El nombre

pi

El nombre Pi , és la relació entre el perímetre i el diàmetre, és a dir, els cops que el diàmetre cap al perímetre. S'ha arribat a la conclusió que aquest nombre és 3'1416 i infinits de decimals més.

Arquímedes va descobrir que al circumscriure una figura regular en un cercle, i hi inscrivies una altra figura igual i en calculaves la mitjana del seu perímetre, es podia trobar el perímetre de la circumferència. Però perquè el perímetre de la circumferència et sortís més exacte, la figura havia de tenir molts costats, com més millor. Fa uns 400 anys, el matemàtic francès François Viète va inscriure i circumscriure un polígon de 393.216 costats a una circumferència.

El matemàtic John Wallis (1616-1713) va descobrir que aquesta sèrie formada pels nombres parells al numerador i els senars al denominador s’acostava a Pi a mesura que vas multiplicant més i més termes. Cada vegada que s'afegia una fracció a la sèrie el resultat era més alt, més baix, més alt, més baix, així successivament, però cada vegada el nombre s'acostava més a Pi.

W. Leibniz (1646-1716) va descobrir més tard que aquesta altra sèrie, formada amb els nombres senars al denominador i que s’acosta també cada vegada més a Pi a mesura que afegim termes.Una altra manera de calcular el perímetre del cercle sense utilitzar el nombre Pi, seria fent la quadratura del cercle, tot i que és impossible. Si es pogués fer, primer s'hauria de passar a triangle, després a rectangle i després a quadrat.

Qui va començar a descobrir aquesta impossibilitat va ser al 1761 el matemàtic suís Johann Heinrich Lambert, i després va acabar la investigació al 1882, un altre matemàtic alemany, Ferdinand Lindemann

FI