Pregó de la Festa Major de Santpedor

Joan Ferrer Comas

7 de juny de 2013

Bona tarda a tothom,

Alcaldessa, Regidora de Cultura, en primer lloc agrair-vos la possibilitat de poder parlar d’un

tema que sempre m’ha interessat, si bé el meu interès no va més enllà de la curiositat personal.

La creativitat una manera de viure i una bona eina per conviure

Crear és un fet i la creativitat és una capacitat, una competència. Hi ha una creativitat general

bàsica que serveix per viure intel·ligentment és la facultat o capacitat de l'home per a

comprendre el món de les relacions i prendre'n consciència, per a resoldre situacions noves

mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho, i n’hi ha una altra, la

creativitat especialitzada que, tal i com el seu nom indica, està enfocada a dominar els

mitjans per ser un bon especialista en qualsevol disciplina artística (en els negocis, en els

esports i/o en altres). Aquesta creativitat pot arribar a ser tant absorbent que pot deformar o,

inclús, eliminar l’altra. Tots coneixem més d’un cas de persones molt rellevants en una

disciplina concreta, que han estat un autèntic fracàs en altres d’aspectes com personals,

socials, etc.

La creativitat sempre està relacionada amb el món de l’art.

La creativitat especialitzada és la visió més acadèmica de la història de l’art, que avui encara és

vigent. Aquesta parteix de la creativitat com a qualitat innata i de la que només els “escollits”

estan predestinats a la seva pràctica en una de les diferents disciplines artístiques: els i les

pintores, les escultores , les escriptores, les poetesses i els i les cineastes, que en les seves

obres culminen el procés de creació. La funció de les acadèmies era i és ensenyar els recursos

tècnics i procediments per adquirir el màxim virtuosisme a l’hora d’executar l’obra.

Ara faré una passejada per veure les connexions que cada una té per la història de l’art més

recent la del segle XX. El segle XX és el de les avantguardes de l’art, un segle ple de propostes

conegudes com els “ismes”: l’impressionisme, el puntillisme, el fauvisme, el cubisme,

l’expressionisme, el dadaisme, el futurisme, el surrealisme, etc. No obstant, a principis del

segle, uns quants artistes van començar a reflexionar sobre quin era el paper de l’art des d’una

òptica molt diferent a la dels “ismes” esmentats, sorgint un així un moviment que es coneix com

l’art conceptual, on l‘eix central del procés creatiu es la idea, el concepte.

L’ artista francès Marcel Duchamp és considerat un precursor i els seus “readymade”, es poden

considerar obres d'art conceptual en el sentit que son obres basades en conceptes i realitzades

amb objectes d'ús comú. L’any 1917, presenta l’obra Fontaine (Font) com a escultura i consistia

en un urinari signat per «Richard Mutt». Segons el mateix Duchamp, «Que Richard Mutt no

hagi fabricat aquesta font amb les seves mans no té cap importància, només l'ha escollit. Ha

pres un objecte ordinari de la vida quotidiana i l'ha situat de manera que el seu significat d'ús ha

desaparegut, sota un nou nom i un nou punt de vista, és a dir, va crear una nova manera de

veure un cert objecte». A partir d’aquest moment s’obren moltes portes a la creativitat i els

artistes comencen a experimentar en procediments, projectes, tècniques i conceptes, fins

arribar al dia d’avui en què conviuen les propostes més revisionistes amb les més innovadores.

Aquí ja s’entreveu una nova manera d’entendre l’art i, alhora, obre una nova via a la creativitat.

Aquesta etapa és menys receptiva per part de la societat en general i crec que una de les

circumstàncies contemporànies que accentuen l’escepticisme ha estat el mercat de l’art. Massa

sovint ha estat notícia el preu rècord de venda d’una obra d’art i, com a conseqüència, s’ha

trivialitzat l’art com una mercaderia més, de valor absolutament especulatiu. Un exemple

escandalós és el de Damien Hirst, un britànic nascut el 1965 i que ara té 48 anys. Va ser titular

l’any 2004 quan va vendre per 10 milions de dòlars una obra que consistia en un tauró de 14

peus de llarg (4,30 metres aproximadament) immers en una vitrina de formol. Ell mateix, el 30

d’Agost del 2007, va vendre la seva obra titulada “per l‘amor de déu”, una calavera humana

autèntica farcida de diamants incrustats (un total de 8601) i que es va vendre per 74 milions

d’euros a un grup inversor desconegut i que més tard es va publicar que ell mateix i el seu

mánager formaven part d’aquest grup. Aquests fets han propiciat un descrèdit de l’art

contemporani a la societat, de fet, el món de l’art mai ha estat aliè al moment que li ha tocat

viure i avui el sistema de mercat tendeix a convertir-ho tot en una mercaderia més i, per tant,

està subjecte a qualsevol tipus de especulació.

Per mi, l’essència, la finalitat última de l’art en general és la comunicació. Si no hi ha

espectador quin sentit té l’actor? La necessitat innata de comunicar-nos comença de ben petits

amb plors i/o amb somriures i, a mesura que creixem i anem adquirint nous coneixements,

se’ns generen noves necessitats que continuem compartint. Primer amb la família, després

amb l’escola, els amics, el món laboral i així és com ens anem socialitzant. És en aquest procés

on hi ha la possibilitat de potenciar la creativitat general.

La creativitat bàsica o general.

Durant molt temps els filòsofs afirmaven que la creativitat no tenia res a veure amb la

intel·ligència i com a conseqüència no intervenia en la educació del talent. Avui ja s’ha

demostrat que el talent que tal i com el defineix el diccionari, “és la aptitud intel·lectual, la

capacitat natural o adquirida per a certes coses, com l’art, la mecànica, etc”. Aquest es

construeix amb la educació. Abans de la educació només hi ha biologia, això ens allibera del

determinisme genètic i deixa el destí a les nostres mans.

En el camp de la ciència, la neurologia obre portes quan ens diu que la regeneració de

neurones en l’ésser humà dura tota la vida, si bé, a mesura que ens fem grans la

proporcionalitat és menor, se’ns confirma que la possibilitat d’aprenentatge dura tota la vida.

Podem tenir una actitud activa en cada etapa de la nostra vida, amb capacitats per resoldre els

problemes actuals amb noves respostes, tant en l’àmbit personal com en el social. La

neurologia ens diu també que la intel·ligència s’ha de cultivar, i se’ns proposa que no n’hi ha

prou amb adquirir coneixements, cal també saber gestionar els sentiments i les emocions per

aconseguir optimitzar les respostes als problemes del dia a dia. Parlem doncs de la

intel·ligència cognitiva i la emocional.

A La societat actual la creativitat s’ha posat de moda i serveix com a adjectiu a moltes de les

activitats i/o disciplines. Més que mai el món de la empresa, el de la publicitat, el de la

economia, el del pensament apliquen la creativitat en els seus projectes, això per què és? Avui,

sabem que és un recurs més de les persones que es pot educar i que cada vegada és més útil,

i necessari tant per a les diferents organitzacions com per individu alhora d’haver de resoldre

situacions personals i socials.

Hi ha dues maneres de resoldre els problemes, els que es resolen de forma algorítmica. El

diccionari ens la defineix com el procediment de càlcul que consisteix a acomplir un seguit

ordenat i finit d'instruccions que condueix, un cop especificades les dades, a la solució que el

problema genèric en qüestió té per a les dades considerades), es a dir, els que ja hi ha un

procediment establert per resoldre’ls i els heurístics que el defineix com, relatiu a un mètode

exploratori de plantejar i resoldre un problema, en el qual la solució es descobreix per mitjà de

les avaluacions del progrés que s'ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de

tempteig-correcció, aquests no tenen cap solució concreta, i en aquest cas la creativitat ens ha

d’ajudar a trobar-ne la solució. Normalment els algorítmics són problemes on la solució es

previsible i els heurístics van més relacionats a conflictes personals i emocionals, com per

exemple una bona relació laboral, una relació de parella o l’educació dels fills.

Si crear és un fet i la creativitat és una capacitat. Com podem avançar per tenir una

personalitat creadora?

Els trets principals que ens defineixen aquesta personalitat, són:

L’activitat, cal tenir una actitud proactiva davant de situacions on cal reaccionar. Per crear fa

falta tenacitat. En aquest sentit, Picasso deia la inspiració existeix, però ha de trobar-me

treballant. Avui costa trobar-ne l’equilibri, l’estrès es produeix per un excés d’activitat i la falta

d’activitat ens pot portar a la depressió.

L'expressivitat és la explicació d’una activitat portada a terme, això demana pensar,

argumentar i convèncer, un procés bàsic per la creativitat.

La innovació, la rutina ens avorreix i moltes vegades no ens serveix, una sortida n’és introduir

la novetat. La memòria ens permet aprofitar de les experiències viscudes o conegudes per la

recerca de coneixements, per revisar i crear coses noves.

L'autonomia personal, cal fer un esforç per alliberar-se de determinismes i dependències, cal

valentia per la creativitat i per la llibertat.

La visió crítica, vol dir tenir la capacitat d’avaluar qualsevol problema, que cal de buscar-ne la

solució.

L’obertura de mires i la curiositat per descobrir noves possibilitats. Tenir interès per

ampliar el coneixement, capacitat per comprendre punts de vista aliens i capacitat per gestionar

la ambigüitat, la flexibilitat. Aquí l'educació hi juga un paper important.

Aquest és el recorregut de la creativitat general que comença sent una capacitat per resoldre

els problemes del dia a dia i ens adonem que aquests recursos ens alliberen i ens porten a una

relació amb l’entorn diferent, una altre manera de viure, la mateixa realitat amb una mirada

més positiva, més lliure.

La nostra societat està immersa en la revolució tecnològica, és una societat molt dinàmica,

amb canvis continuats, aquests canvis generen nous problemes i aquests demanen noves

solucions. Cal revisar constantment les ja existents per acabar o per recuperar, si és el cas,

valors que la pròpia dinàmica dóna per obsolets o trobar una nova resposta. És a dir, trobar

solucions al nous problemes, passar una revisió a fons el nostre sistema. En el temps de

bonança recent, la sobreprotecció ens ha ajudat a arribar on som ara, com ho demostra una

enquesta de l’any 2005, on el 84 % dels universitaris espanyols volien ser funcionaris. Tenim

un síndrome de immunodeficiència social, com potser que amb les notícies que tenim de

corrupció, amb l’índex d’atur i en especial d’atur juvenil, encara no influeixi en la decisió de vot?

L’escola és el primer graó per arribar a un model de societat diferent, però no podem pensar

que només es responsabilitat de la escola, el camí avança quan hi ha la responsabilitat

compartida amb les famílies. És freqüent que qualsevol iniciativa per part de l’escola que

potenciï l’aspecte creatiu, trobi un rebuig per part de moltes famílies perquè es percep com una

aventura que pot anar en detriment del procés d’aprenentatge. Genera inseguretat, es prima el

coneixement com a mitjà per accedir al món laboral i no ens adonem que el nostre sistema

busca la especialització sense la garantia de poder trobar feina del que s’ha estudiat. La

formació professional es una via que no s’ha aprofitat, encara som un estat molt classista,

tenim més universitaris que molts dels països més avançats d’Europa.

La educació en totes les seves etapes és fonamental que indueixi aquest concepte de la

creativitat en els seus dissenys curriculars. Hi ha un llibre del filòsof i pedagog (professor de

secundària) José Antonio Marina i de la seva neboda Eva Marina “El aprendizaje de la

creativitat” (col·lecció biblioteca UP: 2013) que és molt interessant, on diu que la creativitat no

ha de ser una assignatura més del currículum, sinó que ha de formar part de cada una de les

assignatures del disseny curricular. Sense entrar en el detall, l'etapa infantil i primària ha de

tenir més present la experimentació dels propis alumnes en el procés educatiu i secundària

s'ha de centrar en el treball per projectes. D'aquesta manera, les primeres etapes preparen per

la segona i aquesta, els ha de preparar per ser actors a l’hora de construir la societat del futur.

No som una societat preparada per la emprenedoria i no tot emprenedor ha de ser empresari.

La emprenedoria ha de saber conviure amb el fracàs i aquí no tenim tolerància al fracàs. Una

visió més creativa el fracàs forma part de l’aprenentatge i ajuda en situacions futures: laborals,

personals i col·lectives. La societat necessita de persones amb criteri, crítiques, generoses,

sàvies, actives I amb capacitat de risc (creatives) que comparteixin els problemes i aportin

solucions a la col·lectivitat. Només l'autoestima genera la confiança necessària per afrontar el

futur. Amb compromís i esforç continuat aconseguirem un model de societat més inclusiu, que

torni a donar oportunitats a tots, un model de societat al servei de les persones que eduqui per

SER, així serem més lliures. Actualment, el TENIR pel tenir ens porta a d’individualisme més

esclau. La democràcia, la ciència, el mercat (cada vegada més dominat pels monopolis) i la

tecnologia, sense un marc ètic, poden convertir-se en monstres.

Avui fa un any que en aquest mateix lloc estava escoltant amb molt interès el que el Jaume Illa

ens explicava i aprofito l’últim apartat de la seva intervenció, on destacava que a Santpedor hi

ha una llarga tradició de vida associativa molt rica en diversitat i que la consciència de poble

està arrelada en gent de totes les edats i també, entre el jovent, cosa de la qual ens podem

sentir orgullosos. I deia que, gràcies a les xarxes socials, els contactes entre ells són molt més

amplis que els de la majoria de nosaltres quan teníem la seva edat.

Avui comparteixo del tot el que el Jaume va dir i se’ns dubte Internet és una eina més que

tenim a l’abast per desenvolupar el potencial creatiu de tots nosaltres i en especial el dels

joves. La riquesa del nostre moviment associatiu permet que es generin les sinergies

necessàries per incentivar projectes col·lectius, de poble, que siguin capaços de consolidar la

complicitat que afavoreix la cohesió social i el benestar de tots els que vivim a Santpedor.

Ara fa poc més d’una hora la plaça Catalunya del poble estava plena a vessar de nenes i nens

ballant plens d’escuma i d’alegria i pensava que es mereixien que entre tots construïm la millor

societat possible.

La meva aposta va pel jovent de Santpedor, tenim una Festa Major a punt de esclatar aquí, a la

plaça. Siguem capaços d’aprofitar la seva energia, el seu capital humà, per fer cada dia un

Santpedor més creatiu.

Gràcies a tots per ser aquí. Bona Festa Major.