Positiu (DOGC núm.1807). · quatre vasos de plata dedicats a Apol·lo que duien gravats els noms de totes les parades de la ruta des de Roma fins a Gades (Cadis), i les distàncies

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA Riera de Caldes II - Sector Serveis Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental)

3

FITXA TÈCNICA

NOM DEL JACIMENT: Can Viola, Can Planes, Via Augusta-Cami Ral de Sabadell NOM DE LA INTERVENCIÓ: Sector Riera de Caldes II i Sector Serveis EXPEDIENT: R/N 470 K121 N-512-2013-1-9477 i 9604 MUNICIPI: Palau-Solità i Plegamans COMARCA: Vallès Occidental TIPUS D’INTERVENCIÓ: Preventiva COORDENADES GEOGRÀFIQUES: UTM 31N/ED50 X: 432120.4, Y: 4601087.6 X: 431917.8, Y: 4603036.4 X: 432338.4, Y: 4602416.6 X: 432395.4, Y: 4601795.6 MSNM: 105.3 126.0 136.7 122.9 TREBALLS REALITZATS: Prospecció visual i rases RESULTATS: Positiu DATES DE LA RESOLUCIÓ: del 11 del II al 1 de III i del 13 al 22 del III de 2013 DATES DE LA INTERVENCIÓ: del 11 al 20 del II i del 14 al 22 del III de 2013 PROTECCIÓ DEL JACIMENT: - Llei 9/1993, de 30 de setembre de 1993, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm.1807). - Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (DOGC núm. 3594). DIRECCIÓ: Vanessa Muñoz Rufo. EQUIP HUMÀ: un auxiliar i un oficial PROMOCIÓ: INCASOL


4

ÍNDEX A. SITUACIÓ....................................................................................................................5 B. ANTECEDENTS ARQUITECTÒNICS I ARQUEOLÒGICS .....................................6

B.1. Patrimoni Arquitectònic (P.A.) ....................................................................6 B.1.1. P.A.1: Masia de Can Planes .................................................................6 B.1.2. P.A.2: Masia de Can Boada Nou .........................................................8

B.2. Jaciments Arqueològics (J.A.) .....................................................................9 B.2.1. J.A.1: Via Augusta/ Camí Ral de Sabadell........................................9 B.2.2. J.A.2: Can Viola ....................................................................................18 B.2.3. J.A.3: Can Planes .................................................................................19

C. MOTIUS I OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ.....................................................20 D. METODOLOGIA........................................................................................................21

D.1. Planificació i metodologia .........................................................................21 D.1.1. Estudi documental ...............................................................................21 D.1.2. Treball de Camp ...................................................................................21

D.2. Equip humà i tècnic.....................................................................................22 D.3. Calendari i durada del treball de camp ..................................................22 D.4. Redacció de la memòria .............................................................................22

E. RESULTATS...............................................................................................................24 E.1. Prospecció visual ..........................................................................................24 E.2. Rases i cales..................................................................................................24 E.3. Excavació de la Sitja 1 (SJ1) de Can Planes .........................................31 E.4. Estudi dels materials arqueològics...........................................................31

F. CONCLUSIONS .........................................................................................................35 G. BIBLIOGRAFIA.........................................................................................................38 H. FITXES D’U.E...........................................................................................................40 I. INVENTARI DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC.......................................................41 J. DIBUIX i RESTAURACIÓ DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC ...............................42 K. FOTOGRAFIA............................................................................................................43 L. PLANIMETRIA ...........................................................................................................44 M. DOCUMENTACIÓ.....................................................................................................45


5

A. SITUACIÓ L’àmbit corresponent al present projecte d’urbanització es troba situat al terme municipal de Palau-Solità i Plegamans. L’àrea afectada limita, al nord amb la carretera C-155, a l’est amb la carretera C-59 i a l’oest amb el polígon industrial Riera de Caldes I. Actualment els terrenys inclosos dins de l’àmbit d’actuació són propietat de l’Institut Català del Sòl. Cal, però, tenir present que actualment l’Incasòl ha cedit els terrenys pel seu aprofitament agrícola.


6

B. ANTECEDENTS ARQUITECTÒNICS I ARQUEOLÒGICS A continuació passem a analitzar els antecedents arqueològics i arquitectònics de la zona afectada per aquesta intervenció1: El sector Riera de Caldes II conté 3 jaciments arqueològics (J.A.) coneguts al seu subsòl: Can Viola, Can Planes i Via Augusta / Camí Ral de Sabadell. El sector Serveis conté la Via Augusta / camí ral de Sabadell així com un element de patrimoni arquitectònic (P.A.), la masia de Can Planes. B.1. Patrimoni Arquitectònic (P.A.) B.1.1. P.A.1: Masia de Can Planes2 Situació UTM 31N/ED50 X: 432069.00 Y: 4601850.00 MSNM: 109.3 L’edifici es situa al peu de l’accés principal de Palau, a tocar de l’antiga carretera general, dins el sector Riera de Caldes II. Està envoltat per la zona industrial per una banda, i per camps de cultiu per l’altre, encara que aquests es troben dins d’un nou sector de planejament amb ús industrial. Descripció Es tracta d’una masia de planta rectangular de planta baixa, dos pisos i golfes. Consta d’un pati, un petit garatge, un molí de vent força malmès i diverses construccions annexes, entre elles una gran nau, de construcció posterior, dedicada a l’ús ramader. Estructura Conserva l’estructura original de murs portants de pedra barrejada amb trams de totxo i forjats d’entrebigat de fusta. Coberta

1 Informació on-line proporcionada pel Servei d’Arqueologia i Paleontología mitjançant l ’aplicació e-GIPCI. 2 Informació cedida per l ’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans, forma part del desenvolupament del POUM, encara pendent d’aprovació.


7

La coberta dels volums principals és inclinada de teula àrab. Una part de la coberta de la nau és de teula plana de ceràmica i l’altre part d’uralita. El volum principal presenta una coberta de dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal, i els altres volums presenten cobertes d’una i dos vessants segons el cas. Façana La façana principal es caracteritza per tenir un eix vertical de simetria, coincident amb el carener i la porta d’accés. Està arrebossada, encara que part de l’arrebossat ha caigut. En planta baixa, al centre, porta d’accés d’arc rebaixat adovellat. A cada banda, hi ha finestres rectangulars adovellades de diferents mides. A la planta primera, a sobre de la porta d’accés, hi ha un finestral amb balcó amb barana de ferro forjat i treballat i una inscripció amb data 1784 i el nom de Miquel Vila. A cada banda, i coincidint amb les obertures de planta baixa, hi ha finestres adovellades també de diferents mides. Actualment les finestres de la dreta estan tapiades. A la planta segona, les finestres rectangulars i de diferents mides també es situen en eix amb les de plantes inferiors. Finalment l’edifici es coronat amb una petita finestra rodona amb reixa horitzontal situada a les golfes. A la façana principal se li adossa a l’esquerra un volum rectangular enrassat a façana que copia la tipologia d’obertures de la primera planta i consta d’un acabament amb barana corresponent a un terrat. Per contra, a la dreta de la façana principal i separat d’aquest, trobem una altre volum rectangular amb una coberta inclinada a una sola vessant. Una tanca uneix la façana principal i aquest volum, tancant així el pati de la finca. Aquesta tanca, de maçoneria, comparteix el sòcol de la façana principal i una gran porta d’arc rebaixat situada al bell mig de la tanca, s’encarrega de marcar l’accés a aquest pati. La nau d’ús ramader es situa a l’est de la parcel·la. El cos principal està format per una gran nau rectangular de proporcions allargades. Aquesta consta d’una estructura d’encavallades que suporta la coberta a dues vessants de teula plana de ceràmica i d’uralita, amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes de poc valor arquitectònic, segueixen un ritme de finestres aparellades. Nivell de protecció Inclòs al inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i al de la Diputació de Barcelona.


8

B.1.2. P.A.2: Masia de Can Boada Nou3 Situació UTM 31N/ED50 X: 431904.0 Y: 4602515.0 MSNM: 117.1 Durant la prospecció s’ha comprovat la existència d’una segona masia dins l’àrea de la Riera de Caldes II, situada al Carrer dels Ferrers, al costat de la intersecció entre l’antiga carretera B-143 (Avda. Catalunya) i la C-155. Es tracta de la masia anomenada Can Boada Nou. Segons el catàleg del patrimoni municipal (pendent d’aprovació) l’edifici, datat al 1888, té un valor històric en quant és una representació de l’arquitectura popular de l’època. Estructura Cal destacar la disposició de les edificacions, de la masia i construccions auxiliars com els corrals, la bassa i el paller, que formen un pati central. Remarcar l’estructura del paller que, tot i ser l’original, encara es conserva força bé. S’observa també un altre volum que destaca per tenir les cantonades arrodonides i un parament amb dues portes d’arc rebaixat i ventilació a base de petites escletxes al mur. En tot el conjunt, s’han realitzat moltes intervencions que han desfigurat totalment la masia original. El grau de conservació no és molt bo. Nivell de protecció El conjunt no es troba catalogat al inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, però al catàleg del patrimoni municipal (pendent d’aprovació) se li dóna un nivell de protecció de tipus documental, es a dir, que un cop estigui aprovat el catàleg municipal qualsevol actuació sobre el conjunt no estarà subjecte a la seva conservació, però la llicència d’obres anirà condicionada a la seva correcta documentació (aixecament topogràfic, fotografies, etc) presentant una memòria històrica i arquitectònica abans del seu possible enderroc.

3 Informació cedida per l ’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans, forma part del desenvolupament del POUM, encara pendent d’aprovació.


9

B.2. Jaciments Arqueològics (J.A.) B.2.1. J.A.1: Via Augusta/ Camí Ral de Sabadell Ja que la via discorre sentit est-oest donem les coordenades de totes dues bandes per facilitar la localització: Est: UTM 31N/ED50 X: 432354.8 Y: 4602037.4 MSNM 127.6 Oest UTM 31N/ED50 X: 432127.8 Y: 4601852.0 MSNM 108,2 La via Augusta discorre longitudinalment entre ambdós sectors, el seu recorregut està fortament fossilitzat en el terreny i el paisatge. És una de les calçades més importants que els romans van establir en la seva xarxa de comunicacions. En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraklea. Enllaçava Roma amb Gades (Cadis) i durant l’imperi prengué el nom de Via Augusta o dels vasos apol·linars, perquè a finals del segle XIX a Vicarel·lo (Itàlia) es van trobar quatre vasos de plata dedicats a Apol·lo que duien gravats els noms de totes les parades de la ruta des de Roma fins a Gades (Cadis), i les distàncies en illes romanes que separaven un lloc de l’altre. Aquesta important calçada travessava Catalunya, de la qual era l’eix bàsic de comunicacions. La seva ruta és coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos apol·linars i alguns mil·liaris. A partir de l’estudi cartogràfic i arqueològic s’han pogut situar molts dels noms que figuren al seu trajecte i que es corresponen amb ciutats i viles actuals. En època republicana tenia un primer recorregut que baixava des del Summum Pyreneum (Portús-Panissars) i travessava Catalunya per l’interior, passant pel Vallès i realitzant el següent itinerari: Summum Pyreneum (El Portús), Decina, Iuncaria (La Jonquera), Cinniana, Gerunda (Girona), Seterrae (Hostalric?), Pretrium (Llinars?), Semproniana (Granollers), Arraona (barri de la Salut de Sabadell), Ad Fines (Martorell), etc. Poc abans del canvi d’era, a aquest traçat interior s’hi va afegir un itinerari costaner que des de Bandae (Blanes) comunicava les ciutats litorals l’Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona) i que s’unia amb el traçat interior al nord a Seterae (Hostalric?) i al sud Ad fines (Martorell).


10

La Via Augusta era, doncs, quelcom més que un itinerari únic; més aviat formava un conjunt de comunicacions principals. També s’ha descobert un gran nombre d’elements que documenten l’organització de vies “secundàries” interiors. Aquestes connectaven els llocs més importants de la Via Augusta amb punts on es desenvolupava la vida urbana o amb zones que eren centres d’activitat econòmica. Una d’aquestes vies és l’eix, bastant antic, que portava des de l’Iluro ibèrica fins a Aquae Calidae (Caldes de Montbui), travessant la serralada pel Coll de Parpers i passant per Semproniana. Un altre travessava la comarca d’Osona i portava a Barcino seguint la vall del riu Congost fins a les planes del Vallès i desprès enllaçant amb el ramal cap a Barcelona. Les ramificacions de les vies romanes, lògicament són més nombroses en aquelles zones on es troben interessos econòmics, mentre que les zones amb poques possibilitats d’explotació són usades només com a lloc de pas. El traçat interior de la Via Augusta, passava per l’actual terme municipal de Palau-Solità i Plegamans, en el tram comprès entre les mansions de Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts se sap que la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per Can Molar, Can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l’Hostal el Fum, on creuava la riera i la via s’enfilava a la serra pel lloc més practicable de la timba. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar amb facilitat fragments de ceràmica. Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Setmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia quest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams. En aquest terme municipal també es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l’Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d’Aqua Calidae a la colònia de Barcino, l’anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d’aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veira) i un altre hostal (Can Jornet). La identificació del traçat d’aquest tram de la Via Augusta al seu pas pel Vallès Occidental, ja que ha estat estudiada per diversos autors (Mayer i Roca:1985; Pallí: 1985; Estrada: 1985) mitjançant estudis epigràfics i arqueològics.


11

A dalt: Traçat de la Via Augusta al seu pas pel Vallès Oriental i el Vallès Occidental segons Mayer i Roca (1985, pàg. 121). La fletxa indica de maner aproximada la situació del tram documentat. Per desgràcia, durant els últimes dècades, no s’ha avançat gaire en el coneixement d’aquesta important via de comunicació romana, amb intervencions arqueològiques directes sobre el seu traçat que donin resultats positius. En els pocs casos que hi ha hagut intervenció el resultat ha estat negatiu o dubtós, molt probablement originat per la manca d’una bona conservació de l’estructura viària, això ens ha fet adonar-nos -més enllà de la identificació general del traçat- del gran desconeixement que, fins ara, tenim del desenvolupament tècnic que tenia aquesta infraestructura al nostre territori. És per això que considerem necessari descriure les seves característiques tècniques mitjançant la recerca de paral·lels dins la mateixa Hispania romana. En aquest sentit Isaac Moreno a la seva publicació “Las vias romanas: ingeniería y técnica constructiva” (pàg. 73-85) descriu abastament el


12

desenvolupament tècnic d’aquestes infraestructures. Explica que una de les necessitats bàsiques a l’hora de bastir la preparació del paviment de la via era efectuar un arranjament per tal d’eliminar els obstacles que dificultaven el traçat preestablert. L’objectiu era aconseguir una inclinació longitudinal igual o inferior al 8% per tal de facilitar el transport de carregues pesants sense riscos. Per a suavitzar les pendents, es procedia a rebaixar el terreny als punts alts del pas, generalment als petits collets. Altres vegades la necessitat de desmuntar el terreny venia donada per la impossibilitat de fer discórrer la via per terrenys plans o amb l’espai necessari pel seu recolzament, com passa a les zones de muntanya. D’aquesta manera s’optava, de manera més o menys freqüent, per la tècnica d’excavació amb desmunt del terreny. L’objectiu prioritari d’un desmunt és que sigui perdurable, de manera que els seus talussos no es degradin i desplacin de manera que ocupin el pas de la via, impedint d’aquesta manera el seu ús i per tant, la seva funció. Per això els talussos havien de respectar uns requeriments estretament relacionats amb el tipus de terreny que era excavat. En roca eren normalment verticals, en terrenys durs amb estratificació horitzontal els feien poc inclinats i en terra presentaven una inclinació entre els seixanta i els quaranta-cinc graus. En tots els casos presenten sempre una execució molt acurada. Com ja hem comentat, es coneixen desmunts en roca i en terra, però nosaltres ens centrarem en els de terra per no allargar-nos en explicacions, ja que, el que ens ocupa aquí, es correspon clarament al segon cas. Segons Isaac Moreno els desmunts en terra són els més habituals, tot i que també són els que més han patit el pas dels segles, a voltes pràcticament desapareixent, a voltes molt modificats i reformats a èpoques posteriors. Un exemple poc conegut i força degradat és la via romana entre Clvnia (Peñalva del Castro) a Burgos i Pallantia (Palencia), que encara conserva, prop de Valdeande una de les trinxeres que donaven pas a la via i que suavitzava el seu perfil longitudinal. Un altre exemple de característiques semblants, encara que tal vegada de més alçada, arribant als sis metres de talús, es trova prop de Segisamunculum (Cerezo de Riotirón, Burgos), a la Vía d’Italia a Hispania, sortint cap a la seva pròxima destinació a Virovesca (Briviesca).


13

A dalt: trinxera excavada a la terra a la via de Clvnia, a Palencia, a Valdeande (Burgos); A baix: trinxera excavada a la terra a la via d’Italia a Hispania, a Cerezo de Riotrón (Burgos). A Moreno:2006, pàg.85. Donat que aquestes vies hispanes, tot i ésser conegudes, no es troben estudiades de manera extensa, hem considerat oportú facilitar la secció d’un tram de la Via Domitia, al seu pas pel Coll de Panissars, on trobem un desmunt molt similar al documentat a la Via Augusta al seu pas per Palau-Solità i Plegamans, tot i que en aquest cas es tracta d’un rebaix efectuat sobre roca.


14

A dalt: trinxera excavada a la roca al Coll de Panissars publicada a Castellví et alii: 1985, pàg. 207. Cal destacar la similitud de les mesures amb algunes de les seccions presentades en aquest memòria. Respecte a la preparació del paviment, molts autors coincideixen en la opinió de que la via Augusta només es trobava empedrada en aquells trams urbans o punts de pas per llocs importants (Adam:1989; Bertran:1990; Moreno:2006). Per exemple Bertan diu literalment:

“(…) pocas veces y sólo en las vías más importantes y en las grandes ciudades se cumplen los preceptos de Vitrubio, Plinio el Viejo o los agrimensores y gromáticos, o los concretos de Idacio para la vía Domicia, tanto, para la técnica de construcción cuanto para la anchura que se le imponía en tiempo de Augusto según el texto del gromático Higino.”

D’aquesta manera, es descriuen les vies romanes a Hispania -concretament als seus trams no urbans-, com estructures d’amplada variable sense seguir un criteri clar (August havia establert una amplada de 12, 7 i 5 metres depenent de la importància de la via, però sembla que això no es va complir), on rarament es donaven les viae silice vel lapide stratae o enllosades, i predominaven les glarea stratae, empedrades amb pedra petita i graves o terrenae, en les que no s’utilitzaven normalment morters per lligar les pedres. Els animals de tir romans no portaven ferradures, pel que les vies adaptaren el seu format a la necessitat de no malmetre la peülla dels animals. Per aquest motiu les capes de circulació de les vies romanes –fora de les ciutats- eren de graves i sorres, en comptes de llosa de pedra. En aquest sentit es coneix l’ús de protecció de la peülla dels animals al món romà amb les anomenades “hiposandalies” que s’utilitzaven per transitar per les ciutats, on els carrers anaven normalment empedrats. També creiem interessant remarcar la perduració de les vies romanes en època medieval, com ens explica l’historiador Jordi Bolòs (2004, pàg. 394), quan parla dels camins europeus, utilitzats com a grans rutes comercials o en el desplaçament de les tropes a llargues distàncies, i que als documents


15

d’època carolíngia rebien el nom d’estrades franceses o strata francisca. Segons l’historiador les “vies europees” més importants serien la via que anava de Rosselló cap a Barcelona i les que anaven d’aquesta ciutat cap a Lleida i Tarragona, el que inclouria, en el primer cas, el nostre tram de la Via Augusta. En quant a la morfologia dels camins, Jordi Bolòs fa una menció als camins enclotats o calls, que es troben enfonsats entre les terres o els camps propers, i considera que aquesta tècnica constructiva generalment és testimoni de l’antiguitat de la via (2004, pàg. 393).

A dalt: Camins de Catalunya al segle IX-XI. Segons J. Bolòs, la major part dels camins situats en aquest mapa de la Catalunya Vella són esmentats en documents d’època carolíngia (2004, fig. 125, pàg. 395). Podem observar que es manté el tram de la Via Augusta que passa pel Vallès Oriental i l’Occidental. La fletxa indica de manera aproximada la localització del nostre tram. En el mateix sentit, Vilaginés (2001, pàg. 221) considera que les vies de comunicació (strata, via, calcada) a època medieval van assolir gran revifalla i es van convertir en la columna vertebral de l’expansió comercial. L’historiador considera que els grans eixos de comunicació romans persisteixen en els segles X i XI, encara que pot ser amb altres funcions (la comunicació de l’administració i el trasllat dels contingents de l’exèrcit –


16

strata francisca- i el trasllat de ramats), es van convertir en eixos comercials.

A dalt: Mapa de les vies romanes i de la seva utilització medieval segons Vilaginés (2001, pàg. 224). La fletxa indica de manera aproximada la localització del nostre tram. Per altra banda documents cartogràfics del segle XIX i XX ens indiquen l’existència d’aquesta via, que probablement va ser inutilitzada al finals del segle XX.


17

A dalt: Fragment d’un mapa de 1856 del municipi de Palau Solità i Plegamans. En groc remarcat el tram que ens afecta del Camí Ral de Sabadell. Font ICC.

A dalt: Fragment de una fotografia aèria de 1986 del municipi de Palau Solità i Plegamans, on es pot veure (marcat en groc) el tram que ens afecta del Camí Ral de Sabadell, que encara devia restar en ús donat l’estat de conservació que es percep. Font ICC.


18

Intervencions arqueològiques properes a la Via Augusta-Camí Ral L’any 2002 es va efectuar un seguiment a la variant de la C-59 al seu pas entre Santa Perpètua de Mogoda i Palau-Solità i Plegamans (Morera i Guardia, 2003). Durant el seguiment de maquinàries es van localitzar els jaciments de Can Viola i Can Planes, però no es va localitzar cap tram de la Via Augusta, que quedaria situada just entre aquests dos jaciments, i formaria part del tram est (direcció Semproniana) en relació al tram afectat per aquesta obra. Entre els mesos de juliol i setembre de l'any 2009 es va portar a terme una intervenció arqueològica en un altre tram de la mencionada Via Augusta - Camí Ral de Sabadell, amb motiu de l'afectació causada per unes obres de condicionament i millora del terreny, desdibuixant el traçat del camí. En aquest cas correspondria al tram oest (direcció Arraona) un cop superat el Polígon Industrial de la Riera de Caldes (on la via s’hauria perdut). En aquesta intervenció es varen portar a terme diverses actuacions: una prospecció superficial en una distància de 500 metres, començant per la banda est del tram afectat i acabant a la Riera de Caldes (a la parcel·la 7, polígon 9 del cadastre de rústica). Es va prospectar una àrea de 25 metres a banda i banda del camí. En segon lloc es van portar a terme un total de 8 sondejos arqueològics arribant a profunditats entre 2,10 i 3,50 metres fins arribar al sòl geològic. Per últim es va realitzar un estudi topogràfic i de replanteig del camí. Els arqueòlegs van considerar que la via es devia haver perdut arrossegada per les aigües de la riera de Caldes que es troba a pocs metres de la mateixa. B.2.2. J.A.2: Can Viola UTM 31N/ED50 X: 432325.0 Y: 4602297.0 MSNM: 140.5 Jaciment arqueològic localitzat durant les tasques de prospecció del bastiment de la variant de la carretera C-59, entre l’àrea compresa entre el P.K. 4+900 i el 4+980 dins el terme municipal de Montcada i Reixac i just a tocar amb el límit del municipi de Palau-Solità i Plegamans. Des del punt de vista cronològic es poden comptabilitzar dues ocupacions ben diferenciades: una necròpolis alt-medieval i un conjunt de fosses de l’edat del Bronze. La necròpolis alt-medieval, formada per tombes en fossa simple i una en tegulae, té una cronologia que abasta entre finals del segle VIII i principis del segle IX, gràcies a les analítiques de C-14 efectuades sobre les restes de dos individus.


19

L’assentament de l’edat del bronze es caracteritzava per comptar amb un enterrament en fossa datat entre finals del Bronze Mig i el Bronze Final I (cal. 1500-1320 a.C.), així com un gran nombre de fosses atribuïbles al Bronze Final III i que correspondrien a un petit assentament a l’aire lliure. B.2.3. J.A.3: Can Planes UTM 31N/ED50 X: 432370.0 Y: 4601869.0 MSNM: 129.8 En el traçat de la variant de la carretera C-59, entre els punts quilomètrics 4+560 i 4+620, en una àrea d'una extensió aproximada d'uns 1000 m2, dins el terme municipal de Palau-solità i Plegamans, però limitant amb el terme municipal de Mollet del Vallès, s'han documentat una sèrie de retalls circulars en el substrat natural. Es tracta de 15 sitges que quedaven afectades directament pel traçat de la carretera C-59. Totes les sitges són de planta circular, fons pla, i varien en la seva profunditat, diàmetre i fons, amb diàmetres entre 1 i 2 metres i profunditats que oscil·len entre 0'50 i 1'20 metres. L'estat de conservació no és gaire bo, ja que en la majoria d'estructures es conserva menys de la meitat de l'original. Degut al diferent nivell d'arrasament del terreny, les sitges situades més al nord només han conservat el tram final de l'estructura, mentre que les ubicades més al sud permeten evidenciar que originàriament tenien forma de "pera", és a dir, la boca estreta i el fons molt més ample. El material arqueològic recuperat situa cronològicament el jaciment entre el bronze final i la primera edat del ferro, en concret entre els segles VII-VI aC. Es tracta d'un conjunt de ceràmiques reduïdes fetes a mà amb decoració en forma de cordons o pentinats. També es detectà la presència d'algun fragment informe de bronze, restes de molí, fragments de tovot i una destral d'aparença neolítica. Aquest jaciment es pot estendre cap a l'oest, dins el terme municipal de Mollet del Vallès.


20

C. MOTIUS I OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ El motiu d’aquesta intervenció està justificat pel fet que, l’Institut Català del Sòl, en qualitat d’Administració urbanística actuant i d’empresa urbanitzadora, té previst dur a terme actuacions urbanístiques a aquests dos sectors del municipi. Un cop duta a terme la intervenció es valorarà la viabilitat de la promoció esmentada amb el patrimoni cultural localitzat. La intervenció arqueològica que s’ha realitzat a les àrees anomenades Riera de Caldes II (SUD-12 Industrial Llevant) i Sector Serveis (PAU-24 Can Planes) al terme municipal de Palau-Solità i Plegamans -ambdues àrees són llindants entre si-, ha tingut com objectiu la delimitació i valoració de les restes arqueològiques pertanyents als jaciments ja coneguts com són, al sector Riera de Caldes II: el jaciment de Can Planes, el de Can Viola, així com les restes de la Via Augusta/Camí Ral de Sabadell; i al sector Serveis la Via Augusta/Camí Ral de Sabadell, així com determinar si dins les àrees existeixen altres elements patrimonials susceptibles d’estudi.


21

D. METODOLOGIA Tenint en compte els antecedents històrics i arqueològics d’aquesta zona, integrada en una àrea en procés de transformació urbanística i en aplicació de la legislació i normativa vigents, s’han dut a terme els següents estudis: D.1. Planificació i metodologia El procés de documentació i estudi de l’àrea afectada s’ha dut a terme a partir de dos processos d’accés a la informació: l’estudi documental i el treball de camp. D.1.1. Estudi documental Amb anterioritat a les tasques de camp s’ha dut a terme un exhaustiu estudi documental, consultant les següents fonts:

- Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya - Inventari arquitectònic de Catalunya - El catàleg municipal del patrimoni arqueològic i arquitectònic (encara

sense aprovar) D.1.2. Treball de Camp Prospecció Extensiva La prospecció extensiva sistemàtica (Renfrew i Bahn, 1993: 72) s’ha dut a terme a la zona afectada, sempre i quan l’accés al seu interior ha estat possible. En aquest cas no ha estat possible accedir a l’interior de les masies de Can Planes i Can Boter Nou al trobar-se cercades per tanques, tot i així, la superfície no prospectada és molt mínima. L’exploració de les zones a les que s’ha pogut accedir ha estat de tipus superficial, sense remoció de terrenys i amb recollida dels materials arqueològics localitzats en superfície. Per la prospecció s’han establert zones de pas que segueixen una alineació recta entre un extrem i l’altre de la superfície a prospectar, molts cops aprofitant la parcel·lació actual com a guia per cobrir tots els terrenys. Obertura de rases


22

S’han obert rases de manera mecànica (màquina retro-excavadora amb pala plana de 0,6 metres) als tres punts d’interès arqueològic, de manera que ens ha permès determinar la continuïtat dels jaciments i delimitar l’àrea d’influència dels mateixos en els casos de resultats positius. Obertura de cales S’han obert diverses cales, de manera mecànica, en el traçat de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell, per tal de veure més extensament la morfologia d’aquesta via de pas. D.2. Equip humà i tècnic

L’equip de treball s’ha format mitjançant un arqueòleg director, un oficial i una auxiliar per tal de dur a terme les tasques encomanades. S’han utilitzat les instal·lacions i tots els mitjans tècnics de que disposa l’empresa per tal d’elaborar aquesta memòria. La topografia l’ha dut a terme una empresa especialitzada en aixecaments topogràfics.

D.3. Calendari i durada del treball de camp

Els treballs encomanats es van efectuar en dues fases: es van iniciar el dia primerament entre l’11 i el 20 de febrer del 2013 i la segona entre els dies 14 i 22 de març del 2013.

D.4. Redacció de la memòria

Un cop finalitzada la intervenció es va procedir a iniciar totes les tasques relacionades amb l’estudi, individualització i adscripció cronològica del material arqueològic per tal de desenvolupar l’estudi necessari per elaborar la memòria arqueològica:

- Rentat amb aigua del material arqueològic (exceptuant els metalls i els molins per a possibles estudis de fitòlits).

- Pre-classificació del material i puzzle corresponent per comprovar l’existència d’individus complets i poder-los recuperar.

- Restauració del material metàl·lic. - Siglatge de tots els fragments ceràmics especificant en cada

sigla els següents paràmetres:


23

codi de intervenció, any – estructura – UE - núm. d’inventari El codi d’intervenció establert per la excavació del jaciment de Can Planes és:

CP, 2013- SJ1 - UE - núm. inventari

- Classificació i quantificació (NMI i NTI) de tot el material, així com la individualització i numeració de les formes i/o elements significatius de cada UE.

- Dibuix i digitalització dels materials arqueològics més significatius.

- Digitalització de la planimetria i les seccions efectuades durant les feines de direcció de camp.

- Inventari i classificació de tot el material fotogràfic. - Redacció de la memòria pròpiament dita. - Impressió i enquadernació. - Emmagatzematge de tot el material en bosses i caixes

identificades amb les dades de l’excavació.


24

E. RESULTATS E.1. Prospecció visual Jaciments arqueològics Els resultats obtinguts durant la intervenció, pel que fa referència a l’existència de restes arqueològiques al terreny prospectat, han estat negatius. No s’han localitzat punts amb concentració de material ceràmic o lític, ni evidències de l’existència de cap tipus de restes estructurals d’interès arqueològic. S’ha de dir, però, que no sempre la manca de resultats en les prospeccions visuals és indicatiu de la inexistència de jaciments arqueològics a més profunditat, sobre tot tenint en compte que durant l’execució de les rases s’ha pogut comprovar que existeixen entre 1,4 i 0,3 metres de terres aportades pel conreu en alguns punts. Patrimoni Arquitectònic Durant la prospecció s’ha comprovat la existència d’una segona masia dins l’àrea de la Riera de Caldes II, situada al Carrer dels Ferrers, al costat de la intersecció entre l’antiga carretera B-143 (Avda. Catalunya) i la C-155. Es tracta de la masia anomenada Can Boada Nou. Segons el catàleg del patrimoni municipal (pendent d’aprovació) l’edifici, datat al 1888, té un valor històric en quant és una representació de l’arquitectura popular de l’època. Veure la descripció a l’apartat B.1.2. E.2. Rases i cales Via Augusta – Camí Ral de Sabadell Es van efectuar un total de vuit rases, transversals al traçat del camí (es a dir, les rases van de nord a sud), repartides entre el tram afectat pel projecte d’obra. Les rases estan numerades d’est a oest.

- Rasa 1 Mesures: longitud de la rasa 6,25 m. Estratigrafia: un únic nivell de terres aportades pel conreu (N-1). Resultat: Positiu. Descripció:


25

Localització d’un rebaix o desmunt de secció còncava, d’uns 5,2 metres d’amplada i entre 0,7 i 1,2 metres de profunditat respecte a la horitzontal del nivell natural (N-2), que presenta un marge elevat a la banda nord d’uns 108 metres (respecte a la part mes baixa de la secció). - Rasa 2 Mesures: longitud de la rasa 6 m. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu, entre 1 i 0,4 metres (N-1); paviment de còdols i gravetes. Resultat: Positiu. Descripció: Localització d’un rebaix o desmunt de forma còncava, d’uns 2,5 metres d’amplada i uns 0,5 metres de potència respecte a la horitzontal del nivell natural, reblert amb pedres de mida mitjana i gravetes unides amb argila. Podria tractar-se d’una preparació de paviment. Observacions: és molt probable que la secció d’aquesta part estigui molt malmesa a la banda sud per accions antròpiques posteriors. S’ha de remarcar la localització d’algun petit plàstic a la superfície d’aquest paviment. - Rasa 3 Mesures: longitud de la rasa 8,6 m. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu, entre 0,6 i 0,2 metres; rebliment de pedres. Resultat: Positiu. Descripció: Localització d’un rebaix o desmunt de forma còncava, d’uns 5 metres d’amplada, que presenta una paret més alta a la banda sud, d’1,25 metres d’alçada, mentre que a la banda nord presenta un petit marge elevat, d’uns 0,8 metres d’alçada. A la part central es documenta un rebaix d’uns 0,2 metres, amb algunes pedres de mida mitjana que pensem es tracta d’una veta del nivell geològic. Observacions: Aquestes pedres inicialment es van considerar com a restes d’un paviment, igual que el de la Rasa 2, però amb l’obertura de la Cala 3 es va poder valora que es tractava d’una veta del geològic. - Rasa 4 Mesures: longitud de la rasa 10 m. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu, entre 0,6 i 0,2 metres; rebliment de pedres. Resultat: Positiu. Descripció: Localització d’un rebaix o desmunt de forma còncava, d’uns 5 metres d’amplada, que presenta una paret més alta a la banda sud, d’1,34 metres d’alçada, mentre que a la banda nord presenta un petit marge elevat, d’uns 1,25 metres d’alçada. A la part central es documenta un rebaix d’uns 0,1 metres, amb restes d’alguna pedra i argila. Observacions: Al igual que en els casos de les Rases 3 i 4, pensem que aquestes pedres corresponen més aviat d’una veta del geològic. - Rasa 5


26

Mesures: longitud de la rasa 9 m. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu, entre 0,6 i 0,2 metres. Resultat: Positiu. Descripció: Localització d’un rebaix o desmunt de forma còncava, d’uns 4,2 metres d’amplada, que presenta una paret més alta a la banda sud, d’1,69 metres d’alçada, creiem que en aquest cas, la banda nord està malmesa pel conreu continuat dels camps adjacents. - Rasa 6 Mesures: longitud de la rasa 7 m. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu, entre 0,6 i 0,2 metres (N-1), nivell de rebliment de runes a la part més baixa (N-7). Resultat: Positiu. Descripció: Localització d’un rebaix o desmunt de forma còncava, d’uns 4,5 metres d’amplada, que presenta una paret més alta a la banda sud, 1,87 metres d’alçada, creiem que en aquest cas, la banda nord està malmesa pel conreu continuat dels camps adjacents. - Rasa 7 Mesures: longitud de la rasa 6 m. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu, entre 1 i 0,4 metres. Resultat: Positiu. Descripció: Localització d’un rebaix de forma còncava, d’uns 2,6 metres d’amplada i uns 0,6 de profunditat respecte a la horitzontal del nivell natural. - Rasa 8 Mesures: longitud de la rasa 6 m. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu d’uns 0,6 metres; nivell de rebliment de runes a la part més baixa (N-7). Resultat: Positiu. Descripció: Localització d’un rebaix de forma còncava, d’uns 2,2 metres d’amplada i uns 0,6 de profunditat respecte a la horitzontal del nivell natural.

A part de les rases es van efectuar un total de quatre cales més amplies que les rases, també transversals al traçat del camí i numerades d’oest a est:

- Cala 1 Mesures: 7,2 per 3 metres. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu (N-1); nivell de paviment format per còdols de mida mitjana i petita, i gravetes, unides amb argiles (N-2) i nivell de preparació de paviment d’argiles (N-3). Resultat: Positiu. Descripció: es conserva la secció de la via (N-2), en aquest tram sense delimitació concreta per la banda nord, però amb restes d’un paviment poc potent conservat. No s’han extret materials que aportin cronologia concreta de la seva construcció o reforma. S’ha practicat una petita rasa transversal al paviment de còdols per documentar la seva estructura estratigràfica: consta de dos nivells, un de còdols i gravetes (N-3) i un segon nivell


27

d’argiles (N-4). Observacions: la banda sud es troba lleugerament afectada per accions antròpiques posteriors (N-5); de la mateixa manera que la Rasa 2. Observacions: s’han localitzat alguns fragments de plàstic a sobre del paviment de còdols.

- Cala 2 Mesures: 6,6 per 3,5 metres. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu. Resultat: Positiu. Descripció: secció en desmunt (N-2) més marcada que l’anterior sense cap resta de paviment. Observacions: tenint en compte la proximitat de la Cala 1 i de la Rasa 2, cal remarcar la manca de paviment en aquesta cala.

- Cala 3 Mesures: 10 per 3 metres. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu, entre 0,6 i 0,2 metres; nivell de còdols. Resultat: Positiu. Descripció: secció en desmunt amb el límit nord molt ben marcat per un cordó retallat al terreny natural (N-2). Sense cap resta de paviment, els còdols localitzats semblen pertànyer a una veta del geològic. S’ha practicat una petita rasa transversal.

- Cala 4 Mesures: 9 per 3 metres. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu, i rebliment de runa de la part central. Resultat: Positiu. Descripció: conserva la secció en desmunt, amb un desnivell molt marcat a la banda sud (N-2). Sense restes de paviment. Aquesta zona està molt malmesa per intervencions del segle XX, amb abocament de runa a la part central (N-7) i l’obertura d’una fossa per plantar un arbre (N-6).

Can Viola Es van efectuar un total de cinc rases, orientades de nord a sud, i tres rases orientades est-oest, totes elles amb resultat negatiu.

- Rasa 1 Mesures: longitud de la rasa 70 metres. Orientació: N-S. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu sobre el nivell natural, entre 1,1 i 0,6 metres. Resultat: Negatiu. - Rasa 2 Mesures: longitud de la rasa 70 metres. Orientació: N-S. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu sobre el nivell natural, entre 1,2 i 0,6 metres. Resultat: Negatiu.


28

- Rasa 3 Mesures: longitud de la rasa 60 metres. Orientació: N-S. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu sobre el nivell natural, entre 1,2 i 0,5 metres. Resultat: Negatiu. - Rasa 4 Mesures: longitud de la rasa 60 metres. Orientació: N-S. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu sobre el nivell natural, entre 0,8 i 0,5 metres. Resultat: Negatiu. - Rasa 5 Mesures: longitud de la rasa 50 metres. Orientació: N-S. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu sobre el nivell natural, entre 1 i 0,45 metres. Resultat: Negatiu. - Rasa 6 Mesures: longitud de la rasa 16 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu sobre el nivell natural, entre 0,75 i 1,2 metres. Resultat: Negatiu.

- Rasa 7 Mesures: longitud de la rasa 18 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu sobre el nivell natural, entre 0,75 i 1,2 metres. Resultat: Negatiu.

- Rasa 8 Mesures: longitud de la rasa 17 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu sobre el nivell natural, entre 0,9 i 1,2 metres. Resultat: Negatiu.

Can Planes Es van efectuar un total de catorze rases, dotze orientades d’est a oest i dues de nord a sud. Tretze d’elles amb resultats negatius (només es van localitzar algunes foses de vinya) i una amb resultat positiu (la rasa 10).

- Rasa 1 Mesures: longitud de la rasa 52 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,2 i 0,4 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,4 metres de terres aportades pel conreu, de


29

color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu. - Rasa 2 Mesures: longitud de la rasa 51 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,3 i 0,4 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,4 metres de terres aportades pel conreu, de color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu (una fossa de vinya). - Rasa 3 Mesures: longitud de la rasa 50 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,3 i 0,3 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,3 metres de terres aportades pel conreu, de color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu. - Rasa 4 Mesures: longitud de la rasa 50 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,5 i 0,3 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,3 metres de terres aportades pel conreu, de color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu. - Rasa 5 Mesures: longitud de la rasa 45 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,4 i 0,3 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,3 metres de terres aportades pel conreu, de color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu. - Rasa 6 Mesures: longitud de la rasa 42 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,4 i 0,4 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,4 metres de terres aportades pel conreu, de color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu (algunes fosses de vinya).


30

- Rasa 7 Mesures: longitud de la rasa 38 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,3 i 0,4 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,4 metres de terres aportades pel conreu, de color marró vermellós; el segon estrat està format per un metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu (algunes fosses de vinya). - Rasa 8 Mesures: longitud de la rasa 35 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,3 i 0,6 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,3 i 0,6 metres de terres aportades pel conreu, de color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu (algunes fosses de vinya). - Rasa 9 Mesures: longitud de la rasa 15 metres. Orientació: N-S. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu entre 0,3 i 0,4 metres. Resultat: Negatiu. - Rasa 10 Mesures: longitud de la rasa 28 metres. Orientació: N-S. Estratigrafia: nivell de terres aportades pel conreu entre 0,35 i 0,4 metres. Resultat: Positiu. Descripció: localització d’una estructura negativa de planta circular, amb un diàmetre de 1,60 metres, localitzada a l’extreure la capa de terres aportades pel conreu, a uns 0,5 metres de profunditat. Sobre l’excavació d’aquesta estructura veure el punt E.3. - Rasa 11 Mesures: longitud de la rasa 25 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 1,19 i 0,8 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,4 metres de terres aportades pel conreu, de color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu.

- Rasa 12 Mesures: longitud de la rasa 15 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 0,9 i 0,75 metres on s’ha diferenciat dos estrats o nivells. L’estrat més superficial està format per entre 0,2 i 0,3 metres de terres aportades pel conreu, de


31

color marró vermellós; el segon estrat està format per 1 metre de terres aportades de color marró fosc. Resultat: Negatiu.

- Rasa 13 Mesures: longitud de la rasa 23 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 0,5 i 0,4 metres. Resultat: Negatiu.

- Rasa 14 Mesures: longitud de la rasa 36 metres. Orientació: E-O. Estratigrafia: nivell de terres aportades sobre el nivell natural, entre 0,7 i 0,4 metres. Resultat: Negatiu.

E.3. Excavació de la Sitja 1 (SJ1) de Can Planes La única sitja localitzada al jaciment de Can Planes, la Sitja 1 (SJ1), es va trobar dins de la rasa número 10. L’estructura conservava una potència màxima de 0,52 metres, mesurant 1,60 metres de diàmetre màxim a la boca i 2,12 metres a la base, el que li donava una secció troncocònica molt marcada, amb les parets lleugerament convexes i el fons pla. La sitja estava amortitzada amb dues unitats estratigràfiques o nivells arqueològics diferenciats, el primer (N1) de color marró fosc, amb algun material ceràmic i pedres de molí de vaivé. El segon nivell (N2) era força més fosc, amb gran quantitat de cendres i carbons, més ric en material ceràmic que l’anterior. E.4. Estudi dels materials arqueològics L’inventari i classificació dels materials arqueològics segueix els criteris i nomenclatura establerta per l’Àrea d’Intervenció Arqueològica de Mataró per a les diferents produccions ceràmiques i altres elements arqueològics. A continuació facilitem les abreviacions del camp tipus que s’han utilitzat en aquesta memòria: CERÀMICA PREHISTÒRICA (PR)

- PROXI Ceràmica a mà oxidada - PRRED Ceràmica a mà reduïda - PRBRU Ceràmica a mà brunyida - PRESP Ceràmica a mà espatulada - PRPNT Ceràmica a mà pentinada - PRRSP Ceràmica a mà raspallada

ALTRES ELEMENTS (EL)

-ELMET elements metall (tipus:fe, br, pb; forma: agulla....)


32

-ELCON elements constructius: tegula, imbrex, tuvots, tapia, -ELOST elements os treballat -ELITI elements lítics -ELIMA elements macro-lítics -ELIMI elements micro-lítics

FAUNA (FAUN) -FAUNM malacologia -FAUNT fauna terrestre

E.4.1. Via Augusta-Camí Ral de Sabadell Creiem important remarcar que en la obertura de rases i cales a la Via Augusta – Camí Ral de Sabadell, no s’han localitzat materials que ens aportin una cronologia relativa a la seva construcció, ni a possibles reformes posteriors. Únicament podem dir que la troballa de petits plàstics just a sobre del nivell de còdols de la Rasa 2 i la Cala 2 ens indiquen que l’ús d’aquesta via de pas va perdurar fins al segle XX. E.4.2. Can Planes: Sitja 1 (SJ-1) Material ceràmic En aquesta única estructura documentada del jaciment de Can Planes s’han documentat un total de 126 fragments ceràmics, dels quals 25 són vores i unicament 2 són fons. a) Tipologia de les formes Mitjançant l’estudi morfològic dels vasos s’han diferenciat tres tipus d’atuells ceràmics:

a.1. Formes obertes · Troncocòniques: amb 8 individus, es tracta segurament de plats i tapadores, de parets brunyides o sense tractar. Els llavis són arrodonits o bisellats. Un dels individus conserva l’arrencament d’una nansa (CP-2012-SJ1-2-15). · Perfil en S: s’ha documentat un únic individu, la peça CP-2013-SJ1-2-14, amb tractament superficial brunyit i una nansa en cinta col·locada verticalment entre la panxa i el llavi.

a.2. Formes tancades


33

· Vasos globulars o bitroncocònics: s’han documentat un total de 11 individus que pertanyen a aquest morfotipus. Tenen la vora exvasada i el llavi arrodonit o bisellat i en algun cas engruixit. Presenten tractaments exteriors diferents com brunyits, pentinats o sense tractar. Aquestes formes són les úniques que han presentat decoracions plàstiques complexes, es a dir, cordons amb motius decoratius impresos. Els cordons digitats s’acostumen a situar per sota de la vora, entre l’acabament de la panxa i l’inici del coll.

Els fons Només s’han recuperat dos fons (CP-2013-SJ1-2-23 i 24), el primer és de tipus pla i el segon lleugerament convex, tots dos amb el fons lleugerament diferenciat de la paret del vas. Les pastes Es generalitzen les pastes de cuita irregular, predominant les coccions reduïdes de color gris fosc o marró, amb pocs exemples de cuita oxidada. Les pastes presenten abundant desgreixant mineral visible a simple vista, generalment quars. Material metàl·lic Cal remarcar la troballa d’una agulla de bronze del tipus de cap enrotllat (CP-2013-SJ1-2-26), en bon estat de conservació, que es devia utilitzar per subjectar els teixits que conformaven els vestits. L’agulla mesura 11,4 centímetres de llarg i 0,3 centímetres de diàmetre, presenta el cap aplanat i enrotllat cap a una banda. Aquest element correspon a tipus difosos al nord-est peninsular i sur-est de França durant el Bronze final i la Primer Edat del Ferro. Tenim diversos exemples a la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta a Sabadell (Villena et alii:2005, 115), i a la Necròpole du Molin a Mahilhac, França (Taffanel et alii:1998, 293) on és el tipus predominant. Material lític: macroutillatge S’han recuperat nombrosos fragments de molins de vaivé. Aquestes peces utilitzades per la molta de diferents productes vegetals, es composen d’una pedra passiva (mola) més o menys plana i una peça activa (percussor), que mitjançant un moviment unidireccional (anada) o bidireccional (anada/tornada) tritura els aliments (Alonso:1999, 233).


34

A la SJ-1 de Can Planes s’han localitzat tres de les peces actives (CP-2013-SJ1-1-2 i 3 i CP-2013-SJ1-2-25), també conegudes com a mans de morter o percussors. Dues són de tipus circular i presenten abrasions en una o més d’una superfície, produïdes pel desgast sobre la pedra passiva; la tercera és de tipus plà. S’han recuperat deu fragments de moles, es dir, la pedra passiva, repartides als dos nivells que colmataven la sitja. Es tracta dels tipus V-P1 i V-P3 diferenciats per N. Alonso al seu estudi sobre la Catalunya Occidental (1999, fig.150). Aquests elements juntament amb la localització de les diferents sitges en aquesta i en la intervenció del 2003, remarquen el caràcter agrícola d’aquesta comunitat. Indústria óssia Només s’ha localitzat un artefacte sobre suport ossi. Es tracta d’un exemplar de micropunxó fabricat amb una dent (ullal) d’animal treballat (CP-2013-SJ1-1-4). Aquesta petita eina s’utilitzava per fer forats i perforar diferents materials. Material constructiu S’han comptabilitzat tres fragments de material constructiu en terra. Es tracta d’una sèrie d’elements constructius o construïts amb argiles barrejades amb desgreixants vegetals com palla, minerals o restes d’ictiofauna, que són fàcilment visibles a simple vista al deixar empremtes a l’argila. Aquestes argiles són d’una gran plasticitat i, per la seva permeabilitat, permet utilitzar-les com a material bàsic per construir o bastir paraments (Gonzàlez et alii:1999, 193). Durant l’excavació de la sitja es va observar la presència de més fragments de torchis, però en molt mal estat de conservació, pel que no es van poder recuperar sencers.


35

F. CONCLUSIONS Patrimoni arquitectònic En el cas de la masia de Can Planes, es troba inventariada i protegida pel Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, i per tant, l’edifici està protegit pel seu valor històrico-arquitectònic i s’ha de conservar. En el Cas de la masia de Can Boter Nou s’ha de tenir en compte que actualment l’edifici no consta de cap protecció legal, però que és possible que en el decurs dels mesos s’aprovi el Catàleg Municipal. En el cas de que al inici de les obres, que afecten aquesta parcel·la, l’edifici es trobi ja sota la protecció del Catàleg Municipal, caldrà elaborar un estudi històrico-arquitectònic abans d’enderrocar o modificar l’edifici, per tal d’aconseguir la pertinent llicència d’obra. Jaciments arqueològics La prospecció visual ha donat un resultat negatiu, però s’ha de remarcar que s’ha efectuat sense cap tipus de remoció de terres pel que, que no s’hagi localitzat restes arqueològiques en superfície, no significa que no existeixin altres jaciments per sota de les capes aportades pel conreu, o que els jaciments ja coneguts tinguin una dispersió més amplia que la indicada com a àrea protegida al Catàleg del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. Mitjançant les dades recollides en el transcurs d’aquesta intervenció al jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell, considerem fonamentada la conclusió de que ens trobem davant d’una via de pas, executada amb una clara intencionalitat mitjançant la tècnica del desmunt. El traçat de la via es desenvolupa íntegrament d’est a oest al llarg de 421 metres, presentant les cotes absolutes més elevades a la banda est i les més baixes a la banda oest (Cala 1 125.6 msnm / Cala 8 108.2 msnm), des de on aniria a buscar la riera de Caldes. La via afecta les dues àrees que formen part d’aquest projecte urbanístic: dins el Riera de Caldes II el seu traçat –uns 294 metres longitudinals- es conservaria més o menys visible a simple vista, ja que les aportacions de terra no desdibuixen completament la seva fesomia; al Sector Serveis, més a l’oest, el traçat –uns 110 metres lineals- es perdria a partir de la Masia de Can Planes i segurament amb motiu de les diverses reformes urbanístiques que ha patit aquesta petita part del traçat. En aquest punt, els resultats de la Rasa 8 indicarien que


36

existeix un important rebliment de runes de la zona per on passaria la via que, un cop extret, conserva fossilitzat al nivell natural una secció còncava que podria correspondre, per morfologia i ubicació, al traçat de la via. Per la banda est del Sector Riera de Caldes II la via compta amb un desmunt al límit sud, que va des del 1,08 metres fins als 1,87 metres d’alçada (d’est a oest), amb un marge elevat a la banda nord que protegiria l’estructura i que no s’ha localitzat al llarg tot el traçat (rases 2 i 4 / cales 2 i 3). Podem considerar que aquesta via comptaria aproximadament amb uns 3,5 metres d’amplada per a la circulació, tot i que l’amplada total de l’estructura (amb el desmunt i el marge) pot arribar als 8 metres. Només es conserva un nivell de circulació diferenciat a la banda més a l’est, on presenta un paviment de còdols i gravetes poc potent (N-3), que mesura entre 2,5 i 2 metres d’amplada (rasa 2 i cala 1), però que poc després (cala 2) es perd per motius que desconeixem. El que sí es documenta a totes les cales i rases és un espai central diferenciat mitjançat un petit rebaixat, més o menys pla i centrat (i que conservaria les mesures de 2-2,5 metres), que indicaria aquesta part reservada a la preparació del paviment es conserva encara fossilitzada a la secció. A la banda més a l’oest, on el desmunt és més elevat, trobem que la secció de la via està més afectada per actuacions antròpiques, com són el rebliment amb runes (N-7) i lleugera modificació de la secció de la via (N-5), així com la obertura d’una fossa quadrangular per plantar un arbre (N-6). Suposem que la resta d’arbres localitzats en aquest tram també han estat plantats de manera intencionada ja que es troben més o menys alineats al desmunt sud. Ni la localització del traçat de la via, ni la excavació de dues petites rases dins la Cala 1 i la Cala 2, ens han aportat materials arqueològics que permetin datar la construcció d’aquesta infraestructura o la del seu paviment. La única dada cronologia que hem pogut recollir, és que la via va tenir un ús continuat fins pràcticament els nostres dies, donat que a la superfície del paviment de còdols s’ha localitzat algun petit fragment de plàstic. Donada però, la poca entitat d’aquest paviment, creiem que no es tractaria d’un nivell romà, ja que els paviments de la Via Augusta coneguts a altres indrets, presenten una potència considerable. D’aquesta manera només podem aportar que es tracta d’una construcció viària que, mitjançant la documentació escrita, ha perdurat fins a finals del segle XX, que molt probablement existia en Època Medieval i que, donada la continuïtat que acostumen a tenir aquests tipus de vies, i basant-nos en els


37

estudis efectuats per diversos arqueòlegs amb anterioritat sobre el traçat de la Via Augusta, podria coincidir amb aquesta infraestructura viària romana. Respecte als altres jaciments arqueològics: A Can Viola no s’ha documentat cap nivell o estructura arqueològica a les rases efectuades dins el perímetre de protecció del jaciment afectat pel projecte d’aquesta obra. A Can Planes, dins la rasa 10, s’ha localitzat una única estructura excavada al sòl natural, de planta circular, de 1,6 m de diàmetre superior. Es tracta d’una sitja d’emmagatzematge (SJ-1) amortitzada a l’època del Bronze Final III – Ferro I, i que segueix les característiques i cronologia de les estructures documentades durant la intervenció efectuada a aquesta jaciment al 2003. Donada la gran quantitat de rases efectuades en aquesta àrea, considerem poc probable l’aparició d’alguna estructura més dins el perímetre d’afectació marcat pel projecte d’obra. Existeix però la possibilitat de que es conservin més estructures dins el límit de servitud de la carretera C-594.

4 Les rases de Can Planes i Can Viola s’han efectuat dins el perímetre protegit del jaciment, però reservant el límit de la zona de servitud de la carretera C-59 (excepte les rases de Can Planes núm. 9 i 10), protegit pel Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de Carreteres. Aquestes àrees tampoc van ser intervingudes arqueològicament durant el bastiment d’aquesta variant i, per tant, queden fora d’ambdós estudis.


38

G. BIBLIOGRAFIA

Adam, J-P. (1989): La construcción romana. Materiales y técnicas. Editorial de los Oficios. León. Segona edició en castellà. Alonso, N. (1999): De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne. Núm. 4-1999. Bertrán, A. (1990): La red viaria en la Hispania romana: introducción. Simposio sobre la red viària en la Hispania Romana. Institución Fernando el Católico. Zaragoza 1990. Pàg. 45-53. Bolòs, J. (1991): Aportacions al coneixement de les vies de comunicació. Dins Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), vol. 1. Pàgs. 409-436. Bolòs, J. (2004): Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXIV. Barcelona. Castellví, G.; Gavage, C.; Laforgue, J. (1985): La Via Domitia en montagne: le franchissement des Pyrénées. Dins Castellvi, G.; Comps, J.-P.; Kotarba, J.; et Pezin, A. (dir): Voies romanies du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta. Documents d’Archéologie Française, 61. Paris 1997. Pàg. 201-214. Estrada Garriga, E. (1985): El itinerario de los Vasos Apolinares en el trayecto de Girona a Tarragona. Dins Castellvi, G.; Comps, J.-P.; Kotarba, J.; et Pezin, A. (dir): Voies romanies du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta. Documents d’Archéologie Française, 61. Paris 1997. Pàg. 149-156. Gonzàlez, P.; Martín, A.; Mora, R. (coord.) (1999): Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 16. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Mayer, M.; Rodà, I. (1985): La via augusta des Pyrénéés à l’Èbre. Introducció. Dins Castellvi, G.; Comps, J.-P.; Kotarba, J.; et Pezin, A. (dir): Voies romanies du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta. Documents d’Archéologie Française, 61. Paris 1997. Pàg.114-125. Moreno Gallo, I. (2006): Vías Romanas. Ingeniería y técnica constructiva. Ministerio de Fomento. Madrid. Moreno Gallo, I. (2009): Vías Romanas. Identificación por la técnica constuctiva. Revista Cimbra, núm. 389. Pàg. 20-38. Madrid. Morera i Camprubí, J.; Guàrdia i Felip, J. (2003): Memoria del seguiment Arqueològic de les obres de la variant de la C-59. Sta. Perpetua de Mogoda,


39

Palau-Solità i Plegamans, Moncada i Reixach (Vallès occidental) Mollet del Vallès (Vallès Oriental). 21 d’ocubre 2002-31 març 2003. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, Inèdit. Moret i Pujol, L. (2009): Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental. Octubre 2009. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunuya, Inèdit. Pallí Aguilera, F. (1985): La Via Augusta en Cataluña. Universidada Autónoma de Barcelona. FAVENTIA monografias. Bellaterra. Renfrew, C; Bahn, P. (1993): Arqueología.Teoría, métodos y pràctica. Pàg. 72. Roig Buixó, J. (2001): Riera del riu Ripoll-Pont de la Salut- Sabadell (Vallès Occidental). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, Inèdit. Velasco, A. (2012): Plaça de la Gardunya. Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Ajuntament de Barcelona. Velasco Felipe, C. (2003): Memòria final de les intervencions arqueològiques a Can Viola (Montcada i Reixac) i Can Planes (Mollet del Vallès). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, Inèdit. Vilaginés, J. (2001): El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 234. Barcelona. Villena, N.; López, J.; Martín, A.; Carlús, X.; Lara, C.; Rovira, M.C. (2005): La necròpolis d’incineració de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental): anàlisi i estudis pluridisciplinars. Tribuna d’Arqueologia 2001-2002.


40

H. FITXES D’U.E.

1. Via Augusta – Camí Ral de Sabadell 2. Can Planes

Fitxa d'Unitat Estratigràfica

JacimentPALAU SOLIT

IntervencióVIA AUGUSTA

Zona/Sector Fase Jaciment Fase Interv2013

Ue1Tipus UePOSITIVA

Definició UeREBLIMENT

TAQ/TPQS. XX

ComposicióHETEROGENIAColor

Textura

Amplada Llargada Alçada

Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix2,3,7Farceix

Talla

S'adosa a

Cobert per

Farcit per

Tallat per

Se li adosa

InterpretacióNIVELL QUE AMORTITZA LA VIA AUGUSTA-CAMI RAL

ObservacionsRESTES DE PLÀSTIC I MATERIAL CONSTRUCTIU

Planimetria Diapositives Fotos B/N Fotos Color

Autor Fitxa Data Fitxa

Relacions físiques

14/05/2013


JacimentPALAU SOLIT



Ue2Tipus UeNEGATIU

Definició UeSECCIÓ DE LA VIA AUGUSTA-CAMÍ RAL DE SABADELL

TAQ/TPQ

Composició

Color

Textura


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix

Farceix

TallaNIVELL NATURALS'adosa a

Cobert per1,3,4,7Farcit per

Tallat per5,6Se li adosa

InterpretacióEXECUCIÓ DEL DESMUNT DE LA VIA

ObservacionsORIENTACIÓ: EST-OEST. DESMUNT A LA BANDA NORD, TERRAPLÉ A LA BANDA SUD. PRESENTA RESTES DE PAVIMENT EN ALGUNA ZONA



Relacions físiques

14/05/2013


JacimentPALAU SOLIT



Ue3Tipus UePOSITIU

Definició UePAVIMENT

TAQ/TPQ

ComposicióCÒDOLS, ARGILES I GRAVETESColor

Textura


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix3Farceix2Talla

S'adosa a

Cobert per

Farcit per

Tallat per

Se li adosa

InterpretacióPAVIMENT DE CÒDOLS DE LA VIA

ObservacionsALGUNA RESTA DE PLÀSTIC A LA SEVA SUPERFÍCIE.



Relacions físiques

14/05/2013


JacimentPALAU SOLIT



Ue4Tipus UePOSITIVA

Definició UePREPARACIÓ PAVIMENT

TAQ/TPQ

ComposicióARGILES I SORRETESColor

Textura


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix

Farceix2Talla

S'adosa a

Cobert per3Farcit per

Tallat per

Se li adosa

InterpretacióPREPARACIÓ DEL PAVIMENT DE CÒDOLS UE 3

Observacions



Relacions físiques

14/05/2013


JacimentPALAU SOLIT


Zona/SectorCALA 1, 4

Fase Jaciment Fase Interv2013

Ue5Tipus UeNEGATIVA

Definició UeREBAIX

TAQ/TPQS. XX

Composició

Color

Textura


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix

Farceix

TallaNIVELL NATURALS'adosa a

Cobert per

Farcit per1Tallat per

Se li adosa

InterpretacióREBAIX D'INTENCIONALITAT DESCONEGUDA QUE MODIFICA LA SECCIÓ DE LA VIA MOLT LLEUGERAMENT, PER LA BANDA SUD DEL DESMUNT.

Observacions



Relacions físiques

14/05/2013


JacimentPALAU SOLIT


Zona/SectorCALA 4


Ue6Tipus UeNEGATIVA

Definició UeFOSSA

TAQ/TPQS. XX

Composició

Color

Textura


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix

Farceix

Talla1, 2, NIVELL NATURALS'adosa a

Cobert per

Farcit per8Tallat per

Se li adosa

InterpretacióFOSSA QUADRANGULAR EXCAVADA PER PLANTAR UN ARBRE.

Observacions



Relacions físiques

14/05/2013


JacimentPALAU SOLIT


Zona/SectorCALA 4


Ue7Tipus UePOSITIVA


TAQ/TPQS. XX

ComposicióRUNA, SORRES, PLÀSTICSColor

Textura


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix

Farceix2Talla

S'adosa a


Tallat per

Se li adosa

InterpretacióREBLIMENT DE RUNA FORMAT AL SEGLE XX QUE AMORTITZA LA VIA.

Observacions



Relacions físiques

14/05/2013


JacimentPALAU SOLIT


Zona/SectorCALA 4


Ue8Tipus UePOSITIVA


TAQ/TPQS. XX

ComposicióNIVELL MOLTColorMARRÓ FOSCTexturaPOC COPACT


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix

Farceix6Talla

S'adosa a

Cobert per

Farcit per

Tallat per

Se li adosa

InterpretacióREBLIMENT DE LA FOSSA UE 6.

Observacions



Relacions físiques

14/05/2013


JacimentPALAU SOLITA

IntervencióCAN PLANES

Zona/SectorRASA 10


Ue1

Tipus UePOSITIVA


TAQ/TPQBRONZE FINAL III-PRIMERA EDAT DEL FERRO

ComposicióARGILES I CARBONS

ColorMARRÓ FOSCTexturaENDURIT


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix2Farceix3Talla

S'adosa a

Cobert per

Farcit per

Tallat per

Se li adosa

InterpretacióAMORTITZACIÓ DE LA SITJA SJ-1 (UE 3)

Observacions



Relacions físiques

14/05/2013




Zona/SectorRASA 10


Ue2

Tipus UePOSITIVA



ComposicióARGILES, CARBONS I CENDRES

ColorNEGRETexturaCOMPACTE


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix

Farceix3Talla

S'adosa a


Tallat per

Se li adosa

InterpretacióAMORTITZACIÓ DE LA SJ-1 (UE 3)

Observacions



Relacions físiques

14/05/2013




Zona/SectorRASA 10


Ue3

Tipus UeNEGATIVA

Definició UeSITJA


Composició

Color

Textura


Mostres Quantitat

Igual a

Cobreix

Farceix

Talla

S'adosa a

Cobert per

Farcit per1,2Tallat per

Se li adosa

InterpretacióSITJA (SJ-1)

ObservacionsEXCAVADA AL TERRENY NATURAL



Relacions físiques

14/05/2013


41

I. INVENTARI DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC

3. Can Planes

14/05/2013MATERIALS

Página 1

INTERVENCIO UE CLASE FORMA TIPUS NINV INFORM VORA BASE NANSA ALTRES NMI NTM OBSERVACCAN PLANES, 201 1 ELIMA MOLA V-P1 5 0 0 0 0 1 1 1 MOLI DE VAIVE, PEDRA PASIVACAN PLANES, 201 1 ELIMA MOLA V-P1 6 0 0 0 0 1 1 1 MOLI DE VAIVE, PEDRA PASIVACAN PLANES, 201 1 ELIMA MOLA V-P3 7,8 0 0 0 0 2 2 2 MOLI DE VAIVE, PEDRA PASIVACAN PLANES, 201 1 ELIMA MA MORTER RODÓ 2 0 0 0 0 1 1 1 MOLI DE VAIVE, PEDRA ACTIVACAN PLANES, 201 1 ELIMA MA MORTER PLA 3 0 0 0 0 1 1 1 MOLI DE VAIVE, PEDRA ACTIVACAN PLANES, 201 1 ELOST PUNXO MICRO 4 0 0 0 0 1 1 1 FACTURAT EN UN ULLAL D'ANIMALCAN PLANES, 201 1 FAUNM INDET PETXINA S/N 0 0 0 0 1 1 1CAN PLANES, 201 1 FAUNT INDET INDET S/N 0 0 0 3 1 1CAN PLANES, 201 1 PRBRU INDET INDET S/N 7 0 0 0 0 2 2CAN PLANES, 201 1 PRPNT INDET INDET S/N 1 0 0 0 0 1 1 FRAGMENT DE CORDÓ DECO DIGITALCAN PLANES, 201 1 PRRED INDET INDET S/N 16 0 0 0 0 0 0CAN PLANES, 201 1 PRRED INDET INDET 1 0 1 0 0 0 1 1CAN PLANES, 201 2 ELFAUN INDET INDET S/N 0 0 0 0 8 1 1CAN PLANES, 201 2 ELIMA MA MORTER RODÓ 25 0 0 0 0 1 1 1 MOLI DE VAIVE, PEDRA ACTIVACAN PLANES, 201 2 ELMET AGULLA BR 26 0 0 0 0 0 0 0 TIPUS CAP ENROLLAT (BRF-FE)CAN PLANES, 201 2 PRBRU F TANCADA GLOBULAR 7-13 0 5 0 0 0 5 5 VORES EXVASADESCAN PLANES, 201 2 PRBRU COPA PERFIL S 14 0 1 0 1 0 1 1 NANÇA DE CINTACAN PLANES, 201 2 PRBRU TAPADORA INDET 15 0 2 0 1 0 1 1CAN PLANES, 201 2 PRBRU TAPADORA INDET 16 0 2 0 0 0 1 1CAN PLANES, 201 2 PRBRU TAPADORA INDET 17-19 0 3 0 0 0 3 3CAN PLANES, 201 2 PRBRU INDET INDET 23 0 0 1 0 0 1 1CAN PLANES, 201 2 PRBRU INDET INDET S/N 18 0 0 0 0 1 1CAN PLANES, 201 2 PROXI INDET INDET 24 0 0 1 0 0 1 1CAN PLANES, 201 2 PRPNT INDET INDET S/N 3 0 0 0 0 1 1CAN PLANES, 201 2 PRPNT F TANCADA GLOBULAR 1 2 1 0 0 1 1 1 CORDÓ DECO DIGITAL, FORMA EXVASADACAN PLANES, 201 2 PRRED TAPADORA INDET 20-22 0 3 0 0 0 3 3CAN PLANES, 201 2 PRRED F TANCADA GLOBULAR 3 0 1 0 0 0 1 1 FORMA EXVASADA, LLAVI ENGRUIXITCAN PLANES, 201 2 PRRED INDET INDET S/N 2 0 0 0 2 1 1 FRAGMENT CORDÓ DECO DIGITALCAN PLANES, 201 2 PRRED F TANCADA GLOBULAR 2 2 2 0 0 0 1 1 CORDÓ DECO DIGITAL, FORMA EXVASADACAN PLANES, 201 2 PRRED INDET INDET S/N 40 0 0 0 0 1 1CAN PLANES, 201 2 PRRED F TANCADA GLOBULAR 4-7 0 4 0 0 0 4 4 VORES EXVASADESCAN PLANES, 201 2 ELIMA MOLA INDET S/N 6 0 0 0 0 6 6 MOLÍ DE VAIVÉ, PEDRA PASIVA


42

J. DIBUIX i RESTAURACIÓ DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC

4. Can Planes

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

�� !��"��#��$��

�!��

��

�� %

��

�� !��"��#��$��

�!��

��

��

�� !��"��#��$��

�!��

��

�� !��"��#��$��

�!��

�� %�&��

DADES ARQUEOLÒGIQUES TRACTAMENT DE CONSERVACIÓ - RESTAURACIÓ

CAN PLANES 2013 SJ – 1 N-2

Primera neteja mecànica amb bisturí (sota la lupa binocular), llapis de fibra de vidre i torn amb raspall metàl·lic. Per facilitar la neteja s'estoven les concrecions amb banys d'alcohol. Es realitza la comprovació de sals col·locant la peça 48 h a la campana d'humitat, resultant positiva. Eliminació de clorurs amb bany d’àcid cítric al 2% en aigua destil·lada i posterior neutralització. Es repeteix el tractament dues vegades fins aconseguir que el test de clorurs sigui negatiu. S'han seguit les directrius marcades per Mourey. Unió dels dos fragments que formen la peça amb resina epoxi de dos components (ARALDIT ràpid) Inhibició amb timol al 2% en alcohol durant 2 hores i protecció final amb Paraloid B-72 al 2% en acetona per immersió d'uns segons. *Mourey, W: "La conservation des Antiquites metalliques" • Recomanacions conservació: Entorn el 30% d' HR i 18-20 º C

NOM DE L’OBJECTE AGULLA

MATERIAL BRONZE. TÈCNICA: FORJA DESCRIPCIÓ

Peça fina i llarga de secció quadrada que per un dels extrems acaba en punxa i per l’altre es cargola sobre si mateixa deixant un orifici.

MIDES

Llargada: 11’3cm Alçada : 0’75cm Amplada: 0’4cm ESTAT DE CONSERVACIÓ

Peça completa. Està fragmentada per la meitat. Presenta concrecions de terra i pedres barrejades amb productes de corrosió. Capa estesa de clorurs amb punts actius i carbonats de manera localitzada.

FOTOGRAFIES INICI TRACTAMENT

FOTOGRAFIES FINAL TRACTAMENT

INICI TRACTAMENT

4 d’abril de 2013

FINAL TRACTAMENT 13 d’abril de 2013

RESTAURADORA

Isabel Parra


43

K. FOTOGRAFIA


44

L. PLANIMETRIA

1. Delimitació dels sectors. Situació i delimitació del P.A (patrimoni arquitectònic) i dels J.A. (jaciments arqueològics).

2. Situació general dels jaciments arqueològics i de les rases efectuades.

3. Can Viola: rases 4. Can Planes: rases i SJ-1 5. Via Augusta-Camí Ral: Rasa 1 / Cala 1, Rasa 2, Cala 2 6. Via Augusta-Camí Ral: detall de la Cala1 i Rasa 2 7. Via Augusta-Camí Ral: Rasa 3, Cala 3 / Rasa 4 8. Via Augusta-Camí Ral: Rasa 5 / Rasa 6, Cala 4 9. Via Augusta-Camí Ral: Rasa 7 / Rasa 8 10.Via Augusta-Camí Ral: secció Rases 1-3 11.Via Augusta-Camí Ral: secció Rases 4, 5 12.Via Augusta-Camí Ral: secció Rases 6-8 13.Via Augusta-Camí Ral: secció Cales 1-2 14.Via Augusta-Camí Ral: seccióCales 3-4 15.Can Planes: Planta i secció SJ-1


45

M. DOCUMENTACIÓ