Presentació de l'estudi: «La competència en la distribució ... · de la gasolina és rellevant pel pes econòmic dels carburants com a entrada de bona part del ... que fa una

Ponència

Jornada sobre la competència en la distribució de gasolina a Catalunya

Presentació de l'estudi: «La competència en la distribució de gasolina a Catalunya»

Joan-Ramon Borrell

Tribunal Català de Defensade la Competència

Generalitatde Catalunya

TCDC

�© Joan-Ramon Borrell, 2007© d’aquesta edició: FUOC, 2007

Ponència

Jornada sobre Competència i TIC

TIC i competència. Presentació de l’estudi

http://www.uoc.edu/symposia/competencia(

Alfons Cornella



Ponència

Jornada sobre la competència en la distribució de gasolina a Catalunya

Presentació de l'estudi: «La competència en la distribució de gasolina a Catalunya»*

Joan-Ramon Borrell

ResumEn aquesta ponència es presenta un resum de l'estudi sobre la competència entre estacions de servei a Catalunya en la prestació del servei de distribució de gasolines elaborat per Joan-Ramon Borrell i Jordi Perdiguero, investigadors de la Universitat de Barcelona, per encàrrec del Tribunal Català de Defensa de la Competència. L'estudi del sector de la gasolina és rellevant pel pes econòmic dels carburants com a entrada de bona part del transport de persones i mercaderies. Addicionalment, estudiar el funcionament de la competència en sectors de nou liberalitzats resulta molt pertinent per a determinar en quina mesura els processos de liberalització han funcionat i què s'hauria de millorar.El contingut de l'estudi s'estructura en cinc apartats que corresponen als cinc passos de la metodologia de consens per a l'anàlisi econòmica de la competència: definició del mercat rellevant; avaluació de la concentració; avaluació del poder del mercat; avaluació de la competència dinàmica, i avaluació de les eficiències del sector. La investigació aporta un capital de gran interès per a l'estudi de la competència entre estacions de servei: les referències geogràfiques de localització de totes les gasolineres interurbanes de Catalunya. Així mateix construeix i analitza altres dades determinants com, per exemple, les distàncies en quilòmetres i en temps de desplaçament entre gasolineres, el nombre d'habitants del seu entorn, i les intensitats de trànsit de les vies més properes a les estacions de servei.Aquestes dades han permès estudiar l'efecte de la rivalitat sobre els preus de la gasolina, el qual seria el sobrepreu que cobren aquelles estacions de servei que no tenen rivalitat en els seus entorns locals. A partir d'aquesta anàlisi s'extreuen una sèrie de recomanacions que poden ser útils tant per a advocats com per a economistes en la definició de mercats en casos de competència, i per a la presa de decisions tant de competència com de regulació del sector.

Paraules claucompetència, defensa, promoció, anàlisi econòmica, autoritats de defensa de la competència

Data de presentació: Novembre de 2006

Data de publicació: Juliol de 2007

* Ponència pronunciada en la jornada sobre la competència en la distribució de gasolina a Catalunya, que va tenir lloc a Barcelona el dia 16 de novembre de 2006.

Moltes gràcies, President. Moltes gràcies a tots per l’assistència, especialment als representants d’autoritats de competència de la resta d’Espanya i també a les autoritats de competència espanyo-les. També vull agrair a la UOC la gentilesa de cedir-nos allotjament aquí avui. En primer lloc, vull agrair la confiança dipositada pel TCDC en encarregar-nos d’elaborar aquest treball.

Fa poc més d’un any, vam presentar al TCDC un treball en el qual se’ns va encarregar elaborar una proposta metodològica de

com introduir l’anàlisi econòmica a la pràctica de la defensa de la competència. En finalitzar aquell projecte el President em va demanar que calia demostrar que la proposta metodològica es podia aplicar a algun sector rellevant per a l’economia catalana. Aquest va ser per a nosaltres un repte. El sector que vam triar va ser el de la distribució de gasolina.

Abans de començar, calia acotar què volia el TCDC i què podíem oferir des de la Universitat.





Per això vam pactar uns termes de referència de l’encàrrec. Pri-mer, vam acordar que calia estudiar la competència en el sector de la distribució de gasolina a Catalunya aplicant l’anàlisi econòmica. Vam acordar que la metodologia que vam presentar l’any passat que segueix el consens en l’acadèmia i la pràctica de la defensa de la competència sobre com aplicar l’anàlisi econòmica en els casos de competència era la metodologia adequada. Aquesta és la metodologia que fonamenta les Merger Guidelines del Estats Units (última versió de 1997), i les que actualment estan en vigor a la Unió Europea (de 2004).

En segon terme, vam acordar que el treball havia d’aportar nova evidència empírica. Calia posar sobre la taula noves dades. No només utilitzarem el marc teòric adequat, sinó que portarem els models teòrics de competència a les dades, a la realitat concreta que volem estudiar.

En tercer lloc, vam acordar que l’estudi aportaria innovacions en l’ús de les tècniques quantitatives en la línia del que l’economia industrial empírica ha fet en els darrers anys. De vegades aquestes tècniques queden una mica allunyades de la pràctica. Això no és bo en un terreny professional com el de la defensa de la com-petència, en el qual els juristes porten el ritme del procediment i porten el pes de l’aplicació de la política de competència. Hi ha una certa sensació que falta que els economistes ens expliquem bé, que ens entenguem amb els juristes. Vam acordar que el treball havia de mostrar com es poden utilitzar aquestes noves tècniques quantitatives.

I finalment, vam acordar que el treball havia d’aportar unes recomanacions de política de competència. Unes recomanacions que s’havien d’extreure de l’anàlisi econòmica duta a terme.

Avui em proposo mostrar que l’estudi que hem realitzat per al TCDC ha aconseguir satisfer aquests objectius pactats en aquests termes de referència. La meva presentació s’estructurarà en els següents quatre apartats. En primer lloc, motivaré per què aquest treball té interès social i científic. En segon lloc, resumiré les aporta-cions que hem estat capaços de realitzar. En tercer terme, detallaré els cinc passos que hem seguit en analitzar la competència en el sector: definició del mercat rellevant, anàlisi de la concentració, avaluació del poder de mercat, anàlisi de la competència dinàmica

i anàlisi de les eficiències. I finalment detallaré les recomanacions que se’n deriven de l’estudi.

Per què gasolines? En primer lloc, el president s’hi sentia còmo-de. Vam acordar que estudiaríem la competència local, en àmbits geogràfics delimitats, per tant, dins de les competències d’una autoritat autonòmica de competència, no fos cas que tinguéssim un problema jurisdiccional.

En segon terme, això de les gasolines és un tema important pel seu pes econòmic, perquè afecta tota la resta d’activitats eco-nòmiques; és un input del procés de producció, de transport. Per tant, té un pes econòmic molt important.

En tercer lloc, el mercat de la gasolina és un cas d’estudi fantàs-tic per a veure si allò de la liberalització ha funcionat o no, en quina mesura ha funcionat, en què ha fracassat i què s’hauria de millorar. Per tant, també és un cas interessant per al grup d’investigació liderat pel doctor Antón Costas que s’ha preocupat per estudiar la competència especialment en sectors liberalitzats.

Finalment, i no menys important, quan reps aquest tipus d’en-càrrecs no pots dedicar-te a coses noves. En l’acadèmia no ens podem permetre aquest luxe. Per tant, hem de dedicar esforços en línies d’investigació que estiguem duent a terme. En l’estudi del mercat de les gasolines, tenim en el nostre grup un suport important de la Fundación Rafael del Pino per a l’elaboració de la tesi doctoral d’en Jordi Perdiguero que fa una anàlisi completa del sector de gasolines a Espanya, tant en el tram minorista com en el tram a l’engròs. En el marc d’aquesta tesi, trobàvem a faltar evi-dència empírica, faltava coneixement del tram minorista i, per tant, era una oportunitat fantàstica per construir un capital de recerca important per ara i de cara al futur. Li vam dir al President, si et sembla pots invertir els diners en dades, perquè l’evidència empí-rica és molt important en la recerca i l’anàlisi de la competència a nivell local. La construcció d’una base de dades amb la localització geogràfica de les gasolineres és un capital del Tribunal.

Què trobarem i què no trobarem en aquest estudi? En primer lloc trobarem les dades. Un conjunt de referències geogràfiques de les 634 gasolineres obertes al públic a Catalunya en carreteres interurbanes i autopistes, de les quals hem obtingut les dades de la seva localització geogràfica. En aquesta tasca hem comptat





amb el suport d’un equip de geògrafs format a la Universitat Autònoma de Barcelona. Voldria agrair a Adrià Botey especialment la tasca que ha fet d’anar buscant gasolinera per gasolinera en els fotomapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

I una vegada obtingudes aquestes dades, es van calcular totes les distàncies en quilòmetres i en temps de desplaçament entre totes les gasolineres, totes, unes respecte les altres utilitzant els nous programes d’informació geogràfica. Per tant, estem parlant d’una matriu de gairebé mig milió de dades, mig milió de dis-tàncies de camins mínims pel gràfic de carreteres de Catalunya. I això és el capital que deia que quedarà arran d’aquest treball en el Tribunal per a les seves anàlisis i per a la investigació, i en especial aquesta a què feia referència patrocinada per la Fundació Rafael del Pino de Jordi Perdiguero, que esperem que en breu es completi.

El president ens va demanar que apliquéssim la metodologia d’anàlisi econòmica de consens. Es tracta no tant d’un component d’investigació, que veurem més a fons, com d’un component d’anàlisi general. En aquesta anàlisi creiem que és important seguir la disciplina que imposa aquesta metodologia. I què ens dóna? Què ens ofereix l’anàlisi realitzada? Avanço alguns resultats.

En primer lloc, tenim la definició del mercat rellevant. La com-petència és molt local, molt més del que ens pensàvem. En el sector de distribució minorista s’utilitza el que s’anomenen isòcrones. La primera vegada que sents aquesta paraula dius: «Ui, què és això? Sembla "l’atac de les isòcrones"» com he llegit en algun article més divulgatiu sobre aquest tema. No és cap extraterrestre; és tan sols definir des d’un punt determinat l’àrea d’influència, l’àrea d’igual recorregut des d’aquest punt. Per tant, el que veiem és que la competència és molt local.

En segon lloc, el que hem pogut analitzar és si hi ha concen-tració i on és aquesta concentració; no ens podem acontentar amb les dades agregades del sector, hem de baixar al poder del mercat local.

En tercer lloc, cal crear un mapa, una geografia d’aquest poder de mercat: on és, si és que hi ha un mercat local.

I finalment, cal veure si el poder de mercat és una realitat en els mercats. No passa res perquè hi hagi poder de mercat, però és temporal o és permanent aquest poder de mercat? Hem analitzat,

llavors, si hi ha barreres d’entrada que impedeixin l’entrada de nous competidors i que consolidin aquest poder de mercat, i, per tant, es generi així un dany als consumidors.

I, finalment, ens hem plantejat: «I si podem afavorir l’entrada de nous competidors, què passarà?». Hi ha costos i beneficis en l’entrada. En distribució minorista sol passar; hi ha uns costos de la distribució si és més dispersa en el territori, cal tenir-ho en compte, però hi ha uns beneficis, ja que s’augmenta la rivalitat. Aquesta anàlisi cost - benefici és el que hem deixat en darrer terme, i la nostra conclusió és que hi ha més beneficis que costos amb l’entrada de nous competidors.

Per tant, el contingut de l’estudi s’estructura en aquesta metodologia de consens, és a dir, definició del mercat rellevant; l’avaluació de la concentració; l’avaluació del poder del mercat; l’avaluació de la competència dinàmica, de l’entrada, i de les efi-ciències. No és nou, és de consens. Crec que una metodologia d’aquest tipus ens disciplina com a economistes per a parlar amb els advocats. Ens força a nosaltres mateixos a explicar-nos bé en cada una de les etapes de l’anàlisi que fem.

Els economistes estem especialment poc satisfets amb la defi-nició de mercats que es fa en els casos de competència. Les unitats administratives, els municipis, les comarques, les províncies, les comunitats autònomes, els estats, els països, les nacions no són normalment mercats rellevants; no són útils en la definició del





mercat geogràfic rellevant. Com era d’esperar, els mercats no segueixen les divisions administratives.

En l’estudi discutim si es podrien aplicar algunes de les me-todologies de correlacions de preus. Es tracta de veure com els preus reaccionen davant de xocs externs i veure en quina mesura tots els competidors reaccionen d’una manera semblant perquè són rivals. En el cas d’hidrocarburs en general, això és molt poc útil perquè el que tenim és que hi ha xocs comuns, que afecten a tots siguin competidors o no ho siguin, i és molt difícil aplicant aquestes metodologies limitar els mercats rellevants.

I per tant ens quedem amb la tercera opció, allò de les isò-crones, i fem una anàlisi d’isòcrones econòmiques. En molts dels casos de competència es pren una isòcrona donada, fixa, de 15 o 30 minuts de desplaçament dins la qual es considera que hi ha rivalitat. Nosaltres no la prenem aquí com una isòcrona donada; calcularem quina és la isòcrona rellevant per a posar de manifest si hi ha rivalitat o no n’hi ha en entorns locals.

L’estudi també incorpora una discussió sobre quin és el mercat de producte, i ens centrem finalment en la gasolina de 95, la més usual. Podríem haver escollit el gasoil; hem preferit començar amb les gasolines. En el cas del gasoil esperaríem que els mercats fossin una mica més amplis del que trobem en el cas de la gasolina. Això seria normal; el tipus de consumidor és diferent en un cas o en un altre. Pensem que els professionals busquen i comparen més abans de posar gasolina.

la monopolitza no podrà aplicar aquests preus i, per tant, que en aquest àmbit la competència ja és efectiva, ja disciplina els preus. Aquesta és la idea clau.

El que necessitem per a aplicar aquest test són tres passos. Primer, cal estimar una funció que ens mostri com cada una de les gasolineres redueix els preus quan troba rivals (gasolineres de marques rivals) en el seu entorn, i alhora, en quina mesura, si té gasolineres de la seva pròpia marca, augmenta els preus. Aquesta és la clau.

Una vegada tenim estimat aquest efecte de la rivalitat, podem calcular l’efecte de la monopolització hipotètica en aquells mercats en els quals hi ha competència. Què passaria si tinguéssim mercats en els quals hi ha rivalitat i eliminéssim aquesta rivalitat? En quina mesura augmentarien els preus?

I finalment, hauríem de fer aquest exercici per a diferents isò-crones de diferents temps de desplaçament, i ens hem de quedar amb aquella en la qual, si no hi ha rivalitat, ja hi ha un augment substancial dels preus per la monopolització.

Tal i com vam discutir abastament en l’estudi anterior sobre la metodologia a seguir en l’anàlisi econòmica de la competència, en aquest treball vam discutir si en la definició del mercat rellevant ens havíem de conformar amb l’anàlisi de «substituibilitat» des del punt de vista de la demanda i de l’oferta dels diferents productes. O bé si sempre que sigui possible, cal fer un pas addicional, anar a una definició del mercat rellevant utilitzant el test del monopolista hipotètic o del test SSNIP (Small but Significant Non-transitory Increase in Prices). Es tracta d’avaluar en quina mesura els preus augmentarien de forma significativa i no transitòria si un mercat local fos hipotèticament monopolititzat. Sempre que un monopo-lista vulgui augmentar preus de manera significativa i no transitòria pel fet de monopolitzar una àrea determinada vol dir que si no

En l’estimació de l’efecte de la rivalitat, parlarem de 590 gasolineres interurbanes i 44 d’autopistes de peatge. Les hem separat, tenen un comportament diferent. Per tant, per a les 590 gasolineres interurbanes, el que mirem és el preu de cada una d’elles en funció del nombre de rivals que tenen en la isòcrona que nosaltres prefixem: a un minut de desplaçament, a dos minuts, a tres minuts..., fins a 30 minuts. Fem una regressió per a cada un d’aquests casos. El model teòric ens diu que en un mercat de competència geogràfica, que és un mercat de diferenciació per localització, esperem que hi hagi una interacció i una elasticitat preu creuada significativa entre gasolineres que són a prop. Però fins a quin punt han d’estar a prop perquè exerceixin aquesta rivalitat?

L’estimació d’aquestes funcions de preus ha estat possible per la feina molt intensa realitzada per Jordi Perdiguero en el marc de la tesi doctoral i del Premio Investiga de la Fundació Rafael del Pino que us assenyalava anteriorment. Hem d’estar molt segurs que el model teòric ens porta a una especificació raonable de quina és aquesta funció i a estimar-la bé. Què vol dir estimar-la bé? Vol dir, primer, que hi hagi suficient variació en les dades; segon, que





no incorrem en problemes d’endogeneïtat, perquè aquesta és la típica relació del paradigma d’estructura - conducta - resultats. Tenim una estructura, que és el nombre de competidors que hi ha, i tenim un resultat, que és el preu. Ja des de fa molts anys sabem que el nombre de competidors serà endogen, és a dir, entraran més on hi hagi més trànsit, on els preus esperats siguin més alts, i se sap ja d’entrada que aquests preus d’equilibri poden ser més alts que els competitius. Per tant, hem de resoldre el problema d’endogeneïtat. Creiem que ho fem de manera adequada.

Busquem una sèrie d’instruments. Amb l’ajuda del Josep Maria Carreras, vocal del TCDC, hem pogut accedir a altres dades rela-cionades amb les gasolineres de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Per a cada una d’aquestes gasolineres localitzades hem construït la variable de la població resident en el seu entorn, en un radi de cinc quilòmetres. Per tant, també hem d’agrair la col·laboració de l’Idescat i de l’Institut Cartogràfic en aquesta part de l’estudi.

També tenim la intensitat mitjana de trànsit com a variable de control, però també hem provat altres especificacions en l’ins-trument del nombre de competidors. La identitat de les marques també és important i ens identifica bé aquesta equació. És a dir, d’aquesta manera hem aconseguit identificar el que s’anomena efecte causal mitjançant el que es coneixen com a instruments vàlids i forts.

La taula 6 i el gràfic 4 del treball mostren l’increment del marge de distribució que es produiria en mitjana si una mateixa marca monopolitzés les benzineres d’isòcrones de 1 a 15 minuts. La monopolitització de la isòcrona més propera d’un minut de desplaçament permet augmentar el marge en un 32%. Aquest augment de marges per monopolització decau conforme ampliem el temps de desplaçament. Aquí mostrem els efectes de monopo-lititzar en el marge una isòcrona addicional.

En les diverses especificacions economètriques utilitzades hi ha unes petites discrepàncies. Tenim que el tall del 5% a partir del qual entenem que l’increment de preus per monopolització ja no és substancial el tindríem entre els sis i set minuts.

D’aquí concloem que la rivalitat es produeix en entorns molt més petits, de sis o set minuts, i no de 15 o 30 minuts de desplaçament com habitualment es pressuposa en distribució comercial.

La primera aportació del treball és aquesta: tenim mercats molt més locals del que creiem. I això quines implicacions té? En primer lloc, cal analitzar la concentració en aquests mercats locals. El gràfic ens mostra la concentració a nivell de tota Catalunya. Tenim Repsol, amb el 39% de les benzineres obertes al públic, com a líder del mercat, i un conjunt d’altres marques seguidores. També tenim un conjunt d’independents que ha crescut molt en els últims anys gràcies al trencament de contractes d’exclusivitat i a noves gasolineres. Tot i així hi ha un cert lideratge d’una empresa en el sector. El que posa de manifest el nostre treball és que aquesta definició de la concentració no és prou útil, perquè hauríem de veure què està passant en l’àmbit d’aquestes isòcrones de sis o set minuts que és l’àmbit de rivalitat en els mercats locals.

La taula 3 del treball mostra que, de les 590 gasolineres inte-rurbanes, en trobem 362 que tenen rivalitat dins la seva isòcrona de 6 minuts. Per tant, hi ha rivalitat. I amb quantes benzineres competeixen aquestes 362? Això és interessant. Competeixen en mitjana amb 2,24 benzineres d’altres marques. Per tant, el que tenim són, de fet, mercats locals en els quals hi ha una gasolinera que competeix amb 2,24 gasolineres de marques rivals. Per tant, tenim com uns petits oligopolis territorials. I després tenim un conjunt de gasolineres – en sis minuts serien 114 – que estan





aïllades, que estan soles, que no tenen gasolineres de marques rivals en aquesta isòcrona, i tampoc no tenen gasolineres de la seva pròpia marca. I també tenim un conjunt de mercats, que són aquells en què posaré més èmfasi, 114 també o 90 en el cas de set minuts, en els quals el que hi ha són gasolineres encadenades, és a dir, gasolineres que no tenen rivals d’altres marques però que són veïnes de gasolineres de la mateixa marca. Aquesta és l’anàlisi de la concentració que resulta interessant.

En les taules de les diapositives 12 a 14 trobaran un conjunt d’estadístics que tenen relació amb l’anàlisi local de la concen-tració tant en el cas de les benzineres interurbanes com en les de les autopistes. Per falta de temps no em detindré a explicar els estadístics i passaré a l’anàlisi geogràfica.

La tasca de localització ens ha permès projectar sobre els mapes les aportacions del nostre treball. El mapa mostra el poder de mercat local en el territori. El mapa mostra gasolineres sense rivals dins la isòcrona de set minuts, gasolineres per tant amb poder de mercat, que tenen un monopoli local. Hi ha de dos tipus: gasolineres aïllades (sense altres gasolineres en la isòcrona de set minuts), i gasolineres encadenades (que tenen altres gasolineres de la mateixa marca dins la isòcrona de set minuts). En blau es veuen les gasolineres de Repsol, en vermell les de Cepsa, i en verd les independents. Encara que sigui difícil de veure en el mapa del con-junt de Catalunya, hem fet aproximacions territorials desagregades que mostren com el poder de mercat local s’exerceix a algunes vies de gran capacitat. Tenim trams de carreteres dominades per Repsol: les sortides de Barcelona, especialment l’A2 cap a Lleida (encadenament fins a Cervera passant per Igualada, Martorell i El Papiol) però també cap a la costa del Maresme, a l’entorn de Girona, a l’entorn de Vic, a l’entorn de Tarragona, a algunes





vies de Lleida especialment els eixos cap a la Vall d’Aran i altres comarques de muntanya.

Una vegada identificat geogràficament el poder de mercat, discutim quin és l’impacte econòmic de la falta de competència en aquests àmbits locals.

i de seguretat importants que limiten la instal·lació de gasolineres, especialment en supermercats i hipermercats. I després, hi ha la barrera en l’ús de domini públic en vies interurbanes de gran capacitat o d’autopistes.

També discutim en quina mesura Repsol en el procés de libe-ralització es va quedar amb els millors llocs, i hi pot haver un cert avantatge del primer entrant.

Els diferents models ens donen magnituds quantitatives amb dife-rències significatives. El primer model indica que la falta de competèn-cia a nivell local comporta un sobrepreu d’un 4% (4 cèntims d’euro).

Com no tenim dades de vendes a cada gasolinera, multipli-quem aquest sobrepreu pels litres de gasolina venuda en mitjana a cada gasolinera. Aquest càlcul indica que estem parlant d’uns 6 a 8 milions d’euros de dany als consumidors per la falta de rivalitat a l’any. Si es comportessin de manera competitiva, quin és l’exercici de poder de mercat? No és clar que les mesures de política de competència puguin dissipar aquest dany, però l’exercici de poder de mercat suposa en rendes per a les gasolineres aquest import. Un dany d’aquesta magnitud extrapolat al gas-oil ens indicaria que la falta de competència local causaria un dany de gairebé 30 a 40 milions d’euros de dany a l’any.

Finalment, el treball també discuteix de manera més breu en quina mesura es podia produir l’entrada de nous competidors, quines són les barreres d’entrada que fan difícil que entrin nous competidors que facin dissipar les rendes del poder de mercat local. Realment hem tingut molta entrada de noves gasolineres, per tant, no anem malament, però hi ha barreres de planificació urbanística

I finalment, discutim en quina mesura introduir més competèn-cia, que entrin més gasolineres, pot tenir uns efectes beneficiosos per als consumidors. Sembla existir un trade-off: si posem més gasolineres ens interessa que s’hi posin a prop de les que ja hi ha perquè hi hagi més competència i que no hi hagi més costos de distribució; si les posem lluny de les que ja hi ha, no aporten gaire en termes de competència i pot tenir costos de distribució, tot i que els usuaris poden guanyar per proximitat. La nostra idea en el treball és que l’efecte competitiu és més fort que l’efecte d’increment de costos; l’entrada de nous competidors, de noves benzineres, és interessant perquè l’efecte beneficiós sobre la com-petència és de primer ordre, mentre que l’efecte sobre els costos de distribució és de segon ordre.

I discutim en quina mesura la competència dels hipermercats és una competència sana en aquest sector. Discutim per què els hipermercats poden tenir incentius per a fixar preus fins i tot me-nors, i creiem que pot ser un rival molt interessant en el futur.





I ja acabo, passant-me una mica del temps. A partir d’aquesta anàlisi extraiem una sèrie de recomanacions, en especial per a la política de competència. En primer lloc, com hi ha molts casos d’acords verticals, cal estudiar la rivalitat a nivell local. També és important de baixar al detall local en l’anàlisi de possibles fusions en el sector. De fet, en la distribució comercial ja és molt habitual fer aquest tipus d’anàlisi, encara que amb isòcrones que se solen imposar i no se sol estudiar quin és la isòcrona rellevant.

En l’anàlisi dels casos, cal tenir en compte que hi ha una efectiva coordinació entre marques, encara que els tipus de contractes que hi ha són molt diversos i la coordinació entre les gasolineres d’una mateixa marca no té perquè ser perfecta. Les que són propietat de la refineria, diguem, de la major, de la gran empresa petrolera, sí que estan coordinades entre elles i apliquen preus diferencials al territori. Entre les abanderades, que tenen un contracte, un dels múltiples contractes d’exclusivitat, hi ha una certa coordinació entre elles; en alguns contractes més gran que en d’altres.

Per això, pot ser especialment rellevant en el sector facilitar el canvi d’aprovisionament: aquest canvis ens donen la possibilitat de tenir més marques rivals en els mercats locals, i veiem que les independents són una força competitiva important en el sector. Per tant, totes aquestes mesures que hem anat veient de facilitar el canvi dels que van al davant creiem que són positives i que s’han de fomentar.

I finalment tres recomanacions amb relació a les barreres d’entrada: l’objectiu hauria de ser reduir les barreres d’entrada, sobretot en les vies de major capacitat; i aquí es podrien incorporar criteris de competència en l’assignació de les concessions d’ús del domini públic a les carreteres de les diferents administracions, i finalment, el que dèiem anteriorment, facilitar la instal·lació de gasolineres en equipaments comercials.

I amb això acabo l’exposició d’aquest treball. Ha estat un repte molt interessant en la nostra línia d’investigació, una línia en la que continuarem amb el suport rebut pel Jordi Perdiguero de la Funda-ció Rafael del Pino. Agraïm de nou per acabar l’oportunitat que ens ha ofert el TCDC d’obtenir unes dades molt interessants, que són un capital per al Tribunal i per a la investigació en aquest sector, i de donar suport i enriquir un treball que de ben segur fomentarà el di-àleg entre economistes i advocats en la defensa de la competència.

Moltes gràcies.

Enllaços relacionats

Tribunal Català de Defensa de la Competència: «La competència en la distribució de gasolina a Catalunya» [estudi en línia]

<http://www.gencat.net/economia/tcdc/estudis/documents/document_bencineres_sencer.pdf>

Citació recomanada:

BORRELL, Joan-Ramon (2006). «Presentació de l’estudi: “La competència en la distribució de gasolina a Catalunya”». A: Jornada sobre

la competència en la distribució de gasolina a Catalunya (16 de novembre: Barcelona) [ponència en línia]. UOC. [Data de consulta:

dd/mm/aa].

<http://www.uoc.edu/symposia/gasolina/dt/cat/borrell.pdf>

Joan-Ramon BorrellProfessor titular habilitat del Departament de Política Econòmica de la Universitat de [email protected]

Joan-Ramon Borrell és Postdoctoral Fellow del Departament d’Economia de la Universitat de Harvard (2000-2001), és doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (1999) i obté el màster en Economia Política Internacional a la Universitat de Warwick (1996).Comença la seva trajectòria professional com a ajudant de la Secretaria Tècnica del Cercle d’Economia (1992-1994). Durant els anys 1994 i 2000 és professor ajudant d’Economia de la Universitat de Barcelona i fins al 2004 professor titular interí de la mateixa universitat i editor de la Col·lecció d’Economia dels Documents de Treball també de la Universitat de Barcelona. Fora de l’àmbit universitari, entre els anys 2003 i 2006, és secretari de l’Institut de Recerca d’Economia Aplicada (IREA).Des de l’any 2002 fins avui és secretari tècnic del Cercle d’Economia. Igualment fins avui, però des de l’any 2004, és vice-president de la Comissió d’Economia Industrial, Innovació i Localització del Col·legi d’Economistes de Catalunya.Actualment és professor titular d’universitat habilitat de la Universitat de Barcelona.Pàgina web personal: http://www.ub.es/graap/borrell.htm

http://www.gencat.net/economia/tcdc/estudis/documents/document_bencineres_sencer.pdf

http://www.gencat.net/economia/tcdc/estudis/documents/document_bencineres_sencer.pdf

http://www.uoc.edu/symposia/gasolina/dt/cat/borrell.pdf

mailto:[email protected]

http://www.ub.es/graap/borrell.htm