Embed Size (px)
Citation preview
Guia d’orientacionsdidàctiques 1
Activitats a l’aula2017-2018
.........................................................
.........................................................
.........................................................Índex
1 - Presentació 4
2 - Consideracions pedagògiques 5 2.1. Metodologia general i objectius 2.2. Competències curriculars 2.3. Continguts
3 - El programa d’activitats 11
4 - Seqüenciació de les activitats 12 4.1. Activitats 4.2. Els reptes poètics
5 - Les sessions 14 5.1 - Sessió 1 - Jugar per aprendre 14 5.1.1 Objectius 5.1.2 Descripció de la sessió 5.1.3 Activitats 5.2 - Sessió 2 - Llocs per jugar 17 5.2.1 Objectius 5.2.2 Estructura de la sessió 5.2.3 Activitats 5.3 - Sessió 3 - Les persones i els moments 20 5.3.1 Objectius 5.3.2 Estructura de la sessió 5.3.3 Activitats 5.4 - Material complementari 24 5.4.1 Com es pot fer una llibreta doblegant paper? 24 5.4.2 Una ciutat amb paper 26
.........................................................
.........................................................
.......................................................1. Presentació
El Pregó dels Infants a les Festes de Santa Eulàlia és un projecte educatiu adreçat als nens i nenes de 3r, 4t i 5è de primària de les escoles de Barcelona, per a la promoció i la difusió dels drets dels infants, recollits a la Convenció sobre els drets dels infants (en vigor des del 1998), i el seu reconeixement com a ciuta-dans i ciutadanes de ple dret.
L’objectiu del Pregó és iniciar els infants en processos participatius basats en la coresponsabilitat i la ciutadania activa i fer-los conèixer les seves institucions polítiques i de participació ciutadana de Barcelona. Incideix en la importància de valors com la convivència i la participació a la ciutat, i potencia la implicació de l’alumnat en la millora del seu entorn.
En aquesta edició s’ha escollit com a tema vehicular el dret al joc i l’esbarjo en les seves múltiples formes. Per fer-ho, els infants hauran de reflexionar sobre a què juguen i què els aporten aquests jocs, i veure com cal modificar espais i moments per tal de garantir que s’està complint aquest dret. A més, també es reflexionarà sobre amb qui juguen, per tal d’ampliar la presència de persones adultes en el joc i que aquest sigui un punt de trobada entre infants i adults.
Tota aquesta reflexió es fa amb l’objectiu que l’alumnat senti propers els espais de la ciutat i faci propostes per repensar la manera en què es relacionen amb aquests espais i amb les persones que els habiten.
4
.........................................................
.........................................................
.........................................................2. Consideracions pedagògiques
2.1. Metodologia general i objectius
La metodologia proposada per a l’elaboració del Pregó parteix d’una anàlisi dels jocs que els infants practiquen actualment i dels espais, els moments i els agents implicats.
Per portar-ho a terme s’han pensat unes dinàmiques que permetin la trobada i la conversa entre els infants i la generació compartida de propostes de millora.
Per tal de facilitar l’assoliments dels continguts treballats, hi haurà tres activitats de tancament a cada sessió. A la primera elaboraran un diari on apuntin a què juguen i amb qui durant un temps determinat, a la segona es fabricarà una capsa on aniran deixant totes les idees que serviran posteriorment per elaborar el ma-nifest que es llegirà als districtes, i a la tercera es generarà una dinàmica perquè els mateixos infants puguin explicar-se jocs i, d’aquesta manera, ampliar el seu repertori.
Els quatre objectius bàsics que se segueixen amb aquest projecte són:
• Valorar el joc i l’esbarjo com un dret fonamental dels infants, reconegut a l’article 31 de la Convenció sobre els drets dels infants.
• Entendre la importància de jugar com una forma d’aprendre.
• Descobrir la necessitat de diversificar la tipologia de jocs, espais i persones amb què es juga per tal de créixer.
• Ampliar el repertori de jocs i fer demandes a les persones responsables per fer-ho possible a més llocs o espais, com una forma de salvaguardar aquest dret.
5
.........................................................
.........................................................
2.2. Competències curriculars
La proposta contribueix al desenvolupament de diferents competències curricu-lars.
Les activitats proposades per desenvolupar a l’aula abans de l’encàrrec del pre-gó ens serveixen per treballar els drets dels infants i fomenten el diàleg entre l’alumnat. Són una eina per descobrir els aspectes principals d’aquest dret i els seus deures associats i estan relacionades amb la competència comunicativa i del tractament de la informació.
A les dues trobades dels centres escolars (la primera per rebre l’encàrrec del pregó i la segona per fer-ne la lectura) es promou l’autonomia i la iniciativa per-sonal, el coneixement i la interacció amb el món físic i les competències especí-fiques centrades a conviure i habitar el món. Als diferents espais de joc, els nens i nenes construiran el seu propi coneixement i hauran de relacionar-lo amb el seu entorn més proper i amb la manera en què participen de la ciutat.
Els reptes poètics incidiran en la competència artística i lingüística i, alhora, a través dels temes que es proposaran es desenvoluparà la competència social i ciutadana.
El pregó i els manifestos es generaran seguint una dinàmica cooperativa per tre-ballar en equip i en xarxa. En aquest procés s’utilitzaran les competències artísti-ques i lingüístiques i les específiques centrades a conviure i habitar el món.
Tal com mostra aquest quadre, la majoria de les competències es treballen a les activitats de la primera fase del projecte:
Reptes poètics
Sessió de treball a l’aula 1
Sessió de treball a l’aula 2
Sessió de treball a l’aula 3
Comunicatives
Metodològiques
Personals
Conviure i habitar el món
Lingüística i audiovisual
Artística i cultural
Tractament de la informaciói competència digital
Aprendre a aprendre
Autonomia i iniciativa personal
Coneixement i interacció amb el món físic
Social i ciutadania
X
X
X
X
X
X X X
X X X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
6
.........................................................
.........................................................
Els aspectes que es desenvolupen de cada competència de manera específica són els següents:
Competència de comunicació lingüística i audiovisual:
• Adquisició d’habilitats per a la redacció del pregó i els manifestos de dis-tricte al voltant dels diferents eixos de treball.
• Capacitat d’exposició oral i d’expressió dels seus interessos i inquietuds tant en la lectura del pregó com dels manifestos a les seus de districte.
• Capacitat d’expressió per generar les propostes que sorgeixen de les ac-tivitats a l’aula i per utilitzar llenguatge poètic de diferent tipus en la solu-ció dels reptes poètics.
• Capacitat d’expressió de les pròpies idees mitjançant tècniques audiovi-suals.
Competència de consciència artística i expressió cultural:
• Plasmació gràfica del treball realitzat, a través de les activitats prèvies al Pregó.
Competència del tractament de la informació i competència digital:
• Capacitat d’observació, reflexió i anàlisi per fer cadascuna de les activi-tats i per extreure conclusions que permetin elaborar el pregó i els mani-festos.
Competència d’aprendre a aprendre:
• Capacitat de cerca de referents per a la resolució dels reptes poètics.
• Anàlisi del present, relacionant cadascuna de les informacions que es donen en les activitats prèvies a l’encàrrec del pregó amb tot allò que senten als mitjans de comunicació.
• Capacitat de síntesi dels aprenentatges realitzats, a l’hora d’elaborar pro-postes que permetin garantir el dret al joc i a l’esbarjo.
7
.........................................................
.........................................................
Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria:
• Capacitat de reflexió, autocrítica i assumpció de responsabilitats.
• Realització de propostes de millora per al seu entorn més proper.
• Autonomia i compromís amb els acords per millorar la convivència a la ciutat.
Competència de coneixement i interacció amb el món físic:
• Capacitat de relacionar el que es treballa a l’aula amb les notícies i el que es comenta al seu voltant vinculat amb el dret al joc i a l’esbarjo.
• Identificació al seu entorn més proper dels referents per al treball en la salvaguarda dels drets.
• Compromís amb les accions que ells mateixos han decidit que són una bona aportació per participar més del seu entorn. Aquest compromís com-porta tenir la intenció de dur-les a terme en un futur proper.
Competència social i ciutadana:
• Desenvolupament d’habilitats per exercir la ciutadania activa i valorar po-sitivament la participació ciutadana, el compromís i la coresponsabilitat.
• Reflexió a l’entorn sobre com el que ens envolta, tant fisicament com so-cialment, incideix en el dret al joc i l’esbarjo de les persones que l’habiten
8
.........................................................
.........................................................
2.3. Continguts
Per tal d’assolir aquests objectius i les competències especificades, caldrà treba-llar els continguts següents:
Què han de saber:
• Que els infants són ciutadans i ciutadanes de ple dret.
• Quins són els mecanismes de participació a la ciutat i com poden utilit-zar-los de manera democràtica i coresponsable.
• Quines institucions, entitats, sistemes organitzatius, referents i espais posa Barcelona al servei del dret al joc.
• Què poden fer i oferir els nens i nenes per millorar la seva participació en la transformació dels espais i de les relacions socials per tal de garantir un joc més ric.
Què han de saber fer:
• Analitzar la informació que tenen per tal de descobrir què ens aporten els diferents jocs.
• Utilitzar eines tecnològiques per resoldre els reptes que se’ls plantegin al llarg del procés.
• Reflexionar sobre com és la seva relació amb la ciutat i quins són els es-pais d’esbarjo i participació que aquesta posa al seu abast.
• Identificar diferents accions que poden fer els infants per millorar el dret al joc i l’esbarjo dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. • Pactar i acordar les idees clau i els missatges que volen fer arribar a l’Ajuntament a través del pregó i dels manifestos de districte.
• Comunicar-se de manera respectuosa amb els companys i companyes a l’aula, a les sortides i a través del web.
• Identificar i valorar els elements que faciliten una convivència respectuo-sa, no discriminatòria i sensible a la diversitat.
9
.........................................................
.........................................................
• Concretar les idees i les propostes relacionades amb el dret al joc i l’es-barjo que han tingut per al seu propi districte i comunicar-les als i les re-presentants polítics municipals.
Quina actitud han de tenir per fer-ho:
• De vinculació, estima i interès pel que passa al seu entorn més proper, a l’escola, al barri i a la ciutat.
• Participativa en l’aportació d’idees en les activitats.
• Respectuosa amb tots els suggeriments i les idees dels companys i companyes.
• Creativa per a la generació de les propostes de millora.
• De compromís amb els pactes a què arribin per millorar els drets de les persones de la Barcelona del futur.
• Motivada per assolir els reptes i emprendre les activitats amb interès i com a font d’aprenentatge i diversió.
10
.........................................................
.........................................................
3. El programa d’activitats
El programa d’activitats preveu diferents fases en el procés de creació del pregó:
1. Fase introductòria:
a) Reflexionar sobre el joc i l’esbarjo com un dret fonamental i com l’entorn físic i social ens condiciona a l’hora de garantir aquest dret.
b) Elaborar propostes concretes de treball per millorar aquest dret.
c) Apropar-se al llenguatge poètic.
2. Trobada de les escoles, on l’alcaldessa encarrega l’elaboració del Pregó de les Festes de Santa Eulàlia als nens i nenes que participen en el projecte.
3. Treball a les aules i a través del blog per a la creació del pregó.
4. Trobada de les escoles per a l’acte públic de lectura del pregó.
5. Elaboració dels manifestos de districte per traslladar les seves inquietuds als i les seves representants polítics del districte. 6. Lectura dels manifestos a les respectives seus de districte.
Calendari general
Visualitzeu el calendari que rebreu i que podreu descarregar al web del programa:
elpregodelsinfants.cat
11
.........................................................
.........................................................
4. Seqüenciació de les activitats
4.1. Activitats
Les tres activitats que es desenvolupen a l’aula abans de l’encàrrec del pregó permeten reflexionar sobre el dret al joc i a l’esbarjo i la manera en què s’exerceix a través dels espais, els moments de joc i les persones amb què juguen.
Tal com mostra l’apartat següent, cada sessió té un tema i, a través d’activitats dinàmiques i participatives, s’arriba a una sèrie de conclusions que hauran de ser eines per treballar el pregó i els manifestos.
4.2. Els reptes poètics
La proposta que porta per nom “Reptes poètics” és un taller de creació literària que es desenvolupa al llarg del programa i que té com a objectiu donar continuï-tat al treball dels llenguatges poètics. Al llarg dels mesos d’octubre i novembre, s’envia quinzenalment un repte poètic a les escoles (hi ha una guia didàctica feta específicament per a aquests reptes).
Aquests reptes estan relacionats amb els eixos de treball del tema del pregó, tenen una durada de resolució d’una hora aproximadament i tots segueixen una estructura comuna:
• Dues endevinalles que condueixen els nois i noies a descobrir un dels eixos del tema del pregó.
• Una activitat que treballa algun tipus de llenguatge poètic (onomato-peies, cal·ligrames, metàfores...).
• Una proposta perquè els nens i nenes generin un text o un poema visual amb els conceptes que s’han treballat en el repte.
Hi ha reptes que inclouen poemes complementaris amb la finalitat d’aprofundir una mica més en el tipus de llenguatge literari que es treballa i en la lectura de textos poètics. Aquesta dinàmica de treball permet que els infants tinguin més competència literària en el moment de crear el pregó.
Un cop els nens i nenes resolen un dels reptes proposats, el professorat fa arri-bar a l’oficina tècnica una mostra, consensuada amb la classe, de les creacions elaborades.
12
.........................................................
.........................................................
El fet de poder compartir els seus treballs amb els nens i nenes d’altres escoles, i també amb la família i els amics, a través del web del Pregó dels Infants, genera sensació de comunitat des del primer moment.
Arribats a aquest punt, ja estem preparats per rebre l’encàrrec del pregó. L’alcal-dessa encarrega el pregó de les Festes de Santa Eulàlia als nens i nenes, i llavors arriba el moment de començar les activitats per generar el text.
Recomanem que les activitats de la primera fase del Pregó s’organitzin segons el calendari.
Visualitzeu el calendari que rebreu i que podreu descarregar al web del programa:
elpregodelsinfants.cat
Aquesta és una proposta que cada docent pot adaptar al seu context i inte-ressos.
13
.........................................................
.........................................................
5. Les sessions
5.1. Sessió 1 - Jugar per aprendre
Aquesta primera sessió està pensada per descobrir per què és important jugar i valorar el joc com a dret fonamental. Per fer-ho, es proposen una sèrie d’activi-tats d’anàlisi i reflexió i s’acaba amb una activitat complementària que es podrà fer servir per treballar posteriorment i que, fins i tot, es pot allargar més enllà del treball del pregó.
5.1.1. Objectius
Al llarg d’aquesta sessió es treballaran els objectius següents:
• Valorar el joc i l’esbarjo com un dret fonamental dels infants.
• Entendre la importància de jugar com una forma d’aprendre.
• Descobrir la necessitat de diversificar la tipologia de jocs, espais i persones amb què es juga per tal de créixer.
5.1.2. Descripció de la sessió
La sessió està formada per una activitat central i una de tancament. Durant l’acti-vitat central, l’alumnat pensarà quins jocs practica habitualment. Un cop n’han fet una llista, els classifiquen segons la tipologia (motors, esports, taula, videojocs, joguines i altres). Per classificar-los s’han triat els tipus de joc més comuns al món infantil.
En segon lloc, cada grup agafa tots els jocs d’una mateixa tipologia i analitza quina dimensió de la persona s’està treballant principalment mentre juga. Les sis dimensions proposades són: ser persones més creatives, comunicar-se, col·la-borar, desenvolupar habilitats motores, tenir més coneixements i tenir eines que permetin aprendre millor.
A partir de tot el que s’ha treballat s’analitza el resultat obtingut i, després, es de-mana que el grup pensi, d’una banda, cinc idees per les que creu que jugar és un dret i, de l’altra, cinc formes de planificar els jocs que es fan habitualment, per tal que es cobreixin totes les dimensions de la persona proposades anteriorment.
14
.........................................................
.........................................................
5.1.3. Activitats
Activitat central: Què aprenem mentre estem jugant?
Material
• Full per fer la llista dels tipus de joc• Sis fulls per fer el buidatge dels jocs de cada tipus
Desenvolupament
Moment 1 - Quins jocs?
1. Es formen sis grups amb el mateix nombre d’alumnes cadascun.2. Cada grup rep un full amb sis apartats: motors, esports, taula, videojocs, joguines i altres.3. Els grups tenen deu minuts per fer una llista on posin els jocs de cada tipus a què han jugat els darrers mesos.4. Un cop han emplenat els fulls, copien cadascun dels jocs en una nota adhesiva.5. Es col·loquen sis fulls penjats a la paret. Cada full correspon a cadascun dels tipus de joc que s’han treballat.
Moment 2 - Aprenentatge
1. Cada grup agafa una tipologia de joc.2. Els grups reben sis fulls. A cadascun hi ha una dimensió de la persona que es desenvolupa mentre s’està jugant. Aquestes sis dimensions són:
• Ser persones més creatives• Comunicar-se• Col·laborar• Desenvolupar habilitats motores• Tenir més coneixements• Tenir eines que permetin aprendre millor
3. Els i les jugadores han de mirar cadascun dels jocs i escriure’l a un o dos tipus de dimensions de l’aprenentatge.4. Es pengen els fulls agrupats per dimensions dels aprenentatges a diferents llocs de la classe.5. L’alumnat passeja i observa cadascun dels blocs.
15
.........................................................
.........................................................
Moment 3 - Diàleg
1. Es treballa amb tot el grup a classe. 2. Es llença una pregunta i entre tot el grup han de buscar cinc respostes que considerin interessants.3. Es trien dos portaveus, un per cada pregunta, els quals escriuen la resposta en un full. Aquestes respostes poden donar peu al treball posterior quan s’estigui creant el pregó.4. Les preguntes són:
• Digueu cinc idees diferents per les que creieu que jugar és un dret.• Penseu cinc formes de planificar els vostres jocs per tal d’aconseguir desenvolupar totes les dimensions de l’aprenentatge.
Activitat de tancament: Diari dels meus jocs
Material
• Un full blanc i unes tisores per a cadascú
Desenvolupament
1. Cadascú es fabrica una llibreta doblegant paper (vegeu les indicacions al final del document).2. A cada full posa un espai amb la data i els jocs als quals ha jugat aquell dia i amb qui els ha jugat.3. Quan hagi passat una setmana, s’analitzarà la informació obtinguda.
Orientacions metodològiques
El diari dels meus jocs no té un tancament establert. Es proposa que cada do-cent pensi de quina forma li interessa treure la informació. Però la llibreta es tor-na a recuperar a la tercera sessió i serveix per valorar els moments i les persones amb qui es juga.
16
.........................................................
.........................................................
5.2. Sessió 2 - Llocs per jugar
Al final de la primera sessió es va fer una llista de motius pels quals jugar és un dret. Partint d’aquesta idea, en aquesta segona sessió es mirarà quins llocs de la ciutat estan pensats per garantir aquests drets.
A partir del resultat obtingut es prepararà una capsa on els infants aniran posant idees que serviran posteriorment per elaborar el manifest que es llegirà als dis-trictes.
5.2.1. Objectius
En aquesta sessió es treballaran aquests objectius:
• Descobrir que el disseny dels espais està directament relacionat amb els jocs que s’hi practiquen.
• Elaborar propostes de millora dels espais de manera que la ciutat per-meti la garantia del dret al joc.
5.2.2. Descripció de la sessió
La sessió comença amb una activitat que permet fer l’anàlisi del tema i es tanca recollint totes les idees obtingudes.
A l’activitat central es proposa que els infants creïn, amb paper doblegat, el barri on es troba l’escola. Un cop s’hagi creat una petita maqueta del barri, s’analitzarà cadascuna segons si afavoreix el joc o no. Després es faran propostes de millora en aquells espais on no es garanteix el dret al joc.
A l’activitat de tancament es proposa fer una capsa per al manifest, un lloc on es vagin desant totes aquelles idees que serviran posteriorment per elaborar el ma-nifest que es llegirà al districte. Les propostes sorgides de l’activitat de la sessió 2 seran les primeres que aniran dins aquesta capsa.
17
.........................................................
.........................................................
5.2.3. Activitats
Activitat central: Què aprenem mentre estem jugant?
Material
• Full blancs• Colors• Tisores• Cola d’enganxar• Gomets verds, grocs i vermells
Moment 1 - Crear la ciutat
1. Comencem la sessió fent un buidatge de tots els llocs per on es mouen els in-fants habitualment (per exemple, places, carrers, poliesportius, espais de l’escola, centres de lleure, etc.). Si es creu oportú, també es pot fer dels espais del centre educatiu.2. Es formen grups de tres o quatre membres cadascun. Cada grup tria un o dos dels espais que s’han comentat, de manera que entre tothom s’analitzin tots aquests espais. Es dibuixen sobre paper i es preparen per crear un diorama (la imatge de la ciutat creada per Joel Henriques, de Made by Joel, pot ser una for-ma inspiradora per crear el diorama de la ciutat. Al final del document hi ha una col·lecció d’imatges que permetrà fer-se’n una idea).3. Es munta tota la ciutat unint tots els diorames.
Moment 2 - A què juguem?
1. Es formen grups de dos o tres membres cadascun. Es reparteixen sis gomets a cada grup: tres de vermells, dos de grocs i un de verd. 2. Es mouen pel barri que han creat i pensen a què juguen a cada lloc. Si creuen que no juguen a res i que s’hi podria jugar, hi posen un gomet vermell; si creuen que sí que hi ha joc però es podria millorar, n’hi posen un de groc; i si creuen que s’hi juga prou, n’hi posen un de verd.3. Cada grup recull tres espais (un amb majoria de verd, un amb majoria de groc i un amb majoria de vermell) i fa propostes:
• Idees per aportar joc als que tenen més vermell• Idees per millorar aquells jocs que tenen més groc• Idees per donar a conèixer els jocs que tenen més verd
18
.........................................................
.........................................................
Moment 3 - Posada en comú
1. Cada grup escriu les seves propostes en una targeta. 2. Primer es llegeixen les verdes i després les grogues i les vermelles.
Activitat de tancament: La capsa del manifest
Material
• Una capsa (de la mida de les de fulls) • Elements per decorar-la
Desenvolupament
1. Es prepara la capsa amb una ranura a la part superior que permeti posar targe-tes a l’interior. Es decora i es posa una etiqueta visible on digui “Capsa del mani-fest”.2. Es col·loca la capsa en un punt visible de la classe.3. Es deixen a l’interior les targetes que tenen punts grocs i vermells. Aquestes targetes són elements que donaran idees a l’hora de fer el manifest.
Orientacions metodològiques
Encara que ja s’ha comentat anteriorment, és important que també s’analitzin els espais escolars. D’aquesta manera, es poden arribar a fer propostes que es pu-guin aplicar internament i la feina feta durant el programa es pot veure a tota la comunitat educativa o al barri si l’escola forma part del projecte Patis Oberts.
19
.........................................................
.........................................................
5.3. Sessió 3 - Les persones i els moments
A les dues sessions anteriors hem vist que jugar és un dret i hem analitzat com els espais poden condicionar la forma en què juguem. Aquesta tercera sessió la dedicarem a treballar amb qui juguem i en quins moments de la setmana ho fem.
Les conclusions de la feina feta en aquesta tercera sessió incideixen directament en els mateixos infants, les seves famílies i tot l’entorn més immediat. Però tam-bé tenen una incidència en les polítiques que afavoreixen un tipus de relació o un altre. En el moment que s’incorporen aquestes reflexions al pregó i als mani-festos i es fan extensives als i les representants polítics, poden tenir conseqüèn-cies en les polítiques que s’apliquen.
5.3.1. Objectius
En aquesta sessió es treballarà:
• Analitzar quins moments de joc i esbarjo hi ha durant la setmana i amb qui es juga a cadascun.
• Fer propostes per tal d’introduir el joc en més moments de la vida dels infants com una forma de garantir la salvaguarda dels drets.
• Ampliar el repertori de jocs.
5.3.2. Estructura de la sessió
A l’activitat central de la sessió l’alumnat haurà de pensar quins moments de la setmana té per jugar i amb qui ho fa en cada cas.
Un cop s’ha fet aquesta anàlisi, es treballa per grups i es generen gràfiques per mostrar els moments de la setmana i les persones amb què es juga més. A partir d’aquesta informació es podran preparar propostes per tal de millorar les esto-nes de joc i aconseguir que les persones adultes tinguin un paper més important en els jocs que es practiquen.
Tal com es va fer a la sessió anterior, totes les propostes aniran a la capsa del manifest. Així es podran utilitzar per tal de demanar una resposta política a la ne-cessitat de diversificar moments i agents de joc.
20
.........................................................
.........................................................
La sessió acabarà de manera festiva. Cadascun dels i les alumnes escriurà el nom dels jocs que coneix i que voldria explicar. Durant les properes setmanes i en diferents estones (pot ser durant les estones de lleure escolar) es poden fer trobades en què els mateixos infants expliquin jocs nous als seus companys i companyes.
5.3.3. Activitats
Amb qui juguem i quan?
Material
• Full amb l’horari i el marcador de persones que juguen• Full amb blocs de cadascun dels horaris (escola, extraescolar, cap de setmana, activitat de lleure) i bloc amb les persones• Estris per escriure• Cartolines, tisores i cola• Diari dels jocs elaborat a la primera sessió (opcional)
Preparació
Es pengen a les parets de l’aula els fulls amb els blocs dels horaris. L’aula hauria d’estar disposada de manera que fos fàcil el treball en equip.
Desenvolupament
Moment 1: Quan i amb qui?
1. Es formen grups de tres o quatre membres cadascun. Cada grup rep un full.Podeu imprimir el següent full per realitzar l’activitat.2. Cada equip marca sobre l’horari quan juguen. Sota van marcant amb quines persones juguen. Per fer-ho poden utilitzar el diari de jocs creat a la primera ses-sió.3. Un cop cada equip ha emplenat els fulls, posa la informació als fulls que hi ha a les parets. D’aquesta manera, tota la informació queda organitzada ràpidament.
21
.........................................................
.........................................................
.........................................................
.........................................................
Moment 2 - Visualitzem-ho
1. Cada grup agafa una de les informacions i ha de buscar la forma de represen-tar-ho gràficament. Per fer aquestes gràfiques disposen de cartolines i tisores.2. Es col·loquen totes les gràfiques al centre de l’aula.3. Es comenten els resultats obtinguts:
• Quines dades us han sorprès més?• Hi ha alguna dada que us sembli preocupant?• I alguna dada que caldria mantenir perquè és molt interessant?
4. Les idees més interessants que s’han anat generant s’escriuen en targetes i es guarden a la capsa del manifest.
Orientacions metodològiques
Per inspirar les visualitzacions, hem preparat un banc amb fotografies. Les po-dreu trobar al blog del Pregó.
Activitat de tancament: El banc de jocs
Material
• Una cartolina o un paper d’embalar• Notes adhesives
Preparació
1. Es prepara un paper d’embalar a un lloc visible de la classe. 2. Individualment pensen tres jocs que coneixen i que potser algú altre voldria descobrir i els escriu, un a un, a les notes adhesives, juntament amb el seu nom. 3. Després cadascú prepara tres notes adhesives on només hi ha el seu nom.
Desenvolupament
1. Es pengen els adhesius amb noms de jocs sobre el paper d’embalar. 2. En solitari van a mirar els jocs que saben els altres i, si creuen que hi ha algun que els hi agradaria aprendre, posen una nota adhesiva amb el seu nom a sobre.3. Un cop s’han format grups amb persones que volen ensenyar jocs i d’altres que els volen aprendre, es pot dedicar una estona de la vida de la classe perquè se’ls expliquin i els provin. També es podria afavorir que l’hora del pati d’algun dia de la setmana s’utilitzés per explicar aquests jocs.
23
.........................................................
.........................................................
5.4. Material complementari
5.4.1. Com es pot fer una llibreta doblegant paper?
Seguidament trobareu una plantilla imprimible amb les ins-truccions per fer una llibreta de paper de 6 pàgines.
24
.........................................................
.........................................................
.........................................................
.........................................................
5.4.2. Una ciutat amb paper
Joel Henriques és un artista que s’ha especialitzat a crear activitats molt senzilles de realitzar que poden ser elaborades directament pels mateixos infants. Entre aquestes activitats hi ha la creació de ciutats.
La seva feina pot ser una gran font d’inspiració per elaborar els espais de la ses-sió 2. Si voleu podeu trobar més informació de la seva feina al seu web: madeby-joel.com. Totes les imatges les hem obtingudes d’aquest lloc.
Idees de com pot quedar una ciutat:
26
.........................................................
.........................................................
.........................................................
.........................................................
