PROGRAMA “HORTA DE MUTXAMEL” Taller d’Agricultura Tradicional

Gener 2009-Gener 2010

DIARI DE CAMP

El 26 de gener de 2009, la Junta de Govern Local aprova el programa “Horta de Mutxamel”, impulsat per la Regidoria d’Agricultura i on col·laboren Medi Ambient i Educació. L’objectiu del programa és que la gent major de Mutxamel transmeta els seus coneixements sobre agricultura tradicional a través de sessions pràctiques en una parcel·la preparada per l’Ajuntament. La parcel·la és al de Soqui , entre el Camí de la Rula i el Carrer del Duro. I este és l’estat inicial :

DATA: 3 de febrer de 2009 LLUNA: Un dia després de quart creixent LLOC: Casa de la Cultura ACTIVITAT: Reunió amb els primers inscrits en el taller ASSISTENTS: Manolo García

Anna Pont Mónica Gascón Maite Esguevillas Alicia Blasco Xavi Baeza

José Pastor Eva Llinares José Ramón Lidón Laura Lledó

Ens reunim per primera volta les coordinadores del taller i Manolo, el llaurador professor, amb els inscrits al taller. L’objectiu de la reunió és conéixer-nos, vore quina és la disponibilitat dels participants i saber l’edat i l’experiència amb la terra. Expliquem que l’objectiu de la iniciativa és que els majors de Mutxamel, amb experiència en la terra, transmeten els seus coneixements als més inexperts per- què no s’oblide la tradició agrícola.

DATA: 17 de febrer de 2009 LLUNA: Un dia després del quart minvant LLOC: Partida Benaüt ACTIVITAT: Visita a la finca ecològica que gestiona Daniel Morante ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo García José Manuel Forner Anna Pont Mónica Gascón Maite Esguevillas Alícia Blasco Xavi Baeza José Pastor Pere Taulades

Maria Sánchez Pau González Marga Jover David Guardiola Eva Llinares Estrella Aracil Laura Lledó Agustín Sánchez Beatriz Navarro Jesús Esteve

Visitem la finca ecològica que hi ha a Benaüt on ens rep Daniel Morante, responsable de l’explotació. Daniel ens explica les característiques d’esta finca, on es cultiven tomaques, carlotes, cogombres, melons o carabassetes usant abonament orgànic i sense productes químics de síntesi. També ens conta com ha

aconseguit fer de l’agricultura ecològica el seu mitjà de vida, atés que estos productes són venuts a clients particulars.

Fa un any que este veí i el seu equip van posar en marxa esta iniciativa, després d’estudiar quatre anys en una escola d’agricultura biodinàmica a Holanda. Allí van aprendre com gestionar este tipus d’agricultura que respecta el medi ambient perquè este ens torne productes d’alta qualitat. La finca és inspeccionada periòdicament pel Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana.

L’objectiu d’esta visita és conéixer els principis de l’agricultura ecològica i les tècniques més rellevants, per a poder aplicar-les en la parcel·la de treball. A la partida de Benaüt es troben unes de les millors terres de Mutxamel. Com comenta algú: “Ací no gela” o “Ací no hi ha una pedra” Algunes tècniques d’agricultura ecològica que aprenem:

- Fer adob verd: Per a preparar el terreny es llaura i se soterra la vegetació perquè nodrisca el terreny.

- Llevar a mà les males herbes que apareixen entre les hortalisses. - Per a lluitar contra el caragol: fumigar amb caragols descompostos en

aigua. - Per a lluitar contra la tuta: instal·lar trampes de feromones en les vores de

la finca, perquè la plaga s’hi quede i no passe al centre de la parcel·la on es troba el cultiu.

- Adobar només amb fem que, en este cas, és de cavall. Com que el fem de cavall té poca força perquè un cavall no menja de tot, per a enriquir-lo, es pot mesclar amb fem d’altres tipus.

- Plantar vegetació en el perímetre de la parcel·la perquè les possibles plagues s’hi queden i no passen a l’interior de la parcel·la on es troba el cultiu. Així mateix, els predadors i parasitaris d´estes plagues també

estaran presents en la tanca. Les plantes utilitzades solen ser arbusts aromàtics, però el que importa és que hi haja la màxima diversitat. Per exemple, el baladre té un poll que sols l´afecta a ell. Aquest poll atrau les marietes i altres insectes que són predadors i parasitaris de les plagues que poden afectar el nostre cultiu.

- Per a lluitar contra el poll: fumigar amb aigua mesclada amb sabó caser (sabó potàssic), que li lleva la capa cèria que el protegix del sol i del fred.

Dos dels principis més importants de l’agricultura ecològica són: “Treballarem per evitar les plagues, més que per a combatre-les” “Alimentarem la terra, no la planta” Amb el cas d’esta finca veiem que este tipus de producció és possible i viable, encara que és difícil en el món globalitzat on vivim. I si els productes són un poc més cars, que no sempre és així, és perquè a més d’oferir uns productes de més qualitat i més saludables, s’està fent un bé al medi ambient que tots gaudim.

DATA: 20 de febrer de 2009 LLUNA Quatre dies després del quart minvant LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Llaurem el terreny ASSISTENTS: Alfonso Catarro

Manolo García

Preparem el terreny amb l’ajuda d’Alfonso Catarro que ve amb el tractor per a llaurar la parcel·la.

Primer fa una passada amb l’aper anomenat redovato, que volteja els primers 20-30 cm de la terra. Com que hi ha molta pedra i hi ha perill de trencar l’aper, este es canvia pel cultivador que, amb els braços articulats, evita millor les pedres.

No llaurem tota la parcel·la per les raons següents: - De moment no necessitem tot el terreny per al cultiu. - La part que no es cultiva és millor que conserve la vegetació perquè fa d’hàbitat per a plagues i els seus predadors. - Si mantenim la vegetació, mantenim l’estructura del sòl.

DATA: 3 de març de 2009 LLUNA: Sis dies després de la lluna nova LLOC: Hort col·lectiu de Sant Joan d’Alacant ACTIVITAT: Visita al municipi veí, on han posat en marxa una experiència

d’hort col·lectiu ASSISTENTS: Darío Moreno

Tomás Poveda José Manuel Forner Mónica Gascón Anna Pont

Visitem l’hort col·lectiu que hi ha al costat del poliesportiu de Sant Joan. Ens rep Dario Moreno, membre fundador de l’associació GIRA (Grup d’Iniciatives i Recursos Ambientals) i tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Sant Joan. La iniciativa de posar en marxa este hort col·lectiu va sorgir de l’associació GIRA, ja que els seus membres buscaven un espai on retrobar el contacte amb la terra, aprendre les tècniques agrícoles i consumir productes ecològics. L’Ajuntament els va facilitar el terreny, les ferramentes i les instal·lacions on guardar-les. Dario ens explica que l’experiència és molt positiva, que encara que compten amb l’assessoria d’algun llaurador del poble, el mètode que més els funciona és el d’assaig-error i que, més que obtindre producció, el més interessant és poder disfrutar de com la terra dóna els seus fruits i de la interacció amb gent amb inquietuds afins. A tots ens pareix interessant fer algun dia un encontre entre la gent dels dos horts i compartir experiències.

DATA: Entre el 20 de febrer i el 7 de març de 2009 LLUNA El dia 4 de març, lluna creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Condicionament de la parcel·la, trasllat de material, etc ASSISTENTS: Àrea de Serveis i Manteniment

Durant estos dies es realitzen les tasques següents, per a deixar la parcel·la a punt per al conreu:

- Instal·lació d’una connexió de servei d’aigua, amb el seu comptador i una aixeta on connectar el sistema de reg.

- Instal·lació d’una caseta per a guardar les ferramentes. És un cambra frigorífica que ens han donat.

- Creació de rampa d’accés a la parcel·la des de la vorera.

- Trasllat de ferramentes de

l’Ajuntament i altres que són comprades.

- Trasllat del material per a instal·lar el sistema de reg que

ha cedit Servicios Integrales de Bonalba SL. - Esbrossada de la zona no llaurada. - Tala de canyes i trasllat a la parcel·la.

Durant eixos dies es porta un camió de fem de cavall.

DATA: 7 de març de 2009 LLUNA: 3 dies després del quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Preparació del terreny, plantació de bardissa perimetral,

instal·lació de reg ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo García José Manuel Forner Anna Pont Maite Esguevillas Xavi Baeza José Pastor

Pau González Gema Llorens Agustín Sánchez Marga Jover Sergi González Eva Llinares

Treballs realitzats: 1-Llevar pedra Després de passar el tractor amb el cultivador, s’ha de llevar tota la pedra a mà, perquè puga passar el redovato sense perill de trencar-se. Deixem la pedra a muntons a les vores de la parcel·la.

2- Amuntonar les canyes Les canyes, que estan agrupades per costals es recolzen contra un arbre. 3- Crear el femer La brossa que s’ha tallat de la part que no ha estat llaurada ens servirà per a fer compost o fem orgànic. Aprofitem un desnivell del terreny per a amuntonar-hi la brossa, que mullarem periòdicament perquè es descomponga. 4- Començar a instal·lar el sistema de reg Es disposa la canonada general o primària al llarg d’un dels costats de la parcel·la. Es disposa canonada de goteig o canonada terciària per les vores de la parcel·la per a regar la tanca perimetral. 5- Plantar tanca perimetral Plantem i sembrem vegetació en el perímetre de la parcel·la perquè les possibles plagues o els seus predadors s’hi queden i no passen a l’interior de la parcel·la on es troba el cultiu.

Plantes (obtingudes de la Conselleria, en la comanda que es fa tots els anys per al Dia de l’Arbre): Espart (Stipa tenacissima), Baladre (Nerium oleander), Romer (Rosmarinus officinalis), Llentiscle (Pistacia lentiscus). Llavor (comprades): Romer (Rosmarinus officinalis), Espígol (Lavandula sp), Orenga (Origanum vulgare), Timonet (Thymus vulgaris). 6- Ens presentem i cadascú li explica a la resta quines motivacions l’han portat a formar part d’esta experiència. A la vesprada, el tractor torna a passar amb el redovato i anivella el terreny, que queda a punt per al conreu.

DATA: 12 de març de 2009 LLUNA: Un dia després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Preparació de la rocalla ornamental ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo García José Manuel Forner Mónica Gascón Pere Taulades Pau González Maria Sánchez José Pastor

Treballs realitzats: 1- Preparació de rocalla ornamental. Aprofitem un muntó de pedres grans que hi ha enmig de la parcel·la per a fer una rocalla amb vegetació ornamental. Sembrem llavors de les mateixes espècies que vam sembrar en la tanca perimetral: Romer (Rosmarinus officinalis), Espígol (Lavandula sp), Orenga (Origanum vulgare), Timonet (Thymus vulgaris) i algunes margarides.

DATA: 14 de març de 2009 LLUNA: Tres dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació i instal·lació de reg ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo García José Manuel Forner Anna Pont Pere Taulades Maite Esguevillas Gema Llorens Xavi Baeza Pau González

Maria Sánchez Francisco Salinas Silvia Cayetano Anna Luz Ivorra Estrella Aracil Álvaro Moltó Marga Jover Eva Llinares

Treballs realitzats: 1- Instal·lació de sistema de reg

El sistema de reg consta de: - Canonada general o primària, de 40 mm de diàmetre. Abastix la secundària. - Canonades secundàries, de 25 mm de diàmetre. Abastixen les terciàries. - Canonades terciàries, de 20 mm de diàmetre. Abastixen els ramals dels distints sectors de reg. - Ramals, de 16 mm de diàmetre, que configuren els distints sectors de reg, segons el cultiu. Porten els goteigs integrats.

2- Plantació de tomateres. Les tomateres han sigut donades per la Universitat Miguel Hernández (UMH), campus d’Oriola. Són producte d’una investigació que pretén produir la tomata autòctona de Mutxamel però amb resistència contra les infeccions víriques. Són tomates tolerants al virus de la cullera i resistents al virus del bronzejat i al virus del mosaic. Plantarem un total de 160 tomateres. Per a fer una camà (camallada) de tomateres seguim les passes següents:

- Marquem els extrems amb estaques. - Amb una llença, marquem la línea recta entre les estaques. - Fem una rasa xicoteta amb l’aixadeta seguint el fil. - Posem el ramal de reg. Com que els goteigs integrats estan massa

separats, entre un i altre fem un forat nou amb un punxador i posem un altre goteig. D’esta manera ens queden els goteigs separats cada 0,5 m.

- En cada punt de goteig fem un clotet amb l’aixadeta i plantem una tomatera, tenint cura que el pilonet es quede ben soterrat.

La distància entre camà i camà serà d’un metre aproximadament. Si no tenim metre al bancal, podem agarrar una canya i mesurar la distància entre el braç estirat i el nas; això és aproximadament un metre.

Quan tenim totes les tomateres plantades, tirem a cada tomatera un grapadet de sofre, evitant que ens entre als ulls.

Les funcions del sofre són evitar l’atac dels pardals i protegir contra fongs i insectes, s’ha d’ensofrar, més o menys, cada 15 dies. El sofre és un producte admés en agricultura ecològica. 3- Plantació de nyores Seguim les mateixes passes que amb les tomateres, però en este cas la separació entre les mates és menor.

4- Plantació de cebes Seguim les mateixes passes que amb les tomateres, però en este cas no fem rasa i la separació entre les cebes serà d’un pam per un pam.

DATA: 26 de març de 2009 LLUNA: Lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació i instal·lació de reg ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Jose Manuel Forner Anna Pont Pere Taulades Maite Esguevillas

Pau González Maria Sánchez Francisco Salinas José Pastor Laura Lledó

Hui tenim la visita de Canal 9, una reportera i el càmera ens graven fent els treballs i entrevisten els participants del taller. Eixirem en el programa “El Camp”.

Treballs realitzats: 1- Plantació de lletugues Es planten com les cebes, amb l’aixadeta es fa un clotet i es posa el pilonet de la lletuga. 2- Instal·lació de reg: Posem reg per goteig a les lletugues. Per a subjectar les canonades del goteig, les que posem hui i les que vam posar els dies anteriors, clavem unes estaquetes que fem amb canyes. Tenim cura de desbocar-les quan les clavem, perquè ningú hi entropesse i es faça mal. 3- Reg del compost: Es rega abundantment i es volteja perquè es mulle bé per tot. El regarem cada setmana o més freqüentment, segons l’època. 4- Plantació d’oliveres:

Plantem oliveres, no amb intenció que es facen grans en este terreny sinó amb la de fer un planter, que vagen criant-se i trasplantant-se a mesura que siguen necessàries en alguna zona verda municipal. A cada olivera se li fa una basseta al voltant perquè retinga l’aigua i, de moment, no posem goteig, les regarem a manta, cada tres dies més o menys, segons l’època.

DATA: 28 de març de 2009 LLUNA: 2 dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació i instal·lació de reg ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Mónica Gascón Silvia Cayetano Anna Luz Ivorra María Sánchez Pau González Xavi Baeza

Treballs realitzats: 1- Plantació de pebreres de dos classes: pebrera italiana (50 unitats) i pebrera

grossa (50 unitats). 2- Plantació de carabassetes (25

unitats).

3- Plantació d’albergines (25 unitats). 4- Instal·lació de reg: Abans de plantar hem posat el reg per goteig.

DATA: 4 d’abril de 2009 LLUNA: Tres dies després del quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Preparació de canyes ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Anna Pont Laura Lledó Eva Llinares Pere Taulades Guillem Taulades

Estrella Aracil Álvaro Moltó Héctor Moltó Marga Jover Pau González Josep, un amic de Pau

Treballs realitzats: 1- Tala i preparació de canyes

Un veí, Paco Sala, ens oferix les canyes que creixen al seu terreny, just enfront de la nostra parcel·la. La millor època per a tallar les canyes és de desembre a febrer, que és quan la canya està morta. Ara és ja un poc tard per a fer-ho.

Tallem les canyes amb les tisores de podar telescòpiques. Amb les tisores de podar xicotetes llevem els fillols (brots joves que li ixen a la canya) i li tallem l’espigó (la punta). Una volta preparades les canyes les amuntonem en costals (grups d’unes 30 canyes) que lligarem amb una corda. 2- treball rutinari: regar compost, regar oliveres, etc.

DATA: 11 i 18 d’abril de 2009 LLUNA: Dos dies després de l luna plena i un dia després de quart

minvant LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació i manteniment ASSISTENTS: Manolo Garcia

Els dos dissabtes que han coincidit amb les vacances de Pasqua, Manolo ha fet treballs rutinaris de manteniment (si no ha plogut, ha regat cada tres dies amb el goteig obert, unes 2 hores) S’han plantat més carabassetes perquè les que hi havia se les han menjades els caragols. S’han plantat també cogombres i unes mates d’alfàbega i unes mates de julivert. L’alfàbega s’ha gastat tradicionalment per a espantar els mosquits i el julivert es pot gastar per a evitar l’oxidació de la fruita. Es posa la peça de fruita en un recipient amb aigua i unes fulletes de julivert; així es manté fresca.

DATA: 25 d’abril de 2009 LLUNA: Lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Calçament de tomateres ASSISTENTS: Manolo Garcia

Jose Manuel Forner Anna Pont Xavi Baeza Maria Sánchez Pau González Eva Llinares

Treballs realitzats: 1- Lluita contra els caragols

Tenim molts caragols en la parcel·la i per a lluitar-hi sense utilitzar productes químics tenim varies alternatives: - Llevar-los amb les mans - Fumigar les plantes amb caldo de

caragol. Posem uns quants caragols xafats en aigua en un poal i els deixem uns dies perquè es podrisquen. Eixe caldo és un verí per als caragols.

- Escampar ferro al voltant de les mates. És una barrera per als caragols, els repel·leix i estos no accedixen a les mates.

- Posar cervesa al voltant de les mates. Els caragols s’acosten al recipient de la cervesa, atrets pel seu sabor i s’ofeguen.

2- Calçar tomateres:

Posem fem en cada camallada i després el tapem amb la terra dels costats, fent un cavalló. El fem es posa ara perquè no es va mesclar prèviament amb la terra, abans de plantar les mates.

3- Plantar bajoquetes de la pelaïlla: Les plantarem “a caseta pastà”. Este mètode consisteix a marcar el clot amb l’aixada i pastar la terra com es pasta el formigó. Una volta la terra preparada s’estaquen quatre llavors per clot, amb la sella del fesol cap avall. Després es posa un grapat de fem damunt i es fa un primer reg.

4- Plantar bajoquetes planes: Es planten com les anteriors, però a estes sí que se’ls fa un primer reg.

5- Llevar herba: Llevem herba d’entre les cebes. Ho fem a mà. Llevem les males herbes a mesura que ixen entre els cultius

DATA: 30 d’abril de 2009 LLUNA: Cinc dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Realització del cavall en les tomateres ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia José Pastor Anna Pont

Treballs realitzats: 1- Realització del cavall:

Es planta una canya cada 0.75 m, més o menys, i es posa una en front de l’altra al llarg de tota la camà. Cada canya es nyiga amb la canya d’enfront. En la segona canya, es nyiguen (nuguen) quatre canyes en lloc de dos i es forma el que s’anomena un frare. Els frares són els recolzaments que li donen més estabilitat al cavall contra el vent.

Hi ha una dita a Mutxamel que fa: “Els frares no van sentir que els tiraren, sinó que els conegueren” El nyuc (nus) que es fa per a nyigar les canyes s’anomena “nyuc d’encanyissà”. Quan estan totes les canyes nugades, se’n posa una grossa en el centre del cavall, també per a estabilitzar-lo. Després es posen les canyes horitzontals a cada vessant del cavall. Segons vagen creixent les mates de tomatera, anirem nugant-les a les canyes horitzontals. Per als cavalls de la tomatera, la millor canya és la de dos anys, perquè els nusos es corren menys.

DATA: 7 de maig de 2009 LLUNA: Sis dies després del quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Primera fumigació contra la tuta ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Jose Manuel Forner Anna Pont José Pastor Maria Sánchez Pau González Pere Taulades

Treballs realitzats: 1- Lluita contra la tuta: Fa uns dies vam advertir que teníem presència de la tuta en el cultiu de tomateres. La tuta (Tuta absoluta) és un xicotet lepidòpter, una arna o palometa de 7 mm de longitud que es troba estesa pel continent sud-americà. En la Comunitat Valenciana es va detectar al juny de 2007, i ha ocasionat importants danys en plantacions de tomates. Altres plantes sensibles són l’albergina i la creïlla. La larva barrena els ulls, flors i fruits, però preferix les fulles en formació i els xanglots florals. Les galeries sobre la tija alteren el desenvolupament general de les plantes afectades. Per a lluitar contra esta palometa utilitzarem dos mètodes: les trampes de feromones i la fumigació amb Bacillus . Les instruccions són les següents: 1) Preparar trampa de feromones: consisteix en un plat que s’ha d’omplir amb

aigua i un poc d’oli (oli del que gastem a la cuina). En la cistelleta del centre posarem la càpsula de feromones. Les feromones atrauen el mascle i este s’arrima a la trampa; quan es disposa a beure, com que l’oli ha trencat l’estructura de l’aigua, en lloc de surar, s’ofega. Posem la trampa a l’ombra perquè no s’evapore l’aigua ràpidament. La càpsula de feromones la canviarem cada 65 dies i anirem reomplint la trampa d’aigua cada volta que siga necessari.

2) Preparar motxilla amb el Bacillus: Es mesclen els productes de forma escalonada per ordre i sempre amb guants.

En primer lloc s’afig aigua (més o menys un terç de la motxilla) i a continuació posem el pH-feet (50 cc per motxilla). El pH-feet és un regulador de pH perquè la resta de productes actuen millor i tinguen més durabilitat. En segon lloc, afegim aigua mentre remenem fins a la meitat de la motxilla, parem i afegim el Bacillus turigensis (marca Costar, a raó de 8-10 gr. per motxilla). Per acabar, remenem i afegim aigua fins ¾ de depòsit , parem i afegim l’Oli de Neem (50 cc per motxilla), que és un insecticida que es pot utilitzar en agricultura ecològica. Remenem i acabem d’omplir la motxilla.

Ja podem fumigar en precaució, sempre amb masquereta, a favor del vent i, si és possible, quan el sol no siga massa fort. Quan acabem de fumigar rentarem molt bé la motxilla i el tub per si la pròxima fumigació no fóra del mateix producte.

Per a la plantació que tenim, n’hi ha prou amb mitja motxilla, per tant, les quantitats a mesclar seran també la meitat. Fumigarem una volta a la setmana fins que passe la plaga

DATA: 16 de maig de 2009 LLUNA: Set dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Nyigar i derronyar tomateres ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Jose Manuel Forner Anna Pont Pere Taulades Guillem Taulades Gema Llorens Xavi Baeza

Pau González Maria Sánchez Estrella Aracil Héctor Moltó Álvaro Moltó Eva Llinares Nathalie

Treballs realitzats: 1- Nyigar i desronyar tomateres:

A mesura que van creixent, les mates de tomatera van nyigant-se a les canyes horitzontals del cavall, de tal manera que la mata no creix escampada. Per a nyigar les tomateres, antigament, com que no hi havia ràfia, es gastava fulla de palmera o margalló dividida en fines tires fetes amb la mà. Al nostre hort ho fem de la mateixa manera amb les fulles de margalló. Abans no hi havia tantes palmeres com ara, aleshores els veïns de Mutxamel baixaven a la platja a per fulles de palmera i a la nit, com que no hi havia tele, anaven fent nugadors, per a gastar-los al matí següent. A l’hora de nugar, nugarem el tronc de la mata, el principal, a la canya, sense apretar, perquè li quede lloc per a créixer, sense estrangular-lo.

Al mateix temps que anem nugant les tomateres, també les anem desronyant (derronyant), que consisteix en llevar les “ronyes”, que són els ulls bords que ixen entre les branques, i que li lleven força a les branques principals. L’objectiu és deixar les dos branques principals. Anirem nyigant i desronyant totes les setmanes.

2- Posar canyes als fesols:

Es posen com les canyes de les tomateres, però en este cas posarem més “frares” perquè el cavall ha de ser més fort, ja que les mates es fan més grans i tenen més ramatge. I ací posem una canya per cada planta. El nyuc es fa un poc més baix que en el cavall de les tomateres, perquè ens interessa deixar més canya per dalt, que després emprarem en fer l’arc. Una altra diferència respecte al cavall de les tomateres és que les canyes es claven a la terra de manera diferent, amb més inclinació, perquè després s’han de doblegar per a fer l’arc. Per a les bajoquetes és millor la canya de l’any, perquè és més flexible. Farem l’arc amb la part de dalt de les canyes, de cavall a cavall.

3- Lluita contra el poll: Per a matar el poll que tenim a l’ametler, principalment, però que ataca també altres plantes com la tomatera o la bajoqueta, utilitzarem el sabó potàssic, que comprem ja preparat. Podríem gastar el sabó caser, però el gastem preparat perquè així posem la dosi indicada i no correm el risc de posar-ne més del que toca, si no podríem fer mal a la planta, fins i tot secar-la.

El sabó elimina la protecció cèria que té el poll i este es deshidrata per l´acció del sol. Fumigarem contra el poll cada dos o tres dies fins que passe la plaga.

4- Nyigar les lletugues: A mesura que creixen, les lletugues van obrint-se i les nyiguem perquè les fulles del centre es queden blanques i sucoses.

5- Fer planter de tomatera:

Fer planter és sembrar les llavors en una safata, perquè les plantes s’hi crien i quan estiguen un poc crescudes es passen al bancal. Hui és un bon dia per a fer planter perquè estem en minva. Primer posem substrat en tots els forats de la safata i s’apreta un poc amb els dits. Posem dos

llavors en cada forat i un pessiguet més de substrat. Es regarà amb la ruixadora cada 3 dies fins que es plante al bancal. Fem planter de distints tipus de tomatera, de la que ens han donat a la Universitat i de dos varietats més que hem comprat a la tenda.

DATA: 27 de maig de 2009 LLUNA: Tres dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Manteniment ASSISTENTS: Manolo Garcia

Jose Manuel Forner Pau González Maria Sánchez Marga Jover

Treballs realitzats:

1- Nyugar i derronyar les tomateres. 2- Llevar brossa i entrecavar les pebreres. 3- Llevar caragols manualment. No n’hi ha molts en la zona de plantació. 4- Fumigar mangraners i bajoquetes contra el poll. Només amb sabó

potàssic. 5- Fumigar les tomateres contra la tuta. 6- Tirar fem a les pebreres. Es tira un grapat a cada mata i es calça (es tapa

un poc).

DATA: 30 de maig de 2009 LLUNA: Sis dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Primera gran collita ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia Pau González Maria Sánchez i la seua neboda Anna Pont

A més de treballs rutinaris de manteniment, fem la primera gran collita de cebes i lletugues. D’ara endavant ja podrem anar collint, a més de lletugues i cebes, pebreres, cogombres, carabassetes, etc.

En el cas dels cogombres i les carabassetes, els primers que ixen els deixarem fer gran per a traure llavor.

DATA: 13 de juny de 2009 LLUNA: 6 dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plagues i predadors ASSISTENTS: Tomás Poveda

Manolo Garcia José Manuel Forner Anna Pont Pau González Maria Sánchez Pere Taulades Clinton

A més de treballs rutinaris de manteniment, valorem l’estat de la plantació pel que fa a les plagues i predadors i els efectes de les fumigacions fetes fins ara:

1- Poll:

Amb l’arribada de la calor el poll s’ha disparat i n’hi ha molt, sobretot a les mates de bajoqueta. La fumigació amb sabó ha sigut molt efectiva als ametlers però a les bajoquetes no. La raó pot ser que les fulles són grans i fan ombra i perquè el poll muiga, necessita sol. En les mates on encara hi ha molt de poll, la fumigació s’haurà d’aplicar amb més freqüència: cada 2 dies.

Trobem tres dels predadors naturals del poll, la marieta (Coccinella septempuctata), la crisopa (chrysoperla sp.) i la marieta negra nana (Scymnus sp.) en les mates de bajoqueta, i el que és més important, una posta d’ous de la marieta en la mateixa mata. Altres maneres de lluitar contra el poll, de manera ecològica, són: - Fumigació amb suc d’ortiga: és un insecticida genèric, que mata tant la

presa com el predador. - Fumigació amb suc de tabac: és també un insecticida massa fort. - Fumigació amb suc d’all: és un repel·lent. De moment aplicarem el suc d’all, i els altres remeis, els evitarem perquè són massa forts.

2- Tuta:

La primera volta que es van fumigar les tomateres contra la tuta, el tub de la motxilla no estava ben net i les primeres mates a què es va aplicar la mescla van rebre restes d’herbicida i van anar morint. Eixes mates es van arrancar i es van tornar a plantar amb la segona remesa de planta que ens va donar la UMH.

Encara que les tomateres s’han fumigat regularment, la plaga no ha desistit i encara és prou abundant. Veiem els efectes en una de les primeres tres tomates madures que collim hui. L’aspecte i el sabor de la tomata és el mateix que el de una tomata sana, però té allotjat en el seu interior el cuquet de la tuta. Només hem de llevar-lo amb el ganivet. Per a reforçar la lluita contra la tuta, fumigarem amb més freqüència i posarem més trampes de feromones.

DATA: 27 de juny de 2009 LLUNA: 5 dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Primera collita de tomates ASSISTENTS: Manolo Garcia

Anna Pont Pau González Maria Sánchez Pere Taulades Eva Llinares

Treballs realitzats:

1- Tasques de manteniment: Nyiguem tomateres, llevem herba, nyiguem bajoquetes i fumiguem contra el poll les bajoquetes, les carabassetes i les pebreres. Observem que als recipients amb cervesa no ha caigut cap caragol.

2- Incidències amb les tomates: A l’hora de derronyar les tomateres observem que algunes estan perdent l’ull principal, per tant, decidim no derronyar-les i vore si de les ronyes ix alguna tomata. Després de consultar este fet amb els experts de la Universitat, ens diuen que el fet que es queden cegues les mates de tomatera és un cas que a voltes passa en eixe tipus de tomata, que no en saben l’origen però que no és preocupant, sols que la planta creix menys. I hi ha tomates que estan badant-se i tampoc sabem la raó. Des de la universitat ens informen que és símptoma d’un virus per al qual estes tomates no tenen resistència. Les mates afectades s’han d’arrancar i desfer-se d’elles perquè no en contagien la resta. 3- Fer llavor de tomata:

La millor llavor es fa amb les tomates de la primera canya. En general, de totes les plantes de l’horta, com més arran a terra, millor llavor es trau. Per a traure la llavor, anem traient la carn de la tomata amb un ganivet i la deixem escampada en un cartó per a secar-la al sol.

Una altra manera de traure llavor és la següent: es posa la carn de la tomata en una gerra i es deixa podrir. Després de 5 o 6 dies , quan la carn fermenta, sura, i la llavor, que pesa més, es queda baix. Aleshores, s’aboca l’aigua amb la carn i es trau la llavor. 4- Preparar la zona per a les tomates d’hivern:

Preparem una zona per a plantar les tomates d’hivern, que són les que tenim al

planter. Les podem plantar durant tot el mes de juliol, fins el dia 20 o 25.

5- Primera collita de tomates Collim les primeres tomates i..........estan boníssimes!!

DATA: 2 de juliol de 2009 LLUNA: 3 dies després del quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació de les tomateres d’hivern ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Manuel Forner José Pastor Tomás Poveda

Treballs realitzats:

Plantació de tomates d’hivern: Plantem les mates de tomatera que han resultat del planter que vam fer el passat 16 de maig. Tenim mates de tres tipus:

- Les cedides per la Universitat Miguel Hernández (30 mates) - Llavor de Mutxamel (30 mates) - Varietat Buey (30 mates) El procés de plantació és el mateix que vam seguir quan vam plantar les primeres tomates. Hauríem de posar el fem en plantar-les, però com no tenim màquina per a treballar-lo, el posarem quan les calcem. El temps per a plantar les tomates d’hivern és durant tot el mes de juliol. Començarem a collir-ne a principis de novembre.

DATA: Entre el 2 i el 20 de juliol de 2009 LLUNA: La lluna plena és el dia 7 de juliol LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Tasques de manteniment ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Manuel Forner José Pastor Tomás Poveda

Durant estos dies de juliol es porten a terme tasques de manteniment, entre les quals, destaquem:

1- Llevar herba 2- Nyigar i derronyar tomateres 3- Regar tots els cultius (dia si, dia no, durant 1,5 o 2 hores) 4- Fumigar amb sabó potàssic, per a lluitar contra el poll.

També es pot gastar el sabó concentrat que tenim tots a casa per a rentar els plats. En este cas el problema és que no tenim una dosi determinada i si en posem massa podem fer malbé la planta. Un dia fem la prova en algunes mates i ens ix bé, però sempre és més recomanable utilitzar el preparat de sabó potàssic que es ven a l’efecte.

5- Fumigar amb bacillus, contra la tuta. 6- Regar el compost. El dia 11 de juliol es va haver d’arrancar una camà de bajoquetes roges perquè tenien molt de poll i es van substituir per mates de bajoquetes de la mantega francesa. Durant estos dies, Conselleria ens envia una trampa nova per a la tuta, així podem tindre controlada més superfície de cultiu.

DATA: 20 de juliol de 2009 LLUNA: 5 dies després del quart minvant LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Visita d’una tècnica de plagues de Conselleria ASSISTENTS: Raquel Ribelles

Anna Pont Hui rebem la visita de la tècnica especialista en control d’insectes vectors de la

Conselleria: Raquel Ribelles. En Agricultura, anomenem insectes vectors a aquells insectes que actuen de

vehicle transmissor de virus, bacteris, protozous o fongs, causants de malalties, d’unes plantes a altres.

Raquel observa la presència dels diferents insectes vectors que tenim al nostre

hort i este és el resultat:

1- Tomateres Tenim dos tipus de mosca blanca a les nostres tomateres, la Bemisia, que transmet el virus de la cullera, i el Trialeurodes, que transmet altres virus de menor incidència. Podem vore els efectes del virus de la cullera en algunes mates:

També tenim tuta. Encara que no trobem individus, veiem alguns fruits danyats. El cultiu està afectat per les plagues de la següent manera:

Percentatge de cultiu afectat

Insecte Observacions

10% Adults de Bemisia Transmissor del virus de la cullera

20% Adults de Trialeurodes Transmissor de diversos virus de poca incidència.

10% Minador No és vector, ataca per si mateix, afeblint la planta.

20% Tuta No és vector, ataca per si mateix els fruits i fent galeries a les fulles.

90% Nesidiocoris És un depredador genèric, menja tot tipus d’insectes.

La valoració de la tècnica que ens visita és que al cultiu tenim molt de depredador i pocs insectes vectors, per tant, la supervivència del cultiu està garantida amb els tractaments ecològics que estem aplicant fins ara. Si aplicàrem algun producte químic més agressiu, este acabaria amb tots els exemplars d’insectes, tant els que perjudiquen el cultiu com els depredadors, que ens beneficien, per tant, el cultiu seria totalment depenent del producte nociu.

2- Pebreres i nyores Trobem el Trip, un insecte amb forma de bastonet que sol estar a les flors i que transmet el virus del bronzejat. El símptoma més visible de la infecció és un motejat en els fruits. El depredador del Trip és l’òrius i el trobem al 100 % de les plantes, per tant tenim el cultiu en bon estat, no és necessari cap tractament.

DATA: 23 de juliol de 2009 LLUNA: 1 dia després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Visita de l’Alcaldessa ASSISTENTS: Asunción Llorens, Alcaldessa de Mutxamel

Tomás Poveda, Regidor d’Agricultura Loreto Forner, Regidora d’Educació Rosa Poveda, Regidora de Promoció i Foment Econòmic César Ganga, Director de Bancaixa Manolo Garcia Jose Manuel Forner Mónica Gascón Rafa Martínez Anna Pont José Pastor Maria Sánchez Silvia Cayetano Anna Luz Ivorra Laura Lledó Marga Jover

Hui rebem la visita de l’Alcaldessa de Mutxamel, alguns dels membres de

l’equip de govern i el Director de Bancaixa. A tots els que participem en el taller ens fa molta il·lusió mostrar-los l’hort a les persones i entitats que, amb el seu suport polític i econòmic, han fet possible que esta activitat es realitze.

Els assistents poden vore els fruits del

nostre treball i els ajudem a fer la collita dels productes que tenim: pebreres, carabassetes, albergines i, per descomptat, tomates. En el cas de les tomates, és un orgull per a nosaltres mostrar un cultiu en bones condicions, quan a tot el terme i als voltants, la collita d’enguany ha resultat molt malmesa per culpa de la tuta. Això ens demostra que amb tècniques d’agricultura ecològica és possible tindre resultats satisfactoris.

Una volta la collita feta, assaborim una bona amanida. Està tot boníssim!!

DATA: 30 de juliol de 2009 LLUNA: 2 dies després del quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Enrastrar nyores ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Pastor Anna Pont Els xiquets dels “Jocs Divertits”

Este matí han vinguts els xiquets del programa “Jocs

Divertits”, l’escola d’estiu que posa en marxa l’Ajuntament per a estos dies de vacances.

Els xiquets s’han quedat meravellats amb la quantitat d’hortalisses que tenim a l’hort i molts han descobert l’origen d’algunes de les que mengen sovint a casa.

Després de recórrer l’hort, han elaborat uns cartellets per a indicar el nom de cada hortalissa.

A la vesprada realitzem els següents treballs:

- Enrastrar nyores Quan les nyores estan totalment roges, les enrastrem amb un fil d’aram perquè se sequen,. Antigament s’enrastraven amb una agulla saquera (de cosir sacs) i fil palomar. Ara ho fem amb fil d’aram perquè és molt més còmode!

Una volta enrastrades, s’han de penjar en un lloc on els pegue l’aire i estiguen protegides de la pluja. A les cases d’abans, este lloc era la sala o cambra. La nyora seca és molt utilitzada en els plats següents: paella, pericana, olleta borda, etc., als quals dóna molt bon sabor i color. Encara que sol gastar-se seca,

també està molt bona la nyora tendra fregida amb alls. - Plantar canyes a les tomateres d’hivern Construïm el cavall per a les tomateres d’hivern de la mateixa manera que ho vam fer el passat 30 d’abril per a l’anterior collita de tomates. - Collir bajoquetes de la pelaïlla

Collir bajoquetes de la pelaïlla no és una tasca fàcil. El moment adequat per a collir-les és quan el fesol és suficientment gran, però si palpem la baina per a comprovar-ho, la bajoqueta se seca i ja no està bona per menjar. Per tant, el millor és comprovar la grandària del fesol a contrallum; si és adequada, collim la bajoqueta, i si no, la deixem a la mata, sense haver-la estropejada.

DATA: 10 d’agost de 2009 LLUNA: 4 dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació de faves ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Pastor Manuel Martínez

Treballs realitzats:

- Plantació de faves primerenques: Plantem les primeres faves a l’hort. Són faves de la varietat Mutxamel. Com

que no tenim maquinària per a treballar la terra, fem un clot de 30x20 cm, l’omplim de fem i després el tapem de terra. Les faves es planten damunt.

Deu dies després, les faves ja estan fora.

DATA: 22 d’agost de 2009 LLUNA: 4 dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació de creïlles ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán Manuel Martínez Anna Pont

Hui tenim amb nosaltres a José Bastán, llaurador de Mutxamel que, a partir d’ara col·laborarà amb Manolo en la direcció dels treballs. Li donem la benvinguda.

Treballs realitzats:

- Plantació de creïlles:

Plantem 3 kg de creïlles de llavor que ens dóna Alicia Blasco. Estes se planten senceres perquè, a causa de la calor que fa ara, si les partirem a trossos es podririen. Fem una rasa per a cada camà, es disposen les creïlles i es tapen de terra. Per damunt es tira el fem i després es fa el marge o cavalló, sobre el qual anirà la xarxa de reg.

- Manteniment de les tomateres d’hivern: Les tomates d’hivern ja estan per la segona canya i, de tant en tant, es nyiguen i es derronyen. Estes no han sigut calçades, amb l’objectiu de comparar-les amb les de l’anterior collita i vore de quina manera van millor.

- Tasques de manteniment: Durant estos dies d’agost s’han portat a terme les tasques de manteniment pròpies de l’estiu (regar freqüentment, llevar herba, fumigar, etc.).

DATA: 5 de setembre de 2009 LLUNA: 1 dia després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació de carxofes i alls ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán Mónica Pérez Maria Sánchez Silvia Cayetano

Treballs realitzats:

- Plantació de carxoferes: Plantem 10 mates de carxofera. Després de preparar la terra i femar-la, es planten sense cap tècnica especial. També plantem 5 mates de carxofera mascle, anomenada cardet , que fa carxofes de llavor, no aptes per a menjar. La tija o card de les carxoferes estan molt bons en putxero, olleta borda i altres potatges. El card de la carxofera mascle està tan amarg que, abans de coure’l, és necessari llavar-lo en sec amb sal i després rentar-lo amb aigua. Les tiges més tendres de la carxofera s’anomenen “ullets” A últims d’octubre o primers de novembre nyigarem les mates de cardet i les cobrirem amb palla o brossa per a protegir-les de l’aire i el sòl, de manera que la tija es queda blanca i tendra; és el típic cardet de Nadal, exquisit!

- Plantació d‘alls de Mutxamel: Per a plantar els alls fem una raseta de tres dits de fonda on posem els alls amb una separació d’uns tres dits i l’arrel cap avall. Les camaes es faran a una distància d’un pam, una de l’altra, i la terra que gastem per a tapar-ne una serà la que traguem d’obrir-ne l’altra.

DATA: 26 de setembre de 2009 LLUNA: Quart creixent LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Estat de les collites ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán Pere Taulades Anna Pont

Estem en una època en què molts dels cultius d’hortalisses que teníem este estiu ja han deixat de produir o estan en les últimes, i estan començant a fer-se notar els cultius de l’hivern. És, per tant, un bon moment per a descriure l’estat de cada collita: Pebreres i albergina: després de donar una gran producció, ara estan aplegant a la fi. Pipes : es van plantar 5 clots i s’han collit 7 gira-sols o tapa-sols. Carabassetes i cogombres :s’han acabat ja. Carabasses de rostir: en només dos clots, s’han fet 50 unitats, moltes de les quals s’han esclafit en les últimes pluges. Carabassa vilera: amb només una mata, s’han fet 9 unitats, amb una mitja de pes de 5 kg. Esta carabassa es gasta molt per a fer olleta.

Bajoquetes : encara en collim. Panís roser: es van plantar dos mates i se n’han collit 7 o 8 panotxes. Es van collir quan estaven granades, amb l’objectiu de fer llavor per a l’any següent. Una volta es cull la panotxa es penja en un lloc ventilat i tarda uns dos mesos a secar-se. Amb les que no es guardaran per a llavor, es poden fer rosetes o pa (torró) de núvia, que són rosetes dolces i compactades. Perquè les panotxes es facen grans, es talla la part de dalt de la mata del panís, llevant-li el plomall, així s’evita que la saba puge, afavorint la part de baix, on estan les panotxes. Tomates d’estiu: donem per finalitzada la temporada, llevem les restes de tomateres i les tirem al femer. Després desmuntem els cavallets amb l’ajuda d’una corbella. Les canyes les guardem per a la pròxima collita.

Tomates d’hivern: ja comencen a estar a ple rendiment. Si comparem els tres tipus de tomates que tenim plantades observem que: - Les de la llavor de Mutxamel fan bones tomates

però paren el creixement per l’atac de virus. - Les de la varietat Buey no valen gens. Serà la

última volta que les plantem. - Les de la Universitat Miguel Hernández no fan

molta renda, però les mates creixen amb normalitat, perquè tenen resistència a virosi.

No tenim tuta a les tomateres i en les trampes no es veuen individus.

Carxoferes, faves, alls, creïlles : Estes són les collites que actualment estan en marxa i que encara no han començat a produir.

DATA: 3 i 4 d’octubre de 2009 LLUNA: El dia 4 hi ha lluna plena LLOC: Estand de l’Ajuntament ACTIVITAT: IV Mostra d’Empreses

El dies 3 i 4 d’octubre se celebra a Mutxamel la IV Mostra d’Empreses. Esta fira és un gran aparador on les empreses locals, ubicades en estands, es donen a conéixer. L’Ajuntament també té el seu estand on, entre altres coses, fa promoció de les activitats municipals. La Mostra és el lloc ideal per a fer difusió del Taller d’Agricultura entre els visitants a la fira. A més de donar informació sobre el taller, la millor manera de promocionar el que fem és exhibint les nostres verdures i hortalisses amb la qual cosa, decorem un estand que, finalment, queda molt bonic!

DATA: Mes d’octubre de 2009 LLUNA: El dia 4 hi ha lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Valoració meteorològica i plantació de collites tardanes ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán Mónica Pérez Concha López

- Valoració de les condicions meteorològiques dels últims mesos: En el mes d’octubre s’han pogut observar els efectes de la quantitat de pluja, gens habitual, caiguda al llarg del mes de setembre. Es van arreplegar a Mutxamel 200,5 l/m2, xifra molt alta per a un sol mes si es té en compte que durant tot l'any 2008 van caure 198 l/m2, i que la mitjana anual, se situa en els 174 l/m2. Estes pluges han arribat després d'un estiu especialment sec, ja que en els mesos de maig, juny, juliol i agost només va ploure un dia, l'11 d'agost, que es van arreplegar 4 litres. Els dies de pluja més abundant al mes de setembre van ser el dia 16, amb 45 litres i el dia 28 amb 49 litres. Esta pluja ha sigut molt beneficiosa per als cultius actualment en producció (faves, carxofes, creïlles i alls), però també ha afavorit l’aparició de males herbes!!. El dia 22 d’octubre va bufar un vent de ponent molt fort. La dada registrada més pròxima a Mutxamel la trobem a la Universitat d’Alacant, al campus de Sant Vicent, on el Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant va registrar 82.1 km/h. A la nostra parcel·la, el vent va perjudicar les bajoquetes de la pelaïlla, les faves primerenques, que les va rebolcar totes, i les tomateres, que es van soltar de les canyes i es van haver de nyigar una altra volta.

També el vent ens va tombar el cartell identificatiu del taller d’agricultura que tenim a la parcel·la i es va haver de col·locar de nou.

Com que ja tenim damunt l’hivern, protegim la zona on esmorzem amb una tela que farà de paravent.

- Plantació de collites tardanes A primers d’octubre es planten les faves tardanes i cap a la meitat del mes s’ha portat a terme la segona plantació d’alls. En este cas es tracta d’alls de cabeça grossa.

DATA: 5 de novembre de 2009 LLUNA: 3 dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Herba ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán Mónica Pérez Concha López Anna Pont

Hui ens dediquem a llevar herba que, a causa de les últimes pluges, han envaït l’hort. Aprofitem per a conéixer un poc millor estes plantes:

Anomenem herba totes aquelles espècies vegetals que creixen esporàdicament a l’hort i entren en competència amb els nostres cultius. Esta última característica és la que fa que algunes no siguen benvingudes i les vulguem fer fora contínuament, diem algunes perquè de cap de les maneres accepten el nom que en els últims temps patixen totes: Males herbes.

No poden rebre este qualificatiu espècies que tradicionalment han tingut un ús per a les persones, com per exemple, les bledes bordes, que tota la vida s’han menjat. També es mengen els llinsons. El tipus de llinsó que trobem ací al nostre hort és el llinsó ample o llinsó d’ase que es posa a l’ensalà, amb oli, sal i llimó escorregut. També tenim agrítol, una planteta pareguda al trèvol i que és la més habitual als bancals de tarongers, on convé no arrancar-la perquè, al mateix temps que aguanta la saó de la terra1, servix per a amortiguar el cop de la taronja quan cau. Amb tot el que hem aprés, ens adonem que estes herbes de cap de les maneres són roïnes. 1 La saó és la banda de terra que aguanta la frescor, la humitat.

Hui rebem la visita dels xavals del Programa de Menors del Ravalet, coordinat pels Serveis Socials de l’Ajuntament. Els acompanyen Lola i Eli, monitores del programa. Són quinze xiquets que tenen entre 7 i 10 anys i que tots els dissabtes al matí tenen activitats lúdiques i formatives, en les quals es vol fomentar, entre moltes altres coses, el respecte al medi ambient i el coneixement pel nostre entorn i la nostra identitat. EL nostre hort és un lloc idoni per a fomentar estos valors!

DATA: 7 de novembre de 2009 LLUNA: 5 dies després de la lluna plena LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Visita dels xiquets del Programa de Menors del Ravalet ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán Tomás Poveda Mónica Gascón Lola Eli 15 xiquets del Ravalet

Els xiquets recorren tota la parcel·la identificant cadascun dels cultius i aprenent el nom de les mates i dels fruits.

Finalment, tots col·laboren amb el treball del camp i ens ajuden a llevar herba.

Hui rebem als alumnes del Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI), especialitat Jardineria, de l’IES l’Allusser. Són onze i vénen acompanyats per la seua professora, Lola Lozano. També ha vingut a vore’ns María Jesús González, companya de l’Ajuntament i responsable del projecte “Mutxamel, Ciutat Educadora”.

Els alumnes comproven l’estat dels cultius i atenen amb molt d’interés el que els conta Manolo sobre com ha canviat la vida a Mutxamel des que ha deixat de ser el poble agrícola que era abans.

Però els xavals estan desitjant agarrar l’aixada, així és que els dividim en dos grups i, mentre que un s’encarrega de llevar herba, l’altre la transporta amb el carretó al composter/ femer.

DATA: 20 de novembre de 2009 LLUNA: 4 dies després de la lluna nova LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Visita del grup de Jardineria de l’IES l’Allusser ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán Mónica Gascón Anna Pont María Jesús González Lola Lozano Alumnes de jardineria de l’IES l’Allusser

Este ha sigut un mes amb molts dies de fred i molts dies de pluja, on el terreny estava impracticable. Les condicions meteorològiques i les vacances de Nadal han fet que no haja vingut gent al taller. Així i tot, la faena no s’acaba i els nostres mestres continuen amb la labor agrícola faça el temps que faça!!

Treballs realitzats:

- Plantació de cebollí i ceba bavosa: El dijous dia 3, un dia després de la lluna plena, plantem unes 250 mates de cebollí i unes 40 cebes del tipus ceba bavosa. Esta només es gasta per a ús particular, per a menjar tendra i per a fer llavor. El seu cicle de vida és el següent:

1. A finals d’any plantem la ceba seca: fem un clot amb un cop d’aixà, posem la ceba i la tapem.

2. Als dos mesos, de cada ceba eixiran unes tres cebes tendres, de les

quals, dos en les menjarem i una la deixarem per a llavor.

DATA: Mes de desembre 2009 LLUNA: Este mes hi ha dos dies de lluna plena, el dia 2 i el dia 31. LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació de cebollí i ceba bavosa ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán

3. Eixa que hem deixat traurà un espigó amb la flor, d’on traurem les llavors cap al mes de juny.

4. Amb eixes llavors farem planter de cebollí, cap a agost.

5. 40 o 50 dies després plantarem el cebollí al bancal perquè cresca la ceba, la podem menjar tendra o deixar-la créixer i secar-la. Deixem alguns exemplars de seba seca per tornar a la fase 1 a finals d’any.

- Sembrar espinacs: A principis de desembre, fem una sembra d’espinacs amb llavor que comprem de la tenda. - Traure llavor de fava: Quan van eixir les primeres faves, cap a la mitat del mes de novembre, les vam deixar créixer per a traure llavor. Quan estan a mitjan granar, es cullen, s’enrastren i es posen a secar a l’ombra i així ens duraran tot l’any, fins que les

plantem. Si les engrunàrem, és a dir, si traguérem les llavors de la baina, hi ha risc que es corcaren, per això és millor conservar-les enrastrades. La fava és, amb a la tomata, l’altre producte estrela de l’horta mutxamelera. Les faves es poden menjar crues, bullides, amb arròs, guisades i sacsejades amb alls i carxofes. - Tasques de manteniment: En tot el mes no s’ha plantat res més, la resta de tasques han sigut de manteniment, on sobretot, la tasca fonamental ha sigut la de llevar herba.

Hui ens visiten alumnes de l’IES Mutxamel, conduïts per Maribel Ureta, la Cap del Departament de Ciències. Abans de res els ensenyem l’hort i després ens ajuden a plantar creïlles. També hui donem la benvinguda al Taller d’Agricultura a Pedro Jiménez, llaurador de Mutxamel i que a partir d’ara formarà part de l’equip de mestres. - Plantació de creïlles Fem una rasa per a cada camà i disposem les creïlles, que prèviament s’han tallat a trossos, i es tapen de terra. Per damunt es tira el fem i després es fa el marge o cavalló, sobre el qual anirà la xarxa de reg.

DATA: 20 de gener de 2010 LLUNA: 5 dies després de la lluna nova. LLOC: El de Soqui ACTIVITAT: Plantació de creïlles ASSISTENTS: Manolo Garcia

José Bastán Pedro Jiménez Anna Pont Mónica Gascón Maribel Ureta Alumnes de l’IES Mutxamel

ACTIVITAT: Final de la temporada Hui fa aproximadament un any que vam iniciar el taller d’agricultura. Ha sigut una experiència molt enriquidora, tant per a l’organització com per als participants. No ha sigut un camí fàcil, moltes voltes els treballs al bancal no poden ajustar-se a les nostres necessitats, però amb la voluntat de totes les persones implicades s’ha tret el projecte endavant. Amb la lluna plena donem pas a una altra temporada, en què comptarem amb tots aquells que vulguen continuar i amb gent nova, de qui, ben segur, aprendrem un muntó de coses!!!

FI

Redactat per: Anna Pont Solbes, Tècnica Auxiliar de Medi Ambient Corregit per: Francesc Xavier Sala Ivorra, Tècnic de Normalització Lingüística

DATA: 30 de gener de 2010 LLUNA: Lluna plena

ESTE TALLER ÉS POSSIBLE GRÀCIES A: - Regidoria d’Agricultura: Tomás Poveda (Regidor) - Supervisió Juridicoadministrativa: Maria José Peña (Tècnica Administració General) - Gestió administrativa: Rafa Martínez (Cap Administratiu d’Agricultura) - Coordinació: Mónica Gascón (Animadora Sociocultural) Anna Pont (Tècnica Auxiliar de Medi Ambient) - Adequació de parcel·la i facilitació de mitjans materials: Àrea de Serveis i Manteniment - Professorat i assessorament voluntari: Manolo Garcia (Llaurador de Mutxamel) José Bastán (Llaurador de Mutxamel) Pedro Jiménez (Llaurador de Mutxamel)) José Manuel Forner (Enginyer Tècnic Agrícola) - Entitats Col·laboradores:

Universitat Miguel Hernández, Escola Politècnica Superior d’Oriola Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació Servicios Integrales de Bonalba SL

- Veïns col·laboradors: -José Manuel Cortés - Alfonso Catarro - Francisco Moreno - Francisco Parra - Daniel Morante - Alicia Blasco - Hereus de Francisco Brotons Quereda

Este és un projecte inclòs en el programa “Mutxamel, Ciutat Educadora” i va ser seleccionat per a la IX Trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores , a Granollers, al maig de 2009, on va ser presentat per Loreto Forner, Regidora d’Educació i per Maria Jesús González, Responsable de Ciutats Educadores a Mutxamel

Este diari es pot consultar al directori de Medi Ambient, dins la web municipal:

www.mutxamel.org