Upload
jordi-carmona
View
215
Download
2
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Praderies submarines. Document que recull el coneixement de la posidònia a la Mediterrània.
Citation preview
Praderies Submarines:
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura,Ramaderia i PescaDirecció General de Pesca i Afers Marítims
Praderies Submarines:
“Un Mar de Vida”
Què són les Fanerògames Marines?
-Les Fanerògames Marines són plantes, no pas algues, del grupde les Angiospermes (plantes desenvolupades amb rel, tija,fulles, flors i fruits).
-Són monocotiledònies.-Són monocotiledònies.
-Necessiten la llum del Sol per realitzar la fotosíntesis.
-Són d’origen terrestre (readaptades al medi marí)
-Colonitzen fons sorrencs entre 0 i 40 m de profunditat.
-Formen Praderies submarines.
Els Boscos Submarins
Català: alguer, herbei, brut, herbassar, praderies.Castellà: Praderas submarinas.Anglès: Seagrass.Francès: Praterie de la mer, herbier de posidonie.
Com van colonitzar el medi marí?
-La vida comença en el mar fa 3 o 4 mil milions d’ anys.
-Apareixen successivament:- Bacteris- Algues- Molses- Falgueres- Falgueres- Plantes superiors (fanerògames)
-Fa 400 milions d’anys (Paleozoic), apareixen a terra, lesfanerògames (plantes amb flors).
-Fa 200 milions d’anys, un grup d’aquestes (espèciesd’aiguamolls...), retornen al medi marí.
Aquest retorn al medi marí fa que mantinguin algunes deles adaptacions de la vida terrestre:
Rels, tiges, fulles, flors i fruits..
i que es formin noves adaptacions al medi aquàtic:
- Sistemes d’adaptació per l’aprofitament de gasospresents a l’aigua, (espais aeris pel transportd’oxigen...).d’oxigen...).
- Sistemes de polinització subaquàtica.
- Actualment: 4 famílies i 57 espècies de fanerògames marines.
- 5 espècies a la Mediterrània.
- Posidonia oceanica (la que forma praderies mésdenses).
- Cymodocea nodosa.- Cymodocea nodosa.
- Zostera noltii.
- Zostera marina.
-Halophila stipulacea (únicament a la Mediterràniaoriental).
Característiques de les Fanerògames Marines
- Mars tropicals i temperats.
Estructura
- Rizoma (tija) i rels (s’agafen al fons i absorbeixen nutrients.
- Fulles allargades i unides a la base amb la tija.
Creixement del Rizoma
• Horitzontal i vertical.
-Supervivència a la sedimentació.
Posidonia oceanica: entre 0,5-3 cm/any
Creixement estacional de la planta
Primavera: creixement foliar ràpid.
Estiu: magatzematge de reserves.
Tardor: caiguda de fulles velles (boles en les platges).
Hivern: Activitat molt baixa.Hivern: Activitat molt baixa.
Reproducció
Reproducció Sexual
- Floració al Setembre (poca profunditat).- Fertilització a l’Octubre.- Desenvolupament de la llavor durant l’hivern.- Els fruits es desprenen al Març - Abril.
-Floració variable en intensitat i temps (fenomen escàs alnostre litoral).
Praderies on s’ha observat floració en els darrers anys
1998 Illes Medes, Arenys de Mar, Cala Giverola (Tossa de Mar)
2001 Mataró, Illes Medes i cala Sa Tuna (Begur)2001 Mataró, Illes Medes i cala Sa Tuna (Begur)
2003 Cala Culip, Cala Jugadora, Port-Lligat, Illes Medes, Cala Montgó, La Ferriola, Sa Tuna, Cala Giverola i El Perelló
Reproducció Asexual (vegetativa)
- Fragmentació del rizoma i proliferació en un altre lloc.
Espècies principals al nostre litoral
Posidonia oceanica Cymodocea nodosa Zostera marina
Cymodocea nodosa
Praderies poc denses
• Associada als marges de les praderies de Posidònia (<30 m).
•Ambients calmats de sedimentació fina (badies pocprofundes...).
• No tolera l'onatge fort.
• Taxa de creixement horitzontal ràpida (2,5 metres/any).
Cymodocea nodosa
-Fulles de fins 60 cm llarg/4.5 mm ample.
-Nerviació paral�lela (7 a 9).
-Àpex foliar arrodonit amb petites dentsmarginals.
-Flors unisexuals.
Cymodocea nodosa
-Flors unisexuals.
-Tiges grogues vermelloses.
-Nusos circulars.
Zostera marina i noltii
• Aigües poc profundes i tranquil�les, de sediment fangós.
• Es sol barrejar amb Cymodocea o amb algues.
-Tija groguenca.
-No presenta nusos circulars.
-Espècies molt petites.
Zostera marina i noltii
-Fulles perennes (1-3 mm amplada).
-Rizoma de fins 1,4 mm de grossor.
-Flors unisexuals i fruits petits.
Identificació de les dos espècies de Zostera
• Z. marinamés gran, amb rizoma sense marques.
•Z. marina en aigües més salades que Zostera noltii (moltescassa).
•Z. Marina: Badia dels Alfacs, Port Lligat (cala Jonquet) i Cap deCreus.Creus.
Zostera marina Zostera noltii
Halophila stipulacea
-Planta al�lòctona (Mar Roig, S.XIX). Malta.
-Espècie petita (Rizomes de 1-2 mm de Ø).
- Fulles ovoides de 3-6 cm de llarg i 2.5-8 mm d’ample.
Posidonia oceanica
-Espècie robusta i “hermafrodita”.
- 4 a 10 fulles/feix de 1.3 cm d’ample i més d’ 1 m de llarg.
• Només a la Mediterrània.
• Al llarg de tota la costa, excepte a zones de deltes.
• Colonitza aigües netes i amb cert grau d’agitació.
• Substrats sorrencs protegits i fons rocallosos.
Posidonia oceanica
• Des de pocs metres de fondària fins a 45.
• Praderies denses i amb una gran biodiversitat.
Posidonia oceanica
• Taxa de creixement horitzontal molt lenta (1-2 a 5-6 cm/any).
(un segle per colonitzar l’àrea d’un camp de futbol.)
• Longevitat molt elevada.
Posidonia oceanica
- Fulles, 1 any.
- Brots, més de 50 anys.
- Rizomes, fins uns quants milers d’anys.
•Poques plantes mare originàries (germinació de llavors) quecontinuen creixent vegetativament.
Posidonia oceanica
Cúmul de restes a les platges:- No es tracta de brutícia.
- La seva presència és un indicador de qualitat de l’aigua.
- Constitueixen ecosistemes particulars.
- Atenuen les onades, evitant l’erosió del litoral.
Posidonia oceanica
- Atenuen les onades, evitant l’erosió del litoral.
Funcions de les Praderies
1.- Importància ecològica (Més de 700 espècies).
Diferents comunitats:
� Organismes epífits (viuen sobre altres organismes, peròno són la seva font d’ aliment).no són la seva font d’ aliment).
� Organismes associats als rizomes i a les arrels.
� Organismes bentònics (sobre el fons).
� Fauna pelàgica (natació) associada a la praderia de formesdiverses (alimentació, posta, cicle vital complet...).
• Lloc de reproducció, posta, alevinatge i recer.(sèpia, dèntol, mollet, sarg, pagell, escòrpora, orada, aranya...)
Diplodus sargus Diplodus annularis
Funcions de les Praderies
Sparus aurataSarpa salpa
Sepia officinalis
• Destaquen els equinoderms (garotes, holotúries i estrelles demar):
- Importància en l’equilibri del sistema:
Garotes: principal consumidora de la Posidònia(difícil digestió).
Holotúries: s’alimenten de les restes parcialment
Funcions de les Praderies
Holotúries: s’alimenten de les restes parcialmentdigerides que excreten les garotes i altresherbívors.
2.- Elevada producció de matèria orgànica o biomassa.- Plantes i organismes que hi conviuen.
- Alimenta les espècies de la praderia.
- Exportada gràcies a l’acció dels corrents.
Funcions de les Praderies
3.- Estabilitzen la dinàmica de sorres i proporcionen proteccióal litoral.
- Compactació del sediment.
- Barrera contra l’onatge.
Funcions de les Praderies
4.- Productor net de sediments carbonatats (esqueletscalcaris), que formen les platges.
5.- Bioindicadors (sensibles a la contaminació).
6.- Oxigenació de las aigües litorals (fotosíntesis).
Funcions de les Praderies
6.- Oxigenació de las aigües litorals (fotosíntesis).
- Productor net d’oxigen.
- Atenuació de l’ efecte hivernacle.
- Efecte depurador de l’ aigua (retenció de nutrients).
Causes de regressió
-L’àrea de distribució de les praderies és al llarg del litoral(zona de influència de l’activitat humana: abocaments, riuscontaminats, indústries, turisme, obres,...)
-Equilibri delicat entre les diferents espècies i microhàbitats.
-Regressió ràpida i regeneració natural lenta.
1.- Pèrdua de transparència de l’aigua.
• Eutrofització (fertilitzants, pesticides, piscifactories,aigües residuals...).
- Dificultats per a fotosintetitzar.
Causes de regressió
- Augment d’algues.
- Consum d’oxigen per l’oxidació de matèriaorgànica: proliferació de bactèries anaeròbies.
2.- Contaminació del medi.
•Abocament de productes químics.
-Incolors i inodors en molts casos.
Causes de regressió
- Efectes a llarg termini: acumulació progressiva, en teixits de molts organismes.
•Ampolles, llaunes, plàstics,...
- Ingestió i alliberament de productes tòxics (plom…).
3.-Àncores d’ embarcacions.
• Arrenquen fulles i rizomes.
4.- Pràctiques il�legals de diferents arts de pesca.
• Arrenquen fulles i rizomes i remouen el fons.
Causes de regressió
Arrossegament Gàbies marisqueres
5.- Construcció d’ obres d’ infrastructura mal planificades :
•Ports esportius, espigons, conduccions submarines (cables i emissaris)...
6.- Dragats de fons submarins per a la regeneració de platgeso per a habilitar canals de navegació.
Causes de regressió
o per a habilitar canals de navegació.
Caulerpa taxifolia
-Introducció accidental (1984).
-Origen tropical.
-Resistent al fred, contaminació,
7.-Introducció d’ espècies invasores (Al�lòctones).
Causes de regressió
-Resistent al fred, contaminació,aigües “mogudes”...
-Creixement ràpid i dens.
-Colonitza qualsevol substrat (entre3 i 40 metres de fondària).
-Substàncies tòxiques.
-Praderies afectades, susceptibles.
Seqüència de degradació d’una praderia de Posidoniaoceanica.
Causes de regressió
Legislació proteccionista
Catalunya•Regula les praderies de fanerògames marines, prohibint l'ús, laseva destrucció, compra i venda.
Espanya•Garanteix la biodiversitat, mitjançant la conservació delshàbitats naturals de la fauna i flora silvestres. Adaptació estatal dehàbitats naturals de la fauna i flora silvestres. Adaptació estatal dela directiva Hàbitat.
Unió Europea•Protegeix les praderies de fanerògames marines (conservació delshàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres).
•Reglament pesquer de la Unió Europea per al Mediterrani(prohibeix la pesca d’arrossegament sobre praderies defanerògames marines).
Programa de Conservació d’Ecosistemes de Fanerògames
Marines
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura,Ramaderia i PescaDirecció General de Pesca i Afers Marítims
Objectius
• Estudi com a complexes ecosistemes:
-Valorar el seu estat de conservació i evolució.
- Plantejar alternatives per a la seva Conservaciói Recuperació.i Recuperació.
• Implicar a la població local en les tasques de conservació del seu propi patrimoni natural.
• Conèixer la distribució real i les causes de regressióespecífiques.
• Realitzar estudis complementaris (multiplicació in vitro…)per a la recuperació de les praderies.
• Informar a l’Administració:
- Conservació d’aquests ecosistemes.
Objectius
- Conservació d’aquests ecosistemes.
- Legislació a partir del coneixement de la sevasituació real.
• Incentivar: Formació, participació, informació i educació.
Activitats
•Seguiment i estudi de l’evolució de les praderies.
35 Llocs d’estudi al llarg del litoral català.
L’Ametlla de Mar (Tarragona Sur)Cala Montgó
Reserva Masía BlancaLloret de Mar i Cala Canyelles
A.-) Extracció de dades biomètriques.
B.-) Estudi de la qualitat dels ecosistemes.
- Paràmetres físics.
- Cens espècies indicadores.
Nacra Garotes Holotúries
Peixos
Altres
• Xerrades educatives.
• Cartografia de les praderies del nostre litoral.
Activitats
• Estudi de les causes de regressió locals.
• Enquesta i repartiment d’un monogràfic entre diferentsentitats (confraries, Clubs Nàutics...).
Kms. de costaÀrea ocupada per Posidònia
(Ha)
Superfície ocupada respecte
el total Ha
Tarragona 222 2483 62 %
Barcelona 112 1275 31 %
Girona 261 302 7 %
Estat de les nostres praderies
Total 595 4060
• A Catalunya ocupen unes 4.000 Hectàrees.
• El fons marí potencial és de 40.000 Hectàrees.
595 Kms totals de costa catalana
Praderies Submarines
de les comarques Gironines
• Orografia de penya-segats i fortes pendents.
• Praderies associades a cales (encaixades).
• Petites i nombroses.
Característiques de les Praderies de les comarques de Girona
• Petites i nombroses.
•Aïllades a llocs sorrencs (Roses i deltes del Ter i laTordera).
• Zostera marina al Cap de Creus..
• De Portbou a Roses.
• De L’Escala a L’Estartit.
• Del Cap de Begur a Llafranc.
• De Llafranc a Platja d’Aro.
• De Sant Feliu de Guíxols a Lloret de Mar.
Girona1998 1999 2000 2001 2002 2003
Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Co bert. Densit. Cobert. Densit. Cobert.
Cala Culip 69 49,4 … … … … 110 14,6 … … 364,56 37,25
Cala Jugadora 57 51,5 108 10,6 121 14,2 119 13,1 … … 208,31 23,42
Port-Lligat1 425 60,9 425 59,9 622 56,7 495 68,8 … …el·lab. Dades
el·lab. Dades
Port-Lligat2 192 53,3 238 41,9 301 40,9 240 60,6 … … 268,75 31.75
Cala Montgó … … 210 25,8 201 24,6 151 30 … … 136.81 19,17
Ses Negres 148 38,2 228 35 261 24,4 290 37,3 … …el·lab. Dades
el·lab. Dades
Llafranc 134 30,8 156 12,6 175 18,7 178 13 … … 213,88 31,92
Palamós … … 405 46,4 220 48,9 303 54,9 … … 142,19 61,58
Platja d'Aro … … 244 20 206 19,9 … … … … … …
Cala Giverola 180 48,1 255 44,4 357 46,2 347 28,9 177,75 43,22 350,69 49,92
Cala Canyelles … … … … 150 22,5 156 27,8 … … 275 31,42
Lloret de Mar ** … … … … … … 603 34,8 … … 143,75 24,13
• Símptomes d’alteració: Cala Culip i Jugadora, Port-Lligat 2, Cala Montgó,Palamós i Lloret de Mar?.
• Certa tendència general a l’augment o estabilització, excepte Cala Montgó iPalamós.
• Principals causes de regressió:
- Ancoratge d'embarcacions d’esbarjo.
Praderies Submarines de les comarques Gironines
- Ancoratge d'embarcacions d’esbarjo.
- Pesca d’arrossegament il�legal.
- Elevada activitat humana.
Praderies Submarines
de les comarques Barcelonines
• Només al Garraf, Mataró i Arenys de Mar.
- Garraf: presència reduïda (praderies aïllades debaixa densitat).
- Mataró: les millor conservades de la zona.
Característiques de les Praderies de les comarques de Barcelona
- Mataró: les millor conservades de la zona.
- Antigament: Badalona, El Masnou i Premià deMar.
• Cymodocea nodosa present de forma molt aïllada(Ex.: Vilassar de Mar).
• De Blanes a Arenys de Mar.
• De Mataró a El Masnou.
Barcelona
1998 1999 2000 2001 2002 2003
Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Co bert. Densit. Cobert Densit.Cobert
ura
Arenys de Mar1**
166 34,2 196 11,7 239 18,2 182 16,6 … …No es troba
No es troba
Arenys de Mar2
… … 185 16,3 224 19,1 224 17,6 … …No es troba
No es troba
Mataró1 ** 314 57,3 309 23,6 366 26,1 339 33,4Nova fitació
Nova fitació
201,81 26,54
Mataró 2 ** 208 37,5 209 24 232 26 240 28,6 … … 154,69 16,75
Aiguadolç 91 … … … … … … … … … 115,62 19,75Aiguadolç 91 … … … … … … … … … 115,62 19,75
Vilanova I … … 127 0,1 116 4,9 103 5,4 77,06 2,53 bianual bianual
Vilanova II … … … … … … … … 177,5 24,6 103,5 12,67
Vilanova III ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 73,19 17,5
• Símptomes d’alteració: Arenys de Mar I, Aiguadolç, Vilanova I, II i III.
• Praderies de Mataró protegides de l’arrossegament..., per barres rocallosesnaturals que l’envolten.
• Principals causes de regressió:
- Pesca d’Arrossegament il�legal.
Praderies Submarines de les comarques Barcelonines
- Elevada activitat humana.
- Construccions mal dissenyades (ports…)
- Dragats.
Praderies Submarines
de les comarques Tarragonines
• 62% de la superfície total, ocupada per Posidoniaoceanica.
• Praderies extenses.
• Ocupen la costa sorrenca, excepte la perifèria del Delta
Característiques de les Praderies de les comarques de Tarragona
• Ocupen la costa sorrenca, excepte la perifèria del Deltade l’ Ebre:
-Sí a las badies (Zostera marina).
• Millor estat de conservació des de Cambrils a ElPerelló.
• De Sitges a Roda de Berà.
• De Torredembarra a Tarragona.
• De Salou a Calafat.
• De L’Ametlla de Mar a L’Ampolla.
Tarragona1998 1999 2000 2001 2002 2003
Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Co bert. Densit.Cober
t.Densit.
Cobertura
Coma-Ruga1 100 13,5 126 11 126 11,4 156 9,6 … … … …
Coma-Ruga2 96 … 81 2,5 73 3,3 84 2,3 … … … …
Masia Blanca … … … … 286 23,2 243 21,1 … … 123,63 31
Roc de St. Gaietà
128 33,3 130 7,9 116 12,1 124 6,1 … … 170,63 14,75
Torredembarra … … … … … … … … … … 129,19 21,43
Salou … … … … … … … … … … 177,75 22
Cambrils … … … … … … … … 163,31 43,33 173,94 42,08
Mont-Roig del Camp**
… … … … 444 38,9 387 41 … … 146,5 21,25
L'Hospitalet de l'Infant
… … … … … … … … … … 111,81 31,25
St.Jordi d'Alfama
… … … … … … … … … … 311,125 47,58d'Alfama
… … … … … … … … … … 311,125 47,58
Vandellós … … … … … … … … … … 252,06 41,83
L'Ametlla de Mar**
… … … … 592 60,6 400 32,6 … … 207,81 62,5
El Perelló … … … … … … … … … … 232,62 30,67
L'Ampolla … … … … … … … … … … 216 32,58
• Símptomes d’alteració: Reserva marina, Roc St. Gaietà, Torredembarra,Salou, Cambrils Mont-Roig i L’Hospitalet de L’Infant.
•Augment o estabilització: Coma-Ruga I, II i Masia Blanca (totes a ReservaMarina).
• Principals causes de regressió:
- Elevada activitat humana (contaminació, eutrofizació).
Praderies Submarines de les comarques Tarragonines
eutrofizació).
- Pesca d’Arrossegament il�legal. Molt evident a zones fondes.
- Influència Delta de l’Ebre (L’Ampolla).
Més Informació
-Web: www.cram.es www.gencat.net/darp/faneroga.htm
• Informació d’ activitats.
• Dades, documentació...
• Espai de fòrum virtual.
Altres mesures proteccionistesAltres mesures proteccionistes
Projecte de fitació de praderies de fanerògames marines
Objectiu
-Delimitar el perímetre de les praderies i
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura,Ramaderia i PescaDirecció General de Pesca i Afers Marítims
-Delimitar el perímetre de les praderies icartografia (GPS) de la seva extensió.
-Distància de protecció i marcatge.
-Obtenir dades que permetin aplicar normativesproteccionistes sobre àrees concretes.
Planificació
Localització del marge
Fitació a 100 m del margeTractament dades
Moltes gràcies per la vostra atenció !!!