l c a l d e s i
metges t i t u l a r s de C a t a l u n y a , per r e c o l l i r dades sobre
a q u e s t a e p i d e m i a d ' o r i g e n hídric a l e s r e s p e c t i v e s
p o b l a c i o n s . Es v o l i a c o n é i x e r , no solament 1'epidemiología
i l a c l í n i c a , s i n o també l e s c o n d i c i o n s de l'abastement
d ' a i g u e s p o t a b l e s i l'eliminació de l e s a i g ü e s r e s i d u a l s .
També s'iniciá l ' a n a i i s i b a c t e r i o l ó g i c a de l e s f o n t s
d ' a igua i d e i s pous, a i s n u c l i s de p o b l a c i ó i a l e s zones
r u r a 1 s .
V a c u n a c i o n s a n t i t í f i q u e s p o l i v a l e n t s p r o f i l á c t i q u e s a:
F i g u e r e s , M o l l e t d e l V a l l e s , e l Pont de V i l o m a r a .
Intervenció en e l c o n t r o l de l'epidémia t i f o i d e a a: Santa
E u l a l i a de R i u p r i m e r , S a l t , T alamanca.
L'any 1922, s'iniciá l'elaboració de l a vacuna a n t i t í f i c a
peí p r o p i S e r v e i de S a n i t a t i d i s t r i b u c i ó g r a t u i t a a t o t s
e l s a j u n t a m e n t s que ho s o l . l i c i t i n .
L ' a n a i i s i q u í m i c a i b a c t e r i o l ó g i c a de l e s aigües a:
M a t a d e p e r a , B a r b e r a d e l V a l l e s , C e r d a n y o l a , P a l a m ó s ,
A r g e n t o n a , L l e i d a , T a r r a g o n a , S t . P e r e de T o r e l l ó , e l Pont
de V i l o m a r a , A l b e r o l a , B e l l v e r , L l i v i a i Sant H i p ó l i t de
V o l t r e g á .
291
S'iniciá l'análisi de sang i p r o d u c t e s p a t o l d g i c s d e i s s u b j e c t e s s u s p e c t e s d'infecció t í f i c a .
E s t u d i p r e l i m i n a r per a l ' a b a s t i m e n t d'aigua p o t a b l e
( d ' a c o r d amb l a Secció d'Obres H i d r á u l i q u e s i Sanejament de
l a M a n c o m u n i t a t ) , a i s p o b l e s de: A l b e r o l a , B e l l v e r , B a r b e r a
d e l V a l l e s , L l i v i a , e l Pont de V i l o m a r a , Sant Hipólit de
V o l t r e g á i Sant Pere de T o r e l l ó .
V a c u n a c i o n s a n t i t í f i q u e s p r o f i l á c t i q u e s a: e l Pont de
V i l o m a r a , L l e i d a .
Intervenció en e l c o n t r o l de l'epidémia a: L l e i d a i
T a r r a g o n a .
L'any 1923, es c o n t i n u a amb l'elaboració de vacunes
a n t i t í f i q u e s peí p r o p i S e r v e i de S a n i t a t ( s o t a l a d i r e c c i ó
de P, Domingo). Es r e a l i t z e n campanyes de r e v a c u n a d o . Es
p r e s t a e s p e c i a l a t enció a l ' a b a s t i m e n t d'aigua a i e s
p o b l a c i o n s i a l'eliminació d'aigues r e s i d u a i s ( 2 9 ) .
L'any 1924 h i hagueren e p i d é m i e s a: A r t e s a de S e g r e ,
Gandesa. M o n t m e l ó , Mora d'Ebre, P o l i n y á , Sant J u l i a de
V i l a t o r t a , S o l s o n a , T o r r e g r o s s a , U l l d e m o l i n s .
R e v a c u n a c i o n s a n t i t í f i q u e s p r a c t i c a d e s a: e l Pont de
V i l o m a r a i V a l l m o l l .
A nálisi de sang i p r o d u c t e s p a t o l ó g i c s : 12
A n á l i s i d ' a i g u a ( f o n t s , pous, e t c . ) ; 51
E s t u d i p r e l i m i n a r per a l ' a b a s t i m e n t d'aigua p o t a b l e a: 11
p o b l a c i o n s .
D e s i n f e c c i o n s de pous i c a s e s : 293.
E l s c a s os d e c l a r a t s a i s p o b l e s a f e c t a t s f o r e n 394, amb 129
m o r t s , e l que r e p r e s e n t a una m o r t a l i t a t d e l 33% d e i s c a s o s
a f e c t a t s .
292
Per f e r - s e una i d e a g e n e r a l de l a i m p o r t a n c i a de l ' o b r a de l a Mancomunitat en l a l l u i t a c o n t r a l a Febre T i f o i d e a , c a l s e n y a l a r que durant e l s anys de s e r v e i :
a) Es p r e p a r a r e n i d i s t r i b u i r e n 76.300 ce de vacuna
a n t i t í f i c a , i
b) Foren e s t u d i a t s des d e l punt de v i s t a d e l
s u b m i n i s t r a m e n t d ' a i g u a p o t a b l e i d e i s b r o t s de f e b r e
t i f o i d e a , e l s següents p o b l e s : A l b e r o l a , A r b ú c i e s ,
A r e n y s , A r g e n t o n a , A r t e s a , B a d a l o n a , B a l l e s t a , B a n y o l e s ,
B a r b e r a , B e l l v e i , B e r g a , B e s a l ú , B e s c a n ó , B o n a s t r e , l e s
Borges B l a n q u e s , Cadaques, Camprodon, Canet de Mar,
C a t l l a r , C e n t e l l e s , C o l l e l l , F i g u e r e s , Gandesa, l a
G r a n a d e l l a , G r a n o l l e r s , G u i m e r á , l a B i s b a i , l a G a r r i g a ,
l a Granada, l e s P r e s e s , L l e r s , L l í v i a , M a t adepera,
M i e r e s , M o l a , M o l l e t , M o n t m e l ó , N a v a r c l e s , P a l a f r u g e l l ,
P a l a m ó s , P o l i n y á , e l Pont de V i l o m a r a , P u i g r e i g , R u b í ,
S a l t , Sant C l i m e n t de L l o b r e g a t , Santa
Eugenia de T e r , Santa E u l a l i a de R i u p r i m e r , Sant L l o r e n ?
de Moranys, Santa P e r p e t u a de l a Mogoda, Sant P o l de
Mar, Sant S a d u r n i d ' A n o i a , C e r d a n y o l a , l a Seu d ' U r g e l l ,
Talamanca, T a r a d e l l , T e r r a s s a , T o r r e l a v i t , V a l l m o l l i
V i l a n o v a i l a G e l t r ú { T o t a l , 6 0 ) .
293
6.2.6. OBRES H I D R Á U L I Q U E S I SANEJAMENT
La Mancomunitat entengué l a i m p o r t a n c i a económica i
s a n i t a r i a de l e s obres h i d r á u l i q u e s i de sanejament, de
c a r a a l desenvolupament i n t e g r a l d e l P r i n c i p a t .
Comprengueren que no h i p o d i a haver una m o d e r n i t z a c i ó
económica i s o c i a l , un progrés r e a l i e s t a b l e , sense
e l i m i n a r e l s f l a g e l l s s a n i t a r i s que a f e c t a v e n a lgunes
comarques de C a t a l u n y a ; i que a i x ó s o b r e p a s s a v a l'ámbit de
l a m e d i c i n a clínica i de l a h i g i e n e c o l . l e c t i v a , per
e n c e t a r un nou r e p t e : e l de l ' e n g i n y e r i a s a n i t a r i a . No
o b s t a n t a i x ó , com en a l t r e s e s f e r e s , l e s r e a l i t z a c i o n s no
f o r e n tan i n t e n s e s i e x t e n s e s com c a b r i a e s p e r a r , a causa
de l es l i m i t a c i o n s e conómiques i legáis de l a Mancomunitat.
Les obres hidráuliques i de sanejament a p a r e i x e n per p r i m e r
cop en e l s P r e s s u p o s t o s de l a Mancomunitat en l ' e x e r c i c i
f i n a n c e r de 1919-1920, amb l a modesta q u a n t i t a t de 59.363
p e s s e t e s .
D'entre t o t e s l e s p o s s i b l e s , l a P o n e n c i a d'Obres
Hid r á u l i q u e s i Sanejament e m p r e n g u é t r e s l i n i e s d'actuació
c o n c r e t e s , que b e n e f i c i a r i e n 1' A g r i cu 1 t u r a i l a S a l u t
p r i n c i p a I m e n t :
- Abastiment d'aigues p o t a b l e s a i s m u n i c i p i s
- Obres de regu1 a r i t z a c i ó i endegament de r i u s
- Sanejament en t e r r e n y s pantanosos
Abastiment d ' a i g u e s p o t a b l e s a l e s p o b l a c i o n s
A ningú no escapa l a i m p o r t a n c i a s a n i t a r i a d'aquest t i p u s
d ' a c t u a c i ó . A causa de l e s c o n d i c i o n s h i d r o g r á f i q u e s i
pluvi o m é t r i q u e s de C a t a l u n y a , l a m a j o r i a de l e s p o b l a c i o n s
i zones r u r a l s no t e n i e n c o n d ú c e l o d ' a i g u a p o t a b l e a l e s
cases i s ' a b a s t i e n de p o u s , c i s t e r n e s , r i u s i b a s s e s que no
r e u n i e n c o n d i c i o n s s a n i t á r i e s . La freqüent c o n t a m i n a c i ó
deguda a f i l t r a c i o n s d ' a i g u e s r e s i d u a l s , e r a l a causa de
l e s e p i d é m i e s de transmissió h í d r i c a , t a n t freqüents a
p r i n c i p i s de s e g l e .
294
La m a j o r i a d e i s m u n i c i p i s no d i s p o s a v e n d e i s m i t j a n s
t é c n i c s , económics i b u r o c r á t i c s per emprendre aquest t i p u s d'obres i per aixó l a Mancomunitat e l s h i o f e r i a l ' a j u d a s e g ü e n t : (30)
"- Técnica: posar enginyers al servei deis pobles per
estudiar sobre el terreny la millor manera de fer
efectiu 1'abastament.
- Económica: avangant quant i tats, adés mi tjangant la
Caixa de Crédit Comunal, adés acudint al remanent deis
Emprest i ts de la Mancomunitat amb destinado a
aqüestes obres.
- Burocrática: cuidant de recaptar l'ajuda económica que
per aquests casos té també establerta l'Estat, segons
el RR.DD. del Ministeri de Foment de 27-3-1917 i 18-7-
1920.
Análisi d'aigues: D'acord amb el Servei de Sanitat de
la Mancomuni tat de Catalunya".
Les p o b l a c i o n s de menys de 4000 h a b i t a n t s que es
b e n e f i c i a r e n d'aquest s e r v e i f o r e n 18: A l b e r o l a , B a r b e r a
d e l V a l l e s , B e l l v e i , C a m p e l l e s , L l i v i a , Montagut, Masies de
Sant Hipólit de V o l t r e g á , e l Pont de V i l o m a r a , P o r t de l a
S e l v a , P r a t s de L l u g a n é s , P r a t s de R e i , Sant F e l i u de
S a s e r r a s , Sant Hipólit de V o l t r e g á , Sant J u l i a de
V i l a t o r t a , Sant Martí de S a s g a i o l e s , Sant Pere de T o r e l l ó .
S o s a , V i n y o l e s .
Obres de r e g u l a r i t z a e i ó i endegament de r i u s
E l r e g i m p l u v i a l i o r o g r á f i e de C a t a l u n y a , f a que l a
m a j o r i a de r i u s s i g u i n e u r t s , amb molt pendent i amb f o r t e s
c r e s c u d e s t e m p o r a l s . S i a i x ó p r e s e n t a i n c o n v e n i e n t s per a
1 ' a g r i c u l t u r a i l a i n d u s t r i a , també ho son des d e l punt de
v i s t a s a n i t a r i . E l c a b a l i r r e g u l a r i s u b t e r r a n i d i f i c u l t a
l a c a p t a c i ó de l e s aigües i e l s u b m i n i s t r a m e n t c o n s t a n t ,
així com també i n c r e m e n t a l a d u r e s a de l e s aigües o
q u a n t i t a t de s a i s m i n a r a i s en d i s s o l u c i ó .
295
Per e v i t a r a q u e s t s i a l t r e s i n c o n v e n i e n t s , La Mancomunitat
emprengué obres de r e g u l a r i t z a c i ó d e l c a b a l i endegament
d e l H i t d e i s r i u s . C a l mencionar e l " P r o j e c t e d'endegament
d e l r i u L l o b r e g a t " (31) que p r e t e n i a c a n a l i t z a r i d r e n a r e l
L l o b r e g a t en e l seu tram f i n a l f i n s a l mar, per e v i t a r l e s
maresmes d e l b a i x L l o b r e g a t que amenagaven sanitáriaraent i
económicament t o t a l a comarca i l a m a t e i x a c i u t a t de
B a r c e l o n a .
Sanejament de t e r r e n y s pantanosos
L'existéncia de maresmes a v á r i e s zones de C a t a l u n y a , des
de temps immemorials, d i f i c u l t a v a e l desenvolupament sócio-
económic d'algunes comarques. A q u e s t s t e r r e n y s i n u n d a t s
d ' a i g u a , de forma permanent o t e m p o r a l , eren e x c e l . l e n t s
árees per a l a profileració de v e c t o r s de m a l a l t i e s
( i n s e c t e s , r o s e g a d o r s , e t c . ) f e n t a q u e l l e s árees
i n h a b i t a b l e s i i m p r o d u c t i v e s .
E l paper de l a Mancomunitat, f o u e l d ' a g l u t i n a r i
c a n a l i t z a r e l s e s f o r g o s encaminats a a c o n s e g u i r e l
sanejament i u t i l i t z a c i ó d e i s t e r r e n y s r e c u p e r a t s .
"Les obres de sanejament teñen per objecte el millorar
1'estat sanitari de les comarques per a les dites obres
afectades, a l'ensems que s'obté, també, una millora en
1'aspeóte agrari, convertint en conreables extensions de
terrenys que abans no ho eren, a causa de restar
continuament inundats o de teñir el pía d'aigua a molt
poca prof undi tat, inundant permanentment les arrels de
les plantes. La Mancomuni tat de Catalunya, una vegada
demostrada la necessitat d'un sanejament peí Servei de
Sanitat d'aquella, i tenint en compte la cooperado que
ofereixen els elements interessants, s'encarregá de la
redacció i tramitado deis projectes oportuns, per tal
d' acol1ir-se ais beneficis que atorga aquesta mena
d'obres la Llei de 24-7-1918" (32).
296
Obra r e a l i t z a d a :
- Sanejament d e l B a i x E m p o r d á .
- Sanejament de S a l o u , amb l a c o o p e r a c i ó d e l " S i n d i c a t per
a l Sanejament i Foment de S a l o u " , a l'ensems que
solucionará e l problema s a n i t a r i , creará una extensió de
t e r r e n y c o n r e a b l e d'unes 115 Ha. T a m b é es d e s i t j a v a
fomentar e l t u r i s m e i e l l l e u r e a l a z o n a . E l P r o j e c t e
f o u a p r o v a t e l 14-IX-1922 ( 3 3 ) .
- Sanejament d e l B a i x L l o b r e g a t , amb l a c o n s t i t u c i ó e l d i a
19-XII-1921 de l a Comissió M i x t a E x e c u t i v a , formada p e l s
ajuntaments d e l P r a t de L l o b r e g a t , V i l a d e c a n s , G a v á ,
B a r c e l o n a , l a Mancomunitat i l'Assemblea per a l a Defensa
d e l B a i x L l o b r e g a t .
D'una manera i n d i r e c t a , a través de l a C a i x a de Crédit
Comunal, l a Mancomunitat ajudá i p r o m o g u é l a realització
d'obres de sanejament i d ' e n g i n y e r i a s a n i t a r i a , cora l a
construcción de c i a v e g u e r a m , d i p ó s i t s d ' a i g u a p o t a b l e ,
c e m e n t i r i s , e s c o r x a d o r s , m e r c a t s , e t c . A i x ó possibilitá a
m o l t s p o b l e s l a renovació o nova c o n s t r u c c i ó d'uns servéis
de sanejament que, d ' a l t r a manera, e l s hagués e s t a t q u a s i
i m p o s s i b l e d ' a c o n s e g u i r .
Un cop f e t e l p r o j e c t e per técnics competents i a p r o v a t per
1 ' a u t o r i t a t g o v e r n a t i v a , l a C a i x a de Crédit Comunal
avanqava f i n s e l 50% d e l p r e s s u p o s t t o t a l de l e s obres a
r e a l i t z a r . E l s a j u n t a m e n t s t e n i e n un l l a r g p eríode per
t o r n a r e l p r é s t e c i g a u d i e n d'un b a i x r é d i t .
297
E l s présteos r e a l i t z a t s per a obres d ' e n g i n y e r i a s a n i t a r i a f o r e n 16 (d'un t o t a l de 3 9 ) , per un import de 2.089.080 p e s s e t e s (d'un t o t a l de 4.389.797 p e s s e t e s ) . Vegem-ne e l d e t a l l : (34)
E n t i t a t d e u t o r a O b j e c t e d e l p r é s t e c C a p i t a l p r e s t a t
A l b i P o r t a d a a i g u a p o t a b l e 10.000
Borr e d á Compra a i g ü e s , construcció f o n t 3.500
Les Borges Blanques D i p o s i t d ' a i g u a . E s c o l e s 100.000
La B i s b a l d e l Penedé E s c o r x a d o r i a l t r e s mi 1 l o r e s 45.045
Argentona Co n s t r u c c i ó c e m e n t i r i 50.000
C a s t e 1 1 t e r s o l P o r t a d a a i g u a p o t a b l e 6.000
Canet de Mar Xa r x a c l a v e g u e r e s 50.000
F i g u e r e s Mi 1 l o r e s sanejament p o b l a c i ó 1.000.000
L ' H o s p i t a l e t L l o b . o b r e s sanejam. M i l l o r e s urbanes 250.000
M o l i n s de R e i X a r x a c l a v e g u e r e s , empredat, c a r r e t e r a 120.000
S t . F e l i u L l o b r e g a t E s c o r x a d o r , M e r c a t , C l a v e g u e r e s 275.000
S t . P e r e de R i b e s E s c o r x a d o r , m i l l o r e s urbanes 20.000
S t . S a d u r n í d'Anoia E s c o r x a d o r , m i l l o r e s urbanes 20.000
Súria C a n a l i t z a c i ó a i g u a p o t a b l e , c l a v e g u e r e s 59.290
T o r r e g r o s s a X a r x a de c l a v e g u e r e s 15.000
Pont s D i p o s i t d ' a i g u a , c l a v e g u e r e s 65 .000
298
6»2.7. LLUITA CONTRA LA MORTALITAT INFANTIL
Introducció
La i n f a n c i a és un d e i s temes p r e d i l e c t e s de l a plástica
N o u c e n t i s t a . En e l s quadres d e i s p i n t o r s n o u c e n t i s t e s com
Sunyer o T o r r e s G a r c i a , h i podem co n t e m p l a r nens i nenes
j u g a n t , mamant a l p i t , c o n t e n t s i ben n o d r i t s . Son p a r t de
l a b e l l e s a c lássica que e l Noucentisme v o l i a r e c r e a r . Son
e l s p r o t o t i p u s d'una s o c i e t a t e q u i l i b r a d a en t o t s e l s seus
a s p e c t e s . E ren e l model d e l que es d e s i t j a v a a c o n s e g u i r : l a
b e l l e s a , l ' h a r m o n i a , l ' e q u i l i b r i e x t e r i o r i i n t e r i o r , t a n t
a n i v e l ! i n d i v i d u a l com s o c i a l .
La i n f a n c i a sempre i a t o t a r r e u , ha e s t a t l ' e s p e r a n ? a de
l ' h u m a n i t a t . P e r a aquest p r o j e c t e N o u c e n t i s t a de m i l l o r a
de l a r a g a , l a i n f a n c i a c o n s t i t u e i x e l m i l l o r m a t e r i a l .
T r e b a l l a r amb e l s a d u l t s és difícil i no sempre
s'a c o n s e g u e i x e n e l s r e s u l t a t s d e s i t j a t s . La i n f a n c i a és e l
període mes dúctil en l a v i d a de l a p e r s o n a , i per t a n t , e i
moment mes adequat per i n f l u i r - h i .
Pero l e s c o n d i c i o n s de l a i n f a n c i a a C a t a l u n y a a p r i n c i p i s
d e l s e g l e XX eren b a s t a n t d o l e n t e s , ens ho posen de
m a n i f e s t , no solament e l s t e s t i m o n i s l i t e r a r i s de l'época,
s i n o també l e s est a d í s t i q u e s de m o r t a l i t a t i n f a n t i l ,
e s c o l a r i t z a c i ó i ob r e s de p r o t e c c i ó a l a i n f a n c i a .
A l s e g l e XIX es p r o d u e i x l a r e v o l u c i ó i n d u s t r i a l a
C a t a l u n y a amb l a introducció d e l maquinisme. La conca d e l
r i u L l o b r e g a t , juntament amb B a r c e l o n a i l e s comarques de
l a seva r o d a l i a , es c o n v e r t e i x e n en c e n t r e s f a b r i l s , on es
comencen a amuntegar o b r e r s e m i g r a t s d e l camp, en b a r r i s
p e r i f é r i c s o colóni e s i n d u s t r i á i s . Les c o n d i c i o n s de
t r e b a l l son molt d u r e s , l ' h a b i t a t g e i n s a l u b r e . Les dones es
veuen també o b l i g a d o s a t r e b a l l a r a l e s f a b r i q u e s p e r
m i l l o r a r l a s i t u a c i ó e c o n ó m i c a de l e s f a m í l i e s .
A ca u s a de l e s p r e c a r i o s c o n d i c i o n s s o c i o - e c o n ó m i q u e s i
hig i é n i q u e s de l e s famílies o b r e r e s ( e l p r o l e t a r i a t ) es
produí un augment de l a m o r b i i i t a t i m o r t a l i t a t i n f a n t i l a
C a t a l u n y a . T o t e s l e s e d a t s es v e i e r e n a f e c t a d e s .
299
El treball matern durant l'eabarás produia un augment de nadons prematurs, de baix pes, de mortinatalitat i ádhuc d'avortaments. En l'edat pre-escolar, un augment de les malalties infecto-contagioses greus, amb sequeles o mortals. En el període escolar, una baixa taxa d'escolarització. A la pubertat, el treball precog, en males condicions i sense formació professional. A tot aixó, s'afegi el flagell de la tuberculosi.
Aqüestes precáries condicions de vida, tingueren el seu reflex en la infancia, amb un augment de la mortalitat infantil i un descens de la natalitat, ambdós lents, pero persistents.
Aquesta és a grans trets la situació de la infancia a Catalunya en iniciar-se el segle XX. Pero en aquest principi de segle, es produeix també un gradual desvet1lament i presa de consciéncia en alguns sectors socials, al principi encara a i l l a t s o minoritaris, que senten i prediquen la necessitat de fer quelcom per millorar les condicions de la infancia. Al principi fou la iniciativa privada, després els poders públics. Aquests esforgos es dirigiren en tres línies ben definides, per ordre d'aparició:
a) Les obres de protecció social de la infancia
b) L'educació
c) La l l u i t a contra la mortalitat inf a n t i l
com a punta de llanga per a la millora de les condicions
sanitáries deis nens. Repassem-les:
A) Acció Social
L'any 1890, el jurista Ramón Albo i nossen Pedragosa,
capellá de la presó de Barcelona, crearen el "Patronato de
niños abandonados y presos", amb la fi n a l i t a t d ' acollir,
educar i prevenir la mendicitat, la delinquéncia i
1'explotado de la infancia pobra, desamparada, órfena o
endarrerida, que hi havia pels carrers de Barcelona.
300
Aquesta obra i n i c i a l es c o n t i n u a a comengaments de s e g l e ,
amb l a fundació a l b a r r i d ' H o r t a , per mossen P e d r a g o s a , de
l a "Casa de F a m i l i a " que buscava per a l'educació d'aquests
i n f a n t s m a r g i n a t s , un ambient n o r m a l , de f a m i l i a , que
f a c i l i t e s l a seva r e a d a p t a d o s o c i a l .
L ' E s t a t prengué c a r t a s en aquest assumpte l'any 1904, amb
l a p r o m u l g a d o de l a "Ley de P r o t e c c i ó n a l a I n f a n c i a y
represión de l a m e n d i c i d a d " . Pero no es comenga a p o s a r - l a
en p r á c t i c a f i n s l'any 1908, amb l a creació de l e s " J u n t a s
P r o v i n c i a l e s de P r o t e c c i ó n de l a I n f a n c i a " .
L'any 1911, en L l u i s F o l c h i T o r r e s és nomenat Cap
d ' O f i c i n e s de i a " J u n t a de P r o t e c c i ó n de l a I n f a n c i a de
B a r c e l o n a " . En Lluís F o l c h i T o r r e s t e n i a una formació
a r t í s t i c a p r e v i a - h a v i a a r r i b a t a ésser nomenat, de molt
j o v e , p r o f e s s o r t i t u l a r a l ' E s c o l a de L i o t j a - i una v o c a c i ó
p e d a g ó g i c a molt m a n i f e s t á . I n s t i g a t per en P r a t de i a R i b a ,
a p r i n c i p i s de s e g l e , marxa a M a d r i d per e x e r c i r e l
p e r i o d i s m e - j a e r a crític d ' a r t de l a Veu de C a t a l u n y a -
com a c o r r e s p o n s a l d e l m a t e i x d i a r i . En a q u e l l ambient de
p o b r e s a i m i s e r i a de l a c a p i t a l d'Espanya a p r i n c i p i s de
s e g l e , es on comenta a i n t e r e s s a r - s e per l a p r o b l e m á t i c a de
l a i n f a n c i a m a r g i n a d a . I n t e r e s s a t p e l s c o r r e n t s p s i c o -
p e d a g ó g i c s e s t r a n g e r s de p r i n c i p i s de s e g l e , f o u no o b s t a n t
a i x ó , un a u t o d i d a c t e , ávid de l e c t u r e s f o r a n e s , a través de
l a l l e n g u a f r a n c e s a que c o n e i x i a i e s t i m a v a .
L'any 1913 f o u nomenat d i r e c t o r de l ' A l b e r g p r o v i s i o n a l i
Casa d ' o b s e r v a c i ó , on eren r e c o i i i t s e l s nens m a r g i n a t s que
e s t a v e n a c a r r e e de l'esmentada " J u n t a P r o v i n c i a l de
P r o t e c c i ó n de l a I n f a n c i a " . Un any mes t a r d , e l 1914, posa
en marxa un L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a , en una de l e s
d e p e n d e n c i e s de l a Casa d'observació sense coneixement de
l a J u n t a R e c t o r a de l a I n s t i t u c i ó , on e l l , j u n t amb a l g ú n
a l t r e , s ' e n d i n s a r e n en e l coneixement de l a P s i c o l o g í a
e x p e r i m e n t a l . Aixó p r o v a l'interés c i e n t í f i c d e l D i r e c t o r
i 1'orientació de l ' A l b e r g , que no e r a solament un magatzem
h e t e r o g e n i de nens p r o b l e m á t i e s , s i n o també un c e n t r e on
e r e n o b s e r v a t s , e s t u d i a t s , c l a s s i f í c a t s i t r a e t a t s o
e d u c a t s segons c o n v e n i a . A i x ó és e l gran mórit d'en L l u i s
F o l c h i T o r r e s i l a seva o b r a .
301
P a r t i n t d'aquesta e s t r u c t u r a l e g a l i a d m i n i s t r a t i v a , i amb
e l r e c o l z a m e n t p o l í t i c i moral d'en P r a t de l a R i b a des de l a D i p u t a c i ó p r i m e r i l a Mancomunitat d e s p r é s , en L l u i s
F o l c h i T o r r e s ana t r e b a l l a n t s e r i o s a m e n t d e s e n v o l u p a n t l a
Institució i c r e a n t - n e d ' a l t r e s . A i x í es c r e a l a "Secció
d'Anormals", on e r e n e s t u d i a t s i t r a c t a t s apropiadament e l s
nens amb algún t i p u s de r e t a r d m e n t a l . " L ' A s i l de
T r i n x e r a i r e s " a l Poblé Nou. La c o l o n i a i e s c o l a a g r í c o l a
"Les T o r r e s " . "La Casa" e r a una l l a r d ' i n f a n t s que v o l i a
ser e l mes semblant a l a v i d a en f a m i l i a . E l s " T a l l e r s
e d u c a c í o n a l s " , on es p r e t e n i a l a r e e d u c a d o d e i s
a d o l e s c e n t s a través d e l t r e b a l l manual i 1'aprenentatge
d'un o f i c i en c o l . l a b o r a d o amb e l D r . B a s s o l s . La
"Guardería per a nens de p i t " ( 1926) a l Poblé Nou, que
p r e t e n i a s e r un a j u t a l e s mares t r e b a l l a d o r e s i o b r a de
p r o f i l a x i s o c i a l en a q u e l l b a r r i o b r e r , en c o l . l a b o r a c i ó
amb e l Dr. Joan C ó r d o b a .
En F o l c h i T o r r e s f o u e l c r e a d o r de l a "Pedagogía
c o m p e n s a t o r i a " , f r u i t de l a seva i n t u i d o , o b s e r v a c i ó i
e x p e r i m e n t a c i ó p e r s o n á i s . És una d o c t r i n a p s i c o -
pedagogi caque pretén o p e r s e g u e i x compensar a través de
l'educació l e s f a l t e s o d e f i c i é n c i e s f í s i q u e s , p s í q u i q u e s
o moráis ( s o c i a l s ) d e l nen. En aquest s e n t i t és c o n s i d e r a t
en F o l c h i T o r r e s com un g r a n i n n o v a d o r .
E l 1922 comencjaren l e s c l a s s e s de " P e d a g o g í a e x p e r i m e n t a l " .
En Lluís F o l c h i T o r r e s f o u e l d i r e c t o r o l'ánima
d'aquestes i n s t i t u c i o n s f i n s l'adveniment de l a D i c t a d u r a
d'en Primo de R i v e r a , per raons d'enveges p e r s o n á i s
abandona e l c a r r e e i f o u s u b s t i t u i t .
A l t r e s organismes i i n s t i t u c i o n s que també j u g a r e n un paper
s o c i a l en l a p r o t e c c i ó de l a i n f a n c i a en a q u e s t a época
f o r e n : l ' I n s t i t u t p e r a l a D e f e n s a d e l Nen, i l a L l i g a
B a r c e l o n i n a d ' H i g i e n e E s c o l a r .
La " L i g a de Señoras de A c c i ó n C a t ó l i c a " , c o l p i d a per l a
situació d'abandó i d e i x a d e s a de l a m a j o r i a d e i s i n f a n t s de
l a c l a s s e p o p u l a r a C a t a l u n y a , a c o n s e q u é n c i a de l a p o b r e s a
i de l e s males c o n d i c i o n s de v i d a , c o n s e q u é n c i a de l a
r e v o l u c i ó i n d u s t r i a l d e l s e g l e X I X , c r e a e l 1909 una secció
denominada: " I n s t i t u t p e r l a D e f e n s a d e l Nen". D'aquest
I n s t i t u t , l ' o b r a mes r e e i x i d a en f o u l a " L l i g a c o n t r a l a
m o r t a l i t a t i n f a n t i l " c r e a d a e l 1910. A q u e s t a L l i g a , s o t a l a
302
d i r e c c i ó técnica d'un p e d i a t r a , e l D r . T o r e l l ó Cendra, c r e a
una s e r i e de " D i s p e n s a r i o s de O r i c u l t u r a y P u e r i c u l t u r a "
on es p r e t e n i a f e r una t a s c a de p r o f i l a x i , d i a g n ó s t i c
p r e c o ? i educació m a t e r n a l , per t a l de d i s m i n u i r l a
m o r t a l i t a t m a t e r n a l i i n f a n t i l . E l D r . P u i g i R o i g f o u
r e s p o n s a b l e de l e s c o n s u l t e s de materno l o g i a , mentre que
e l s D r s . R o i g i Raventós i M i r a l b e l l Centena f e i e n l e s
c o n s u l t e s p e d i á t r i q u e s .
La " L l i g a B a r c e l o n i n a d ' H i g i e n e E s c o l a r " es preocupa d e i s
nens en edat e s c o l a r . Les males c o n d i c i o n s higiéniques de
l e s e s c o l e s de p r i n c i p i s de s e g l e a l ' u r b s i n d u s t r i a l de
B a r c e l o n a , e r e n f o c u s de c o n t a g i de l e s m a l a l t i e s
i n f e c c i o s e s . No e x i s t i a cap t i p u s de c o n t r o l medie n i
s a n i t a r i , amb l a q u a l cosa e l s nens o mestres m a l a l t s
c o n t a g i a v e n e l s a l t r e s , que a l a v e g a d a , p o r t a v e n l e s
i n f e c c i o n s cap a c a s a , on es c o n t a g i a v e n e l s germans
p e t i t s . Aquesta dramática s i t u a c i ó , f e u que s ' a l c e s s i n veus
que reelamaven una atenció i a c t u a c i ó , per acabar amb
a q u e s t a d e i x a d e s a d e i s poders públics r e s p e c t e de l a
s a n i t a t e s c o l a r .
L'any 1914, acabada de c r e a r l a Mancomunitat, l a " L l i g a
B a r c e l o n i n a d ' H i g i e n e E s c o l a r " , h i dirigí un prec perqué
aqueI l a :
" e x c i t i a i s m u n i c i p i s de C a t a l u n y a a que donguin l a
deguda pro t e c c i ó a l a i n f a n c i a abandonada" (35).
Sota l a d i r e c c i ó técnica d e l D r . Jaume G u e r r a i E s t a p é , l a
L l i g a B a r c e l o n i n a d ' H i g i e n e E s c o l a r c r e a d i s p e n s a r i s ,
r e a l i t z a r e v i s i o n s mediques a l e s e s c o l e s , e d i t a i repartí
f u l l e s d i v u l g a d o r e s d ' h i g i e n e e s c o l a r , dona c o n f e r e n c i e s i
f e u una m e r i t o r i a t a s c a de s e n s i b i 1 i t z a c i ó .
Durant l a p r e s i d e n c i a d'en P r a t de l a R i b a , l a D i p u t a c i ó
p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , a través d e l seu C o n s e l l
d ' I n v e s t i g a c i ó P e d a g ó g i c a , i n t e n t a c r e a r una C á t e d r a
d ' H i g i e n e E s c o l a r , que p o g u é s f e r ús de l ' e q u i p d ' a p a r e l l s
de mesura a n t r o p o m é t r i c a de l ' E s c o l a d'Aprenents de
l'Ajuntament de B a r c e l o n a ( p r e c u r s o r a de l ' I n s t i t u t
d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l de l a D i p u t a c i ó i l a
Mancomunitat) ( 3 6 ) .
303
B) Educació
La situació de 1'educació en comentar e l s e g l e XX e r a molt
p o b r a . La m o n o g r a f í a de l a Comissió de C u l t u r a de
l'Ajuntament de B a r c e l o n a , de l'any 1922, ens f o r n e i x
a l g u n e s dades i n t e r e s s a n t s .
En e l p e r i o d e de l a R e s t a u r a d o , e n t r e e l s anys 1868 a l
1894, només f o r e n c o n s t r u i t s a l a c i u t a t de B a r c e l o n a , c i n c
e d i f i c i s e s c o l a r s .
E l cens de p o b l ació d'Espanya de l'any 1900, donava per
B a r c e l o n a una t a x a d ' a l f a b e t s a d u l t s d e l 56,22%, i
d'ana1fabetisme d e l 42,24%. Aixó es r e f l e c t e i x també en l e s
i n v e r s i o n s m u n i c i p a l s en instrucció p r i m a r i a , que segons l a
l l e i Moyano, e r a competencia d e i s a j u n t a m e n t s . A B a r c e l o n a
h i f o r e n d e d i c a t s :
L'any 1901 = 1,97% d e l p r e s s u p o s t m u n i c i p a l
L'any 1902 = 2,27% d e l p r e s s u p o s t m u n i c i p a l
L'any 1903 = 2,03% d e l p r e s s u p o s t m u n i c i p a l
Una q u a n t i t a t ínfima en relació a l e s n e c e s s i t a t s
e d u c a t i v e s de l a c i u t a t i a l a seva població e s c o l a r , que
d'acord amb e l cens de p o b l a d o de l'any 1900, e n t r e 3 i 12
anys o e n t r e 5 i 14 a n y s , h i h a v i a a B a r c e l o n a c i u t a t uns
80.000 n e n s , d e i s q u a l s eren e s c o l a r i t z a t s uns 65.000:
50.000 en e s c o l e s p r i v a d e s r e l i g i o s e s i l a i q u e s , i 15.000
en e s c o l e s m u n i c i p a l s ; amb un s a l d o n e g a t i u o d e f i c i t a r i de
20.000 p l a c e s e s c o l a r s a B a r c e l o n a .
Una Memoria p r e s e n t a d a a l M i n i s t r e d ' I n s t r u c c i ó P ú b l i c a i
B e l l e s A r t s , peí d e l e g a t d e l Govern a B a r c e l o n a , f e n t repás
de l ' e s t a t d e i s 93 c e n t r e s e s c o l a r s de l a c i u t a t , d'una
manera molt b e n é v o l a e l s c l a s s i f i c a en:
i n a c c e p t a b l e s
r e g u l a r s . . . . .
bones
• • • 21%
5 2%
27%
304
Amb aqüestes dades, ens podem f e r una i d e a aproximada de l a
situació e s c o l a r a B a r c e l o n a i per e x t e n s i ó a C a t a l u n y a i a Es p a n y a . T a l vegada a B a r c e l o n a e l problema e r a a g r e u j a t
p e i s a l d o i m m i g r a t o r i p o s i t i u , a a f e g i r a l creixement
v e g e t a t i u de l a p o b l a c i ó . Aixó e x p l i c a l a p r e s e n c i a p e l s
c a r r e r s de l a c i u t a t , de m o l t s v a i l e t s t r i n x e r a i r e s , sense
o c u p a c i ó n i e d u c a c i ó .
Un p r i m e r i n t e n t de p a l . l i a r aquest déficit de p l a c e s
e s c o l a r s , f o u e l P r o j e c t e de c o n s t r u c c i ó de v i n t - i - c i n c
e d i f i c i s e s c o l a r s en e l període 1905-1911, que no s'arribá
a c o m p l e t a r d e l t o t .
L'any 1908 es p r e s e n t a i discutí a l'Ajuntament e l famós
" P r e s s u p o s t de C u l t u r a " . La seva p o l é m i c a , transcendí a l
c a r r e r , amb t u m u l t u o s e s man i f e s t a c i o n s i p r e s e s de posició
r a d i c á i s , e l que posa de m a n i f e s t l a i m p o r t a n c i a i
t r a n s c e n d e n c i a d e l tema d e b a t u t . A q u e s t p r o j e c t e p r e s e n t a v a ,
no solament un programa de c o n s t r u c c i ó d ' e d i f i c i s e s c o l a r s ,
també una ex p o s i c i ó de l e s d e f i c i é n c i e s de 1 ' e s c o l a pública
i un programa de raillores, comengant p e r q u a t r e grups
e s c o l a r s , amb carácter e x p e r i m e n t a l . Proposaven e l s ponents
una e s c o l a p r i m a r i a c a t a l a n a , n e u t r a i m i x t a . La reacció de
l ' E s g i e s i a C a t ó l i c a f o u c o n t r a r i a a l a no c i ó de " n e u t r a "
(que no v o l pas d i r l a i c a ) , i promogueren a c c i o n s de
r e b u i g . Fou a p r o v a t , e x c l o e n t - h i aquest punt d e l programa.
La memoria que acompanyava e i P r e s s u p o s t de C u l t u r a ,
preveía l a creació de l ' I n s t i t u t de C u l t u r a P o p u l a r , com
també d ' E s c o l e s m a t e r n a l s o J a d i n s d'infáncia i l e s
U n i v e r s i t a t s p o p u l a r s . Les p r i m e r e s per a l ' e t a p a p r e -
e s c o l a r , i i e s segones per a l'educació d e i s a d u l t s . Es
p r e t e n i a així l o g r a r a i x e c a r l a co n d i c i ó moral d e l poblé a
través de l'educació permanent i c o o r d i n a d a , de t o t a l a
v i d a de l a p e r s o n a . E r a certaraent un p r o j e c t e ambiciós i
g l o b a l en e l camp de l'educació. Completaven e l p r o j e c t e ,
unes p a r t i d e s p r e s s u p o s t á r i e s , encaminades a promoure
i n s t i t u c i o n s d ' a l t a c u l t u r a com: museus, b i b l i o t e q u e s i
e n t i t a t s c u l t u r á i s .
Moguts per l e s males c o n d i c i o n s de s a l u t d e i s e s c o l a r s , i
l e s pobres c o n d i c i o n s h igiéniques de l e s e s c o l e s a E s p a n y a ,
un grup de p r o f e s s i o n a 1 s s a n i t a r i s es r e u n i r e n l'any 1912,
per c e l e b r a r e l " P r i m e r Congreso de H i g i e n e E s c o l a r " .
305
De l a s e r i e de c o n c l u s i o n s i recomanacions que s ' e l e v a r e n
a l e s a u t o r i t a t s p o l í t i q u e s de l ' E s t a t , en sorgí
p o s t e r i o r m e n t l a creació d e l "Cuerpo de M é d i c o s I n s p e c t o r e s
e s c o l a r e s " , que per f a l t a de d o t a c i ó técnica i de p e r s o n a l ,
tingué molt poc o n u l impacte en l a m i l l o r a de l a s a l u t
d e i s e s c o l a r s i de l e s c o n d i c i o n s h igiéniques de l e s
e s c o l e s .
L ' i m p u l s mes i m p o r t a n t d'aquest pe r í o d e es p r o d u e i x a
p a r t i r de 1916, amb l a creació de l a C o m i s s i ó de C u l t u r a de
1'Ajuntament de B a r c e l o n a , amb una c e r t a autonomía
a d m i n i s t r a t i v a i c a p a c i t a t d ' i n i c i a t i v a . La seva A s s e s s o r i a
T écnica amb l e s t r e s branques de : P e d a g o g í a ( A i n a u d ) ,
A r q u i t e c t u r a e s c o l a r (Goday) i H i g i e n e e s c o l a r ( E n r i c
M i a s ) , féu una t a s c a molt m e r i t o r i a d'impuis i r e n o v a d o
( 3 7 ) .
L 'obra de r e n o v a d o p e d a g ó g i c a de 1'Ajuntament de
B a r c e l o n a , amb una d e c i d i d a o r i e n t a d o h i g i e n i s t a i
p r e v e n t i v a es m a n i f e s t á també en aquest p e r í o d e , amb l a
creació l'any 1910 i l a seva i n a u g u r a d o e l 1914, de l e s
E s c o l e s d e l Bosc de M o n t j u i c per a nens i nenes p r e -
t u b e r c u i o s o s o p r o c e d e n t s d'ambients f í m i c s .
L'any 1918 es c r e a , i e l 1920 f o u i n a u g u r a d a l ' E s c o l a d e l
Mar, a l a p l a t j a de l a B a r c e l o n e t a , per a nens amb
t u b e r c u l o s i ó s s i a . A n t e r i o r m e n t j a s ' h a v i e n posat en marxa
e l s "Banys de mar per a i s e s c o l a r s de B a r c e l o n a " , amb e l
propósit que e l s nens f e s s i n e x e r c i c i i e s p o r t a l ' a i r e
l l i u r e , g a u d i n t d e i s b e n e f i c i s h i g i é n i c s d e i s r a i g s de s o l
en l a p r e v e n c i ó d e l r a q u i t i s m e , l a t u b e r c u l o s i i 1'anemia.
D'aquest p e r í o d e son també l e s colónies e s c o l a r s de mar o
muntanya, r e a l i t z a d e s d u r a n t e l s t r e s mesos d ' e s t i u , p e l s
e s c o l a r s que eren s e i e c c i o n a t s peí Cuerpo de Médicos
E s c o l a r e s de B a r c e l o n a . Segons l a constitució física o
l'ambient de p r o c e d e n c i a , e l s nens eren mes e x p o s a t s o
p r e d i s p o s a t s a un t i p u s de p a t o l o g í a o a l t r e , que s e r v i a de
c r i t e r i , j u n t a 1 ' e s t a t u s s o c i o - e c o n ó m i c f a m i l i a r , per
ésser s e i e c c i o n a t s i e n v i a t s a l e s c o l ó n i e s de mar o
muntanya.
"La Colonia es una obra de preservación social, no es un
sanatorio, deben rechazarse todos los enfermos,
cualesquiera que estos sean".
306
A través de l e s p l a n e s d e l seu drgan de d i f u s i ó , e l s
" A r c h i v o s d e l Cuerpo Médico E s c o l a r de B a r c e l o n a " , podem
r e s s e g u i r l a seva a c t i v i t a t i a p o r t a c i o n s doctrináis en
aquest camp, així com l ' e s t a t s a n i t a r i de l a població
e s c o l a r de B a r c e l o n a durant a q u e s t a d é c a d a d e i s anys 20.
Dues c i t e s ens poden i 1. l u s t r a r aixó que estem d i e n t :
"Es opinión muy general izada la de que la escuela
const i tuye un foco de contagios, un centro donde el niño
encuentra con gran frecuencia el origen de las
enfermedades que padece durante el período escolar.
El estado actual de los conocimientos cient ífieos
referentes a las enfermedades contagiosas, hace prever
un cambio en las anteriores opiniones y en los
procedimientos. La escuela organizada bajo bases
cient í f icas, en vez de obrar como un centro de
propagación, vendría a const i t u i r una de las más
excelentes organizaciones prof iláct icas respecto a las
enfermedades contagiosas".
Dr. M. Salvat Espasa. "Nuevas orientaciones sobre
la prof ilaxi de las enfermedades contagiosas en la
escuela". Archivos del Cuerpo Médico Escolar de
Barcelona, Volumen III, 1925.
"Al incorporarnos los médicos escolares a las
organizaciones pedagógicas, ofrecimos al Magisterio
nuestra aportación científica, a fin de instruir en
nuestras escuelas la pedagogía fisiológica, renovación
urgente e imprescindible, si esperábamos conseguir el
perfecto desarrollo psico-físico de nuestros escolares".
Editorial. Monográfico Colonias escolares. Archivo
del Cuerpo Médico Escolar de Barcelona. Vol, III.
D i n t r e d ' a q u e s t a línia c a l c i t a r també l e s C o l ó n i e s
permanents, c o l . l e g i s c l i m á t i c s , com l a G r a n j a e s c o l a r "Can
P u i g " de l'Ajuntament de B a r c e l o n a a C o l l s e r o l a .
Amb l a m a t e i x a o r i e n t a c i ó p r o f i l á c t i c a es c r e a r e n a
B a r c e l o n a l e s p r i m e r e s C a n t i n e s e s c o l a r s , e i s J a r d i n s
d ' I n f á n c i a ( p e r a i s p r e e s c o l a r s ) i s ' u r b a n i t z a r e n
adequadament e l s p r i m e r s J a r d i n s per a j o c s d ' i n f a n t s a l a
c i u t a t de B a r c e l o n a ( 3 8 ) .
307
C) L l u i t a c o n t r a l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l
S i l a Mancomunitat no t e n i a cap competencia l e g a l en e l camp de l a S a l u t P ú b l i c a , l a minva de l a n a t a l i t a t a
C a t a l u n y a i l e s a l t e s t a x e s de m o r t a l i t a t i n f a n t i l ,
preocupaven a l a població en g e n e r a l i a i s polítics en
p a r t i c u l a r . C o n e i x e d o r s de l a h i s t o r i a , temien que e l
p r o g r e s s i u e n v e l l i m e n t de l a p o b l a c i ó comportes un
a f e b l i m e n t de l a r a ? a , un f r e a 1 ' i m p e r i a l i s m e c u l t u r a l i
un estancament de l'expansió e c o n ó m i c a .
Les i d e e s e u g enésiques i m a l t u s i a n e s d e l s e g l e X I X , eren
conegudes p e l s n o s t r e s c i e n t í f i c s i p o l í t i c s . S i bé es
d e s i t j a v a un m i l l o r a m e n t de l a raQa, en e l s seus a s p e c t e s
f í s i c , moral i s o c i a l , no es menys c e r t que l a f e b l e
d e n s i t a t d e m o g r á f i c a de C a t a l u n y a en relació a a l t r e s
r e g i o n s industriáis europees e l s f e i a temer per
l ' a s s o l i m e n t d e i s o b j e c t i u s d ' e x p a n s i ó c u l t u r a i e c o n ó m i c a
que es d e s i t j a v e n o b t e n i r .
Des de m i t j a n s d e l s e g l e X I X , es n o t a v a una t e n d e n c i a , I l e u
pero s o s t i n g u d a , a l a minva de l a n a t a l i t a t . A q u e s t a minva
en e i c r e i x e m e n t v e g e t a t i u de l a població c a t a l a n a , e r a
compensada per l ' a l l a u i m m i g r a t o r i , cap a i s c e n t r e s
i n d u s t r i á i s , de gent d ' a i t r e s r e g i o n s d e i s P a i s o s C a t a i a n s
( V a l e n c i a , A r a g ó , B a l e a r s ) a l e s d a r r e r i e s d e l X l X , i
l ' i n c i p i e n t immigració e s p a n y o l a des de p r i n c i p i s d e l XX.
Aixó p r o d u i a un b a l a n ? p o b l a c i o n a i l l e u g e r e m e n t p o s i t i u .
Pero es p r o d u i a un l e n t i p r o g r e s s i u despoblament de l e s
r e g i o n s a g r í c o l e s de C a t a l u n y a , e s p e c i a l m e n t a l e s
comarques de muntanya, i una d e n s i t a t de p o b l a c i ó d é b i l ,
e s p e c i a l m e n t a 1 ' i n t e r i o r en c o n t r a s t amb l e s r e g i o n s
c o s t a n e r e s . Aquesta minva de l a n a t a l i t a t es p r o d u i a , sense
una r edúcelo de l a m o r t a l i t a t . La t a x a de n a t a l i t a t , que e l
1850 e r a de 37,4%, passá a l 25% e l 1910. Mentre que l a t a x a
de m o r t a l i t a t e l 1910 e r a d e l 2 1 % . Com ho posa de m a n i f e s t
en J o r d i N a d a l , e l s c a t a i a n s , que s ' h a v i e n a n t i c i p a t
n otablement en l a redúcelo de l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l d u r a n t
l a p r i m e r a m e i t a t d e l s e g l e XIX -a través de l a i n t r o d u c c i ó
de l e s vacunes c o n t r a l a v e r o l a , una m i l l o r a l i m e n t a c i ó ,
m i l l o r a de l a h i g i e n e i l e s e x p e c t a t i v e s de v i d a generades
per l a i n d u s t r i a l i t z a c i ó - , s ' a n t i c i p a r e n t a m b é , d u r a n t l a
segona m e i t a t d e l s e g l e X I X , en l a redueció v o l u n t a r i a d e l
nombre de f i l i s , en v i s t a de l e s majors p o s s i b i l i t a t s que
t e n i e n d ' a s s o l i r l a v i d a a d u l t a . E r a una e v o l u c i ó comuna a
308
l a d e i s a l t r e s p a i s o s i n d u s t r i a l i t z a t s . Pero e l greu e r a
que, mentre l a n a t a l i t a t d i s m i n u í a , i a t a x a de m o r t a l i t a t
baixá molt poc. L' enve 11 iment de l a població e r a
p e r c e p t i b l e en l a reducció d e l p e r c e n t a t g e de població
e n t r e z e r o i c a t o r z e a n y s , que e l 1880 e r a d e l 33% i e l
1910 r e p r e s e n t a v a e l 28%. E l 1910 s o i s l a n a t a l i t a t
f r a n c e s a e r a i n f e r i o r a i a c a t a l a n a , Mentre a C a t a l u n y a l e s
t a x e s de n a t a l i t a t i m o r t a l i t a t e r e n d e l 25% i 21%
r e s p e c t i v a m e n t a B é l g i c a eren de 25,2% i 16,2% i a Alemanya
32,3% i 18,3%.
Foren e l s polítics i e l s científics e l s p r i m e r s en p o s a r de
reí l e u i e s t u d i a r aquest problema de l a C a t a l u n y a
n o u c e n t i s t a . Hermenegild P u i g i S a i s , metge, d i p u t a t
p r o v i n c i a l a l'Assemblea de l a Mancomunitat, membre
d e s t a c a t de l'Associació de Metges de L l e n g u a C a t a l a n a
o r g a n i t z a d o r a d e i s c o n g r e s s o s de metges de l l e n g u a
c a t a l a n a , membre fundador d e l S i n d i c a t de Metges de
C a t a l u n y a i p r e s i d e n t de l'Académia de C i é n c i e s Mediques de
C a t a l u n y a , en p a r l a i ho e s c r i g u é r e p e t i d e s vegades, t a n t
en públic com a i s c e r c l e s c i e n t í f i c s .
E l 24 de novembre de l'any 1915, p r e s e n t a una c o m u n i c a c i ó
a l'Académia de C i é n c i e s Mediques, t i t u l a d a " E i problema de
l a n a t a l i t a t a C a t a l u n y a " , posant de m a n i f e s t l a b a i x a
n a t a l i t a t i e l problema de 1'enve11iment de l a p o b l a c i ó .
E l 28 d'agost d e l 1923, e l s d i p u t a t s H e r m e n e g i l d P u i g i
S a i s , i Lluís N i c o i a u d'Olmer p r e s e n t a r e n a l'Assemblea de
l a Mancomunitat una p r o p o s i c i ó encaminada a m i l l o r a r e l
S e r v e i de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t , i peí que f a r e f e r e n c i a
a i s assumptes de n a t a l i t a t i p r o t e c c i ó a l a i n f a n c i a
t r a n s c r i b i m a l'ANNEX NQ 2.
Aquí podem ve u r e una c l a r a p o l í t i c a n a t a l i s t a , r e c o l z a d a en
una l e g i s l a c i ó , un s i s t e m a t r i b u t a r i i una e d u c a c i ó o
propaganda a d i e n t .
E l 1926 a p a r e g u é a l a r e v i s t a I n f a n t i a N o s t r a , fundada peí
D r . Agustí B a s s o l s i d i r i g i d a en a q u e s t a e t a p a peí seu f i l l
D r . C l a u d i B a s s o l s , un a r t i c l e t i t u l a t "La n a t a l i t a t a
C a t a l u n y a " , on p r e n e n t com a exemple F i g u e r e s , es posa de
m a n i f e s t que e l descens de l a n a t a l i t a t , sense disrainució
de l a m o r t a l i t a t , e s t a v a p r o d u i n t un b a l a n ? p o b l a c i o n a l
n e g a t i u d u r a n t e l p r i m e r q u a r t d e l s e g l e XX.
309
Població Any N a i x e a e n t s D e f u n c i o n s B a l a n ?
F i g u e r e s 1894 271 221 + 50
F i g u e r e s 1925 186 220 - 34
Com a causes d'aquesta situació se n ' a s s e n y a l e n t r e s :
- Ma1 t u s i a n i s m e
- Comoditat - E s t r e t o r económica
El 1928 e l Dr. Jaume A i g u a d e r i M i r ó , p u b l i c a també a l a
m a t e i x a r e v i s t a I n f a n t i a N o s t r a , un a r t i c l e t i t u l a t "Minva
de l a n a t a l i t a t " , on d e s c r i u l e s t r e s causes que a i seu
entendre en son r e s p o n s a b l e s :
E s t e r i 1 i t a t
Neoma1 tus i a n i sme
M o r t a l i t a t I n f a n t i l
D esprés d ' e x p l i c a r l e s c a u s e s , en proposa s o l u c i o n s :
1 ' e s t a b l i m e n t d'un programa o " L l u i t a " c o n t r a e l s t r e s
f a c t o r s e t i o l ó g i c s préviament d e s c r i t s , b a s a t en:
- Propaganda m é d i c a c o n t r a 1' e s t e r i l i t a t p a t o l ó g i c a
( m a l a l t i e s d ' o r i g e n o transmissió v e n é r i a i T b ) .
- S u p r i m i r i e s p r e d i q u e s de moral s e x u a l .
- E s t a b l i m e n t de d i s p e n s a r i s de p u e r i c u l t u r a .
E n c a r a tornem a t r o b a r e l Dr. H. P u i g i S a i s , a l ' a n y 1929
a l a m a t e i x a r e v i s t a I n f a n t i a N o s t r a , p r e o c u p a t peí m a t e i x
p r o b l e m a , amb un a r t i c l e : "Breus c o n s i d e r a c i o n s s o b r e e i
problema de l a n a t a l i t a t " .
•jera
310
La Mancomunitat, sempre amatent a i progrés de C a t a l u n y a en
t o t s e l s seus a s p e c t e s , no p o d i a veure amb bons u l l s aquest
retrocés d e m o g r á f i c , que en pocs anys significaría un
e n v e l l i m e n t de l a població í una merma de l a r i q u e s a d e l
p a í s , t a n t en e l seu as p e c t e económic com c u l t u r a l . Les
competéncies legáis, l i p e r m e t i e n un e s t r e t marge
d' i n t e r v e n c i ó .
De t o t e s l e s actuacíons p o s s i b l e s , l a mes lógica, r e n d i b l e
i económica i a l mateix temps socíalment a c c e p t a b l e , e r a l a
l l u i t a c o n t r a e l f l a g e l l de i a m o r t a l i t a t i n f a n t i l .
E l s p r o j e c t e s i r e a l i t z a c i o n s d'en P r a t de l a R i b a i en
Miquel A. F a r g a s , amb l a "Casa M a t e r n a l C a t a l a n a " , j a
apuntaven en aquesta direcció: m i l l o r a r i d i g n i f i c a r l a
m a t e r n i t a t de t o t e s l e s c l a s s e s s o c i a l s , e l que portaría
com a consequéncia una disminució de l a m o r t a l i t a t i
m o r b i l i t a t m a t e r n a l i i n f a n t i l . No es partía de z e r o ; l a
idea j a h i e r a .
E l 23 d'agost de 1923, e l C o n s e l l Permanent ac o r d á :
"Encamarar al Dr. August Brossa i Bosque, el treball de
recollir dades i proposar solucions de caient práctic
referents al problema de la mortal i tat infantil,
adscrivint-lo al Servei de Sanitat, amb el carree
d 'Auxi1iar facultat iu de Lluita contra la Mortalitat
infant i l . i entenent-se el nomenament, per ara, sense
sou".
C.O.M. 1923, Vol 4, pág.254
E l D r . August B r o s s a f o u un d e i s d i s t i n g i t s p e d i a t r e s que
fundaren l'any 1926 l a S o c i e t a t C a t a l a n a de P e d i a t r í a .
S e g u i n t l a norma d'en P r a t de l a R i b a : d'un home per a
cada c o s a , í una cosa per a cada home, en B r o s s a f o u
e s c o l l i t per dur a terme a q u e s t a i m p o r t a n t t a s c a . I
1'encert en 1'eleceió es demostra en e l f e t que, enca r a que
sense sou i a v i a t sense Mancomunitat, c o n t i n u a t r e b a l l a n t
seriosament en aquesta t a s c a de recopilació de dades, e l s
r e s u l t a t s de l a qual f o u p r e s e n t a d a a l VI Congrés de Metges
de L l e n g u a C a t a l a n a , d e l 1930 a B a r c e l o n a , i r e c o i l i d e s en
l a p o n e n c i a 3a t i t u l a d a " M o r t a l i t a t f e t a l i i n f a n t i l a
C a t a l u n y a : causes i p r o f i l a x i s " . T r a n s c r i v i m a c o n t i n u a c i ó
311
e l s títols d e i s t r e b a l l s p r e s e n t a t s a l'esmentada P o n e n c i a :
D r . Raduá
Moviment n a t u r a l de l a població de B a r c e l o n a l'any 1920.
D r . Lluís Sayé
La p r o f i l a x i de l a t u b e r c u l o s i a l a p r i m e r a i n f a n c i a i l a
v a c u n a c i ó a n t i t u b e r c u l o s a de C a l m e t t e - G u e r i n (B.C.G.). D r . Manuel S a l v a t i Espasa M o r t a l i t a t i n f a n t i l per t u b e r c u l o s i a C a t a l u n y a .
Dr. B e l a r m i R o d r í g u e z i A r i a s
M a l a l t i e s n e r v i o s e s i m o r t a l i t a t i n f a n t i l .
D r . Pere Martínez i García
La m o r t a l i t a t en e l s i n f a n t s l e g í t i m s . Aspeóte g e n e r a l d e l
prob1ema:
- Causes: S o c i a l s : m i s e r i a i i g n o r a n c i a
M e d i q u e s : i n f e c c i o n s i m a l n u t r i c i ó
- S o l u c i o n s : S o c i a l s : C o n s t r u c c i ó de cases i b a r r i s
o b r e r s s a l u d a b l e s i e c o n ó m i q u e s .
P r o t e c c i ó de l a dona embarassada.
Reg1amentaci ó de l e s Gotes de
1 l e t .
Foment de G u a r d e r i e s .
P r o t e c c i ó de mare s o l t e r a .
M e d i e s : M u í t i p l i c a c i ó d e i s C o n s u i t o r i s de
P u e r i c u l t u r a .
I n f e r m e r e s v i s i t a d o r e s .
C r e a c i ó d ' h o s p i t a l s de nens o
Servéis de P e d i a t r í a .
D r . August B r o s s a i D r . S a l v a d o r Goday
M o r t a l i t a t d e i s nens a b a n d o n a t s .
"La inclusa encara pot i ha de millorar el seu
funcionament, éssent cada dia mes Organisme distribuidor
i no Asil Di pos it de nens".
312
D r . Pere N u b i o l a i E s p i n a s :
M o r t a l i t a t f e t a l .
D r . S. Noguer:
Sífilis i m o r t a l i t a t i n f a n t i l .
D r s . A. B r o s s a , A. T r i a s i Maxencs, J . D o m é n e c h i A l s i n a :
M o r t a l i t a t f e t a l i i n f a n t i l a C a t a l u n y a : t r e b a l l s
e s t a d í s t i e s .
E l s a u t o r s c o n e l u i r e n e l t r e b a l l amb l e s següents
cons i d e r a e i o n s :
"Avui día, es pot veure en tots els paísos civi1itzats,
que una de les mes grans preocupacions deis polítics,
1 eg i s 1 adors i higienistes, és 1 'estudi i implantado
d'obres de Protecció a 1'Infancia, per a disminuir, en
el poss ible, la feixuga morta1 i tat infant i 1.
Amb mol ta rao, s'ha pogut dir que el grau de
civilització d'un poblé, pot amidar-se per les seves
Obres de Protecció ais seus infants.
A l'estudi de la mortalitat infantil a Catalunya i de
les causes que la produeixen, ha de seguir 1'exposició
deis reméis per aquest gran mal. Aquest treball sería
molt trist, si després de les rengleres afilerades deis
nostres infants morts, no poguéssim posar-hi els
fonaments on podran bastir-se les Obres de Protecció ais
futurs infants de Catalunya.
La mortalitat infantil és la catástrofe mes gran que cau
damunt deis humans. Les guerres mes sanguinoses, les
epidémies mes greus i mes extenses, no poden arribar mai
a igualar, en el transcurs del temps, aquest tribut tan
trist, que paguen a la mort, un any darrera 1'altre, els
f i l i s deis homes."
Pero e l D r . August B r o s s a no f o u solament un e p i d e m i ó l e g
i n f a n t i l que a s s e n y a l a v a e l s p r o b l e m e s . I n t e n t a també donar
s o l u c i o n s , com podem l l e g i r - l e s a l e s seves c o m u n i c a c i o n e s
d ' a i t r e s c o n g r e s s o s i r e v i s t e s :
313
D r . August B r o s s a : E l papel de l a mujer en l a l u c h a c o n t r a l a m o r t a l i d a d
i n f a n t i i .
I I Congreso N a c i o n a l de P e d i a t r í a , San S e b a s t i á n , 1923,
L i b r o de A c t a s , p á g . 621.
D r . August B r o s s a :
Cómo son y cómo d e b i e r a n s e r l o s C o n s u l t o r i o s p a r a niños de
pecho.
I I I Congreso N a c i o n a l de P e d i a t r í a . Z a r a g o z a , 1925.
D r . August B r o s s a :
La Pediatría en 1923-1924.
R e v i s t a Médica de B a r c e l o n a , enero 1926, p á g . 112.
D r . August B r o s s a :
E l C o n s u l t o r i de P u e r i c u l t u r a en l a L l u i t a c o n t r a l a
m o r t a l i t a t i n f a n t i l .
V C o n grés Metges L l e n g u a C a t a l a n a , L l e i d a , 1923, L l i b r e I I .
Segons l a seva o p i n i ó , l e s dues causes sobre l e s que podía
avangar l a L l u i t a c o n t r a l a M o r t a l i t a t I n f a n t i l e r e n :
l ^ ' ^ - L 'educació m a t e r n a , i
2''' - E l s C o n s u l t o r i s de P e d i a t r í a .
314
6.2.8. BRIGADES SANITÁRIES
Les B r i g a d e s S a n i t á r i e s , creades l'any 1921, eren uns
e q u i p s sanitáris d'urgéncia i m d b i l s , p r e p a r a t s per atendré
i a c t u a r e n f r o n t de q u a l s e v o l b r o t epidémic o emergencia
s a n i t a r i a que es p r e s e n t e s .
Aquests n u c l i s sanitáris m d b i l s , en nombre de q u a t r e per
t o t C a t a l u n y a { B a r c e l o n a , L l e i d a , Reus i F i g u e r e s ) , ben
e q u i p a t s de m a t e r i a l i p e r s o n a l , t e n i e n per func i ó :
"A) Atendré a les incídéncies epidémies de tota mena que
es present in a les respect ives comarques,
traslladant-se al lloc corresponent el personal i
material necessari.
B) Faci1itar ais ajuntaments vacunes antitífiques,
antiveroloses i altres.
C) Anar a les respectives poblacions quan s'hagués
d'aplica col.lectivament aquelles vacunes.
D) Realitzar campanyes d'estudi i prof ilaxi de
malalties evitables en relació amb la higiene
pública" (39).
En l a d e l i m i t a c i ó de l'área i ámbit d'actuació de cada un
d'aquests nucíis s a n i t á r i s , e l C o n s e l l e r de S a n i t a t procedí
a l a re a l i t z a c i ó d'un e s t u d i p r e l i m i n a r d e l mapa s a n i t a r i ,
i a l a D i v í s i ó s a n i t a r i a de C a t a l u n y a :
"Per a i s e f e c t e s s a n i t á r i s , l a Mancomunitat ha d i v i d i t
C a t a l u n y a en q u a t r e agrupaments de comarques, c o n v e r t i n t
en l l u r c a p i t a i i t a t a q u e l l e s p o b l a c i o n s l a situació
topográfica de l e s q u a l s permet amb mes f a c i l i t a t a c u d i r
a l l l o c on s i g u i n n e c e s s a r i s e l s s e r v é i s , comprenent, de
moment, cada zona s a n i t a r i a , e l s m u n i c i p i s que i n t e g r e n
l a p r o v i n c i a de l a c a p i t a i i t a t . " ( 4 0 ) .
315
Les a c t i v i t a t s d'aquestes B r i g a d a s S a n i t á r i e s r e p r e s e n t a r e n
una n o t a b l e economía en e l s p r e s s u p o s t o s d e i s m u n i c i p i s , j a
que a q u e s t s f o r e n r e l l e v a t s de c o n t r i b u i r a l a creació i
s o s t e n i m e n t de b r i g a d a s p r o v i n c i a l s , e x i g i d e s per l a L l e i ,
segons f o u reconegut en l a R.O. d e l 19-5-1922. Les normes
d i c t a d e s per aqüestes " B r i g a d a s p r o v i n c i a l s " f o r e n en
esséncia l e s mateixes que j a e s t a v a a p l i c a n t l a
Mancomunitat, amb prou bons r e s u l t a t s .
E l s N u c l i s s a n i t a r i s , s i t u a t s en l l o c s g e o g r á f i c s
e s t r a t é g i e s , amb bones c o m u n i c a c i o n s ( B a r c e l o n a , L l e i d a ,
F i g u e r e s i R e u s ) , p e r m e t r i e n a i s e q u i p s de l e s B r i g a d e s
S a n i t á r i e s , p r e s e n t a r - s e a l l l o c de l a u r g e n c i a r e q u e r i d a .
Seguint l a filosofía de l a Ma n c o m u n i t a t , de no solament f e r
c o s e s , s i n o de f e r - l e s ben f e t e s , l'any 1922, e l D r . Jaume
G r a s , fou becat per a r e a l i t z a r un v i a t g e d ' e s t u d i a Franga
i A n g l a t e r r a , e n t r e e l 12 de j u l i o l i l ' o n z e d ' a g o s t , a f i
i e f e c t e de v i s i t a r l e s f o r m a c i o n s sanitáries d ' a q u e l l s
p a i s o s (41) i e x t r e u r e ' n I l i g o n s de c a r a a 1'organització
de l e s B r i g a d e s sanitáries de l a M a n c o m u n i t a t . E l D r . Gras
e r a a l'ensems l ' A u x i l i a r f a c u l t a t i u de l a L l u i t a
a n t i t í f i c a , que a p a r t i r de l'any s e g ü e n t , queda des d e l
punt de v i s t a o p e r a c i o n a l , i n t e g r a d a o s e r v i d a p e l s membres
de l e s B r i g a d e s s a n i t á r i e s , que s'ocuparen de l a l l u i t a
c e n t r e l e s a l t r e s m a l a l t i e s i n f e c c i o s e s amb carácter
endémic o e p i d é m i c .
L ' o r g a n i t z a c i ó de l e s B r i g a d e s es m a t e r i a l i t z á l'any 1923
amb e l nomenament d e l p e r s o n a l a d s c r i t a cada N u c l i
s a n i t a r i i l a de l i m i t a e i ó de l e s seves f u n c i o n s . Cada e q u i p
e s t a v a format per un metge d i r e c t o r , un metge a d j u n t , un
p r a c t i c a n t i un m a q u i n i s t a . E l p e r s o n a l d e i s n u c l i s
s a n i t a r i s de B a r c e l o n a , Reus i L l e i d a a l d i a 31 de
desembre de l'any 1923 ( f a l t a v a o r g a n i t z a r l ' e q u i p de
F i g u e r e s ) e r e n : (42)
- 3 metges d i r e c t o r s , D r s . G r a s , F o r t u n y i F o n t a n a l s .
- 4 metges a d j u n t a , D r s . V a l l e s p i n o s a , F o r n e l l s , Dooenech
i A i x e l á .
- 2 p r a c t i c a n t s , S r s . M a r t í n e z i I g l e s i a s
- 2 m a q u i n i s t e s , S r s . V a l l s i V i v e s .
316
D i r e c t o r B r i g a d a s a n i t a r i a de B a r c e l o n a :
D r . S a n t i a g o Gras i Tarré
D i r e c t o r B r i g a d a s a n i t a r i a de L l e i d a :
D r . F r a n c e s c F o n t a n a l s i A r a u j o (43)
D i r e c t o r B r i g a d a s a n i t a r i a de Reus:
D r . F r a n c e s c F o r t u n y i G a l í (44)
Les f u n c i o n s de l e s B r i g a d e s sanitáries e r e n : (45)
- A d m i n i s t r a t i v e s .
- R e c o l l i d a i tramesa q u i n z e n a l m e n t , a l S e r v e i de S a n i t a t
de l a Mancomunitat, de l e s dades de m o r b i l i t a t i
m o r t a l i t a t per m a l a l t i e s i n f e c c i o s e s de t o t s e l s
h o s p i t a l s i metges, compreses d i n s l a d e m a r c a c i ó
c o n s i g n a d a a l a B r i g a d a .
- O r g a n i t z a r carapanyes de propaganda s a n i t a r i a , per t a l de
donar a conéixer l e s p r a c t i q u e s de l a p r o f i l a x i de l e s
m a l a l t i e s e v i t a b l e s .
En l a d i s t r i b u c i ó d e l p r e s s u p o s t de l ' e x e r c i c i 1922-1923,
h i trobem dues p a r t i d e s d e s t i n a d e s a l e s B r i g a d e s
s a n i t á r i e s , d i n s e l S e r v e i de S a n i t a t ( 4 6 ) .
La NQ 101: P e r s o n a l de B r i g a d e s s a n i t á r i e s , amb 130.000
p t e s .
La NQ 104: M a t e r i a l de B r i g a d e s s a n i t á r i e s , amb 50.000
p t e s .
L ' i n v e n t a r i d e l m a t e r i a l de l e s B r i g a d e s s a n i t á r i e s , a
fináis de 1923, e r a e l s e g ü e n t : (47)
- 2 l a b o r a t o r i s p o r t á t i l s de d i a g n ó s t i c b a c t e r i o l ó g i c .
- 3 8 a p a r e l l s p o l v o r i t z a d o r s o f o r m ó g e n s , p e r a d e s i n f e c c i ó
d o m i c i I i á r i a .
- 1 r e n t a d o r a m e c á n i c a , moguda a b r a c o s i p o r t á t i l .
- 2 c a r r o s - b ó t a per a i g u a .
- 6 e s t u f e s locomóbils per a d e s i n f e c c i ó m i t j a n ? a n t vapor
a p r e s s i ó i f o r m o l .
- 4 p o t a b i I i t z a d o r e s Henneberg l o c o m ó b i l s .
317
- 4 Camions amb c a r r o s s e r i a per a t r a n s p o r t de m a t e r i a l i m a l a l t s ( 11 i t e r e s ) .
- 1 Pavelló Docker per a i s o l a m e n t de m a l a l t s c o n t a g i o s o s .
- ütensilis i a c c e s s o r i s per a l moblament de p e t i t e s s a l e s
i h a b i t a c i o n s d ' i s o l a m e n t per a m a l a l t s c o n t a g i o s o s en
e l s p e t i t s h o s p i t a l s de l e s c a p i t a l s i de l e s p o b l a c i o n s
im p o r t a n t s,
A p a r t de l a t a s c a a d m i n i s t r a t i v a , d ' o r g a n i t z a c i ó , de
v i g i l á n c i a e p i d e m i o l ó g i c a i d'educació s a n i t a r i a , l'any 1923,
l e s B r i g a d e s s a n i t á r i e s i n t e r v i n g u e r e n a l mes de j u n y , en l a
r e c o l l i d a d ' e s c o m b r a r i e s de l a c i u t a t de B a r c e l o n a , amb m o t i u
de l a vaga d e l t r a n s p o r t ( 4 8 ) .
Les a c t u a c i o n s de l'any 1924 compregueren: t r e s e p i d é m i e s de
f e b r e s de M a l t a (Reus, B a t e a , B o n a s t r e ) ; una e p i d e m i a de
p a r o t i d i t i s en e l Regiment de C a v a l l e r i a de l a g u a r n i d o de
Reus; una e p i d e m i a d'encefa 1 i t i s letárgica a Mas Riudoms; una
campanya de d e s i n f e c c i ó d ' e s t a b l e s a L l e i d a , a causa d'uns
casos de g l o s o p e d a ; s u b m i n i s t r a m e n t d ' a i g u a p o t a b l e ,
mitjaníjant e l t r a c t a m e n t amb l a p o t a b i 1 i t z a d o r a , a Mora d'Ebre
durant l ' e p i d e m i a de f e b r e t i f o i d e a . Campanya d'e d u c a c i ó
s a n i t a r i a r e s p e c t e a l c á n c e r .
318
L\iu)R\TOi>i i » iN( ui I) iiir.ii \r 1)1 luccii ^^ PLR IIIGIIAI I>LU I S T L T U A P!U C O M O D I T A T
PLR D K A I T A T
GUERREA
6.2.9. SERVEI DE CURSOS AMBULANTS I PELS LABORATORIS
Des de l'any 1913, l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a
t e n i a e s t a b l e r t un L a b o r a t o r i P r o v i n c i a l d ' H i g i e n e , s o t a l a
direcció d e l D r . S. A g e l l , p r o f e s s o r de l ' E s c o l a S u p e r i o r
d ' A g r i c u l t u r a , i que operava a l e s i n s t a l . I a c i o n s de
l ' E s c o l a I n d u s t r i a l , d e l c a r r e r Comte d ' U r g e l l de B a r c e l o n a .
L ' o b j e c t i u f u n d a c i o n a l d'aquest L a b o r a t o r i p r o v i n c i a l
d ' H i g i e n e , e r a e l de c o n s t i t u i r un i n s t r u m e n t técnic a l
s e r v e i de l a H i g i e n e P ú b l i c a .
Les f u n c i o n s encomanades e r e n :
- Análisi d'aigues de beguda.
- Análisi b r o m a t o l ó g i c .
- Análisi m i c r o b i o I d g i c i p a r a s i t o l ó g i c .
- Análisi p r o d u c t e s p a t o l ó g i c s .
- A n á l i s i t o x i c o l ó g i c .
La v i d a d'aquest L a b o r a t o r i no f o u t a n t d i n á m i c a i b r i l l a n t
com c a b i a e s p e r a r , i de f e t es convertí en L a b o r a t o r i de
l ' E s c o l a d ' A g r i c u l t u r a , e s p e c i a 1 i t z a t en b i o q u í m i c a , mes
que no pas en h i g i e n e . A i x ó f e u que, en p l a n e j a r i c r e a r
e l s q u a t r e l a b o r a t o r i s t e r r i t o r i a l s f i x e s , q u a s i deu anys
d e s p r é s , ningú no es récordes n i r e c l a m e s e l L a b o r a t o r i
P r o v i n c i a l d ' H i g i e n e de B a r c e l o n a com a p a r t de l a x a r x a
s a n i t a r i a mancomunal.
D i n s l'esqueraa s a n i t a r i d e s c e n t r a l i t z a t de l a M a n c o m u n i t a t ,
a mes d e i s e q u i p s m ó b i l s d'atenció i d i a g n o s t i c , c o n s t i t u i t s
per l e s B r i g a d e s S a n i t á r i e s ( e q u i p a t s amb l a b o r a t o r i
d ' e m e r g e n c i a ) , es f e i a n e c e s s á r i a l'existéncia de
l a b o r a t o r i s d ' h i g i e n e f i x o s d'ámbit t e r r i t o r i a l , ben d o t a t s
i e q u i p a t s per a l e s f u n c i o n s que e l s h i e r e n p r ó p i e s . A i x ó
e s t a l v i a v a a m o l t s m u n i c i p i s de t e ñ i r un l a b o r a t o r i p r o p i ,
e s t a l v i a n t d e s p e s e s i m i l l o r a n t l a q u a l i t a t d e l s e r v e i .
A q u e s t a e s t r u c t u r a o r g a n i t z a t i v a d ' u n i t a t s m ó b i l s i f i x e s ,
p e r m e t i a una g r a n e i a s t i c i t a t f u n c i o n a l i una c o b e r t u r a
t o t a l d e l P r i n c i p a t . A q uests l a b o r a t o r i s t e r r i t o r i a l s
d ' h i g i e n e , f o r e n s i t u a t s a l e s m a t e i x e s p o b l a c i o n s que l a
base de l e s B r i g a d e s S a n i t á r i e s , és a d i r : B a r c e l o n a ,
F i g u e r e s , L l e i d a i Reus, per r a o n s f u n c i o n á i s (bones i
rápides c o m u n i c a c i o n s amb t o t e s l e s á r e e s de l a d e m a r c a c i ó
t e r r i t o r i a l , i r e l a c i ó amb e l s e q u i p s de l e s B r i g a d e s
S a n i t á r i e s ) .
319
En i a d i s t r i b u c i ó d e i s p r e s s u p o s t o s de l'any 1923, h i ha l a
p a r t i d a NQ 103, que d e s t i n a íntegrament l a q u a n t i t a t de
80.000 p e s s e t e s , per a l a subvenció a q u a t r e L a b o r a t o r i s de S a n i t a t ( 4 9 ) .
E l m a t e i x any 1923, e r a nomenat e l D r . F é l i x F o r n e l l s cora
a A u x i l i a r f a c u l t a t i u d e i s Cursos ambulants i d e i s
L a b o r a t o r i s ( 5 0 ) .
E l s C u r s e t s de D i a g n ó s t i c de L a b o r a t o r i de l e s M a l a l t i e s
i n f e c c i o s e s i p a r a s i t á r i e s per a metges i s a n i t a r i s , f o r e n
e l s p r e c u r s o r s de l a formació c o n t i n u a d a t a l com a v u i
1'entenem.
L ' o b j e c t i u que p e r s e g u i e n e r a d o b l e :
"La cooperació de l'estament medie a l'obra sanitaria
mancomunal s'assegura i augmenta amb els eursets que han
comengat a professar-se entre els metges de diverses
comarques, Teñen per f i , el desig d'aeréixer i afinar les
poss ibiI i tats diagnóst iques de la práctica diaria deis
metges que viuen allunyats deis grans centres " (51).
També s'en b e n e f i c i a r e n e l s farmacéutics i e l s v e t e r i n a r i s
r u r a 1 s ,
Aquesta a c t i v i t a t , c o n s t i t u e i x un exemple a teñir en
compte, de l e s p o s s i b i 1 i t a t s i b e n e f i c i s que p r o d u e i x l a
mutua c o o p e r a c i ó e n t r e l'estament s a n i t a r i i
1'Administració p ú b l i c a . E l d i a g n ó s t i c i t r a c t a m e n t d e i s
m a l a l t s m i l l o r a , e l p r e s t i g i d e i s p r o f e s s i o n a 1 s s a n i t a r i s
c r e i x i , f i n a l m e n t , 1 ' A d m i n i s t r a d o obté l a c o l . l a b o r a c i ó
v o l u n t a r i a i e n t u s i a s t a de t o t s ( p r o f e s s i o n a l s i u s u a r i s )
per a c o n s e g u i r e l s o b j e c t i u s s a n i t a r i s f i x a t s .
E l p r i m e r c u r s e t t i n gué l l o c a Reus, d e l 30-XII-1922 a l 12-
1-1923, amb 12 p a r t i c i p a n t s . A l l l a r g de dues setmanes,
s ' i m p a r t i r e n 14 l l i g o n s t e ó r i c o - p r á c t i q u e s .
E l segon c u r s e t tingué l l o c a F i g u e r e s , d e l 3 1 - I I I - 1 9 2 3 a l
15-IV-1923, s e g u i n t exactament e l m a t e i x esquema de
t r e b a l l .
A m b d ó s f o r e n p r o f e s s a t s peí D r . A n t o n i S a l v a t , C a t e d r á t i c
d ' H i g i e n e de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de 1 ' U n i v e r s i t a t de
B a r c e l o n a , i membre de l a C o m i s s i ó de S a n i t a t .
320
6.2.10 ESTUDI DEL GOLL ENDEMIC I EL CRETINISME
La manca de iode en l e s t e r r e s , i l e s a i g ü e s d ' a l t a
muntanya, és un f e t c o n e g u t . L ' a i g u a de p l u j a , a r r o s s e g a ,
cap a l e s t e r r e s b a i x e s i e l mar, e l i o d e d i s s o l t , amb e l
consegüent empobriment d e l subsól muntanyenc d'aquest
e l e m e n t , i m p o r t a n t en e l normal f u n c i o n a m e n t de l ' o r g a n i s m e
huma. E l iode i n g e r i t a través de l a d i e t a i de l ' a i g u a de
beguda, forma p a r t de l e s hormones f a b r i c a d e s p e r l a
glándula T i r o i d e s , que teñen unes f u n c i o n s f i s i o l d g i q u e s
molt ámplies i c o m p l e x e s . L a manca de i o d e en e l s a l i m e n t s
o l ' a i g u a de beguda, c o n d u e i x a d i v e r s o s graus
d ' a l t e r a c i o n s p s i c o - o r g á n i q u e s , l e s mes conegudes i
e s p e c t a c u l a r s de l e s q u a l s son: e l g o l l i e l c r e t i n i s m e .
Les comarques c a t a l a n e s d e l P i r i n e u , no e s t a v e n exemptes
d'aquest problema - l a manca de i o d e - , i e l s seus h a b i t a n t s
p a t i e n amb c e r t a f r e q uéncia l e s seves c o n s e q u é n c i e s . A
causa d e l seu a í l l a m e n t , t e n i e n una e c o n o m í a a u t á r q u i c a i
de s u b s i s t e n c i a . No r e b i e n a l i m e n t s d ' a i t r e s comarques mes
a l l u n y a d e s , i e l consum de p e i x o m a r i s c e r a molt r a r . A i x ó
e x p l i c a l'existéncia de g o l l e n d é m i e i c r e t i n i s m e e n t r e e l s
h a b i t a n t s de l e s v a l l s p i r i n e n q u e s , s o b r e t o t de l a p a r t de
L l e i d a , c o n s t i t u i n t un v e r i t a b l e problema de S a l u t P ú b l i c a .
Desconeixem q u i va donar e l p r i m e r t o e d'atenció e n v e r s
aquest problema: t a l vegada a l g ú n D r . D i p u t a t p r o v i n c i a l
d ' a q u e l l e s t e r r e s , o a l g ú n metge t i t u l a r d ' a q u e i l e s
c o n t r a d e s . E l f e t és que e l 22 de mar? de l ' a n y 1923, e l
C o n s e l l Permanent pre n g u é 1'acord de
"Encomanar al Sr. Conse11er de Sanitat d'estudi de la possible campanya a iniciar i desenrot1 lar contra el cretinisme" (52).
Poc temps d e s p r é s , l a C r ó n i c a O f i c i a l de l a Mancomunitat es
f a ressó d'una " I n s t a n c i a d e l D r . A. G u a r d i a , a través de
l ' I n s t i t u t de F i s i o l o g í a , p r o p o s a n t un pía g e n e r a l i
c o o r d i n a t per a l ' e s t u d i d e i s m a l a l t s de g o l l e n d é m i e i
c r e t i n s a l e s r e g i o n s de L l e i d a i G i r o n a " ( 5 3 ) .
321
D i s s o r t a d a m e n t , no ens ha e s t a t p o s s i b l e de t r o b a r
l'esmentada I n s t a n c i a , a causa de l a d e s a p a r i c i ó i crema de
gran p a r t d e i s a r x i u s de l ' I n s t i t u t de F i s i o l o g í a després
de l a G u e r r a E s p a n y o l a . Fóra un document molt ú t i l , per
conéixer i v a l o r a r l a m e t o d o l o g í a de t r e b a l l i e l r i g o r
u t i l i t z a t s en a q u e s t s p r i m e r s t r e b a l l s a u t ó c t o n s de S a l u t
P ú b l i c a .
A causa de l a g r a v e t a t d e l problema, en l a seva sessió d e l
d i a 23 d'agost d e l mateix any, e l C o n s e l l Permanent
resoIgué:
"Encomanar ais Drs. Antoni Guardia i Ribas Soberano,
l'estudi estadístic immediat de l'extensió del goll
endémic i del cretinismo a les regions d'alta muntanya
catalana, destinant al dit objecte la quantitat de 3.000
pessetes, obligant-se, els repetits doctors, de formular
una memoria que cont ingui el resultat de la seva
investigado, la qual será tramesa a la Comissió de
Sanitat perqué pugui acoblar aqüestes dades sobre
l'extensió de la malaltia, amb els estudis científics
que hagi realitzat l'Institut de Fisiología, i proposar
I'acord que millor escaigui per a combatre el mal" (54)
Com sempre, l a r e c o l l i d a de dades e p i d e m i o l ó g i q u e s s o b r e l a
i n t e n s i t a t i l'extensió d e l p r o b l e m a , j u n t amb e l
coneixement de l'agent e t i o l ó g i c , eren passes prévies a
l ' i n i c i d'una campanya de l l u i t a , amb g a r a n t i e s d ' é x i t .
D i s s o r t a d a m e n t , a causa d e l desmantellament de l a
Mancomunitat, aquest programa de l l u i t a c o n t r a e l g o l l i e l
c r e t i n i s m e que s ' e s t a v a p e r f i l a n t , queda a t u r a t en l ' e t a p a
p r e v i a de r e c o l l i d a de dades i p l a n i f i c a c i ó .
Ca l a s s e n y a l a r que a q u e s t a i n i c i a t i v a f o u p r e v i a a l a
famosa v i s i t a que e l r e i A l f o n s X I I I r e a l i t z á a l a comarca
de Las Hurdes d'Extremadura, acompanyat peí D r . G r e g o r i
M a r a ñ ó n , l'any 1927, per conéixer personalment i
s e n s i b i 1 i t z a r e l s g o v e r n a n t s e s p a n y o l s , sobre e l g r a n
nombre de c r e t i n s e x i s t e n t s en a q u e l l a área e s p a n y o l a .
322
6.2.11 NOUS PROJECTES
A 1'adveniment de l a D i c t a d u r a e s p a n y o l a d e l G e n e r a l Primo
de R i v e r a , e l Departament de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t de l a
Mancomunitat de C a t a l u n y a , es t r o b a v a p r e n y a t de p r o j e c t e s ,
que quedaren e s t r o n c a t s sobtadament. A l g u n s e s t a v e n j a
a p r o v a t s { g o l l e n d é m i c i c r e t i n i s m e ) , d ' a l t r e s e n c a r a en
període d ' e s t u d i { S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a P ú b l i c a ) . A l g ú n f o u
t i r a t endavant p a r c i a l m e n t a títol p a r t i c u l a r i amb grans
s a c r i f i c i s p e r s o n á i s ( e l cas d e l D r . A n t o n i B r o s s a i e l s
seus t r e b a l l s e p i d e m i o i ó g i c s s o b r e l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l
a C a t a l u n y a , que f o r e n p r e s e n t a t s a l VI C o n g r é s de Metges
de L l e n g u a C a t a l a n a de l'any 1930, en una p o n e n c i a
específica s o b r e aquest tema);mentre d ' a l t r e s hagueren
d ' e s p e r a r 1'adveniment de 1'organització s a n i t a r i a a u t ó n o m a
durant l a R e p ú b l i c a e s p a n y o l a ( m a l a l t i e s v e n é r i e s , e t c . )
per f e r - s e r e a l i t a t .
E l nou Govern m i l i t a r e s p a n y o l i e l s seus a d e p t e s i
s e r v i d o r s , p a r t i d a r i s d'una p o l í t i c a i d'una ge s t i ó
c e n t r a l i s t a i u n i f o r m i s t a , v e i e n arab mal u l l s i c o r a g r e ,
e l s p r o g r e s s o s r e a l i t z a t s per C a t a l u n y a en t o t s e l s
t e r r e n y s , g u i a t s per una A d m i n i s t r a c i ó que no es l i m i t a v a
a ésser p o l i t x a de transmissió d e l Govern C e n t r a l , s i n o que
t e n i a i d e e s p r ó p i e s que t r a c t a v a de p l a s m a r en l a r e a l i t a t ,
m a l g r a t 1 ' e n c o t i 1lament l e g a l i e c o n ó m i c . D e s p r é s d'un any
de Mancomunitat g o v e r n a t i v a , f o u f i n a l m e n t l i q u i d a d a p e r
l l e i . Sembla que ambdues a d m i n i s t r a c i o n s e r e n
i n c o m p a t i b l e s , amb e l consequent p e r j u d i c i p e r a l ciutadá
i per a i a s a n i t a t de C a t a l u n y a .
No o b s t a n t a i x ó , l ' o b r a s a n i t a r i a mancomunada, l e s seves
r e a l i t z a c i o n s i e l s seus p r o j e c t e s , e x e r c i r e n una c e r t a
i n f l u e n c i a en a l g u n s a s p e c t e s de l a s a n i t a t e s p a n y o l a , així
com c o n s t i t u i r e n l a l l a v o r i e l punt de p a r t i d a per a l e s
f u t u r e s r e a l i t z a c i o n s de l a C a t a l u n y a a u t ó n o m a d e i s anys
1931-1939. La Mancomunitat no solament no c o n s t i t u e i x pas
un p e r í o d e i s o l a t o t a n c a t de l a h i s t o r i a de C a t a l u n y a ,
s i n o a l c o n t r a r i , és l ' i n i c i d'un p e r i o d e que s'obre a
p r i n c i p i s d e l s e g l e XX, i e n c a r a no és c l o s .
E n t r e e l s p r o j e c t e s sanitáris que, d'una forma implícita o
e x p l í c i t a , hem t r o b a t en l a l i t e r a t u r a o f i c i a l c o n s u l t a d a ,
podem m e n c i o n a r :
S e r v e i d ' e s t a d í s t i c a d e m o g r á f i c a i d ' i n f o r m a c i ó d e i s
e s t a b l i m e n t s s a n i t á r i s i b e n é f i c s ; p r e t e n i a u n i f i c a r e l s
323
dos servéis de l a m a t e i x a í n d o l e , que mantenien
b e n e f i c e n c i a i s a n i t a t . ÉS a d i r , es v e i a l a n e c e s s i t a t
f u n c i o n a l i orgánica d ' u n i f i c a r ambdós departaments i es
p r e t e n i a comentar u n i f i c a n t l e s f o n t s d ' i n f o r m a c i ó , per
teñir una visió g l o b a l de l e s n e c e s s i t a t s i f a c i l i t a r l a
p l a n i f i c a c i ó .
La L l u i t a c o n t r a l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l , es v o l i a que f o s
de mes a b a s t , t r a n s f o r m a n t - l a en S e r v e i de M a t e r n o l o g i a i
E u g e n e s i a , no l i m i t a n t - s e a i n t e r v e n c i o n s puntuáis i
d ' e s t u d i e s t a d í s t i c , ans o f e r i n t una a s s i s t é n c i a i n t e g r a l
a través de d i s p e n s a r i s de m a t e r n o l o g i a i p u e r i c u l t u r a , que
comprengués l a p r e v e n c i ó , e l t r a c t a m e n t i l a r e h a b i 1 i t a c i ó ,
e l c o n s e l l genétic i l'educació s a n i t a r i a juntament amb l a
planificació de l a p r o c r e a c i ó .
L ' e s t u d i d e l g o l l e ndémie i c r e t i n i s m e , d esembocaría en un
pía c o n c r e t i específic de L l u i t a c o n t r a e l g o l l e ndémie i
e l c r e t i n i s m e .
E l s e s t u d i s d e l Dr. V i v e s i C a s a j u a n a , D i r e c t o r d e l
manicomí de S a l t , sobre 1'epidemiología de 1 ' a l c o h o l i s m e a
C a t a l u n y a , c o n d u i r i e n també a 1'estab1iment d'un pía de
L l u i t a c o n t r a 1 ' a l c o h o l i s m e .
La i m p o r t a n c i a i t r a n s c e n d e n c i a de l e s m a l a l t i e s v e n é r i e s ,
també a c o n s e l l a v e n 1 ' e s t a b l i m e n t d'una L l u i t a a n t i v e n é r i a .
E l s e s t u d i s e p i d e m i o l ó g i c s sobre e l p a l u d i s m e i l a
t u b e r c u l o s i , posaren també de m a n i f e s t l a i m p o r t a n c i a de l a
l e p r a en a l g u n e s comarques c a t a l a n e s i a c o n s e l l a v e n
1'estab1iment d'una L l u i t a a n t i l e p r o s a .
P e r o , t a l vegada, e l p r o j e c t e mes a m b i c i ó s i o r i g i n a l f o u
l a creació d'un I n s t i t u t d ' H i g i e n e P ú b l i c a de C a t a l u n y a
( 5 4 ) . Amb o b j e c t i u s a s s i s t e n c i a l s , de d o c e n c i a i
d ' i n v e s t í g a c i ó . S e r i a e s t r u c t u r a t f u n c i o n a l m e n t en s e c c i o n s
o s e r v é i s :
- Formació de metges h i g i e n i s t e s , i n f e r m e r e s v i s i t a d o r e s ,
e n g i n y e r s s a n i t a r i s , e t c .
- S e r v e i d'Assisténcia p ú b l i c a , e n c a r r e g a t d ' a s s e g u r a r l a
coordinació i a s s i s t é n c i a s a n i t a r i a a t o t s e l s c i u t a d a n s ;
p r o t o t i p u s o embrió d'un f u t u r S e r v e i C á t a l a de S a l u t ,
e n c a r a no ben d e f i n i t .
- S e r v e i d ' H i g i e n e I n d u s t r i a l .
- S e r v e i de c o n t r o l de p r o d u c t e s b i o l ó g i c s , clínics i
medicamentosos.
324
6.2.11.1. ANNEX
"A L'ASSEMBLEA
L'infraescrit Diputat té l'honor de propasar a 1'Assemblea
que sobre el ram de sanitat i beneficencia acordi inspirar
se en els següents estrems:
PRIMER: L'acció de la Mancomunitat sobre sanitat i
benef i cénela ha de tendir a la conservado i aument de la
població de Catalunya, evi tant-1i el major nombre de
sufriments possible.
SEGON: En consequéncia es fará per qui correspangui un
pregón estudi de les causes de la escasa natal itat, i de la
morbílitat i mortalitat de Catalunya per aplicar amb la
máxima urgencia els reméis escaients.
TERCER: Interinament aquest estudi no s'hagi fet (si es que
en part, al menys, no esta ja comengat) i mentre que no es
pugui desenrot1 lar un pía general, s'ateniran amb
preferencia aquelles necessitats primordials del pable, bé
evitant mes malalties, bé mes defuncions.
QUART: De tats els acords que segueixen, la Mancomunitat
aplicará amb urgencia i per ordre d'importancia sanitaria
tots els que les liéis i el seu estat económic l i permet in,
preparant i arbitrant tats els mitjans que siguin
necessaris per tal de poder realitzar el conjunt i amb
vistes a teñir organitzat per al dia que Catalunya pugui
gaudir d'independencia absoluta per a posar-ho en obra.
CINOUE (Natalitat): Essent cosa provada que quan a
natal i tat, Catalunya, és entre els pobles civi1itzats el
que la té mes feble després de Franga, cal fomentar la
natal i tat mitjangant les següents mesures:
A) La Mancomuni tat fará tot alió que pugui per a conseguir
¡'establiment d'un impost de soltería, sobre les bases
següents:
Iñ.- A tot home o dona solters arribant a vinticinc anys
se I'imposara un recárrec de cinc per cent sobre
tots els impostas que pagui a l'Estat,
Mancomuni tat, Diputació o Municipi.
325
2ñ,- Aquest cinc per cent es convertirá en el deu, el
quinze, el vint en els anys successius, aixó és,
aumentant en un cinc per cent anual, fins un máxim
del cinquanta per cent. (Els que no puguin casar-se
per malaltia o impediment físic, els será reduit el
tribut a la meitat).
3a.- Peí sol fet de contraure matrimoni, el recárrec
esmentat en las bases anteriors quedará reduit a la
meitat, rebaixant-se en una cinquena part per cada
f i l l que tingui el matrimoni.
43.~ Les quantítats així recaptades serán destinades a
subvencionar les families modestes que siguin mes
prolífiques, comengant des de el sisé f i l l i
aumentant progressivament a mesura que augmenti el
nombre.
5ñ.- El sobrant de la recaptació, si n'hi ha, d'aquest
tribut es destinará a 1'enfortiment de la rassa en
forma d'educació física, moral i intel.lectual de
la infantesa.
B) La Mancomunitat procurará per tots els mitjans que
siguin al seu abast protegír els pares prolíf íes, ja
siguí colocant-los amb preferencia en les places vacants,
ja rebaixant o anuí. lant tot alió que es pugui els
tributs basats en la capí tació deis menors, (ensenyament,
cédulas, quintes, consums, etc.)
C) La Mancomunitat fará tot el que pugui per evitar i
perseguir la pornografía i la propaganda de les
práct iques neo-mal thusi anas.
D) La Mancomunitat aprofitará totes les avinenteses per
a estrényer els 1 lasaos de solidaritat entre l'individu
i Deu, la patria, la térra, la llar, la familia, les
professions familiars, valent-se de tots els mitjans
possibles com son cartilles populars, conferencies,
intensificant l'acció de la Comissió de Cultura,
concursos en els quals es premiin obres que cantin o es
demostrin els goigs i les avantatges d'aqüestes
solidaritats, aventatges d'ordre material.
326
SISENA (Protecció a 1 * infancia): La Mancomunitat fará tot
quan pugui per tal de protegir la infancia sota les
següents bases:
A) Es prodigaran per persones competents conferencies per tot Catalunya sobre maternologia i puericultura a fi
d'interessar al poblé en aquests assumptes.
B) S'establirán en tots els punts principáis de Catalunya
dispensaris on les futures mares puguin consultar i d'on
puguin ésser dirigides sobre son estat, aixi com les ja
mares puguin fer el mateix sobre la cria deis seus f i l i s
menors.
C) S 'establirá un cos facultatiu encarregat d'organitzar
els referits servéis, dirigir-los i tenir-los en
funcionament, cos compost de metges i infermeres
especialitzades, que serve ixin de nexe entre la familia i
el dispensari.
D) Que s'activi tot el possible la construcció de la nova
Casa Maternal Catalana on puguin ésser assistides les
parteros de pocs recursos o que vulguin ésser millor
ass i st ides. ,
SETENA (Malalties infeccioses d'origen bídric): La
Mancomunitat es preocupará creant, si convé, laboratoris
especials d 'analisi de les aigües d 'aliment, de les quals
s'abasteixen els pobles de Catalunya a fí d'orientar-los
sobre les que poden ut i 1 i tzar-se i les que deuen evi tar-se,
donant tota mena de faci 1 itats per a la captado de les
primeres, així com d'intensi f icar les vacunacions
antitífiques en els llocs i casos de mes perill, el mateix
que les anticolériques quan el perill es presentes.
VUITENA (Tuberculosis): Es procurará generalitzar a tot
Catalunya, sobretot en els grans centres de comarca, el
servei antituberculós, establint amb la major urgencia
possible els sanatoris necessaris per a les necessitats de
Catalunya, i un Hospital al menys especial, peí que ja no
puguin esperar resultats del sanatori.
NOVENA: Tant en els sanatoris com en l'Hospital es
procurará que puguin tenir-hi allotjament els malalts de
totes les classes sociais pagant, els que puguin, a
proporció de la seva posició social.
327
DECENA (Paludisme): Tenint en compte que les exacerbacions
mes importants del paludisme, son generalment degudes a
1 'ampliació deis terrenys de regadiu en males condicions de
desguás o a la intensificado del cultiu de I'arrog, així
com que aquest mateix cultiu en males condicions es una de
les principáis causes de la seva permanencia, es posaran
tots els obstacles legáis a deixar instaurar nous regadius
i nous cultius d'arrog, que no estiguin en les condicions
que ¡'Higiene aconsella.
ONCENA: A tot nou regant i a tot cultivador d'arrog, se li
posará un canon per tal de sostenir les despeses de la
campanya ant ipalúdica.
DOTZENA: La Mancomunitat no augmentará mes les despeses
sobre la l l u i t a antipalúdica sino les reduirá en ¡o
possib¡e, mentre e¡ seu estat económic no l i hagui permés
resddre els problemes mes urgents de la l l u i t a
antituberculosa, contra les malalties infeccioses d'origen
hidric i de protecció a ¡'infancia,
TRETZENA (Beneficencia - Hospitalització): S'activará tant
com sigui possibie ¡'estudi,que em consta que s'está fent
ja, deis mitjans hospitalaris deis quals disposa
actúaIment Catalunya, procurant utilitzar tots els que es
pugui i amp 1 iant-los, si convé, fins a cumplir totes les
necessitats.
CATORZENA: Es procurará dotar els hospi tais comarcals de
tot 1 'utillatge i personal competent necessari per a poguer
subvenir a tots els casos d'urgencia, i a tots aquel¡s
altres que per ¡a seva indoie no obliguin a ésser
central itzats,
OUINZENA: En tots els Hospi tais es procurará que hi hagi
llocs distingits per ais que paguin, cobrant-se' 1s
estáncies proporcionáis a la seva posició social.
SETZENA: S 'estudiará la manera de que, con succeeix en
altres paisos, tots els individus hsopitalitzats paguin les
estáncies corresponents,essent-ne responsables,quan ells no
puguin,els municipis,províncies, consuiats respectius, etc,
DISETENA: Els malalts distingits, demes de 1'estada pagaran
tots els servéis especiáis deis queal siguin objecte.
DIVUITENA: Si es porta a la práctica el servei del segur
obligatori sobre malalties, es reconeixerá ais
328
hospital itzats
dist ingi ts, el
farmacéutic.
per
dret
aquest motiu, el mateix
de Iliure eleceió de metges
que ais
i servei
DINOVENA: D'els honoraris pagats pels asegurats, ais quals es refereix l'extrem anterior, igual que deis pagats pels di st ingi ts que siguin assistits pels metges de 1'establiment, se'n donará a aquest forgosament la part que de justicia li correspongui.
VINTENA: S'activará tot el possible la realització de la
clínica de psiquiatría,per obeír a una necessitat urgent
VIGÉSIMA PRIMERA (Altres cases de Beneficencia): Es
procurará a la major brevetat possible, treure del
Circuit de les ciutats les cases de Beneficencia avui
existents, situant-les en plena naturalesa, tot el que
sigui compatible amb llur bon servei i procurant que llurs
asilats puguin fruir d'abundó de sol i aire així com de
tots els mitjans adequats en cada cas. Iguals
circumstáncies es tindran en compte per les que es
construeixen de nou com es ve fent ja.
VIGÉSIMA SEGONA (Bases generáis). El personal técnic
corresponent a Sanitat i Benef icéncia,será cátala i será
elegit per conreus. Solament quan hi hagi dubte per a
1'eleceió,el Jurat podrá acordar que es fassin exercicis
d'oposició que deuran ésser preferentment práct i es.
VIGÉSIMA TERCERA: Els jurats que hauran de resoldre els
casos ais quals es refereix el número anterior, serán
técnics, o en sa majoria absoluta. Els técnics serán
nomenats per les entitats professionals del país i els
treballs serán remuneráis.
VIGÉSIMO CUARTA: La mancominitat, i en son nom el Consell,
estudiará i posará en planta tots els mitjans possibles per
tal d'arribar a la unificado de totes les manifestacions
benéfiques de Catalunya a f i d'obtenir major eficacia, i si
aixó no fos possible, procurará interinament anar a la
federado de totes les entitats benéfiques que es pugui,
comengant per les mes similars.
VIGÉSIMO QUINTA: Al crear servéis nous, o a 1'ampliar els
existents, es procurará en lo possible respectar els
actuáis, tant part iculars com oficiáis, adaptant-los a la
nova organització.
Palau de la Genera 1itat, 20 d'agost de 1923".
329
(1) T r e b a l l s i g e s t i o n a p e r a o b t e n i r de l ' E s t a t
d e l e g a c i o n s de servéis de c a r á c t e r g e n e r a l aab l e s
c o r r e s p o n e n t s c o a p e n s a c i o n s e c o n d a i q u e s . ( 1 9 1 4 ) . A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a 1 1 N9 2777.
(2) R e p o r t s d e l C o n s e l l Permanent a l'Assemblea de l a
Mancomunitat, novembre 1917, Anexe NQ 38, B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1917.
(3) T r e b a l l s d e l S e r v e i de S a n i t a t , 1 9 1 7 - 1 9 2 1 . B a r c e l o n a
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1922, p a g i n e s 7-10.
(4) R e p o r t s d e l C o n s e l l Permanent a l'Assemblea de l a
Mancomunitat, novembre 1917. Anexe NQ 39. B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1917.
(5) C.O.M., V o l I I , p á g . 88.
(6) A c o r d d e l C o n s e l l Permanent a t r i b u i n t a l a P o n e n c i a de
B e n e f i c e n c i a l ' o f i c i n a d e l S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t a r i s
( 1 9 2 0 ) . A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l
NQ 2797.
(7) T r e b a l l s d e l S e r v e i de S a n i t a t 1 9 1 7 - 1 9 2 1 . B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1922, págin a 11.
(8) E x p e d i e n t p e r s o n a l d e l D i r e c t o r d e l S e r v e i d ' E s t u d i s
S a n i t a r i s , S r . Gustau P i t t a l u g a ( 1 9 2 0 ) . A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , L l i g a l l NQ 2974.
(9) E x p e d i e n t p e r s o n a l de S u b d i r e c t o r d e l S e r v e i d ' E s t u d i s
S a n i t a r i s , S r . L l u í s S a y é i Senpere ( 1 9 2 0 ) . A r x i u
D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2974.
(10) L a b u s q u i e r e , Rene: Santé r u r a l e e t M é d e c i n e p r e v e n t i v o
en A f r i q u e . P a r í s , 1975. p. 14-16,
(11) P i t t a l u g a , G.: I n v e s t i g a c i o n e s y e s t u d i o s s o b r e e l
P a l u d i s m o en Espafia ( 1 9 0 1 - 1 9 0 3 ) . B a r c e l o n a , T i p o g r a f í a
La Academia, 1903.
330
(12) Una v a l u o s a aportació a l a b i b l i o g r a f í a h i s t ó r i c a r e f e r e n t a l Paludisme a Espanya i mes concretament a C a t a l u n y a , e s t r o b a en e l s I l i b r e s :
H a u s e r , Ph.: La G e o g r a f í a M é d i c a de l a P e n í n s u l a
I b é r i c a . M a d r i d , 1913.
P i t t a l u g a , G. : I n v e s t i g a c i o n e s y e s t u d i o s s o b r e
P a l u d i s m o en España (1901-1903). B a r c e l o n a , T i p o g r a f í a
La Academia, 1903.
T r e b a l l s d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e 1915-1916.
P u b l i c a c i o n s de l ' I n s t i t u t de C i é n c i e s . B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1918.
López i Alemany, M a r i u s : C o n t r i b u c i ó a l a H i s t o r i a d e l
Pa l u d i s m e a Amposta i d e l t a de l ' E b r e . I . D e i s o r i g e n s
a 1900. B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1988, V o l . I X , p. 179-
194.
(13) V i l á , M.: T r e b a l l s d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e
1915-1916. B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1918,
p. 105,
(14) López i Alemany, M a r i u s : C o n t r i b u c i ó a l a h i s t o r i a d e l
P a l u d i s m e a Amposta i d e l t a de l ' E b r e I I : De 1900 a
1936. B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1988, v o l . X, p. 193-204.
(15) T r e b a l l s d e l S e r v e i de S a n i t a t . I P a l u d i s m e .
B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1922, 46-54.
(16) P l a n e s i T o r r e s , R a m ó n : P a l u d i s m e en e l P r a t de
L l o b r e g a t d e l 1918 a l 1925. (C o l . l e c c i ó B r u g u e s ) ,
Museu M u n i c i p a l de G a v á , 1983.
(17) C o r n u d e l l a i C a p d e v i l a , J o s e p : H i s t o r i a de l a
T i s i o l o g í a a C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , La M e d i c i n a
C a t a l a n a , 1937, V o l . V, p á g . 79-84.
C a l b e t i Camarasa, J.M.: L l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a a
C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1988, V o l . I X , p. 41-
56.
331
(18) C a l b e t Camarasa, J.M.: Una po l é m i c a s o b r e i a l l e n g u a a r r a n d e l congrés de l a t u b e r c u l o s i de l'any 1910. B a r c e l o n a , G imbernat, 1985. V o l IV, p. 69-74.
(19) E s t u d i de l a m o r t a l i t a t t u b e r c u l o s a a B a r c e l o n a per
d i s t r i c t e s . A c t e s d e l T e r c e r C o ngrés de Metges de
Lle n g u a C a t a l a n a . B a r c e l o n a , Imprenta B a d i a , 1919, I I ,
169-181.
(20) C.O.M., 1921, V o l , I I , p á g . 88.
(21) C o r n u d e l l a i C a p d e v i l a , J o s e p : E s t u d i o b i o g r á f i c o d e l
P r o f e s o r Luís Sayé Sempere. B a r c e l o n a , E d i t o r i a l
Rocas, 1979.
(22) S e i x , T o m á s : S a y é , o r g a n i t z a d o r de l a l l u i t a
a n t i t u b e r c u l o s a . B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a , 1 9 7 7 , V o l . L X I I I , p á g . 1665-1669.
(23) C.O.M., 1921, V o l I I , p á g . 88.
(24) Manresa i Formosa, G e r a r d : E l pensament ci e n t í f i c d e l
D r . Lluís S a y é . B a r c e l o n a . A n a l e s de M e d i c i n a , 1977,
Vol L X I I I , p á g . 1.686-1.689.
(25) De March i A y u e l a , P e r e : E s t u d i de l a infecció
t u b e r c u l o s a a B a r c e l o n a i n i c i a t peí D r . Sayé l'any
1921. B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a , 1977, V o l L X I I I ,
p . 1.670 - 1.672.
(26) Resum d e i s a c o r d s d e l C o n s e l l Permanent. B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , maig 1918.
(27) A r x i u de l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a : L l i g a l l NQ
2977.
(28) M o n o g r á f i c , d i v e r s o s a u t o r s : L a e p i d e m i a de f i e b r e
t i f o i d e a de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , Gaceta M é d i c a
C a t a l a n a , 1916, NQ 46.
(29) L'Obra r e a l i t z a d a 1914-1923, I . B e n e f i c e n c i a i
S a n i t a t . B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1923.
332
(30) C o m p i l a c i o d e i s S e rvéis M a n c o m u n á i s d'interés d i r e c t o
p e l s m u n i c i p i s de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Mancomunitat
de C a t a l u n y a , 1923, p. 60.
(31) C.O.M., 1921, V o l I I , p á g . 164.
(32) C o m p i l a d o d e i s S e r v é i s M a n c o m u n á i s d'interés d i r e c t o
p e l s m u n i c i p i s de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Mancomunitat
de C a t a l u n y a , 1923, p á g . 5 9.
(33) C.O.M., 1922, V o l I I I , p. 306.
( 3 4 ) L ' o b r a r e a l i t z a d a 1914-1923: I I I H i s e n d a . B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1923.
( 3 5 ) A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a : L l i g a i l NQ
2 7 7 9 .
( 3 6 ) C ó r d o b a , J . : O r g a n i z a c i ó n m e t ó d i c a de l a pr o t e c c i ó n a
l a p r i m e r a i n f a n c i a en B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , B u t l l e t í
S o c i e t a t C a t a l a n a de P e d i a t r í a , 1929, V o l . I I , p. 169.
T a m b é :
P e d r o l s . E.: O r g a n i t z a c i ó de l a Inspecció m é d i c a
e s c o l a r a B a r c e l o n a . IV Con g r é s Metges L l e n g u a
C a t a l a n a . G i r o n a . 1921. I I , 619-629.
( 3 7 ) A s s e s s o r i a T é c n i c a de l a C o m i s s i ó de C u l t u r a : Les
c o n s t r u c c i o n s e s c o l a r s de B a r c e l o n a . Ajuntament de
B a r c e l o n a , 1922 (2a e d i c i ó ) .
(38) D e l e g a d o de C u l t u r a : L ' o b r a de co l ó n i e s e s c o l a r s i
banys de mar. Ajuntament de B a r c e l o n a , 1930.
(39) Comeses de l e s B r i g a d e s S a n i t á r i e s : C o m p i l a d o d e i s
S e r v é i s m a n c o m u n á i s d'interés d i r e c t o p e l s m u n i c i p i s
de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a ,
1923, p á g . 9 5 .
(40) D i v i s i ó S a n i t a r i a de C a t a l u n y a : C o m p i l a d o d e i s
S e r v é i s M a n c o m u n á i s d ' i n t e r é s d i r e c t e p e l s m u n i c i p i s
de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a ,
1923, p. 9 5 .
333
(41) C.O.M., V o l I I I , pág. 258.
(42) E x p e d i e n t s personáis d e i s D i r e c t o r s de B r i g a d e s
S a n i t á r i e s de L l e i d a i Reus. A r x i u D i p u t a c i ó
P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , L l i g a l l NQ 2977, any 1923.
(43) Nomenament D i r e c t o r B r i g a d a S a n i t a r i a L l e i d a . C.O.M.,
1924, V o l IV, p. 292 i 232.
(44) Nomenament D i r e c t o r B r i g a d a S a n i t a r i a Reus. C.O.M.,
1923, V o l IV, p. 255.
(45) C.O.M., 1923, V o l IV, p. 170.
( 4 6 ) D i s t r i b u c i ó p r e s s u p o s t de S a n i t a t . C.O.M., 1 9 2 3 , V o l
IV, p. 1 3 0 .
(47) C.O.M., 1923, Vol IV, p. 103-104.
(48) C.O.M., 1923, V o l IV, p. 199.
( 4 9 ) C.O.M., 1 9 2 3 , V o l IV, p. 130.
(50) Nomenament A u x i l i a r f a c u l t a t i u d e i s Cursos Ambulants
i d e i s l a b o r a t o r i s , a l S r . Fé l i x F o r n e l l s . C.O.M.,
1923, V o l IV, p. 104.
(51) L'Obra r e a l i t z a d a , 1914-1923. B a r c e l o n a , Mancomunitat
de C a t a l u n y a , 1923.
(52) C.O.M., 1923, V o l IV, p. 99.
(53) C.O.M., 1923, V o l I V , p. 199.
(54) C.O.M., 1923, V o l I V , p.253.
(55) L'Obra a f e r . L 'empréstit de 50 m i l i o n s . B a r c e l o n a ,
Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1920.
334
