Embed Size (px)
DESCRIPTION
El sistema canovista i la Constitució de 1876.
Citation preview
EL SISTEMA CANOVISTA: LA CONSTITUCIÓ DE 1876
I EL TORN DE PARTITS Amparo Ortega Yago
Víctor del Moral Ronda Carmen Blanch Bueno Laura Martínez Alonso
Blanca Carreras Gamón
Índex ! Introducció ! La Restauració Borbònica ! Fonaments doctrinals del Sistema Canovista
! Constitució Interna ! Bipartidisme
! Partits polítics: Conservadors i Liberals ! Protagonisme civil i pacificació de l’exèrcit
! Constitució de 1876 ! Funcionament del sistema del torn:
! Sistema teòric ! El Sistema real
! El torn de partits ! El caciquisme ! El frau electoral
! Conclusions
Introducció
Inestabilitat del Sexenni Democràtic
Burgesia: posició conservadora
RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
La Restauració Borbònica
• Pronunciament de Martínez
Campos (1874)
S’INICIA
• Proclamació de la Segona
República (1931)
FINALITZA
Martínez Campos va encapçalar el pronunciament del 29 de desembre de 1874
Cánovas del Castillo: artifice de la Restauració
Candidats
Alfons
Isabel II
Antonio María de Orleans
Carles VII
Manifest de Sandhurst: ideals
religiosos i proposits conciliadors
Intenció: la Restauració
Borbònica s’imposara com a resultat d’un
estat d’opinió
Truncament: pronunciament del general Martínez
Campos
Entrada d’Alfons XII en Madrid el 14 de gener de 1875
Sistema Canovista
Fonaments doctrinals
Constitució Interna
Bipartidisme
Protagonisme civil i pacificació
de l’exèrcit Caricatura del sistema
canovista
ELS PARTITS POLÍTICS DURANT LA RESTAURACIÓ
Constitució Interna
Institucions fonamentals
Corts Rei
Columna vertebral de l’Estat
Plantejaments del liberalisme
doctrinari
Defensa de la sobirania
compartida
Base ideològica de l’antic Partit
Moderat
Bipartidisme
Model bipartidista
anglés Dos partits principals
Partit Conservador
Partit Liberal
D’èlits, sense masses
Partit Conservador
Antics moderats
Partits de la Constitució de
1845
Membres de la Unió Catòlica
de Pidal
Alfonsis de Cánovas
Format en el context de la revolució de 1868
Revolució gloriosa
Cánovas del Castillo configurà el Partit Conservador i organitzà la seua oposició
Partit Liberal
Aglutinà a l’esquerra moderada burgesa
Partit Constitucionalista
de Sagasta
Un sector de demòcrates
Republicans possibilistes
Altres grups menors
Sagasta va ser el creador del Partit Liberal
Protagonisme civil i pacificació de l’exèrcit
Restauració
Època d’Isabel II
Protagonisme civil:
Subordinació del poder de l’exèrcit
Poder civil
Poder de l’exèrcit
Reial ordre del 1875
Missió de l’exèrcit
Defensar la independència
nacional
No intervenir en els enfrontaments
entre partits
Reial ordre del 1875
Conseqüències
S’atorgava autonomia als militars per als seus afers inters
Es proveia a l’exèrcit d’un pressupost
elevat
Reial ordre del 1875
La presència
militar tenia lloc
en
Carácterístic en l’epoca d’Isabel II
Elimina del En definitiva
Torn pacífic Panorama
polític de la Restauració
Problema dels pronunciaments
militars
Protagonisme de la
presència militar
els partits
la vida política
La Constitució del 1876 Principals
trets
Sobirania compartida
Les Corts
El Rei
Corts bicamerals
Congrés elegit
Senat representat
per les classes
poderoses del país
Enfortiment del poder
de la Corona
Poder executiu
Poder legislatiu
Reconeixement teòric de drets i
llibertats
No s’especifica el tipus de
sufragi
Retall de la lliberatat religiosa
Maria Cristina jurant la Constitució de 1876
Funcionament del Sistema del Torn
Funcionament
Sistema teòric
El Sistema real
El torn de partits
El caciquisme
El frau electoral
Sistema teòric
Sobirania compartida • Rei i Corts
Corts bicamerals • Congrés elegit per sufragi censatari • Senat
El funcionament real del sistema
Autèntica farsa
Torn de partits
Caciquisme Frau electoral
El torn de partits
Partit Liberal de Sagasta
Partit Conservador de Cánovas
Ideologies similars Còmplices
El torn de partits Relevació dels
partits
Acceptació dels canvis
Pactació del canvi amb l’altre partit i
el Rei
Dissolució de les Corts i convocació
de les eleccions
Espera al canvi
RESULTATS ELECTORALS: NOMBRE D’ESCONS
El caciquisme
• agrari • retardat
Context del país
• Personatges rics
• Influents
Cacics • Orientar a direcció del vot
Missió
QUI EREN ELS CACICS?
Persones notables Medi rural
Gran influència en la vida local
(social i polítics)
Podien ser
Advocats Funcionaris de l’administració
Controlaven els ajuntaments
Feien informes i certificats personals
Dirigien el sorteig de les quintes
Proposaven el repartiment de les
contribucions
Resolien o complicaven els
tràmits burocràtics i administratius
Professionals de prestigi
PER ENTENDRE MILLOR ...
ENCASELLAT
NIVELL CENTRAL: Ministre de Governació
NIVELL PROVINCIAL: Governador Civil
NIVELL LOCAL: Cacics
Jornalers
Caricaturització del caciquisme realitzada amb ironia per la revista satírica La Flaca
PER QUÈ ES PRODUEIX L’ENCASELLAT?
Influència dels cacics Orienten el vot
Agraïen amb “favors” la fidelitat
electoral
Discriminaven els qui no respectaven els seus interessos
El frau electoral
L’adulteració del vot
Pràctica habitual en totes les eleccions
Sufragi censatari Tracte més
favorable als districtes rurals
davant dels urbans
Manipulació i les trampes electorals
Falsejament dels resultats segons els acords previs
Triom electoral
• Creació d’una àmplia majoria parlamentària al partit governant
La majoria electoral de 1881
Reflexe sobre la tupinada (el “pucherazo”)
Definicions interessants:
o CACIC: personatge ric i influent de l’Espanya rural que apareix a l’últim terç del segle XIX. Eren els encarregats de portar a la pràctica els resultats electorals acordats per les elits dels partits.
o TUPINADA: Conjunt de trampes electorals que sorgeix a Espanya durant la Restauració Monàrquica. Tenien l’objectiu d’ajudar a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals.
o CONSTITUCIÓ INTERNA: Idea política defensada a Espanya durant la Restauració, al 1876, per Antonio Cánovas del Castillo. Aquest defensava la legitimitat i poder del monarca i de les Corts per davant de la Constitució. Aquesta creença política va ser creada amb la finalitat de que cap d’aquestes posara en dubte el poder legítim del rei i les corts (aquestes amb permís del primer) per a canviar les lleis i, per tant, les constitucions.
Conclusions Consolidació d’un règim constitucional i parlamentari
• El règim polític de la Restauració mai va ser plenament democràtic
L’establilment del sufragi universal masculí (1890)
• Recolzada en un capitalisme de base agrària
Domini de la burgesia oligàrquica
• Torn Pacífic
Disminució del poder de l’exèrcit
Bibliografia
La Restauració (Història d’Espanya i de Catalunya): http://www.buxaweb.com/historia/temes/index.htm
El Règim de la Restauració: http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com/p/temari_09.html
Fotocòpies donades Imatges del Google sobre:
La Restauració Vinyeta de L’esquella de la Torratxa , 1905.
