EIVISSA. CURS 2011/12

COM EMPRAM LES EINES MATEMÀTIQUES PER ENTENDRE EL MÓN.

Maria RieraSusana Santander

Lina TorresVerónica Martín

L’activitat matemàtica pot jugar un paper important en la manera d’orientar la vida d’aula vers la comprensió

d’un mateix, de l’altre i de la realitat

TOT VA COMENÇAR A PARTIR D’UNA CONVERSA…

A l’aula, els infants volíem col.locar un personatge important per ells (Andy Warhol) a la línia del temps. Aquest fet va donar peu a una conversa:

A1: jo sé com acaba la línia del temps, mai acaba perquè els números mai s'acaben. M'ho ha dit el meu pare.A2: sí, perquè els números són infinitos...mai s'acaben...A1: i comença pel número 0.A3: no pel número 0, no. Ha de començar pel número 1. Perquè comptam: 1, 2, 3, 4, 5... El 1 és el primer.A4: sí, comença pel número 1 perquè el 0 no vale, no és res.A5: sí el 0 sempre va sol, no és amic de ningú...A6: sí va amb el 10, 20, 30...A5: bé,sí és amic d'algú...A4: i què hi ha en el 0?...

Els numeros ens ajuden a entendre el pas del temps,

ens parlen d’algú o d’alguna cosa…

PREGUNTES QUE GENEREN NOVES INQUIETUDS…

A1: són goril.les.A2: són persones pobres porque no tenen roba.A3: són animals, no poden ser pobres perquè els animals no tenen roba. Primer eren monos i després persones.A4: es fan la roba amb la pell d’animal.A2: estan caminant amb goril.les, no són persones.A4: és perquè estan evolucionant, abans eren monos.A5: el meu avi no és així.A6: ah sí, primer són monos, després caminen com a goril-les i després caminen normal.A3: però primer de tot hi havia un senyor, un senyor que va fer les persones i les cases.A7: i els dinosaures!A8: però els dinosaures vivien amb les persones?A3: No! Perquè sinò els dinosaures s’haguessin menjat a les persones.A6: Els monos vivien amb els dinosaures però quan ja eren persones no.A2 :no, quan no havia nascut ningú ja hi havia planetes.A9: els planetes varen aparèixer sols.A10: es van fer amb roques.A3: sí, roques que han explotat.A5: això és una explosió (mostra una imatge del Big Bang).A6: està explotant.Mestra : I quan penseu que va passar això ?A3: a principi de tot no hi havia res, l’ explosió.A6: aquí va l’ explosió. (Assenyalant el principi de la línia del temps).Mestra: i quin número li posam?A3: el 0 perquè 0 és res.A11: sí el 0.

De la recerca d’informació, d’on es sap a priori, que tal vegada no es trobarà gran cosa haaparegut quelcom imprevist. Una llavor que permet progressar en la investigació i arriscar el “fora tema”. (Chevallard)

Processos dialògics que ens ajuden a consensuar una cronologia dels fets al llarg del temps.

Els alumnes representen els seus pensaments i la seva comprensió de les idees mitjançant el llenguatge oral, escrit, dibuixos…

Els mestres han d’animar als alumnes a que demostrin i aprofunditzin el seu coneixement dels números i de les operacions, resolent problemes interessants i contextualitzats i discutint les representacions i estratègies que usen.

NCTM, PreK-2, Nº I OPERACIONS, pàg.83

Familiarització amb la lectura i escriptura d’informació quantitativa.

NCTM, Nº I OPERACIONS.

Històricament, el número ha estat la pedra angular del currículum de matemàtiques.NCTM, Nº I OPERACIONS, pàg.34

A l’aula, alguns interrogants portaven cap a nous interrogants, els fils tenien sentit amb altres fils, amb l’emoció d’aprendre i d’ obrir-se al camp del coneixement divers i canviant.

Contacte amb diferents sistemes i instruments de mesurar el temps al llarg de la Història...

Sandra Fernández. Historiadora i Paleontòloga

L’aula com a context interactiu i dinàmic, que recull totes les veus (infants, educadors, experts...)

L’estudi del temps ens acosta a la manera d’interpretar el món d’altres cultures…

“El temps és invisible. No es pot veure, però existeix”

(Carlos Gallego)

Anem texint la nostra xarxa de relacions…

El calendari, un text socialper a pensar el temps

Comptar és una necessitat vinculada amb l’entorn; està estimulada pels processos cognitius de classificar i cercar pautes, i al mateix temps, influeix en aquestes activitats. A més ofereix moltes idees per a la recerca dels “universals” culturals de les matemàtiques.

BISHOP, A, La enculturación matemática; pàg.48

A1: Això són els mesos i això els dies. Els mesos tenen formes i estan pintades.

A2: són dibuixos.

A3: tenen forma de animals.

A4: sembla un elefant.

A1: una motxilla.

A5: un tigre i un ós.

Altres: un mussol, una pilota, una girafa…

A6: alguns s’assemblen.

A2: així es pensaven que eren els mesos

A7: aquest calendari maya sembla que són dies però són dibuixos.

A8: potser són els dibuixos per a saber què han de fer.

A9: deixa’m veure-ho, pareix el calendari egipci, com escriuen amb dibuixos. Hi ha un dibuix de egipci.

A1: hi ha punts! Potser són els mesos o alguna cosa així. Hi ha dos puntets, tres, dos, tres…

Mestra: què voldrà dir això?

A3: els dies de la setmana que van passant.

A10: jo crec que els puntents són els mesos i les ratlles els dies.

A4: les línies són per a saber quan s’havien de trobar.

A1: seran els dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres…

A3: Més o menys són els dibuixos del calendari Maya

A5: en els calendaris hi ha números, aquí no.

A2: a veure… sí que hi ha, els dibuixos són els números.

A4: jo no hi veig números.

A11: no fan números ni lletres, fan dibuixos. Llegint quantitats, a la recerca d’un codi escrit

A1:Aquest no té dibuixos.A2: són lletres.A3: no , són números.Mestra: perquè penseu aiò?A3: perquè ho veig com a números.A4: no, jo crec que són lletres perquè s'assemblen a les lletres xinas.A5: jo penso igual que ell.A6: jo crec que són lletres en majúscules.A7: A lo millor són lletres lligades.A8: jo penso que són cançons.A2: seran lletres que diuen els dies i els mesos.

A1: són dos ocellets i una vaca!A2: també hi ha mans dibuxades.A3: i una campana.A4: i això és una piràmide fent una guerra.A5: hi ha sargantanes, ocells...A6: també hi ha una estrella de mar.A7; i un núvol,A2: i ratlles.A1: seran també els dies de la setmana o els mesos.A8: estan de 2 en 2.A9: i això sembla un imant ( )A6: té forma de gorra.A10: sembla la casa d' un ós.A11: una cova.A4: són formes distintes a les del maya.Mestra: i aquestes ratlles i símbols que diran?A1: les ratlles poden ser per comptar.A5: sí , per comptar els dies.A3: sí, com no tenien un altre calendari posaven ratlletes per comptar.A2: a lo millor és un calendari de nens com que tenen dibuixos.A12: posaran els dibuixos per a saber que han de fer.

Diferents llenguatges per a numerar

Hi ha aspectes de la realitat que necessiten de les matemàtiques per a ser entesos i representats. Els infants viuen inmers en una cultura plena de

missatges matemàtics que traten de comprendre i d’usar, per a allò, van formant hipòtesis i regles cada vegada més complexes i ajustades a la realitat

Familiarització amb la posició dels nombres en la recta numèrica.

NCTM, Nº I OPERACIONS.

Las prácticas matemáticas, que forman parte de la riqueza de nuestras comunicaciones, se tienen que aprender combinando los conocimientos y

las formas matemáticas de hacer las cosas con los contextos en los que se aprenden y con las interacciones que les dan sentido y funcionalidad”.

Carlos Gallego. Repensar el aprendizaje de las matemáticas. Ed. Graó. Pg.153