Qualitat en la Sanitat

Dra Glòria Rodés SernaHospital Sant Joan de Deu Martorell

QUALITAT

• Conceptes de qualitat.

• Qualitat en la Atenció dels Serveis de Salut.

• Model sanitari a Catalunya.

• Aspectes ètics i legals.

• Costos associats a la qualitat.

• Dimensions de la qualitat.

• Finançament.

• Indicadors.

• Guíes.

• Gestió

• Premis.

CONCEPTE TRASCENDENT

• La qualitat segons el Diccionari de la Real Acadèmia de la

Llengua Espanyola és la propietat o propietats de una

determinada cosa que ens permet apreciar-la com igual,

millor o pitjor que altres de la seva espècie.

• En aquest cas no podem mesurar-la sinò en comparança amb

altres productes del mateix tipus, inclou la “ excel-lència “

com a signe de alta qualitat.

CONCEPTE ORIENTAT AL CLIENT

• La paraula clau en aquest concepte és “satisfacció”.

• Es tracta de un concepte subjectiu, juguen un paper

important les preferències del client, per tant el grau de

valoració no sempre es correspón amb el de millor qualitat.

• La percepció decideix envers el grau real de qualitat.

GR1

GR2

Diapositiva 4

GR1 ta de un concepte Gloria Rodés; 14/03/2010

GR2 Gloria Rodés; 14/03/2010

CONCEPTE ORIENTAT al PRODUCTE/SERVEI

• És el concepte oposat al anterior.

• Més qualitat vol dir més prestacions i per tant més cost.

• La qualitat es troba estretament lligada al producte o servei iper tant no pot dependre de diferents percepcions.

• Podem mesurar la qualitat, és precisa i fàcilment identificable.

QUALITAT ORIENTADA al PROCÉS

La qualitat es troba determinada per unes

premises, el màxim grau de qualitat és “amb

cero defectes”, en aquest concepte es valora

que hi hagin el menor nombre de errors

possibles i per tant el mínim cost.

CONCEPTE ECONÒMIC

Reuneix dues interpretacions : la del client i la

de la empresa, en aquest cas la qualitat seria

la associada a la major satisfacció del client

amb el menor cost per a la empresa.

QUALITAT en la ATENCIÓ dels SERVEIS de SALUT

• Actualment la qualitat és un atribut cada vegada més valorat per tots els implicats en

la atenció a la salut ( professionals, usuaris i gestors) però cada grup ho valora de

forma diferent.

• El concepte de qualitat dins el món sanitari entès com a tal és un concepte nou, ja

que clàssicament la qualitat era inherent a una bona praxi.

• La incorporació de aquest concepte i per tant la aplicació en els models sanitaris ha

donat un gir profund a la nostra feina i ha suposat i suposa un esforç diari en la

nostra tasca.

MODEL SANITARI a CATALUNYA

• 1979. Traspàs de transferències en matèria de Sanitat del Estat a Catalunya. Conselleria de Salut.

Planificació.

• 1983-1985. Bases del ICS. Creació de la XHUP (Xarxa Hospitalària de Utilització Pública). Proveïment.

• 1985-1990.Aprovació de la Llei de Ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) i formalització del Model

Sanitari Català: Reordenació Servei Públic, Financiació Pública,Assistència Sanitària, Sistema Sanitari

integrat i especialment Promoció de la Salut i Prevenció de les malaties, equitat i superació de les

diferències territorials i socials, prestació amb racionalització, eficàcia,simplificació i eficiència.

MODEL SANITARI a CATALUNYA

• 1991. Es crea el SCS ( Servei Català de la Salut) com a Asseguradora Pública.

• 1995-2001. El SCS es divideix amb el Cat Salut com a entitat compradora de

Serveis. Pagament.

• 14 de octubre del 2009. S´aprova per unanimitat al Parlament de Catalunya la

1ª Llei de Salut Pública del Estat Espanyol incorporant la Vigilància de la Salut,

Promoció de la Salut individual i col-lectiva i es crea L´Agència de Salut Pública

de Catalunya com a Órgan Executiu, gestionat conjuntament per Generalitat i

Ajuntaments.

MODEL SANITARI a CATALUNYA

• S´instaura la paraula ACREDITACIÓ com a mètode reconegut d´Avaluació Externa que assoleix

un conjunt d´estandards previament establerts i que es materialitza a través de un certificat de

garantia.

• Així donç el nou model d´Acreditació Sanitària a Catalunya es planteja desde la perspectiva del

Model Europeu de Excel-lència (EFQM) European Foundation for Quality Management (1988).

• El EFQM pretén: Satisfacció del usuari, satisfacció dels professionals de la Sanitat amb impacte

positiu i per tant és necessari: liderat en política i estratègia, adequada gestió personal,

eficiència en els recursos, correcta definició dels protocols d´actuació. Tendeix a la Excel-lència:

competència científica i dimensió ètica i humanista.

SATISFACCIÓ del USUARI dels SERVEIS SANITARIS. MODEL A.S.Q.C. (2005)

• EQUITAT. Atenció amb idèntiques oportunitats. •• FIABILITAT. Actuació correcta, sense errors.

• EFECTIVITAT. Resol-lució idònea del problema.

• BON TRACTE. Contacte interpersonal correcte.

• RESPECTE. Consideració personal adequada.

• INFORMACIÓ. Explicacions del seu procès.

• CONTINUITAT. Contacte entre nivells assistencials.

• CONFORTABILITAT. Comoditat i seguretat.

ÁREA CIENTÍFICA-TÉCNICA. ATENCIÓ

• Aspectes ètics: Garantir la atenció oportuna, en temps real i a

tota la població que ho necessiti. Activitat professional

informativa amb llenguatje comprensible.

• Aspectes legals: Sistemes d´avaluació de la qualitat

assistencial. Necessitat Institucional de impuls d´activitats

pluridisciplinars com Comisions Clíniques Hospitalàries

participatives del personal.

COSTOS ASSOCIATS A LA QUALITAT

• Per errors en la actuació: estàncies hospitalàries innecessàries,reintervencions quirúrgiques,

temps de inactivitat per errors de programació, iatrogènies, infeccions intrahospitalàries,

úlceres per pressió.

• Costos per responsabilitat legal, per demandes assistencials no ateses, per pèrdua de la

imatge de les institucions i dels professionals sanitaris.

• Preventius, secondaris a programes de millora, formació personal, profilaxi

antibiòtica,baranes al llit, material preventiu úlceres presió, agafadors banyeres...

• Organitzatius, temps invertit per el personal a la formació, recursos informàtics, divulgació.

DIMENSIONS de la QUALITAT

• DIMENSIÓ TÈCNICA. Aplicació de la ciència i de la tecnologia de la

salut, dels coneixements i habilitats que permetin utilitzar els

procediments adequats d´acord a les necessitats del pacient.

• DIMENSIÓ INTERPERSONAL. Correcta interacció social amb respecte i

cordialitat.

• DIMENSIÓ de INFRAESTRUCTURA. Influència de les característiques

del lloc, netedat, il-luminació i ventil-lació del ambient.

MODELS SANITARIS SEGONS FINANÇAMENT

• Financiació pública mitjançant impostos: Països escandinaus,Espanya,Italia,Regne Unit.

• Financiació mixta per “Fons”en asseguradores no governamentals sense ànim de lucre i per asseguradores privades,

Alemània,França, Holanda, països de Europa Central.

• Any 1980: OMS Salut per tots a l´any 2000,millora continua.

• Any 1994: Declaració Drets Pacients a Europa, consentiment informat, confidencialitat i privacitat.

• Any 1996: Carta de Ljubljana,qualitat,cost-efectivitat.

• Any 1998. Desenvolupament de la Medecina-Evidència.

• ISO 9000. Estratègia de gestió per a la millora continua i sistemàtica de la qualitat dels serveis sanitaris.

INDICADORS de QUALITAT

• Definició: Instruments de medició, basats en fets i dades que ens permeten

evaluar la qualitat a la pràctica mèdica amb la finalitat de aconsseguir la

satisfacció dels usuaris.

• Indicadors de producte: de conformitat,de servei (asseguren el compliment), de

satisfacció.Poden ser: generals, específics i ponderats (impacte global). Client

extern.

• Indicadors de procés: de conformitat, de rendiment (comparatius),de

satisfacció. Client intern.

GUIES de PRÀCTICA CLÍNICA

• També anomenades protocols, reflexen la experiència comú de la comunitat

científica per a la presa de decisions de diagnòstic i tractament.

• Es desitja compliment i són referència de qualitat envers als pacients, equips de

salut i també per les institucions.

• Exigeixen priorització en quan a frequéncia, criteri i evicció de errors o costos

innecessaris. Determinen la presa de decisions clíniques. Tenen que disposar del

millor nivell d´evidència i actualització possible. Importància dels aspectes

metodològics.

GESTIÓ de QUALITAT TOTAL

• Terme de qualitat que els EE.UU, implanten a principis dels anys 80 i que vol significar un:

“Control de qualitat en tota la organització sanitària”. Segueix el que Donabedian va adaptar als Hospitals

segons vocabulari i conceptes utilitzats en el control- garantia de la qualitat industrial, establint qualitat en la

estructura, procés i resultats.

La Joint Comission on Acreditation of Healhcare Organisation (JCAHO) en els anys 70 implanta una auditoría

mèdica als hospitals, es tracta de un audit retrospectiu de la història clínica, analitzant els resultats, això

permet identificació errors i prioritza l´ avaluació dels processos assistencials envers a la estructura.

Durant l´any 1981 la JCAHO implanta la integració dels Comitès de mortalitat, teixits, transfusions, antibiòtics

en un únic sistema de auditoria.

PREMIS a la QUALITAT

A partir del any 2000 es defineix i es difón un ranking dels 20 millors hospitals.

Aquésta iniciativa pretén facil-litar un instrument de comparació (benchmark) a

la recerca de excel-lència en els serveis.

Es fan servir dos indicadors de qualitat: mortalitat i complicacions, quatre

indicadors funcionals: temps de estada mitja, ocupació, tasa de sustitució en

CMA i raó així com un indicador econòmic, cost per unitat de producció.

Objectius: evaluació simple i comprensible, establiment de patrons de referència

i reconeixement dels hospitals de alt rendiment que constitueixen els TOP 20.

Moltes gràcies