Embed Size (px)
DESCRIPTION
Benvinguts al meu aparador arquitectònic Bienvenidos a mi escaparate arquitectónico Wellcome to my architectural showwindow
Citation preview
portfolio>>> ivan riba bonet
cv >>>> barcelona 2014
El fet d’haver treballat i participat en tot tipus de feines i activitats, amb dife-
rents responsabilitats, crec que m’ha millorat les aptituds per a l’aprenentatge i l’adaptació, a més d’avivar la meva curiositat per les coses.Aquesta curiositat em va portar a que a mitja carrera d’Arquitectura decidís observar el món de més aprop i m’embarqués en un llarg viatge de prop de dos anys amb anades i tornades puntuals. He viatjat i viscut en més d’una quinzena de països, tant d’Europa com d’Àfrica i d’Àsia.La majoria han estat llargues estades.
Crec que aquesta experiència m’ha aportat una visió més àmplia de la vida i una acti-tud d’intentar entendre millor allò que m’envolta, a més d’aprendre a afrontar els reptes amb serenor.
Arquitecte de nova fornada de l’ETSAB. Vaig nèixer el 1984 a l’antiga capital romana Tarragona. La meva llengua és el català i l’espanyol, però també parlo amb fluidesa l’anglès i estic estudiant francès. Degut a les meves vivències puc dir algunes paraules en japonès. I les meves eïnes poden ser, a part de l’ofimàtica bàsica, el photoshop, l’autocad, l’sketchup, l’artlantis, i l’indesign, però estic ampliant el meu ventall amb la programació i d’altres programes com l’illustrator.
[email protected] - 657 443 830
cv >>>> barcelona 2014
...com m’he format:
Taller Isocarp (International Society of City and Regional Planners), Sitges. Estudi per un nou planeja-ment territorial al parc del GarrafTaller a Can Xalant, Mataró. ”Auto-re-construcció ad hoc” del Xalet de Can Xalant amb la direcció dels arquitectes argentins a77 i Pau FausTaller internacional TE’TSAB (ETSAB), Barcelona, direcció d’Adolf Sotoca. Repensant el Carmel
2009
2009
2009
experimentant
estudi la maNgrana, arquitecte autónomHàbitat urbà, ajuntament de Barcelona, equip Jaume Graells. Col·laboració en el projecte de renovació de l’espai públic del passeig de GràciaWalking With Architects(antic WTF), Barcelona. Guia arquitectónic del barri de la catedral de BarcelonaDepartament de Construccions arquitectóniques I, ETSAB, professor J.LL. Fumadó. Col·laboració en la docència a l’assignatura “Condicionaments i serveis IV”AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), planejament urbanístic, equip Marcela Balliano. Col·laboració en la redacció de l’”Anàlisi de l’estructura de mobilitat de nuclis i urbanitzacions de l’Ordal” i “Pla Es-pecial de la Riera de Rafamans”Ferrer i Rebugent associats, s.a. Projectació i delineació d’habitatges plurifamiliars a la zona de Lleida, del projecte bàsic fins a l’executiuSigmaprojekt (Belgrad, Sèrbia). Delineació d’habitatges unifamiliars
20142013
20132012
2010-2012
2007
2005
treballant
· Membre de la junta d’escola de l’ETSAB· Representant de 4rt curs d’Arquitectura.· Membre de la junta d’escola de l’ETSAB· Coordinador del Consell de l’estudiantat de l’UPC· Representant de 3er curs d’Arquitectura· Membre de la junta d’escola de l’ETSAB· Becari a la delegació d’estudiants de l’ETSAB (DEd’AB)· Coordinador de la 2a Setmana de Dia (setmana cultural) de l’ETSAB· Delegat d’I.A.E.S.T.E. (associació universitària per fer pràctiques a l’estranger)· Coordinador i cocreador de la 1a Setmana de Dia de l’ETSAB (setmana cultural)
2011-20122010-2011
2009-2010
2008-2009
creixent
Concurs per l’expositor del COAIB a la Nit de l’Art de Palma Coredacció del capítol “Nuevas tecnologías:Arte digital”del llibre “Arte en los albores del siglo XXI”, Editorial Planeta ISBN 978-84-8335-073-7
20132012
pensant
Secretari / Relacions públiques al restaurant “dos palillos”,1 estrella michelin, BarcelonaProfessor de classes particulars de matemàtiques, física, química, etc, de secundària fins a batxilleratProfessor de repàs a l’institut Can Peixauet, Santa Coloma de GramanetActualització web, Master universitari d’Arquitectura, energia i medi ambientBarman, bar Miramelindo, el Born, BarcelonaEncarregat, restaurant Carmelitas, BarcelonaTemporada estiu com a Cambrer, restaurant Casavella, CambrilsTemporada esquí com a operador de remontadors a Baqueira/Beret s.aCambrer de caps de setmana en diferents restaurantsProfessor d’anglès ocasionalment, Hamamatsu, JapóBarman, pub The Oliver St. John’s Gogarthy, DublínCambrer de caps de setmana, restaurant Masia Salat, Les Borges BlanquesCampanya de la fruita, Les Borges Blanques
201320122011-20122010-20122009-2013200820082007-20082006-2009200620051999-20062001-2004
...de tot n’aprenem
índex
acadèmic·filant la Bastida·ajuntament de St. Celoni·carretera-mercat St. Andreu de la Barca·teixit residencial a Cardedeu·un altre turisme a la costa brava·recosint el Carmel·un pont de fusta
interessos·construïnt mobles a Japó·sobre “Política” d’Aristótil·dibuixos de suïssa 2010·viatges i fotografia, per Àfrica i Japó
índex
professional·anàlisi de l’estructura de mobilitat dels nuclis i urbanitzacions del massís de l’Ordal ·reinterpretació d’un jaciment arquelógic íber, les Maleses·concurs la nit de l’art, Mallorca·un moble de terrassa, restaurant “dos palillos” ·decoració hall, hotel “Catalan”
acadèmic
acadèmic
filant la bastida >>>> pfc >> prof. muxí, ramos, bestraten, reus > etsab 2014
barcelona
tarragona
girona
lleida
la bastida de bellera
podem dir que les activitats económiques tradicionals del pirineu tornen a tenir un mer-cat grácies al valor afegit . el pirineu ofereix un marc i un ambient ideal on ens permet repensar l’ocupació del territori.
fins ara, el turisme ha estat la principal xarxa que ha permes sostenir el Pirineu. però noves oportunitat es presenten a l’horitzó. com es poden impulsar i canalitzar aquestes oportunitat? aquest projecte intenta contribuir a respondres aquesta pregunta.
218km>>>3h
0m>>>1256m
1381>>>3 focs (15 habitants)1845>>>25 habitants1970>>>6 habitants1974>>>emigració completa
bastida>>>nom descriptiu romà-nic que indica petita fortale-sa, probablement depenent del castell de sarroca de bellera
filant la bastida >>>> pfc >> prof. muxí, ramos, bestraten, reus > etsab 2014
N
planejament
es busca un creixement pautat i adaptat al territori, tant per l’activitat, com per la morfolo-gia, com per l’eficiència
vivenda permanent
vivenda temporal
zona educativa
zona productiva ganadera
zona productiva hortícola
aparcament
possible creixement
xarxa viària principal
xarxa viària secundària
xarxa hídrica
xarxa elèctrica
50m2
200m2
500m2
136m296m2
500m2350m2
1200m2
270m2
160m2
fases
fase1·refugi de caça·casa + formatgeria
fase2 +·refugi de caça·casa + formatgeria
·casa comuna·granja d’ovelles
fase3 +·refugi de caça·casa + formatgeria·casa comuna·granja d’ovelles (200-300)·granja de vaques (15-20)
·alberg de joventut·sala polivalent (escola de pastors)
fase4 + ??
E
ACS
COBERTA ZeNC:·xapa de zenc·tauler de fusta basta 15mm·rastrell 40x50mm >>cambra ventil·lada·membrana sintètica de polipropilé, impermeable i transpirable·tauler de fibres de fusta (OSB-4) de 15mm·aïllament de llana d’ovella xisqueta 220mm>>>>estructura horitzontal fusta avet 220x100mm·membrana sintética de polipropilé, barrera de vapor·tauler de fibres de fusta (OSB-3) de 15mm
FORJAT:·tarima fusta roure 20mm·feltre de cartró amb efecte difusor·terra radiant entre rastrells fusta 60x30mm ·aïllament de fibra de fusta 30mm·membrana d’aïllament acústic d’impacte i bar-rera de vapor 2mm·estructura horitzontal fusta avet160x60mm·tauler de virutes orientades de fusta (OSB-3) de 15mm
FAÇANA FUSTA:·taules fusta de làrix sense tractar 150x30mm·rastrell horitzontal 30x50mm ·rastrell vertical 30x50mm ·tauler de fibra de fusta (95%) làtex (5%)impermeable a l’aigua i transpirable al vapor gruix 22mm·aïllament de llana d’ovella xisqueta 160mm>>estructura vertical fusta avet160x60mm·membrana sintética de polipropilé, barrera de vapor·tauler de virutes orientades de fusta (OSB-3) de 15mm
COBERTA PLANA:·tarima fusta de làrix sense tractar 150x30mm·rastrell 30x50mm >>cambra ventil·lada·suports de fusta 50x50mm·membrana sintètica de polipropilé, impermeable i transpirable·tauler de fibres de fusta (OSB-4) de 15mm·aïllament de llana d’ovellav xisqueta 160mm>>>>estructura horitzontal fusta avet 160x60mm·membrana sintética de polipropilé, barrera de vapor·tauler de fibres de fusta (OSB-3) de 15mm
ENCONTRE TERRENY:·recalç de formigó armat(millora de la fonamen-tació del mur preexistent)·mur preexeistent de pedra i morter de calç·recalç i fonamentació correguda de formigó ar-mat ·forjat sanitari ·llit de pedres amb lleterada de morter·terra compactada
FAÇANA ZINC:·xapa zinc gris clar·tauler fusta basta 15mm·rastrell vertical 30x50mm >>cambra ventil·lada·tauler de fibra de fusta (95%) més làtex (5%)impermeable a l’aigua i transpirable al vapor gruix 22mm·aïllament de llana d’ovella xisqueta 160mm·estructura vertical fusta avet160x60mm·membrana sintética de polipropilé, barrera de vapor·tauler de fibres de fusta (OSB-3) de 15mm
la casa de la vila, és la casa gran del poble, la casa que serveix al poble, és un ésser que dóna servei a aquest, reverencia a la ciutat, s’acotxa i en el punt més baix hi ha el màxim poder... si el mar és el senyor dels rius i dels torrents, és perqué està per sota d’ells
la casa sedueix a entrar, t’acull amb els seus braços invisibles...el terra de fusta et fa vibrar i et porta cap a la llum interior...clar fosc clar, llum ombra llum...ja som dins...vestíbul gran, recte, amunt...som dalt, el terra ens guia, és fred, però entrem a l’àrea i ens escalfa la fusta...volem l’alcalde...el sostre ens hi duu...tot conflueix allí...som fora i és hora de plenari, és hora de parlar, dialogar, votar i acordar, baixem rampa avall cap al centre, cap al cor de tot plegat.
ajuntament de St Celoni >>>> pVIII >> prof. gallego > etsab 2010
menta
farigola
gessamí
pensament del montseny
herba de sant gessimon
marbre de gualba (montseny)
pruner lledonerajuntament de St Celoni >>>> pVIII >> prof. gallego > etsab 2010
El corredor industrial del Llobregat, amb les grans infraestructures, tot i tenir una gran conec-tivitat longitudinal actua com a barrera transversal entre les dues bandes del riu.
Per una banda el projecte proposa una línia de monorail elevat que uneix de nou tots aquest centres d’activitat i vol prendre consciència de la geografia i les característiques del lloc.
De l’altra, en una escala més local,el projecte porta la diferenciació de funcions i teixits, inherents a les ciutats dels nostres dies, a l’extrem i fa créixer la nova ciutat com una sego-na capa, segregada en secció, però que tot i així actúa com a punt de sutura entre els diferents teixits i usos de la ciutat preexistent. Introduint nous programes que tant són compatibles amb la ciutat antiga, com amb les noves formes de creixement. Investigació científica, parcs de locals, i inclús noves formes d’investigació avui en dia menyspreuades, la investigació artística o de
carretera-mercat St. Andreu >>>> UV >> prof. Bailo > etsab 2011
carretera-mercat St. Andreu >>>> UV >> prof. Bailo > etsab 2011
5
10
15
20
25
30
0
2
4
6
8
10
MAYJUNE
JULY
AUGUST
SEPTEMBER
NOVEMBER
DECEMBER
-
-
-
la casa de la vila, és la casa gran del poble, la casa que serveix al poble, és un ésser que dóna servei a aquest, reverencia a la ciutat, s’acotxa i en el punt més baix hi ha el màxim poder... si el mar és el senyor dels rius i dels torrents, és perqué està per sota d’ells
la casa sedueix a entrar, t’acull amb els seus braços invisibles...el terra de fusta et fa vibrar i et porta cap a la llum interior...clar fosc clar, llum ombra llum...ja som dins...vestíbul gran, recte, amunt...som dalt, el terra ens guia, és fred, però entrem a l’àrea i ens escalfa la fusta...volem l’alcalde...el sostre ens hi duu...tot conflueix allí...som fora i és hora de plenari, és hora de parlar, dialogar, votar i acordar, baixem rampa avall cap al centre, cap al cor de tot plegat.
Capa de la gran es-cala, que connecta carrers ja existents. Té un caràcter molt funcional en quant a circulacions
capa que redueix l’escala de la roja. té un caràcter molt lineal i vertical, a més de ser una via de servei pels veïns, tant per arribar a l’entrada com al pàrquing. es va acabar de definir a través de l’estructura del pàrquing, de fet just a sota de cada capa groga hi ha un módul de pàr-quing
capa que h u m a n i t z a l’escala del projecte, creant petits horts, jardins i espais comunitaris, on s’hi poden tro-bar repós, Sol i els veïns
capa d’edificació que en una pri-mera etapa era similar a la bar-celoneta dels ini-cis, amb planta baixa més un, però que poc a poc es va trans-formant, fins al resultat present.
capa que trenca tots els esquemes i que dóna vida i vi-bració al projecte. es busca l’equilibri entre parc/bosc, en ombra i zones de clarianes. a més hi ha una gra-dació, i com més t’apropes a la ciu-tat menys bosc hi ha, i viceversa
arc
de
sant
martí
blanca
verda
groga
roja
TARAMbana
de la gran escala a l’escala humana
48ha1600 habitatges24ha sól lliure2400m2 equipaments
teixit residencial a Cardedeu >>>> UIV >> prof. Bacardit > etsab 2010
comerços
oficines
equipaments
vivendes
carrer
zona semipública
zona comuntiària
zona semiprivada
zona privada
capa roja
capa groga
caminets
teixit residencial a Cardedeu >>>> UIV >> prof. Bacardit > etsab 2010
roses
l’escala
sant
per
e pe
scad
or
Hi ha dos tipus de turisme, el de segona residència, afincat més a l’interior del territo-ri, i el turisme de “sol y playa” que ocupa la costa. Busquem l’apropament mutu, generant possiblement un turisme nou, que tingui més curiositat pel que l’envolta i no només per una part del territori i cultura. Esperem així generar unes dinàmiques de respecte a la natura i una nova consciència del territori. estratégies:·Creació de tres eixos vertebradors perpendiculars a la costa que uneixen costa i interior·Reutilització de l’eix paral·lel a la costa com a relligador del territori·Restricció del trànsit rodat a partir de la cota 5·Implementació d’una estructura de refugis guardats/no guardats (segons temporada) al llarg dels eixos
un altre turisme a la costa brava >>>> UVI >> prof. Aguilar > etsab 2012
l’escala
l’artmentera
sant pere pescador
un altre turisme a la costa brava >>>> UVI >> prof. Aguilar > etsab 2012
taller oficial de l’ETSAB d’estiu. en aquest any s’estudia el carmel i els tres turons. en el nostre grup ens vam centrar en la part més urbana i densa amb pendents de carrer de fins al 20%. Vàrem proposar un esventrament d’iles internes, recuprant-les com espai verd i generant fluxes de comunicació transversal inexistents fins al moment, i es van sumar a una comunicació clara de la rambla amb el turó.
recosint el Carmel >>>> T’ETSAB >> col. martínez, rois> prof. sotoca > etsab 2009
recosint el Carmel >>>> T’ETSAB >> col. martínez, rois> prof. sotoca > etsab 2009
Aquest pont intenta complir amb l’enunciat de l’exercici amb un pont senzill, amb el mí-nim pes possible, amb peces el més petites possibles i una certa facilitat de muntatge i manteniment. Així les parts més particulars són el cable trenat i la viga plana de fusta laminada, que s’emporten els esforços principals, però la resta de peces són fetes amb fusta de pi pinaster amv capacitat C18, i en alguns casos C24 per la seva reduïda dimensió.
La majoria de peces són fàcilment recanviables. un pont de fusta >>>> estructures de fusta >> prof. blasco, ortín > etsab 2013
un pont de fusta >>>> estructures de fusta >> prof. blasco, ortín > etsab 2013
2,5m
2,5m 2,4m 2,1m
2,8m
4,5m
0,5m
0,5m
2,5m
1,0m
2,1m 1,6m
1,1m
2,5m
1,0 m
250cm
250cm
secció transversal///1/25
250cm
42cm
15cm
10cm15cm2cm
50cm
50cm
professional
professional
l’estudi és un encàrrec per detectar les mancances de connexions entre les urbanitzacions del massís de l’ordal i proposar-ne possibles opcions de projectes que milloressin la si-tuació actual.Les urbanitzacions tenen una trama vial interna complexa, marcada primera i principalment per les parcelacions de la llei del sol de 1956 i en segon lloc per les característiques orogràfiques del relleu.En canvi la trama vial interurbana ve marcada principalment pel relleu.
Anàlisi de l’estructura de mobilitat de nuclis i urbanitzacions de l’Ordal >>>> AMB.cat >> enc. balliano > barcelona 2012
criteris i objectius
estudi sobre el poblat íber de “les Maleses”, situat en el punt més lat de Sant Fost de Campsentelles. Es tracta de realitzar una proposta volumètrica de la casa principal i del poblat en conjunt.
degut a l’extranya volumetria de la cas les arquólogues responsables del jaciment, Merce-des Durán i Gemma Hidalgo, es van veure en la necessitat de plantejar possibles volumetries des d’un punt de vista més técnic o estructural.
partint de la disposició dels murs, les seves dimensionsi dels negatius dels possibles pilars de fusta del lloc es realitza una sèrie d’hipótesis volumètriques. escollint final-ment la solució que més es podria aproximar a la realitat, tot i així, el procés continua obert a reinterpretacions futures.
interpretació arqueológica >>>> poblat íber “les maleses” >> St Fost 2013
interpretació arqueológica >>>> poblat íber “les maleses” >> St Fost 2013
la nit de l’art és un riu de llum onírica i fantàstica que corre i transcorre sobre els estrets carrerons del centre i s’aboquen a l’antic torrent de sa riera, el passeig del Born. Vista l’oportunitat l’aprofitem i ens plantem al lloc per pensar entre els arbres.
“...l’apropament de la bona arquitectura a la societat” … abans de saber quina és la bona arquitectura ens plantegem: què és l’arquitectura?
després de donar-hi voltes ens hem decidit per l’origen clàssic, la protecció de les incle-mències del món. La coberta entre quatre arbres de laugnier, una de les concepcions elemen-tals de l’arquitectura, la diferència entre el dins i el fora, entre el paradís i el caos. Així la protecció com a eix conceptual de la nostra proposta es materialitza en la coberta primigènia i original per mostrar la millor arquitectura actual.
La societat, i així l’arquitectura, ha evolucionat i s’ha complexitzat, la nostra coberta també. És fragmentada, formada per peces idèntiques i repetitives que busquen amb la major elegància i senzillesa possible resoldre totes les exigències que imposem. Busquem el less is more a través de la multiplicitat d’usos: recolliment i protecció alhora que exposició, il·luminació i para-sol.
La peça final a través de la seva forma i de l’estructura ens recorda a sa mar, sempre pro-pera i sempre final de camí.
la nit de l’art >>>> concurs >>>col. sara m. huntingford, angel morado >> mallorca 2013
la nit de l’art >>>> concurs >>>col. sara m. huntingford, angel morado >> mallorca 2013
Encàrrec d’un moble funcional, que jugui amb l’estètica de la terrassa del restaurant i pugui incorporar una publicitat exclusiva, en aquest cas d’un model de cervesa particular.Realitzat en planxa d’acer...resitència i coherent amb l’entorn.
un moble de terrassa >>>> restaurant “dos palillos” >> barcelona 2013
un moble de terrassa >>>> restaurant “dos palillos” >> barcelona 2013
55cm
140cm 50cm
37cm5cm
5cm
5cm
15cm
5cm
55cm 68,5cm
91,5cm
19cm
1,5cm
13,5cm
2,5cm
Encàrrec de redecoració d’un hall amb un pressupost el més ajustat possible. Es busca in-troduïr lluminositat, calidesa i contemporaneïtat al conjunt...per sentir-se com a casa.
decoració d’un hall >>>> hotel “Catalan” >> en procés > mollet del vallès 2014
decoració d’un hall >>>> hotel “Catalan” >> en procés > mollet del vallès 2014
interessos
interessos
els mesos que vaig viure a Hamamatsu vaig tenir l’oportunitat de fer un voluntariat al bosc protegit de Shiinokiya. La meva aportació va ser una taula i uns seients per la nova pérgola. el material utilitzat venia d’una tala recent.d’altra banda allà on vivia tambè hi havia la necessitat de mobiliari nou, així que amb uns esbossos, uns llistons de fusta natural bàsics, uns cargols i un serra japonesa va ser suficient.
uns mobles a Japó >>>> prof. Taka-san > Hamamatsu 2007
uns mobles a Japó >>>> prof. Taka-san > Hamamatsu 2007
amistat
“Por eso surgieron en las ciudades relaciones familiares, fratrías, fiestas y diversiones paravivir en común. Y tal cosa es fruto de la amistad. Pués la decisión de vivir en común és amistad.”LIII, C8
Aristótil és molt conscient de certes coses, com que l’èsser humà és més que una màquina racional, considerant una part iracional i instintiva en l’ànima humana, nés l’altra mei-tat. Partint d’aixó es pot arribar a entendre que una comunitat no pot funcionar bé tan sols amb un bon legislador que apliqui unes lleis o unes altres segons cregui que la realitat del moment indiqui una cosa o una altra, sinó que una de les bases del bon funcionament de tota comunitat és la bona relació entre els seus membres establint vincles d’amistat.No puc evitar pensar en la situació d’avui dia, en la que apareixen lleis per quasi tot, po-driem dir que aquestes van menjant territori a les relacions humanes, però també ho podriem entendre com una balança que necessita estar ben equilibrada en la que en una banda hi han les lleis i a l’altra els vincles humans com l’amistat i la confiança mútua, i que d’aquesta última banda l’hi haguéssim tret pes per molts motius, com podria ser la separació sense graons intermitjos entre l’individu cada vegada potser més independent i confiat, però més sol, amb la societat global cada vegada més gran o la pura desconfiança amb el veí. Però en tot cas el que sembla és que la balança sembla que s’ha d’equilibrar, sigui com sigui i per aixó les lleis han d’anar cubrint tots els petits forats que van sortint de la falta de vincles i relacions humanes. I aixó no oblidem que la llei intentant ser justa sempre és deixarà alguna cosa pel camí, perquè una llei no pot ser relativa.
Amistat, quasi equiparable a l’Amor, paraules amb significats i contingut altament elevats, que hem de conservar com la cosa més preciada a la vida. Amistat, com a art de conéixer una altra persona i estimar-la fraternalment amb totes les seves virtuts i defectes. I aixó com encaixa amb el que passa avui dia? En que la comunitat és l’art de viure sense coneixer-se ningú, és a dir, que ara en aquestes ciutats que vivim, aquestes regions o aquests països, podem formar comunitat tot i la desconeixença mútua, per tant procurarem pel bé comú per que fem comunitat, i podem viure sense conéixer ningú i formar comunitat, podem tenir tota la comunitat mundial amb la xarxa, i obrar pel bé d’aquesta comunitat, peró ja no necessi-tem conéixer a la persona que ens ven el pà cada dia o al company de feina que veiem cada dia, o al company de classe que s’asseu al cantó i que potser fem treballs junts, o a la persona que és amiga nostra, l’hem de conéixer? O com que ja formem comunitat i obrem pel bé comú, potser ja no fa falta, no?
Sí, si que fa falta, aixó no ho hem de perdre, perquè hi haurà coses que podem perdre pel camí, però que n’hi ha que són inherents d’altres, i per tant no pervertim ni desinflem una paraula amb aquest contingut, que s’inventi una altra paraula i que perdi aquella qui vulgui, peró no la corrompem siusplau.
sobre “Política” d’Aristòtil >>>> composició II >> prof. lorente > etsab 2010
sobre “Política” d’Aristòtil >>>> composició II >> prof. lorente > etsab 2010
quatre bicis i Suïssa per conquerir, ports de muntanya i valls, amunt i avall...la suor raja i el plaer puja
dibuixos >>>> suïssa 2010
dibuixos >>>> suïssa 2010
amb 21 anys i moltes coses per pensar i per veure decideixo parar a la carrera i apropar-me al món en primera persona, a vista de terra, sense avions. la parada s’allarga 3 anys, però segueixen petits viatges.
els meus viatges, les meves vivències
els meus viatges, les meves vivències
Gorja del Nil Blau, Etiopia 2006
gràcies [email protected] - 657 443 830
